Raülin amb Salsa
Raülin amb Salsa
Programa

Raülin amb Salsa

Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.

Dimecres · 18:15 - 19:00 ·89 episodis
RSS

episodis

25-36 de 89
  • 43'

    Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 64

    Segueix sent baixeta. Segueix fidel al monyito. I segueix bevent més cervesa que aigua. Aquest any s’ha independitzat: Catalunya 0 – ella 1. Nou barri, nova etapa, però la gossa continua igual de boja i igual de guapa. Segueix en calces, però ara, a més, diu que fa la tonta, i manté una filosofia de vida molt clara: primer riure, després parlar. És Leo, el millor signe segons ella, la cançó que més ha escoltat aquest 2025 és El polvo de los días raros de Leiva, i contra tot pronòstic… fa CrossFit. A vegades. Fanàtica absoluta de Santa Tecla, de tot, però una mica més de la Mulassa. I ara sí, tenim avui amb nosaltres la Laura Rovira.

  • 45'

    Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 63

    Avui a Raülin amb Salsa tenim un personatge d’aquells que no deixen mai indiferent: A l’escola era “Xavier Martí”, però això ja és història… perquè el món l’ha rebatejat com Chef Macarrilla —o Cavi Macarrilla quan vol sonar important. Ell mateix es defineix com polèmic, massa sincer i balança molt desequilibrada. D’extrems, vaja: pot ser zen o pot ser una traca de Sant Joan. Valent, sense por de res, futbolero —tot i que va abandonar el Barça i ara només anima l’equip del seu fill, que és el que realment importa. Addicte a la vida, a la jarana, a sortir a menjar, a beure, a fer festa… i de tant en tant, diuen que fins i tot cuina. Senyoressss i senyors… avui tenim a taula un home que viu com parla: sense filtres. I el segon convidat d’avui és un d’aquells noms que ja formen part del paisatge gastronòmic de Cambrils. Damià Capafons, chef i propietari de Cal Tendre, un restaurant de cuina catalana, mediterrània i tradicional amb arrels molt marcades: per una banda Cambrils, i per l’altra l’Albagés, aquell petit poble de les Garrigues que dona nom a la casa. El Damià va estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils i avui porta, amb il·lusió i bon menjar, aquest “petit gran restaurant” del Port de Cambrils. Un cuiner que cuina com parla: amb autenticitat, amb tradició i amb aquell puntet que només tenen els que estimen la terra i el producte.

  • 39'

    Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 62

    Introducció i to de l’episodi • Programa 62 de Raülin amb Salsa a Tarragona Ràdio, amb to molt distès i humorístic. • Presentadors: Raül i Sílvia, amb el col·laborador Pau Palau i el convidat Àlvaro Solà Pérez. • Emissió el 3 de desembre, data carregada d’efemèrides i celebracions. El dia 3 de desembre: efemèrides i dies internacionals Calendari “hiperactiu” • Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: fil conductor de tot l’episodi. • Es parla de la discapacitat com a motor, esforç, dignitat, creativitat i capacitat de reinventar-se. • L’equip subratlla que la diversitat no només es respecta, sinó que es celebra. Altres dies i efemèrides • Dia internacional del metge: broma constant amb la relació del Pau amb metges i especialistes. • Dia del cinema en 3D: comentaris sobre Avatar i el sobrecost de les entrades, dificultats de veure’n amb ulleres. • Dia mundial del no-ús dels plaguicides: comentaris sobre insectes i fòbies (cucaraches, “bèsties de foc” de festes com Santa Tecla). • Dia europeu de la síndrome de Marfan: menció a la necessitat de visibilitat, recerca i consciència. • Dia Internacional de l’Eusquera: salutacions, paraules en euskera i humor amb referències culinàries i futbolístiques. • Repàs històric de fets del 3 de desembre: - Primer trasplantament de cor (1967). - Bombardeig d’Espartero a Barcelona (1842). - Naixement de la Institució Catalana d’Història Natural (1899). - Desastre químic de Bhopal (1984). - Naixements de figures com Joseph Conrad, Nino Rota, Jean-Luc Godard, Anna Freud, entre d’altres. Presentació del convidat: Àlvaro Solà Pérez Qui és l’Àlvaro? • 31 anys, vital, pragmàtic i amb una filosofia molt clara: viure amb alegria és un dret. • Persona amb diversitat funcional que ha convertit l’experiència pròpia en activisme. • Autor del projecte “Plantar cara, el diari de la discapacitat”. • Escriu articles i fa entrevistes per “sacsejar consciències”. • Formació i feina: - Auxiliar d’infermeria. - Integrador social. - Tècnic d’atenció a la dependència. - Funcionari de la Generalitat de Catalunya. "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món." Debat sobre el llenguatge de la discapacitat • L’Àlvaro qüestiona la denominació oficial i proposa “persones amb capacitats diverses”. • Recorden l’evolució de termes: subnormal, minusvàlid, disminuït, discapacitat, diversitat funcional… • Es menciona el canvi recent a la Constitució Espanyola substituint “disminuït” per “discapacitat”. • Reflexió clau: no n’hi ha prou amb canviar la paraula, s’ha d’actualitzar el que hi ha al darrere (drets, recursos, actituds socials). TDAH: experiència personal i metàfores Com viu l’Àlvaro el TDAH? • L’Àlvaro té TDAH i en parla obertament. • No ho concep com una “minusvàlua” sinó com: - Repte. - Tresor. - Oportunitat per superar límits socials i personals. • Metàfores que utilitza: - “Una muntanya russa emocional” on no sempre sap si és a dalt, a baix o al mig. - Com tenir 37 pestanyes obertes en un navegador i necessitar molta memòria RAM. Vida quotidiana amb TDAH • Molta activitat i hiperactivitat: parlar amb moltes persones en un matí, embolics de noms i records. • Necessitat de medicació (dues preses al dia) per gestionar l’atenció i el ritme. • Fa servir la música (p.ex. Xarango) per concentrar-se i focalitzar quan escriu o prepara entrevistes. Activisme, entrevistes i xarxa de contactes Projecte “Plantar cara” • L’Àlvaro fa anys que escriu articles i, des de fa aproximadament un any, entrevista persones vinculades a la discapacitat i la superació. • Porta més de 30 entrevistes publicades i en té moltes més pendents. Perfils que ha entrevistat • Ha contactat i entrevistat sis ex-presidents / presidents de la Generalitat de Catalunya (Montilla, Mas, Torra, Puigdemont, Aragonès, Illa) – menys Maragall i Pujol, per motius de salut o manca de resposta. • Altres noms esmentats: - Juan Carlos Unzué. - Àlex Roca. - Teresa Perales (referent que li agradaria entrevistar). - Referències a altres activistes i professionals, com Miguel González, l’Oliver, etc. • També explica anècdotes de com aconsegueix contactes, sovint per correu i amb la col·laboració de tercers. Objectiu de l’activisme • Vol visibilitzar que la discapacitat: - No va d’ideologies ni de partits polítics. - “Va de persones i del seu benestar.” • Defensa que cal fer xarxa entre entitats del territori (inclosa Tarragona), perquè moltes ni tan sols es coneixen entre elles. • Esmenta el Pacte Nacional per la Discapacitat a Catalunya com un avenç important, però insisteix que cal desplegar-lo i coordinar-lo millor. Discapacitat, dignitat i empatia Dignitat i soledat • L’Àlvaro comenta que veu molta gent pobra, trista i sola. • Exemple: la seva mare és voluntària al Telèfon de l’Esperança i rep moltes trucades de persones que se senten soles. • Importància de cuidar també qui cuida (com la seva mare), per no quedar-se impregnats només del “mal rotllo”. Com veu la societat la discapacitat • Encara hi ha molt prejudici i desconeixement. • Haters i comentaris ofensius, com el cas d’un comentari a una entrevista on deien que un polític era “la primera discapacitat de la història”. • L’Àlvaro respon amb fermesa però educació, recordant que: "La discapacitat no va d’ideologies, ni de política, ni de partits; va de persones." Acceptació, etiqueta i tracte • Debat profund amb el Pau sobre llenguatge vs tracte real: - El Pau defensa que passar de “disminuït” a “discapacitat” és un canvi important. - L’Àlvaro respon que el més rellevant és com et tracten i què es fa en el fons, més que l’etiqueta sola. • Frase clau repetida per l’Àlvaro: "La discapacitat no ens fa ni millors ni pitjors persones; ens fa persones." Empatia i “persones especials” • El Pau reivindica la necessitat de ser empàtics i que la societat ho sigui també amb ell. • Debat sobre si s’ha de “donar sense esperar res a canvi” o si és legítim demanar reciprocitat. • El terme “persones especials” genera discrepància: - El Pau el fa servir. - L’Àlvaro rebutja l’etiqueta “especial” aplicada només a persones amb discapacitat; considera que tothom és especial d’alguna manera i que l’etiqueta pot ser paternalista. Pau Palau: secció sobre discapacitat i vida quotidiana Reivindicació del Pau • El Pau, també amb discapacitat, aprofita la seva secció per parlar de: - La possibilitat que qualsevol persona pugui adquirir una discapacitat de cop (accidents, malalties). - La necessitat de conscienciar i ser més empàtics. - El paper de les administracions: haurien de fer més aportacions, col·laboracions i campanyes. - Importància que les empreses contractin més persones amb capacitats diverses i que la vida pública sigui més representativa. On som i què falta • Coincideixen que la situació ha millorat respecte al passat, però falta molta feina en: - Inclusió laboral. - Canvi de mentalitats («les viejas escuelas encara pesen»). - Educació i normalització des de petits. Història personal del Pau • Tenen un intercanvi sobre empatia i autoestima. • Es remarca que el Pau ja és especial com a persona, independentment de la discapacitat. • Conversa molt franca, amb humor i moments de tensió suau, que ajuda a humanitzar el debat. Història personal de superació de l’Àlvaro Diagnòstic i pronòstics equivocats • De petit, la mare de l’Àlvaro va detectar que passava alguna cosa (TDAH) i no li van fer cas. • Li van dir literalment que: - Ella estava “boja”. - El nen acabaria sent un “animalito” que aniria del llit al sofà i acabaria en un centre ocupacional. • La mare va lluitar molt: va invertir temps, diners i energia perquè estudiés i tingués oportunitats. Trajectòria acadèmica i professional • Ha aconseguit: - L’ESO. - Tres cicles formatius. - Inici d’estudis de Periodisme a la UOC (aturats per la pandèmia, però considera que no li cal el títol per fer la seva feina actual). • Ha treballat a Brico Depôt abans d’entrar a l’administració. • Actualment és funcionari: - Va aprovar oposicions específiques per a persones amb discapacitat intel·lectual. - Va quedar segon de tota Catalunya i va poder escollir plaça. Treball com a funcionari • Descriu la feina amb orgull i desmunta el tòpic del funcionari “vividor”. • Té molt bon ambient a la feina; els companys el coneixen pels seus projectes mediàtics. • Explica anècdotes quotidianes: - Convida els companys a xurros (sense xocolata, per pressupost). - Situacions còmiques, com gent que confon la seva oficina amb una comissaria. Vida, cultura pop i humor Referències culturals • Cinema: Rec, Fast & Furious, Avatar, The Greatest Showman, El Rey León, Doraemon, Shin-chan. • Música: cançó “This is me” de The Greatest Showman com a himne de la diferència i la diversitat. • Tele i mitjans: referències a programes de cuina, Joc de Cartes, periodisme local, etc. Humor com a eina • Tot l’episodi està ple de jocs de paraules, acudits i autoironia. • El to humorístic serveix per: - Fer més properes realitats dures (diagnòstics, pronòstics mèdics, soledat, discriminació). - Rebaixar tensions en debats delicats (etiquetes, llenguatge, política). - Transmetre que també es pot lluitar rient. Missatges finals i idea central Missatges clau que deixa l’Àlvaro • Plantar cara: a les dificultats personals i als límits que posa la societat. • Alegria com a dret: viure amb alegria no és un luxe, és una manera de reivindicar dignitat. • Normalització: la discapacitat és una característica més (com l’alçada o el color d’ulls), no el centre de la identitat. • No idealitzar ni menysprear: - No som “pobres” ni “herois” per defecte. - No som millors ni pitjors; som persones. Tancament del programa • El Raül resumeix que cal: - Prendre la vida amb optimisme, bon humor i alegria. - Seguir donant visibilitat a les capacitats diverses. - Contagiar entusiasme i ganes de fer coses. • Agraeixen la presència de l’Àlvaro Solà i del col·laborador Pau Palau. • Es convida l’audiència a seguir-los a xarxes i a continuar amb aquesta mirada més empàtica i alegre cap a la diversitat. Idees força resumides • L’episodi gira entorn del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i aprofundeix en el TDAH i la diversitat funcional a través del testimoni de l’Àlvaro. • Es qüestionen les etiquetes i es reivindica parlar de capacitats diverses, centrant-se en les potencialitats i no en les mancances. • Es posa en valor la lluita de les famílies, l’esforç personal, la formació i l’accés a feines dignes com a eixos d’inclusió real. • Humor, cultura pop i experiències personals serveixen per normalitzar i trencar estereotips sobre la discapacitat. • Missatge final: plantar cara, viure amb alegria i entendre la discapacitat com una part més de la condició humana.

  • Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 61

    Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.

  • Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 60

    Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.

  • 44'

    Humor, sexe, gossos i neteja urbana

    Resum general del podcast Raülin amb Salsa presenta el programa 59 amb un to totalment humorístic, surrealista i molt personal, barrejant efemèrides, vida quotidiana, comèdia en viu, sexe, maternitat, gossos excités, crítica social i promoció de projectes artístics. L’episodi gira sobretot al voltant de la convidada Lourdes “Lu” Ballona (Luba Jones), còmica de stand-up de Reus, i de l’estrena del nou col·laborador Pau. Entre tots tres converteixen el programa en una mena de sessió de teràpia col·lectiva amb acudits, on es parla tant de com fer comèdia com de com sobreviure a la vida moderna. 1. Introducció desenfadada i quotidiana Xerrada inicial: cadires, gadgets de cuina i caldo casolà • Parlen de com es troben l’estudi (cadira massa baixa, cascos mal posats) i fan broma amb "minions", "teleñecos" i Umpa-lumpa. • Conversa sobre electrodomèstics: - Rumba que només fa de decoració. - Air fryer de 4 litres: la convidada la fa servir per cuinar el mateix que abans però amb un altre aparell. • Orgull domèstic: la Lu explica que ha fet caldo casolà després de tres anys vivint de sopa de tetrabric, i ho tracta com una gran fita vital. "Porto tres anys mínim tirant de sopa de tetrabric" "Tinc una cançó que es diu Sopa de sobre" La cuina i la mandra quotidiana serveixen d’entrada per presentar el seu univers creatiu i el to autoirònic. 2. Efemèrides surrealistes del 12 de novembre Dies mundials curiosos • Dia mundial contra la pneumònia: oportunitat per fer acudits sobre la veu nasal, la sexy voice i Friends (referència a Phoebe costipada que canta millor i intenta mantenir el refredat llepant gots). • Dia internacional de la pizza amb tot excepte anxoves: - Es queixen de l’absurditat de prohibir les anxoves. - Debat lleuger sobre anxoves i pinya a la pizza. - Apunta que les discussions sobre pizza poden dividir més que la política. • Dia mundial del ballet: introdueixen que la convidada és "experta en tutus" i juguen amb la imatge de menjar pizza mentre balles per compensar la culpa. Efemèrides històriques i frikisme • 2014 – Aterratge del mòdul Philae sobre un cometa: - Ho defineixen com el primer "pàrquing intergalàctic". - Contrasten la sofisticació espacial amb la dificultat d’aparcar en bateria. • 1990 – Invenció de la World Wide Web (Tim Berners-Lee): - Bromejen que gràcies a això podem veure vídeos de gats, conspiracions i escoltar Raülin amb Salsa al lavabo. • 1984 – ‘Like a Virgin’ de Madonna: - Celebren 40 anys de gent fingint innocència ballant. - La cançó serà la sintonia d’entrada de la convidada. • 1933 – Primera foto del monstre del llac Ness: - Comentari sobre fotos borroses de monstres i ovnis. - Comparen aquesta mala qualitat amb certes fotos íntimes masculines, també borroses i exagerades. Aquest bloc marca el to: barreja de cultura pop, ciència, sex-ximples i humor absurd. 3. Presentació de la convidada: Lourdes “Lu” Ballona Introducció i trajectòria • Presentació molt teatral i elogiosa: - "Una ment brillant, una llengua perillosa". - Converteix qualsevol drama en comèdia o en teràpia. • Dades clau: - Fa vuit anys que fa stand-up. - Va guanyar el concurs Fes Humor de Cunit. - Ha creat espectacles com Des Lenguada. - Dirigeix l’Open Mic Insomni a Reus. - Escriu poesia, fa podcast, cançons i més projectes artístics. "Un artista lliure, lúcida i deliciósament irreverent" La cançó d’entrada per a ella és "Like a Virgin" de Madonna, jugant amb la seva imatge de dona moderna, desllenguada i molt poc virginal en el discurs. Identitat i prejudicis: dona còmica i de Reus • Pregunta clau del presentador: - Què li han criticat més, ser dona còmica o ser de Reus, especialment quan ve a Tarragona? • Resposta de la Lu: - El factor més criticat històricament ha estat ser dona còmica. - No la critiquen obertament: "t’aconsellen" amb condescendència. "No et critiquen, t’aconsellen" "És que la premissa és molt llarga..." • Explica un exemple recent: - Una amiga còmica amb anys d’experiència, en teatre a Madrid, rep comentaris d’un company: "Ho fas molt bé, però et falten rematitos" sense que ella hagi demanat opinió. • Diagnòstic: - Encara hi ha paternalisme i mansplaining en la comèdia, sobretot cap a dones. - Personalment, ella fa temps que no s’ho troba tant, possiblement pel seu caràcter desllenguat i perquè pot fer por a alguns. "Jo sé que faig por una mica i no entenc per què" Aquest bloc exposa de manera còmica però molt clara el masclisme subtil al món de la comèdia. 4. Intensitat, sexe-afectivitat i rarees abans i després de l’escenari Intensitat personal i percepció dels altres • Parlen dels vídeos i reels de la Lu a xarxes: - Són per desfogar-se i li serveixen com a teràpia. - Algú li diu per privat que li agraden els vídeos "tot i que siguis tan intensa". • Reflexió: - Molta gent intensa no es percep com a tal. - Ella se sap intensa a la vida, però no tant als vídeos. "Jo soc molt intensa. Jo m’enfado amb vers, amb alejandrinos i rima consonant" Intensitat social i sexe-afectivitat • Debat sobre si la societat és intensa o més aviat adormida: - La Lu creu que cada cop hi ha menys intensitat en general. - Matisa que depèn de l’àmbit. • En el terreny sexoafectiu: - Afirma que la gent no és intensa, que hi ha distància emocional. - Explica que sexe i afecte poden anar de la mà, però l’afecte no sempre és positiu; hi ha escala de grisos afectius. Aquest fragment converteix la conversa en pseudo-teràpia relacional amb molt d’humor, però també amb observacions fines sobre com es relaciona la gent avui. Anècdotes abans i després d’actuar • Abans de sortir a escena: - Normalment està sola, repassa l’estructura del text i no té grans manies. - Recentment ha començat a donar-se copets al cos (una mena de tapping per activar-se energèticament). • Anècdota curiosa durant una actuació: - A un càmping de muntanya a Tossa de Mar, mentre ella actua, la gent es distreu. Es gira i veu un porc senglar passant pel darrere. - Conversen sobre el tacte del pèl del senglar i sobre menjar estofat de jabalí, que ella no menja perquè no consumeix mamífers per empatia. "No menjo mamífars. Les gambes no em fan tanta llàstima" Aquestes històries mostren l’ofici de còmica barrejat amb situacions absurdes i entranyables. 5. El superpoder estrany: curar la tita d’un gos amb cants Aquest és un dels moments més surrealistes i memorables de l’episodi. La situació al veïnat • Context: quan vivia a Altafulla, la seva veïna també tenia dues filles. • Una de les nenes truca a la porta molt espantada cridant: "¡Tiene sangre en el pene, tiene sangre en el pene!" • La Lu s’espanta perquè no hi ha cap home a casa; ràpidament descobreix que es refereixen al gos petit i negre de la veïna. Descripció grotesca i humor negre • El gos està panxa enlaire, amb el penis erecte, desproporcionat per la mida de l’animal. • La veïna, amb guants de làtex de la pandèmia, intenta "resoldre" la situació, desesperada: "No sé què fer, no sé què fer, ajuda!" "Trata de arrencarlo, trata de arrencarlo" (paròdia de l’Anna Obregón i el Trata de arrancarlo). • La Lu, sense saber què fer, li diu en broma que el "meti cap a dins", i la veïna diu que ja ho ha intentat sense èxit. El moment "bruixa reiki-cantant" • La Lu s’ajup, posa les mans en mode Jesucrist / Reiki a una certa distància i comença a cantar una mena de cantics estranys. • El gos comença a convulsionar una mica i se li baixa l’erecció. • Després, la filla petita explica a la gran: "La Cito estava molt malament i la mama l’ha curat con unos cánticos. La mama és bruja." • El presentador imagina les conseqüències futures: - Les filles, d’adultes, davant d’un penis humà, pensant "sé què fer, m’ho ha ensenyat ma mare". - Broma sobre fotos de Nessis que rep la gent a Tinder i la temptació de posar-se a cantar per "despertar" o solucionar el tema. Aquest bloc combina humor sexual, maternitat, bruixeria, reiki i gossos, i defineix molt bé el surrealisme del programa. 6. Secció del Pau: Tarragona Neta, manifestacions i política de barra Entrada del nou col·laborador • Es presenta el Pau, nou col·laborador que arriba tard el primer dia. • El presentador li ha compost una cançó pròpia de secció: "Pau, pau, pau, la secció del Pau… la croqueta humà en el Pau... Arriba quan vol perquè és el Pau" • Es remarca que fa temps que volia col·laborar i que estava pesat preguntant "quan començo?". Tema de la secció: la manifestació de Tarragona Neta • El Pau explica que aquest dissabte hi ha prevista una manifestació organitzada per la plataforma Tarragona Neta per protestar per la brutícia a la ciutat. • Punt de vista del Pau: - Creu que s’hauria de donar una oportunitat a la nova empresa de neteja. - Li sembla precipitat que, "a les primeres de canvi", ja es muntin manifestacions. "Jo penso que hauríem de donar oportunitat a la nova empresa que acaba de començar" • El presentador recorda que la gent fa temps que està molt emprenyada amb la neteja i que a Tarragona són de "sant calent". Manifestació, baralles i responsabilitats • Bromejen amb la idea de manifestació versus contramanifestació. • Li pregunten al Pau si hi anirà: - Respon clarament que no. - Insisteix diverses vegades que no hi pensa anar, amb to mig indignat, mig còmic. • Conversa sobre baralles físiques: - El Pau admet que "alguna vegada" s’ha barallat però ho rebaixa ràpid. - Es recorda el consell d’avi: "Una hòstia a temps et treu molta tonteria", tot i que avisen que no s’ha de pegar. Sàtira política i empresarial • Fan broma que el Pau és en realitat president de l’empresa de neteja, fent d’"emissari" a la ràdio per demanar paciència. • S’imaginen la frase típica de responsabilitat institucional: "Una ciutat que m’agrada molt, és un honor netejar-la" • El Pau diu que si fos polític d’un ajuntament les coses anirien diferent, però deixa anar un misteriós "fins aquí puc llegir", que sona a tall de cap, mà dura i poc filtre. • Al final, el presentador li agraeix la secció i insisteix a demanar-li "fotos de la manifestació", encara que ell no hi vagi, fent comparació amb reclamacions d’AliExpress. Aquest bloc és una sàtira local sobre Tarragona, la seva neteja, la política municipal i la cultura de la queixa, tot vehiculat per un col·laborador jove i una mica desorganitzat. 7. Talents inútils, meduses i el cameo del Fernando Talents inútils i meduses corporals • El presentador pregunta a la Lu quina és la cosa més inútil que sap fer però que fa molt bé. • Ella mostra amb la mà una mena de medusa / pop gestual. - El presentador vol soroll de medusa, però ella defensa que les meduses no fan soroll. - Combinació final: pop-medusa-ovella ("pulpo medusa oveja"). • Això li recorda un altre còmic, Fernando, que també feia una medusa corporal molt recordada. Trucada inesperada del Fernando • Sorpresa: entra una trucada en directe de Fernando, que es presenta i entra al joc. • Confirma que coneix molt bé la Lu i que la considera única i irrepetible. "Lourdes no imita a nadie porque Lourdes es única e irrepetible" • Fan broma sobre la confusió entre pop i medusa, i sobre el poc domini dels cefalòpodes per part del presentador. • Autopromoció: Fernando aprofita per anunciar que ell, la Lu i altres artistes (Trisha, Javi Benítez) actuaran el 19 de desembre a Reus, a la Sala Santa Llúcia. • També recorden que el presentador li ha fet reportatges fotogràfics i vídeo amb filtre de bellesa. Aquest segment afegeix complicitat entre còmics, autopromo i una mica de metahumor sobre l’escena d’stand-up. 8. Projectes de la Lu: podcast, poesia i cançons Podcast "Lobotomia" • La Lu reparteix pins del podcast Lobotomia al presentador i al Pau. • Explica: - El podcast Lobotomia té 12 episodis de primera temporada. - Està disponible a YouTube. - Tornaran amb nova temporada al gener. "Aneu a mirar-lo, hombre de Dios, like, subscribe and share" • En parlen com un podcast amb qualitat, no només per la producció sinó pels convidats: - Niachela Raluy, Manu Pradas, Luis Problema, Junque, Isaac Jurado, Víctor Parrado, Patry Muñoz, el Compass, una convidada sobre addiccions, etc. • Episodi destacat: el dedicat a les addiccions, que té molt èxit i parla de la quantitat de gent enganxada a substàncies o comportaments. "Hi ha molta gent enganxada... Això vol dir que hi ha mancances" Llibres de poesia i filtre generacional • La Lu porta el seu llibre de poemes ‘Narcolepsia’: - Poemes amb lletra petita, pensats per gent amb bona vista. - Ella mateixa ho defineix com un filtre generacional (qui no el pot llegir sense ulleres, ja està classificat). • Menciona el llibre anterior, ‘Oniria’, d’on surt la cançó Sopa de sobre. Música: de "Dame Criptonita" a "Vampiro Síten" • La Lu ha començat a fer cançons i videoclips: "Dame Criptonita" / "Dame toda tu criptonita, papi" Primer "temazo" mig greatest hit. Títol en dos temps; el "papi" afegit per fer riure. "Sopa de sobre" Cançó de crítica social vinculada al seu llibre Oniria. Relacionada amb la seva etapa de viure de sopes preparades. "Vampiro Síten" Cançó inspirada en el famós grafit "Vampiro síten" de Reus. Va néixer d’una obsessió d’una setmana amb la frase al cap. Composta amb el guitarrista Marc Díaz (de Reus). Videoclip rodat per Fotogenètica i protagonitzat pel còmic Roger Prats. • Origen de la guitarra: - Va començar a tocar guitarra en plena pandèmia. - El presentador li diu que li veu pinta d’ukulele, cosa que ella viu quasi com un insult artístic. Funcionària i artista: peu a terra i cap volant • La Lu confessa que, a més de tot això, és funcionària. "Tinc un peu a terra i la resta vola, però el peu el tinc a terra per si de cas" • Aquesta seguretat laboral li permet: - Explorar tota la part artística, irreverent i lliure. - Dir el que vol a l’escenari i a les xarxes amb menys por a les conseqüències econòmiques. 9. Humor com a eina de teràpia i límits temàtics L’humor que cura • La Lu defensa que l’humor cura moltes coses i permet parlar de temes molt delicats sense resultar moralista o pesat. "L’humor cura moltes coses i et dona peu a poder parlar de moltes que potser més serios no parlaries" • Considera que hi ha tècniques per abordar qualsevol tema sense "pringar-te" massa, és a dir, sense cremar-te ni ser mal interpretat. Límits temàtics • Quan li pregunten si hi ha temes que no toca, respon que en principi no. • Defensa que, amb subtilesa i bones eines, es pot parlar de tot, fins i tot de: - Addiccions. - Sexe i relacions tòxiques. - Problemes socials. - Tabús diversos. Aquest tram reforça la idea de la Lu com a còmica-terapeuta que utilitza la rialla per obrir converses difícils. 10. Tancament del programa • El temps s’esgota i el presentador lamenta haver d’acabar, perquè l’estona se’ls ha fet molt curta. • Es resumeix la taula: - Lu Ballona com a convidada principal. - Pau com a nou col·laborador tardà però estimat. - Raül (Raül Zit) com a host de Raülin amb Salsa. - Sílvia García als controls tècnics. • Es deixa obert: - Que el Pau torni o no depèn del seu comportament (especialment la puntualitat). - La Lu segur que tornarà i faran un crossover amb el podcast Lobotomia. "No sabem si el Pau tornarà o no. La Lu segur que sí, i farem un crossover" • Comiat convidant la gent a seguir-los a xarxes socials i a continuar escoltant el programa. En conjunt, és un episodi on l’humor serveix per parlar de masclisme, sexe, maternitat, precarietat emocional, política local i creativitat, sempre amb un estil desllenguat, absurd i molt proper. Interlocutors principals • Raül Zit – Presentador de Raülin amb Salsa. • Lourdes “Lu” Ballona / Luba Jones – Còmica, poeta, cantant ocasional i podcaster. • Pau – Nou col·laborador, opinador sobre neteja i política local. • Fernando – Còmic amic de la Lu, intervé per telèfon. Tags • stand-up • comèdia • humor negre • sexeafectiu • intensitat emocional • hipocondria • gossos • reiki • gènere • masclisme • paternalisme • dones còmiques • Reus • Altafulla • Tarragona • Tarragona Neta • neteja urbana • manifestació • política local • podcast • Lobotomia • poesia • Narcolepsia • Oniria • música • Vampiro Síten • Dame Criptonita • Sopa de sobre • funció pública • funcionària • addiccions • World Wide Web • Tim Berners-Lee • Philae • monstre del llac Ness • Madonna • Like a Virgin • Friends • Phoebe Buffay • air fryer • caldo casolà • sopas de tetrabric Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura, gadgets i caldo casolà 0 – 158 Títol: Benvinguda, cadires baixes i air fryer Resum: • Presentació del programa 59 de Raülin amb Salsa. • Bromes sobre la cadira massa baixa, comparacions amb minions, teleñecos i Umpa-lumpa. • Conversa sobre la rumba, l’air fryer i el fet d’haver fet caldo casolà després de molt temps només amb sopa de tetrabric. 2) Efemèrides del 12 de novembre: de la pneumònia a Madonna 158 – 460 Títol: Dies mundials, Internet, cometes i el monstre del llac Ness Resum: • Presentació del concepte del programa: efemèrides passades pel turmix del surrealisme. • Dia mundial contra la pneumònia: acudits sobre veu nasal i referència a Friends (Phoebe costipada). • Dia internacional de la pizza amb tot excepte anxoves: debat sobre anxoves i pinya a la pizza. • Dia mundial del ballet, connectat amb la futura convidada. • 2014: aterratge del mòdul Philae sobre un cometa, broma del "pàrquing intergalàctic". • 1990: invenció de la World Wide Web (Tim Berners-Lee) i el consum de vídeos absurds. • 1984: llançament de "Like a Virgin" de Madonna. • 1933: primera foto del monstre del llac Ness, reflexió sobre fotos borroses d’ovnis i comparació amb fotos íntimes masculines. 3) Presentació de la Lu i debat sobre dones còmiques 460 – 755 Títol: Qui és la Lu? Stand-up, Reus i paternalisme Resum: • Introducció molt elogiosa a la convidada Lourdes "Lu" Ballona / Luba Jones. • Repàs de la seva trajectòria: 8 anys de stand-up, guanyadora de Fes Humor de Cunit, espectacle Des Lenguada, Open Mic Insomni a Reus. • Broma amb "Like a Virgin" com a cançó d’entrada. • Pregunta clau: li han criticat més ser dona còmica o ser de Reus? • Descripció de com el masclisme es presenta en forma de consells no demanats i paternalisme. • Exemple d’una amiga còmica a Madrid a qui li diuen que li falten "rematitos". • La Lu explica que, pel seu caràcter desllenguat, fa una mica de por i això li estalvia part d’aquests comentaris. 4) Intensitat, sexeafectivitat i rituals abans d’actuar 755 – 990 Títol: Intensitat, sexe, afecte i tapping pre-escenari Resum: • La Lu comenta que li diuen "intensa" als vídeos, però ella es veu encara més intensa fora de càmera. • Reflexió sobre la intensitat en la societat: creu que la gent està més adormida, sobretot en l’àmbit sexoafectiu. • Explica la noció de sexe i afecte com a coses que poden anar juntes, però amb afectes grisos, no sempre positius. • Parlen d’absència de grans manies abans de sortir a escena: només repassar text i, recentment, copets de tapping per activar el cos i no sortir plana. 5) Porcs senglars, dieta sense mamífers i superpoder caní 990 – 1351 Títol: Porc senglar a l’escenari i el superpoder de curar gossos Resum: • Anècdota a Tossa de Mar: mentre actua en un càmping, un porc senglar passa pel darrere i distreu el públic. • Conversa sobre la textura del pèl del senglar i el guisat de jabalí; la Lu no menja mamífers per empatia, només peix i marisc. • Gran història surrealista amb la veïna d’Altafulla: - Nena que crida "té sang al pene" referint-se al gos. - Descripció grotesca del penis del gos, molt gran i de color estrany. - Veïna amb guants de latex intentant solucionar-ho sense èxit. - La Lu, desesperada, fa una imposició de mans tipus reiki i canta cantics estranys. - Al cap d’uns moments, al gos se li baixa l’erecció. - La filla conclou que la seva mare és bruixa i el cura amb cantics. • Broma final amb fotos de Tinder i el possible ús del seu "superpoder" amb humans. 6) Entrada del Pau i secció sobre Tarragona Neta 1351 – 1866 Títol: Pau en acció: manifestació, neteja i sàtira tarragonina Resum: • Presentació del Pau com a nou col·laborador, amb cançó de secció pròpia i burla per arribar tard. • Explica que aquest dissabte hi ha una manifestació de la plataforma Tarragona Neta per protestar per la brutícia a la ciutat. • Posició del Pau: cal donar marge a la nova empresa de neteja, considera prematura la protesta. • El presentador recorda que fa temps que la gent està molt enfadada i que a Tarragona són de "sant calent". • Debat lleuger sobre baralles físiques, hòsties a temps i la idea de no pegar. • Broma sostinguda que el Pau en realitat és el president de l’empresa de neteja, fent discurs conciliador. • Es parla de política local i la fantasia del Pau com a polític municipal que "tallaria caps" ("fins aquí puc llegir"). • El presentador insisteix que el Pau faci fotos de la manifestació, encara que ell insisteix que no hi pensa anar. 7) Talents inútils, medusa, trucada del Fernando i promo d’espectacle 1866 – 2291 Títol: Medusa amb la mà, cefalòpodes i cameo del Fernando Resum: • El presentador pregunta a la Lu per la cosa més inútil que sap fer molt bé. • La Lu fa una figura de medusa/polp amb la mà, que provoca comentaris i combinacions (pulpo-medusa-ovella). • Això porta a recordar el còmic Fernando, que feia la medusa amb tot el cos. • Trucada sorpresa de Fernando al programa: - Confirma la seva relació d’amistat amb la Lu. - Fa broma sobre la confusió entre polp i medusa. - Declara que la Lu és única i irrepetible. • Autopromoció: anuncien que el 19 de desembre actuaran a Reus, Sala Santa Llúcia, amb altres artistes. • Comentaris sobre fotos i vídeos que el presentador ha fet al Fernando amb filtre de bellesa. 8) Podcast "Lobotomia", llibre "Narcolepsia" i cançons 2291 – 2613 Títol: Lobotomia, poesia minúscula i cançons surrealistes Resum: • La Lu reparteix pins de Lobotomia i entrega el seu llibre de poemes "Narcolepsia". • Explica que té la lletra molt petita, cosa que serveix de filtre generacional per a qui el pot llegir sense problemes. • Parlen del podcast Lobotomia: - Primera temporada de 12 episodis. - Convidats diversos de l’escena de la comèdia i una experta en addiccions. - Retorn previst al gener. • Conversa sobre addiccions com a símptoma de mancances emocionals i vitals. • Repàs de les cançons de la Lu: - Dame Criptonita / Dame toda tu criptonita, papi, primer tema humorístic. - Sopa de sobre, cançó de crítica social lligada al llibre Oniria. - Vampiro Síten, inspirada en el grafit reusenc, composta amb Marc Díaz, videoclip de Fotogenètica i protagonitzada per Roger Prats. • Origen musical: va començar a tocar guitarra durant la pandèmia. • Confessa que és funcionària, cosa que li dona estabilitat per poder volar artísticament i dir el que vol. 9) L’humor com a teràpia i comiat del programa 2613 – 2670 Títol: L’humor que ho remena tot i final d’episodi Resum: • Reflexió final: l’humor serveix per curar, remenar i abordar temes delicats sense tanta resistència. • La Lu considera que es poden tocar tots els temes si es fa amb tècnica, subtilesa i responsabilitat. • El presentador lamenta que el temps s’hagi acabat perquè l’estona s’ha fet molt curta. • Es tanca l’episodi agraint a: - Lu Ballona (convidada). - Pau (col·laborador). - Sílvia García (controls). - Ell mateix com a host de Raülin amb Salsa. • Es deixa la porta oberta a un futur crossover amb el podcast Lobotomia i es convida l’audiència a seguir-los a xarxes socials.

  • 44'

    Tercera temporada, records i vida al Cos del Bou

    Introducció a la tercera temporada Benvinguda i to del programa • Es dona la benvinguda al primer programa de la tercera temporada de Raülin amb Salsa. • Reivindiquen que el programa ja porta 58 episodis i que ha durat més que molts propòsits d’any nou, dietes i fins i tot parelles. • Marquen el lema d’aquesta temporada: “menys drama i més tonteria”. "La vida sense salsa no té gust." • Es presenta el programa com una dosi d’alegria, bogeria controlada, humor casolà i bona energia compartida. Dies internacionals i to humorístic • Comenten que és el Dia Mundial del Pallasso i el Dia Internacional de les Persones Cuidadores. • L’hoste explica que de petit volia ser pallasso, però els pares el van portar a fer música i ha acabat barrejant música i humor. • També és el dia de la llengua romaní i el dia mundial de la conscienciació sobre els tsunamis, que aprofiten per fer-hi broma parlant de "com una onada" i de cançons populars. • Reflexionen, en clau d’humor, sobre la proliferació de “dies mundials de tot”. Toc, TDAH i sensibilitats actuals • Conversa distesa sobre el TOC (trastorn obsessiu compulsiu) i com abans es deia simplement que algú era maniàtic o nerviós. • Parlen del TDA/TDAH amb un acudit sobre la diferència entre amb H o sense. • Obren una reflexió sobre com avui es medicalitzen comportaments que abans es veien com caràcter. "Abans ja eren puto maniàtics; ara és que té TOC." • Expliquen una anècdota sobre dir-li “pallasso” a Trump a xarxes i com alguns professionals del clown es van sentir ofesos, reivindicant la dignitat de la professió. • Conclusió: avui dia “la gent té la pell molt fina” i cal anar amb compte amb el llenguatge, però sense perdre el sentit de l’humor. Trucada sorpresa d’aniversari Sorpresa telefònica en directe • Abans de presentar els convidats, fan una trucada sorpresa a la Carolina pel seu aniversari. • Li diuen que li havien enviat un stripper que s’ha “quedat encallat” i continuen la broma descrivint-lo: baixet, amb tanga vermell i sortint d’un pastís. • La Carolina explica que deixa que li organitzin la festa i que es deixa sorprendre. • L’hoste aprofita per fer broma sobre aprendre a delegar i deixar-se cuidar, encara que triguis “45 anys” a aprendre-ho. Presentació dels convidats: Fina Tomàs i Peter Martínez Figures clau del Cos del Bou • El programa rep dos convidats emblemàtics del Cos del Bou: Peter Martínez i Fina Tomàs. • Se’ls defineix com “història viva del Cos del Bou”, responsables del 80% de l’alegria del barri (i l’altre 20% se l’atribueixen a les pizzes). "Si el Cos del Bou fos una orquestra, ells serien la secció rítmica." • Repàs dels negocis que han tingut al barri: - Perruqueria “Ritzos”. - La pizzeria (nominalment “La Pizzeria”). - Botiga de texans, samarretes i souvenirs. - Tapes al Tatanet. Trajectòria de la Fina al barri • La Fina és veïna del Cos del Bou des dels 15 anys. • És una figura molt estimada i reconeguda al carrer. • Quan es va jubilar, els veïns li van preparar un comiat sorpresa durant les festes de Santa Tecla, amb música i celebració. Històries de negocis: perruqueria, pizzeria i souvenirs L’origen del nom “La pizzeria” • Expliquen que el nom “La pizzeria” va sorgir gairebé per defecte: - No trobaven nom: van valorar opcions com Via Cos del Bou però el veien massa llarg. - Van deixar el nom provisionalment com “La pizzeria”, pensant que ja el canviarien. - La gent començà a dir: “Anem a la pizzeria” i, davant el dubte a quina?, la resposta es consolidà: “a la pizzeria”. • Tot i haver-hi diverses pizzeries a Tarragona en aquell moment (Mistral, Cal Faune, etc.), amb el temps la seva es va consolidar i les altres van anar tancant. La perruqueria i les converses infinites • La Fina explica que, a la perruqueria, ha sentit converses infinites. • L’hoste li pregunta qui parla més: una clienta amb el tint posat o el Peter parlant de bricolatge. • Ella riu i confirma que el Peter, parlant de bricolatge, no calla. El negoci de samarretes i souvenirs • Reconstrueixen la seva etapa amb samarretes i souvenirs: - El projecte havia de funcionar amb una noia a la botiga perquè ells seguien amb la pizzeria. - Les treballadores duraven quinze dies i marxaven perquè no els agradava la feina. - Això feia que la Fina hagués de córrer a la pizzeria a preparar el menjador, i el Peter a fer serigrafia. • La Fina defineix aquesta etapa com la que li va deixar “pitjor gust de boca”, per l’estrès i la mala organització. Assessorament i molta feina al darrere • L’hoste comenta que el Peter ha estat com un “Super Mario Bros de Tarragona”: mono texà, bigoti i gorra. • El Peter explica que fins i tot ha arribat a córrer curses amb el mono de feina i ha guanyat així, essent reconegut com “Mario” pel públic. Jubilació, convivència i paciència en parella Adaptar-se a estar junts tot el dia • Parlen del xoc inicial de la jubilació: - La Fina explica que el segon dia de jubilació ja volia tornar a treballar perquè se li feia llarg estar tot el dia junts. • El Peter passa moltes hores al garatge, fent bricolatge, i necessita sovint que la Fina li aguanti fustes o peces. • Ella intenta “escapar-se” per fer la seva vida: anar a comprar, sortir, tenir espai propi. El paper dels fills i la generació jove • El Peter es queixa, en to humorístic, que els fills no estan gaire disponibles: - Per demanar-los ajuda, cal demanar cita amb setmanes d’antelació. - Comenten la idea de crear una mena d’aplicació tipus “La Meva Salut” però per l’estirp familiar per coordinar agendes. • Es reflexiona sobre la diferent manera de funcionar de la gent jove i com costa sincronitzar horaris. El “secret” d’una parella que ho ha fet tot junta • Han treballat junts, viscut junts, rigut junts i encara es parlen. • Quan pregunten el secret, responen: - Paciència. - Estimar-se molt. • El Peter afegeix que, quan la parella és “la que correspon”, tot flueix amb el temps, tot i que l’hoste li fa broma sobre “quant temps” cal per saber-ho. Romantisme domèstic i bromes sobre límits • Expliquen una broma recurrent: el Peter té la mania de fer-li petons de cop i repartir “picos” a l’amic i a ella, i com això pot sorprendre. • Esmenten, en clau de broma, que avui dia tot pot ser “denunciable” si no hi ha consentiment, i el Peter respon que té el consentiment “per escrit”. Origen, identitat i anècdotes culturals Peter i el seu origen brasiler • S’explica que el Peter té origen brasiler, tot i que ell mateix ha nascut a Catalunya. • Va arribar molt petit i parla català i castellà perfectament; el portuguès, només quan activa el “xip” parlant amb altres brasilers. • Anècdota: a la pizzeria, quan venien brasilers, ell els saludava amb frases com “Jo sóc paulista i corintiano”, cosa que trencava el gel immediatament. Jocs de paraules i referències religioses/futbolístiques • Barregen els Corintios de la Bíblia amb els Corinthians del Brasil en una seqüència d’acudits sobre cartes, epístoles i futbol. • El presentador comenta que el fet de ser brasiler podria haver-se explotat més com a identitat exòtica, però el Peter ho viu com una anècdota. Experiències de viatge i mapes • Expliquen un viatge a la Ribeira Sacra amb antics pilots de motonàutica: - Van recórrer carreteres secundàries i camins poc habituals. - El guia anava amb moto tot terreny, portant-los per rutes que ni l’oficina de turisme coneixia. • Parlen dels antics mapes de paper, difícils de plegar i poc actualitzats, que el Peter acabava llençant per la finestra de la frustració (ara, vist amb ulls actuals, admet que no era correcte). • Comparen això amb l’actual GPS, que evita moltes discussions de parella al cotxe. Vida de barri al Cos del Bou Els inicis i la transformació del carrer • El Peter coneix la Fina a través del seu germà, en un partit del Barça. • Quan ell arriba al Cos del Bou, el carrer no tenia gaire vida: - Només hi havia el Cacerón, de Manolo. - Ells hi arriben amb la perruqueria (1985) i més tard amb la pizzeria. • A partir d’aquí, comencen a remoure la vida del carrer i a donar-hi molta activitat. Concerts i festes: Sant Magí al Cos del Bou • Recorden amb nostàlgia els concerts-vermut de Sant Magí al carrer: - Organitzats amb Trombolisa’s Band i Cal Peter. - Era un acte que havia quedat instaurat i molt esperat per veïns i visitants. • Diuen que molta gent encara ho recorda i ho troba a faltar. "Jo pensava que la generació venidora seguiríem amb això, perquè era molt xulo." • Lamenten que els “quatre fantàstics” del carrer ja no hi siguin tots: - Alguns negocis han tancat. - Algunes persones han canviat de vida o de feina. Canvis generacionals al barri • Comenten que els que ara porten alguns negocis (com l’Aina) tenen una altra visió i una altra manera de fer. • Es deixa obert el desig de trobar alternatives perquè l’esperit festiu del carrer no es perdi. Trucada del Pau Palau i situació de la ciutat Aparició del Pau Palau Riquelme • Truca el Pau Palau Riquelme, conegut de la pizzeria i personatge recurrent. • Recorden com venia amb el pare i la mare a la pizzeria. • El presentador bromeja amb el Pau, dient que és: - Com un gremlin (quan es mulla es desboca). - Superocupat, sempre estudiant o treballant. Anècdota de la “croqueta” a l’estudi • Recorden el dia que el Pau va venir al programa, es va asseure malament i va caure a terra com una tortuga panxa enlaire. • L’hoste lamenta no haver-ho gravat perquè hauria estat viral. • D’aquí surt la broma que quan torni al programa ha de repetir la “croqueta” pel terra. Neteja i brossa a Tarragona • El Pau menciona la brutor a Tarragona, especialment per la zona de plaça Corsini i altres indrets. • Es comenta en to crític que: - Avui comença el nou contracte de recollida de residus amb una nova empresa. - Però els treballadors són els mateixos, només canvia el peto i la gorra. • L’hoste diu que la clau serà l’actitud, més que no pas el canvi de marca. Menjar, convidats i gastronomia domèstica • Broma sobre el pa amb tomàquet i truita com a plats estrella del Pau. • Es compara amb el pop a la brasa que cuina el presentador, i com el Pau demana ser convidat, però ell mateix no convida a casa seva. Emotivitat: la jubilació sorpresa de la Fina La festa sorpresa del carrer • Recorden amb detall la festa sorpresa de jubilació de la Fina: - Organitzada amb la complicitat de la Sílvia i veïns. - La Fina es pensava que es jubilava el mes següent, així que la sorpresa va ser total. - Van venir grallers, veïns, amics, família… i van omplir el carrer. "Em vaig emocionar molt… em va agafar una cosa aquí." • La Fina explica que es va emocionar tant que es va pujar damunt d’un banc per ballar perquè tothom la veiés. • L’hoste comenta que aquest tipus d’homenatges normalment es fan quan la persona ja ha mort, per això és tan bonic fer-los en vida. Homenatges i comiats en vida • Expliquen una anècdota sobre un home que volia contractar Trombolisa’s Band per al seu propi enterrament en vida: - Volia anar en carruatge amb cavalls, música, estil enterrament de Nova Orleans. - Volia viure i veure la seva pròpia cerimònia. • Al final els fills s’hi van oposar i no es va fer. • Reflexionen sobre com ens costa acceptar aquest tipus de celebracions vitals associades a la mort, però que emocionalment podrien ser molt potents. Tancament del programa Comiat i sensació de temps curt • Quan els avisen que s’acaba el temps, el Peter exclama que “se li ha fet curt” i demana un quart d’hora més. • Es veu el bon rotllo amb la Sílvia als controls i amb el presentador, que insisteix que cal parlar-ho amb “la gerència”. Missatge final • S’agraeix la presència de la Fina i el Peter com a convidats especials i de luxe per inaugurar la temporada. • Es reforça la idea de: - Celebrar les persones que donen vida al barri. - Mantenir l’esperit de “menys drama i més tonteria”. - Continuar compartint històries, humor i memòria col·lectiva. "Ha estat un plaer començar aquesta tercera temporada amb aquests convidats tan especials."

  • 29'

    Nits, Pride i comunitat LGTBI a Tarragona

    Context i to de l’episodi Episodi final de temporada de Raülin amb Salsa a Tarragona Ràdio, amb to totalment distès, ple d’humor, improvisació i complicitat entre els conductors i el convidat. És un programa molt conversacional, on es barregen bromes, vivències personals i reflexions sobre Tarragona, la seva escena de lleure i la comunitat LGTBI. 1. Obertura desenfadada i anècdotes personals Manies quotidianes i edat • Conversa inicial sobre TOC i manies absurdes (volum en números parells/imparells, audiència, l’edat que es diu en públic). • Bromejen sobre la pèrdua d’oïda, les audiències del GAES i l’ús (o no) d’ajudes auditives. • Es juga constantment amb la diferència d’edat real i la que alguns es volen atribuir, amb un humor molt auto-paròdic. Dies mundials i cos • Recorden que és el dia de la gent de mar, i ho aprofiten per fer broma sobre ser “mariner de terra ferma”, nusos i cordes. • És també el dia mundial del vitiligen: reflexió breu però clara que la pell pot ser una obra d’art sense filtres ni retocs, i que cada cos té valor per si mateix. • També és el dia mundial antitaurí, amb una posició clarament crítica cap a la tauromàquia, però en to humorístic. Animals i al·lèrgies • Parlen d’animals de companyia, sobretot gats, i d’al·lèrgies fortes. • S’explica l’anècdota d’un atac al·lèrgic greu després d’abraçar una amiga amb molts gats a casa. • El to continua sent de “vòmit dialèctic”: molt xerrameca, molta broma, però amb petites pinzellades de vivències reals. 2. Referents culturals i records compartits Ricky Gervais i humor ateu • Esmenten l’aniversari de Ricky Gervais, remarcant-lo com a gran humorista britànic i ateu declarat. • Surt el tema dels estudis religiosos dels conductors (seminari, col·legis religiosos), amb molta ironia sobre la seva evolució vital. Sant Pau i el seminari • Parlen de l’antic garito d’estudis (seminari/centre religiós), ara reconvertit en institut de teologia i espai cultural. • Destaquen: - Inversió en la reforma de l’edifici. - Ús actual per a concerts en viu. - Records de joventut: vandalisme “blanc”, pujar a tocar la campana, etc. 3. Presentació del convidat: Toni Vera / Toni Bermont Perfil del convidat • Convidat central: Toni Vera, conegut ara com a Toni Bermont. • Descrit com: - “Clàssic tarragoní” que fa ballar la ciutat sencera. - Creador d’espais on la gent LGTBI i aliats poden ballar, desconnectar i ser ells mateixos, amb purpurina, ventalls i llibertat. - Persona que genera comunitat, respecte i tendresa més que no pas una “estrella” convencional. Orígens en l’escena LGTBI • El 2015 comença muntant festes LGTBI amb la marca URCO, molt abans que fos habitual parlar de LGTBIQ+. • Ho fa amb més ganes que manuals d’instruccions: molt d’ofici construït a base de prova-error i implicació personal. 4. De promotor a DJ: naixement de “Toni Bermont” El salt a la cabina • Punt clau: fa un any i una setmana que és DJ cobrant. • Abans: - Organitzava festes i actes, feia de regidor/logística, sempre “a darrere”. - Defensava la cabina puntualment (20–25 minuts) però no com a rol principal. • El seu soci el convida a punxar al Pride: ell hi va sense saber ben bé què hi anava a fer, es prepara molt bé, funciona… i comença a sonar el telèfon. • En un any: - Uns 80 bolos. - Residència setmanal al Salvatico. - Dedicació “en temps i ànima” a la música. Rituals abans de punxar • El seu ritual artístic: - Es tanca al camerino amb els cascos i l’ordinador uns 20 minuts. - Necessita o molta música o molt silenci, però sempre aïllat mentalment tot i tenir gent al voltant. El nom artístic “Toni Bermont” • Explica que neix de jugar amb els seus cognoms: Vera Montaner → VeraMont → Bermont (pràcticament, “treure vocals i combinar”). • Es fa broma sobre noms alternatius descartats i sobre la idea de “DJ estrambòtic”. 5. Relació personal: amistat, memòria i ciutat Records compartits • Recorden moments compartits: - Premium i el seu entorn. - Anar junts a la modista a arreglar roba. - Pagar per “la cremallera bona” com a signe de cert progrés econòmic. • Surt la família del Toni: - El “Toni petit” (fill) que ha fet 10 anys. - La seva parella Aurora, i la combinació d’ironia i caràcter que el nen hereta. Oques, ànecs i plaça dels Patos • Conversa molt tarragonina sobre la plaça dels Patos i la presència d’ànecs i oques. • Es parla de: - Les oques com a animals territorials, gairebé com un “esquadró de seguretat” per a masies. - Nostàlgia d’una època de més civisme i menys accidents amb animals. Generacions i llenguatge • Referències a: - Dibuixos antics de TV3 (Dragui, sèries amb llenguatge elevat). - Contrast amb sèries infantils actuals, amb un lèxic més senzill. 6. Reflexions sobre decisions vitals i temps Canviaries alguna cosa dels últims 10 anys? • Pregunta clau: “Amb l’experiència d’ara, canviaries alguna decisió dels últims 10 anys?” • Resposta del Toni: no canviaria res. • Argumenta que: - Tothom té drames personals i preocupacions, però formen part del camí. - La teoria de punts de bifurcació (multiversos, Regreso al futuro) és més un joc mental que una eina útil. Filosofia de la importància • Frase important: “Si una cosa no importarà d’aquí cinc anys, no és important.” • Serveix per relativitzar conflictes burocràtics, entrebancs organitzatius i maldecaps que es troben en muntar actes i festes. 7. Organitzar cultura i festa a Tarragona Del darrere a l’epicentre • El Toni passa de: - Coordinador/regidor que atén Guàrdia Urbana, serveis tècnics i imprevistos. - A DJ al centre de l’escenari, però sense perdre la visió global de l’acte. • Remarca que treballar amb la Guàrdia Urbana i els serveis municipals de Tarragona acostuma a ser positiu: hi ha control, coordinació i voluntat que les coses surtin bé. Dificultats i burocràcia • Tot i això, reconeixen que: - Hi ha problemes de comunicació i algunes facilitats que falten per fer esdeveniments. - Ell s’ha hagut de menjar molts “marrons” organitzatius. • Malgrat tot, la seva actitud és de resiliència i humor: s’ho prenen com part del joc de fer coses noves a la ciutat. 8. Pride, Cuqui i escena LGTBI a Tarragona Un Pride que canvia la ciutat • El Toni continua implicat en el Pride i en esdeveniments LGTBI. • Missatge central: “Estem obrint la ciutat”. • Punts clau: - Tarragona s’està diversificant més enllà del calendari clàssic (Setmana Santa, Santa Tecla, Carnaval, Tàrraco Viva...). - Fa 10–15 anys, era impensable fer segons quin tipus d’actes LGTBI de forma tan visible. - Ara hi ha espais per ballar, estimar, mostrar-se i experimentar llibertat. Generació de 30–40 anys i relleu • Observació important: - Abans, el teixit associatiu i cultural estava dominat per persones grans (jubilats). - Ara, gent de 30 i 40 (com ells, com el Joan, etc.) agafa el relleu i impulsa propostes noves. • Això permet una renovació del panorama festiu i cultural, amb més sensibilitat envers la diversitat i l’orgull. “Cuqui” i possibles col·laboracions • Parlen de les festes Cuqui i del paper de drag queens i artistes locals (Zafiro, Odi, la “Santíssima Trinidrac de Tarragona”). • El conductor es pregunta quin lloc hi podria tenir ell dins una Cuqui; el Toni respon que sempre es pot trobar un espai, apuntant a futures col·laboracions. Astrologia, univers i demanar coses • Hi ha un tram on parlen, en to juganer, d’horòscops, cartes astrals i planetes. • El Toni comenta que demana coses a l’univers i que, si li arriben, intenta no dir que no per deixar entrar coses noves a la vida. 9. Mirada crítica però afectuosa a la ciutat Provincianisme vs potencial • Surt la idea que potser seria més fàcil fer aquestes festes en altres ciutats; el Toni talla ràpid el discurs de “provincianisme”. • Defensa que Tarragona té tot el potencial per fer el que vulgui, i que la clau és seguir insistint i creant. Més enllà del calendari oficial • Reivindica que existeix una Tarragona més enllà de les grans festes tradicionals: - Una ciutat amb Pride, nits LGTBI, clubs, residències de DJ i comunitat. - Un teixit festiu i cultural que fa bategar la ciutat durant tot l’any. 10. Tancament de temporada i complicitats Relació amb la ràdio • Recorden que el Toni havia estat a Tarragona Ràdio abans, en altres formats. • Hi ha bromes sobre gerències, cicles interns i incertesa de si hi haurà tercera temporada de Raülin amb Salsa. • El Toni dona suport explícit al Raül i a la Sílvia i reivindica la importància del programa: - Com a espai de llibertat, humor i afecte. - Com a lloc on es visibilitzen realitats LGTBI, culturals i locals. Comiat • El programa es tanca amb el to habitual: - Molt d’afecte mutu, bromes internes i complicitat. - Un “fins demà” que, en realitat, marca la fi de temporada, deixant la porta oberta a tornar. Idees centrals de fons 1. Identitat i llibertat • El relat del Toni mostra com algú de Tarragona passa de l’ombra a la cabina per: - Necessitat de crear espais segurs i lliures. - Ganes de fer ballar una comunitat que abans no tenia referents visibles. 2. Comunitat LGTBI i ciutat • L’episodi retrata una Tarragona en transformació, on el Pride i les festes LGTBI són part del paisatge cultural. • Es posa en valor la capacitat d’organitzar, resistir i transformar espais perquè la diversitat sigui celebrada, no amagada. 3. Humor com a eina • Tot el programa és un exemple de com l’humor serveix per parlar de: - Salut mental (TOC), - Cos i malaltia (vitiligen), - Burocràcia i institucions, - Sexualitat, gènere i festa, sense perdre mai el respecte de fons ni la voluntat de fer pinya.

  • 29'

    Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 56

    Avui a Raülin amb Salsa ens visita una convidada que és, literalment, tot això: llum, alegria i molta motivació. Ella és motivational real autèntic coach, ha passat pel món de l’estètica i altres feines peculiars, però el que realment li agrada és fer que la gent brilli des de dins. És bessoniana (que és bessons, ja) –per tant, inquieta, versàtil i amb més energia que un cafè doble a les vuit del matí. Estima la platja, els gats (fins i tot si l’al·lèrgia diu el contrari), i els bons dinars amb amics. Diuen que és alegre, generosa i optimista, però això ho comprovarem en directe, perquè avui tenim el gust de compartir micro amb una dona que sempre està disposada a ajudar, i que segur que ens contagiarà una bona dosi de ganes de viure. Benvinguda, Cindy López!

  • 30'

    Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 55

    Avui tenim al programa l’Ana Megías, una tarragonina de 32 anys amb més històries que una sèrie de Netflix. És fan del teatre, la música i els musicals —i si sonen The Tyets o Bruno Mars, ja pots comptar que s’hi apunta! Va començar fent teatre a Reus, ha acabat sent protagonista d’un documental sobre la seva vida, i entremig ha treballat a PortAventura, ha fet voluntariat, esport, i encara li sobra energia per somriure. Si això fos una peli, tindria banda sonora pròpia, riures assegurats i una gran dosi de cor. Benvinguda, Ana!

  • 30'

    Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 53

    Convidat: Avui tenim amb nosaltres un personatge que sembla sortit d’un conte... però d’aquells que s’escriuen amb vi, sucre i una mica de bogeria creativa. En Joan Reverté va néixer a la Baixada Peixateria —sí, com els bons tonyinaires— i de ben petit ja apuntava maneres: mentre uns jugaven a cromos, ell muntava titelles i cantava a la ràdio. Ha estat escolta, cantant, animador infantil, músic, escriptor, titellaire i investigador de danses populars... vaja, un home orquestra amb esperit de plaça major! Amant de la cuina casolana, perfeccionista quan cal, però capaç d’improvisar com un geni quan la vida el posa a prova. Avui, més que entrevistar-lo, intentarem seguir-li el ritme... si és que podem! Benvingut, Joan!

  • 29'

    Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 53

    Avui tenim una d’aquelles persones que fan que la música no soni... sinó que es visqui! Ell és músic perquè sí, perquè ho porta a dins des que té memòria. Però és que, a més, s’hi dedica amb totes les lletres: és profe, organitzador de festes i espectacles musicals, i d’aquells que saben llegir el moment i posar-hi la música justa. Ni massa ni massa poc —al punt! Ha tocat en setmanes medievals, ha fet ballar gent disfressada, elegant, descalça i amb ganes de més. Té clarinet, té saxo i té aquell punt de glamour musical que fa que tot agafi una altra dimensió. I si mai heu anat a un tardeo d’aquells que acaben com una gran festa… potser ell hi era, darrere d’una taula de DJ, fent com si res mentre feia ballar tothom. Avui ve a xerrar tranquil·lament, a compartir històries de música i vida, i segurament a fer-nos somriure com només ell sap. Joan Biosca, benvingut a Raülin amb Salsa!