La Veu de Tarragona: Camí cap als 40
La Veu de Tarragona: Camí cap als 40
Programa

La Veu de Tarragona: Camí cap als 40

La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora.

·273 episodis
RSS

episodis

133-144 de 273
  • 1h 56min

    Mascaretes, memòria històrica i vida local al Tarragonès

    Panorama general de l’episodi La Veu de Tarragona - Camí cap als 40, des dels estudis de Tarragona Ràdio, ofereix un magazín matinal molt divers centrat en actualitat sanitària, gestió pública comarcal, cultura i llibres, associacionisme femení, memòria històrica, esport (Nàstic de Tarragona) i gastronomia. 1. Tornada de la mascareta i pressió sanitària Nova obligatorietat de mascareta • Des d’avui és obligatori dur mascareta en centres sanitaris i residències durant, com a mínim, 15 dies. • El motiu és l’augment molt intens d’infeccions respiratòries, sobretot grip, amb urgències i CAPs molt tensionats. • Excepcions principals: - Persones amb patologia respiratòria en què la mascareta empitjori el quadre. - Persones amb discapacitat o dependència que no se la puguin gestionar. - Menors de 6 anys. Situació als centres de salut Al CAP Muralles (metge de família Ramon Monagal): • Confirma que estan en pic epidèmic de grip i que enguany s’ha avançat gairebé un mes respecte a l’any passat, amb una corba “molt més vertical”. • Molta gent arriba sense mascareta i se’ls facilita a l’entrada; d’altres ja venen informats i preparats. • Recomana anar al metge quan: - Hi ha febre alta (>38,5–39 °C) que no baixa amb paracetamol o altres antitèrmics. - Apareix ofec o dificultat per respirar, sorolls respiratoris, dolor al pit o a un costat al respirar. “És recomanable acudir primer al CAP propi i només fora d’horari o en casos greus anar directament a urgències.” • Adverteix que avui és difícil quantificar l’augment de feina perquè es solapa amb la vaga de metges. Veus dels usuaris a l’Hospital Santa Tecla Des de la porta d’urgències de l’Hospital Santa Tecla, l’Abril Rius recull testimonis: • La majoria accepta amb normalitat la mascareta: la veuen lògica en un entorn amb molta gent malalta. • Es constata més col·lapse a urgències; es recomana anar-hi amb paciència. • Molts usuaris encara tenen mascaretes guardades de la pandèmia i les reaprofiten. • Un testimoni destaca que la sensació no és com la Covid, perquè no cal dur-la al carrer, però veu bé reforçar la protecció dins els centres. Voluntariat lingüístic i integració En la secció Espineta amb tarragonins, Josep Nolla reflexiona sobre: • L’aprenentatge de la llengua com a eix central de la integració de la població nouvinguda. • La importància dels Voluntaris per la llengua com a: - Agents socialitzadors. - Catalitzadors que converteixen la llengua apresa en eina viva per a la cohesió social i el sentiment de pertinença. “Actualment falten a Tarragona voluntaris per la llengua que s’impliquin en aquest projecte que és, sens dubte, empoderador.” 2. Consell Comarcal del Tarragonès: premis i serveis El president del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, explica dues grans línies: la part cultural (Premis Tarragonès) i la gestió social i de serveis bàsics. 2.1. Premis Tarragonès 2025 • Aquest diumenge 14, al Casal Municipal de la Nou de Gaià, se celebra el lliurament dels Premis Tarragonès: - Beca d’Investigació Lusius Licinius Sura (26a edició). - Premi de Creació Lusius Aneu Florus. - Premi de Difusió Auctores (24 anys de trajectòria). • Característiques principals: - S’hi presenten projectes sobre el territori i la comarca del Tarragonès. - Hi ha jurats específics per a cada categoria i una forta implicació dels ajuntaments. - La beca d’investigació (uns 2.450 €) inclou la publicació del treball dins la col·lecció de llibres del Consell. • L’acte combina cultura i cerimònia: - Direcció escènica de Marc Jornet amb la companyia Projecte Ingenu. - Música de Gerard Marsal. - Vol ser un acte “xulo, bonic i no massa llarg”, obert a tothom. 2.2. Beques menjador i transport escolar • El Consell ha rebut més de 10.000 sol·licituds de beques menjador, l’equivalent aproximadament a 8 milions d’euros. • Dades clau: - Cada any augmenten unes 1.000 beques; l’any passat eren unes 8.000. - És un ens finalista: els diners arriben de la Generalitat i el Consell només gestiona. - Les sol·licituds es poden fer presencialment, via escola o telemàticament. - La tramitació és laboriosa i condicionada per la manca d’espai físic al Consell. • Transport escolar: - Servei clau sobretot per a pobles d’interior que depenen del bus per anar a l’institut. - Es licita periòdicament per garantir rutes per a educació obligatòria. - Quan hi ha places lliures, es poden oferir a altres alumnes mitjançant criteris de demanda i, si cal, sorteig. 2.3. Àrea social i medi ambient • El pressupost del Consell Comarcal per a l’any vinent ronda els 25 milions d’euros. • Àrea social: - És un dels grans pilars: 90 treballadors d’un total d’uns 150. - Treballen tant des del Consell com desplaçats a pobles (Pobla de Mafumet, Morell, Constantí, Perafort, la Secuita, el Catllar, la Nou, etc.). - Gestionen: • Serveis socials bàsics. • Casos de desnonaments i informes de vulnerabilitat. • Suport tècnic a municipis petits (<20.000 habitants) que no poden mantenir tècnics propis; el Consell cedeix personal mitjançant convenis. “Hi ha una realitat social molt complexa i creixent, i tenim la sort de comptar amb grans professionals que tiren la feina endavant.” • Medi Ambient: - Servei mancomunat amb 18 municipis agregats. - Més de 6 milions d’euros anuals en gestió de residus i serveis ambientals. - S’ha de preparar un nou contracte per al 2029, i ara es fan diagnòstics municipi a municipi. - Eixos: eficiència energètica, serveis “a mida” i millora constant. 2.4. L’estació del Camp de Tarragona (AVE) i l’aparcament Parlant com a alcalde de Perafort, Joan Martí tracta la qüestió de l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona: • S’està fent un aparcament provisional per a 110 vehicles promogut per ADIF: - És considerat totalment insuficient per a una estació amb prop d’1,3 milions de passatgers anuals. • Projecte de gran aparcament definitiu al terme de la Secuita: - Requereix prèviament una nova carretera (Tarragona–Pont d’Armentera, cruïlla del Catllar fins a l’estació) i una rotonda d’accés. - Hi intervenen Generalitat i Diputació (ADIF, en aquest cas, menys), i cal coordinació institucional. - Valora positivament que la Diputació de Tarragona hi aposti fort. - Creu que difícilment es podrà veure acabat en menys d’un any; probablement més. • Subratlla la coordinació amb l’alcalde de la Secuita: infraestructures en un terme, edifici en l’altre, però projecte compartit. 3. Cultura i literatura: “La maledicció de les Bruixes d’Altafulla” El programa conversa amb Gabriel Moniesa, veí de Sant Pere i Sant Pau, expresident veïnal i ara vicepresident, que presenta la seva segona novel·la negra: 3.1. El llibre i la presentació • Títol: “La maledicció de les Bruixes d’Altafulla”. • Editorial: Varedizioni. • Presentació: - Demà dijous, 19 h. - Lloc: Subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona, a la Plaça Imperial. - Acompanyaran l’editor Manuel Rivera, el periodista i escriptor Roberto Villarreal i, previsiblement, la subdelegada Elisabeth Romero, originària d’Altafulla. - Hi haurà signatura de llibres i copa de cava amb canapès. 3.2. Argument i to • Gènere: novel·la negra clàssica amb pincellades fantàstiques i esotèriques. • L’acció arrenca l’any 1972, al final de la Festa Major de Sant Antoni d’Altafulla. • El protagonista és el mateix detectiu del seu primer llibre (“Crónica de una mentira enterrada”), situat en una Tarragona de finals del franquisme i transició. • Punt de partida creatiu: Els companys de l’equip de futbol veterà “43.000” li demanen que els “immortalitzi” en un llibre, i ell decideix transformar aquest equip en víctimes d’una trama de crims. • Entra en joc la llegenda de les “bruixes d’Altafulla” (segles XV–XVI): - Mites sobre dones acusades de bruixeria, transformacions en animals, etc. - Moniesa utilitza aquest imaginari per despistar el lector sobre què és real i què és superstició. • Ambientació històrica real (que barreja amb ficció): - Inundacions del riu Francolí del 1970. - Construcció de l’antic edifici del Banc Atlàntic davant l’actual seu de la Cambra de Comerç. 3.3. Procés creatiu i relació amb la tecnologia • Moniesa explica que sol escriure primer el principi i el final de la novel·la i després “omple” el mig: “Quan em poso a escriure, sempre em surt; no tinc blocs creatius.” • Ja havia escrit llibres tècnics d’informàtica i electricitat (processadors genèrics, xarxa RIMA, armònics, etc.). • Sobre la intel·ligència artificial: - Coneixent de primera mà l’evolució de la informàtica, veu la IA com un pas lògic. - Posa l’accent en la capacitat de processar grans volums de dades i generar resultats sorprenents, com la falsificació de vídeos. - Subratlla el risc de suplantació d’identitat. 4. Associacionisme femení: empresàries i Alzheimer Tertúlia amb l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT): • Participants: - Montse Vest, directora comercial d’Indicador d’Economia i vicepresidenta de l’AEDT. - Eva Miró, farmacèutica i presidenta de l’AEDT al Baix Camp. 4.1. Sopar benèfic de Nadal i 10è aniversari • Demà dijous, a dos quarts de nou del vespre, a la Casa Joan Miret (capdamunt de la Rambla Nova): - Sopar benèfic de Nadal, obert a sòcies, socis, empreses i qualsevol persona interessada. - Acte central del 10è aniversari de l’entitat (fundada el 2015 per, entre d’altres, l’Anna Maria Macho, molt recordada). • Finalitat solidària: - Recaudació íntegra per a la Fundació Rosa Maria Vivar (Reus), referent en atenció a persones amb Alzheimer. - La fundació gestiona un centre de dia i dona suport intens a les famílies cuidadores, que sovint viuen una càrrega de 24 hores. - Volen també impulsar projectes d’investigació i prevenció per detectar la malaltia abans. • Contingut lúdic i nadalenc: - Presència de Pare Noel, actuació d’un cor amb cançons nadalenques. - Sortejos, rifa i sorpreses diverses. - S’espera prop de 100 assistents, però encara queden places. • Inscripcions: - Formulari al web de l’associació. - Xarxes socials (Instagram, Facebook, LinkedIn). - Correu: [email protected]. 4.2. L’AEDT: perfil i objectius • L’associació agrupa empresàries i directives de tota la demarcació (Tarragonès, Baix Camp, Terres de l’Ebre, Alt Camp, etc.). • Delegacions: - Delegació consolidada al Baix Camp (Reus), ara en fase de reimpuls. • Diferències territorials: - Al Baix Camp / Reus: predomini d’empreses familiars, amb segones i terceres generacions on les dones van entrant en càrrecs directius. - A Tarragona ciutat: més directives del sector químic i d’empreses grans. • Objectius principals: - Visibilitzar les dones empresàries i directives. - Donar suport pràctic a noves emprenedores (burocràcia, alta d’activitat, assessorament legal, etc.). - Oferir formació (coaching, seguretat personal, lideratge, etc.). - Crear xarxa i sinergies entre perfils molt diversos (advocades, pageses, directives, perruqueres amb personal al càrrec, etc.). “Moltes dones que tenen una perruqueria amb dues treballadores diuen ‘soc autònoma’, però en realitat són empresàries; cal canviar el llenguatge i el reconeixement.” • Miró subratlla el valor de no tenir complexos de gènere i deixar de comparar-se constantment amb els homes: la clau és aixecar la persiana cada dia i fer viable el negoci. 5. Memòria democràtica: primera Audiència Memorial de Tarragona Entrevista a Montserrat Giner, presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, sobre la primera Audiència Memorial de Tarragona, celebrada ahir a l’Antiga Audiència. 5.1. Què és l’Audiència Memorial? • Acte organitzat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (Direcció General de Memòria Democràtica). • Objectiu: escoltar la veu de deu testimonis que relaten, en primera persona o com a familiars, les conseqüències de: - L’alçament militar de 1936. - El període revolucionari. - La Guerra Civil. - La dictadura franquista. - La clandestinitat i la lluita per les llibertats durant el tardofranquisme i la transició. • Hi assisteixen, entre d’altres, l’alcalde Rubén Viñuales i el conseller de Justícia Ramon Espadaler. 5.2. Valoració de Montserrat Giner • Valora l’experiència com molt positiva i necessària, però també com a tardana: “Arriba tard, però arriba. Per a nosaltres, víctimes del franquisme, hauria d’haver arribat molt abans.” • Destaca la diversitat de testimonis: - Víctimes de la rereguarda. - Represaliats de la postguerra immediata. - Activistes represaliats durant el final del franquisme i fins i tot 1976. • Dificultat de transmetre el dolor familiar: - Ella parla com a neta (tercera generació), però el patiment s’ha transmès com un llegat silenciós. “No s’explicaven aquestes coses ni a casa. El silenci va ser imposat, però també autoimposat.” • Remarca que les famílies de víctimes del franquisme han arrossegat la repressió durant tota la dictadura i els inicis de la democràcia, i encara avui hi ha: - Familiars buscant informació en arxius. - Dificultat per reconstruir el destí dels seus avantpassats. 5.3. Memòria, educació i perill de repetició • Fa 86 anys del final de la guerra, però històricament és molt poc temps. • Li preocupa que una part important de la població, inclosa gent jove, tingui la percepció que “no es vivia tan malament” durant el franquisme. • Ho atribueix a una gran manca d’informació i formació històrica. “Quan es diu això, sovint es parla sense conèixer què va suposar realment la dictadura franquista: endarreriment, opressió i vulneració de drets bàsics.” • Reitera el tríptic de la memòria democràtica: “veritat, justícia i reparació”, i la necessitat de trencar definitivament el silenci. 6. Nàstic de Tarragona: memòria d’un ascens històric Al podcast “1886, història d’un escut”, es recorda el primer ascens del Nàstic a Segona A via play-off, el juny de 2001. 6.1. Context esportiu • Abans d’aquell ascens, el Nàstic portava 21 anys fora del futbol professional: - 19 temporades a Segona B. - 2 temporades a Tercera. • Temporada 2000–2001 (Segona B, grup 3): - 19 victòries, 11 empats, 8 derrotes. - 52 gols a favor, 30 en contra. - Fort tram final: 26 de 30 punts possibles a les últimes 10 jornades, amb 5 victòries seguides per tancar la lliga. - El Nàstic entra en zona de promoció només a les jornades 36 i 37. 6.2. Fase de promoció • Estructura: lligueta de 4 equips (anada i tornada), pujava només el primer. • Grup del Nàstic: Cádiz, Zamora i Amurrio. • Després de 7 punts contra Cádiz i Amurrio, el Nàstic arriba líder abans d’enfrontar-se dues vegades al Zamora, que ja no s’hi jugava res. 6.3. El partit clau a Zamora (17 de juny de 2001) • Estadi de La Vaguada, a Zamora, amb uns 900 aficionats granes desplaçats. • El Nàstic domina, però el gol no arriba fins al minut 73: - Servei de cantonada. - José Antonio Gordillo remata de cap i marca el 0–1. • L’àudio històric de la narració de Tarragona Ràdio recull l’emoció del gol i el patiment fins al xiulet final, amb una falta perillosa al descompte. • Amb la victòria a Zamora i l’empat entre Cádiz i Amurrio, el Nàstic queda a un sol punt de l’ascens, que certifica una setmana després. 6.4. El partit definitiu al Nou Estadi (24 de juny de 2001) • Nou Estadi ple amb més de 12.000 espectadors. • Empat sense gols que, combinat amb la resta de resultats, dona al Nàstic l’ascens a Segona A. • Protagonistes destacats: - Santi Castillejo, màxim golejador (27 gols: 22 a la lliga i 5 al play-off), pitxitxi entre els 16 equips de la promoció. - Entrenador: Josep Maria Nogués. - Jugadors com Gordillo i Jordi Masnou. • Es recorda també el moment tràgic de la temporada: la mort sobtada del delegat Joaquín Gómez al vestidor del camp del Conquense, un cop que l’equip va reconduir cap a l’èxit esportiu. • Declaracions de l’època: - El president José Luis García i l’alcalde Joan Miquel Nadal subratllen la importància de l’ascens per a la ciutat i la necessitat de consolidar l’equip a Segona A. 7. Art i il·lustració: trobada amb Olga Capdevila Entrevista a Olga Capdevila, il·lustradora, directora creativa i docent, en motiu de la seva participació a les Trobades amb… del CaixaForum Tarragona. 7.1. La trobada: “Il·lustracions d’un món cridaner” • Data i lloc: - Demà, 19 h. - CaixaForum Tarragona. • Forma part d’una gira de trobades que ja ha passat per Girona i Palma. • Estructura de la sessió: - Capdevila porta 10 temes preparats sobre creació, procés i ofici que vol assegurar-se de tractar. - Cada tema s’acompanya de projectes i imatges. - Hi ha espai perquè el públic intervingui durant la xerrada i, al final, un debat obert d’uns 15 minuts. 7.2. Trajectòria i projectes • És probable que la seva obra us resulti familiar: - Campanya de Nadal 2020 de l’Ajuntament de Barcelona, inspirada en les antigues felicitacions d’oficis. - Cartells, llibres, àlbums, joguines i altres projectes gràfics per a institucions i marques diverses. • Actualment: - Està immersa en el Treball Final de Màster, on reflexiona sobre com estructurar la inspiració i el procés creatiu. - Prepara il·lustracions nadalenques per al suplement Culturas de La Vanguardia. 7.3. El procés creatiu i la recerca • Reivindica que, tot i el caràcter aparentment “juganer” de la il·lustració, hi ha una forta part d’investigació i documentació: - En la campanya de Nadal de Barcelona va anar a arxius per veure com s’havien representat les festes al llarg de més de 100 anys. - Analitza tècniques d’impressió antigues i solucions gràfiques d’altres èpoques per alimentar el seu llenguatge visual. “L’ofici és molt solitari i de vegades encriptat; aquestes trobades em serveixen per ordenar i compartir un procés que normalment queda amagat.” • Destaca la importància d’estratègies concretes per vèncer el pànic a la pàgina en blanc: - Sortir a passejar. - Fer exercicis de dibuix sense pensar. - Documentar-se i mirar referents històrics. 7.4. Estat del sector i intel·ligència artificial • Fa referència a enquestes recents de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC): la situació econòmica i laboral del sector és preocupant. • Considera que cal feina col·lectiva: - Des de les associacions, per marcar posicions clares. - Des de cada professional, reivindicant condicions i drets bàsics. • Sobre la intel·ligència artificial: - És un dels 10 temes que ha incorporat explícitament a la xerrada perquè sempre surt al debat. - Remarca que el repte central és el buit legal en matèria de drets d’autor: • Molts models d’IA es nodreixen d’obres sense consentiment. - A la pràctica, la IA ja és present als propis programes de disseny que fan servir, cosa que difumina la frontera entre “sí” i “no”. 8. Gastronomia: el calamar, protagonista a Salou Conversa amb Edu Cuesta, xef i propietari del Gastrobar Market (carrer Francolí, 8, Salou), amb motiu de les Jornades del Calamar de Salou, que se celebren fins al 14 de desembre i coincideixen amb el 50è aniversari del Concurs de Pesca del Calamari. 8.1. Producte i filosofia • El calamar té “mil i una maneres” de preparar-se, però la clau és la qualitat: - Prioritzar calamar de platja, de potera, fresc i de proximitat. “Amb la globalització trobem de tot a tot arreu, però defensar el producte local marca la diferència.” 8.2. Recepta: “Calamar espatagat” Edu comparteix una recepta senzilla però molt gustosa, pensada per fer a casa: Ceba confitada: Tallar una ceba a juliana (tiretes fines). Sofregir-la molt lentament fins que es confiti i tregui els sucres. Reservar-la. Preparar el calamar: Netejar bé el calamar fresc. Tallar-lo en anelles primes (manilles). Sofregit ràpid en cassola de fang: En una cassola de fang, posar un bon raig d’oli d’oliva verge extra (idealment de la zona). Quan l’oli estigui molt calent (“que estigui jove, ben jove”), afegir: 3–4 ametlles crues. 3–4 avellanes crues. Donar una volta ràpida (vigilar que no es cremin). Afegir-hi de seguida el calamar. Coure’l només 30–40 segons remenant: amb l’oli tan calent es cou de pressa. Afegir la ceba i acabar la cocció: Incorporar la ceba confitada. Tapar la cassola 1 minut. Retirar del foc i servir. • És important no passar-se de cocció: - Si es cou poc, el calamar queda tendre. - Si es passa, s’endureix i caldria convertir el plat en un estofat més llarg amb fumet o brou de peix. 8.3. Altres elaboracions amb calamar Al Gastrobar Market també el treballen de diverses formes: • Calamar amb balandra: - Un tipus de romesco amb avellanes, ametlles, tomàquet, nyores, pa fregit… - Es cou el peix amb fumet i després s’hi incorpora aquesta salsa. • Mar i muntanya: - Saltat de calamars amb carxofes. - Acompanyat d’una reducció de suc de rostit de carn, molt típic de festes. • Preparacions clàssiques: calamar a la planxa, a la romana, etc. 8.4. Maridatge • Recomanació del xef: Un vi blanc del Priorat, concretament “Les Brugueres” (Cartoixa d’Escaladei), que combina molt bé amb el calamar. 9. Altres elements del magazín Al llarg del programa també apareixen: • Diverses falques publicitàries i promocions locals: - Activitats de Nadal al Port de Tarragona i al Moll de Costa. - Campanyes de comerç de proximitat al barri de Sant Pere i Sant Pau. - El Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona sobre recollida selectiva, neteja viària i ciutat sostenible. - Informació de la Diputació de Tarragona sobre el Pla Impuls Dipte. • Promocions i espais esportius: - Anuncis dels partits del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada. - El programa de ràdio “Sempre Nàstic”. • Promoció cultural: - El programa TD Cultura de Tarragona Ràdio, amb estrenes setmanals. • Tancament musical amb la secció “El Temacle” de Sílvia García, que posa un tema “happy” per cloure el magazín. 10. Idees clau transversals • Salut pública i responsabilitat col·lectiva: la reintroducció temporal de la mascareta als centres sanitaris evidencia el pes de la grip i la necessitat de protegir vulnerables, alhora que es constata una bona acceptació ciutadana. • Teixit institucional i social: el Consell Comarcal del Tarragonès gestiona volums creixents de beques i serveis socials, i treballa colze a colze amb petits municipis per suplir mancances de recursos propis. • Memòria i justícia: l’Audiència Memorial mostra com la veu de les víctimes del franquisme continua essent necessària per combatre la desmemòria i evitar simplificacions sobre la dictadura. • Dona i empresa: l’AEDT exemplifica com el lideratge femení es consolida tant en grans empreses com en negocis petits i familiars, i com l’associacionisme pot donar suport pràctic i simbòlic. • Cultura i creativitat: la il·lustració, la literatura i el futbol (com a memòria col·lectiva) il·lustren un ecosistema cultural viu, però també sotmès a reptes com la precarietat o la irrupció de la IA. • Gastronomia de proximitat: la cuina amb producte local (calamar de potera, oli d’oliva, vins del Priorat) reforça la identitat culinària del territori i es vincula amb esdeveniments festius i turístics. En conjunt, l’episodi dibuixa una Tarragona viva i diversa, on es barregen urgències sanitàries, memòria democràtica, dinamisme econòmic femení, passió pel Nàstic i cuina de mar, sempre amb la proximitat de la ràdio local com a fil conductor.

  • 1h 59min

    Cinema REC, memòria, ZBE i patrimoni

    Context i estructura del programa Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio (9 de desembre), magazín matinal amb blocs de cultura, tertúlia política, mobilitat, història de l’art i igualtat. 1. Cloenda del REC i recomanacions de cinema Balanç del Festival REC • S’ha tancat la 25a edició del REC, amb unes 40 pel·lícules i un augment del 15% de públic. • Es destaca la funció del festival en la difusió del cinema d’òperes primes i el seu impacte posterior en festivals internacionals (Globus d’Or, Berlinale, etc.). "Bones notícies pel cinema, per la cultura, que bona falta ens fa." Pel·lícules destacades Lady (Samuel Abrams) • Mockumentary que satiritza l’obsessió per la fama i la imatge pública. • Protagonista: Lady Isabella, aristòcrata narcisista que vol un reality per ser una “English Kardashian”. • Tema central: la distància entre com volem ser vistos i qui som realment. • Gir de realisme màgic: el personatge comença a fer-se invisible físicament, metàfora de la por a la irrellevància. • Abrams explica que: - Ve del món dels anuncis de televisió. - El projecte és la seva òpera prima, impulsada per un guió molt treballat. - L’actriu Sian Clifford (de Fleabag) aporta humor, vulnerabilitat i humanitat. Les línies discontínues (Anxos Fasan) • Film gallec, rodat a Vigo i rodalies, en gallec, definit com a cinema de “juventut tardana, nostàlgia desbordant i rock gallec”. • Argument: trobada entre Bea (50 anys, en ple divorci) i Denis (28 anys, noi trans) quan ell entra amb amics a casa de Bea per allargar una festa. • Temes principals: - Maduresa femenina i protagonisme de dones de més de 50 anys al cinema. - Identitat i cos: el protagonista és un noi trans; es parla de cos, edat i LGTBI. - Necessitat de reconnectar amb allò que ens fa gaudir (música, relacions, plaer quotidià). - Mirada intergeneracional: menys distància del que sembla entre generacions. • Forma: pel·lícula relaxada, que convida a “deixar-se portar i gaudir del viatge”. • Fasan situa el film en el bon moment del cinema gallec: més productores, més directores i èxits en festivals europeus; el públic local respon bé a les estrenes. 2. Esport i referents locals: Carles Coll i l’esport base L’espineta amb Tarragonins • Secció d’opinió inicial a càrrec d’Abril Rius, periodista i entrenadora del Club Natació Tàrraco. Carles Coll, de la piscina de barri al cim europeu • Carles Coll: campió del món i campió d’Europa en 200 braça en piscina curta. • Formació inicial al Club Natació Tàrraco, ara neda pel Club Natació Sabadell i entrena als Estats Units. Missatge de fons sobre l’esport base • El Tàrraco no li ha donat l’entrenament d’elit final, però sí l’amor per l’esport. • De petit combinava futbol i natació; el paper del club va ser clau perquè es quedés a l’aigua. “Si en aquell moment crucial els monitors i l’ambient del Tàrraco no haguessin aconseguit que aquell nen s’ho passés bé a l’aigua... avui potser tindríem un gran futbolista, però ens hauríem perdut un campió del món i d’Europa a l’aigua.” • Es destaca el referent positiu per a nens i nenes: - Humilitat, proximitat i il·lusió malgrat l’èxit. - Records d’entrenaments a les 6 del matí i de la seua emoció per la roba de la selecció. • Reflexió final: arribar al cim sense perdre la il·lusió infantil ni el vincle amb el club de la ciutat. 3. Tertúlia política: memòria històrica, cultura, jovent i consumisme Participen Sandra Ramos (PSC), Pep Manresa (Junts per Catalunya) i Marta Serrano (PP). 3.1. Audiència Memorial i memòria democràtica • Presentació de la primera Audiència Memorial a l’antiga audiència (espai també del REC): - Acte d’escolta i reparació simbòlica a víctimes i descendents de la Guerra Civil i la dictadura franquista. - Iniciativa liderada pel Memorial Democràtic, recuperada i estesa fora de Barcelona. - Participen 10 persones: descendents de represaliats de la rereguarda republicana, Guerra Civil, repressió franquista, exili, camps de concentració i un possible victimari. • Característiques de l’acte: - No hi ha debat ni preguntes, només relat de vivències i compromís polític de “que no torni a passar mai més”. 3.2. El pes del silenci familiar • Tots tres tertulians expliquen històries personals de repressió (avis republicans empresonats o exiliats, àvies humiliades i rapades, camps de concentració francesos). • Es remarca: - El silenci com a reacció majoritària a les famílies: no en volien parlar. - La manca d’ensenyament de la història del s. XX a l’escola durant dècades. - La importància actual de recuperar el relat perquè el jovent entengui què significà el feixisme. “Fins i tot els joves que avui reivindiquen el franquisme no podrien expressar-ho si encara visquéssim en una dictadura.” • Sandra Ramos recorda que la dictadura franquista és l’únic feixisme europeu que triomfa i perdura 40 anys, cosa que deixa una llarga ombra social i de relat. 3.3. Educació, xarxes i influència externa • Marta Serrano, docent d’història, apunta que ara sí es fa història contemporània, però els resultats no són els esperats (auge del masclisme, feixisme, etc.). • Es discuteix sobre: - La necessitat de repensar les polítiques educatives en consens. - El poder d’influencers, youtubers i xarxes socials sobre el jovent, sovint per sobre del professorat i la família. - El rol d’actors globals com Elon Musk i la pressió contra la Unió Europea. 3.4. La cultura com a espai de debat reposat • Coincideixen que la política actual està marcada per cridòria i crispació, no per debat argumentat. • En canvi, la cultura (cinema, teatre, literatura, art contemporani) ofereix espais per pensar i reflexionar amb calma. Exemples: • El REC i l’ESCAN (Mostra de Fotografia) sobre l’aigua i Talent Latent com a estímuls de reflexió. • Pel·lícules que aborden: - Religió i conflictes morals (Lemonade Blessing, Los domingos i films italians sobre eutanàsia). - Drets de les dones i desigualtats globals (La trena al teatre). - Inclusió de persones sordes (film inaugural sobre el Cor de Mans Blanques i la feina de Gustavo Dudamel). • Es subratlla la importància de la inclusió cultural: - Concerts adaptats a persones sordes, dansa amb vibració, treball amb persones sense sostre. - Definir la cultura com un dret essencial al nivell de sanitat, educació i habitatge. 3.5. Suport polític al REC • Pep Manresa exposa que Junts ha impulsat una partida de 30.000 € als pressupostos per consolidar el REC. • Sandra Ramos lloa la focalització en òperes primes i exemples com 20.000 espècies d’abelles, que van millorar gràcies a les sessions de muntatge obert del festival. 3.6. Nadal, consumisme i comerç local • Reflexió col·lectiva sobre: - Nadal cada cop més avançat (llums i campanyes des del novembre). - Consumisme associat a Black Friday, comerç online i paqueteria massiva. • Marta Serrano defensa: - No comprar per internet per protegir el comerç de proximitat i reduir residus. - Denuncia la contradicció entre polítiques de zones de baixes emissions i foment implícit del repartiment a domicili. • Episodis personals sobre regals “de casa” (electrodomèstics, planxes) i crítica feminista: no s’han de considerar regals personals. • Reivindicació de la tradició pròpia: - Pessebres, associació pessebrista i reconeixement d’espais de Tarragona. - Pastorets, Tió i Reis Mags (remarcant que històricament eren “mags”, no “reis”). - Certa crítica a l’excés de Papà Noel i elfs importats. 4. Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Tarragona Entrevista a Sònia Ors, consellera de mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona. 4.1. Marc legal i objectiu • La ZBE s’implanta per normativa europea i és obligatòria a ciutats de més de 50.000 habitants. • Entrada en funcionament: 31 de desembre. • Objectiu: reduir emissions contaminats i CO₂ al centre urbà. • S’han instal·lat: - 45 càmeres de lectura de matrícules en accessos i sortides. - Sensors de qualitat de l’aire i panells informatius. - Senyalització vertical i horitzontal pendent de detalls finals. 4.2. Àmbit de la ZBE • Inclou el centre de la ciutat i entorn del casc antic, amb límits aproximats: - Via de l’Imperi Romà, carrer Maria Cristina, Passeig de Torroja. - Passeig de Sant Antoni, Plaça UNESCO, Via Augusta cap al moll de costa del Port de Tarragona. - Carrer Vidal i Barraquer, Avinguda República Argentina i Avinguda Catalunya. • Tot el vial perimetral que envolta aquesta zona queda exclòs de la ZBE i manté circulació lliure. 4.3. Qui pot i qui no pot entrar Vehicles afectats • Només queden restringits els vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT (per antiguitat i tipus de combustible). Residents de Tarragona • Totes les persones empadronades a Tarragona i vehicles que pagin l’impost al municipi: - No tindran sancions ni restriccions durant tot el 2026, encara que no tinguin etiqueta. - L’any 2026 es concep com a període pedagògic i informatiu. Veïns dins la ZBE • Els residents que viuen dins del perímetre podran continuar entrant-hi amb el seu vehicle, encara que sigui sense etiqueta. Vehicles de fora de Tarragona • Vehicles no domiciliats a la ciutat, sense etiqueta i sense complir excepcions: - Tenen 12 autoritzacions anuals automàtiques per entrar a la ZBE. - A partir de la 13a entrada en horari restringit, poden ser sancionats. - Restricció només en dies laborables, de 7 h a 19 h. - Fora d’aquest horari i caps de setmana: circulació permesa. Excepcions previstes (24 supòsits) Inclouen, entre d’altres: • Persones amb mobilitat reduïda i vehicles que les transporten. • Persones amb rendes baixes que no poden renovar vehicle. • Vehicles que duen persones amb malalties que els impedeixen fer servir transport públic. • Vehicles estacionats en pàrquings públics o privats dins la ZBE. 4.4. Aparcaments i transport públic • Pàrquings municipals i privats dins la ZBE: hi poden entrar vehicles sense etiqueta si van a estacionar-hi. • Es reforcen els aparcaments dissuasius a l’entorn del perímetre: - Exemples existents: Guillem Oliver (prop de l’Hospital Universitari Joan XXIII), ampliació de Passeig de Torroja. - S’estudien nous aparcaments a l’entorn del cementiri, zona del Nou Estadi Costa Daurada (Gimnàstic de Tarragona), i barris de Ponent. • Empresa Municipal de Transports (EMT): - Flota actual: 84 autobusos, amb 10 nous ja adjudicats per al primer semestre vinent i 10 més en licitació. - Objectiu: superar els 90 autobusos i apropar-se als 100 abans de 2027. - Es destaca l’intercanviador de Battestini com a peça clau per reduir l’entrada de cotxes al centre. 4.5. Informació i atenció a la ciutadania • S’ha obert una oficina específica de ZBE a l’OMAC de la Rambla Nova. Canals de contacte • Telèfon: 977 05 30 77 (de 8 h a 15 h, amb 4 persones d’atenció específica). • Correu: [email protected]. Comunicació personalitzada • Enviament de dues cartes per ciutadà: - Primera, amb un fulletó explicatiu (preguntes freqüents, mapa bàsic, esquema de restriccions). - Segona, personalitzada: indica què ha de fer cada persona segons vehicle i domicili: - Exemples: "vostè no ha de fer res fins al gener de 2027" o "ha de demanar permís/excepció". 4.6. Sancions i seguiment • Sancions previstes (un cop superades autoritzacions/excepcions): 200 € per infracció. • Els sensors de qualitat de l’aire permetran comparar les dades actuals amb les de 2027, per avaluar si s’han reduït les emissions. 5. Neteja viària, residus i Pla Tarragona 26 5.1. Nou contracte de neteja amb Urbacer • Fa poc més d’un mes que l’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa el nou contracte de recollida de residus i neteja viària amb Urbacer. • Sònia Ors fa balanç inicial: - Reducció dels desbordaments de contenidors i voluminosos al carrer. - Neteja de polígons industrials, tot i que encara no està desplegat el servei complet previst al contracte. • Percepció ciutadana: - Consulta a associacions veïnals i entitats: un 97% d’opinions aprovadores, tot i que prudents i a l’espera dels propers mesos. 5.2. Implementació progressiva i maquinària nova • El Pla Tarragona 26 marca les etapes fins a la plena implantació del servei: - Substitució dels contenidors soterrats (ex. Sant Pere i Sant Pau) per contenidors de superfície. - Incorporació progressiva de maquinària elèctrica: - Talladores d’herba ja en servei. - Petites màquines d’aigua, hidro-netejadores i escombradores previstes per a abril-maig, abans de l’estiu. • S’espera un nou “examen” ciutadà a finals de gener/principis de febrer per valorar l’evolució. 5.3. Problema dels coloms i herbes • Tarragona té un problema seriós d’excrements de colom. • Mesures: - Dispositius d’aigua a pressió per netejar voreres i espais afectats. - Coordinació amb el Port de Tarragona per reduir punts d’alimentació i dormida dels coloms. - Campanya intensiva amb perspectiva de resultat clar en 2-3 anys. 6. Història i patrimoni: modernisme, GATPAC i Jujol Secció d’història amb l’historiador de l’art Josep Maria Boqueras. 6.1. Nou llibre sobre patrimoni arquitectònic de l’Alt Camp • Presentació a l’Institut d’Estudis Vallencs del llibre: "Patrimoni arquitectònic de Valls i l’Alt Camp, 1880–1956" • Origen: premi de recerca de la Fundació Rodon Giró (Ciutat de Valls). • Àmbit temporal ampliat: - Modernisme (c. 1880–1918/1920). - Noucentisme. - Arquitectura de Segona República, GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) i racionalisme de postguerra. 6.2. Estructura i abast del llibre • Unes 150 referències arquitectòniques: - Prop de la meitat a Valls i EMD de Fontscaldes, Picamoixons i la Plana d’en Valls. - La resta distribuïdes en 19 poblacions de l’Alt Camp: El Pla de Santa Maria, Vila-rodona, Vallmoll, Bràfim, El Milà, El Cuber, etc. • Format tipus fitxa per edifici: - Descripció arquitectònica (façana, balcons, materials, estil). - Dades històriques i d’autor. - Fotografies actuals per facilitar la identificació i la visita. 6.3. Arquitectes destacats • Josep Maria Jujol (tarragoní): - S’esmenten obres com el Santuari de Montferri (Nostra Senyora de Montserrat) i l’ermita del Roser de Vallmoll. - Visió de Jujol com a figura clau del modernisme i arquitectura religiosa a la comarca. • Cèsar Martinell (reusenc), especialista en arquitectura agrària: - Present a l’Alt Camp amb diverses obres. - Exemples: la Casa Claravalls (carretera de Valls, rajola vista) i el xalet del metge Lluís Domingo al Cuber. • Josep Maria Vives i Castellet (ballenc): - Arquitecte modernista i noucentista, amb nombroses obres residencials i públiques a Valls i comarca. • Altres noms: Ignasi Jordà i Arnalich, autor de l’església de Jesús Maria al carrer Méndez Núñez de Tarragona, que conserva l’únic interior de Gaudí a la ciutat (presbiteri i reliquiari-ostensori). 6.4. Objectiu: conèixer per protegir • Boqueras insisteix que: - Conèixer el patrimoni és condició prèvia per estimar-lo i protegir-lo. - Molta arquitectura s’ha perdut per manca de sensibilitat municipal i de normativa de protecció abans de la democràcia. • Actualment, els POUM inclouen catàlegs de béns protegits: - Figures com BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i BCIN (nacional) garanteixen que edificis no es puguin enderrocar o transformar lliurement. 6.5. Estat de conservació i usos • Molts edificis són de propietat privada i només són visitables per fora. • Casos positius de reutilització pública: - Casa Rull (Domènech i Montaner) a Reus, convertida en seu de l’IMAC. - Antics quarters militars reconvertits en instituts. 6.6. Tarragona i Jujol: Metropol i Casa Sales Teatre Metropol i Centre Jujol • Boqueras valora positivament: - Les obres de rehabilitació del Teatre Metropol per motius estructurals i de recuperació de la pintura original de Jujol (neteja d’estrats i repintats). - L’aportació del 2% cultural de l’Estat per finançar el projecte. • Es destaca la compra municipal de la planta baixa i primer pis d’un edifici al carrer Méndez Núñez, contigu al Metropol: - Servirà com a ampliació funcional (sortides d’emergència, espais complementaris). - Projecte de museïtzació de Jujol a la planta baixa. - Possibilitat d’instal·lar un restaurant al primer pis. • A llarg termini, Boqueras imagina un Centre Jujol municipal i un Arxiu Jujol al Col·legi d’Arquitectes, com a eix potent de recerca i difusió. Casa Sales (Rambla Nova / c. Girona) • Esmentada com una de les joies modernistes de Tarragona, comparable a edificis del Passeig de Gràcia. • Casa amb façana molt ornamentada (rococó, plateresc, gòtic), actualment en venda per una xifra molt alta (4–5 M€), la qual cosa en dificulta la compra pública. • Boqueras alerta que Tarragona, tot i ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat, sovint juga “a quarta regional” en inversió patrimonial comparada amb altres ciutats de la xarxa. 7. Igualtat i noves violències masclistes Entrevista a Begoña Cajaraville, copresidenta de la Comissió d’Igualtat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT). 7.1. Jornada "El masclisme juga brut" • Jornada organitzada pel Departament d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI de l’Ajuntament de Tarragona, el CIAT i l’ICAT. • Objectiu: visibilitzar i analitzar les noves formes de violència masclista i les eines jurídiques disponibles. 7.2. Què són les “noves violències masclistes”? • No són realment noves; moltes ja existien, però ara se’ls posa nom i categoria específica: - Violències digitals (assetjament online, difusió no consentida d’imatges, control a través de xarxes). - Violència econòmica (control dels diners, impagament sistemàtic, privació de recursos bàsics). - Violència institucional (respostes negligents o revictimitzadores per part d’institucions). - Violència social (estigmatització, aïllament, descrèdit públic). • Totes acostumen a tenir un fort component de violència psicològica, sovint difícil de provar jurídicament, però central en els casos. 7.3. Iniciatives legislatives i jurisprudència • Es destaca la tasca de la magistrada Lucía Avilés, impulsora d’una iniciativa legislativa específica per tipificar la violència econòmica. Sense tipificació clara, costa molt que un jutge pugui condemnar per violència econòmica. • S’esmenta també una sentència pionera que considera violència vicària el maltractament a animals domèstics amb l’objectiu de fer mal a la dona. • Cajaraville remarca la necessitat de: - Aplicar perspectiva de gènere als casos. - Formar advocacia i operadors jurídics per detectar i qualificar correctament aquestes violències. 7.4. Dificultats actuals i rol de l’advocacia • En procediments civils (com els divorcis), la violència econòmica apareix sovint, però: - No sempre es pot qualificar com a tal per falta de tipificació penal o civil específica. - Molt depèn de la sensibilitat del jutge i de la capacitat de l’advocat/da per argumentar. • Importància de l’acompanyament jurídic: - Ajudar les dones a posar nom al que els està passant. - Explicar quines vies legals hi ha i com es poden articular. • Missatge final: tot i que no s’haurien de necessitar aquestes jornades, són imprescindibles per actualitzar la mirada i adaptar el dret a la realitat de les violències. 8. Altres continguts i mencions • Publicitat institucional i comercial relacionada amb: - Pla Tarragona 26 (residus, neteja, sostenibilitat). - Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona. - Campanyes de comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau. - Activitats de Nadal al Port de Tarragona. - L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i els seus àmbits de recerca. - Obres al Tanatori Municipal de Tarragona. • Espais promocionals: - Anunci del partit del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) al Nou Estadi Costa Daurada i del programa Semprenàstic. - Espais de divulgació cultural: Té de Cultura, secció de pífies radiofòniques, i espots contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques. • Tancament musical amb el clàssic dels The Turtles – “Happy Together”. 9. Idees clau transversals • Cultura i memòria es presenten com a eines fonamentals per: - Entendre el passat (Guerra Civil, franquisme). - Pensar el present (feixismes actuals, noves violències masclistes, conflictes religiosos i de gènere). - Construir comunitat a través de festivals com el REC, l’ESCAN i la programació cultural de la ciutat. • Mobilitat sostenible i neteja urbana es vinculen a: - Responsabilitat amb la salut ambiental i compliment de la normativa europea. - Millora del dia a dia dels veïns, tot combinant restriccions amb alternatives reals (transport públic, aparcaments dissuasius). • Igualtat i violència de gènere: - Necessitat d’una actualització constant del dret per abastar noves formes de violència. - Centralitat de la perspectiva de gènere per interpretar fets que, sense aquest prisma, quedarien invisibilitzats. • Patrimoni i identitat: - Reivindicació del paper de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat i capital del modernisme de Jujol. - Importància d’inventariar i catalogar el patrimoni comarcal (Alt Camp) per evitar pèrdues irreparables. En conjunt, l’episodi teixeix un fil comú entre cultura, memòria, ciutat i drets, mostrant com aquests àmbits es condicionen mútuament en la vida quotidiana de Tarragona i el seu entorn.

  • 1h 59min

    REC, patrimoni i Nadal: Tarragona en clau de cinema i ciutat

    Panorama general de l’episodi L’episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 combina tres grans blocs temàtics: El Festival Internacional de Cinema de Tarragona – REC (25a edició), amb múltiples entrevistes a directors i organització del festival. Patrimoni i ciutat: 25 anys de Tàrraco com a Patrimoni Mundial UNESCO i 25 anys de la xarxa de Santa Tecla, amb reflexió sobre model sanitari i social. Vida de barri i Nadal: encesa de llums a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, activitats de Nadal i connexió amb el comerç local. Entre mig, hi apareixen espais habituals de la graella de Tarragona Ràdio, anuncis institucionals (Pla Tarragona 26, Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, PortAventura, etc.), esports (el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)) i seccions musicals. 1. El REC: 25 anys de cinema emergent 1.1. Presentació del festival i espais A l’inici del programa, l’equip anuncia que el REC és un dels eixos del dia: 25a edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona. Es destaquen espais emblemàtics de projecció dins del concepte Pantalla Tarracó: Sala del sarcòfag d’Hipòlit al Pretori. Antiga Audiència. Museu d’Art Modern. Torre del Pretori. Teatret del Serrallo, dins d’El Serrallo. Col·legi d’Arquitectes, Casa Canals, etc. Activitats paral·leles: Sessions Vermut (cinema + vermut al Serrallo). Espai RecChic. RecLab i Screening Test: participació del públic en la definició de guions i processos de producció. "El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà." 1.2. Pel·lícules i directores/directors entrevistats En aquest tram es fa un veritable tour per diverses òperes primes i films del REC, amb converses àgils i molt centrades en el to i l’ànima de cada pel·lícula. a) Flores para Antonio – Elena Molina • Documental sobre la família i el llegat creatiu d’Antonio (músic i creador). • Es projecta a la sala del sarcòfag d’Hipòlit dins del circuit Pantalla Tarracó. Claus de la pel·lícula: - És una pel·li de dol, però plantejada com una celebració: - Celebra la música, el caràcter i la hiperactivitat creativa de l’Antonio. - Mostra no només cançons, sinó també dibuixos, collages i altres peces artístiques desconegudes. - La directora explica que l’Alba (protagonista) veu la pel·lícula com un dinar familiar on el públic s’asseu a taula amb ells. - Final amb sorpresa als crèdits, que es presenta com un “regal” per al públic. "La pel·lícula és molt emocionant, però no hem volgut fer una pel·li lacrimògena, sinó una celebració." b) La Furgo – Eloi Calvo • Òpera prima, sessió Vermut al Teatret del Serrallo. • Protagonitzada per Pol López. Argument i enfocament: - Història d’un home de 45 anys, anomenat l’Os, que viu en una furgoneta a Barcelona. - Té una filla de 6 anys i ha d’amagar la seva situació a l’exparella. - Definida com una road movie sense sortir de Barcelona: es mou constantment per la ciutat, però el personatge està “aturat en el temps”. Treball visual i de guió: - Eloi Calvo ve del món del storyboard i de la il·lustració: - Explica com el storyboard tradueix el guió en imatges, ajudant tot l’equip a entendre “quina pel·li s’està fent”. - Serveix per no perdre el rumb en jornades de rodatge complexes. - La pel·lícula és caràcter-cèntrica (character-driven drama), recolzada moltíssim en la interpretació del Pol López, que es va implicar creativament fins i tot en la definició del personatge. c) Lionel – Carlos Saiz • Òpera prima, sessió a l’Antiga Audiència. • Director murcià que respon en castellà; la presentadora tradueix i contextualitza. Concepte: - Road movie documental-ficcionada: un pare i un fill, Lionel pare i Lionel fill, fan un viatge real des de Múrcia fins al nord de França i després a Marsella. - La família real interpreta el seu propi paper, amb un guió fort però mai llegit pels protagonistes. Temes principals: - Relació complicada pare-fill: el pare va marxar de casa quan el fill tenia 3 anys; es veien poc. - El film es converteix en un dispositiu per al reencontre: - 45 dies de viatge junts que funcionen com una teràpia emocional. - El director es converteix en “tercer en discòrdia” i canal perquè puguin estar junts. - La història, tot i molt local (Múrcia, accents poc representats al cinema), és profundament universal en termes de família, rancors i reconciliació. - El director ve del món dels videoclips i els curtmetratges; havia estat premiat al REC en fase de muntatge (work in progress), cosa que l’enllaça amb el festival abans de l’estrena. d) Downriver a Tiger – Víctor Diago • Projecció al Col·legi d’Arquitectes. • Cinema sensorial i oníric ambientat a Glasgow. Sinopsi i atmosfera: - Protagonista: una noia immigrant que treballa en un restaurant a l’estranger (Glasgow). - Un dia comença a perdre la visió d’un ull, fet que desencadena un viatge físic i mental per la ciutat. - Pel·lícula poc narrativa i molt sensorial, amb un to oníric, boirós, de fog. - Glasgow es presenta com una ciutat marcada pel seu passat industrial, els estellers i els fantasmes d’un esplendor perdut. Títol i significat: - Downriver a Tiger és gramaticalment incorrecte expressament (seria com dir “avall un tigre” en lloc de “un tigre avall”). - Aquest desplaçament gramatical reflecteix un desplaçament de subjecte relacionat amb el contingut del film. - El director reconeix que també va triar el títol perquè despertés curiositat i donés peu a preguntes. 1.3. Lady – Samuel Abrams A la segona hora, ja cap a les 10, la conversa se centra en Lady, d’en Samuel Abrams (director britànic), film que es projecta al REC. Context i to de la pel·lícula: - Fals documental (moc mockumentary) sobre Lady Isabella, una aristòcrata anglesa que vol convertir-se en estrella de reality, a l’estil Kardashian. - El film juga amb la sàtira de la fama, el narcisisme i la imatge pública: - Ella es veu (i es ven) com una “English Kardashian”, però no ho és en absolut. - Viu sola en una mena de palau, envoltada de luxe i color, intentant tapar una gran solitud. Elements clau: - Protagonitzada per Sian Clifford (Fleabag), amb una interpretació molt potent que barreja humor i fragilitat. - Tot i ser molt irònica, la pel·li manté una empatia profunda cap al personatge. - Gir de realisme màgic: Lady Isabella, desesperada per ser vista, comença literalment a fer-se invisible membre a membre. - Aquesta invisibilitat simbolitza la por a la irrelevància, a desaparèixer de la mirada pública. - Tractat amb to absurd i surrealista, però arrelat en una emoció molt humana. Procés creatiu: - Abrams ve del món de la publicitat televisiva. - Hi havia un guió molt sòlid, però es va deixar espai per a la improvisació: - L’actriu tenia llibertat per jugar dins d’una estructura controlada. - El director destaca moments “màgics” al rodatge (llum, animals, casualitats) que semblaven conspirar a favor del film. - És la seva òpera prima, i afirma que la va triar perquè sentia que era una història urgent i personal. 2. Patrimoni i ciutat: Tàrraco, Santa Tecla i la mirada al futur 2.1. 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial La primera “veu del dia” és Josep Maria Macias, arqueòleg, dins l’espai Espineta amb caragolins (signat per Josep Maria Macias, tot i que el presentador juga amb el mot “Arqueofesté”). Idees principals del seu comentari: - Celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. - Aclariment clau: no es reconeix tota la ciutat, sinó els monuments més rellevants. - Aquesta distinció comporta: - Motiu d’orgull, però també gran responsabilitat. - Oportunitat per projectar una imatge de ciutat moderna, eficient i compromesa amb la gestió del patrimoni. - Insisteix que cal anar més enllà del reclam turístic i treballar: - La col·laboració institucional. - La conservació i la dignificació de les restes arqueològiques. - La valoració dels valors intangibles de la història. - Objectiu: reforçar Tarragona com a capital històrica del país. - Conclusió crítica: passats 25 anys, encara queda molta feina. 2.2. 25 anys de la Xarxa de Santa Tecla – Model sanitari i social Un dels blocs centrals del programa és l’entrevista llarga amb el doctor Joan Maria Tzerà, director general de la xarxa de Santa Tecla, que també celebra 25 anys com a marca integrada. a) Orígens i visió integradora Context històric: - L’Hospital de Santa Tecla té més de 850 anys d’història. - Durant segles, va ser el gran recurs assistencial quan no hi havia altres estructures: guerres, epidèmies, població sense cobertura. - Amb la Llei General de Sanitat d’Ernest Lluch (anys vuitanta), es reordena el sistema després del franquisme i la Seguretat Social. - Molta gent queda fora (autònoms, pagesos, persones sense cobertura), i els dispositius històrics com Santa Tecla continuen assumint-los. Creació de la “Xarxa Santa Tecla” (any 2000): - El patronat aprova un pla estratègic que vol posar en valor: - L’eix sanitari i també el social, històricament indestriables a Tarragona. - S’escriu una visió que el doctor Tzerà resumeix: Xarxa sanitària i social integrada, amb tots els recursos (domiciliaris, hospitalaris, socials), complementaris, de qualitat, al servei dels ciutadans. Objectiu de fons: que cap àmbit se senti inferior (social ≠ categoria inferior a sanitari) i que tots treballin junts en benefici de la persona. b) Dependència, Estat del benestar i retards legislatius Es fa un repàs crític: L’Estat del benestar europeu s’articula en tres grans potes: educació, salut, àmbit social (més pensions i jubilació). A l’Estat espanyol, la Llei General de Sanitat (anys 86–87) dona dret a l’atenció sanitària, però la Llei de Dependència (Llei d’Autonomia Personal i Dependència) no arriba fins al 2006. Entre una llei i l’altra passen 20 anys, deixant col·lectius vulnerables (discapacitats, sense sostre, etc.) sense reconeixement suficient. La xarxa de Santa Tecla ja reclamava el 2000 que aquests col·lectius fossin incorporats al sistema amb tots els drets. c) Creixement de la xarxa i integració d’entitats Quan neix formalment la xarxa, integra entitats socials i sanitàries de gran prestigi local: Casa de Sant Josep (infants en risc d’exclusió social i internats: “els quatre caralls”). Estela (discapacitat intel·lectual): escola especial, taller ocupacional, centre de treball i residència. La Muntanyeta (paràlisi cerebral): escola, taller ocupacional i residència. Recursos per a gent gran, pisos tutelats, etc. El doctor Tzerà destaca que el model és de recursos integrals i integrats: la persona passa al llarg de la vida per necessitats molt diverses, i el sistema s’ha d’adaptar a la persona, no a “calaixos administratius”. Dades de creixement: - Any 2000: 700 professionals. - Actualitat: prop de 4.000 professionals i 44 equipaments. d) Next Generation i noves residències (La Muntanyeta, Estela i gent gran) La xarxa aprofita els fons europeus Next Generation (post-Covid) per accelerar grans projectes que ja tenien planificats: Nova residència de La Muntanyeta a Bonavista (paràlisi cerebral): Pensada com a centre referent en neurodesenvolupament complex i neurorehabilitació. Capacitat residencial que passa de 23 a 60 places. Ja acabada, inspeccionada i amb llits a punt; falta només el vist-i-plau formal de Drets Socials per començar a rebre residents. Reforma de la Muntanyeta antiga (Sant Pere i Sant Pau): Es transforma en escola i taller ocupacional ampliats. Reforma i modernització de la residència d’Estela. Nova residència de gent gran a la Rambla. El calendari ve marcat pels Next Generation, que inicialment expiraven el desembre de 2025 i ara s’han allargat uns mesos: L’objectiu és tenir-ho tot certificat abans d’abril. e) Unitat de convivència vs. internat Explica el canvi de model residencial impulsat per Europa i assumit per l’Estat i les comunitats autònomes: Es deixa enrere el model d’“internat” (grans residències tipus hotel, habitació rere habitació). Es passa a unitats de convivència: Espais similars a un pis gran, per a 10–12 persones. Cadascú amb la seva habitació, però compartint menjador, cuina i sala d’estar. Amb espais comunitaris més grans compartits entre unitats. Aquest model ja s’ha aplicat a: Casa de Sant Josep (quatre unitats de convivència + “escola de pares” semitutelada a Vendrell i Tarragona). Estela (residències en pisos separats de tallers i escoles). Nova Muntanyeta (5 unitats de convivència dins l’edifici). f) Llei catalana d’Atenció Integrada Social i Sanitària i IA El doctor Tzerà posa en relleu la nova llei catalana d’Atenció Integral Social i Sanitària, aprovada al Parlament el novembre, que: Obliga a la integració sanitària i social. Ha estat aprovada amb amplíssim consens (més de 100 diputats a favor, molt pocs vots en contra o abstencions). És, segons ell, la primera d’aquest nivell a l’Estat espanyol. Relació amb la intel·ligència artificial (IA): Fins ara, la informació està compartimentada en “calaixos” administratius (salut, social, ensenyament), cosa que complica els tràmits i la visió global del pacient. La IA pot ajudar a integrar i gestionar aquesta informació, agilitzar tràmits i millorar la coordinació. Però això no seria possible sense la base legal que permeti i obligui a compartir dades i processos. “Ara tenim la gran sort de tenir eines (IA) i, al damunt, una llei que diu: feu el favor d’integrar-ho.” g) Docència en salut i 50 anys de formació Santa Tecla, abans de l’Hospital Joan XXIII, era l’únic hospital de la ciutat i havia assumit també la formació: Primer, infermeria (vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona). Després, metges, quan es van complir els requisits d’acreditació (estructura física, cartera de serveis, professionals). Celebració recent dels 50 anys de formació de metges/infermeres en conveni amb el Clínic. 3. Barri, Nadal i vida quotidiana a Tarragona 3.1. Encesa de llums de Nadal a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau Hi ha un bloc dedicat a la campanya de Nadal als barris, amb intervencions telefòniques de: Maribel Morillas (Associació Tecla Ponent – Torreforta). Antonio Real (Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau). Torreforta (Tecla Ponent): - Encesa de llums a la plaça del mercat de Torreforta. - Activitats: - Espectacle familiar La Guàrdia de Nadal de Llums. - Xocolatada popular. - Presentació de l’Anxesa (enguany, personatge nadalenc local). - Timbalades amb el grup Foqui Gresca. - Dins del Mercat de Torreforta: - Diorama de l’Associació Pessebrista. - Exposició de la Coordinadora d’ONG. - Gran sorteig de Nadal (oli, pernils, entrades per PortAventura, gambes, val de compra, etc.). Sant Pere i Sant Pau: - Encesa a la plaça Miramar. - També amb xocolatada i ambient festiu. - S’espera força participació, recordant que l’any anterior ja hi havia entre 400 i 600 persones. Tò general: - Es respira ja ambient de Nadal als barris i comerços. - El conductor del programa bromeja amb el desig que la Grossa de Nadal toqui als barris i pugui celebrar-s’hi amb unitat mòbil de Tarragona Ràdio. 3.2. Resum setmanal i altres temes destacats La secció Quatre dies i una hora – El millor de la setmana amb Abril Rius repassa les veus clau dels darrers dies: a) Més REC i programació Converses amb Eva Vallès i Elodie Mellado sobre la programació completa del REC: Diversitat geogràfica i de gèneres (Europa, Amèrica Llatina, Àfrica, animació, comèdia, drama, sàtira política…). Secció RecChicks / RecXics / Rec Familiar amb cinema d’animació de qualitat: Space Cadet (stop motion sense diàlegs, estil curts de Pixar). Arco (aval de Natalie Portman, guanyadora a Annecy, candidata als Oscars d’animació). Olivia y el terremoto invisible (primera pel·lícula stop motion dirigida per una dona a l’Estat espanyol, sessió al Teatret del Serrallo amb xerrada d’animadores i mostra de ninots). Arco vista com a imprescindible per a fans de Ghibli i Spielberg. Activitats especials: Secret Screening en espai sorpresa, trobada prèvia a l’antic Ajuntament i projecció en lloc secret. Conversa amb Ingrid Santos, directora de Ruido, film sobre freestyle/rap i conflictes familiars, en projecció per a instituts: Els alumnes tenen edats semblants a les protagonistes. Es vol generar debat sobre somnis personals, pressió familiar i identitat. La directora destaca que el freestyle és un vehicle per una història universal de creixement i conflicte amb la mare. b) Llengua i català – Testimoni de Rosa Maria Ibarth Entrevista amb Rosa Maria Ibarth, acabada de jubilar com a directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Punts clau: - Va començar a l’Ajuntament el 1990 fent cursos per funcionaris que sabien català però sense títol, en un moment en què la titulació esdevé requisit professional. - Durant els noranta es multipliquen cursos: - A l’Ajuntament de Tarragona. - Als barris (Bonavista, etc.). - Neix el Consorci per a la Normalització Lingüística i es consolida el CNL de Tarragona integrant les quatre comarques de la demarcació. c) Barris de Llevant i Ferran – Accessibilitat i serveis A la secció Ponenallava es parla amb Quique Fernández, de l’Associació de Veïns de Ferran. Reivindicacions principals: - Es consideren poble, tot i dependre administrativament de Tarragona. - Problemes clau: - Sense connexió al clavegueram general ni a depuradora: funcionen amb fosses sèptiques. - Implica males olors, plagues de rates, etc. - Transport públic escàs i lent (una línia que passa pels barris de Llevant, viatge d’una hora fins a Tarragona). - Conseqüències: - Les persones grans opten per anar a metge i fer gestions a Altafulla o Torredembarra. - Per tràmits municipals (Ajuntament de Tarragona), desplaçar-se fins al centre és feixuc. - Demanen: - Línies de bus més directes i freqüents. - Solució estructural per al clavegueram. d) Fotografia, medi ambient i alimentació – Santi Donaire Entrevista amb el fotoperiodista Santi Donaire, autor de l’exposició “Hasta que la tierra aguante” (a l’estació d’autobusos), dins del programa Foto Km 0 (amb Pep Escoda). Contingut de l’exposició: - Fotografia documental sobre impacte ambiental i agrícola i origen dels aliments que consumim. - Centrada en el dret democràtic a saber: - D’on ve el que mengem. - Quines conseqüències té per al territori i per als treballadors del camp. Trajectòria del fotògraf: - Va treballar 7 anys a l’agència EFE (Veneçuela, Madrid), en breaking news. - Va sentir la “dictadura de la superfície”: tot és ràpid, sense temps per aprofundir. - Decideix tornar a la fotografia de llarg recorregut, d’investigació i arrelada al territori (actualment viu a Andalusia). e) Premi Mañé i Flaquer i nous formats periodístics – Laia Díaz Conversa amb la periodista Laia Díaz, premi Mañé i Flaquer per les càpsules de “Ruta per Santa Tecla” a xarxes, fetes amb Tarragona Ràdio. Punts destacats: - Les càpsules són reels curts sobre la Festa Major de Santa Tecla, diaris i molt visuals. - El premi és important perquè dona legitimitat als formats de xarxes com a periodisme: - Reivindica la figura del creador de continguts com a professional, més enllà de la imatge tòpica influencer = regals. - Subratlla que aquests formats també requereixen recerca, contrast i ètica informativa. - Altres treballs premiats només estan a YouTube, reforçant la idea que el periodisme s’està desplaçant a plataformes digitals i socials. f) Grip en pujada i recomanacions sanitàries – Ana Bocio Actualització amb Ana Bocio (Agència de Salut Pública) sobre la campanya de grip. Dades i previsió: - Incidència moderada al Camp de Tarragona (153 casos per 100.000 habitants), similar a la mitjana catalana. - Pujada iniciada a principis de novembre; es preveu que en 2–4 setmanes es pugui arribar a llindar alt i al pic, possiblement coincidint amb Nadal. - Més incidència en infants de 5 a 14 anys, però augment en tots els grups d’edat. Vacunació: - Inicialment dirigida a col·lectius de risc: - Majors de 60 anys. - Dones embarassades. - Infants de 6 mesos a 5 anys. - Persones amb patologies de base o altres factors de risc. - Des de fa pocs dies, oberta a tota la població que ho vulgui, especialment qui conviu amb persones vulnerables. - Cita fàcil: - A través de La Meva Salut o citasalut.cat. - Directament al CAP. Missatge clau: vacunar-se ara encara és útil per reduir complicacions durant el pic de grip de les festes. 4. Esports, anuncis i recolzament institucional Tot l’episodi va trufat d’espots i informacions institucionals que situen la vida de ciutat: 4.1. Futbol: el Nàstic Diverses falques sobre el SempreNàstic, el programa esportiu de Tarragona Ràdio: Previ al partit del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) contra el Sevilla Atlético, al camp Jesús Navas. 33a temporada del programa. Es convida a participar al Joc de la Porra, comentar el partit a X i Instagram i al WhatsApp de la ràdio. 4.2. Institucions i serveis Anuncis de: - Ajuntament de Tarragona – Pla Tarragona 26: - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació de soterrats, més punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips d’aigua, més freqüència de neteja, manteniment de contenidors i entorn). - Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: - Suport als ajuntaments per reduir tràmits i facilitar eines per impulsar projectes. - Port de Tarragona – Ja és Nadal al Port: - Programa d’activitats nadalenques al Moll de Costa (música, màgia, tallers, espectacles familiars…). - PortAventura World – PortAventura Club: - Diferents passis anuals amb accés a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. - Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): - Centre de recerca al campus Sescelades, 250 científics de 40 nacionalitats, línies en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. - Tanatori Municipal de Tarragona – obres de millora. També apareixen espais fixos de programació musical i d’oci de Tarragona Ràdio: - Cocodril Club amb Albert Malla (música 60–80). - DJ Parry (programa nocturn de música actual). - Fans de Tarragona (música d’artistes locals). 5. Tancament musical i to general El programa es tanca amb: Temacles musicals de Els Pets, enllaçats amb la seva gira “Cantant als 40” i la seva presència al Centre Cultural de Valls. El to general del programa és: Festiu i proper, amb molta complicitat entre locutors. Combina informació cultural (REC, Santa Tecla, patrimoni) amb servei públic (salut, barris, neteja, mobilitat) i entreteniment. Fa de Tarragona Ràdio una autèntica “veu de ciutat”, connectada amb el teixit cultural, social i institucional. 6. Idees-força de l’episodi Tarragona com a ciutat de cinema emergent: el REC, amb 25 anys, es consolida com un festival referent per detectar i acompanyar noves veus cinematogràfiques, amb fort arrelament en espais patrimonials. Patrimoni com a responsabilitat, no només com a imatge: Tàrraco Patrimoni Mundial i la tasca de la xarxa de Santa Tecla mostren un model que mira a la llarga, integrant salut i social. Barris vius i Nadal compartit: Torreforta i Sant Pere i Sant Pau es reivindiquen com espais centrals de la vida de ciutat, amb llums, comerç i activitat comunitària. Nous formats de periodisme i cultura visual: de les càpsules a Instagram sobre Santa Tecla a la fotografia ambiental de Santi Donaire, passant per cinema de freestyle o road movies documentals. Salut pública: la grip en pujada es converteix en recordatori de la necessitat de vacunar-se i cuidar especialment els col·lectius més vulnerables abans de les trobades de Nadal.

  • 1h 57min

    Cinema, grip i Nadal a Tarragona

    Context i arrencada del programa • Programa matinal de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb magazín d’actualitat local, cultura i humor. • Inici amb informació de servei: accident greu a la N-340 a l’alçada de Ferran i activació/desactivació del PLASEQTA per un incendi a l’empresa Elix Polymers a la Canonja. Festival REC: 25 anys de cinema emergent Inauguració i ambient del festival • Es destaca la inauguració al Teatre Tarragona del REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys. • Presentació de la gala per part de membres de l’equip del programa, amb to teatral i humorístic. • Pel·lícula d’obertura: “El canto de las manos”, documental molt emotiu sobre un projecte musical a Veneçuela; el públic surt emocionat, molts plorant. Programació i seccions Peces clau del REC 2025: • Secció Òpera Prima: focus en noves directores i directors, cinema emergent. • REC Selection: llargmetratges destacats de festivals com Locarno o Venècia i candidats als Òscars, alguns mesos abans de l’estrena comercial. Destaquen: - No hay otra opción de Park Chan-wook (continuïtat del boom del cinema coreà). - La Gracia de Paolo Sorrentino, amb Toni Servillo, que tancarà el festival. • Pantalla Tàrraco: projeccions en espais patrimonials (Pla de la Seu, Pretori, Amfiteatre Romà, Pantalla Tàrraco) per dialogar cinema i patrimoni. • Sessions Vermut: format cinema + vermut al Serrallo i altres espais, amb to popular i diürn. • REC Chic / cinema familiar: - Vol reconvertir la franja de les 16:00h en propostes familiars (3–99 anys), no només infantil pur. - Little Amélie: animació en aquarel·la, influència japonesa, basada en records d’infantesa al Japó. - Arco: produïda per Natalie Portman (que hi posa la veu en alguna versió); candidata a millor animació als Òscars, amb missatge ecològic i esperit Ghibli + Spielberg. - Space Cadet: història d’un robot i la nena, seguida d’un taller per construir el teu robot. Propostes singulars • Secret Screening (projecció sorpresa): - Només es comunica que és una pel·lícula de terror i que es projectarà en un espai secret. - El públic es troba a l’Antic Ajuntament i d’allí és conduït al lloc sorpresa. - La idea és crear experiència, més enllà de només veure un film. • Altres títols destacats del dia: - “Glorious Summer”: film polonès rodat en 16mm, dins un palau renaixentista, amb atmosfera estranya a l’estil Yorgos Lanthimos. - “Bad Girl”: producció de l’Índia, amb directora present; musical i crítica a la repressió sexual femenina. - “Nouvelle Vague” / programació REC Lab: treball sobre llenguatge cinematogràfic i creació. Dimensionament i públic del REC • Més de 40 pel·lícules en sis dies (3–8 de desembre), amb components de laboratori creatiu (REC Lab) on el públic participa en decisions de guió. • El director del festival, Xavier García Oporto, en la secció Espineta amb Tarragonins, reivindica: - El caràcter col·lectiu del cinema i l’esforç de totes les persones que han passat pel festival des de 2001. - El paper clau del públic, que ha sentit el REC com “el festival de la ciutat”, malgrat la sensació recurrent que li falta suport institucional. - La dificultat de “picar pedra” culturalment a Tarragona, però també l’orgull d’haver arribat a 25 anys i ser referència en el panorama català i espanyol de cinema emergent. Salut: la grip al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre Situació epidemiològica Conversa amb Anna Bozio, subdirectora regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. • La grip està en fase ascendent des de principis de novembre. • Al Camp de Tarragona, setmana 24–30 de novembre: - 153 casos per 100.000 habitants → nivell moderat de transmissió. - Dades molt similars a la mitjana catalana. • Es preveu que en 2–4 setmanes s’arribi a llindar alt (≥218 casos/100.000), probablement coincidint amb les festes de Nadal. Grups d’edat i dinàmica • Major incidència actual en infants de 5 a 14 anys (i en general 0–14), on la pujada va començar abans. • En majors de 60 anys la incidència és més baixa (≈5 vegades menys), però també en creixement. • El pic exacte és difícil de predir, però s’espera al voltant de Nadal. Vacunació: situació i recomanacions • La campanya s’ha avançat unes dues setmanes respecte altres temporades, responent a l’avenç del virus. • Fases: - Primer: residències, majors de 60, persones amb malalties de risc, dones embarassades, infants de 6–59 mesos. - Des de fa uns dies: oberta a tota la població. Cobertures al Camp de Tarragona: • Majors de 80 anys: ~65% vacunats. • Majors de 70: >50%. • Globalment, unes 80.000 persones vacunades, uns 9.500 més que el mateix moment de l’any anterior. • Salut ho valora positivament, però insisteix que encara cal augmentar la cobertura. Accés a la vacuna: • Als CAP habituals. • Cita per La Meva Salut, web citasalut.cat o trucant/directe al centre. Virus circulants i tipus de vacuna • Predomina la grip A, amb dues variants incloses a la vacuna actual. • Recordatori clau: la vacuna s’ha de posar cada any perquè el virus mutua i la formulació s’adapta a les soques circulants. • La vacuna no impedeix tots els contagis, però redueix de forma important les formes greus, especialment en persones vulnerables. Grip vs constipat i altres virus • Diferenciar grip de refredat: - Grip: febre alta, dolor muscular i d’ossos, malestar intens, tos i símptomes respiratoris. - Constipat: símptomes respiratoris (moc, tos) però sense la intensitat sistèmica de la grip. • Altres virus circulants: - Rinovirus: refredats comuns. - SARS-CoV-2 (Covid): en nivell baix i estable. - Virus respiratori sincitial (VRS): en creixement, especialment bronquiolitis en infants petits (tos, dificultat respiratòria, mucositat). Salut el segueix de prop. Missatge final de salut pública • Lema de campanya: “Vacunar-se és estimar”. • S’insisteix que la vacunació no és només un acte individual, sinó una manera de protegir les persones estimades més vulnerables (gent gran, malalts crònics, embarassades, nadons) especialment pensant en sopars i trobades de Nadal en espais tancats. • Es recomana aprofitar la cita de grip + Covid en un sol acte en majors de 60 i grups de risc. Premis Literaris Joves.Lit (La Pell) i joves escriptors El premi i l’entitat convocant • La Pell (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua Catalana) celebra la 19a edició dels Premis Literaris Joves.Lit de narrativa i poesia, oberts a joves de 14 a 21 anys de tot l’àmbit de parla catalana. • L’objectiu central: fomentar l’ús del català i l’escriptura creativa entre el jovent. Veredicte i obres guanyadores Jurat format per Anna Gispert (presidenta de la Pell), Júlia Albiol, Judit Casals, Ruth Nolla i Joan Xevarria (secretari). Categoria 14–17 anys • Obra guanyadora: “Filla del bosc”. • Autor: Pau Roig Coll, de l’entorn de Tarragona. • Motivació del jurat: - Bona visió psicològica dels personatges. - Ús molt treballat de la descripció d’emocions i sensacions a partir d’elements concrets i imatges potents. Fragment llegit en antena: Transformació de la nena protagonista en “filla del bosc”: la pell de porcellana s’esquerda, les cames esdevenen arrels, els cabells verds esdevenen branques. Imatge simbòlica molt visual i lírica. Categoria 18–21 anys • Obra guanyadora: “Amb silenciosa estima”. • Autora: Maroua Bensfia Hayat, d’Albatera (Baix Segura). • Motivació del jurat: - Construcció narrativa sòlida. - Anàlisi introspectiva profunda i capacitat d’interpel·lar el lector. En un text enviat al programa, Maroua explica: • Per al jo narratiu, escriure és sobreviure i convertir el dolor en llenguatge perquè deixi de ser una massa amorfa. • Per a ella, escriure és un acte de veritat i vulnerabilitat compartida: - No és una confessió desesperada, sinó un gest de confiança amb el lector. - No dona un “secret” perquè es reveli, sinó un espai per respirar plegats. Perfil del jurat i participants • El jurat és molt jove en part: graduats recents de Filologia (22–30 anys), fet que facilita la connexió amb les temàtiques i veus dels participants. • Participació de tot el domini lingüístic: treballs del Camp de Tarragona, Catalunya i País Valencià. • S’assenyala que molts textos tenen un fort component intimista i de reflexió personal. Perfil dels joves guardonats Pau Roig Coll • Té 17 anys, fa 2n de Batxillerat científic i ja havia guanyat el premi l’any anterior. • Lector apassionat i eclèctic: Tolstoi, Divina Comèdia, Stephen King, Bíblia, literatura anglesa, fantasia... sovint llegeix 2–3 llibres alhora. • Escriu sobretot en rata de transport públic (autobús cap a l’institut) i en estones lliures. • Metodologia d’escriptura: - Confessa que sovint escriu “al raig”, especialment en aquest relat, pressionat pel termini. - Tot i sentir que el seu estil encara s’està formant, el jurat detecta una veu pròpia molt marcada. - Tendeix a inventar personatges allunyats d’ell mateix per poder crear mons fantàstics i no fer autoficció directa. • Admiració per la llengua: recull adjectius nous que troba llegint (com atzabeja) en una llibreta i els incorpora a l’escriptura. Maroua Bensfia Hayat • Estudia disseny d’interiors, mostra que escriure no és patrimoni exclusiu de les humanitats. • Diu que escriu des de petita, però que a mitjan d’aquest any ha començat a fer-ho amb constància i amb voluntat de publicar i concursar. La Pell i la promoció de la llengua A banda dels Joves.Lit, la Pell impulsa: • Concurs TikTok Filològic: vídeos curts sobre temes de llengua i literatura feta per estudiants. • Premi de treballs de recerca sobre cultura popular, conjuntament amb la colla de la Mulassa i la cooperativa Combinats. • Cursos i grups de conversa de cohesió social (Xerrem). Missatge de fons: • Davant dades preocupants sobre l’ús social del català, cal generar espais i incentius perquè els joves llegeixin i escriguin en català. • Es reivindica la lectura de clàssics com la Bíblia i “Canigó” de Verdaguer com a fonaments culturals, i la riquesa de dialectes i registres anteriors a la normativa de Fabra. Suport a la professionalització dels joves autors • Els guardonats reben 500 € cadascun i una beca a l’Escola de Lletres de Tarragona per fer un taller d’escriptura (presencial o en línia). • Es recorda que antics guanyadors com Adrià Targa o Pol Guasch avui publiquen i tenen projecció internacional, fet que consolida el premi com una pedrera real de talent literari. Economia local: hotels i restauració davant el pont i el Nadal Hoteleria de Tarragona Ciutat Conversa amb Xavier Jornet, president de l’associació d’hotelers de la ciutat. Pont de la Constitució i la Puríssima • Pont llarg (dissabte 6 i dilluns 8 festius), però Tarragona no és un pol fort en aquesta època. • Tendències: - Bona ocupació sobretot la nit de dissabte (prop del 100%). - Resta de nits al voltant del 70%, amb reserves molt d’última hora. - Molta gent marxa al Pirineu (neu) o altres destinacions. • El REC ajuda: allotja programadors, convidats i equip fins al dia 8, cosa que genera moviment, encara que no ompli tota la ciutat. Canvis d’hàbits en Nadal • Fa 15–20 anys, la nit del 24 els hotels estaven pràcticament buits; ara: - Cada cop més gent viatja per Nadal (canvis familiars, gent que viu fora, noves dinàmiques). - També creixen les estades i àpats de dies com Sant Esteve i Reis en hotels. Balanç 2025 i perspectives 2026 • 2025 ha estat, en general, un bon any pel sector. • Però Jornet adverteix de “senyals d’alerta”: - Augments de preus s’han d’acompanyar necessàriament d’increment de qualitat i prestacions. - Cal mantenir una relació qualitat-preu competitiva respecte d’altres destinacions. • 2026: previsió inicialment positiva per inèrcia, sempre que no hi hagi xocs externs; però recorda que cal invertir constantment per no quedar enrere. Patrimoni i experiència turística • S’analitza el paper dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial i el futur consorci de gestió del patrimoni. • Jornet diferencia clarament: - Conservació física dels monuments (Amfiteatre Romà, Fòrum Romà, Circ Romà, Part Alta, etc.). - Experiència de visita. • Crítica contundent: La ciutat està “30 anys endarrerida” pel que fa a com s’expliquen i es viuen les visites patrimonials. • Diagnosi: - Entrades que sovint són només accedir i mirar, sense prou interpretació, recursos visuals, interactius o narratius. - Reclam d’inversions en “experiències”, no només en manteniment. Mobilitat i allotjaments turístics • Mobilitat regional: els turistes allotjats a Tarragona es mouen sobretot en vehicle privat, i això funciona raonablement bé. • Connexió ferroviària amb Barcelona: queixes habituals per temps de trajecte i poca freqüència. • A Tarragona ciutat, caldria millor reordenació d’aparcaments per visitants i autocars. Allotjaments turístics regulats: • Jornet reclama una regulació estricta dels pisos turístics equiparable a la dels hotels: - Preferència per edificis sencers, limitats per percentatge de PUM. - Evitar conflictes amb veïns i competència deslleial (pirateig, pagaments en negre, manca de normatives de seguretat). Restauració i campanya de Nadal Conversa amb Javier Escribano, president dels Restauradors de Tarragona Ciutat. Sopars d’empresa i àpats de grup • Temporada forta de sopars de Nadal: sobretot primera quinzena de desembre i finals de novembre. • Tendència clau: - Han quasi desaparegut els grans sopars d’empresa pagats per la direcció. - Ara predominen grups petits i mitjans (8–15 persones): companys de feina, del gimnàs, amics, etc. - Els grans grups (30–50) són menys freqüents i s’han de planificar més d’hora. Reserves i pagaments: • Hi ha gent molt previsora i gent que reserva a última hora, però el patró general es manté semblant a altres anys. • Un dels grans maldecaps: el cobrament individualitzat en taules de 20–25 persones. - Cada comensal paga menú + consums extra (cerveses, etc.) i el personal ha d’estar mitja hora només cobrant. - Es recomana pagament agrupat (una sola persona o caixa comuna) i menús tancats amb beguda inclosa per simplificar. Preus i formats de menú: • Es mira molt el preu total i la beguda inclosa. • Serveis amb menús tancats i quantitat de beguda especificada per evitar sorpreses. • Escribano indica que: - Menys de 30 € és difícil trobar un menú de Nadal amb qualitat. - El cost del personal ha passat aproximadament d’1/3 del pressupost a un 40% o més, igual que la cistella de la compra, i això deixa marges molt reduïts (un 5% net ja és un èxit). Dinars vs sopars i “tardeo” • Les cites més fortes són els sopars; els dinars funcionen menys. • El tardeo a Tarragona no acaba d’arrelar com a oferta potent, en part per la manca d’un teixit d’oci estable. Famílies als restaurants per Nadal • Creix clarament el nombre de famílies que externalitzen els àpats festius: - Nit del 24, dia 26 (Sant Esteve), dia de Reis… - Motiu: ritmes laborals, famílies disperses, mandra de cuinar i recollir per 15–20 persones. • Molts restaurants es plenen el dia de Sant Esteve i Reis si obren. • Però molts restauradors no obren la nit del 24 o del 31 per conciliar i perquè el cost de personal + menú especial sovint no compensa. Problemes estructurals: personal i temporades baixes • Manca de personal qualificat i fidel continua sent un problema seriós. - Es procura mantenir una plantilla estable tot l’any per no haver de formar massa gent nova cada estiu. • El 1r trimestre (gener–març) és extremadament fluix: - Diversos locals de la Part Alta tanquen gener–març i reobren abans de Setmana Santa. Ordenança de terrasses i oci nocturn • Escribano torna a criticar els horaris restrictius de les terrasses a l’estiu (tancament a mitjanit cinc dies per setmana). • Efectes, segons el sector: - S’expulsa oci i consum cap a altres ciutats costaneres amb horaris més amplis. - No només afecta qui té terrassa, sinó el conjunt de la restauració. - El sector no veu avanços clars de l’Ajuntament tot i una reunió inicial amb veïns i compromís de continuar el diàleg. • Temor que el proper estiu es repeteixin els mateixos horaris, posant en risc la viabilitat de diversos negocis. Humor i sàtira política: “Fem l’humor” i altres seccions Plenari municipal i llenguatge administratiu Secció “Fem l’humor” amb Miquel González i talls de diversos programes. • Es parodien moments del ple municipal: - L’alcalde Rubén Viñuales intentant aprovar el pressupost “per assentiment” de manera ràpida, generant riures i reaccions. - Intervencions farragoses sobre expedients declarats deserts, comparades amb la “clàusula” de Groucho Marx (“la parte contratante de la primera parte…”). • Es juga amb lapsus de regidors (“senyora Fortuny / senyora Fuster”) i riures en off. Llengua, pronúncia i cultura pop • Gags amb confusions de noms propis i pronúncia francesa (Jules Verne mal dit, etc.). • Referències cinèfiles i musicals: - Crítica jocosa als musicals on es canta absolutament tot. - Elements d’autoparòdia dels propis programes de Tarragona Ràdio. Cafès, Nàpols i el “caffè sospeso” • Conversa recurrent del presentador sobre Nàpols i tradicions italianes (cafè sospeso/sostenuto/retardado), generant confusions lingüístiques i jocs de paraules. Altres blocs d’humor • “Raulina amb salsa”: promoció d’un programa de tarda amb Raul Cid, centrat en humor, música i actualitat. • “No som ningú”: programa que juga a fer musicals improvisats, parodiant la mania de cantar-ho tot. Publicitat i informació de servei Al llarg del programa s’intercalen falques i mencions: • PortAventura World / PortAventura Club: passis anuals, avantatges, accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): recerca en química sostenible, salut i descarbonització al campus Sescelades, amb impacte industrial i social. • Pla Tarragona 26 (Ajuntament de Tarragona): - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació de soterrats, ampliació de punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips, més freqüència, neteja del voltant de contenidors). • Pla Impuls DIPTE (Diputació de Tarragona): simplificar tràmits municipals i dotar recursos als ajuntaments del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. • Port de Tarragona: activitats de Nadal al moll de Costa (llum, mapatges, tallers, espectacles, furgoteques...). • Tenatori Municipal de Tarragona: inversió de 3,2 M€ en reforma d’instal·lacions i eficiència energètica. • Cupó Extra de Nadal de l’ONCE: amb l’eslògan de la “il·lusió” i recordatori de joc responsable. • Obramat: finestres a mida per a professionals, eficiència energètica. • SempreNàstic (Tarragona Ràdio): - Retransmissions del Nàstic de Tarragona (jornada 15 contra Sevilla Atlético al Jesús Navas). - Participació amb Joc de la Porra, xarxa X i Instagram. També espots de programes de la casa com “Cucodril Club”, “Fans de Tarragona” i publicitat genèrica de Tarragona Ràdio per a anunciants. Idees força de l’episodi 1. Tarragona com a ciutat de cultura i festivals • El REC consolida Tarragona com un pol de cinema emergent, amb connexió internacional i fort arrelament local. • El festival integra la ciutat (Part Alta, Antic Ajuntament, Antiga Audiència, Serrallo) en forma de sales de cinema alternatives. 2. Salut pública i responsabilitat col·lectiva • La grip es troba en pujada clara i es preveu pic durant Nadal. • La vacunació és presentada com un acte d’estimació mútua, especialment pensant en persones vulnerables i trobades familiars. 3. Llengua, joves i creació • Els Premis Joves.Lit mostren que hi ha talent literari jove en català, tant al Camp de Tarragona com a tot el domini lingüístic. • Es posa èmfasi en la lectura com a base de l’escriptura i en la necessitat de mantenir viu l’ús del català. 4. Model de ciutat, turisme i economia local • Hoteleria i restauració viuen un bon moment global, però amb riscos estructurals (temporades baixes, regulació d’horaris, pisos turístics, costos). • Es reclama una estratègia clara en patrimoni i en experiència de visitant per aprofitar millor la marca Tarragona Patrimoni Mundial i la Costa Daurada. 5. Humor i ràdio de proximitat • L’episodi combina informació, cultura, salut i economia amb un to humorístic i autoirònic. • La barreja de seccions (Espineta amb Tarragonins, Fem l’humor, tertúlies, entrevistes) reforça la imatge de Tarragona Ràdio com a ràdio municipal propera, amb la ciutat al centre.

  • 1h 44min

    Periodisme digital, pesta porcina i cultura a Tarragona

    Premi de periodisme per contingut a xarxes Laia Díaz, periodista i creadora de continguts, explica el premi Mañé i Flaquer en la categoria de Turisme per les càpsules De ruta per Santa Tecla a Instagram (Tarragona Ràdio i Ruta en Família). Periodisme i xarxes socials • Reivindica que crear contingut a xarxes també és fer periodisme, amb criteri i contrastant dades, enfront de la propaganda i les fake news que proliferen a internet. • Assenyala el canvi de paradigma: documentals només a YouTube o sèries d’Instagram poden guanyar premis de periodisme tradicional. • Remarca la dificultat de discernir realitat i ficció amb la irrupció de la intel·ligència artificial, i defensa el paper del periodisme per frenar la desinformació. Les càpsules de Santa Tecla • Explica la feina intensa durant Santa Tecla: gravar molts actes del Seguici, seleccionar clips, editar de matinada i publicar l’endemà. • Parla de vídeos clau: - El del 23 d’agost, anunciant “falta un mes per Santa Tecla”, molt viral. - El de la Baixada de l’Àliga, enregistrat “des de dins” amb ajuda del fotoperiodista David Oliete. - El vídeo de tancament del 24 de setembre, que recull el sentiment agredolç del final de festa. • Destaca l’impacte fora de Tarragona: molta gent de Barcelona i d’altres llocs descobreix la festa i es sorprèn de la seva durada i intensitat. Producció, ajuda i família • Tot es grava principalment amb mòbil, amb estil molt personal (mode selfie) i alguns suports puntuals (amics, col·legues i la pròpia filla). • La seva filla hi participa com a veu en off d’un vídeo sobre la Cercavila Petita, decidit i guionat conjuntament i amb molta cura per la privacitat. Mercats de Nadal i viatges en família La Laia, a punt de marxar, recomana mercats de Nadal alemanys: Destinacions recomanades • Alemanya com a “reis del Nadal”: Colònia, Stuttgart, Hamburg, Nuremberg, Dresden o Frankfurt, que la sorprèn pel contrast entre part moderna i reconstruïda. • Explica que la majoria de mercats se celebren durant l’Advent (fins al 23–24 de desembre) i que alguns s’allarguen fins Cap d’Any. Ruta en Família • Presenta la web Ruta en Família com un espai de guies pràctiques per viatjar pel teu compte, amb nens. • Inclou: - Rutes i consells per països, ciutats o parcs temàtics. - Articles pràctics (p. ex. quina càmera comprar als infants) i experiències personals. • Explica que la seva filla fa fotos des de molt petita i dona criteris per triar càmera segons edat i ús (resistència, pantalla abatible, etc.). Pesta porcina africana (PPA) i sobrepoblació de porc senglar La segona gran part del programa tracta la PPA i el porc senglar, amb veus veterinàries, caçadors i el sector porcí. Què és la PPA i com es transmet Verònica Aronaveña, presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, explica: • La PPA és una malaltia vírica que afecta només porcs i senglars (espècie porcina), amb alta mortalitat i lesions hemorràgiques. • No es transmet a humans ni a altres espècies domèstiques (gossos, gats, etc.), però és un problema sanitari i econòmic molt greu. • Transmissió: - Contacte directe porc–porc o senglar–porc. - Contacte amb restes contaminades (sang, teixits, embotits, entrepans). - Fòmites: sabates, roba, rodes de vehicles, etc. - No és aèria, però el virus és molt resistent (pot viure mesos en restes orgàniques). • El virus detectat a Collserola és del mateix serotip que circula per Europa i probablement ha arribat per carretera i via productes carnis contaminats. Situació actual del brot • Després de gairebé 30 anys sense PPA (últim brot el 1994–95), s’han confirmat 9 casos en porcs senglars a Collserola. • S’ha establert: - Un cercle de 6 km de màxim moviment habitual dels senglars. - Un radi de 20 km de vigilància i control estrictes (zona “blindada”, accés prohibit i sancions greus). • S’han fet analítiques a granges dins la zona afectada i, de moment, no s’hi ha detectat cap cas positiu. Impacte econòmic i exportacions • A Catalunya hi ha: - Uns 500.000–700.000 senglars estimats. - Unes 68.000 captures anuals de senglar a tot el país; 5.000 a Tarragona. - Al Camp de Tarragona, prop de 160 explotacions porcines i uns 600.000 porcs d’engreix. • La PPA provoca: - Pèrdues milionàries si entra a granges (sacrificis massius, tancament d’exportacions). - Caiguda del preu del porc pel fre a les exportacions, encara que les granges estiguin sanes. • La Xina, principal client, manté de moment les importacions, excepte dels porcs procedents de la zona de Barcelona afectada. Bioseguretat i prevenció • Les granges catalanes treballen amb bioseguretat molt alta: control d’entrades i sortides, desinfecció, barreres físiques. • Malgrat això, l’entrada del virus via fauna salvatge i restes alimentàries ha fet perdre l’estatus de país lliure de PPA; caldrà un any sencer sense nous casos per recuperar-lo. • Es reforcen: - Mesures a les granges (protocols encara més estrictes). - Regionalització comercial: que només es tanqui el comerç de la zona afectada i no de tot l’Estat. Sobrepoblació de porc senglar Joaquim Vidal, president de la Federació de Caça de Tarragona, descriu la situació: • Parla d’una plaga a escala europea: 3,5 milions de senglars caçats cada any a Europa (Polònia i Romania paguen primes per animal abatut). • A Catalunya: 500.000–700.000 senglars abans de la temporada de caça. • Factors que afavoreixen la proliferació: - Supervivència elevada i dieta omnívora. - Abundància d’aliment (agricultura, restes humanes, zones urbanes i periurbanes). - Anys plujosos que incrementen recursos. • Conseqüències: - Danys importants a avellanerars, vinya, horta i altres conreus. - Accidents de trànsit (punts negres especialment a la costa entre el Vendrell i l’Hospitalet de l’Infant, aprofitant rieres com a corredors biològics). - Risc sanitari: transmissió de malalties al bestiar (PPA, sarna, etc.). • Mesures actuals i futures: - Temporada de caça de senglar de setembre a març, més batudes per danys puntuals. - Caceres nocturnes des d’aguaits. - Proposta de crear equips professionals de control de fauna que cobrarien per reduir densitats. - Evitar alimentacions artificials que n’afavoreixin la reproducció. Visió del sector porcí (Unió de Pagesos) Rosent Saltiveri, responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, aporta la visió del sector: • La PPA a senglars fa que Espanya perdi l’estatus de país lliure, amb conseqüències comercials immediates. • Prioritats del sector: - Confinar el brot a Collserola i evitar que s’estengui. - Negociar amb països tercers perquè acceptin la regionalització i només limitin productes de la zona afectada. - Recol·locar la carn que no es pot exportar en altres mercats (UE, altres regions) i gestionar la sobreoferta interna que fa baixar preus. • Problemes concrets: - Granges dins les zones de protecció/vigilància amb animals a pes comercial que alguns escorxadors no volen rebre, malgrat estar autoritzats. - Necessitat de mesures de suport econòmic i logístic per “esponjar” el sistema. • Insisteix que la malaltia ha arribat per fauna salvatge, no per fallades de bioseguretat a les explotacions, que porten anys invertint en prevenció. Una mirada de salut global (One Health) La presidenta dels veterinaris recorda el concepte One Health: • La salut de persones, animals i medi ambient està interconnectada. • Amb canvi climàtic, globalització i sobrepoblació d’algunes espècies, és esperable el retorn o aparició de noves zoonosis (recorda la grip aviar i el Covid). • Els veterinaris i científics treballen en seqüenciació i vigilància per prevenir futures pandèmies d’origen animal. Fotografia, alimentació i territori: “Hasta que la tierra aguante” El programa entra en clau cultural i conversa amb el fotògraf Santi Donaire i Pep Escoda (Fotokm0) sobre l’exposició “Hasta que la Tierra aguante”, instal·lada a l’estació d’autobusos. De la notícia ràpida al foto-periodisme profund • Santi Donaire, periodista i fotògraf, explica la seva evolució: - De l’actualitat immediata a l’agència EFE (inclosa etapa a Veneçuela) a projectes de llarga durada i investigació. • Motiu del canvi: - Sensació d’estar sotmès a una “dictadura de la superfície”: imatges ràpides, poc context, poc control del relat. - Necessitat de “anar a l’origen i a l’arrel” dels problemes (referència a la frase de Veneçuela: “original és anar a l’origen, radical és anar a l’arrel”). Projectes i premis • Punto Ciego (sobre víctimes de la repressió franquista) ha rebut: - Premi Gabriel García Márquez (Colòmbia) de periodisme. - Premi al millor primer fotollibre a PhotoEspaña, primer cop que premien un treball de memòria històrica. • Donaire denuncia la manca de treball de memòria a l’Estat espanyol i entén que molts joves “tontegin” amb discursos franquistes perquè no se’ls ha explicat què suposa perdre drets i llibertats. “Hasta que la Tierra aguante”: alimentació i impacte ocult • El projecte neix gràcies a la beca Joana Biarnés (Photography Social Vision), i investiga el que passa darrere dels aliments que comprem: • Idees clau: - L’alimentació és un dret bàsic i democràtic: tothom menja, però costa molt saber com i on es produeix el que consumim. - La indústria alimentària crea una ficció: prestatges sempre plens, productes polits i empaquetats sense rastre de les condicions socials i ambientals d’origen. • Metodologia: - Investigació periodística prèvia: informes científics, dades de consum, regulacions. - Treball de camp i fotografia per posar cara a impactes: explotacions intensives, ús de pesticides, treballadors, contaminació, etc. • Exemples concrets: - Aguacats a Màlaga (Axarquía): paisatges aparentment idíl·lics que amaguen una tragèdia hídrica i degradació del territori. - Externalització de la producció (sandia, mongeta verda) a Marroc i Senegal mentre Europa prohibeix pesticides aquí però permet produir-los i usar-los fora; després, aquests productes arriben als nostres supermercats. • L’objectiu: no donar lliçons, sinó formular preguntes i mostrar la manca de transparència d’una indústria que costa molt fotografiar (porta tancada en grans explotacions d’Almeria, Huelva, Múrcia o Lleida). Tarragona al centre del mapa alimentari • Donaire recorda que l’Estat espanyol és: - 3r exportador mundial de fruita i verdura. - 1r productor de carn porcina d’Europa i un dels primers del món. • Explica que Tarragona hi té un paper clau: - El Port de Tarragona és un dels principals punts d’entrada de cereals i soja per fer pinso industrial. - Aquests pinsos alimenten la gran cabana porcina de Catalunya, Aragó i Múrcia. • Defineix el territori com una “zona de sacrifici”: es degrada el medi (aqüífers, terres, aire) i es tensiona el món rural per produir proteïna per a altres mercats. • Denuncia la transformació de la ramaderia tradicional en subcontractes de grans empreses: els ramaders perden la propietat real del bestiar i es converteixen en baules d’un sistema industrial. L’exposició a l’estació d’autobusos • El col·lectiu Fotokm0, amb Pep Escoda i Sílvia Méndez, adapta el projecte a un format reduït (uns 16–17 fotogrames) per a l’estació d’autobusos. • Motiu de l’espai: - Donaire el descriu com un dels espais més democràtics: hi passa gent de tota mena, no cal travessar la “porta simbòlica” d’un museu. - Vol portar el debat sobre alimentació a l’espai públic quotidià. • L’exposició completa (70 imatges) i el llibre sortiran a inici d’any amb Photography Social Vision, i el recorregut expositiu inclou fotografies fetes al Port de Tarragona. Fotografia local i edició: iniciatives de Fotokm0 Pep Escoda aprofita per explicar els projectes del col·lectiu Fotokm0 al Camp de Tarragona: Activitat expositiva • Fan tres exposicions a l’any a l’estació d’autobusos: - Dues mostres d’alumnes de l’Escola d’Art. - I, enguany, una “primera espasa” com Santi Donaire. Nova revista / fotollibre • Presenten l’inici del projecte editorial “Esquadres del llamp”: - Un magazín fotogràfic centrat en el Camp de Tarragona. - El número 1, Sediments, amb fotografies de Carles Llop i textos de Rosa Comes, es presenta a la Sala Zero el dijous següent. - El número 2 ja està en preparació, amb la participació de sis fotògrafs. • Donaire subratlla que Tarragona té un ecosistema fotogràfic envejable: col·lectiu actiu, festival SCAN Tarragona i, ara, llibreria especialitzada Soterrani on ja es venen fotollibres (incloent el seu). Cinema emergent: Festival REC i projecte Miram L’últim tram cultural es dedica al REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys. El projecte Miram • El Miram és la pota formativa del REC, que porta cinema i debat a la comunitat educativa (URV, secundària, cicles formatius). • Aquest matí: - A l’antiga Audiència, estudiants de la URV veuen La Fúria. - Al Teatre Tarragona, alumnes de secundària veuen Ruido, de Ingrid Santos. • Després de cada passi, es fa col·loqui amb membres dels equips (directora, actrius, etc.) per parlar de temes i processos creatius. “Ruido”, d’Ingrid Santos L’Abril Rius entrevista la directora al Teatre Tarragona: • Sinopsi bàsica: - Ruido segueix la Lati, una noia que troba refugi al rap i al freestyle després de la mort del pare i somia triomfar en batalles de galls. - S’enfronta a la incomprensió de la mare, que veu el rap com a vulgar o perillós, i entrena d’amagat amb una mentora. • Origen del projecte: - Santos descobreix les batalles de galls autogestionades a Barcelona, on cada cap de setmana s’apleguen 200–300 joves. - Fascinada per l’energia i autenticitat, decideix radiografiar aquest món en una pel·lícula de ficció fortament arrelada en la realitat. • Càsting i autenticitat: - Opta per noies del propi món del rap en lloc d’actrius professionals, per mantenir autenticitat. - Durant vuit mesos fan tallers d’interpretació dos cops per setmana per preparar rodatge. - Les batalles de freestyle es treballen prèviament en tallers (improvisació guiada) perquè el rodatge era molt curt (4 setmanes i 3 dies) i amb imprevistos com la pluja. • Temes i recepció: - Xoc generacional i vocacional: perseguir un somni artístic sense trencar amb la família. - Reflexió sobre identitat, expressió i pertinença en l’adolescència. - Els col·loquis amb estudiants han estat molt rics: preguntes sobre composició de lletres, procés de rodatge, límits entre realitat i ficció. • Distribució: - La pel·lícula és als cinemes i s’estrenarà a Filmin el 26 de desembre. Gastronomia local: el panettone de Cal Jan Per tancar, espai culinari amb Rafel Aguilera, pastisser de Cal Jan (Torredembarra i Mercat Central de Tarragona), reconeguts pels seus panettones premiats. Claus d’un bon panettone artesà • Massa mare sòlida: - Fermentació natural de farina de força i aigua, alimentada i “cuidada” cada dia. - És literalment “un més de la família”: es manté viu i actiu perquè doni estructura i aroma al panettone. • Dues masses (dos amassats): - Primer amassat: massa mare + aigua + sucre + farina de molta força + mica de mantega i rovell. S’amassa fins a tenir una malla de gluten elàstica, llisa. - Fermentació llarga: la massa ha de triplicar volum en 12–15 hores a uns 25–26 °C. - Segon amassat: s’hi afegeix més farina, sucre, sal i la gran càrrega de mantega i rovells, i finalment les peces aromàtiques (fruita confitada, xocolata, etc.). • Tècnica i maquinària: - No es pot fer a mà amb garanties: cal amassadora amb ganxo (no varilles), perquè la massa és molt hidratada i greixosa. • Aconsella que, si algú vol provar a casa, millor demanar una mica de massa mare a una pastisseria que en faci, però advertint que cal mantenir-la i alimentar-la. • L’entrevista tanca vinculant el panettone a l’ambient de Nadal i reivindicant la feina artesana darrere d’un producte que, vist de fora, sembla senzill però té molta tècnica i hores de fermentació lenta. Altres elements de continuïtat radiofònica Al llarg de l’episodi apareixen diverses falques i autopromocions de Tarragona Ràdio: • Espots de programes com Cocodril Club, Fans de Tarragona, espais esportius del Nàstic i anuncis institucionals de l’Ajuntament de Tarragona. • Un fragment de podcast històric sobre els entrenadors del Nàstic, que repassa entrenadors, ascensos i destitucions més rellevants. • Publicitat d’activitats culturals i científiques locals: Festival REC, ICIQ (ICIQ), programació de Nadal al Port de Tarragona, etc. Aquests blocs funcionen com a mosaics de la vida local: esport, cultura, ciència, comerç i institucions, encaixant amb la vocació de magazín matinal de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, emissora municipal de la ciutat de Tarragona.

  • 1h 46min

    Festival REC, cine emergent i política local

    Panorama general de l’episodi L’episodi combina cultura, política local i temes socials a través de diversos blocs del magazín de Tarragona Ràdio. El fil conductor principal és el Festival Internacional de Cinema de Tarragona, REC, que celebra el seu 25è aniversari, i al voltant d’això s’hi afegeixen una tertúlia política municipal, una entrevista política individual, la veu del veïnat de la Rambla Nova, espai de cultura musical i una secció de teràpia sobre bullying. 1. Festival REC: 25 anys de cinema emergent 1.1. Inauguració i pel·lícula d’obertura • El REC celebra 25 anys ininterromputs a la ciutat, fins i tot en pandèmia i crisi econòmica. • La inauguració és al Teatre Tarragona, amb la pel·lícula “El canto de las manos”, debut com a directora de María Valverde. • El compositor Nascuy Linares serà present per parlar de la banda sonora i del procés creatiu. “La música no només s’escolta, es sent… pot trencar barreres…” — Nascuy Linares, sobre la relació entre música i comunitat sorda • La pel·lícula connecta el 250è aniversari de Beethoven amb la sordesa i amb tres intèrprets sords, mostrant com la música pot ser percebuda més enllà del so. 1.2. Programació i criteris de selecció Convidades: Eva Vallès (directora executiva) i Elodie Mellado (cap de programació). • Aquest any hi ha unes 40 pel·lícules seleccionades, després de veure’n moltes més que s’han quedat fora. • El criteri principal és l’equilibri global: • Òperes primes de Latinoamèrica, Àfrica, Europa i Amèrica del Nord. • Diversitat de gèneres: comèdies, drames, cinema estrany més arriscat, sàtira política… • Recerca de paritat en totes les seccions. • S’ha apostat perquè moltes siguin estrena a l’Estat i algunes primícia a Catalunya. 1.2.1. Títols destacats en competició • “Happy Birthday” – candidata d’Egipte als Oscars, film dur però lluminós sobre un tema complex. • “Folie à Deux” (comèdia picant sobre parella que obre la relació; premi del públic a Locarno). • “Lady” – protagonitzada per l’actriu que fa de germana a Fleabag; format de fals reality de celebritats, amb un personatge antipàtic però entranyable. • “Lorelai Summer” – cinema oníric, rodat en 16 mm, molt pensat per a amants de la fotografia i propostes més desafiants. 1.2.2. Estrenes estatals i catalanes • “Lionel” i “Las líneas discontinuas” – estrena a Catalunya, premiades a Seminci de Valladolid i Festival de Gijón. • “Las líneas discontinuas”: amistat intergeneracional entre una dona de 50 anys que vol divorciar-se i un jove precari. • Es destaca la presència de talent convidat (directors, equips) en les sessions, per fer-les més properes al públic. 1.3. Secció familiar “Rec Chicks” i animació • Rec Chicks continua com a línia familiar, però no només infantil. • Espais implicats: Museu d’Art Modern de Tarragona, Antiga Audiència, Teatret del Serrallo. Pel·lícules destacades: • “Space Cadet” – animació stop motion sense diàlegs, per públic de 2 a 99 anys, amb to molt proper als curts de Pixar. • “Arco” – favorita als Oscars d’animació, avalada per Natalie Portman, premi a millor pel·lícula d’animació al Festival d’Annecy; agradarà a qui li agradin Ghibli o Spielberg. • “Olivia y el terremoto invisible” – primera pel·lícula stop motion dirigida per una dona a l’Estat espanyol, candidata clara a Goya; sessió al Teatret del Serrallo amb animadores convidades que mostraran ninots i explicaran el procés stop motion. 1.4. Espais del festival i nova geografia urbana El REC s’ha expandit per la ciutat de Tarragona: • Inauguració i cloenda al Teatre Tarragona. • Seu central a l’Antiga Audiència (Plaça del Pallol). • Sessions vermut al Teatret del Serrallo (clàssic del festival). • Nova línia “Pantalla Tàrraco”: convertir espais patrimonials en petites sales de cinema (30–50 cadires). • Col·legi d’Arquitectes. • Casa Canals (Sala Noble). • Sala del sarcòfag d’Hipòlit al Pretori, amb projecció especial. • Un espai nou secret per a un secret screening. 1.5. Secret screening i joc amb el públic • Projecció secreta: el públic compra l’entrada sense saber quina pel·lícula veurà ni on. • Punt de trobada a l’antic Ajuntament (carrer Major) i desplaçament conjunt a un espai desconegut. • Recomanació de portar mòbil/lot: és una pel·lícula de terror, curta però molt immersiva. • Aforament d’unes 40 persones; entrades limitades i previsiblement s’esgotaran ràpid. • Serveix per reforçar la complicitat amb el públic fidel de la ciutat. 1.6. Abonaments i experiència de festival • Abonaments de 3, 5 i 8 pel·lícules, no unipersonals (es poden compartir). • S’insisteix que surten molt a compte, sobretot el de 8 sessions. • El valor afegit del REC no és només veure cinema: • Debats amb directors, directores, actors i equips. • Possibilitat de preguntar i comentar directament amb el talent. • Viure els espais i l’ambient de festival, recorrent diferents seus de la ciutat. “El Festival REC no és només anar al cinema, és tota l’experiència que ho envolta.” 1.7. Accessibilitat: subtítols i llengua de signes • Aquest any el festival fa una aposta clara per l’accessibilitat: • Inauguració i cloenda amb subtítols adaptats per a persones sordes. • Les gales tindran intèrpret de llengua de signes catalana. • És només l’inici d’un camí per obrir les sales de cinema a tots els públics. 1.8. Rec Lab i indústria • REC Lab: secció d’indústria, amb activitats a porta tancada per a professionals (productores, distribuïdores, etc.). 1.8.1. Screening test • Activitat oberta a públic no professional però amb inscripció prèvia i acord de confidencialitat. • Es projecta una pel·lícula encara en postproducció i el públic dona feedback directe al director/a o productor/a: • Si l’han trobat llarga, avorrida, poc clara… • Ajuda a “posar el llaç” a la pel·lícula en la seva fase final. • Aquest any es farà a l’Antiga Audiència, diumenge a les 12 h. 1.9. Acció Cinema i mirada al Sud Global • Línia Acció Cinema: pel·lícules que reflexionen sobre el Sud Global i les seves realitats. • Es destaca “Bad Girl”: • Directora índia convidada. • Protagonista: jove que vol viure la seva sexualitat lliurement en un país que no li ho permet. • Film fresc, amb moments musicals, pensat per a públic ampli. • Valor afegit: testimoni sobre fer cinema a l’Índia sent dona directora. 2. Tertúlia política municipal: pressupostos, ciutat i convivència 2.1. Participants i context Secció “Fòrum Polític” amb: • Sandra Ramos – PSC, consellera portaveu. • Jordi Sendra – Junts per Catalunya, conseller portaveu. • Jordi Collado – En Comú Podem, conseller portaveu. La tertúlia arrenca fent pont amb el REC com a exemple de proposta cultural consolidada que prestigia Tarragona. 2.2. Acord de pressupostos 2026 • Per tercer any consecutiu, Tarragona tindrà pressupost vigent l’1 de gener. • Acord entre govern (PSC) i Junts + En Comú Podem. Punts clau: • Es normalitza que no hi hagi majories absolutes i calgui pactar. • El pressupost reflecteix prioritats compartides: • Patrimoni (romà i no romà: Call jueu de Cal Gallofré, modernisme, Teatre Metropol, etc.). • Habitatge: més del 30% de la inversió en 3 anys s’ha destinat a vivenda; aposta per habitatge públic i també per augmentar el parc d’oferta en general. • Micropolítica: asfaltat, voreres, espai públic quotidià. • Es destaca que tenir el pressupost l’1 de gener: • Millora molt el percentatge d’execució real. • Evita perdre 2–3 mesos d’any en tràmits inicials. “Un pressupost que no el tens a 1 de gener et pot fer perdre un terç de l’any.” 2.3. Seguretat i models d’intervenció La seguretat es tracta des de dues mirades complementàries: 2.3.1. Més recursos policials i tecnològics • Més drones, càmeres de vigilància i agents patrullant al carrer. • Càmeres al cos de la Guàrdia Urbana, tant per: • Protegir ciutadania de possibles abusos. • Desescalar actituds agressives cap als agents. • Instal·lació (per fi) de càmeres a la Part Alta. 2.3.2. Prevenció social i cultural • Es posa èmfasi en: • Treball social i mediació. • Més pressupost de cultura i joventut com a eina indirecta de seguretat. • Exemple: conflicte amb joves a la biblioteca Pepita Ferrer (Torreforta): • Se sentien exclosos per manca d’activitat específica per adolescents. • Creant un espai i activitats per a ells, els conflictes disminueixen dràsticament. La cultura i les polítiques de joventut també són polítiques de seguretat. 2.4. Habitatge i ciutat • Coincidència general en què l’habitatge és el principal problema ciutadà. • Es treballa en: • Augmentar el parc de vivenda social. • Generar també habitatge lliure per ampliar l’oferta i reduir tensions de preu. 2.5. Patrimoni i projectes estratègics • Celebrats els 25 anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat, els pressupostos inclouen partides per: • Patrimoni romà i no romà (Call jueu, patrimoni medieval, modernisme…). • Projectes emblemàtics com la Quinta de Sant Rafael, l’Hostal del Sol, la primera coca de la Rambla Nova, el Mercat del Fòrum Romà. • S’insisteix que aquests projectes, tot i repetir-se durant anys, requereixen fases successives (projecte bàsic, executiu, finançament, autoritzacions de Patrimoni…). 2.6. Neteja urbana i nou contracte amb Urbacer • Es compleix un mes del nou contracte de neteja i recollida amb Urbacer. • Es constata: • L’últim tram del contracte anterior va ser molt deixat, amb dies sense recollida. • Ara es nota millora segons missatges rebuts dels veïns, però encara cal temps. • De moment, encara funcionen moltes màquines antigues, tot i que ja es veu: • La decapadora. • La màquina que renta contenidors per dins. • S’espera un canvi substantiu abans de l’estiu, tant pel nou material com pel sistema de control del contracte. • Es critica una manifestació molt precoç (“Tarragona bruta”) només dues setmanes després de signar el contracte, llegida com a intent de rendibilització política del malestar. 2.7. Delinqüència i agressions sexuals • Dades del Ministeri de l’Interior: la delinqüència global baixa a Tarragona. • Però pugen les agressions sexuals, especialment les comeses per menors d’edat. Reflexions clau: • No n’hi ha prou amb més policia: cal prevenció i educació (educació sexual, afectiva, respecte, igualtat). • Es vincula l’augment d’agressions a: • Discursos antifeministes i negacionistes de la violència de gènere. • Influencers masclistes a xarxes, models tòxics de masculinitat. • Es reivindiquen programes com el Pack Escola (tallers d’educació sexual, convivència, bullying…) que la Generalitat ha retallat fortament. “Les dades ja no són suficients per contrarestar els discursos de l’extrema dreta quan menteixen obertament per connectar amb les emocions.” 3. Entrevista al portaveu de Junts, Jordi Sendra 3.1. Neteja i canvi a Urbacer • Insisteix que alguns actors han volgut “vendre la Tarragona bruta” per treure’n rèdit. • Defensa que cal un marge de temps raonable perquè es vegi el salt qualitatiu del nou contracte. • Confia que abans de l’estiu la diferència serà clara. 3.2. Efectes del pressupost aprovat el 2026 Exemples concrets que els ciutadans notaran: • Oficina de Promoció del Català: • Disposarà de 100.000 € des de l’1 de gener per fer classes de català a nouvinguts i campanyes al comerç. • S’assenyala el català com a clau d’integració. • Nova ordenança de llicències: • Simplificació dràstica de permisos d’obres i activitats. • Objectiu: reduir terminis per obres petites que ara poden trigar fins a 5–10 setmanes en tràmits. • Pla especial de la Part Alta: • Es vol modificar per evitar que totes les obres hagin de passar per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat. • Només els béns d’interès nacional continuarien depenent de la Generalitat; la resta es tramitaria des de l’Ajuntament, agilitzant molt. 3.3. Projectes emblemàtics: Mercat del Fòrum i Quinta de Sant Rafael • Mercat del Fòrum: • El 2026 serà “l’any del Mercat del Fòrum”. • Amb una partida final de 250.000 €, es preveu inauguració abans d’acabar l’any. • Quinta de Sant Rafael: • Patrimoni modernista molt important. • Primer cal la reforma integral per recuperar l’edifici i frenar l’abandonament. • Després caldrà debatir els usos amb govern, altres grups i veïns (equipament de barri, usos culturals, etc.). • Objectiu: que es vegi avanç real abans d’acabar mandat. 3.4. POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) • El POUM depèn de nombrosos informes externs (Generalitat, Estat, inundabilitat, etc.). • Sendra considera que seria un fracàs col·lectiu acabar el mandat sense aprovació inicial. • Objectiu: intentar que el POUM s’aprovi inicialment abans de l’estiu. 3.5. Política estatal: relació Sánchez–Junts • Es comenta l’anunci de Pedro Sánchez d’un decret llei sobre finançament local i altres mesures acordades amb Junts. • Sendra diu que les relacions són trencades perquè el PSOE no ha complert els pactes de Brussel·les i Ginebra. • Diferencia clarament: • A Madrid, si no es compleixen acords, Junts retira el suport. • A Tarragona, on el PSC està complint els compromisos, mantenen la col·laboració. 3.6. Vida interna de Junts a Tarragona i futur municipal • Eleccions internes al comitè local de Junts amb dues candidatures: • Josep Maria Llort. • Valent Riola (presidenta actual). • Sendra diu que té clar qui donarà suport, però sigui qui sigui, el grup municipal haurà de treballar-hi colze a colze. • Reitera la seva voluntat de ser candidat el 2027, presentant-se a unes primàries: • Vol capitalitzar la feina feta aquests quatre anys i presentar-se amb el “cistell ple de projectes aconseguits”. 3.7. Nadal i comerç local • Es declara molt de Nadal, amant de l’arbre, el tió i els Reis. • Fa una crida implícita a viure l’ambient de ciutat i recolzar el comerç en campanya nadalenca. 4. Veïns de la Rambla Nova: conflicte pels pilons i l’accés de vehicles 4.1. Situació al tram final de la Rambla Nova Convidada: Eugènia Acosta, veïna i portaveu del col·lectiu afectat. • Fa un any que el tram final de la Rambla Nova està tallat al trànsit rodat amb pilons flexibles. • Inicialment es presentava com una mesura provisional de pacificació, però tot indica que es vol fer permanent. 4.2. Impacte en la vida quotidiana • És un tram petit però amb molts veïns, especialment gent gran i famílies. • Conseqüències per als residents: • No poden accedir amb cotxe per descarregar compres voluminoses. • Dificultat per recollir o deixar persones amb mobilitat reduïda o criatures. • Taxis no poden accedir-hi. • Càrrega i descàrrega de comerços i restauració molt dificultada. • El tancament s’ha fet sense projecte definitiu clar i amb poca informació prèvia als veïns. 4.3. Ocupació de l’espai públic i soroll • Des de la restricció al trànsit, l’Ajuntament ha intensificat l’ús del tram per esdeveniments: • Fires, activitats, muntatges que ocupen l’espai. • Els veïns critiquen que: • Es parlava de “recuperar espai per als vianants”, però l’espai s’ocupa per interessos municipals o comercials. • Els vehicles de muntatge dels esdeveniments sí poden entrar i aparcar. • Augmenten sorolls i molèsties, especialment a l’estiu amb finestres obertes. 4.4. Reunions amb l’Ajuntament i demandes veïnals • S’han fet 3 o 4 reunions amb l’Ajuntament, sense resultats concrets. Reivindicacions principals: • Accés controlat per als veïns amb vehicle per a: • Descarrega puntual de compres voluminoses. • Atendre gent gran o amb mobilitat reduïda. • Mantenir el tram com a zona de passeig, però evitant la sobreocupació amb terrasses i esdeveniments constants. • Evitar que es converteixi en una “plaça privatitzada” per usos comercials. 4.5. Proposta de “plataforma única” • Els veïns defensen un model inspirat en Superilles o el Vendrell: • Plataforma única: tot el paviment a la mateixa cota, sense diferenciar clarament calçada i vorera. • Això facilita un ús compartit, més amable, on els cotxes hi poden passar molt lentament per serveis i veïns, mentre el vianant manté la prioritat. • Reivindiquen que “tot està inventat” i només cal adaptar models que ja funcionen a altres ciutats. 5. Cultura: dimarts musicals amb Quim Portella 5.1. Concert al Teatre Metropol Convidat: Quim (Quif) Portella, pianista. • Concert dins el cicle Dimarts Musicals de Joventuts Musicals al Teatre Metropol. • Programa molt personal i eclèctic, que barreja clàssic, bandes sonores i música contemporània. 5.2. Repertori i fil conductor Obres i autors destacats: • Chopin – nocturns; música que considera eterna i ja consagrada. • John Williams – banda sonora d’“E.T.”; música de cinema que creu que també es mantindrà com a gran música d’aquí a 150 anys. • Ludovico Einaudi – “Elegy for the Arctic”: • Peça vinculada a un vídeo viral de Greenpeace sobre el desgel de l’Àrtic. • Música amb missatge ambiental. • Harald Sæverud – “Balada de la revolució”; expressa la revolta del poble. • Philip Glass – música de “The Hours”, pel·lícula amb Meryl Streep. • Nils Frahm – peça “Hammers”, música contemporània amb influència electrònica. • Grieg – “Dia de noces a Troldhaugen”, peça lírica i festiva. • Yann Tiersen – tema de la pel·lícula “Amélie”. 5.3. Filosofia del programa • Portella defensa que hi ha música bona en tots els estils, si surt de dins i connecta amb el públic. • Explica que el 2007 va sentir la necessitat d’obrir-se més enllà del clàssic i incorporar bandes sonores, tot i que alguns li advertien que “acabaria amb la seva carrera”. • El temps li ha donat la raó: continua tocant, gaudint i fent gaudir, i reforça la idea que la frontera entre “clàssic” i “cinema” és més flexible del que sembla. 6. Secció terapèutica “Obrincamins”: bullying i adolescència 6.1. Context i objectiu Convidats: Carol Ares i Àlex Cuesta, terapeutes del projecte Obrincamins, especialitzat en adolescència. La secció ofereix píndoles ràpides per entendre i abordar l’assetjament escolar (bullying) des de la família i els centres educatius. 6.2. Com detectar el bullying Senyal d’alerta per a famílies i centres: • Canvis bruscos en el comportament o l’estat d’ànim. • Descens sobtat del rendiment acadèmic. • Aïllament, no voler anar a l’institut. • Expressions verbals o no verbals de malestar sostingut. Cal atenció constant al llenguatge corporal, el que es diu i el que no es diu. 6.3. Què és bullying i què no ho és • El bullying és assetjament continuat i sostingut, no un fet aïllat. • Exemple: rebre un mote un dia pel tall de cabell no és bullying; que es repeteixi cada dia, sí. • Clau central: com se sent la víctima. • Si se sent desprotegida, vulnerable, assenyalada, parlem de bullying. 6.4. Rols: víctima, agressor i grup • Tant víctima com agressor solen ser persones insegures: • La víctima, més introvertida i amb pocs recursos per respondre. • L’agressor, amb autoestima baixa, necessita sentir-se per sobre i busca validació. • El grup és clau: • Sense públic, el bullying no existeix. • Hi ha qui riu, qui mira cap a una altra banda, qui es desentén… • Molts senten por que, si es posicionen, el proper blanc siguin ells. • Per això, cal treballar no només víctima i agressor, sinó tot el grup. 6.5. Causes i mecanismes interns • Respostes del sistema nerviós: • Víctima: bloqueig, paralització. • Agressor: resposta d’atac per compensar la pròpia inseguretat. • Sovint hi ha arrels en l’apego familiar i experiències d’infància que reapareixen a l’adolescència. • L’adolescència actua com a amplificador de temes pendents: la família pot sorprendre’s de canvis sobtats que tenen origen en dinàmiques anteriors. 6.6. Protocols i límits Crítica als enfocaments habituals: • Molts protocols se centren a forçar: • Que l’agressor empatitzi de cop amb la víctima. • Que hi hagi un “demanar perdó” simbòlic i donar-se la mà. • Això és insuficient perquè: • La víctima pot no sentir-se reparada ni segura. • L’agressor pot no haver entès res del que li passa i tornar a repetir-ho. Enfocament proposat: • Per a la víctima: • Connectar amb la pròpia ràbia sana com a motor per posar límits. • Poder expressar què necessita realment (espai, reconeixement públic del dany, canvi de grup, etc.). • Per a l’agressor: • Entendre d’on ve la seva inseguretat i necessitat de domini. • Treballar la capacitat de relacionar-se sense fer mal. • Assumir conseqüències clares, no només rituals simbòlics. 6.7. Paper de la família i el centre • Cal comunicació bidireccional fluïda entre casa i institut. • Les famílies han d’estar obertes a mirar el que passa també en el sistema familiar, sense atribuir-ho tot a l’escola. • Molts pares es troben descol·locats quan el fill adolescent no sembla el mateix nen d’abans, però això sovint revela temes de fons. La família també necessita suport i orientació per manejar el que passa. 6.8. Prevenció i educació emocional • La prevenció no pot començar quan ja hi ha un cas greu: • Cal educació emocional des de petits. • Treballar l’assertivitat, capacitat de dir “no”, i el respecte mutu. • Es denuncia la reducció de recursos en polítiques de joventut i programes educatius (com el Pack Escola), que precisament abordaven aquests temes. 7. Altres elements i falques L’episodi inclou també diversos espais breus i publicitaris: • Espots i promocions de: • Nàstic de Tarragona i programa Sempre Nàstic. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química). • Servei de neteja municipal i nou model de recollida de residus. • Tenatori Municipal de Tarragona, obres de reforma. • Activitats de Nadal al Port de Tarragona. • Obramat, ONCE, entre d’altres. • Autopromoció de programes de Tarragona Ràdio: • Té de Cultura, Fòrum Polític, Raulina amb salsa, Fans de Tarragona, etc. Aquests fragments completen la imatge d’una graella de programació viva i d’una ciutat que combina cultura, esport, serveis públics i vida associativa. 8. Idees clau de tot l’episodi • El Festival REC és el gran protagonista cultural: 25 anys, cinema emergent internacional, noves seccions i aposta per accessibilitat i espais patrimonials. • La política municipal mostra una etapa de pactes i cooperació entre PSC, Junts i En Comú Podem, amb objectius prioritaris en habitatge, patrimoni, neteja i seguretat. • Els veïns de la Rambla Nova exemplifiquen el repte de pacificar la ciutat sense oblidar les necessitats quotidianes del veïnat. • L’espai terapèutic sobre bullying aporta una mirada profunda i sistèmica sobre l’assetjament, insistint en la responsabilitat compartida de famílies, escoles i grups d’iguals. • L’episodi retrata una Tarragona que vol ser ciutat de festivals, de debat polític responsable i de cura comunitària, des del cinema fins a l’aula i el carrer.

  • 1h 59min

    Català, política local, barris i Nàstic en crisi

    Visió general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 (Tarragona Ràdio) emet un magazín matinal amb diferents blocs: Actualitat lingüística: entrevista a Rosa Maria Ibars, recentment jubilada, després de 35 anys al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Política municipal: conversa en profunditat amb Elisa Bedrina, exregidora del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona i actual diputada al Congrés. Territori i barris: connexió amb Ferran, nucli de Llevant que se sent poble però depèn administrativament de Tarragona. Esports: llarga tertúlia sobre la situació esportiva del Nàstic i el seu rendiment irregular a la lliga. Cultura i lletres: espai dedicat al Festival Rec (cinema emergent) i als Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Salut pública i mitjans: reflexió sobre lectura en paper, campanyes institucionals i apunt sobre el Dia Mundial de la Sida. El programa combina entrevistes fondo, tertúlies d’opinió i connexions de barri, amb un fil conductor clar: la vida quotidiana i institucional de Tarragona. Català, normalització lingüística i ús social Jubilació de Rosa Maria Ibars i balanç de 35 anys Protagonista: Rosa Maria Ibars, fins fa pocs dies directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. S’ha jubilat després de 35 anys vinculada a la normalització del català a la ciutat i a les quatre comarques que cobreix el centre. Recorda els inicis (any 1990) com una època en què "tot estava per fer": Petita oficina a l’Ajuntament. Gran demanda de cursos de català, sobretot per a funcionariat i ciutadania que necessitava titulació. Formació intensiva a l’Ajuntament de Tarragona i als barris (exemple: Bonavista). "Jo sola no he fet res, ho hem fet en equip; sense equip això no tira endavant." Situació actual del català Diagnòstic ambivalent: Aspectes positius: Per primera vegada existeix una Conselleria de Política Lingüística pròpia, amb recursos reals. S’ha desplegat un pla de xoc (des de la primavera): 11 places noves al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (8 incorporades l’1 de setembre, 3 pendents). Extensió de personal a Valls, Vila-seca i altres municipis. Fi de les llistes d’espera per fer cursos de català. Creació d’un equip de dinamització que surt al carrer: comerços, col·legis professionals, associacions, etc. Col·laboració estreta amb l’Oficina del Català (OfiCat TGN) de l’Ajuntament: Cursos amb reconeixement oficial per a qui necessita certificació. Activitats amb enfocament més social per a qui no requereix títols. Aspectes preocupants: Descens de l’ús habitual del català: 2003: 46% 2018: 36,1% 2023: 32,6% Moltes persones entenen i parlen el català, però no l’empren espontàniament. Fenomen del canvi automàtic de llengua: sovint els catalanoparlants no s’adrecen d’entrada en català, fet que desincentiva l’ús social. Pressió global de llengües dominants (anglès) i perill per a llengües mitjanes i petites, com el català o el napolità. "No vull una persona que vulgui estudiar català i que no pugui" (conseller de Política Lingüística, citat per Ibars) L’ús oral al mateix Ajuntament Ibars assenyala un problema específic a l’Ajuntament de Tarragona: "Tothom sap escriure’l, tothom el sap parlar, però l’ús no es dona". Es prepara una línia de treball conjunta (CNL + OfiCat) per incidir en l’ús oral intern. Anècdotes i dimensió humana Molts anys a Ramon i Cajal amb un registre de "frases impossibles" d’alumnes, que ara recorda amb molt d’afecte. Sentiment de comunitat: alguns alumnes i usuaris l’han tractada "com de la família". Dades d’impacte: Gairebé 6.000 inscripcions de gener a octubre d’enguany. En un recompte antic ja s’havien superat les 50.000 inscripcions històriques. Futur personal: pausa i desconnexió lingüística Després de 35 anys, Ibars confessa cansament mental. Vol aturar màquines fins després de Nadal i, si fa voluntariat, prefereix que sigui fora de l’àmbit lingüístic, possiblement en sanitat. Manté crítica ferma però serena sobre el futur del català i la necessitat de no abaixar la guàrdia. Política municipal: la renúncia d’Elisa Bedrina Context i càrrecs Elisa Bedrina: fins fa poc consellera (regidora) del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona i diputada al Congrés per la província. Va anunciar la renúncia a l’acta de consellera en ple debat de pressupostos municipals 2026. El moment sorprèn especialment perquè l’alcalde no n’estava assabentat fins a instants abans. Per què deixa l’acta de regidora? No és una ordre directa de Madrid, sinó el resultat d’una reflexió interna de partit i d’ella mateixa: És l’única diputada del PP per la província de Tarragona. El càrrec al Congrés implica estar tres dies per setmana a Madrid. La resta de dies han de servir per fer "província" (treball territorial) i ciutat. Ser alhora regidora i única diputada provincial, fent-ho amb intensitat, esdevé inassumible a nivell de temps i dedicació. "Hi ha coses que només puc fer jo ara mateix, perquè soc l’única diputada per Tarragona." Decisió compartida amb l’organització: Ella es centra al Congrés i al territori. Es dona pas a nous perfils dins el grup municipal del PP a Tarragona. Manera de fer política i respecte institucional Bedrina reivindica el seu estil com a persona d’ordre: Relació "quid pro quo" amb institucions i organitzacions. Accepta decisions orgàniques però manté llibertat per opinar internament. Defensa que les discrepàncies es treballen dins de casa i cap enfora es manté la unitat. "La persona que tens al davant no és l’enemic, és un adversari polític. Després pot ser un gran amic." Agraeix les intervencions de tots els grups municipals el dia del comiat, subratllant: El respecte institucional que s’han tingut mútuament. El reconeixement transversal a la seva actitud en plenari. Feina com a diputada al Congrés Dos vessants: Propostes nacionals del PP (ex: llei antiocupació anunciada per Feijó si governa). Iniciatives territorials de la província de Tarragona: Variant de Gandesa. Sortides de l’AP-7/PCT al Vendrell, Roda de Berà, Vimbodí. Pantalles acústiques a Roda. Infraestructures de la Guàrdia Civil a Ulldecona, etc. Ha defensat proposicions no de llei tant territorials com estatals: Explica una estrena reeixida a la tribuna del Congrés amb una PNL on va aconseguir aprovar 4 de 5 punts, amb suport de molts grups. Mirada sobre el Congrés vs Ajuntament Al Congrés: Domina bé les comissions on treballa, però reconeix que és impossible conèixer el detall de tots els temes. L’orientació del vot ve marcada pel posicionament polític global del grup. A l’Ajuntament de Tarragona: Els consellers van a plenari coneixent bé el detall dels projectes, també fora de la seva àrea. Subratlla que hi ha més traçabilitat i proximitat amb l’impacte de les decisions. Etapa com a consellera d’Esports i valoració dels Jocs Mediterranis 2018 Va ser consellera d’Esports i ho recorda com un "regal inesperat": No tenia perfil esportiu, però va convertir-ho en un repte intel·lectual i d’aprenentatge. Titlla la regidoria d’esports com un àmbit poc conflictiu i molt gratificant pel contacte amb entitats. Sobre els Jocs Mediterranis 2017/2018: Creu que es va fer un ús polític interessat de les crítiques. Defensa que l’objectiu clau –equipaments nous i renovats– s’ha complert amb escreix: Palau d’Esports Catalunya (equival a nou pavellons, ara plens d’activitat). Renovació de la pista d’atletisme. Millores al complex de Camp Clar. Remarca que ara "no hi cabem" en aquests equipaments, prova de la seva utilitat. "Em sap greu que molta gent no vegi l’impacte positiu que han tingut els Jocs per a Tarragona i la província." Relleu al consistori i lloança a Tarragona Ràdio L’acta de regidora l’assumirà Òscar García, vice-secretari d’Acció Política del PP. Perfil més tècnic i tecnològic. Bedrina li ofereix suport, tot i que creu que "necessitarà poc consell". Tanca l’entrevista amb un agraïment explícit a Tarragona Ràdio: Destaca pluralitat, servei públic i qualitat professional. Destaca especialment l’esport base i el tracte rebut com a consellera i com a representant al Consell d’Administració de l’emissora. Barris i territori: Ferran, poble de Llevant que se sent abandonat Identitat i situació geogràfica Ferran és un nucli al Llevant de Tarragona, a uns 12 km del centre. Els veïns es defineixen com a poble, tot i dependre administrativament de l’Ajuntament de Tarragona. Població aproximada: uns 70 habitants. "Ens considerem que sempre intentem reivindicar que encara estem a dins de Tarragona, però estem abandonats." Problemes principals denunciats per l’Associació de Veïns Intervé Quique Fernández, membre de la junta de l’Associació de Veïns de Ferran. 1. Envelliment i falta d’habitatge per al jovent Moltes cases buides, poca renovació generacional. El jovent se’n va perquè no té on viure al poble. Reclamen planificació urbanística per permetre noves cases i retorn de joves. Hi ha un POUM que preveu una petita ampliació al costat del local social, però és incert com s’aplicarà. 2. Clavegueram i fosses sèptiques Tot el poble funciona encara amb fosses sèptiques. No hi ha connexió amb una xarxa de clavegueram que porti a depuradora. Conseqüències: Males olors. Presència de rates i fauna indesitjada associada a les fosses. 3. Transport públic i accés a serveis Línia d’autobús amb freqüència molt baixa: Un sol autobús cada cert temps. Triga una hora a arribar a Tarragona perquè recorre diversos barris de Llevant. Les persones grans sovint opten per anar a Altafulla o Torredembarra per serveis sanitaris i tràmits més bàsics. Per qüestions administratives (padró, tràmits amb l’Ajuntament) han de baixar a la ciutat de Tarragona. 4. Brossa i neteja Queixes per: Brutícia als carrers. Contenidors molt plens i ús indegut per part de gent d’altres zones (efecte "abocador"). L’Associació demana: Reubicació d’alguns contenidors. Possibles càmeres de vigilància per controlar abocaments incívics. Esperen millores amb el nou servei de recollida de residus i neteja del pla Tarragona 26, però encara no veuen canvis concrets. 5. Seguretat i robatoris En cinc mesos s’han produït sis robatoris al nucli. Abans, poca presència de Guàrdia Urbana i Mossos. Després de reunions i queixes, la presència policial ha augmentat i la situació ha millorat parcialment. 6. Connexió viària: la T-202 Carretera T-202 d’accés a Ferran: Molt estreta, sense vorals. Problemes quan coincideixen autobús, tractors i altres vehicles. Mala visibilitat i sinistralitat. Reivindicació: eixamplament i millora de la via. Confusió i "pilota calenta" sobre la titularitat (Ajuntament vs Generalitat); els veïns asseguren que han descobert que sí depèn de Tarragona, però no s’hi actua. Vida comunitària i activitats L’Associació de Veïns organitza: Festa major petita per Sant Sebastià (gener). Activitats de Nadal: Tió per a la canalla. Arribada dels Reis Mags (malgrat que a Tarragona arribin amb vaixell, també passen per Ferran). El nucli combina tranquil·litat i identitat de poble amb una sensació clara de desatenció municipal. Esports: tertúlia sobre el Nàstic i el seu rendiment Context esportiu S’analitza el partit Nàstic 2 – Hèrcules 2 al Nou Estadi Costa Daurada. A la tertúlia hi participen: Jordi Blanc (conductor, Tarragona Ràdio). Lluís Badia. Manolo Fuster. José Luis Martín. Entrenador actual: Cristóbal Parralo. Es compara el seu balanç amb el de l’anterior tècnic Luis César. Anàlisi del partit contra l’Hèrcules Primera fase: bons primers 30-40 minuts El Nàstic mostra una imatge molt millorada respecte a setmanes anteriors: Pressió alta. Quatre atacants i dos extrems oberts (Pau Martínez, Jaume Jardí). Dinamisme ofensiu, joc vertical i sensació de domini. S’arriba a un 2-0 que podia haver sentenciat el partit. "Vaig veure un Nàstic que em recordava el de la temporada passada a casa." Segona fase: expulsió d’Àlex Jiménez i patiment Expulsió d’Àlex Jiménez (doble groga): Es considera rigorosa, però també s’assenyala que el jugador, ja amb una targeta, no hauria d’haver anat tan fort al mig del camp. L’Hèrcules pren el control, converteix el partit en "atac i gol". El Nàstic es tanca massa enrere, perd autoestima i seguretat. Tercera fase: remuntada i final obert Amb inferioritat, el Nàstic encaixa: Penal (amb error defensiu en el salt, falta d’experiència). El porter l’atura, però el rebot el recull el davanter i marca. Segon gol de l’Hèrcules, aprofitant desajustos defensius. Quan expulsen un jugador de l’Hèrcules, el Nàstic torna a créixer: L’afició (7.000–8.000 espectadors) empeny molt. Hi ha ocasions clares (per ex., jugada de Montalvo dins l’àrea) que podrien haver donat la victòria. Problemes estructurals detectats Fragilitat defensiva crònica El Nàstic és, de nou, l’equip més golejat del grup, amb 19 gols en contra (empatat amb el Betis Deportivo; en l’altre grup encara hi ha un equip pitjor). Gairebé cada partit hi ha "un error greu" que costa gols i punts. Debat sobre la necessitat de: Fichar un central amb experiència al mercat d’hivern. Recol·locar Òscar Sanz com a central i introduir Mangel al migcamp. Irregularitat i manca de regularitat de resultats Amb Cristóbal: 1 victòria, 2 empats, 1 derrota (1,25 punts per partit), pitjor mitjana que amb Luis César (1,40). L’equip és a 1 punt del play-off, però també a pocs punts del descens. Per lluitar per l’ascens directe (objectiu proclamat pel projecte) cal sumar de 3 en 3, especialment a casa. Casos individuals preocupants: Cedric i altres Cedric, davanter centre amb contracte de tres anys: Hauria de ser el relleu de Pablo i Antonín, però no rendeix. Quan entra, la seva actitud es percep freda, sense "menjar-se el món". Tertulians demanen que surti amb més agressivitat i fam. Juanda i Pannis han perdut protagonisme amb Cristóbal. En canvi, jugadors com Marcos Baselga (decisiu, provoca penals), Pau Martínez, Montalvo i Òscar Sanz són valorats positivament. Autoestima i confiança col·lectiva Es percep un bloqueig mental: Amb avantatge i superioritat, l’equip se’n surt bé. Amb l’adversitat (expulsions, gols encaixats) es desorganitza i recula massa. Es reclama continuïtat d’alineacions (bloque estable) perquè generi confiança i automatismes. "Amb Luis César tothom jugava amb el fre de mà posat; ara veig un equip més solt, però li falta regularitat." Arbitratges i VAR Dura crítica a l’arbitratge del partit contra l’Hèrcules: Es valora positivament que es xiuli el penal a favor del Nàstic, però es considera que hauria d’haver estat vermella per al defensa Bolo. Es denuncia excés de targetes per al Nàstic i criteri desigual. Queixa general sobre el VAR a la categoria: Massa temps per revisar jugades (5 minuts per un fora de joc que, a la tele, es veu ràpid). Sensació que al Nàstic no se li apliquen mai criteris favorables. Mirada al futur immediat Proper partit: Sevilla Atlético – Nàstic (divendres, 20:30 h), al camp d’un equip en zona de descens, tot i que ve de guanyar. Els tertulians coincideixen: "Cal anar sí o sí pels tres punts". El partit pot ser un punt d’inflexió si es consolida la bona imatge de la primera part contra l’Hèrcules. Propostes de reforç de cara al mercat d’hivern: Un central amb experiència (idea repetida per Fuster). José Luis Martín apunta la necessitat d’un playmaker al mig del camp, algú que sàpiga "quan córrer, a on fer mal". "Jo només demano que es doni confiança al cos tècnic i als jugadors. No podem canviar d’entrenador cada tres mesos." Cultura i mitjans: lectura en paper, Festival Rec i Premis Literaris Espineta amb Tarragonins: defensa de la lectura en paper Secció d’opinió "Espineta amb Tarragonins" amb Jordi Martí. Tema: la desaparició progressiva de quioscos a Tarragona. Fa cinc anys n’hi havia molts més; la reducció és "exponencial". Reivindicació de la premsa en paper: Lectura més profunda i reposada que la digital. El paper deixa un pòsit de coneixement més gran. Permet rellegir fàcilment allò que es vol tornar a pensar. Els reportatges llargs en paper faciliten l’"aprofundiment" que sovint no trobem en digital. "Les històries d’Instagram, l’endemà només en veus els rastres del que recordes: ben poca cosa." Crítica als mitjans digitals: Massa sovint darrere hi ha amos amb interessos opacs. Objectiu: dominar-nos i no deixar-nos pensar. Conclusió militant: Cal mantenir la lectura en paper. Els quioscos que queden són "barricades del coneixement i del pensament". Festival Internacional de Cinema de Tarragona: Rec El Rec arriba a la seva 25a edició com a festival de cinema emergent. Dates: 3 al 8 de desembre. Espais destacats: Teatre Tarragona (sessions oficials, inauguració amb El canto de las manos). Antiga Audiència. Propostes especials com Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema. Cinema i debat per a joves i universitaris Projecció de "La Fúria" (directora: Gemma Blasco), dimecres a l’Antiga Audiència (10:30 h aprox.): Adreçada sobretot a estudiants de la URV, però oberta al públic fins omplir aforament. Trama: l’Àlex, una jove actriu, és violada en una festa de Cap d’Any i no reconeix l’agressor. Quan ho explica al seu germà, aquest reacciona qüestionant-la i actuant des de la ràbia, allunyant-se del que ella necessita. Objectiu: generar debat sobre com reaccionem davant agressions sexuals a l’entorn proper. Rec Kids: cinema en família Secció Rec Kids sota el lema "Aquest pont es viu en família". "Space Cadet" (dir. Kit Koala) Diumenge 7 de desembre, 11 h, Museu d’Art Modern de Tarragona. Història de la Celeste, nena que vol ser astronauta; quan finalment viatja a l’espai, el seu robot ha d’aprendre a viure sense ella. Després de la projecció, taller de maquetes per construir un robot amb la canalla. "Little Amelie" (dir. Maylis Vallede) Diumenge, 16:15 h, Antiga Audiència. Protagonista: nena belga nascuda al Japó; la pel·lícula segueix les seves aventures i experiències el dia del tercer aniversari. Recomanada per a famílies amb infants d’uns 8 anys. "Arco" (produïda per Natalie Portman) Dilluns 8 de desembre, 16:15 h, Teatre Tarragona. Guardonada a Annecy; considerada gran pel·lícula d’animació de l’any. Combina consciència ecològica i mirada humanista a l’estil Studio Ghibli. Adreçada a preadolescents, adolescents i famílies. Tarragona Ràdio sorteja entrades dobles via Instagram. Premis Literaris Ciutat de Tarragona Intervé Natàlia Sabater, tècnica de lletres de l’Ajuntament. Convocatòria oberta fins al 15 de gener per als tres grans premis: Pin i Soler (novel·la). Tinet (narrativa breu). Vidal Alcover (traducció). Premi Pin i Soler (novel·la) Premi exigent: en els darrers anys hi ha hagut edicions desertes. Sabater explica que: No es vol premiar una novel·la que no tingui prou qualitat literària. S’anima els autors que es van sentir ferits per la decisió a revisar i millorar les obres i tornar-les a presentar. Ja s’han rebut 25 originals, i el volum sol créixer molt les últimes setmanes. Premi Tinet (narrativa curta) Pensat per autors emergents i amateurs. Extensió orientativa: 3 a 6 pàgines per conte. L’any vinent el volum recollirà els relats premiats i finalistes, amb: Col·laboració de l’Escola d’Art per a les il·lustracions. Premi Vidal Alcover (traducció) Demana projecte + trajectòria del traductor. Exemples recents: Presentació de "La vida al Mississippi", de Mark Twain, traduïda per Marc Donat, amb lectures dramatitzades d’una alumna de l’EMMAT. Activitats literàries de desembre 10 de desembre, Antic Ajuntament: Obra de teatre d’humor satíric en un futur distòpic on el català no existeix. Dos arqueòlegs "redescobreixen" poemaris universals catalans. 18 de desembre: Sessió de "Dràcula" dins del cicle Terrorífic. Espectacle literari sobre Bram Stoker; primera sessió sol omplir-se, se’n programa una segona a les 20 h. 20 de desembre: Actuació conjunta de Glòria Coll i Raquel Santanera: Glòria amb baix. Santanera amb poesia. Sabater subratlla que l’àrea de lletres no s’atura: mentre es tanquen actes de 2025, ja es planifica la programació de primavera. Salut pública: Dia Mundial de la Sida Intervenció de Clàudia Vinyals, de l’entitat Sexora (professionals de la salut sexual). Dades i servei de prova ràpida Sexora ofereix proves ràpides gratuïtes de VIH i sífilis durant tot l’any, no només l’1 de desembre. Dades de l’any (fins ara): 154 proves realitzades. 4 positius de VIH, confirmats posteriorment per l’hospital. 4 positius de sífilis, derivats al sistema sanitari per a tractament (penicil·lina). Nous punts de servei: Proves a la seu de Sexora. Col·laboració amb Oficina Jove del Tarragonès (proves periòdiques). Pujada recent a Reus (últim dimecres de mes), dins del programa Nexis. Prevenció i mancances Eines de prevenció: Preservatiu com a mètode de barrera més eficaç. Cribratges periòdics quan no s’usa protecció de manera sistemàtica. PrEP (profilaxi preexposició, tractament antiretroviral preventiu) contra el VIH. Problemes d’accés a la PrEP a la província de Tarragona: Només l’Hospital Joan XXIII té circuit de PrEP. Llista d’espera d’uns 18 mesos per a la primera visita. Això limita fortament l’eficàcia d’aquesta eina preventiva. "Hi ha una demanda força elevada de persones que voldrien accedir a la PrEP, però la llista d’espera és molt llarga." També es recorda que altres centres sanitaris (com Hospital de Santa Tecla) ofereixen proves amb motiu del Dia Mundial de la Sida. Sexora insisteix en la importància de no abaixar la guàrdia, combatre l’estigma i integrar la salut sexual en la cura rutinària de la salut general. Publicitat institucional i espais de graella Al llarg del programa s’emeten diverses falques publicitàries i autopromocions que situen el programa dins la graella de programació de Tarragona Ràdio i del context local: Ajuntament de Tarragona – Pla Tarragona 26: Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació soterrats, més punts de reciclatge). Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips de neteja amb aigua, manteniment de contenidors). Port de Tarragona – Nadal al Moll de Costa: Activitats de Nadal: llums, mapatges, tallers, espectacles, furgoteques. Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades: Referent en processos químics sostenibles, química per a la salut, descarbonització. 250 científics de 40 nacionalitats, amb col·laboracions internacionals. Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipta: Suport als ajuntaments per simplificar tràmits i impulsar projectes locals. Festival Rec – Pantalla Tarracó i sessions Vermut al Serrallo. Espais de la mateixa Tarragona Ràdio: T de Cultura (magazín cultural setmanal). Fans de Tarragona (música local, tardes de dilluns a divendres). Cocodril Club (revival musical 60-70-80 els caps de setmana). Fòrum del Nàstic (espai de tertúlia grana). Secció d’humor setmanal. Aquestes falques reforcen el paper de Tarragona Ràdio com a emissora municipal que connecta institucions, cultura, esport i barri amb l’audiència. Interlocutors principals Josep Sunyer Núria Cartanyà Miquel González Rosa Maria Ibars Jordi Martí Elisa Bedrina Jordi Blanc Lluís Badia Manolo Fuster José Luis Martín Quique Fernández Abril Rius Natàlia Sabater Clàudia Vinyals Tags català Centre de Normalització Lingüística de Tarragona política lingüística ús social del català Ajuntament de Tarragona Elisa Bedrina Partit Popular pressupost municipal Congrés dels Diputats Jocs Mediterranis 2018 Nàstic futbol Nou Estadi Cristóbal Parralo Luis César Segona RFEF quioscos premsa en paper Festival Rec cinema emergent Rec Kids Premis Literaris Ciutat de Tarragona Pin i Soler Premi Tinet Premi Vidal Alcover Sexora VIH sida PrEP associació de veïns Ferran Llevant de Tarragona transport públic clavegueram Port de Tarragona Pla Tarragona 26 Diputació de Tarragona ICIQ Tarragona Ràdio la veu de Tarragona Sections [{ "start_second": 0, "end_second": 439, "section_title": "Obertura del magazín i sumari del dia", "section_summary": "Presentació de 'La Veu de Tarragona - Camí cap als 40' amb to distès, bromes sobre Nàpols, el napolità i la pizza. Es desgrana el guió del programa: entrevista a Rosa Maria Ibars sobre el català; debat amb veïns de la Rambla Nova pel tall de trànsit; tertúlia esportiva sobre el Nàstic–Hèrcules; entrevista política amb Elisa Bedrina sobre la seva renúncia com a consellera i el seu paper com a diputada; connexió amb el nucli de Ferran dins la secció 'De Ponent a Llevant'; espai sobre el Dia Mundial de la Sida i apunt al Festival Rec de cinema. També es felicita la periodista Laia Díaz pel premi Mañé i Flaquer i es fan més comentaris sobre Nàpols i Maradona."}, { "start_second": 439, "end_second": 663, "section_title": "Espineta amb Tarragonins: defensa de la lectura en paper i els quioscos", "section_summary": "Secció d'opinió amb Jordi Martí, que reflexiona sobre la desaparició gairebé total dels quioscos a Tarragona en cinc anys. Reivindica la lectura en paper com una experiència qualitativament diferent de la digital: fixa millor les idees, permet rellegir i aprofundir mitjançant reportatges llargs. Critica el consum d'informació a través de pantalles i xarxes com Instagram, que no deixa espai per pensar i només genera rastres vagues. Alertat contra certs mitjans digitals, en mans de propietaris que busquen controlar l'opinió. Proclama el seu suport incondicional a la premsa escrita i als quioscos com a 'barricades del coneixement'."}, { "start_second": 663, "end_second": 819, "section_title": "Falques institucionals i comercials (Port, ICIQ, Obramat, Pla Tarragona 26, ONCE)", "section_summary": "Bloc de publicitat i missatges institucionals: el Port de Tarragona promociona les activitats de Nadal al Moll de Costa; l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) es presenta com a referent internacional en química sostenible, salut i descarbonització; falca d'Obramat per a professionals de la construcció; l'Ajuntament de Tarragona difon el 'pla Tarragona 26' sobre nova recollida de residus i neteja; i l'ONCE anuncia el cupó extra de Nadal, tot insistint en el joc responsable per a majors d'edat."}, { "start_second": 819, "end_second": 1608, "section_title": "Entrevista a Rosa Maria Ibars: 35 anys de normalització lingüística i futur del català", "section_summary": "L'entrevista s'obre amb la jubilació recent de Rosa Maria Ibars com a directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, després de 35 anys de servei. Rememora els inicis als anys 90, amb una demanda enorme de cursos de català per a funcionariat i ciutadania, i l'evolució cap al consorci actual que cobreix quatre comarques. Explica l'acte de comiat, l'afecte rebut de l'equip i petites històries personals que no s'esperava. Entra tot seguit en el diagnòstic de la llengua: malgrat la creació d'una Conselleria de Política Lingüística amb recursos i un pla de xoc que ha aportat 11 noves places al CNL, equip de dinamització i col·laboració amb l'Oficina del Català de l'Ajuntament, l'ús habitual del català baixa (del 46% el 2003 al 32,6% actual). Assenyala que molta gent entén i pot parlar català, però no l'utilitza espontàniament, i critica el canvi automàtic de llengua dels catalanoparlants. Posa exemples quotidians (autobusos, persones d'origen sud-americà que responen en català si se'ls parla en català) i insisteix que cal revertir aquesta inèrcia. També aborda el problema específic de l'Ajuntament de Tarragona, on l'ús oral de la llengua és escàs tot i les competències. Parla del perill global per a llengües mitjanes i petites davant l'hegemonia de l'anglès i reclama més implicació d'organismes com la UNESCO. A nivell personal, manifesta cansament mental i el desig de parar màquines fins passat Nadal, per després, si fa voluntariat, allunyar-se del món lingüístic, potser en l'àmbit sanitari. Tanca amb anècdotes divertides de l'època al carrer Ramon i Cajal, el volum ingent d'inscripcions (milers anuals, més de 50.000 històriques) i un agraïment profund al seu equip, especialment el record de l'administrativa que va morir."}, { "start_second": 1608, "end_second": 1817, "section_title": "Falques de Diputació, Festival Rec i autopromoció de programes culturals i musicals", "section_summary": "Nou bloc de falques: la Diputació de Tarragona presenta el Pla Impuls Dipta per ajudar ajuntaments a reduir burocràcia i impulsar projectes; nova falca del Festival Internacional de Cinema de Tarragona (Rec) amb referència a les sessions Vermut al Serrallo i a Pantalla Tarracó; i autopromocions de Tarragona Ràdio, com el magazín cultural 'T de Cultura', el programa musical 'Fans de Tarragona' dedicat a la música local i el veterà 'Cocodril Club' d'Albert Malla, centrat en èxits dels anys 60, 70 i 80. També es publicita la secció d'humor setmanal dins el mateix programa."}, { "start_second": 1817, "end_second": 3447, "section_title": "Fòrum del Nàstic: anàlisi de l'empat contra l'Hèrcules i situació esportiva", "section_summary": "Tertúlia llarga dedicada al Nàstic arran de l'empat a dos gols contra l'Hèrcules al Nou Estadi Costa Daurada. Jordi Blanc modera el debat amb Lluís Badia, Manolo Fuster i José Luis Martín. Es divideix el partit en tres fases: una molt bona mitja hora inicial, amb joc ofensiu, quatre atacants i pressió alta, que recorda el millor Nàstic de temporades anteriors; un tram central marcat per l'expulsió d'Àlex Jiménez, considerada rigorosa, que fa recular massa l'equip i converteix l'enfrontament en un atac i gol de l'Hèrcules; i un tram final, ja amb igualtat numèrica per l'expulsió d'un jugador rival, on l'afició empeny i el Nàstic genera ocasions per guanyar, però sense fortuna. Es posa el focus en la fragilitat defensiva (19 gols encaixats, equip més golejat del grup), amb errors individuals recurrents i desajustos de sistema. Es planteja la necessitat d'incorporar un central amb experiència al mercat d'hivern o bé de baixar Òscar Sanz al darrere i donar entrada a Mangel al migcamp. També es discuteix el rendiment dels davanters: es destaca la importància de Marcos Baselga, tot i el seu historial de lesions, i es critica la manca d'actitud de Cedric i la invisibilitat recent de Juanda i Pannis. Es valora positivament el creixement de Montalvo i Òscar Sanz, així como la fixació d'un bloc estable per part de Cristóbal Parralo, en contrast amb els constants canvis d'onze de Luis César. Surten queixes pel VAR (llargues revisions, criteri desigual) i per l'arbitratge del partit contra l'Hèrcules, especialment per no expulsar Bolo en el penal favorable al Nàstic. Mirant endavant, es considera clau el proper partit contra el Sevilla Atlético, equip en zona de descens, per començar a encadenar victòries, recuperar confiança i fugir de la irregularitat. Els tertulians demanen paciència amb el nou cos tècnic i coincideixen que cal reforçar un central i un migcampista organitzador (playmaker) al gener."}, { "start_second": 3447, "end_second": 3716, "section_title": "Tancament de la tertúlia del Nàstic i nou bloc de falques municipals i comercials", "section_summary": "La tertúlia del Nàstic es tanca amb pronòstics prudents de cara al partit a Sevilla i desitjos de bones festes entre tertulians. Tot seguit s'encadenen noves falques: l'Ajuntament de Tarragona insisteix en el 'pla Tarragona 26' amb l'objectiu 2 (garantir carrers més nets, reforç d'equips de neteja i manteniment de contenidors); nova falca de l'ONCE sobre el cupó extra de Nadal; un anunci sobre les obres de reforma al Tanatori Municipal de Tarragona, que inverteix 3,2 milions d'euros per millorar instal·lacions i serveis; una repetició de la falca de Nadal al Port de Tarragona; publicitat d'Obramat per a professionals; i una nova falca del Festival Rec, subratllant el 25è aniversari i les propostes Vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó."}, { "start_second": 3716, "end_second": 3775, "section_title": "Autopromoció de Tarragona Ràdio i audiències", "section_summary": "Falca d'autopromoció on Tarragona Ràdio destaca tenir 40.000 oients i es presenta com la ràdio local líder en actualitat, entreteniment i informació tarragonina. S'anima empreses i comerços a anunciar-s'hi, oferint dades de contacte telefònic i correu electrònic."}, { "start_second": 3857, "end_second": 5348, "section_title": "Entrevista política a Elisa Bedrina: renúncia com a consellera i rol de diputada", "section_summary": "L'entrevista amb Elisa Bedrina s'inicia recordant el moment emocional del ple de pressupostos municipals en què va anunciar, entre llàgrimes, la renúncia a l'acta de consellera del PP a l'Ajuntament de Tarragona. Explica que va decidir comunicar-ho a l'alcalde a darrera hora per no desviar el focus del debat pressupostari. Subratlla l'honor que ha suposat representar els veïns al Consell Plenari i valora el respecte institucional que ha rebut dels diferents grups. Pel que fa al motiu de la renúncia, destaca dos factors: d'una banda, la seva condició d'única diputada del PP per la província de Tarragona al Congrés, que li exigeix estar tres dies per setmana a Madrid i dedicar la resta a recórrer el territori; de l'altra, la voluntat de donar joc a nous perfils al grup municipal. Aclareix que no es tracta d'una ordre directa de Núñez Feijó, sinó d'una decisió col·lectiva per optimitzar recursos humans del partit. Reivindica el seu estil com a persona 'd'ordre', acostumada a treballar amb lleialtat a les organitzacions però dient el que pensa en privat. Defensa debat i discrepàncies dins de casa, mantenint unitat cap a fora. Repasant la feina al Congrés, descriu la doble tasca: impulsar propostes de caire estatal (ex. llei antiocupació anunciada per Feijó) i portar-hi reivindicacions concretes de Tarragona (variant de Gandesa, sortides de l'autopista, pantalles acústiques, infraestructures de Guàrdia Civil, etc.). Explica com recentment ha defensat una proposició no de llei a la tribuna dels oradors amb un resultat notable (4 punts aprovats de 5), fet que interpreta com a mostra de confiança del seu grup. Compara el Congrés i l'Ajuntament: al consistori, els regidors dominen amb detall les qüestions de totes les àrees, mentre que al Congrés és impossible seguir-ho tot amb el mateix grau de profunditat. Com a exconsellera d'Esports, recorda amb afecte l'encàrrec que li va fer José Luis Martín, tot i el seu escàs passat esportiu, i la satisfacció d'un àmbit polític on predomina la cooperació amb entitats i esportistes. Sobre els Jocs Mediterranis 2017/2018, lamenta l'ús polític que se'n va fer i reivindica el llegat en equipaments (Palau d'Esports Catalunya, piscines, pista d'atletisme, millores a Camp Clar), avui plens fins a la bandera, com a demostració de l'èxit real de l'esdeveniment. En el seu discurs d'acomiadament al ple va citar els caps de llista amb qui ha treballat (Alejandro Fernández, José Luis Martín, Maria Mercè Martorell) i va tenir un record emocionat per la companya Maribel Negeruela, ja traspassada. També va voler agrair tasques invisibles com la neteja dels espais de treball i l'eficàcia del funcionari Carlos Pérez de Mendiguren. Sobre el relleu al consistori, avala l'arribada d'Òscar García, de perfil més tecnològic, i li ofereix suport si el necessita. L'entrevista clou amb un agraïment explícit a Tarragona Ràdio, on ha estat vinculada des del 2016 als consells d'administració de l'empresa municipal. Destaca la pluralitat, el rigor i la funció de servei públic de l'emissora, i reconeix especialment la feina feta en la cobertura de l'esport base i de la vida cultural i social de la ciutat."}, { "start_second": 5348, "end_second": 5405, "section_title": "Transició i recordatori de la connexió amb Ferran", "section_summary": "Després de l'entrevista política, Josep Sunyer anuncia que la conversa amb Elisa Bedrina ha estat la primera que concedeix des que va fer pública la renúncia. Es dona pas a una curta falca d'autopromoció sobre les audiències de Tarragona Ràdio, i es prepara la connexió amb el nucli de Ferran, dins la secció 'De Ponent a Llevant'."}, { "start_second": 5405, "end_second": 6003, "section_title": "De Ponent a Llevant: la realitat de Ferran, poble de Llevant", "section_summary": "Miguel González es desplaça a Ferran i entrevista Quique Fernández, membre de la junta de l'Associació de Veïns. Es presenta Ferran com un nucli de Llevant que se sent poble, tot i dependre administrativament de Tarragona, amb uns 70 habitants i situat a uns 12 km de la ciutat. Es parla de la pèrdua de població i de l'envelliment, ja que el jovent marxa per falta d'habitatge; es reclama un pla urbanístic que permeti construir noves cases prop del local social per facilitar el retorn dels joves. La queixa més reiterada és la sensació d'abandonament: no hi ha connexió de clavegueram amb depuradora i tot el nucli funciona amb fosses sèptiques, amb conseqüències d'olors i presència de rates. El transport públic és molt limitat, amb una línia d'autobús poc freqüent que tarda gairebé una hora a arribar a Tarragona perquè passa per molts barris; per això, la gent gran sovint utilitza serveis sanitaris d'Altafulla o Torredembarra. Per fer tràmits municipals, però, han de desplaçar-se a Tarragona. En matèria de neteja i residus, denuncien que els contenidors es converteixen en punt d'abocament de brossa d'altres zones, amb acumulació i manca de recollides, i demanen reubicació i càmeres de vigilància. Pel que fa a seguretat, recorden sis robatoris en cinc mesos, que van motivar reunions amb la Guàrdia Urbana; darrerament la presència policial ha augmentat, cosa que ha rebaixat la tensió. Una altra reivindicació clau és la millora de la carretera T-202, molt estreta i sense vorals, amb poca visibilitat i problemes quan s'hi creuen autobusos o tractors. Els veïns es queixen que l'Ajuntament i altres administracions es passen la responsabilitat de la titularitat, però ells han verificat que la via sí depèn de Tarragona. En el vessant més amable, Quique explica l'activitat de l'Associació de Veïns organitzant Nadal (tió, arribada de Reis) i la festa major petita de Sant Sebastià. Es destaca que, malgrat la tranquil·litat i l'ambient de poble, els veïns volen sentir-se atesos com la resta de barris de la ciutat."}, { "start_second": 6003, "end_second": 6460, "section_title": "Especial Rec: cinema per a joves i famílies (La Fúria i Rec Kids)", "section_summary": "De tornada a l'estudi, Núria Cartanyà conversa amb Abril Rius sobre el Festival Internacional de Cinema de Tarragona (Rec), que arrenca dimecres. Es destaca la pel·lícula d'inauguració 'El canto de las manos' al Teatre Tarragona, però s'incideix especialment en les sessions adreçades a joves i famílies. D'una banda, es presenta 'La Fúria' (dir. Gemma Blasco), que es projectarà dimecres al matí a l'Antiga Audiència per a estudiants de la URV i públic general. La pel·lícula tracta d'una agressió sexual que pateix l'Àlex, una jove actriu, la nit de Cap d'Any, i de com el seu germà reacciona de manera poc empàtica, deixant-la sola amb la culpa, la vergonya i el fàstic. Es remarca que la projecció vol generar debat sobre com reaccionem quan una persona estimada ha patit una violació. D'altra banda, es desgrana la programació de Rec Kids, orientada a infants i adolescents: 'Space Cadet' (dir. Kit Koala) al Museu d'Art Modern, amb la història d'una nena que vol ser astronauta i un taller posterior per construir robots; 'Little Amelie' (dir. Maylis Vallede) a l'Antiga Audiència, sobre una nena belga nascuda al Japó que viu una jornada clau el dia del seu tercer aniversari, pensada per a famílies amb canalla d'uns vuit anys; i 'Arco', produïda per Natalie Portman, que combina consciència ecològica i estil Ghibli, recomanada per a preadolescents i adolescents. S'informa que Tarragona Ràdio sorteja quatre entrades dobles per a pel·lícules del Rec a través d'Instagram."}, { "start_second": 6460, "end_second": 6887, "section_title": "Apunt cultural: Premis Literaris Ciutat de Tarragona i agenda de lletres", "section_summary": "Espai literari amb la tècnica de lletres Natàlia Sabater, que recorda que està oberta fins al 15 de gener la convocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona: Pin i Soler (novel·la), Premi Tinet (narrativa breu) i Premi Vidal Alcover (traducció). S'explica la naturalesa de cada guardó: el Vidal Alcover exigeix un projecte de traducció i una trajectòria; el Tinet és una porta d'entrada per a autors novells amb contes de 3 a 6 pàgines; i el Pin i Soler és un premi molt exigent, amb edicions recents declarades desertes per manca de qualitat suficient. Sabater insisteix que la decisió de deixar desert el Pin i Soler no es pren a la lleugera: hi coincideixen jurat, editorial Angle i comissió lectora. Anima especialment els autors que es van poder sentir afectats a revisar i millorar les seves obres i tornar-les a presentar. Explica que enguany ja s'han rebut 25 originals per al Pin i Soler i que històricament les darreres setmanes de termini són les de més intensitat (fins arribar a més de 150 obres). També comenta la presentació recent de la traducció guanyadora del Vidal Alcover ('La vida al Mississippi', de Mark Twain, traduïda per Marc Donat), amb lectura dramatitzada a càrrec d'una alumna de l'EMMAT. Pel que fa a l'agenda de desembre, anuncia tres actes destacats: una obra de teatre d'humor satíric el 10 de desembre a l'Antic Ajuntament, ambientada en un futur distòpic on el català ha desaparegut i dos arqueòlegs redescobreixen la literatura catalana; l'espectacle literari 'Dràcula' dins del cicle Terrorífic el 18 de desembre, amb alta demanda que obliga a programar dues sessions; i una actuació conjunta de Glòria Coll i la poeta Raquel Santanera el 20 de desembre. Sabater remarca que l'àrea de lletres treballa de manera continuada, simultanejant tancament del programa de 2025 i planificació de la primavera, fins i tot en plena època de Nadal."}, { "start_second": 6887, "end_second": 7045, "section_title": "Dia Mundial de la Sida: dades i prevenció amb Sexora", "section_summary": "Coincidint amb el Dia Mundial de la Sida, intervé Clàudia Vinyals, de l'entitat Sexora, per actualitzar dades i recordar la importància de la prevenció. Explica que enguany, fins ara, han realitzat 154 proves ràpides de VIH i sífilis, amb 4 positius confirmats de VIH i 4 positius de sífilis, tots derivats al sistema sanitari per tractament. Destaca que el servei de prova ràpida és gratuït i obert durant tot l'any, no només l'1 de desembre, i que Sexora ha ampliat punts de servei: seu pròpia, col·laboració amb l'Oficina Jove del Tarragonès i un nou dispositiu mensual a Reus dins del programa Nexis. En termes preventius, remarca el paper del preservatiu com a mètode de barrera, però reconeix que hi ha moments o etapes en què la gent deixa d'utilitzar-lo, motiu pel qual recomanen cribatges periòdics. També explica què és la PrEP (profilaxi preexposició, tractament antiretroviral preventiu contra el VIH) i denuncia una mancança important a la província: només l'Hospital Joan XXIII disposa de circuit de PrEP, amb una llista d'espera d'un any i mig per a la primera visita, cosa que dificulta l'accés d'una població que la demana. Es recorda que altres centres, com l'Hospital de Santa Tecla, aprofiten el Dia Mundial de la Sida per oferir proves addicionals. La intervenció es talla per qüestions de temps, però deixa clar el missatge de no abaixar la guàrdia i integrar la salut sexual dins la cura habitual de la salut."}]}``` Knowing the date format of what the user asked for, we decide that the user probably wants an RFC3339 datetime format. We should output

  • 1h 57min

    Black Friday, oli nou i un cap de setmana ple a Tarragona

    Resum general del programa Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, on es barrejen actualitat de consum, agenda cultural i festiva, memòria democràtica, feminisme i molta vida associativa de la ciutat. Els blocs principals són: • Drets de les persones consumidores en el Black Friday i compres en línia, amb l’Agència Catalana de Consum. • Cap de setmana gastronòmic i solidari: Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana a Plaça Corsini, Fòrum Binàrium de vi i tapes a la Part Alta, i activitats musicals solidàries. • Concerts i cultura: gospel solidari al Teatre Tarragona, concert de Santa Cecília de la Banda Unió Musical de Tarragona, festival de cinema REC i altres. • Carnaval i sàtira: presentació de la disfressa “Mortaventura” de la Colla La Bota i Dibax al Serrallo. • Memòria democràtica, pressupostos municipals i 25N: repàs setmanal amb tallers sobre la Torre del Pretori com a espai de memòria, els nous pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona i la violència masclista. • Presència constant del Port de Tarragona, projectes de ciutat (residus, clavegueram, ICIQ, plans de Diputació) i publicitat de serveis i festivals locals. 1. Obertura del programa i to general Presentació i humor inicial Des de l’Estudis de Tarragona Ràdio a l’Avinguda Roma (codi postal 43005), el programa arrenca amb la sintonia i els locutors habituals. • Es fa broma amb l’absència de Pep Sunyer (de viatge) i el seu francès. • Es comenta el cansament amb el Black Friday convertit en Black Month i l’arribada del Cyber Monday. • Es posa sobre la taula el tema central: consum i drets durant el Black Friday. "Es Black Month, perquè dura... Ara ja no és ni una setmana, ja és tot el mes" El programa es presenta com una porta al cap de setmana intens d’activitats a Tarragona i entorn del Camp de Tarragona. 2. Editorial sobre límits personals: “Pizza amb pinya” La metàfora de la pizza i dir “no” La professora Ester Neila, opinadora del dia, utilitza el debat etern pizza amb pinya sí o no com a metàfora per parlar de límites personals i autoestima, especialment en adolescents. Idees clau: • Tothom sap dir ràpidament “no vull piña a la pizza”, però costa molt més dir: - No m’agrada com em parles. - No vull que em posis aquest mote. - No vull que em empenyis la motxilla o em facis burla. • Diferencia entre gustos i intoleràncies/al·lèrgies: el cos et diu quan un aliment et fa mal. Socialment, en canvi, no hi ha “analítiques” que indiquin que una relació et fa mal, però el resultat és pitjor: - Autoestima que s’enfonsa (“com el crack del 29”). - Culpabilització de la víctima (pensar que es mereix el tracte). • Crida a famílies, professorat, IMET i agents educatius: - Educar des de petits perquè sàpiguen què és el respecte. - Que aprenguin a marcar límits i verbalitzar allò que no volen tolerar. "Perquè tot no val, ni amb 3 anys ni amb 50" La secció defensa que el respecte és com la pizza meitat i meitat: primer cap a un mateix, després cap als altres. 3. Black Friday i drets de les persones consumidores Normativa, inspeccions i publicitat enganyosa Convidada: Carme Torres, cap de secció de l’Agència Catalana de Consum a Tarragona. 3.1. Black Friday consolidat • El Black Friday ha passat de ser una moda importada dels EUA a ser una de les dates de més consum de l’any. • Ha saltat del comerç electrònic a tots els sectors: botigues físiques, perruqueries, etc. 3.2. Principals riscos La preocupació principal de Consum és la publicitat enganyosa: • Pujar preus dies abans per inflar el descompte. • No informar clarament del preu anterior o del percentatge de descompte. Requisits legals: • Quan s’anuncia un descompte, s’ha de comparar amb el preu més baix dels últims 30 dies en aquell establiment. • A l’etiqueta hi ha de constar: - Preu anterior i preu actual, o - Percentatge de descompte. • No val només un cartell “Oferta 200 €” sense referència prèvia. 3.3. Inspeccions 2024 • Increment molt gran dels controls en línia: - Fins a 100 empreses controlades per internet (25 l’any anterior). - Seguiment de 10.000 productes (2.500 l’any anterior), amb eines informàtiques que registren l’evolució del preu. • L’any anterior (campanya 2024): - 17 expedients sancionadors oberts per Consum (a banda dels de Comerç). - Possibles sancions de fins a 100.000 € per cas. 3.4. Com s’escullen empreses i productes Criteris: • Sectors amb més descomptes (electrònica, moda, etc.). • Antecedents d’incompliments en anys anteriors. • Reclamacions i denúncies rebudes. • Sistema informàtic que rastreja preus i permet provar incompliments. 3.5. Compres per internet vs botiga física Compres en línia: • Per llei, hi ha 14 dies de dret de desistiment des de la recepció del producte, encara que sigui Black Friday o rebaixes. • Cal revisar les condicions generals: - Qui paga les despeses de devolució. - Terminis d’entrega. - Avisos de demora per volum de comandes (si s’informa, després no es pot reclamar per retard). Botiga física: • No hi ha dret legal generalitzat a tornar un producte si “no m’agrada” o “no em queda bé”. • El dret a devolució depèn de la política comercial de cada establiment. • Cal preguntar abans de comprar: - Si es pot canviar. - Si tornen diners o fan val. - Si el val té caducitat. "Es rebaixa el preu, però no es rebaixen els drets" Garanties: • Mateixa garantia per productes rebaixats que per productes a preu normal. • Si en botiga es pot pagar amb targeta habitualment, en període de rebaixes també. 3.6. Black Friday vs rebaixes • Jurídicament el Black Friday és un període de rebaixes més. • La regla del preu més baix dels últims 30 dies s’aplica igual a: - Rebaixes estacionals. - Campanyes de Nadal. - Black Friday, etc. 3.7. Consell de consum responsable • Pressió comercial molt forta: mòbil, carrers, botigues, correu. • Recomanacions: - Fer una pausa i preguntar-se si realment ho necessitem. - Fixar un pressupost per Black Friday i regals de Nadal. - Comparar preus entre establiments (preus lliures). - Fer seguiment previ del producte per detectar trampes de preu. - Guardar sempre els tiquets, perquè són la veritable garantia (el resguard de targeta no especifica el producte). 3.8. Factures elèctriques: la nova estrella de les reclamacions • Fa uns anys, el gran focus eren les operadores de telefonia; ara, el subministrament elèctric és el servei amb més reclamacions a l’Agència Catalana de Consum. • Problemes típics: - Errors de facturació o imports desmesurats. - Manca de facturació durant mesos i càrrega posterior acumulada. Consells: • Revisar detalladament les factures i comparar-les mes a mes. • Verificar que es factura cada mes correctament. • En cas de problema: - Primer, reclamar a l’empresa (telèfon, oficina, formulari web; guardar número d’incidència). - Si no es resol, acudir als organismes de consum (com l’Agència Catalana de Consum). Carme Torres confirma que, malgrat la burocràcia feixuga, els canals per reclamar existeixen i són accessibles. 4. Cap de setmana gastronòmic: Oli nou i Fòrum Binàrium 4.1. Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana a Plaça Corsini Convidada: Montse Gelong, responsable de comunicació de la D.O.P. Siurana. 4.1.1. 25è aniversari de la Fira de l’Oli nou a Tarragona • Espai: Plaça Corsini, a tocar del Mercat Central. • Motiu: celebrar l’oli nou d’oli d’oliva verge extra D.O.P. Siurana, principalment d’oliva arbequina. • Any especial: - Després de campanyes molt dolentes per sequera, enguany hi ha collita mitjana però de qualitat excel·lent. - La fira creix amb 4 estands més. 4.1.2. Què diferencia l’oli Siurana D.O.P. • Només és D.O.P. Siurana l’oli d’oliva verge extra amb el segell de la D.O.P. a l’etiqueta. • Garanties del segell: - Qualitat màxima: tots els lots passen per laboratori i panel de tast extern. - Traçabilitat total: olives, elaboració i envasat dins del territori Siurana (El Priorat, Baix Camp, El Tarragonès, etc.). - S’evita “donar gat per llebre” i es preserva el gust de casa. Característiques organolèptiques: • Oli arbequí equilibrat, fruitat mitjà-intens, aromàtic, elegant i polivalent. • A l’oli del raig (sense filtrar, acabat de fer) es noten molt els verds intensos: carxofa, fulla, herba, tomatera, fruita verda, plàtan, ametlla, etc. • Cada cooperativa i zona aporta matisos propis dins del territori de la D.O.P. Siurana. 4.1.3. Activitats destacades de la Fira • Venda i tast d’oli nou (també oli del raig) en formats variats: garrafes de 5 l, ampolles per a regal, etc. • Concurs d’allioli (iniciat l’any anterior): - Es fa dissabte a les 10 h a Plaça Corsini. - El guanyador s’emporta 10 litres d’oli, i totes les persones participants reben oli. • El teu pes amb oli (8a edició): - Clàssic de la fira: qui guanya s’emporta el seu pes en litres d’oli. - Enguany, per celebrar els 25 anys, també rep l’equivalent en euros per comprar al Mercat Central i al Mercat de Torreforta. • Sorteig de lots: - 15 lots d’oli + un premi especial de 25 litres d’oli (dissabte a les 20 h). • Berenar infantil de pa amb oli i xocolata. • Vermut solidari i tastos dirigits. • Concerts: - Divendres, 20–21 h: música amb Àulia Frank (versions en català). - Dissabte: actuació del Tarragona Rock Choir amb 50 cantants. Edició especial pandèmia: • La Montse recorda amb orgull que la Fira de l’Oli de Tarragona és l’única que es va celebrar també el 2020, en ple confinament municipal, adaptada amb distàncies i mascaretes. 4.1.4. Preus i consum d’oli • Preu orientatiu fira 2024: garrafa de 5 l = 43 € (uns 8,5 €/l), més barat que l’any anterior gràcies a major disponibilitat. • Consum mitjà a l’Estat: 7,2 l/persona/any (una garrafa i mitja; a zones productores potser uns 10 l). • Cost mensual aproximat: uns 8 €/mes per família, que la Montse defensa com una inversió en: - Salut i alimentació mediterrània. - Manteniment del paisatge agrari i lluita contra el canvi climàtic. - Prevenció de grans incendis i abandonament rural. "És salut, és mantenir el paisatge viu, és lluita contra el canvi climàtic" 4.2. Fòrum Binàrium Tardor a la Part Alta Convidat: Gerard Esquerrer, de la Bodega Gerard, organitzador. 4.2.1. Format i filosofia • Lloc: Plaça del Fòrum, al cor de la Part Alta de Tarragona, a prop de la Rambla Nova i de l’Amfiteatre Romà. • Edició de tardor, complementària a la de primavera. • Eix central: vi i tapes quilòmetre zero, sempre amb causa solidària. Activitats: • Degustacions de: - Vins de cellers de proximitat (novetats de tardor). - Cerveses artesanes. - Vermuts de la zona. - Tapes elaborades pels bars de la plaça del Fòrum. • Projecció i tast històric amb TarraContigua: - Recurs 3D que mostra la imatge de Tàrraco des de la mateixa plaça. • Concerts i música en directe (grups locals, com Les Roses, Mollt, Vergüenza Ajena, etc.). 4.2.2. Dimensió solidària: Índia • Part dels 15 € del tiquet es destina a un projecte solidari a l’Índia. • Impulsat per persones de Tarragona (amigues del Gerard) que hi fan cursos de cuina i suport en comunitats que no tenen cuines adequades ni hàbits alimentaris diversos. • Hi ha una tapa solidària: fideuada al curri amb verdures. Els cellers també cedeixen part del marge del tiquet solidari, cosa que l’organització agraeix especialment. 4.2.3. Estat de la Bodega i projectes El Gerard explica que: • Estan “a tope” amb la campanya de Nadal. • Tenen projectes nous per a l’any vinent, encara confidencials, que il·lusionen molt. • Vol “anar cremant etapes”, i el Fòrum Binàrium n’és una de clau. 5. Concerts i cultura: Gospel, banda i més 5.1. Concert de gospel solidari al Teatre Tarragona Convidats: • Salvador Graner, director de Càritas Diocesana de Tarragona. • Teresa Feliu, delegada de Mans Unides a Tarragona. 5.1.1. 15è Concert Solidari de Gospel • Data i lloc: diumenge, Teatre Tarragona, a la Rambla Vella. • Formació: The Gospel Viu Choir, dirigits per Moisés Sala. • Espectacle: Revolution, estrenat al Palau de la Música Catalana amb gran èxit. Lema del concert: "La pau, la justícia i la dignitat de totes les persones" Context: • El món viu temps difícils: guerres, fam, destrucció, genocidis, vulneració de drets humans. • El lema apel·la a no caure en la indiferència i a mantenir l’esperança. El gospel com a eina de transformació: • No és només entreteniment, sinó missatge profund de compromís social i amor. • Forma part del projecte Solidarity Gospel Sense Fronteres, que porta música a: - Hospitals. - Presons. - Països en conflicte (Índia, Madagascar, Perú, Geòrgia…). Paraules de Teresa Feliu sobre la filosofia del cor: "El gospel no va de tenir ni de competir, va de ser i de compartir" Entrades i aportacions: • Entrades a través de la taquilla del Teatre Tarragona i canals online. • Per qui no hi pugui assistir: aportacions via Bizum 07673 amb el concepte Concert. 5.1.2. Projectes de Càritas i Mans Unides Càritas Diocesana de Tarragona: • Engega un nou Servei d’Assessorament Jurídic Social, ja operatiu a partir de gener. • Objectiu: abordar la pobresa com a fenomen complex, que sovint inclou problemes jurídics (habitatge, papers, drets laborals…). Mans Unides Tarragona: • Participa a la Coordinadora d’ONGs i a la Setmana dels Drets Humans. • Organitza xerrades, exposicions, documentals i accions de sensibilització. 5.2. Concert de Santa Cecília de la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) Convidat: Jordi Massip, director de la Banda Unió Musical de Tarragona. 5.2.1. Estructura del concert • Lloc: Teatre Tarragona. • Tradició: concert anual de Santa Cecília (patrona de la música) amb totes les seccions: - Banda infantil. - Banda juvenil. - Big Band “Big Bam Boom”. - Banda simfònica titular. El concert funciona gairebé com un “final de curs avançat” per tot l’ecosistema de la BUMT. 5.2.2. Fil conductor: música original per a banda • Temàtica d’enguany: posar en valor la música escrita específicament per a banda. • Altres anys: música de dones compositores, bandes sonores de cinema, etc. • Es vol destacar: - El pasdoble de concert, pensat per a sala, més elaborat que el pasdoble festiu de carrer. - Les possibilitats tímbriques dels instruments de vent-fusta, vent-metall i percussió. Jordi Massip explica el sistema de nivells (1 a 6) de repertori, heretat de la tradició americana: • Nivell 1: obres molt senzilles (pocs ritmes i notes, per bandes d’iniciació). • Nivell 6: màxim nivell de dificultat tècnica i musical, per a bandes simfòniques consolidades. En el concert sonen obres de diferents nivells interpretades per cada formació. 5.2.3. Entrades exhaurides i sorteig • Les entrades estan pràcticament exhaurides; la banda n’ha reservat algunes per sortejar entre els oients de Tarragona Ràdio. • En directe s’atenen trucades i es regalen un parell d’entrades a una oient (Roser Andreu), que les recollirà a la guixeta del Teatre. 5.3. Altres propostes culturals i de cap de setmana Al llarg del programa i del resum setmanal apareixen múltiples actes: • Festival REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició): - Sessions “Vermut, Cinema i Vermut” al Serrallo. - “Pantalla Tarracó”, que converteix espais urbans en sales de cinema. • Festival SCAN Tarragona de fotografia contemporània al Moll de Costa del Port de Tarragona: - Exposicions “Talent latent”, “El despertar d’Ícar”, fotollibres, mostra de Paula Artés, SCAN Films, projecte de Mer Houseman, etc. - Fil conductor: l’aigua com a inspiració. També es menciona l’estrena de la darrera temporada de Stranger Things i pel·lícules com Flores para Antonio i una versió cinematogràfica de Mar i cel, tot i que només s’hi dedica una breu pinzellada. 6. Carnaval i sàtira: “Mortaventura” al Serrallo Convidat: Toni Garcia, de la Colla La Bota, que aquesta vegada s’al·lia amb Divax. 6.1. La festa “Mortaventura” • Lloc: Espai d’Entitats del Serrallo, barri mariner de Tarragona. • Data i hora: dissabte a partir de les 21 h. • Format: - Sopar i festa oberta a tothom (entrades a 0 €). - Presentació de la disfressa del Carnaval 2026 de La Bota i Divax. • Objectiu: - Fer festa. - Captar nous integrants per a la colla. - Mostrar la disfressa amb la potència visual aportada per Divax. 6.2. Temàtica i crítica Títol: “Mortaventura, la sàtira més decadent, divertida, decadentment divertida”. Claus interpretatives: • Crítica satírica a: - La decadència del model de parc temàtic del territori (es fa al·lusió implícita a PortAventura). - La dependència turística d’aquest model a les comarques del Camp de Tarragona. - Projectes com el Hard Rock i determinades apostes urbanístiques i econòmiques. • To habitual de La Bota: àcid i reivindicatiu. 7. Resum setmanal: memòria democràtica, pressupostos i 25N En el tram final, Abril Rius condueix la secció “4 dies i 1 hora. El millor de la setmana”, on es recullen les peces més rellevants que han passat pel programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40. 7.1. Torre del Pretori com a lloc de memòria democràtica Acte institucional: declaració de la Torre del Pretori (coneguda com a presó de Pilats) com a lloc de memòria democràtica. Intervenció destacada: Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya. Punts clau: • La Torre del Pretori va ser presó franquista després de la caiguda de Tàrraco el 1939. • Hi van passar més de 9.000 presos polítics en condicions inhumanes; en alguns moments, 1.350 persones amuntegades en un espai per a 100. • S’hi rememora la història d’Elisa Cardona Uller, única dona afusellada al Camp de Tarragona: - Condemnada a mort per consell de guerra el març de 1939, sense proves concloents. - Traslladada a la presó de Pilats, on mantenia l’esperança d’un indult. - Afusellada el 22 d’abril de 1939 al turó de l’Oliva juntament amb altres 22 presos. "El deute històric que té l’Estat amb Tarragona no és únicament econòmic ni d’infraestructures, és també un deute memorístic" Es confirma la incoació de l’expedient al BOE per declarar el Pretori espai de memòria democràtica. 7.2. Pressupost municipal 2026 de l’Ajuntament de Tarragona Convidada: Isabel Mascaró, tinenta d’alcalde d’Hisenda. 7.2.1. Característiques del pressupost • Import: 236 milions d’euros. • Aprovació al plenari amb suport de: - Govern municipal (PSC). - En Comú Podem, Junts per Catalunya i regidors no adscrits. • Vots en contra: Esquerra Republicana, PP i Vox. Isabel Mascaró destaca: • Tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a 1 de gener, tot i govern en minoria. • Voluntat de consens i estabilitat per avançar en millores de la ciutat. Prioritats: • Habitatge social: - Impuls a la construcció via ESMUSA i altres instruments. - 1,5 M€ destinats a la compra d’habitatges per destinar-los a lloguer social. - Repartiment per barris per evitar concentració i permetre triar zona. • Barr i ciutat: - Millores a l’espai públic i serveis. - Inversions en asfaltat, projectes de barri i patrimoni (muralla, Teatre Metropol, Mercat del Fòrum, etc.). • Subvencions a comunitats de propietaris: - 250.000 €/any durant 4 anys (1 M€ total) per millorar accessibilitat i condicions dels edificis, especialment a la Part Baixa. També es destaca el deute viu de l’Ajuntament en mínims històrics. 7.2.2. Debat polític a la tertúlia Esquerra Republicana (Maria Roig): • Consideren que el pressupost no reflecteix un projecte clar de ciutat. • Denuncien incompliments d’acords anteriors (com el centre cívic de Sant Pere i Sant Pau). • Critiquen la gestió dels carrils bici (Avinguda d’Andorra, Pere Martell, Prat de la Riba): - Reclamen coherència de xarxa (no trams aïllats). - Es queixen de manca de diàleg final: una segona reunió de negociació de pressupostos se’ls hauria cancel·lat i no s’ha reprès. PP (Maria Mercè Martorell): • Destaca positivament: - Tercer pressupost consecutiu aprovat a temps. - Baixada de deute municipal. - Inversió en asfaltat i urbanisme de proximitat. • Defensa que no tots els carrils bici són adequats; alguns, com el de Pere Martell, considera encertat suprimir-los. 7.3. Violència masclista i 25N Dimarts el programa va dedicar bona part de la graella al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones (25N). 7.3.1. Violència masclista i sistema judicial Convidades: Jennifer Macía Morilla i Begoña Cojara Illa, copresidentes de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT (Col·legi d’Advocats de Tarragona). Dades i punts destacats: • S’han atès 1.667 dones víctimes de violència masclista (xifra provincial; 618 a Tarragona ciutat) fins al 30 de setembre, només en l’àmbit del torn d’ofici especialitzat. • Les xifres no inclouen: - Denúncies sense continuïtat. - Casos on la víctima renuncia a l’advocat/da. - Situacions que no arriben a denunciar-se. Rols de l’advocacia: • No només assistència legal, sinó també acompanyament integral: - Informar de la xarxa de recursos (CIAT, CIE, serveis socials, entitats). - Rompre la solitud i la por en el procés judicial. • La violència masclista s’ha diversificat: - Ja no és només física o psicològica. - Augment de violència econòmica, digital, de control tecnològic, etc. 7.3.2. Espais segurs a la URV Convidada: Cília Vilem, responsable de la Unitat d’Igualtat de la URV. Projecte “URV Espais Segurs”: • Objectiu: repensar els campus universitaris amb perspectiva de gènere i feminista. • Metodologia: mapes amb gomets on l’estudiantat identifica punts on se sent insegur, especialment de nit (aparcament, passadissos foscos, racons, etc.). • S’ha detectat que: - Els accessos (dins-fora del campus) i alguns interiors de facultats generen sensació d’inseguretat. - Problemes sovint lligats a il·luminació, disseny d’espais i visibilitat. Concepte clau: • No es tracta només de seguretat física sinó de sensació de seguretat i de drets: - Les dones són majoria als tres col·lectius (estudiantat, PDI i PAS) i han de poder moure’s amb llibertat i tranquil·litat. - Cal canviar la mentalitat de qui se sent legitimat a assetjar, més que no pas criminalitzar la foscor o les plantes d’un jardí. "La foscor no agredeix; les plantes no assetgen" 7.4. Open Arms i 10 anys de rescat al mar Convidat: Gerard Canals, coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Context: • El vaixell d’Open Arms està amarrat al Port de Tarragona coincidint amb els 10 anys de l’ONG. • Es fa un simulacre de rescat amb alumnat de l’Institut Jaume I de Salou i es projecta el documental “Tu Quim, rescat al mar Egeu” al Teatre Tarragona. Missatge principal: • En 10 anys, Open Arms ha salvat unes 72.000 persones al mar. • La seva tasca continua sent la mateixa: - Localitzar embarcacions en perill. - Rescatar el màxim de vides possible. - Portar-les a un port segur. • Tot i la precarietat i irregularitat de moltes vides migrades a Europa, per moltes d’aquestes persones és millor que la situació als països d’origen. Evolució dels mitjans: • Inici a Lesbos (2015) com a socorristes de platja. • Incorporació de motos d’aigua (vehicles pensats per rescatar una persona, no 300). • Més endavant arriben les primeres barques de rescat com les actuals. El documental mostra d’on venen les persones que migren (per exemple, des del Senegal) i la determinació de pares i mares de creuar el mar per garantir futur als fills. 7.5. Altres continguts literaris i festius 7.5.1. Presentacions de llibres • “L’obra polonesa” de Vicenç Villatoro (llibreria Adserà, dins del cicle literari de tardor): - Protagonista: espia israelià d’origen polonès. - Novel·la breu, accessible però literàriament exigent. - Reflexió sobre identitat i nacionalitat (què diu el DNI vs. què sentim que som). • “L’amagatall” de Teresa Duc: - Nissaga familiar al llarg de tres segles (1812–2128). - Inclou episodis com la Guerra del Francès a Tarragona i un futur pròxim el 2126. - Explora orígens, memòria i secrets familiars. - L’“amagatall” és físic i també el lloc interior on les persones guarden secrets. 7.5.2. Altres actes de cap de setmana • Encesa de llums de Nadal: - Nova ubicació principal: Plaça de la Font, davant l’Ajuntament de Tarragona (l’edifici consistorial de la ciutat, a la Plaça de la Font). - També encesa especial al Mercat Central. • Accions culturals sobre el Cardenal Gaspar Cervantes: - Itinerari teatralitzat “Tarragona amb els ulls del cardenal Cervantes” per descobrir la ciutat del segle XVI, vinculada al Seminari Tridentí i els orígens universitaris (avui URV). 8. Publicitat i context de ciutat Al llarg del programa apareixen diverses falques publicitàries que dibuixen el context institucional i econòmic de Tarragona i El Tarragonès: • Ajuntament de Tarragona: - Pla Tarragona 26 amb nou servei de recollida de residus i neteja. - Obres per millorar la xarxa de clavegueram (tècniques sense rasa per minimitzar molèsties). - Missatges sobre una ciutat més neta, eficient i sostenible. • Rodalies de Catalunya / Renfe: - Millores als trens regionals del sud de Catalunya, més connexions i recuperació de línies (R13 Barcelona–Lleida). • Diputació de Tarragona – Pla Impuls DIPTA: - Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals. • Port de Tarragona: - Promociona el Moll de Costa com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, teatre, esport i gastronomia marinera al Serrallo. • Ematsa: - Explica les obres de clavegueram a Tarragona i La Canonja. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): - Institut de referència en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització, ubicat al campus Sescelades, amb 250 científics de 40 nacionalitats. • Tanatori Municipal de Tarragona: - Reforma de 3,2 M€ per millorar instal·lacions i serveis fins a 2026. • Obramat: - Productes per a eficiència energètica en construcció i reforma (panells solars, aerotèrmia, finestres a mida…). • ONCE: - Promoció del cupó extra de Nadal. • Tarragona Ràdio: - Campanya per a anunciants (promoció “nou comerç”, contractes anuals, etc.). Aquestes falques reforcen la imatge d’una ciutat amb una graella de programació rica, un ecosistema institucional actiu i una clara aposta per cultura, sostenibilitat i economia local. 9. Interlocutors principals • Núria Cartanyà (locutora, conductora del programa). • Miquel González (locutor, co-conductor i responsable de diversos espais). • Abril Rius (locutora, responsable del resum setmanal). • Pep Sunyer (locutor habitual, esmentat però no present). • Ester Neila (opinadora, professora de primària). • Carme Torres (Agència Catalana de Consum, cap de secció a Tarragona). • Montse Gelong (responsable de comunicació de la D.O.P. Siurana). • Gerard Esquerrer (Bodega Gerard, organització Fòrum Binàrium). • Salvador Graner (director de Càritas Diocesana de Tarragona). • Teresa Feliu (delegada de Mans Unides Tarragona). • Jordi Massip (director de la Banda Unió Musical de Tarragona). • Roser Andreu (oient guanyadora d’entrades). • Toni Garcia (Colla La Bota). • Isabel Mascaró (tinenta d’alcalde d’Hisenda, Ajuntament de Tarragona). • Maria Roig (Esquerra Republicana). • Maria Mercè Martorell (Partit Popular). • Jennifer Macía Morilla i Begoña Cojara Illa (ICAT, Comissió d’Igualtat). • Cília Vilem (Unitat d’Igualtat URV). • Gerard Canals (cofundador i coordinador d’operacions d’Open Arms). • Vicenç Villatoro (escriptor). • Teresa Duc (escriptora). • Carlos Prieto (delegat del Govern a Catalunya). • Maria Grau (sotspriora de la Congregació de la Sang). 10. Tags rellevants • Black Friday • Consum responsable • Agència Catalana de Consum • Publicitat enganyosa • Compres en línia • Drets del consumidor • D.O.P. Siurana • Oli d’oliva verge extra • Fira de l’Oli nou • Plaça Corsini • Fòrum Binàrium • Part Alta • Plaça del Fòrum • Solidaritat Índia • Mans Unides • Càritas Diocesana de Tarragona • The Gospel Viu Choir • Concert solidari • Teatre Tarragona • Banda Unió Musical de Tarragona • Concert de Santa Cecília • Carnaval de Tarragona • Colla La Bota • Mortaventura • Divax • Serrallo • Memòria democràtica • Torre del Pretori • Presó de Pilats • Elisa Cardona Uller • Ajuntament de Tarragona • Pressupost municipal 2026 • Habitatge social • Carrils bici • Violència masclista • 25N • ICAT • URV • Espais segurs • Open Arms • Port de Tarragona • Festival REC • SCAN Tarragona • Vicenç Villatoro • Teresa Duc • Tarragona Ràdio • La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 11. Seccions amb temps (start_second / end_second) 11.1. Obertura i presentació del programa • Inici i salutacions - start_second: 0 - end_second: 90 - section_title: "Benvinguda, equip i arrencada de divendres" - section_summary: Presentació del programa "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" amb Núria Cartanyà, Miquel González i Abril Rius, menció a Pep Sunyer absent però escoltant, to distès i humorístic. • Black Friday com a tema central del dia - start_second: 86 - end_second: 182 - section_title: "Introducció al Black Friday i consum" - section_summary: Debat inicial informal sobre el Black Friday convertit en Black Month, saturació d’ofertes i comentari de la pràctica de pujar preus abans de rebaixar. S’anuncia que es parlarà amb l’Agència Catalana de Consum. 11.2. Avanç d’agenda del cap de setmana • Presentació ràpida d’activitats del cap de setmana - start_second: 182 - end_second: 352 - section_title: "Teaser: Fira de l’Oli, Fòrum Binàrium i concerts" - section_summary: Primera passada ràpida per la Fira de l’Oli a Plaça Corsini, el Fòrum Binàrium de tardor a la Plaça del Fòrum, concerts de la Banda Unió Musical de Tarragona i concert de gospel solidari amb Mans Unides i Càritas. S’anuncia un sorteig d’entrades per al concert de la BUMT. • Presentació de "Mortaventura" i resum setmanal - start_second: 334 - end_second: 396 - section_title: "Carnaval 2026 i anunci del resum setmanal" - section_summary: Introducció de la festa Mortaventura al Serrallo, organitzada per La Bota i Divax, per presentar la disfressa del Carnaval 2026. Es comenta també que a partir de les 10 h hi haurà una hora destinada al resum del millor de la setmana. • Cinema i tancament del bloc d’avanç - start_second: 396 - end_second: 441 - section_title: "Estrenes de cinema i agraïments d’equip" - section_summary: Breu menció a estrenes com la nova temporada de Stranger Things i pel·lícules com "Flores para Antonio" i una adaptació de "Mar i cel". Tancament amb l’agraïment a l’equip tècnic i de producció de Tarragona Ràdio. 11.3. Editorial d’Ester Neila: límits i pizza amb pinya • Introducció al tamacle de l’opinadora - start_second: 441 - end_second: 503 - section_title: "Debat etern: pizza amb pinya i respecte" - section_summary: Els locutors juguen amb el tema pizza amb pinya sí o no i introdueixen l’opinadora Ester Neila, professora de primària, que parlarà de la importància de dir "no". • Peça completa d’Ester Neila - start_second: 503 - end_second: 701 - section_title: "Aprendre a dir no: de la pizza a l’autoestima" - section_summary: Reflexió en castellà d’Ester Neila que utilitza l’exemple de la pizza per ensenyar adolescents a verbalitzar allò que no els agrada en les relacions socials (mots, burles, agressions). Es remarca la necessitat d’educar en límits des de la infància i s’adverteix sobre el dany invisible a l’autoestima quan no s’aturen les faltes de respecte. 11.4. Bloc de publicitat i serveis • Falques diverses (Nadal, residus, transports, etc.) - start_second: 701 - end_second: 901 - section_title: "Falques institucionals i comercials" - section_summary: Publicitat de l’ONCE (cupó de Nadal), Ajuntament de Tarragona (pla de residus i neteja), millores de Rodalies de Catalunya, Pla Impuls Dipta de la Diputació de Tarragona, festival SCAN de fotografia, Obramat (eficiència energètica) i festival REC de cinema. 11.5. Entrevista sobre Black Friday i consum (Carme Torres) • Arrencada de l’entrevista: context del Black Friday - start_second: 912 - end_second: 983 - section_title: "El Black Friday vist des de Consum" - section_summary: Núria situa el Black Friday com a data ja plenament implantada i pregunta a Carme Torres per la seva consolidació i efectes en el consum, tant en comerç electrònic com físic. • Publicitat enganyosa i obligacions d’informació - start_second: 983 - end_second: 1114 - section_title: "Preus, descomptes i inspeccions" - section_summary: Carme explica que la principal preocupació és la publicitat enganyosa (pujar preus abans, no mostrar el preu anterior). Detalla la campanya d’inspecció amb més empreses en línia i 10.000 productes monitoritzats. • Com s’escullen comerços i eines per rastrejar preus - start_second: 1114 - end_second: 1209 - section_title: "Selecció de sectors i sistemes informàtics" - section_summary: Es descriuen criteris de selecció de sectors i comerços (reclamacions, antecedents) i l’ús d’aplicacions que permeten acreditar pujades prèvies de preu. Es recomana al consumidor fer seguiment de preus amb apps pròpies. • Normativa dels 30 dies i diferència amb rebaixes - start_second: 1209 - end_second: 1252 - section_title: "El preu més baix dels darrers 30 dies" - section_summary: S’explica que el descompte ha de referir-se al preu més baix dels últims 30 dies en aquell establiment, i que aquesta regla s’aplica a tots els períodes de rebaixes, no només al Black Friday. • Resultats sancionadors i perfil de comerços - start_second: 1252 - end_second: 1340 - section_title: "Expedients i responsabilitats" - section_summary: Es comenta que la campanya anterior va generar 17 expedients sancionadors, amb possibles multes fins a 100.000 €. Carme distingeix entre desconeixement en petits comerços i pràctiques deliberades en grans superfícies. • Drets de devolució en línia i en botiga física - start_second: 1363 - end_second: 1431 - section_title: "Desistiment, canvis i garanties" - section_summary: Carme recorda el dret de desistiment de 14 dies en compres en línia i que en botigues físiques la devolució per motius de gust és opcional i depèn de la política de l’establiment. Recomana informar-se bé sobre terminis i tipus de devolució. • Comparativa Black Friday – rebaixes estacionals - start_second: 1450 - end_second: 1546 - section_title: "Un període de rebaixes més" - section_summary: Explica que, des del punt de vista de Consum, el Black Friday és un període de rebaixa com qualsevol altre, i que el control de preus i publicitat enganyosa és similar al de les rebaixes de gener o d’estiu. • Focus en comerç electrònic i rols de missatgeries - start_second: 1546 - end_second: 1671 - section_title: "Compres en línia, lliuraments i condicions" - section_summary: Es destaca que el pes del Black Friday continua essent principalment en línia i per això la inspecció s’hi centra. S’analitza el paper de les empreses de missatgeria, la importància de llegir condicions d’entrega i quan es pot reclamar per retards. • Inspeccions a Tarragona i campanya de conscienciació - start_second: 1671 - end_second: 1875 - section_title: "Inspeccions sobre el terreny i consum responsable" - section_summary: Carme comenta que hi ha inspeccions presencials a diversos tipus de comerços a Tarragona. Insisteix en la necessitat de consum responsable: no endeutar-se, comparar preus i reflexionar sobre la necessitat real de les compres. • Guardat de tiquets i problemes amb la llum - start_second: 1875 - end_second: 2060 - section_title: "Tiquets, garanties i subministrament elèctric" - section_summary: Es remarca que el tiquet és essencial per a la garantia i que el comprovant de targeta no n’és substitut. S’aborda el canvi de focus de les reclamacions cap al subministrament elèctric i es donen pautes per revisar factures i reclamar. 11.6. Bloc de publicitat i patrocinis • Port de Tarragona, Ematsa, ICIQ, Obramat, REC… - start_second: 2082 - end_second: 2204 - section_title: "Falques de ciutat i festivals" - section_summary: Nova tanda de falques: Port de Tarragona com a espai cultural, obres de clavegueram Ematsa, ICIQ, campanya publicitària de Tarragona Ràdio, festival REC, etc. 11.7. Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana • Inici de l’entrevista amb Montse Gelong - start_second: 2204 - end_second: 2330 - section_title: "25 anys de Fira de l’Oli nou a Tarragona" - section_summary: Presentació de la Fira de l’Oli nou a Plaça Corsini, celebració del 25è aniversari, explicació de la situació de collita (mitjana però d’alta qualitat) i la importància de l’oli d’oliva verge extra d’arbequina. • Qualitat D.O.P. Siurana i tastos - start_second: 2330 - end_second: 2434 - section_title: "Què fa especial l’oli Siurana" - section_summary: Montse explica què implica el segell de la D.O.P. Siurana (garantia de qualitat i origen) i com els olis del raig i els diferents productors aporten matisos diversos. • Dimensió territorial i varietat de sabors - start_second: 2434 - end_second: 2533 - section_title: "De la Terra Alta al Baix Camp: un territori extens" - section_summary: Es remarca que la D.O.P. Siurana és la més gran de Catalunya, abastant diversos territoris. Es descriuen notes sensorials: carxofa, fulla, herba, fruits secs, pebrot… i la “màgia” anual de l’oli nou. • Activitats de la Fira: concursos, música i sortejos - start_second: 2533 - end_second: 2809 - section_title: "Concurs d’allioli, el teu pes amb oli i festa" - section_summary: Montse repassa el concurs d’allioli (10 litres al guanyador), l’activitat “el teu pes amb oli” ampliada amb vals per al Mercat Central i Torreforta, el vermut solidari, concerts (Àulia Frank, Tarragona Rock Choir), berenar infantil i sortejos de lots d’oli, inclòs un premi especial de 25 litres. • Preus i consum d’oli, paisatge i salut - start_second: 2809 - end_second: 2976 - section_title: "Preu de l’oli nou i valor ecològic" - section_summary: Es fixa el preu orientatiu de la garrafa de 5 litres (43 €), es compara amb l’any anterior i es contextualitza el consum mitjà d’oli a l’Estat. Es defensa l’oli com a producte de salut i de preservació del paisatge i la lluita contra el canvi climàtic. 11.8. Fòrum Binàrium Tardor • Presentació amb Gerard Esquerrer - start_second: 2976 - end_second: 3096 - section_title: "Fòrum Binàrium: vi, tapes i història" - section_summary: Gerard explica la nova edició de Fòrum Binàrium a la Plaça del Fòrum, combinant vi de proximitat i tapes amb una activitat de realitat augmentada de TarraContigua per visualitzar la Tàrraco romana. • Tapas de la plaça i tapa solidària per l’Índia - start_second: 3096 - end_second: 3231 - section_title: "Gastronomia local i projecte solidari a l’Índia" - section_summary: Es detalla la millora any rere any de les tapes dels bars del Fòrum i la col·laboració solidària amb un projecte a l’Índia, incloent una fideuada al curri de verdures com a tapa solidària. Es destaca que part del preu del tiquet es destina a l’associació. • Música en directe i estat de la Bodega Gerard - start_second: 3231 - end_second: 3311 - section_title: "Actuacions, Nadal i projectes futurs" - section_summary: Es comenten les actuacions musicals programades per dissabte a la tarda i diumenge al migdia, i Gerard parla de la intensitat de feina a la Bodega i de projectes nous encara confidencials per a l’any vinent. 11.9. Concert de gospel solidari (Mans Unides i Càritas) • Introducció al concert solidari - start_second: 3311 - end_second: 3433 - section_title: "Presentació del 15è concert solidari de gospel" - section_summary: Miquel introdueix Salvador Graner i Teresa Feliu per parlar del concert solidari de gospel al Teatre Tarragona, amb The Gospel Viu Choir. • Lema i context de guerra i injustícia - start_second: 3433 - end_second: 3499 - section_title: "Pau, justícia i dignitat" - section_summary: Salvador explica el lema del concert i el vincula amb les imatges actuals de guerres, fam i genocidis. Es planteja el concert com un gest per no restar indiferents. • El gospel com a missatge transformador - start_second: 3499 - end_second: 3592 - section_title: "Gospel i compromís social" - section_summary: Teresa destaca el missatge d’esperança i compromís del gospel, la trajectòria del cor en països com Índia, Madagascar, Perú i Geòrgia, i la filosofia de compartir més que no pas competir. • Entrades, bizum i agraïments institucionals - start_second: 3592 - end_second: 3764 - section_title: "Com col·laborar i projectes de futur" - section_summary: S’expliquen les vies per adquirir entrades i la possibilitat de fer un bizum solidari (07673). Salvador presenta el nou servei d’assessorament jurídic social de Càritas i Teresa parla de la implicació en la Setmana dels Drets Humans. 11.10. Concert de Santa Cecília – Banda Unió Musical de Tarragona • Presentació amb Jordi Massip - start_second: 3795 - end_second: 3908 - section_title: "Santa Cecília amb totes les seccions de la BUMT" - section_summary: Núria conversa amb Jordi Massip sobre el concert de Santa Cecília de la BUMT, amb participació de la banda infantil, juvenil, Big Bam Boom i banda simfònica. Es defineix el concert com un gran aparador de tota l’entitat. • Fil temàtic: música original per a banda - start_second: 3908 - end_second: 4021 - section_title: "De pasdobles de concert a grans obres per banda" - section_summary: Jordi explica que el fil conductor d’enguany és la música escrita expressament per a banda, incloent pasdobles de concert i obres que exploren la riquesa tímbirca dels vents i la percussió. • Nivells de dificultat i repertori per edats - start_second: 4021 - end_second: 4097 - section_title: "Nivells 1 a 6 i tradició americana" - section_summary: S’explica el sistema de nivells de dificultat que prové de l’experiència americana, on cada banda (infantil, juvenil, simfònica) té repertori adaptat al seu nivell. Es remarca que al concert sonaran peces de tots els nivells. • Sorteig d’entrades per als oients - start_second: 4097 - end_second: 4214 - section_title: "Entrades exhaurides i regal a oients" - section_summary: Es confirma que les entrades estan pràcticament esgotades, però la BUMT ha reservat dues entrades per a Tarragona Ràdio. Es fa el sorteig en directe i es regalen a Roser Andreu. 11.11. Presentació de Mortaventura – Carnaval 2026 • Entrevista amb Toni Garcia (Colla La Bota) - start_second: 4214 - end_second: 4409 - section_title: "Mortaventura: sàtira carnavalesca al Serrallo" - section_summary: Toni explica que dissabte a les 21 h, a l’Espai d’Entitats del Serrallo, presentaran la temàtica i disfresses del Carnaval 2026 de La Bota i Divax. Amb el títol "Mortaventura" es fa una crítica àcida al model de parc temàtic, la dependència turística i projectes com el Hard Rock. S’ofereix sopar i festa amb entrada gratuïta per captar nous membres. 11.12. Pas a publicitat i al resum setmanal • Transició a publicitat de ciutat - start_second: 4437 - end_second: 4661 - section_title: "Falques institucionals abans del resum" - section_summary: Nova tanda de falques (Pla Tarragona 26, ONCE, SCAN, Pla Impuls Dipta, Tanatori Municipal, Port de Tarragona, Obramat, REC, ICIQ) abans de donar pas al resum setmanal. 11.13. Resum setmanal amb Abril Rius • Arrencada del resum "4 dies i 1 hora" - start_second: 4714 - end_second: 4745 - section_title: "Inici del resum setmanal" - section_summary: Abril presenta el resum dels principals temes de la setmana: memòria democràtica (Torre del Pretori), pressupostos municipals, 25N i Open Arms, així com una agenda cultural molt carregada. • Torre del Pretori i història d’Elisa Cardona - start_second: 4745 - end_second: 4981 - section_title: "Presó de Pilats, afusellaments i deute de memòria" - section_summary: Es reprodueix el discurs de Carlos Prieto explicant la història d’Elisa Cardona i el context repressiu de la presó de Pilats. Es comunica l’inici de l’expedient per declarar la Torre del Pretori lloc de memòria democràtica. • Pressupost municipal 2026: entrevista amb Isabel Mascaró - start_second: 4994 - end_second: 5301 - section_title: "Nous comptes de l’Ajuntament de Tarragona" - section_summary: Abril resumeix l’entrevista amb Mascaró sobre el pressupost de 236 M€, prioritats en habitatge social, transport públic, barris, cultura i patrimoni, i la importància d’aprovar-lo a 1 de gener per tercer any consecutiu. • Debat polític a la tertúlia (ERC, PSC, PP) - start_second: 5301 - end_second: 5655 - section_title: "Mirades crítiques i defenses del pressupost" - section_summary: Es recullen les posicions d’ERC (projecte de ciutat poc clar, incompliments en carrils bici i centre cívic), del govern (defensa de les inversions de proximitat) i del PP (valoració positiva de l’aprovació i de la reducció del deute, crítiques a carrils bici mal dissenyats). • Processó extraordinària del Sant Enterrament al novembre - start_second: 5655 - end_second: 5889 - section_title: "480 anys del Sant Enterrament amb processó al novembre" - section_summary: Entrevista resumida a Maria Grau, primera dona sotspriora de la Congregació de la Sang, sobre la processó extraordinària de Setmana Santa celebrada al novembre per commemorar els 480 anys del Sant Enterrament. Es destaca la participació nombrosa i la intenció de fer alguna cosa excepcional, no repetitiva. • 25N i violències masclistes: ICAT - start_second: 5907 - end_second: 6070 - section_title: "Violència de gènere i rol de l’advocacia" - section_summary: Abril resumeix les dades i reflexions de Jennifer Macía i Begoña Cojara sobre l’augment de casos de violència masclista, la complexitat del procés judicial i la necessitat de formació específica dels advocats en xarxes de suport. • URV Espais Segurs - start_second: 6100 - end_second: 6359 - section_title: "Repensar els campus amb perspectiva de gènere" - section_summary: Es recull l’explicació de Cília Vilem sobre el projecte de la URV per identificar punts d’inseguretat als campus i redissenyar-los amb perspectiva feminista, fent èmfasi en la sensació de seguretat i els drets de les dones. • Open Arms al Port de Tarragona i documental "Tu Quim" - start_second: 6385 - end_second: 6606 - section_title: "10 anys de rescat al mar amb Open Arms" - section_summary: Abril explica la presència de l’Open Arms al Port de Tarragona, el simulacre amb estudiants i el documental sobre els rescats al mar Egeu. Gerard Canals repassa l’evolució de l’ONG, el nombre de vides salvades i la motivació de les persones que migren. • Agenda cultural del cap de setmana (llibres, Nadal, fira, concerts) - start_second: 6634 - end_second: 7017 - section_title: "Agenda: Fira de l’Oli, Fòrum Binàrium, llums de Nadal i literatura" - section_summary: Abril repassa l’agenda: inici oficial del Nadal amb l’encesa de llums a la Plaça de la Font i al Mercat Central; Fòrum Binàrium; presentació de "L’obra polonesa" de Vicenç Villatoro; presentació de "L’amagatall" de Teresa Duc; concert de Santa Cecília de la BUMT; acció teatralitzada sobre el cardenal Cervantes; i altres propostes. • Tancament del programa i pas a un nou tamacle - start_second: 7017 - end_second: 7047 - section_title: "Cloenda del resum i comiat de cap de setmana" - section_summary: Abril tanca el resum setmanal, anima a gaudir de la cultura tarragonina i dóna pas al tamacle de la Sílvia García, acomiadant-se fins la setmana següent. Aquest resum recull els eixos temàtics principals, els actors i el context local que travessen tot el programa, estructurant la informació per facilitar la consulta per temes i per moments temporals del Podcast.

  • 2h

    Autònoms, territori i memòria a Tarragona

    Resum general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 emet una edició molt completa, amb tres grans blocs de contingut: • Actualitat social i mobilitzacions: condicions dels autònoms i protesta ecologista als Morrots de la Sabinosa. • Tarragona, patrimoni i memòria: 25 anys del Museu del Port de Tarragona i el vincle profund amb El Serrallo i el barri del Port. • Cultura i literatura: conversa amb Vicenç Villatoro sobre memòria, migracions, espies i la seva novel·la Polonesa; i teatre amb Antagonista Teatre i Los Centros de Lorca. Entremig, el programa incorpora falques publicitàries, promoció de la Graella de programació de Tarragona Ràdio, el futbol del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada i una secció final d’humor radiofònic amb talls de la casa. 1. Obertura i sumari del programa Fred, tertúlia informal i avanços de continguts • L’equip (Josep Sunyol, Núria Cartanyà, Miquel González, Abril Rius) inicia amb conversa distesa sobre el fred de tardor-hivern a Tarragona i la sensació tèrmica a primera hora del matí. • Es presenta l’estructura del matí: - Plataforma per la dignitat dels autònoms i les marxes de diumenge a Tarragona. - Plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona i la concentració contra la pista als Morrots de la Sabinosa. - Celebració dels 25 anys del Museu del Port de Tarragona amb llibre i convidats del Port de Tarragona i El Serrallo. - Entrevista literària amb Vicenç Villatoro (novel·la Polonesa), que es vincula amb la seva trajectòria periodística i entrevistes destacades (Leonard Cohen, Jordi Pujol...). - Espai d’humor setmanal amb talls de ràdio i muntatge surrealista (mort de Franco, premis Arc, Ple municipal...). - Bloc cultural sobre teatre al Teatre Tarragona (Los Centros de Lorca, BUMT, Sala Trono...). El to inicial combina informació i humor, marcant un programa que vol parlar de temes seriosos sense perdre proximitat ni complicitat amb l’audiència. 2. Opinió: Tarragona i la Ciutat de la Justícia Espineta amb tarragonins – Ramon Maria Sants (advocat) Tema clau: la dispersió i precarietat de les seus judicials i el projecte de Ciutat de la Justícia de Tarragona. • Descriu el calvari logístic per a qualsevol ciutadà que ha de fer un tràmit judicial: - Diversos edificis repartits per l’entorn de l’Avinguda Roma, plaça Imperial Tàrraco, Avinguda Lluís Companys i Avinguda Marquès de Montoliu. - Diferents òrgans: jutjats d’instrucció, primera instància, guàrdia, Audiència Provincial, Fiscalia, jutjats de menors, etc. • Remarca: - 8 seus diferents, moltes de lloguer, amb el cost econòmic i de qualitat de servei que això suposa. - Necessitat d’espais dignes per a operadors jurídics, advocats, procuradors i usuaris (detinguts, víctimes, menors...). • Actualització important: - Al juliol de 2025 el Govern obre la licitació de la primera fase de les obres. - Després de més de 25 anys de reivindicacions, la Ciutat de la Justícia comença a ser realitat tangible. "Hi ha coses que per justícia no cal eternitzar-les" – crítica a la lentitud administrativa i crida a fer seguiment ciutadà al projecte. 3. Autònoms: precarietat i mobilització a Tarragona Entrevista a Xavier Pallarès – Plataforma per la dignitat dels autònoms Eix central: denúncia de l’asfíxia fiscal, burocràtica i social que viu el col·lectiu d’autònoms i convocatòria de marxa reivindicativa a Tarragona. 3.1. Convocatòria de la marxa • Dia i hora: diumenge, 11.00 h. • Recorregut a Tarragona ciutat: - Sortida: plaça Imperial Tàrraco. - Pujada per la Rambla Nova. - Parada davant de la subsidiària d’Hisenda. - Continuació pel carrer Sant Agustí. - Final a la Plaça de la Font, amb lectura del manifest unitari estatal. • Es fa en diumenge per permetre assistir-hi a famílies, amistats i ciutadania en general. - Es reconeix que sectors com hostaleria i restauració ho tindran molt difícil per tancar negocis. 3.2. Diagnòstic de la situació dels autònoms Problemes principals destacats: • Burocràcia i incomprensió social: - Tràmits constants: IVA, IRPF, trimestres, nòmines, papers, etc. - Frase recurrent: “Treballar per pagar”. - Molts autònoms acaben el mes sense sou propi: primer cobren els treballadors, després, si queda res, l’autònom. • Quotes i jubilació: - Rebuig a les pujades previstes de quotes d’autònoms a partir de 2026, en contradicció amb criteris europeus. - Pensament constant en la jubilació: cal estalviar o invertir per tenir un coixí, perquè la pensió pública pot ser insuficient per viure bé. • Equiparació amb assalariats: - Demanen una protecció social equiparable a la d’un treballador assalariat. - Avui, una baixa mèdica pot implicar cobrar menys del que costa la pròpia quota d’autònoms, de manera que ni tan sols es cobreixen els mínims. • Sistema de quotes i IVA: - Reivindicació de l’exempció d’IVA per facturació inferior a 85.000 €, tal com marca la normativa europea. - Denúncia que Espanya és l’únic país d’Europa que no aplica aquesta directiva de forma generalitzada. - El govern només volia aplicar-la a operadors que venen producte a Europa i a partir de 100.000 €, deixant fora una majoria d’autònoms. • Pressió fiscal i retorn d’ajudes: - Quotes d’autònoms mensuals, impostos i tancaments de trimestre: tasca constant de fer números. - Moltes suposades ajudes (incloses les del Covid) s’han de retornar amb interessos, generant endeutament i colls d’ampolla. - Exemple: el kit digital; tràmits molt feixucs i desgast anímic. 3.3. Petites empreses i comerç local • Relació íntima entre autònoms i pimes: - El 98–99 % del teixit empresarial són petites i mitjanes empreses. - La majoria han nascut d’un autònom i continuen sent empresaris autònoms encara que tinguin forma de SL o SCP. • Impacte sobre el comerç de barri i de poble: - Es percep una clara pressió estructural: normatives, costos i competència de grans superfícies i compres per internet. - S’afirma que el comerç local és el que dona vida a pobles i ciutats, però és el primer que tanca davant de crisis i pujades de costos. • Relació amb els preus i la ciutadania: - Si s’incrementen quotes i impostos, els autònoms no ho poden assumir sols: s’acaba traslladant als preus. - Per tant, també és una lluita en benefici del consumidor i de l’economia local. 3.4. Missatge final i crida • Xavier Pallarès subratlla: - No són enemics de l’Estat; es consideren motor econòmic: parlen de 3,5 milions d’autònoms. - El petit comerç i la xarxa d’autònoms mouen més diners, en conjunt, que algunes grans empreses. "És una lluita de tots i per tots... Comencem els autònoms i estic convençut que acabarem sortint tots al carrer per un motiu o altre perquè tots estem rebent per totes bandes." 4. Medi ambient i territori: els Morrots de la Sabinosa Entrevista a Lluís Marçal – GATA (Grup d’Amics de Toni Achón) Tema clau: oposició a la construcció d’una pista de 5 metres d’amplada als Morrots de la Sabinosa, impulsada per la Diputació de Tarragona. 4.1. Convocatòria i objectius • Concentració: dissabte, al migdia, davant del Palau de la Diputació de Tarragona. • Convoca: - GATA – Grup d’Amics de Toni Achón (entitat excursionista i ecologista). - Dins la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona. • Objectiu: fer sentir la veu ciutadana després de rebre silenci administratiu a les al·legacions presentades. 4.2. Crítica al projecte de pista • El projecte preveu una pista de 5 metres d’amplada, que Lluís Marçal qualifica d’: - Innecessària. - Perjudicial per al paisatge i l’ecosistema dels Morrots de la Sabinosa. • Efectes previstos: - Afluència massiva de bicicletes, patinets i flux intens de persones, convertint la zona en un passeig marítim encobert. - Risc de degradació d’un espai natural tranquil, avui usat com a camí de costa per passejar i gaudir del mar. 4.3. Alternatives proposades • GATA defensa: - Mantenir i arranjar l’actual camí de costa per a vianants, amb un sender d’1–1,5 m d’amplada. - No asfaltar ni ampliar fins als 5 m; prioritzar una pista naturalitzada, sense massificació. • Coherència amb altres projectes: - Recorden que l’Ajuntament de Tarragona està arranjant el camí de costa entre la Punta del Miracle i la platja de la Rabassada, només per a vianants, amb fons europeus. - Ja hi ha previst un carril bici per l’antiga N-340 entre la Rabassada i Altafulla. Per tant, no cal fer passar bicicletes pel sector dels Morrots. 4.4. Valors naturals en joc Lluís Marçal detalla els ecosistemes litorals fràgils afectats: • Zona de la Sabinosa: màquia litoral, amb el margalló com a espècie emblemàtica. • Zona propera a la Rabassada: ecosistema de dunes, amb flora dunar específica. • Àmbit del Ruquisar (antic preventori): presència de Limonium giberti (sopaguera), espècie de gran valor. • Denúncia de mancances tècniques del projecte: - Absència d’estudi d’impacte ambiental. - Manca de justificació seriosa de la necessitat d’un carril bici arran de mar. 4.5. Relació amb el preventori i futurs usos • Hi ha un pla de recuperació de la finca de l’antic preventori, encara imprecís. • Dins la finca: - Ja existeixen camins més amples, aptes per a bicicletes i patinets, entre pinedes. - GATA considera que aquests podrien absorbir l’ús ciclista, evitant pressionar la franja fràgil de costa. 4.6. Suport d’entitats Col·laboren o donen suport a la concentració: • Plataforma Platja Llarga. • SOS Costa i Camp de Tarragona. • Club Català de Naturalisme. • Ecologistes en Acció. • Greenpeace Tarragona. • GPEC. • Associació Mediambiental la Sínia del Gaià. • Good Karma Projects. “Fins que no entrin les màquines encara tot és possible” – confiança en aturar el projecte abans de l’inici previst de les obres al gener. 5. Port, barri i memòria: 25 anys del Museu del Port de Tarragona Taula amb Mercè Tuldrà, Joan Besora i Carme Padrol Tema clau: celebració dels 25 anys del Museu del Port de Tarragona i presentació del llibre “Mar, Patrimoni i Literatura”. 5.1. El llibre “Mar, Patrimoni i Literatura” • Acte de presentació: - Dia: divendres, 28 de novembre. - Hora: 18.00 h. - Lloc: Sala d’actes del Museu del Port de Tarragona. • El títol combina: - Mar i Patrimoni: lema dels 25 anys del museu. - Literatura: per la importància dels relats, la poesia i la narrativa vinculats al port. • Contingut del llibre: - Relats de periodistes, escriptors i escriptores. - Peces literàries (inclosa poesia) que dialoguen amb la història del port i d’El Serrallo. - Recull també la trajectòria d’activitats com les nits literàries al Far de la Banya. 5.2. El Museu del Port i la identitat del Serrallo Mercè Tuldrà (responsable del museu), Carme Padrol (veïna històrica d’El Serrallo) i Joan Besora (cap de Relacions Externes i Port-Ciutat) expliquen la relació indestriable entre: • Port de Tarragona. • Museu del Port de Tarragona. • Barri del Port i El Serrallo. Idees clau: • El museu ha servit per rescatar i preservar: - Història de la pesca i de la Confraria de Pescadors. - Història de les famílies i del teixit social del barri. - Fotografies antigues, objectes de feina i de lleure, receptes, records orals. • La Carme insisteix que El Serrallo no existiria sense la pesca, i qüestiona el seu futur per la crisi del sector i el relleu generacional. • Reconeixement explícit a l’Autoritat Portuària de Tarragona: - Moltes millores del barri (espais, equipaments, intervencions) han estat possibles gràcies al Port de Tarragona més que no pas a l’Ajuntament de Tarragona. - El Moll de Costa i el front marítim del barri mostren una gran transformació urbanística i patrimonial. 5.3. Memòria oral i projectes comunitaris • El museu ha impulsat projectes de memòria com: Tallers de memòria amb gent gran del Serrallo (inicialment 85–92 anys, ara des de 75), integrats al programa Documentant patrimoni. A partir de l’exposició i el llibre “El Serrallo ahir i avui” (2012), es va començar a documentar fotografies amb l’ajut directe dels veïns. • Beneficis dobles (win-win): - El museu obté informació precisa sobre imatges, oficis, llocs i maneres de viure. - La gent gran troba un espai de socialització, benestar i reconeixement, lluitant contra la solitud no desitjada. • El museu es concep com a espai de salut i refugi emocional, a més de cultural. 5.4. Connexió entre barris i activitat educativa • El museu treballa també amb: - Escola del Carme (barri del Port). - Escola del Serrallo. • Objectiu: cosir els dos barris malgrat la barrera de la via del tren, amb activitats conjuntes. • El museu és present a projectes del Memorial Democràtic, recollint memòria cultural dels anys 50–60 (teatre, sala parroquial, activitats a l’antic Pòdel – avui Teatret del Serrallo–). 5.5. Ruta de peixos i gastronomia Projecte “Xarxes, Mar i Sabors”, amb suport del GALP Costa Daurada i en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Serrallo: • Es col·loquen 10 plaques amb espècies de peix (no només les més conegudes) a façanes del barri. • El barri, vist des de l’aire, té forma de peix, i les plaques el dibuixen simbòlicament. Funcionament de la ruta: • Els visitants: - Escanegen codis QR a les plaques per llegir informació de les espècies. - Van al Museu del Port a recollir un full amb mots encreuats. - Quan resolen el joc i hi tornen, reben un petit llibret de receptes. • Les receptes són cedides per: - Restaurants d’El Serrallo. - Cuineres i cuiners del barri. • Es posa en valor la cuina de barca i el ranxo: - Plats d’aprofitament, elaborats amb el producte disponible a bord i gran creativitat. - Es destaca el romesco com a símbol gastronòmic. 5.6. Espais museístics i nous projectes • El museu disposa de peces clau com: - Derelictes (restes de vaixells enfonsats). - Una sala immersiva que ofereix experiències audiovisuals sobre el port i el mar. • Es prepara el projecte Gastro Blau: - Per reforçar el vincle entre museu, gastronomia i producte local d’El Serrallo. - Es donarà protagonisme a plats com el romesco i al relat de la cuina marinera. La Carme resumeix l’orgull compartit: “Des d’un temps cap aquí, des de la part del museu, ens sentim molt identificats. Ens han fet participar molt de la vida i de la importància que tenia la vida al barri”. 6. Literatura, memòria i espies: conversa amb Vicenç Villatoro Presentació de Polonesa i trajectòria Tema clau: la nova novel·la Polonesa (Ed. Proa) i la mirada de Vicenç Villatoro sobre memòria, identitat, espies i relat històric. • Polonesa es presenta aquell vespre dins la Tardor Literària de Tarragona, a la llibreria Adserà, en el cicle Autors llegeixen en veu alta. • El programa recorda: - L’entrevista de Villatoro a Leonard Cohen, a qui admira com a poeta i novel·lista. - El llibre “Entre el dolor i l’esperança”, fruit de l’entrevista a Jordi Pujol després de la confessió de 2014, que l’expresident no volia fer ni publicar. 6.1. Leonard Cohen, Pujol i el poder dels relats • Sobre Leonard Cohen: - Explica l’anècdota d’entrevistar-lo a un hotel de Barcelona: Cohen baixa impecable de negre després d’haver pujat a canviar-se. - Cohen valora que l’entrevistador s’havia llegit els seus llibres, cosa que no és tan habitual. • Sobre Jordi Pujol: - L’editorial li proposa continuar les memòries amb el període posterior a la confessió. - Es fa una entrevista llarga durant més d’un any, sempre amb la idea que potser no es publicarà. - Finalment surt el llibre, sobretot per pressió editorial, i Villatoro el considera de gran valor històric. • Reflexió general: - En un temps en què els relats pesen més que els fets, qui escriu la història es converteix en vencedor, encara que hagi perdut en els fets. - Exemples: l’11 de setembre de 1714 – el relat actual és el dels vençuts, però és el que configura la memòria col·lectiva. 6.2. Identitat, migracions i memòria familiar • Villatoro es defineix com algú que sempre escriu, d’una manera o altra, sobre anar-se’n i quedar-se, sobre arrels que es trasplanten. • Recorda la seva pròpia història familiar: - Pare vingut a Terrassa des de Castro del Río (Còrdova), ja adult, després que l’avi (condemnat inicialment a mort, empresonat al penal de Burgos) decidís emigrar. • Reflexiona sobre l’emigració: - No és sinònim automàtic de tragèdia; sovint la mou l’esperança de millorar la vida. - Distingir emigrant de refugiat/exiliat, categories amb motius i contextos diferents. - Rebutja el populisme xenòfob i les generalitzacions: les culpes són individuals, no col·lectives (“Els immigrants...”, “Els de Tarragona...”...). 6.3. Espies, Mossos i “Polonesa” • La novel·la Polonesa està centrada en espies, però Villatoro distingeix entre: - El “tall” (el nucli: identitat, lleialtats, memòria). - La “salsa” (la trama d’espionatge que arrossega el lector). • Protagonista de Polonesa: - Un home nascut a Polònia, resident a Israel, que treballa pels serveis secrets israelians. - Pregunta central: és polonès o israelià? Depèn del document, de la mirada i del moment. • Sobre serveis d’informació i espies a Catalunya: - Recorda que quan es creen els Mossos d’Esquadra, es planteja establir un servei d’informació com qualsevol policia moderna. - Considera que Pujol no tenia una obsessió inicial per la policia ni per l’espionatge; li donava més importància a escola, sanitat i televisió. 6.4. Borges, escriptura i personatges històrics • Villatoro explica que va entrevistar Jorge Luis Borges i que aquest li va donar consells literaris que encara aplica. • Destaca la diferència entre la seva visió de la literatura (emocional, lligada a la vida) i la de Borges (més racional, quasi com jugant a escacs). • També havia participat en una sèrie televisiva on es conversava amb figures històriques dramatitzades (ell va “entrevistar” el general Prim). 6.5. Jordi Pujol i la història • Es planteja si Jordi Pujol tindrà el paper que li correspon a la història. • Villatoro respon que la història tria quins elements reté: - Exemple: Cervantes va estar empresonat per problemes amb la recaptació de fons, però se’l recorda pel Quixot, no per això. • Opina que Pujol, Tarradellas, Companys... tenen biografies complexes, amb llums i ombres, però la seva centralitat política i simbòlica justificarà la seva presència al relat històric. La lectura dramatitzada final de Polonesa, amb la veu de Núria Cartanyà, recupera el to intimista de la novel·la: retorn a Varsòvia, identitat difusa, pes del passat com un “xiclet enganxat a la sola de la sabata”. 7. Teatre: “Los Centros de Lorca” d’Antagonista Teatre Conversa amb Vicenç Cañón, Bibiana de Salvador i Rosa Rovira Tema clau: la gira i retorn a Tarragona de l’obra “Los Centros de Lorca” de la companyia tarragonina Antagonista Teatre. 7.1. L’obra i el seu plantejament • Funció al Teatre Tarragona: - Dia: divendres 28. - Hora: 20.00 h. - Estrenada a Tarragona el 2023 al Teatre Metropol; ara torna molt més rodada. • Concepte dramatúrgic: - No és una posada en escena lineal d’una obra de Federico García Lorca. - És una peça contemporània on un grup de sis antics companys d’escola de teatre es retroben en un magatzem per un projecte proposat pel Rafa (personatge músic). - A partir de les seves biografies actuals, conflictes i motxilles emocionals, es van enllaçant escenes de Lorca. • Text original: - Escrit per Marta Antolín, que ha fet una gran recerca sobre Lorca (lectura de biografies, estudis, etc.). - Integra textos lorquians sense canviar-ne ni una coma, però els cus amb un relat propi, feminista i actual. 7.2. Temes i to de l’obra • Los Centros de Lorca parla de: - Masclisme i feminisme. - Maternitat i renúncies. - Discriminació femenina ahir i avui. - Amors, desamors, enveges, ambicions, frustracions. • To de l’obra: - Emotiva, apassionada, reivindicativa i transgressora. - El teatre és presentat com un ésser viu que creix i evoluciona amb cada representació. • Simbologia del mòbil: - Tots porten mòbil, però el fet de deixar-lo és un gest simbòlic relacionat amb el compromís i la connexió real entre els personatges. 7.3. Recorregut i premis • La companyia ha fet gira per tot l’Estat, amb almenys 24 funcions abans de tornar a Tarragona. • Ha recollit diversos premis de jurat i de públic en certàmens (es destaca la importància dels premis del públic com a validació emocional). • Experiències destacades: - A Alcoi, col·loqui multigeneracional: dones de 70 anys i joves de 25 connecten igual amb Lorca i amb el relat actual. - A la Rioja, el públic continua aplaudint fins i tot quan els actors baixen a parlar amb ells. 7.4. Personatges de les actrius convidades • Bibiana de Salvador – Maite: - Personatge més gran del grup, amb un rol maternal i molta connexió intel·lectual amb Lorca (professora, experta lorquiana). - Porta una motxilla vital molt forta que es va revelant i fa que determinats moments la toquin especialment. • Rosa Rovira – Eva: - Personatge reticent a tornar al teatre, que ha “passat pàgina”. - És de les que més costa convèncer per seguir el joc del Rafa. • Rafa (interpretat per Alberto Esparza): - Músic que obre l’obra tocant el piano en un magatzem. - És l’impulsor del projecte i el fil conductor que reuneix els antics companys. 7.5. Frase final de Lorca L’entrevista es tanca amb la lectura, per part de Bibiana de Salvador, d’un text de Federico García Lorca que també clou l’obra: "Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan que puedan gozar de todos los frutos del espíritu humano, porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social." Una reivindicació vigent sobre cultura com a dret i contra la deshumanització. 8. Humor i talls de la casa Espai d’humor amb Miquel González, Abril Rius i equip En el tram final, el programa dona pas a un mosaic humorístic amb diversos elements: • Jocs de paraules i acudits dolços de secció fixa (com els de Laura Rovira), que sovint juguen amb referents culturals: - Sobre Frankenstein → “Frank, és teu?” (Frank Esteu). - Joc cervantí: “On llença Cervantes l’Ariel? – En algun lloc de la Manxa”. • Referències musicals actuals i locals: - Comentaris sobre la gala musical a Tarragona, amb presència de Figaflowers. • Converses còmiques sobre bolets, el temps, la manta d’hivern, etc., amb la dinàmica caòtica i divertida habitual del programa. L’humor serveix per descompressar després d’un matí carregat de continguts socials i culturals, i reforça la identitat pròpia de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 com a programa d’entreteniment i proximitat. 9. Altres elements recurrents Al llarg de l’episodi apareixen, intercalats: • Falques publicitàries i institucionals, que dibuixen el context del Camp de Tarragona: - Ajuntament de Tarragona (Pla Tarragona 26, millora de residus i neteja, clavegueram amb Ematsa, etc.). - Diputació de Tarragona (Pla Impuls Dipte). - Port de Tarragona i Moll de Costa (com a espai cultural, esportiu i gastronòmic). - Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (al Moll de Costa). - REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (sessions Vermut al Serrallo, Pantalla Tarracó). - ICIQ – Institut Català d’Investigació Química (campus Sescelades, recerca en sostenibilitat i salut). - Tanatori Municipal de Tarragona (reformes i eficiència energètica). • Promoció dels espais de Tarragona Ràdio: - Programa Sempre Nàstic, amb la transmissió del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada. - Programes com Fans de Tarragona, Revival d’Albert Malla, sessions amb DJ Parri, i La Porteria sobre Justícia Global. Aquestes falques i autopromocions reforcen la imatge de Tarragona Ràdio com a mitjà molt connectat a la vida cultural, esportiva i social de la ciutat i del Tarragonès. 10. Temes principals del podcast • Condicions i reivindicacions dels autònoms: quotes, burocràcia, IVA, protecció social, futur del petit comerç. • Medi ambient i territori: preservació dels Morrots de la Sabinosa, camins de costa, equilibris entre ús públic i conservació. • Patrimoni i memòria local: 25 anys del Museu del Port de Tarragona, memòria oral d’El Serrallo, gastronomia i identitat marinera. • Identitat, migracions i relats històrics: a través de l’obra i les reflexions de Vicenç Villatoro. • Cultura i arts escèniques: teatre contemporani amb Los Centros de Lorca, festivals de fotografia i cinema, programació al Teatre Tarragona i al Moll de Costa. • Humor i proximitat radiofònica: seccions d’humor, talls interns i complicitat amb l’audiència. Interlocutors principals • Josep Sunyol (presentador). • Núria Cartanyà. • Miquel González. • Abril Rius. • Ramon Maria Sants (advocat, opinió Ciutat de la Justícia). • Xavier Pallarès (Plataforma per la dignitat dels autònoms). • Lluís Marçal (GATA – Grup d’Amics de Toni Achón / SOS Costa i Camp de Tarragona). • Mercè Tuldrà (responsable del Museu del Port de Tarragona). • Joan Besora (cap de Relacions Externes i Port-Ciutat del Port de Tarragona). • Carme Padrol (veïna històrica d’El Serrallo). • Vicenç Villatoro (escriptor i periodista). • Vicenç Cañón (director i actor, Antagonista Teatre). • Bibiana de Salvador (actriu, Antagonista Teatre). • Rosa Rovira (actriu, Antagonista Teatre). Tags [

  • 2h

    Tàrraco 25 anys, Open Arms i Nadal a Tarragona

    Resum general del podcast Aquest episodi de "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" a Tarragona Ràdio combina actualitat local, patrimoni, emergències humanitàries, medi ambient, comerç i cultura. El magazine alterna entrevistes, cròniques en directe, seccions especialitzades i falques publicitàries. Els grans blocs del programa són: Cloenda de l’any Tàrraco 25 i futur del patrimoni a Tarragona. Open Arms: documentals, visites al vaixell i conscienciació sobre migracions i drets humans. Espècie invasora vespa asiàtica (vespa velutina) i impacte ambiental. Campanya de Nadal comercial: Black Friday, llums, Nadal Musical i calendari d’advent de la Via T. Memòria i esport: podcast històric del Nàstic de Tarragona (ascensos 2015 del primer equip i la Pobla Mafumet). Cultura i cinema: Festival REC i la pel·lícula Yone Batzuetan. Cuina de proximitat: recepta de fricandó des de la Cafeteria Montoliu. Principals temes i idees clau 1. Patrimoni: 25 anys de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat Entrevista al conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre sobre la cloenda de l’any de celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat. Punts clau: Balanç molt positiu de l’any Tàrraco 25: Ja s’han superat de llarg els visitants de tot el 2024 abans d’acabar el 2025. S’ha reforçat la idea de Tarragona com a “capitalitat del món clàssic a Catalunya”. Cap de setmana de cloenda (data exacta de la declaració): Portes obertes als recintes del Museu d’Història durant tot el cap de setmana. Acte central dissabte a les 18:00 al Camp de Mart: Espectacle creat per a l’ocasió per Marc Chornet, Part de tu. Una fotògrafa descobreix monuments i personatges que mostren com el patrimoni és “part de tu” en la vida quotidiana de la ciutat. Lliurament del Premi Patrimoni Mundial a una empresa de distribució pel documental sobre enginyeria romana. Diumenge, combinació de patrimoni material i immaterial: Elements del Seguici Popular de Santa Tecla exposats al Passeig Arqueològic (es podran tocar, fer fotos, viure’ls en un entorn excepcional). Vermut musical amb la Banda Unió Musical. Reivindicació dels monuments com a escenaris per a la cultura viva (dansa, música, espectacles). Màping de Tàrraco: Es destaca el mapping com una eina moderna per explicar més de 2.000 anys d’història de Tarragona a través del personatge de Melpomene. Portes obertes especialment recomanades per a qui encara no el coneix. Futur del patrimoni i Consorci: S’ha creat un Consorci amb la Generalitat per gestionar el patrimoni amb inversions històriques (Fòrum de la Colònia, Necròpolis, etc.). Entrada plena en funcionament prevista per 1 de gener de 2027. La presidència honorífica recaurà en el/la President/a de la Generalitat, però el dia a dia i el control del pressupost recauran en l’Alcalde/ssa de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, que mantindrà majoria als òrgans de decisió. Es manté una inversió municipal d’aproximadament 1 milió d’euros anuals en patrimoni. Nous projectes patrimonials: Intervencions al Fòrum de la Colònia i entorn. Projecte al carrer Vía/Vissa: estabilització de talussos (fase 1) i futura museïtzació i nova ruta arqueològica que connecti Part Alta (ciutat viva) amb la zona de la Necròpolis (món de la mort). Relació ciutadania–patrimoni: El “passi tarragoní” s’ha més que doblat. Aquest cap de setmana es podrà renovar el passi 2026 amb preu reduït. Dades de reserva d’entrades (gratuïtes amb fiança) exhaurides per gairebé tots els actes. Voluntat que el patrimoni no siguin només “pedres trencades”, sinó espais plens de vida cultural. 2. Política municipal: habitatge, micropolítica i mobilitat En l’entrevista amb el conseller també es tracten polítiques d’habitatge i obres urbanes. Habitatge: L’habitatge és percebut com el principal problema de la ciutadania. Competències municipals limitades, però l’Ajuntament vol exprimir-les al màxim: Compra d’edificis sencers via tanteig i retracte. Ja s’han adquirit dos blocs (Bonavista i carrer Lleida) i es proposa el tercer al carrer López-Pelaez, mitjançant el Servei Municipal de l’Habitatge. Construcció de 192 habitatges en marxa i projecte de 60 més a la Vall de la Rabassada. Acord amb En Comú Podem per construir un altre bloc a Floresta/Vigarret (Flores Vigarreta). Micropolítica i obres: Lloc de l’entrevista: el periodista és als voltants de l’Avinguda Roma, on s’està asfaltant. S’anuncia l’asfaltat de Prat de la Riba (obres adjudicades, inici previst primera setmana de desembre). Carrils bici: Es revisa el projecte de carril bici a Prat de la Riba, ja que comporta eliminar un carril de circulació. A diferència del carril de l’Avinguda d’Andorra, aquest té més impacte i s’està restudiant amb el Servei de Mobilitat abans de prendre una decisió definitiva. 3. Opinió del dia: 40 anys d’ensenyament musical a Tarragona Veu de Teresa Valls, professora de cant i fundadora de l’Estudi de Música (40 anys d’història). Idees principals: Record dels inicis de l’ensenyament musical a la ciutat: Fa 40 anys ja existia el Conservatori (més de 70 anys d’història). Impuls pioner de la música a totes les escoles públiques de Tarragona, liderat per Núria del Clos amb suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’alcalde Josep Maria Recasens. Es feien audicions a les escoles (quartet vocal, grup de grallers). Les trobades finals al Camp de Mart reunien uns 5.000 infants. Naixement de l’Estudi de Música (curs 1985–86): Objectiu: fer arribar la música tant a futurs professionals com a qui la vol com a formació i esbarjo. Des de fa 25 anys és escola autoritzada pel Departament d’Educació. Balanç de 40 anys: Han passat per l’escola milers d’alumnes. Molts antics alumnes són ara professionals de la música; d’altres l’han mantinguda com a afició. "Que la música ens acompanyi sempre." 4. Vespa asiàtica (vespa velutina): espècie invasora i impacte ambiental Entrevista a Rubén Alcázar, de l’entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena), especialitzat en la retirada de nius de vespa asiàtica. Dades i impactes clau: Inici de l’activitat de retirada de nius el 2019; des de llavors, creixement constant. 2025: any d’“explosió” de casos: En una sola setmana pot retirar 18–20 nius. Des de dimarts: 5 nius en poques hores. Característiques de la vespa asiàtica / vespa velutina: Mida: el doble o triple que la vespa/abella autòctona. Impacte sobre la biodiversitat: Depreda abelles de la mel, papallones, mosques i altres pol·linitzadors. Pot col·lapsar ruscos d’abelles: pressió constant fins matar-les. Afectació a l’apicultura i a la producció agrícola: Menys pol·linitzadors = menys fruita i menor producció. Com són els nius? Forma de bola o gota d’aigua, poden arribar a 80–90 cm, fins a mida de rentadora. Estructura interna amb diversos pisos de panells plens de larves. Localitzacions molt variades: Arbres alts, socs de garrofers/oliveres, esbarzers, roques, camp de golf, fins i tot dins d’una casa (reixa de ventilació) o en un camp de futbol. Poden estar sota terra. Com actua l’equip d’El Molí del Fort? Primer, avaluació de risc i tipus de tractament. Procura actuar de nit, quan totes les vespes són al niu: actuacions ràpides per col·lapsar-lo. No fan servir fum (com amb les abelles) perquè la dinàmica és diferent. Perillositat per a les persones: Pica com qualsevol vespa, però no és agressiva si no es molesta el niu. El perill real és tocar el niu accidentalment: poden atacar en grup. Extensió i perspectiva: S’estén a uns 50 km l’any, baixant des del Pirineu per tot Catalunya (Girona, Barcelona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre...). Els tres primers anys en una zona nova hi ha una “explosió” de nius; després es tendeix a una certa estabilització per competència entre reines. No té depredadors naturals suficients per controlar-ne la població. Marc legal i recomanacions: En propietat privada, la decisió recau en el propietari (tot i que es recomana retirar sempre el niu). En espai públic amb risc per persones: actuació de l’Ajuntament. En medi natural aïllat, sovint no hi ha ningú clarament responsable. Recomanació central: “Un niu detectat, un niu eliminat” per frenar l’expansió (tot i que l’eradicació és pràcticament impossible). Què fer si veiem un niu? Valorar risc per persones. Trucar al 112, que derivarà a policia/urbana i ajuntament. Localitzar el propietari si és en finca privada. A l’entrevista es destaca també el compte d’Instagram d’El Molí del Fort, on es poden veure vídeos espectaculars de les retirades de nius. 5. Open Arms: documentals, visites i educació en drets humans El programa dedica diversos trams a Open Arms i a la seva presència a Tarragona. 5.1. Presentació inicial del tema A l’inici del magazine, el conductor explica que: El vaixell d’Open Arms arriba a Tarragona. Es projectarà el documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo" (Tóquima ha rescat el mar Ageu, com l’anomenen al programa) al vestíbul del Teatre Tarragona. Hi haurà col·loqui amb Òscar Camps, fundador d’Open Arms. El documental mostra: Els orígens d’Open Arms com a grup de socorristes a Lesbos. Imatges duríssimes de la crisi de refugiats a la ruta Turquia–Grècia. El context de països com el Senegal, on molts pares expliquen que farien “el que fos” perquè els fills puguin marxar a Europa, perquè “allà no hi ha res a fer”. També es critica la sentència que absol l’exministre italià Matteo Salvini per impedir l’atracada d’Open Arms, en el marc de l’auge de l’ultradreta europea. 5.2. Connexió en directe des del Moll de Costa (vaixell Open Arms) Pep Sunyer i Abril Rius connecten en directe des del Moll de Costa (davant del Tinglado 4), on està amarrat el vaixell d’Open Arms. 5.2.1. Simulacre de rescat amb alumnes de socorrisme Entrevista a Gerard Canals, coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Visita d’alumnes del cicle de socorrisme de l’Institut Jaume I de Salou. Se’ls explica: Funcionament del vaixell. Protocols de rescat, mitjans de salvament, tipus d’embarcacions precàries que troben (de goma, fusta, ferralla). Perfil dels socorristes voluntaris: Han de ser socorristes en espais naturals, amb experiència real de socorrisme. A cada llanxa hi ha dos socorristes, com a mínim un amb experiència prèvia en missions. Simulacre que es farà a l’aigua: Una barca inflable amb “passatgers”. Llanxes d’Open Arms s’hi aproximen, reparteixen armilles, traslladen la gent al vaixell. A bord, es fa triage mèdic i atenció als casos més greus. 5.2.2. 10 anys de rescat i situació actual Gerard recorda els inicis a Lesbos fa 10 anys: Començaven des de la platja, com socorristes, limitats als primers 200–300 metres. Posteriorment incorporen motos d’aigua (tot i no ser el mitjà ideal) i finalment barques de rescat professionals. Descriu les barques precàries que troben: Construïdes a tallers improvisats a les platges. Sense cap certificat de seguretat. No se sap com reaccionaran si es punxen o si suportaran l’onatge. Sobre la mortalitat al mar: Al Mediterrani s’han ofegat més de 72.000 persones en els darrers anys. L’objectiu d’Open Arms és simple però immens: reduir al màxim les morts al mar i portar les persones a un port segur. Impacte emocional: especialment dur amb nadons i infants, sovint trobats ja en estat crític o morts. 5.2.3. Campanya comunicativa contra el discurs d’odi Parlen de la campanya gràfica amb cares molt conegudes i l’eslògan: "A ti también te salvaríamos" Gerard remarca: Ells també salvarien aquestes persones al mar, i aquestes persones també ho farien en la situació inversa. Qualsevol que es trobi algú ofegant-se té l’obligació legal i moral d’ajudar. Open Arms ha portat polítics de tots els colors a bord de l’Astral perquè vegin de primera mà què passa al Mediterrani. 5.2.4. Educació i memòria: entrevista a Ángeles Xer Àngeles Xer, responsable d’educació d’Open Arms, destaca: Importància fonamental de la tasca educativa per combatir discursos d’odi i recuperar la memòria històrica. A les aules: A primària, l’alumnat és encara una “fulla en blanc”. A secundària, creix la influència de discursos d’extrema dreta gràcies a les xarxes socials. Es posa de moda ser “feixista” com a actitud provocadora, sense consciència de les conseqüències. Recorda la situació de les dones en dictadura (no podien obrir comptes, viatjar, etc.) per fer veure especialment a les adolescents que aquests discursos les acabarien perjudicant directament. Projecte Origen – Senegal: Treball amb entitats locals perquè la gent que vulgui no es vegi obligada a marxar. Senegal no és un país en guerra, però té una població molt jove i sense oportunitats laborals. Denúncia de la falta de visats segurs: obliguen la gent a emprendre rutes mortals. Argument econòmic: Europa té població envellida; permetre migració regular facilitaria tractes justos, aportació a la Seguretat Social i eventual retorn als països d’origen. Discursos d’odi i llibertat d’expressió: La llibertat d’expressió s’acaba on comença l’agressió a drets humans. No es pot normalitzar un relat que deshumanitza migrants i altres col·lectius. Visites al vaixell i horaris: El vaixell és visitable fins diumenge. Matins: visites concertades per centres educatius. Tardes (entre setmana): portes obertes per ciutadania. Dissabte i diumenge: de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo": Direcció de David Fonseca i Arantza Díez. Explica els inicis d’Open Arms a Lesbos. Col·loqui posterior amb Òscar Camps al Teatre Tarragona. 6. Comerç i Nadal: Via T, Black Friday i dinamització de la ciutat Entrevista a Judit Santís, gerent de la Via T (associació de comerç urbà de Tarragona). 6.1. Black Friday i bons comerç El Black Friday s’ha anat allargant: d’un parell de dies ha passat a quasi un mes de promocions, sobretot online. Per al comerç local: No és la campanya estrella: marges molt ajustats, descomptes difícils d’assumir. Molts comerços hi participen perquè els altres ho fan, per no quedar-se enrere. Bons comerç de l’Ajuntament: Valoració positiva: ajuden a moure vendes sense exigir descompte al comerç (l’Ajuntament compensa després). Molta utilització en el sector alimentari. Bona estratègia haver-los fet abans del Black Friday. 6.2. Encesa de llums i descentralització de Nadal Encesa de llums de Nadal: Es trasllada de la Rambla Nova a la Plaça de la Font, per manca d’espai a la Rambla. Aquest canvi genera expectació: s’hi espera una festa molt concorreguda. Política de descentralització: Es faran diverses enceses de llum en diferents zones: Plaça de la Font (acte principal). Serrallo, Plaça Verdaguer, barri de Ponent, etc. Objectiu: que altres barris no sentin que “tot passa al centre”. Via T també treballa en accions específiques a barri de Ponent i altres zones per repartir la dinamització. 6.3. Nadal Musical 12a edició del “Nadal Musical” impulsat per la Via T. Característiques: Concerts i actuacions de: Grups locals, escoles de dansa, escoles de música. Tant professionals com amateurs. Objectiu: Donar veu als artistes locals i fer-los de “altaveu” al carrer. Crear ambient nadalenc i experiències de compra més agradables. Suport econòmic de Diputació de Tarragona i Conselleria de Comerç. 6.4. Calendari d’advent Via T La Judit presenta en directe el calendari d’advent de la Via T (i en porta un als locutors). Origen i evolució: Neix durant la pandèmia inspirat en “Charlie i la fàbrica de xocolata”. Primer format: empresa de Madrid especialitzada en calendaris + il·lustradors de l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona (un diferent cada any). Des del 2024, col·laboració amb la pastisseria Velvet: Velvet produeix la xocolata i s’encarrega de l’envasat alimentari. Packaging més gran, amb disseny tarragoní. Edició actual: Il·lustració inspirada en el barri del Port: Protagonista el Tinglado, guarnit nadalencament. Detalls/gruinyos: Nàstic de Tarragona, colles castelleres (Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona), Via T, El Serrallo (arbre decorat amb petxines, gambes vermelles, corda de pescador...). Premis: Doble de premis que l’any anterior: 44 premis. Premi estrella 1: una família podrà rebre els Reis Mags quan arriben amb vaixell al Port de Tarragona (zona del Serrallo), gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura. Premi estrella 2: Nintendo Switch amb joc. Altres: menús per a dues persones, experiències a la granja de nens, regals per adults i infants, entrades al Magatzem Reial, etc. Funcionament: Cada casella porta xocolata; si hi ha premi, a dins hi ha una T daurada i un paperet amb el premi. Cal guardar el paperet per poder bescanviar-lo a la Via T. Punts de venda: Pastisseria Velvet, Botiga Lloro, Botiga del cafè. A Ponent: Urli Moda i Centre Marís Formació. Rambla Vella: Marc Cornego. Part Alta: Bodega Gerard (Plaça del Fòrum). També alguns a l’oficina de la Via T. 6.5. Fòrum Vinarium La Judit ha de marxar a la presentació del Fòrum Vinarium: Fira de vi a la Plaça del Fòrum, impulsada pel Bodega Gerard i veïns de la plaça. Ja porta nou edicions i combina vins, entitats, grups locals i producte de quilòmetre zero. S’espera que el mateix Gerard n’expliqui detalls en una altra secció. Frase que es cita: "La vida són ratets", lema associat a l’ambient distès del Fòrum Vinarium. 7. Cultura i cinema: Festival REC i "Yone Batzuetan" El programa combina falques i contingut editorial sobre cultura. 7.1. Festival REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona Publicitat recurrent del REC, que celebra 25 anys. Dates: del 3 al 8 de desembre. Propostes destacades: Sessions Vermut: Cinema i Vermut al Serrallo (pla de migdia). Pantalla Tarracó: convertir diversos espais de la ciutat en sales de cinema efímeres. Es presenta com “una oportunitat per veure avui el cinema de demà”. 7.2. Cicle "Fem soroll" a CaixaForum i entrevista a Sara Fantova Secció cultural dedicada a les projeccions prèvies del REC a CaixaForum Tarragona. Cicle "Fem soroll": quatre pel·lícules; la quarta és "Yone Batzuetan", de Sara Fantova. Projecció: demà a les 19 h a CaixaForum Tarragona, amb la presència de la directora. Entrevista amb Sara Fantova (directora): Yone Batzuetan és la seva òpera prima de llargmetratge, després d’un curt de final de carrera a l’ESCAC. Argument: Protagonista: Ione, jove de 20 anys de Bilbao. El pare té Parkinson i deixa de treballar; passa molt més temps a casa i això fa emergir la manca de comunicació entre pare i filla. En paral·lel, són les festes de Bilbao; la Ione hi participa activament amb les amigues. Coneix l’Olga, amb qui viu una història d’amor. La pel·lícula explora el pas de filla a cuidadora, la recerca de lloc propi entre la responsabilitat familiar i el desig vital propi. Llengua: Majoritàriament en euskera, amb presència natural del castellà. Voluntat de mostrar el context real de Bilbao, bilingüe, amb autenticitat. Origen del projecte: Guió compartit amb Núria Dunjó i Núria Martín. Neix de la por compartida de veure envellir els pares i la possibilitat de perdre’ls. Estil i recepció: Imatges molt sensibles, textura visual propera i honesta. Música de Pau (compositor) amb to melancòlic i íntim. S’ha estrenat al Festival de Màlaga, ha passat pel D’A Film Festival (Barcelona), Atlantida Mallorca Film Fest, i s’ha estrenat en sales el setembre. El públic la rep com una pel·lícula honesta i justa amb el tema que tracta. Producció: Realitzada amb pocs recursos, però gràcies al suport de l’ESCAC i una comunitat molt implicada. Moltes escenes rodades dins les festes reals de Bilbao (xupinazo, etc.), sense recreació artificial. Anècdota: el discurs de la pregonera del xupinazo, rodat en directe, va encaixar tan bé amb el film que semblava guionat. Futur: L’equip vol continuar fent cinema i ja pensa en una segona pel·lícula, tot i que ara estan centrades en acompanyar el recorregut d’aquesta. 8. Esport i memòria: Nàstic 2015, “1886, la història d’un escut” En la franja final apareix el podcast intern de Tarragona Ràdio "1886, la història d’un escut", dedicat al Club Gimnàstic de Tarragona (Nàstic de Tarragona). Episodi destacat: Any 2015, “any d’ascensos”: El Nàstic puja a Segona Divisió A (categoria de plata). El filial, la Pobla Mafumet, puja per primer cop a Segona B. Ascens del Nàstic: Entrenador: Vicente Moreno. Temporada de menys a més, sempre a la part alta, líder des de la jornada 19 (mai més desbancat). Balanç: 21 victòries, 10 empats, 7 derrotes; 51 gols a favor, 30 en contra. Campió del grup 3 de Segona B amb tres jornades d’antelació. Eliminatòria d’ascens contra la SD Huesca: Anada a l’Alcoraz: 0–0. Tornada al Nou Estadi Costa Daurada: victòria 3–1. Golejadors: Lago Junior, David Rocha i Marcos Jiménez de la Espada. Es reprodueixen els talls radiofònics dels gols a Tarragona Ràdio, amb gran emoció. Clau de la temporada: solidesa defensiva: Parella central: Xisco Campos (que havia patit el descens del 2012) i Pablo Marí (21 anys). Porter Manolo Reina, Zamora del grup (porter menys golejat), fita que no es veia des de Vicente Amigo. Altres noms clau: Manolo Martínez, Javi Rocha al mig del camp, Raico García (màxim golejador amb 14 gols). Celebracions: Xavi Molina, capità, canta “L’amparito” al balcó de l’Ajuntament de Tarragona. Declaracions postpartit de Josep Maria Andreu (president), Josep Fèlix Ballesteros (alcalde), David Rocha, Vicente Moreno i Emilio Viqueira (director esportiu). Ascens de la Pobla Mafumet: Entrenador: Martín Posse. De sortida, l’objectiu no era l’ascens, però l’equip es manté sempre a la zona alta i arriba a liderar en diverses jornades. Lliga regular: segons classificats amb 69 punts. Play-off d’ascens: Eliminació del Tuilla i el San Fernando. Final contra el Gerena (Sevilla): Anada: derrota 1–0. Tornada al municipal de la Pobla: Marc Badillo fa l’1–0 i força la pròrroga. Als penals, el porter Alberto Varo marca el primer i atura el següent, convertint-se en l’heroi. Temporada següent (2015–2016): fita històrica del club: Primer equip a Segona Divisió A. Filial a Segona B. Juvenil a Divisió d’Honor. El podcast es presenta com una producció de Tarragona Ràdio, amb muntatge de Lluís Comas i veus de Gerard Costa i Jordi Blanc. 9. Publicitat i serveis: transport, cultura, recollida de residus, etc. Al llarg del programa apareixen diverses falques publicitàries i institucionals. Destaquen: Rodalies de Catalunya / Renfe: Millores a partir del 22 de novembre als trens regionals del sud de Catalunya. Més connexions, menys temps de trajecte, recuperació del trajecte Barcelona–Lleida (R13), ampliació d’horaris. Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i facilitar eines per impulsar projectes. Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (12a edició): Mostres al Moll de Costa, temàtica central l’aigua. Exposicions de fotollibres, Txema Salvans, Paula Artés, Mer Houseman i SCAN Films. Obramat (materials per a la construcció): Enfoc en eficiència energètica (panells solars, aerotèrmia) i finestres a mida. Moll de Costa – Port de Tarragona: Es promou com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, teatre i gastronomia marinera a El Serrallo. Tarragona Ràdio – Sempre Nàstic: Promoció de la retransmissió del partit Nàstic – Hèrcules (jornada 14, Primera Federació) pel cap de setmana. EMATSA: Obres de millora de la xarxa de clavegueram amb tècniques sense rasa per reduir molèsties. ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): Centre de recerca a Campus Sescelades (Universitat Rovira i Virgili (URV)), especialitzat en química sostenible, salut i descarbonització. Tarragona 26 – Pla de recollida de residus i neteja: Objectiu 2: carrers més nets. Es reforça la neteja amb aigua, augment de freqüències i millor manteniment dels contenidors. Teatre Tarragona: Publicitat de l’obra Los centros de Lorca de la companyia Antagonista Teatro. Loteria i ONCE: falques nadalenques sobre el Cupó Extra de Nadal. Tarragona Ràdio – publicitat: ofertes per a negocis locals, promoció “Nou Comerç” amb 7 dies de publicitat a preus reduïts. 10. Cuina: fricandó des de la Cafeteria Montoliu En la píndola culinària final, es parla amb Josep Sabater, cuiner de la Cafeteria Montoliu (Avinguda Marquès de Montoliu). Tema: com fer un fricandó de vedella. Ingredients bàsics per a 4 persones: 800 g de vedella (idealment llata; també es pot fer amb cul de contra / grustó), tallada en talls no massa fins. Sal, pebre, farina. Oli d’oliva verge extra. 2 cebes mitjanes. 3 pastanagues. 2 fulles de llorer. Un ramet de romaní i farigola. 2 tomàquets madurs ratllats (opcional però recomanat). 1 copa de brandi o conyac. 1 got de vi blanc. Aigua. Bolets (si és temporada, millor rovellons; si no, xampinyons). Picada: 4 dents d’all. 1 llesca de pa de pagès. Julivert (en poca quantitat). 14–15 ametlles torrades. 14–15 avellanes torrades. Elaboració resumida: Marcar la carn: Salpebrar els talls, enfarinar-los lleugerament i marcar-los a foc viu amb oli d’oliva. Reservar. Fer el sofregit: A la mateixa cassola, sofregir ceba picada i pastanaga a daus, amb llorer i herbes aromàtiques. Afegir el tomàquet ratllat i coure uns minuts. Deglasar: Afegir el brandi i el vi blanc, deixar evaporar l’alcohol. Tornar-hi la carn i coure: Incorporar la carn marcada, cobrir amb aigua i coure a foc suau fins que sigui tendra. Picada: Enrossir lleugerament l’all i el pa (si es vol), triturar amb ametlles, avellanes i julivert fins a obtenir una pasta fina. Afegir la picada al guisat cap al final de la cocció perquè espesseixi la salsa. Bolets: Saltejar els rovellons o xampinyons a banda i incorporar-los al fricandó al final. Reposar: Idealment, d’un dia per l’altre, perquè els sabors integrin i la salsa agafi cos. Recomanació: és un plat perfecte per a festes, es pot deixar fet abans i només cal escalfar. Participants / Interlocutors Locució principal i equip: Josep Sunyer Núria Cartanyà Miquel González Abril Rius (connexió Open Arms) Lluís Comas (so, producció tècnica) Altres noms citats: Mauri Fernández, Joan Andreu Pérez, Javier Gispert. Convidats i entrevistats: Nacho García Latorre – Conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona. Teresa Valls – Professora de cant, fundadora de l’Estudi de Música. Rubén Alcázar – Entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena), especialista en vespa asiàtica. Judit Santís – Gerent de la Via T. Sara Fantova – Directora de Yone Batzuetan. Gerard Canals – Coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Àngeles Xer – Responsable d’educació d’Open Arms. Josep Sabater – Cuiner de la Cafeteria Montoliu. Veus del podcast del Nàstic: Gerard Costa, Jordi Blanc i talls d’entrevistes a Josep Maria Andreu, Josep Fèlix Ballesteros, David Rocha, Vicente Moreno, Emilio Viqueira. Tags principals Tàrraco 25 Patrimoni de la Humanitat Museu d’Història Camp de Mart Seguici Popular Santa Tecla Mapping Tàrraco Consorci de Patrimoni Ajuntament de Tarragona Habitatge social López-Pelaez Avinguda Roma Carril bici Vespa asiàtica Vespa velutina Espècie invasora Apicultura Biodiversitat El Molí del Fort Farena Open Arms Òscar Camps To Kyma Rescate en el mar Egeo Migracions Drets humans Lesbos Senegal Educació en drets humans Camp de Tarragona Port de Tarragona Via T Black Friday Bons comerç Nadal Musical Calendari d’advent Via T Plaça de la Font Rambla Nova El Serrallo Fòrum Vinarium Festival REC Yone Batzuetan Sara Fantova CaixaForum Tarragona Nàstic de Tarragona Pobla Mafumet Segona Divisió A Segona Divisió B 1886 la història d’un escut Club Gimnàstic Tàrraco Arena Plaça (TAP) Fricandó Cafeteria Montoliu Tarragona Ràdio La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 Seccions amb temps (start_second / end_second) 1. Sintonia i presentació del programa start_second: 0 end_second: 47 section_title: Obertura i sintonia de "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" section_summary: Presentació de la sintonia del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb l’equip habitual i oients. 2. Sumari del dia i temes principals start_second: 48 end_second: 185 section_title: Sumari: Tàrraco 25, Open Arms, REC, Nadal i Black Friday section_summary: Introducció als principals temes del magazine: cloenda de Tàrraco 25, arribada del vaixell d’Open Arms a Tarragona, projecció de la pel·lícula Yone Batzuetan dins el cicle Fem soroll del Festival REC, inici del Nadal comercial amb encesa de llums (traslladada a la Plaça de la Font) i arribada del Black Friday com a tret d’inici de la campanya de Nadal. 3. Calendari d’advent, Black Friday i documental d’Open Arms start_second: 185 end_second: 353 section_title: Advent, Black Friday i primer aprofundiment en Open Arms section_summary: Conversa distesa sobre calendaris d’advent, mania de comprar-los tard i menjar totes les xocolatines de cop, proliferació de calendaris temàtics. Es parla del Black Friday com a cap de setmana clau d’inici de descomptes i encès de llums. El conductor explica que està “mentalment” a l’Open Arms després de veure el documental que es projectarà al Teatre Tarragona, que narra els inicis de l’ONG a Lesbos i la dureza de la crisi migratòria. 4. Crisi migratòria, Salvini i context polític start_second: 353 end_second: 363 section_title: Reflexió sobre Salvini, ultradreta i origen dels migrants section_summary: Editorial espontani sobre la situació del món i l’auge de l’ultradreta a Europa. Es critica la sentència que absol Matteo Salvini per impedir l’atracada d’Open Arms a Itàlia. Es remarca que els migrants arriben de contextos com el Senegal, on molts pares farien el que fos perquè els fills puguin anar a Europa, ja que “allà no hi ha res a fer”. 5. Presentació del tema vespa asiàtica start_second: 363 end_second: 446 section_title: Introducció a la problemàtica de la vespa asiàtica section_summary: Anunci d’una entrevista sobre la vespa asiàtica (vespa velutina), considerada espècie invasora que s’estén pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es presenta el “superheroi” que la combat, Rubén Alcázar d’El Molí del Fort (Farena), molt actiu a Instagram. Es descriu breument la vespa: mida gran, depredadora d’abelles i papallones, nius en forma de bola; es recomana trucar al 112 si es detecta un niu. 6. Avanç de continguts (tertúlia, Nàstic, cuina) start_second: 446 end_second: 519 section_title: Avanç: tertúlia, Sempre Nàstic i fricandó final section_summary: Es recorda que Miquel González tornarà per fer la tertúlia mentre part de l’equip marxa cap a l’Open Arms. Es menciona el programa Sempre Nàstic i el podcast "1886, la història d’un escut" sobre l’ascens del Nàstic. També s’avisa que el programa es tancarà amb un espai de cuina des de la Cafeteria Montoliu, on es parlarà d’un fricandó. 7. Opinió del dia: 40 anys de l’Estudi de Música start_second: 519 end_second: 675 section_title: Opinió: 40 anys de l’Estudi de Música i pioners de la música a l’escola section_summary: La Teresa Valls, fundadora de l’Estudi de Música, fa una reflexió sobre els 40 anys del centre i l’evolució de l’ensenyament musical a Tarragona. Recorda com, amb Núria del Clos i suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’alcalde Josep Maria Recasens, es va aconseguir que totes les escoles públiques de la ciutat tinguessin música. Rememora les espectaculars trobades de final de curs al Camp de Mart amb 5.000 infants i celebra que molts antics alumnes són avui professionals o mantenen la música com a esbarjo. 8. Falques institucionals i culturals (transport, Diputació, SCAN, Obramat, REC, Port) start_second: 675 end_second: 849 section_title: Publicitat: Rodalies, Diputació, SCAN, Obramat, REC i Port de Tarragona section_summary: Bloc de falques: millores a Rodalies de Catalunya, Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, publicitat del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, anuncis d’Obramat (eficiència energètica), falca del Festival REC i promoció del Moll de Costa com a eix cultural del Port de Tarragona. 9. Entrevista: cloenda Tàrraco 25 i futur del patrimoni start_second: 849 end_second: 1617 section_title: Entrevista a Nacho García: cloenda Tàrraco 25 i Consorci de Patrimoni section_summary: Llarg bloc d’entrevista amb el conseller de Patrimoni Nacho García Latorre sobre la cloenda de l’any Tàrraco 25 i el futur de la gestió patrimonial. • Es fa balanç de l’augment de visitants i de la consolidació de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat. • Es detallen els actes del cap de setmana: portes obertes als recintes del Museu d’Història, espectacle Part de tu al Camp de Mart, lliurament del Premi Patrimoni Mundial, vermut musical amb la Banda Unió Musical, presència del Seguici Popular al Passeig Arqueològic i portes obertes al mapping. • Es parla del nou Consorci de Patrimoni amb la Generalitat, del seu calendari d’entrada en funcionament (1 de gener de 2027), de la garantia que l’Ajuntament de Tarragona manté el control de les decisions i del manteniment d’un milió d’euros anuals d’inversió municipal en patrimoni. • També es toquen temes d’habitatge social (compra de blocs sencers com el del carrer López-Pelaez, construcció de nous habitatges a la Vall de la Rabassada i altres zones), micropolítica urbana (asfaltat de l’Avinguda Roma, revisió del carril bici de Prat de la Riba) i l’èxit del passi tarragoní com a eina per apropar ciutadania i monuments. 10. Falques: EMATSA, ICIQ, publicitat local, Sempre Nàstic start_second: 1637 end_second: 1806 section_title: Publicitat: clavegueram, ICIQ, anuncis i promoció del Nàstic section_summary: Falques sobre les obres de clavegueram d’EMATSA amb tècniques sense rasa, presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), publicitat comercial i promoció del partit Nàstic–Hèrcules dins del programa Sempre Nàstic a la sintonia de Tarragona Ràdio. 11. Entrevista: vespa asiàtica amb Rubén Alcázar start_second: 1806 end_second: 2576 section_title: Vespa asiàtica (vespa velutina): impacte, nius i protocols de retirada section_summary: Conversa en profunditat amb Rubén Alcázar de l’entitat mediambiental El Molí del Fort (Farena) sobre la vespa asiàtica. • Es descriu l’espècie (vespa velutina), molt més gran que l’autòctona, i el seu fort impacte sobre abelles, papallones i pol·linitzadors. • Rubén explica l’augment exponencial de nius des del 2019, el volum que arriba a retirar en una setmana, i la diversitat de llocs on apareixen (arbres, cases, roques, camps de golf, sota terra...). • Detalla el seu mètode de treball (actuació nocturna, valoració de risc, tractament ràpid per col·lapsar el niu) i diferencia la vespa asiàtica d’altres espècies pel seu comportament i perillositat. • S’analitza la incidència en l’apicultura i l’agricultura, la manca de depredadors efectius i les perspectives d’estabilització un cop l’espècie porta uns anys al territori. • Es donen pautes clares: si es veu un niu, cal trucar al 112, avisar Ajuntament si és espai públic o localitzar el propietari si és privat, però la recomanació general és retirar sempre el niu. 12. Falques: Sempre Nàstic, La Porteria, publicitat start_second: 2576 end_second: 2763 section_title: Promocions esportives i programes socials a Tarragona Ràdio section_summary: Nova falca del Sempre Nàstic amb la promoció del partit del cap de setmana, publicitat del programa La Porteria (espai sobre justícia global, drets humans i sostenibilitat), i anuncis sobre oportunitats publicitàries a Tarragona Ràdio. 13. Transició musical i recordatori de Nadal start_second: 2709 end_second: 2778 section_title: Musicalització i entrada a la franja de Nadal comercial section_summary: Petita cortina musical (Cocodril Club) i canvi d’hora (gairebé les 10). Es recorda que s’acosta la campanya de Nadal i que l’encesa de llums d’aquest divendres marca l’inici oficial, coincidint amb el Black Friday. 14. Entrevista: Nadal comercial i Via T amb Judit Santís start_second: 2778 end_second: 3623 section_title: Via T: Black Friday, bons comerç, Nadal Musical i calendari d’advent section_summary: Llarg bloc amb Judit Santís, gerent de la Via T, sobre el comerç local i la campanya de Nadal. • S’analitza el Black Friday, el seu impacte decreixent sobre el comerç físic local per la competència del comerç online, i la percepció que “cal ser-hi” tot i que no aporti grans beneficis. • Es valora molt positivament la campanya de bons comerç municipals, destacant l’encert de programar-los abans del Black Friday. • Es parla de la encesa de llums a la Plaça de la Font, de la voluntat de descentralitzar actes d’encesa a altres barris, i de la importància de convertir el centre i els barris en espais agradables per passejar i comprar. • S’explica en detall el projecte del Nadal Musical (12a edició), amb grups locals, escoles de dansa i música, i suport de la Diputació i la Conselleria de Comerç. • Judit presenta el calendari d’advent de la Via T, explica el seu origen durant la pandèmia, la col·laboració amb Velvet i il·lustradors tarragonins, descriu l’edició d’enguany inspirada al barri del Port i detalla el funcionament dels premis i els punts de venda. • Finalment, es menciona el Fòrum Vinarium a la Plaça del Fòrum, fira de vi consolidada que combina vi, música, projectes socials i productes de proximitat. 15. Falques culturals i comercials start_second: 3623 end_second: 3951 section_title: Bloc de publicitat: música, SCAN, tanatori, Port, Obramat section_summary: Espai amb falques diverses: promoció d’un grup local (Dos UT), recordatori del Festival SCAN, anuncis del Tanatori Municipal de Tarragona (obres de millora), nova falca del Moll de Costa com a espai cultural, i publicitat d’Obramat (finestres a mida, suport a professionals de la construcció). 16. Podcast “1886, la història d’un escut”: Nàstic 2015 start_second: 3951 end_second: 4471 section_title: 1886, la història d’un escut: els ascensos del Nàstic i la Pobla 2015 section_summary: Emissió d’un episodi del podcast intern "1886, la història d’un escut" sobre l’any 2015, quan el Nàstic de Tarragona puja a Segona Divisió A i la Pobla Mafumet a Segona B. • Es narren les emocions de la celebració a l’Ajuntament de Tarragona, amb talls de veu de Xavi Molina i altres protagonistes. • Es descriu la temporada del Nàstic sota el tècnic Vicente Moreno, la solidesa defensiva i els gols clau de l’eliminatòria contra l’Huesca. • S’explica el camí de la Pobla Mafumet als playoffs, la final contra el Gerena i l’heroïcitat del porter Alberto Varo. • Es remarca la fita única de la temporada 2015–16, amb primer equip, filial i juvenil a les màximes categories possibles simultàniament. 17. Falques: Tarragona 26, ONCE, REC, ICIQ, teatre, publicitat start_second: 4471 end_second: 4734 section_title: Publicitat institucional i cultural (residus, ONCE, REC, ICIQ, teatre) section_summary: S’encadenen diverses falques institucionals i culturals: Pla Tarragona 26 (nou servei de residus i neteja amb objectiu de carrers més nets), anuncis nadalencs de l’ONCE, noves falques del REC, recordatori de l’ICIQ, promoció de l’obra Los centros de Lorca al Teatre Tarragona, i una nova falca de publicitat per a negocis locals a Tarragona Ràdio. 18. Cortineta cultural: secció “La veu de Tarragona amb la cultura” start_second: 4734 end_second: 4750 section_title: Introducció a la secció cultural: "La veu de Tarragona amb la cultura" section_summary: S’activa la sintonia de la secció cultural del programa, dedicada a llibres, cinema, exposicions i propostes d’oci. 19. Secció cinema: cicle "Fem soroll" i entrevista a Sara Fantova start_second: 4750 end_second: 5588 section_title: Proposta REC a CaixaForum: "Yone Batzuetan" amb Sara Fantova section_summary: Espai dedicat al cicle "Fem soroll" del Festival REC a CaixaForum Tarragona. Es recorda que és una cita consolidada prèvia al festival. • S’anuncia la projecció de "Yone Batzuetan" l’endemà a les 19 h, amb presència de la directora Sara Fantova. • Es fa una entrevista extensa a Fantova sobre la pel·lícula: trama (relació de la Ione amb el pare malalt de Parkinson i amb la seva vida festiva i sentimental a Bilbao), inspiració personal i col·lectiva, ús de l’euskera i el castellà, estil visual i recepció als festivals. • S’escolta l’àudio del tràiler (majoritàriament en castellà i euskera), i es comenta la seva atmosfera íntima i melancòlica. • Fantova explica la importància de rodar dins les festes reals, l’anècdota del xupinazo i la pregonera, i les dificultats de fer una òpera prima amb pocs recursos. 20. Connexió en directe: vaixell d’Open Arms al Moll de Costa start_second: 5588 end_second: 6731 section_title: Visita a l’Open Arms: simulacre, 10 anys de rescat i educació en drets humans section_summary: Gran bloc en directe des del Moll de Costa, davant del Tinglado 4, on està atracat el vaixell d’Open Arms. • Gerard Canals explica als locutors i als estudiants de l’Institut Jaume I de Salou el funcionament del vaixell, els protocols de rescat i el simulacre que es durà a terme amb una barca inflable i llanxes de rescat. • Es repassen els 10 anys d’història d’Open Arms des de Lesbos, la incorporació de motos d’aigua i més tard de barques professionals, i la precarietat de les embarcacions que utilitzen els migrants. • Es reflexiona sobre l’impacte emocional dels rescats, especialment en infants, i sobre l’augment de morts al Mediterrani (més de 72.000 persones). • Es comenta la campanya "A ti también te salvaríamos", criticant els discursos de l’ultradreta i afirmant que, davant d’algú ofegant-se, qualsevol persona (també els polítics citats) actuaria per salvar-lo. • Àngeles Xer, responsable d’educació, explica la tasca formativa d’Open Arms a escoles i instituts, l’auge preocupant de discursos feixistes entre adolescents, la necessitat de recuperar la memòria històrica i de vincular-la amb la realitat actual de les migracions. • Es parla del projecte Origen – Senegal, que intenta oferir alternatives reals a la migració forçada, i s’argumenta la importància econòmica i demogràfica de permetre vies regulars i segures de migració cap a Europa. • Finalment, es detallen els horaris de visites al vaixell i es recorda el col·loqui d’aquella tarda amb Òscar Camps al Teatre Tarragona, amb projecció del documental "To Kyma. Rescate en el mar Egeo". 21. Tornada a estudis i tancament amb cuina: fricandó start_second: 6731 end_second: 7150 section_title: Tancament de programa i recepta de fricandó de la Cafeteria Montoliu section_summary: Els locutors tornen a estudis i, a les portes de les 11, introdueixen la píndola de cuina. Entrevisten Josep Sabater, de la Cafeteria Montoliu (Avinguda Marquès de Montoliu), que explica com preparar un fricandó de vedella clàssic. • Detalla el tipus de carn recomanat (llata), la importància de marcar la carn abans de guisar-la, el sofregit de ceba i pastanaga amb herbes aromàtiques, el desglassat amb brandi i vi blanc, i la picada amb all, pa, ametlles i avellanes. • Recomana afegir rovellons si és temporada, i deixar reposar el plat d’un dia per l’altre per concentrar sabors. • Es tanca recordant que sempre es pot gaudir d’aquests estofats directament a la Cafeteria Montoliu, sense embrutar la cuina de casa. 22. Comiat i música final start_second: 7150 end_second: 7200 (aprox.) section_title: Comiat del magazine i tema musical de sortida section_summary: Comiat ràpid del programa, recordant que l’endemà hi haurà més actualitat i més "veu". Es presenta un nou tema musical: el senzill dels Dos UT, grup tarragoní, amb el qual es tanca l’edició d’avui de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40. Aquest resum recull els eixos principals, les idees clau i la cronologia del podcast, tot destacant el fil conductor: una ciutat que combina patrimoni, compromís social, comerç de proximitat, cultura i memòria col·lectiva en la seva ràdio local, Tarragona Ràdio.

  • 1h 57min

    25N a Tarragona: violència masclista, ciutat i patrimoni

    Resum general del podcast Programa especial de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 centrat en el 25N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les Dones, combinat amb l’actualitat municipal, cultural i patrimonial de Tarragona. S’hi barregen: • Reflexions i dades molt dures sobre violència masclista (especialment entre joves i en l’àmbit digital) • Debat polític local (25N, extrem dreta, jovent, pressupostos municipals, gestió del patrimoni i del títol UNESCO de Tàrraco) • Testimonis i projectes de ciutat: Setmana Santa, espais segurs als campus de la URV, llibre de relats sobre violència masclista, i el paper del periodisme local 1. Obertura del programa i agenda del dia Context i to del programa • Data d’emissió: dimarts 25 de novembre de 2025. • Marc del programa: 25N, amb el lema institucional «el masclisme juga brut». • S’anuncien els actes institucionals del dia: - Lectura de manifest a l’Ajuntament de Tarragona (11 h) - Acte unitari dels sindicats majoritaris a la plaça de la Dona Treballadora (12 h) • El programa avança continguts: - Entrevistes sobre violència masclista i àmbit digital amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) - Tertúlia política amb PSC, PP i ERC - Projecte «espais segurs» a la Universitat Rovira i Virgili - Llibre de relats sobre violència masclista Nankoronaisa - Actualitat municipal (25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial, pressupostos, Nàstic de Tarragona, etc.) Idea clau: el programa vol “esquitxar” tota la graella amb el 25N, combinant informació, reflexió jurídica, política i cultural. 2. Editorial feminista: abolició de la prostitució Espineta amb Tarragonins – Teresa León • Secció d’opinió inicial centrada en història del feminisme i prostitució. • Repàs a les demandes de les dones a la Revolució Francesa: - Dret a la ciutadania - Accés a l’educació i a la feina - Evitar mals tractes i abusos al matrimoni - Abolició de la prostitució Anàlisi crítica de la prostitució • S’assenyala la continuïtat històrica de les opressions: - Encara avui s’assassinen i maltracten dones pel fet de ser dones - Un 20% dels homes exerceixen maltractament que danya la salut física i mental de les dones • Preguntes incisives inspirades en la filòsofa Ana de Miguel: - Per què gairebé totes les persones prostituïdes són dones i no homes? - Com és que tants homes consideren normal pagar per accedir al cos de dones en inferioritat extrema? • Crítica transversal: - La prostitució es legitima tant des de la dreta com des de l’esquerra - Però també hi ha sectors dels dos espais que la combaten Tesi central: «La prostitució és una forma de violència de gènere amb la qual hem d’acabar, especialment si volem ser una societat sana i igualitària.» 3. Setmana Santa i dones: primera sotsprefecta de la Sang Entrevista a Maria Grau (Congregació de la Puríssima Sang) Tema: Balanç del primer any com a primera dona sotsprefecta en 480 anys d’història de la Congregació de la Puríssima Sang. Any intens de canvis i novetats • Maria Grau explica que ha estat un any d’“oràgina” (frenètic), marcat per: - Ser la primera dona al càrrec, amb molta expectació - Processó extraordinària de novembre, coincidint amb la festivitat de Crist Rei i del Sant Crist de la Sang - Voluntat de fer coses mai fetes (com aquesta sortida solemne fora de Setmana Santa) • Destaca: - Gran participació malgrat el fred i la data “estranya” (aparadors ja de Nadal) - Objectiu clar: no duplicar el Sant Enterrament de Divendres Sant, sinó fer un acte excepcional i irrepetible a curt termini Punt clau: Maria Grau insisteix que no es repetirà cada any. Potser d’aquí 25 anys (500 anys de processó) qualcú ho tornarà a plantejar, però ara es vol mantenir com a fita extraordinària. Joventut i canvi de paradigma • La Congregació ha tingut moltes altes noves, especialment de gent jove. • El fet que hi hagi una dona jove al capdavant funciona com a mirall i símbol de canvi generacional i de gènere: - Encoratja dones joves a implicar-se i creure que poden transformar les tradicions • Reflexió sobre la diversitat de viure la fe i la Setmana Santa: - Hi ha qui no es considera “de missa” però viu la processó amb convicció quasi religiosa - Convivència de tradició, fe i identitat cultural dins la mateixa Congregació Reconeixement patrimonial • Recorda que el Parlament de Catalunya ha declarat recentment la processó de Divendres Sant com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. • Agradeix figures clau com Jordi Bertran i membres d’anteriors juntes. • Objectiu a futur: reconeixement estatal de la processó, però admet que encara no han tingut temps material per treballar-ho a fons. 4. Violència masclista: dades, noves formes i mancances Entrevista a Jennifer Macià i Begoña Cajaraville (ICAT) Context: Presentació de dades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) sobre l’assistència a víctimes. Dades preocupants • El torn especialitzat de violència de gènere de l’ICAT ha assistit: - 1.167 dones víctimes de violència masclista (dades fins al 30 de setembre) - 618 casos a Tarragona ciutat • Les advocades subratllen que aquestes xifres infra-representen la realitat: - Només recullen casos amb procediment obert - Queden fora: - Denúncies on la víctima renuncia a l’advocada - Procediments que no arriben a iniciar-se Conclusió: La magnitud real de la violència és encara superior al que indiquen les dades del torn d’ofici. El procés judicial: calvari i acompanyament • El calvari no comença amb la denúncia, sinó molt abans, amb la violència sostinguda. • L’objectiu de l’advocacia especialitzada és fer doble acompanyament: - Legal: orientació en denúncia, mesures cautelars, etc. - Emocional i social: connectar la dona amb tota la xarxa de recursos (CIAT, CIE, serveis socials, etc.) • L’ICAT impulsa formació específica perquè els advocats puguin: - Identificar nous tipus de violència - Derivar a xarxes d’acompanyament Noves formes de violència de gènere Les ponents destaquen que el mapa de la violència s’ha complexificat: • Violència física i psicològica (clàssiques) continuen, però ara hi ha: Violència econòmica Ofegar la dona econòmicament, impedir-li autonomia Molts casos es revelen en el moment de la separació o divorci, quan ella descobreix que no pot marxar per manca de recursos Cada cop més es posa nom a aquesta situació, i els advocats la poden identificar i argumentar jurídicament Violència vicària A través de fills/es o familiars Sentència pionera: maltractament a la mascota de la parella reconegut com a violència vicària (no només maltractament animal) Violències digitals / ciberviolències Especialment greus entre joves i adolescents Inclou: Control per apps d’ubicació Assetjament, xantatge, difusió d’imatges íntimes, etc. Missatge central: La violència ja no és un únic tipus aïllat; sovint es presenta com un “pack”: un episodi físic, però també econòmic, digital i psicològic alhora. Jovent, pornografia i xarxes: un retrocés alarmant • Les advocades mostren moltíssima preocupació pels joves: Detecten augment notable de violències sexuals amb agressors menors d’edat: Nens de 13–14 anys implicats en agressions sexuals Normalització de la violència sexual en aquest rang d’edat Assenyalen diversos factors que conflueixen: Accés il·limitat i sense filtres a internet i xarxes socials Consum massiu de pornografia violenta com a “educació sexual de facto” Discursos negacionistes i antifeministes a xarxes (TikTok, etc.) que minimitzen o neguen la violència masclista • Reclamen pedagogia en edats molt primerenques (final de primària, ESO inicial) sobre: - Relacions sanes - Consentiment - Ús crític de pantalles i pornografia Recursos i prevenció: encara insuficients • Responen que no hi ha prou recursos de prevenció: - La societat avança a velocitat “estratosfèrica” tecnològicament - El dret i els serveis arriben tard a les noves formes de violència • Destaquen la importància d’una xarxa informal i comunitària: - Metge de capçalera - Farmàcia - Perruqueria - Amistats i veïnat Consell pràctic: davant qualsevol dubte («si sembla violència masclista, és que ho és»), consultar amb professionals o utilitzar aquests espais de confiança per demanar ajuda. • Recorden recursos concrets com el CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) i el seu telèfon directe que més endavant repetirà també el conductor del programa. 5. Tertúlia política: 25N, extrem dreta, jovent i pressupostos Participants • Sandra Ramos – Portaveu del PSC • Maria Roig – Portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya • Maria Mercè Martorell – Portaveu del Partit Popular El debat se centra en dos grans blocs: Violència masclista, jovent i auge de l’extrema dreta Pressupostos municipals, carrils bici i model de ciutat 5.1. Violència masclista, negacionisme i joves Sandra Ramos (PSC): diagnòstic greu • Recorda que fa més de 20 anys de la Llei Integral contra la Violència de Gènere i dels jutjats especialitzats, però: - Estem en una tendència molt perillosa de negacionisme - L’extrema dreta (neofeixisme) alimenta el discurs que «el feminisme ha anat massa lluny» • Apunta directament a influencers i gurús d’extrema dreta (com Vito Quiles o figures similars) que s’adrecen al públic jove via xarxes, transmetent que: - El feminisme els “pren alguna cosa” - Les dones haurien superat un suposat límit legítim • Lliga això amb: - Pornografia que mostra domini i plaer masculí i violència sobre les dones - Nova violència: violència digital que provoca casos de suïcidi de nenes per assetjament 24/7 «Quan jo era petita, si algú em feia moving al col·le, a casa descansava. Ara l’assetjament continua a les xarxes, tot el dia.» Maria Roig (ERC): retrocés i extrema dreta catalana • Insisteix que costa molt avançar en drets de les dones i, en canvi, és molt ràpid retrocedir. • Assenyala la responsabilitat de Vox i també d’Aliança Catalana: - Els acusa de flirtejar amb figures masclistes com Charlie Kirk (contrari als anticonceptius, a les dones solteres, etc.) • Es mostra especialment preocupada per: - L’ús intensiu de xarxes per part de l’extrema dreta per influenciar joves - L’augment d’agressions sexuals grupals - La desconnexió amb la realitat en discursos que culpen la immigració Maria Mercè Martorell (PP): normalització del control • Comparteix diagnòstic: creix la violència, especialment violacions (esmenta dades de “una violació cada dos dies”). • Dos elements que li preocupen: - Que moltes noies normalitzen conductes de control (mòbil, roba, amistats) com a prova d’estimació - Que els mitjans culturals (música, lletra de moltes cançons, pornografia) reforcen un model de sexe violent i dominador • Remarca que també hi ha: - Consum d’alcohol i drogues que facilita l’expressió d’aquestes violències - Socialització masculina basada en “dominació” i frustració Missatge conjunt de les tres portaveus: cal desnormalitzar el control, combatre el negacionisme i reforçar l’educació afectivosexual i mediàtica des d’edats molt primerenques. 5.2. Mites i dades sobre agressors i immigració • Les tres coincideixen a rebutjar el relat xenòfob que associa immigració i violència sexual: Recorden que la majoria de violacions i feminicidis: Les cometen persones de l’entorn de la víctima (parella, exparella, família, amistats) Són independents de classe social, formació, origen o nacionalitat Concepte clau: la violència masclista és transversal; el seu origen és el patriarcat, no la procedència geogràfica. • Reivindiquen respondre els discursos d’odi amb dades oficials (policia, judicatura), no amb tòpics. • També assenyalen el xoc cultural d’algunes dones nouvingudes que passen de contextos més patriarcals a un entorn amb més llibertat, i com això pot generar conflictes dins les pròpies famílies. 5.3. Cicle de la violència, aïllament i rol de l’entorn Les tres portaveus aprofundeixen en com funciona el cicle de la violència: • Patró repetit: 1. Violència psicològica i devaluació 2. Aïllament de la xarxa familiar i d’amistats 3. Aparició de la violència física quan la víctima ja està debilitada i sola • Estratègia central del maltractador: aïllar la dona: - Crear conflictes amb la seva família i amistats - Fer-li sentir vergonya o fracàs per reconèixer el problema - Tallar qualsevol suport extern «Ningú es casa amb el seu assassí. El monstre apareix quan tu ja has baixat les defenses i t’han aïllat.» • Reivindiquen l’eslògan «Jo et crec» per contrarestar la desconfiança i la revictimització. • Insisteixen en la importància de l’entorn (família, amigues, professionals) per detectar senyals i no minimitzar el que sembla violència, perquè probablement ho és. 5.4. Pressupostos municipals, carrils bici i model de ciutat A la segona part, la tertúlia gira cap a política local. Posició d’ERC (Maria Roig) • Es mostra crítica amb els pressupostos del govern municipal (PSC + suports puntuals): - Diu que no es veu clar el projecte de ciutat que hi ha al darrere - Lamenta que acords d’anys anteriors (com el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau) s’hagin desdit o ajornat • Carrils bici: - Critica incoherències: - Es fa el de Avinguda d’Andorra, es treu el de Pere Martell, ara es dubta amb Prat de la Riba - Defensa que una xarxa ciclable ha de ser contínua, no trossos inconnexos (“com un sistema nerviós”) • Processos de negociació: - Explica que se’ls va anul·lar una segona reunió sobre pressupostos i ja no se’ls va tornar a convocar - Assegura que ERC volia parlar “de veritat”, però el govern els ha descartat com a soci Posició del PSC (Sandra Ramos) • Defensa els pressupostos com a bons per la ciutat i destaca: - Tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a temps per entrar en vigor l’1 de gener - Reducció històrica del deute viu de l’Ajuntament (mínims en 20 anys) • Prioritats del pressupost segons ella: - Asfaltat i millora de l’espai públic (“urbanisme de proximitat”) - Grans projectes amb mirada llarga • Sobre carrils bici: - Assegura que alguns eren poc útils o mal plantejats (crítica implícita a l’anterior govern) - Justifica canvis puntuals sense renunciar a la mobilitat sostenible Posició del PP (Maria Mercè Martorell) • Agraeix el to de diàleg de la regidora d’Hisenda, però: - Afirma que ja des del principi es veia clar que el pacte de pressupostos estava tancat entre PSC, Junts i exregidors de Vox - El PP vota en contra per diverses raons: - Considera insuficient la partida d’asfaltat (1,5 M€) - Denuncia l’estat de les voreres i rajoles a molts barris - Considera deficitària la seguretat (comissaries de barri, etc.) • Model de carril bici: - Celebra la supressió del carril bici de Pere Martell - Critica la implementació a Avinguda d’Andorra per generar “caos circulatori” 6. Patrimoni Mundial de Tàrraco i debat sobre el Consorci Entrevista de Portaveus: Maria Mercè Martorell (PP) Després de la tertúlia, s’entrevista més a fons Maria Mercè Martorell com a portaveu del PP, però també com a exregidora de Patrimoni durant la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial. 6.1. 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial • Es recupera un tall de veu històric (1999) des de Cairns (Austràlia) on la mateixa Martorell anunciava l’aprovació de la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. • Explica el funcionament del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO i les ciutats que acullen les sessions (en aquest cas, Cairns pels seus propis béns naturals: Gran Barrera de Corall, boscos humits). • Recorda el paper de l’antic alcalde Requesens dignificant l’entrada a ciutat i el Circ Romà, peça clau per a la declaració: «El Circ de Tarragona és l’únic amb alçades conservades a Occident (només comparable amb Leptis Magna).» 6.2. Crítica al futur Consorci de Gestió de Tàrraco • Martorell es mostra rotundament en contra del Consorci de Gestió de Tàrraco tal com s’està plantejant: Considera que cedir la gestió (no la titularitat, però sí el control) del patrimoni a un ens compartit amb la Generalitat és un error estratègic. Tem que molts recursos vagin a estructura administrativa i sous i no a conservació i difusió del patrimoni. Posa d’exemple el Consorci de Mèrida, on assegura que el 70% del pressupost se’n va a capítol 1 (personal). • Defensa que la presidència del consorci hauria de ser sempre de l’alcalde de Tarragona, sigui del partit que sigui, i critica que recaigui en la Generalitat: «La Generalitat fa 25 anys no va ajudar gens a la candidatura; ara, en canvi, vol presidir la gestió.» 6.3. Balanç d’Elisa Vedrina i relleu amb Òscar García • Explica la renúncia d’Elisa Vedrina com a regidora del PP: Motiu principal: incompatibilitat de temps entre el Congrés de Diputats (on és diputada) i el consistori Vol centrar-se en la feina a Madrid, on té creixents responsabilitats (comissions, intervencions en tribuna) • Subratlla que va voler una sortida “per la porta gran”: - Anunci en ple - Aplaudiment del ple dempeus - Intervencions afectuoses de tots els portaveus • El relleu serà Òscar García, enginyer informàtic del CSIC, que havia estat número 5 de la llista i es va quedar a 44 vots d’entrar. Previsiblement prendrà possessió al ple de desembre o gener. • Destaca també la seva experiència en campanyes científiques a l’Antàrtida, un perfil “de dades i estratègia”. 6.4. Altres temes estatals: pesca i infraestructures • Martorell avança que Vedrina ja treballa al Congrés en qüestions com: Sector pesquer: ampliació en 13 dies dels períodes de captura, clau per a la campanya de Nadal als mercats Transport per carretera: reivindicacions dels camioners per recuperar part de la circulació per la N-340 per descongestionar l’autopista Corredor ferroviari: crítica al projecte de bypass Lleida–Barcelona que podria deixar el Camp de Tarragona més aïllat dels trens d’alta velocitat 6.5. Enquestes i auge de l’extrema dreta • Davant les enquestes que apunten a un creixement de Vox i Aliança Catalana, Martorell: Reconeix que les xifres són preocupants, però diferencia entre nivell estatal/autonòmic i local Recorda que a Tarragona, de tres regidors de Vox, dos han abandonat el partit i són ara regidors no adscrits, però: Han estat claus per aprovar els pressupostos del PSC aquests anys «Un no només ha de saber a qui vota, sinó què en fan del seu vot després.» 7. URV i «espais segurs»: repensar el campus amb perspectiva de gènere Entrevista a Cília Willem (Unitat d’Igualtat URV) Projecte: «URV Espais Segurs», iniciativa per repensar els campus universitaris amb perspectiva feminista i de gènere. 7.1. Objectiu i enfocament • Pregunta inicial del projecte: «Com són i com volem que siguin els nostres campus?» • Diagnòstic de partida: - La majoria d’edificis i espais universitaris es van dissenyar sense perspectiva de gènere, pensant en un “home estàndard” • Objectiu doble: - Millorar la seguretat real - Millorar la percepció de seguretat (especialment de les dones) dins i fora dels edificis «La foscor no agredeix, les plantes no assetgen. El problema no és només la llum, sinó la mentalitat de qui se sent legitimat per assetjar.» 7.2. Metodologia: marxes exploratòries • Eina principal: marxes exploratòries amb perspectiva de gènere. • Participants: estudiantat, PDI (professorat i investigadors), PTGAS (personal tècnic, gestió i serveis). • Estructura: Taller teòric (2 h) Introducció a arquitectura feminista i urbanisme amb perspectiva de gènere Definició de què és un espai segur Sortida de camp Recorregut pel campus amb llibreta i mapes Identificació de: Punts insegurs (poca llum, racons, passadissos buits) Punts positius (espais oberts, llocs amb vida, bona connexió amb la ciutat) 7.3. Campus analitzats i resultats • Campus ja treballats: Campus Bellissens (Reus) – prova pilot (any anterior) amb suport de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura Campus Catalunya (Tarragona) Campus Vila-seca • Punts problemàtics més habituals: - Accessos des de pàrquings i carrers adjacents (zones fosques, poc transitades) - Transicions dins/fora (portes posterior, rampes, passadissos) mal il·luminats - Racoins interiors sense visibilitat • Punts positius destacats: - Plaça de la Concòrdia (Campus Catalunya): espai obert, en contacte amb la ciutat, on la gent se sent segura - Presència d’activitat i serveis (bars, espais de trobada) que generen vida i, per tant, seguretat • Exemple concret: al Campus Vila-seca, la reobertura del bar s’assenyala com a clau per revitalitzar el campus i reduir la percepció de risc. 7.4. Passos següents i millores previstes • Campus Sescelades (Tarragona) serà el proper (octubre de 2026), degut a la seva extensió caldran diverses marxes. • Ja s’està treballant en: - Presentar als vicerectorats un llistat de prioritats i una memòria econòmica - Definir actuacions immediates: més faroles, miralls, retall de vegetació que tapa la visibilitat, redistribució d’usos, etc. • Coordinació amb: - Ajuntaments de Reus, Vilaseca i Tarragona per intervenir també en espai públic municipal contigu als campus Missatge final: el projecte no vol només “posar més llum”, sinó transformar la cultura del disseny dels espais universitaris, incorporant de base la perspectiva de gènere. 8. «Nankoronaisa»: relats reals de supervivència a la violència masclista Entrevista a Gemma Gómez (autora) Llibre: Nankoronaisa – 25 relats de dones que han sobreviscut a la violència masclista. 8.1. Origen del projecte • Gemma Gómez és educadora i treballadora social, formada també en igualtat de gènere. • El projecte neix arran d’una idea:</n «Si ens hi parem a pensar, tothom coneixem una dona que ha patit violència masclista… i tothom coneixem un agressor.» • A partir d’aquí comença a investigar i escoltar històries: - Aconsegueix més de 25 testimonis, però selecciona 25 per al llibre 8.2. Diversitat de casos i tipus de violència • Estructura: 25 relats breus, basats en experiències reals. • Sense tria premeditada, el conjunt acaba abastant: Tots els tipus de violència: Física Psicològica Sexual Econòmica Social i familiar Dones de totes les edats Diferents classes socials i orígens Idea clau: Ningú està “blindat” contra una relació abusiva, per molt estructurada que tingui la vida. 8.3. Catarsi i anonimat • El llibre és majoritàriament anònim per facilitar que les dones s’obrin sense por. • Per a moltes, el procés d’entrevista i reescriptura ha estat catàrtic: - Algunes ja tenien la situació molt treballada - D’altres van necessitar més temps i pauses per poder explicar-ho tot • Després de publicar el llibre, dues dones han decidit fer pública la seva identitat i vincular-se obertament al projecte. 8.4. Missatge de resiliència: el sentit de «Nankoronaisa» • Nankoronaisa és un concepte japonès que significa aproximadament: «Tot s’arreglarà; el temps ho cura tot.» • Gemma vol transmetre esperança i resiliència: - Que les dones que llegeixin el llibre vegin referents reals de dones que n’han sortit - Que comprenguin que no estan soles i que hi ha recursos i camins de sortida Objectiu principal: sensibilitzar la societat i arribar sobretot a noies joves que poden estar vivint situacions similars sense posar-hi nom. 9. Periodisme local i Santa Tecla: Laia Díaz finalista del Premi Mañé i Flaquer Entrevista a Laia Díaz (periodista i creadora de contingut) Motiu: Laia Díaz és finalista del Premi Mañé i Flaquer en la categoria de periodisme en turisme, gràcies a la sèrie «Ruta per Santa Tecla», coproduïda amb Tarragona Ràdio. 9.1. Què és el Premi Mañé i Flaquer? • Premi de periodisme amb una trajectòria de més de 30 edicions, que reconeix: - Millors treballs periodístics del Camp de Tarragona - Diverses categories, una d’elles específica de turisme • La Laia hi opta amb la campanya de Santatecla que va fer a xarxes. 9.2. La sèrie «Ruta per Santa Tecla» • Contingut: vídeos i peces breus a xarxes socials (sobretot Instagram) que: - Expliquen les Festes de Santa Tecla des d’una mirada molt personal i vivencial - Barreja de periodisme, divulgació i emoció - Mostra com viu la festa una família tarragonina (inclosa la “becària”, la seva filla) • La clau de l’èxit: Identificació massiva de la gent de Tarragona: «La nit de La Baixada de l’Àliga molts nens dormen a casa dels avis, i molts pares surten. Molta gent m’escrivia dient: ‘Hem fet el mateix que tu’.» Exportació de la festa fora de Tarragona: La major part de seguidors de Laia són de Barcelona i l’àrea metropolitana Molta gent es planteja venir a viure les festes després de veure els vídeos • Impacte: - Creixement notable de seguidors durant i després de la campanya - Arriba als 46.000 seguidors a Instagram, fet especialment rellevant perquè crea contingut en català 9.3. Valoració personal i del jurat • La nominació reconeix: - La força narrativa - La proximitat digital - La mirada fresca i vivencial de la festa - La col·laboració entre un mitjà tradicional (Tarragona Ràdio) i una creadora de contingut digital • Laia se sent ja recompensada amb la nominació (entre una seixantena de treballs), però admet que li faria molta il·lusió guanyar. • El veredicte es donarà en una gala (emès per TAC12 i Ona la Torre). 10. Altres elements del programa Encara que més breus, el programa inclou altres peces d’interès: Esports: Nàstic de Tarragona • Falques sobre el partit Nàstic – Hércules al Nou Estadi Costa Daurada (Primera Federació). • Declaracions de l’entrenador Cristóbal Parralo sobre la necessitat de millorar conceptes per ser més competitius. Cultura local i festivals • Anuncis i mencions de: REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25 anys de cinema emergent, sessions ‘Cinema i Vermut’ al Serrallo i ‘Pantalla Tarracó’) Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (Moll de Costa com a espai de referència en fotografia contemporània) Antagonista Teatro amb Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona Programes culturals de Tarragona Ràdio com La Porteria (Justícia Global) o Raulina amb salsa (humor i entreteniment) Publicitat institucional i de serveis • Informació sobre: - Millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i La Canonja - Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona - ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades - Reformes al Tanatori Municipal de Tarragona - Activitats al Port de Tarragona i al Moll de Costa Recursos contra la violència masclista • El conductor repeteix el telèfon del CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Tarragona: CIAT – Telèfon: 677 930 221 • Es reforça el lema del dia: «El masclisme juga brut» i la crida a identificar i denunciar qualsevol forma de violència. 11. Temes principals del podcast Eix central: 25N i violència masclista, travessant tot el programa des de vessants jurídica, política, social, cultural i personal. Temes destacats • Violència masclista i nous escenaris: - Violència econòmica, vicària (incloses mascotes) i digital - Auge de les agressions sexuals entre menors - Impacte de la pornografia violenta i dels discursos antifeministes a xarxes • Retrocés vs. avenços en igualtat: - Preocupació pel negacionisme i el creixement de l’extrema dreta - Necessitat de pedagogia precoç i de dades per rebatre mites • Patrimoni i identitat tarragonina: - 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial i debat sobre el Consorci de Gestió - Pes de la Setmana Santa i el valor simbòlic que una dona assumeixi la sotsprefectura de la Puríssima Sang • Universitat i espai públic: - Projecte URV Espais Segurs com a exemple de disseny urbà amb perspectiva de gènere • Relat i memòria de les víctimes: - Llibre Nankoronaisa com a eina de visibilització, catarsi i esperança • Periodisme local i cultura de ciutat: - Valor del relat periodístic (Premi Mañé i Flaquer) per explicar i projectar Festes de Santa Tecla i identitat tarragonina Fil conductor: la necessitat de posar veu i mirada crítica sobre com la violència patriarcal travessa la vida quotidiana —des de les relacions personals fins als espais urbans, la política i la cultura— i com la ciutat de Tarragona hi respon des de diferents àmbits.

  • 1h 59min

    Pressupost, memòria democràtica i veïnat: Tarragona avui

    Resum general del podcast Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio amb un menú molt variat: actualitat municipal, memòria democràtica, cultura, esport i vida veïnal. Els grans blocs del programa són: Context d’actualitat local: canvi de temps, inminent encesa de llums de Nadal, i aprovació del pressupost municipal 2026 de l’Ajuntament de Tarragona. Memòria democràtica i franquisme: la Torre del Pretori (antiga presó de Pilats) es declara lloc de memòria democràtica, i s’evoca la figura d’Elisa Cardona Ullé, única dona afusellada al Camp de Tarragona pel franquisme. Esport i valors: reflexió sobre el projecte Nàstic de Tarragona Genuine i, més endavant, tertúlia àmplia sobre la temporada del primer equip al Nou Estadi Costa Daurada. Cultura: espai dedicat al Festival Internacional de Cinema REC, al Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona i a dues propostes literàries (la novel·la L’amagatall de Teresa Duc i la traducció de La vida al Mississipí de Mark Twain a càrrec de Marc Donat). Barri i ciutat: sortida “De Ponent a Llevant” al Parc del Francolí, parlant de la vida veïnal, el futur pas del Tour de França i el contracte de la brossa. Perspectiva gitana i 25N: presentació de la jornada «600 anys de resistència femenina gitana» i reflexions sobre el paper de les dones gitanes. El to del programa combina informació rigorosa (pressupost, memòria històrica, serveis municipals) amb conversa distesa (cultura, esport, barri) i elements de publicitat institucional i comercial. Temes principals tractats 1. Aprovació del pressupost municipal 2026 Pressupost de 236 milions d’euros aprovat al plenari amb els vots del PSC, En Comú Podem, Junts per Catalunya i tres regidors no adscrits. L’equip de govern destaca que per tercer any consecutiu els comptes estaran vigents l’1 de gener, evitant aprovacions «in extremis». La tinenta d’alcalde d’Hisenda, Isabel Mascaró, subratlla: Millora de la salut financera: ràtio de deute al 57,07%, el més baix en anys; es redueixen 2,7 M€ en amortitzacions i interessos que es poden destinar a despesa corrent. El 2026 es demanaran 14,9 M€ de préstec, per sobre del que s’amortitza, com a símptoma d’una situació més sanejada que admet més inversió. 1.1. Prioritats de despesa Serveis bàsics i espai públic (despesa corrent): Neteja viària i recollida de residus. Transport urbà (EMT), amb la renovació progressiva de la flota d’autobusos (10 autobusos nous i consolidació de 3 articulats via leasing). Urbanisme, medi ambient i manteniment de l’espai públic. Seguretat ciutadana. Serveis socials: 21 M€ de despesa corrent per mantenir i reforçar serveis a col·lectius vulnerables. Educació: preparació d’uns casals d’estiu (“l’estiuet”) per cobrir el juliol a les llars d’infants municipals. Inversions (19,5 M€): Habitatge social: Continuïtat de la construcció dels 192 habitatges socials del PP10 (via Esmausa) i altres promocions ja en curs. 1,5 M€ per a compra d’habitatges destinats a lloguer social, repartits pels diversos barris per evitar concentracions. Ajuts a comunitats de propietaris (1 M€ en 4 anys) per millores d’accessibilitat i rehabilitació, especialment a la part baixa. Pla de Barris de la part baixa: pendent de resolució de la Generalitat (decisió el 15 de gener); l’Ajuntament confia en una resolució favorable, amb actuacions lligades a habitatge, espai públic i rehabilitació. Pla de xoc per Sant Salvador: 200.000 € per revertir la situació del barri amb actuacions específiques. Millora de la vialitat: 1,5 M€ en asfaltat (exemples recents: Avinguda Roma, Avinguda Andorra). Equipaments i patrimoni: Mercat del Fòrum (partida per a execució de la reforma, fruit també d’acords amb Junts). Intervencions en muralles i patrimoni històric. Continuïtat de les obres al Teatre Metropol, dins la línia d’inversió en Teatres de Tarragona. 1.2. Habitatge i Pla de Barris Mascaró destaca la prioritat de l’habitatge com a política clau: Coordinació amb el Govern de la Generalitat (president Illa) per aprofitar sòl municipal per a habitatge assequible. Voluntat que qualsevol persona que necessiti un habitatge social pugui escollir a quin barri vol viure, i no se la «concentri» en zones concretes. Pla de Barris de la Part Baixa: Inclou actuacions integrals en habitatge, rehabilitació, espai públic i cohesió social. En paral·lel, l’Ajuntament impulsa ajuts propis mentre espera la resolució de la Generalitat. 1.3. Relació amb l’oposició Mascaró agradeix especialment En Comú Podem i Junts, amb qui parla de «socis prioritaris i fiables», així com els regidors no adscrits Gómez Duque i Vidal. Amb Esquerra Republicana, tot i llargues reunions (més de dues hores, diverses vegades), no hi ha acord: ERC afirma que no s’han complert compromisos anteriors; Mascaró defensa que al voltant del 80% dels acords de 2025 estan complerts o en execució (Uniopodaca, habitatge, Centre Cívic de Llevant, asfaltats, etc.). Amb Vox no hi ha marge d’acord, especialment per la seva posició de retallar o eliminar àrees com cultura, incompatible amb el projecte del PSC. 2. Memòria democràtica: Torre del Pretori i Elisa Cardona Es destaca que la Torre del Pretori (antiga presó de Pilats) està a punt de ser declarada lloc de memòria democràtica de l’Estat espanyol. El BOE ja ha publicat la incoació de l’expedient, primer pas per la declaració formal segons la Llei de Memòria Democràtica. L’acte commemoratiu —dins la campanya «50 anys d’Espanya en llibertat»— inclou: Parlaments del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. Presència d’entitats de víctimes de la repressió franquista i autoritats locals. Taula rodona moderada per la subdelegada del Govern, Elisabeth Romero. 2.1. El cas d’Elisa Cardona Ullé Prieto recupera la història d’Elisa Cardona Ullé, veïna de Duesaigües, de 21 anys: Única dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona. Treballava com a cambrera a l’Hotel Nacional; en el context de la Guerra Civil, l’hotel es converteix en espai de pas de persones de diverses ideologies. El 20 de març de 1939 és condemnada a mort en un consell de guerra, acusada de delatar sublevats amagats a l’hotel. Prieto subratlla que no hi havia proves ni testimonis sòlids, només por, venjança i una denúncia precipitada. És empresonada a la presó de Pilats i finalment afusellada al turó de l’Oliva el 22 d’abril de 1939, junt amb altres presos. “Avui, en retornar el nom i la dignitat de l’Elisa com a exemple, volem honorar també tots aquests noms i cognoms que la dictadura va voler esborrar.” Prieto insisteix que la memòria democràtica no és «remenar el passat» sinó un compromís amb la veritat i amb les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. 2.2. La Torre del Pretori com a espai de memòria Va ser epicentre de la repressió franquista a Tarragona: Més de 1.350 persones amuntegades en un espai pensat per a un centenar. Prop de 9.000 presos polítics hi van passar entre 1939 i 1945, en condicions inhumanes. La declaració com a lloc de memòria democràtica vol: Preservar i explicar aquest espai com a part imprescindible de la història de la ciutat i del país. Integrar-lo plenament en el mapa estatal d’espais de memòria. 3. Esport i ciutat: Nàstic Genuine i primer equip 3.1. Espineta amb Tarragonins: Nàstic de Tarragona Genuine El tècnic Rafa Magrinyà reflexiona sobre el projecte Genuine del Nàstic de Tarragona: Equip format per persones amb discapacitat intel·lectual, integrat a la lliga LaLiga Genuine. Representa millor que ningú els valors del club i de la ciutat: comunitat, estima pels colors grana, il·lusió compartida. Idees clau de la peça: Persones que mai havien pogut vestir una samarreta de competició esdevenen referents de valors. Importància de posar les persones al centre: quan passa això, tot millora al voltant (famílies, voluntaris, aficionats). El projecte Genuine proposa un futbol amb: Menys pressió i més humanitat. Menys resultats i més valors. Menys soroll i més veritat. «Celebrem cada gol, però també celebrem cada pas endavant, cada esforç i cada mirada de complicitat.» Crida a la ciutat perquè miri més cap a aquests projectes, no només per orgull, sinó perquè expliquen qui som i qui podem ser com a comunitat. 3.2. Tertúlia del Nàstic (primer equip) Conduïda per Jordi Blanc, amb Pere Valls, Víctor Roca i Emili Guillemat. S’analitza l’empat 0-0 al camp del Villarreal B i la situació a la classificació: El Nàstic té 18 punts, a 2 punts del play-off (Cartagena i Teruel amb 20) i a 6 del líder Atlético Madrilenyo, que té un partit pendent. S’obre distància respectable amb el descens (5 punts sobre l’Antequera). 3.2.1. Valoració esportiva Sobre el partit amb el Villarreal B: Consens que el millor del partit és el punt i haver deixat la porteria a zero. El rival envia dues pilotes al pal, té ocasions clares i podria haver marxat al descans 3-0. Es destaca la gran forma del porter Raúl Rebollo, anomenat irònicament «Sant Rebollo». Problemes detectats: El Nàstic xuta molt poc a porta (només dos xuts en tot el partit). Falta de qualitat i de jugadors diferencials en atac i al mig del camp. Es percep que l’equip està «en construcció» i que el nou entrenador Cristóbal Parralo encara està en una mena de segona pretemporada. 3.2.2. Cristóbal Parralo vs Luis César Es comparen estils: El millor partit amb Cristóbal va ser al camp del Murcia, amb futbol ofensiu però concedint massa al darrere (3 gols encaixats). Ara sembla optar per prioritzar la porteria a zero encara que es generi menys en atac. Es recorda que Cristóbal ha heretat una plantilla dissenyada per Luis César, amb molts jugadors nous i pocs supervivents de l’any anterior. S’apunta al mercat d’hivern com a moment clau per corregir la plantilla (es parla de reforçar defensa, mig i davanter centre, tot i que es reconeix que fitxar al gener és arriscat). 3.2.3. Fortalesa al Nou Estadi Costa Daurada Objectiu compartit: tornar a fer del camp un fortí. Es valora molt positivament l’assistència de públic, malgrat horaris dolents imposats pels drets televisius: Més de 6.000 espectadors a un quart de tres de la tarda, xifres que dupliquen els antics 2.000–3.000 de dècades passades. S’observa una nova fornada de joves aficionats molt fidels, que segueixen l’equip també fora de casa. 3.2.4. Rival proper: Hèrcules Es preveu un partit dur però guanyable contra un històric com l’Hèrcules d’Alacant. Pronòstics dels tertulians: Víctor Roca: 2-0. Pere Valls i Emili Guillemat: 1-0 (prioritzant el resultat per sobre de l’estil). Es confia que la tendència defensiva positiva es complementi amb millora ofensiva. 4. Cultura: cinema, fotografia i literatura 4.1. Festival Internacional de Cinema REC Se’n recorda la proximitat del Festival Internacional de Cinema REC i especialment del programa PRIMER TEST, dedicat a talent emergent: Working in Progress del REC Lab: selecció de 7–10 projectes en fase de postproducció. Els creadors presenten les obres davant experts internacionals (programadors, agents de vendes, professionals de la indústria) que assessoren i orienten. Objectiu: crear un espai de confiança i treball col·laboratiu per polir els films i impulsar-los al circuit internacional. Abans, els equips passen per un workshop preparatori. Screening Test (7 de desembre a l’Antiga Audiència): Visionat públic de la pel·lícula guanyadora abans d’estar acabada. El públic aporta opinions i suggeriments per al muntatge final. Activitat oberta, però cal signar un acord de confidencialitat (no es pot explicar la pel·lícula ni difondre detalls). Es comenten els premis associats al Primer Test: Premis Deluxe Internacional i Nacional. Premi Málaga Work in Progress. Premi Talent Industry International WIPP. Premi de seguiment i prova de projecció individualitzada. 4.2. Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona Es recorda el 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, que reforça la ciutat com a referent de fotografia contemporània a la Mediterrània. Espais i continguts principals: Moll de Costa del Port de Tarragona com a eix central expositiu. Exposicions «Talent latent» i «El despertar d’Ícar». Fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans, treball de Paula Artés, SCAN Films. Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. Fil conductor d’aquesta edició: l’aigua com a inspiració. 4.3. Novel·la L’amagatall de Teresa Duc Entrevista amb l’autora Teresa Duc sobre la seva nova novel·la, L’amagatall: Situada entre 1812 (Guerra del Francès a Tarragona) i 2128, abasta 300 anys i 12 generacions de la família Jornals. Estructura de nissaga familiar amb diversos protagonistes, però amb pes especial del personatge Jan. 4.3.1. Argument i temes Any 2126: en un futur on no existeixen llibres en paper (només informació digital) després d’una “guerra radical” que els ha prohibit, el Jan pateix un brot psicòtic per l’estrès de la vida urbana. Decideix retirar-se a la casa del poble de la besàvia, on troba documents i llibres antics sobre la família. Tot i la mandra inicial, la curiositat guanya i comença a llegir, descobrint secrets i històries familiars. El títol L’amagatall al·ludeix a: Un amagatall físic dins la casa. I sobretot a l’amagatall interior on cada persona guarda records i secrets que potser mai no explicaran. La novel·la combina: Reconciliació personal (del Jan amb ell mateix i amb la seva història familiar). Inquietud i misteri (per la natura dels secrets i el context futurista). Reflexió sobre la memòria i el suport físic del saber (llibres vs. informació digital controlada). 4.3.2. Personatges Jan: protagonista del futur, aclaparat pel ritme del segle XXII. Marieta: besàvia del Jan i figura central d’una generació; nena amb trastorn de l’espectre autista o similar, però amb capacitats especials en altres àmbits, educada amb molt de suport familiar. Altres membres de la família Jornals, alternant homes i dones com a protagonistes segons l’època. 4.3.3. Estructura i estil Dues veus narratives principals: Tercera persona per explicar l’evolució de la nissaga al llarg dels segles. Primera persona en forma de diari del Jan, on narra el seu dia a dia, com se sent i què va descobrint. Teresa Duc manté el seu estil habitual, tot i ser una obra molt diferent de les seves novel·les negres o històriques prèvies. 4.3.4. Presentació Presentació a la Casa de les Lletres (Tarragona), dissabte a les 19 h. Proposta original: no serà una simple lectura, sinó una mena de performance amb companys de l’Escola de Lletres: Petita dramatització, amb actors barrejats amb el públic. Alguns personatges de la novel·la «es faran presents» a l’acte. 4.4. Jornada «600 anys de resistència femenina gitana» Presentació de la jornada que es fa a la Casa del Jardí (Jardins de la Reconciliació, prop de la Via Augusta). Impulsada pel Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat i replicada a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. En parla Trinidad Torres Castro, mediadora i activista gitana. 4.4.1. Objectius de la jornada Donar veu a dones gitanes de diferents territoris (Campclar, Amposta, Tarragona ciutat, etc.). Visibilitzar 600 anys de presència i resistència del poble gitano a la península Ibèrica des de 1425. Reivindicar el paper central de les dones gitanes com a: Transmissores de valors, cultura i identitat de mares a filles i netes. Agents de cohesió i mediació dins la comunitat. La jornada se situa en l’entorn del 25N (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones). Trinidad assenyala que, al seu entorn immediat (Tarragona, especialment la Part Alta i Barris de Ponent), la comunitat gitana treballa perquè, davant qualsevol indici de violència masclista, intervé amb mediació preventiva. Condemna qualsevol forma de violència i insisteix en la importància d’aturar-la a temps. 4.5. Marc Donat i La vida al Mississipí Entrevista breu al traductor Marc Donat, guanyador de la 24a Beca de Traducció Vidal Alcover, per la seva versió al català de La vida al Mississipí de Mark Twain. El llibre, traduït en aproximadament un any a petició de l’editorial, ja s’ha publicat. 4.5.1. Contingut de l’obra Crònica de viatges i llibre de memòries en primera persona: Twain narra els anys en què aprèn a ser pilot de vapors al riu Mississipí. Explica com obté el «carnet» de pilot i els anys de navegació fins a l’esclat de la Guerra de Secessió. El llibre es divideix en dues grans parts: Aprenentatge i vida al riu durant l’època daurada dels vapors. Viatge de retorn anys més tard, quan els vapors ja no tenen el mateix pes i el paisatge (humà i físic) del riu ha canviat. És una lectura entre crònica històrica, política i social, plena de l’humor i la ironia característics de Twain. Té una relació estreta amb Les aventures de Huckleberry Finn: Twain escriu La vida al Mississipí un any abans de publicar Huckleberry Finn. Hi ha escenes, motius i descripcions que resonen amb la novel·la. Inclou un capítol que l’autor pretenia incorporar a Huckleberry Finn, però finalment va quedar fora, de manera que la traducció ofereix una mena de “capítol extra” del clàssic. 5. Veïnat i ciutat: Parc del Francolí i serveis municipals 5.1. Secció «De Ponent a Llevant» al Parc del Francolí Desplaçament del programa al Parc del Francolí, amb Miquel González i Abril Rius, on entrevisten Jordi Miguel, president de l’Associació de Veïns Parc del Francolí. 5.1.1. Tour de França 2025 El 5 de juliol el Tour de França tindrà una sortida d’etapa des de la zona del Parc Francolí. Els veïns: Tenen il·lusió per l’esdeveniment i l’aparador internacional que suposarà per Tarragona. Però reclamen més informació directa de l’Ajuntament sobre: Llogística, talls de trànsit i accessos, especialment per l’entrada d’urgències de l’hospital. Ubicació i impacte de la zona “village” i els camions dels equips. De moment la informació arriba sobretot per la premsa, i esperen reunions específiques amb temps. 5.1.2. Aparcament regulat i hospital Canvis en l’aparcament amb àrees regulades al voltant de l’hospital: Els veïns accepten que als voltants immediats de l’hospital fos necessari regular, atesa la gran rotació de cotxes. Però critiquen que la regulació s’hagi estès a tot el barri, on els carrers solen estar buits i no hi ha grans fluxos comercials. Consideren que els principals perjudicats han estat els residents, que ara han de pagar targeta de resident per aparcar davant de casa. 5.1.3. Centre Obert (CPO) i futura Ciutat Judicial L’associació de veïns va néixer arran de l’anunci de la instal·lació del Centre Obert Penitenciari (CPO) a la zona. Inicialment s’oposaven al projecte o exigien que anés acompanyat de la Ciutat Judicial prevista en el pla original. Es queixen de manca d’informació i diàleg en la fase inicial. Dos anys després de l’obertura del CPO (febrer de 2023): Jordi Miguel reconeix que la convivència ha estat molt normal, sense incidents rellevants. Només apunten alguna zona fosca que pot generar certa inseguretat subjectiva. Sobre el futur fòrum judicial (Ciutat Judicial): Han tingut poca informació directa; la majoria arriba per premsa. S’han vist moviments de maquinària (cates) al terreny, indicant que el projecte comença a caminar. 5.1.4. Brossa i neteja viària El barri va quedar fora del contracte de brossa durant molt de temps, perquè quan es va signar el primer contracte el barri encara no existia formalment. Situació abans del nou contracte (canvi a empresa Urbaser el 5 de novembre): Carrers poc o gens escombrats, màquines que podien estar dos mesos sense passar. Neteja sovint només quan l’associació trucava expressament a tècnics municipals. Ara, amb el nou contracte, confien que la inclusió formal del barri al servei permeti millorar la neteja i deixar enrere l’abandonament. 5.1.5. Inundacions i riu Francolí A diferència d’altres zones (com la Móra), el Parc del Francolí no ha patit grans afectacions en les últimes pluges fortes. El barri no es considera pròpiament zona inundable, tot i estar a prop del riu Francolí. S’apunten obres en curs relacionades amb col·lectors i l’Anella Verda a la zona del parc, lligades a la renaturalització i gestió de l’aigua. 5.1.6. Un pulmó verd per a la ciutat El president veïnal reivindica el Parc del Francolí com a pulmó verd de Tarragona: Convida la ciutadania a baixar-hi no només pel Tour, sinó durant tot l’any. Parc molt utilitzat per passejar, fer esport i fins i tot teletreballar (gent que hi porta l’ordinador i treballa a l’aire lliure). 6. Altres elements i publicitat institucional Al llarg del programa apareixen diverses falques informatives i publicitàries relacionades amb: Rodalies i Regionals de Renfe: millora d’oferta al sud de Catalunya (més trens, menys temps de trajecte, recuperació del trajecte Barcelona–Lleida per l’R13). Diputació de Tarragona (Pla Impuls Dicta): suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes. Port de Tarragona: promoció del Moll de Costa com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” amb museus, exposicions, teatre, gastronomia a El Serrallo. EMATSA: obres de millora de la xarxa de clavegueram, amb tècniques mínimament invasives (sense obrir rases en un 75% dels casos). ICIQ (ICIQ – Institut Català d’Investigació Química): presentació com a referent en processos químics sostenibles, salut i descarbonització. Tarragona Ràdio: oferta de publicitat per a comerços locals, promocions especials i descomptes. Tanatori Municipal de Tarragona: reforma d’instal·lacions i eficiència energètica. Promocions de programes de la casa (Fans de Tarragona, Raulina amb salsa, Tedi Cultura, etc.). Esport: espots del Sempre Nàstic anunciant les retransmissions dels partits al Nou Estadi Costa Daurada. Interlocutors principals Conducció i equip de programa: Josep Sunyer Núria Cartanyà Miquel González Abril Rius Convidats i tertulians: Isabel Mascaró (tinenta d’alcalde d’Hisenda, Ajuntament de Tarragona) Carlos Prieto (delegat del Govern a Catalunya) – àudio de l’acte al Pretori Rafa Magrinyà (tècnic del Nàstic Genuine) Pere Valls (tertúlia Nàstic) Víctor Roca (tertúlia Nàstic) Emili Guillemat (tertúlia Nàstic) Jordi Miguel (president Associació Veïns Parc del Francolí) Teresa Duc (escriptora, L’amagatall) Trinidad Torres Castro (activista i mediadora gitana) Marc Donat (traductor de La vida al Mississipí) Tags Ajuntament de Tarragona Pressupost municipal Hisenda municipal Habitatge social Pla de Barris Part Baixa Sant Salvador Parc del Francolí Tour de França Nàstic de Tarragona Nou Estadi Costa Daurada Nàstic Genuine Primera Federació Memòria democràtica Torre del Pretori Presó de Pilats Elisa Cardona Ullé Guerra Civil Franquisme Delegació del Govern Festival REC Primer Test Screening Test Festival SCAN Tarragona Moll de Costa Casa de les Lletres L’amagatall Teresa Duc Marc Donat La vida al Mississipí Poble gitano Resistència femenina gitana 25N Tarragona Ràdio Brossa i neteja EMT EMATSA Port de Tarragona ICIQ Seccions amb temps {"start_second":0,"end_second":148,"section_title":"Obertura del programa i actualitat breu","section_summary":"Presentació de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio. Salutacions a l’equip tècnic i periodístic. Referència a la pujada lleu de temperatura i a la imminent encesa de llums de Nadal. S’anuncia que el programa tractarà el pressupost municipal 2026, la situació política al plenari i altres temes de ciutat."} {"start_second":149,"end_second":295,"section_title":"Sumari: pressupost, política local i actes religiosos","section_summary":"Es resumeixen els grans temes del dia: • Aprovació del pressupost municipal 2026 (236 M€) i propera entrevista amb Isabel Mascaró. • Menció de la renúncia de la consellera Elisa Vedrina (PP) al seu càrrec municipal. • Referència a la processó extraordinària de la congregació de la Puríssima Sang pels 475 anys del Sant Enterrament. • Presentació de l’anunci que la Torre del Pretori serà declarada lloc de memòria democràtica. Tot plegat es combina amb tocs d’humor entre els locutors."} {"start_second":296,"end_second":405,"section_title":"Espai cultural: novel·la futurista i Canigó 1883","section_summary":"Avanç d’un espai cultural: es presenta la premissa de la novel·la L’amagatall de Teresa Duc, ambientada l’any 2126 i centrada en un protagonista amb brot psicòtic que descobreix documents dels avantpassats en un món sense llibres en paper. Es fa també una digressió sobre la pel·lícula Canigó 1883, que recrea l’ascens de Jacint Verdaguer al Canigó i desperta ganes de rellegir el poema, reflexionant sobre el valor dels llibres antics."} {"start_second":406,"end_second":485,"section_title":"Avanç esportiu: Nàstic i tertúlia de la setmana","section_summary":"S’anuncia que hi haurà tertúlia sobre el Nàstic de Tarragona, després de l’empat sense gols al camp del Villarreal B i la situació irregular de l’equip. Es presenten els tertulians (Pere Valls, Emili Guillemat i Víctor Roca). També s’introdueix la falca publicitària de PortAventura World i altres espais comercials. Finalment es menciona que hi haurà una ressenya del Festival Internacional de Cinema REC."} {"start_second":485,"end_second":624,"section_title":"Espineta amb Tarragonins: el projecte Nàstic Genuine","section_summary":"Secció d’opinió «Espineta amb Tarragonins» amb reflexió de Rafa Magrinyà sobre el Nàstic Genuine. Es destaquen: • La importància de donar oportunitat a jugadores i jugadors que havien quedat fora del mapa esportiu. • El valor emocional de cada gol i cada gest de companyonia. • Com el Genuine ha transformat la manera de viure el futbol a Tarragona: menys pressió, més humanitat i valors. • Crida perquè la ciutat posi el focus en aquests projectes que expliquen qui és Tarragona i qui pot arribar a ser."} {"start_second":625,"end_second":744,"section_title":"Falques institucionals i comercials","section_summary":"Bloc de publicitat institucional i comercial: • Millores a Regionals del sud de Catalunya (Renfe). • Pla Impuls Dicta de la Diputació de Tarragona. • Promoció del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa del Port de Tarragona. • Anuncis d’Obramat i altres empreses. Serveix de transició entre blocs temàtics."} {"start_second":744,"end_second":1292,"section_title":"Memòria democràtica: Torre del Pretori i el cas d’Elisa Cardona Ullé","section_summary":"Reportatge i àudio extens de l’acte a la Torre del Pretori. Es relata: • La publicació al BOE de la incoació de l’expedient perquè la Torre del Pretori (presó de Pilats) sigui espai de memòria democràtica. • Parlaments del delegat del Govern, Carlos Prieto, que recorda el deute memorístic amb Tarragona. • Narració novel·lada però fidel de la vida i mort d’Elisa Cardona Ullé, única dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona: de cambrera a l’Hotel Nacional, al consell de guerra sense proves i l’afusellament al turó de l’Oliva. • Dades sobre la presó: més de 1.350 persones amuntegades i uns 9.000 presos polítics entre 1939 i 1945. • Reflexió sobre la memòria democràtica com a compromís amb la veritat i les víctimes, i sobre el paper actual d’Espanya com a democràcia consolidada i interlocutor internacional."} {"start_second":1292,"end_second":1557,"section_title":"Notícies breus, Festival REC i espai Primer Test","section_summary":"Tornada a estudi. Es fa un recordatori del valor simbòlic de la declaració de la Torre del Pretori i d’Elisa Cardona. Després, Abril Rius presenta el Festival Internacional de Cinema REC i el programa Primer Test: • Explica el format working in progress amb projectes en postproducció assessorable per experts internacionals. • Detalla la sessió Screening Test (7 de desembre a l’Antiga Audiència) amb visionat públic i acord de confidencialitat. • Repàs als diferents premis que ajuden a finalitzar i internacionalitzar els projectes. • Conversa distesa sobre gustos cinematogràfics, especialment sobre finals oberts vs. finals tancats i la satisfacció del públic."} {"start_second":1558,"end_second":1706,"section_title":"Falques de serveis públics i empreses locals","section_summary":"Nou bloc de publicitat i informació de servei: • Obres d’EMATSA per millorar clavegueram amb tècniques sense rasa. • Presentació de l’ICIQ com a centre d’excel·lència científica. • Promoció de Tarragona Ràdio per a publicitat de negocis locals. • Altres espais comercials i institucionals que preparen el terreny per al bloc esportiu."} {"start_second":1707,"end_second":3430,"section_title":"Tertúlia Nàstic: empat a Villarreal B, situació esportiva i futur","section_summary":"Tertúlia àmplia sobre el Nàstic de Tarragona amb Pere Valls, Víctor Roca i Emili Guillemat, moderada per Jordi Blanc. Temes principals: • Anàlisi de l’empat 0-0 a Villarreal B: partit avorrit, el millor és el punt i la porteria a zero tot i les oportunitats i pals del rival. • Importància de Rebollo i de millorar el sistema defensiu (Nàstic és dels equips més golejats del grup). • Situació a la classificació: a 2 punts del play-off i a 6 del líder Atlético Madrilenyo, però amb sensació d’equip que no acaba d’arrencar. • Valoració crítica de la plantilla: molts jugadors nous, menys qualitat que en temporades anteriors, manca de mig del camp creatiu i davanter referència. • Debat sobre l’arribada de Cristóbal Parralo, la comparació amb Luis César, i el canvi d’estil (de futbol obert a prioritzar la porteria a zero). • Debat sobre el mercat d’hivern: necessitat de reforçar defensa, mig centre i davanter, tot recordant la dificultat d’encertar fitxatges al gener. • Importància de tornar a fer del Nou Estadi Costa Daurada un fortí, amb èmfasi en l’elevada assistència de públic (6.000 espectadors en horaris poc atractius) i l’aparició d’una nova generació de joves aficionats. • Comentari del calendari i horaris imposats per la televisió; es compara la tercera categoria espanyola amb altres lligues i es reconeix la dependència econòmica dels drets televisius. • Previsió del partit contra l’Hèrcules: es preveu un partit difícil contra un històric, però amb pronòstics optimistes (2-0, 1-0), prioritzant guanyar encara que no es jugui bé."} {"start_second":3430,"end_second":3840,"section_title":"Tancament de bloc esportiu, falques i inici bloc pressupost","section_summary":"Sortida de la tertúlia amb música i falques diverses (SCAN, Tanatori Municipal, Port de Tarragona, Obramat, ICIQ, etc.). Després es reobre el bloc d’actualitat institucional introduint el tema central: el pressupost municipal 2026. Josep Sunyer contextualitza l’aprovació en data molt primerenca (novembre) respecte a altres anys amb plens el 24 de desembre."} {"start_second":3841,"end_second":5206,"section_title":"Entrevista a Isabel Mascaró: pressupost municipal 2026 en profunditat","section_summary":"Entrevista extensa a Isabel Mascaró, tinenta d’alcalde d’Hisenda, sobre el pressupost municipal de Tarragona per al 2026 (236 M€). Punts clau: • Valoració molt positiva de tenir pressupost aprovat l’1 de gener per tercer any consecutiu, malgrat governar en minoria. • Explicació del procés de negociació amb els grups, començat al setembre, amb reunions llargues per comprovar compliment d’acords previs. • Defensa del compliment del 80% dels acords amb ERC, malgrat el seu vot en contra; detalls sobre Uniopodaca, habitatge social (PP10, compra d’habitatge, Esmausa), Centre Cívic de Llevant, asfaltats (Avinguda Roma, Andorra), etc. • Agraïment explícit a En Comú Podem i Junts, i també als regidors no adscrits que han prioritzat l’interès de ciutat per sobre de tàctiques partidistes. Distància clara amb Vox, que voldria eliminar cultura. • Detall del millor context econòmic: reducció de deute (57,07%), alliberament de 2,7 M€ d’amortització i interessos, capacitat de demanar 14,9 M€ de préstec per a inversions. • Prioritats de despesa: neteja, transport urbà (renovació de flota EMT), urbanisme, medi ambient i espai públic, seguretat, serveis socials (21 M€), educació (casals d’estiu municipals). • Inversions: habitatge social (construcció i compra), ajuts a comunitats veïnals (1 M€ en 4 anys, especialment a la Part Baixa), Pla de Barris a la part baixa (pendent de Generalitat), pla de xoc per Sant Salvador (200.000 €), asfaltats (1,5 M€), projecte del Mercat del Fòrum, actuacions en patrimoni (muralles, Teatre Metropol). • Menció a la importància de disposar del Pla de Barris de la part baixa (resolució el 15 de gener), i confiança en la qualitat del projecte presentat. • Explicació sobre el funcionament del romanent de tresoreria i la seva utilització un cop liquidat l’exercici (28 de febrer). • Reflexió final sobre el 2026 com a any que es preveu positiu però exigent, amb l’objectiu de seguir millorant serveis i inversions sense estridències, gestionant la «caldera» amb prudència i constància."} {"start_second":5207,"end_second":5324,"section_title":"Falca Sempre Nàstic i avanç del partit Nàstic-Hèrcules","section_summary":"Falca esportiva del programa Sempre Nàstic, anunciant la retransmissió del partit de la jornada 14 de Primera Federació: Nàstic – Hèrcules al Nou Estadi Costa Daurada, diumenge a les 16 h. Es convida a participar en el Joc de la Por a través de xarxes socials i WhatsApp i es recorda el patrocini d’Obramat, Loto Express, Petit Tarracó i Royal Tarracó."} {"start_second":5325,"end_second":5963,"section_title":"De Ponent a Llevant: veïns del Parc del Francolí","section_summary":"Secció en directe des del Parc del Francolí amb Miquel González, Abril Rius i el president de l’Associació de Veïns, Jordi Miguel. Temes tractats: • Preparatius per a la sortida del Tour de França (5 de juliol): il·lusió veïnal però manca d’informació directa sobre logística, talls de trànsit i zona village. Especial preocupació per garantir accessos a l’hospital. • Situació de l’aparcament regulat al voltant de l’hospital i al barri: acceptació parcial de la regulació a la zona hospitalària, però queixa perquè la resta de carrers (residencials) són de pagament i sovint queden buits; veïns veuen innecessària l’extensió de la zona blava. • Origen de l’associació lligat a l’arribada del Centre Obert Penitenciari (CPO): crítica inicial a la manca de diàleg i d’informació, i demanda que es complís el pla complet (CPO + Ciutat Judicial). Balanç actual: convivència normal, sense incidents greus. • Estat de la Ciutat Judicial: veïns observen moviments de cates al terreny; la informació formal encara és escassa. • Neteja i contracte de brossa: el barri havia quedat fora del primer contracte; això comportava abandó i neteges només quan els veïns ho reclamaven. Ara, amb el nou contracte (Urbaser, des del 5 de novembre), hi ha expectatives de millora. • Inundabilitat: el barri no ha patit episodis greus en darreres pluges, tot i la proximitat al riu Francolí. Referència a obres d’Anella Verda i col·lectors al parc. • Reivindicació del Parc del Francolí com a pulmó verd de la ciutat i espai ideal per passejar, fer esport i fins i tot teletreballar. Invitació que la ciutadania el gaudeixi tot l’any, no només en ocasió del Tour."} {"start_second":5963,"end_second":6044,"section_title":"Repetició falca Sempre Nàstic i promocions de programes","section_summary":"Nova emissió de la falca del Sempre Nàstic sobre el partit contra l’Hèrcules. Tot seguit, promocions de programes de Tarragona Ràdio com Fans de Tarragona, Raulina amb salsa (amb to humorístic sobre els horaris), i Tedi Cultura, que destaquen l’aposta de l’emissora per la música local i la cultura."} {"start_second":6061,"end_second":6685,"section_title":"Bloc cultural: L’amagatall de Teresa Duc i jornada gitana","section_summary":"Espai cultural conduït per Núria Cartanyà. Primera part: entrevista a Teresa Duc sobre la novel·la L’amagatall: • Premissa: any 2126, protagonista (Jan) amb brot psicòtic que fuig a la casa de la besàvia en un món on s’han prohibit els llibres en paper, substituïts per informació digital controlada. Hi troba documents i llibres familiars que revelen la història dels seus avantpassats. • Novel·la coral que recorre 300 anys (1812–2128) i 12 generacions de la família Jornals. Barreges de futurisme, memòria familiar i introspecció. • El títol L’amagatall remet al lloc físic on es guarden coses, però sobretot al «magatzem interior» de secrets personals. • Personatge destacat: Marieta, besàvia del Jan, nena amb dificultats d’habilitats socials però grans capacitats en altres àmbits. • Estructura narrativa amb dues veus: tercera persona (nissaga) i primera persona (diari del Jan). • Presentació del llibre a la Casa de les Lletres amb una performance teatralitzada amb companys de l’Escola de Lletres. Segona part: conversa amb Trinidad Torres Castro sobre la jornada «600 anys de resistència femenina gitana»: • Acte organitzat pel Pla Integral del Poble Gitano a la Casa del Jardí, emmarcat en el 25N. • Hi participen dones gitanes de diversos territoris (Campclar, Amposta, Tarragona ciutat), que explicaran experiències i posaran en valor la llibertat, dignitat i força de la dona gitana. • Es remarca el paper de les dones com a transmissores de cultura i valors del poble gitano i com a mediadores en casos de conflicte. • Sobre la violència masclista: Trinidad explica que al seu entorn treballen amb prevenció i mediació; insisteix que qualsevol indici s’ha d’abordar de seguida i que no hi ha justificació per a la violència."} 17. {"start_second":6686,"end_second":7119,"section_title":"Bloc literari: traducció de La vida al Mississipí","section_summary":"Tancament del bloc cultural amb entrevista breu a Marc Donat, guanyador de la 24a Beca de Traducció Vidal Alcover, per la seva traducció al català de La vida al Mississipí de Mark Twain. • Donat explica que l’editorial li va demanar de traduir el llibre en un any per poder-lo publicar per Nadal, i que ha passat aquest temps “vivint” amb Mark Twain. • El llibre és una crònica de viatges i memòries en què Twain narra el seu aprenentatge i exercici com a pilot de vapors al riu Mississipí, i un viatge de retorn anys després, quan la realitat del riu ha canviat. • S’hi combina descripció del paisatge, crònica social i política, i l’humor característic de Twain. • El volum té forts lligams amb Les aventures de Huckleberry Finn, escrita poc després: comparteixen ambient, motius i fins i tot conté un capítol que l’autor pretenia incloure a la novel·la però que finalment en va quedar fora, actuant com una mena de «capítol extra». • Núria Cartanyà clou el programa destacant la importància d’aquestes traduccions per acostar clàssics universals al lector en català."}]}```