Panorama general del programa Episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio marcat per tres grans eixos: • Seguretat urbana i tecnologia policial amb el cap de la Guàrdia Urbana. • Teixit associatiu i reivindicacions socials amb Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats. • Mirada internacional i memòria històrica amb l’anàlisi de les eleccions a Xile i el record de Víctor Jara. Entre mig, el programa combina publicitat local, espais culturals, memòria esportiva (ascens del Nàstic de Tarragona), agenda de Nadal i una secció gastronòmica. 1. Obertura, to del dia i reflexió generacional 1.1. Benvinguda i actualitat meteorològica • Presentació del programa i equip de Tarragona Ràdio. • Comentari sobre els xàfecs intensos dels darrers dies i la incertesa dels temporals de final d’any. • Referència al recent acte del 168è aniversari de la Guàrdia Urbana al Teatre Tarragona i anunci de l’entrevista amb l’intendent en cap Manuel Vázquez. 1.2. Avanç de continguts del programa El conductor desgrana els temes que vindran: • Guàrdia Urbana: balanç de criminalitat 2025 i novetats 2026 (càmeres i pistoles Taser). • Dinar de Nadal de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona i Mare Terra Fundació Mediterrània, amb reconeixement a Tarragona Ràdio per 39 anys al costat de les entitats. • Anàlisi de Xile: victòria de l’extrema dreta de José Antonio Kast i preocupació per la tornada de l’herència pinochetista. • Memòria esportiva: record dels 20 anys de l’ascens del Nàstic de Tarragona a primera divisió (podcast 1886. Història d’un escut). • Cavalcada de Reis a Sant Pere i Sant Pau: nous vestits i crida a voluntariat. • Secció de cuina amb recepta de tàrtar de gamba vermella de Tarragona. 1.3. Micropíndola “Espineta amb Tarragonins”: créixer als 20 La estudiant en pràctiques Míchel Pijuan fa una peça breu, íntima i molt marcada per la primera persona sobre el fet de créixer i avançar als 20 anys: • Viure entre la il·lusió i el vertigen. • Acceptar que dubtar no és feblesa, sinó senyal que allò que fem ens importa. • Conviure amb la por a fallar i, alhora, les ganes de provar coses noves. • Aprendre que els errors formen part del camí i que cada pas, per petit que sigui, pot obrir portes. “Al final, el que importa no és tenir-ho tot clar, és avançar amb dubtes, seguir endavant amb confiança i aprendre de tot plegat.” El conductor li reconeix el valor de la reflexió i com aquesta fa d’anada i tornada: els joves aprenen, però l’equip també aprèn d’ells. 2. Guàrdia Urbana de Tarragona: balanç, noves unitats i tecnologia 2.1. Aniversari del cos i estructura de personal Conversa extensa amb Manuel Vázquez, intendent en cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona: • Celebració del 168è aniversari (11 de desembre) al Teatre Tarragona amb reconeixements interns i exposició de vehicles i unitats oberta a escoles i ciutadania. • Plantilla actual: 250 efectius, amb 15 agents en formació, i objectiu polític d’arribar a 260. • Reorganització interna: oposicions de promoció interna el 2026 per reforçar l’escala bàsica i intermèdia. • Voluntat de feminitzar els comandaments, però amb dificultats per manca de dones aspirants: - Hi havia 8 places reservades per dones, només se n’han cobert 4. - La normativa exigeix 2 anys d’antiguitat per ascendir d’escala, fet que endarrereix l’arribada de dones als llocs de comandament. 2.2. Balanç de criminalitat a Tarragona L’intendent presenta les tendències dels fets delictius a la ciutat: • Descens general de delictes contra la propietat, especialment: - Robatoris a l’interior de domicili. - Furts i delictes contra el patrimoni en general. - En alguns casos, disminucions de fins al 44% en robatoris a domicilis. • Violència sexual: - Increment notable dels casos que abans es tipificaven com a abusos sexuals (tocaments, etc.). - Baixada de les agressions sexuals amb penetració (–16% respecte el mateix període de l’any anterior). L’explicació del descens se centra en: • Plans d’acció intensius coordinats amb Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional: - Patrullatges reforçats, ús de drons, unitat canina, UPRP, ARRO i patrulles de seguretat ciutadana. - Actuació “a cada racó de la ciutat” en punts calents detectats. • Treball d’investigació (sobretot dels Mossos) per resoldre casos i detenir autors. 2.3. UPRP: Unitat Policial de Reforç i Proximitat Es detalla el funcionament de la nova unitat UPRP, en marxa des de Santa Tecla (17 de setembre): • Diferència clau: no és una unitat reactiva, sinó proactiva i preventiva. • No va, d’entrada, a baralles, accidents o avisos de rutina; surt cada dia amb un catàleg de serveis programats. • Objectiu: prioritzar allò que preocupa la ciutadania: - Incivisme en parcs i places (Parc de la Ciutat, Parc de la Reconciliació, zona de l’Amfiteatre Romà...). - Botellots, consum d’alcohol a la via pública, venda de drogues, grups que generen inseguretat. • Funcionament operacional: - Patrulles a peu: estacionen la furgoneta i recorren carrers i zones d’oci nocturn (especialment divendres i dissabtes). - Durant el Nadal, també reforcen zones comercials i d’afluència. - Si cal, donen suport en incidents greus com a unitat de reforç. • Composició: 12 agents + 2 caporals, seleccionats per la seva capacitat de proximitat i gestió de situacions complexes. • Resultats: augment de presència al carrer, més identificacions, denúncies per ordenances i detinguts per salut pública, armes o requeriments judicials. 2.4. Pistoles Taser i càmeres personals 2.4.1. Pistoles Taser i càmera associada • S’han adquirit pistoles Taser (dispositius electrònics de control), però encara no es fan servir fins rebre les autoritzacions administratives. • Cada Taser porta incorporada una càmera al pit del caporal o cap de torn. • Característiques de gravació: - El sistema grava contínuament, però només guarda el minut anterior a treure l’arma i tota la intervenció posterior. - Garantia de transparència i seguretat jurídica per als agents i per al ciutadà. • Ús de la Taser: - Regulat per protocol intern, resolucions del Parlament de Catalunya i observacions del Síndic de Greuges. - Arma intermèdia entre la defensa policial i l’arma de foc, pensada per immobilitzar amb descàrrega elèctrica sense lesions greus en casos de violència extrema. 2.4.2. Càmeres personals per a totes les patrulles • A partir de gener de 2026 s’inicia el procés perquè totes les patrulles disposin de càmera al pit. • Implementació prevista en dos anys fins que tot agent al carrer tingui dispositiu d’enregistrament. • Gestió de dades i privacitat: - Compliment estricte de la llei de protecció de dades. - Imatges custodiades internament, amb accés només del Delegat de Protecció de Dades. - Conservació màxima d’un mes, llevat que s’hagin d’aportar com a prova a jutjats o autoritats. 2.5. Videovigilància fixa i drons 2.5.1. Càmeres a la via pública • Experiència positiva amb càmeres instal·lades a la part baixa de la ciutat, connectades a la sala de coordinació. • Ús en temps real: - S’han fet detingudes en directe en observar delictes per càmera. • Ús forense: - Recuperació d’imatges per identificar autors i reconstruir fets. - Peticions diàries d’imatges de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional per a investigacions. 2.5.2. Unitat de drons • Tenen tres drons, considerats una eina clau dins la videovigilància mòbil. • Aplicacions principals: - Controls d’alcoholèmia i trànsit: comprovar cinturó, ús del mòbil, maniobres evasives. - Plans d’acció als barris: vigilància aèria de fets delictius i incivisme. • Cada operació amb drons requereix autorització prèvia de la Direcció General d’Administració de la Seguretat. 2.6. Seguretat viària: alcohol, drogues i radars • S’apropa el darrer cap de setmana de sopars d’empresa i festes de Nadal. • Es recorda que hi haurà controls d’alcoholèmia coordinats amb Mossos a vies com la T-11, i també radars. • Controls matí, tarda i nit, amb participació també de la UPRP. • Preocupació especial per: - Alcohol i drogues al volant com a causa de molts accidents. - Tenència de drogues, armes i altres elements il·lícits detectats en controls. Missatge central: evitar conduir si s’ha begut o consumit substàncies. La prioritat és evitar víctimes, més enllà de les multes. 2.7. Perspectives 2026: digitalització i nous recursos • L’estructura del cos es considera completa amb la UPRP; no es preveuen noves unitats. • Renovació contínua de vehicles i tecnologia (programari per a reconstrucció d’accidents, etc.). • Objectiu 2026: digitalitzar “absolutament tot” el funcionament de la Guàrdia Urbana: - Treballar sense paper, per eficiència i sostenibilitat. - Disposar d’estadístiques i informació en temps real per respondre a peticions veïnals. - Exemple: que una veïna pugui saber quan s’ha repintat un pas de vianants que havia reclamat. • Coordinació amb Mobilitat per instal·lar reduectors de velocitat (com a Bonavista) i reduir accidents i gravetat de lesions. 2.8. Relació amb altres cossos policials • Vázquez destaca la bona sintonia i coordinació amb: - Mossos d’Esquadra (cos principal de referència). - Guàrdia Civil. - Policia Nacional. - Policia Portuària (per la zona oberta del Port de Tarragona). • Reconeix la importància d’aquesta col·laboració en el seu discurs d’aniversari al Teatre Tarragona. 3. Entitats i teixit social: dinar de Nadal, habitatge i unitat veïnal 3.1. Dinar de Nadal de la Coordinadora d’Entitats i Mare Terra Taula d’estudi amb Ángel Juárez (president de Mare Terra Fundació Mediterrània i de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona) i Dani Juárez (responsable de comunicació): • Presenten el dinar de Nadal de la Coordinadora i Mare Terra, a l’hotel Tarraco Parc. • Assistència prevista: prop d’un centenar de persones. • Presència d’entitats molt diverses: - Veïnals, cíviques, esportives, culturals, d’immigrants, etc. • Objectius del dinar: - Espai de retrobar-se, compartir i donar-se ànims després d’un any dur. - Fer sinergies i reforçar la lluita per una Tarragona millor. 3.2. Reconeixement a Tarragona Ràdio • S’anuncia un premi de la Coordinadora a Tarragona Ràdio: - Per haver estat al costat de les entitats durant 39 anys, camí dels 40. - Valorat perquè el premi no prové de subvencions, sinó d’una petita part (2–3 €) que cada entitat aporta amb el seu menú. • Ángel Juárez subratlla que aquest és el valor real del reconeixement: ve del teixit social, finançat per les mateixes entitats. 3.3. Clima polític internacional i esquerres en crisi Juárez fa una reflexió molt crítica i en to personal (barreja català/castellà) sobre: • Deriva política internacional: - Victòria de l’extrema dreta a Xile (tema que es reprèn després amb un analista). - Derives autoritàries a Nicaragua (govern d’Ortega) i la complexitat del cas Cuba. • Crítica a sectors de l’esquerra que s’han tornat oportunistes i que han utilitzat processos revolucionaris per enriquir-se. • Posicionament personal: es reivindica a la “trinxera dels drets humans i del sentit comú”. 3.4. Habitatge social i responsabilitat política Tema central del discurs d’Ángel Juárez: • Denúncia de la manca crònica d’habitatge social a Tarragona i al conjunt de l’Estat: - Joves que no poden aspirar a un pis propi amb les seves condicions laborals. - Milers de persones sense solucions realistes. • Afirma que l’argument “no hi ha terrenys” no és creïble: - Es poden comprar terrenys o expropiar-los amb les eines legals existents. - El que falta és valentia política i resistència a les pressions de grans constructores. • Missatge contundent: “Qui no solucioni el tema de l’habitatge social que plegui. No està preparat per governar, sigui del partit que sigui.” • Recorda el cas de Santa Tecla (El Salvador) com a exemple d’ajuntament que compra o lloga terreny als municipis veïns per fer habitatge per als qui no poden pagar. 3.5. Jaume I, finances municipals i responsabilitat institucional • Juárez celebra la resolució judicial pel pàrquing Jaume I, que evita pagar 11 milions d’euros des del pressupost municipal. • Considera que això alleuja les arques municipals, després d’anys on es parlava d’“ajuntament arruïnat”. • Felicita qui hagi impulsat i guanyat el procés judicial, més enllà del color polític. 3.6. Fragmentació veïnal i crida a la unitat Un altre eix fort de la intervenció d’Ángel Juárez és la unitat del moviment veïnal: • Denúncia vetos, boicots i campanyes contra algunes entitats. • Critica la proliferació de moltes federacions de veïns en una ciutat petita com Tarragona: - Abans amb una sola federació es van impulsar grans canvis a la ciutat amb gent de diverses tendències. • Idea clau: “Qui vingui a dividir el moviment social i veïnal no és el nostre amic.” • Alerta sobre barris històrics on ja no hi ha associació de veïns, quan havien estat referents. 3.7. Pobresa a Ponent, FAVIC i Habitatge de Catalunya Ángel Juárez, ara també com a representant de la FAVIC (Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya) a Tarragona i província, subratlla: • Les dades que situen la zona de Ponent (Tarragona Sud) com una de les més pobres de Catalunya. • Critica que hi hagi una gran presència de partits com Vox a barris com Campclar, on la gent és especialment vulnerable a promeses fàcils. • Denúncia l’absència del responsable d’Habitatge de la Generalitat a Tarragona: - Assegura no conèixer encara el director/a. - Reclama una reunió urgent amb la consellera a Barcelona. - Exigeix que siguin ells (administració) qui vagin a Campclar a donar la cara i buscar solucions. 3.8. Joventut, relleu generacional i compromís Dani Juárez aporta la visió generacional: • A les reunions de 2025 es repeteix la frase “hi ha moltes coses pendents”. • Les persones de la generació d’Ángel (i dels seus pares) s’estan fent grans i pateixen problemes de salut. • Dani veu que la seva generació no està recollint el testimoni i no lluita per res amb la mateixa intensitat. Fa una crida perquè el jovent es comprometi amb la ciutat, el barri i casa seva i no limiti el seu activisme a les xarxes socials. 3.9. Desitjos per al 2026: amor, solidaritat i lluita jove Al tram final, se’ls demana un desig per al 2026: • Ángel Juárez: que hi hagi més amor i solidaritat, i menys soledat extrema: - Especialment en gent gran i joves amb problemes de salut mental i alt risc de suïcidi. • Dani Juárez: que la seva generació comenci a lluitar pel que vol i per la ciutat de Tarragona. 4. Anàlisi de les eleccions a Xile i la deriva ultradretana 4.1. Context i convidat L’espai internacional es centra en Xile, on ha guanyat les eleccions el candidat d’extrema dreta José Antonio Kast. Convidat: • Francisco Javier Alvear, membre de l’Associació Salvador Allende de Tarragona, doctor en comunicació per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i analista de processos polítics a Llatinoamèrica. 4.2. Impacte simbòlic de la victòria de Kast • El resultat és viscut com un cop molt fort per a: - Les persones que han lluitat per un país més just i igualitari. - Les víctimes i defensors dels drets humans després de la dictadura de Pinochet. • Però, alhora, no és un resultat sorprenent: - Les enquestes recents ja apuntaven a la seva victòria. - S’emmarca en una onada internacional de pujades de l’extrema dreta. • Alvear adverteix que Xile pot ser mirall d’Espanya, on processos similars podrien produir-se. 4.3. Herència de la dictadura i continuïtats institucionals • Recorda que en el plebiscit per mantenir o no Pinochet, el dictador va obtenir més del 40% dels vots. • L’herència pinochetista continua viva: - A l’aparell judicial. - Als poders econòmics i als grans mitjans. • Encara és vigent la Constitució de 1980, obra del règim: - Tot i modificacions i un ampli procés constituent fallit, segueix sent la base legal del país. 4.4. Qui és José Antonio Kast? • Procedeix d’una família gremialista (corrents d’ultradreta chilena vinculada a Jaime Guzmán i la UDI). • Perfil ideològic: - Ultradreta, ultracatòlic, profundament homòfob, xenòfob i masclista. - Defensa l’eliminació del Ministeri de la Dona i de l’avortament inclús en casos de violació. • Origen familiar: - Pare nazi alemany, fotografiat amb uniforme de les SS. - Part de l’onada de nazis fugits que es van establir a Amèrica Llatina (sud de Xile, Argentina...). • Relació amb la religió: - Vinculat a sectes ultracatòliques properes a Legió de Crist o Opus Dei. - En el discurs de victòria, agraeix a Déu i li demana “saviesa i temprança”. 4.5. Eixos de la seva campanya Malgrat el seu perfil ideològic, en campanya va evitar entrar en temes culturals (matrimoni igualitari, avortament, etc.), dient que “ja el coneixien”. Es va centrar sobretot en tres grans eixos: 4.5.1. Immigració • Xile, país fins fa poc sense presència de població negra, ha rebut una gran onada migratòria, especialment de Veneçuela: - Molts immigrants van arribar a peu, travessant el Carib, el tròpic i la cordillera dels Andes, entrant pel Desert d’Atacama. - Molts s’han establert en barris de barraques i campaments improvisats a places públiques, que han degenerat en problemes de convivència. • Alvear recorda que l’arribada massiva va ser incentivada pel govern de Piñera, que va fer una crida pública als venezuelans contra el règim de Maduro. • La immigració s’ha associat a nous tipus de delinqüència: - Arribada del Tren de Aragua (organització mafiosa molt violenta). - Augment de secuestres, robatoris amb violència (portonazos), homicidis. • Kast capitalitza aquest malestar prometent mà dura i control fronterer. 4.5.2. Delinqüència i “ordre” • Xile manté, històricament, índexs de criminalitat baixos respecte la regió, però han augmentat casos i percepció d’inseguretat. • Frase significativa de Kast: “Als delinqüents els hauran de visitar al cementiri o a la presó.” • El govern de Boric no ha sabut contrarestar el relat: no ha comunicat bé que, en termes comparatius, el país segueix essent menys violent que altres. 4.5.3. Economia i poder adquisitiu • Xile és un país molt car, amb preus “europeus” però sous sub-europeus. • Alvear destaca: - Augment de preus de la cistella bàsica i dels lloguers. - El Banc Central mostra una caiguda del poder adquisitiu real. • El govern de Boric va optar per una política d’austeritat i “equilibri pressupostari”, amb un ministre procedent de la concertació (responsable en part de consolidar el model neoliberal de Pinochet). • Resultat: molta gent no arriba a final de mes; això alimenta el discurs de Kast. 4.6. Error estratègic de la candidatura de l’esquerra (Janet Jara) • Janet Jara, candidata de l’esquerra, es percep com a hereva del govern Boric i dels seus errors econòmics. • La seva campanya és qualificada d’“aberrant” i “poc encertada” en clau comunicativa: - Intenta capturar el centre sent militant comunista, fins i tot dient-se “socialdemòcrata”, fet que descol·loca els seus propis votants. - Abusa d’un discurs “pobrista” (infància humil, cuna de vímet, etc.) en un país molt classista, on molts sectors populars aspiren a identificar-se amb les classes altes. • Suggereix que hauria d’haver parlat a l’esquerra amb un discurs més crític i autocrític, en lloc de buscar un centre que no la sentia creïble. 4.7. Fake news i guerra bruta • A la primera volta es va donar una campanya bruta de fake news contra un altre candidat de dreta per part de l’entorn de Kast: - Vídeos falsificats, imatges manipulades. - S’hi va detectar la participació d’un alt executiu d’un canal de televisió i un exèrcit de troles. • Un cop eliminat el rival intern, Kast va mantenir una campanya “de guant blanc” amb estil fortament americanitzat (imatge, veu, to, escenografia). 4.8. Connexions amb Estats Units • Esment de suport o simpatia de Donald Trump cap a Kast. • Relació de Kast amb un economista de cognom Daza, vinculat a grans think tanks nord-americans i que podria ser ministre d’Hisenda. • Diversos viatges de Kast als EUA per rebre consell de grans lobbies econòmics. 4.9. Parallels amb Espanya: ajudes socials i risc polític • Alvear adverteix que el que passa a Xile es pot reproduir a Espanya si l’esquerra abandona els més vulnerables: - Critica la gestió de les ajudes COVID i del kit digital, reclamades enrere amb interessos, i les traves a la renda bàsica. - Posa l’exemple d’una dona que perd la renda bàsica per acceptar una feina temporal de Nadal preparant paquets. • Frase clau: igual que a Xile, un govern pot caure no per rivals polítics, sinó pels qui no arriben a final de mes. 4.10. Tancament amb memòria i Víctor Jara • L’analista conclou que, malgrat tot, l’esperança no s’ha de perdre. • Recorda la figura de Víctor Jara com a símbol universal de lluita per la dignitat. • S’emet el tema “El derecho de vivir en paz”, reforçant el fil entre memòria històrica, drets humans i present polític. 5. Memòria esportiva: l’ascens del Nàstic a Primera (2006) Espai de podcast intern de Tarragona Ràdio, dins la sèrie 1886. La història d’un escut, dedicat al Nàstic de Tarragona. 5.1. El partit de Jerez i l’ascens • Data clau: 3 de juny de 2006. • Estadi: Chapín, a Jerez de la Frontera. • Resultat: 0–0 entre el Nàstic i el Xerez CD. • Amb aquest punt, el Nàstic certifica l’ascens directe a Primera Divisió, 56 anys després de l’última presència (temporada 1949–50). • Context de lliga: - Temporada 2005–2006, 23 victòries, 7 empats i 12 derrotes. - 48 gols a favor, 38 en contra. - Segon equip menys golejat de la categoria, només superat pel líder Recreativo de Huelva. - El sistema d’aleshores no tenia playoff: pujava directament el top 3. 5.2. Claus esportives de la temporada • Entrenador: Luis César Sampedro, amb Quico Ramírez de segon i Xavi Bartolo de preparador físic. • Estructura d’equip basada en una gran solidesa defensiva: - Porters: Rubén Pérez i Álvaro Iglesias es reparteixen gairebé els minuts. - Defenses destacats: Ruz, David García, etc. • Golejadors: - Irurzun (11 gols), únic jugador que supera la barrera dels 10. - Diego Torres (7 gols) i Antoni Pinilla (6) completen el podi. • Jugador clau al mig del camp: Abel Boades, amb 35 titularitats. • Espina clavada: el somni a Primera dura només una temporada, ja que el Nàstic és cuer el 2006–2007 i baixa de nou a Segona. 5.3. Plantilla i estructura del club Repàs de noms de la plantilla que va assolir l’ascens: Rubén Pérez, Álvaro Iglesias, Sant Ruz, Diego Reyes, Jairo, David García, Llera, Abel Boades, David Cuéllar, Carlos Merino, Irurzun, Bolo, Pinilla, Diego Torres, Morales, Ekpoqui, València, Marco, Cudina, Serrano, Manolo Martínez, Iván Romero, Miguel Pérez, Lupídio, Óscar Álvarez, Nano, Carrión, Alfonso Vera, Salguero, Álex Pérez i un jove Joan Oriol. • President del club: Josep Maria Andreu. • Director esportiu: José Sicart. 5.4. Cobertura de Tarragona Ràdio i vivència col·lectiva • Tarragona Ràdio realitza un desplegament especial: - Programació des de les 10 h del matí fins a les 4 h de la matinada. - L’endemà, cobertura de la rebuda a la Plaça de la Font i rua per la ciutat. • Milers d’aficionats segueixen el partit en pantalla gegant a la plaça. • S’escolten fragments d’entrevistes i declaracions emocionades de: - Jugadors (Diego Torres, David García, Bolo, Codina, Pinilla...). - Entrenador Luis César. - President Josep Maria Andreu. - L’aleshores president de la Generalitat Pasqual Maragall i l’alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal. • Atmosfera d’eufòria: - Cants d’“Ja som de primera” i il·lusió per visitar camps com el Bernabéu. 6. Cultura, Nadal i proximitat als barris 6.1. Cavalcada de Reis a Sant Pere i Sant Pau: nous vestits i recorregut Entrevista amb Manu Barea, de l’Associació Cultural Unió d’Arts Escèniques, sobre la cavalcada de Reis al barri de Sant Pere i Sant Pau. 6.1.1. Recuperació i organització • La cavalcada no és nova, però fa 5 anys que es va recuperar amb un format renovat. • Organització mitjançant comissió conjunta de diverses entitats “vives” del barri. • L’objectiu és que la cavalcada tingui coherència i sentit narratiu, no sigui només un “carnaval de comparses”. 6.1.2. Nous vestits i finançament • Gran novetat: nous vestits per als Reis Mags i patges. • Inversió total prevista: 13.000 €. • Finançament principal: subvenció de la Diputació de Tarragona a l’entitat de Barea, complementada per aportacions de la resta d’entitats. • Es renoven i amplien els vestits de patges: - Es passa a tenir 30 vestits nous en total. - 20 vestits amb el projecte subvencionat i 10 més finançats col·lectivament. • S’ha buscat adequar els vestits a l’origen simbòlic de cada rei, evitant barrejar estils i colors. 6.1.3. Recorregut i logística • Arribada dels Reis: 5 de gener, 17 h, a la Font del Pi, al Camí del Pont del Diable. • Recorregut itinerant pels carrers principals del barri fins al Centre Cívic (traçat ja conegut pels veïns en altres actes itinerants). • Al Centre Cívic: - Berenar i espai per fer “caliu”. - Entrega personal de regals als infants, prèvia sol·licitud de les famílies. 6.1.4. Comitiva i sorpreses • Obriran la cavalcada els Picapiedra Bikers, amb motos que creen expectació sonora. • Segueix una banda de trompetes i cornetes amb música tradicional de cavalcada. • Element nou i misteriós: - Un element central que “dona sentit a la història dels Reis Mags”. - Serà lliurat pels Reis mateixos; no se’n revela la naturalesa per mantenir la sorpresa. • A continuació: - Patges amb torxes. - Carrossa de Melcior. - Més patges i carrossa de Gaspar. - Possible element addicional pendent de confirmar. - Carrossa de Baltasar i els seus patges per tancar la comitiva. 6.1.5. Activitats prèvies: jaima reial • 18 de desembre, 17 h, al Centre Cívic: - Instal·lació d’una jaima reial. - Les famílies poden portar les cartes als patges. - Els infants poden conèixer més la història dels Reis: qui són, d’on venen i què fan. 6.2. Recepta de Nadal: tàrtar de gamba vermella de Tarragona Secció gastronòmica amb el cuiner David Jansà, que proposa un tàrtar de gamba vermella de Tarragona. 6.2.1. Principi bàsic • Clau absoluta: producte de qualitat i proximitat. • Com menys se la manipuli i millor es tracti la gamba vermella de Tarragona, millor serà el resultat. 6.2.2. Preparació del tàrtar Pelar les gambes i reservar els caps. Treure el budell (intestí) i descartar-lo. Picar finament la carn de la gamba. Amanir amb: Oli d’oliva verge extra (preferentment local). Sal. Una mica de pell de llima ratllada per aportar frescor. Reservar el tàrtar a la nevera. 6.2.3. Oli de caps de gamba i maonesa En una paella amb oli a foc suau, sofregir: All laminat. Caps de gamba. Xafar els caps amb un morter o similar perquè deixin anar el suc i les substàncies aromàtiques. Apagar el foc i deixar infusionar uns 30 minuts amb la paella tapada. Colar l’oli un cop fred. Fer una maonesa clàssica amb: Ou. Sal. Opcionalment una mica més d’all. Emulsionant amb l’oli aromatitzat de caps de gamba. 6.2.4. Emplatat • Base cruixent: una oblea d’arròs fregida. • Col·locar-hi a sobre el tàrtar de gamba. • Coronament amb una cullerada de maonesa de caps de gamba. • Acabar amb un toc final de llima ratllada. Plat ideal com a aperitiu de Nadal, que concentra tota l’essència de la gamba (cos i cap). 6.3. Tancament musical • La secció finalitza amb una proposta musical de Sílvia García: cançó de Gerard de Llimona, en concert al Teatre Tarragona el 19 de desembre. • Curiosament, la lletra fa referència també a les gambes, connectant amb la recepta acabada d’explicar. 7. Publicitat institucional i comercial (Nadal i ciutat) Al llarg de l’episodi s’integren diverses falques publicitàries i missatges institucionals, que reforcen el context local i nadalenc: 7.1. Ajuntament de Tarragona i serveis públics • Pla Tarragona 26: - Nou model de recollida de residus i neteja viària. - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva, renovar contenidors, eliminar soterrats i ampliar punts de reciclatge. - Objectiu 2: garantir carrers més nets, incrementar equips d’aigua a pressió, més freqüència i millor manteniment dels contenidors. • Anunci de reforma del Tanatori Municipal de Tarragona: - Inversió de 3,2 milions d’euros. - Millores d’instal·lacions, sala d’atenció a famílies i eficiència energètica. - Obres fins al segon trimestre de 2026. 7.2. Cultura i oci nadalenc • Low Cost – Cirque Party a l’Anella Mediterrània (20–26 de desembre): - Circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezi, dansa i clown. - Entrades a entrades.tarragona.cat. • Activitats de Nadal al Port de Tarragona (Port de Tarragona): - Llum de Nadal, mapatges, tallers, activitats infantils, espectacles i furgoteques. • Promoció de la campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: - Comerç de proximitat, sorteig de fins a 30 lots nadalencs. - Festa el 20 de desembre a la Plaça de la Quarta Promoció amb música, actuacions i animació infantil. 7.3. Formació i ocupació • Royal Escola de Formació: - Graus C en fitness i esports, tècnic d’activitats dirigides, entrenador personal, socorrista. - Cursos 100% subvencionats pel SOC amb fons del Ministeri d’Educació i Esports. - També adaptats a persones amb diversitat funcional (cuina, restauració, comerç, administració i esport). 7.4. Altres anuncis • PortAventura Club: passis anuals amb accés a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. • ONCE – Cupó extra de Nadal: 90 premis de 400.000 € (amb l’eslògan de la “il·lusió”). • Pla Impuls DIPTA de la Diputació de Tarragona: suport als ajuntaments per simplificar tràmits i impulsar projectes. • Campanya Obramat: finestres a mida i assessorament per a professionals de la construcció. 8. Idees clau de l’episodi • Seguretat i tecnologia: la Guàrdia Urbana de Tarragona avança cap a un model més digitalitzat, transparent i preventiu, amb UPRP, drons, Taser i càmeres personals, i amb coordinació estreta amb la resta de cossos. • Teixit social fort però tensat: la Coordinadora d’Entitats i Mare Terra Fundació Mediterrània alerten de la fragmentació del moviment veïnal, la manca d’habitatge social i la pobresa a Ponent, reclamant unitat, valentia política i implicació del jovent. • Risc global de l’extrema dreta: l’anàlisi de Xile mostra com la combinació de por, inseguretat, immigració desordenada i precarietat econòmica pot portar al poder opcions ultradretanes hereves de dictadures. • Memòria viva: el record de l’ascens del Nàstic de Tarragona i la música de Víctor Jara connecten esport, identitat local i memòria dels drets humans. • Nadal de proximitat: la cavalcada de Sant Pere i Sant Pau, les activitats al Port de Tarragona, les propostes culturals al Teatre Tarragona i la recepta de tàrtar de gamba vermella reforcen l’arrelament de la ràdio al territori i a la vida quotidiana dels seus oients.
