Visió general de l’entrevista En aquest fragment del programa Arran de Mar, l’Anna Alonso Tambo conversa amb Toni Tió, fundador del Barcelona Clúster Nàutic, sobre el paper dels clústers nàutics en l’economia blava, la seva contribució al valor afegit, la productivitat i la formació especialitzada. Què és un clúster nàutic i per a què serveix? Un clúster no és una patronal: La patronal agrupa competidors d’un mateix sector (per exemple, el gremi de la construcció i la Fira Construmat). Un clúster és una aliança públic-privada entre empreses, institucions i administracions que busca generar una economia sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment en un àmbit concret. En el cas del Barcelona Clúster Nàutic, el focus es defineix sobre “l’espill d’aigua del Port de Barcelona”, és a dir, tota activitat vinculada a aquest espai marítim. El clúster es basa en: Segmentació del mercat nàutic: des de l’Optimist fins als grans iots, passant per pneumàtiques i pesca esportiva. Anàlisi de la cadena de valor mitjançant el diamant de Porter (eina utilitzada a Harvard) per identificar quines activitats generen més valor afegit. Valor afegit, productivitat i exemple del tèxtil Toni Tió remarca l’obsessió per trobar valor afegit i productivitat al sector nàutic. Cita el pacte per la productivitat impulsat recentment per la Generalitat de Catalunya, amb un consell d’experts universitaris. Utilitza l’exemple del sector tèxtil: Les antigues fàbriques familiars van desaparèixer, però Zara (Inditex) demostra que el problema no era el tèxtil en si, sinó com s’enfocava el negoci. Aquesta lectura inspira el Barcelona Clúster Nàutic, primer clúster nàutic del món, seguit per Mònaco i Balears. Metodologia i especificitat territorial dels clústers Un clúster necessita metodologia per ser efectiu: Toni cita metodologies com les que fa servir Acció de la Generalitat o consultores com Cluster Competitive. No tots els clústers es poden copiar ni aplicar igual: el model de Barcelona no és aplicable a les Terres de l’Ebre. La geografia és clau: A França, el Pôle Mer va agrupar tota l’economia del mar, amb versions a Mediterrani, Atlàntic (Bretanya) i Mànega. No tots van funcionar igual, i en el cas mediterrani, segurament caldrien més d’un clúster per adaptar-se millor al territori. Catalunya marítima: Costa Brava, Barcelona i Costa Daurada Catalunya té més de 500 km de costa, amb realitats econòmiques diferenciades: Costa Brava (fins a Blanes): marca internacional molt consolidada. Costa de Barcelona (fins a Vilanova o Cap Salou). De Cap Salou cap avall: Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Els clubs nàutics de la zona de Tarragona poden generar una economia molt sostenible, amb gran impacte local. Impacte econòmic del turisme nàutic Toni Tió aporta xifres per comparar diferents tipus de turisme: Turista general a Catalunya: 60 € al dia de despesa mitjana. Turista que ve amb vaixell petit (vela o motora): 180–200 € al dia. Turista amb gran eslora: entre 500 i 1.000 € al dia. A partir d’això, planteja una reflexió: Una regata amb 100 vaixells i uns 10 tripulants per vaixell (1.000 persones) gastant uns 150 € diaris pot generar un impacte econòmic equivalent o superior a molts autocars plens de turistes de baixa despesa. La idea central: el turisme nàutic és una font de salaris alts, valor afegit i sostenibilitat econòmica i ambiental. Ports, formació i “maritimitzar els oficis” Barcelona concentra una gran part de les empreses del sector, però ports d’arreu del litoral hi tenen relació. Es mencionen: Roses, Vilanova, Salou, Santa Ponsa, Terres de l’Ebre, entre d’altres. Exemples com els megaiots que es mouen per la Costa Brava i altres ports catalans. Formació i qualificació laboral: El clúster impulsa la taula de l’ensenyament i la creació de l’Institut de la Nàutica, amb la Generalitat, Educació i l’Ajuntament. Es col·labora amb la Facultat de Nàutica (UPC) i l’abat Oliva (campus de Mataró, logística). Conceptes clau: “Maritimitzar els oficis”: un fuster de vaixells no és un fuster qualsevol; un electricista de vaixells tampoc és un electricista genèric. Cal formació específica per aquests perfils. Cas de Marina 92 (MB-92): El 2013, 80% de la plantilla era estrangera. Actualment, 80% és personal autòcton, gràcies a l’aposta per la formació local. Exemple de Vilanova i impacte a l’entorn El port de Vilanova i la Geltrú ha apostat per les grans eslores. Tot i alts i baixos, ara la gestió recau en Pendennis, empresa líder de refit de iots amb la seva pròpia escola de formació. Toni apunta que el port de Vilanova genera una quantitat de feina molt significativa en el seu entorn immediat. Tancament L’entrevista conclou destacant: El paper estratègic dels clústers nàutics per a l’economia blava. La necessitat de segmentar, aportar valor afegit i apostar per la formació especialitzada. El potencial dels ports i clubs nàutics de tot el litoral català, inclosa la zona de Tarragona i la Costa Daurada, per generar ocupació de qualitat i una economia més sostenible.
Panorama general de l’episodi Arran de Mar emet un programa de dues hores centrat en actualitat marítima, economia blava, pesca responsable i medi ambient, amb un focus especial en el paper de les dones en l’ecologisme i en la situació al Camp de Tarragona. L’episodi es divideix en tres grans blocs: - Informatiu de costa catalana (Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme, Costa Daurada) - Economia blava i pesca responsable (clústers nàutics, aplicació Pescarrec i normativa europea) - Medi ambient i dones (taula rodona amb tres activistes i professionals ambientals) 1. Obertura, tertúlia d’equip i actualitat lleugera Presentació del programa i ruta per la costa • La Marina Pérez obre Arran de Mar des de Tarragona Ràdio i explica l’estructura del programa: informatiu marítim, secció d’economia blava, pesca responsable i, a la segona hora, un especial de medi ambient i dones. • Es connecta amb corresponsals a l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona. Conversa distesa sobre el Port de Tarragona i el preu de la gamba • La tècnica Sílvia García comenta: - Un vaixell al Port de Tarragona decorat de Nadal com un gran calendari d’advent amb tripulació disfressada. - El preu desorbitat de la gamba (fins a 200 €/kg) per l’avenç de les compres de Nadal. • Els col·laboradors de les emissores locals hi afegeixen humor: - Comparen l’efecte “gambes” amb el del paper de vàter durant la Covid: compres massives per por d’escassetat. - Broma sobre la “gamba d’Arenys més bona que la de la Costa Brava o Tarragona”, deixant el debat per després de Nadal “per no acabar malament”. 2. Bloc informatiu: actualitat de la costa catalana 2.1 Costa Brava: política marítima i observació oceanogràfica Trobada euroregional i pesca a l’Escala • L’Escala participa en una trobada euroregional a Barcelona sobre polítiques marítimes. • Representants municipals, encapçalats per l’alcalde i el regidor de Promoció Econòmica i Turística, exposen: - La vinculació històrica amb la pesca. - Les iniciatives locals per donar a conèixer el sector pesquer com a part de la identitat del municipi. • Les jornades reuneixen GALP, administracions, professionals i estudiants i aborden: - Agenda rural i estratègia marítima de Catalunya. - Reptes territorials comuns i desenvolupament sostenible a la costa. Noves boies oceanogràfiques al Cap de Creus i Montgrí • La Generalitat instal·la 4 boies oceanogràfiques (2 a cada parc natural) per millorar el seguiment ambiental marí. • Les boies mesuren: - Salinitat, corrents, vent i temperatura. - En un cas, també terbolesa i matèria orgànica (sensor pioner prop de les Illes Medes). • Objectius: - Ampliar una de les sèries de dades oceanogràfiques més llargues de la Mediterrània (Estartit, ~50 anys d’històric). - Delimitar millor zones protegides (ZEPA, reserves naturals) amb una quinzena de boies de senyalització per: - Millorar la seguretat marítima. - Reforçar la conservació i el compliment de la normativa davant l’augment de les activitats recreatives. 3. Delta de l’Ebre: discapacitat, inclusió i Nadal immersiu 3.1 Campanya “Lo Valor de Ser Com Som” a Deltebre • Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Fundació Astres i el Consell Comarcal del Baix Ebre impulsen la campanya “Lo Valor de Ser Com Som”. • Objectius: - Implicar el teixit comercial, cultural i social de Deltebre. - Fer d’altaveu dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. • Accions: - Cartelleria als comerços com a punt de partida d’una campanya estable en el temps, no limitada a un sol dia. - Volen sumar administracions, comerços i entitats de manera transversal tot l’any. • La Fundació Astres ofereix: - Residències i llars residència, centre ocupacional. - Tallers, formació i programes d’inserció laboral. - Acompanyament a la vida independent i suport en la presa de decisions. 3.2 Nadal a la Ràpita: llums i “Un Nadal de Conte” • La Ràpita renova completament l’enllumenat nadalenc, amb: - Nova ubicació de l’encesa de llums (Plaça del Coc). - Ruta circular d’estructures nadalenques 3D per diferents places. • Projecte “Un Nadal de Conte” al pavelló firal (20 desembre – 5 gener): - Experiència immersiva inspirada en contes i pel·lícules clàssiques. - Escenaris com el País de les Meravelles, la xocolateria de Charlie, ambientacions de Mickey i Minnie. • Exterior: - Trenet tematitzat “Polar Express” amb recorregut gratuït. - Animacions itinerants entre setmana. - Caps de setmana amb grans espectacles de cloenda (per ex. La Carta del Carbó, La Ballarina de Plom, Essència d’Àfrica). 4. Garraf: energia comunitària i crisi de la pesca d’arrossegament 4.1 Comunitats energètiques a Vilanova i la Geltrú • Entra en funcionament la primera planta fotovoltaica de la cooperativa Energia Comunitària Penedès-Garraf: - Subministrarà electricitat a 77 famílies i una escola. • Projectes en marxa: - Segona planta en una nau industrial. - Tercera planta al terrat de la parròquia de Sant Antoni, per abastir ~80 famílies del nucli antic. • Característiques del model: - Comunitat energètica local: veïns s’associen per compartir instal·lacions fotovoltaiques i reduir dependència de grans elèctriques. - Neix sota el paraigua d’Osona Energia, cooperativa de segon grau creada el 2022 a Vic. 4.2 Revolta dels pescadors de Vilanova: “persones non grates” • La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú declara persones non grates: - El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes. - La secretària general de Pesca, Isabel Artime. - El comissari europeu d’Oceans i Pesca i la directora general d’Afers Marítims de la Comissió Europea. • Motiu principal: - Restriccions creixents de dies de pesca a la flota d’arrossegament i manca de resposta a les seves demandes. • Queixes del sector: - Pèrdua de més del 40% de les jornades de pesca en 5 anys. - Proposta europea de reducció addicional del 65% dels dies de pesca el 2026 (fins a només 8 dies efectius anuals per embarcació). - Reducció de la quota de gamba vermella, espècie clau econòmicament. - Càrrega administrativa desmesurada per a les embarcacions. • Els pescadors denuncien que les mesures no tenen en compte la realitat socioeconòmica mediterrània ni els esforços de sostenibilitat ja fets. 5. Maresme: tradicions, natalici comercial i biodiversitat urbana 5.1 Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar • L’associació Cala Rita organitza de nou la Mare de Déu fumadora (8 de desembre), però aquest any: - Es trasllada de la plaça de l’Església a la plaça de l’Ajuntament per coincidència amb la Fira de Nadal. • Crítiques de l’entitat: - Denuncien una decisió unilateral de l’Ajuntament. - Alerten que es prioritza la cultura comercial per sobre de la cultura popular. - Plantegen la pressió de les campanyes de màrqueting de Nadal que comencen “just quan acaba Halloween”. • Origen i reconversió de la festa: - Festa tradicional on, antigament, durant l’aplec es permetia fumar a nens i dones (d’aquí el nom “fumadora”). - Ara s’ha reconvertit en una celebració amb: - Fanalets de ferro amb plantes aromàtiques (fumejar sense tabac). - Foguera, vi calent, lectura de goigs i actuacions musicals. - Gran “fumera” final cap a les 20 h. 5.2 Caixes niu i hotel d’insectes a Calella • L’Ajuntament de Calella instal·la unes 30 caixes niu al Parc del Maduix i entorns per preservar la biodiversitat urbana. • Primera fase: - Nius d’oreneta cua blanca de fang en edificis municipals propers (6 ja col·locats, 4 més en camí). - 4 caixes de fusta per a ratpenat de ciutat, dissenyades per grans colònies. • Fases següents: - Caixes niu per a ratpenat de bosc, xoriguer i petits ocells insectívors (mallerengues, pardals autòctons). - Participació d’escoles i entitat Amics del Parc del Mau en la instal·lació. - Creació d’un hotel d’insectes a la bassa del parc. • Impacte ecològic: - Millora del control biològic de plagues (mallerengues depreden insectes nocius per als arbres urbans). - Foment d’espècies protegides com els ratpenats. 6. Costa Daurada i Camp de Tarragona: precarietat als bombers i serveis públics 6.1 Bombers voluntaris en lluita a Tarragona • Bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i Terres de l’Ebre (87 persones) es concentren davant els jutjats de Tarragona i presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. • Denúncies principals: - Precarietat extrema: es defineixen com a “bombers precaris en lluita” i “bombers low cost”. - Retribució mínima: 10 € bruts/hora d’intervenció. - Mateixes funcions, riscos i comandament que els bombers professionals, però sense alta a la Seguretat Social ni contracte laboral. - Controlats per aplicació mòbil, amb hores mínimes exigides, fet que qüestiona que realment siguin voluntaris. • Reivindicació principal: - Que es reconegui que estan treballant, no només fent voluntariat: “Quan ens posem el vestit de bomber i anem a un incendi, estem treballant.” 6.2 Butlletins de servei públic a Tarragona • Notícies breus d’interès local: - Reobertura de la Torre Forta com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent per a infants en risc i famílies. - Obertura del REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició), amb projeccions en espais singulars i gala al Teatre Tarragona. - Anunci de reformes al Tanatori Municipal de Tarragona (3,2 M€) per millora d’instal·lacions, atenció a famílies i eficiència energètica. - Campanya municipal “Tarragona 26” per un nou model de recollida de residus i neteja viària. - Programació nadalenca al Port de Tarragona, amb activitats familiars i llums. 7. Servei de temps i trànsit 7.1 Predicció marítima • El meteoròleg Lluís Mi Pérez informa: - Vent de Mestral/Ponent a bona part del litoral; a Costa Brava, vents febles girant a sud o Garbí a la costa, però més maror en alta mar (Tramuntana al Golf de Lleó). - Dijous: reforç del Mestral especialment a la Costa Daurada, amb maror a forta maror generalitzades. - Vent fort també al Baix Penedès, Garraf, Baix Llobregat i Tramuntana al nord del Cap de Creus. 7.2 Estat del trànsit • Des del Servei Català de Trànsit s’informa de: - Retencions importants a l’AP-7 per obres i incidències (trams Santa Perpètua–Barberà, el Papiol–Gelida, l’Ametlla de Mar, enllaç amb A-2 i entorn de Martorell). - Cues a A-2, C-58, C-33, C-17, Pota Nord i rondes de Barcelona per obres i accidents. 8. Economia blava: clústers nàutics i valor afegit al litoral 8.1 Conversa amb Toni Tió i Anna Alonso Tambo • Secció d’economia blava amb l’Anna Alonso Tambo i Toni Tió, fundador del Barcelona Cluster Nàutic (2013). 8.2 Què és un clúster i per què és clau a la nàutica? • Diferència entre clúster i patronal: - Patronal: agrupa competidors d’un mateix sector per defensar interessos comuns (ex. gremis). - Clúster: conjunt públic-privat (empreses + institucions + universitats) que treballen per una economia sostenible, social i ambientalment en un territori concret. • El clúster nàutic de Barcelona fou: - El primer clúster nàutic del món; després vingueren Mònaco i Balears. - Basat en metodologia del Banc Mundial i el “diamant de Porter” per analitzar cadena de valor i segmentar mercat. 8.3 Segmentació i valor afegit a la nàutica • Segmentació del mercat nàutic: - Des de l’Optimist i petites embarcacions fins als megaiots. - Inclou pesca esportiva, pneumàtiques, vela lleugera, grans eslores, xàrter, etc. • Objectiu principal: - Identificar 2–3 eixos amb més valor afegit (per exemple, grans eslores i lloguer de vaixells). - Evitar destinar esforços a segments amb futur econòmic incert. 8.4 Impacte territorial i sostenibilitat econòmica • La nàutica, segons Tió, és un motor econòmic altament sostenible si es gestiona bé: - Un turista mitjà gasta ~60 €/dia. - Un navegant amb barca petita o mitjana: ~180–200 €/dia. - Tripulacions i clients de grans eslores: 500–1.000 €/dia o més. • Reflexió clau: - Quants turistes d’autocar calen perquè igualin la despesa de 1.000 persones d’una regata nàutica? - La Costa Daurada i els ports de Tarragona i Terres de l’Ebre podrien explotar molt millor aquest turisme de qualitat. 8.5 Formació i “meritimitzar els oficis” • El clúster impulsa una taula de l’ensenyament amb: - Institut de la Nàutica, Facultat de Nàutica (UPC), universitats privades (abat Oliba) i centres de logística a Mataró. • Idea central: “meritimitzar els oficis” marítims. - Un fuster de vaixell no és un fuster qualsevol; un electricista nàutic tampoc. - Cal formació específica i reconeixement social i econòmic d’aquests oficis. • Exemple Marina 92 (drassanes a Barcelona): - 2013: 80% de la plantilla era estrangera. - Avui: 80% és autòctona, gràcies a l’adaptació dels estudis i la formació especialitzada. 8.6 Geografia i models de clúster • Importància de la regionalització: - La costa catalana es divideix en Costa Brava, Costa de Barcelona, Costa Daurada / Terres de l’Ebre, cadascuna amb dinàmiques diferents. - Un model de clúster per al Port de Barcelona no és directament aplicable a les Terres de l’Ebre. • Crítica a l’ús inflacionari del terme clúster: - Alguns projectes es creen només per captar subvencions, sense vera metodologia ni estratègia. 9. Pesca responsable: declaració de captures i aplicació “Pescarrec” 9.1 Context normatiu: declaracions obligatòries des del 2011 • Secció de pesca responsable amb Fede Valls i Sergi Corral. • Des del Reial decret 347/2011, a la pesca recreativa: - Qui sol·licita autorització per espècies de protecció diferenciada (túnids, lluç, etc.) ha d’emplenar una declaració de captures mensual, encara que siguin captures zero. - Fins ara es podia presentar en paper o per seu electrònica. 9.2 Nou reglament europeu i naixement de “Pescarrec” • Una nova norma europea (en vigor el 2026) exigeix que la declaració sigui electrònica. • L’Estat espanyol crea l’aplicació mòbil “Pescarrec” per complir aquesta obligació. • Punts clau sobre l’app: - No cal portar el mòbil al mar ni tenir-lo encès mentre es pesca. - No registra posició ni temps en temps real: no és un sistema de vigilància. - Serveix perquè el pescador comuniqui les seves captures dins les 24 hores següents a la jornada. • L’Estat ha de publicar una llista d’espècies sotmeses a aquesta declaració electrònica, basada en TACs i plans plurianuals europeus. 9.3 Dades per a la gestió i percepcions al sector • Objectiu de fons de la UE: - Recollir dades per conèixer l’impacte de la pesca recreativa i millorar la gestió dels recursos. • Reaccions: - Alguns pescadors perceben l’app com a “intrusiva”; Fede Valls puntualitza que és sobretot una eina de registre, no de control en directe. 9.4 Qui pot denunciar i qui pot sancionar? • Esclariment important sobre normativa i sancions a la pesca recreativa: - Qualsevol ciutadà pot denunciar una infracció (fotos, comunicació a l’Ajuntament, etc.). - Cossos amb capacitat per identificar i aixecar acta: policia local, Mossos, Agents Rurals, SEPRONA, etc. - L’òrgan competent (Generalitat, Ajuntament o Estat) instrueix l’expedient i imposa la sanció. • Problema freqüent: - No sempre qui interpel·la té formació suficient sobre normativa (diferències aigües interiors/exteriors, noves regulacions), i es poden aixecar denúncies sense base jurídica sòlida. 10. Medi ambient i dones: tres mirades complementàries 10.1 Marc inicial: on són els referents femenins? • El col·laborador Joan Ramon Mendo introdueix la secció de medi ambient amb una reflexió: - Demana a una IA una llista de 10 dones referents en conservació ambiental (Jane Goodall, Dian Fossey, Sylvia Earle, Wangari Maathai, etc.). - Detecta dues mancances: - Absència de referents catalanes com Josefina Castellví (pionera a l’Antàrtida i recerca oceanogràfica). - Molts referents són gent gran o ja difunta, amb un buit generacional de noves figures tant masculines com femenines. • Pregunta provocadora: per què la majoria només ens venen al cap Jacques Cousteau o David Attenborough com a icones del medi ambient? 10.2 Presentació de les tres convidades Montse Tena Activista ecologista. Membre de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (Vaca Morta, Baix Empordà). Mercè Jané Empresària d’informació, comunicació i educació ambiental. Fundadora d’El Garrofer, amb base a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). Montserrat Vilardosa Regidora i activista amb forta visió social de l’ecologisme. Emfatitza la relació entre medi ambient i lluita de classes. 10.3 Tres trajectòries, tres fronts de lluita a) Montse Tena i la batalla per Vaca Morta (Cruïlles) • Context: - Zona d’extracció d’argila per a ceràmica de la Bisbal (terreres de Vaca Morta). - Explotacions antigues formaven clots que es convertien en estanyols i llacunes, creant una zona humida d’alt valor ecològic. • L’any 2000 s’hi instal·la un abocador de residus industrials tipus I i II, sobre dues llacunes buidades. - Promès inicialment com a abocador de runes, però de runa “no n’hi ha ni una”, segons Tena. - Situat a només 400 metres de les cases, quan hauria d’estar a més de 2.000 m. • La Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles: - Guanya successius contenciosos judicials; el 2014 s’ordena tancament, buidatge i restauració. - Només s’ha fet una prova pilot de buidatge (10.000 tones) de les ~4 milions previstes. - L’òrgan responsable és l’Agència de Residus de Catalunya. • Crítica política: - L’origen del conflicte es remunta a governs de CiU i a una decisió d’alcaldia local. - Denuncia la inacció de l’administració malgrat les sentències favorables. b) Mercè Jané i l’educació ambiental en clau empresarial • Des del 2016, El Garrofer dissenya i executa: - Campanyes d’educació ambiental per a municipis (recollida selectiva, renaturalització d’espais, zones de baixes emissions). - Accions de sensibilització per explicar el “per què” de les mesures i facilitar-ne l’acceptació social. • Diagnosi: - Hi ha un segment de població molt conscienciat. - Però també un altre altament polaritzat i desinformat, tancat en el seu “algoritme” mental i mediàtic, difícil de mobilitzar. • Visió econòmica: - Defensa models com l’economia social i solidària, on persones i medi pesen més que el lucre. c) Montserrat Vilardosa: ecologia i lluita de classes • Referent personal: Rachel Carson i el seu llibre Primavera silenciosa, que va posar fi a l’ús massiu del DDT. • Eix central del seu discurs: - Un 25% de la societat catalana és pobra i un altre 25% està al límit. - Catalunya és, segons ella, un país pobre que no es pot permetre malbaratar recursos convertint-los en residus. • Crítica al capitalisme i al consumisme: - El model econòmic actual requereix consum constant i satisfacció immediata, alimentant la cultura d’usar i llençar. - La indústria productora domina el joc: els mateixos que generen els residus gestionen bona part de la seva destinació. • Exemple personal: - Coneix de prop la realitat del macroabocador d’Hostalets de Pierola (tractament de residus metropolitans) i la seva càrrega territorial. 10.4 Quins són els principals problemes ambientals de Catalunya? Les tres convidades en destaquen diversos, amb punts en comú: • Gestió de residus (coincidència forta): - Augment constant de residus i incapacitat de reduir-los. - Deriva cap a incineració i plantes de biogàs/hidrogen sota l’eufemisme de “valorització energètica”. - Record que les directives europees prioritzen reducció, reutilització i reciclatge per sobre de la valorització. • Pressió urbanística i turisme (Montse Tena): - Cas de la Costa Brava i altres zones litorals: destrucció de medi natural i paisatge per models turístics intensius. • Escassetat hídrica i sequera (Mercè Jané): - El canvi climàtic fa més persistents les sequeres i redueix la recàrrega d’aqüífers. • Contaminació d’aqüífers (Montserrat Vilardosa): - Considera que és un dels drames més greus i invisibles del país. • Transició energètica (Mercè Jané): - Reclama que es faci de manera participada i no controlada només per oligopolis. 10.5 Residus, model econòmic i responsabilitats • Coincideixen que el problema de fons és sistèmic: el model capitalista i de gran distribució. • Crítiques concretes: - Pressió de lobbies d’envasos i embalatge que frenen mesures de prevenció (per ex. més venda a granel, envasos reutilitzables). - Culpabilització excessiva del ciutadà i pocs mecanismes perquè productors assumeixin el cost real del que generen. • Propostes i exemples: - SDDR (sistema de dipòsit, devolució i retorn) per a envasos. - Recuperar pràctiques com fiambreres pròpies a botigues i compra sense plàstics. - Pagar el cost ambientals reals a qui es forra produint residus no reciclables. 10.6 Europa, desigualtats globals i justícia ambiental • Joan Ramon Mendo posa sobre la taula la comparació amb països del Sud Global (Índia, Filipines, etc.) on les muntanyes de residus són diàries. • Montserrat Vilardosa amplia la crítica: - Empreses europees que externalitzen la part més contaminant de la producció a països pobres. - Exemples: pelleteries, papereres, extracció de recursos (diamants, etc.). - El Nord global manté la seva imatge “verda” mentre exporta impactes al Sud. 10.7 Decreixement i mirada de futur • Al final surten conceptes clau: - Decreixement com a alternativa a l’“antropocè” consumista. - Referència als treballs de Kohei Saito sobre comunisme decreixentista. - Connexió entre política, planificació urbana, pobresa i ecologia. • Missatges de tancament: - Montse Tena: insisteix en la sostenibilitat intergeneracional (no consumir el que no quedaran als que vindran després). - Mercè Jané: aposta per economies alternatives (social i solidària) com a camí realista. - Montserrat Vilardosa: recorda que sense canvi de correlació de forces polítiques i econòmiques, el gir ecològic és molt difícil. 11. Cloenda • Marina Pérez tanca el programa recordant que: - La primera hora ha estat marcada per la crònica marítima i nàutica. - La segona, per una conversa densa i crítica sobre dones, medi ambient, residus i model econòmic. • Anuncia el retorn del programa l’endemà de 16 a 18 h a Arran de Mar. Idees clau destacades Economia blava i clústers nàutics: la nàutica és un sector estratègic de gran valor afegit al litoral català, amb potencial especialment a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Pesca recreativa i dades: l’app Pescarrec és una peça més en el gir digital de la gestió pesquera europea, amb debat sobre control versus informació. Bombers voluntaris: la reivindicació a Tarragona visualitza la precarització de serveis essencials sota el paraigua del “voluntariat”. Dones i ecologia: les tres convidades mostren que hi ha lideratges femenins actuals en l’ecologisme català, encara poc reconeguts. Residus i model de consum: el gran consens és que sense canviar el sistema de producció i distribució (i la fiscalitat associada), les accions sobre el ciutadà seran necessàriament parcials. Justícia ambiental: es connecten les lluites locals (abocadors, urbanisme, aigua) amb desigualtats globals Nord–Sud i pobresa interna a Catalunya.
Visió general de l’episodi L’informatiu de Tarragona Actualitat repassa l’actualitat del dia amb especial atenció a serveis socials, conflictes laborals, habitatge, medi ambient, cultura, turisme, universitat i esports, tot plegat emmarcat a la ciutat de Tarragona i el Camp de Tarragona. Serveis socials i infància en risc Reobertura de la Torre Forta • Reobre la Torre Forta com a nova seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent (CIS), depenent de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. • El servei atén menors en situació de risc i les seves famílies, amb l’objectiu de: - Reduir situacions de vulnerabilitat - Establir vincles emocionals més sòlids - Treballar habilitats socials i suport familiar • L’equipament agrupa oficines abans disperses (centre cívic de Torreforta i escoles municipals) i s’ha adequat amb espais administratius i sales polivalents. • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla que és un pas ferm en el compromís de l’Ajuntament de Tarragona i l’IMS amb la protecció i benestar d’infants i adolescents. • La coordinadora del CIS, Olga Salcedo, destaca que disposar d’un espai ampli i propi millora l’organització diària i el servei, i remarca el valor històric de l’edifici. Conflicte laboral dels bombers voluntaris Demanda contra la Generalitat • Una trentena de bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i les Terres de l’Ebre es concentren davant els jutjats i presenten una demanda col·lectiva per abús laboral contra la Generalitat. • El col·lectiu “bombers precaris en lluita”, amb 87 integrants a la demarcació, denuncia: - Condicions laborals i materials pèssimes - Retribució de només 10 €/h bruts per intervenció - Control per APP i exigència d’hores mínimes "Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost." • Reclamen el reconeixement com a treballadors quan actuen en incendis i emergències, i denuncien la “overització” del servei. • El bomber Jordi Morera alerta que més del 50% dels efectius operatius són voluntaris i exigeixen equiparació amb els bombers professionals, incloent-hi alta a la Seguretat Social. Habitatge i patrimoni públic d’Adif Crítica al parc d’habitatges buits • El comitè d’empresa d’Adif denuncia el mal estat i l’abandonament de bona part del parc d’habitatges de l’empresa a la demarcació. • Es recorda el cas del bloc alliberat al carrer Pere Martell de Tarragona pel sindicat d’habitatge el març passat. • Problemes principals: - Immobles buits, sense manteniment ni conservació - Context de dificultat d’accés a l’habitatge, especialment per a joves i famílies amb pocs recursos • El comitè reclama: - Un inventari real dels habitatges - Rehabilitació i ús a través de lloguer social o usos ferroviaris - Transparència i responsabilitat social en la gestió d’aquest patrimoni públic “Un patrimoni públic que podria tenir un ús social romangui tancat i deteriorant-se, mentre la societat afronta una crisi residencial.” Eliminació de l’amiant a Tarragona Posada en marxa de la taula del desamiantat • Es reuneix per primer cop la taula del desamiantat de Tarragona, amb representants veïnals, sindicals i empresarials. • S’acorda un full de ruta amb dos grans objectius: - Eliminar l’amiant de tots els edificis públics abans de 2028 - Desamiantar completament la ciutat abans de 2032 • Eixos inicials de treball: - Crear un registre detallat de totes les estructures i elements amb amiant al municipi - Fer un estudi econòmic del procés - Dissenyar ajuts i beneficis per a particulars, comunitats, empreses i petites indústries - Organitzar xerrades i sessions informatives per a la ciutadania • La taula seguirà treballant les properes setmanes en el cens, la definició de responsabilitats i la recerca de finançament. Turisme i pont de la Constitució Bones previsions d’ocupació • Hotels i restaurants de la demarcació afronten el pont de la Constitució amb optimisme i previsions similars a anys anteriors. • A Tarragona ciutat, hotels i apartaments turístics poden arribar a fregar el 100% d’ocupació, consolidant la desestacionalització del turisme urbà. • En capitals menys turístiques (com Valls o Reus), amb establiments més lligats al turisme de negocis, les previsions són més modestes. • A l’interior (Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà): - Ocupació entorn del 85% - Predomina el client català de proximitat - Atractius: natura i enoturisme de qualitat • A la costa del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre: - Ocupació al voltant del 80% - Client principalment nacional • Es detecta un patró de reserves d’última hora, molt condicionades per la meteorologia. Cultura: 25è aniversari del Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona Una edició especial i accessible • El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona celebra 25 anys del 3 al 8 de desembre. • La gala inaugural té lloc al vespre al Teatre Tarragona, en col·laboració amb Tarragona Ràdio, i inclou: - Intèrpret en llengua de signes catalana - Subtitulació adaptada al català • Es manté així l’aposta pels drets culturals i l’accessibilitat. Programació destacada • Obertura amb la pel·lícula El canto de las manos, debut en la direcció de María Valverde, amb presència del compositor Nascuy Linares per explicar el procés creatiu i el paper de la música. • La directora executiva, Eva Vallès, remarca que és una edició per celebrar el passat mirant al futur, amb voluntat d’expandir el festival per la ciutat. • Espais principals: - Teatre Tarragona (inauguració i cloenda) - Antiga Audiència, a la plaça del Pallol (seu central) - Sessions vermut al Teatret del Serrallo, ja un clàssic del festival • Entre els títols internacionals més destacats: - Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia - La gràcia de Paolo Sorrentino Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat El talent no té límits • Tarragona se suma a la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb el lema “El talent no té límits”. • Programa d’activitats: - Trobada a la Rambla Nova amb conversa i xaranga - Itinerari per la coca central, carrer Sant Agustí i final a la plaça de la Font - Lectura del manifest a càrrec de diverses entitats (ONCE, La Muntanyeta, Estela, Onada, Sant Rafael, Pas a Pas…) • Reivindicacions principals: - Més oportunitats laborals per a persones amb discapacitat - Formació adaptada per poder créixer i aprendre - Contractació inclusiva que trenqui prejudicis “Les persones amb discapacitat tenim talent. El talent no té límits, només cal creure i donar oportunitats.” • L’objectiu és avançar cap a una Tarragona més igualitària i equitativa. Medi ambient i ramaderia: plaga de porcs senglars i pesta porcina africana Impacte dels senglars • Unió de Pagesos demana una regulació estricta i control dels porcs senglars per: - Evitar danys a l’agricultura i a la ramaderia - Reduir accidents de trànsit • El responsable del sector porcí, Rosent Santiberi, qualifica la situació de plaga i alerta: - Caiguda forta dels preus - Riscos sanitaris per a la ramaderia Visió dels caçadors i veterinaris • El president de la representació tarragonina de la Federació Catalana de Caça, Joaquim Vidal, assenyala que: - La temporada passada es van caçar 5.000 senglars a Tarragona - Enguany, després d’anys secs i molta humitat aquesta temporada, s’espera un augment d’exemplars (truges encara amb cries) - La caça del senglar és oberta de setembre a març, amb batudes i aguaits nocturns sense aturada pràctica • La presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, Verònica Orana, destaca: - Mesures de bioseguretat molt estrictes a les explotacions porcines (barreres de desinfecció, control de moviments) - Confiança que els reforços i la UME ajudin a contenir els animals dins la zona afectada • A Catalunya s’han detectat nou casos de pesta porcina africana, fet que incrementa la preocupació però també la vigilància. Universitat i recerca: finançament a la URV Acord entre Diputació i URV • La Diputació de Tarragona aportarà 1 milió d’euros a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per a 15 actuacions entre 2024 i 2026. • Objectius de la inversió: - Crear o millorar infraestructures universitàries - Impulsar projectes de recerca, formació i divulgació en àmbits com salut, empresa, cultura, dret i turisme Projectes d’infraestructura destacats • Tres projectes clau (638.331,83 €): - Rehabilitació estructural i descarbonització del celler experimental Mas dels Frares (Constantí) - Redacció del projecte d’una nova seu de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut a Reus - Equipament de la nova aula magna de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia al campus Sescelades de Tarragona • La Comissió Mixta Diputació–URV també fa balanç de l’estat dels projectes d’anualitats anteriors. Publicitat institucional i serveis • Espot de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), destacant el seu paper en química sostenible, salut i descarbonització, amb 250 científics de 40 nacionalitats al campus Sescelades. • Campanya municipal “Tarragona 26” sobre el nou model de neteja i recollida de residus, centrada en: - Reforç d’equips de neteja amb aigua - Més freqüència de neteja - Millor manteniment de contenidors i entorn • Anunci d’Obramat sobre solucions de calefacció per a l’hivern. Esports Futbol: Nàstic de Tarragona • Es valora molt positivament la posada en escena davant l’Hèrcules, especialment els primers 40 minuts amb pressió alta, ordre tàctic i verticalitat, tot i acabar empat 2–2 després d’una expulsió. • L’entrenador Cristóbal Parralo vol que aquest sigui el model de joc per a les properes jornades. • El lateral Moï Delgado ho resumeix: “Cristóbal le gusta un equipo ordenado que apriete bien arriba… al final somos el Nàstic y tenemos que hacer nuestro fútbol.” • El Nàstic prepara el partit de divendres al vespre al camp del Sevilla Atlético, a l’estadi Jesús Navas. El club ven entrades online a 10 € per als aficionats desplaçats. • Per a Moï Delgado, format al planter del Sevilla i debutant amb el primer equip amb 19 anys, el duel és especialment emotiu i confia a sumar els tres punts. Vòlei: Sant Pere i Sant Pau • El Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria a la Superlliga rebent el Conqueridor València. • L’entrenador Blas Vetospki subratlla que: - No hi ha temps per lamentar-se - L’equip juga bé i lluita, i el partit ha de servir per créixer i consolidar el joc de servei (K1) • El jugador Àlex Llerena apunta que falta confiança i determinació en els moments clau, amb rotacions on l’equip encaixa 4–5 punts seguits. • El club converteix el duel en el “dia de la família Rojilla”: - Convida tota la base a assistir al partit vestida de vermell - Entrada gratuïta per fomentar un gran ambient al pavelló. Bàsquet: CBT femení • El primer equip femení del CBT (Volvo Disselauto CBT) viu un gran inici de temporada a Primera Catalana: - 8 victòries en 9 partits - Lideratge en solitari i equip més anotador de la categoria • La capitana Yasmin Velasco destaca que la clau és: - Treballar setmana a setmana - No obsessionar-se amb objectius de llarg termini - Mantenir els peus a terra malgrat el bon moment • Tot i el lideratge, la classificació està molt igualada: segon, tercer i quart tenen només una victòria menys, i cada jornada hi ha resultats sorprenents. • El CBT descansa aquest cap de setmana i tornarà a competir el 14 de desembre davant el Reus Deportiu. Llibre esportiu i superació personal • El metge i exesportista Rafael Llatzer presenta el llibre “Volando con el pie izquierdo”, on relata la seva trajectòria esportiva després de perdre una cama als 16 anys per un càncer. • El llibre neix com unes memòries personals que no tenien assegurada la publicació; amics, pacients i gent de l’esport el van animar a escriure-les. • L’autor remarca que no vol explicar una història heroica, sinó oferir una eina pràctica i emocional per ajudar altres persones que afronten dificultats semblants. Temps i mobilitat Previsió meteorològica • Segons l’AEMET: - Dimecres: cel poc ennuvolat a la província, temperatures semblants o una mica més baixes (màximes de 17 ºC a Tarragona i Tortosa, 15 ºC a Reus i el Vendrell, 11 ºC a Gandesa). - Dijous: cel molt ennuvolat amb precipitacions dèbils i disperses i temperatures màximes lleugerament més altes. Trànsit i transport públic • Sense incidències greus a la xarxa viària de la demarcació. • Restriccions per obres: - A-27 a l’altura de Valls, direcció Tarragona, al km 23,5 - AP-7 al km 247 entre Constantí i Tarragona • A la ciutat, l’EMT informa que fins al 21 de desembre la línia 22 fa recorregut alternatiu per obres al passeig de la Independència. Tancament L’episodi ofereix una panoràmica completa de la vida social, econòmica, cultural i esportiva de Tarragona, amb un fil conductor clar: serveis a les persones, drets socials, gestió del territori i dinamisme cultural i esportiu d’una ciutat i una demarcació en transformació constant.
Visió general de l’episodi Aquest episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio combina cultura, sostenibilitat i esport: • Una breu introducció musical amb Michael Jackson i l’estil New Jack Swing • Una entrevista sobre la Imperial Tàrraco Trail, cursa de muntanya popular al voltant del Pont del Diable • Un reportatge extens sobre la Biblioteca de les Coses al centre de Tarragona i el seu model d’economia circular • El butlletí informatiu del migdia amb temes socials, culturals i esportius • Una segona crònica des de la Galeria d’Art de la Catedral sobre l’exposició fotogràfica dels 25 anys de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat 1. Obertura musical i New Jack Swing Michael Jackson i l’etiqueta New Jack Swing La Núria Cartanyà obre el programa amb Remember the Time de Michael Jackson, segon senzill de l’àlbum Dangerous (1991), i aprofita per contextualitzar l’estil New Jack Swing: • Barreja de funk, R&B i hip-hop amb tècniques de producció de dance-pop • Ritmes sincopats, veus molt treballades i una instrumentació densa i ballable • So molt present als clubs de Nova York a finals dels 80 i inicis dels 90, que es va escampar arreu del món El programa reivindica com les etiquetes musicals també defineixen una manera de viure i entendre la música negra d’aquells anys. També es presenten els crèdits del programa i es destaca el paper de Lluís Comas (tècnic) i Abril Rius, que signarà diverses entrevistes. 2. Esport i natura: Imperial Tàrraco Trail Organització i participants Entrevista amb Joan Carles Gil, del club Allibera Adrenalina, sobre la 5a edició de la Imperial Tàrraco Trail, que se celebra el diumenge: • Més de 500 inscrits, xifra que consideren un gran èxit logísticament assumible • Inscripcions tancades uns dies abans per poder preparar recorreguts i dispositiu • L’organització remarca el paper clau del voluntariat, del qual se senten molt orgullosos Modalitats de la cursa La prova és molt popular i oberta a diferents nivells esportius: • Imperial Trail (llarga) – 25 km de trail de muntanya • Cursa mitjana (14 km) – puntuable per la Lliga Trail de Tarragona • Caminada – vessant més popular • Marxa nòrdica – prova de cloenda del circuit català de Marxes Nòrdiques de Catalunya La cursa curta és la més demandada, amb uns 240 inscrits. Recorregut i canvis logístics Hi ha canvis respecte a edicions anteriors per les obres al Parc del Francolí i a la llera del riu: • La sortida es trasllada a Sant Salvador, al costat del centre cívic i de les instal·lacions de Tarragona Esports • S’han hagut d’adaptar recorreguts en només 15 dies, mantenint l’essència del traçat • El nou itinerari surt directament cap a la zona boscosa del Pont del Diable, aprofitant l’atractiu natural del Camp de Tarragona L’organització confia que els circuits agradaran als participants i reivindica l’entorn natural “molt xulo” a tocar de la ciutat. 3. Sostenibilitat i economia circular: Biblioteca de les Coses La periodista Abril Rius es desplaça al carrer Pini Soler per visitar la nova Biblioteca de les Coses al centre de Tarragona i entrevistar la seva coordinadora, Amanda Pérez. 3.1. Què és la Biblioteca de les Coses? Es tracta d’un projecte d’economia circular i consum col·laboratiu que ja funcionava a Sant Salvador i que ara s’amplia al centre de la ciutat: • Espai d’objectes compartits: eines i materials d’ús esporàdic que la gent té al traster • La biblioteca fa d’intermediària entre qui té coses que gairebé no utilitza i qui les necessita puntualment • Vol canviar el model de consum: no cal comprar-ho tot, hi ha alternatives basades en el préstec i la reutilització L’Amanda critica el model segons el qual cadascú ha de tenir de tot, associat a residus, petjada ecològica i individualisme. L’objectiu és allargar la vida útil dels objectes, reduir residus i reforçar vincles comunitaris: una mateixa eina dona servei a moltes persones. 3.2. Un espai alternatiu al consumisme La conversa se situa en el context del Black Friday i el Nadal, períodes de consum intensiu: • Es denuncia la compra compulsiva, els objectes duplicats i el material que s’usa un cop i queda oblidat • La biblioteca vol ser espai per fabricar regals amb les pròpies mans, reutilitzant materials: - Arreglar o tunejar roba - Reaprofitar texans per fer tote bags - Fer bossetes d’olor amb camisetes antigues Això implica activitats participatives de barri i tallers pràctics que combinen creativitat i sostenibilitat. 3.3. Nous espais i “espai bicicleta” El projecte creix amb un segon local al mateix carrer: • Pini Soler 22 – Punt central de la Biblioteca de les Coses i magatzem d’objectes • Pini Soler 6 – Espai gran amb taules per a tallers de reparació i restauració: - Tapissar cadires - Restaurar mobles - Treballar amb fusta i altres materials Novetat destacada: l’espai bicicleta, en col·laboració amb la cooperativa L’Escamot: • Zona d’autoreparació de bicicletes amb eines a disposició de la ciutadania • Promoció de la mobilitat sostenible a la ciutat • Ja en funcionament, mentre s’acaba de perfilar el calendari complet d’activitats i quotes dels tallers 3.4. Catàleg, funcionament i quotes La Biblioteca de les Coses funciona de manera similar a una biblioteca tradicional, però amb objectes: • Catàleg digital consultable al web • Cal fer-se sòcia per 5 € l’any • Un cop ets sòcia: - Pots reservar objectes en línia - Préstec estàndard d’una setmana, ampliable sota demanda - Tarifa simbòlica per préstec, entre 1 i 10 € segons l’objecte Els objectes estan organitzats per seccions per fer-los visibles i accessibles dins l’espai limitat del local. 3.5. Tipus d’objectes més demanats Amanda descriu les principals seccions i els objectes amb més rotació: • Eines i bricolatge - Desbrossadora, podadora - Grapadora elèctrica - Trepant (taladre) - Carretons i carretilles per fer mudances • Salut i cures - Cadira de rodes (ús recurrent per operacions, fractures, etc.) - Altres objectes ortopèdics • Cuina i llar - Robots de cuina, panificadora - Petits electrodomèstics puntuals • Esport i lleure - Material de pàdel, escalada, snorkel - Cascos de bici, portaesquís - Bicicletes (inclòs un tàndem) • Costura i animals - Màquines de cosir - Transportins d’animals La clau són objectes que no són d’ús diari, però que poden ser molt útils en moments concrets. 3.6. Donacions i confiança El projecte es basa en la donació voluntària i en la confiança mútua: • Per donar objectes: - Es contacta per telèfon o WhatsApp (dades a web i xarxes) - S’envia una foto i descripció - L’equip valora si és adient per a una “biblioteca de coses” - Si s’accepta, es signa un document de donació i s’incorpora al catàleg • Si un objecte es trenca durant el préstec: - L’usuari només ha de avisar - La biblioteca s’encarrega de la reparació, sense sancions El projecte reivindica la confiança en les persones, fugint de la lògica punitiva i apostant per la responsabilitat compartida. 3.7. Necessitats i línies de futur Objectes que busquen o voldrien ampliar: • Instruments musicals – Volen crear una secció específica: - Per a infants o joves que volen provar un instrument abans de comprar-lo - Per a qui toca però no disposa de l’instrument a casa - Ja han rebut ofertes de viola i guitarra espanyola • Més unitats d’algunes eines molt demandades (com la desbrossadora) per reduir llista d’espera • Altres sorpreses de donació: infladors de matalassos, colxonetes, etc. L’Amanda recorda que donar un instrument o una eina no implica perdre-la del tot: sempre es pot tornar a agafar en préstec si es necessita. 3.8. Finançament i reconeixements La Biblioteca de les Coses ha rebut diversos suports institucionals: • Premi de la Diputació a la millor iniciativa mediambiental urbana (encara pendent de cobrament en el moment de l’entrevista) • Subvenció de l’Agència Catalana de Residus, que ha permès: - Obrir el nou punt d’entrega i recollida al centre - Assumir hores de feina, comunicació i adequació dels locals Es manté la recerca constant de finançament per fer créixer i consolidar el projecte. 3.9. Informació pràctica • Adreça: carrer Pini Soler 22, centre de Tarragona • Web: bibliocosesstarragona.cat • Quota anual: 5 €, amb accés a tot el catàleg d’objectes i serveis 4. Butlletí informatiu del migdia A la una en punt entra el butlletí informatiu amb Ter Ortega, que fa una radiografia ràpida de l’actualitat local i comarcal. 4.1. Reobertura de la Torre Forta • La Torre Forta reobre com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent, gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona • S’hi treballa amb menors en situació de risc i les seves famílies • Detalls de la reforma: - Planta baixa: espai diàfan i polivalent - Primera i segona planta: àrees per a l’atenció a famílies - Exterior: bancs i taules per a ús mentre el centre estigui obert • L’alcalde Rubén Viñuales destaca la importància de recuperar aquest espai per a serveis a la ciutadania 4.2. Bombers voluntaris en lluita Els bombers voluntaris del Parc de Tarragona i de les Terres de l’Ebre presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral i es concentren davant dels jutjats de Tarragona: • El col·lectiu el formen 87 persones a la demarcació • Denuncien condicions laborals i materials pèssimes, tot i fer una feina indispensable Daniel Sitjà, president de Bombers precaris en lluita, reivindica: “Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers... Som els bombers raiders de l’administració, bombers low cost... Prou d’uberització.” Reclamen: • Reconeixement que quan es posen l’uniforme estan treballant, no fent voluntariat • Fi de la situació que consideren frau de llei, amb pagament per hores però sense alta a la Seguretat Social Jordi Morera, bomber debater, afegeix que: • Fins a la meitat dels bombers actius en alguns serveis són voluntaris, tot i que la ciutadania no ho sap perquè van vestits igual • Demanen equiparació amb els bombers professionals en drets i reconeixements 4.3. REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona S’anuncia l’inici del REC, que celebra 25 anys: • La gala inaugural té lloc al vespre al Teatre Tarragona, en col·laboració amb Tarragona Ràdio • Es garanteix accessibilitat cultural: - intèrpret de llengua de signes catalana - subtitulació adaptada al català La sessió d’obertura projecta “El canto de las manos”, debut a la direcció de María Valverde: • Història emotiva i visualment potent • Presència del compositor de la banda sonora, Nascuy Linares, que compartirà el procés creatiu i el paper de la música Eva Vallès, directora executiva del REC, subratlla que: • És una edició especial pels 25 anys, però orientada cap al futur més que al passat • Es vol expandir el festival per la ciutat: - Inauguració i cloenda al Teatre Tarragona - Seu central a l’Antiga Audiència (plaça del Pallol) - Sessions vermut al Teatret del Serrallo, al barri mariner d’El Serrallo Entre els títols destacats de la programació: • Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia, amb Adam Driver, Cate Blanchett i Tom Waits • La gràcia de Paolo Sorrentino 4.4. Sector turístic i pont de la Constitució • Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona es mostren optimistes per al pont de la Constitució • Previsions d’ocupació similars als últims anys, amb bona resposta a la Costa Daurada i l’interior 5. Publicitat i autopromoció de Tarragona Ràdio Després del butlletí, l’emissió incorpora diverses falques publicitàries i autopromoció de programes. 5.1. Port de Tarragona i Nadal Anunci del programa “Ja és Nadal al Port” al Moll de Costa del Port de Tarragona: • Mapatges de llum, música i espectacles • Activitats infantils, tallers, furboteques i altres propostes lúdiques • Informació a porttarragona.cat 5.2. Anuncis del REC i d’Obramat • Recordatori del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona (3-8 de desembre) amb: - Sessions vermut al Serrallo - Proposta Pantalla Tàrraco, que converteix espais urbans en sales de cinema • Falca d’Obramat, magatzem per a professionals de la construcció i la reforma 5.3. Futbol: SempreNàstic i pròxim partit Promoció del programa esportiu SempreNàstic i del pròxim partit del Nàstic: • Partit de lliga (jornada 15 de Primera Federació, grup 2) contra el Sevilla Atlético a l’estadi Jesús Navas • El segon capità, Marc Montalvo, destaca la importància de mantenir el bon pla de partit i les sensacions positives • Retransmissió de Tarragona Ràdio una hora abans del partit, per FM (96.7 i 101.0), web i aplicacions mòbils • Es promou la participació a: - Joc de la Porra - Xarxa X del SempreNàstic - Instagram i WhatsApp de l’emissora Patrocinadors de l’espai: Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde. 5.4. Promoció de la graella de Tarragona Ràdio Diverses falques presenten la programació i l’oferta publicitària de l’emissora municipal Tarragona Ràdio (Avinguda Roma): • Reclamen que són 40.000 oients i conviden empreses a anunciar-se • Programes destacats: - Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 18 a 19 h – espai per a la música local - La Porteria, programa de Justícia Global sobre drets humans, habitatge, crisi climàtica, educació i cultura de pau (dilluns a les 15 h i repetició a les 21 h) - Raulina amb salsa, amb Raül Fit, programa humorístic i musical de tarda, condicionat pels horaris del Nàstic i els Plenaris Municipals Aquestes falques reforcen el paper de Tarragona Ràdio com a emissora municipal arrelada a la ciutat i al seu teixit cultural i social. 6. Cultura i patrimoni: exposició “Tàrraco, 25 anys Patrimoni Mundial” En la recta final del programa, a partir de la Part Alta, l’Abril Rius trasllada l’oient fins a la Galeria d’Art de la Catedral, on s’exposa una mostra fotogràfica sobre els 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hi intervenen: • Enric Batalla, director de la Galeria d’Art de la Catedral • Francesc Monguió, president del Rotary Club de Tarragona • Albert Saludes, fotògraf i comissari de l’exposició 6.1. Objectius de l’exposició L’exposició té un doble propòsit: • Commemoratiu – Celebrar els 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat • Pedagògic i de conscienciació – Fer entendre que ser Patrimoni Mundial és un compromís col·lectiu amb el món Es vol arribar especialment a la gent jove, perquè descobreixi i valori la dimensió del patrimoni romà: Monguió relata l’anècdota d’un avi que ensenya l’Amfiteatre Romà i les muralles al seu net, i aquest descobreix que tot aquell patrimoni “també és seu” i, per tant, l’ha de cuidar. 6.2. Contingut i disseny de la mostra L’exposició reuneix 40 fotografies de la Tarragona romana i el seu entorn, realitzades per 10 fotògrafs vinculats a l’agrupació de fotògrafs de la ciutat: • Es mostren vistes de: - Amfiteatre Romà - Teatre romà - Capçalera del Circ romà - Muralles i passeig arqueològic - Arc de Barà - Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres) - Sarcòfag d’Hipòlit a la Necròpolis Paleocristiana de la ciutat - Vil·la romana dels Munts (Altafulla) - Església de Centcelles (Constantí) i la seva cúpula musivària - Mausoleus i estructures de Constantí i altres municipis de l’entorn • Format expositiu: - Plafons negres d’1 x 1 metre - Cada plafó conté 4 fotografies de 40 x 50 cm, combinades per evitar repeticions i fer que cada imatge destaqui Algunes imatges destaquen pel seu treball visual: • Fotografia de l’Amfiteatre Romà feta des d’un punt menys habitual, que mostra tota l’arena i l’òval central • Treballs amb art digital de Jordi Freixa sobre el Pont del Diable i la Torre dels Escipions, amb colors molt vius • Muntatge de Toni Roca combinant la figura de Cèsar August recreada amb colors i un tram de muralla 6.3. Missatge sobre el patrimoni Albert Saludes insisteix que la mostra vol recordar que el patrimoni de Tàrraco va més enllà dels tres o quatre monuments més turístics: • Hi ha conjunts menys coneguts (mausoleus, vil·les, mosaics, arcs, restes integrades en la ciutat actual) que formen part de la mateixa història • Algunes fotografies també il·lustren el dany patit per certes estructures al llarg dels anys (oportunisme urbanístic, obertura de forats a les muralles per encabir vigues, etc.) L’exposició busca que l’espectador surti amb més consciència de la riquesa i la fragilitat del llegat romà. 6.4. Dimensió solidària: Ruanda Totes les fotografies es poden adquirir per 50 € i la recaptació es destina íntegrament a un projecte solidari a Ruanda: • Col·laboració amb l’Associació d’Amics del Poble de Ruanda • Objectiu: potabilitzar l’aigua en instituts d’aquell país • Cada institut té uns 1.500-1.700 alumnes i ara l’aigua de l’aixeta surt de color marró • Cost de potabilitzar un institut: 1.300 € L’objectiu concret de l’exposició és aconseguir prou diners per potabilitzar almenys un institut, garantint aigua de boca a centenars d’alumnes. 6.5. Altres exposicions i informació pràctica La Galeria d’Art de la Catedral acull simultàniament: • Exposició de pintura de Maria José Sánchez Diranzo, artista tarragonina • Exposició benèfica de pintures de la Creu Roja de Tarragona Horaris de la galeria: • De dilluns a dissabte: 11.00–14.00 h i 16.00–19.00 h • Diumenges: 11.00–14.00 h Es convida els tarragonins i visitants a descobrir les tres exposicions i, en especial, la dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial, que combina art, memòria i solidaritat global. 7. Cloenda del programa La Núria Cartanyà tanca el Què de Què recordant: • La connexió amb la Galeria d’Art de la Catedral i l’aportació d’Abril Rius al programa d’avui • El retorn a la música de Michael Jackson, ara amb un tema de to més funky • La cita amb el programa la setmana vinent, tot animant a seguir atents a la sintonia de Tarragona Ràdio i als seus serveis informatius L’episodi deixa una imatge clara d’una Tarragona viva: esportiva, compromesa amb el medi ambient, orgullosa del seu patrimoni romà i oberta al món a través de la cultura i la solidaritat internacional.
Introducció del programa L’episodi de TGN Esports de Tarragona Ràdio se centra en tres eixos principals: • Reconeixement a la documentalista Joana Pardos pel seu Emmy Internacional pel documental S’acabó sobre el cas Rubiales. • Actualitat del Nàstic i la preparació del partit de Lliga de divendres al camp del Sevilla Atlético. • Anàlisi del Sant Pere i Sant Pau de futbol a Segona Catalana en una setmana sense competició. 1. Joana Pardos i el documental sobre el cas Rubiales 1.1. Origen del documental S’acabó L’entrevista arrenca amb la felicitació a Joana Pardos, originària de la Ràpita, pel premi Emmy Internacional pel documental sobre el cas Rubiales. Ella explica que: • El documental neix molt abans de la final del Mundial. • Ja havia treballat prèviament en la història d’Alexia Putellas, també nominada als Emmy. • Durant anys, les jugadores de la selecció espanyola van denunciar interns a la federació la manca de recursos, el menyspreu i les mentides. • Existia un “silenci forçat”: qui parlava podia veure compromesa la seva continuïtat a la selecció. "Havíem d’esperar o bé que es retiressin o bé que Rubiales la pifiés com la va pifiar a la final del Mundial." L’episodi clau és el petó no consentit a Jenni Hermoso, que desencadena el “s’acabó” col·lectiu de les jugadores i els dona força per explicar públicament dècades de tracte autoritari i discriminatori de la Federació envers el futbol femení. 1.2. Justícia social, gènere i futbol Pardos ressalta que el seu treball periodístic sempre ha girat al voltant de la justícia social i la desigualtat de gènere: • Com a dona i com a persona, defensa que no hi haurà un món just sense igualtat real d’oportunitats entre gèneres. • El futbol femení és una plataforma d’impacte massiu que ajuda a fer reflexionar les noves generacions sobre la necessitat d’igualtat. • Destaca la revolució del Barça femení, els títols i l’èxit de la selecció com a motor de canvi social. "Aquestes dones estan sent pioneres dins de l’esport, però també pioneres socials per provocar canvis a la nostra societat." Segons ella, el futbol femení no és només una qüestió de quotes o d’igualtat formal: • Estan generant espectacle, emoció i seguiment real. • Els desplaçaments massius de seguidors per veure finals demostren que el producte esportiu és de gran qualitat, no un gest simbòlic. 1.3. L’abast dels Emmy i la visibilitat del cas Pardos contextualitza el valor del premi Emmy Internacional: • El considera el màxim reconeixement mundial per a documentals televisius i de plataformes, l’equivalent als Òscars en el seu àmbit. • Destaca que només hi ha hagut set nominacions catalanes als Emmy en tota la història, i la seva és la primera en categoria de documental. • El premi dona visibilitat global a la lluita de les jugadores contra el masclisme estructural al futbol. "És el premi més gran i, per tant, el que et dona una major visibilitat i un major prestigi." També subratlla que: • El documental es pot veure a Netflix, cosa que amplia enormement l’audiència potencial. • Per ella, més enllà de l’èxit personal, és clau que la història d’aquestes jugadores arribi a molta gent. 1.4. Reaccions, reconeixement i arrelament al territori Pardos explica que ha rebut moltes felicitacions i que se sent desbordada d’emoció: • El moment més especial va ser la videotrucada amb tot l’equip, reunits a Barcelona a les cinc de la matinada, mentre ella era a Nova York recollint el premi. • Ha rebut missatges de companys de professió i gent de la seva població, que li han transmès escalf i orgull. • Destaca com a detall significatiu la trucada del president de la Generalitat la mateixa matinada del premi, com a reconeixement al talent audiovisual del país. També hi ha un espai per a la memòria personal i el territori: • Recorda la figura de Sílvia Berbís, de Ràdio La Ràpita, la seva primera cap i qui li va ensenyar l’ofici i la va acompanyar fins i tot a Nova York en una nominació anterior. • El presentador li agraeix la conversa i subratlla l’orgull que suposa per a Tarragona Ràdio entrevistar-la i contribuir a donar visibilitat a la seva feina. 2. Actualitat del Nàstic i prèvia del partit a Sevilla 2.1. Calendaris en divendres i planificació En la segona part del programa, es dona pas a l’actualitat del Nàstic amb el periodista Jordi Blanc: • El Nàstic tornarà a jugar divendres al vespre (20:30), una situació que ja s’ha convertit en relativament habitual aquesta temporada. • Serà el quart partit en divendres de les 15 primeres jornades de Lliga. • Aquesta vegada el rival és el filial del Sevilla, després d’haver jugat fa quinze dies al camp del Villarreal B. A nivell de planificació: • L’equip ha completat el penúltim entrenament de la setmana. • L’endemà tindran última sessió i roda de premsa de Cristóbal Parralo. • Al migdia, la plantilla marxarà cap a Sevilla per quedar concentrada abans del partit. 2.2. Lectura del darrer partit i estil de Cristóbal Parralo Blanc recorda el darrer matx a casa contra l’Hércules: • El Nàstic guanyava 2–0 i deixava bones sensacions. • Tot canvia amb l’expulsió d’Álex Jiménez, que obliga l’equip a jugar més de 50 minuts amb un home menys. • Finalment, el Nàstic acaba empatant i salvant un punt. Malgrat el resultat, al vestidor es considera que la posada en escena d’aquell partit és el camí a seguir: • Equip ordenat, amb pressió alta i molta verticalitat. • Aquest és l’estil que vol implantar Cristóbal Parralo de manera continuada. El jugador Moyano Delgado (Muy Delgado), que coneix bé Parralo d’altres etapes, ho resumeix així: “A Cristóbal li agrada un equip ordenat que apreti bé a dalt, ofegant el rival al seu propi camp, tant a casa com fora.” Segons el jugador: • El Nàstic ha d’assumir el seu rol protagonista: “som el Nàstic i hem de fer el nostre futbol”. • La intensitat i la pressió alta han de ser constants fins a final de temporada, especialment a casa, però també en desplaçaments difícils com el de Sevilla. 3. Sant Pere i Sant Pau: balanç a Segona Catalana 3.1. Setmana sense lliga i objectius de la temporada La tercera part del programa es dedica al Sant Pere i Sant Pau de futbol, amb entrevista al seu tècnic Sergio Paz: • Aquesta és una setmana neta, ja que a Segona Catalana no hi ha competició. • El moment s’aprofita per fer balanç del primer tram de temporada. Paz es mostra moderatament satisfet: • No està descontent, però tampoc plenament satisfet, perquè defensa que “sempre s’ha de ser ambiciós”. • L’equip es troba a la zona mitjana de la classificació: - A 4 punts del descens. - A 3 punts de la promoció. • Subratlla la necessitat de no relaxar-se i mantenir els peus a terra. L’objectiu principal de la temporada és clar: • Assegurar la permanència a la categoria. • Quan s’hagi garantit matemàticament, es podrà somiar amb metes més altes. 3.2. Rendiment esportiu i línies de treball Des del punt de vista de joc, Paz destaca: • Un equilibri notable entre atac i defensa: 15 gols a favor i 15 en contra. • En les tres darreres jornades només han rebut un gol, dada que considera molt positiva. Posa èmfasi especial en: • La importància de mantenir la porteria a zero com a clau de competitivitat. • La autoexigència com a forma de respecte cap a l’esport i com a model per al grup. “La millor manera de respectar l’esport és ser autoexigent amb tu mateix perquè el grup et doni cada vegada una mica més.” 3.3. El derbi amb el Torreforta abans de Nadal Mirant a mig termini, l’entrenador ja té al cap un partit molt especial: • El derbi de ciutat contra el Torreforta. • Es jugarà just abans de l’aturada de Nadal i tancarà el calendari de l’any. • Segons Paz, és un derbi que fa molts anys que no es veu a Segona Catalana i que es viurà amb molta il·lusió. Tot i així, manté el discurs partit a partit: • Recorda que el matx immediatament important és contra el Roda, i que no poden desviar la concentració. El programa es tanca amb l’agraïment al tècnic del Sant Pere i Sant Pau, reconeixent que, malgrat la seva pròpia exigència, l’equip està fent una bona feina i es manté sòlidament en zona mitjana. 4. Cloenda del programa Per acabar, el conductor recorda: • L’episodi ha durat uns minuts intensos, combinant reconeixements, anàlisi futbolística i prèvies de competició. • Anuncia que TGN Esports tornarà l’endemà dijous amb: - El que hagi donat de si la jornada de la tarda-vespre. - El partit de lliga del Sant Pere i Sant Pau. - I altres continguts esportius ja en preparació. L’espai es tanca agraint l’atenció dels oients i acomiadant el programa fins al dia següent.
Premi de periodisme per contingut a xarxes Laia Díaz, periodista i creadora de continguts, explica el premi Mañé i Flaquer en la categoria de Turisme per les càpsules De ruta per Santa Tecla a Instagram (Tarragona Ràdio i Ruta en Família). Periodisme i xarxes socials • Reivindica que crear contingut a xarxes també és fer periodisme, amb criteri i contrastant dades, enfront de la propaganda i les fake news que proliferen a internet. • Assenyala el canvi de paradigma: documentals només a YouTube o sèries d’Instagram poden guanyar premis de periodisme tradicional. • Remarca la dificultat de discernir realitat i ficció amb la irrupció de la intel·ligència artificial, i defensa el paper del periodisme per frenar la desinformació. Les càpsules de Santa Tecla • Explica la feina intensa durant Santa Tecla: gravar molts actes del Seguici, seleccionar clips, editar de matinada i publicar l’endemà. • Parla de vídeos clau: - El del 23 d’agost, anunciant “falta un mes per Santa Tecla”, molt viral. - El de la Baixada de l’Àliga, enregistrat “des de dins” amb ajuda del fotoperiodista David Oliete. - El vídeo de tancament del 24 de setembre, que recull el sentiment agredolç del final de festa. • Destaca l’impacte fora de Tarragona: molta gent de Barcelona i d’altres llocs descobreix la festa i es sorprèn de la seva durada i intensitat. Producció, ajuda i família • Tot es grava principalment amb mòbil, amb estil molt personal (mode selfie) i alguns suports puntuals (amics, col·legues i la pròpia filla). • La seva filla hi participa com a veu en off d’un vídeo sobre la Cercavila Petita, decidit i guionat conjuntament i amb molta cura per la privacitat. Mercats de Nadal i viatges en família La Laia, a punt de marxar, recomana mercats de Nadal alemanys: Destinacions recomanades • Alemanya com a “reis del Nadal”: Colònia, Stuttgart, Hamburg, Nuremberg, Dresden o Frankfurt, que la sorprèn pel contrast entre part moderna i reconstruïda. • Explica que la majoria de mercats se celebren durant l’Advent (fins al 23–24 de desembre) i que alguns s’allarguen fins Cap d’Any. Ruta en Família • Presenta la web Ruta en Família com un espai de guies pràctiques per viatjar pel teu compte, amb nens. • Inclou: - Rutes i consells per països, ciutats o parcs temàtics. - Articles pràctics (p. ex. quina càmera comprar als infants) i experiències personals. • Explica que la seva filla fa fotos des de molt petita i dona criteris per triar càmera segons edat i ús (resistència, pantalla abatible, etc.). Pesta porcina africana (PPA) i sobrepoblació de porc senglar La segona gran part del programa tracta la PPA i el porc senglar, amb veus veterinàries, caçadors i el sector porcí. Què és la PPA i com es transmet Verònica Aronaveña, presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, explica: • La PPA és una malaltia vírica que afecta només porcs i senglars (espècie porcina), amb alta mortalitat i lesions hemorràgiques. • No es transmet a humans ni a altres espècies domèstiques (gossos, gats, etc.), però és un problema sanitari i econòmic molt greu. • Transmissió: - Contacte directe porc–porc o senglar–porc. - Contacte amb restes contaminades (sang, teixits, embotits, entrepans). - Fòmites: sabates, roba, rodes de vehicles, etc. - No és aèria, però el virus és molt resistent (pot viure mesos en restes orgàniques). • El virus detectat a Collserola és del mateix serotip que circula per Europa i probablement ha arribat per carretera i via productes carnis contaminats. Situació actual del brot • Després de gairebé 30 anys sense PPA (últim brot el 1994–95), s’han confirmat 9 casos en porcs senglars a Collserola. • S’ha establert: - Un cercle de 6 km de màxim moviment habitual dels senglars. - Un radi de 20 km de vigilància i control estrictes (zona “blindada”, accés prohibit i sancions greus). • S’han fet analítiques a granges dins la zona afectada i, de moment, no s’hi ha detectat cap cas positiu. Impacte econòmic i exportacions • A Catalunya hi ha: - Uns 500.000–700.000 senglars estimats. - Unes 68.000 captures anuals de senglar a tot el país; 5.000 a Tarragona. - Al Camp de Tarragona, prop de 160 explotacions porcines i uns 600.000 porcs d’engreix. • La PPA provoca: - Pèrdues milionàries si entra a granges (sacrificis massius, tancament d’exportacions). - Caiguda del preu del porc pel fre a les exportacions, encara que les granges estiguin sanes. • La Xina, principal client, manté de moment les importacions, excepte dels porcs procedents de la zona de Barcelona afectada. Bioseguretat i prevenció • Les granges catalanes treballen amb bioseguretat molt alta: control d’entrades i sortides, desinfecció, barreres físiques. • Malgrat això, l’entrada del virus via fauna salvatge i restes alimentàries ha fet perdre l’estatus de país lliure de PPA; caldrà un any sencer sense nous casos per recuperar-lo. • Es reforcen: - Mesures a les granges (protocols encara més estrictes). - Regionalització comercial: que només es tanqui el comerç de la zona afectada i no de tot l’Estat. Sobrepoblació de porc senglar Joaquim Vidal, president de la Federació de Caça de Tarragona, descriu la situació: • Parla d’una plaga a escala europea: 3,5 milions de senglars caçats cada any a Europa (Polònia i Romania paguen primes per animal abatut). • A Catalunya: 500.000–700.000 senglars abans de la temporada de caça. • Factors que afavoreixen la proliferació: - Supervivència elevada i dieta omnívora. - Abundància d’aliment (agricultura, restes humanes, zones urbanes i periurbanes). - Anys plujosos que incrementen recursos. • Conseqüències: - Danys importants a avellanerars, vinya, horta i altres conreus. - Accidents de trànsit (punts negres especialment a la costa entre el Vendrell i l’Hospitalet de l’Infant, aprofitant rieres com a corredors biològics). - Risc sanitari: transmissió de malalties al bestiar (PPA, sarna, etc.). • Mesures actuals i futures: - Temporada de caça de senglar de setembre a març, més batudes per danys puntuals. - Caceres nocturnes des d’aguaits. - Proposta de crear equips professionals de control de fauna que cobrarien per reduir densitats. - Evitar alimentacions artificials que n’afavoreixin la reproducció. Visió del sector porcí (Unió de Pagesos) Rosent Saltiveri, responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, aporta la visió del sector: • La PPA a senglars fa que Espanya perdi l’estatus de país lliure, amb conseqüències comercials immediates. • Prioritats del sector: - Confinar el brot a Collserola i evitar que s’estengui. - Negociar amb països tercers perquè acceptin la regionalització i només limitin productes de la zona afectada. - Recol·locar la carn que no es pot exportar en altres mercats (UE, altres regions) i gestionar la sobreoferta interna que fa baixar preus. • Problemes concrets: - Granges dins les zones de protecció/vigilància amb animals a pes comercial que alguns escorxadors no volen rebre, malgrat estar autoritzats. - Necessitat de mesures de suport econòmic i logístic per “esponjar” el sistema. • Insisteix que la malaltia ha arribat per fauna salvatge, no per fallades de bioseguretat a les explotacions, que porten anys invertint en prevenció. Una mirada de salut global (One Health) La presidenta dels veterinaris recorda el concepte One Health: • La salut de persones, animals i medi ambient està interconnectada. • Amb canvi climàtic, globalització i sobrepoblació d’algunes espècies, és esperable el retorn o aparició de noves zoonosis (recorda la grip aviar i el Covid). • Els veterinaris i científics treballen en seqüenciació i vigilància per prevenir futures pandèmies d’origen animal. Fotografia, alimentació i territori: “Hasta que la tierra aguante” El programa entra en clau cultural i conversa amb el fotògraf Santi Donaire i Pep Escoda (Fotokm0) sobre l’exposició “Hasta que la Tierra aguante”, instal·lada a l’estació d’autobusos. De la notícia ràpida al foto-periodisme profund • Santi Donaire, periodista i fotògraf, explica la seva evolució: - De l’actualitat immediata a l’agència EFE (inclosa etapa a Veneçuela) a projectes de llarga durada i investigació. • Motiu del canvi: - Sensació d’estar sotmès a una “dictadura de la superfície”: imatges ràpides, poc context, poc control del relat. - Necessitat de “anar a l’origen i a l’arrel” dels problemes (referència a la frase de Veneçuela: “original és anar a l’origen, radical és anar a l’arrel”). Projectes i premis • Punto Ciego (sobre víctimes de la repressió franquista) ha rebut: - Premi Gabriel García Márquez (Colòmbia) de periodisme. - Premi al millor primer fotollibre a PhotoEspaña, primer cop que premien un treball de memòria històrica. • Donaire denuncia la manca de treball de memòria a l’Estat espanyol i entén que molts joves “tontegin” amb discursos franquistes perquè no se’ls ha explicat què suposa perdre drets i llibertats. “Hasta que la Tierra aguante”: alimentació i impacte ocult • El projecte neix gràcies a la beca Joana Biarnés (Photography Social Vision), i investiga el que passa darrere dels aliments que comprem: • Idees clau: - L’alimentació és un dret bàsic i democràtic: tothom menja, però costa molt saber com i on es produeix el que consumim. - La indústria alimentària crea una ficció: prestatges sempre plens, productes polits i empaquetats sense rastre de les condicions socials i ambientals d’origen. • Metodologia: - Investigació periodística prèvia: informes científics, dades de consum, regulacions. - Treball de camp i fotografia per posar cara a impactes: explotacions intensives, ús de pesticides, treballadors, contaminació, etc. • Exemples concrets: - Aguacats a Màlaga (Axarquía): paisatges aparentment idíl·lics que amaguen una tragèdia hídrica i degradació del territori. - Externalització de la producció (sandia, mongeta verda) a Marroc i Senegal mentre Europa prohibeix pesticides aquí però permet produir-los i usar-los fora; després, aquests productes arriben als nostres supermercats. • L’objectiu: no donar lliçons, sinó formular preguntes i mostrar la manca de transparència d’una indústria que costa molt fotografiar (porta tancada en grans explotacions d’Almeria, Huelva, Múrcia o Lleida). Tarragona al centre del mapa alimentari • Donaire recorda que l’Estat espanyol és: - 3r exportador mundial de fruita i verdura. - 1r productor de carn porcina d’Europa i un dels primers del món. • Explica que Tarragona hi té un paper clau: - El Port de Tarragona és un dels principals punts d’entrada de cereals i soja per fer pinso industrial. - Aquests pinsos alimenten la gran cabana porcina de Catalunya, Aragó i Múrcia. • Defineix el territori com una “zona de sacrifici”: es degrada el medi (aqüífers, terres, aire) i es tensiona el món rural per produir proteïna per a altres mercats. • Denuncia la transformació de la ramaderia tradicional en subcontractes de grans empreses: els ramaders perden la propietat real del bestiar i es converteixen en baules d’un sistema industrial. L’exposició a l’estació d’autobusos • El col·lectiu Fotokm0, amb Pep Escoda i Sílvia Méndez, adapta el projecte a un format reduït (uns 16–17 fotogrames) per a l’estació d’autobusos. • Motiu de l’espai: - Donaire el descriu com un dels espais més democràtics: hi passa gent de tota mena, no cal travessar la “porta simbòlica” d’un museu. - Vol portar el debat sobre alimentació a l’espai públic quotidià. • L’exposició completa (70 imatges) i el llibre sortiran a inici d’any amb Photography Social Vision, i el recorregut expositiu inclou fotografies fetes al Port de Tarragona. Fotografia local i edició: iniciatives de Fotokm0 Pep Escoda aprofita per explicar els projectes del col·lectiu Fotokm0 al Camp de Tarragona: Activitat expositiva • Fan tres exposicions a l’any a l’estació d’autobusos: - Dues mostres d’alumnes de l’Escola d’Art. - I, enguany, una “primera espasa” com Santi Donaire. Nova revista / fotollibre • Presenten l’inici del projecte editorial “Esquadres del llamp”: - Un magazín fotogràfic centrat en el Camp de Tarragona. - El número 1, Sediments, amb fotografies de Carles Llop i textos de Rosa Comes, es presenta a la Sala Zero el dijous següent. - El número 2 ja està en preparació, amb la participació de sis fotògrafs. • Donaire subratlla que Tarragona té un ecosistema fotogràfic envejable: col·lectiu actiu, festival SCAN Tarragona i, ara, llibreria especialitzada Soterrani on ja es venen fotollibres (incloent el seu). Cinema emergent: Festival REC i projecte Miram L’últim tram cultural es dedica al REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys. El projecte Miram • El Miram és la pota formativa del REC, que porta cinema i debat a la comunitat educativa (URV, secundària, cicles formatius). • Aquest matí: - A l’antiga Audiència, estudiants de la URV veuen La Fúria. - Al Teatre Tarragona, alumnes de secundària veuen Ruido, de Ingrid Santos. • Després de cada passi, es fa col·loqui amb membres dels equips (directora, actrius, etc.) per parlar de temes i processos creatius. “Ruido”, d’Ingrid Santos L’Abril Rius entrevista la directora al Teatre Tarragona: • Sinopsi bàsica: - Ruido segueix la Lati, una noia que troba refugi al rap i al freestyle després de la mort del pare i somia triomfar en batalles de galls. - S’enfronta a la incomprensió de la mare, que veu el rap com a vulgar o perillós, i entrena d’amagat amb una mentora. • Origen del projecte: - Santos descobreix les batalles de galls autogestionades a Barcelona, on cada cap de setmana s’apleguen 200–300 joves. - Fascinada per l’energia i autenticitat, decideix radiografiar aquest món en una pel·lícula de ficció fortament arrelada en la realitat. • Càsting i autenticitat: - Opta per noies del propi món del rap en lloc d’actrius professionals, per mantenir autenticitat. - Durant vuit mesos fan tallers d’interpretació dos cops per setmana per preparar rodatge. - Les batalles de freestyle es treballen prèviament en tallers (improvisació guiada) perquè el rodatge era molt curt (4 setmanes i 3 dies) i amb imprevistos com la pluja. • Temes i recepció: - Xoc generacional i vocacional: perseguir un somni artístic sense trencar amb la família. - Reflexió sobre identitat, expressió i pertinença en l’adolescència. - Els col·loquis amb estudiants han estat molt rics: preguntes sobre composició de lletres, procés de rodatge, límits entre realitat i ficció. • Distribució: - La pel·lícula és als cinemes i s’estrenarà a Filmin el 26 de desembre. Gastronomia local: el panettone de Cal Jan Per tancar, espai culinari amb Rafel Aguilera, pastisser de Cal Jan (Torredembarra i Mercat Central de Tarragona), reconeguts pels seus panettones premiats. Claus d’un bon panettone artesà • Massa mare sòlida: - Fermentació natural de farina de força i aigua, alimentada i “cuidada” cada dia. - És literalment “un més de la família”: es manté viu i actiu perquè doni estructura i aroma al panettone. • Dues masses (dos amassats): - Primer amassat: massa mare + aigua + sucre + farina de molta força + mica de mantega i rovell. S’amassa fins a tenir una malla de gluten elàstica, llisa. - Fermentació llarga: la massa ha de triplicar volum en 12–15 hores a uns 25–26 °C. - Segon amassat: s’hi afegeix més farina, sucre, sal i la gran càrrega de mantega i rovells, i finalment les peces aromàtiques (fruita confitada, xocolata, etc.). • Tècnica i maquinària: - No es pot fer a mà amb garanties: cal amassadora amb ganxo (no varilles), perquè la massa és molt hidratada i greixosa. • Aconsella que, si algú vol provar a casa, millor demanar una mica de massa mare a una pastisseria que en faci, però advertint que cal mantenir-la i alimentar-la. • L’entrevista tanca vinculant el panettone a l’ambient de Nadal i reivindicant la feina artesana darrere d’un producte que, vist de fora, sembla senzill però té molta tècnica i hores de fermentació lenta. Altres elements de continuïtat radiofònica Al llarg de l’episodi apareixen diverses falques i autopromocions de Tarragona Ràdio: • Espots de programes com Cocodril Club, Fans de Tarragona, espais esportius del Nàstic i anuncis institucionals de l’Ajuntament de Tarragona. • Un fragment de podcast històric sobre els entrenadors del Nàstic, que repassa entrenadors, ascensos i destitucions més rellevants. • Publicitat d’activitats culturals i científiques locals: Festival REC, ICIQ (ICIQ), programació de Nadal al Port de Tarragona, etc. Aquests blocs funcionen com a mosaics de la vida local: esport, cultura, ciència, comerç i institucions, encaixant amb la vocació de magazín matinal de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, emissora municipal de la ciutat de Tarragona.
Context general de l’episodi Informatiu Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio amb actualitat municipal, social, cultural i esportiva. L’episodi combina política local, cultura i drets humans i una àmplia part esportiva centrada en el Nàstic i altres clubs tarragonins. 1. Teatre Metropol: reforma i nou centre cultural Ampliació d’espais i nous usos • L’Ajuntament de Tarragona comprarà els baixos i el primer pis del número 8 del carrer Méndez Núñez (uns 400 m²) per ampliar el Teatre Metropol. • Es volen crear nous accessos a peu de carrer i espais complementaris: - possible centre d’interpretació de Josep Maria Jujol - botiga i restaurant • Aquests espais tindran funcionament autònom, sense que el teatre hagi d’estar obert. “El Metropol deixa de ser només un teatre per esdevenir un gran centre cultural i el cor de la ciutat de Tarragona.” Estat de les obres i finançament • Les obres de restauració, iniciades el juliol passat, han fet aflorar elements jujolians originals. • Ja s’han fet actuacions per evitar filtracions d’aigua i s’ha renovat la fusteria. • Arriba una aportació de 500.000 € del 2% cultural de l’Estat. • S’han detectat problemes estructurals al hall, cosa que ha generat un sobrecost d’uns 388.000 €. • Es redacta un pla funcional per definir els usos de tots els espais i servir de base al projecte integral de rehabilitació. • El pressupost municipal del 2026 preveu 600.000 € addicionals per al Metropol i projectes vinculats. • L’equipament seguirà tancat i sense data de reobertura confirmada. 2. Economia i política municipal Evolució de l’atur a la demarcació de Tarragona • L’atur al novembre s’estanca a la demarcació de Tarragona: - descens mínim de 36 persones (–0,09%) - total de 38.076 persones aturades • Cau a tots els sectors excepte serveis i, sobretot, entre persones sense ocupació anterior. • Comparativa catalana: - Barcelona: –1,14% - Lleida: –0,86% - Girona: –0,69% - Tarragona és on baixa menys. • En relació amb fa un any, hi ha un 4,15% menys d’atur a la demarcació. Candidatura de Jordi Sendra (Junts) al 2027 • Jordi Sendra vol repetir com a alcaldable de Junts a les municipals de 2027. • Assumeix que haurà de superar primàries internes. • Defensa que el seu projecte es basa en la feina feta durant el mandat actual a l’Ajuntament de Tarragona. “Haurem estat quatre anys sembrant… i el cistell nostre estarà ple.” • Qualifica com a exercici de democràcia interna les eleccions per liderar l’executiva local de Junts, on concorren Josep Maria Llort i Belén Riola. Pressupost municipal 2026: cultura del pacte • PSC, Junts i En Comú Podem celebren que el pressupost del 2026 es pugui executar des de l’1 de gener. • Destaquen com a fet “excepcional” tenir pressupost aprovat a inici d’any tres exercicis seguits. Arguments principals a la tertúlia • Sandra Ramos (PSC): - subratlla que disposar de pressupost a 1 de gener facilita la gestió i l’execució de la despesa. • Jordi Sendra (Junts): - ho qualifica d’insòlit en ajuntaments sense majoria absoluta. - posa en valor la voluntat negociadora del govern i dels partits que han volgut “venir a construir, no a la trinxera del no”. • Jordi Collado (En Comú Podem): - explica que quan el pressupost és disponible des de l’1 de gener, millora molt el grau d’execució. - admet que és un aspecte tècnic que sovint costa d’explicar a la ciutadania. Pla integral per a les cases de colors de Camp Clar • Esquerra Republicana portarà al Parlament una proposta per impulsar un pla integral a les cases de colors de Camp Clar. • Objectiu: garantir condicions de vida dignes i abordar problemes de seguretat i insalubritat. • Es tracta de canalitzar les reivindicacions veïnals cap al govern de la Generalitat. 3. Cultura i drets humans 25è aniversari del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona • El RECA celebra 25 anys i converteix de nou la ciutat en espai de cinema emergent. • Dates: 3 al 8 de desembre. • Gala inaugural: - aquest dimecres, a dos quarts de vuit al Teatre Tarragona - coproduïda amb Tarragona Ràdio - amb intèrpret de llengua de signes catalana i subtitulació en català, reforçant el compromís amb els drets culturals i l’accessibilitat. Programació destacada i espais • Pel·lícula inaugural: El canto de las manos, debut en direcció de María Valverde, amb presència del compositor Nascuy Linares per explicar el procés creatiu i el paper de la música. • Títols internacionals rellevants: - Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch (guanyadora del Lleó d’Or a Venècia), amb Adam Driver, Cate Blanchett i Tom Waits. - La gràcia de Paolo Sorrentino. • Espais del festival: - inauguració i cloenda al Teatre Tarragona - seu central a l’Antiga Audiència (plaça del Pallol) - sessions vermut al Teatret del Serrallo, al barri d’El Serrallo. “Continuem aquí, 25 anys ininterromputs a la ciutat de Tarragona… però mirant més cap al futur que no pas cap al passat.” • La direcció aposta per expandir el festival per més espais de la ciutat i reforçar-ne la presència. Setmana dels Drets Humans a Tarragona • Del 10 al 20 de desembre, la coordinadora d’ONGs de Tarragona organitza la Setmana dels Drets Humans amb el lema: “Els drets humans no es negocien” • Hi haurà xerrades, tallers i exposicions sota el paraigua de l’Ajuntament de Tarragona. Activitats principals • 10 de desembre: - inauguració de l’exposició “Crits silenciosos, dones i terra del Pròxim Orient” al Pati Jaume I. - Nadine Fegali, autora i activista, farà una visita guiada (18.00 h). - xerrada d’Iyara Harake (19.00 h) al mateix espai. • La consellera de Cooperació, Cecilia Mangini, remarca que l’objectiu és apropar coneixement i sensibilització a través d’experiències en primera persona i la feina de les entitats. • Altres espais implicats: - Espai Jove La Palmera / Espai Jove (mencionat com Espai Jovaquessa al tall) - antic Ajuntament. • Novetat: acte literari el 16 de desembre a dos quarts de set. • Accions simbòliques i audiovisuals: - “Cap persona sense nom i cap nom sense drets”, acció a la Plaça de la Font el 13 de desembre. - projecció del documental “50 graus volum 2” al vestíbul del Teatre Tarragona el 15 de desembre. 4. Esports: Nàstic i clubs tarragonins 4.1. Nàstic de Tarragona: lectura del partit i visita a Sevilla Atlético • El bloc esportiu s’obre amb la prèvia del partit Sevilla Atlético – Nàstic (divendres 5 de desembre, 20.30 h, jornada 15 de lliga de Primera Federació, grup 2), que es podrà seguir per Tarragona Ràdio i aplicacions mòbils. Valoració del partit contra l’Hèrcules • L’entrenador Cristóbal Parralo aposta per un Nàstic ordenat, amb pressió alta i molt vertical. • Els primers 40 minuts davant l’Hèrcules es consideren: - els millors de la temporada - el millor tram des que Parralo és a la banqueta grana - victòria parcial de 2–0 abans de l’expulsió d’Álex Jiménez. • Amb un jugador menys, l’equip va acabar salvant un punt. Visió de Moy Delgado • Moy Delgado, lateral i un dels que millor coneix Parralo, confia que amb aquest estil “es guanyaran més partits dels que es perdran”. • Subratlla que el Nàstic ha de fer el seu joc valent tant a casa com fora, malgrat la dificultat d’actuar com a visitant. “Somos el Nàstic y tenemos que hacer nuestro fútbol… con esa intensidad todos los partidos.” • Sobre el tram final amb l’Hèrcules, admet que l’equip va arribar fos físicament després de més de 50 minuts amb inferioritat numèrica. Partit especial per a Moy a Sevilla • El duel al camp del Sevilla Atlético és molt especial per a ell: - va sortir del planter sevillista - va debutar amb el primer equip amb Unai Emery el 2013–2014 amb 19 anys - va jugar quatre temporades al filial. “Para mí, todo lo que sea jugar con el Sevilla o lo que se parezca es un orgullo.” • Confia en competir fort per respecte al club d’origen i en tornar amb els tres punts. • El Nàstic ven entrades online per al desplaçament (10 €); no n’hi haurà a les taquilles del Sevilla el dia de partit. 4.2. Vòlei: Club Volei Sant Pere i Sant Pau • L’equip vol aconseguir la primera victòria a Superlliga, rebent el Conqueridor València a les 19.00 h al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. Anàlisi del tècnic Blado Stoyanovski • L’objectiu és fer-se forts a casa i transformar bones sensacions en resultats. • Recorda que: - el darrer partit no va acabar bé de marcador, però l’equip va competir i va lluitar - València és un equip potent i complet, amb moltes opcions de rotació. • Clau per al tècnic: - mantenir un bon canvi de servei - guanyar confiança. “Va a ser un partido complicado contra un rival bastante difícil, pero vamos a luchar hasta el final y, si tenemos opción, la aprovecharemos.” Visió del jugador Àlex Llarena • Considera que en els moments clau falta una mica de confiança i determinació. • Assenyala el K1 (recepció–atac) com a punt feble: pèrdues de 4–5 punts seguits que acaben sent decisives. • Agraeix el suport constant de l’afició, que aporta un extra d’energia i promet que arribaran alegries. Dia de la família Rojilla • El partit es converteix en el “dia de la família rojilla”: - es convida tota la base del club - entrada gratuïta per omplir el pavelló. 4.3. Bàsquet: primer equip femení del CBT • El Club Bàsquet Tarragona (CBT) femení viu un gran inici de temporada a Primera Catalana. • Balanç: 8 victòries en 9 partits, liderant en solitari i sent l’equip que més punts anota. Filosofia de l’equip • Yasmín Velasco, capitana del Volvo Dieselauto CBT, explica que: - l’única derrota va ser al primer partit, com a “benvinguda” a la temporada - des de llavors, l’equip va clarament a l’alça - la clau és no pensar en ratxes ni objectius llargs, sinó anar setmana a setmana. “Arribem cada dimarts a entrenar amb setmana nova… l’objectiu sempre és el següent cap de setmana.” • Tot i el lideratge, el CBT només té una victòria més que el segon, tercer i quart; la lliga és molt igualada i sovint hi ha resultats sorprenents per lesions, baixes o nervis. • L’equip descansa aquest cap de setmana i tornarà el 14 de desembre davant el Reus Deportiu (actualment 6è). 4.4. Llibre esportiu i superació personal • El metge i exesportista Rafael Llatzer presenta el llibre “Volando con el pie izquierdo”. • Relata la seva trajectòria esportiva després de perdre una cama als 16 anys per un càncer. Origen i sentit del llibre • Inicialment eren unes memòries personals sense intenció clara de publicar. • Pacients, amics i companys d’esport el van animar a posar per escrit l’experiència vital i esportiva. • Llatzer explica com la manca d’una cama el va marcar i identificar, però també com ha aconseguit portar una vida feliç i normal. Trajectòria esportiva • Va participar en tres Jocs Paralímpics, sobretot en l’etapa d’esquí. • També va competir a la Titan Desert, dura prova de BTT al desert, amb una sola cama, al costat de Rafa Olivier. “He tingut una vida esportiva divertida… una gran ajuda per a la discapacitat, per a la vida professional i per a la vida personal.” • Subratlla que no vol presentar una història heroica, sinó oferir una ajuda pràctica i emocional a altres persones que afrontin situacions semblants. 5. Estructura general de l’episodi L’episodi combina: • Actualitat municipal (Teatre Metropol, atur, pressupost, Camp Clar). • Cultura i drets humans (25 anys del REC, Setmana dels Drets Humans). • Esports (Nàstic, voleibol, bàsquet, història de superació de Rafael Llatzer). El to general reforça la idea d’una ciutat activa culturalment, amb debat polític pactista, preocupada per la cohesió social i amb un teixit esportiu molt viu.
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
El Cultius Culturals és un blog de divulgació cultural tarragoní que va néixer al 2013 i que des de l'any 2021 té un podcast cultural. Aquest any ens estrenem a Tarragona Ràdio fent un programa on davant dels micròfons reflexionem sobre art, cultura i història. I no ho fem soles, intentem tenir col·laboradores i convidades per complementar tots els coneixements necessaris.
Context general de l’episodi Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, centrat en música de proximitat, entrevistes a artistes del territori i agenda de concerts de la Capsa de Música i altres espais. L’episodi combina: • Entrevista musical amb Éric López sobre el seu projecte de versions. • Agenda de desembre de la Capsa de Música i altres sales. • Secció Retrovisor musical de Jordi Sugranyes amb crònica de concerts. • Promos d’altres programes de la casa i mencions a grups com Lax’n’Busto. 1. Conversa amb Éric López i el projecte “Gos verd” 1.1. Evolució del llançament de singles L’episodi s’obre amb un repàs als darrers senzills que Éric López ha anat publicant, tots ells versions de cançons molt conegudes: • “La Paloma” (octubre) • “El extranjero” (30 d’octubre) • “Veneno en la piel” (14 de novembre) • “Para no olvidar” (28 de novembre) La conductora destaca que cada 15 dies surt un tema nou i que només en queda un per completar el projecte, conegut al programa com “aquest gos verd”. 1.2. Primícia sobre el nou tema L’Éric avança en primícia quin serà l’últim llançament del projecte: una versió de “Aquellas pequeñas cosas” de Joan Manuel Serrat. Ho descriu com una cançó que li va agradar molt de fer i que ha gravat amb una lectura molt personal. "Aquelles pequeñas coses... Oh, que bonic cantada amb tu. A mi em va agradar molt fer-la així." La idea és que, un cop publicat aquest últim tema, el programa faci una escolta sencera del disc comentant cançó per cançó. 1.3. Concepte del projecte de versions L’Éric explica que totes les versions surten d’una tarda de gravació i un posterior treball de muntatge de vídeo. El fil conductor del disc és molt clar: • Són cançons i bandes que l’han marcat al llarg de la vida. • Barregen referents clàssics i més moderns. Alguns exemples que comenta: • Juan Luis Guerra i “Bachata Rosa”, que sonava cada dia a casa seva. • Mon Laferte amb “Tu falta de querer”, descoberta més recentment. • Triana a través de “Señor Troncoso”, que li va obrir portes a altres sonoritats. • Clàssics com “Paloma”, “El lado oscuro”, “El extranjero” i “Para no olvidar” de Los Rodríguez. A les seves xarxes socials penja vídeos tocant les cançons i hi explica el per què de cada elecció, convidant qui tingui curiositat a tafanejar-ho. 1.4. Decisions d’última hora i dificultats tècniques L’Éric revela que algunes eleccions van ser molt d’última hora: • “Para no olvidar” va entrar en el viatge de Cambrils a Barcelona, substituint una altra cançó que tenia pensada (possiblement “Siete vidas” o “Cinco documentos”; ell mateix dubta del títol). Assenyala que, tot i que pot semblar fàcil, cada versió té la seva complicació: • Enc encertar la tonalitat i l’esperit original, com en el cas de “Veneno en la piel” de Radio Futura. • Adaptar temes molt coneguts sense perdre’n l’essència però fent-los seus. 1.5. Impacte en noves generacions i directe La versió de “La Paloma” il·lustra com el projecte serveix per redescobrir clàssics a públic jove: • La cançó té uns 30 anys, i molta gent no l’havia sentit mai ni havia nascut quan va sortir. • A partir de les seves versions, el públic busca qui n’és l’autor original. Pel que fa al directe: • No creu que faci un concert íntegre només amb aquestes versions, tot i que no ho descarta del tot. • Algunes peces, com “Veneno en la piel”, sí que les toca sovint en concerts. 1.6. Nou disc i altres projectes L’Éric comenta que: • Ja va per la meitat de la gravació d’un disc nou amb temes propis, previst per a principis de 2026. • Espera presentar-lo a Tarragona Ràdio, on afirma que sempre té les portes obertes. • Parla amb to mig en broma, mig seriós, del seu ritme de feina: diu que “no pot parar” i que gairebé necessita posar-se “al divan” per explicar-ho. També recorda que treballa com a guitarrista d’acompanyament per altres artistes, a banda del projecte com a Éric López en solitari. 1.7. Nominació a premis internacionals Un punt destacat és la seva nominació a uns premis internacionals: • Es tracta d’uns premis vinculats a la plataforma de streaming Night Flight, amb gala a Nova York (Brooklyn). • El seu projecte “Nadie muere de amor” ha estat únic representant d’Espanya. • Pensaven que el 13 de novembre es donaria el veredicte, però només es van presentar els finalistes. • Ara esperen que en unes setmanes s’anunciïn els guanyadors; de moment, no han rebut cap notícia. La conductora remarca que la incertesa es fa llarga i que “els tenen vivint en un sinvivir”. L’Éric diu que ja va donar per bo el fet d’haver estat nominat, però que ara tornaran a contactar per saber quan s’anunciaran els resultats. 1.8. Agenda de concerts d’Éric López L’Éric també anuncia una cita en directe pròpia: • 7 de desembre, al Pop and Rock de Cambrils, un local de música en directe recentment obert. • Concert a les 12:30 del migdia, en format vermut. • La presentadora juga amb la idea que la data cau “sota el pont” de la Immaculada i la Constitució. La secció amb l’Éric es tanca amb agraïments i el compromís de tornar a convidar-lo quan surti la seva versió de Serrat i el futur disc. 2. Música en antena: “Veneno en la piel” Després de l’entrevista, el programa punxa “Veneno en la piel” (versió d’Éric López de Radio Futura). Durant la cançó: • La presentadora confessa que ha estat cantant des de l’estudi. • Remarca que, més que “veneno”, al programa tenen “bones ones”. A continuació sona la falca identificativa del programa: “Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.” 3. Agenda de la Capsa de Música i altres espais 3.1. Cicle Capsa & Music Club – “Nevermind” de Nirvana S’explica la programació estable de la Capsa de Música per al mes de desembre. Per al dia 5 de desembre: • Activitat del cicle Music Club a la Capsa: un viatge al temps per reviure el “Nevermind” de Nirvana” (1991). • Entrada gratuïta amb consumició mínima. • Hora: 20:00. 3.2. Rock alternatiu amb Bonzo Distortion Per al dia 6 de desembre: • Concert a la Capsa amb Bonzo Distortion, banda de rock alternatiu. La conductora fa una connexió amb un altre programa de la casa (“Mi Rellotge del Rock”), deixant entendre que algun dels protagonistes del concert hi és vinculat. 3.3. Jazz emergent quilòmetre zero Per al dia 7 de desembre al migdia: • Cicle Capsa i Emergents Km 0. • Proposta de jazz amb músics tarragonins. • Concert gratuït amb consumició mínima a les 12:00. Es destaca que es tracta d’un projecte de proximitat, amb noms locals i un so molt cuidat. 3.4. Cita de l’Associació de Músics de Tarragona S’emet un missatge gravat d’Antoni explicant una activitat de l’Associació de Músics de Tarragona: • Concert vermú el diumenge 7 de desembre a les 12:00 a la Capsa. • Hi haurà pop, folk, jazz i clàssic “a la seva bola, sense pretensions i amb el cap obert”. • S’anuncia també l’aparició d’amics músics convidats per donar més color a la proposta. Sona un petit fragment musical com a tastet de l’ambient del concert. 3.5. Capsa & Rock amb Moranes – “sota el pont” Encara el 7 de desembre, però a la tarda: • A les 19:00, concert de Moranes dins del cicle Capsa & Rock al Jàssic (espai “sota el pont”). • Entrades: 6 € anticipada, 8 € a taquilla. 3.6. Capsa & Autor amb Fito Luri Per al dia 13 de desembre (contextualment “avui” al moment d’emissió): • Cicle Capsa & Autor amb Fito Luri a les 19:00. • Presentació del seu disc “Seda i ferro”. • Entrades: 6 € anticipada, 8 € a taquilla. Se’n posa un fragment de cançó, on es percep la seva combinació de poesia quotidiana, nocturnitat i celebració de la vida compartida. 3.7. Memorial Berni Sanchà Per al dia 20 de desembre: • Capsa & Memorial Berni Sanchà a les 19:00. • Homenatge a Berni Sanchà, músic molt estimat, component de Números Rojos i Contra las Cuerdas. • Les aportacions són voluntàries i es destinen a la lluita contra el càncer. Sona una peça vinculada a Números Rojos o al disc “Vagabundo del mundo” per contextualitzar l’homenatge. 3.8. Circuit Folk amb Alosa Per tancar la programació estable de la Capsa: • Es presenta el passi d’Alosa dins del Circuit Folk. • Es comenta que hi ha hagut algun imprevist anterior (una caiguda de programació) i que ara les estan “recuperant”. Condicions d’accés: • Entrades: 6 € anticipada, 8 € taquilla. • Places limitades i preinscripció prèvia obligatòria. • Les portes s’obren 15 minuts abans de cada esdeveniment. 3.9. Reivindicació del directe La conductora fa una reflexió final sobre la vida cultural: • Anima els oients a sortir del sofà, deixar una mica de banda mòbils i ordinadors, i apostar per la música en directe. • Recorda que, a més de la Capsa, hi ha molts altres espais amb programació interessant: Les Eres, Les Tones, El Cau, Lo Submarino, Redstar, etc. Ho qualifica de “petit detall” per recordar una agenda que val la pena apuntar-se ja d’entrada de mes. 4. Falques i promocions de programes de Tarragona Ràdio 4.1. “Raulina en salsa” S’emet una falca humorística del programa “Raulina en salsa” amb Raül Fit: • Programa dels dimecres a les 18:15. • Condicionat a no coincidir amb partits del Nàstic o amb el Plenari Municipal. • To desenfadat, ple d’humor, entusiasme i alegria. 4.2. “La Porteria” – Justícia Global Es promociona “La Porteria”, programa de Tarragona Ràdio orientat a: • Justícia Global, crisi climàtica, habitatge, drets humans, educació i cultura de pau. • Donar veu a entitats, projectes i persones que treballen per un món més just i sostenible. Horari: • Cada dilluns a les 15:00 i repetició a les 21:00. 4.3. “La veu de Tarragona, camí dels 40” Falca corporativa que reforça la identitat de Tarragona Ràdio: • S’hi llisten col·lectius que passen pels micròfons: mestres, canalla, historiadors, botiguers, consellers municipals, voluntaris, polítics, escriptors, futbolistes del Nàstic, artistes… • Reivindiquen un magazín de dues hores diàries (9–11 h) que vol recollir “la veu de Tarragona”. 4.4. Publicitat d’anunciants a Tarragona Ràdio Es recorda que Tarragona Ràdio és la ràdio local líder en actualitat, entreteniment i informació tarragonina, amb 40.000 oients. • Es faciliten dades de contacte per a publicitat (telèfon i correu electrònic). 5. Retrovisor Musical amb Jordi Sugranyes 5.1. Presentació del Retrovisor Musical S’introdueix la secció “Retrovisor Musical” número 298 amb Jordi Sugranyes: • Estan entrant al mes de desembre de 2025, últim mes de l’any. • El Retrovisor presenta tres càpsules sobre l’escena musical de proximitat. 5.2. Primera píndola: Guillem C.H (Guillem Xavrera) El Jordi parla del jove músic, actor i ballarí reusenc Guillem C.H, que el mateix programa aclareix com a cantautor Guillem Xavrera. Activitats recents: • Ha liderat un taller pràctic a l’Espai Jove QS per perdre la por al full en blanc i transformar idees en lletres i melodies. • Després del taller va oferir un concert en directe amb la seva banda. • Va repassar les cançons del seu primer EP “Des del meu terrat”. Sona un fragment d’una de les seves cançons, mostrant un estil pop d’autor jove i intimista. 5.3. Segona píndola: La Cusina i el disc “Estem de primera” Segona càpsula dedicada a La Cusina, formació liderada per l’acordionista de Cambrils Clara Colom: • Han actuat a Lo Submarino de Reus. • Presenten el seu segon disc, titulat “Estem de primera”. El programa recorda que ja els havien tingut a l’estudi i que hi havia hagut un brindis simbòlic (“alça el got”) amb la Clara. S’escolta un tall en directe amb el seu so festiu, arrelat i coral: lletres que parlen de vida quotidiana, camp, memòria, lluita i alegria compartida. 5.4. Tercera píndola: Uns “quins” i el disc “Reus–París–Londres” La tercera càpsula fa memòria: • Tal dia com avui de 2007, el grup Els Quins va presentar el CD “Reus–París–Londres” al Teatre Bartrina de Reus. • Es remarca que ja han passat 18 anys des d’aquell concert. La secció es tanca amb agraïments i la cita per d’aquí a 15 dies per a un nou Retrovisor. 6. Referències a Pemi Rubirosa i Lax’n’Busto Després del Retrovisor, es fa una connexió amb Pemi Rubirosa, productor i músic vinculat a Lax’n’Busto: • Es posa música de Lax’n’Busto (un dels temes clàssics, amb lletres sobre desig, nits llargues i riscos de la vida). • Es recorda la importància de Pemi en la trajectòria de certs grups i projectes. 6.1. Gira 40 anys de Lax’n’Busto S’anuncia la gira 2026 “40 anys” de Lax’n’Busto: • Commemoració del seu concert debut al Vinyana (30 d’agost de 1986). • Es tracta d’una gira limitada, similar a la d’anys anteriors. Dates destacades: • 24 d’abril 2026 – Salt, La Mirona (Festival Strenes) – entrades exhaurides. • 17 de maig 2026 – Lleida, La Llotja – encara hi ha entrades. • 13 d’agost 2026 – Falset, Garminar de Pop – entrades disponibles però es recomana espavilar. • 12 de setembre 2026 – Talarn, Talarn Music Experience – encara queden entrades. • 19 de desembre 2026 – Salt, La Mirona – concert final de gira i alhora celebració dels 25 anys de la Mirona. La presentadora subratlla la simetria emotiva de començar i acabar la gira a La Mirona, parlant d’un homenatge molt bonic a la sala. També expressa el desig que Lax’n’Busto facin alguna parada a Tarragona, tot i assumir que els calendaris ja són força tancats. 7. Avanç de Joel Reyes: “El amor puede salvarte la vida” Cap al tram final, es menciona el nou single de Joel Reyes, titulat “El amor puede salvarte la vida”: • Ja en circula un teaser a xarxes. • El llançament oficial està previst per al 5 de desembre. • Inclourà un videoclip amb la participació de amics que han cedit fragments per celebrar amb ell aquest moment. • Es parla de cales conegudes i desconegudes com a escenaris visuals. La presentadora insisteix en el missatge central: L’amor pot salvar-te la vida. Expressa moltes ganes de poder-ne estrenar el tema complet al programa. 8. Tancament del programa El programa tanca amb: • Un recordatori que tornaran l’endemà amb més ràdio i música de casa. • Un comiat càlid als oients, després d’un episodi que ha barrejat entrevista, versions, agenda cultural, memòria musical i anticipació de novetats discogràfiques.
Panorama informatiu de la costa catalana Arran de Mar inicia el programa amb un repàs intens de l’actualitat litoral. Turisme, patrimoni i canvi climàtic • Parc Natural del Cap de Creus renova fins al 2029 l’adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible per impulsar un turisme més compatible amb l’entorn i regular l’afluència de visitants. • Pals aprova un pla especial per protegir masies i cases rurals davant la pressió immobiliària i turística, amb suspensió de llicències urbanístiques durant dos anys. • Al parc del Garraf, el projecte europeu Stonewalls for Life demostra que els marges de pedra seca augmenten la resiliència al canvi climàtic, redueixen incendis i erosió i preserven un patrimoni declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Astronomia, mobilitat i grans esdeveniments • L’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 serà visible a Catalunya per primer cop des de 1905, amb l’Ametlla de Mar com a punt estratègic clau. Es preveuen operatius especials de trànsit i seguretat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. • L’Ampolla celebra la 13a Setmana del Comerç i prepara la Fireta de Nadal per dinamitzar el comerç local. • El Raid Internacional Barcelona–Santa Susanna torna com a prova d’endurança eqüestre de referència al Maresme, amb 200 km en 3 dies pel Montnegre-Corredor i participació global. Drets humans i litoral tarragoní • La coordinadora d’ONG Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona impulsen la Setmana dels Drets Humans (10–20 de desembre) amb exposicions, xerrades, cinema i accions a espais com el Teatre Tarragona i la Plaça de la Font, sota el lema “Els drets humans no es negocien”. • A Torredembarra i Altafulla s’extrau i redistribueix sorra per corregir l’impacte del Port de Torredembarra sobre les platges, amb trasllat de 15.000 m³ en dues fases. Societat, cultura i ciència • El Grup Mineralògic Català celebra 50 anys a Arenys de Mar, posant en valor el paper dels col·leccionistes i la recerca de camp i destacant el descobriment del mineral Vellaïta al Pirineu. • El Grup Mineralògic defensa la col·laboració entre entitats, museus i administració per protegir el patrimoni geològic. Pesca i crisi del sector • La Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú denuncia una situació “de límit” per anys de retallades de dies de pesca, quotes restrictives i càrrega burocràtica. • Alerten que la proposta europea de limitar a 9 dies anuals la feina de l’arrossegament és inassumible econòmicament i socialment, malgrat l’esforç del sector en sostenibilitat. • Reclamen que les normes tinguin en compte la realitat del Mediterrani, els estudis científics recents i la necessitat de mantenir l’activitat i el relleu generacional. Servei públic: temps i trànsit • Espai habitual de meteo marina: predomini de mistral i ponent al sud i entrada de tramuntana forta al nord amb maror i mar agitada al Cap de Creus. • Butlletí del Servei Català de Trànsit: incidències principals a l’AP-7, B-30, C-58, C-17 i rondes de Barcelona, amb retencions per obres i accidents. L’Ampolla: balanç municipal 2025 i reptes 2026 Gestió compartida i serveis • L’alcalde Francesc Carasa repassa l’any i destaca la participació a la Mancomunitat Delta Gestió, amb municipis del Delta de l’Ebre, per: - Compra agregada (subministraments, serveis tècnics). - Serveis compartits (neteja de platges, serveis socials, recollida de residus). - Possibles projectes amb sector privat en benefici del territori. • Pressupost inicial de 25.000 € per posar en marxa l’ens el 2026, amb serveis als quals cada ajuntament s’hi pot adherir segons necessitats. Inversions urbanes i equipaments Obres i millores clau: • Plaça Mirador del Port (sobre la llotja de pescadors): - Obra de Ports de la Generalitat (uns 740.000 €, cost zero per a l’Ajuntament). - Ampliació de l’espai, millora de la mobilitat i instal·lació de zones d’ombra com a refugis climàtics amb vistes privilegiades del Delta. • Càmeres de lectura de matrícules: - Connectades en xarxa amb altres municipis, alerten de vehicles sospitosos (robatoris, agressions, drogues…). - Han permès detencions, prevenció de robatoris a mercats i millora del control de fluxos de vehicles. • Bassa de les Olles: - Projecte de regeneració ecològica molt esperat (aprox. 1,4 M€ amb fons europeus i Generalitat). - Buidatge parcial, retirada de fangs i protecció de la flora i fauna, ajustant el calendari a la nidificació. - Es vol preservar un dels espais més rics en biodiversitat del Delta, amb alta importància turística i ambiental. • Protecció del litoral (platja de l’Arena i bassa de l’Arena): - Necessitat de dunes i mesures de defensa davant nous temporals tipus Glòria, per evitar la desaparició de zones humides. • Passeig del centre – barri del Cunill: - Obra d’uns 80.000 € per millorar aparcaments, mobilitat i mobiliari urbà; inici previst al gener. • Passeig de fusta: - Renovació de paviment (més de 400.000 €), combinant fusta i plàstic reciclat, amb l’objectiu de tenir-lo llest per Setmana Santa. • Nou centre d’entitats: - Reorganització d’espais: l’antic centre s’ha orientat a l’Escola de Música en Harmonia (90–100 alumnes) i es crea un nou espai de reunions i despatxos per a les entitats. Mobilitat i infraestructures supramunicipals • Davant l’accidentalitat a l’AP-7, Carasa considera insuficient limitar la velocitat i restringir els camions: - Defensa la construcció del tercer carril de l’AP-7 i reprendre el projecte d’autovia (A-7) per descongestionar la via. - Reivindica consens territorial per evitar que el Ministeri aparqui definitivament l’autovia. Turisme i economia local • Temporada turística 2025: molt bona, lleugerament millor que 2024, amb: - Desestacionalització: més força dels mesos de febrer a octubre i caps de setmana gastronòmics. - Canvi d’hàbits: juliol una mica més fluix, però millor juny, maig i octubre. - Potenciació de la gastronomia (cuina de l’ostra i cuina marinera) com a gran reclam. • Objectiu: permetre contractes més llargs a restauració i hostaleria i millorar la qualitat del servei. Participació ciutadana i residus • Pressupostos participatius: - Iniciats el 2025 (30.000 €) i confirmats per al 2026. - Primer projecte guanyador: passarel·les d’accessibilitat a la platja per a persones amb mobilitat reduïda, a instal·lar el maig. • Recollida selectiva i taxa de residus: - L’Ampolla arriba al 60% de recollida selectiva, per sobre del 55% exigit per la UE. - S’ha reduït el dèficit estructural del servei (150.000–200.000 €) ajustant taxa a costos reals, tal com marca la normativa europea. - Mesures aplicades: • Recollida específica de cartró, vidre i envasos a restauració, comerç i càmpings. • Implantació i recollida de fracció orgànica via Consell Comarcal / COPATE. • Taxa específica per als apartaments d’ús turístic, fins ara equiparats a habitatges normals. - El cost del servei (COPATE) baixa uns 40–50.000 €, cosa que permet reduir lleugerament la taxa de residus (10–11 €). - Missatge central: cal reduir encara més la fracció resta, perquè el cànon i el cost d’abocador pugen cada any. Comerç i campanyes de Nadal • Setmana del Comerç i Fireta de Nadal (13–14 de desembre): - Uns 40 comerços a la campanya i més de 20 parades a la fira. - Objectiu: donar vida al petit comerç durant l’hivern i reduir la dependència de la compra en línia. - Es considera que la restauració ja té un bon posicionament, però el comerç necessita més suport i dinamització. Biblioteca Municipal de l’Ampolla: cultura i comunitat Activitats de desembre • Jugateca: - Tres comerços locals cedeixen jocs de taula (uns 30 jocs) que quedaran de fons a la biblioteca. - Presentació final a càrrec de la botiga Brumars: a partir d’ara, qualsevol usuari pot jugar a la biblioteca. • La Marató de TV3 (tema salut mental): - La biblioteca coordina amb associacions locals activitats solidàries (xocolatada, festa infantil, tallers…) durant la Fireta de Nadal. • Xerrades sobre pantalles i ciberassetjament: - Sessions adreçades a pares i joves sobre ús responsable de pantalles i prevenció del ciberassetjament. - Es combinen explicacions i recursos com ulleres de realitat virtual per fer l’experiència més vivencial. Fons bibliogràfic i novetats • Arriben moltes novetats editorials de cara a Nadal: - El círculo de los días de Ken Follett. - Los tres mundos de Santiago Posteguillo. - La península de las casas vacías de David Uclés, sobre la Guerra Civil amb to de realisme màgic. - Novel·la romàntica contemporània, com Cuando te atreves a sentir de Tamara Molina, molt popular entre el públic jove. Nadal a la biblioteca • Preparació d’ambient nadalenc i activitats sorpresa: - Anunci d’una sorpresa per a infants durant el pont de desembre, revelada a través de xarxes socials de la biblioteca i l’Ajuntament. - Arribada de patges reials a la plaça de l’Ajuntament per recollir cartes. • Horaris especials: obert els matins dels dies 24, 31 i 5; tancat festius i caps de setmana. Tradició i mar: Bany de Nadal a Calella Una festa aquàtica de 28 edicions • La banyada nadalenca de Calella (Maresme), organitzada per la colla “No tinc fred”, arriba a la 28a edició. • Es fa cada 25 de desembre a les 12 h, a la zona de les barques: - Reunió dels participants cap a 11.30–11.45. - Doble banyada (no és una nedada llarga, sinó entrar i sortir): • Primer bany individual. • Segon bany de germanor, tots agafats de la mà, coincidint amb uns coets. Creixement i ambient • D’uns pocs pioners als anys inicials s’ha passat a uns 750 banyistes i centenars d’espectadors. • L’ambient és festiu i familiar; quan els infants van començar a participar-hi, la tradició va fer el salt definitiu. • Disposen del capgròs “en Fredolic”, que fa promoció de l’acte pels carrers. • S’ha mantingut la broma-popular creença que: “Qui es banya per Nadal, no es constipa en tot l’any” Origen i “bany de neu” pendent • L’impulsor, Lluís Barri, va començar banyar-se sol per Nadal després d’una conversa de bar i d’haver vist per televisió un home que saltava al Tíber a Roma. • Més tard s’hi afegeixen 6 amics i neix formalment la colla No tinc fred. • Compromís simbòlic: si neu a la platja, es farà una banyada especial. Només ha passat un cop amb neu realment visible a la sorra. Crisi i futur de la pesca a Vilanova i la Geltrú Queixes principals de la Confraria El patró major Jaume Carnisser descriu una situació crítica per al sector. Sobre-regulació administrativa (Secretaria General de Pesca): • Preavís de desembarcament: - Fins ara: estimació de captura poc abans d’arribar a port. - Nova exigència: preavís amb 4 hores d’antelació i detall per espècie a partir d’1 kg, amb marge d’error del 10–20% sota risc de sanció. - A la realitat mediterrània (sortides a 1–1,5 hores del port), és tècnicament impossible i perillós fer aquests càlculs en navegació. • Dificultats pràctiques: - Les bàscules no funcionen bé en mar moguda, és inviable pesar-ho tot amb precisió. - La burocràcia tensarà encara més la seguretat de la navegació. Retallades europees en dies de pesca (arrossegament): • Es planteja que algunes flotes només puguin treballar 9 dies l’any. • El sector ho considera “insultant” i incompatible amb qualsevol model empresarial sostenible. • Reclamen que, si s’obliga a això, caldria subsidis per a la resta de dies laborables, cosa que tampoc es contempla. Desconnexió amb la realitat i impacte social • Des de la confraria es denuncia que: - Les institucions no coneixen el funcionament real d’un vaixell de pesca. - S’ignora la dimensió social i cultural de la pesca: identitat marinera, gastronomia, teixit econòmic portuari. - Es passa per alt que molts estudis científics locals (ICATMAR, IEO) mostren millora de l’estat de moltes espècies. • Carnisser alerta que, sense canvis, en 5 anys el port pesquer de Vilanova pot quedar reduït a la mínima expressió o desaparèixer. Resposta del sector • S’ha convocat una assemblea general extraordinària i es planteja declarar “persones no grates” els responsables polítics competents en matèria de pesca mentre no hi hagi un canvi de rumb. • Busquen que la protesta tingui ressò polític i es revisin les normatives abans que el mal sigui irreversible. Cinema i oceans: el documental “Ocean” Objectiu i contingut • Es presenta el documental “Ocean”, narrat per Sir David Attenborough, com a gran peça de divulgació sobre l’estat dels oceans. • Missatge central: els oceans són “la sang de la Terra”; sense oceans sans, el planeta i la nostra espècie no tenen futur. • Es mostren: - Zones devastades per sobrepesca, contaminació i plàstics. - Exemples de recuperació ràpida quan es crea una zona protegida i s’hi prohibeix l’explotació intensiva. - L’experiència i recerca de Manu Sanfélix i Enric Sala (projecte Pristine Seas de National Geographic). Campanya educativa “Reserva 30” • United Way España, amb l’Associació Vellmarí, impulsa una campanya escolar per protegir el 30% del mar Mediterrani abans del 2030. • Eines per a centres educatius: - Accés gratuït al documental via codis de Disney+. - Materials didàctics elaborats per National Geographic per treballar el film a classe (biologia, ètica, idiomes…). • S’espera: - Implicar moltes escoles (ja n’hi ha unes 35). - Aconseguir 500.000 signatures per a una iniciativa legislativa popular (reserva30.org) que garanteixi veritables zones marines estrictament protegides. • Es remarca que moltes “àrees protegides” actuals no tenen prou control ni restriccions, i cal un canvi real d’escala. Tarragona: política, cultura i informació local Actualitat municipal i cultural • Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio: - L’Ajuntament de Tarragona compra baixos i primer pis d’un edifici a Méndez Núñez per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol (centre d’interpretació de Jujol, botiga i restaurant). - Viñuales destaca que el Metropol es convertirà en un gran centre cultural, tot i que continuarà tancat fins a completar una restauració integral. • Atur: baixa lleugerament a la demarcació al novembre, especialment entre persones sense ocupació anterior. • Política local: Jordi Sendra anuncia la voluntat de tornar a ser candidat de Junts a les municipals de 2027. • Seguretat: operatiu conjunt de Mossos d’Esquadra i Policia Nacional contra la banda dels Trinitaris, amb 15 detinguts, algunes actuacions al Camp de Tarragona. Drets humans i espais emblemàtics • S’amplia la informació sobre la Setmana dels Drets Humans a Tarragona: - Exposició “Crits silenciosos, dones i terra del Pròxim Orient” al Pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. - Xerrades, tallers joves, acte literari i projecció del documental 50 graus Volum 2 al Teatre Tarragona. - Acció simbòlica a la Plaça de la Font: “Cap persona sense nom i cap nom sense drets. Els drets de les persones no es negocien”. Estat de la mar, trànsit i espais publicitaris • Espais fixos de servei públic: temps, trànsit i campanyes institucionals (neteja urbana, festivals com el REC: Festival Internacional de Cinema de Tarragona, activitats de Nadal al Port de Tarragona, recerca de l’ICIQ, etc.). Natura marina: la planta “germaneta pobra” de la Posidònia Zostera (Cymodocea nodosa) i ecosistema • Secció de divulgació de flora marina: - Presentació del gram o Cymodocea nodosa, conegut com la “germaneta pobra de la Posidònia”, tot i la seva gran importància ecològica. - Creix en fons sorrencs entre 5 i 25 metres, formant praderies denses gràcies a una xarxa de rizomes que estabilitzen el substrat. - Necessita llum abundant per fer la fotosíntesi i té fulles en forma de cinta de fins a 50 cm. - A l’abadia de Roses hi ha una de les praderies més importants de la Mediterrània. • Beneficis: - Protegeix la costa de l’erosió i els temporals. - Dona hàbitat i aliment a moltes espècies de peixos i invertebrats. Estructura general de l’episodi L’episodi combina: • Bloc informatiu inicial sobre tota la costa catalana. • Entrevista de balanç polític i de gestió a l’alcalde de l’Ampolla. • Secció de natura marina. • Segona hora: cultura i comunitat (biblioteca de l’Ampolla), tradició marinera (bany de Nadal), crisi de la pesca a Vilanova i mirada global als oceans (documental Ocean). • Tancament amb butlletí local de Tarragona Ràdio i espais de servei (meteo, trànsit, anuncis). En conjunt, el programa posa el focus en comunitats costaneres, sostenibilitat, mar i territori, alternant actualitat dura (pesca, regulacions, canvi climàtic) amb cultura, educació i tradició marinera.
Visió general de l’episodi Aquest Butlletí informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio repassa l’actualitat local amb èmfasi en cultura, economia i seguretat, política municipal, moviments socials i esports, tancant amb la informació de serveis (temps i mobilitat). 1. Teatre Metropol: reforma integral i ampliació Compra d’immobles i nous usos • L’Ajuntament de Tarragona comprarà els baixos i el primer pis del número 8 de Méndez Núñez per ampliar els espais vinculats al Teatre Metropol. • Aquests 400 m² permetran: - Crear un nou accés a peu de carrer, polivalent. - Incorporar espais complementaris: possible centre d’interpretació de Jujol, botiga i restaurant. - Donar funcionalitat autònoma a diferents peces del complex, sense haver d’obrir el teatre principal. • El centre d’interpretació de l’obra de Jujol i el restaurant, inicialment previstos als pisos superiors del número 46 de la Rambla Nova, es podrien traslladar a aquest nou espai. Estat de les obres i finançament • Les obres de restauració, iniciades el juliol de l’any passat, han fet aflorar elements originals de Jujol. • S’ha: - Renovellat la fusteria. - Actuat per evitar filtracions d’aigua, problema recurrent els dies de pluja. • Es planifiquen noves fases de reforma i es confirma: - Aportació de 500.000 € del 2% cultural de l’Estat. - Partida de 600.000 € al pressupost de 2026 per al Metropol i projectes vinculats. Rehabilitació integral i horitzó de ciutat • L’alcalde Rubén Viñuales assegura que el Metropol deixarà de ser només un teatre per esdevenir un gran centre cultural, “el cor de la ciutat de Tarragona”. • La consellera de Cultura, Sandra Ramos, admet problemes estructurals al hall i un sobrecost d’uns 388.000 €, però defensa que: - El ritme de les obres és bo. - La rehabilitació serà integral de tot el conjunt. • S’està redactant un pla funcional, des de l’equip de Cultura, que definirà els usos de tots els espais i servirà de base per al projecte integral. • No hi ha data de reobertura: el Metropol continuarà tancat durant tot aquest procés. “El Metropol deixa de ser només un teatre per esdevenir un gran centre cultural i el cor de la ciutat de Tarragona.” 2. Economia i seguretat: atur i criminalitat Evolució de l’atur a la demarcació de Tarragona • Al novembre, l’atur baixa molt lleument: només 36 persones menys (−0,09%), fins a 38.076 aturats. • Comportament per sectors: - Davana a tots els sectors excepte serveis, on puja en 249 persones. - Millora especialment en el col·lectiu sense ocupació anterior. • Dades comparatives: - Interanualment, hi ha un 4,15% menys d’aturats (−1.647 persones). - L’atur baixa a totes les demarcacions catalanes, però Tarragona és on baixa menys: • Barcelona: −1,14% • Lleida: −0,86% • Girona: −0,69% • Mitjana Catalunya: caiguda d’aproximadament 1 punt. • Afiliació a la Seguretat Social: - Cau un 1,68% respecte a l’octubre a Tarragona. - Augment interanual d’afiliats en tots els territoris catalans. Dispositiu contra els Trinitaris i balanç de criminalitat • Macrooperatiu policial conjunt de Mossos d’Esquadra i Policia Nacional contra la banda dels Trinitaris. • Resultat provisional: - 15 detinguts. - Més de 20 entrades i escorcolls, amb actuacions destacades a Salou (com a mínim dues entrades en pisos d’un mateix home, que ha quedat detingut). • Dispositiu de gran envergadura: - Més de 300 efectius mobilitzats. - Participació de GEI, Brimo, Arro, unitat canina, unitat de drons, policia científica, sala regional de comandament, seguretat ciutadana i investigació. - Creació d’un centre de coordinació conjunt de la Divisió d’Investigació Criminal i Policia Nacional. - El cas està sota secret de sumari. Estadístiques de criminalitat al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre • En els primers nou mesos de l’any, els fets delictius al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre baixen un 7,6% respecte al mateix període de l’any anterior. • Dades destacades: - Homicidis i assassinats: disminueixen un 53,8% (de 13 a 6 casos). - Delictes contra la llibertat sexual: pugen un 14,4%, fins a 421 casos. - Criminalitat convencional: 28.981 fets (−6,8%). - Cibercriminalitat: retrocedeix un 11,8% (5.236 casos), després d’anys d’augment. • Municipis de més de 20.000 habitants: - El Vendrell: −22,24% de criminalitat. - Salou: −20,8%. - Reus: és l’únic municipi gran on la criminalitat creix, amb un +3%. • Municipi de Tarragona: - Descens global del 5,3% (6.983 fets). - Destaquen: • −44,4% en robatoris amb força en domicilis (159 casos). • −10,5% en furts (2.053 fets). • +37,7% en delictes contra la llibertat sexual (73 casos). • +30% en tràfic de drogues (52 casos). 3. Política municipal i vida institucional Jordi Sendra vol repetir com a alcaldable de Junts • El portaveu de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, anuncia la seva voluntat de tornar a ser candidat a l’alcaldia el 2027. • Admet que haurà de superar un procés de primàries, però defensa la seva candidatura sobre la base del treball de mandat: “Haurem estat quatre anys sembrant… aquesta feina feta, aquests quatre anys, d’aconseguir coses pels tarragonins, han de poder recollir a les eleccions municipals. I el cistell nostre estarà ple.” • Sobre la renovació de l’executiva local de Junts a Tarragona: - Considera el procés com un exercici de democràcia interna. - Competeixen Josep Maria Llort i Belén Riola. - Diu tenir clar el seu vot, però destaca que el grup municipal s’haurà d’entendre amb qui surti elegit. Pressupost municipal 2026: pacte i execució • Les tres formacions que han fet possible el pressupost de l’Ajuntament de Tarragona per al 2026 —PSC, Junts i En Comú Podem— en destaquen la cultura de pacte i el fet que entrarà en vigor l’1 de gener. • Sandra Ramos (PSC): - Subratlla que per tercer any consecutiu hi haurà pressupost vigent des de l’1 de gener. - Ho considera excepcional, fins i tot en comparació amb etapes amb majoria absoluta. - Remarca que tenir el pressupost aprovat a temps facilita la gestió i l’execució. • Jordi Sendra (Junts): - Qualifica de “insòlit” aprovar tres pressupostos seguits en termini. - Atribueix l’èxit tant a la voluntat negociadora i sensibilitat del govern com a la voluntat dels partits de “venir a construir, no a la trinxera del no”. • Jordi Collado (En Comú Podem): - Argumenta que el grau d’execució pressupostària és més alt quan el pressupost es pot començar a aplicar d’hora. - Destaca que disposar dels comptes des de gener millora el rati d’efectivitat i que costa de traslladar aquesta importància a la ciutadania. Nou contracte de la brossa • Un mes després de l’entrada en vigor del nou contracte de recollida de residus amb Urbacer: - Ramos i Sendra coincideixen que la situació ha millorat, però que el canvi es notarà encara més abans de l’estiu. - Collado opta per una posició prudents, demanant més temps abans d’emetre una valoració definitiva. Dimissió d’Elisa Vedrina com a regidora del PP • Elisa Vedrina (Partit Popular) parla per primer cop després d’anunciar la renúncia a l’acta de regidora a l’Ajuntament de Tarragona, decisió que va comunicar en el ple del 21 de novembre, el mateix dia de l’aprovació del pressupost 2026. • En l’entrevista a Tarragona Ràdio, explica: - Que el càrrec de regidora i el de diputada al Congrés són formalment compatibles. - Que, tanmateix, ha decidit centrar-se plenament en la tasca al Congrés, prioritzant-hi la dedicació i la presència al territori. “Si ho vols fer amb intensitat i dedicació, implica moltes hores i molta presència al territori… tres dies a Madrid i la resta per fer ciutat i fer província.” • Recorda que és l’única diputada provincial del PP i que això comporta una responsabilitat afegida. • Expressa agraïment als caps de llista amb qui ha treballat (Alejandro Fernández, José Luis Martín i Maria Mercè Martorell) i té paraules emotives per la companya desapareguda Marbel Negueruela, destacant-ne la tasca a la Conselleria d’Esports. 4. Reivindicacions socials i territorials Pla integral per a les “cases de colors” de Camp Clar • Esquerra Republicana impulsarà al Parlament un ple integral sobre les “cases de colors” de Camp Clar a Tarragona. • L’objectiu: revertir l’abandonament i el deteriorament del sector. • La diputada i vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans, defensarà una proposta de resolució que inclou: - Un pla integral d’actuació sobre habitatge i entorn. - La compareixença del veïnat en comissió per explicar la seva realitat en primera persona. • Esquerra reclama: - Crear una taula de treball amb tots els agents implicats. - Reforçar el patrullatge de Mossos d’Esquadra a la zona. • El conseller municipal Javi Puig insta l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a una actuació integral, i no parcial. Recorda que en el darrer ple municipal una moció del veïnat es va convertir en declaració institucional, comprometent l’Ajuntament a defensar la gent del barri davant la Generalitat. Front comú per millorar la R13 • Municipis tarragonins per on passa la R13 (Sant Vicenç de Calders – Valls – Lleida, amb connexió cap a Barcelona) acorden fer front comú per reclamar més freqüències i millor servei a Renfe i Adif. • Alcaldes i presidents de consells comarcals es reuneixen a Valls i consensuen: - Presentar una moció conjunta als respectius plenaris. - Sol·licitar una reunió formal amb Adif, Renfe, Rodalies i el Ministeri de Transport. • L’alcaldessa de Valls, Dolors Ferrer, anuncia un termini fins al primer trimestre de 2026: “Si no se’ns atenen les peticions, els ajuntaments passarem a l’acció amb accions reivindicatives fins que aconseguim el servei ferroviari que tots necessitem.” • Ferrer qualifica els nous horaris de la R13 de “presa de pèl” i vincula la manca de bon servei ferroviari amb el col·lapse de l’AP-7, que es podria alleugerir amb una millor oferta de tren. Setmana dels Drets Humans a Tarragona • Del 10 al 20 de desembre, la Coordinadora d’ONGs Tarragona organitza la 5a Setmana dels Drets Humans amb suport municipal. • Activitats destacades: - Exposició “Crits silenciosos, dones i terra del Pròxim Orient” al pati Jaume I (a partir del 10 de desembre), amb visita guiada de l’autora, la il·lustradora i activista Nadine Fegali. - Xerrada d’Iyara Harake al mateix espai. - Diverses xerrades a l’Espai Jove Kesse i a l’antic Ajuntament. - Acte literari (novetat) el 16 de desembre. - Acció “Cap persona sense nom i cap nom sense drets. Els drets de les persones no es negocien” a la Plaça de la Font el 13 de desembre. - Projecció del documental “50 graus volum 2” al vestíbul del Teatre Tarragona el 15 de desembre. • La consellera de Cooperació, Cecília Mangini, remarca que la Setmana vol apropar coneixement i sensibilització sobre els drets humans des de diferents perspectives i testimonis. 5. Esports: futbol, vòlei i bàsquet Nàstic de Tarragona: mercat d’hivern i context esportiu • A un mes de l’obertura del mercat de fitxatges d’hivern (2 de gener), es preveu que el Nàstic de Tarragona busqui reforçar la plantilla, tot i que encara no hi ha res treballat ni tancat. • El president executiu Lluís Fàbregas explica a Sempre Nàstic (a Tarragona Ràdio) que ara la prioritat és sumar punts en els tres partits que resten per acabar l’any: - Al camp del Sevilla Atlético. - A casa contra el Cartagena. - A domicili contra l’Antequera (s’esmenta Torremolinos en la conversa com a referència geogràfica). • Objectiu immediat: - Tancar la primera volta en posicions capdavanteres, mantenint el Nàstic “a dalt” abans de Nadal. • Fàbregas també informa de la situació de la recollida de signatures per forçar la Federació Catalana de Futbol a convocar una Assemblea General Extraordinària: - Ja han signat 441 clubs (futbol i futbol sala) amb el suport explícit dels seus presidents. - Reclamen noves eleccions a la presidència federativa. - Afegeix que hi ha molts clubs més d’acord amb la iniciativa, tot i no haver signat per dependència de subvencions o prudència. - S’espera resposta de la Federació sobre la validació de signatures la setmana següent. • La Federació Catalana convoca una roda de premsa per dijous a les 11 h per informar sobre aquest assumpte. Declaracions de Moy Delgado i situació esportiva • La plantilla del Nàstic prepara el partit de divendres al Jesús Navas (camp del Sevilla Atlético). • El defensa Moy Delgado, nascut a Utrera i format al planter del Sevilla, torna a casa i lamenta no haver guanyat el darrer partit contra l’Hèrcules (1–1), que considera condicionat per l’arbitratge. • Critica: - La manca de claredat en la normativa arbitral, que canvia sovint. - Una jugada de penal que, al seu entendre, hauria d’haver comportat expulsió del rival. • De cara al partit de Sevilla, el tècnic Cristóbal Parralo tindrà la baixa per sanció del davanter Álex Jiménez. Vòlei Sant Pere i Sant Pau: lideratge i fase d’ascens • El sènior femení del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau (Mèdol Tarragona) ha certificat la seva classificació per a la fase d’ascens a Superlliga 2 Femenina i la permanència en el seu primer any a la categoria, liderant la taula. • L’entrenador Edu Sánchez es mostra molt satisfet: - Pel nivell de joc i la victòria en el darrer partit contra un rival exigent. - Pel bon moment de forma i de confiança de l’equip. - Té ambició per veure fins on poden arribar a la següent fase. • La jugadora Laura Aguiló admet que no esperaven ser líders: - Destaca la feina i l’esforç col·lectiu com a clau dels resultats. - Se senten orgulloses del camí fet. • Proper calendari: - Descans el proper cap de setmana. - Última jornada a domicili al camp del Coe sense pressió classificatòria. - Encreuaments de la segona fase contra Vòlei Volibàs, UBU 2008 i Vòlei Xàtiva, més dos equips que es classificaran del mateix grup. Club Bàsquet Tarragona: presentació d’equips i model de club • El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha presentat, al Pavelló Municipal del Serrallo, els 38 equips que integren l’estructura de l’entitat. • L’acte s’ha fet entre els partits del sènior femení (victòria) i el sènior masculí (derrota que trenca una ratxa de 7 triomfs, considerada anecdòtica en el context de la festa). • El coordinador de la base, José Ramírez, destaca: - El caràcter festiu i participatiu de la jornada. - La importància de visualitzar jugadors, jugadores i entrenadors de totes les categories. • Una de les línies estratègiques del CBT és que jugadors dels sèniors siguin entrenadors de base, amb l’objectiu que en el futur: - La major part dels jugadors dels equips punters s’hagin format des de petits al club. 6. Serveis: temps i mobilitat Situació meteorològica • Dimarts: jornada estable a la província de Tarragona, amb intervals de núvols i temperatures sense canvis significatius: - Màximes previstes: 18 °C a Tarragona i Tortosa, 17 °C a Reus i el Vendrell, 12 °C a Gandesa. • Dimecres: es repetiran els intervals de núvols al matí, disminuint a la tarda, amb lleugera baixada de temperatures: - Màximes: 16 °C a Tarragona i Tortosa, 15 °C a Reus i el Vendrell, 11 °C a Gandesa. Mobilitat i talls de subministrament • Mobilitat viària: sense incidències greus destacades a la xarxa de carreteres de la demarcació. • Aigua: EMATSA avisa d’un tall de subministrament dimecres 3 de desembre al dipòsit de l’urbanització 5 Estrelles del Catllar: - Horari aproximat: de 9.30 h a 14 h. - Pot afectar les zones de Coll de Tapioles, Guirnardera, Pins Blancs i Bonaigua, on es podran produir canvis de pressió i incidències puntuals. 7. Insercions i anuncis institucionals • L’episodi inclou falques informatives i publicitàries, com ara: - Presentació de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), ubicat al campus Sescelades, com a centre de referència en química sostenible, salut i descarbonització, amb 250 científics de 40 nacionalitats i col·laboració internacional. - Anunci sobre les possibilitats de publicitat a Tarragona Ràdio, que es reivindica com a ràdio local líder en actualitat i entreteniment. - Patrocini de la informació de serveis per Obramat Tarragona, magatzem de construcció i reforma. 8. Eixos temàtics principals • Cultura i ciutat: futur del Teatre Metropol com a gran centre cultural, amb reforma integral, nous espais i planificació funcional a llarg termini. • Economia i seguretat: lleugera millora de l’atur, contrastos sectorials, i un fort operatiu policial contra els Trinitaris en un context de descens general de la criminalitat però augment de delictes sexuals. • Política municipal: definició de lideratges (Jordi Sendra, Elisa Vedrina), pactes pressupostaris i gestió de serveis com la brossa. • Cohesió social i territori: reclam d’un pla integral per a Camp Clar, defensa dels drets dels veïns i millora del servei ferroviari R13, a més de la Setmana dels Drets Humans. • Esport tarragoní: evolució del Nàstic de Tarragona, èxit del vòlei femení Sant Pere i Sant Pau i aposta de CBT per la base.
1. Hoquei inclusiu a Tarragona (HIT) Tema central: Esport inclusiu en cadira de rodes elèctrica per a persones amb gran discapacitat física. Orígens i funcionament • Neix el 2018 com a llegat del voluntariat dels Jocs Mediterranis 2018. • Impulsat per un grup d’amics que detecten que a Tarragona faltava esport adaptat per a persones amb gran dependència. • Es practica amb cadires de rodes elèctriques: • Qui no té força als braços porta l’stick fixat a la cadira. • Qui en té, el pot portar amb la mà. • Entrenaments: cada dimecres a la tarda al Palau d’Esports Catalunya (Camp Clar): • Mitja sessió de tècnica (domini de pilota, eslàlom, passades, tàctica). • Mitja sessió de partidets. Beneficis i experiència personal • L’equip té unes 14 persones i funciona sobretot com un grup d’amics. • Beneficis clau: • Inclusió real per a persones amb gran discapacitat física. • Millora de la coordinació amb la cadira i de la confiança personal. • Creació de vincles socials: dinars, sopars i activitats compartides. “Només dominant el joystick de la cadira ja pots participar i xalar.” • Per a alguns participants és l’únic esport d’equip accessible, ja que altres esports adaptats requereixen més força o mobilitat. Limitacions i futur esportiu • Existeix lliga d’hoquei inclusiu a Catalunya i a l’Estat, però el grup encara no competeix perquè: • Necessiten més jugadors i jugadores. • Caldria constituir-se com a club o secció oficial. • Falta logística: voluntariat per a muntatge d’sticks, desplaçaments, etc. • Objectiu de mig termini: poder entrar a la lliga catalana. Crida a la participació • El grup està obert a noves persones: • Es pot provar sense compromís un entrenament. • Contacte: • Instagram: @hithockeyoficial. • Correu: [email protected]. 2. Ciutat inclusiva i transport públic a Tarragona Tema central: dificultats quotidianes de persones amb discapacitat física, especialment residents a Sant Salvador. Accessibilitat urbana • Els convidats reconeixen que molts carrers, botigues i espais de Tarragona estan bastant adaptats. • Però assenyalen problemes en: • Entorns de residències, com la de Sant Salvador. • Elements poc pensats: p. ex. un timbre molt alt a l’entrada de la mateixa Tarragona Ràdio. • Reivindiquen autonomia com a clau d’autoestima: Una simple porta automàtica evita haver de demanar ajuda per entrar a un establiment. Transport públic i EMTA • La residència de Sant Salvador és a uns 4 km de Tarragona, i els usuaris depenen totalment de l’autobús. • Punts crítics: • Els busos només disposen de dues places per a cadires de rodes. • Sovint han d’esperar el següent bus si ja hi ha dues persones amb cadira. • Compartició de l’espai amb cotxets de nadó, que es podrien plegar però sovint no es pleguen. • Manca de protocol clar i aplicat de prioritat per a persones amb discapacitat. • Tot i valorar positivament que tota la flota tingui rampa i un bon manteniment, reclamen: • Més freqüència o més places adaptades a línies amb alta concentració d’usuaris amb discapacitat. • Normativa clara i complerta sobre qui té prioritat als espais reservats. 3. 20 anys de la Càtedra d’Accessibilitat de la UPC Protagonista: Daniel Guasch, director de la Càtedra d’Accessibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Evolució en 20 anys • Fa dues dècades l’accessibilitat es reduïa a: • Rampes, ascensors i lavabos adaptats. • Ara el concepte s’ha ampliat i sofisticat: • Accessibilitat web i digital. • Accessibilitat al transport. • Accessibilitat cognitiva (entorns i informació fàcils d’entendre). • Disseny d’espais i serveis pensant en totes les persones. • Canvi conceptual: de parlar d’integració a parlar d’inclusió, és a dir: • No només “entrar al sistema”, sinó participar-hi activament amb igualtat d’oportunitats. Rol de la universitat • La UPC no només fa docència i recerca, sinó també transferència de coneixement a la societat: • Participa en elaboració de lleis i normatives, validant conceptes i enfocaments. • Treballa amb entitats del tercer sector en projectes amb alt impacte social. Acte de commemoració dels 20 anys • Data i lloc: dijous 4, a les 18 h, a la sala de conferències de l’edifici Vèrtex (c. Sepúlveda 1, Barcelona). • Objectius de l’acte: • Fer reconeixement públic a entitats socials, culturals i acadèmiques col·laboradores. • Compartir debat i il·lusions compartides sobre inclusió i accessibilitat. • Tipus de reconeixements (sense detallar noms): • A entitats que han col·laborat en docència i sensibilització. • A projectes de recerca amb component tecnològic aplicat. • A institucions que han ajudat a assolir objectius comuns. Reptes i futura línia de treball • La Càtedra vol seguir connectada a les noves tecnologies, no al marge: • Projectes amb altres universitats sobre intel·ligència artificial i accessibilitat. • Especial interès en IA per a persones amb discapacitat intel·lectual. • Principi rector: Totes les noves eines i productes tecnològics han de ser utilitzables per tothom. 4. Actualitat local i Butlletí informatiu Teatre Metropol i espai cultural • L’Ajuntament de Tarragona comprarà baixos i primer pis del número 8 de Méndez Núñez per ampliar espais vinculats al Teatre Metropol. • Projectes previstos: • Possibilitat d’un centre d’interpretació de Jujol. • Botiga i restaurant vinculats al complex cultural. • Conseqüències: • Les obres de restauració continuen i es vol que siguin integrals. • No hi ha data de reobertura del Metropol. • El consistori vol que el Metropol passi a ser “un gran centre cultural” i el cor de la ciutat, més enllà d’un teatre. • Finançament: • Es comptarà amb 500.000 € del 2% cultural de l’Estat. Mercat laboral • L’atur al novembre a la demarcació de Tarragona baixa molt lleugerament: • 36 persones menys inscrites, un –0,09%. • L’atur cau en tots els sectors excepte serveis. • Descens especialment marcat entre persones sense ocupació anterior. Criminalitat al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre • En els nou primers mesos de l’any, els fets delictius baixen un 7,6% respecte el mateix període de l’any anterior. • Dades destacades: • Homicidis i assassinats: baixen un 53,8% (de 13 a 6 casos). • Delictes contra la llibertat sexual: pugen fins a 421 casos (+14,4%). • Criminalitat convencional: 28.981 fets (–6,8%). • Cibercriminalitat: 5.236 casos (–11,8%), després d’anys d’augments. • Municipis: • El Vendrell (–22,24%) i Salou (–20,8%) són els que més redueixen la criminalitat. • A Vila-seca la criminalitat creix un 3%. • Municipi de Tarragona ciutat: • Descens global del –5,3% (6.983 fets). • Robatoris amb força en domicilis: –44,4% (159 casos). • Furts: –10,5% (2.053 fets). • Delictes contra la llibertat sexual: +37,7% (73 casos). • Tràfic de drogues: +30% (52 casos). Política local • Jordi Sendra (Junts) vol repetir com a candidat a l’alcaldia de Tarragona el 2027. • Abans haurà de superar primàries internes. • Assegura que el govern actual està “sembrant” i que el 2027 serà l’hora de “recollir el cistell ple” per als tarragonins. • Elecció de nova executiva local de Junts per Catalunya a Tarragona: • Es presenten Josep Maria Llort i Belén Riola. • Sendra té clar a qui votarà, però afirma que el grup municipal treballarà amb qui surti escollit. Campanyes institucionals i espots • Es presenta el Pla Tarragona 26, nou full de ruta municipal per transformar la ciutat, amb un objectiu destacat: • “Garantir carrers més nets”: reforç d’equips de neteja amb aigua, més freqüència i millor manteniment de contenidors. • S’anuncien activitats de Nadal al Port de Tarragona, amb programació familiar i cultural diversa. • Promoció del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició), amb: • Sessions Vermut al Serrallo. • Pantalla Tarracó, que converteix espais singulars en sales de cinema. 5. Projecte educatiu i solidari del Col·legi Sant Pau Apòstol Tema central: neuroambient de ciències orientat a la donació de sang. Què és el neuroambient • Projecte interdisciplinari de secundària que: • Parteix d’una situació real i contextualitzada. • Treballa continguts científics, competències digitals i emocions. • La professora Anna Borrull coordina l’equip de neuroambients de ciències. Objectiu social • Pregunta clau: “A Tarragona es recull prou sang per cobrir les necessitats dels hospitals?” • Objectius educatius i socials: • Fer reflexionar l’alumnat sobre la importància de donar sang (i altres donacions com plasma o medul·la òssia). • Implicar alumnes, famílies i entorn del centre. • Consolidar una tradició anual de campanya de donació. Participació de l’alumnat • Alumnes de 3r d’ESO (Abril Domingo, Martina Domingo, Marcel Reig) expliquen: • Ja coneixien la campanya per la presència de l’autobús del Banc de Sang i Teixits al centre, però enguany hi participen molt més activament. • Tasques realitzades: • Disseny de logos i eslògans; posterior votació al grup. • Creació d’un logotip en 3D amb programari de disseny i impressió 3D, per obsequiar els donants. • Gravació d’un vídeo-anunci amb una performance de “gotes de sang” filmada amb dron. • Aprenentatges de ciències: • Aparell circulatori, composició de la sang i cèl·lules sanguínies. • Grups sanguinis i compatibilitats (qui pot donar a qui i qui pot rebre de qui). Xerrada i col·laboració amb el Banc de Sang • El Banc de Sang i Teixits fa una xerrada informativa a l’alumnat. • Es treballa: • Diferència entre donació de sang, plasma i medul·la òssia. • Importància de la regularitat de les donacions, ja que la sang no es pot fabricar. Requisits per donar sang • Explicats i memoritzats per l’alumnat: • Tenir entre 18 i 70 anys. • Pesar més de 50 kg. • Estar en bon estat de salut per no transmetre malalties. • Homes: fins a 4 donacions l’any, separades per 2 mesos. • Dones: fins a 3 donacions l’any, també amb 2 mesos entre donacions. Dia de la campanya • Data: dijous 18 de desembre. • Horari: • 11:00–14:00 h. • Pausa. • 15:00–19:00 h. • Procediment recomanat: • Registrar-se prèviament a DonarSang.cat per facilitar l’organització. • Tot i això, també es podrà acudir sense cita, i es buscarà un espai per atendre tothom. • Cal portar DNI o document identificatiu. Treball de difusió i sensibilització • L’alumnat prepara flyers i tríptics per arribar al màxim d’adults possible. • Fan presentacions a infantil i primària, adaptant el missatge: • A infantil: contes i titelles. • A 5è–6è: explicacions més teòriques sobre la sang i la donació. • Missatge clau: els infants no poden donar, però poden explicar-ho a casa i influir en les famílies. Missatge final i valors • Eslògan triat: “Una part de tu, una gran part d’algú” • Idees que els alumnes remarquen: • Mil donacions diàries són necessàries a Catalunya, i sovint no s’arriba a aquesta xifra. • Per Nadal les donacions baixen però les necessitats no disminueixen (accidents, operacions, etc.). • Ser donant implica empatia, generositat i responsabilitat social. 6. Cantada solidària de Nadales de les cases regionals Tema central: 18a edició de la cantada conjunta de nadales de les cases regionals de Tarragona, amb finalitat solidària. Descripció de l’acte • Entrevista a Luisa Márquez, de l’Associació Folklòrica i Cultural Andalusa de Tarragona. • L’acte s’ha convertit en una tradició consolidada: • 18 edicions celebrades. • Organitzat inicialment per la Federació de Centres Regionals. • Objectiu doble: • Cultural: compartir villancicos i tradicions de diverses regions. • Solidari: recollir brics de llet per a famílies vulnerables. Funcionament i logística • Dia i lloc: diumenge 7, a les 19:00 h, al Teatre Tarragona. • Entrada gratuïta, però amb aportació de llet: • Es demana portar brics de llet (un, set, els que sigui; “com més, millor”). • Tota la llet recollida es lliura al pare Mario per a Càritas. • Resultats d’anys anteriors: • Entre 600 i 800 litres de llet recollits en una sola tarda, segons l’afluència i la generositat. Participació artística • Hi participen les set entitats regionals de la ciutat. • Cada centre tria el seu repertori propi, amb nadales representatives de la seva regió: • Diferents estils: andalús, asturià, gallec, aragonès, etc. • Nadales conjuntes: • “Los peces en el río” i “Noche de paz” són cantats per tots els cors junts amb el públic. Evolució i espais • L’acte sempre s’ha fet en grans espais tancats: • Teatre Tarragona. • En altres edicions, el Teatre Metropol. • Dates i espais depenen de la disponibilitat municipal; els cors comencen a assajar a l’octubre per estar a punt. • Més enllà del festival central, els cors fan gires de nadales per: • Residències de gent gran. • Hospitals. • Altres centres que els demanin, per “portar una estona d’alegria”. Missatge de tancament • Luisa destaca: • El caràcter entranyable i intergeneracional dels villancicos. • La seva capacitat d’“obrir la porta” a l’esperit de Nadal, el pessebre i la convivència. • Crida final: • Convidar tothom a assistir, omplir el teatre i carregar-se de brics de llet per ajudar Càritas. 7. Altres anuncis de programació de Tarragona Ràdio • Es recorden diversos espais de la graella de programació: • La Porteria: programa sobre Justícia Global i entitats que treballen per un món més just i sostenible. • Fans de Tarragona: espai musical dedicat a la música local, de dilluns a divendres. • Es convida a seguir la ràdio a xarxes, recuperar els programes en Pòdcast i utilitzar l’App de la ràdio per escoltar continguts “a la carta”.
Panorama general de l’episodi En aquest episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio, el programa se centra en futbol i tenis, amb tres blocs principals: • El balanç del Cultural Torreforta a Segona Catalana. • L’experiència internacional del futbolista Nil Koch a la Lliga d’Ucraïna. • El nou projecte de tenis i pàdel al Nàstic de Tarragona amb l’entrada d’Àlex López Morón a la direcció esportiva de la secció. 1. Cultural Torreforta: balanç a Segona Catalana Situació esportiva i classificació El tècnic Gregorio Navas fa balanç aprofitant una jornada de descans: • L’equip afrontava el retorn a Segona Catalana amb el dubte de si el bloc de l’ascens seria prou competitiu. • Es tracta d’una categoria molt igualada i exigent, amb rivals que disposen de grans pressupostos. • Tots els partits, tant en victòries com en derrotes, han tingut marcadors ajustats; gairebé sempre han tingut opcions de puntuar. • A casa, al camp municipal de Ponent, el Torreforta és molt sòlid: de sis partits només una derrota. • El principal hàndicap és fora de casa: l’equip juga bé i sovint és superior, però no acaben arribant els resultats. Característiques de la categoria i rol de la veterania • Es remarca la diferència entre Tercera Catalana i Segona Catalana: aquí la veterania és clau. • Alguns rivals, sobretot de la zona de la Serra de l’Ebre, compten amb jugadors que han militat en categories superiors, capaços de decidir partits per si sols. • Combinació necessària de joventut i experiència: tenir “dos o tres veteranots” marca diferències en una lliga tan dura. Gestió del grup i cohesió de vestidor • Navas destaca que el grup humà és molt bo: es manté una base sòlida de la temporada de l’ascens, i els nous s’han integrat bé. • Aquesta setmana sense competició la dediquen a fer pinya: han decidit fer un entrenament diferent i anar a la bolera per reforçar el bon ambient. • El tècnic dóna tanta importància a la cohesió de vestidor com a l’entrenament tàctic i físic, convençut que això sumarà molts punts durant la temporada. Objectius immediats i derbi tarragoní • Abans de Nadal, el Torreforta té dos desplaçaments seguits: - Remolins-Bítem. - Sant Pere i Sant Pau. • Són rivals que, en teoria, han d’estar a la zona mitjana-baixa, lluitant pels mateixos objectius. • Prioritats del Torreforta en aquest tram: - Mantenir el nivell competitiu mostrat fins ara. - Aconseguir la primera victòria com a visitant, que se’ls resisteix. • El Sant Pere i Sant Pau – Torreforta es presenta com el derbi de ciutat a Segona Catalana: - Són els dos únics equips de Tarragona a la categoria. - Es considera un partit clàssic del futbol tarragoní. 2. Nil Koch: futbolista tarragoní a la Lliga d’Ucraïna Context i situació esportiva El programa connecta amb Nil Koch, futbolista tarragoní que juga a Ucraïna: • Actualment milita a l’Epicenter, club de la Premier League ucraïnesa, proper a la frontera amb Moldàvia. • És el primer any del club a la màxima categoria, amb una plantilla en gran part debutant a primeres divisions. • Des de l’última entrevista (fa uns cinc mesos, després de jugar contra el Shakhtar en el primer partit de lliga), l’equip mostra una millora substancial. • Tot i el procés d’adaptació, no estan despenjats a la classificació i Koch confia que la segona volta sigui encara millor. Diferències de joc: Catalunya vs. Ucraïna Nil descriu un contrast molt marcat entre el futbol català i l’ucraïnès: • A Catalunya: - Alt nivell en l’aspecte tècnic i tàctic. • A Ucraïna: - El nivell físic és molt alt: “són autèntics animals” en aquest apartat. - Tàcticament, intenten ajustar-se al màxim però hi ha una diferència clara respecte al futbol espanyol. - A nivell tècnic, hi ha jugadors de qualitat i molts estrangers, fet que eleva el nivell general. • Si ho compara amb el futbol espanyol, afirma que són dos models molt diferents: - A Ucraïna hi ha més intensitat, més ritme i molt “anar i tornar”. - Ho veu més semblant a la Premier League anglesa que no pas a la Lliga espanyola. Experiència personal i reconeixement • Nil explica que, a nivell individual, es troba molt bé: - Sent que ha trobat el seu lloc. - Juga tots els minuts i té una importància central al seu equip. - Se sent valorat tant al club com a la lliga. • Remarca que aquest reconeixement no el va tenir a casa, i que ha necessitat marxar “a 3.000 km” perquè li donessin el valor que creu que mereix pel seu treball i manera de ser. • Mostra un to molt agraït amb el club i amb la gent d’Ucraïna. Vida quotidiana, enyorança i pausa d’hivern • Reconegut nostàlgic del menjar de casa: troba a faltar els plats de la mare i el pare, tot i que la família li envia, de tant en tant, productes com pernil i altres aliments difícils de trobar allà. • Explica la seva tornada temporal a casa: - Després del partit contra el Shakhtar (primer de la segona volta), surt cap a Polònia per volar (els aeroports ucraïnesos són tancats pel conflicte). - D’allà, vola a Madrid i l’endemà ja arriba a casa, cap al 17 de desembre. - Té gairebé dos mesos de parada per motius de neu i temperatures extremes. - Vol aprofitar per entrenar a casa. - Cap al 20 de gener, marxen a Turquia per fer unes tres setmanes de preparació abans de reprendre la lliga. • Sobre el dia a dia a Ucraïna: - Té moltes hores lliures, però comparteix experiència amb dos companys espanyols, amb qui es recolzen i fan plans. - Intenta fer avançar altres àmbits de la seva vida, més enllà del futbol. - Quan les coses van bé, “els dies passen ràpid”. Context de guerra i sensació de seguretat • Sobre el conflicte bèl·lic, Nil comenta: - Es parla d’una possible treva, però els atacs continuen, sobretot a la capital i zones més properes a Rússia. - Ell viu lluny de les àrees més castigades, i dins del que cap, se sent tranquil. - La població intenta portar una vida el més normal possible, assumint que la guerra forma part del seu dia a dia i intentant que no els afecti més del que ja els afecta. 3. Nou projecte de tenis i pàdel al Nàstic de Tarragona Fitxatge d’Àlex López Morón i nou rumb La recta final del programa es dedica al tenis i al Nàstic de Tarragona: • El tenista i tècnic Àlex López Morón, referent del tenis tarragoní, explica el seu nou repte professional. • Ha deixat el Tenis Tarragona per assumir, juntament amb el seu soci José García, la direcció del projecte de tenis i pàdel al club del Nàstic. • Objectiu principal: recol·locar el Club Tenis Nàstic al lloc que li correspon, després d’uns anys amb baixa activitat esportiva, sobretot en tennis. • Es mostra molt il·lusionat i convençut del potencial del club per revifar l’esport de la raqueta (tant tenis com pàdel). Reconstrucció de l’escola i equip tècnic • Es tracta d’un projecte nou des de gairebé zero: - Fins ara, Àlex havia treballat sempre en clubs ja consolidats, amb escola feta. - Ara es troba davant una escola en situació molt precària que cal reconstruir. • Estratègia de treball: - Crear una escola sòlida des de la base, tant en tenis com en pàdel. - A partir d’aquí, desenvolupar programes de competició. • Clau del projecte: envoltar-se d’un bon equip d’entrenadors: - A la província de Tarragona hi ha molt bons tècnics, però no n’hi ha gaires (mercat escàs). - Han incorporat Carlos Castellote com a nou director de l’escola de tenis. Perfil de Carlos Castellote i primers resultats • Background de Carlos Castellote: - Format des de petit al Tenis Tarragona. - Els darrers tres anys ha treballat al Real Club Tenis Barcelona. - És jove, amb molta il·lusió i experiència acumulada en poc temps. • Impacte inicial al Nàstic: - L’escola de tenis ha doblat el nombre d’alumnes en poc temps. - L’escola de pàdel, que pràcticament començava de zero, ja compta amb força nens inscrits. • Àlex insisteix que, amb un equip motivat i amb ganes, aconseguiran tornar a situar el club tenis Nàstic al nivell que li pertoca. 4. Idees clau de l’episodi • Cultural Torreforta: equip competitiu a Segona Catalana, fort a casa però amb deures pendents fora; gran importància de la veterania i de la pinya de vestidor. Es prepara un derbi de ciutat amb Sant Pere i Sant Pau. • Nil Koch: exemple d’emigració esportiva d’un talent local que troba el seu espai i reconeixement a l’estranger. Contrastos entre el model futbolístic català (tècnic-tàctic) i l’ucraïnès (físic-intensitat), amb el teló de fons d’un país en guerra però amb una vida quotidiana que intenta mantenir-se. • Tenis i pàdel al Nàstic de Tarragona: nou projecte encapçalat per Àlex López Morón i José García, amb Carlos Castellote a la direcció de l’escola. Reorientació d’un club amb potencial, aposta per una escola de base forta i creixement ràpid d’alumnes com a primer senyal d’èxit.
Panorama general de l’episodi L’episodi combina cultura, política local i temes socials a través de diversos blocs del magazín de Tarragona Ràdio. El fil conductor principal és el Festival Internacional de Cinema de Tarragona, REC, que celebra el seu 25è aniversari, i al voltant d’això s’hi afegeixen una tertúlia política municipal, una entrevista política individual, la veu del veïnat de la Rambla Nova, espai de cultura musical i una secció de teràpia sobre bullying. 1. Festival REC: 25 anys de cinema emergent 1.1. Inauguració i pel·lícula d’obertura • El REC celebra 25 anys ininterromputs a la ciutat, fins i tot en pandèmia i crisi econòmica. • La inauguració és al Teatre Tarragona, amb la pel·lícula “El canto de las manos”, debut com a directora de María Valverde. • El compositor Nascuy Linares serà present per parlar de la banda sonora i del procés creatiu. “La música no només s’escolta, es sent… pot trencar barreres…” — Nascuy Linares, sobre la relació entre música i comunitat sorda • La pel·lícula connecta el 250è aniversari de Beethoven amb la sordesa i amb tres intèrprets sords, mostrant com la música pot ser percebuda més enllà del so. 1.2. Programació i criteris de selecció Convidades: Eva Vallès (directora executiva) i Elodie Mellado (cap de programació). • Aquest any hi ha unes 40 pel·lícules seleccionades, després de veure’n moltes més que s’han quedat fora. • El criteri principal és l’equilibri global: • Òperes primes de Latinoamèrica, Àfrica, Europa i Amèrica del Nord. • Diversitat de gèneres: comèdies, drames, cinema estrany més arriscat, sàtira política… • Recerca de paritat en totes les seccions. • S’ha apostat perquè moltes siguin estrena a l’Estat i algunes primícia a Catalunya. 1.2.1. Títols destacats en competició • “Happy Birthday” – candidata d’Egipte als Oscars, film dur però lluminós sobre un tema complex. • “Folie à Deux” (comèdia picant sobre parella que obre la relació; premi del públic a Locarno). • “Lady” – protagonitzada per l’actriu que fa de germana a Fleabag; format de fals reality de celebritats, amb un personatge antipàtic però entranyable. • “Lorelai Summer” – cinema oníric, rodat en 16 mm, molt pensat per a amants de la fotografia i propostes més desafiants. 1.2.2. Estrenes estatals i catalanes • “Lionel” i “Las líneas discontinuas” – estrena a Catalunya, premiades a Seminci de Valladolid i Festival de Gijón. • “Las líneas discontinuas”: amistat intergeneracional entre una dona de 50 anys que vol divorciar-se i un jove precari. • Es destaca la presència de talent convidat (directors, equips) en les sessions, per fer-les més properes al públic. 1.3. Secció familiar “Rec Chicks” i animació • Rec Chicks continua com a línia familiar, però no només infantil. • Espais implicats: Museu d’Art Modern de Tarragona, Antiga Audiència, Teatret del Serrallo. Pel·lícules destacades: • “Space Cadet” – animació stop motion sense diàlegs, per públic de 2 a 99 anys, amb to molt proper als curts de Pixar. • “Arco” – favorita als Oscars d’animació, avalada per Natalie Portman, premi a millor pel·lícula d’animació al Festival d’Annecy; agradarà a qui li agradin Ghibli o Spielberg. • “Olivia y el terremoto invisible” – primera pel·lícula stop motion dirigida per una dona a l’Estat espanyol, candidata clara a Goya; sessió al Teatret del Serrallo amb animadores convidades que mostraran ninots i explicaran el procés stop motion. 1.4. Espais del festival i nova geografia urbana El REC s’ha expandit per la ciutat de Tarragona: • Inauguració i cloenda al Teatre Tarragona. • Seu central a l’Antiga Audiència (Plaça del Pallol). • Sessions vermut al Teatret del Serrallo (clàssic del festival). • Nova línia “Pantalla Tàrraco”: convertir espais patrimonials en petites sales de cinema (30–50 cadires). • Col·legi d’Arquitectes. • Casa Canals (Sala Noble). • Sala del sarcòfag d’Hipòlit al Pretori, amb projecció especial. • Un espai nou secret per a un secret screening. 1.5. Secret screening i joc amb el públic • Projecció secreta: el públic compra l’entrada sense saber quina pel·lícula veurà ni on. • Punt de trobada a l’antic Ajuntament (carrer Major) i desplaçament conjunt a un espai desconegut. • Recomanació de portar mòbil/lot: és una pel·lícula de terror, curta però molt immersiva. • Aforament d’unes 40 persones; entrades limitades i previsiblement s’esgotaran ràpid. • Serveix per reforçar la complicitat amb el públic fidel de la ciutat. 1.6. Abonaments i experiència de festival • Abonaments de 3, 5 i 8 pel·lícules, no unipersonals (es poden compartir). • S’insisteix que surten molt a compte, sobretot el de 8 sessions. • El valor afegit del REC no és només veure cinema: • Debats amb directors, directores, actors i equips. • Possibilitat de preguntar i comentar directament amb el talent. • Viure els espais i l’ambient de festival, recorrent diferents seus de la ciutat. “El Festival REC no és només anar al cinema, és tota l’experiència que ho envolta.” 1.7. Accessibilitat: subtítols i llengua de signes • Aquest any el festival fa una aposta clara per l’accessibilitat: • Inauguració i cloenda amb subtítols adaptats per a persones sordes. • Les gales tindran intèrpret de llengua de signes catalana. • És només l’inici d’un camí per obrir les sales de cinema a tots els públics. 1.8. Rec Lab i indústria • REC Lab: secció d’indústria, amb activitats a porta tancada per a professionals (productores, distribuïdores, etc.). 1.8.1. Screening test • Activitat oberta a públic no professional però amb inscripció prèvia i acord de confidencialitat. • Es projecta una pel·lícula encara en postproducció i el públic dona feedback directe al director/a o productor/a: • Si l’han trobat llarga, avorrida, poc clara… • Ajuda a “posar el llaç” a la pel·lícula en la seva fase final. • Aquest any es farà a l’Antiga Audiència, diumenge a les 12 h. 1.9. Acció Cinema i mirada al Sud Global • Línia Acció Cinema: pel·lícules que reflexionen sobre el Sud Global i les seves realitats. • Es destaca “Bad Girl”: • Directora índia convidada. • Protagonista: jove que vol viure la seva sexualitat lliurement en un país que no li ho permet. • Film fresc, amb moments musicals, pensat per a públic ampli. • Valor afegit: testimoni sobre fer cinema a l’Índia sent dona directora. 2. Tertúlia política municipal: pressupostos, ciutat i convivència 2.1. Participants i context Secció “Fòrum Polític” amb: • Sandra Ramos – PSC, consellera portaveu. • Jordi Sendra – Junts per Catalunya, conseller portaveu. • Jordi Collado – En Comú Podem, conseller portaveu. La tertúlia arrenca fent pont amb el REC com a exemple de proposta cultural consolidada que prestigia Tarragona. 2.2. Acord de pressupostos 2026 • Per tercer any consecutiu, Tarragona tindrà pressupost vigent l’1 de gener. • Acord entre govern (PSC) i Junts + En Comú Podem. Punts clau: • Es normalitza que no hi hagi majories absolutes i calgui pactar. • El pressupost reflecteix prioritats compartides: • Patrimoni (romà i no romà: Call jueu de Cal Gallofré, modernisme, Teatre Metropol, etc.). • Habitatge: més del 30% de la inversió en 3 anys s’ha destinat a vivenda; aposta per habitatge públic i també per augmentar el parc d’oferta en general. • Micropolítica: asfaltat, voreres, espai públic quotidià. • Es destaca que tenir el pressupost l’1 de gener: • Millora molt el percentatge d’execució real. • Evita perdre 2–3 mesos d’any en tràmits inicials. “Un pressupost que no el tens a 1 de gener et pot fer perdre un terç de l’any.” 2.3. Seguretat i models d’intervenció La seguretat es tracta des de dues mirades complementàries: 2.3.1. Més recursos policials i tecnològics • Més drones, càmeres de vigilància i agents patrullant al carrer. • Càmeres al cos de la Guàrdia Urbana, tant per: • Protegir ciutadania de possibles abusos. • Desescalar actituds agressives cap als agents. • Instal·lació (per fi) de càmeres a la Part Alta. 2.3.2. Prevenció social i cultural • Es posa èmfasi en: • Treball social i mediació. • Més pressupost de cultura i joventut com a eina indirecta de seguretat. • Exemple: conflicte amb joves a la biblioteca Pepita Ferrer (Torreforta): • Se sentien exclosos per manca d’activitat específica per adolescents. • Creant un espai i activitats per a ells, els conflictes disminueixen dràsticament. La cultura i les polítiques de joventut també són polítiques de seguretat. 2.4. Habitatge i ciutat • Coincidència general en què l’habitatge és el principal problema ciutadà. • Es treballa en: • Augmentar el parc de vivenda social. • Generar també habitatge lliure per ampliar l’oferta i reduir tensions de preu. 2.5. Patrimoni i projectes estratègics • Celebrats els 25 anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat, els pressupostos inclouen partides per: • Patrimoni romà i no romà (Call jueu, patrimoni medieval, modernisme…). • Projectes emblemàtics com la Quinta de Sant Rafael, l’Hostal del Sol, la primera coca de la Rambla Nova, el Mercat del Fòrum Romà. • S’insisteix que aquests projectes, tot i repetir-se durant anys, requereixen fases successives (projecte bàsic, executiu, finançament, autoritzacions de Patrimoni…). 2.6. Neteja urbana i nou contracte amb Urbacer • Es compleix un mes del nou contracte de neteja i recollida amb Urbacer. • Es constata: • L’últim tram del contracte anterior va ser molt deixat, amb dies sense recollida. • Ara es nota millora segons missatges rebuts dels veïns, però encara cal temps. • De moment, encara funcionen moltes màquines antigues, tot i que ja es veu: • La decapadora. • La màquina que renta contenidors per dins. • S’espera un canvi substantiu abans de l’estiu, tant pel nou material com pel sistema de control del contracte. • Es critica una manifestació molt precoç (“Tarragona bruta”) només dues setmanes després de signar el contracte, llegida com a intent de rendibilització política del malestar. 2.7. Delinqüència i agressions sexuals • Dades del Ministeri de l’Interior: la delinqüència global baixa a Tarragona. • Però pugen les agressions sexuals, especialment les comeses per menors d’edat. Reflexions clau: • No n’hi ha prou amb més policia: cal prevenció i educació (educació sexual, afectiva, respecte, igualtat). • Es vincula l’augment d’agressions a: • Discursos antifeministes i negacionistes de la violència de gènere. • Influencers masclistes a xarxes, models tòxics de masculinitat. • Es reivindiquen programes com el Pack Escola (tallers d’educació sexual, convivència, bullying…) que la Generalitat ha retallat fortament. “Les dades ja no són suficients per contrarestar els discursos de l’extrema dreta quan menteixen obertament per connectar amb les emocions.” 3. Entrevista al portaveu de Junts, Jordi Sendra 3.1. Neteja i canvi a Urbacer • Insisteix que alguns actors han volgut “vendre la Tarragona bruta” per treure’n rèdit. • Defensa que cal un marge de temps raonable perquè es vegi el salt qualitatiu del nou contracte. • Confia que abans de l’estiu la diferència serà clara. 3.2. Efectes del pressupost aprovat el 2026 Exemples concrets que els ciutadans notaran: • Oficina de Promoció del Català: • Disposarà de 100.000 € des de l’1 de gener per fer classes de català a nouvinguts i campanyes al comerç. • S’assenyala el català com a clau d’integració. • Nova ordenança de llicències: • Simplificació dràstica de permisos d’obres i activitats. • Objectiu: reduir terminis per obres petites que ara poden trigar fins a 5–10 setmanes en tràmits. • Pla especial de la Part Alta: • Es vol modificar per evitar que totes les obres hagin de passar per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat. • Només els béns d’interès nacional continuarien depenent de la Generalitat; la resta es tramitaria des de l’Ajuntament, agilitzant molt. 3.3. Projectes emblemàtics: Mercat del Fòrum i Quinta de Sant Rafael • Mercat del Fòrum: • El 2026 serà “l’any del Mercat del Fòrum”. • Amb una partida final de 250.000 €, es preveu inauguració abans d’acabar l’any. • Quinta de Sant Rafael: • Patrimoni modernista molt important. • Primer cal la reforma integral per recuperar l’edifici i frenar l’abandonament. • Després caldrà debatir els usos amb govern, altres grups i veïns (equipament de barri, usos culturals, etc.). • Objectiu: que es vegi avanç real abans d’acabar mandat. 3.4. POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) • El POUM depèn de nombrosos informes externs (Generalitat, Estat, inundabilitat, etc.). • Sendra considera que seria un fracàs col·lectiu acabar el mandat sense aprovació inicial. • Objectiu: intentar que el POUM s’aprovi inicialment abans de l’estiu. 3.5. Política estatal: relació Sánchez–Junts • Es comenta l’anunci de Pedro Sánchez d’un decret llei sobre finançament local i altres mesures acordades amb Junts. • Sendra diu que les relacions són trencades perquè el PSOE no ha complert els pactes de Brussel·les i Ginebra. • Diferencia clarament: • A Madrid, si no es compleixen acords, Junts retira el suport. • A Tarragona, on el PSC està complint els compromisos, mantenen la col·laboració. 3.6. Vida interna de Junts a Tarragona i futur municipal • Eleccions internes al comitè local de Junts amb dues candidatures: • Josep Maria Llort. • Valent Riola (presidenta actual). • Sendra diu que té clar qui donarà suport, però sigui qui sigui, el grup municipal haurà de treballar-hi colze a colze. • Reitera la seva voluntat de ser candidat el 2027, presentant-se a unes primàries: • Vol capitalitzar la feina feta aquests quatre anys i presentar-se amb el “cistell ple de projectes aconseguits”. 3.7. Nadal i comerç local • Es declara molt de Nadal, amant de l’arbre, el tió i els Reis. • Fa una crida implícita a viure l’ambient de ciutat i recolzar el comerç en campanya nadalenca. 4. Veïns de la Rambla Nova: conflicte pels pilons i l’accés de vehicles 4.1. Situació al tram final de la Rambla Nova Convidada: Eugènia Acosta, veïna i portaveu del col·lectiu afectat. • Fa un any que el tram final de la Rambla Nova està tallat al trànsit rodat amb pilons flexibles. • Inicialment es presentava com una mesura provisional de pacificació, però tot indica que es vol fer permanent. 4.2. Impacte en la vida quotidiana • És un tram petit però amb molts veïns, especialment gent gran i famílies. • Conseqüències per als residents: • No poden accedir amb cotxe per descarregar compres voluminoses. • Dificultat per recollir o deixar persones amb mobilitat reduïda o criatures. • Taxis no poden accedir-hi. • Càrrega i descàrrega de comerços i restauració molt dificultada. • El tancament s’ha fet sense projecte definitiu clar i amb poca informació prèvia als veïns. 4.3. Ocupació de l’espai públic i soroll • Des de la restricció al trànsit, l’Ajuntament ha intensificat l’ús del tram per esdeveniments: • Fires, activitats, muntatges que ocupen l’espai. • Els veïns critiquen que: • Es parlava de “recuperar espai per als vianants”, però l’espai s’ocupa per interessos municipals o comercials. • Els vehicles de muntatge dels esdeveniments sí poden entrar i aparcar. • Augmenten sorolls i molèsties, especialment a l’estiu amb finestres obertes. 4.4. Reunions amb l’Ajuntament i demandes veïnals • S’han fet 3 o 4 reunions amb l’Ajuntament, sense resultats concrets. Reivindicacions principals: • Accés controlat per als veïns amb vehicle per a: • Descarrega puntual de compres voluminoses. • Atendre gent gran o amb mobilitat reduïda. • Mantenir el tram com a zona de passeig, però evitant la sobreocupació amb terrasses i esdeveniments constants. • Evitar que es converteixi en una “plaça privatitzada” per usos comercials. 4.5. Proposta de “plataforma única” • Els veïns defensen un model inspirat en Superilles o el Vendrell: • Plataforma única: tot el paviment a la mateixa cota, sense diferenciar clarament calçada i vorera. • Això facilita un ús compartit, més amable, on els cotxes hi poden passar molt lentament per serveis i veïns, mentre el vianant manté la prioritat. • Reivindiquen que “tot està inventat” i només cal adaptar models que ja funcionen a altres ciutats. 5. Cultura: dimarts musicals amb Quim Portella 5.1. Concert al Teatre Metropol Convidat: Quim (Quif) Portella, pianista. • Concert dins el cicle Dimarts Musicals de Joventuts Musicals al Teatre Metropol. • Programa molt personal i eclèctic, que barreja clàssic, bandes sonores i música contemporània. 5.2. Repertori i fil conductor Obres i autors destacats: • Chopin – nocturns; música que considera eterna i ja consagrada. • John Williams – banda sonora d’“E.T.”; música de cinema que creu que també es mantindrà com a gran música d’aquí a 150 anys. • Ludovico Einaudi – “Elegy for the Arctic”: • Peça vinculada a un vídeo viral de Greenpeace sobre el desgel de l’Àrtic. • Música amb missatge ambiental. • Harald Sæverud – “Balada de la revolució”; expressa la revolta del poble. • Philip Glass – música de “The Hours”, pel·lícula amb Meryl Streep. • Nils Frahm – peça “Hammers”, música contemporània amb influència electrònica. • Grieg – “Dia de noces a Troldhaugen”, peça lírica i festiva. • Yann Tiersen – tema de la pel·lícula “Amélie”. 5.3. Filosofia del programa • Portella defensa que hi ha música bona en tots els estils, si surt de dins i connecta amb el públic. • Explica que el 2007 va sentir la necessitat d’obrir-se més enllà del clàssic i incorporar bandes sonores, tot i que alguns li advertien que “acabaria amb la seva carrera”. • El temps li ha donat la raó: continua tocant, gaudint i fent gaudir, i reforça la idea que la frontera entre “clàssic” i “cinema” és més flexible del que sembla. 6. Secció terapèutica “Obrincamins”: bullying i adolescència 6.1. Context i objectiu Convidats: Carol Ares i Àlex Cuesta, terapeutes del projecte Obrincamins, especialitzat en adolescència. La secció ofereix píndoles ràpides per entendre i abordar l’assetjament escolar (bullying) des de la família i els centres educatius. 6.2. Com detectar el bullying Senyal d’alerta per a famílies i centres: • Canvis bruscos en el comportament o l’estat d’ànim. • Descens sobtat del rendiment acadèmic. • Aïllament, no voler anar a l’institut. • Expressions verbals o no verbals de malestar sostingut. Cal atenció constant al llenguatge corporal, el que es diu i el que no es diu. 6.3. Què és bullying i què no ho és • El bullying és assetjament continuat i sostingut, no un fet aïllat. • Exemple: rebre un mote un dia pel tall de cabell no és bullying; que es repeteixi cada dia, sí. • Clau central: com se sent la víctima. • Si se sent desprotegida, vulnerable, assenyalada, parlem de bullying. 6.4. Rols: víctima, agressor i grup • Tant víctima com agressor solen ser persones insegures: • La víctima, més introvertida i amb pocs recursos per respondre. • L’agressor, amb autoestima baixa, necessita sentir-se per sobre i busca validació. • El grup és clau: • Sense públic, el bullying no existeix. • Hi ha qui riu, qui mira cap a una altra banda, qui es desentén… • Molts senten por que, si es posicionen, el proper blanc siguin ells. • Per això, cal treballar no només víctima i agressor, sinó tot el grup. 6.5. Causes i mecanismes interns • Respostes del sistema nerviós: • Víctima: bloqueig, paralització. • Agressor: resposta d’atac per compensar la pròpia inseguretat. • Sovint hi ha arrels en l’apego familiar i experiències d’infància que reapareixen a l’adolescència. • L’adolescència actua com a amplificador de temes pendents: la família pot sorprendre’s de canvis sobtats que tenen origen en dinàmiques anteriors. 6.6. Protocols i límits Crítica als enfocaments habituals: • Molts protocols se centren a forçar: • Que l’agressor empatitzi de cop amb la víctima. • Que hi hagi un “demanar perdó” simbòlic i donar-se la mà. • Això és insuficient perquè: • La víctima pot no sentir-se reparada ni segura. • L’agressor pot no haver entès res del que li passa i tornar a repetir-ho. Enfocament proposat: • Per a la víctima: • Connectar amb la pròpia ràbia sana com a motor per posar límits. • Poder expressar què necessita realment (espai, reconeixement públic del dany, canvi de grup, etc.). • Per a l’agressor: • Entendre d’on ve la seva inseguretat i necessitat de domini. • Treballar la capacitat de relacionar-se sense fer mal. • Assumir conseqüències clares, no només rituals simbòlics. 6.7. Paper de la família i el centre • Cal comunicació bidireccional fluïda entre casa i institut. • Les famílies han d’estar obertes a mirar el que passa també en el sistema familiar, sense atribuir-ho tot a l’escola. • Molts pares es troben descol·locats quan el fill adolescent no sembla el mateix nen d’abans, però això sovint revela temes de fons. La família també necessita suport i orientació per manejar el que passa. 6.8. Prevenció i educació emocional • La prevenció no pot començar quan ja hi ha un cas greu: • Cal educació emocional des de petits. • Treballar l’assertivitat, capacitat de dir “no”, i el respecte mutu. • Es denuncia la reducció de recursos en polítiques de joventut i programes educatius (com el Pack Escola), que precisament abordaven aquests temes. 7. Altres elements i falques L’episodi inclou també diversos espais breus i publicitaris: • Espots i promocions de: • Nàstic de Tarragona i programa Sempre Nàstic. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química). • Servei de neteja municipal i nou model de recollida de residus. • Tenatori Municipal de Tarragona, obres de reforma. • Activitats de Nadal al Port de Tarragona. • Obramat, ONCE, entre d’altres. • Autopromoció de programes de Tarragona Ràdio: • Té de Cultura, Fòrum Polític, Raulina amb salsa, Fans de Tarragona, etc. Aquests fragments completen la imatge d’una graella de programació viva i d’una ciutat que combina cultura, esport, serveis públics i vida associativa. 8. Idees clau de tot l’episodi • El Festival REC és el gran protagonista cultural: 25 anys, cinema emergent internacional, noves seccions i aposta per accessibilitat i espais patrimonials. • La política municipal mostra una etapa de pactes i cooperació entre PSC, Junts i En Comú Podem, amb objectius prioritaris en habitatge, patrimoni, neteja i seguretat. • Els veïns de la Rambla Nova exemplifiquen el repte de pacificar la ciutat sense oblidar les necessitats quotidianes del veïnat. • L’espai terapèutic sobre bullying aporta una mirada profunda i sistèmica sobre l’assetjament, insistint en la responsabilitat compartida de famílies, escoles i grups d’iguals. • L’episodi retrata una Tarragona que vol ser ciutat de festivals, de debat polític responsable i de cura comunitària, des del cinema fins a l’aula i el carrer.
Visió general de l’episodi Aquest Butlletí informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio combina actualitat policial, política local, salut pública, joventut i un ampli bloc esportiu centrat en el Nàstic de Tarragona i altres clubs del territori. 1. Operatiu policial i balanç de criminalitat Dispositiu contra assalts violents i tràfic de drogues • Mossos d’Esquadra i Policia Nacional despleguen un ampli dispositiu contra una organització amb epicentre a Catalunya, vinculada a assalts violents i tràfic de drogues. • L’operatiu se centra sobretot a Salou (demarcacions de Barcelona i Tarragona), amb una vintena d’entrades a domicilis i locals. • Hi participen més de 300 efectius i el cas està sota secret d’actuacions. Dades de criminalitat al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre Segons el Ministeri de l’Interior, en els primers nou mesos de l’any: • Els fets delictius baixen un 7,6% a Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. • Homicidis i assassinats: descens del 54% (de 13 a 6 casos). • Robatoris amb violència i intimidació i robatoris amb força en domicilis: descens destacat. • Delictes contra la llibertat sexual: pugen un 14,5% (fins a 421 casos), un dels punts negres de l’informe. Als municipis de més de 20.000 habitants: • El Vendrell i Salou són els que més redueixen la criminalitat. • A Tarragona ciutat, descens global del 5,3%. - Robatoris amb força en domicilis: baixen un 44% (159 casos). - Furts: descens del 10,5%. - Però delictes contra la llibertat sexual: pugen prop d’un 38% (73 casos). - Tràfic de drogues: augmenta un 30%. 2. Política municipal: renúncia d’Elisa Vedrina Deixa l’acta de regidora per centrar-se al Congrés • Elisa Vedrina, del Partit Popular, parla per primer cop a Tarragona Ràdio després de deixar per sorpresa l’acta de regidora de l’Ajuntament de Tarragona al darrer ple, en què s’aprovaven els pressupostos de 2026. • Després de vuit anys i mig com a regidora, renuncia per dedicar-se plenament a la seva tasca com a diputada del Congrés, on és l’única diputada provincial del PP. • Assegura que els dos càrrecs eren compatibles, però que vol exercir el mandat al Congrés amb “intensitat” i “dedicació”, amb molta presència al territori. “Si ho vols fer amb intensitat i dedicació implica moltes hores, molta presència al territori.” Balanç polític i reconeixement a Tarragona Ràdio • Reivindica que representar els veïns al plenari municipal és “el primer honor” per a qualsevol ciutadà. • Agraeix els caps de llista amb qui ha treballat (Alejandro Fernández, José Luis Martín i Maria Mercè Martorell) i recorda amb afecte la companya Marbel Negueruela. • Recorda el seu pas per la Conselleria d’Esports, que inicialment li va sorprendre, però que qualifica com una “benedicció” i una regidoria ideal per estar en contacte amb la gent. • Lamenta l’ús polític que es va fer dels Jocs Mediterranis 2018, mentre ara els grans equipaments de l’Anella Mediterrània estan “plens i gaudits per la ciutadania”. • Com a membre del Consell d’Administració de Tarragona Ràdio des de 2016, destaca: “S’ha procurat i es fa un servei públic de qualitat excel·lent, amb pluralitat i respecte.” • El seu relleu al plenari serà Òscar Garcia, a qui diu que donarà suport i consell. 3. Salut pública: Sida i salut sexual Compromís de l’Ajuntament de Tarragona en el Dia Mundial de la Sida • L’Ajuntament de Tarragona participa en el Dia Mundial de la Sida amb la lectura d’un manifest davant del Palau Municipal, amb el lema “Per una resposta global enfront del Sida”. • L’objectiu és reforçar: - La prevenció i la sensibilització. - El diagnòstic precoç. - La lluita contra l’estigma i la discriminació. • L’alcalde Rubén Viñuales remarca que és un dia per: - Recordar les persones que han mort. - Conscienciar sobre prevenció i diagnòstic. - Actuar per garantir una salut digna i integral, lliure de discriminacions. • Es reconeix que, malgrat els avenços mèdics, encara hi ha estigma i desinformació que limiten drets. Activitat de Sexorat i dades del VIH al territori • L’Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona, Sexorat, ha fet 150 proves ràpides de VIH i sífilis aquest any (es preveu arribar a unes 160). • S’hi han detectat 4 positius. • Les proves s’emmarquen en el Programa de Prevenció i Assistència de la SIDA del Departament de Salut. • La responsable Clàudia Vinyals destaca que la població confia en l’entitat com a referent per al cribatge i repeteix les proves periòdicament. • Els resultats es coneixen en 40 minuts. Dades de la regió sanitària del Camp de Tarragona: • La taxa d’incidència de nous diagnòstics de VIH ha baixat de 12,6 a 7,8 casos per 100.000 habitants entre 2010 i 2024. • Es tracta d’una disminució progressiva i sostinguda, amb una reducció mitjana anual d’uns 4 punts. • L’any passat es van registrar 77 nous diagnòstics de VIH a la regió. 4. Política social: prestació CUME i famílies amb menors greument malalts • Esquerra Republicana reclama millores urgents a la prestació CUME (per a famílies amb menors amb malalties greus). • Tot i les millores recents (més malalties cobertes, ajuts en períodes de revisió), denuncien que: - Encara hi ha mancances importants. - Quan els infants es fan grans, les necessitats de cura sovint augmenten, però la cobertura disminueix o desapareix. • ERC defensa que cap família hauria d’haver de triar entre cuidar un fill o mantenir els ingressos. “Són mesures de primera necessitat per a les persones i no poden ser bloquejades.” • El diputat Jordi Salvador recorda que el 2022 el Congrés ja va aprovar una proposició no de llei per millorar la CUME, però continua encallada. • Aquesta setmana es torna a debatre i es fa una crida: - Al govern, perquè porti la llei a ponència i votació. - A l’oposició (Vox, PP i Junts), perquè no faci electoralisme bloquejant la mesura. • A l’Ajuntament de Tarragona, el ple va aprovar a l’octubre, per unanimitat, una moció d’ERC per instar l’Estat a actuar amb urgència. • Al Parlament, ERC treballa per millorar la coordinació entre administracions, centres sanitaris i empreses per informar millor les famílies sobre l’existència i abast de la prestació. 5. Sinistralitat viària a la demarcació de Tarragona • La sinistralitat augmenta a les carreteres de la demarcació amb 28 morts enguany, 2 més que l’any anterior. • Comarques amb més víctimes: - Tarragonès i Baix Camp: 6 morts cadascuna. • A l’AP-7 dins la demarcació de Tarragona s’han registrat 10 morts. • Al conjunt de la demarcació han mort 7 de les 10 víctimes implicades en vehicles pesants, fet que accentua la preocupació per aquest tipus de trànsit. 6. Joventut i Nadal: programa “Tarragona Jove” • Tarragona Jove organitza, del 3 al 30 de desembre, un casal de Nadal amb una trentena d’activitats formatives i lúdiques. • L’Espai Jove Kesse (QS) obre portes amb: - Tallers de cuina, fotografia i teatre. - Una trobada amb creadors de contingut: Hamza Saidi i l’Adrià Marcor (del Canonge). - Un concert de Nyeco (añeco) el 27 de desembre, que tancarà gira a la ciutat. • El conseller de Joventut, Guillermo García, defensa que cal aprendre mitjançant el gaudi, especialment en festes nadalenques: “Els espais joves han de ser cases d’acollida on tothom se senti benvingut.” • El cantant Carlos Hernández (Nyeco) viu amb orgull acabar l’any “a casa”, a Tarragona, i remarca el lligam amb el Nàstic de Tarragona i la ciutat. • Les activitats s’adrecen a joves de 12 a 35 anys, són gratuïtes i requereixen inscripció via web. 7. Informació de servei i repàs de premsa Trànsit, emergències i temps • No hi ha incidències destacades a les carreteres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. • Tampoc hi ha serveis remarcables dels Bombers de la Generalitat a la regió d’emergències. • Temperatura al voltant d’11 °C i alguns núvols sense conseqüències. • Segons AEMET, el dia es manté amb intervals de núvols i temperatures estables, màximes al voltant de 18 °C a Tarragona i Tortosa; vent variable, tendint a ponent a la tarda. Repàs a la premsa escrita i digital Diari de Tarragona: • La pesta porcina provoca caiguda de preus i por al sector. • 400 efectius controlen la muntanya de Collserola després d’un cap de setmana complicat. • El vandalisme torna a l’estació del Camp de Tarragona: més de 20 cotxes desballestats i amb vidres trencats. • La zona de baixes emissions a Reus arrenca entre resignació i dubtes. • Tot a punt pel partit Reus Futbol Club Redis – Reial Societat. Diari Més: • La pesta porcina amenaça la viabilitat de totes les explotacions de Tarragona per la caiguda de vendes i tancament de fronteres, tot i que el brot se centra a Barcelona. • “Segona vida pel Port Esportiu”: es recuperen espais comercials tancats des de fa anys. • L’Ajuntament de Reus habilita una nova nau al Mercat del Camp per ampliar logística i activitats. • La Síndica de Greuges investiga d’ofici la manca de servei 24 hores en ictus a Tarragona. • Es repeteixen els casos de cotxes amb vidres trencats a l’estació de l’AVE. • El sector crític de Junts presentarà candidatura alternativa a l’executiva local. • La Gran Nadal 2025 torna a fer cantar Reus amb centenars de veus infantils. Premsa digital: • TarragonaDigital: recull que baixen els delictes a la demarcació, però pugen els abusos a la ciutat; també destaca el dispositiu policial contra l’organització violenta i de drogues. • Tots21: informa d’uns lladres de cotxes a l’autopista enxampats per un mosso fora de servei. • tarragonaradio.cat: destaca el compromís de l’Ajuntament en la lluita contra la sida. 8. Cultura: REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona • Es recorda la celebració del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, del 3 al 8 de desembre, que fa 25 anys. • Propostes destacades: - Sessions Vermut al Serrallo (cinema + vermut al migdia). - Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions de manera singular. • Es presenta com una oportunitat per veure “el cinema de demà” avui. 9. Bloc esportiu: futbol, vòlei i bàsquet 9.1. Nàstic de Tarragona: mercat d’hivern i objectius • D’aquí a un mes s’obre el mercat de fitxatges d’hivern (2 de gener) i el Nàstic de Tarragona es planteja reforçar la plantilla. • Abans, però, queden partits clau per tancar el 2025: - Sevilla Atlético – Nàstic, a l’estadi Jesús Navas. - Nàstic – Cartagena, darrer partit de l’any al Nou Estadi Costa Daurada. - Un desplaçament final a Andalusia (Torremolinos/Antequera, segons els talls) abans de Nadal. • El president Lluís Fàbregas, al programa Sempre Nàstic, apunta que encara no hi ha operacions de mercat definides i que el focus és acabar la primera volta en posicions capdavanteres. “Ens ocupa sumar setman a setmana i arribar a les posicions de Nadal que volem.” 9.2. Iniciativa de clubs per renovar la Federació Catalana de Futbol • El Nàstic, juntament amb l’Olot, lidera la recollida de signatures per forçar eleccions anticipades a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. • Ja s’han recollit 441 signatures de clubs, que demanen una assemblea general extraordinària amb un únic punt: convocar noves eleccions. • Fàbregas explica que hi ha molts més clubs a favor que no han signat per por de perdre subvencions o per no “mullar-se”. • L’objectiu és que, dels més de 1.300 clubs de futbol i futbol sala de Catalunya, tots puguin votar i decidir si cal un canvi de direcció en la federació. 9.3. Futbol femení del Nàstic • A la mitja part del darrer partit al Nou Estadi Costa Daurada davant l’Hèrcules, es va presentar el primer equip femení del Nàstic, ascendit enguany a Primera Catalana. • Fàbregas descriu un model de creixement moderat i orgànic: - Tres equips femenins en competició. - Un ascens ja assolit. - Bona demanda de noies que volen jugar al Nàstic. “Hi ha moltes noies que volen jugar al Nàstic, i volem consolidar un creixement temporada rere temporada.” • De cara al partit a Sevilla, el tècnic Cristóbal Parralo no podrà comptar amb el davanter Àlex Jiménez, sancionat. • El segon capità Marc Montalvo insisteix que cal mantenir les bones sensacions i aprofitar el poc marge entre jornades per refer-se ràpid. 9.4. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau en estat de gràcia • El sènior femení del Club Volei Sant Pere i Sant Pau (Mèdol Tarragona SPSP) ha consolidat la seva categoria a Primera Nacional en la temporada de debut. • L’equip: - Lidera la classificació. - Ja té assegurada la permanència matemàtica. - S’ha classificat per jugar la fase de promoció a Superlliga Femenina 2. • L’entrenador Edu Sánchez es mostra molt satisfet per la victòria, la classificació i la capacitat de l’equip de respondre en els moments exigents. • La jugadora Laura Aguiló explica que no esperaven ser líders, però que la feina i l’esforç han donat fruit. • L’equip descansarà el proper cap de setmana i afrontarà la darrera jornada sense pressió, abans d’encreuar-se amb Volei Volribas, UBG 2008, Volei Xàtiva i altres rivals segons classificació. 9.5. Bàsquet: presentació del planter del CBT • El Club Bàsquet Tarragona (CBT) ha presentat els 38 equips de la seva estructura. • L’acte es va celebrar al pavelló municipal del Serrallo, entre els partits del sènior femení i el sènior masculí. • El coordinador de base, José Ramírez, destaca: - La importància de visualitzar tot el planter i el cos tècnic. - Activitats com la “guarnició d’un arbre de Nadal” amb desitjos de cada jugador. • A nivell de filosofia esportiva: - El CBT aposta perquè jugadors dels sèniors siguin entrenadors de categories inferiors. - Molts jugadors creixen al club des de petits fins al sènior, i després retornen com a entrenadors. - L’objectiu és que, a mig termini, la majoria de jugadors dels equips punters siguin de la casa. 9.6. Futbol territorial: resultats dels equips tarragonins Segona Catalana (grup 6): • Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau: victòria 2–0 contra el Remolins-Bítem. • Cultural Torreforta: victòria 3–0 davant el Montblanc. - L’entrenador Gregorio Navas destaca un rival competitiu tot i el marcador ampli, i valora que el seu equip hagi sabut imposar ritme i ser efectiu a la segona part. Tercera Catalana: • Sant Salvador: derrota 5–0 al camp del Vallmoll. • Atlètic Campclar: victòria 1–2 a domicili davant el Constantí. • Racing de Bonavista: derrota a casa 1–3 contra el Pare Manyanet. • Col·legi Sant Pau: derrota 1–2 davant l’Hospitalet de l’Infant. 10. Recordatoris finals i promoció radiofònica • Es tanca el bloc esportiu recordant la transmissió del proper partit Sevilla Atlético – Nàstic a Tarragona Ràdio, dins la 33a temporada del programa Sempre Nàstic. • Es convida l’audiència a: - Escoltar el partit des d’una hora abans per la FM, web i App de la ràdio. - Participar al “Joc de la Por” i a través de X, Instagram i WhatsApp. • Es reforça la idea de “Viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols” com a lema de la cobertura esportiva de la casa.
Mi Rollo Es El Rock, una hora de bona vibra amb guitarres potents de fons. Un clàssic de les ones tarragonines, en antena des de 2002 de la mà d´en Pae. Cada dilluns a les 8 del vespre a Tarragona Ràdio
Resum general del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio ofereix un programa centrat en: • Entrevista amb el músic Eric López i el seu projecte de versions • Agenda detallada de desembre a la capsa de música de Tarragona • Secció “Retrovisor musical” amb crònica de concerts i efemèrides • Apunts sobre gires i novetats discogràfiques (Lax’n’Busto, Joel Reyes) El to del programa és proper i molt musical, amb moltes cançons sonant parcialment i una clara vocació de promocionar artistes de proximitat i escena en directe. 1. Obertura i presentació La conductora dona la benvinguda des dels estudis de Tarragona Ràdio i situa l’oient: • Inici de desembre i referències lúdiques a la loteria (la grossa i el Gordo de Navidad) • Explicació ràpida del menú del dia: - Entrevista i nova cançó d’Eric López - Repàs a la programació estable de desembre de la capsa de música de Tarragona - Secció fixa del Retrovisor musical amb Jordi Sugranyes - Mirada al teaser de la nova cançó de Joel Reyes “Vinga, que no m’ho vull enrotllar més, que després el temps, com sempre, ens apremia.” 2. Entrevista amb Eric López i projecte de versions 2.1. Noves cançons i ritme de publicació La conversa amb Eric López gira al voltant del seu projecte de versions, que ha anat publicant una cançó nova cada 15 dies: • Repàs cronològic de temes recents: - La Paloma (presentada al programa a l’octubre) - El extranjero (31 d’octubre) - Veneno en la piel (14 de novembre) - Para no olvidar (28 de novembre) • L’Èric confirma que només queda una cançó per publicar del projecte • Avança, en primícia, el títol del proper llançament: “Aquellas pequeñas cosas”, una versió de Joan Manuel Serrat 2.2. Disc nou en marxa L’Èric explica que aquest seguit de versions ha servit també per mantenir activitat mentre treballa en el seu propi material: • Ja va per la meitat de la gravació del nou disc • Preveu publicar-lo a principis del 2026 • La presentadora li ofereix presentar-lo als estudis de Tarragona Ràdio quan surti 2.3. Nominació internacional i premis pendents Es comenta la nominació d’Eric López a uns premis internacionals: • Premis vinculats a la plataforma de streaming Night Flight, a Nova York (Brooklyn) • Tema nominat: Nadie moría de amor • Eren els únics representants d’Espanya • La gala del 13 de novembre només va anunciar finalistes, i encara no es coneixen els guanyadors • L’artista i la presentadora expressen certa impaciència per l’espera en el veredicte “Per mi, amb la sorpresa d’estar nominats, ja va ser perfecte.” 2.4. Criteris de tria de les versions L’Èric explica el fil conductor de les cançons versionades: • Totes són cançons o bandes que l’han marcat vitalment o musicalment • Alguns exemples: - Bachata Rosa de Juan Luis Guerra, que sonava cada dia a casa quan era petit - Tu falta de querer de Mon Laferte, un descobriment més recent - Señor Troncoso i l’herència de Triana - Paloma i altres clàssics de fa dècades També comenta que, a les seves xarxes socials, acompanya cada versió amb: • Un vídeo tocant la cançó • Una petita explicació del perquè d’aquella tria i què li representa “Explico una mica el per què he escollit aquesta cançó.” 2.5. Processos, canvis d’última hora i dificultats L’Èric descriu que el projecte es va gravar en una sola tarda i després es van anar muntant els vídeos. Tot i això: • Algunes decisions es van prendre a última hora: - En el cas de Los Rodríguez, finalment va escollir Para no olvidar en comptes d’una altra opció (com Sin documentos) • Destaca que, tot i semblar fàcil, cada versió té la seva “problemàtica” tècnica i interpretativa (tonalitats, matisos, etc.) 2.6. Impacte en el públic i possibles directes Es parla de l’efecte d’aquestes versions en noves generacions: • El projecte serveix per redescobrir clàssics a gent que no els coneixia • Exemple: Paloma, cançó de fa 30 anys que molts oients descobreixen ara a través d’ell Sobre si es podran escoltar totes les versions en un mateix concert: • L’Èric creu que difícilment farà un directe conceptual amb totes • Algunes, però, ja formen part del seu repertori habitual (Veneno en la piel, etc.) • La presentadora proposa, quan surti la de Serrat, fer una escolta sencera del “disc de versions” al programa i comentar cançó per cançó 2.7. Agenda de concerts i múltiples projectes L’Èric reconeix que no para d’activar-se musicalment: • A més de la seva carrera en solitari, treballa com a guitarrista d’acompanyament per altres artistes • Confirma una actuació com a Eric López: - 7 de desembre - Al Pop & Rock de Cambrils (local de música en directe obert fa pocs mesos) - Concert a l’hora del vermut, a les 12.30 h • La presentadora situa la data enmig del pont de la Immaculada–Constitució “No puc parar… I no paris mai, eh? Dones molta guerra.” 3. Programació estable de desembre a la capsa de música Després de l’entrevista, el programa fa un repàs extens i detallat de la programació de la capsa de música de Tarragona (Avinguda Vidal i Barraquer, sense número) per al mes de desembre. 3.1. Dia 5 – Music Club: Nevermind (Nirvana) • Cicle “capsa & Music Club” • Proposta: viatge en el temps al disc Nevermind de Nirvana (1991) • Entrada gratuïta amb consumició mínima • Hora: 20.00 h 3.2. Dia 6 – Rock alternatiu amb Bonzo Distortion • Segueix la programació de la capsa amb rock alternatiu • Grup: Bonzo Distortion • Data: 6 de desembre • Emmarcat en el cicle de propostes de rock de la sala 3.3. Dia 7 (matí) – Emergents Km 0 amb músics de Tarragona La presentadora introdueix una proposta de jazz i altres estils amb protagonisme local: • Activitat: capsa & emergents quilòmetre zero • Dia: 7 de desembre, a les 12.00 h (vermuteig) • Entrades: gratuït amb consumició mínima • Organització conjunta amb l’Associació de Músics de Tarragona • Comentari del músic Antoni (a través d’un missatge llegit en antena): - Hi haurà aparicions “estel·lars” d’amics músics - Barregen pop, folk, jazz, clàssic, cadascú a la seva manera, sense pretensions i amb el cap obert “Pop, folk, jazz, clàssic… tot a la seva bola, sense pretensions i amb el cap obert.” 3.4. Dia 7 (tarda) – Jàssic & Moranes A la tarda del mateix dia: • Cicle: capsa & rock • Proposta: Moranes presentats conjuntament amb el col·lectiu Jàssic (“sota el pont”, en clau interna del programa) • Hora: 19.00 h • Modalitat: concert de rock a la capsa 3.5. Dia 8–19 La conductora insinua que entre el 5 i el 8 de desembre hi ha molta activitat (“quin cap de setmana!”), però el gruix de dades concretes es concentra en els dies 5, 6, 7 i 20–21. No es detallen actes específics per cada dia entremig, més enllà de la idea d’agenda intensa. 3.6. Dia 20 – Capsa & Memorial Berni Sánchez Es dedica un espai emotiu a presentar l’homenatge a Berni Sánchez: • Títol: Capsa & Memorial – Memorial Berni Sánchez • Dia: 20 de desembre • Hora: 19.00 h • Objectiu: homenatge a un dels grans músics del territori, membre de Números Rojos i Contra las cuerdas • Aportacions voluntàries destinades a la lluita contra el càncer • Sonen fragments de cançons relacionades amb la seva trajectòria (Números Rojos, etc.) 3.7. Dia 21 – Circuit Folk amb Alosa La programació estable de desembre es tanca amb folk: • Cicle: Circuit Folk • Grup: Alosa • Data aproximada: 21 de desembre (final de mes al voltant d’aquest dia) • La presentadora comenta que sembla que recuperen una actuació d’Alosa que anteriorment va haver de caure de la programació • Condicions d’accés: - Places limitades - Entrades: 6 € anticipada, 8 € a taquilla - Preinscripció prèvia obligatòria - Portes obertes 15 minuts abans de cada esdeveniment “Jo de vosaltres deixaria una miqueta el sofà de banda, igual que els mòbils i els ordinadors, perquè les cosetes en directe sonen millor.” 3.8. Altres espais i sales de la ciutat Aprofitant el repàs d’agenda, es mencionen altres sales i espais musicals on també es programen directes interessants: • Les Ero, les Ton, el Cau • Lo Submarino, Red Star i altres locals La idea general és animar la gent de Tarragona i entorn a sortir de casa i gaudir de la música en directe. 4. Falques i autopromocions de Tarragona Ràdio Al llarg del programa s’insereixen diverses falques publicitàries i d’autopromoció de la pròpia emissora i altres programes: 4.1. “Raulina en salsa” amb Raül Fit • Programa: Raulina en salsa, amb Raül Fit • Horari habitual: dimecres a les 18.15 h, a Tarragona Ràdio • Condicionat a: - Partits del Nàstic - Plenaris municipals de l’Ajuntament de Tarragona • To humorístic i informal, amb èmfasi en bona energia i humor 4.2. “La Porteria” – Justícia global • Programa: La Porteria • Objectiu: posar la Justícia Global “al punt de mira” • Temàtiques: - Crisi climàtica - Habitatge - Drets humans - Educació - Cultura de pau • Horari: dilluns a les 15.00 h, en repetició a les 21.00 h • Enfocament: donar veu a entitats, projectes i persones que treballen per un món més just i sostenible 4.3. “La veu de Tarragona – Camí cap als 40” • Franja diària: de 9 a 11 del matí • Descripció: magazine ampli que integra: - Mestres, canalla, historiadores, arqueòlegs - Botiguers, artesans, entitats socials - Consellers municipals i polítics de Barcelona, Madrid i Brussel·les - Futbolistes del Nàstic - Gran varietat de perfils culturals (pintores, fotògrafs, escriptores…) • Es vincula a la identitat de Tarragona Ràdio com a “La veu de Tarragona. Camí cap als 40” anys i 40.000 oients 4.4. Falca publicitària per anunciants • Tarragona Ràdio es presenta com la ràdio local líder en actualitat, entreteniment i informació tarragonina • S’anima negocis i entitats a anunciar-s’hi • Es facilita telèfon de contacte i correu [email protected] 5. Retrovisor musical amb Jordi Sugranyes La secció “Retrovisor musical”, a càrrec de Jordi Sugranyes, ocupa la part final del programa i es presenta com tres “píndoles” breus. 5.1. Guillem C.H (Guillem Xavrera) i el seu EP • Protagonista: Guillem C.H, també anomenat Guillem Xavrera (punt que el mateix Jordi aclareix) • Activitat recent: - Taller a l’Espai Jove Quesse (Reus) sobre com perdre la por al full en blanc i convertir idees en lletres i melodies - Concert en directe amb banda on repassa el seu primer EP Des del meu terrat • Música: se’n fa sonar un fragment durant la secció 5.2. La Cusina i el disc “Estem de primera” • Grup: La Cusina, banda festiva liderada per l’acordionista de Cambrils Clara Colom • Concert recent: actuació a Lo Submarino de Reus • Motiu: presentació del segon disc “Estem de primera” • S’emet un tros del directe, amb la seva energia festiva i cor participatiu • La presentadora recorda una trobada amb la Clara i el moment de brindar amb el públic (“alça el got”) “Vam fer un xin-xin allà, vam brindar, no?” 5.3. Efemèride Whiskyn’s – “Reus París Londres” • Recordatori històric: - Tal dia com avui, 2007, la banda Whiskyn’s va presentar el CD “Reus París Londres” - Lloc: Teatre Bartrina de Reus • Han passat 18 anys d’aquell concert • El Retrovisor s’acomiada fins d’aquí a 15 dies “I fins aquí el Retrovés Musical d’avui.” 6. Lax’n’Busto: gira 40 anys (2026) Arran d’una menció al productor Pemi Rubirosa, el programa enllaça amb Lax’n’Busto i la seva gira de celebració. 6.1. Balanç de l’any i motiu de la gira • El grup valora que el retrobament amb el públic aquest any ha estat “un somni fet realitat” • El 30 d’agost de 2026 farà 40 anys del seu concert de debut al Vinyana • Volen celebrar-ho amb una gira 40 anys, limitada en nombre de concerts 6.2. Dates anunciades de la gira 40 anys Es detallen diverses dates confirmades pel 2026: • 24 d’abril – Salt (La Mirona) - Festival Estrenes - Entrades exhaurides • 17 de maig – Lleida (La Llotja) - Encara hi ha entrades disponibles • 13 d’agost – Falset (Garbinada Pop) - Entrades disponibles, però s’anima a espavilar • 12 de setembre – Talarn (Talarn Music Experience) - També hi queden entrades • 19 de desembre – Salt (La Mirona) - Fi de gira i, alhora, celebració del 25è aniversari de La Mirona La presentadora remarca com d’encertat i emotiu és començar i acabar la gira a La Mirona. 6.3. Desig d’una parada a Tarragona La conductora aprofita per reclamar una data a Tarragona: • Expressa obertament que estima molt el grup • Li agradaria poder anunciar en el futur un concert de Lax’n’Busto a Tarragona dins la gira “L’accent, sabeu que us estimem moltíssim… Tarragona estaria molt bé, eh?” 7. Teaser de la nova cançó de Joel Reyes Cap al final del programa es recupera un dels temes anunciats a l’inici: Joel Reyes. 7.1. Dinàmica participativa del videoclip • El Joel va demanar ajuda a través de les xarxes: - Amics i seguidores enregistraven petits fragments de vídeo - Amb tot plegat s’ha fet un muntatge col·lectiu per al videoclip • Ara ja es pot veure un teaser del tema a les xarxes 7.2. “El amor puede salvarte la vida” • Títol de la nova cançó: “El amor puede salvarte la vida” • Data d’estrena anunciada del videoclip complet: 5 de desembre • La presentadora remarca: - Que és una autèntica meravella, per les imatges i la implicació d’amics - Les ganes de poder estrenar la cançó i el videoclip des de Tarragona Ràdio “Esperem salvar-nos la vida amb el Joel Reyes… L’amor pot salvar-te la vida, i espero que així ho faci.” 8. Cloenda del programa El programa es tanca amb: • Recordatori que demà hi haurà nova edició de Fans de Tarragona, amb: - Jordi Freixa - Altres “sorpreses” encara no desvelades • Comiat cordial i agraïment als oients “Nosaltres marxem. Tornem demà mateix, si voleu, una estoneta més d’aquí de ràdio… Fins demà. Adéu!” Temes principals tractats • Escena musical local i de proximitat (Tarragona, Reus, Cambrils, Falset…) • Projecte de versions i futur disc d’Eric López • Premis internacionals de música (nominació a Night Flight, Nova York) • Agenda cultural de desembre a la capsa de música de Tarragona • Gires i efemèrides de grups catalans consolidats (Lax’n’Busto, Whiskyn’s) • Programes i continguts de Tarragona Ràdio (La Porteria, La veu de Tarragona, Raulina en salsa) • Participació i col·laboració del públic en videoclips (Joel Reyes) Aquest és un programa que combina actualitat musical, memòria i agenda, amb un fort accent en la vida cultural i musical del Camp de Tarragona i en el valor de la música en directe.
Resum general del podcast Arran de Mar ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima catalana: des de la protecció dels espais naturals i la gestió de la pesca, fins a la vida de les peixateries, els projectes europeus de recerca marina i el creixement dels esports de rem al territori. Tot plegat, amb un fort accent en la sostenibilitat, el teixit social local i el pes de la cultura marinera. 1. Actualitat a la costa catalana 1.1. Manca de gestió efectiva als espais naturals de la Costa Brava • L’entitat Sos Costa Brava presenta un informe que alerta de greus mancances de gestió en espais naturals protegits com el Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà, Montgrí i Illes Medes o altres zones de la xarxa Natura 2000. • Principals deficiències administratives: - Absència de plans especials de protecció. - Manca de plans de regulació d’usos i gestió. - Inexistència d’òrgans gestors específics. - Delimitació definitiva pendent en molts espais. - Pressupostos insuficients. "Sense aquests cinc elements no hi ha cap mena de gestió correcta, efectiva i mínima d'un espai natural. No és que ho digui Sos Costa Brava, és que ho diu la llei." • Només el Parc Natural del Cap de Creus i Castell–Cap Roig tenen pla especial, i només Cap de Creus i Illes Medes disposen d’un pla regulador d’usos aprovat. • Amenaces principals sobre aquests espais: - Turisme desmesurat. - Fondeig incontrolat, especialment sobre les praderies de Posidònia. - Activitats extractives dins de zones protegides. - Planejaments urbanístics agressius. - Espècies invasores. • Reivindicacions clau de Sos Costa Brava: - Complir el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992. - Aplicar la Llei d’Espais Naturals de 1985 (plans especials, plans rectors, pressupost i òrgans gestors). - Aprovar definitivament la llei del Conservatori del Litoral per frenar nous projectes urbanístics a la costa. 1.2. Fort rebuig del sector pesquer a la reducció d’esforç a la Mediterrània • La Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors qualifica d’indignant la proposta de la Comissió Europea per al Pla Multianual de la Mediterrània, que planteja una reducció del 65% de l’esforç pesquer. • Impacte de la proposta: - La flota catalana quedaria amb només 9 dies de feina l’any, ampliables a un màxim de 130 dies. - El sector reclama mínim 180 dies per embarcació. - Demanen eliminar la quota de gamba vermella, que els informes científics situen en nivells sostenibles. • El president de la Federació, Antoni Abad, denuncia que Brussel·les no té en compte: - La recuperació dels estocs pesquers. - L’esforç fet per la flota catalana (selectivitat, vedes, millores tècniques). • El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat coincideix: considera que la proposta està desconnectada de les dades científiques i de la realitat socioeconòmica. • El govern català demana al Ministeri un front comú mediterrani per frenar la mesura si no incorpora les demandes del sector. • Dades de la Comissió General de Pesca del Mediterrani: - La pressió pesquera s’ha reduït un 50% en una dècada. - La biomassa ha augmentat un 25%. - Les poblacions en situació no sostenible han passat del 73% al 52%. ⇒ Tensió de fons: el sector i la Generalitat defensen que ja hi ha una recuperació clara i que cal reconeixement als esforços de la flota, no noves retallades dràstiques. 1.3. Teixit social i equipaments locals al Delta de l’Ebre i Garraf Nou centre d’entitats a l’Ampolla • L’Ajuntament de l’Ampolla inaugura un centre d’entitats per donar servei a clubs i associacions. • Objectius: - Facilitar el dia a dia de les entitats. - Enfortir el teixit associatiu i social. • Característiques de l’equipament: - Sala gran per a reunions i activitats col·lectives. - Dos despatxos per trobades més reduïdes. - Armaris per emmagatzemar material de cada entitat. • Relevància especial: - Recuperació d’un espai propi per a la Creu Roja, que feia un any que no disposava de lloc per atendre usuaris amb privacitat. - Integració d’una oficina d’atenció a la ciutadania en el mateix centre. L’Ajuntament considera vital la tasca de les entitats per a la cohesió social, cultural i esportiva del municipi. Proves del sistema d’avís de la presa del Foix (Garraf) • A Cunit i Cubelles, es reactiven les proves de sirenes del pla d’emergències de l’embassament del Foix. • Objectiu: validar el sistema d’avís acústic a la població en cas de trencament de la presa. • Característiques de la prova: - S’activen només les quatre sirenes del municipi. - No cal fer cap actuació ciutadana ni trucar al 112. - Forma part del desplegament del sistema, que es vol tenir enllestit abans d’acabar el 2025. 1.4. Fires i Nadal: economia, turisme i cultura marítima Fira de Santa Llúcia de Canyelles • La 23a Fira de Santa Llúcia de Canyelles tanca amb 113.000 visitants, consolidant-se com la segona fira de Nadal de Catalunya. • Elements destacats: - Més de 350 parades d’artesania, alimentació i productes nadalencs. - Ampliació de les casetes de fusta per garantir qualitat i ambient familiar. - Transformació del castell en una gran exposició: de 6 anys dedicats a Harry Potter a recreacions de la màgia Disney. - Objectiu d’entrar al circuit de mercats nadalencs europeus a partir del 2026. - Tancament amb un piromusical nadalenc de la pirotècnia Igual. Nadal al Port de Barcelona • El Port Vell de Barcelona acull el programa “Nadal al Port”, que s’estén fins al Moll de les Drassanes i es consolida com a gran esdeveniment marítim de les festes. • Activitats principals: - Batejos de vela gratuïts impulsats per la Fundació Barcelona Capital Nàutica per mostrar que navegar pot ser sostenible, inclusiu i accessible. - Recorreguts nocturns amb golondrina tematitzada. - Vaixells històrics del Museu Marítim (com el Santa Eulàlia i el Far Barcelona) oberts al públic. - Bústia reial i carpa per escriure cartes dels infants. - Presència del vaixell de l’ONG Open Arms per tercer any. • Iconografia i espai públic: - La torre Jaume I es converteix en el gran arbre de Nadal del port. - Façana de l’Autoritat Portuària il·luminada i un estel de 17 metres a la plaça del Portal de la Pau. - Un pòrtic de 12 metres fet amb contenidors marítims dóna la benvinguda als visitants. • Tradició esportiva i activitats familiars: - Copa Nadal del Club Natació Barcelona. - Primer bany de l’any del CN Atlètic Barceloneta. - Regata de l’Oles del Reial Club Marítim de Barcelona. - Participació d’equipaments com Maremagnum, Aquàrium, Museu d’Història de Catalunya, World Trade Center. - Fan Box, parc inflable gegant, i noves atraccions (Energy i arbre de boles accessible). • Reis d’Orient i mobilitat: - El 3 i 4 de gener, el Moll Oriental es converteix en el centre d’operacions dels Reis. - Activitats, tallers i entrega de cartes. - Trenet nadalenc gratuït de Marina Vela connectant els principals punts del Port Vell amb el tinglado reial. Patchwork nadalenc al Maresme • A Marenys de la Selva, l’associació Cosim Marenys organitza la 7a trobada de patchwork. • Contingut de la jornada: - Participants elaboren un ninot de Nadal amb tècnica inspirada en el Log Cabin, un dels blocs més senzills del patchwork clàssic. - Objectius: - Mostrar la feina de l’associació. - Engrescar nova gent al món del patchwork i la costura creativa. - Exposició de treballs de les sòcies i informació d’activitats anuals (taller d’estiu per a infants i joves, trobada pel Dia Mundial del Càncer de Mama). 1.5. Solidaritat i infraestructures a Tarragona Port de Tarragona i campanya “Llum per la dignitat” • El Port de Tarragona se suma a la campanya de Nadal “Llum per la Dignitat” de Càritas Interparruquial de Tarragona. • Acció concreta: - Compra de 300 garlandes de llum solars que es repartiran entre la plantilla i col·laboradors. - Objectiu: recaptar fons per al projecte socioeducatiu Som-hi Tots. • Missatge del president del Port de Tarragona, Santi Castellà: - La pobresa i l’exclusió econòmica són problemes que s’han d’afrontar cada dia. - Reivindica la importància de la solidaritat veïnal i del paper de Càritas. • El projecte Som-hi Tots: - Garanteix el benestar d’uns 50 infants en situació de vulnerabilitat. - Ofereix acompanyament i suport escolar a nens i nenes de 6 a 12 anys fora de l’horari lectiu. Polèmica pel camí de ronda a la costa de Tarragona • El BOE publica la formalització del contracte per a les obres del camí de ronda entre la platja de la Savinosa i la platja de la Rabassada a Tarragona. • Dades del projecte: - Impulsat per la Diputació de Tarragona i avalat per la Direcció General de Costes de l’Estat. - Execució a càrrec de Serranco S.A.U. per un import de 789.900 €. • Conflicte ambiental: - Més d’un centenar de persones es concentren per demanar que no es faci l’obra. - La plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona i entitats ecologistes com GATA alerten que el projecte atempta contra el medi natural. - Crítica principal: previsió d’una pista de 5 metres d’ample per a vianants i bicicletes que podria generar massificació i impacte sobre un espai tranquil i de gran valor paisatgístic. Reclamen alternatives menys lesives que permetin gaudir de la costa sense degradar-la. Altres titulars de ciutat • Tarragona Ràdio informa de: - Compromís municipal en la lluita contra la SIDA, amb dades de reducció de la incidència del VIH a la demarcació. - Voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de pintar totes les escoles públiques el 2026 i millorar equipaments esportius, amb una partida d’1 milió d’euros. 1.6. El temps i el trànsit • Previsió meteorològica (Luis Mi Pérez): - Situació plàcida a la major part del litoral: vent feble de sud / sud-oest, ambient agradable. - Dimarts: reforç del vent de ponent i mestral a la Costa Daurada (especialment Baix Ebre, Baix Camp, Tarragonès). - Tramuntana entrant al nord de la Costa Brava a últimes hores. - Estat de la mar entre marejol i maror, amb mar més agitada al Baix Ebre i Montsià. • Trànsit (Servei Català de Trànsit): - Incidències i retencions a l’AP-7, B-30, C-58, C-33, A-2 i rondes de Barcelona per accidents, avaries i volum de trànsit. 2. Recerca marina: Projecte Resmet / Resmet Plus 2.1. Objectiu i evolució del projecte • El Projecte Resmet és una investigació europea sobre el moviment i comportament dels peixos al litoral català i al Golf de Lleó. • Entrevista amb el director, el biòleg Bernat Areu, que explica l’evolució cap al nou programa Resmet Plus. • Durada i continuïtat: - Primera fase de 4 anys (fins al 2024), amb resultats molt rics en dades. - Renovació europea del projecte amb el Resmet Plus, mantenint la filosofia inicial però augmentant el nombre d’espècies i l’escala d’estudi. 2.2. Plantejament científic • Diagnòstic inicial: la gestió pesquera i de les àrees marines protegides (AMP) és sovint fragmentada: - Les reserves gestionen només el seu espai. - Manca coordinació amb la gestió pesquera general. - Diferències normatives entre Espanya i França. • Pregunta clau del projecte: - Com es mouen realment els peixos? - Quins hàbits espacials i temporals tenen al llarg de l’any? • Objectiu final: - Entendre la seva necessitat espacial per replantejar i optimitzar les mesures de gestió i conservació. 2.3. Xarxa de receptors acústics i àmbit d’estudi • S’utilitza una extensa xarxa d’hidròfons (receptors acústics) al fons marí. • Evolució de la xarxa: - Inici: uns 94 receptors entre l’abadia de Pals i la reserva marina de Banyuls (França). - Actualitat: entre 110 i 120 hidròfons repartits per tota la costa catalana fins al delta de l’Ebre, reforçant punts estratègics - Col·laboració amb investigadors francesos de l’IFREMER i altres grups mitjançant l’European Tracking Network. • Resultat: una xarxa conjunta de receptors que cobreix més de 500 km de costa, del delta de l’Ebre fins a Marsella. 2.4. Descobriments principals sobre el moviment dels peixos Diversitat d’estratègies de moviment • S’han identificat moltes estratègies diferents, trencant la idea que els peixos són sempre molt locals: Espècies molt residents (es queden en àrees reduïdes), que són les principals beneficiàries de les AMP. Espècies residents que fan moviments extraordinaris (desplaçaments llargs associats sobretot a la reproducció). Espècies que viuen en fons no rocosos, especialment a les badies de Pals i Roses, on les praderies de Cymodocea nodosa (i altres fanerògames) es revelen com a hàbitats essencials per alimentació i refugi. Corredors ecològics submarins • Gran aportació del projecte: demostració de l’existència de corredors ecològics marins, un concepte clàssic en ecologia terrestre però menys documentat sota l’aigua. • S’ha vist que: - Moltes espècies (com espets, sards, certes espècies de depredadors mitjans) es desplacen entre les Illes Medes i el Cap de Creus passant sistemàticament sobre praderies de fanerògames. - Aquestes praderies funcionen com a “autopistes biològiques”, connectant espais de gran valor ecològic. Ara no només es planteja que existeixi connectivitat marina, sinó que el projecte aporta dades i mapes concrets que ho demostren. Moviments de llarg abast • S’han detectat moviments de centenars de quilòmetres: - Orades marcades al nord (zona Montpellier) detectades a les Medes i retornant cap al nord. - Salpes registrades des del Golf de Lleó fins a Barcelona. ⇒ Aquests resultats obliguen a replantejar l’escala de la gestió: moltes poblacions no són locals, sinó compartides per amples trams de costa i diversos països. 2.5. Col·laboració amb pescadors i gestors • El projecte té una forta dimensió multidisciplinària i participativa: Implicació de pescadors professionals d’arts menors i pescadors recreatius. Participació de gestors de parcs naturals i responsables de gestió pesquera. • Paper clau dels pescadors: - Són indispensables per capturar i marcar peixos. - Aporten coneixement empíric de patrons i canvis al mar. El biòleg destaca que, sense els pescadors, “hauria estat impossible avançar com hem avançat”. • Intercanvi bidireccional: - Els científics reben informació de camp. - Els pescadors reben retorn de dades i coneixements sobre moviments i ecologia de les espècies. 2.6. Espècies tractades i nous focus (tintoreres i canyons) • Tonyina vermella: no es treballa directament en el marc de Resmet, perquè és una espècie pelàgica, molt mòbil, i la metodologia de receptors costaners s’adapta millor a espècies litorals. • Tintoreres (taurons): - Sí que s’han inclòs al Resmet Plus. - Objectiu: estudiar els canyons submarins de Cap de Creus i Begur com a hàbitats rics per aquests depredadors. - Col·laboració amb el projecte Taurons de la Costa Brava (Cadaqués) i amb l’Institut de Ciències del Mar. - Instal·lació d’hidròfons a profunditat al voltant dels canyons per veure estacionalitat i permanència de les tintoreres. - Encara no hi ha prou dades concloents per definir un patró clar. 2.7. Futur del projecte i aplicacions de gestió Nous objectius del Resmet Plus • Ampliació del nombre d’espècies marcades (ja superen la trentena). • Línies de treball per al 2026: - Anàlisi profunda de les dades acumulades per categoria de moviment. - Desenvolupament de mapes interactius i visualitzacions intuïtives per publicar al web del projecte i fer els resultats accessibles. - Estudi dels ports esportius i pesquers com a nous hàbitats artificials: - Molts peixos entren dins dels ports a alimentar-se i tornen a sortir. - Volen entendre la funció ecològica d’aquests espais humanitzats. Genètica de poblacions • Es comencen a prendre mostres genètiques de les espècies estudiades per: - Determinar la estructura de les poblacions (locals vs àmplies). - Si les poblacions són molt locals, es poden gestionar amb mesures locals. - Si són poblacions àmplies i compartides, cal coordinació internacional per a la seva gestió. ⇒ El projecte apunta a una gestió adaptativa basada en ciència: protegir corredors ecològics, ajustar límites d’AMP i definir regulacions coordinades entre països. 3. Sector pesquer i peixateries: pressió reguladora, mercat i futurs 3.1. Distribució i venda de peix a Tarragona: la visió d’una empresa familiar • Entrevista amb Artur Bodesca, gerent i copropietari de Tarraco Sifon, empresa familiar de quarta generació que: - Disposa d’un punt de venda al detall al Mercat Central de Reus. - Subministra peix a grans restaurants de la província de Tarragona. 3.2. Impacte de les restriccions a la pesca d’arrossegament • L’empresa se sent directament afectada per les noves restriccions a la pesca d’arrossegament: - Tenen més dificultats per garantir regularitat i volum de producte local de platja. - Tot i això, encara poden abastir-se d’altres ports mediterranis i també de ports d’Espanya i Europa. • Gran preocupació per la campanya de Nadal: - La gamba i l’escamarlà són clau en aquestes dates. - Els pescadors esperen multiplicar per dos el preu de gamba/escamarlà a Nadal per compensar l’any. 3.3. Crítica a la política europea de pesca • Artur considera que el problema ve de lluny i és estructural: Les polítiques europees van canviant constantment sense un objectiu clar comunicat al sector. No se sap exactament què es vol aconseguir ni com. Reivindica que s’expliqui on es vol arribar i quines alternatives hi ha per a pescadors i peixateries. “Si juguem als escacs, no pots canviar les regles a mitja partida.” • Accepta la necessitat de protegir ecosistemes (per exemple, evitar la captura massiva d’immadurs), però reclama planificació i transició justa. 3.4. Canvi de model de consum i competència dels supermercats • Descripció del canvi social: - Abans, moltes dones no treballaven fora de casa i podien anar al mercat diàriament. - Ara, amb jornades laborals llargues, la gent es decanta pels supermercats, oberts més hores i amb més múscul econòmic. • Efectes sobre les peixateries tradicionals: - Pèrdua d’un gran volum de venda al detall (estima que els supermercats controlen prop del 90% de la venda de peix al detall). - Les peixateries, però, continuen sent el lloc on es pot trobar peix de platja de proximitat i assessorament expert. • Crítica als grans distribuïdors: - Als supermercats difícilment s’hi troba peix de platja. - S’hi ven sobretot peix de viver i productes filetejats i en safata. - Denuncia un desequilibri de poder: grans cadenes amb ajuts i facilitats vs petites empreses amb molts costos fixes. 3.5. Temporades, productes i adaptació dels restaurants • Temporada actual i productes destacats: - Calamar (especialment a la tardor: setembre–novembre). - Rap. - Galeres, que comencen amb el fred (equiparades als calçots com a producte típic d’hivern). • Situació de gamba i escamarlà: - La gamba vermella de Tarragona es pesca tot l’any gràcies a barques més modernes que arriben a 400–500 m de fondària. - L’escamarlà de platja està fallant (possiblement per canvi climàtic i invasió d’espècies no natives). - En canvi, hi ha molta gamba blanca, abans molt estacional i ara present quasi diàriament. • Relació amb la restauració: - Tarraco Sifon serveix a restaurants d’alta gamma, inclosos 5 estrelles Michelin de la província. - Ofereixen assessorament personalitzat sobre: - Temporada òptima de cada espècie. - Millor relació qualitat–preu. - Producte local vs producte d’altres zones. • Dificultat de rendibilitzar peix de platja en restauració: - Molts peixos són petits i amb molta merma. - Per a un restaurant, és més rendible treballar peix de gran mida (llobarros, etc.), que permeten racions amb menys percentatge de rebuig. - Això fa que peix com el lluç de platja sigui ideal per a peixateries però menys atractiu per a cartes gastronòmiques. 3.6. Canvi climàtic, regulacions laborals i futur del sector • Els pescadors alerten del canvi climàtic i l’escalfament del Mediterrani; les peixateries ho noten de forma indirecta en la disponibilitat i canvi d’espècies. • Artur assenyala també canvis laborals i de costos: - Augment important del salari mínim i obligacions laborals. - Dificultat per mantenir plantilles en un context de caiguda de vendes i dura competència. • Estratègia de futur que proposa: Especialització de les peixateries: Posicionar-se com a experts de confiança. Oferir informació clara sobre origen, temporada i diferències de preu. Explicar, per exemple, per què un producte local costa més que un d’importació, igual que es fa amb el pernil de qualitat. Honestedat i traçabilitat: Dir sempre d’on ve el peix (del nord, de casa, d’importació). Educar el consumidor perquè pugui triar amb criteri, no només per preu. Defensa que el valor afegit humà (consell, proximitat, coneixement) és l’única manera de resistir davant la gran distribució. 4. Esports de rem: des de la base fins a la competició catalana 4.1. Club de Rem Delta (Sant Jaume d’Enveja) i la trajectòria de Noa Quinquilla • Entrevista a Noa Quinquilla, jove remadora del Club de Rem Delta, i a la seva entrenadora i directora tècnica Maria Alonso (Meri). 4.2. Reconeixement i palmarès • Noa és escollida millor esportista de l’any a la Gala de l’Esport de Sant Jaume d’Enveja. El premi el decideixen les mateixes entitats esportives del poble, fet que li dóna un valor especial. Noa confessa que no s’ho esperava i que és un gran orgull que reconeguin el seu esforç. • Resultats esportius destacats: - Subcampiona d’Espanya (2a) en el Campionat d’Espanya de 1.500 m, sent cadet de primer any. - 3a d’Espanya en el Campionat d’Espanya de llarga distància (6 km). • Objectiu actual: - Noa aspira a ser campiona d’Espanya (1a) en la pròxima temporada. 4.3. Entrenament, exigència i compatibilitat amb els estudis • Noa fa quart d’ESO i combina estudis amb entrenaments intensius. • Rutina d’entrenament setmanal: - Dilluns: sèries a l’ergòmetre. - Dimarts i dijous: treball de peces (sèries específiques) al gimnàs o a terra. - Dimecres i divendres: sortida a rem en aigua. - Dissabte: doble sessió (peces i sèries a l’aigua). • Carrega aproximada: unes 2 hores al dia, 6 dies/setmana. • Meri destaca que el rem és un dels esports més complets reconeguts als Jocs Olímpics, exigent tant físicament com mentalment: - Cada regata és diferent per factors externs (vent, onatge) i interns (nervis, salut, forma física). • El club treballa per incorporar: - Xerrades psicològiques per gestionar nervis i pressió competitiva. - Orientació en alimentació per a joves esportistes. 4.4. Accés al rem i salut • Curiositat: Noa comença al rem per recomanació mèdica a causa d’una escoliosi. El metge li va recomanar natació o rem. Com que al poble només hi ha piscina a l’estiu, opta pel rem, descobreix el club i s’hi queda. • Missatge inspirador: - El rem li ha permès millorar la salut, créixer esportivament i descobrir una gran passió. - Noa anima qualsevol persona a provar-ho, encara que parteixi de zero. 4.5. Filosofia del club i estructura • El Club de Rem Delta aposta per: - Un ambient familiar i d’equip, combinant modalitats individuals i de grup. - Formació a mida i embarcacions estables per a principiants que no volquen fàcilment. • Meri subratlla que: - Ella ja té el seu bagatge esportiu; ara les medalles són dels esportistes. - Vol que les regates siguin experiències positives perquè els joves vegin recompensat l’esforç. • El club vol donar eines perquè, si algun dia els remadors passen a alt rendiment, ja tinguin una base sòlida en hàbits i mentalitat. 4.6. Lliga Catalana de Llegut i organització de regates (Rem Arenys) • Entrevista a Núria Rosales, presidenta del Club de Rem Arenys, que explica com ha anat la darrera regata de la Lliga Catalana de Llegut celebrada a Arenys de Mar i què implica organitzar un esdeveniment així. Resultats esportius • Arenys presenta tres tripulacions: - Veterans masculins. - Veteranes femenines. - Mixt (tercera regata que disputen com a equip nou). • Tots tres bots entren a la final A de la regata. • Classificacions finals a la regata i a la general de la Lliga: - Veterans: 2ns a la regata i 2ns a la general. - Veteranes: 3es a la regata i 3es a la general. - Mixt: 4t a la regata però mantenint la 3a posició final a la general. ⇒ El club es mostra molt satisfet, sobretot tractant-se d’una regata a casa. Properes fites • La Lliga Catalana de Llegut ja ha acabat; ara toca el Campionat de Catalunya a Mataró (13–14 de desembre): - Dissabte: eliminatòries. - Diumenge: semifinals i finals. - Arenys hi participarà amb les tres tripulacions. Organitzar una regata: logística i dificultats 1) Muntatge del camp de regates (la part més complexa) • Cal instal·lar morts (pedres) al fons marí amb boies per delimitar: - 4 carrils de competició. - Boies de gir i boies per a la cronometrada de 500 m. • Cada mort pesa uns 80 kg. • Tasques clau: - Tirar les pedres al punt exacte, segons GPS, respectant la distància de 25 m entre boies. - Alinear els carrils perquè siguin justos i segurs per a totes les tripulacions. • Problema principal: recuperar els morts un cop acabada la regata. No poden quedar al fons; cal treure’ls. Es necessita una embarcació amb maquineta (normalment barques petites de pesca) per anar-los aixecant. La part crítica és treure la pedra de l’aigua i pujar-la a la barca, tot i que a l’aigua pesen menys per la flotabilitat. • Si es retarda la recuperació i ve un temporal: - Les pedres queden colmades de sorra i són molt difícils de treure. - El club ja ha perdut morts en temporades anteriors, deixant-los enterrats al fons. • Els morts són propis del club, fets artesanalment amb motlles de pneumàtics de camió plens de formigó (després es talla la goma). 2) Muntatge d’infraestructura a terra • Més senzill: en 45 minuts es pot muntar el dispositiu: - Carpes, taules, equip d’àrbitres i cronòmetre. - Molt material el cedeix l’Ajuntament. • Recollida ràpida: en mitja hora, amb ajuda dels membres del club, es deixa tot recollit. Canvi de calendari per canvi climàtic • Abans, la Lliga de Llegut es disputava a l’estiu (juny–setembre). • Per les onades de calor i el risc de cops de calor a bugadors i personal, la Federació ha mogut el calendari a la tardor. • Nous riscos a la tardor i hivern: - Temporals de llevant, onatge fort, tempestes. - Més regates suspendre’s o ajornar-se per mal temps. • Per a la Lliga de Llagut Mediterrani (gener–març): - Moltes proves es fan a riu o al Canal Olímpic, on no hi ha onatge. - Núria, però, confessa que no li agrada competir al Canal Olímpic perquè el troba "massa pla", gairebé com una bassa. ⇒ El rem català es troba entre la necessitat d’adaptar-se al clima i el desig de mantenir el caràcter mariner de les regates a mar obert. 5. Tancament i línies temàtiques principals Eixos clau que travessen tot el programa: • Sostenibilitat i governança marina: - Manca de gestió real en espais protegits de la Costa Brava. - Conflictes entre polítiques europees de pesca i realitat del sector. - Recerca puntera (Resmet) que aporta dades per a una gestió basada en ciència i connectivitat ecològica. • Economia blava i territori: - Impacte de restriccions en la pesca d’arrossegament sobre peixateries i restaurants de Tarragona i la Costa Daurada. - Iniciatives locals com el centre d’entitats de l’Ampolla o la campanya solidària del Port de Tarragona. • Cultura i identitat marítima: - Mercats i fires nadalenques lligades al mar (Nadal al Port de Barcelona, Santa Llúcia de Canyelles). - Rem com a esport d’arrel marinera: des del Club de Rem Delta fins al Rem Arenys i la Lliga Catalana de Llegut. • Teixit social i comunitari: - Associacions que treballen en àmbits creatius (Cosim Marenys) o socials (Càritas, Creu Roja) reforçant la cohesió de pobles i ciutats costaneres. En conjunt, el programa ofereix una visió polièdrica de la vida arran de mar a Catalunya, combinant notícia, anàlisi, testimonis professionals i esportius i mostrant com el mar continua sent eix central de l’economia, la cultura i la identitat dels territoris costaners.
Resum general En aquest episodi de «La Porteria» de Tarragona Ràdio, el programa se centra en la relació entre art, trauma i drets humans a partir de la nova revista Mirades núm. 13, dedicada a art i drets humans. El programa combina: • Una reflexió editorial inicial sobre la dimensió social de l’art. • Una entrevista en profunditat amb l’artista i terapeuta artística libanesa Nadine (Nadin/Anna Dín). • Una presentació detallada dels continguts de la revista Mirades, estructurada en dos blocs: memòria/justícia/veritat i transformació/denúncia. L’episodi defensa l’art com a eina social, sanadora i de denúncia, i posa en valor el paper de les persones i col·lectius que utilitzen la creació artística per preservar memòria, visibilitzar injustícies i transformar realitats. 1. Editorial: l’art com a experiència social 1.1. Crítica a la idea romàntica de la inspiració L’editorial llegeix el text d’obertura de la revista Mirades: • Es qüestiona la visió mitificada de la inspiració com a revelació sobtada i gairebé màgica. • S’insisteix que l’art és conseqüència de context i experiència, no només de talent o genialitat individual. • Es recorda que fins i tot el pensament més introspectiu neix d’experiències vitals i socials. “L’art està allà on hi ha comunitat, sorgeix d’un record, d’una lluita, d’un desig.” 1.2. Component social i consum d’art avui • Es reivindica la dimensió social de la creació artística, sovint eclipsada per paraules com artista, talent, obra, creació. • Es denuncia que sovint renunciem al gaudi subjectiu perquè busquem validacions externes (premis, rànquings, crítica, likes). • Es descriu el context actual de sobredosi d’informació i estímuls, que ha canviat la manera de consumir art: - Consum ràpid, superficial, condicionat per algoritmes i xarxes. - Artistes preocupats per com, quant i amb quina profunditat el públic rebrà les seves obres. L’editorial enllaça amb el fil conductor de la revista Mirades 13: l’art com a relat social que ens fa tornar a mirar allò que havíem deixat de veure. 2. Entrevista a Nadine: art, guerra i sanació col·lectiva La conversa central del programa és amb Nadine, il·lustradora i terapeuta artística libanesa resident a Catalunya. Les seves obres, poètiques i oníriques, aborden guerres, gènere, medi ambient, protecció animal i justícia social. 2.1. Origen biogràfic de la seva obra • Nadine neix en el context d’una guerra civil al Líban i, als vint-i-pocs anys, viu una nova guerra entre Israel i el Líban. • Aquestes experiències marquen la seva trajectòria vital i artística. • Explica que abans de 2006: - Dibuixava sobretot per aprendre tècniques i fer imatges «boniques». - Encara no era una necessitat vital ni expressiva. • Després de la guerra de 2006: - S’obre el projecte de la seva il·lustració (amb el personatge Viola). - L’art es converteix en necessitat per formular preguntes, pors i reflexions sobre el trauma viscut. 2.2. De trauma individual a trauma col·lectiu Nadine descriu una clara evolució del focus de la seva obra: • Fase inicial: - Parla des de la pròpia ferida, des d’un diàleg íntim amb ella mateixa. - L’obra és una forma de gestionar el trauma personal d’haver hagut de marxar del país per la guerra. • Fase actual: - La mirada s’obre al que poden sentir altres persones, animals, la Terra, arbres, planeta. - El seu art aborda el trauma col·lectiu i les múltiples formes de trauma (no només guerres: divorcis, morts properes, pèrdues diverses). - Es vincula amb la seva formació en artteràpia i la convicció que l’art pot transformar el dolor. 2.3. L’art com a teràpia i com a canal corporal • Com a terapeuta artística, defensa que el trauma queda atrapat al cos, paralitza i es «congela». • L’art permet: - Donar forma externa a allò abstracte, treure-ho fora de la persona. - Fer servir el cos com a canal (moviment, traç, gest) per expressar i transformar. • Ja no busca només «la bellesa» com a fi, sinó la canalització del dolor i de les emocions. “El trauma es queda congelat al cos; posant-lo fora, en una obra, podem començar a transformar-lo.” 2.4. Recepció de la seva obra i relació amb el públic • Inicis compartint l’obra a un blog, sense saber qui la llegia. • La reacció de la gent (missatges, comentaris) li dona força per continuar: - Sovint es pregunta: “Per a què serveix dibuixar i compartir-ho?”. - La devolució d’algú que se sent tocat per l’obra li recorda per què crea. • Dues formes de recepció: - Xarxes socials: rapidesa, consum fugaç, feedback més superficial però també valuós quan arriba. - Exposicions físiques: visitants que decideixen dedicar temps i atenció, cosa que permet transmetre millor l’“essència del treball”. Nadine diu que no vol obsessionar-se amb la lògica de les xarxes (publicar cada dia, fer de fotògrafa, venedora, videògrafa). Prefereix mantenir l’autenticitat i escoltar-se a ella mateixa, no els dictats dels algoritmes. 2.5. Art, activisme i denúncia • Entén el seu art com una forma d’activisme però no com una obligació moral, sinó com una conseqüència natural de viure en un món ple de dolor. • L’art pot: - Deixar registre del que passa al planeta. - Sensibilitzar i dirigir l’atenció cap a injustícies. - Denunciar vulneracions de drets humans o agressions a la natura. • Remarca que la seva sensibilitat ve també del fet de créixer en un entorn injust i d’haver viscut guerra; això incrementa la capacitat de detectar i denunciar injustícies. • Explica que: - Primer es va centrar en la natura al Líban (arbres, espais verds, maltracte al medi). - Després, ja a Barcelona, la seva vinculació amb el Líban és a través de notícies i xarxes; això la porta a retratar injustícies al seu país d’origen des de la distància, fent de pont perquè la gent d’aquí sàpiga què passa allà. 2.6. Des de Catalunya: mirada diaspòrica i trauma col·lectiu • Des de Catalunya, il·lustra temes que afecten el trauma col·lectiu libanès, però també el trauma universal. • Considera que el seu discurs no depèn tant del lloc on es rep l’obra perquè parla: - Des del ser dona. - Des de la connexió amb la terra i amb la vida. Aquests elements, diu, són universals i entenedors tant a Catalunya com a qualsevol altre país. 2.7. Intel·ligència artificial i art S’introdueix la preocupació per l’impacte de la IA en il·lustració i creació artística: • Nadine respon que la IA li provoca curiositat, més que por. • Creu que sempre hi haurà lloc per a: - Arts fetes a mà, amb temps i dedicació. - L’essència i sensibilitat humana, que la IA no pot replicar. • Considera que la IA pot ser eina de suport en molts recursos, però: - Depèn molt del consumidor/usuari que l’alimenta. - No pot substituir la decisió profunda del motiu pel qual sorgeix una obra ni la generositat emocional de l’artista. • Es remarca que també el públic té responsabilitat a l’hora de decidir què consumeix i a què dona valor. 2.8. Viola: un personatge per prendre distància • Nadine crea el personatge Viola quasi sense pensar-hi: estava dibuixant i decideix donar-li un nom. • Amb el temps entén, a través de l’artteràpia, que Viola actua com a «tercer», com una figura que: - Li permet expressar coses pròpies sense parlar directament en primera persona. - Funciona com a distància protectora, una mediació entre ella i el dolor que vol representar. • El personatge permet: - Veure’s «des de fora». - Explorar emocions i situacions complexes amb una mica més de marge. Les presentadores destaquen com, a través de Viola, es veu: • L’ús de colors i traç per representar emocions. • L’efecte «homogeneïtzador» positiu: el lector pot seguir el personatge en escenes diverses i identificar-se amb ell. 2.9. Exposició de Nadine a Tarragona L’entrevista culmina amb la presentació d’una exposició de Nadine a Tarragona: • Lloc: Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. • Dates: tot el mes de desembre (aprox.). • Dia clau: 10 de desembre a les 18 h, coincidint amb el Dia Universal dels Drets Humans. • Contingut: - Inauguració de l’exposició. - Visita guiada amb la pròpia artista, que respondrà preguntes sobre la seva obra. - Activitats complementàries, inclosa la xerrada d’una altra activista libanesa sobre la situació al Líban. Les conductores conviden el públic a omplir el Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, destacant el valor d’utilitzar l’art per fer front al discurs creixent de l’extrema dreta i defensar els drets humans i els drets de la natura. 3. Presentació de la revista Mirades 13: estructura i línies temàtiques A la segona part, el programa se centra en la revista Mirades núm. 13, dedicada a art i drets humans. 3.1. Il·lustració i portada de Marc Volpini • La revista està il·lustrada per Marc Volpini, col·laborador habitual des de fa uns quatre anys. • Rep el repte de «fer art sobre art i drets humans», més complex del que és habitual. • Processos de treball: - Ell rep una explicació molt detallada de tots els continguts. - No intenta sumar una mica de tot, sinó centrar-se en detalls concrets d’algun article o entrevista. - Exemple: en números anteriors, com la revista sobre ajut oficial al desenvolupament o conflictes ambientals, va partir de detalls puntuals i en va fer portades conceptuals. • Novetat important: - La portada ja no inclou el títol temàtic de la revista. - Es busca que la imatge generi curiositat i obligui el lector a entrar als continguts per saber “això de què va”. - Tracten el lector «com una persona adulta» capaç d’interpretar la portada sense textualitzar-ho tot. 3.2. Dues grans seccions temàtiques La revista s’ha estructurat en dos blocs principals: Memòria, justícia i veritat Transformació i denúncia Aquest esquema manté la lògica habitual de Mirades (dos grans eixos) però adaptada a la complexitat de l’art. 4. Bloc 1 de la revista: Memòria, justícia i veritat Aquest bloc tracta com l’art i la cultura serveixen per preservar memòria, reclamar veritat i exigir justícia. 4.1. Entrevista a Isber Sabrine i patrimoni en guerra • Es presenta el cas de Isber Sabrine, arqueòleg sirià: - Antic guia turístic a Síria i investigador. - Se’n va a Barcelona per fer el doctorat en arqueologia. - Durant la seva estada, esclata la Guerra Civil a Síria. • Decideix tornar a Síria amb l’objectiu de: - Documentar i catalogar patrimoni sirià en risc. - Treballar per protegir-lo i enviar part del material cap a Turquia, evitant-ne la destrucció. • Des d’un cert anonimat inicial, la seva tasca és recollida pel New York Times, que li dona projecció internacional. • A partir d’això, rep suports i finançament i acaba creant l’ONG Heritage for Peace, dedicada a la protecció del patrimoni cultural en conflictes armats. • La connexió amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i amb la investigadora Alicia Buti obre la porta a activitats conjuntes a Tarragona sobre: - Destrucció d’obres d’art com a arma de guerra. - El cas d’Afganistan i altres exemples. - La destrucció del patrimoni com a estratègia per esborrar la memòria col·lectiva d’un poble. 4.2. Article del PNUD El Salvador i reportatge a Corbera d’Ebre El bloc articula un diàleg entre contextos internacionals i locals: Article sobre El Salvador (PNUD) • A través d’un contingut facilitat pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i canalitzat per l’Agència Catalana de Cooperació, es mostra com: - Estudiants universitaris d’El Salvador, dècades després de la fi de la guerra civil, treballen la memòria a través de la museïtzació i el cinema. - L’art i els espais expositius ajuden a reconciliar-se amb el passat i a comprendre’l millor. Reportatge «Marcats pel 38» a Corbera d’Ebre (Terra Alta) • Reportatge en format «in itinere» amb el responsable del projecte Marcats pel 38. • No es limita a Corbera d’Ebre, sinó a diversos punts de la Terra Alta, especialment a l’entorn de la serra de Pàndols. • Objectiu del projecte: - Recuperar i explicar espais devastats durant la Guerra Civil espanyola. - Fer memòria dels fets de 1938 i del patiment associat. • El reportatge segueix la persona entrevistada per diferents escenaris, permetent que l’espai físic també expliqui la història. Aquest binomi El Salvador – Corbera d’Ebre mostra com, en contextos i èpoques diferents, l’art, el cinema i la memòria històrica actuen com a eines de veritat i reparació simbòlica. 4.3. Música, refugi i dibuixos infantils en camps de persones refugiades • Article redactat pel Joan, que ha treballat en camps de refugiats a Grècia. • Dues dimensions principals: La música com a refugi dins del refugi • Explica les trobades musicals al voltant del foc com a espais de: - Descans emocional, tant per a les persones refugiades com per a les voluntàries. - Oblit temporal del patiment quotidià del camp. - Connexió amb el gaudi i el present, reivindicant que fins i tot en contextos extrems es mereixen espais de plaer i cultura. Dibuixos de nens i nenes com a testimoni del trauma • La revista recull dibuixos infantils fets en aquests camps. • Amb un traç naïf i innocent, les imatges mostren continguts extremadament crus (violència, fugides, mort, destrucció). • Posats en conjunt, revelen el pas de traumes individuals a trauma col·lectiu: molts infants representen escenes molt similars. L’art, aquí, informa i emociona alhora: els dibuixos no només commouen, sinó que expliquen una realitat que sovint s’amaga darrere de les estadístiques. 4.4. Justícia i veritat: el cas d’Anna Surinyach i el fotoperiodisme Aquest apartat culmina amb l’entrevista a la fotoperiodista Anna Surinyach, que també serà la convidada central a l’acte de presentació de la revista. • És una fotoperiodista reconeguda internacionalment, que ha treballat amb diverses ONG. • Fundadora de la revista 5W, davant la necessitat d’espais on: - Publicar fotografies i reportatges de llarg recorregut. - Mantenir la profunditat narrativa en un sistema mediàtic cada cop més superficial. • Cas paradigmàtic: - Entre 2016 i 2018, les seves fotografies de persones refugiades al Mediterrani apareixen a nombrosos diaris europeus, especialment italians. - A partir de 2019, el tema deixa d’interessar tant als mitjans: la crisi de les persones refugiades «deixa de ser notícia». En lloc de renunciar, Anna Surinyach decideix reinventar la manera d’explicar la mateixa tragèdia: • Aprèn a bussejar i col·labora amb un fotògraf subaquàtic. • Fan imprimir lones amb fotos de familiars de persones desaparegudes al mar. • Calculem aproximadament on es van ofegar i hi col·loquen aquestes lones sota l’aigua. • Les fotos subaquàtiques resultants s’exposen en una exposició a Barcelona, que recupera l’impacte emocional i polític del tema. Així, el fotoperiodisme es converteix en memòria activa i denúncia visual de violacions de drets humans al mar Mediterrani. L’episodi anuncia també l’acte de presentació de la revista: • 11 de desembre, 18:30 h. • Lloc: Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT). • Format: conversa amb Anna Surinyach al voltant de la revista Mirades 13. 5. Bloc 2 de la revista: Transformació i denúncia Aquest bloc recull experiències on l’art actua com a eina de reflexió, canvi social i denúncia política. 5.1. De nou, Nadine: il·lustració com a denúncia i teràpia col·lectiva El bloc s’obre amb l’entrevista a Nadine, que el programa ja ha desenvolupat en antena: • La revista aprofundeix en els mateixos temes: - Art com a sanació personal i col·lectiva. - Guerra, exili i memòria. - Personatge de Viola com a mediació. • Aquesta peça funciona com a pont entre el relat biogràfic i la reflexió sobre art com a transformació social. 5.2. Mirades del Món: contes infantils i intercanvi Reus – Perú • L’entitat Mirades del Món, de la xarxa de cooperació del sud de Catalunya, presenta una metodologia basada en: Contes infantils creats i intercanviats entre escoles de Reus i de Perú. L’ús de la literatura infantil com a espai per treballar drets, diversitat cultural i empatia. • El projecte porta ja 5-6 anys en marxa, generant: Ponts emocionals i culturals entre infants de contextos molt diferents. Un aprenentatge mutu sobre realitats socials i històries de vida. 5.3. Veu entre Cultures: música entre Reus i Senegal • Es recupera el treball de Veu entre Cultures, una altra entitat vinculada a la xarxa, amb presència prèvia al programa. • Es presenta el projecte musical i social: - Connexió entre Reus i Senegal a través de la música. - Participació d’artistes com Petit Tobap i Rawan. • El que neix com un projecte musical acaba convertint-se en un projecte social ampli, amb: - Treball comunitari. - Intercanvi cultural i educatiu. - Denúncia de desigualtats i racisme. 5.4. ICIP i Observatori del Deute en la Globalització: hip-hop, cinema i pau En aquest bloc també intervenen actors acadèmics i d’anàlisi crítica: • ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) i Observatori del Deute en la Globalització aporten articles que: - Analitzen l’evolució del hip-hop com a veu dels barris oprimits (origen als brown neighborhoods dels EUA). - Exploren com el cinema pot ser eina de transformació i promoció de la pau, explicant conflictes des de perspectives humanes i complexes. Aquestes aportacions mantenen la «marca de la casa» de Mirades: veus tècniques i acadèmiques que contextualitzen l’art dins de processos polítics i socials. 5.5. Amnistia Internacional i l’empoderament de la societat civil • El número inclou una entrevista a la presidenta d’Amnistia Internacional Espanya. • Tot i que no se centra específicament en art, encaixa en el bloc perquè: - Parla de defensa de drets humans i de l’empoderament de la societat civil. - Sintonitza amb la idea que l’art pot ser una eina més dins d’aquest ecosistema de resistència i denúncia. 6. Acte de presentació de la revista a Tarragona El programa tanca recordant els dos grans esdeveniments a la ciutat: 6.1. Exposició de Nadine • 10 de desembre, 18 h. • Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. • Inauguració de l’exposició de Nadine amb visita guiada i xerrada sobre el Líban. 6.2. Presentació oficial de Mirades 13 • 11 de desembre, 18:30 h. • Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT). • Conversa amb Anna Surinyach sobre fotoperiodisme, memòria i drets humans. • Assistència gratuïta; la revista s’hi repartirà en paper i de franc. Les conductores insisteixen en la importància de participar en aquestes activitats culturals a Tarragona, especialment en un context d’ascens de l’extrema dreta i discursos reaccionaris. Reivindiquen l’art com a espai de resistència, de memòria i de defensa dels drets humans. Paraules clau (tags) • art i drets humans • trauma i memòria • guerra del Líban • artteràpia • il·lustració social • Viola (personatge) • activisme artístic • intel·ligència artificial i art • fotoperiodisme • Anna Surinyach • persones refugiades • Mediterrani • camps de refugiats • música i refugi • dibuix infantil • patrimoni cultural en guerra • Heritage for Peace • memòria històrica • Corbera d’Ebre • Terra Alta • El Salvador • PNUD • Mirades del Món • contes infantils • Reus • Perú • Veu entre Cultures • hip-hop i denúncia • cinema per la pau • Amnistia Internacional • Tarragona • Ajuntament de Tarragona • Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) • Pati Jaume I • revista Mirades • La Porteria • Tarragona Ràdio Seccions amb temps 1) Editorial: la mirada social de l’art • start_second: 36 • end_second: 155 • Títol: "Editorial: inspiració, comunitat i consum d’art" • Resum: Introducció editorial al número 13 de la revista Mirades. Es qüestiona la visió romàntica de la inspiració artística i es defensa que l’art és una conseqüència social arrelada en experiències, lluites i desitjos col·lectius. Es reflexiona sobre com avui dia consumim art enmig d’una saturació d’estímuls, depenent sovint de validacions externes, i es plantegen les preguntes que preocupen els artistes: com rebrà el públic l’obra, si l’entendrà i quanta atenció hi dedicarà. 2) Presentació del programa i connexió amb la revista Mirades 13 • start_second: 155 • end_second: 242 • Títol: "Presentació de l’especial Mirades 13" • Resum: Les presentadores expliquen que l’episodi és un programa especial dedicat a la revista Mirades núm. 13. Anuncien que parlaran amb Nadine, una artista libanesa resident a Catalunya, i que es reflexionarà sobre la part social i sanadora de l’art. També recorden que La Porteria utilitza cançons d’un grup musical que denuncia temes com els privilegis de la blancor, el dret a l’habitatge i l’ascens de l’extrema dreta, reforçant l’eix d’art i justícia social. 3) Introducció i perfil de Nadine • start_second: 291 • end_second: 344 • Títol: "Qui és Nadine? Artista i terapeuta artística libanesa" • Resum: Presentació de Nadine, il·lustradora i terapeuta artística del Líban que viu a Barcelona des de fa 13 anys. Es descriu el seu estil com poètic i oníric, centrat en qüestions polítiques, protecció animal, medi ambient, gènere, guerres i justícia social. Es destaca que l’entrevista radiofònica es complementa amb una entrevista en paper a la revista Mirades. 4) Guerra, exili i naixement del projecte artístic • start_second: 344 • end_second: 482 • Títol: "De la guerra del Líban a la necessitat de crear" • Resum: Nadine explica que va néixer durant la guerra civil al Líban i que als vint-i-pocs anys va viure una altra guerra amb Israel, fet que va marcar profundament la seva trajectòria. Inicialment dibuixava per aprendre tècniques i fer imatges «boniques», però després de la guerra de 2006 el dibuix es converteix en necessitat vital i expressiva. Comença el projecte d’il·lustració (amb el personatge Viola), que li serveix per formular preguntes i processar el trauma. 5) De trauma personal a mirada col·lectiva i terapèutica • start_second: 482 • end_second: 613 • Títol: "Evolució: del dolor íntim al trauma col·lectiu" • Resum: Nadine descriu com va passar de parlar des d’un jo íntim (els seus dolors i preguntes personals) a expandir la mirada cap al que poden sentir altres humans, animals i el planeta. Reconeix que tots vivim traumes de formes diverses, no només guerres, i que el seu art s’ha anat orientant cap a aquest trauma col·lectiu. Amb la seva formació en artteràpia, defensa que l’art té poder per transformar el dolor i treballar el trauma. 6) L’art com a teràpia corporal i feedback del públic • start_second: 613 • end_second: 759 • Títol: "L’artteràpia, el cos i la resposta del públic" • Resum: Es parla de com el trauma queda congelat al cos i de la necessitat d’expressar-lo físicament a través de l’art, donant forma externa a allò abstracte. Nadine explica que va començar compartint les seves il·lustracions en un blog, sense control sobre qui les veia. El feedback de les persones que es van sentir interpel·lades per la seva obra li va donar força per continuar, recordant-li que no crea només per ella sinó per generar un diàleg amb el públic, encara que afecti una sola persona. 7) Xarxes socials vs exposicions: dos ritmes de recepció • start_second: 779 • end_second: 935 • Títol: "Consum ràpid i consum profund de l’obra" • Resum: Es compara l’impacte de conèixer l’obra de Nadine a través de xarxes socials (consum ràpid, feedback desigual) amb visitar una exposició física, on el públic hi destina temps i atenció. Nadine afirma que no es preocupa excessivament per lògiques de xarxa i algoritmes i que intenta mantenir l’autenticitat, sense deixar que la plataforma li imposi què i com ha de fer: rebutja ser obligada a actuar com a fotògrafa, videògrafa i venedora a temps complet. 8) Art, activisme i sensibilització • start_second: 965 • end_second: 1112 • Títol: "L’art com a altaveu contra la insensibilització" • Resum: Es parla de l’art com a forma d’activisme en un món on la societat està sovint insensibilitzada davant les injustícies. Nadine defensa que l’art pot: - Deixar registre del que passa al món. - Actuar com a eina de sensibilització i denúncia d’injustícies. - Moure’ns a «deixar-nos tocar» pel dolor aliè. No ho viu com una obligació, sinó com una conseqüència natural d’un ésser sensible que viu en un món ferit. 9) Intel·ligència artificial i autenticitat artística • start_second: 1129 • end_second: 1290 • Títol: "IA, creativitat i responsabilitat del públic" • Resum: Es planteja la preocupació per l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en la creació d’il·lustracions. Nadine respon que la IA li genera curiositat més que por i creu que sempre hi haurà valor per a l’art fet a mà amb temps i dedicació. Sosté que la IA pot ser una eina de suport, però que l’essència i la sensibilitat continuen sent humanes. Es destaca la responsabilitat del consumidor a l’hora d’escollir què consumeix, i s’apunta que la IA depèn molt més de qui la fa servir que no pas a l’inrevés. 10) Viola: el personatge com a distància protectora • start_second: 1290 • end_second: 1479 • Títol: "Creació de Viola i la tercera persona" • Resum: Es parla del personatge Viola, nascut de manera espontània quan Nadine decideix posar nom a la figura que dibuixa. Amb el temps, entén que Viola li permet parlar de temes que la remouen sense fer-ho directament en primera persona: és una mena de «tercer» a través del qual expressa vivències pròpies i col·lectives. Les presentadores destaquen com Viola, amb diferents colors i traços, reflecteix emocions diverses i facilita que el públic es projecti en el personatge, generant empatia i distància alhora. 11) Exposició de Nadine a Tarragona i connexió amb drets humans • start_second: 1479 • end_second: 1588 • Títol: "Inauguració al Pati Jaume I i Dia dels Drets Humans" • Resum: Es presenta l’exposició de Nadine al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, disponible durant el mes de desembre. Es destaca especialment el 10 de desembre a les 18 h, dia de la inauguració coincidint amb el Dia Universal dels Drets Humans, amb visita guiada de l’artista i una xerrada d’una altra libanesa sobre la situació al Líban. Es remarca la importància de participar en activitats culturals que construeixen narratives alternatives davant l’ascens de l’extrema dreta. 12) Maduració de l’obra: de l’individual al col·lectiu • start_second: 1588 • end_second: 1875 • Títol: "Recorregut vital, denúncia i pont entre països" • Resum: Es reflexiona amb Nadine sobre la maduració de la seva obra: del trauma individual cap a temes més amplis de justícia social i memòria col·lectiva. Nadine explica que la seva sensibilitat prové d’haver crescut en un entorn injust, que la va fer més atenta a les injustícies. Inicialment centrada en la natura i els espais verds al Líban, un cop instal·lada a Barcelona la seva vincle amb el país d’origen passa per notícies i xarxes socials, fet que la porta a denunciar des de la distància allò que passa al seu país. El seu art es converteix en pont de doble direcció: informa la gent d’aquí sobre el Líban i, alhora, transforma la seva pròpia experiència de desplaçament i pertinença. 13) Comiat de l’entrevista i crida a l’agenda cultural • start_second: 1875 • end_second: 1993 • Títol: "Comiat a Nadine i defensa dels drets humans" • Resum: Es tanca l’entrevista recordant de nou la inauguració del 10 de desembre al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona i animant la ciutadania a assistir a activitats culturals que defensen els drets humans i el medi ambient. Es vincula la programació cultural de la ciutat amb la necessitat de contrarestar el discurs creixent de l’extrema dreta. Les presentadores agraeixen a Nadine la seva generositat i anuncien que aquell mateix dia arribaran els exemplars físics de la revista Mirades 13. 14) Cortineta i tornada al format de programa • start_second: 1993 • end_second: 2008 • Títol: "Identitat de ‘La Porteria’ i transició" • Resum: Sona la identificació del programa «La Porteria», definint-lo com el programa que posa la justícia global al punt de mira i aclarint que no és un programa de futbol. Es recorda l’horari habitual (dilluns a les 3) i que està produït per la xarxa de cooperació del sud de Catalunya, donant pas al bloc dedicat als continguts de la revista Mirades. 15) Introducció al repàs de la revista Mirades 13 • start_second: 2008 • end_second: 2148 • Títol: "Com treballem la revista: il·lustració i mètode" • Resum: Es comença a parlar dels continguts de la revista Mirades 13. Es recorda que en edicions passades s’havien dedicat programes sencers a repassar-la. Es posa en valor la feina de l’il·lustrador Marc Volpini, que rep els encàrrecs més complexos (com il·lustrar conceptes econòmics o temes com l’ajut oficial al desenvolupament, la salut, els conflictes bèl·lics i ambientals). S’explica que sovint cocrean les portades, comentant propostes i significats, i que Volpini selecciona detalls concrets dels continguts per construir una imatge potent. 16) La portada sense títol i el joc amb la interpretació • start_second: 2148 • end_second: 2250 • Títol: "Portada oberta: sense títol, amb més lectura" • Resum: Es destaca la novetat de no posar el títol temàtic a la portada de la revista, deixant espai a la interpretació lliure del lector. L’objectiu és: - Tractar el lector com a subjecte actiu i adult. - Fomentar la curiositat perquè entri en els continguts buscant «de què va» la revista. - Reforçar la coherència conceptual amb el propi tema de l’art i la interpretació. 17) Continuïtat i evolució estructural de Mirades • start_second: 2250 • end_second: 2376 • Títol: "De números tècnics a un número sobre art" • Resum: Es recorda que la revista Mirades fa uns sis anys que existeix i que sempre ha funcionat amb dos blocs temàtics, sovint separats per eixos com «abans/després del conflicte» o «macro/micro». Aquesta vegada, l’art obliga a flexibilitzar l’esquema, però es manté la voluntat que el número 13 sigui reconeixible en relació amb els anteriors. També s’explica com han anat incorporant nous formats com el reportatge in situ, a més d’articles i entrevistes. 18) Definició dels dos blocs: memòria/veritat i transformació/denúncia • start_second: 2376 • end_second: 2460 • Títol: "Dues ànimes del número: memòria i canvi" • Resum: Es concreten els dos blocs temàtics del número 13 de Mirades: - Bloc 1: Memòria, justícia i veritat. - Bloc 2: Transformació i denúncia. Es comenta que, tot i el canvi de tema cap a l’art, es manté l’essència de Mirades: combinar veus acadèmiques i tècniques amb veus d’artistes i entitats de base. 19) Bloc 1 (Memòria…): Isber Sabrine i destrucció de patrimoni • start_second: 2460 • end_second: 2616 • Títol: "Patrimoni en guerra: Síria, Afganistan i memòria" • Resum: Es desenvolupa el contingut del primer bloc. S’explica l’entrevista a Isber Sabrine, arqueòleg sirià vinculat a l’URV i col·laborador amb la UNESCO, que va marxar a Barcelona a fer el doctorat i va tornar a Síria per documentar i protegir patrimoni cultural durant la guerra civil. D’aquesta experiència neix l’ONG Heritage for Peace. Es fa també referència a la investigadora Alicia Buti, que ha estudiat la destrucció d’obres d’art a l’Afganistan com a arma de guerra, i a possibles actes conjunts futurs a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per aprofundir en aquests temes. 20) El Salvador i Corbera d’Ebre: memòries creuades • start_second: 2616 • end_second: 2720 • Títol: "Museus, cinema i camps de batalla" • Resum: Es presenten dos continguts consecutius pensats com a mirall: - Un article del PNUD El Salvador, facilitat per l’Agència Catalana de Cooperació, sobre com estudiants universitaris salvadorencs treballen la memòria de la seva guerra civil a través de museus i cinema. - Un reportatge a Corbera d’Ebre i la Terra Alta, centrat en el projecte Marcats pel 38, que recorre espais afectats per la Guerra Civil espanyola, especialment a la serra de Pàndols. Es destaca que el reportatge segueix el responsable del projecte per diferents llocs, fent que el paisatge esdevingui un testimoni viu. 21) Dibuixos infantils i música als camps de refugiats • start_second: 2720 • end_second: 3080 • Títol: "Art als camps: cançons al foc i papers plens de guerra" • Resum: Es comenta l’article del Joan sobre la seva experiència als camps de refugiats de Grècia. S’expliquen dues cares de l’art en aquest context: - La música com a espai de descans i evasió dins del camp: trobades al voltant del foc on, per uns instants, persones refugiades i voluntariat es permeten gaudir i connectar amb el present. - Els dibuixos de nens i nenes, que amb traços infantils representen escenes de guerra, fugida i violència. La combinació entre innocència formal i duresa del contingut genera un impacte molt potent, mostrant el pas de traumes individuals a trauma col·lectiu. Es denuncia la tendència a infantilitzar o ridiculitzar l’art i les emocions quan, en realitat, són eines extremadament potents en contextos de crisi. 22) Bloc 2 (Transformació…): entrevista escrita a Nadine i altres disciplines • start_second: 3080 • end_second: 3239 • Títol: "Art que remou consciències: il·lustració, contes i música" • Resum: Es presenta el segon bloc, centrat en transformació i denúncia. Es destaca que comença amb la versió escrita ampliada de l’entrevista a Nadine, posant l’accent en l’art que remou consciències i provoca reflexió. A continuació es mencionen: - El projecte de Mirades del Món amb contes infantils entre escoles de Reus i Perú. - El treball de Veu entre Cultures, que crea un pont musical entre Reus i Senegal a través d’artistes com Petit Tobap i Rawan, convertint un projecte musical en un projecte social ampli. 23) Hip-hop, cinema i Amnistia Internacional • start_second: 3239 • end_second: 3259 • Títol: "Hip-hop, cinema i empoderament ciutadà" • Resum: Es menciona la participació de l’ICIP i de l’Observatori del Deute en la Globalització, que aporten articles sobre: - El hip-hop com a gènere nascut en barris oprimits dels EUA i convertit en eina de denúncia social i política. - El cinema com a eina de transformació i construcció de pau. També s’anuncia una entrevista a la presidenta d’Amnistia Internacional Espanya, que, tot i no ser específica sobre art, parla de societat civil i drets humans, ressonant amb el conjunt de la revista. 24) Invitació final a la presentació de Mirades 13 • start_second: 3259 • end_second: 3295 • Títol: "Presentació al MAMT i cloenda del programa" • Resum: Es tanca el programa recordant la presentació oficial de la revista Mirades 13 al Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) l’11 de desembre a les 18:30 h, amb la participació de Anna Surinyach. Es convida oients i ciutadania a assistir-hi, subratllant que: - L’entrada és gratuïta. - La revista es podrà endur en format imprès sense cost. - L’acte serà una oportunitat per reflexionar sobre art, memòria i drets humans des de Tarragona.
