Black Friday, oli nou i un cap de setmana ple a Tarragona

Resum general del programa Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, on es barrejen actualitat de consum, agenda cultural i festiva, memòria democràtica, feminisme i molta vida associativa de la ciutat. Els blocs principals són: • Drets de les persones consumidores en el Black Friday i compres en línia, amb l’Agència Catalana de Consum. • Cap de setmana gastronòmic i solidari: Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana a Plaça Corsini, Fòrum Binàrium de vi i tapes a la Part Alta, i activitats musicals solidàries. • Concerts i cultura: gospel solidari al Teatre Tarragona, concert de Santa Cecília de la Banda Unió Musical de Tarragona, festival de cinema REC i altres. • Carnaval i sàtira: presentació de la disfressa “Mortaventura” de la Colla La Bota i Dibax al Serrallo. • Memòria democràtica, pressupostos municipals i 25N: repàs setmanal amb tallers sobre la Torre del Pretori com a espai de memòria, els nous pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona i la violència masclista. • Presència constant del Port de Tarragona, projectes de ciutat (residus, clavegueram, ICIQ, plans de Diputació) i publicitat de serveis i festivals locals. 1. Obertura del programa i to general Presentació i humor inicial Des de l’Estudis de Tarragona Ràdio a l’Avinguda Roma (codi postal 43005), el programa arrenca amb la sintonia i els locutors habituals. • Es fa broma amb l’absència de Pep Sunyer (de viatge) i el seu francès. • Es comenta el cansament amb el Black Friday convertit en Black Month i l’arribada del Cyber Monday. • Es posa sobre la taula el tema central: consum i drets durant el Black Friday. "Es Black Month, perquè dura... Ara ja no és ni una setmana, ja és tot el mes" El programa es presenta com una porta al cap de setmana intens d’activitats a Tarragona i entorn del Camp de Tarragona. 2. Editorial sobre límits personals: “Pizza amb pinya” La metàfora de la pizza i dir “no” La professora Ester Neila, opinadora del dia, utilitza el debat etern pizza amb pinya sí o no com a metàfora per parlar de límites personals i autoestima, especialment en adolescents. Idees clau: • Tothom sap dir ràpidament “no vull piña a la pizza”, però costa molt més dir: - No m’agrada com em parles. - No vull que em posis aquest mote. - No vull que em empenyis la motxilla o em facis burla. • Diferencia entre gustos i intoleràncies/al·lèrgies: el cos et diu quan un aliment et fa mal. Socialment, en canvi, no hi ha “analítiques” que indiquin que una relació et fa mal, però el resultat és pitjor: - Autoestima que s’enfonsa (“com el crack del 29”). - Culpabilització de la víctima (pensar que es mereix el tracte). • Crida a famílies, professorat, IMET i agents educatius: - Educar des de petits perquè sàpiguen què és el respecte. - Que aprenguin a marcar límits i verbalitzar allò que no volen tolerar. "Perquè tot no val, ni amb 3 anys ni amb 50" La secció defensa que el respecte és com la pizza meitat i meitat: primer cap a un mateix, després cap als altres. 3. Black Friday i drets de les persones consumidores Normativa, inspeccions i publicitat enganyosa Convidada: Carme Torres, cap de secció de l’Agència Catalana de Consum a Tarragona. 3.1. Black Friday consolidat • El Black Friday ha passat de ser una moda importada dels EUA a ser una de les dates de més consum de l’any. • Ha saltat del comerç electrònic a tots els sectors: botigues físiques, perruqueries, etc. 3.2. Principals riscos La preocupació principal de Consum és la publicitat enganyosa: • Pujar preus dies abans per inflar el descompte. • No informar clarament del preu anterior o del percentatge de descompte. Requisits legals: • Quan s’anuncia un descompte, s’ha de comparar amb el preu més baix dels últims 30 dies en aquell establiment. • A l’etiqueta hi ha de constar: - Preu anterior i preu actual, o - Percentatge de descompte. • No val només un cartell “Oferta 200 €” sense referència prèvia. 3.3. Inspeccions 2024 • Increment molt gran dels controls en línia: - Fins a 100 empreses controlades per internet (25 l’any anterior). - Seguiment de 10.000 productes (2.500 l’any anterior), amb eines informàtiques que registren l’evolució del preu. • L’any anterior (campanya 2024): - 17 expedients sancionadors oberts per Consum (a banda dels de Comerç). - Possibles sancions de fins a 100.000 € per cas. 3.4. Com s’escullen empreses i productes Criteris: • Sectors amb més descomptes (electrònica, moda, etc.). • Antecedents d’incompliments en anys anteriors. • Reclamacions i denúncies rebudes. • Sistema informàtic que rastreja preus i permet provar incompliments. 3.5. Compres per internet vs botiga física Compres en línia: • Per llei, hi ha 14 dies de dret de desistiment des de la recepció del producte, encara que sigui Black Friday o rebaixes. • Cal revisar les condicions generals: - Qui paga les despeses de devolució. - Terminis d’entrega. - Avisos de demora per volum de comandes (si s’informa, després no es pot reclamar per retard). Botiga física: • No hi ha dret legal generalitzat a tornar un producte si “no m’agrada” o “no em queda bé”. • El dret a devolució depèn de la política comercial de cada establiment. • Cal preguntar abans de comprar: - Si es pot canviar. - Si tornen diners o fan val. - Si el val té caducitat. "Es rebaixa el preu, però no es rebaixen els drets" Garanties: • Mateixa garantia per productes rebaixats que per productes a preu normal. • Si en botiga es pot pagar amb targeta habitualment, en període de rebaixes també. 3.6. Black Friday vs rebaixes • Jurídicament el Black Friday és un període de rebaixes més. • La regla del preu més baix dels últims 30 dies s’aplica igual a: - Rebaixes estacionals. - Campanyes de Nadal. - Black Friday, etc. 3.7. Consell de consum responsable • Pressió comercial molt forta: mòbil, carrers, botigues, correu. • Recomanacions: - Fer una pausa i preguntar-se si realment ho necessitem. - Fixar un pressupost per Black Friday i regals de Nadal. - Comparar preus entre establiments (preus lliures). - Fer seguiment previ del producte per detectar trampes de preu. - Guardar sempre els tiquets, perquè són la veritable garantia (el resguard de targeta no especifica el producte). 3.8. Factures elèctriques: la nova estrella de les reclamacions • Fa uns anys, el gran focus eren les operadores de telefonia; ara, el subministrament elèctric és el servei amb més reclamacions a l’Agència Catalana de Consum. • Problemes típics: - Errors de facturació o imports desmesurats. - Manca de facturació durant mesos i càrrega posterior acumulada. Consells: • Revisar detalladament les factures i comparar-les mes a mes. • Verificar que es factura cada mes correctament. • En cas de problema: - Primer, reclamar a l’empresa (telèfon, oficina, formulari web; guardar número d’incidència). - Si no es resol, acudir als organismes de consum (com l’Agència Catalana de Consum). Carme Torres confirma que, malgrat la burocràcia feixuga, els canals per reclamar existeixen i són accessibles. 4. Cap de setmana gastronòmic: Oli nou i Fòrum Binàrium 4.1. Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana a Plaça Corsini Convidada: Montse Gelong, responsable de comunicació de la D.O.P. Siurana. 4.1.1. 25è aniversari de la Fira de l’Oli nou a Tarragona • Espai: Plaça Corsini, a tocar del Mercat Central. • Motiu: celebrar l’oli nou d’oli d’oliva verge extra D.O.P. Siurana, principalment d’oliva arbequina. • Any especial: - Després de campanyes molt dolentes per sequera, enguany hi ha collita mitjana però de qualitat excel·lent. - La fira creix amb 4 estands més. 4.1.2. Què diferencia l’oli Siurana D.O.P. • Només és D.O.P. Siurana l’oli d’oliva verge extra amb el segell de la D.O.P. a l’etiqueta. • Garanties del segell: - Qualitat màxima: tots els lots passen per laboratori i panel de tast extern. - Traçabilitat total: olives, elaboració i envasat dins del territori Siurana (El Priorat, Baix Camp, El Tarragonès, etc.). - S’evita “donar gat per llebre” i es preserva el gust de casa. Característiques organolèptiques: • Oli arbequí equilibrat, fruitat mitjà-intens, aromàtic, elegant i polivalent. • A l’oli del raig (sense filtrar, acabat de fer) es noten molt els verds intensos: carxofa, fulla, herba, tomatera, fruita verda, plàtan, ametlla, etc. • Cada cooperativa i zona aporta matisos propis dins del territori de la D.O.P. Siurana. 4.1.3. Activitats destacades de la Fira • Venda i tast d’oli nou (també oli del raig) en formats variats: garrafes de 5 l, ampolles per a regal, etc. • Concurs d’allioli (iniciat l’any anterior): - Es fa dissabte a les 10 h a Plaça Corsini. - El guanyador s’emporta 10 litres d’oli, i totes les persones participants reben oli. • El teu pes amb oli (8a edició): - Clàssic de la fira: qui guanya s’emporta el seu pes en litres d’oli. - Enguany, per celebrar els 25 anys, també rep l’equivalent en euros per comprar al Mercat Central i al Mercat de Torreforta. • Sorteig de lots: - 15 lots d’oli + un premi especial de 25 litres d’oli (dissabte a les 20 h). • Berenar infantil de pa amb oli i xocolata. • Vermut solidari i tastos dirigits. • Concerts: - Divendres, 20–21 h: música amb Àulia Frank (versions en català). - Dissabte: actuació del Tarragona Rock Choir amb 50 cantants. Edició especial pandèmia: • La Montse recorda amb orgull que la Fira de l’Oli de Tarragona és l’única que es va celebrar també el 2020, en ple confinament municipal, adaptada amb distàncies i mascaretes. 4.1.4. Preus i consum d’oli • Preu orientatiu fira 2024: garrafa de 5 l = 43 € (uns 8,5 €/l), més barat que l’any anterior gràcies a major disponibilitat. • Consum mitjà a l’Estat: 7,2 l/persona/any (una garrafa i mitja; a zones productores potser uns 10 l). • Cost mensual aproximat: uns 8 €/mes per família, que la Montse defensa com una inversió en: - Salut i alimentació mediterrània. - Manteniment del paisatge agrari i lluita contra el canvi climàtic. - Prevenció de grans incendis i abandonament rural. "És salut, és mantenir el paisatge viu, és lluita contra el canvi climàtic" 4.2. Fòrum Binàrium Tardor a la Part Alta Convidat: Gerard Esquerrer, de la Bodega Gerard, organitzador. 4.2.1. Format i filosofia • Lloc: Plaça del Fòrum, al cor de la Part Alta de Tarragona, a prop de la Rambla Nova i de l’Amfiteatre Romà. • Edició de tardor, complementària a la de primavera. • Eix central: vi i tapes quilòmetre zero, sempre amb causa solidària. Activitats: • Degustacions de: - Vins de cellers de proximitat (novetats de tardor). - Cerveses artesanes. - Vermuts de la zona. - Tapes elaborades pels bars de la plaça del Fòrum. • Projecció i tast històric amb TarraContigua: - Recurs 3D que mostra la imatge de Tàrraco des de la mateixa plaça. • Concerts i música en directe (grups locals, com Les Roses, Mollt, Vergüenza Ajena, etc.). 4.2.2. Dimensió solidària: Índia • Part dels 15 € del tiquet es destina a un projecte solidari a l’Índia. • Impulsat per persones de Tarragona (amigues del Gerard) que hi fan cursos de cuina i suport en comunitats que no tenen cuines adequades ni hàbits alimentaris diversos. • Hi ha una tapa solidària: fideuada al curri amb verdures. Els cellers també cedeixen part del marge del tiquet solidari, cosa que l’organització agraeix especialment. 4.2.3. Estat de la Bodega i projectes El Gerard explica que: • Estan “a tope” amb la campanya de Nadal. • Tenen projectes nous per a l’any vinent, encara confidencials, que il·lusionen molt. • Vol “anar cremant etapes”, i el Fòrum Binàrium n’és una de clau. 5. Concerts i cultura: Gospel, banda i més 5.1. Concert de gospel solidari al Teatre Tarragona Convidats: • Salvador Graner, director de Càritas Diocesana de Tarragona. • Teresa Feliu, delegada de Mans Unides a Tarragona. 5.1.1. 15è Concert Solidari de Gospel • Data i lloc: diumenge, Teatre Tarragona, a la Rambla Vella. • Formació: The Gospel Viu Choir, dirigits per Moisés Sala. • Espectacle: Revolution, estrenat al Palau de la Música Catalana amb gran èxit. Lema del concert: "La pau, la justícia i la dignitat de totes les persones" Context: • El món viu temps difícils: guerres, fam, destrucció, genocidis, vulneració de drets humans. • El lema apel·la a no caure en la indiferència i a mantenir l’esperança. El gospel com a eina de transformació: • No és només entreteniment, sinó missatge profund de compromís social i amor. • Forma part del projecte Solidarity Gospel Sense Fronteres, que porta música a: - Hospitals. - Presons. - Països en conflicte (Índia, Madagascar, Perú, Geòrgia…). Paraules de Teresa Feliu sobre la filosofia del cor: "El gospel no va de tenir ni de competir, va de ser i de compartir" Entrades i aportacions: • Entrades a través de la taquilla del Teatre Tarragona i canals online. • Per qui no hi pugui assistir: aportacions via Bizum 07673 amb el concepte Concert. 5.1.2. Projectes de Càritas i Mans Unides Càritas Diocesana de Tarragona: • Engega un nou Servei d’Assessorament Jurídic Social, ja operatiu a partir de gener. • Objectiu: abordar la pobresa com a fenomen complex, que sovint inclou problemes jurídics (habitatge, papers, drets laborals…). Mans Unides Tarragona: • Participa a la Coordinadora d’ONGs i a la Setmana dels Drets Humans. • Organitza xerrades, exposicions, documentals i accions de sensibilització. 5.2. Concert de Santa Cecília de la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) Convidat: Jordi Massip, director de la Banda Unió Musical de Tarragona. 5.2.1. Estructura del concert • Lloc: Teatre Tarragona. • Tradició: concert anual de Santa Cecília (patrona de la música) amb totes les seccions: - Banda infantil. - Banda juvenil. - Big Band “Big Bam Boom”. - Banda simfònica titular. El concert funciona gairebé com un “final de curs avançat” per tot l’ecosistema de la BUMT. 5.2.2. Fil conductor: música original per a banda • Temàtica d’enguany: posar en valor la música escrita específicament per a banda. • Altres anys: música de dones compositores, bandes sonores de cinema, etc. • Es vol destacar: - El pasdoble de concert, pensat per a sala, més elaborat que el pasdoble festiu de carrer. - Les possibilitats tímbriques dels instruments de vent-fusta, vent-metall i percussió. Jordi Massip explica el sistema de nivells (1 a 6) de repertori, heretat de la tradició americana: • Nivell 1: obres molt senzilles (pocs ritmes i notes, per bandes d’iniciació). • Nivell 6: màxim nivell de dificultat tècnica i musical, per a bandes simfòniques consolidades. En el concert sonen obres de diferents nivells interpretades per cada formació. 5.2.3. Entrades exhaurides i sorteig • Les entrades estan pràcticament exhaurides; la banda n’ha reservat algunes per sortejar entre els oients de Tarragona Ràdio. • En directe s’atenen trucades i es regalen un parell d’entrades a una oient (Roser Andreu), que les recollirà a la guixeta del Teatre. 5.3. Altres propostes culturals i de cap de setmana Al llarg del programa i del resum setmanal apareixen múltiples actes: • Festival REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25a edició): - Sessions “Vermut, Cinema i Vermut” al Serrallo. - “Pantalla Tarracó”, que converteix espais urbans en sales de cinema. • Festival SCAN Tarragona de fotografia contemporània al Moll de Costa del Port de Tarragona: - Exposicions “Talent latent”, “El despertar d’Ícar”, fotollibres, mostra de Paula Artés, SCAN Films, projecte de Mer Houseman, etc. - Fil conductor: l’aigua com a inspiració. També es menciona l’estrena de la darrera temporada de Stranger Things i pel·lícules com Flores para Antonio i una versió cinematogràfica de Mar i cel, tot i que només s’hi dedica una breu pinzellada. 6. Carnaval i sàtira: “Mortaventura” al Serrallo Convidat: Toni Garcia, de la Colla La Bota, que aquesta vegada s’al·lia amb Divax. 6.1. La festa “Mortaventura” • Lloc: Espai d’Entitats del Serrallo, barri mariner de Tarragona. • Data i hora: dissabte a partir de les 21 h. • Format: - Sopar i festa oberta a tothom (entrades a 0 €). - Presentació de la disfressa del Carnaval 2026 de La Bota i Divax. • Objectiu: - Fer festa. - Captar nous integrants per a la colla. - Mostrar la disfressa amb la potència visual aportada per Divax. 6.2. Temàtica i crítica Títol: “Mortaventura, la sàtira més decadent, divertida, decadentment divertida”. Claus interpretatives: • Crítica satírica a: - La decadència del model de parc temàtic del territori (es fa al·lusió implícita a PortAventura). - La dependència turística d’aquest model a les comarques del Camp de Tarragona. - Projectes com el Hard Rock i determinades apostes urbanístiques i econòmiques. • To habitual de La Bota: àcid i reivindicatiu. 7. Resum setmanal: memòria democràtica, pressupostos i 25N En el tram final, Abril Rius condueix la secció “4 dies i 1 hora. El millor de la setmana”, on es recullen les peces més rellevants que han passat pel programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40. 7.1. Torre del Pretori com a lloc de memòria democràtica Acte institucional: declaració de la Torre del Pretori (coneguda com a presó de Pilats) com a lloc de memòria democràtica. Intervenció destacada: Carlos Prieto, delegat del Govern a Catalunya. Punts clau: • La Torre del Pretori va ser presó franquista després de la caiguda de Tàrraco el 1939. • Hi van passar més de 9.000 presos polítics en condicions inhumanes; en alguns moments, 1.350 persones amuntegades en un espai per a 100. • S’hi rememora la història d’Elisa Cardona Uller, única dona afusellada al Camp de Tarragona: - Condemnada a mort per consell de guerra el març de 1939, sense proves concloents. - Traslladada a la presó de Pilats, on mantenia l’esperança d’un indult. - Afusellada el 22 d’abril de 1939 al turó de l’Oliva juntament amb altres 22 presos. "El deute històric que té l’Estat amb Tarragona no és únicament econòmic ni d’infraestructures, és també un deute memorístic" Es confirma la incoació de l’expedient al BOE per declarar el Pretori espai de memòria democràtica. 7.2. Pressupost municipal 2026 de l’Ajuntament de Tarragona Convidada: Isabel Mascaró, tinenta d’alcalde d’Hisenda. 7.2.1. Característiques del pressupost • Import: 236 milions d’euros. • Aprovació al plenari amb suport de: - Govern municipal (PSC). - En Comú Podem, Junts per Catalunya i regidors no adscrits. • Vots en contra: Esquerra Republicana, PP i Vox. Isabel Mascaró destaca: • Tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a 1 de gener, tot i govern en minoria. • Voluntat de consens i estabilitat per avançar en millores de la ciutat. Prioritats: • Habitatge social: - Impuls a la construcció via ESMUSA i altres instruments. - 1,5 M€ destinats a la compra d’habitatges per destinar-los a lloguer social. - Repartiment per barris per evitar concentració i permetre triar zona. • Barr i ciutat: - Millores a l’espai públic i serveis. - Inversions en asfaltat, projectes de barri i patrimoni (muralla, Teatre Metropol, Mercat del Fòrum, etc.). • Subvencions a comunitats de propietaris: - 250.000 €/any durant 4 anys (1 M€ total) per millorar accessibilitat i condicions dels edificis, especialment a la Part Baixa. També es destaca el deute viu de l’Ajuntament en mínims històrics. 7.2.2. Debat polític a la tertúlia Esquerra Republicana (Maria Roig): • Consideren que el pressupost no reflecteix un projecte clar de ciutat. • Denuncien incompliments d’acords anteriors (com el centre cívic de Sant Pere i Sant Pau). • Critiquen la gestió dels carrils bici (Avinguda d’Andorra, Pere Martell, Prat de la Riba): - Reclamen coherència de xarxa (no trams aïllats). - Es queixen de manca de diàleg final: una segona reunió de negociació de pressupostos se’ls hauria cancel·lat i no s’ha reprès. PP (Maria Mercè Martorell): • Destaca positivament: - Tercer pressupost consecutiu aprovat a temps. - Baixada de deute municipal. - Inversió en asfaltat i urbanisme de proximitat. • Defensa que no tots els carrils bici són adequats; alguns, com el de Pere Martell, considera encertat suprimir-los. 7.3. Violència masclista i 25N Dimarts el programa va dedicar bona part de la graella al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones (25N). 7.3.1. Violència masclista i sistema judicial Convidades: Jennifer Macía Morilla i Begoña Cojara Illa, copresidentes de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT (Col·legi d’Advocats de Tarragona). Dades i punts destacats: • S’han atès 1.667 dones víctimes de violència masclista (xifra provincial; 618 a Tarragona ciutat) fins al 30 de setembre, només en l’àmbit del torn d’ofici especialitzat. • Les xifres no inclouen: - Denúncies sense continuïtat. - Casos on la víctima renuncia a l’advocat/da. - Situacions que no arriben a denunciar-se. Rols de l’advocacia: • No només assistència legal, sinó també acompanyament integral: - Informar de la xarxa de recursos (CIAT, CIE, serveis socials, entitats). - Rompre la solitud i la por en el procés judicial. • La violència masclista s’ha diversificat: - Ja no és només física o psicològica. - Augment de violència econòmica, digital, de control tecnològic, etc. 7.3.2. Espais segurs a la URV Convidada: Cília Vilem, responsable de la Unitat d’Igualtat de la URV. Projecte “URV Espais Segurs”: • Objectiu: repensar els campus universitaris amb perspectiva de gènere i feminista. • Metodologia: mapes amb gomets on l’estudiantat identifica punts on se sent insegur, especialment de nit (aparcament, passadissos foscos, racons, etc.). • S’ha detectat que: - Els accessos (dins-fora del campus) i alguns interiors de facultats generen sensació d’inseguretat. - Problemes sovint lligats a il·luminació, disseny d’espais i visibilitat. Concepte clau: • No es tracta només de seguretat física sinó de sensació de seguretat i de drets: - Les dones són majoria als tres col·lectius (estudiantat, PDI i PAS) i han de poder moure’s amb llibertat i tranquil·litat. - Cal canviar la mentalitat de qui se sent legitimat a assetjar, més que no pas criminalitzar la foscor o les plantes d’un jardí. "La foscor no agredeix; les plantes no assetgen" 7.4. Open Arms i 10 anys de rescat al mar Convidat: Gerard Canals, coordinador d’operacions i cofundador d’Open Arms. Context: • El vaixell d’Open Arms està amarrat al Port de Tarragona coincidint amb els 10 anys de l’ONG. • Es fa un simulacre de rescat amb alumnat de l’Institut Jaume I de Salou i es projecta el documental “Tu Quim, rescat al mar Egeu” al Teatre Tarragona. Missatge principal: • En 10 anys, Open Arms ha salvat unes 72.000 persones al mar. • La seva tasca continua sent la mateixa: - Localitzar embarcacions en perill. - Rescatar el màxim de vides possible. - Portar-les a un port segur. • Tot i la precarietat i irregularitat de moltes vides migrades a Europa, per moltes d’aquestes persones és millor que la situació als països d’origen. Evolució dels mitjans: • Inici a Lesbos (2015) com a socorristes de platja. • Incorporació de motos d’aigua (vehicles pensats per rescatar una persona, no 300). • Més endavant arriben les primeres barques de rescat com les actuals. El documental mostra d’on venen les persones que migren (per exemple, des del Senegal) i la determinació de pares i mares de creuar el mar per garantir futur als fills. 7.5. Altres continguts literaris i festius 7.5.1. Presentacions de llibres • “L’obra polonesa” de Vicenç Villatoro (llibreria Adserà, dins del cicle literari de tardor): - Protagonista: espia israelià d’origen polonès. - Novel·la breu, accessible però literàriament exigent. - Reflexió sobre identitat i nacionalitat (què diu el DNI vs. què sentim que som). • “L’amagatall” de Teresa Duc: - Nissaga familiar al llarg de tres segles (1812–2128). - Inclou episodis com la Guerra del Francès a Tarragona i un futur pròxim el 2126. - Explora orígens, memòria i secrets familiars. - L’“amagatall” és físic i també el lloc interior on les persones guarden secrets. 7.5.2. Altres actes de cap de setmana • Encesa de llums de Nadal: - Nova ubicació principal: Plaça de la Font, davant l’Ajuntament de Tarragona (l’edifici consistorial de la ciutat, a la Plaça de la Font). - També encesa especial al Mercat Central. • Accions culturals sobre el Cardenal Gaspar Cervantes: - Itinerari teatralitzat “Tarragona amb els ulls del cardenal Cervantes” per descobrir la ciutat del segle XVI, vinculada al Seminari Tridentí i els orígens universitaris (avui URV). 8. Publicitat i context de ciutat Al llarg del programa apareixen diverses falques publicitàries que dibuixen el context institucional i econòmic de Tarragona i El Tarragonès: • Ajuntament de Tarragona: - Pla Tarragona 26 amb nou servei de recollida de residus i neteja. - Obres per millorar la xarxa de clavegueram (tècniques sense rasa per minimitzar molèsties). - Missatges sobre una ciutat més neta, eficient i sostenible. • Rodalies de Catalunya / Renfe: - Millores als trens regionals del sud de Catalunya, més connexions i recuperació de línies (R13 Barcelona–Lleida). • Diputació de Tarragona – Pla Impuls DIPTA: - Suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals. • Port de Tarragona: - Promociona el Moll de Costa com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, teatre, esport i gastronomia marinera al Serrallo. • Ematsa: - Explica les obres de clavegueram a Tarragona i La Canonja. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): - Institut de referència en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització, ubicat al campus Sescelades, amb 250 científics de 40 nacionalitats. • Tanatori Municipal de Tarragona: - Reforma de 3,2 M€ per millorar instal·lacions i serveis fins a 2026. • Obramat: - Productes per a eficiència energètica en construcció i reforma (panells solars, aerotèrmia, finestres a mida…). • ONCE: - Promoció del cupó extra de Nadal. • Tarragona Ràdio: - Campanya per a anunciants (promoció “nou comerç”, contractes anuals, etc.). Aquestes falques reforcen la imatge d’una ciutat amb una graella de programació rica, un ecosistema institucional actiu i una clara aposta per cultura, sostenibilitat i economia local. 9. Interlocutors principals • Núria Cartanyà (locutora, conductora del programa). • Miquel González (locutor, co-conductor i responsable de diversos espais). • Abril Rius (locutora, responsable del resum setmanal). • Pep Sunyer (locutor habitual, esmentat però no present). • Ester Neila (opinadora, professora de primària). • Carme Torres (Agència Catalana de Consum, cap de secció a Tarragona). • Montse Gelong (responsable de comunicació de la D.O.P. Siurana). • Gerard Esquerrer (Bodega Gerard, organització Fòrum Binàrium). • Salvador Graner (director de Càritas Diocesana de Tarragona). • Teresa Feliu (delegada de Mans Unides Tarragona). • Jordi Massip (director de la Banda Unió Musical de Tarragona). • Roser Andreu (oient guanyadora d’entrades). • Toni Garcia (Colla La Bota). • Isabel Mascaró (tinenta d’alcalde d’Hisenda, Ajuntament de Tarragona). • Maria Roig (Esquerra Republicana). • Maria Mercè Martorell (Partit Popular). • Jennifer Macía Morilla i Begoña Cojara Illa (ICAT, Comissió d’Igualtat). • Cília Vilem (Unitat d’Igualtat URV). • Gerard Canals (cofundador i coordinador d’operacions d’Open Arms). • Vicenç Villatoro (escriptor). • Teresa Duc (escriptora). • Carlos Prieto (delegat del Govern a Catalunya). • Maria Grau (sotspriora de la Congregació de la Sang). 10. Tags rellevants • Black Friday • Consum responsable • Agència Catalana de Consum • Publicitat enganyosa • Compres en línia • Drets del consumidor • D.O.P. Siurana • Oli d’oliva verge extra • Fira de l’Oli nou • Plaça Corsini • Fòrum Binàrium • Part Alta • Plaça del Fòrum • Solidaritat Índia • Mans Unides • Càritas Diocesana de Tarragona • The Gospel Viu Choir • Concert solidari • Teatre Tarragona • Banda Unió Musical de Tarragona • Concert de Santa Cecília • Carnaval de Tarragona • Colla La Bota • Mortaventura • Divax • Serrallo • Memòria democràtica • Torre del Pretori • Presó de Pilats • Elisa Cardona Uller • Ajuntament de Tarragona • Pressupost municipal 2026 • Habitatge social • Carrils bici • Violència masclista • 25N • ICAT • URV • Espais segurs • Open Arms • Port de Tarragona • Festival REC • SCAN Tarragona • Vicenç Villatoro • Teresa Duc • Tarragona Ràdio • La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 11. Seccions amb temps (start_second / end_second) 11.1. Obertura i presentació del programa • Inici i salutacions - start_second: 0 - end_second: 90 - section_title: "Benvinguda, equip i arrencada de divendres" - section_summary: Presentació del programa "La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" amb Núria Cartanyà, Miquel González i Abril Rius, menció a Pep Sunyer absent però escoltant, to distès i humorístic. • Black Friday com a tema central del dia - start_second: 86 - end_second: 182 - section_title: "Introducció al Black Friday i consum" - section_summary: Debat inicial informal sobre el Black Friday convertit en Black Month, saturació d’ofertes i comentari de la pràctica de pujar preus abans de rebaixar. S’anuncia que es parlarà amb l’Agència Catalana de Consum. 11.2. Avanç d’agenda del cap de setmana • Presentació ràpida d’activitats del cap de setmana - start_second: 182 - end_second: 352 - section_title: "Teaser: Fira de l’Oli, Fòrum Binàrium i concerts" - section_summary: Primera passada ràpida per la Fira de l’Oli a Plaça Corsini, el Fòrum Binàrium de tardor a la Plaça del Fòrum, concerts de la Banda Unió Musical de Tarragona i concert de gospel solidari amb Mans Unides i Càritas. S’anuncia un sorteig d’entrades per al concert de la BUMT. • Presentació de "Mortaventura" i resum setmanal - start_second: 334 - end_second: 396 - section_title: "Carnaval 2026 i anunci del resum setmanal" - section_summary: Introducció de la festa Mortaventura al Serrallo, organitzada per La Bota i Divax, per presentar la disfressa del Carnaval 2026. Es comenta també que a partir de les 10 h hi haurà una hora destinada al resum del millor de la setmana. • Cinema i tancament del bloc d’avanç - start_second: 396 - end_second: 441 - section_title: "Estrenes de cinema i agraïments d’equip" - section_summary: Breu menció a estrenes com la nova temporada de Stranger Things i pel·lícules com "Flores para Antonio" i una adaptació de "Mar i cel". Tancament amb l’agraïment a l’equip tècnic i de producció de Tarragona Ràdio. 11.3. Editorial d’Ester Neila: límits i pizza amb pinya • Introducció al tamacle de l’opinadora - start_second: 441 - end_second: 503 - section_title: "Debat etern: pizza amb pinya i respecte" - section_summary: Els locutors juguen amb el tema pizza amb pinya sí o no i introdueixen l’opinadora Ester Neila, professora de primària, que parlarà de la importància de dir "no". • Peça completa d’Ester Neila - start_second: 503 - end_second: 701 - section_title: "Aprendre a dir no: de la pizza a l’autoestima" - section_summary: Reflexió en castellà d’Ester Neila que utilitza l’exemple de la pizza per ensenyar adolescents a verbalitzar allò que no els agrada en les relacions socials (mots, burles, agressions). Es remarca la necessitat d’educar en límits des de la infància i s’adverteix sobre el dany invisible a l’autoestima quan no s’aturen les faltes de respecte. 11.4. Bloc de publicitat i serveis • Falques diverses (Nadal, residus, transports, etc.) - start_second: 701 - end_second: 901 - section_title: "Falques institucionals i comercials" - section_summary: Publicitat de l’ONCE (cupó de Nadal), Ajuntament de Tarragona (pla de residus i neteja), millores de Rodalies de Catalunya, Pla Impuls Dipta de la Diputació de Tarragona, festival SCAN de fotografia, Obramat (eficiència energètica) i festival REC de cinema. 11.5. Entrevista sobre Black Friday i consum (Carme Torres) • Arrencada de l’entrevista: context del Black Friday - start_second: 912 - end_second: 983 - section_title: "El Black Friday vist des de Consum" - section_summary: Núria situa el Black Friday com a data ja plenament implantada i pregunta a Carme Torres per la seva consolidació i efectes en el consum, tant en comerç electrònic com físic. • Publicitat enganyosa i obligacions d’informació - start_second: 983 - end_second: 1114 - section_title: "Preus, descomptes i inspeccions" - section_summary: Carme explica que la principal preocupació és la publicitat enganyosa (pujar preus abans, no mostrar el preu anterior). Detalla la campanya d’inspecció amb més empreses en línia i 10.000 productes monitoritzats. • Com s’escullen comerços i eines per rastrejar preus - start_second: 1114 - end_second: 1209 - section_title: "Selecció de sectors i sistemes informàtics" - section_summary: Es descriuen criteris de selecció de sectors i comerços (reclamacions, antecedents) i l’ús d’aplicacions que permeten acreditar pujades prèvies de preu. Es recomana al consumidor fer seguiment de preus amb apps pròpies. • Normativa dels 30 dies i diferència amb rebaixes - start_second: 1209 - end_second: 1252 - section_title: "El preu més baix dels darrers 30 dies" - section_summary: S’explica que el descompte ha de referir-se al preu més baix dels últims 30 dies en aquell establiment, i que aquesta regla s’aplica a tots els períodes de rebaixes, no només al Black Friday. • Resultats sancionadors i perfil de comerços - start_second: 1252 - end_second: 1340 - section_title: "Expedients i responsabilitats" - section_summary: Es comenta que la campanya anterior va generar 17 expedients sancionadors, amb possibles multes fins a 100.000 €. Carme distingeix entre desconeixement en petits comerços i pràctiques deliberades en grans superfícies. • Drets de devolució en línia i en botiga física - start_second: 1363 - end_second: 1431 - section_title: "Desistiment, canvis i garanties" - section_summary: Carme recorda el dret de desistiment de 14 dies en compres en línia i que en botigues físiques la devolució per motius de gust és opcional i depèn de la política de l’establiment. Recomana informar-se bé sobre terminis i tipus de devolució. • Comparativa Black Friday – rebaixes estacionals - start_second: 1450 - end_second: 1546 - section_title: "Un període de rebaixes més" - section_summary: Explica que, des del punt de vista de Consum, el Black Friday és un període de rebaixa com qualsevol altre, i que el control de preus i publicitat enganyosa és similar al de les rebaixes de gener o d’estiu. • Focus en comerç electrònic i rols de missatgeries - start_second: 1546 - end_second: 1671 - section_title: "Compres en línia, lliuraments i condicions" - section_summary: Es destaca que el pes del Black Friday continua essent principalment en línia i per això la inspecció s’hi centra. S’analitza el paper de les empreses de missatgeria, la importància de llegir condicions d’entrega i quan es pot reclamar per retards. • Inspeccions a Tarragona i campanya de conscienciació - start_second: 1671 - end_second: 1875 - section_title: "Inspeccions sobre el terreny i consum responsable" - section_summary: Carme comenta que hi ha inspeccions presencials a diversos tipus de comerços a Tarragona. Insisteix en la necessitat de consum responsable: no endeutar-se, comparar preus i reflexionar sobre la necessitat real de les compres. • Guardat de tiquets i problemes amb la llum - start_second: 1875 - end_second: 2060 - section_title: "Tiquets, garanties i subministrament elèctric" - section_summary: Es remarca que el tiquet és essencial per a la garantia i que el comprovant de targeta no n’és substitut. S’aborda el canvi de focus de les reclamacions cap al subministrament elèctric i es donen pautes per revisar factures i reclamar. 11.6. Bloc de publicitat i patrocinis • Port de Tarragona, Ematsa, ICIQ, Obramat, REC… - start_second: 2082 - end_second: 2204 - section_title: "Falques de ciutat i festivals" - section_summary: Nova tanda de falques: Port de Tarragona com a espai cultural, obres de clavegueram Ematsa, ICIQ, campanya publicitària de Tarragona Ràdio, festival REC, etc. 11.7. Fira de l’Oli nou D.O.P. Siurana • Inici de l’entrevista amb Montse Gelong - start_second: 2204 - end_second: 2330 - section_title: "25 anys de Fira de l’Oli nou a Tarragona" - section_summary: Presentació de la Fira de l’Oli nou a Plaça Corsini, celebració del 25è aniversari, explicació de la situació de collita (mitjana però d’alta qualitat) i la importància de l’oli d’oliva verge extra d’arbequina. • Qualitat D.O.P. Siurana i tastos - start_second: 2330 - end_second: 2434 - section_title: "Què fa especial l’oli Siurana" - section_summary: Montse explica què implica el segell de la D.O.P. Siurana (garantia de qualitat i origen) i com els olis del raig i els diferents productors aporten matisos diversos. • Dimensió territorial i varietat de sabors - start_second: 2434 - end_second: 2533 - section_title: "De la Terra Alta al Baix Camp: un territori extens" - section_summary: Es remarca que la D.O.P. Siurana és la més gran de Catalunya, abastant diversos territoris. Es descriuen notes sensorials: carxofa, fulla, herba, fruits secs, pebrot… i la “màgia” anual de l’oli nou. • Activitats de la Fira: concursos, música i sortejos - start_second: 2533 - end_second: 2809 - section_title: "Concurs d’allioli, el teu pes amb oli i festa" - section_summary: Montse repassa el concurs d’allioli (10 litres al guanyador), l’activitat “el teu pes amb oli” ampliada amb vals per al Mercat Central i Torreforta, el vermut solidari, concerts (Àulia Frank, Tarragona Rock Choir), berenar infantil i sortejos de lots d’oli, inclòs un premi especial de 25 litres. • Preus i consum d’oli, paisatge i salut - start_second: 2809 - end_second: 2976 - section_title: "Preu de l’oli nou i valor ecològic" - section_summary: Es fixa el preu orientatiu de la garrafa de 5 litres (43 €), es compara amb l’any anterior i es contextualitza el consum mitjà d’oli a l’Estat. Es defensa l’oli com a producte de salut i de preservació del paisatge i la lluita contra el canvi climàtic. 11.8. Fòrum Binàrium Tardor • Presentació amb Gerard Esquerrer - start_second: 2976 - end_second: 3096 - section_title: "Fòrum Binàrium: vi, tapes i història" - section_summary: Gerard explica la nova edició de Fòrum Binàrium a la Plaça del Fòrum, combinant vi de proximitat i tapes amb una activitat de realitat augmentada de TarraContigua per visualitzar la Tàrraco romana. • Tapas de la plaça i tapa solidària per l’Índia - start_second: 3096 - end_second: 3231 - section_title: "Gastronomia local i projecte solidari a l’Índia" - section_summary: Es detalla la millora any rere any de les tapes dels bars del Fòrum i la col·laboració solidària amb un projecte a l’Índia, incloent una fideuada al curri de verdures com a tapa solidària. Es destaca que part del preu del tiquet es destina a l’associació. • Música en directe i estat de la Bodega Gerard - start_second: 3231 - end_second: 3311 - section_title: "Actuacions, Nadal i projectes futurs" - section_summary: Es comenten les actuacions musicals programades per dissabte a la tarda i diumenge al migdia, i Gerard parla de la intensitat de feina a la Bodega i de projectes nous encara confidencials per a l’any vinent. 11.9. Concert de gospel solidari (Mans Unides i Càritas) • Introducció al concert solidari - start_second: 3311 - end_second: 3433 - section_title: "Presentació del 15è concert solidari de gospel" - section_summary: Miquel introdueix Salvador Graner i Teresa Feliu per parlar del concert solidari de gospel al Teatre Tarragona, amb The Gospel Viu Choir. • Lema i context de guerra i injustícia - start_second: 3433 - end_second: 3499 - section_title: "Pau, justícia i dignitat" - section_summary: Salvador explica el lema del concert i el vincula amb les imatges actuals de guerres, fam i genocidis. Es planteja el concert com un gest per no restar indiferents. • El gospel com a missatge transformador - start_second: 3499 - end_second: 3592 - section_title: "Gospel i compromís social" - section_summary: Teresa destaca el missatge d’esperança i compromís del gospel, la trajectòria del cor en països com Índia, Madagascar, Perú i Geòrgia, i la filosofia de compartir més que no pas competir. • Entrades, bizum i agraïments institucionals - start_second: 3592 - end_second: 3764 - section_title: "Com col·laborar i projectes de futur" - section_summary: S’expliquen les vies per adquirir entrades i la possibilitat de fer un bizum solidari (07673). Salvador presenta el nou servei d’assessorament jurídic social de Càritas i Teresa parla de la implicació en la Setmana dels Drets Humans. 11.10. Concert de Santa Cecília – Banda Unió Musical de Tarragona • Presentació amb Jordi Massip - start_second: 3795 - end_second: 3908 - section_title: "Santa Cecília amb totes les seccions de la BUMT" - section_summary: Núria conversa amb Jordi Massip sobre el concert de Santa Cecília de la BUMT, amb participació de la banda infantil, juvenil, Big Bam Boom i banda simfònica. Es defineix el concert com un gran aparador de tota l’entitat. • Fil temàtic: música original per a banda - start_second: 3908 - end_second: 4021 - section_title: "De pasdobles de concert a grans obres per banda" - section_summary: Jordi explica que el fil conductor d’enguany és la música escrita expressament per a banda, incloent pasdobles de concert i obres que exploren la riquesa tímbirca dels vents i la percussió. • Nivells de dificultat i repertori per edats - start_second: 4021 - end_second: 4097 - section_title: "Nivells 1 a 6 i tradició americana" - section_summary: S’explica el sistema de nivells de dificultat que prové de l’experiència americana, on cada banda (infantil, juvenil, simfònica) té repertori adaptat al seu nivell. Es remarca que al concert sonaran peces de tots els nivells. • Sorteig d’entrades per als oients - start_second: 4097 - end_second: 4214 - section_title: "Entrades exhaurides i regal a oients" - section_summary: Es confirma que les entrades estan pràcticament esgotades, però la BUMT ha reservat dues entrades per a Tarragona Ràdio. Es fa el sorteig en directe i es regalen a Roser Andreu. 11.11. Presentació de Mortaventura – Carnaval 2026 • Entrevista amb Toni Garcia (Colla La Bota) - start_second: 4214 - end_second: 4409 - section_title: "Mortaventura: sàtira carnavalesca al Serrallo" - section_summary: Toni explica que dissabte a les 21 h, a l’Espai d’Entitats del Serrallo, presentaran la temàtica i disfresses del Carnaval 2026 de La Bota i Divax. Amb el títol "Mortaventura" es fa una crítica àcida al model de parc temàtic, la dependència turística i projectes com el Hard Rock. S’ofereix sopar i festa amb entrada gratuïta per captar nous membres. 11.12. Pas a publicitat i al resum setmanal • Transició a publicitat de ciutat - start_second: 4437 - end_second: 4661 - section_title: "Falques institucionals abans del resum" - section_summary: Nova tanda de falques (Pla Tarragona 26, ONCE, SCAN, Pla Impuls Dipta, Tanatori Municipal, Port de Tarragona, Obramat, REC, ICIQ) abans de donar pas al resum setmanal. 11.13. Resum setmanal amb Abril Rius • Arrencada del resum "4 dies i 1 hora" - start_second: 4714 - end_second: 4745 - section_title: "Inici del resum setmanal" - section_summary: Abril presenta el resum dels principals temes de la setmana: memòria democràtica (Torre del Pretori), pressupostos municipals, 25N i Open Arms, així com una agenda cultural molt carregada. • Torre del Pretori i història d’Elisa Cardona - start_second: 4745 - end_second: 4981 - section_title: "Presó de Pilats, afusellaments i deute de memòria" - section_summary: Es reprodueix el discurs de Carlos Prieto explicant la història d’Elisa Cardona i el context repressiu de la presó de Pilats. Es comunica l’inici de l’expedient per declarar la Torre del Pretori lloc de memòria democràtica. • Pressupost municipal 2026: entrevista amb Isabel Mascaró - start_second: 4994 - end_second: 5301 - section_title: "Nous comptes de l’Ajuntament de Tarragona" - section_summary: Abril resumeix l’entrevista amb Mascaró sobre el pressupost de 236 M€, prioritats en habitatge social, transport públic, barris, cultura i patrimoni, i la importància d’aprovar-lo a 1 de gener per tercer any consecutiu. • Debat polític a la tertúlia (ERC, PSC, PP) - start_second: 5301 - end_second: 5655 - section_title: "Mirades crítiques i defenses del pressupost" - section_summary: Es recullen les posicions d’ERC (projecte de ciutat poc clar, incompliments en carrils bici i centre cívic), del govern (defensa de les inversions de proximitat) i del PP (valoració positiva de l’aprovació i de la reducció del deute, crítiques a carrils bici mal dissenyats). • Processó extraordinària del Sant Enterrament al novembre - start_second: 5655 - end_second: 5889 - section_title: "480 anys del Sant Enterrament amb processó al novembre" - section_summary: Entrevista resumida a Maria Grau, primera dona sotspriora de la Congregació de la Sang, sobre la processó extraordinària de Setmana Santa celebrada al novembre per commemorar els 480 anys del Sant Enterrament. Es destaca la participació nombrosa i la intenció de fer alguna cosa excepcional, no repetitiva. • 25N i violències masclistes: ICAT - start_second: 5907 - end_second: 6070 - section_title: "Violència de gènere i rol de l’advocacia" - section_summary: Abril resumeix les dades i reflexions de Jennifer Macía i Begoña Cojara sobre l’augment de casos de violència masclista, la complexitat del procés judicial i la necessitat de formació específica dels advocats en xarxes de suport. • URV Espais Segurs - start_second: 6100 - end_second: 6359 - section_title: "Repensar els campus amb perspectiva de gènere" - section_summary: Es recull l’explicació de Cília Vilem sobre el projecte de la URV per identificar punts d’inseguretat als campus i redissenyar-los amb perspectiva feminista, fent èmfasi en la sensació de seguretat i els drets de les dones. • Open Arms al Port de Tarragona i documental "Tu Quim" - start_second: 6385 - end_second: 6606 - section_title: "10 anys de rescat al mar amb Open Arms" - section_summary: Abril explica la presència de l’Open Arms al Port de Tarragona, el simulacre amb estudiants i el documental sobre els rescats al mar Egeu. Gerard Canals repassa l’evolució de l’ONG, el nombre de vides salvades i la motivació de les persones que migren. • Agenda cultural del cap de setmana (llibres, Nadal, fira, concerts) - start_second: 6634 - end_second: 7017 - section_title: "Agenda: Fira de l’Oli, Fòrum Binàrium, llums de Nadal i literatura" - section_summary: Abril repassa l’agenda: inici oficial del Nadal amb l’encesa de llums a la Plaça de la Font i al Mercat Central; Fòrum Binàrium; presentació de "L’obra polonesa" de Vicenç Villatoro; presentació de "L’amagatall" de Teresa Duc; concert de Santa Cecília de la BUMT; acció teatralitzada sobre el cardenal Cervantes; i altres propostes. • Tancament del programa i pas a un nou tamacle - start_second: 7017 - end_second: 7047 - section_title: "Cloenda del resum i comiat de cap de setmana" - section_summary: Abril tanca el resum setmanal, anima a gaudir de la cultura tarragonina i dóna pas al tamacle de la Sílvia García, acomiadant-se fins la setmana següent. Aquest resum recull els eixos temàtics principals, els actors i el context local que travessen tot el programa, estructurant la informació per facilitar la consulta per temes i per moments temporals del Podcast.

Nadal a Tarragona, patrimoni i esport local

Resum general Butlletí del matí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb repàs extens de l’actualitat local: inici de la campanya de Nadal, actuacions al Pont del Diable dins el projecte Greenbelt 26, successos i queixes veïnals, dades d’ús lingüístic al Camp de Tarragona, balanç de Tarraco 25 i una àmplia agenda cultural i esportiva. 1. Encesa de llums i inici del Nadal a Tarragona 1.1. Encesa de llums a la ciutat • Tarragona dona el tret de sortida al Nadal amb l’encesa de llums aquest divendres a les 18.30 h. • Canvi d’ubicació de l’acte principal: - Tradicionalment es feia a la Rambla Nova. - Ara es trasllada a la Plaça de la Font, una de les novetats d’enguany. • Hi haurà espectacle previ amb la patja de la llum i un acte final amb: - Alumnes de l’Escola de Pràctiques i l’Escola Marcel·lí Domingo. - L’alcalde Rubén Viñuales i representants de la corporació municipal. - Música, caramels i pirotècnia. "L’any passat la rambla se’ns va quedar petita" — Montse Adán, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç 1.2. Nova il·luminació i pressupost de Nadal • Tarragona, primera ciutat de Catalunya a estrenar dues col·leccions úniques de llums: - Hologràfic: transformarà el Mercat Central en un espai ple de reflexos i llum. - Gold Rain: vestirà la Rambla Nova amb una pluja daurada d’elegància i sofisticació. • Objectius de la nova il·luminació: - Convertir espais urbans en punts d’atracció per a veïns i visitants. - Potenciar la vitalitat comercial i l’afluència turística. • Dades clau: - Pressupost d’il·luminació nadalenca: 400.000 €. - Les llums romandran enceses fins al 7 de gener. - Lema de la campanya 2025: «Per Nadal tot és possible a Tarragona». - 200 activitats programades durant les festes. 2. Nadal al Port de Tarragona i al Serrallo 2.1. Festa d’encesa al Port de Tarragona • El Port de Tarragona inicia demà la programació de Nadal amb una gran festa al barri marítim d’El Serrallo. • Espai i horari: - A partir de les 18.30 h, a la plaça de l’Església de Sant Pere. • Contingut de l’acte: - Festa de l’encesa de l’arbre de Nadal, organitzada pel Port de Tarragona i l’Associació de Veïns del Serrallo. - Participació destacada dels gegants i de la coral del Serrallo. - Ambient de llum, música i tradicions per donar la benvinguda al Nadal. 2.2. Espectacles de dansa, mapatge i narrativa • Espectacle «La llum omple de màgia el Nadal», de Scènic dansa vedruna dansa: - Història d’un mag que retorna l’esperit nadalenc a una família sense llar per la nit de Nadal. - Combina dansa, narració i elements visuals. • Cloenda amb el mapatge «La màgia de la llum, Nadal de somnis»: - Projecció sobre la façana de l’església de Sant Pere. - Espectacle visual de fantasia i color per marcar l’inici de temporada al Moll de Costa. 3. Projecte Greenbelt 26 i intervencions al Pont del Diable 3.1. Reordenació de camins i millora d’accessos • En el marc del projecte Greenbelt 26 / Tarragona Greenville 26, es duran a terme actuacions a l’entorn del Pont del Diable (aqueducte romà). • Objectius principals: - Posar ordre al sistema anàrquic de camins que envolten el monument. - Deixar dos circuits principals: - Un per passar per sobre l’aqüeducte. - Un altre per recórrer la zona als peus del monument. - Tancar la resta de camins secundaris. • Altres intervencions: - Nova senyalització dels itineraris. - Millora i condicionament dels accessos. - Creació d’un petit mirador. 3.2. Gestió forestal i prevenció d’incendis • Mesures de prevenció d’incendis: - Reducció selectiva de massa de pi blanc crescut de forma descontrolada. - Substitució per alzina, espècie més resilient davant el foc. • Valoració institucional: - El conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, destaca que és la darrera gran actuació prevista dins el Greenbelt 26. - Defineix la inversió com a «històrica» per als espais naturals de la ciutat. "És històric la inversió de 4,2 milions d’euros en els nostres espais naturals. Ha sigut un bon cop sobre la taula." — Guillermo García de Castro • Planificació a llarg termini: - Redacció del pla gestor de l’anella verda, considerat clau per a la planificació a 20, 30 i 50 anys dels espais verds. • Calendari i cost específic a la finca del Pont del Diable: - Treballs en marxa aquestes setmanes, amb finalització abans del 31 de desembre. - Cost: 91.000 €. 4. Successos i conflictes veïnals a Tarragona 4.1. Atropellament múltiple davant l’Hospital Joan XXIII • Accident greu davant l’Hospital Joan XXIII. • Fets principals: - Cap a les 19.45 h es registra un avís d’atropellament múltiple. - Un cotxe topa contra una motocicleta. - El vehicle perd el control, puja a la vorera i atropella tres vianants. • Balanç de ferits: - Quatre persones ferides: dues de gravetat i dues lleus. • Situació actual: - La Guàrdia Urbana investiga les causes de l’accident. 4.2. Protesta veïnal a la Rambla Nova • Una cinquantena de veïns es concentren a l’entorn de l’estàtua de Roger de Llúria per reclamar «una Rambla per als veïns». • Motiu de la protesta: - Malestar amb les decisions de mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona. - Especial queixa per la pacificació de l’últim tram de la Rambla Nova – Balcó del Mediterrani. • Principals queixes: - Dificultats d’accés per a persones grans o amb mobilitat reduïda. - Problemes en situacions d’emergència o per necessitats bàsiques (arribada de vehicles, taxis, etc.). "Des que ens van tancar la Rambla som uns desgraciats, estem totalment tancats. A mi em pugen coses a casa i m’haig de baixar a buscar el cotxe allà baix perquè no em poden arribar aquí." "Com a molt mínim, l’Ajuntament hauria de deixar passar els taxis. Ara, imagina’t que jo em trenco una cama [...] com arribo aquí? Jo sóc gran per anar fent la pota coixa." • Crítica a les prioritats municipals: - Alguns veïns critiquen que es destinin recursos a la Rambla mentre queden pendents altres equipaments com el Banc d’Espanya o la tabacalera. - Denuncien una privatització de l’espai públic amb més espai per a terrasses. • Reivindicacions finals: - Que es tinguin en compte les necessitats dels veïns. - Que la planificació posi el resident en primer lloc per davant d’altres usos. 5. Llengua al Camp de Tarragona i dades sociolingüístiques 5.1. Canvis en l’ús habitual del català i el castellà • Noves dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 (resultats territorialitzats presents aquest dijous). • Situació al Camp de Tarragona: - Ja hi ha més habitants que usen el castellà que el català com a llengua habitual. - El percentatge de població que fa servir exclusivament el català baixa més de 2 punts en 5 anys: - Del 40,4 % al 37,9 %. • El descens de l’ús exclusiu del català és generalitzat a tot el territori. 6. Balanç de Tarraco 25 i impuls del patrimoni romà 6.1. Augment de visitants als monuments romans • Tarraco 25, programa d’activitats per commemorar el 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, ha tingut un impacte molt notable en visites. • Dades de visitants fins al 31 d’octubre: - 702.426 persones han visitat els espais del Museu d’Història de la Ciutat. - Això suposa 166.000 visitants més que durant tot el 2024 (xifra ja superada abans d’acabar l’any). • Repartiment per recintes: - Circ-Pretori: més de 200.000 visitants (recinte més sol·licitat). - Amfiteatre Romà: unes 176.500 visites. - Passeig arqueològic: unes 129.000 persones. • Els mesos amb més afluència han estat abril i maig. 6.2. Capitalitat del món clàssic i perspectives • Durant el cap de setmana de cloenda del programa hi haurà jornades de portes obertes als monuments. • El conseller de Patrimoni, Nacho García, valora molt positivament l’impacte: "Això demostra que hi ha hagut un augment important de visitants i que, per tant, tota l’activitat que hem generat des del Tarraco 25 ha tingut un retorn cap a la ciutadania." • Resultats destacats: - Any 2025 es tancarà amb «notícies històriques» en patrimoni. - Consorci de patrimoni i inversions històriques al Fòrum de la Colònia i a la Necròpolis. - S’ha reforçat el posicionament de Tarragona com a capital del món clàssic. "Podem estar satisfets d’haver posat a Tarragona allà on havia d’haver estat sempre, que és aquesta capitalitat del món clàssic." 6.3. Actes finals de Tarraco 25 • Acte institucional de cloenda: - Dissabte, a les 18.00 h, al Teatre Auditori del Camp de Mart. - Lliurament del Premi Tàrraco. - Espectacle «Soc part de tu». • Diumenge al matí: activitat «Santa Tecla i Tàrraco»: - Proposta visual amb elements del bestiari i gegants del Seguici Popular. - Plantada al llarg del passeig arqueològic. - Diàleg simbòlic entre el patrimoni romà i la tradició festiva de Santa Tecla. 7. Agenda musical, cultural i solidària 7.1. Concert de Santa Cecília de la Banda Unió Musical de Tarragona • La Banda Unió Musical de Tarragona organitza el seu tradicional concert de Santa Cecília, patrona de la música i dels músics. • Dades de l’acte: - Dissabte, 19.00 h. - Lloc: Teatre Tarragona. - Objectiu: omplir la sala amb totes les seccions de l’entitat. • Participants i repertori: - Banda Simfònica: obres destacades com el pasdoble Fina Blasco (Rafael Talens) i The Bells of Sagrada Família. - Banda Juvenil, dirigida per Aleix Baquer. - Big Band Boom, dirigida per David Lopart, formada per músics amateurs i alumnes adults; inclou temes com September d’Earth, Wind & Fire. - Banda infantil, amb els músics més joves. • Línia artística del concert: - El director Jordi Massip subratlla que aquest any han volgut reivindicar la «música de banda» escrita específicament per a aquesta formació. "Aquest any hem volgut realçar la música de banda [...] les músiques que estan escrites expressament per aquesta formació." • Entrades disponibles a entrades.tarragona.cat. 7.2. Concert solidari de gospel (Mans Unides i Càritas) • 15è concert solidari de Gospel impulsat per Mans Unides i Càritas Diocesana. • Dades principals: - Títol: sota el lema «Pau, Justícia i Dignitat Humana». - Diumenge, 19.00 h. - Lloc: Teatre Tarragona. - Grup: The Gospel Viu Choir, dirigit per Moïsès Sala. - Espectacle: «Revolution». • Context i objectius: - Denúncia de la vulneració de drets humans, especialment entre els col·lectius més febles. "Hi ha molta vulneració de drets i aquesta realitat realment afecta especialment a les persones més febles i més desvalgudes." — Teresa Feliu, delegada de Mans Unides a Tarragona • Trajectòria de l’espectacle: - Revolution es va estrenar a finals d’octubre de 2024 al Palau de la Música Catalana. - Va ser un èxit absolut, fet que genera expectatives d’entusiasme entre el públic de Tarragona. 7.3. Musical familiar a la Tarraco Arena • El musical «Tardant el musical» arriba a Tarragona com a gran producció familiar. • Dades principals: - Companyia: Theatre Properties. - Lloc: Tarraco Arena. - Dia i hora: diumenge, 19.00 h, en una única funció. - Entrades a la venda fins a l’hora de l’espectacle. 8. Bloc esportiu: futbol, voleibol i bàsquet 8.1. Nàstic de Tarragona – partit clau contra l’Hèrcules • El Nàstic de Tarragona necessita imperativament la victòria diumenge davant l’Hèrcules. • Situació esportiva: - A casa, el Nàstic ha perdut 3 dels 7 partits disputats. - L’últim partit al Nou Estadi Costa Daurada va acabar amb victòria per la mínima contra el Marbella. • Declaracions de Jaume Jardí (davanter del Nàstic): - Insisteix en la necessitat de fer-se fort a casa i aprofitar el factor estadi i afició. - Recorda que l’Hèrcules arriba: - Amb nou entrenador, Beto Company (exentrenador del planter grana). - Amb una victòria recent, fet que els dona confiança. "Jugar a casa al final sempre ajuda, la gent t’empeny i sempre estàs més a prop de treure bons resultats." • Clau defensiva: - Jardí destaca la millora defensiva dels dos últims partits. - Argumenta que si l’equip no encaixa gols, assegura com a mínim un punt i augmenta opcions de guanyar. - Considera que encara és aviat per mirar obsessionadament la classificació. • El Nàstic encara té dos entrenaments més abans del partit de diumenge a les 16.00 h al Nou Estadi Costa Daurada. • El duel es podrà seguir des d’una hora abans al programa Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio. 8.2. Voleibol masculí: Intercap Assisa Tarragona SPSP • L’Intercap Assisa Tarragona – Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria a la Superlliga aquest cap de setmana. • Context: - Partit de la sisena jornada de Lliga. - Rival: Club Voleibol Melilla. - Lloc i hora: dissabte, 19.00 h, al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. • Focus del tècnic Vladostevowski: - Demana una reacció i reflexió sobre el darrer partit, que no va anar bé. - Clau: deixar enrere la pressió i sortir a competir. - Importància de millorar el canvi de servei, amb rotacions on l’equip es col·lapsa. - Necessitat de recuperar-se mentalment i confiar que es pot competir contra tothom. 8.3. Voleibol femení: Medol Tarragona SPSP • El Medol Tarragona – Sant Pere i Sant Pau vol mantenir el lideratge en el seu any d’estrena a Primera Nacional i certificar la permanència. • Situació a la classificació: - 7 victòries en 8 partits. - Líder de la categoria. • Partit de la setmana: - Rival: CB Bunyola (quart classificat). - Lloc i hora: dissabte, 16.00 h, al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. • Objectiu de l’entrenador Edu Sánchez: - Prioritat immediata: guanyar i tancar matemàticament la salvació. - Després, competir per estar el més amunt possible en el següent grup. 8.4. Bàsquet femení: TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2 busca la segona victòria de la temporada. • Context esportiu: - Actualment últimes classificades: 1 victòria i 7 derrotes. - Rival: BF León, tercer classificat (6 victòries, 2 derrotes). • Partit: - Dissabte, 20.30 h (dos quarts de nou del vespre). - Lloc: pavelló Sant Esteban, a León. • Plantejament de l’entrenador Sergio Manzano: - Reconèixer que és un desplaçament complicat davant un dels equips més forts del grup i de la competició. - Insistir en: - Ser sòlides defensivament. - Construir el joc des de la defensa. - Controlar pèrdues i rebot. - Augmentar la intensitat defensiva de forma notable. 8.5. Bàsquet femení: TGN Bàsquet (Supercopa) • El TGN Bàsquet de Supercopa encara no ha guanyat cap partit aquesta temporada: 10 derrotes. • Objectiu del cap de setmana: - Trencar la dinàmica negativa. • Partit: - Rival: Vedruna Gràcia (cinquenes classificades). - Lloc i hora: diumenge, 19.30 h, al pavelló poliesportiu Josep Maria de Sagarra de Barcelona. • L’entrenador Sergio Lou destaca: - Vedruna Gràcia és un equip que sap jugar i gestiona bé els partits. - La clau està «més en les pròpies mans» del TGN: - Consolidar els avanços del darrer partit. - Donar continuïtat a les millores. 8.6. Bàsquet masculí: Ibersol CBT • L’Ibersol CBT, equip del Serrallo, aspira a aconseguir la seva vuitena victòria consecutiva. • Situació a la classificació: - Balanç: 7 victòries i 1 derrota. - Situat a la zona alta. - Rival: Flanigan Calvià, sisè classificat (4 victòries, 4 derrotes). • Partit: - Dissabte, 17.00 h. - Lloc: pavelló del Serrallo. • Valoració del tècnic Toni Laramona: - Calvià és un equip que ha competit tots els partits. - Té un ritme de joc alt i vertical, amb combinació de jugadors joves i veterans. - Si el CBT no fa bé les coses, pot patir una sorpresa. - Importància de mantenir els peus a terra i afrontar cada partit com a nou, sense confiar-se per la ratxa. "S’ha de valorar el que estem fent fins ara, no s’ha de tocar peus a terra [...] el que compta és el dia a dia i el partit següent." 8.7. Futbol: filial del Nàstic (La Pobla de Mafumet) • El filial del Nàstic (La Pobla de Mafumet) busca la segona victòria consecutiva. • Partit: - Rival: Horta, equip en zona de descens. - Lloc i hora: diumenge, 12.00 h, al camp d’esports municipals de La Pobla de Mafumet. • Clau per a l’entrenador Xavi Vilagut: - Continuar traslladant el treball dels entrenaments a la competició. - Mantindre el nivell d’esforç i pressió vist al darrer partit. - Insisteix que aquesta és la línia a seguir. 8.8. Futbol base: Juvenil del Nàstic vs Barça • El juvenil del Nàstic afronta un partit d’alta exigència contra el Barça. • Partit: - Diumenge, 12.30 h (dos quarts d’una del migdia). - Lloc: Ciutat Esportiva del Nàstic a Camp Clar. • Declaracions de l’entrenador Joan Oriol: - Considera que el pla de partit és exigent perquè el rival és «un altre equip molt bo». - Subratlla la motivació extra de jugar contra el Barça, tenint en compte que molts jugadors del juvenil blaugrana arribaran al filial, al primer equip o al futbol professional d’aquí un o dos anys. 8.9. Futbol femení: Nàstic a Primera Divisió Catalana • A la Primera Divisió Catalana femenina, el Nàstic femení s’enfrontarà al Martinenc. • No es donen més detalls, però es contextualitza dins del repàs general al futbol femení local. 9. Publicitat i promocions destacades Encara que formen part del bloc publicitari i no del contingut informatiu estricte, el butlletí inclou falques que reforcen l’oferta cultural de la ciutat: 9.1. Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) • Es recorda el paper de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) com a centre de referència internacional en: - Processos químics sostenibles. - Química per a la salut. - Descarbonització. • Dades destacades: - Fundat el 2004. - Ubicat al campus Sescelades. - 250 científics de 40 nacionalitats. - Col·laboracions amb institucions i empreses d’arreu. 9.2. Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona • 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona: - Consolida la ciutat com a referent de fotografia contemporània a la Mediterrània. - Fins al 7 de desembre, al Moll de Costa. • Continguts: - Propostes Talent latent i El despertar d’Ícar. - Fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans. - Mostra de Paula Artés i SCAN Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. • L’aigua és el fil conductor d’aquesta edició. 9.3. Festival REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona • Anunci del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys de cinema emergent. • Dates i propostes: - Del 3 al 8 de desembre. - Sessions «Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo». - Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema efímeres. • Missatge clau: el REC és una oportunitat per veure avui el cinema de demà. 10. Idees clau del podcast • Nadal com a eix central: encesa de llums, nous muntatges lumínics, festa al Port i al Serrallo, i inici oficial d’una campanya amb més de 200 activitats. • Patrimoni i paisatge: millores al Pont del Diable dins el Greenbelt 26 i èxit de Tarraco 25, amb més de 700.000 visitants als monuments romans i reforç de la imatge de Tarragona com a capital del món clàssic. • Preocupacions socials i civils: accident greu davant l’Hospital Joan XXIII i protestes veïnals a la Rambla Nova per l’impacte de les noves polítiques de mobilitat. • Canvi sociolingüístic: al Camp de Tarragona ja hi ha més castellanoparlants habituals que catalanoparlants exclusius, amb caiguda del percentatge de catalanoparlants en 5 anys. • Vida cultural intensa: concerts de la Banda Unió Musical, gospel solidari, musical familiar a la Tarraco Arena i grans festivals com SCAN i REC. • Teixit esportiu molt actiu: des del Nàstic de Tarragona fins a clubs de voleibol i bàsquet (masculins i femenins), mostrant una amplíssima agenda competitiva durant el cap de setmana.

Serveis Informatius 7H del 28/11/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Entrevista amb el protagonista de *Tarzán el Musical*

Resum de contingut Entrevista a Jean-Paulo Pucucci, actor protagonista de Tarzán el Musical, amb motiu de la funció única a la CaixaBank Tarraco Arena. Producció i format del musical Es tracta d’un musical de gran format amb: 16 artistes en directe que canten, ballen i actuen. Partitura totalment original escrita específicament per a aquest espectacle. Presència d’acròbates, vols amb lianes i efectes visuals. Escenografia que recrea una selva viva, amb cascada real amb aigua, màgia i una posada en escena molt espectacular. La caracterització dels micos i goril·les és hiperrealista, adaptada al rostre de cada artista, fruit d’un treball artesanal molt exigent. Procés de càsting i construcció del personatge Jean-Paulo arriba al projecte després d’un procés de càsting llarg i exigent, que ell descriu com una experiència màgica des del primer dia. El repte principal inicial va ser entendre i construir Tarzan com a persona: Com es mou, com respira, com parla. Crear un codi de llenguatge creïble entre Tarzan i els micos, distingint-lo del seu comportament quan viatja a Londres i descobreix que és el comte de Greystock. El treball sobre la corporalitat de “l’home-mico” ha estat el procés més llarg per fer-lo el més real possible. Dificultats tècniques i personals A banda del vessant interpretatiu, Jean-Paulo remarca: La complexitat física del paper, amb molta acrobàcia i vols amb lianes. La seva por a les alçades, que ha hagut de superar per respondre a l’expectativa del públic de veure Tarzan penjant-se de les lianes. Subratlla el treball intens d’equip, amb: Canvis de vestuari molt ràpids. Canvis d’escenografia en directe mentre els artistes ballen i canten. Un resultat que ell qualifica de qualitat “estil Broadway”. Temàtica i valors del musical L’obra es presenta com una història d’aventures i de viatge d’autodescobriment: Per a Tarzan i també per a l’espectador. S’hi destaquen valors com: Empatia Respecte per la natura Pont entre món salvatge i món civilitzat Família, amistat i solidaritat com a elements que uneixen aquests dos mons. "Es una historia de aventuras, un viaje de autodescubrimiento de Tarzán, pero también del espectador... de empatía, respeto por la naturaleza... los valores de la familia, de la amistad, de la solidaridad." Repartiment i equip artístic Jean-Paulo destaca diversos membres del repartiment i la direcció: Jean-Paulo Pucucci – Tarzan. Mireia Coma – Jane, actriu tarragonina que torna a casa amb la gira. Ells dos es defineixen com un “dúo dinámico”, imprescindibles l’un per l’altra en escena. Sílvia Villagú – Directora del musical i autora del llibre i les lletres, que també interpreta Isabela. Lorena Cidalgo – Alternant d’Isabela. Carlos Salgado – El vilà Clayton. Nando González – El pare de Jane, Archibald Porter. Nimi Muelas – Chita, millor amiga i “germana” de Tarzan. Personatges com mamà Kala i altres artistes que, a més de personatges humans, fan de monos, goril·les i infants. "Tengo que citar el trabajazo que hacen mis compañeros que están dos horas actuando, cantando y bailando caracterizados de monos y gorilas." Gira i funció a Tarragona L’entrevista s’emmarca en la promoció de la funció única a Tarragona: Data: 30 de novembre Hora: 19.00 h Lloc: CaixaBank Tarraco Arena Forma part de la gira 2025–2026 per tot l’Estat, que continuarà després de Tarragona fins a l’estiu següent. Jean-Paulo: Convida explícitament el públic de Tarragona a “entrar a la selva” i descobrir un Tarzan diferent de les pel·lícules. Destaca que fins i tot el tràiler d’un minut ja deixa veure la bellesa i espectacularitat del muntatge. "Si os apetece entrar en la selva y descubrir un Tarzán que no es exactamente como en la película... os invito de verdad a venir a verlo en esta única fecha." Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i la clàssica fórmula teatral: "Y como se dice en el mundo del teatro, mucha mierda." que simbolitza el desig de bona sort a l’equip en la funció a Tarragona Ràdio i a l’escenari.

Entrevista a You Rock i concert a la Sala Zero

Resum del contingut Presentació del concert de You Rock L’entrevista gira al voltant del concert de You Rock a la Sala Zero aquest dissabte 29 de novembre a les 21 h. Es destaca l’energia de la banda i el bon rotllo entre la locutora i en Javi Sagittar, cantant del grup. "Queríamos acabar el año sin hacer un concierto en Tarragona y de qué manera que hacerlo en la Sala Cero" Detalls del concert Lloc: Sala Zero (Sala 0). Horari: Obertura de portes: 20:30 h. Inici del concert: 21:00 h. Venda anticipada d’entrades: A Tarragona: Shiba Music, Vap Store. A Reus: Spook Records, Discos Quick, Act Records, Vap Store. Online: a través de salacero.com. L’objectiu és acabar l’any amb una gran nit de rock, convidant tothom a venir, saltar, cantar i passar-ho bé. Repertori i versions (“covers”) You Rock combina: Clàssics imprescindibles que el públic sempre espera. Noves sorpreses i adaptacions per no repetir sempre el mateix repertori. Es mencionen algunes covers que no poden faltar: “Maniac”. “Living on the Edge” d’Aerosmith. Remarquen que, tot i introduir canvis, les cançons més estimades pel públic hi seran. Projectes paral·lels: Icons i altres bandes You Rock té un “germà petit” anomenat Icons: Format semiacústic pensat sobretot per a hotels i públic estranger (anglesos, etc.). Mateixa banda, però amb un concepte diferent: bateria substituïda per cajón, guitarra semiacústica, repertori adaptat. S’utilitza per diferenciar la imatge d’aquest format respecte al directe elèctric i potent de You Rock. La banda treballa molt durant la temporada d’estiu, sobretot a la costa, i també tenen actuacions regulars a Andorra (un cop al mes, aproximadament). Diversos membres del grup compaginen You Rock amb altres projectes musicals: En Javi comenta que ell i altres integrants estan implicats amb Kilas i altres formacions, amb agenda molt plena i nous projectes per anunciar. Tancament i to general El to de l’entrevista és proper, divertit i molt energètic. Es juga amb la idea que You Rock podria ser gairebé una “beguda energètica” per l’energia que transmeten en directe. Es remarca que la banda carregarà les piles del públic amb: Música. Vibració. Saltar i cantar. Bon ambient. "Música, vibración, saltar, cantar, pasarlo bien, que es lo que necesitamos ahora por ahora" L’entrevista es tanca desitjant bones festes i amb una crida final a assistir al concert de You Rock en estat pur a la Sala Zero.

Nits Cookie, Drag Race i festa queer a Tarragona

Resum general del podcast En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, la conductora conversa amb Toni Bermond (Vallatela Versace) i el DJ Sam López sobre: • L’evolució de la nit a Tarragona i el paper de les festes Cookie a la sala Zero. • La manera com DJs i drags treballen perquè el públic realment balli i s’ho passi bé, amb molta preparació prèvia i psicologia de pista. • La connexió amb l’univers de Drag Race, la cultura queer i el shade, posant en context la visita de L’Escándalo a Tarragona. • La importància de la pedagogia sexual a través de la música (la cançó “Pec”), sobretot per al públic jove. • L’agenda de festes Cookie del desembre: Cookie Noir i la celebració de prefin d’any, amb el cartell complet de drags i DJs. El to és festiu, desenfadat i molt proper, barrejant humor, experiències personals, promoció d’esdeveniments i reflexions sobre com ha canviat la manera de sortir de festa. 1. Inici distès i presentació de Toni Bermond 1.1. Retrobar-se als estudis de Tarragona Ràdio • La locutora saluda els oients de Tarragona Ràdio i celebra tenir de nou als Estudis de Tarragona Ràdio en Toni Bermond. • El to és molt còmplice, amb bromes constants i llenguatge col·loquial, marcant una atmosfera d’humor i confiança. "Lo vamos a petar hoy" – avança Toni, explicant que aquesta vegada han preparat guió, trucades i llista musical. 1.2. Expectatives d’un programa més estructurat • Toni comenta que, tot i que el programa és habitualment improvisat, avui ve amb guió i ganes d’explicar moltes coses, sobretot relacionades amb les festes Cookie. • Es destaca la voluntat de donar-li “un plus” a la secció, sense perdre la frescor habitual. 2. Entrevista amb el DJ Sam López i l’estat de la nit 2.1. Presentació de Sam com a “Pokémon llegendari” de la nit tarragonina • Toni presenta Sam López com un dels grans DJ de la nit de Tarragona, garant de festa i ball allà on punxa. • Sam entra en antena acabat de treballar i la conversa es centra en com està la nit actualment. 2.2. Com ha canviat la manera de sortir de festa • Sam explica que veu dos tipus de nits: - Nits com les de Cookie, on la gent surt amb ganes reals de divertir-se i donar-ho tot. - Altres discoteques on el públic es veu “parat”, quasi momificat, sense que sembli que estiguin gaudint. • Es planteja si el problema és: - La música que es punxa. - Un canvi generacional i d’actitud del jovent. - O una mena de vergonya a mostrar obertament que t’agrada el que sents. 2.3. L’experiència Cookie: emoció, feina i preparació • Recorden els primers tardeos i festes conjuntes, quan Sam encara era gerent de la Fàbrica, i com va acabar fent el warm-up. • Destaquen un moment mític d’una festa amb tema Rihanna, descrita com un clímax emocional que encara posa la pell de gallina. • Toni revela la gran feina invisible darrere de cada esdeveniment: - Per una festa que comença a les 23:00, ells ja estan preparant-se a les 18:00. - Entre 6 i 7 hores de caracterització, vestuari i coordinació d’equip. “És tot un camerino... el camerino de los locos, de les Hermanas Marx”, il·lustrant el caos creatiu del backstage. 2.4. Halloween i la motivació compartida a cabina • Parlen de la festa de Halloween a Cookie com un dels millors dies de l’any per a Sam i Toni: - La cabina plena de gent saltant. - El públic totalment entregat, disfressat i cantant. • Sam subratlla el que admira de Toni: - La seva energia a cabina, que l’obliga a donar més de si mateix. - Com aquesta energia ajuda a recuperar la motivació després de tants anys com a DJ. • S’introdueix un concepte clau: “psicologia de pista”. 2.5. Psicologia de pista i ofici de DJ • Sam i la locutora destaquen que ser DJ no és només posar èxits: - Cal llegir la pista, aixecar el cap i veure com reacciona la gent. - Ajustar el repertori segons “la tropa que hi ha”. • Es remarca que: - Hi ha molta música més enllà dels quatre hits virals. - Les bones sessions busquen que cada cançó superi l’anterior en energia. “El sentiment de Cookie és que ho fan tot perquè la gent s’ho passi bé, no per ego.” – resumeix Sam. 3. Anècdotes, xafarderies i cultura pop nocturna 3.1. Reus, Leticia Sabater i l’esperit del xou • Recorden una festa a Reus que també van presentar a la ràdio i com la il·lusió d’aquell projecte encara els ressona. • Surten anècdotes amb Leticia Sabater, amb qui Sam va coincidir en un xou nadalenc: - Destaquen que té el cap “molt ben amoblat” a nivell de negoci. - Sap convertir l’escàndol en marca i producte. 3.2. Energies, edat i actitud a la vida • Bromejen sobre l’energia de Sam i Toni, que tot i els anys de nit, continuen sent “culs de mal seient”. • Es parla del ritme físic que exigeix la feina: - Botes altes, hores drets, ballant i animant. - El cansament quan arriben a casa, però també la sensació que “val la pena” per l’energia que reben del públic. 4. Drag Race: cultura queer, shade i referents 4.1. Què és Drag Race i per què és important • Toni explica Drag Race de manera molt pedagògica i divertida: “La Champions League de les perruques, el Masterchef del contouring”. Un reality on diverses drag queens competeixen en proves de maquillatge, vestuari, actuació, lip-sync i personalitat. • Es remarca que és un camp de batalla de purpurina, molt dramàtic i teatral, on: - Conviuen reines molt exagerades i estrambòtiques. - Es genera molt “xisme” i històries paral·leles entre concursants. 4.2. El concepte de shade i la “llengua afilada” • S’introdueix el concepte de shade (o echar shade): Dir-te “guarra” sense dir-te “guarra” – insultar amb elegància, amb una llengua molt afilada. • És una forma de crítica irònica i burleta, pròpia de la cultura drag i queer. 4.3. On veure Drag Race i què revela • El programa està disponible a A3Player, i Toni fa una broma sociològica: - Si creuessis codis postals amb subscripcions a A3Player, veuries el mapa queer d’Espanya. - Sabaries on hi ha llars inclusives, amb humor, creativitat i orgull. • Defineix Drag Race com una gran celebració queer que, a més d’entretenir, educa sobre: - L’ofici de les drag queens. - El valor de la creativitat, el treball i la construcció d’identitats. 5. L’Escándalo: convidada estrella a Tarragona 5.1. Qui és L’Escándalo • Presenten L’Escándalo, participant de Drag Race España: Nascuda a Castelló, però actualment activa a Barcelona. Es defineix com un “senyor friki”, barrejant elegància clàssica i referències a videojocs, infància i fantasia. Vol trencar prejudicis sobre les drags barcelonines, que molts veuen com a “xungues”. “Jo soy un amor” – declara ella, reivindicant orígens de barri i orgull. 5.2. Presència a la sala Zero i recomanació d’entrades • Anuncien amb entusiasme que L’Escándalo actuarà a Tarragona, sala Zero, aquest dissabte a les 12 de la nit. • Fan èmfasi que: - Ja s’han esgotat les entrades de preventa (early birds). - Ja van per la segona tanda d’entrades. - Recomanen comprar-les com més aviat millor per evitar plors d’última hora. 5.3. El valor pedagògic de la seva música: “Pec” • Parlen de la cançó “Pec” de L’Escándalo com una peça amb molta pedagogia sexual: - Es repeteix el lema “pec, pec, pec” i es juga amb la idea de protegir-se. • Es subratlla la importància d’utilitzar protecció i prendre consciència: “Protegiu-vos tots, que hem de durar molts anys, hem de fer moltes coses encara.” • Es fa autocrítica generacional: - Es reconeix que encara hi ha molta desinformació entre els més joves. - I que fa anys que aquesta pedagogia hauria d’estar més assumida. 6. Cookie, Vallatela Versace i l’agenda de desembre 6.1. Vallatela Versace i la dupla musical • Es recorda que Vallatela Versace és la “hostess, anfitriona, madre de todos” en aquestes festes. • Per a la nit amb L’Escándalo i per a les futures festes, es planteja una dupla fantàstica a cabina: - Vallatela Versace. - Toni Bermond, compartint espai i energia fins a altes hores. • Toni descriu que han preparat un set musical molt cuidat: - Majoritàriament «petardeo» i grans clàssics. - Cançons que sempre fan cantar i ballar, pensades per mantenir la pista viva tota la nit. 6.2. La sensació de “superestrella” a l’arribar a la Zero • Utilitzen la cançó “Superestrella” com a exemple de tema perfecte per: - L’arribada a la sala Zero a les 12 de la nit. - Quan el públic entra amb la seva entrada, baixa les escales i se sent com una estrella. • Toni explica l’ordre musical de la nit: - Temes de “primera copita” (per escalfar). - I després pujades d’energia, enllaçant amb cançons com “Pec” per combinar festa i missatge. 6.3. Festes Cookie de desembre Toni anuncia dues cites clau de desembre a la sala Zero: 6.3.1. Cookie Noir – 13/12 • Cookie Noir tindrà lloc el 13 de desembre (13/12). • Convidats principals: - Bananas Laser, amb una proposta d’electrònica molt fina. • Objectiu musical: - Oferir una explicació d’electrònica de qualitat, diferent però igualment ballable. 6.3.2. Prefin d’any Cookie – 27/12 • Festa anual de prefin d’any, el 27 de desembre (27/12), convertida ja en tradició. • Cartell i equip: - Vallatela Versace. - Zafiro d’Or. - Les Baldis (Alo i Pècia). - DJ Enca. - Toni Bermond com a servidor i ànima de la festa. • Es presenta com la gran celebració de cap d’any avançada de l’univers Cookie. 6.4. Compromís amb l’audiència i futur a la ràdio • Toni es compromet a tornar a Tarragona Ràdio a parlar de la Cookie Noir i de la resta d’esdeveniments. • La locutora expressa que només està en antena “amb vosaltres”, reforçant el vincle especial amb Cookie. “Gràcies a tu per existir” – es diu acomiadant Toni, simbolitzant el reconeixement mutu entre ràdio i col·lectiu festiu. 7. Tancament: humor, afecte i crida a la festa • El programa es tanca amb un to molt afectuós i juganer: - Recordant als oients que busquin “Pec, pec, pec”. - Remarcant que tothom pot ser una “superestrella perfecta” a la pista. • S’agraeix a Sam López la seva participació i es deixa oberta la porta perquè torni amb una selecció musical pròpia, pensada especialment per als oients. • La conductora es despedeix de la família oient fins a l’endemà, amb un comiat proper i càlid. Temes principals tractats • Cultura de la nit i festes Cookie a Tarragona • Transformació de la manera de sortir de festa. • El paper de Cookie i la sala Zero com a espais on el públic encara balla i es deixa anar. • Ofici de DJ i psicologia de pista • Importància de la lectura del públic. • Preparació, hores de feina, warm-ups i treball en equip. • Cultura drag i Drag Race • Explicació de Drag Race i del seu impacte cultural i pedagògic. • Valor del shade, de la creativitat i de la representació queer. • Educació sexual i missatge a través de la música • Debat sobre la necessitat de més consciència i protecció en les relacions. • Estudi de la cançó “Pec” com a eina de pedagogia sexual pop. • Agenda d’esdeveniments i comunitat • Anunci de L’Escándalo a Tarragona. • Programació de Cookie Noir i de la festa de prefin d’any. • Reforç del lligam entre Tarragona Ràdio, els artistes i els Fans de Tarragona.

Festival Ànima Jove: animació, joves talents i compromís social

Resum del contingut Conversa a Tarragona Ràdio sobre la 3a edició del Festival Internacional de Curtmetratges d'Animació Ànima Jove, que se celebra a Altafulla, amb el director i la productora del festival. Estructura i novetats del festival El festival té lloc el 29 i 30 a la Sala Cultural La Violeta d’Altafulla. És un festival pioner a la província de Tarragona, dedicat exclusivament a curtmetratges d’animació. S’han ampliat i reestructurat les seccions oficials: Ficció Internacional Ficció Nacional Ficció Estudiant (primeres obres d’escoles i estudiants) Documental (curts documentals d’animació) Panorama (grans guanyadors de l’any: Òscars, César, NSI, etc.) Infantil (sessió de diumenge al matí, gratuïta) "És l’únic festival exclusivament d’animació i curtmetratges de tota la província de Tarragona." Animejam: creativitat en 72 hores Animejam és un concurs de microcurtmetratges en 72 hores, creat aquest any. Ha funcionat com a punt d’inici del festival (de dijous a diumenge, la setmana anterior). Hi han participat 7 equips, principalment gent jove, en grups de 2 a 5 persones. Condicions del repte: Objecte sorpresa obligatori: una joguina. Durada: de 20 segons a 1 minut. Lliure elecció de la tècnica d’animació. Objectius clau: Fomentar el treball en equip. Fer viure tota la experiència de crear un curt i presentar-lo a un festival. El diumenge a la tarda: - Projecció dels microcurts Animejam. - Votació popular in situ mitjançant formulari. - Premi Animejam: 150 €. - Menció especial de l’Hotel Gran Claustre d’Altafulla amb un xec regal. Fem ànima: animació i temes socials Fem ànima és una secció nova que vol obrir converses socials a través del cinema. En aquesta edició se centra en la violència masclista, coincidint amb la setmana del 25N. Format de la sessió (dissabte a les 17.00 h): Projecció de dos curtmetratges: Sopa fria (portuguès) Mille Pétales (francès) Col·loqui obert amb persones convidades de diferents àmbits i participació del públic. "Per mitjà del cinema obrim conversa." Objectius principals de Fem ànima: Donar espai a temàtiques socials poc visibilitzades o infrarepresentades. Mostrar que l’animació no és només per a infants: No és només «la pel·lícula de Pixar de Nadal». Permet tractar històries difícils de dur a terme o de pair amb altres llenguatges. Assumir des de la cultura una responsabilitat de transformació social. "Creiem que des de la cultura tenim una certa responsabilitat de tractar tots els temes possibles per generar una transformació social." La secció Fem ànima és gratuïta, però cal reservar entrada per limitació d’aforament. Diversitat, accessibilitat i públic El festival vol ser per a tothom, tot i ser un certamen de nínxol (només animació): Evita programació massa abstracta o de difícil comprensió. Busca històries entenedores que alhora remoguin per dins. Barreja de gèneres, estils i temàtiques a cada bloc per oferir un tastet ampli del món de l’animació. Hi ha curts de més de 26 països i s’han rebut més de 200 curtmetratges, tots visionats pel comitè. Destaquen peces de gran reconeixement internacional: Curt guanyador del Goya 2025 (Cafuné). Curt guanyador de l’Òscar 2025. "Ens agrada molt poder abastar tantes cultures." Públic familiar i facilitats Classificació d’edats: Sessions generals: majors de 16 anys. Sessió infantil de diumenge al matí: per a infants i famílies, gratuïta. Per a famílies amb criatures: Servei de ludoteca gràcies a la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Altafulla i l’entitat Vi i Bulleure. Permet deixar els nens a la ludoteca per poder assistir tranquil·lament a les projeccions. "Intentem posar facilitats perquè sigui una festa de la cultura, del cinema i de l’animació." Entrades, abonaments i preus Web oficial: www.festivalanimejove.cat. Tipus d’entrada i preus: Secció infantil (diumenge matí): gratuïta. Fem ànima: gratuïta amb reserva prèvia. Resta de seccions (cada bloc de matí o tarda): 5 €. Abonament complet per a tot el festival: 10 €. "Ens interessa molt que vingui la gent i divulgar el missatge que amb l’animació es poden explicar històries." Entrades i abonaments es poden aconseguir: Directament via web (pestanya d’entrades o abonament). També hi haurà personal a taquilla per gestionar entrades el mateix dia. Organització i perspectiva de futur El festival està impulsat per l’associació Ànima Jove, creada expressament per organitzar-lo. Equip nucli: 3 persones treballant-hi durant mesos. 7 voluntaris donant suport durant el cap de setmana del festival. Filosofia de creixement: Anar a poc a poc i amb bona lletra. Consolidar cada pas abans d’afegir noves seccions. Objectiu: arribar a ser el festival que imaginen, però sense creixement precipitat. "Encara hem d’arribar al festival que volem ser, però volem donar les passes a poc a poc i amb bona lletra." La entrevista tanca amb el desig que el festival sigui un èxit i que pugui seguir creixent moltes edicions més, mantenint la seva identitat de festival exclusiu d’animació de curtmetratges a la província de Tarragona i obert a tot el territori.

Presentació del nou disc festiu de La Cosina

Resum del contingut 1. Lletres i imaginari del tema Alça el got El text comença amb fragments de la cançó “Alça el got”, amb una atmosfera de festa popular, memòria i brindis compartit: Brindar i compartir: beure “per la nit i el vent”, “pel record, per les ferides, pels que has estimat”. Lluita i resistència quotidiana: “per cada espina, un combat”, metàfores de pedres a la sabata i camps llaurats. Memòria i homenatge: deixar “un glop pels que han marxat” i abraçar fort el llegat. "Maleeix a qui trepitja i agraeix el got de vi" Aquest lema es converteix en un crit festiu i de complicitat col·lectiva, que després donarà lloc fins i tot a merxandatge. 2. Presentació del disc i concert a Lo Submarino (Reus) La locutora anuncia que aquest cap de setmana a Lo Submarino de Reus: Es fa la presentació del nou disc “Estem de primera” de La Cosina. Es preveu una “festa pirata”, molt en la línia del seu univers mariner i canalla. Horaris i lloc: Dissabte, portes a les 22.00 h i concert a 22.30 h (dos quarts d’onze). A la sala 1, carrer Granollers, 11. Entrades: Anticipada: 10 €. Taquilla: 15 €. Venda a través de la web losubmarino.com. La idea central: un directe pensat com una gran celebració, coherent amb l’energia del disc. 3. La Clara (La Cosina) parla del procés de gravació Entrevista telefònica amb la Clara, veu de La Cosina, sobre el nou treball “Estem de primera”: Gravació llarga però satisfactòria: Procés intens i allargat en el temps. Costa decidir quan un disc està acabat, però el grup es mostra molt content del resultat. Nou cançons rodones i festives: Cançons pensades per ser ballades i celebrades. Algunes lletres inclouen missatges i “ensenyança” a partir d’històries quotidianes. Missatge vital positiu: Molta energia, festa i coses positives, com a resposta al món complex actual. Defensa d’una “calma amb sentit comú”: fer les coses amb cap i ritme propi, no viure només per produir. "No som persones que hem vingut a la vida a produir, a produir, a produir; hem vingut a fer altres coses." 4. Cançó “Que esperin” i reivindicació de la calma Es presenta la cançó “Que esperin”, que encarna aquesta filosofia: Crítica al ritme frenètic actual i reivindicació de fer les coses a foc lent. Referència als cigrons de tota la vida, cuinats a poc a poc, en contraposició als productes ràpids de pot. Valoració dels plats de la iaia i de la cuina tradicional com a metàfora d’una vida més pausada i conscient. La peça esdevé un himne a la vida tranquil·la, a la sobretaula i al gaudi compartit. 5. Composició, cançons i evolució del grup La conversa entra en detalls creatius del disc: Cap cançó descartada: tot el material treballat ha trobat lloc al disc. “Taula parada”: Última cançó que va entrar al disc. Connecta el nou treball amb el primer disc “Iu hores vinguin”. Va néixer pràcticament en una tarda a partir d’una melodia del Joan. Evolució respecte al primer disc: Al debut no sabien encara “per on navegaven”: eren grup nou i encara es coneixien damunt l’escenari. En aquest segon disc ja saben què funciona en directe i què els agrada, i han gravat pensant en l’escenari. La Clara destaca que el disc és molt traslladable al directe, gairebé “agafar el disc i posar-lo a escena”. 6. Sonoritat artesana i força del directe La Cosina reivindica una manera de fer totalment artesanal: Tot el que sona al disc ha estat tocat per ells: No hi ha programacions ni bases d’ordinador. Instruments reals i energia humana com a nucli del so. Això fa que el directe sigui molt fidel al disc, però amb encara més potència i presència escènica. A l’escenari hi ha molta actitud i proximitat amb el públic: Interpel·len constantment l’audiència. Busquen que el concert sigui una experiència col·lectiva. "Som un grup molt artesà... si marxa l’electricitat, ens quedem tocant igual." 7. Col·laboradors, invitats i novetats al directe Es comenten les col·laboracions del disc i del directe: Possibles aparicions espontànies de col·laboradors com Zebrinait o Poli Pisador (no confirmades al 100%). Confirmats per al directe a Lo Submarino: Vicenç: productor del disc i del directe, als teclats i veus. Roser Serrano: tenora i violí, incorporació nova al grup en directe. Al disc no hi ha tenores ni violins; la seva incorporació al directe és una decisió posterior, pensada com un experiment especial per aquesta presentació. 8. Col·laboracions discogràfiques i “territori pirata” La Clara i la locutora repassen col·laboracions del disc: Participacions de grups com Pony Pisador, Zebrinait i altres bandes amigues. La cançó “El Salgot” queda descrita com molt “de terra pirata”, amb tot l’imaginari de rom i festa corsària. Una altra peça destacada és “Quan sigui el ball ballaner”, que neix com un pasdoble i acaba convertida en una cançó de ballaruga de festa major. Aquestes col·laboracions reforcen la imatge de La Cosina com a grup de festa major, taverna i port pirata. 9. El repte de fer cançó pròpia en una escena urbana La Clara reflexiona sobre la realitat del mercat musical actual: L’escena està molt enfocada cap a la música urbana, cosa que dificulta l’entrada de propostes com la seva. La Cosina aposta exclusivament per cançó pròpia, sense versions, fet que encara fa més difícil obrir-se camí. Malgrat això, tenen molt clar que defensen el seu projecte i que volen mostrar el que saben fer: Festa amb instruments reals. Identitat pròpia i cohesió de repertori. 10. Experiència de directe i material per al públic Sobre el concert i el que viurà el públic: Han preparat un set d’una hora i quart, concentrant: El millor del que els ha funcionat en dos anys i escaig de trajectòria. Cançons dels dos discs, sense oblidar el primer treball. Pel que fa a suports i producte físic: Encara no hi ha disc físic; es pot escoltar el nou treball a plataformes digitals. Estan preparant samarretes molt destacades: Especialment les de la cançó “El Salgot”, amb la frase: > "Maleeix el qui trepitja i agraeix el got de vi" Esperen tenir el merchandising ja disponible per al concert; si no, per dates properes. De cara al futur, no descarten editar el disc físicament quan comencin a girar més en el circuit de festes majors. 11. Properes dates i crida a programar-los Es llisten pròximes actuacions: Gener: Concert a la sala Alíria (o Sala Elefant / Elio Gaval) a Barcelona (la locutora el destaca com un bolo “molt potent”). Data a L’Eslàvia de les Borges Blanques, sala-restaurant molt mítica (finals de gener). Març: Concert a la zona del Pallars. La locutora fa una crida directa a Tarragona ciutat perquè els contractin: "Amics de Tarragona, contracteu-los... que la cosina és de casa, és de la família." La Clara respon que, a Tarragona, hi actuaran tan bon punt algú els programi, mostrant total predisposició. 12. Presentació de la banda: qui és La Cosina? Al tram final, la Clara recorda la formació del grup que pujarà a l’escenari de Lo Submarino: Clara: veu principal i ànima comunicativa del projecte. Ivan Ferrando (Reus): guitarres diverses i veus. Dídac Prat (Segarra): baix. Dídac Mariner (l’Aixa): bateria. Vicenç Iriella (Reus): teclats i veus, també productor. Roser Serrano: tenora i violí, procedent de Castelló d’Empúries però vinculada a la Riera de Gaià. Es tanca el programa re-escoltant “Alça el got” i acomiadant-se fins l’endemà. En conjunt, el text retrata un grup festiu, artesà i molt proper, que combina música de taverna, imaginari pirata, memòria, humor i crítica al ritme frenètic de la vida moderna, i que presenta un segon disc dissenyat per triomfar sobretot en directe.

Diferències entre observatoris meteo oficials i particulars

Resum del contingut Tema central: Explicació de què és un observatori meteorològic i quines diferències hi ha entre observatoris oficials i particulars, tant a nivell tècnic com d’ús de dades, especialment en conflictes amb asseguradores. 1. Què és un observatori meteorològic? Conjunt d’aparells per registrar variables meteorològiques (temperatura, pluja, vent, humitat, etc.). Inclou la figura de l’observador meteorològic (persona): Vetlla pel bon estat dels aparells (manuals o automàtics). Observa fenòmens que els sensors no poden registrar. "L'observador vetlla perquè les dades que dona l'observatori siguin correctes" 2. Tipus d’observatoris: manuals i automàtics Observatoris manuals: Aparells tradicionals: Termòmetres (abans de mercuri, ara d’alcohol o altres materials). Pluviòmetre tipus Hellman per mesurar la pluja. Higròmetres manuals (per exemple, amb pèl de cavall o pèl natural). Observatoris automàtics o digitals: Compostos per sensors que registren les variables i les envien a: Una consola o pantalla. Un data logger (emmagatzemador de dades). El núvol, des d’on es poden visualitzar o descarregar. 3. Observatoris oficials vs particulars Observatoris meteorològics particulars: Instal·lats per persones particulars (al jardí, teulada, etc.). Poden tenir instrumentació molt bona, però normalment: Són més econòmics (entre uns 200 i 2.000 € aproximadament). Observatoris meteorològics oficials: Pertanyen a serveis meteorològics oficials: Servei Meteorològic de Catalunya. Agència Estatal de Meteorologia. Poden ser manuals o automàtics. Costos molt més elevats: entre 5.000 i 20.000–30.000 €, segons: Precisió dels aparells. Lloc d’instal·lació. Tipus i qualitat del material. Xarxes oficials amb observadors particulars: Alguns observadors en terrenys particulars disposen d’instrumentació homologada. Exemples: Xarxa d’observadors meteorològics (XOM) del Servei Meteorològic de Catalunya. Xarxes secundàries de l’Agència Estatal de Meteorologia. Les dades d’aquests punts són tan vàlides com les de les estacions oficials pròpies. 4. Instal·lació, manteniment i fiabilitat de les dades Aspectes clau per obtenir dades fiables: Instal·lació correcta segons normes de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Manteniment regular dels aparells: Verificar que els sensors estiguin nets i en bon estat. Comprovar que no hi hagi errors de calibratge. Exemples de mala instal·lació: Estació situada a la sortida de fums d’una xemeneia: quan s’encén la llar de foc, la temperatura puja artificialment. Casetes meteorològiques pintades de colors foscos o verds: Han de ser blanques per reflectir la llum i evitar l’escalfament dels sensors. Instal·lació, manteniment i validació de dades són tan o més importants que la tecnologia dels sensors. 5. Ús de dades: àmbit acadèmic i zones sense cobertura oficial Per a estudis i treballs acadèmics, és molt recomanable l’ús de dades procedents d’estacions oficials. Però hi ha zones on: No hi ha prou xarxa d’estacions oficials. S’han d’aprofitar observatoris particulars fiables, especialment: Quan la seva instal·lació i manteniment són bons. Quan proporcionen sèries de dades consistents. 6. Assegurances i validesa de les dades meteorològiques Quan hi ha danys materials per fenòmens meteorològics (vents forts, pedregades, pluja intensa, llamps, etc.): Trencament de tendals, persianes, finestres, teulades, etc. Sovint apareix un conflicte entre propietari i asseguradora sobre: Quines dades meteorològiques són vàlides per justificar el sinistre. En aquests casos, només són vàlides: Dades extretes de serveis meteorològics oficials, és a dir: Estacions oficials automàtiques. Estacions manuals validades pels serveis oficials. No són acceptades, en general, per les asseguradores: Dades de xarxes particulars com: Meteoclimatic. Wunderground. WeatherCloud, etc. "A l’hora de pagar desperfectes, les companyies asseguradores només validen dades oficials." 7. Llindars que fan servir les asseguradores Les companyies d’assegurances estableixen llindars mínims a partir dels quals assumeixen els danys. Exemples orientatius: Vent: Llindar al voltant dels 90 km/h. Pluja intensa: Uns 40 litres per metre quadrat en 30 minuts. Aquests valors: Varien segons la pòlissa i la companyia. Es poden consultar: Directament a la pòlissa de l’assegurança. Demanant informació a l’asseguradora. 8. Rol dels meteoròlegs i recomanació final Molta gent que pateix danys demana dades als aficionats o professionals del temps. Tot i que puguin oferir informació, la recomanació sempre és: Adreçar-se als serveis meteorològics oficials. Utilitzar només dades oficials per a tràmits amb asseguradores. "Aneu sempre als serveis meteorològics oficials, perquè són les dades que us valdran." Idees clau Observatori meteorològic = aparells + persona observadora. Hi ha observatoris manuals i automàtics/digitals. Es distingeixen observatoris particulars i oficials. Els oficials són més cars, però també homologats i validats. Instal·lació, manteniment i validació són essencials per a dades fiables. Per a estudis acadèmics, millor dades d’estacions oficials. En sinistres amb asseguradores, només compten les dades oficials. Les asseguradores fixen llindars de vent i pluja per pagar danys. Xarxes particulars (Meteoclimatic, Wunderground, WeatherCloud, etc.) no solen ser acceptades com a prova oficial.

Festival Ànima Jove i nits ‘Cuqui’ a Tarragona

Resum general del podcast L’episodi combina cultura audiovisual i oci nocturn al Camp de Tarragona. A la primera part, el programa Fans de Tarragona entrevista l’equip del Festival Internacional de Curtmetratges d’Animació Ànima Jove d’Altafulla; a la segona part, conversa amb el DJ Toni Bermon i el DJ Sam López sobre les festes Cuqui i l’arribada de la drag L’Escándalo a la Sala Zero. 1. Festival Internacional de Curtmetratges d’Animació Ànima Jove 1.1. Presentació del festival i context • El festival Ànima Jove celebra la seva 3a edició el 29 i 30 de novembre a La Violeta d’Altafulla. • És descrit com l’únic festival exclusiu de curtmetratges d’animació a la província de Tarragona, i vol esdevenir un referent al territori. • Han rebut més de 200 curtmetratges de 26 països i n’han seleccionat una quarantena per a la programació oficial. "Tenim un festival exclusivament d'animació, de curtmetratges d'animació, aquí a la província de Tarragona... fem-ne bandera." 1.2. Estructura i seccions del festival El director Joan Rubinat i la productora Belinda Bonan expliquen les seccions: • Ficció internacional i ficció nacional – Abans era una sola secció; aquest any es divideix per donar més visibilitat al talent local i al global. – Inclou peces molt diverses en gèneres, tècniques i estils. • Ficció estudiant – Per a primeres obres d’escoles i estudiants d’animació. – Vol ser un espai de debut per a nous talents. • Documental – Curtmetratges d’animació de caire documental, que fan servir l’animació per explicar històries reals o temàtiques socials. • Panorama – Recull els grans guanyadors de l’any: - Curtmetratges premiats als Òscars, César, Annecy (NSI), etc. - Inclou el Goya 2025 (Cafuné) i el *guanyador de l’Òscar 2025 en animació curta. • Secció infantil (diumenge matí) – Programació pensada per a infants i famílies. – Entrada gratuïta. – Enfocada a mostrar que l’animació infantil pot ser de gran qualitat i no només comercial. • Fem ànima (nova secció) "La idea del Fem ànima bàsicament ve de que, per mitjà del cinema, obrim conversa." – Secció temàtica i social, amb curtmetratges que aborden problemes socials poc visibilitzats. – En aquesta edició se centra en la violència masclista, coincidint amb el 25N. – Es projecten dos curts: Sopa fría (portuguès) i Mille Pétales (francès). – Després hi ha un col·loqui obert amb professionals de diferents àmbits i el públic. – L’entrada és gratuïta, però cal reserva prèvia per aforament limitat. • Animejam (Anima Jam) (concurs de microcurts) – Nova iniciativa: concurs de microcurtmetratges d’animació en 72 hores. – Es fa dies abans del festival per no solapar-se amb les projeccions. – Han participat 7 equips (de 2 a 5 persones), majoritàriament gent jove. – Condicions: - Durada entre 20 segons i 1 minut. - Incloure un objecte sorpresa: una joguina. - Lliure elecció de tècnica d’animació. – Objectiu: fomentar el treball en equip i viure l’experiència completa de crear un curt i veure’l en un festival. – Els curts es projecten diumenge a la tarda i el públic vota el guanyador (votació popular). – Premi: 150 € + menció especial de l’Hotel Gran Claustre d’Altafulla (xec regal). 1.3. Filosofia del festival i paper de l’animació Idees clau que destaquen Joan i Belinda: • L’animació no és només per a nens – No és només la pel·lícula de Pixar de Nadal. – És un llenguatge capaç de tractar històries profundes i temes sensibles (violència masclista, memòria, trauma, etc.). "L'animació no és només per nens petits... s'utilitza el llenguatge del curtmetratge i l'animació per explicar històries sensibles que, d'una altra manera, serien difícils de pair." • Responsabilitat social de la cultura – Consideren que el cinema i la cultura tenen la missió de moure consciències i promover transformació social. • Accés per a tothom – Busquen que el festival sigui obert i entenedor, fugint d’un excés d’abstracció. – Volen que qualsevol oient i qualsevol públic pugui entendre les històries i emocionar-se, sense sentir-se exclòs. • Diversitat de gèneres, estils i cultures – Programació pensada com un “tastet del món de l’animació”: - Peces més senzilles i d’altres més arriscades. - Curtmetratges de més de 26 països. – Destaquen el valor de veure realitats diferents que comparteixen un llenguatge universal. 1.4. Entrades, preus i accessibilitat • Entrades i abonaments – Venda i reserves a través de: www.festivalanimejove.cat. – Preus: - 5 € per cada bloc/secció (matí o tarda). - 10 € per l’abonament complet que dona accés a totes les sessions. – Seccions gratuïtes: - Secció infantil (diumenge matí, per a famílies). - Fem ànima (amb reserva prèvia per aforament limitat). • Facilitats per a famílies – En col·laboració amb la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Altafulla i l’entitat Viu i Eure, el festival ofereix una ludoteca. – Les famílies poden deixar la canalla a la ludoteca mentre assisteixen a projeccions per a majors de 16 anys. 1.5. Equip organitzador i creixement del projecte • El festival neix de l’Associació Ànima Jove. • Equip nucli: – 3 persones treballant-hi durant mesos (direcció, producció i organització general). • Voluntariat: – Han fet una crida de voluntaris i comptaran amb 7 voluntaris durant el cap de setmana. • Visió de futur: – Consideren que encara no han arribat al festival que volen ser, però aposten per créixer lentament i consolidar cada pas. – Objectiu: que Altafulla sigui punt de trobada per l’animació i que el festival sigui referència per tot Tarragona i la província. 2. Nits ‘Cuqui’, DJ i cultura queer a Tarragona 2.1. Entrada de Toni Bermon i to de la secció A la segona part, el programa gira cap a l’oci nocturn, l’ambient festiu i la cultura LGTBIQ+ a Tarragona. • Entra als Estudis de Tarragona Ràdio el DJ i animador Toni Bermon, molt vinculat a les festes Cuqui (marca de festes queer i de petardeo a Tarragona). • El to és molt desenfadat, còmic i ple d’inside jokes, amb cançons enganxoses i bromes constants sobre maquillatge, festa i sexe segur. 2.2. La nit de Tarragona segons DJs i oci nocturn Intervé el DJ Sam López, presentat com un dels “Pokémon legendaris” de la nit de Tarragona: • Visió de la nit actual: - Sam comenta que veu molta gent a discoteques que no balla ni s’ho passa realment bé, com si la nit s’hagués tornat més passiva. - En canvi, a festes com Cuqui la gent “ho dona tot” i balla de veritat. "Nits com la Cuqui són nits on realment tu vius la nit de veritat." • Herència i ofici de DJ: - Sam porta 25 anys de trajectòria. - Destaca la importància de la psicologia de pista: - Llegir la pista, aixecar el cap, veure què necessita la gent. - No limitar-se a posar sempre el mateix repertori, sinó adaptar-se per “aixecar la massa”. "Per mi, ara mateix, dels millors que jo veig en psicologia de pista és el Toni." • Es rememoren festes anteriors: – Tardeos, festes de Halloween, festivals al carrer (com a Reus) i col·laboracions amb personatges com Leticia Sabater. 2.3. Identitat de marca de les festes ‘Cuqui’ Les festes Cuqui es descriuen com: • Festa totalment orientada al públic: – Segons Sam, la clau és que “ho fan tot perquè la gent s’ho passi bé”, no per lluïment personal. • Elevadíssim nivell de posada en escena: – Toni explica que si la festa comença a les 23 h o mitjanit, ells comencen a preparar-se a les 18 h. – Entre 6 i 7 hores de: - Maquillatge, perruqueria, vestuari, caracteritzacions extremes. - Un camerí ple d’artistes: "el camerino de los locos". • Estil musical i d’ambient: – Combinen petardeo, èxits pop, temes queer i clàssics festius que tothom canta. – L’objectiu és que cada cançó superi l’anterior en energia i eufòria. 2.4. Drag Race i l’arribada de L’Escándalo a Tarragona Toni introdueix el fenomen televisiu Drag Race (versió espanyola a Atresplayer), i el vincula amb la festa del dissabte a la Sala Zero: • Què és Drag Race? – Un talent show on diverses drag queens competeixen combinant: - Champions League de les perruques, Masterchef del contouring, performance, lip sync, humor i drama. – Es presenten com un camp de batalla de purpurina amb “shade” i llengua esmolada. "És com la Champions League de les perruques, el Masterchef del contouring... el camp de batalla de purpurina per excel·lència." • Funció social i cultural: – Toni destaca que Drag Race és: - Una gran celebració queer. - Una manera de veure la feina real d’una drag queen (maquillatge, looks, lip sync). - Un programa que ajuda a normalitzar i visibilitzar la cultura LGTBIQ+ a tot l’Estat. • Perfil de L’Escándalo: – Drag queen que ha participat a Drag Race España. – Nascuda a Castelló, però desenvolupant carrera a Barcelona. – Es defineix com un “señor friki”, barreja d’elegància clàssica drag i referències a videojocs, infància i fantasia. – Vol trencar prejudicis sobre les drags barcelonines i reivindicar el seu origen de barri. • Actuació a Tarragona: – L’Escándalo actua a la Sala Zero aquest dissabte a les 00:00. – Toni insisteix que les entrades d’early bird ja estan esgotades i que cal comprar les següents tandes abans que s’acabin. 2.5. ‘PEC’: educació sexual en clau pop Una de les peces centrals de la conversa és la cançó “PEC” de L’Escándalo: "Benvinguts a classes de salut sexual..." (lletra de la cançó) • “PEC” com a peça pedagògica: – Cançó que parla del PEC (preservatiu) i l’ús del “sombrero” com a metàfora del condó. – Toni i la presentadora destaquen la seva importància com a eina d’educació sexual, sobretot entre joves que a vegades banalitzen o obliden la protecció. • Missatge central: – Protegir-se és clau, encara que hi hagi relacions esporàdiques o festes: – "Protegiu-vos tots, que hem de durar molts anys i hem de fer moltes coses encara". • Es juga també amb el contrast entre el “PEC” clàssic de refresc (Pec Naranja, Pec Cristal) i el concepte modern del PEC com a símbol de sexe segur. 2.6. Calendari de festes: ‘Escándalo’, ‘Cuqui Noir’ i Cap d’Any Toni aprofita per anunciar el calendari de festes Cuqui a la Sala Zero: • 1) “Escándalo” – Festa amb L’Escándalo – Dissabte proper a les 00:00 h, Sala Zero. – Artistes: - L’Escándalo (drag convidada). - Acompanyament musical: Vallatela Versace (drag, “madre de todo el dragquinismo de la província”) i Toni Bermon a cabina, fins a les 6 del matí. • 2) Cuqui Noir (13 de desembre) – Festa temàtica més electrònica, amb el col·lectiu Banana Láser. – S’anuncia com una nit d’electrònica fina i molt ballable. • 3) Prefi d’Any Cuqui (27 de desembre) – La tradicional festa de pre-cap d’any de Cuqui. – Artistes convidats: - Vallatela Versace. - Zafiro d’Or. - Les Baldis (Alo i Pècia). - DJ Enca. - I el mateix Toni Bermon. 2.7. Tancament: energia, humor i complicitat • La conversa es tanca amb molta complicitat entre Toni i la presentadora: bromes sobre l’edat, les botes altes, el mal de peus i la resistència fins al matí. • Es remarca que les festes Cuqui busquen sempre ser una “festa de la cultura i de la llibertat”, de la mateixa manera que Ànima Jove vol ser una festa de la cultura i el cinema d’animació. • Es deixa caure la idea de tornar a la ràdio al desembre per aprofundir en la Cuqui Noir i el prefi d’any, i per seguir connectant Tarragona Ràdio, l’oci i la cultura al territori.

Mar, tradicions, pesca i territori

Resum general del programa Arran de Mar d’avui és un recorregut complet per la relació entre el mar i el territori: festes marineres, memòria de la pesca, noves tradicions nadalenques als ports, ciència i aquicultura, i el debat sobre com protegir el litoral i la seva biodiversitat. El programa es tanca amb divulgació sobre cetacis al Mediterrani. 1. Festa del calamar i identitat marinera de Salou 1.1. 50 anys de la Festa del Calamar • Entrevista a Pere Granados, alcalde de Salou, arran de la cinquantena Festa del Calamar. • La festa és definida com la celebració més antiga de Salou i un homenatge a la gent de mar i als pescadors del municipi. • Tot i que avui ja no hi ha pescadors professionals en actiu, la festa manté viva la memòria d’un passat pesquer molt important. "Per nosaltres suposa rememorar la importància de la gent de la mar... és un patrimoni cultural importantíssim." 1.2. Història del port de Salou • Salou és presentat com el port natural més important de Catalunya i un dels més destacats del litoral mediterrani de la península. • Referències històriques clau: - Carta de població de 1194 del rei Alfons II d’Aragó, dedicada no a la vila sinó al port de Salou. - Sortida de Jaume I des de Salou cap a la conquesta de Mallorca amb més de 150 naus i 10.000 soldats. • Es destaca la vinculació històrica del municipi amb la mar i el comerç marítim: - Construcció de l’església de Santa Maria del Mar per part dels antics traginers del mar (estibadors), encarregats de la càrrega i descàrrega de mercaderies. - Episodi simbòlic: el Braç de Santa Tecla arriba primer al port de Salou abans d’anar cap a Constantí. 1.3. Turisme, patrimoni i platges • Avui Salou viu sobretot del turisme de sol i platja: - 25 cales i platges d’alta qualitat paisatgística. - Reconeixements populars del diari 20 minutos: - Platja Llarga, escollida millor platja de l’Estat. - Cala Penya Tallada, tercera millor platja. • L’alcalde defensa un model que vagi més enllà de la platja: - Impuls de la gastronomia, l’esport, el shopping, la naturalesa i la història. - Recuperació i posada en valor del patrimoni històric de Salou com a producte turístic. 1.4. Concurs de pesca i jornades gastronòmiques del calamar • Eix central de la festa: concurs de pesca del calamar durant una setmana: - Participació majoritària de saluencs i saluenques (99,9%). - Les barques surten cada tarda a pescar i tornen cap a les 18 h. • Gastronomia: - Jornades gastronòmiques del calamar amb la participació dels restaurants de Salou. - Els calamars pescats es poden degustar en diferents plats; es menciona el cuiner Paco del Club Nàutic de Salou. • S’organitza també una exposició fotogràfica que repassa 50 anys de festa, amb un component molt emotiu de memòria dels pescadors i les seves famílies. 1.5. Mar, salut i turisme intel·ligent • Es presenta el lema de la festa «Mar i emoció»: - El mar com a font d’emoció, benestar i salut. - Reivindicació de la platja com a espai natural saludable, no només d’oci. • L’alcalde explica la participació de Salou en jornades de turisme blau i en programes de Destinacions Turístiques Intel·ligents: - Aplicació de tecnologia i intel·ligència local per millorar serveis públics. - Objectiu central: millorar el benestar i la qualitat de vida de residents i visitants. - Enllaç amb la sostenibilitat ambiental, econòmica i social. • Esment d’un rànquing d’una consultora (Llorente y Cuenca / similar) que situa Salou com un dels municipis de l’Estat amb més benestar per als residents. 2. Vida de pescador a l’Escala i canvis al mar 2.1. Història familiar i vocació marinera • Entrevista a Lluís Sureda, pescador de tota la vida de l’Escala, ja jubilat però encara molt vinculat al port. • Forma part d’una nissaga de pescadors que arrenca amb l’avi Curro; ell és la tercera generació, el fill n’és la quarta. • De jove fa fins a COU i el pare li prohibeix acostar-se a la barca per evitar-li la dureza del ofici: - Als 18 anys insisteix, el pare cedeix a contracor i passa tres mesos seguits vomitant cada dia a mar, fins que el cos s’hi adapta. "O t’entra i és per sempre, o l’odiaràs tota la vida." 2.2. Duresa i llibertat de la feina a mar • Descriu la feina de pescador com una barreja d’eufòria i frustració, segons l’època. • Valora sobretot: - La incertesa diària: mai saps el temps que farà ni el peix que agafaràs. - La sensació de llibertat i desconnexió que dona ser al mig del mar. - Contrasta la calma de mar amb els mals de cap de terra i de la burocràcia. 2.3. Burocràcia i complicacions modernes • Critica l’augment de tràmits, inspeccions i multes que carreguen els pescadors: - Paperassa, revisions mèdiques i administratives, exigències constants. - Dificultat de discutir interpretacions de la llei amb inspectors. "Tothom hauria de ser advocat" per defensar-se i canviar normatives. 2.4. Evolució de la pesca de teranyina i de les espècies • El sistema de pesca de teranyina gairebé no ha canviat en essència des del segle XIX: - El que ha evolucionat són els sistemes de llum i la tecnologia. - Explica l’origen de la pesca a l’encesa a partir d’un naufragi prop de Cadaqués i l’ús de torxes que atreien el peix. - Evolució tecnològica: torxes → fogueres amb llenya → carbur → gas propà → bombetes incandescents → actuals LEDs. 2.5. Canvi en la mida de la sardina i l’anxova • A partir de 2007–2008 detecten un canvi sobtat: - Disminueix la mida de la xava grossa i la sardina gran. - Ara una sardina “grossa” fa 18 cm; abans en feia 25 cm, però tenen la mateixa edat. - El problema no és només la pesca, sinó que els peixos no creixen. • Explica la teoria de biòlegs (sobretot francesos): - El plàncton del Mediterrani ha mutat per l’augment de temperatura. - Aquest plàncton té menys nutrients, els peixos engreixen menys i arriben a adults amb menys talla. • Els pescadors han augmentat voluntàriament la talla mínima comercial: - Sardina considerada fèrtil ara a 9 cm, però ells han pujat la talla mínima a 12 cm per donar marge al recurs. 2.6. El relleu generacional a bord • El seu fill estudia mecànica naval a l’Ametlla de Mar i acaba tornant a casa, a la barca. • Per evitar conflictes pare-fill a la mateixa embarcació, la família decideix fer una segona barca perquè cadascú tingui el seu projecte. • Remarca la dificultat actual però també l’orgull de mantenir l’empresa familiar i haver acabat de pagar el vaixell. 2.7. El problema creixent de les tonyines • Lluís vol parlar especialment de les tonyines com a gran problema actual: - Assegura que hi ha moltes més tonyines que fa dècades, molt per sobre del que diuen els estudis oficials. - Critica que es parli només d’un 19% de recuperació del recurs, afirma que a la pràctica sembla molt més. • Impactes que denuncia: - Les tonyines trenquen xarxes, espanten el peix i devoren una gran varietat d’espècies: calamars, sèpies, orades, llobarros, fins i tot cria de tonyina (canibalisme observat pels francesos). - No tenen depredadors naturals al Mediterrani (no hi ha orques ni grans taurons que les controlin). • Avisa d’un possible desequilibri de la xarxa tròfica: - Si la població de tonyina segueix augmentant i el peix disponible disminueix, acabaran marxant a buscar aliment a altres zones, deixant un ecosistema empobrit. • Denúncia de la gestió administrativa: - Quotes de captura molt limitades que impedeixen aprofitar un recurs que és abundant i de valor. - Propostes del sector per portar a terra les tonyines mortes accidentalment i destinar-les a beneficència rebutjades per l’administració. - Els pescadors es veuen obligats a llençar tonyines mortes al mar, situació que ell considera èticament inacceptable. 3. Tradició grega dels caravaquis i ports il·luminats 3.1. Què són els caravaquis? • Secció «Ai, això no ho sabia» amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys. • Caravaqui (del grec, escrit Karavaki): - Tradició nadalenca grega en què les famílies il·luminen un vaixell petit en lloc (o a més) de l’arbre de Nadal. - El vaixell simbolitza la llum que guia els mariners cap a un port segur i el desig de retorn a casa. - En grec, karavaki significa literalment «barco petit». 3.2. Adaptació a Arenys de Mar • L’any passat, a proposta d’un membre de la junta (Sebastià Costa), el Club Nàutic d’Arenys va crear els primers caravaquis catalans: - Diverses embarcacions del club (sobretot de vela, aprofitant el pal alt) es decoren amb llumetes de Nadal. - Es parla d’uns 10-12 vaixells il·luminats el primer any, amb previsió de més enguany. • L’efecte visual: - Quan es fa fosc, les llums s’encenen i ballen sobre l’aigua amb el vent suau. - El port es converteix en una mena de pessebre mariner, molt fotogènic, amb reflexos al mar. 3.3. Implicació del port i del poble • Es convida tota la comunitat portuària (altres clubs, varadors, empreses del port) a sumar-s’hi per il·luminar conjuntament tot el Port d’Arenys. • El mateix edifici del Club Nàutic està dissenyat com una embarcació: - Noms d’espais amb terminologia nàutica: portaló, sala de mariantes, etc. - Volen que el club també esdevingui, visualment, un gran caravaqui. • Objectiu: fer que el Port d’Arenys, a les nits de Nadal, sigui un espai de passeig lluminós i simbòlic, on la gent vagi a caminar, fer fotos i viure l’ambient nadalenc a primera línia de mar. 3.4. Calendari i extensió de la iniciativa • Els caravaquis s’instal·len després de les regates de desembre: - Prevista la il·luminació des aproximadament del 21–22 de desembre fins passats Reis. • Carles anima a: - Les famílies a fer caravaquis casolans (barquetes petites amb llums LED) amb els infants com activitat nadalenca. - La resta de ports de Catalunya (Blanes, Balís, Mataró, Premià, Badalona, Barcelona, etc.) a replicar la iniciativa, fins a imaginar una «muralla il·luminada» al llarg de la costa. "Que els nens catalans facin una barqueta il·luminada, un carabaki… és un desig de salut, pau i alegria." 4. Dia Mundial de l’Aquicultura i recerca al Delta de l’Ebre 4.1. Què és l’IRTA i el programa d’aquicultura? • Des del Delta de l’Ebre, la periodista Cel Prieto entrevista Enric Gisbert, investigador sènior i director del programa d’aquicultura de l’IRTA a la Ràpita. • L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries): - Organisme de la Generalitat dedicat a recerca agroalimentària. - Treballa tant en àmbit terrestre com aquàtic, per promoure aliments saludables i sistemes de producció sostenibles. • El programa d’aquicultura de la Ràpita fa recerca aplicada per donar servei al sector i acompanyar-ne el creixement. 4.2. Què és l’aquicultura realment? • Gisbert remarca que no és només “peix en piscifactories”: - Inclou el cultiu de peixos (llobarro, orada, tonyina, truita...), però també de musclos, ostres, altres mol·luscs, crustacis (llagostins) i fins i tot algues. • Paper clau: - Més de la meitat del peix que consumim ja prové de l’aquicultura. - Complementa la pesca, no la substitueix; hi ha espècies que només arriben per pesca (rap, gamba roja, lluç), i altres que es produeixen principalment en cultiu. 4.3. Qualitat del producte: aquicultura vs pesca • Gisbert desmunta la idea que el peix d’aquicultura tingui menys qualitat: - El producte d’aquicultura és tan bo i saludable com el salvatge. - En aquicultura es controla exactament què mengen els animals, amb pinsos formulats amb ingredients de qualitat. - A mar obert no es controla l’aliment ni la possible acumulació de contaminants. • En tastos, els consumidors no saben diferenciar un peix de cultiu d’un de salvatge si no se’ls diu quin és quin. 4.4. El Delta de l’Ebre com a zona estratègica • El Delta és un lloc únic per a l’aquicultura: - Dues badies principals: Fangar i Alfacs. - Aigües riques en nutrients per l’aport d’aigua dolça del riu i de les llacunes. • Producció significativa: - Uns 3 milions de kg de musclo anuals, valorats en 6–7 M€. - Prop de 600.000 kg d’ostra, valorats en 2,7–3 M€. • Importància econòmica: - L’aquicultura genera valor i llocs de feina al territori, diversificant l’economia més enllà de l’arròs i els cítrics. 4.5. Reptes: canvi climàtic, onades de calor i musclo • El canvi climàtic és un dels grans reptes: - Onades de calor marines cada cop més llargues i intenses. - Aigües a l’estiu per sobre dels 30 °C al Delta. • Impactes sobre el musclo: - A partir dels 30 °C, el musclo mor, fet que obliga a avançar la collita a juliol, perdent la temporada plena d’agost. - Es treballa en seleccionar llavor de musclo més resistent a la calor per allargar la producció i l’abastiment a restaurants. 4.6. Recerca en alimentació i salut dels peixos • En peixos (llobarro, orada, tonyina, etc.) es treballa en: - Dietes que millorin el creixement i augmentin la resistència a temperatures altes i malalties. - Medicaments i estratègies de sanitat per reduir mortalitats. • També hi ha projectes en marxa per cultivar macroalgues: - Les algues poden servir per a aliments funcionals, cosmètica, ingredients proteics. - El Delta té condicions òptimes (llum, nutrients) per a aquests cultius. 4.7. Transferència de coneixement i impacte local • Una de les missions centrals de l’IRTA és la transferència tecnològica: - No es tracta només de publicar articles, sinó de posar el coneixement en mans de les empreses (musclaires, ostreters, aqüicultors de peix...). - Es dona suport per fer que les empreses siguin més competitives, resilients i sostenibles. • Col·laboracions destacades: - Amb FEPROMODEL (productors de mol·luscs del Delta) en projectes de selecció de musclo resilient. - Amb Direcció General de Pesca en plans d’algues i altres línies. 4.8. Jornada de portes obertes pel Dia Mundial de l’Aquicultura • Amb motiu del Dia Mundial de l’Aquicultura, l’IRTA Ràpita organitza una jornada de portes obertes: - Data: divendres (proper al 30 de novembre), de 11 h fins a les 14 h aproximadament. - Activitats: - Xerrades divulgatives sobre projectes en curs. - Tallers d’interacció amb investigadors (veure instal·lacions, tocar animals, entendre experiments). - Visita guiada a les instal·lacions i sistemes de cultiu. • Objectius: - Apropar la ciència a la ciutadania (escolars, famílies, consumidors). - Fer conèixer un centre de recerca de referència europea situat al Delta. 5. Debat sobre el camí de ronda a Tarragona i la defensa del litoral 5.1. El projecte de camí de ronda Rabassada–Sabinosa • Es recupera el tema del camí de ronda entre la platja de la Rabassada i la platja de la Savinosa (Tarragona), a l’entorn de l’antic preventori. • Entrevista a Lluís Gata, portaveu de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona, entitat que s’oposa al projecte. • Característiques del projecte segons el col·lectiu: - Construcció d’una pista de 5 metres d’amplada per a bicicletes i vianants, arran de costa, a la franja de servitud marítimo-terrestre. - Reposicionament de la tanca del recinte del preventori 5 metres cap a dins, alliberant la franja litoral. - Pressupost proper al milió d’euros (uns 937.000 €). 5.2. La visió de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona • L’entitat defensa que l’espai: - És un indret natural amb gran valor ecològic i paisatgístic. - Porta més de 50 anys tancat, cosa que ha permès la recuperació d’ecosistemes litorals fràgils. • Proposta alternativa: - Obrir l’espai a la ciutadania però amb una intervenció mínima i respectuosa: - Camí estret, tipus corriol o sendera, no un passeig de 5 metres. - Perimetrar els edificis existents amb tanca per evitar intrusions. - Protegir la Pineda perquè la gent hi pugui passejar sense degradar-la. - A les zones de duna i màquia litoral amb margalló, usar pals i sirgues per delimitar i protegir la vegetació. - A l’interior ja hi ha una pista existent de 3–4 metres que podria absorbir el trànsit de bicicletes. 5.3. Biodiversitat i incoherències en la gestió • Fruit de la pressió de l’entitat, la Diputació va encarregar el primer estudi de biodiversitat de la finca: - S’hi han detectat rèptils, ratpenats i comunitats vegetals d’alt valor: - Ecosistemes de duna litoral, roquissars i pinedes. - Presència d’endemismes i espècies vulnerables com l’alimonium girardianum (esmentada com a alimonions i vèrtics), enxapadella, margalló, etc. • Lluís denuncia una contradicció en les polítiques públiques: - En altres trams (projecte Greenbelt 26, des de la Platja del Miracle fins a la Rabassada) s’estan eliminant plantes exòtiques i recuperant vegetació autòctona. - En canvi, en aquest tram es projecta un “passeig marítim” que destrueix els mateixos ecosistemes que es vol conservar. 5.4. D’on ve el projecte i quina és la disputa de fons • Històricament, sobre el preventori hi havia projectes com: - Hotel de 5 estrelles. - Hub cultural que duplicava la superfície construïda. - Propostes de traslladar-hi el Conservatori i l’Escola d’Art de la Diputació (ara reorientats cap a la Tabacalera). • Sos Costa Daurada planteja un model diferent: - Desconstruir, derruir i reduir la superfície edificada. - Preservar un únic edifici (o molt pocs) dedicats a: - Memòria històrica del preventori. - Educació ambiental i interpretació de l’anella verda blava de Tarragona. - Convertir el conjunt en una “escola de natura del litoral”, mostrant tots els ecosistemes de costa típics del Mediterrani. "Volem que el preventori sigui el paradigma del que haurien de ser totes les nostres costes." 5.5. Tarragona, el mar i el turisme verd • Lluís defensa la idea que Tarragona viu massa d’esquena al mar i proposa: - Recuperar posidonies i altres praderies marines per frenar la regressió de les platges i el batrolímar. - Impulsar una reserva marina litoral entre la Punta del Miracle i Altafulla. - Desenvolupar turisme verd basat en natura i biodiversitat, no en noves infraestructures dures. • Referència a l’enderroc del «mamutret» de la Platja del Miracle com a exemple de decisió valenta de l’Ajuntament de Tarragona i com a model a seguir per al preventori. 5.6. Accions i protesta convocada • L’entitat ha fet diverses accions prèvies: - Cadena humana el 2020 entre la Savinosa i la Rabassada contra l’hotel. - Mobilitzacions contra el passeig de la Platja Llarga (6 M€) que finalment es va aturar. • Ara convoquen una concentració: - 29 de novembre (dissabte següent a l’emissió), davant del Palau de la Diputació de Tarragona. - Volen traslladar el debat al lloc on es prenen les decisions. 6. Càpsules del mar: el cap d’olla negra d’aleta llarga 6.1. Introducció a les Càpsules del Mar • Espai final del programa dedicat a divulgació sobre cetacis del Mediterrani, en col·laboració amb Associació Cetàcia. • Objectiu: conèixer espècies, comportaments, zones on viuen i com identificar-les i protegir-les. • Avui: la Sílvia Juncà presenta el cap d’olla negra d’aleta llarga. 6.2. Característiques i identificació • Nom científic: Globicephala melas. • Família: delfínids → és un dofí, tot i la mida. • És el dofí més gran que es veu de forma habitual al Mediterrani: - Adults entre 6 i 7 metres de longitud. • Morfologia: - Cos totalment negre, molt fosc. - Excepció: taca blanca en forma de W invertida al pit (difícil de veure a mar si no es giren). - Alguns exemplars amb taques clares darrere l’aleta dorsal, útils per identificar individus. - Aleta dorsal: - Situada força endavant, aprox. al mig del cos. - Base molt ampla, baixa i falcada enrere. - En animals grans, molt arrodonida; és el seu tret més distintiu a la superfície. 6.3. Comportament i organització social • Comportament típic: - Natació lenta i tranquil·la quan estan a la superfície. - Grups molt cohesionats, sovint amb alta interacció social. • Estructura matrilineal: - Les mares viuen amb les cries en grups estables durant molt de temps. - Els mascles adults marxen per reproduir-se i tornen a altres grups. • A la superfície es veuen sovint: - Treient el cap per observar l’entorn. - Fent la “croqueta” (voltes sobre si mateixos), sobretot els joves. 6.4. Alimentació i hàbitat • Dieta principal: - Cefalòpodes de fondària (sobretot calamars). - També poden incorporar peixos. • Zones on es troben al Mediterrani occidental: - Conca occidental en general. - Especialment abundants a: - Estret de Gibraltar (on hi ha una població resident molt estudiada). - Mar d’Alboran i Golf de Vera. - Preferència per aigües profundes (> 500 m). • A la zona del Garraf: - Més escassos que el cap d’olla gris. - Associats als canyons submarins (Foix-Sant Salvador, Berenguera davant del delta del Llobregat). 6.5. Temporada i estat de conservació • Són residents al Mediterrani, no en surten. • Poden aparèixer en qualsevol època de l’any. • La subpoblació mediterrània encara no està del tot ben quantificada, però: - La població de l’estret de Gibraltar està en perill crític d’extinció: - Població molt petita. - Tendència a la baixa any rere any. 6.6. Amenaces i exemples d’observació • Amenaces principals: - Interacció amb vaixells (col·lisions, talls d’hèlix) → s’han vist individus amb marques clares. - Soroll submarí, contaminació, possibles canvis en la disponibilitat de preses. • Curiositat observada per l’Associació Cetàcia: - Primer albirament de cap d’olla negra al Garraf el 2022. - En total, una desena d’albiraments entre 2022 i 2023. - S’ha documentat una interacció molt poc habitual entre cap d’olla negra i cap d’olla gris: - Els caps d’olla gris rodejaven i assetjaven el grup de caps d’olla negres. - Aquests, per protegir-se, formaven grup molt compacte amb les cries al centre. - Es creu que hi pot haver competència per hàbitat i aliment entre les dues espècies. 6.7. Bones pràctiques quan els veiem • Es recorda l’obligació de respectar el Reial Decret de protecció de cetacis: - Acostar-s’hi a baixa velocitat i mai tallant-los la trajectòria. - Mantenir una distància prudent, no encerclar-los ni interposar-se en el seu camí. - Evitar canvis bruscos de rumb o soroll excessiu. "Si trobem un grup de cetacis que està tranquil, el que no podem fer és acostar-nos-hi de cop a gran velocitat." 7. Bloc informatiu Tarragona (entre hores) Al mig del programa s’emet un breu butlletí informatiu de Tarragona Ràdio amb temes destacats de ciutat i Camp de Tarragona: • Accident de trànsit greu davant l’Hospital Joan XXIII amb diversos ferits, dos de gravetat. • Noves actuacions del projecte Greenbelt 26: - Reordenació d’accessos al Pont del Diable i millora de camins entorn l’aqüeducte. - Inversió de 4,2 M€ en espais naturals, qualificada d’«històrica» pel conseller de Medi Ambient. • Protesta veïnal al primer tram de la Rambla Nova de Tarragona (zona Balcó del Mediterrani): - Reclamació perquè es recuperi el trànsit rodat, almenys per a taxis i accessos de gent gran. - Crítica a l’augment de terrasses i a la difícil accessibilitat per als veïns. • Dades sobre ús lingüístic al Camp de Tarragona: - Ja hi ha més habitants que usen el castellà que el català com a llengua habitual. - El percentatge d’ús exclusiu del català baixa del 40,4% al voltant del 38% en 5 anys. 8. Tancament del programa • La presentadora resumeix mentalment els temes tractats: - Festa del calamar a Salou i patrimoni mariner. - Vida i canvis en la pesca a l’Escala. - Tradició dels caravaquis i la il·luminació de ports per Nadal. - Importància de l’aquicultura i el paper de l’IRTA al Delta de l’Ebre. - Debat pel camí de ronda a Tarragona i defensa del litoral. - Descoberta del cap d’olla negra d’aleta llarga. • El programa es clou amb música i la promesa de tornar l’endemà de 16 a 18 h a Arran de Mar, l’espai radiofònic més marítim de Catalunya. Interlocutors principals • Marina Pérez-Got – Locutora / conductora des de Tarragona Ràdio. • Pere Granados – Alcalde de Salou. • Lluís Sureda – Pescador jubilat de l’Escala. • Carles Obach – President del Club Nàutic d’Arenys. • Oriol Leo – Locutor des de Ràdio Arenys (secció «Ai, això no ho sabia»). • Cel Prieto – Periodista de Delta.cat. • Enric Gisbert – Investigador i director del programa d’Aquicultura de l’IRTA (La Ràpita). • Lluís Gata – Portaveu de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona. • Sílvia Juncà – Membre d’Associació Cetàcia. Tags • Aquicultura • Pesca artesanal • Festa del calamar • Salou • Turisme blau • Port de Salou • Ecosistemes litorals • Camí de ronda • Preventori de la Savinosa • Biodiversitat costanera • Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona • Delta de l’Ebre • IRTA • Musclo del Delta • Ostra del Delta • Canvi climàtic marí • Teranyina • Sardina • Tonyina • Ports esportius • Caravaquis • Port d’Arenys • Cetacis • Cap d’olla negra • Associació Cetàcia • Tarragona Ràdio • Greenbelt 26 • Rambla Nova • Llengua catalana Seccions amb temps [Les marques de temps són aproximades, basades en la informació facilitada pel guió.] Presentació del programa i sumari del dia • Inici: 0 s • Final: 82 s • Títol: Inici d’Arran de Mar i temes del dia • Resum: Presentació de Arran de Mar, salutació inicial, hora i data. Es fa un breu repàs dels temes que es tractaran: 50 anys de la Festa del Calamar a Salou, volta al món, tradició dels caravaquis, Dia Mundial de l’Aquicultura, denúncia de Sos Costa Brava/Costa Daurada pel camí de ronda de Tarragona i secció de pesca a l’Escala. Presentació de l’equip tècnic i emissores participants. Entrevista: Festa del Calamar i turisme a Salou • Inici: 102 s • Final: 821 s • Títol: 50 anys de la Festa del Calamar a Salou • Resum: Conversa amb l’alcalde Pere Granados sobre la Festa del Calamar, la seva importància com a festa marinera més antiga del municipi, el record del passat pesquer i la memòria col·lectiva. Es repassa la història del port de Salou i el seu rol a la conquesta de Mallorca. Es detallen activitats de la festa: concurs de pesca, jornades gastronòmiques, exposició fotogràfica de 50 anys. L’alcalde vincula mar, salut i turisme, parla de platges reconegudes, del model de turisme intel·ligent i sostenible i dels programes de destinació turística intel·ligent, tot destacant la millora del benestar dels residents. Entrevista: Vida i ofici de pescador a l’Escala • Inici: 821 s • Final: 2157 s • Títol: Una vida a mar: el pescador Lluís Sureda • Resum: Retrat humà i professional de Lluís Sureda, pescador de l’Escala ja jubilat. Explica la història familiar (des de l’avi Curro), la seva entrada tardana a la barca després d’anys d’estudi, i els primers mesos durs marejat cada dia. Descriu la feina de pescador com a dura però amb una gran sensació de llibertat i canvi constant. Critica la burocràcia creixent i l’excés de normatives. Detalla l’evolució històrica de la pesca de teranyina i del sistema de llums. Analitza el canvi en la mida de sardines i anxoves lligat al plàncton i al canvi climàtic, i com el sector s’autoregula augmentant talles mínimes. Parla del relleu generacional amb el seu fill i alerta sobre l’explosió de la població de tonyina al Mediterrani, les seves conseqüències ecològiques i la mala gestió de les quotes, que obliga a llençar tonyines mortes. Pausa musical i transició • Inici: 2157 s • Final: 2277 s • Títol: Interludi musical abans de la secció «Ai, això no ho sabia» • Resum: Bloc musical breu que serveix de transició entre la part d’entrevistes sobre pesca i la secció divulgativa sobre tradicions marineres. Secció «Ai, això no ho sabia»: els caravaquis • Inici: 2277 s • Final: 3139 s • Títol: Caravaquis: vaixells de llum per Nadal • Resum: L’Oriol Leo conversa amb Carles Obach, president del Club Nàutic d’Arenys, sobre la tradició grega dels caravaquis (barques il·luminades de Nadal) i la seva adaptació al Port d’Arenys. Es defineix el caravaqui com un barquet ple de llums que simbolitza la guia dels mariners cap a un port segur. S’explica com el club va ser pioner a Catalunya il·luminant vaixells de vela al port, creant un «pessebre mariner». Es detallen les dates d’il·luminació (després de les regates, del 21–22 de desembre fins després de Reis), la voluntat d’implicar tot el port i altres ports de la costa, i es convida famílies i nens a fer caravaquis a casa. Es proposa fins i tot que Arran de Mar emeti un programa especial des del port amb els caravaquis encesos. Tancament primera hora i falques publicitàries • Inici: 3139 s • Final: 3591 s • Títol: Final de la primera hora i publicitat local • Resum: La presentadora clou la primera hora del programa, anuncia una breu pausa i la segona hora fins a les 18 h. Tot seguit, s’emeten diverses falques publicitàries i institucionals relacionades amb Tarragona: Pla Tarragona 26 i nova recollida de residus. Festival internacional de fotografia SCAN Tarragona. Obres de millora de clavegueram impulsades per EMATSA. Festival de cinema REC Tarragona. Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química). Promoció cultural del Port de Tarragona i del barri del Serrallo. Butlletí informatiu de Tarragona i Camp de Tarragona • Inici: 3403 s • Final: 3591 s • Títol: Notícies locals i comarcals de Tarragona • Resum: Bloc informatiu amb les principals notícies del dia: greu atropellament davant de l’Hospital Joan XXIII; noves actuacions del projecte Greenbelt 26 al Pont del Diable; protesta veïnal a la Rambla Nova reclamant reobrir el trànsit per atendre les necessitats de la gent gran i millorar accessos; i dades de regressió de l’ús del català com a llengua habitual al Camp de Tarragona. Inici segona hora i sumari • Inici: 3591 s • Final: 3628 s • Títol: Obertura de la segona hora: aquicultura, camí de ronda i cetacis • Resum: S’anuncia el contingut de la segona hora: celebració del Dia Mundial de l’Aquicultura, entrevista amb Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona sobre el camí de ronda de la Rabassada a la Savinosa, i la secció final dedicada a un cetaci del Mediterrani. Entrevista: Aquicultura i recerca a l’IRTA del Delta de l’Ebre • Inici: 3628 s • Final: 4670 s • Títol: Aquicultura al Delta de l’Ebre: recerca, canvi climàtic i futur • Resum: La periodista Cel Prieto entrevista Enric Gisbert (IRTA) amb motiu del Dia Mundial de l’Aquicultura. Es defineix què és l’IRTA i el programa d’aquicultura, s’explica la importància econòmica i alimentària del sector, es desmunten mites sobre la suposada menor qualitat del peix de cultiu i es defensa el seu paper complementari a la pesca tradicional. Es destaca el Delta de l’Ebre com a zona estratègica per la producció de musclo i ostra, es tracta el repte del canvi climàtic (onades de calor, mort de musclos a >30 °C) i les línies de recerca actuals: selecció de musclo resistent a la calor, desenvolupament d’algues cultivades, millora de dietes per a peixos d’aquicultura i reforç de la transferència tecnològica al sector. Es presenta la jornada de portes obertes a l’IRTA Ràpita com a eina de divulgació i aproximació a la ciutadania. Entrevista: oposició al camí de ronda Rabassada–Savinosa • Inici: 4695 s • Final: 5993 s • Títol: Camí de ronda o passeig marítim? El debat del preventori de la Savinosa • Resum: La conductora entrevista Lluís Gata, de Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona, sobre el projecte de camí de ronda entre la Rabassada i la Savinosa. Gata qualifica el projecte de pista de 5 metres d’amplada més pròpia d’un passeig marítim que no d’un camí de ronda tradicional. Recorda la història recent del preventori (projectes d’hotel de 5 estrelles, hub cultural, possible trasllat del conservatori i l’escola d’art) i la campanya del col·lectiu per aturar-los. Explica l’alt valor ecològic de la finca, els resultats d’un estudi de biodiversitat, i la presència d’ecosistemes litorals fràgils. Proposa una alternativa: mínima edificació, centre d’interpretació i escola de natura, camins estrets i delimitació amb pals i sirga en zones sensibles. Es denuncia la incoherència amb altres projectes de renaturalització, es reivindica un nou model de turisme verd i es convoca una protesta davant la Diputació el dia 29. Càpsules del mar: el cap d’olla negra d’aleta llarga • Inici: 6092 s • Final: 6698 s • Títol: Cap d’olla negra d’aleta llarga: el dofí gegant del Mediterrani • Resum: En una nova Càpsula del Mar, la Sílvia Juncà (Associació Cetàcia) presenta el cap d’olla negra d’aleta llarga (Globicephala melas). Es descriuen les característiques físiques (gran mida, color negre, taca blanca al pit, aleta dorsal baixa i arrodonida endavant), la seva estructura social matrilineal, el comportament a mar (grups compactes, natació lenta, jocs a superfície), la dieta (calamars de fondària i peix) i les àrees on se’l troba (Estret de Gibraltar, Mar d’Alboran, zones profundes amb canyons submarins, inclòs el Garraf). S’explica que la població de l’estret està en perill crític. Es relata una observació inusual d’interacció entre caps d’olla negres i grisos, amb el gris assetjant i el negre protegint cries al centre del grup. Es recorden les normes de navegació responsable amb cetacis segons el Reial Decret vigent. Tancament del programa • Inici: 6698 s • Final: 6726 s • Títol: Comiat i avanç del proper Arran de Mar • Resum: La presentadora tanca el programa resumint implícitament el caràcter marítim de tots els continguts del dia (festa del calamar, pesca, ports, aquicultura, litoral, cetacis). Agraeix l’audiència, recorda l’horari habitual (de dilluns a divendres, de 16 a 18 h) i convida els oients a retrobar-se l’endemà a Arran de Mar, l’espai radiofònic més marítim de Catalunya. Nota: Les referències específiques del glossari (com Tarragona Ràdio, Port de Tarragona, Serrallo, Ajuntament de Tarragona, etc.) s’han utilitzat només quan apareixen o són rellevants al contingut de l’episodi.

T de Cultura del 27/11/2025

Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?

La Circular - El REC enceta el compte enrere per estendre la catifa vermella

Atropellament, mobilitat i actualitat local

Resum general de l’episodi Informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb un repàs intens a la crònica de successos, polítiques de ciutat, conflictes laborals, cultura, iniciatives solidàries i esports al Camp de Tarragona i entorn. Atropellament greu davant l’Hospital Joan XXIII Dades principals de l’accident • Quatre persones ferides (dues de greus i dues de lleus) en un atropellament davant de l’Hospital Joan XXIII. • Els fets passen cap a tres quarts de vuit del matí: - Un cotxe topa amb una motocicleta. - El vehicle perd el control, puja a la vorera. - Atropella tres vianants; el quart ferit és el motorista. • La Guàrdia Urbana investiga les causes de l’accident i la dinàmica exacta dels fets. "Un cotxe ha topat contra una motocicleta i ha perdut el control. El vehicle ha pujat a la vorera i s'han portat per davant els vianants." Projecte Greenbelt 26 al Pont del Diable Reordenació d’accessos i camins • S’anuncien noves actuacions al voltant del Pont del Diable (Aqüeducte de les Ferreres) dins el projecte Tarragona Greenbelt 26. • Objectius principals: - Posar ordre a l’actual “sistema anàrquic de camins” a l’entorn de l’aqüeducte romà. - Deixar només dos circuits principals: • Un per passar per sobre del Pont del Diable. • Un altre per accedir a la part inferior del monument. - Tancar la resta de senders improvisats. • Es preveuen: - Nova senyalització. - Millora i condicionament dels accessos. - Creació d’un petit mirador. Prevenció d’incendis i gestió forestal • Intervenció específica per reduir el risc d’incendis: - Eliminació selectiva de massa de pi blanc que ha crescut de forma descontrolada. - Substitució per alzina, espècie més resilient davant del foc. Valoració política i econòmica • El conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, destaca que és la darrera gran actuació del projecte Greenbelt 26 i en fa un balanç molt positiu. "A Tarragona és històric la inversió de 4,2 milions d'euros en els nostres espais naturals. Ha sigut un bon cop sobre la taula." • Esmenta també la redacció del pla gestor de l’anella verda, clau per a la planificació a 20, 30 o 50 anys dels espais verds. • Treballs a la finca del Pont del Diable: - Execució prevista fins al 31 de desembre. - Cost aproximat de 91.000 euros. Polèmiques de mobilitat a la Rambla Nova Veïns contra el tancament al trànsit rodat • Mig centenar de veïns es concentren davant l’estàtua de Roger de Llúria per reclamar que el primer tram de la Rambla Nova recuperi el trànsit rodat. • Context: - Fa un any que aquest tram està pacificat i tancat als vehicles. - Els veïns denuncien greus dificultats d’accés per a necessitats bàsiques, especialment per a persones grans o amb mobilitat reduïda. "Des que ens van tancar la Rambla som uns desgraciats, estem totalment tancats. A mi em pugen coses a casa i m'he de baixar a buscar el cotxe allà baix... Imagina't que jo em trenco una cama… com arribo aquí?" • Reclamacions concretes: - Que, com a mínim, es permeti el pas de taxis. - Que l’Ajuntament de Tarragona escolti les necessitats dels veïns per sobre de l’expansió de terrasses i usos comercials. • Denúncia d’un ús inadequat dels recursos: - Es critica que es gastin diners a la Rambla mentre hi ha edificis pendents de solució (Banc d’Espanya, Tabacalera). Conflicte laboral a Repsol Mobilització dels treballadors • Concentració de treballadors de Repsol a la zona de la refineria de la Pobla de Mafumet. • Convocada pel Sindicat de Treballadors de Repsol (STR) per denunciar el bloqueig en la negociació dels convenis col·lectius. Crítiques a la negociació estatal • Segons Jordi Margalef, secretari de comunicació de l’STR: - La taula estatal de l’Acord Marc fa un any que funciona malament. - L’empresa arriba a la taula amb posicions “tibades” i ja fetes”, sense marge real per a les propostes sindicals. "Per part de l'empresa, les seves posicions són com intocables... no s'escolten." Reivindicacions principals • Facilitar la jubilació anticipada dels treballadors més veterans, per: - Rejovenir la plantilla. - Reconèixer l’especificitat i riscos de la feina petroquímica mitjançant coeficients reductors de jubilació. • Amb la mobilització volen visualitzar la defensa dels drets i pressionar Repsol per una negociació seriosa i efectiva. Successos i seguretat Robatori de roba i detencions als voltants de Tarragona • Els Mossos d’Esquadra detenen quatre homes (26–53 anys) i recuperen més de 3.000 peces de roba sostreta. • Operatiu: - Patrullatge de prevenció a la TP-2039 al Catllar. - Localitzen una furgoneta sostreta que fuig i provoca danys a un vehicle policial. - Paral·lelament es té avís de camions forçats a l’àrea de servei del Mèdol, d’on s’ha robat part de la càrrega. • La persecució s’allarga fins a la localització: - D’un dels fugitius dins un vehicle amb dos ocupants més, amb roba i calçat robats al maleter. - Del conductor de la furgoneta, amagat a uns 10 metres d’alçada entre dipòsits d’aigua d’una finca. Agressió amb arma blanca a Salou • A Salou, un home apunyala un treballador d’una oficina bancària. • Fets: - Cap a tres quarts de tres de la tarda. - En una entitat bancària de la Via Roma. - La víctima resulta ferida i l’incident és confirmat per fonts policials. Retrocessos en l’ús del català Dades al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre • Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023: • Camp de Tarragona: - Un 38% de població fa servir català com a llengua habitual exclusiva. - Un 41% usa castellà habitualment. - Un 10% combina habitualment ambdues llengües. - L’ús exclusiu del català baixa de 40,4% (2018) a 38% (2023). • Terres de l’Ebre: - Ara 66,8% tenen el català com a llengua habitual exclusiva. - El 2018 era 72,2% → descens encara més acusat. Panorama general a Catalunya • L’ús habitual exclusiu del català retrocedeix gairebé a tots els territoris: - Comarques gironines: del 54,1% al 45%. - Alt Pirineu i Aran: del 58,8% al 50,5%. • Només Terres de l’Ebre, comarques centrals, Ponent i Alt Pirineu i Aran mantenen l’ús del català per sobre del 50%. • Àrea metropolitana: el català se situa per sota del 25% com a llengua habitual, amb diferències internes importants. Crítica del Partit Popular a la mobilitat a Tarragona Denúncia de manca de planificació • El Partit Popular acusa una manca de planificació de la mobilitat a la província de Tarragona. • Reclamen: - Un “mapa ferroviari i de carreteres coherent” amb les necessitats del territori. - Una millora general de rodalies i infraestructures. Problemes concrets destacats • La presidenta provincial, Maria Mercè Martorell, subratlla: - Retards i incidències constants a rodalies, que compliquen la vida de la ciutadania. - Contrasta la promoció d’una línia ràpida Barcelona–Madrid amb la realitat de: • Trens de les Terres de l’Ebre que ja triguen gairebé tres hores per arribar a Barcelona. "El nostre futur com a societat està en perill amb la gestió actual... Necessitem solucions reals per a la província." • Pel que fa al transport per carretera: - Denuncia que el traçat de l’AP-7 és un “perill insostenible”, sobretot al pas per les Terres de l’Ebre. • Conclusió del PP: - Es demana una planificació seriosa i amb seny per garantir una mobilitat segura i eficient a la província. Cultura i Festivals Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona • Espai promocional del 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, que reforça la ciutat com a referent mediterrani de fotografia contemporània. • Lloc i dates: - Celebrat al Moll de Costa fins al 7 de desembre. • Contingut destacat: - Exposicions “Talent Latent” i “El despertar d’Ícar”. - Fotobooks i mirades d’autors com Txema Salvans, Paula Artés, Mer Houseman i el projecte Bloc. - Tema central d’aquesta edició: l’aigua com a inspiració. Festival REC de Tarragona • Presentació de la programació del Festival REC, amb el suport del podcast de cinema “No Som Ningú” de Tarragona Ràdio. • Característiques: - És la 25a edició del festival. - Inauguració el 3 de desembre. - Film inaugural: "El canto de las manos", debut en la direcció de Maria Valverde, definida com una pel·lícula emocionant. • El director del festival, Javier García Puerto, destaca: - L’orgull de seguir organitzant-lo 25 anys després. - La nova secció REC Selection, pensada per preestrenar títols que després arribaran a les sales comercials. • Durada: - El festival s’allargarà fins al 8 de desembre, amb la projecció de la pel·lícula de cloenda i diversos actes paral·lels. Concert de Santa Cecília al Teatre Tarragona • La Banda Unió Musical de Tarragona prepara el concert de Santa Cecília: - Dissabte, 19 h, al Teatre Tarragona. • Participants: - Banda simfònica. - Banda juvenil (dirigida per Aleix Baquer). - Big Band Boomed (dirigida per David Lopart), formada per músics amateurs i alumnes adults. - Banda infantil. • Repertori destacat: - Pasdoble Fina Blasco (Rafael Talens). - The Bells of Sagrada Família. - Versions de temes com “September” d’Earth, Wind & Fire. • El director Jordi Massip subratlla que enguany volen reivindicar la música escrita originalment per a banda: "Aquest any hem volgut realçar la música de banda... les músiques que estan escrites expressament per aquesta formació." • Entrades disponibles a entrades.tarragona.cat. Mercats de Nadal i artesania a la Rambla Nova • Anunci dels tradicionals mercats de Nadal i artesania a la Rambla Nova: • Configuració: - Uns 40 expositors. - Les dues fires s’instal·laran de manera consecutiva al tram del Col·legi de les Teresianes cap amunt. • Dates i horaris: - Fira de Nadal: del 4 al 24 de desembre. - Fira d’artesania: del 5 de desembre al 6 de gener. - Horari: de 10 h a 21 h. Iniciatives solidàries amb l’Índia Tres amics de Torreforta i el projecte per a nenes • Tres amics de la infància de Torreforta (Roberto Arrieta, Juan Andrés Rico i Manuel Castro) expliquen com un viatge a l’Índia ha transformat la seva vida. • Arrieta ha anat més de 20 vegades al país; descriuen l’Índia com la seva “segona casa”. Col·laboració amb ONGs i projecte principal • Col·laboren amb tres ONGs: - Fundació Vicente Ferrer. - New Light. - Hogar de les Ninyes. • Objectiu compartit: dignificació i empoderament de dones i nenes. • Projecte central actual: - Construir una cuina de gas pel centre de Hogar de les Ninyes. - Oferir a prop de 200 nenes en risc d’exclusió un curs de cuina d’1,5 mesos amb diploma, per obrir-los portes al món de la restauració. - Es basa en l’experiència professional de Rico i Arrieta, que són xefs. "Fins que no aterres allà i no et quedes amb la mirada de les nenes, no prens consciència de les necessitats que tenen." Accions de recaptació de fons • Aquest cap de setmana participaran al Fòrum Binarium, on prepararan fideus rossejats amb verdures al curri per recaptar diners. • Tot el que aconsegueixen es destina íntegrament a les ONGs, amb constància notarial per garantir la transparència. • A principis de gener tornaran a l’Índia per dos mesos. • Lema del projecte: “Petits gestos, grans accions”, amb el qual animen altres persones a implicar-se. Esports Nàstic de Tarragona: balanç i autocrítica • Entrevista amb Òscar Sanz, capità del Nàstic de Tarragona, al podcast “Sempre Nàstic”. Situació esportiva i objectius • Situació actual: - S’ha disputat un terç de Lliga. - El Nàstic suma 18 punts. - Mitjana de punts insuficient ara mateix per assegurar play-off d’ascens. • Sanz remarca: - L’equip aspira al màxim, però cal demostrar-ho al camp. - Demana paciència pel canvi d’entrenador (Cristóbal Parralo). "Al final aspiras a lo máximo... hay que sumar día a día, trabajar todos los días... nosotros tenemos que demostrarlo en el campo." Pes dels darrers fracassos i mirada endavant • Sanz admet que les dues darreres temporades, amb finals de play-off perdudes, pesen especialment per als jugadors formats al club. • No obstant, defensa que cal “passar pàgina”: "Para avanzar hay que olvidar lo que ha pasado... vivir el presente y centrarse en el día a día." Futur personal de Sanz • Òscar Sanz és titular indiscutible (ha jugat tots els partits excepte un per sanció). • El seu contracte acaba el 30 de juny: - Encara no han parlat formalment de renovació. - Ell expressa el desig de continuar al Nàstic i assolir l’objectiu a la ciutat. "Estoy muy bien, estoy con mi familia, estoy en casa... ojalá se consiga el objetivo y sería lo ideal estar aquí en el mundo profesional." Gimnàstica rítmica: Club Esportiu Cal·lípolis Tarragona • El Club Esportiu Calos Tarragona (gimnàstica rítmica) ha participat al Campionat Nacional Base a Castelló. • L’entrenadora Patricia Bello, al programa TGN Esports, valora: - Que estaven ben preparades. - Que els bons resultats són motiu d’orgull en veure que el treball de la temporada es reflecteix a la classificació. "La veritat és que estem supercontents… l’exercici, amb el treball de tota la temporada, havia de sortir." • Sobre la seva tasca, destaca la importància dels valors: - Treball en equip. - Compromís. - Responsabilitat. - Creixement personal de nenes a dones a través d’un esport complex que transmet valors de vida més enllà dels resultats. Bàsquet: comiat de Pedro López • Pedro López posa punt final a una llarga trajectòria al bàsquet tarragoní, vinculada a diversos clubs: - Club Bàsquet Tarragona (amb el qual va assolir un ascens a LEB Or). - ADT a la Lliga EBA. - TGN Bàsquet. • En un especial del TGN Esports, repassa els millors moments i expressa el seu agraïment al món del bàsquet: "Són unes vivències que m’han acompanyat pràcticament tota la vida… però tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat." Cursa Tarraco Hills & Reis 2025 • Presentació de la Tarraco Hills & Reis 2025, que es disputarà aquest diumenge pels carrers de la ciutat. • Dades: - Objectiu inicial: 1.500 inscripcions. - S’arriba finalment a 1.600 participants. • El conseller d’Esports, Màrius Soler, considera la cursa un element consolidat del calendari esportiu de Tarragona. • Valors associats a la prova: - Esport i salut. - Solidaritat, un tret que, diu, forma part de l’ADN de les entitats tarragonines. "Sense aquestes aportacions de les entitats del territori, tampoc seríem res a nivell esportiu… sempre hi fiquem la part solidària." Futbol territorial • Segona catalana (Grup 6): - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau rep el Remolins-Bítem. - Cultural Torreforta rep el Montblanc, cuers, amb l’objectiu de trencar una mala ratxa. • L’entrenador Gregorio Navas comenta: - Que tot partit és complicat a la categoria. - La necessitat de traduir el treball en victòries per recuperar el camí. • Tercera catalana: - Sant Salvador rep la Vallmoll. - Sant Pau rep l’Hospitalet de l’Infant. - Atlètic Campclar visita el Constantí. - Racing Bonavista rep el Pare Manyanet. El temps i la mobilitat Predicció meteorològica • Dijous: - Temps estable, domini del sol i cel poc ennuvolat o clar. - Temperatures màximes aproximades: • 17 °C a Tarragona, Reus i Tortosa. • 15 °C al Vendrell. • 13 °C a Gandesa. - Mestral moderat, amb possibles ratxes molt fortes a la meitat sud. - El vent perdrà intensitat al final del dia. • Divendres: - Es manté el cel clar i assolellat. - Màximes en ascens: • 19 °C a Tarragona i Tortosa. • 18 °C al Vendrell. • 14 °C a Gandesa. - Bufarà ponent fluix a moderat. - Temperatures nocturnes: uns 7 °C a Tortosa i 5 °C a Tarragona. Estat de la xarxa viària i transport urbà • A l’A-27, a l’alçada de Constantí en direcció Tarragona, hi ha un tall de calçada per treballs de reasfaltat que s’estan fent durant la setmana. • L’Empresa Municipal de Transports (EMT) informa: - La línia L22 fa un recorregut alternatiu en els dos sentits per obres al passeig de la Independència. Publicitat i falques destacades • Festival SCAN Tarragona (fotografia contemporània) al Moll de Costa. • Promoció gastronòmica del Port de Tarragona i del Moll de Costa com a espai de lleure i restauració. • Obramat Tarragona: falca d’agraïment als professionals i de continuïtat en el sector de la construcció i reforma. Síntesi final L’episodi ofereix una radiografia àmplia de la realitat tarragonina: des d’un atropellament greu davant l’Hospital Joan XXIII fins a la millora d’espais naturals al Pont del Diable, el malestar veïnal per la mobilitat a la Rambla Nova, els conflictes laborals a Repsol i l’evolució preocupant de l’ús del català. Tot això es combina amb política de mobilitat, successos policials, oferta cultural de primer nivell (SCAN i REC), projectes solidaris internacionals i un repàs complet a l’actualitat esportiva, incloent el Nàstic de Tarragona, la gimnàstica rítmica, el bàsquet local i les curses populars que reforcen la imatge de Tarragona com a ciutat activa, cultural i compromesa.

Fem l'humor 2025-11-27

Blau prússia: "Els ulls de la matèria: CO₂, sensors i reconeixement molecular"

A Tarragona, el novembre ha avançat lentament. Els carrers es tornen més silenciosos, les oliveres ja sense olives dormen sota una llum que ja no escalfa, i el mar sembla respirar més a poc a poc. Als vespres, una boira suau cobreix el port i les primeres llums d’hivern comencen a reflectir-se als aparadors. És un temps de pausa, de mesurar el que ha passat i preparar el que vindrà. Fins i tot la natura sembla analitzar-se a si mateixa: observa, compara, detecta... com si fos un gran sensor que ajusta els seus propis paràmetres abans del fred. A la Margulis, també és temps d’observació. Després de dies d’exploració a 571-/9A, la nau ha instal·lat nous sensors per estudiar l’atmosfera del planeta. Però alguna cosa no quadra. Les dades fluctuen, els gràfics ballen, i les mesures de CO₂ no coincideixen entre els sistemes físics i químics. El que semblava una anomalia puntual s’està convertint en un misteri i problema persistent. Potser el planeta no és tan tranquil com semblava... o potser són els seus propis instruments els que estan començant a perdre el sentit del que és real. Però, com podem saber què és real quan les dades es contradiuen? Què vol dir, exactament, reconèixer una molècula? Com sap un sensor el que està veient...? Ho descobrirem plegats a… "Els ulls de la matèria: CO₂, sensors i reconeixement molecular". Avui busquem el Blau de Prússia amb la Dra. Gemma Aragay, coordinadora científica del grup del Prof. Pau Ballester i l’Esteban Valencia, investigador predoctoral del mateix grup de recerca.

Vòlei i bàsquet a Sant Pere i Sant Pau

Resum general del programa TGN Esports de Tarragona Ràdio dedica aquest episodi íntegrament al barri de Sant Pere i Sant Pau, centrant-se en: • La situació esportiva del vòlei masculí del Sant Pere i Sant Pau a Superlliga • El gran moment del vòlei femení a Primera Nacional • L’estat de salut i el projecte de futur del bàsquet Sant Pere i Sant Pau El programa combina anàlisi esportiva, testimoni personal dels protagonistes i una mirada molt clara al paper social de l’esport al barri. 1. Vòlei masculí Sant Pere i Sant Pau: bon joc, pocs resultats 1.1. Context de la temporada • L’equip masculí del vòlei Sant Pere i Sant Pau, entrenat per Vlado Stojanovski, encara no ha guanyat cap partit tot i haver completat ja diverses jornades de lliga. • La competició de Superlliga és curta, i això fa que augmenti la urgència de sumar punts abans d’arribar a l’equador del campionat. «Podríem dir que estem en una situació una miqueta delicada perquè a nivell de resultats no estan acompanyant massa» 1.2. Sensacions positives malgrat les derrotes L’Isaac Martí, jugador de l’equip, explica que: • Als entrenaments el nivell és molt alt i l’equip està treballant bé. • Les sensacions de joc no coincideixen amb els mals resultats. • La confiança del vestidor es manté perquè estan convençuts que si continuen treballant així, els resultats arribaran. «Sabem que si seguim treballant… els resultats acabaran arribant» 1.3. El problema dels finals de set Un dels punts clau que es comenta és la manca d’efectivitat en els finals de set: • Molts sets han estat molt igualats (intercanvi constant de punts). • Quan arriben els punts decisius, la balança acostuma a caure a favor del rival. • No es tracta d’un problema d’experiència, ja que l’equip té trajectòria, sinó d’un cúmul de situacions i una mica de mala sort inicial. • A mesura que passen les jornades, apareix certa angoixa o ansietat a l’hora de tancar els sets. «Hi ha una miqueta d’ància a l’hora de tancar els sets… però en un partit bo que tinguis això se’n va ràpid» 1.4. Evolució personal d’Isaac Martí També es parla de la progressió individual del jugador: • L’any passat va ser el primer any a l’equip, més d’adaptació. • Aquest segon any es nota molt millor, amb molts minuts en pista i sent més important dins l’equip. • Tot i estar content, considera que encara pot donar més nivell i seguir evolucionant. A nivell personal, comenta també el seu vincle amb les Terres de l’Ebre: • Troba a faltar casa seva, però se sent molt integrat i «com a casa» a Sant Pere i Sant Pau. 2. Vòlei femení Sant Pere i Sant Pau: lideratge coral a Primera Nacional 2.1. Bon moment esportiu i objectius El programa gira cap a la “cara” del club: el femení del vòlei Sant Pere i Sant Pau, liderat per la capitana Judit Terrats. • L’equip juga a Primera Nacional i es troba líder per tercera setmana consecutiva. • Aquest cap de setmana, jugant a casa, es pot assegurar matemàticament la permanència si guanya. • Malgrat això, les jugadores no pensen només en mantenir la categoria: - Van «partit a partit» - El focus està en gaudir i seguir competint bé «Nosaltres com a jugadores no pensem en a veure si ens mantindrem o no… anem partit a partit i a gaudir» 2.2. El partit contra l’únic equip que les ha derrotat • Aquest cap de setmana reben l’únic equip que les ha guanyat aquesta temporada. • A fora van perdre i no van tenir bones sensacions, tot i lluitar fins al final. • L’objectiu principal és treure’s “l’espineta” d’aquella derrota i guanyar a casa. 2.3. Claus de l’èxit: equip per sobre d’individualitats La Judit descriu els factors que expliquen el gran moment de l’equip: • Continuïtat de bloc: la base de la plantilla és la mateixa que la temporada passada. • Gran cohesió de grup: - La banqueta hi té un paper clau: anima, aporta energia i canvia actituds en moments difícils. - Les jugadores se senten recolzades tant si juguen com si estan a la banqueta. • Les victòries són corals: - No sempre destaca la mateixa jugadora. - En cada partit pot brillar algú diferent, cosa que enriqueix el col·lectiu. «És un treball molt d’equip que ens ha portat a estar dalt de la taula» 2.4. Competitivitat i dificultat real de la Lliga La capitana recalca que les xifres enganyen: • Encara que sembli que “ho guanyen quasi tot”, cada partit és molt dur. • Tant contra equips de dalt com de baix, es pateix. • Si et despistes 4-5 punts en qualsevol moment del set, se t’escapa el partit, tal com li passa sovint al masculí. • La fortalesa del femení està en saber mantenir millor aquests moments clau. 2.5. La segona fase: zero obsessió Tot i el lideratge, l’equip no viu pendent del futur quadre de competició: • No dediquen temps a especular amb rivals de la segona fase ni amb classificacions d’altres grups. • El focus immediat és: - el partit del cap de setmana, - el que queda contra l’Algaferia, i - ja es veurà què porta la següent fase. «En cap moment he vist l’equip pendent de la següent fase, sinó més pendent d’aquest partit» També apareix una referència a Mallorca, on han jugat i d’on guarden records “trobats” (barreja de bons i mals records). 3. Bàsquet Sant Pere i Sant Pau: projecte de barri i creixement 3.1. Situació actual del club La darrera part del programa se centra en el bàsquet Sant Pere i Sant Pau, amb entrevista a la presidenta Georgina Guillem. Equips actuals del club: • 5 equips en competició: - 2 infantils - 2 cadets (un femení i un masculí) - 1 júnior • A nivell esportiu: - La temporada «està anant molt bé» - Els equips es troben en primeres posicions de les seves competicions - No hi ha hagut anomalia destacable fins ara 3.2. Objectiu: més equips i més presència femenina La Georgina explica el full de ruta del club a curt i mig termini: • Volen augmentar el nombre d’equips, sobretot en categoria femenina. • Actualment només hi ha un equip femení, fet que la presidenta vol revertir: - Incorporar nenes petites i fer camí fins a categories grans - Arribar a tenir un sènior femení de referència al barri «Jo vull que surti molt més femení… poder tindre un sènior, que seria el que les nenes podrien mirar més al futur» També es busca consolidar l’escola de bàsquet: • Col·laboració amb la Joli Puello, entrenadora i històrica del bàsquet tarragoní. • La Joli té un petit club als Pallaresos amb equips mini i la idea és que aquestes jugadores puguin acabar venint a Sant Pere i Sant Pau per seguir creixent al club. 3.3. Competència esportiva al territori El desenvolupament del bàsquet al barri es dona en un context d’alta oferta esportiva a la ciutat i al Camp de Tarragona: • Al mateix barri de Sant Pere i Sant Pau hi ha també La Salle, amb una bona escola de bàsquet. • A Tarragona ciutat, la canalla també pot optar per clubs com: - CBT - TGN • A més, al mateix barri, el vòlei Sant Pere i Sant Pau és molt potent i atrau molts nens i nenes que volen provar vòlei. Malgrat això, la Georgina destaca que: • La relació amb el vòlei és molt bona. • Nivell d’instal·lacions i franges horàries, es coordinen bé i no hi ha conflicte. 3.4. Trajectòria personal de la Georgina i visió de barri La presidenta també exposa el seu recorregut personal i la seva motivació: • Juga a bàsquet des dels 8 anys. • Va passar molts anys al Nàstic de Tarragona, que fa temps que ja no té secció de bàsquet. • El seu darrer equip com a jugadora va ser Sant Pere i Sant Pau. A partir d’aquesta vinculació, té una visió molt clara: • Sant Pere i Sant Pau necessita esport. • Cal que els nens i nenes del barri tinguin opcions d’activitat física organitzada. • Tant el bàsquet com el vòlei són eines perquè els infants facin coses, es moguin i s’impliquin en el barri. «Crec que és un barri on es necessita l’esport… que els crios facin coses i que estiguin totalment amb l’esport» 3.5. Compromís amb el teixit social i festiu del barri El club de bàsquet no només fa competició, sinó que també es bolca en la vida social del barri: • L’entitat s’ha implicat en organitzar la cavalcada de Reis de Sant Pere i Sant Pau, juntament amb altres entitats com el vòlei. • Volen que sigui una activitat molt especial per als nens i nenes del barri: - Es preparen carrosses i una posada en escena «superxula» - Busquen que la cavalcada tingui molta qualitat i il·lusió «És una activitat per nens… estem organitzant tot per tindre una cavalcada superxula» La Georgina remarca també: • La importància de col·laborar amb associacions de veïns i altres col·lectius. • El desig que tots els crios s’animin a fer esport, sigui al bàsquet o a altres modalitats. • Sant Pere i Sant Pau està obert a rebre’ls amb els braços oberts. 4. Idees clau del programa • Doble realitat al vòlei Sant Pere i Sant Pau: - Masculí: bon joc però falta de resultats, sobretot en finals de set. - Femení: lideratge a Primera Nacional, victòries corals i equip molt cohesionat. • Treball d’equip i actitud com a eix comú: - Tant Isaac com Judit posen l’accent en el treball diari als entrenaments. - La confiança en el procés es veu com a clau perquè arribin els resultats (masculí) o es mantinguin (femení). • Bàsquet Sant Pere i Sant Pau en fase de creixement ordenat: - 5 equips en bona posició competitiva. - Objectiu clar: més equips i més presència femenina, amb un futur sènior femení com a referent. • Esport com a motor social del barri: - Tant vòlei com bàsquet són eines per dinamitzar Sant Pere i Sant Pau. - El club de bàsquet s’implica també en festes i activitats de barri, com la cavalcada de Reis. L’esport es presenta no només com a competició, sinó com a espai de comunitat, educació i arrelament al barri de Sant Pere i Sant Pau.

Autònoms, territori i memòria a Tarragona

Resum general del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 emet una edició molt completa, amb tres grans blocs de contingut: • Actualitat social i mobilitzacions: condicions dels autònoms i protesta ecologista als Morrots de la Sabinosa. • Tarragona, patrimoni i memòria: 25 anys del Museu del Port de Tarragona i el vincle profund amb El Serrallo i el barri del Port. • Cultura i literatura: conversa amb Vicenç Villatoro sobre memòria, migracions, espies i la seva novel·la Polonesa; i teatre amb Antagonista Teatre i Los Centros de Lorca. Entremig, el programa incorpora falques publicitàries, promoció de la Graella de programació de Tarragona Ràdio, el futbol del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada i una secció final d’humor radiofònic amb talls de la casa. 1. Obertura i sumari del programa Fred, tertúlia informal i avanços de continguts • L’equip (Josep Sunyol, Núria Cartanyà, Miquel González, Abril Rius) inicia amb conversa distesa sobre el fred de tardor-hivern a Tarragona i la sensació tèrmica a primera hora del matí. • Es presenta l’estructura del matí: - Plataforma per la dignitat dels autònoms i les marxes de diumenge a Tarragona. - Plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona i la concentració contra la pista als Morrots de la Sabinosa. - Celebració dels 25 anys del Museu del Port de Tarragona amb llibre i convidats del Port de Tarragona i El Serrallo. - Entrevista literària amb Vicenç Villatoro (novel·la Polonesa), que es vincula amb la seva trajectòria periodística i entrevistes destacades (Leonard Cohen, Jordi Pujol...). - Espai d’humor setmanal amb talls de ràdio i muntatge surrealista (mort de Franco, premis Arc, Ple municipal...). - Bloc cultural sobre teatre al Teatre Tarragona (Los Centros de Lorca, BUMT, Sala Trono...). El to inicial combina informació i humor, marcant un programa que vol parlar de temes seriosos sense perdre proximitat ni complicitat amb l’audiència. 2. Opinió: Tarragona i la Ciutat de la Justícia Espineta amb tarragonins – Ramon Maria Sants (advocat) Tema clau: la dispersió i precarietat de les seus judicials i el projecte de Ciutat de la Justícia de Tarragona. • Descriu el calvari logístic per a qualsevol ciutadà que ha de fer un tràmit judicial: - Diversos edificis repartits per l’entorn de l’Avinguda Roma, plaça Imperial Tàrraco, Avinguda Lluís Companys i Avinguda Marquès de Montoliu. - Diferents òrgans: jutjats d’instrucció, primera instància, guàrdia, Audiència Provincial, Fiscalia, jutjats de menors, etc. • Remarca: - 8 seus diferents, moltes de lloguer, amb el cost econòmic i de qualitat de servei que això suposa. - Necessitat d’espais dignes per a operadors jurídics, advocats, procuradors i usuaris (detinguts, víctimes, menors...). • Actualització important: - Al juliol de 2025 el Govern obre la licitació de la primera fase de les obres. - Després de més de 25 anys de reivindicacions, la Ciutat de la Justícia comença a ser realitat tangible. "Hi ha coses que per justícia no cal eternitzar-les" – crítica a la lentitud administrativa i crida a fer seguiment ciutadà al projecte. 3. Autònoms: precarietat i mobilització a Tarragona Entrevista a Xavier Pallarès – Plataforma per la dignitat dels autònoms Eix central: denúncia de l’asfíxia fiscal, burocràtica i social que viu el col·lectiu d’autònoms i convocatòria de marxa reivindicativa a Tarragona. 3.1. Convocatòria de la marxa • Dia i hora: diumenge, 11.00 h. • Recorregut a Tarragona ciutat: - Sortida: plaça Imperial Tàrraco. - Pujada per la Rambla Nova. - Parada davant de la subsidiària d’Hisenda. - Continuació pel carrer Sant Agustí. - Final a la Plaça de la Font, amb lectura del manifest unitari estatal. • Es fa en diumenge per permetre assistir-hi a famílies, amistats i ciutadania en general. - Es reconeix que sectors com hostaleria i restauració ho tindran molt difícil per tancar negocis. 3.2. Diagnòstic de la situació dels autònoms Problemes principals destacats: • Burocràcia i incomprensió social: - Tràmits constants: IVA, IRPF, trimestres, nòmines, papers, etc. - Frase recurrent: “Treballar per pagar”. - Molts autònoms acaben el mes sense sou propi: primer cobren els treballadors, després, si queda res, l’autònom. • Quotes i jubilació: - Rebuig a les pujades previstes de quotes d’autònoms a partir de 2026, en contradicció amb criteris europeus. - Pensament constant en la jubilació: cal estalviar o invertir per tenir un coixí, perquè la pensió pública pot ser insuficient per viure bé. • Equiparació amb assalariats: - Demanen una protecció social equiparable a la d’un treballador assalariat. - Avui, una baixa mèdica pot implicar cobrar menys del que costa la pròpia quota d’autònoms, de manera que ni tan sols es cobreixen els mínims. • Sistema de quotes i IVA: - Reivindicació de l’exempció d’IVA per facturació inferior a 85.000 €, tal com marca la normativa europea. - Denúncia que Espanya és l’únic país d’Europa que no aplica aquesta directiva de forma generalitzada. - El govern només volia aplicar-la a operadors que venen producte a Europa i a partir de 100.000 €, deixant fora una majoria d’autònoms. • Pressió fiscal i retorn d’ajudes: - Quotes d’autònoms mensuals, impostos i tancaments de trimestre: tasca constant de fer números. - Moltes suposades ajudes (incloses les del Covid) s’han de retornar amb interessos, generant endeutament i colls d’ampolla. - Exemple: el kit digital; tràmits molt feixucs i desgast anímic. 3.3. Petites empreses i comerç local • Relació íntima entre autònoms i pimes: - El 98–99 % del teixit empresarial són petites i mitjanes empreses. - La majoria han nascut d’un autònom i continuen sent empresaris autònoms encara que tinguin forma de SL o SCP. • Impacte sobre el comerç de barri i de poble: - Es percep una clara pressió estructural: normatives, costos i competència de grans superfícies i compres per internet. - S’afirma que el comerç local és el que dona vida a pobles i ciutats, però és el primer que tanca davant de crisis i pujades de costos. • Relació amb els preus i la ciutadania: - Si s’incrementen quotes i impostos, els autònoms no ho poden assumir sols: s’acaba traslladant als preus. - Per tant, també és una lluita en benefici del consumidor i de l’economia local. 3.4. Missatge final i crida • Xavier Pallarès subratlla: - No són enemics de l’Estat; es consideren motor econòmic: parlen de 3,5 milions d’autònoms. - El petit comerç i la xarxa d’autònoms mouen més diners, en conjunt, que algunes grans empreses. "És una lluita de tots i per tots... Comencem els autònoms i estic convençut que acabarem sortint tots al carrer per un motiu o altre perquè tots estem rebent per totes bandes." 4. Medi ambient i territori: els Morrots de la Sabinosa Entrevista a Lluís Marçal – GATA (Grup d’Amics de Toni Achón) Tema clau: oposició a la construcció d’una pista de 5 metres d’amplada als Morrots de la Sabinosa, impulsada per la Diputació de Tarragona. 4.1. Convocatòria i objectius • Concentració: dissabte, al migdia, davant del Palau de la Diputació de Tarragona. • Convoca: - GATA – Grup d’Amics de Toni Achón (entitat excursionista i ecologista). - Dins la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona. • Objectiu: fer sentir la veu ciutadana després de rebre silenci administratiu a les al·legacions presentades. 4.2. Crítica al projecte de pista • El projecte preveu una pista de 5 metres d’amplada, que Lluís Marçal qualifica d’: - Innecessària. - Perjudicial per al paisatge i l’ecosistema dels Morrots de la Sabinosa. • Efectes previstos: - Afluència massiva de bicicletes, patinets i flux intens de persones, convertint la zona en un passeig marítim encobert. - Risc de degradació d’un espai natural tranquil, avui usat com a camí de costa per passejar i gaudir del mar. 4.3. Alternatives proposades • GATA defensa: - Mantenir i arranjar l’actual camí de costa per a vianants, amb un sender d’1–1,5 m d’amplada. - No asfaltar ni ampliar fins als 5 m; prioritzar una pista naturalitzada, sense massificació. • Coherència amb altres projectes: - Recorden que l’Ajuntament de Tarragona està arranjant el camí de costa entre la Punta del Miracle i la platja de la Rabassada, només per a vianants, amb fons europeus. - Ja hi ha previst un carril bici per l’antiga N-340 entre la Rabassada i Altafulla. Per tant, no cal fer passar bicicletes pel sector dels Morrots. 4.4. Valors naturals en joc Lluís Marçal detalla els ecosistemes litorals fràgils afectats: • Zona de la Sabinosa: màquia litoral, amb el margalló com a espècie emblemàtica. • Zona propera a la Rabassada: ecosistema de dunes, amb flora dunar específica. • Àmbit del Ruquisar (antic preventori): presència de Limonium giberti (sopaguera), espècie de gran valor. • Denúncia de mancances tècniques del projecte: - Absència d’estudi d’impacte ambiental. - Manca de justificació seriosa de la necessitat d’un carril bici arran de mar. 4.5. Relació amb el preventori i futurs usos • Hi ha un pla de recuperació de la finca de l’antic preventori, encara imprecís. • Dins la finca: - Ja existeixen camins més amples, aptes per a bicicletes i patinets, entre pinedes. - GATA considera que aquests podrien absorbir l’ús ciclista, evitant pressionar la franja fràgil de costa. 4.6. Suport d’entitats Col·laboren o donen suport a la concentració: • Plataforma Platja Llarga. • SOS Costa i Camp de Tarragona. • Club Català de Naturalisme. • Ecologistes en Acció. • Greenpeace Tarragona. • GPEC. • Associació Mediambiental la Sínia del Gaià. • Good Karma Projects. “Fins que no entrin les màquines encara tot és possible” – confiança en aturar el projecte abans de l’inici previst de les obres al gener. 5. Port, barri i memòria: 25 anys del Museu del Port de Tarragona Taula amb Mercè Tuldrà, Joan Besora i Carme Padrol Tema clau: celebració dels 25 anys del Museu del Port de Tarragona i presentació del llibre “Mar, Patrimoni i Literatura”. 5.1. El llibre “Mar, Patrimoni i Literatura” • Acte de presentació: - Dia: divendres, 28 de novembre. - Hora: 18.00 h. - Lloc: Sala d’actes del Museu del Port de Tarragona. • El títol combina: - Mar i Patrimoni: lema dels 25 anys del museu. - Literatura: per la importància dels relats, la poesia i la narrativa vinculats al port. • Contingut del llibre: - Relats de periodistes, escriptors i escriptores. - Peces literàries (inclosa poesia) que dialoguen amb la història del port i d’El Serrallo. - Recull també la trajectòria d’activitats com les nits literàries al Far de la Banya. 5.2. El Museu del Port i la identitat del Serrallo Mercè Tuldrà (responsable del museu), Carme Padrol (veïna històrica d’El Serrallo) i Joan Besora (cap de Relacions Externes i Port-Ciutat) expliquen la relació indestriable entre: • Port de Tarragona. • Museu del Port de Tarragona. • Barri del Port i El Serrallo. Idees clau: • El museu ha servit per rescatar i preservar: - Història de la pesca i de la Confraria de Pescadors. - Història de les famílies i del teixit social del barri. - Fotografies antigues, objectes de feina i de lleure, receptes, records orals. • La Carme insisteix que El Serrallo no existiria sense la pesca, i qüestiona el seu futur per la crisi del sector i el relleu generacional. • Reconeixement explícit a l’Autoritat Portuària de Tarragona: - Moltes millores del barri (espais, equipaments, intervencions) han estat possibles gràcies al Port de Tarragona més que no pas a l’Ajuntament de Tarragona. - El Moll de Costa i el front marítim del barri mostren una gran transformació urbanística i patrimonial. 5.3. Memòria oral i projectes comunitaris • El museu ha impulsat projectes de memòria com: Tallers de memòria amb gent gran del Serrallo (inicialment 85–92 anys, ara des de 75), integrats al programa Documentant patrimoni. A partir de l’exposició i el llibre “El Serrallo ahir i avui” (2012), es va començar a documentar fotografies amb l’ajut directe dels veïns. • Beneficis dobles (win-win): - El museu obté informació precisa sobre imatges, oficis, llocs i maneres de viure. - La gent gran troba un espai de socialització, benestar i reconeixement, lluitant contra la solitud no desitjada. • El museu es concep com a espai de salut i refugi emocional, a més de cultural. 5.4. Connexió entre barris i activitat educativa • El museu treballa també amb: - Escola del Carme (barri del Port). - Escola del Serrallo. • Objectiu: cosir els dos barris malgrat la barrera de la via del tren, amb activitats conjuntes. • El museu és present a projectes del Memorial Democràtic, recollint memòria cultural dels anys 50–60 (teatre, sala parroquial, activitats a l’antic Pòdel – avui Teatret del Serrallo–). 5.5. Ruta de peixos i gastronomia Projecte “Xarxes, Mar i Sabors”, amb suport del GALP Costa Daurada i en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Serrallo: • Es col·loquen 10 plaques amb espècies de peix (no només les més conegudes) a façanes del barri. • El barri, vist des de l’aire, té forma de peix, i les plaques el dibuixen simbòlicament. Funcionament de la ruta: • Els visitants: - Escanegen codis QR a les plaques per llegir informació de les espècies. - Van al Museu del Port a recollir un full amb mots encreuats. - Quan resolen el joc i hi tornen, reben un petit llibret de receptes. • Les receptes són cedides per: - Restaurants d’El Serrallo. - Cuineres i cuiners del barri. • Es posa en valor la cuina de barca i el ranxo: - Plats d’aprofitament, elaborats amb el producte disponible a bord i gran creativitat. - Es destaca el romesco com a símbol gastronòmic. 5.6. Espais museístics i nous projectes • El museu disposa de peces clau com: - Derelictes (restes de vaixells enfonsats). - Una sala immersiva que ofereix experiències audiovisuals sobre el port i el mar. • Es prepara el projecte Gastro Blau: - Per reforçar el vincle entre museu, gastronomia i producte local d’El Serrallo. - Es donarà protagonisme a plats com el romesco i al relat de la cuina marinera. La Carme resumeix l’orgull compartit: “Des d’un temps cap aquí, des de la part del museu, ens sentim molt identificats. Ens han fet participar molt de la vida i de la importància que tenia la vida al barri”. 6. Literatura, memòria i espies: conversa amb Vicenç Villatoro Presentació de Polonesa i trajectòria Tema clau: la nova novel·la Polonesa (Ed. Proa) i la mirada de Vicenç Villatoro sobre memòria, identitat, espies i relat històric. • Polonesa es presenta aquell vespre dins la Tardor Literària de Tarragona, a la llibreria Adserà, en el cicle Autors llegeixen en veu alta. • El programa recorda: - L’entrevista de Villatoro a Leonard Cohen, a qui admira com a poeta i novel·lista. - El llibre “Entre el dolor i l’esperança”, fruit de l’entrevista a Jordi Pujol després de la confessió de 2014, que l’expresident no volia fer ni publicar. 6.1. Leonard Cohen, Pujol i el poder dels relats • Sobre Leonard Cohen: - Explica l’anècdota d’entrevistar-lo a un hotel de Barcelona: Cohen baixa impecable de negre després d’haver pujat a canviar-se. - Cohen valora que l’entrevistador s’havia llegit els seus llibres, cosa que no és tan habitual. • Sobre Jordi Pujol: - L’editorial li proposa continuar les memòries amb el període posterior a la confessió. - Es fa una entrevista llarga durant més d’un any, sempre amb la idea que potser no es publicarà. - Finalment surt el llibre, sobretot per pressió editorial, i Villatoro el considera de gran valor històric. • Reflexió general: - En un temps en què els relats pesen més que els fets, qui escriu la història es converteix en vencedor, encara que hagi perdut en els fets. - Exemples: l’11 de setembre de 1714 – el relat actual és el dels vençuts, però és el que configura la memòria col·lectiva. 6.2. Identitat, migracions i memòria familiar • Villatoro es defineix com algú que sempre escriu, d’una manera o altra, sobre anar-se’n i quedar-se, sobre arrels que es trasplanten. • Recorda la seva pròpia història familiar: - Pare vingut a Terrassa des de Castro del Río (Còrdova), ja adult, després que l’avi (condemnat inicialment a mort, empresonat al penal de Burgos) decidís emigrar. • Reflexiona sobre l’emigració: - No és sinònim automàtic de tragèdia; sovint la mou l’esperança de millorar la vida. - Distingir emigrant de refugiat/exiliat, categories amb motius i contextos diferents. - Rebutja el populisme xenòfob i les generalitzacions: les culpes són individuals, no col·lectives (“Els immigrants...”, “Els de Tarragona...”...). 6.3. Espies, Mossos i “Polonesa” • La novel·la Polonesa està centrada en espies, però Villatoro distingeix entre: - El “tall” (el nucli: identitat, lleialtats, memòria). - La “salsa” (la trama d’espionatge que arrossega el lector). • Protagonista de Polonesa: - Un home nascut a Polònia, resident a Israel, que treballa pels serveis secrets israelians. - Pregunta central: és polonès o israelià? Depèn del document, de la mirada i del moment. • Sobre serveis d’informació i espies a Catalunya: - Recorda que quan es creen els Mossos d’Esquadra, es planteja establir un servei d’informació com qualsevol policia moderna. - Considera que Pujol no tenia una obsessió inicial per la policia ni per l’espionatge; li donava més importància a escola, sanitat i televisió. 6.4. Borges, escriptura i personatges històrics • Villatoro explica que va entrevistar Jorge Luis Borges i que aquest li va donar consells literaris que encara aplica. • Destaca la diferència entre la seva visió de la literatura (emocional, lligada a la vida) i la de Borges (més racional, quasi com jugant a escacs). • També havia participat en una sèrie televisiva on es conversava amb figures històriques dramatitzades (ell va “entrevistar” el general Prim). 6.5. Jordi Pujol i la història • Es planteja si Jordi Pujol tindrà el paper que li correspon a la història. • Villatoro respon que la història tria quins elements reté: - Exemple: Cervantes va estar empresonat per problemes amb la recaptació de fons, però se’l recorda pel Quixot, no per això. • Opina que Pujol, Tarradellas, Companys... tenen biografies complexes, amb llums i ombres, però la seva centralitat política i simbòlica justificarà la seva presència al relat històric. La lectura dramatitzada final de Polonesa, amb la veu de Núria Cartanyà, recupera el to intimista de la novel·la: retorn a Varsòvia, identitat difusa, pes del passat com un “xiclet enganxat a la sola de la sabata”. 7. Teatre: “Los Centros de Lorca” d’Antagonista Teatre Conversa amb Vicenç Cañón, Bibiana de Salvador i Rosa Rovira Tema clau: la gira i retorn a Tarragona de l’obra “Los Centros de Lorca” de la companyia tarragonina Antagonista Teatre. 7.1. L’obra i el seu plantejament • Funció al Teatre Tarragona: - Dia: divendres 28. - Hora: 20.00 h. - Estrenada a Tarragona el 2023 al Teatre Metropol; ara torna molt més rodada. • Concepte dramatúrgic: - No és una posada en escena lineal d’una obra de Federico García Lorca. - És una peça contemporània on un grup de sis antics companys d’escola de teatre es retroben en un magatzem per un projecte proposat pel Rafa (personatge músic). - A partir de les seves biografies actuals, conflictes i motxilles emocionals, es van enllaçant escenes de Lorca. • Text original: - Escrit per Marta Antolín, que ha fet una gran recerca sobre Lorca (lectura de biografies, estudis, etc.). - Integra textos lorquians sense canviar-ne ni una coma, però els cus amb un relat propi, feminista i actual. 7.2. Temes i to de l’obra • Los Centros de Lorca parla de: - Masclisme i feminisme. - Maternitat i renúncies. - Discriminació femenina ahir i avui. - Amors, desamors, enveges, ambicions, frustracions. • To de l’obra: - Emotiva, apassionada, reivindicativa i transgressora. - El teatre és presentat com un ésser viu que creix i evoluciona amb cada representació. • Simbologia del mòbil: - Tots porten mòbil, però el fet de deixar-lo és un gest simbòlic relacionat amb el compromís i la connexió real entre els personatges. 7.3. Recorregut i premis • La companyia ha fet gira per tot l’Estat, amb almenys 24 funcions abans de tornar a Tarragona. • Ha recollit diversos premis de jurat i de públic en certàmens (es destaca la importància dels premis del públic com a validació emocional). • Experiències destacades: - A Alcoi, col·loqui multigeneracional: dones de 70 anys i joves de 25 connecten igual amb Lorca i amb el relat actual. - A la Rioja, el públic continua aplaudint fins i tot quan els actors baixen a parlar amb ells. 7.4. Personatges de les actrius convidades • Bibiana de Salvador – Maite: - Personatge més gran del grup, amb un rol maternal i molta connexió intel·lectual amb Lorca (professora, experta lorquiana). - Porta una motxilla vital molt forta que es va revelant i fa que determinats moments la toquin especialment. • Rosa Rovira – Eva: - Personatge reticent a tornar al teatre, que ha “passat pàgina”. - És de les que més costa convèncer per seguir el joc del Rafa. • Rafa (interpretat per Alberto Esparza): - Músic que obre l’obra tocant el piano en un magatzem. - És l’impulsor del projecte i el fil conductor que reuneix els antics companys. 7.5. Frase final de Lorca L’entrevista es tanca amb la lectura, per part de Bibiana de Salvador, d’un text de Federico García Lorca que també clou l’obra: "Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan que puedan gozar de todos los frutos del espíritu humano, porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social." Una reivindicació vigent sobre cultura com a dret i contra la deshumanització. 8. Humor i talls de la casa Espai d’humor amb Miquel González, Abril Rius i equip En el tram final, el programa dona pas a un mosaic humorístic amb diversos elements: • Jocs de paraules i acudits dolços de secció fixa (com els de Laura Rovira), que sovint juguen amb referents culturals: - Sobre Frankenstein → “Frank, és teu?” (Frank Esteu). - Joc cervantí: “On llença Cervantes l’Ariel? – En algun lloc de la Manxa”. • Referències musicals actuals i locals: - Comentaris sobre la gala musical a Tarragona, amb presència de Figaflowers. • Converses còmiques sobre bolets, el temps, la manta d’hivern, etc., amb la dinàmica caòtica i divertida habitual del programa. L’humor serveix per descompressar després d’un matí carregat de continguts socials i culturals, i reforça la identitat pròpia de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 com a programa d’entreteniment i proximitat. 9. Altres elements recurrents Al llarg de l’episodi apareixen, intercalats: • Falques publicitàries i institucionals, que dibuixen el context del Camp de Tarragona: - Ajuntament de Tarragona (Pla Tarragona 26, millora de residus i neteja, clavegueram amb Ematsa, etc.). - Diputació de Tarragona (Pla Impuls Dipte). - Port de Tarragona i Moll de Costa (com a espai cultural, esportiu i gastronòmic). - Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (al Moll de Costa). - REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (sessions Vermut al Serrallo, Pantalla Tarracó). - ICIQ – Institut Català d’Investigació Química (campus Sescelades, recerca en sostenibilitat i salut). - Tanatori Municipal de Tarragona (reformes i eficiència energètica). • Promoció dels espais de Tarragona Ràdio: - Programa Sempre Nàstic, amb la transmissió del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada. - Programes com Fans de Tarragona, Revival d’Albert Malla, sessions amb DJ Parri, i La Porteria sobre Justícia Global. Aquestes falques i autopromocions reforcen la imatge de Tarragona Ràdio com a mitjà molt connectat a la vida cultural, esportiva i social de la ciutat i del Tarragonès. 10. Temes principals del podcast • Condicions i reivindicacions dels autònoms: quotes, burocràcia, IVA, protecció social, futur del petit comerç. • Medi ambient i territori: preservació dels Morrots de la Sabinosa, camins de costa, equilibris entre ús públic i conservació. • Patrimoni i memòria local: 25 anys del Museu del Port de Tarragona, memòria oral d’El Serrallo, gastronomia i identitat marinera. • Identitat, migracions i relats històrics: a través de l’obra i les reflexions de Vicenç Villatoro. • Cultura i arts escèniques: teatre contemporani amb Los Centros de Lorca, festivals de fotografia i cinema, programació al Teatre Tarragona i al Moll de Costa. • Humor i proximitat radiofònica: seccions d’humor, talls interns i complicitat amb l’audiència. Interlocutors principals • Josep Sunyol (presentador). • Núria Cartanyà. • Miquel González. • Abril Rius. • Ramon Maria Sants (advocat, opinió Ciutat de la Justícia). • Xavier Pallarès (Plataforma per la dignitat dels autònoms). • Lluís Marçal (GATA – Grup d’Amics de Toni Achón / SOS Costa i Camp de Tarragona). • Mercè Tuldrà (responsable del Museu del Port de Tarragona). • Joan Besora (cap de Relacions Externes i Port-Ciutat del Port de Tarragona). • Carme Padrol (veïna històrica d’El Serrallo). • Vicenç Villatoro (escriptor i periodista). • Vicenç Cañón (director i actor, Antagonista Teatre). • Bibiana de Salvador (actriu, Antagonista Teatre). • Rosa Rovira (actriu, Antagonista Teatre). Tags [

Informatiu matí i esports: obres, justícia i Nàstic

Resum general Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb un repàs de l’actualitat local, econòmica, social, cultural i esportiva, seguit del bloc d’esports. Es tracten especialment: • Renovació del clavegueram a Tarragona amb tècniques innovadores • Mobilització laboral a Repsol per la negociació de convenis • Augment de la justícia restaurativa a Tarragona i l’Ebre • Impuls de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona amb PIMEC • Estada de l’Open Arms al Moll de Costa i defensa dels drets humans • Polèmica pels carrils bici i planificació de mobilitat • Programació del Festival Rec de cinema • A esports, focus en el Nàstic de Tarragona, la gimnàstica rítmica, el bàsquet local i la Tarracoa Hell Race 2025 Principals temes 1. Millora de la xarxa de clavegueram (0–118 s) • S’expliquen els avenços del pla de millora del clavegueram de Tarragona, amb un horitzó fins al 2033 i una inversió de 16 milions d’euros. • S’han renovat 5,5 km de xarxa des del gener: - 5 km amb el sistema de mànega (sense obrir rasa) - 500 m amb sistema tradicional obrint el carrer • Detalls tècnics del sistema de mànega: - Es desplega dins la canonada existent amb mitjans mecànics - S’infla amb aire comprimit - S’endureix amb llum ultraviolada mitjançant un tren robotitzat amb càmera - El resultat és un col·lector nou estructuralment, més resistent als agents químics • El conseller de Territori, Nacho García, destaca que: - El sistema és eficaç i redueix terminis d’execució - Disminueix l’ocupació de la via pública i les molèsties al veïnat - Tarragona ha estat una de les primeres ciutats a aplicar-lo de manera integral - Redueix plagues, males olors i millora la velocitat de l’aigua residual 2. Protesta de treballadors de Repsol (118–200 s) • Un grup nombrós de treballadors de Repsol a Tarragona es mobilitza prop de la refineria de La Pobla de Mafumet. • Motiu: bloqueig en la negociació dels convenis col·lectius. • Segons el sindicat STR: - L’empresa no negocia de manera seriosa - Es deixen de banda interessos i drets de la plantilla • El secretari de Comunicació de l’STR, Jordi Margalef, denuncia que: - La mesa estatal oberta fa un any no funciona - Les propostes sindicals (com facilitar la jubilació dels treballadors veterans per rejuvenir la plantilla) no s’estan atenent. • Objectiu de la mobilització: visualitzar la defensa dels drets laborals i pressionar la direcció de Repsol perquè s’assegui a negociar de debò. 3. Justícia restaurativa a Tarragona i l’Ebre (295–408 s) • A Tarragona i les Terres de l’Ebre les sol·licituds per iniciar processos de justícia restaurativa han crescut un 84% el 2024. • Dades: - 2023: 1.010 peticions a Tarragona i 32 a l’Ebre - Any anterior: 664 a Tarragona i 37 a l’Ebre • El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, referma el compromís del Govern amb el pla pilot de justícia restaurativa a la demarcació, que valora com a positiu. • Principis clau de la justícia restaurativa: - Posar la víctima al centre del procés - Restitució del mal fet i assumpció de responsabilitats - Impacte social i reforç del compromís de convivència “Posar la víctima al centre [...] té un valor social que va molt més enllà d’una simple restitució del mal fet.” • Lídia Serrat-Ucell, cap de l’àrea de reparació i atenció a la víctima, destaca: - Augment de derivacions dels òrgans judicials - Difusió als centres penitenciaris, equips de mesures penals alternatives i oficines d’atenció a la víctima - Elevat grau de satisfacció dels participants • Tot plegat es presenta a les Jornades de Justícia Restaurativa al Tinglado 1 del Moll de Costa. 4. PIMEC i l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona (408–515 s) • PIMEC Tarragona signa un conveni de col·laboració amb l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, esdevenint la primera entitat adherida. • Objectiu: impulsar polítiques mancomunades per al desenvolupament econòmic i social de la província i del Camp de Tarragona. • Hi intervenen: - Jordi Ciuraneta, president de PIMEC Tarragona - Roc Muñoz, president de l’Associació per l’Impuls Metropolità i alcalde de la Canonja • Missatges clau: - PIMEC vol actuar com a agent actiu i col·laborador en la creació de l’àrea metropolitana - La petita i mitjana empresa és “absolutament necessària” per començar a treballar integradament i de manera ordenada “El nostre teixit empresarial necessita d’aquestes aliances per generar oportunitats, connectar el talent i impulsar projectes amb mirada clarament metropolitana.” • Es preveu treballar amb comissions de treball i aspiren a representar també qüestions socials i sindicats. 5. Open Arms al Moll de Costa i drets humans (545–602 s) • El vaixell d’Open Arms estarà ancorat fins diumenge al Moll de Costa per difondre la seva tasca de rescat de vides al mar. • El fundador i director, Òscar Camps, subratlla la importància d’arribar a la ciutadania i als centres educatius. “En aquests temps on els drets humans semblen una peça de museu i la vida no té gaire valor, cal arribar a la societat civil, a les escoles i als instituts.” • S’espera la visita de 750 alumnes de la ciutat. • Missatge central: defensar els drets humans és una obligació col·lectiva. 6. Debat sobre carrils bici i mobilitat a Tarragona (602–710 s) • Esquerra Republicana critica la incoherència del Govern municipal en matèria de carrils bici. • El conseller republicà Xavi Puig qüestiona: - Que s’hagi impulsat el carril de l’Avinguda Andorra - Mentre s’ha eliminat el de Pere Martell - I ara s’està revisant el projecte de carril bici a Prat de la Riba • Puig defensa que els carrils bici han de respondre a la mobilitat obligada i diària, no a traçats aïllats. “Si no fas Prat de la Riba, si has tret Pere Martell, amb quina finalitat has fet Avinguda Andorra? No té cap sentit.” • Posicionament del Govern municipal: - El conseller de Territori, Nacho García, explica que: • El carril de Prat de la Riba sí que suprimeix un carril de circulació • El d’Avinguda Andorra no afectava ni carrils ni aparcaments - S’està restudiant el projecte abans de l’asfaltat previst a primers de desembre - La decisió final es prendrà en els propers dies. 7. Festival Rec de Cinema – 25a edició (722–780 s) • Es presenta oficialment la programació del Festival Rec en directe amb el podcast de cinema No Som Ningú de Tarragona Ràdio des de la guingueta de l’Alquimista. • El festival arriba a la seva 25a edició i se celebrarà del 3 al 8 de desembre. • Pel·lícula d’inauguració: - El canto de las manos, debut com a directora de l’actriu María Valverde, definida com a emocionant pel director del festival Javier García Puerto. • Elements destacats: - Pel·lícules d’inauguració i de cloenda - Nova secció Rec Selection, que consolida el festival com a espai de preestrena de títols que després arribaran a sales. Bloc d’esports 8. Nàstic de Tarragona: situació esportiva i ambició (855–1056 s) • Protagonisme per a Òscar Sanz, capità del Nàstic de Tarragona, entrevistat al podcast Sempre Nàstic. • Temes tractats: - Situació de l’equip i autocrítica col·lectiva - La seva capitania i el rol dins el vestidor - La resposta de l’afició - L’empat a Vila-real i la necessitat de fer-lo bo guanyant a l’Hèrcules aquest diumenge • Sanz recorda el seu debut al filial del Nàstic la temporada 2019–2020 de la mà d’Andrés Beto. • Dades de classificació: - El Nàstic suma 18 punts amb un terç de temporada jugat - Mitjana insuficient per assegurar el playoff i lluny de l’ascens directe - L’equip haurà de millorar molt al segon i tercer terç de la lliga per arribar als 60–61 punts que acostumen a garantir el playoff. • Missatge d’Òscar Sanz: - L’equip ha d’aspirar al màxim, però treballar dia a dia i demostrar-ho al camp - Demana una certa paciència amb el canvi d’entrenador (Cristóbal Parralo), però insisteix que la resposta s’ha de veure al terreny de joc “Per avançar cal oblidar el passat, viure el present i centrar-se en el dia a dia.” • Sobre el pes de les dues darreres derrotes en finals de playoff: - Admet que passen factura mentalment, sobretot per ser jugador de la casa - Però defensa que cal mirar endavant per poder assolir nous objectius • Situació contractual: - Titular indiscutible en tots els partits, excepte per sanció - Contracte fins al 30 de juny i encara sense parlar formalment de renovació - Sanz expressa que està molt bé al club i a casa i que li agradaria continuar al Nàstic en el futbol professional. 9. Club Esportiu Cal·lípolis Tarragona – Gimnàstica rítmica (1065–1134 s) • El Club Esportiu Cal·lípolis Tarragona participa en diverses categories al Campionat Nacional Base de Gimnàstica Rítmica a Castelló. • L’entrenadora Patricia Bello, al programa TGN Esports de Tarragona Ràdio, valora molt positivament: - La preparació prèvia - El fet que els exercicis han sortit com s’havia treballat durant la temporada - Que el resultat i la puntuació han estat els esperats “El fet que en aquest moment surti tot com tu vols ja és difícil, i si a més el resultat i la puntuació són correctes, estem encantats de la vida.” • Sobre la seva tasca com a entrenadora, destaca especialment: - Veure l’evolució personal de les gimnastes, de nenes a dones - El treball en valors: treball en equip, compromís, responsabilitat - Entén la gimnàstica com un espai per aprendre valors de vida, no només per guanyar • El club continua preparant les gimnastes per nous campionats i reptes al llarg de l’any. 10. Comiat de Pedro López del bàsquet tarragoní (1164–1243 s) • Pedro López posa fi a la seva llarga trajectòria vinculada al bàsquet tarragoní. • Ha passat per clubs com el Club Bàsquet Tarragona, la DT i el TGN Bàsquet, principalment com a entrenador de banqueta durant 45 anys. • López destaca: - Les vivències acumulades durant gairebé tota la seva vida - El agraïment profund al món del bàsquet - Que la decisió de plegar és meditada i definitiva • Explica que el motiu del comiat neix sobretot de la seva última etapa al Pare Manyanet: - Sentia que el que rebia dels jugadors no compensava el que ell hi posava - Aquest desequilibri el porta a decidir tancar l’etapa “Tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat, i no hi ha volta enrere.” 11. Tarracoa Hell Race 2025 i esport solidari (1263–1318 s) • La Tarracoa Hell Race 2025 se celebra aquest diumenge i ha assolit l’objectiu de 1.500 inscripcions, obrint fins i tot places addicionals per la forta demanda. • El conseller d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler, destaca que: - La prova és ja un element important del panorama esportiu de la ciutat - Tarragona té un calendari esportiu molt ampli al llarg de l’any gràcies a les entitats del territori • Es remarca la combinació de: - Esport i salut - Component solidari, integrat a l’ADN de moltes activitats esportives tarragonines “A Tarragona, quan fem activitats esportives, no només fem salut i esport, sinó que hi afegim sempre la part solidària.” 12. Futbol territorial: equips de la ciutat (1318–1341 s) • Repàs al futbol territorial de la ciutat a Segona Catalana: - L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau rep el Remolins-Bítem - La Cultural Torreforta vol trencar la seva ratxa negativa contra el Montblanc, cuer, que visita l’estadi municipal • L’entrenador de la Cultural, Gregorio Navas, assenyala: - Que serà un partit complicat, com tots a la categoria - Que l’objectiu és revertir la mala dinàmica de resultats - La importància de traduir el treball de l’equip en victòries i “tornar al camí” correcte. Cites destacades “S’ha demostrat que el sistema de mànega és eficaç, redueix terminis i molèsties al veïnat.” (Nacho García) “La justícia restaurativa posa la víctima al centre i projecta un compromís de convivència.” (Ramon Espadaler) “La petita i mitjana empresa és absolutament necessària perquè aquesta associació comenci a treballar.” (Roc Muñoz) “En aquests temps on els drets humans semblen una peça de museu, la defensa dels drets humans és una obligació de tothom.” (Òscar Camps) “No té cap sentit perquè aquests carrils serveixen per la mobilitat obligada, la gran transformació que ha de tenir la ciutat de Tarragona.” (Xavi Puig) “Per avançar cal oblidar el passat, viure el present i centrar-se en el dia a dia.” (Òscar Sanz) Temes clau / Conceptes importants • Infraestructura urbana i medi ambient: renovació del clavegueram amb tecnologia de mànega i reducció d’impacte a la via pública. • Drets laborals i negociació col·lectiva: protesta dels treballadors de Repsol per desbloquejar convenis. • Justícia restaurativa: creixement de casos, centralitat de la víctima i impacte social. • Governança metropolitana i desenvolupament econòmic: paper de PIMEC en la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona. • Drets humans i migracions: tasca de l’Open Arms al Moll de Costa. • Mobilitat sostenible: debat sobre planificació de carrils bici i transformació urbana. • Cultura i audiovisual: consolidació del Festival Rec com a espai de preestrenes. • Esport professional i base: situació del Nàstic de Tarragona, gimnàstica rítmica i bàsquet local. • Esport i solidaritat: model de curses com la Tarracoa Hell Race 2025.

Serveis Informatius 7H del 27/11/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 61

Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.

Concert de música brasilera a la Capsa de Música

Resum del contingut Entrevista breu dins del programa Fans de Tarragona anunciant un concert de música brasilera aquest diumenge dia 30 a la Capsa de Música. L’entrevistador parla amb Andrés Bastiani, músic convidat, que actuarà en format trio en un escenari que defineixen com una “joieta” tant a nivell tècnic com humà. "Será un concierto preciosísimo para grabar y todo" Participants del concert Andrés Bastiani: músic entrevistat, vinculat habitualment a la Sala del Mar i a projectes amb l’Ajuntament de Torredembarra. Xavi Pie: saxofonista (saxo soprano), amb qui Bastiani ja té un altre projecte de música brasilera en homenatge a Singuinha. Diamela del Pozo: cantant cubana, amb una veu molt particular i encantadora, formada també en música brasilera. Característiques del concert Repertori centrat en música brasilera, escollit de manera molt consensuada entre els tres músics. Els intèrprets hi afegeixen el seu propi toc personal i les seves arrelitos musicals. El concert es preveu intimista, càlid i molt enregistrable per la seva qualitat. Informació pràctica Lloc: Capsa de Música. Dia: diumenge 30. Hora: 19:00 h (7 de la tarda). Preu entrada anticipada: 6 €. Preu a taquilla: 8 €. Es recomana reservar entrada perquè les localitats volen ràpid. To de la conversa Ambient proper i distès, amb bromes sobre la pronunciació de noms brasilers. Reconeixement explícit al bon tracte humà i a la qualitat de la Capsa de Música com a espai escènic. Invitació final a què els músics visitin més endavant l’estudi de ràdio “amb més tranquil·litat”.

Economia blava, meteo i viatges en vela

Visió general de l’episodi Arran de Mar (a Tarragona Ràdio) construeix un programa molt variat on es combina actualitat del litoral català, una entrevista d’economia blava centrada en ports esportius, un espai divulgatiu de meteorologia i dues converses llargues sobre navegació i canvi de vida. El tram final tanca amb una càpsula divulgativa sobre cetacis. "La defensa dels drets humans és una obligació de tothom." (Òscar Camps, Open Arms) Actualitat marítima i de costa (repàs informatiu) Costa Brava • Tossa de Mar: reconstrucció del passat pescador amb un audiovisual creat a partir de fotos animades amb intel·ligència artificial, i debat sobre el canvi de model amb l’arribada del turisme. • Palamós: reacció prudent a l’augment de 13 dies de pesca per a l’arrossegament; es remarca que el sector troba a faltar més quota de gamba vermella i que la meteo pot condicionar l’aprofitament real. Delta de l’Ebre • IRTA La Ràpita: jornada de portes obertes pel Dia Mundial de l’aquicultura; es defensa la recerca per adaptar el sector al canvi climàtic, millorar dietes, salut dels peixos i productivitat. • Es destaca que més de la meitat del peix consumit ja prové d’aquicultura, i el paper del Delta com a entorn estratègic (musclos, ostres i projectes d’algues). Penedès i Garraf • Pla Territorial Sectorial Agrari del Penedès: resposta a l’abandonament de terres, amb mesures d’arrendament (fins i tot forçós) per reactivar l’activitat i prevenir incendis. • Sitges: adjudicació/venda de les instal·lacions del Consorci del Club Natació Sitges per recuperar part de la despesa municipal; anunci de renúncia d’un regidor. Maresme i biodiversitat • Port d’Arenys: la confraria es manté prudent sobre el “martell” a la bucana; preocupació perquè podria dificultar l’entrada de vaixells en temporal. • Herba de la pampa (plomall): es descriu com a espècie invasora molt estesa al Maresme i en fase inicial al Delta, amb impacte ecològic i també de salut pública (al·lèrgies). Tarragona i drets humans • Visita del vaixell d’Open Arms al Moll de Costa: vocació pedagògica (visites escolars) i missatge contra els discursos d’odi. • L’Ajuntament de Tarragona reforça el suport econòmic; es posa en valor la responsabilitat col·lectiva en la defensa dels drets humans. Meteo i servei Temporal marítim • Predomini de tramuntana i mar molt alterada, amb onades que poden superar els 6 metres en alta mar i situació complicada especialment a la Costa Brava. Trànsit • Informe sense incidències greus, però amb múltiples punts d’obres on cal prudència. Economia Blava: ports esportius i sostenibilitat Gestió portuària i model social • Conversa sobre diferències de gestió (ports d’interès general vs. clubs nàutics/gestió esportiva) i la necessitat d’imposar mesures ecològiques als ports esportius. • Es defensa el paper dels clubs nàutics com a estructura social (no orientada a dividends) que reinverteix en esport i base. Transició energètica i medi marí • El debat apunta a una direcció clara: deixar enrere pràctiques contaminants (sentines, combustibles fòssils) i avançar cap a energies netes. • També es vincula la sostenibilitat portuària amb la gestió del cicle de l’aigua i la reducció d’abocaments. Crítiques i tensions: cànons i “gentrificació” portuària • Es posa sobre la taula la tensió entre increment de cànons i continuïtat del model social (exemples de pujades molt fortes en amarratges). • Es critica l’ús de taxes finalistes (com l’ecotassa) quan no es destinen realment a medi ambient. Espai divulgatiu: observatoris meteorològics Oficial vs. particular • Es defineix què és un observatori meteorològic (aparells + figura de l’observador) i la diferència entre estacions manuals i automàtiques. • Es remarca que, per a reclamacions i danys amb assegurances, les dades vàlides són les dels serveis meteorològics oficials o xarxes validades (no les de plataformes particulars tipus Wunderground, etc.). Instal·lació, manteniment i llindars • Missatge clau: la instal·lació correcta i el manteniment/calibratge són tan importants com l’aparell. • S’explica que les assegurances treballen amb llindars (p. ex. ratxes o intensitat de pluja) a partir dels quals cobreixen danys. Històries de mar: navegació, vocació i canvis de vida Ralf Bender: del veler a la muntanya • Relat d’una passió nascuda “accidentalment” en descobrir la navegació a vela (silenci, elegància, sensació de llibertat). • Trajectòria de viatges cada cop més llargs fins a arribar al Pacífic; després, decisió de tancar etapa: ven el veler i fa un canvi de vida cap al Berguedà (vida rural i cura d’un burro), com a manera d’evitar la rutina. Hans Gellinger: la volta al món lenta (Tuvalú) • Presenta una filosofia de viatge basada en la lentitud: navegar per conèixer persones i territoris, no només “fer milles”. • Ruta global: Barcelona → Atlàntic/Carib (estades llargues) → Canal de Panamà → Pacífic (travessies llargues) → Índic/Mar Roig → Canal de Suez → Mediterrani. • Reflexions sobre: • Contemplació i percepció del temps al mar. • Aprendre a gestionar crisis i temporals: res és etern; el mar s’acaba calmant. • Impacte del canvi climàtic a Tuvalu (vulnerabilitat extrema per la pujada del nivell del mar). Càpsules del Mar: dofí comú Identificació i comportament • Espècie: Delfinus delphis (dofí comú), petita i estilitzada, patró de coloració molt característic (forma de “rellotge de sorra”). • Comportament: natació ràpida i activa, grups que poden arribar a grans agregacions, salts i sincronies. Distribució i conservació • Al Mediterrani occidental és més freqüent al Mar d’Alborán i Estret de Gibraltar; al Garraf és poc habitual (tot i alguns albiraments recents). • Amenaces: competència amb pesqueres, captures accidentals, contaminació i canvis ambientals. Bones pràctiques d’observació • Recordatori de normativa: no acostar-se dins dels 60 m, observar en paral·lel a la trajectòria i evitar canvis bruscos de rumb.

La Circular - Els drets humans semblen una peça de museu