El Partit del Nàstic del 5/12/2025

Sevilla - Nàstic

Música de casa i creació contemporània

Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio gira al voltant de música de proximitat i creació contemporània. El programa combina: • L’estrena d’una cançó nova del cantant i compositor Sílvio. • La presentació del single On ets de Maria Fort, amb reflexió sobre les relacions actuals. • Una extensa conversa sobre el Festival Contemporaneus de Reus, dedicat a la música de nova creació. 1. Sílvio i la cançó Sóc un museu (0–653) Context i promesa complerta La conductora recorda que, en una visita anterior, Sílvio va prometre una sorpresa pel 5 de desembre. Aquesta sorpresa és la cançó _Sóc un museu_, que s’estrena al programa. "Em diuen que les promeses s'han de complir" La cançó i l’entrevista simbolitzen el compliment d’aquesta promesa radiofònica. Significat de Sóc un museu Sílvio explica la reflexió vital que hi ha al darrere: • Se sent “fet de moments i de persones”; el tema parla de com els records i les relacions construeixen qui som. • Confessa que viu improvisant el present, usant el passat com a única referència clara d’identitat. La presentadora connecta amb la idea i subratlla que tots som una mica museus, fets de: • Moments bons que donen esperança. • Moments dolents que també ens marquen i ens condicionen. Soroll, obres i errors com a part del procés creatiu Sílvio revela un detall molt simbòlic del procés de gravació: • A l’estudi patien sorolls d’obres dels veïns que feien difícil enregistrar. • En lloc d’intentar eliminar-ho tot, van decidir integrar aquests sorolls i “errors” en la peça final, com a part del procés vital i artístic. La conductora ho relaciona amb experiències similars a la ràdio (veïns, obres, vibracions a l’estudi) i ho converteix en una metàfora: assumir el soroll de la vida i continuar. Col·laboració amb Laia Cocó La sorpresa no és només la cançó, sinó també la col·laboració amb Laia Cocó: • La Laia és ballarina i coreògrafa de la ciutat de Sílvio. • Van coincidir en espectacles de dansa i hi havia ganes de fer més coses junts. • El germà de Sílvio li diu que “la Laia canta superbé”; ell li ho pregunta, ella confessa que ho fa amb vergonya i li envia gravacions. • Sílvio queda impressionat i li proposa fer una cançó junts: neix així Sóc un museu en versió duet. Aportacions de Laia Cocó: • Veu en la gravació, que Sílvio defineix com a peça que ha quedat “superrodoneta”. • Ball en el videoclip, on també hi participa. El videoclip i el futur • Hi ha videoclip de Sóc un museu, amb presència de Laia Cocó com a ballarina. • La presentadora encara no l’ha pogut veure sencer, però el destaca com una part important del projecte. • Es parla d’una futura “sorpresa” musical de Sílvio, sense data confirmada. El cantant promet avisar la ràdio fins i tot “una mica abans”. La secció es tanca tornant a escoltar la cançó i ressaltant: • La varietat musical i els canvis de tempo i intensitat. • L’aire de cançó que sembla acabar però reprèn, reforçant la idea de cicles i memòria. 2. Maria Fort i On ets: relacions contemporànies i ghosting (766–1412) Presentació de On ets i localització • S’escolta un fragment de _On ets_, la darrera cançó de Maria Fort. • La conductora juga amb la idea de “buscar-la” (referència irònica a Paco Lobatón) i la localitza: Maria respon des de Barcelona, on viu i treballa. Temàtica: relacions actuals i respecte Maria explica el que volia transmetre amb On ets: • Parlar de les relacions contemporànies, que percep com “cada cop més desastroses”. • No glorificar l’amor romàntic, sinó reivindicar el respecte a l’hora de tancar una etapa. • La cançó se centra en algú que desapareix de cop (ghosting), fenomen molt comentat en l’actualitat. La imatge de “nòvia ferida” al videoclip resumeix la història: • Tenen l’amor al màxim, es prometen moltíssimes coses, gairebé com si s’haguessin de casar. • De cop, una de les parts deixa l’altra “tirada a la carretera”. Ghosting, culpa i responsabilitat afectiva En el diàleg s’aprofundeix en les conseqüències emocionals del ghosting: • La presentadora critica que sigui una forma massa impersonal d’acabar una relació que havia estat important. • Maria remarca que el pitjor no és tant “el que ha passat” sinó la manera de marxar. Efectes emocionals: • La persona que rep el ghosting entra en un bucle psicològic tòxic, buscant en què ha fallat. • S’activa una sensació injusta de culpa, quan en realitat el problema és la falta de responsabilitat de qui desapareix. La conductora fa un clam a la responsabilitat afectiva: • Demana que, si algú ha format part de la teva vida, acomiadar-se sigui cara a cara, encara que sigui en un cafè neutre. • Critica les ruptures per WhatsApp o xarxes socials, i encara més el simple deixar de contestar missatges, que qualifica de molt cruel. Maria confirma que la cançó té un component personal: • El ghosting li ha passat més d’un cop. • On ets la va escriure el 2023, arran d’un cas que, tot i no ser una relació profundíssima, li va semblar molt lleig per la forma. El videoclip: presses, fred i carretera • Maria explica que el videoclip es va fer amb presses: el van gravar només quatre dies abans de la sortida de la cançó. • Venia d’una sessió de fotos pendent i volien generar material audiovisual ràpid. Localitzacions i condicions: • Les fotos de promoció es van fer a una carretera de Tarragona, on se sentia molt observada. • El videoclip es va rodar a Barcelona, a prop de la Carretera de les Aigües. • Feia molt de fred, ella ja anava refredada i només portava sostenidors en algunes escenes, cosa que li genera sempre el risc d’acabar malalta. • Recorda que amb el videoclip de Daikiri també van gravar a l’hivern, en un espai tancat però gelat i amb pluja intensa. Tot i així, el resultat final del vídeo d’On ets és valorat com a molt bo, i la presentadora ho destaca. Col·laboracions recents de Maria Fort La conversa repassa altres projectes de Maria, mostrant una activitat creativa intensa: Mi obra de arte (amb Bibi i Brownie) • Una de les millors amigues de Maria, de Tarragona, surt amb un noi de Jerez. • Aquest li presenta un amic músic (Bibi) i li diu “vente pa Madrid”. • Maria hi va quatre dies, es queden a casa seva i acaben creant el que defineixen com “el tema de l’any”, titulat Mi obra de arte, amb Bibi, Maria Fort i Brownie. • Brownie és el productor, també responsable de la producció del tema de l’any que comenten. Què serà de nosaltres (amb Rodrik i Blue Lacey) • Maria col·labora a Què serà de nosaltres amb Rodrik i Blue Lacey. • Ella explica que fa temps que segueix la feina de Rodrik i que li va fer molta il·lusió que l’inclogués al seu disc. Aquest repàs mostra Maria com una artista en constant moviment, molt present en col·laboracions dins i fora de Tarragona. Agenda i actuacions Abans d’acomiadar-se, Maria anuncia: • Concert a Riu de Canyes, al Festival Singular, el dissabte 13 a les 20:00 h. • La conductora convida l’audiència a apuntar-s’ho a l’agenda i recorda que Maria és aquell dia a Barcelona per motius de feina. L’entrevista es tanca escoltant de nou On ets i deixant oberta la porta a una futura visita de Maria als estudis de Tarragona Ràdio per parlar amb més calma. 3. Festival Contemporaneus (Contemporaneus) a Reus: música de nova creació (1476–2863) La darrera gran part del programa està dedicada al Contemporaneus, festival de música de nova creació que se celebra a Reus. Hi intervenen: • Joan Martí Frasquier – saxofonista, codirector i cofundador del festival. • Enric Riu – compositor convidat, vinculat a una de les obres destacades del festival. 3.1. Introducció al festival i al taller previ • El festival se celebra els dies 12, 13 i 14 de desembre, amb una prèvia el dijous 11. • L’edició s’anomena “sessió de tardor” del Festival Contemporaneus. Taller al Conservatori de Música de Reus (11 de desembre) • El dia 11, a les 18:00 h, hi ha una xerrada-taller al Conservatori. • S’hi explica una composició del grup francès Natsumi Gward (nom pronunciat com Anatsumiguar al programa), conjunt convidat central del festival. • També es fan demostracions de com funciona un instrument acústic amb electrònica, pensat especialment per a alumnes de conservatori. Objectius del taller: • Introduir als joves músics a la música contemporània i a la interacció entre instruments tradicionals i electrònica. • Combatre el fet que aquesta música sigui tan desconeguda als conservatoris, tot i ser la realitat actual de la música clàssica. 3.2. Què és la música contemporània segons el festival Joan aprofundeix en el concepte de música contemporània: • Fa paral·lelismes amb altres arts: així com no sorprèn veure un quadre cubista de Picasso o una pintura abstracta dels anys 20, tampoc hauria de sorprendre escoltar música “cubista” o abstracta. • La música actual es veu influïda per l’art contemporani, però treballant amb so en lloc de colors i formes. Característiques clau: • Molta atenció al so en si mateix: textures, matisos, timbres. • Ús d’instruments tradicionals (violí, guitarra, piano, clarinet, saxòfon) de maneres expandides. • Incorporació decisiva de l’electrònica, capaç de generar sons nous no presents a la natura. La presentadora descriu la sensació d’escoltar una de les peces del grup francès com un “bufet sonor”: • Súbitament li explota el cap, perquè s’ho imaginava diferent. • Li fa la impressió que són més sons que melodies convencionals, una combinació de plats molt variats. Joan ho celebra: la sorpresa i el replantejament de les expectatives són objectius centrals del festival. 4. Programa de concerts del Festival Contemporaneus 4.1. Divendres 12 de desembre – Cal Massó (Reus) L’activitat es concentra a Cal Massó, centre d’art al cor de Reus. 1) Concert de Joan Martí Frasquier – Solo (18:30 h) • Joan interpreta en directe fragments del seu disc Solo, editat pel segell italià Aventino Music Avantgarde. Programa del concert: • Three Latin Prayers: obra d’un compositor italià del segle XX, influït per la música i la filosofia asiàtiques, però que en aquesta peça gira cap a Occident i treballa sobre les arrels de la música occidental. • Una obra de Isabel Benito, compositora que viu a Anglaterra, escrita per a Joan. • Una peça de Adolfo Ventas, saxofonista i compositor d’Amposta, figura molt influent en el món del saxo clàssic a Catalunya i a l’Estat. Aquest concert és una presentació oficial del disc i mostra diferents mirades contemporànies sobre el saxòfon. 2) Concert de Natsumi Gward – flauta, electrònica i percussió (19:30 h) • El grup francès Natsumi Gward ofereix un concert espectacular de flauta, electrònica i percussions. • És una de les dues activitats de pagament del festival. Preus i entrades: • Entrada: 10 € (sense càrrecs addicionals). • Possibilitat d’abonament per als dos concerts de Natsumi Gward (divendres i diumenge) per 15 €. • Les entrades només es venen online a través de la web del festival, per estalviar paper i gestions físiques; s’hi accedeix validant el codi digital a l’entrada. 4.2. Dissabte 13 de desembre – Open Day (entrada lliure) El dissabte es planteja com un Open Day amb tres concerts gratuïts, pensats per presentar una panoràmica variada i arrelada al territori. Objectiu del dia: • Donar visibilitat a artistes de les comarques de Tarragona. • Situar el Camp de Tarragona en el mapa internacional de la música contemporània, però sense oblidar el treball de base local. 1) Call for Proposals – Professors i alumnes (16:30 h) • El festival llança una crida de propostes a professors i alumnes de conservatoris. • En aquest concert, els seleccionats interpreten les seves eleccions de repertori contemporani davant del públic. Aportació pedagògica: • Afavoreix que estudiants i docents es comprometin activament amb la música actual, no només amb el cànon històric. 2) Pedres mortes – Morfosis Duo i residència artística (hora entorn 19:00 h) • Morfosis Duo (Joan Martí Frasquier i Joan Bagès) presenta l’obra Pedres mortes, del compositor Enric Riu. • És una peça sobre les greus conseqüències del despoblament rural. Contingut i missatge de l’obra: • Reflecteix com, quan la gent marxa dels pobles, les pedres perden la seva vida: les cases, els carrers i els espais comuns deixen de ser llocs vius. • Riu explica, des de la seva experiència a l’Alt Urgell, que hi ha més pobles morts que vius, i que alguns s’han tancat amb valles i s’han privatitzat. • Sense habitants, els camins s’esborren en pocs anys, l’ecosistema es desquadra, augmenta el risc d’incendis i el bosc ho engoleix tot. • El sector primari, clau per a l’equilibri territorial, està en una situació tremenda. L’obra es va estrenar mesos abans i ara es reinterpreta amb una nova lectura, fruit d’una residència artística on intèrprets i compositor treballen junts per afinar el missatge i l’impacte. Perspectives de futur: • Estan treballant per portar Pedres mortes a altres festivals i contextos, conscients que el problema del despoblament és global (Catalunya, Espanya, Europa i més enllà). • Es planteja fer enregistrament en vídeo, encara per decidir si es farà públic. • La presentadora veu potencial fins i tot per a un documental, pel pes visual i social de la proposta. Enric reivindica també: • Les mancances al món rural (inclosa la cobertura telefònica, que es nota en l’entrevista). • La importància de donar el missatge des de l’art, com a eina de sensibilització. 3) Tradició expandida – Dani Carbonell i Aula de Sons (19:30–20:00 h aproximadament) El dia es tanca amb el concert Tradició expandida: • Protagonitzat pel músic Daniel “Dani” Carbonell i membres de l’Aula de Sons de Reus. • Barreja música tradicional (gralla i altres instruments populars) amb electrònica. Clau del projecte: • Es basa en una improvisació col·lectiva i composició a l’instant. • Mostra com la tradició pot dialogar amb la creació contemporània, expandint el significat de la música d’arrel. 4.3. Diumenge 14 de desembre – Concert per a nadons i cloenda 1) Concert nòmada – per a nadons, infants i família (12:00 h) • A Cal Massó, a les 12:00 h, es fa un concert pensat per a nadons, infants i les seves famílies. • El protagonitzen la Yoko i l’Olivier, col·laboradors habituals de Natsumi Gward. Concepció del concert: • Es tracta d’un conte musical viatger: una història d’un trajecte narrada amb sons i música contemporània. • Joan defensa que els infants són el millor públic per a aquesta música: no tenen prejudicis, es deixen sorprendre i absorbeixen els sons amb naturalitat. La presentadora ho celebra des d’una mirada personal, recordant quan els seus fills eren petits i el plaer de compartir experiències musicals en família. 2) Concert de cloenda – acordió i electrònica (18:00 h) • A les 18:00 h, també a Cal Massó, es fa el concert de cloenda de la sessió de tardor del festival. • El protagonitzen dos membres de Natsumi Gward, especialitzats en acordió i electrònica. Característiques del repertori: • L’acordió es presenta com un instrument amb molt repertori contemporani, lluny només de la seva imatge associada a la festa o la música popular. • Grans compositors, com la recentment desapareguda Sofia Gubaidulina, han escrit obres de gran profunditat per a aquest instrument. • En combinació amb l’electrònica, s’obre un ventall de fusions sonores fascinants, sovint a cavall entre el timbre de l’acordió i textures electròniques. Aquest concert és l’altra activitat de pagament (10 € o inclosa a l’abonament de 15 € per als dos concerts de Natsumi Gward). 5. Informació pràctica i tancament del programa Web i entrades • Tota la informació del festival (programació, objectius, història, entrades i abonaments) és a contemporaneus.com. • La web recull també el que es va fer l’any anterior i el marc conceptual del projecte. Missió del Contemporaneus A través de Joan, el festival es defineix com una iniciativa que vol: • Situar Reus i el Camp de Tarragona en el mapa internacional de la música contemporània. • Fomentar la formació i la curiositat entre l’alumnat de música. • Donar espai a artistes locals dins d’un context d’alta creació. • Explorar la relació entre art, territori i problemàtiques socials (com el despoblament rural). Tancament del magazín El programa acaba amb la conductora anunciant: • Que la setmana vinent hi haurà programes especials de Fans de Tarragona a la mateixa franja horària. • Que el programa continua apostant sempre per “la música de casa”, combinant veus locals (com Sílvio i Maria Fort) amb esdeveniments culturals de referència com el Festival Contemporaneus. El missatge final és una invitació a gaudir del cap de setmana i a retrobar-se amb el programa a partir de dimarts.

Mar, pesca i Nadal a la costa catalana

Panorama general de l’episodi Programa d’Arran de Mar amb dues hores molt completes sobre actualitat marítima, medi ambient i pesca, oficis del mar i una gran agenda d’activitats de Nadal arreu de la costa catalana. L’episodi combina blocs informatius, divulgació científica, testimonis personals i propostes culturals. 1. Notícies de la costa catalana 1.1. Costa Brava: pesca i Nadal a l’Escala Pesca de peix blau i tonyina vermella: S’autoritza que les barques de peix blau puguin vendre una part de les tonyines capturades accidentalment, una reclamació històrica. Es preveu que el 2026 hi hagi quota específica de tonyina per a aquestes embarcacions. Es destaca que el Mediterrani està sobreexplotat i que calen vedes: enguany, dos períodes de parada biològica. Temporada considerada “normal”: alts i baixos, bona sardina al principi, protagonisme de l’alatxa, però preus pitjors que l’any passat. Nadal a l’Escala: Encesa de llums amb concert de l’Escola Municipal de Música del Gavià. Arribada del tió a la platja, organitzada per l’Obet. Ampliació de la il·luminació nadalenca (prop de 200 garlandes), amb llumeneres de baix consum i més barris inclosos. 1.2. Delta de l’Ebre: clima, economia blava i cooperació municipal La Ràpita a la COP24 del Caire: L’alcalde presenta el projecte de descarbonització, restauració ecològica i economia blava de la Badia dels Alfacs. Es vol convertir-la en OMEC (altres mesures eficaces de conservació), figura internacional que reconeix espais on l’activitat humana sostenible manté bons ecosistemes. Projecte estratègic d’economia blava al Delta de l’Ebre amb inversió prevista entre 750 i 1.040 milions d’euros (2026–2035). Creació del districte d’innovació Ràpitec Mar al Port de la Ràpita: pol d’innovació, recerca i transferència tecnològica marina. L’Ampolla, balanç 2025: Any marcat per inversions i cooperació territorial, amb integració plena a la Mancomunitat Delta Gestió. Objectiu: compartir serveis tècnics (enginyeria, arquitectura, compres agregades) entre municipis. Preocupació per la seguretat viària a l’AP‑7: l’alcalde reclama tercer carril i recuperar l’autovia A‑7 fins a les Terres de l’Ebre. Per al 2026: obres al passeig marítim i regeneració de la bassa de les Olles davant el seu retrocés. 1.3. Garraf: qualitat de l’aire i risc químic Sant Pere de Ribes i la zona de baixes emissions: No estarà obligada a tenir ZBE el 2026 perquè: Els dos nuclis (Ribes i les Roquetes) separats no superen individualment els 20.000 habitants. Es manté una bona qualitat de l’aire. Incident de clor a Vilanova i la Geltrú: 7 mesos després, el cas continua en investigació judicial. Es determina si l’empresa emmagatzemava més clor del permès, punt clau per establir responsabilitats. L’incendi va provocar núvol tòxic i confinament de diversos municipis i activació del pla d’emergència química. 1.4. Maresme: Nadal i festes populars Fira de Nadal d’Arenys de Mar: Es fa abans del que era tradicional per facilitar compres i organització. Prop de 50 parades: tions, pessebres, arbres de Nadal, gastronomia, bijuteria, roba, objectes de regal. Animació musical itinerant. Festa Major d’Hivern de Malgrat de Mar (Sant Nicolau): Origen vinculat a patró dels mariners i a la tradició pescadora del municipi. Evolució històrica: de celebració religiosa a programa festiu complet (gegants, correfoc, concerts, mercats, balls, vetllades corals). Manté Sant Nicolau com a dia central de la Festa Major d’hivern. 1.5. Costa Daurada i Tarragona Nadal al Port de Tarragona: Programa “Nadal de somni, la màgia de la llum” amb més de 60 activitats gratuïtes (inscripció prèvia): Tallers creatius, espectacles familiars, música, dansa, tradicions (colles castelleres, Cucafera, Nanos…). Magatzem reial al Moll de Costa perquè els infants lliurin cartes als Reis. Activitats esportives: Sant Silvestre, bany de final d’any, curses solidàries, viatges en Golondrina. Dia de la policia portuària: 11a commemoració amb la igualtat com a eix. Incorporació de 6 nous agents, homenatge a jubilats i medalles al mèrit policial (distintius blancs, blaus i un de vermell per un rescat crucial). Acte de germanament entre Capitania Marítima de Tarragona i policia portuària. 2. Servei públic: temps i trànsit 2.1. Temps marítim Vent dominant oest–nord-oest, més fort al sud (Delta de l’Ebre, Cap de Salou, Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès), amb ratxes de 60–70 km/h de mestral. Estat de la mar: marajol a la costa, maró mar endins, sobretot a la Costa Brava sud i Delta de l’Ebre. Tendència de cap de setmana: millora progressiva, mar més tranquil·la a partir de dissabte tarda i diumenge. 2.2. Trànsit viari Inicis de l’operació sortida del pont de desembre. Incidències destacades: C‑17 a Granollers: vehicle avariat i retencions. AP‑7: accident a Castellet i la Gornal i trams lents a Martorell i al Vallès. A‑2 a Jorba: retencions per obres i volum de trànsit. 3. Biologia marina i pesca d’arrossegament 3.1. Pesca d’arrossegament al límit Diàleg entre el biòleg marí Boris Weissman i el periodista sobre la situació crítica de la pesca d’arrossegament al Mediterrani. Context històric: El Mediterrani és un mar petit, tancat i molt explotat des de fa mil·lennis. El gran salt d’intensificació arriba després de la Segona Guerra Mundial amb motors potents. Fa 10–15 anys ja es conclou que les principals espècies comercials estan sobrepescades. Impacte de l’arrossegament: Art considerat molt destructiu: les portes arrosseguen pel fons, llauren el substrat i provoquen grans danys a l’hàbitat. Alt nivell de descart: fins a un 40% del que es captura es llença per la borda. 3.2. Millores tècniques recents Portes voladores: Més lleugeres i dissenyades perquè “volin” suspeses amb la força de tracció, evitant remenar el fons. Xarxes amb llum de malla més gran: Permeten escapar els peixos petits; redueixen la captura d’individus juvenils. Zones de vedat i reserves: Pescadors i administracions creen zones on no es pesca. Resultat: recuperació de peixos, llagostins i mida dels individus; benefici directe per a les flotes que operen al voltant. S’exemplifica amb vedats a la zona del Cap de Creus. 3.3. Pressió reguladora i conflicte social La UE, sota lideratge polític europeu, planteja: Reducció d’un 70% dels dies de pesca d’arrossegament, deixant les barques en uns 27 dies/any. Això faria econòmicament inviable l’activitat per a moltes confraries. Dilema central: Conservació ambiental vs. supervivència socioeconòmica de les comunitats pesqueres. El biòleg remarca que cal gestionar les activitats humanes, no només l’ecosistema: “Si deixes el mar en pau, es recupera; el problema és què passa amb les persones”. 3.4. Sostenibilitat i visió global Discussió sobre què és “pesca sostenible”: Definida com aquella que deixa més recursos dels que extreu i no degrada el medi. Amb la pressió demogràfica mundial, es veu com una meta difícil: sempre s’estarà “fregant el límit”. Es parla de nous conceptes: restauració, regeneració i resiliència. Riscos geopolítics: Si les flotes locals surten del mar, poden ocupar el buit flotes d’altres països, com les xineses, sovint amb menys respecte pels tractats. Regulacions nacionals: Es menciona el paper del ministre espanyol de Pesca en negociacions dures però “profitoses” amb la UE, a l’espera de veure’n els resultats reals. 4. Mites i llegendes de la Costa Brava Secció de Joan de Déu Prats sobre llegendes marines de la Costa Brava, especialment l’entorn de Palamós, Palafrugell i Illes Formigues. 4.1. Baus submarins, sirenes i serp marina Explicació dels baus: esculls submarins molt a prop de la costa que només es fan visibles quan trenquen les onades en dies de mala mar. Aquestes formacions alimenten llegendes de: Sirenes i nereides, que hi tindrien el cau. Serps marines gegants, inspirades en peixos reals com el peix rem. 4.2. Temps de llevantades i temporals històrics El Mediterrani no és un mar sempre calmat: hi ha dues grans llevantades cíclices: Llevantada de les faves (primavera). Llevantada del rentabotes (tardor, lligada al cicle del vi). Es recorda la “nit terrible” de 1911, gran temporal d’hivern amb desenes de morts entre pescadors catalans i valencians. 4.3. Llegendes destacades El gegant Samà de Palamós: Gegant del Pirineu que baixa a la costa, descobreix el mar i s’enamora d’una pubilla. La família d’ella la fa embarcar per allunyar-la; el gegant intenta aturar la galera amb una fona, la desvia, la nau naufraga i mor pubilla i gegant. Alguns esculls de la zona es consideren la mà del gegant i restes petrificades de la nau. La serp d’Aro: Serp marina gegant, amb diament sota la llengua o al front, que surt a prendre el sol i deixa la pedra a la sorra. Un pubill del Mas Cruanyes li roba el diamant, la serp es desespera i desapareix al mar o mor de tristesa. La riquesa posterior de la masia (avui restaurant) s’atribueix a aquest robatori mític. Foc de Sant Elm: Fenomen atmosfèric (descàrregues elèctriques tipus plasma) que apareix com petites flames als pals dels vaixells de vela. Considerat senyal de protecció del Sant pels mariners. L’ermita de Sant Elm, sobre Palamós, és un mirador icònic des d’on es diu que es va batejar la Costa Brava com a nom turístic. 5. Oficis del mar: cuiner en iot i pescador veterà 5.1. Vida de cuina en un veler de luxe Entrevista a Oriol Pereira, cuiner professional, sobre la seva experiència com a cuiner privat en un veler de 52 metres creuant l’Atlàntic fins al Carib. Condicions de treball a bord: Cuina d’inducció basculant, adaptada al moviment de la mar. Diferència entre superiots amb estabilitzadors i velers més “nerviosos”. Planificació dels àpats: 17 dies d’Atlàntic cuinant sobretot per a la tripulació; la família propietària s’embarcarà al Carib. Bàsics: arròs, patates, verdures, conserves, producte ultracongelat de qualitat. Menús senzills però nutritius per a la tripulació; cuina més gastronòmica i exigent per a l’armador i família. Rol social del cuiner: La cuina esdevé centre neuràlgic de convivència i punt de confort. “Tothom s’ha de portar bé amb el cuiner”: el menjar és un dels pocs luxes diaris de tripulació i passatgers. Impacte personal i professional: Experiència que li aporta idiomes, convivència multicultural, noves tècniques i productes. Li fa superar pors i límits: d’una decisió d’“un dia per l’altre” a una gran travessa vital i professional. 5.2. Llop de mar: 44 anys de peix blau i el problema de la tonyina Testimoni de Lluís Sureda, pescador de l’Escala de família de tranyinaires, jubilat però encara molt vinculat al port. Vocació tardana i vida de barca: El pare no el volia a bord; entra amb 18 anys com a “prova” d’un estiu… i s’hi queda 44 anys. Recorda mesos inicials vomitant cada dia, però el mar li “entra” per sempre. Destaca la sensació de llibertat i el fet que cada dia és diferent, al contrari d’una feina d’oficina. Burocràcia creixent: Es queixa de normatives, inspeccions, sancions i paperassa que compliquen molt més el treball actual. Afirma que “tothom hauria de ser advocat” per defensar-se i entendre les regulacions. Evolució de la pesca d’encerclament (tranyina): La tècnica bàsica d’encerclament amb llum és gairebé la mateixa des del segle XIX; han canviat les tecnologies (de torxes a leds). Història de l’origen de la pesca d’encesa a Cadaqués: pescadors que descobreixen l’efecte de la llum sobre el peix. Canvi en el peix blau (sardina i anxova): A partir de 2007–2008 es nota una reducció de mida dels peixos i canvis en l’abundància. Explicació biològica compartida amb científics francesos: Mutació del plàncton per l’escalfament i canvis ambientals: menys nutrients i menys creixement. Sardines de 18 cm tenen la mateixa edat que antigues sardines de 25 cm: creixen menys. Resposta del sector: Han augmentat la talla mínima comercial (per exemple, sardina a 12 cm) malgrat que biològicament podrien pescar-la més petita. Observa una recuperació molt lenta de la mida en els últims 4–5 anys. Alatxa i mercat: L’alatxa passa de peix de poc valor a espècie apreciada en determinats moments, però amb preus molt inestables. Explosió de la tonyina vermella: Denúncia que la proliferació actual de tonyina és extraordinària, molt superior al que les estadístiques oficials reconeixen. Afecta les xarxes (les trenca), espanta peix blau i depreda massivament sardina, anxova i altres espècies (calamars, sèpies, orades…). No hi ha depredadors naturals importants al Mediterrani (no orques, pocs taurons grans). Crítica a la gestió de quotes: Les captures accidentals de tonyina s’han de llençar al mar, tot i estar mortes i ser un recurs de gran valor alimentari. Proposen poder portar-les a port almenys per a beneficència, però l’administració ho rebutja. Considera que la protecció excessiva provocarà que, quan escassegi el seu aliment, la tonyina emigri cap a altres zones, deixant un ecosistema alterat. 6. Memòria democràtica, seguretat i turisme a Tarragona Anunci de la primera audiència memorial a la ciutat: Acte d’escolta, reconeixement i reparació simbòlica a víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. Organitzat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb suport de l’Ajuntament de Tarragona. Nova comissaria compartida (Mossos i Guàrdia Urbana): S’ubicarà a l’estació d’autobusos, 800 m². Vol ser un punt de referència de patrulles a peu al centre. Turisme i hotels: Alta ocupació hotelera pel pont i per esdeveniments com el Festival REC. S’espera plens el dissabte i prop del 70% la resta de dies. 7. Gran agenda de cap de setmana a la costa catalana 7.1. Costa Brava Fira d’art contemporani Les Muses (Escala). Encesa de llums de Nadal a l’Escala i Cadaqués. Mercats i fires de Nadal a Port de la Selva, Sant Pere Pescador, l’Armentera, Castelló d’Empúries. Quines a diversos pobles (Colera, Sant Miquel de Fluvià, Palau-saverdera…). Pessebres i cantades de Nadales. Activitats de natura i educació ambiental (dunes de Torroella, aiguamolls de l’Empordà). 7.2. Terres de l’Ebre Fires de Nadal a Vilalba dels Arcs i Tibissa. Festa de l’Oli de la Fatarella. Mercat de Nadal a l’Ametlla de Mar. Port de Nadal (Roquetes): poblet nadalenc immersiu per a famílies. Fira de Mostres d’Amposta. Fira de Nadal al nucli antic de Tortosa. 7.3. Garraf Exposició “Un mar de dones” al Centre Cívic de la Geltrú. Petita Llúcia a Canyelles, continuació en format reduït de la Fira de Santa Llúcia. Portes obertes als museus de Vilanova i la Geltrú, amb focus a l’Espai Far i el patrimoni mariner. 7.4. Maresme Festa Major d’Hivern de Malgrat de Mar (Sant Nicolau) amb extensa programació festiva. Fira de Nadal d’Arenys de Mar (parades i música en directe). Mercat de Nadal de Sant Vicenç de Montalt. Programació de Santa Llúcia i Nadal a Caldes d’Estrac. Copa Maresme de bàsquet (competició mini i premini). Mare de Déu Fumadora a Arenys, tradició recuperada amb foguera i simbologia antiga. 8. Tancament del programa El programa es clou desitjant un bon pont de desembre a l’audiència, recordant que Arran de Mar torna dimarts de 16 a 18 h. L’episodi deixa una imatge molt rica de la vida marítima catalana: des de la gestió global del Mediterrani fins a la memòria local, passant per la pressió ecològica, el patrimoni immaterial, les històries personals de mar i un teixit dens de festes i fires nadalenques a tota la costa.

La Circular - Primera Audiència Memorial impulsat per l'Ajuntament de Tarragona i Generalitat

Ràdio veïnal (favt) del 5/12/2025

La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.

Audiència Memorial, seguretat i Nadal a Tarragona

Introducció Informatiu de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio centrat en tres eixos principals: • Memòria democràtica i primera Audiència Memorial a la ciutat • Seguretat ciutadana amb la nova comissaria compartida • Arrencada de la campanya de Nadal i impacte en el turisme i el comerç local També s’hi afegeixen esports, cultura amb el Festival REC i l’actualitat del Port de Tarragona. Memòria democràtica i Guerra Civil Audiència Memorial a Tarragona • Tarragona acollirà per primer cop l’Audiència Memorial (dimarts 9, 18 h, a l’antiga Audiència), un acte pioner d’escolta i reconeixement institucional a víctimes i descendents de la Guerra Civil i el franquisme. • Hi participaran 10 testimonis tarragonins o vinculats a la ciutat, que explicaran vivències relacionades amb: - l’alçament militar - el període revolucionari - la Guerra Civil - la dictadura, la clandestinitat i la lluita per les llibertats "Som víctimes i nosaltres el que farem és escoltar-los, amb silenci, amb respecte" • La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, subratlla que aquestes accions són necessàries, importants i avui ja urgents davant discursos actuals que banalitzen o neguen el passat. • El director general, Javier Menéndez, remarca que l’objectiu és la reparació simbòlica i el compromís polític del “mai més”, fugint de la cloenda protocol·lària típica: els representants institucionals han d’escoltar i comprometre’s explícitament a evitar la repetició d’aquells fets. Base de dades dels béns confiscats pel franquisme • El grup de recerca ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha creat una base de dades amb prop de 4.000 béns immobles confiscats pel franquisme després de la guerra. • L’espoli va afectar: - edificis - diners - altres materials • A Catalunya, això va suposar desfer la xarxa associativa (associacions, sindicats, cooperatives) que no es va començar a recuperar fins als anys 90. • Les fonts principals són: - la llei de confiscacions de 1939 - el llibre d’actes (1940–1950) amb el registre de béns confiscats, sovint etiquetats com a entitats de caràcter sindical marxista. • Molts d’aquests béns van passar a la Delegació Nacional de Sindicats. • Aquesta base de dades pot servir de suport a reclamacions legals, com la demanda de l’Ajuntament de Caldes de Montbui a l’Estat per recuperar patrimoni municipal espoliat. Seguretat ciutadana: nova comissaria compartida • Ajuntament de Tarragona i Departament d’Interior signen el conveni patrimonial per crear una comissaria de policia de proximitat compartida entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra. • Estarà situada a la planta baixa de l’estació d’autobusos (Batestini), en un espai de més de 800 m² de titularitat municipal. • El conveni regula la coordinació tècnica i jurídica per a la gestió de l’espai. • L’alcalde Rubén Viñuales defensa que la comissaria serà fonamental per a un servei de seguretat més proper, perquè: - permetrà recollir denúncies al centre - serà punt de referència de les patrulles a peu, resposta a una demanda reiterada de la ciutadania "És una aposta clara que tenim per la seguretat al centre de la ciutat" • L’Ajuntament insta Interior a retornar l’espai del carrer Doctor Mallafré 7 (on ara hi ha l’UAC dels Mossos) un cop la nova comissaria estigui operativa. Turisme i ocupació hotelera pel pont de la Constitució Expectatives d’ocupació • Els hotels de Tarragona saben que el pont de la Constitució no és dels més forts a la ciutat: molts turistes opten per destinacions de neu i muntanya. • Tot i això, el president de Tarragona Ciutat, Associació Hotelera, Javier Jornet, preveu que: - dissabte es pugui gairebé penjar el cartell de complet (o una ocupació molt alta) - la resta de dies (divendres–dilluns) es podria situar al voltant del 70% • El perfil de visitant és principalment català i de l’Estat espanyol, sobretot Aragó i País Valencià. • L’efecte del Festival REC suma estades i ajuda a millorar dades. • Les reserves són majoritàriament d’última hora, fet que genera incertesa fins al darrer moment. Balanç del sector • Jornet fa un balanç positiu del 2025 i espera que l’any següent sigui similar. • Reconeix una pujada de preus derivada de l’increment de costos. • Destaca que la qualitat dels serveis s’ha d’ajustar als nous preus per mantenir la competitivitat en relació qualitat-preu. Comerç, mercats i inici del Nadal Encesa de llums i activitats als barris • El Mercat de Torreforta dóna el tret de sortida al Nadal: - encesa de llums a la plaça exterior - xocolatada popular - espectacle familiar Lula, la guardiana de la llum - inauguració del diorama nadalenc fet per l’Associació Pessebrista de Tarragona - exposició “Drets humans vulnerats” de la Coordinadora d’ONG de Tarragona • Maribel Murillo, de l’Associació Tecla Ponent, remarca que és l’inici de l’ambient nadalenc i de les compres, i agraeix la col·laboració de l’Ajuntament i entitats del barri. • El barri de Sant Pere i Sant Pau també fa la seva encesa de llums, amb xocolatada a partir de les 18.00 h. Gran sorteig de Nadal al Mercat de Torreforta • Del 5 al 24 de desembre, els paradistes del mercat organitzen un gran sorteig de Nadal. • Cada dia es sortegen 5 premis entre els clients que dipositin la butlleta a la bústia del mercat: - garrafa de 5 litres d’oli d’OPS Urana - un pernil - entrada doble a PortAventura - caixa de gambes de la Peixateria Alina - val de compra de 25 € Fires de Nadal i artesania a la Rambla Nova • La Rambla Nova es consolida com a epicentre nadalenc amb: - Fira de Nadal (4–24 desembre) - Fira d’Artesania (5 desembre – 6 gener) • Entre el Col·legi Teresianes i el Teatre Metropol hi ha 44 expositors amb: - tions, avets, figures de pessebre i elements típics - peces artesanals: arracades, teixits, sabons naturals, plata, vidre, fusta, cuir, flors seques, etc. • Algunes parades expliquen que els darrers anys han estat fluixos de vendes i esperen millorar; d’altres destinen la recaptació a causes solidàries (com el pagament de despeses veterinàries de gats de carrer). • A l’espai de fires hi ha una gran caixa-regal vermella com a reclam visual. Il·luminació i espais nadalencs al centre • El Mercat Central estrena sostres de llum, que converteixen l’espai en un escenari de reflexos i llum. • A la plaça Verdaguer s’ha habilitat un espai nadalenc amb: - ascensor màgic - carrusel (Via T) - arbre de Nadal • La consellera Montse Adán subratlla que l’objectiu és dinamitzar el centre comercial de Tarragona. • L’ascensor màgic és una capsa que simula un elevador on poden pujar 8–10 persones durant uns 6 minuts. Està pensat especialment per als infants: - el “viatge” els porta a visitar els Reis d’Orient al seu palau i donar-los una sorpresa abans de la cavalcada. • Horari: - fins al 19 de desembre: tardes de 17 a 21 h - a partir del dia 20 (vacances escolars): també matins de 10 a 14 h Cultura: REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona Programació i aposta artística • El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, celebra 25 anys (del 3 al 8 de desembre), amb - prop de 40 pel·lícules - forta aposta per òperes primes. • En competició destaquen títols com: - Glorious Summer (premi especial del jurat al South Bay) - Folies (presentada a Locarno) - Happy Birthday (reconeguda a Tribeca i candidata d’Egipte als Òscars) • Entre divendres i dilluns es concentra el gruix de projeccions: - Dissabte a la tarda a l’antiga Audiència: Happy Birthday i Lionel, una road movie emocional amb molta expectativa. - Diumenge: sessió familiar amb Space Cadet al Museu d’Art Modern de Tarragona, la secció Red Chicks i Little Emily per tancar la jornada. Experiències i seccions especials • Més enllà de la competició, el festival proposa experiències immersives i formats nous: - Pantalla Tàrraco: enguany estrena espai a la Torre dels Vents / d’operacions (Torre d’Operatori) amb una pel·lícula homenatge a Antonio Flores, convertint espais de la ciutat en sales de cinema. - Sessions Vermut al Serrallo: combinació de cinema i vermut com a pla de migdia. - Línia Red Chic: eix programàtic propi dins del festival. • La cap de programació, Elody Mejado, recomana els abonos compartibles (de 3 o 5 entrades), alineats amb l’“esperit del festival”: compartir cinema amb amics. • Destaca l’arribada anticipada de títols importants a través de Rec Selection, com No hay otra opción de Park Chan-wook (director d’Oldboy), oportunitat de veure cinema destacat mesos abans de l’estrena a sales. Estrenen Test i procés creatiu • Diumenge es fa una de les cites clàssiques del REC: l’Estrenen Test. • El públic pot veure i opinar sobre el film guanyador del Primer Test (laboratori d’acompanyament del REC Lab). • Cal signar un acord de confidencialitat, ja que la pel·lícula encara no està acabada: l’activitat permet participar en el procés creatiu d’una obra en desenvolupament. Port de Tarragona i policia portuària • El Port de Tarragona commemora l’11è Dia de la Policia Portuària amb la igualtat com a eix. • Objectius: - visibilitzar la tasca de les agents - reafirmar el compromís amb la paritat i la igualtat d’oportunitats dins el cos. Reconeixements i distincions • S’oficialitza la incorporació de sis nous agents i es reconeix la trajectòria de membres recentment jubilats. • Es lliuren medalles al mèrit policial: - distintiu blanc per 25 anys de servei - distintiu vermell excepcional a un agent per una actuació de rescat crucial - distintius blaus per operacions d’auxili complex (tasca conjunta amb Guàrdia Civil) • El port entrega mèdalles d’agraïment a representants de: - Mossos d’Esquadra - Armada - Defensa - àmbit acadèmic Germanament institucional • Es formalitza el germanament entre la Capitania Marítima de Tarragona i la policia portuària. • L’acte es segella amb un intercanvi de plaques, símbol de: - coordinació estreta - lleialtat institucional en la gestió de la seguretat marítima. Esports Futbol: Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) • El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) afronta la 15a jornada de lliga davant del Sevilla Atlético al Jesús Navas (divendres, 20.30 h). • El filial sevillista és en zona de descens, però és el segon equip menys golejat del grup (els mateixos gols encaixats que el líder, l’Atlético Madrilenyo). • L’equip grana busca: - consolidar les bones sensacions de la darrera jornada - sumar la segona victòria fora de casa amb Cristóbal Parralo - continuar creixent col·lectivament "Intentamos sobre todo preocuparnos de seguir creciendo, de seguir mejorando todos los aspectos y saber afrontar cualquier situación" • Parralo defensa que confia en tota la plantilla i que cada partit requereix perfils diferents. • A nivell classificatori, el Nàstic està: - a 1 punt del playoff - amb només 3 punts de marge sobre el descens • El tècnic remarca que la lliga és molt igualada: dues victòries seguides poden impulsar l’equip a la part alta. • Baixes confirmades: Àlex Jiménez (sanció) i Sergio Santos (lesió). • El partit es pot seguir a “Sempre Nàstic” de Tarragona Ràdio des d’una hora abans. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • L’Intercup Assíssim Tarragona, Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria de la temporada a la pista del Servigroup Playas de Benidorm (dissabte, 17 h, Palau L’Illa de Benidorm). • L’equip vol trencar la mala dinàmica després de perdre davant el Conqueridor València. • El tècnic Vlad Ostemovski parla de la necessitat d’afrontar el partit amb una nova oportunitat per reaccionar i canviar la tendència. • El Médol Tarragona, Sant Pere i Sant Pau (femení) descansa aquest cap de setmana. - És líder i ja té assegurada la classificació per a la fase d’ascens a Superlliga 2. - Aprofita l’aturada per continuar treballant i creixent com a equip. Bàsquet TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • El TGN Bàsquet rep l’Abril Abda Sanfer, sisè classificat del grup B (5 victòries, 4 derrotes). • Les asturianes arriben amb tres derrotes en els últims tres partits. • El TGN Bàsquet, però, també està en mala dinàmica: - ha perdut els últims cinc partits - es troba cuer de la categoria • L’entrenador Sergio Manzano destaca: - la bona feina setmanal malgrat els resultats - que a l’últim partit a Jaca es van veure coses positives, però es va escapar per detalls a corregir - afronten el duel amb màxima concentració i responsabilitat per aconseguir la segona victòria com més aviat millor • El partit es juga dissabte, 19.30 h, al Casal Esportiu de Riuclar. Ibersol CBT • L’Ibersol CBT vol retrobar-se amb la victòria contra el Pujol Mollerussa, líder invicte. • L’equip del Serrallo porta un bon inici de temporada: - 7 victòries i 2 derrotes - actualment tercers • El tècnic Toni Larramona admet que s’enfronten al millor equip de la categoria, favorit fins i tot a l’ascens, però insisteix en: - jugar sense complexos - fer-ho difícil al rival - treure’ls de la seva zona de confort amb el joc propi "Ens hauran de guanyar i els ho posarem difícil" • El partit correspon a la 10a jornada i es disputa dissabte, 18.30 h, al pavelló municipal de Mollerussa. Futbol base: Juvenil A del Nàstic • El Juvenil A del Nàstic visita l’Espanyol a la ciutat esportiva Dani Jarque (diumenge, 12 h). • L’equip, dirigit per Joan Oriol, ve d’empatar amb el Barça, líder de la categoria, i afronta ara el segon classificat. • El conjunt grana és dotzè, només 1 punt per sobre del descens. • Oriol destaca: - el creixement de l’equip i la personalitat mostrada - que la clau és l’esforç, la il·lusió i el compromís col·lectiu - que aquest partit és un premi a una gran setmana d’entrenaments - confia que el futur recompensarà la feina si es manté aquesta línia. Trànsit i previsió meteorològica Mobilitat pel pont • A les carreteres, de moment hi ha tranquil·litat, però Trànsit ha posat en marxa un dispositiu especial de mobilitat pel pont de la Constitució. • S’espera un augment progressiu de la intensitat de trànsit a mesura que avancin les hores. El temps • Divendres a la província de Tarragona: - cel poc ennuvolat amb alguns núvols alts - temperatures màximes: 18 ºC a Tarragona i Tortosa, 17 a Reus, 16 al Vendrell, 13 a Gandesa • Dissabte: - cel poc ennuvolat amb intervals de núvols alts - pujada de temperatures, sobretot al sud - màximes previstes: 23 ºC a Tortosa, 22 a Tarragona i Reus, 21 al Vendrell, 19 a Gandesa • Informació facilitada per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). Publicitat i tancament • Espot de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), centre de referència en química sostenible, salut i descarbonització, situat al campus Sescelades, amb 250 científics de 40 nacionalitats. • Recordatori del REC com a oportunitat per veure el cinema de demà. • Anunci d’Obramat sobre solucions de calefacció per a l’hivern. L’episodi ofereix així una visió global de l’actualitat tarragonina, combinant memòria històrica, seguretat, Nadal i comerç, cultura cinematogràfica i esport de proximitat, amb especial atenció als valors democràtics i a la vida quotidiana de la ciutat.

Patrocinis locals, vòlei i futbol femení

Context i obertura de programa TGN Esports a Tarragona Ràdio ofereix un programa marcat pel pont de la Immaculada i l’aturada de moltes competicions. Això permet centrar-se en continguts més reposats: el desplaçament del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) a Sevilla, el patrocini esportiu local i l’estat del futbol femení de base a la ciutat. Desplaçament del Nàstic a Sevilla Viatge en tren i ambient previ (0–320 s) • Connexió en directe amb Teresa Ortega, camí de Sevilla en tren per cobrir el partit Sevilla Atlético – Nàstic. • Expliquen que el viatge és plàcid, amb el cel ennuvolat entrant a terres andaluses i arribada prevista a l’hora de dinar. • Anècdota curiosa: al vagó hi viatja Alfonso Guerra (exvicepresident del Govern espanyol), assegut al costat del periodista Jordi Blanc, llegint i mig adormint-se. Importància del partit i claus esportives • El rival, el Sevilla B, està en zona de descens, fet que converteix el partit en una oportunitat clau per al Nàstic. • Objectiu explícit: guanyar sí o sí per: - Aprofitar que el rival és, teòricament, més assequible que els anteriors. - Transformar en punts la bona imatge de la primera part contra l’Hércules, considerada la millor de la temporada. • Si el Nàstic guanya, es col·locaria en zona de play-off i hi passaria, com a mínim, la nit. Canvis a l’onze i baixes • Baixa per lesió de Sergio Santos: el lloc al lateral dret probablement serà per Sergio Camus. • Baixa per sanció d’Alexis Jiménez, que obliga a reorganitzar l’atac: - Opció 1: Cedric a la mitja punta, per darrere de Marcos Baselga. - Opció 2: donar entrada a Gonzalo per l’esquerra i moure Jaume Jardí a la mitja punta. • L’onze s’espera una hora abans del partit al camp Jesús Navas de la ciutat esportiva del Sevilla. Pronòstics i tancament del bloc • El presentador i el col·laborador llancen les seves porres: - Joan Andreu: 0–3. - Lluís Comas: 1–4. "L’objectiu és aconseguir avui els tres punts que farien que el Nàstic es col·loqués en zona de play-off." Patrocinis locals: el cas d’Assisa i el vòlei (320–867 s) Presentació de la firma i vinculació amb Tarragona • Es destaca que a la ciutat hi ha moltes empreses que donen suport a clubs esportius locals; una de les més constants és la firma Assisa. • Entrevista amb Pau Estebanell, gerent d’Assisa i “amic de la casa”. • Assisa es defineix com una empresa de salut que creu en el benestar i els hàbits saludables. • Expliquen una campanya important a nivell estatal sobre el benestar de la gent gran, perquè la població viu més anys i cal cuidar aquesta etapa. Trajectòria de suport a l’esport de base • Assisa porta molts anys ajudant clubs de Tarragona amb el seu gra de sorra. • Esmenten diferents disciplines on han col·laborat: - Tennis taula - Natació - Tennis - Futbol base - Altres clubs i seccions • Actualment, el patrocini més visible és amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, on ja fa quatre anys que hi aposten. Perfil esportiu del gerent • Pau Estebanell prové del món de l’esport: - Va ser esportista de rendiment en rem. - Ha estat entrenador al Club Nàutic de Tarragona (rem). - Ha fet de delegat en tennis i pàdel. • Subratlla que sempre s’ha mogut en esports minoritaris, amb menys recursos econòmics, i per això coneix les dificultats que pateixen. "No se’m desmereix a l’esport professional, però sempre m’he bellugat amb esports minoritaris i conec les seves dificultats." Com neix el patrocini al vòlei Sant Pere i Sant Pau • El projecte de suport al vòlei arriba a través d’Ivan Vilar, membre de l’equip directiu d’Assisa a Tarragona i implicat en el voleibol. • L’objectiu del club en aquell moment era pujar a Superliga 1, l’elit del vòlei espanyol. • A partir d’aquest contacte, s’obre la porta a una col·laboració estable entre la direcció d’Assisa i la directiva del club. • Es posa en valor el barri de Sant Pere i Sant Pau, on el vòlei és un dels esports que més funciona i omple el pavelló cada cap de setmana. Presència al pavelló i valor de l’esport d’elit • El Pau confirma que, sempre que l’agenda ho permet, assisteix als partits: - Li agrada veure esport d’elit de qualsevol disciplina. - Remarca que avui dia els esportistes d’elit tenen un nivell físic i de dedicació espectacular. • Tot i que la temporada actual del primer equip de vòlei no és tan bona, confia que l’equip reverteixi la dinàmica i es pugui mantenir a Superliga 1. Impacte en la base i el femení de vòlei • No només es tracta del primer equip, sinó de tot el treball de base al darrere. • L’ajuda al club es distribueix internament, però es recorda expressament el suport a: - Equip femení del club, patrocinat també per Assisa. - Es ressalta que està fent una campanya espectacular, guanyant molt i mostrant un alt nivell competitiu. • El Pau destaca que hi ha noies molt joves que fa anys que estan al club i formen un equip molt potent, possiblement amb un rendiment fins i tot superior al primer equip masculí (ho diu en to mig de broma). "Al pavelló no hi cap ningú, sempre està rebentat. És una gran alegria veure tanta gent ajudant i implicada." Missatge final i agraïment • El presentador posa en valor el paper d’Assisa com a firma que està al costat de l’esport de casa nostra. • El Pau agraeix poder explicar a Tarragona què fa Assisa pel món de l’esport i expressa el desig de continuar molts anys amb aquest compromís. Futbol femení a l’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau (867–1237 s) Context: èxits de la selecció espanyola • El programa aprofita un nou èxit de la selecció espanyola femenina per parlar de la realitat local. • Entrevista amb Iván León, responsable de l’àrea femenina de l’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau. • Es planteja si aquests èxits (selecció espanyola i Barça femení) tenen impacte directe en el futbol femení a Tarragona. Impacte dels èxits en el creixement del futbol femení • Iván León ho té clar: l’augment de noies que juguen a futbol a Tarragona està molt vinculat a: - Els títols de la selecció espanyola. - L’èxit del Barça femení, especialment des de la primera Champions. • Destaca: - L’increment de nenes petites que comencen a jugar. - La visibilitat mediàtica com a factor clau. - Un canvi social positiu: desapareix la vergonya de les famílies i de les noies a l’hora d’apuntar-se a futbol. "S’està normalitzant una situació que hauria d’haver estat normal fa molts anys." • Ara ja no es viu arribar a una final com un simple premi, sinó que, pel nivell assolit, gairebé hi ha una “obligació” d’aspirar al títol. Diferència entre futbol professional i base • A nivell professional és lògic que es demani guanyar sempre. • Però Iván remarca que, al futbol base, l’objectiu principal ha de ser: - La formació integral de les jugadores. - Que algunes puguin arribar en el futur al futbol professional o semiprofessional. Situació actual dels equips femenins del Sant Pere i Sant Pau • El projecte femení del club ja porta diversos anys i ara es troba en una fase molt positiva però prudent. • Passat aproximadament un terç de la lliga (unes 10 jornades), els resultats són molt bons tant en: - La vessant formativa (futbol base). - La vessant competitiva. • El club disposa de dues estructures de futbol 7 femenines molt ben posicionades: - Aleví de primera - Infantil de primera • A dia d’avui, tots dos equips estarien virtualment ascendits a Preferent, ja que es troben a la part alta de la classificació. Objectius reals del projecte • Tot i els bons resultats, Iván insisteix que l’ascens no era l’objectiu prioritari: - El focus està en la continuïtat del projecte. - Volen que les nenes tinguin entrenadors i entrenadores de qualitat. - Pretenen assegurar un espai estable de creixement i consolidar la línia iniciada fa uns anys. • Es remarca que l’important és que el projecte creixi i perduri, més enllà d’una temporada concreta. Tancament del programa • El conductor acomiada l’espai recordant que el programa ha tractat temes diferents de l’habitual aprofitant l’aturada de competicions pel pont. • Es dona pas als serveis informatius de Tarragona Ràdio i s’anuncia que TGN Esports tornarà dimarts. • Desig final de bon cap de setmana per als oients.

REC, patrimoni i Nadal: Tarragona en clau de cinema i ciutat

Panorama general de l’episodi L’episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 combina tres grans blocs temàtics: El Festival Internacional de Cinema de Tarragona – REC (25a edició), amb múltiples entrevistes a directors i organització del festival. Patrimoni i ciutat: 25 anys de Tàrraco com a Patrimoni Mundial UNESCO i 25 anys de la xarxa de Santa Tecla, amb reflexió sobre model sanitari i social. Vida de barri i Nadal: encesa de llums a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, activitats de Nadal i connexió amb el comerç local. Entre mig, hi apareixen espais habituals de la graella de Tarragona Ràdio, anuncis institucionals (Pla Tarragona 26, Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, PortAventura, etc.), esports (el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)) i seccions musicals. 1. El REC: 25 anys de cinema emergent 1.1. Presentació del festival i espais A l’inici del programa, l’equip anuncia que el REC és un dels eixos del dia: 25a edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona. Es destaquen espais emblemàtics de projecció dins del concepte Pantalla Tarracó: Sala del sarcòfag d’Hipòlit al Pretori. Antiga Audiència. Museu d’Art Modern. Torre del Pretori. Teatret del Serrallo, dins d’El Serrallo. Col·legi d’Arquitectes, Casa Canals, etc. Activitats paral·leles: Sessions Vermut (cinema + vermut al Serrallo). Espai RecChic. RecLab i Screening Test: participació del públic en la definició de guions i processos de producció. "El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà." 1.2. Pel·lícules i directores/directors entrevistats En aquest tram es fa un veritable tour per diverses òperes primes i films del REC, amb converses àgils i molt centrades en el to i l’ànima de cada pel·lícula. a) Flores para Antonio – Elena Molina • Documental sobre la família i el llegat creatiu d’Antonio (músic i creador). • Es projecta a la sala del sarcòfag d’Hipòlit dins del circuit Pantalla Tarracó. Claus de la pel·lícula: - És una pel·li de dol, però plantejada com una celebració: - Celebra la música, el caràcter i la hiperactivitat creativa de l’Antonio. - Mostra no només cançons, sinó també dibuixos, collages i altres peces artístiques desconegudes. - La directora explica que l’Alba (protagonista) veu la pel·lícula com un dinar familiar on el públic s’asseu a taula amb ells. - Final amb sorpresa als crèdits, que es presenta com un “regal” per al públic. "La pel·lícula és molt emocionant, però no hem volgut fer una pel·li lacrimògena, sinó una celebració." b) La Furgo – Eloi Calvo • Òpera prima, sessió Vermut al Teatret del Serrallo. • Protagonitzada per Pol López. Argument i enfocament: - Història d’un home de 45 anys, anomenat l’Os, que viu en una furgoneta a Barcelona. - Té una filla de 6 anys i ha d’amagar la seva situació a l’exparella. - Definida com una road movie sense sortir de Barcelona: es mou constantment per la ciutat, però el personatge està “aturat en el temps”. Treball visual i de guió: - Eloi Calvo ve del món del storyboard i de la il·lustració: - Explica com el storyboard tradueix el guió en imatges, ajudant tot l’equip a entendre “quina pel·li s’està fent”. - Serveix per no perdre el rumb en jornades de rodatge complexes. - La pel·lícula és caràcter-cèntrica (character-driven drama), recolzada moltíssim en la interpretació del Pol López, que es va implicar creativament fins i tot en la definició del personatge. c) Lionel – Carlos Saiz • Òpera prima, sessió a l’Antiga Audiència. • Director murcià que respon en castellà; la presentadora tradueix i contextualitza. Concepte: - Road movie documental-ficcionada: un pare i un fill, Lionel pare i Lionel fill, fan un viatge real des de Múrcia fins al nord de França i després a Marsella. - La família real interpreta el seu propi paper, amb un guió fort però mai llegit pels protagonistes. Temes principals: - Relació complicada pare-fill: el pare va marxar de casa quan el fill tenia 3 anys; es veien poc. - El film es converteix en un dispositiu per al reencontre: - 45 dies de viatge junts que funcionen com una teràpia emocional. - El director es converteix en “tercer en discòrdia” i canal perquè puguin estar junts. - La història, tot i molt local (Múrcia, accents poc representats al cinema), és profundament universal en termes de família, rancors i reconciliació. - El director ve del món dels videoclips i els curtmetratges; havia estat premiat al REC en fase de muntatge (work in progress), cosa que l’enllaça amb el festival abans de l’estrena. d) Downriver a Tiger – Víctor Diago • Projecció al Col·legi d’Arquitectes. • Cinema sensorial i oníric ambientat a Glasgow. Sinopsi i atmosfera: - Protagonista: una noia immigrant que treballa en un restaurant a l’estranger (Glasgow). - Un dia comença a perdre la visió d’un ull, fet que desencadena un viatge físic i mental per la ciutat. - Pel·lícula poc narrativa i molt sensorial, amb un to oníric, boirós, de fog. - Glasgow es presenta com una ciutat marcada pel seu passat industrial, els estellers i els fantasmes d’un esplendor perdut. Títol i significat: - Downriver a Tiger és gramaticalment incorrecte expressament (seria com dir “avall un tigre” en lloc de “un tigre avall”). - Aquest desplaçament gramatical reflecteix un desplaçament de subjecte relacionat amb el contingut del film. - El director reconeix que també va triar el títol perquè despertés curiositat i donés peu a preguntes. 1.3. Lady – Samuel Abrams A la segona hora, ja cap a les 10, la conversa se centra en Lady, d’en Samuel Abrams (director britànic), film que es projecta al REC. Context i to de la pel·lícula: - Fals documental (moc mockumentary) sobre Lady Isabella, una aristòcrata anglesa que vol convertir-se en estrella de reality, a l’estil Kardashian. - El film juga amb la sàtira de la fama, el narcisisme i la imatge pública: - Ella es veu (i es ven) com una “English Kardashian”, però no ho és en absolut. - Viu sola en una mena de palau, envoltada de luxe i color, intentant tapar una gran solitud. Elements clau: - Protagonitzada per Sian Clifford (Fleabag), amb una interpretació molt potent que barreja humor i fragilitat. - Tot i ser molt irònica, la pel·li manté una empatia profunda cap al personatge. - Gir de realisme màgic: Lady Isabella, desesperada per ser vista, comença literalment a fer-se invisible membre a membre. - Aquesta invisibilitat simbolitza la por a la irrelevància, a desaparèixer de la mirada pública. - Tractat amb to absurd i surrealista, però arrelat en una emoció molt humana. Procés creatiu: - Abrams ve del món de la publicitat televisiva. - Hi havia un guió molt sòlid, però es va deixar espai per a la improvisació: - L’actriu tenia llibertat per jugar dins d’una estructura controlada. - El director destaca moments “màgics” al rodatge (llum, animals, casualitats) que semblaven conspirar a favor del film. - És la seva òpera prima, i afirma que la va triar perquè sentia que era una història urgent i personal. 2. Patrimoni i ciutat: Tàrraco, Santa Tecla i la mirada al futur 2.1. 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial La primera “veu del dia” és Josep Maria Macias, arqueòleg, dins l’espai Espineta amb caragolins (signat per Josep Maria Macias, tot i que el presentador juga amb el mot “Arqueofesté”). Idees principals del seu comentari: - Celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. - Aclariment clau: no es reconeix tota la ciutat, sinó els monuments més rellevants. - Aquesta distinció comporta: - Motiu d’orgull, però també gran responsabilitat. - Oportunitat per projectar una imatge de ciutat moderna, eficient i compromesa amb la gestió del patrimoni. - Insisteix que cal anar més enllà del reclam turístic i treballar: - La col·laboració institucional. - La conservació i la dignificació de les restes arqueològiques. - La valoració dels valors intangibles de la història. - Objectiu: reforçar Tarragona com a capital històrica del país. - Conclusió crítica: passats 25 anys, encara queda molta feina. 2.2. 25 anys de la Xarxa de Santa Tecla – Model sanitari i social Un dels blocs centrals del programa és l’entrevista llarga amb el doctor Joan Maria Tzerà, director general de la xarxa de Santa Tecla, que també celebra 25 anys com a marca integrada. a) Orígens i visió integradora Context històric: - L’Hospital de Santa Tecla té més de 850 anys d’història. - Durant segles, va ser el gran recurs assistencial quan no hi havia altres estructures: guerres, epidèmies, població sense cobertura. - Amb la Llei General de Sanitat d’Ernest Lluch (anys vuitanta), es reordena el sistema després del franquisme i la Seguretat Social. - Molta gent queda fora (autònoms, pagesos, persones sense cobertura), i els dispositius històrics com Santa Tecla continuen assumint-los. Creació de la “Xarxa Santa Tecla” (any 2000): - El patronat aprova un pla estratègic que vol posar en valor: - L’eix sanitari i també el social, històricament indestriables a Tarragona. - S’escriu una visió que el doctor Tzerà resumeix: Xarxa sanitària i social integrada, amb tots els recursos (domiciliaris, hospitalaris, socials), complementaris, de qualitat, al servei dels ciutadans. Objectiu de fons: que cap àmbit se senti inferior (social ≠ categoria inferior a sanitari) i que tots treballin junts en benefici de la persona. b) Dependència, Estat del benestar i retards legislatius Es fa un repàs crític: L’Estat del benestar europeu s’articula en tres grans potes: educació, salut, àmbit social (més pensions i jubilació). A l’Estat espanyol, la Llei General de Sanitat (anys 86–87) dona dret a l’atenció sanitària, però la Llei de Dependència (Llei d’Autonomia Personal i Dependència) no arriba fins al 2006. Entre una llei i l’altra passen 20 anys, deixant col·lectius vulnerables (discapacitats, sense sostre, etc.) sense reconeixement suficient. La xarxa de Santa Tecla ja reclamava el 2000 que aquests col·lectius fossin incorporats al sistema amb tots els drets. c) Creixement de la xarxa i integració d’entitats Quan neix formalment la xarxa, integra entitats socials i sanitàries de gran prestigi local: Casa de Sant Josep (infants en risc d’exclusió social i internats: “els quatre caralls”). Estela (discapacitat intel·lectual): escola especial, taller ocupacional, centre de treball i residència. La Muntanyeta (paràlisi cerebral): escola, taller ocupacional i residència. Recursos per a gent gran, pisos tutelats, etc. El doctor Tzerà destaca que el model és de recursos integrals i integrats: la persona passa al llarg de la vida per necessitats molt diverses, i el sistema s’ha d’adaptar a la persona, no a “calaixos administratius”. Dades de creixement: - Any 2000: 700 professionals. - Actualitat: prop de 4.000 professionals i 44 equipaments. d) Next Generation i noves residències (La Muntanyeta, Estela i gent gran) La xarxa aprofita els fons europeus Next Generation (post-Covid) per accelerar grans projectes que ja tenien planificats: Nova residència de La Muntanyeta a Bonavista (paràlisi cerebral): Pensada com a centre referent en neurodesenvolupament complex i neurorehabilitació. Capacitat residencial que passa de 23 a 60 places. Ja acabada, inspeccionada i amb llits a punt; falta només el vist-i-plau formal de Drets Socials per començar a rebre residents. Reforma de la Muntanyeta antiga (Sant Pere i Sant Pau): Es transforma en escola i taller ocupacional ampliats. Reforma i modernització de la residència d’Estela. Nova residència de gent gran a la Rambla. El calendari ve marcat pels Next Generation, que inicialment expiraven el desembre de 2025 i ara s’han allargat uns mesos: L’objectiu és tenir-ho tot certificat abans d’abril. e) Unitat de convivència vs. internat Explica el canvi de model residencial impulsat per Europa i assumit per l’Estat i les comunitats autònomes: Es deixa enrere el model d’“internat” (grans residències tipus hotel, habitació rere habitació). Es passa a unitats de convivència: Espais similars a un pis gran, per a 10–12 persones. Cadascú amb la seva habitació, però compartint menjador, cuina i sala d’estar. Amb espais comunitaris més grans compartits entre unitats. Aquest model ja s’ha aplicat a: Casa de Sant Josep (quatre unitats de convivència + “escola de pares” semitutelada a Vendrell i Tarragona). Estela (residències en pisos separats de tallers i escoles). Nova Muntanyeta (5 unitats de convivència dins l’edifici). f) Llei catalana d’Atenció Integrada Social i Sanitària i IA El doctor Tzerà posa en relleu la nova llei catalana d’Atenció Integral Social i Sanitària, aprovada al Parlament el novembre, que: Obliga a la integració sanitària i social. Ha estat aprovada amb amplíssim consens (més de 100 diputats a favor, molt pocs vots en contra o abstencions). És, segons ell, la primera d’aquest nivell a l’Estat espanyol. Relació amb la intel·ligència artificial (IA): Fins ara, la informació està compartimentada en “calaixos” administratius (salut, social, ensenyament), cosa que complica els tràmits i la visió global del pacient. La IA pot ajudar a integrar i gestionar aquesta informació, agilitzar tràmits i millorar la coordinació. Però això no seria possible sense la base legal que permeti i obligui a compartir dades i processos. “Ara tenim la gran sort de tenir eines (IA) i, al damunt, una llei que diu: feu el favor d’integrar-ho.” g) Docència en salut i 50 anys de formació Santa Tecla, abans de l’Hospital Joan XXIII, era l’únic hospital de la ciutat i havia assumit també la formació: Primer, infermeria (vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona). Després, metges, quan es van complir els requisits d’acreditació (estructura física, cartera de serveis, professionals). Celebració recent dels 50 anys de formació de metges/infermeres en conveni amb el Clínic. 3. Barri, Nadal i vida quotidiana a Tarragona 3.1. Encesa de llums de Nadal a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau Hi ha un bloc dedicat a la campanya de Nadal als barris, amb intervencions telefòniques de: Maribel Morillas (Associació Tecla Ponent – Torreforta). Antonio Real (Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau). Torreforta (Tecla Ponent): - Encesa de llums a la plaça del mercat de Torreforta. - Activitats: - Espectacle familiar La Guàrdia de Nadal de Llums. - Xocolatada popular. - Presentació de l’Anxesa (enguany, personatge nadalenc local). - Timbalades amb el grup Foqui Gresca. - Dins del Mercat de Torreforta: - Diorama de l’Associació Pessebrista. - Exposició de la Coordinadora d’ONG. - Gran sorteig de Nadal (oli, pernils, entrades per PortAventura, gambes, val de compra, etc.). Sant Pere i Sant Pau: - Encesa a la plaça Miramar. - També amb xocolatada i ambient festiu. - S’espera força participació, recordant que l’any anterior ja hi havia entre 400 i 600 persones. Tò general: - Es respira ja ambient de Nadal als barris i comerços. - El conductor del programa bromeja amb el desig que la Grossa de Nadal toqui als barris i pugui celebrar-s’hi amb unitat mòbil de Tarragona Ràdio. 3.2. Resum setmanal i altres temes destacats La secció Quatre dies i una hora – El millor de la setmana amb Abril Rius repassa les veus clau dels darrers dies: a) Més REC i programació Converses amb Eva Vallès i Elodie Mellado sobre la programació completa del REC: Diversitat geogràfica i de gèneres (Europa, Amèrica Llatina, Àfrica, animació, comèdia, drama, sàtira política…). Secció RecChicks / RecXics / Rec Familiar amb cinema d’animació de qualitat: Space Cadet (stop motion sense diàlegs, estil curts de Pixar). Arco (aval de Natalie Portman, guanyadora a Annecy, candidata als Oscars d’animació). Olivia y el terremoto invisible (primera pel·lícula stop motion dirigida per una dona a l’Estat espanyol, sessió al Teatret del Serrallo amb xerrada d’animadores i mostra de ninots). Arco vista com a imprescindible per a fans de Ghibli i Spielberg. Activitats especials: Secret Screening en espai sorpresa, trobada prèvia a l’antic Ajuntament i projecció en lloc secret. Conversa amb Ingrid Santos, directora de Ruido, film sobre freestyle/rap i conflictes familiars, en projecció per a instituts: Els alumnes tenen edats semblants a les protagonistes. Es vol generar debat sobre somnis personals, pressió familiar i identitat. La directora destaca que el freestyle és un vehicle per una història universal de creixement i conflicte amb la mare. b) Llengua i català – Testimoni de Rosa Maria Ibarth Entrevista amb Rosa Maria Ibarth, acabada de jubilar com a directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. Punts clau: - Va començar a l’Ajuntament el 1990 fent cursos per funcionaris que sabien català però sense títol, en un moment en què la titulació esdevé requisit professional. - Durant els noranta es multipliquen cursos: - A l’Ajuntament de Tarragona. - Als barris (Bonavista, etc.). - Neix el Consorci per a la Normalització Lingüística i es consolida el CNL de Tarragona integrant les quatre comarques de la demarcació. c) Barris de Llevant i Ferran – Accessibilitat i serveis A la secció Ponenallava es parla amb Quique Fernández, de l’Associació de Veïns de Ferran. Reivindicacions principals: - Es consideren poble, tot i dependre administrativament de Tarragona. - Problemes clau: - Sense connexió al clavegueram general ni a depuradora: funcionen amb fosses sèptiques. - Implica males olors, plagues de rates, etc. - Transport públic escàs i lent (una línia que passa pels barris de Llevant, viatge d’una hora fins a Tarragona). - Conseqüències: - Les persones grans opten per anar a metge i fer gestions a Altafulla o Torredembarra. - Per tràmits municipals (Ajuntament de Tarragona), desplaçar-se fins al centre és feixuc. - Demanen: - Línies de bus més directes i freqüents. - Solució estructural per al clavegueram. d) Fotografia, medi ambient i alimentació – Santi Donaire Entrevista amb el fotoperiodista Santi Donaire, autor de l’exposició “Hasta que la tierra aguante” (a l’estació d’autobusos), dins del programa Foto Km 0 (amb Pep Escoda). Contingut de l’exposició: - Fotografia documental sobre impacte ambiental i agrícola i origen dels aliments que consumim. - Centrada en el dret democràtic a saber: - D’on ve el que mengem. - Quines conseqüències té per al territori i per als treballadors del camp. Trajectòria del fotògraf: - Va treballar 7 anys a l’agència EFE (Veneçuela, Madrid), en breaking news. - Va sentir la “dictadura de la superfície”: tot és ràpid, sense temps per aprofundir. - Decideix tornar a la fotografia de llarg recorregut, d’investigació i arrelada al territori (actualment viu a Andalusia). e) Premi Mañé i Flaquer i nous formats periodístics – Laia Díaz Conversa amb la periodista Laia Díaz, premi Mañé i Flaquer per les càpsules de “Ruta per Santa Tecla” a xarxes, fetes amb Tarragona Ràdio. Punts destacats: - Les càpsules són reels curts sobre la Festa Major de Santa Tecla, diaris i molt visuals. - El premi és important perquè dona legitimitat als formats de xarxes com a periodisme: - Reivindica la figura del creador de continguts com a professional, més enllà de la imatge tòpica influencer = regals. - Subratlla que aquests formats també requereixen recerca, contrast i ètica informativa. - Altres treballs premiats només estan a YouTube, reforçant la idea que el periodisme s’està desplaçant a plataformes digitals i socials. f) Grip en pujada i recomanacions sanitàries – Ana Bocio Actualització amb Ana Bocio (Agència de Salut Pública) sobre la campanya de grip. Dades i previsió: - Incidència moderada al Camp de Tarragona (153 casos per 100.000 habitants), similar a la mitjana catalana. - Pujada iniciada a principis de novembre; es preveu que en 2–4 setmanes es pugui arribar a llindar alt i al pic, possiblement coincidint amb Nadal. - Més incidència en infants de 5 a 14 anys, però augment en tots els grups d’edat. Vacunació: - Inicialment dirigida a col·lectius de risc: - Majors de 60 anys. - Dones embarassades. - Infants de 6 mesos a 5 anys. - Persones amb patologies de base o altres factors de risc. - Des de fa pocs dies, oberta a tota la població que ho vulgui, especialment qui conviu amb persones vulnerables. - Cita fàcil: - A través de La Meva Salut o citasalut.cat. - Directament al CAP. Missatge clau: vacunar-se ara encara és útil per reduir complicacions durant el pic de grip de les festes. 4. Esports, anuncis i recolzament institucional Tot l’episodi va trufat d’espots i informacions institucionals que situen la vida de ciutat: 4.1. Futbol: el Nàstic Diverses falques sobre el SempreNàstic, el programa esportiu de Tarragona Ràdio: Previ al partit del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) contra el Sevilla Atlético, al camp Jesús Navas. 33a temporada del programa. Es convida a participar al Joc de la Porra, comentar el partit a X i Instagram i al WhatsApp de la ràdio. 4.2. Institucions i serveis Anuncis de: - Ajuntament de Tarragona – Pla Tarragona 26: - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació de soterrats, més punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips d’aigua, més freqüència de neteja, manteniment de contenidors i entorn). - Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: - Suport als ajuntaments per reduir tràmits i facilitar eines per impulsar projectes. - Port de Tarragona – Ja és Nadal al Port: - Programa d’activitats nadalenques al Moll de Costa (música, màgia, tallers, espectacles familiars…). - PortAventura World – PortAventura Club: - Diferents passis anuals amb accés a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. - Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): - Centre de recerca al campus Sescelades, 250 científics de 40 nacionalitats, línies en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. - Tanatori Municipal de Tarragona – obres de millora. També apareixen espais fixos de programació musical i d’oci de Tarragona Ràdio: - Cocodril Club amb Albert Malla (música 60–80). - DJ Parry (programa nocturn de música actual). - Fans de Tarragona (música d’artistes locals). 5. Tancament musical i to general El programa es tanca amb: Temacles musicals de Els Pets, enllaçats amb la seva gira “Cantant als 40” i la seva presència al Centre Cultural de Valls. El to general del programa és: Festiu i proper, amb molta complicitat entre locutors. Combina informació cultural (REC, Santa Tecla, patrimoni) amb servei públic (salut, barris, neteja, mobilitat) i entreteniment. Fa de Tarragona Ràdio una autèntica “veu de ciutat”, connectada amb el teixit cultural, social i institucional. 6. Idees-força de l’episodi Tarragona com a ciutat de cinema emergent: el REC, amb 25 anys, es consolida com un festival referent per detectar i acompanyar noves veus cinematogràfiques, amb fort arrelament en espais patrimonials. Patrimoni com a responsabilitat, no només com a imatge: Tàrraco Patrimoni Mundial i la tasca de la xarxa de Santa Tecla mostren un model que mira a la llarga, integrant salut i social. Barris vius i Nadal compartit: Torreforta i Sant Pere i Sant Pau es reivindiquen com espais centrals de la vida de ciutat, amb llums, comerç i activitat comunitària. Nous formats de periodisme i cultura visual: de les càpsules a Instagram sobre Santa Tecla a la fotografia ambiental de Santi Donaire, passant per cinema de freestyle o road movies documentals. Salut pública: la grip en pujada es converteix en recordatori de la necessitat de vacunar-se i cuidar especialment els col·lectius més vulnerables abans de les trobades de Nadal.

Patrimoni romà, ZBE i esport tarragoní

Patrimoni romà de Tàrraco i nou Consorci L’episodi s’obre amb la confirmació que el Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco es constituirà el 2026, amb o sense pressupostos de la Generalitat. L’alcalde Rubén Viñuales remarca que el projecte no perillarà i que ja s’ha aprovat una aportació d’1 milió d’euros per a conservació. Pla de Gestió del Patrimoni Romà Es presenta l’actualització del Pla de Gestió del Patrimoni Romà, pensada com a full de ruta global: • Inclou muralles, circ, fòrum provincial, Amfiteatre Romà, teatre romà, necròpoli paleocristiana, Pont del Diable, torre dels Escipions i pedrera del Mèdol. • Parteix d’una diagnosi exhaustiva de l’estat dels monuments. • Prioritza conservació preventiva, un model de governança coordinat i la unificació de criteris de divulgació. • Preveu 16 plans d’actuació, amb l’objectiu d’una museïtzació integral de la Tàrraco romana. Viñuales assenyala que l’estat general del patrimoni és bo, però que les muralles són l’element més preocupant i ja s’hi treballa específicament. "És aquest document que és aquesta guia, és aquesta fulla de ruta" El nou Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco serà l’ens encarregat de desplegar el programa i coordinar administracions. Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Tarragona L’Ajuntament ultima els detalls de la zona de baixes emissions, que entrarà en funcionament el 31 de desembre. Funcionament i restriccions • Horari: dilluns a divendres laborables, de 7h a 19h. • Podran accedir-hi vehicles amb distintiu ambiental C, B, ECO o 0, o bé registrats a la base de dades. • Les persones empadronades a Tarragona i sense etiqueta tindran entrada lliure durant tot el 2026; a partir del 31/12/2026 hauran de demanar autorització si compleixen requisits. • Es preveuen autoritzacions automàtiques per a vehicles sense etiqueta: • 12 accessos esporàdics anuals per a vehicles de fora de la ciutat o aparcaments públics municipals. • Excepcions per a persones amb mobilitat reduïda, rendes baixes o vehicles d’aparcaments privats (amb tràmit previ). Informació a la ciutadania i control • S’ha posat en marxa una Oficina d’Atenció a la Ciutadania específica a la Rambla Nova, amb 4 persones d’atenció de 8h a 15h. • Es recorda que no hi haurà sancions fins al 2027; l’objectiu és un desplegament progressiu i pedagògic. • S’estan acabant d’instal·lar 45 càmeres de lectura de matrícules, panells d’informació dinàmica i sensors de qualitat de l’aire. La consellera de Mobilitat, Sònia Orts, admet que és un gran repte de ciutat i recalca que els únics que s’han de preocupar inicialment són els vehicles sense etiqueta, però protegint els domiciliats fins a finals de 2026. Salut: avís pel pic de la grip El Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi per Nadal. Situació actual i previsió • A Tarragona hi ha una incidència moderada: 153 casos per cada 100.000 habitants. • L’ona de grip s’ha avançat 2 setmanes respecte altres anys. • S’espera el pic en 3-4 setmanes, coincidint amb festes de Nadal i trobades en espais tancats. • El virus predominant és la grip A, que afecta sobretot nens i adolescents de 5 a 14 anys. • Aviat s’arribarà a nivell alt de contagis (208 casos/100.000 hab.). • L’any passat el pic va arribar un mes més tard (setmana del 20 de gener). Recomanacions de Salut Pública La subdirectora regional de l’Agència de Salut Pública, Anna Bozio, insisteix en la prevenció: • Vacunar-se abans de les festes, especialment gent gran i persones vulnerables. • Extremar precaucions en trobades familiars i espais tancats. • Considerar la vacuna com la principal eina de protecció contra casos greus i transmissió a col·lectius de risc. "Sobretot la vacunació, que és el que encara ara ens protegeix d'aquesta transmissió" Nadal i comerç local Espai Nadalenc a la plaça Verdaguer S’inaugura l’Espai Nadalenc a la plaça Verdaguer, amb tres elements principals: • Ascensor màgic (atracció virtual immersiva). • Carrusel impulsat per la Via T. • Arbre de Nadal com a element central. L’objectiu és dinamitzar el comerç del centre, convertint la plaça en nucli neuràlgic de la campanya nadalenca. La consellera de Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adán, destaca la voluntat de fer-la un pol d’atracció familiar. L’ascensor màgic: experiència virtual • És una càpsula simulada d’ascensor per a 8–10 persones, amb recorregut d’uns 6 minuts. • Pensat principalment per a infants i famílies. • Proposa un viatge màgic als Reis d’Orient, visitant el seu palau i fent-los una sorpresa abans de la cavalcada. • A través de pantalles recrea un trajecte des de la plaça Verdaguer passant per la platja i altres punts de Tarragona. • L’empresa Good Vibes Media, amb Ion Araluce com a portaveu, en destaca l’experiència familiar i el vincle amb la nit de Reis. Horaris: • Fins al 19 de desembre: tardes de 17h a 21h. • A partir del 20 de desembre: també matins de 10h a 14h. Comerç de Torreforta i sorteig de Nadal Al mercat de Torreforta es dona el tret de sortida a la campanya de Nadal: • Encesa de llums de Nadal i espectacle familiar amb xocolatada popular a la plaça exterior. • Inici del gran sorteig de Nadal: del dia d’avui fins al 24 de desembre, els paradistes sortejaran 5 premis diaris entre les persones compradores que dipositin la butlleta a la bústia del mercat. • Es busca fidelitzar clientela i reforçar el comerç de proximitat al barri. Turisme i pont de la Constitució Els hotels de Tarragona ciutat afronten el pont de la Constitució amb moderat optimisme: • No és històricament un pont fort a la ciutat: molts visitants prefereixen destinacions de muntanya i neu. • Es preveu que dissabte la ciutat s’apropi al 100% d’ocupació, mentre que la resta de dies (divendres–dilluns) es calcula entorn del 70%. • La majoria de turistes són catalans i de la resta de l’Estat, sobretot Aragó i País Valencià. • El Festival REC actua com a factor addicional que allarga estades i atrau públic cultural. El president de l’Associació Hotelera de Tarragona Ciutat, Xavier Jornet, fa un balanç positiu de 2023 i espera un 2024 similar, tot i: • Un increment de preus derivat de la pujada de costos. • La necessitat que la qualitat del servei s’ajusti a aquests preus per mantenir la competitivitat qualitat-preu. • L’alt pes de les reserves d’última hora. Festival REC: 25 anys de cinema emergent El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, celebra el seu 25è aniversari, consolidant la ciutat com a punt de trobada del cinema emergent. Òperes primes i programació principal • Fins dilluns, el festival reforça la seva aposta per les òperes primes. • S’hi projecten una quarantena de pel·lícules. • Destaquen títols en competició com: • Glorious Summer (premi especial del jurat a South by…). • Folies (presentada a Locarno). • Happy Birthday (reconeguda a Tribeca i candidata d’Egipte als Oscars). Entre divendres i dilluns arriba el gruix de projeccions: • Dissabte a l’antiga audiència: Happy Birthday i Lionel, road movie emocional molt esperada. • Diumenge, propostes familiars al Museu d’Art Modern: Space Cadet i Little Emily (que tanca la jornada). • La secció Red Chicks aporta mirades especialitzades i noves veus. Seccions especials i experiències El REC amplia formats i espais: • Pantalla Tàrraco: estrena la Torre del Pretori com a espai de projeccions, amb un film d’homenatge a Antonio Flores. • Sessions Vermut de diumenge al migdia, amb cinema i socialització. • REC Selection portarà títols destacats mesos abans de l’estrena en sales, com No hay otra opción de Park Chan-wook, que condensa "les essències" del cinema coreà recent. L’Elodie Mejado, cap de programació, recomana especialment els abons, remarcant que: • No són unipersonals i es poden compartir amb amistats. • Afavoreixen l’esperit del festival: compartir cinema i descobrir noves pel·lícules. Laboratori creatiu: esclinent i REC Lab • Diumenge se celebra una nova edició de l’esclinent, sessió clàssica del festival. • El públic veu i opina sobre el film guanyador del Primer Test del REC Lab, laboratori d’acompanyament a projectes. • Cal signar un acord de confidencialitat perquè la pel·lícula encara no està acabada. • Aquesta fórmula permet implicar el públic en el procés creatiu i donar feedback als cineastes. Esports: futbol i bàsquet tarragoní La part final es dedica als esports, amb protagonisme del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i d’equips de voleibol i bàsquet de la ciutat i entorn. Nàstic: duel clau a Sevilla El Nàstic afronta la quinzena jornada de Lliga davant el Sevilla Atlético amb l’objectiu de transformar les bones sensacions en 3 punts. • Tot i estar en zona de descens, el Sevilla Atlético és el segon equip menys golejat del grup, amb xifres similars al líder. • El tècnic Cristóbal Parralo subratlla que cada partit és diferent i que l’equip ha de continuar creixent i millorant en tots els aspectes. • Pel que fa al poc protagonisme d’alguns jugadors, insisteix que té confiança màxima en tota la plantilla i que cada partit demana perfils diferents. • Anima els jugadors a “tirar la porta avall” i guanyar-se minuts amb el seu rendiment. A la classificació: • El Nàstic és a 1 punt del playoff, però només té 3 punts de marge sobre el descens, en una Lliga molt igualada. • Parralo remarca que encadenar dues victòries seguides pot fer pujar molt a la taula. "Cuando ganas dos partidos seguidos te vas para arriba y es lo que tenemos que intentar" • El partit es juga avui divendres, a les 20:30h a l’estadi Jesús Navas. • No hi seran Àlex Jiménez (sanció) ni Sergio Santos (lesió). • Es podrà seguir al programa Semprenàstic de Tarragona Ràdio, des d’una hora abans. Voleibol: Intercapacitat i Médol SPiSP • L’Intercapacitat Tarragona, Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria de la Lliga en la vuitena jornada, visitant el Servigrup Platges de Benidorm al Palau L’Illa (dissabte, 17h). • L’equip arriba després de perdre contra el Conqueridor València i vol trencar la mala dinàmica. • El tècnic Vladostemovski apunta que han d’evitar errors en els moments clau. D’altra banda: • El Médol Tarragona, Sant Pere i Sant Pau descansa aquesta jornada. • És líder i ja té assegurada la classificació per a la fase d’ascens a Superlliga 2, aprofitant l’aturada per continuar creixent com a equip. Bàsquet femení: TGN Bàsquet en situació delicada El TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) afronta un repte exigent: • Rep l’Abril Abba Sanfer, sisè classificat amb 5 victòries i 4 derrotes. • Les asturianes arriben després de 3 derrotes seguides. • El TGN arriba en pitjor dinàmica: 5 derrotes consecutives i es troba cuers de la categoria. L’entrenador Sergio Manzano: • Destaca que la setmana de treball ha estat molt bona, amb senyals positives al darrer partit, perdut per detalls corregibles. • Exigeix màxima concentració i responsabilitat per sumar la segona victòria com més aviat millor. • El partit es juga dissabte a les 19:30h al Casal Esportiu de Riuclar. Bàsquet masculí: Ibersol CBT contra el líder L’Ibersol CBT vol refer-se de l’última derrota i mantenir la bona línia: • Rep el Pujol Mollerussa, actual líder invicte. • El CBT té un balanç de 7 victòries i 2 derrotes, que el situa 3r. • L’entrenador Toni Laramona reconeix que s’enfronten al millor equip de la categoria, favorit clar a l’ascens per plantilla i pressupost. Tot i això, planteja el partit com un repte motivador: • Vol un equip valent i sense complexos. • Buscaran treure el rival de la seva zona de confort i aprofitar la força del joc interior (la base) per fer-los mal. • El duel, corresponent a la 10a jornada, es juga dissabte a les 18:30h al pavelló municipal de Mollerussa. Futbol base: Juvenil A del Nàstic a la Divisió d’Honor El juvenil A del Nàstic visita aquest cap de setmana l’Espanyol, segon classificat: • Ve d’un empat de prestigi contra el FC Barcelona, líder de la categoria. • L’equip grana és 12è, només 1 punt per sobre del descens, però en clara dinàmica de creixement. L’entrenador Joan Oriol: • Es mostra orgullós de la personalitat mostrada a l’últim partit. • Destaca que l’esforç, la il·lusió i el compromís col·lectiu són l’únic camí. • Considera el partit contra l’Espanyol un premi a una gran setmana d’entrenaments i confia que el futur recompensarà l’actitud de l’equip. Idees clau de l’episodi • Impuls decisiu al Patrimoni Romà de Tàrraco: Pla de Gestió actualitzat, aposta per la museïtzació integral i creació del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco el 2026. • Zona de Baixes Emissions a punt d’entrar en vigor a Tarragona, amb període llarg d’adaptació i fort desplegament informatiu. • Preocupació sanitària per un pic de grip avançat: crida ferma a la vacunació abans de Nadal. • Campanya de Nadal: noves atraccions a la plaça Verdaguer i accions comercials al mercat de Torreforta per dinamitzar el comerç local. • Turisme moderat al pont de la Constitució, amb dissabte com a dia fort i el REC com a motor cultural. • El Festival REC celebra 25 anys, reforçant Tarragona com a referent de cinema emergent i participatiu. • En esports, el focus recau en el Nàstic, els clubs de voleibol de Sant Pere i Sant Pau, el TGN Bàsquet, l’Ibersol CBT i el juvenil A del Nàstic, tots en moments clau de les seves temporades.

Serveis Informatius 7H del 5/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Especial musical i videoclip amb Joel Reyes

Context i estructura de l’episodi Episodi emès a Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb un format mixt: • Primera part: secció “Tràfic d’Astraccions” amb la Núria Calvó, un especial pràcticament 100% musical pensat com una mena de sessió d’autoajuda a través de cançons. • Segona part: entrevista de la Sílvia a Joel Reyes sobre el nou videoclip de la cançó El amor puede salvarte la vida i el disc Ángeles y demonios. L’episodi es tanca amb informació de programació cultural i anuncis vinculats a Tarragona. 1. “Tràfic d’Astraccions”: sessió musical d’ànims 1.1. Plantejament de la secció • La Núria Calvó explica que ha preparat una banda sonora per reconciliar-se amb el món, amb poca xerrameca i moltes cançons que fan pensar que el món pot ser millor. • El to és de confort emocional i companyia radiofònica: es tracta d’anar encadenant temes que han acompanyat diverses generacions. 1.2. Selecció de cançons i comentaris Patti Smith – “Dancing Barefoot” • Obrir el programa amb Patti Smith, que ronda els 79 anys, serveix per remarcar vigència i força d’un mite del rock. • La Núria subratlla la seva trajectòria (memòries, concerts memorables) i recupera un tema del disc Wave (1979), símbol d’una època. “Quina dona, quina manera de començar un programa” Depeche Mode – “Memento Mori” (tema del disc) • Salt dels 70 al tecno dels 80 amb Depeche Mode, presentats com a referent que també va educar musicalment una generació. • Es destaca el disc “Memento Mori” (2023) com una obra de maduresa després d’etapes difícils i de la pèrdua d’un membre fundador. Tortoise – “Night Gang” (disc “Touch”, 2025) • Tortoise representen l’escena més fosca i experimental que va atrapar gent a principis dels 2000 amb el disc TNT. • El retorn amb “Touch” (2025) manté la personalitat del grup; el tema “Night Gang” s’assenyala com més lluminos dins el seu univers habitualment dens. Fontaines D.C. – “Starbuster” (disc “Romans”) • S’introdueix “sang fresca”: banda irlandesa que simbolitza una nova generació de “els enfadats”, amb un so intens i carregat d’energia. • El tema “Starbuster”, del disc Romans, descriu un atac de pànic a l’estació de St Pancras (Londres) viscut pel cantant Grian Chatten, dada que recuperen d’un comentari de Lluís Gavaldà. Florence + The Machine – “Drink Deep” (disc “Everybody Scream”) • La Núria presenta Florence Welch com una diva de poder i passió i puntualitza que no és del tipus de cantant que fa veu de desmai permanent. • El disc “Everybody Scream” i, en concret, “Drink Deep”, mostren una cara més continguda i cadenciosa, tot i la potència vocal de l’artista. Carlota Flâneur – “Good Intention” (disc “What My Body Wants”) • Viratge cap a casa amb Carlota Flaner (Carlota Flâneur), artista jove que la Núria retrata amb molta admiració. • Es recorda: • Concert al Teatret del Serrallo amb el Segell Minipop. • Actuació a Tarragona al Festival Musas (10 d’octubre). • Es destaca el seu anglès impecable i el tema “Good Intention” del disc “What My Body Wants”, com a mostra de sensibilitat i solidesa artística. Carolina Durante – “Hamburguesas” (disc “Elige tu propia aventura”) • Tancament de la secció musical accelerant el ritme amb Carolina Durante, definits amb humor com “galifardeus madrilenys amb nom de noia”. • El tema “Hamburguesas” es descriu com emocionant i líricament destacable, amb una al·lusió inesperada al mite de Sísif que intriga la Núria sobre el vincle entre hamburgueses i el càstig mitològic. 1.3. Cloenda musical i enllaç amb altres activitats • Després de Carolina Durante, la Núria presenta Javier Corcobado com un “totem”. Es recorda un concert seu memorable programat a la Sala Zero. • Es comenta un recopilatori amb versions i una col·laboració amb Manterray al disc Canciones del Cine Español 1896–1996, de la pel·lícula El Crac. • La Núria aprofita per: • Mencionar la recta final del festival Accents (Maika Makowski al Teatre Bartrina, i un futur concert de Nacho Vegas al febrer, ja pensant en 2026). • Anunciar que marxen a la Sala Zero per a la presentació del llibre de Carles Llop i Rosa Comas. • Recordar que encara queda una activitat de SCAN Tarragona (visita guiada a l’exposició del Tinglado) i que el REC Festival de cinema està en marxa, amb participació de gent de la casa (Josep Sunyer i Núria Cartanyà). “Bones festes, salut i cultura. Sempre.” 2. Espais publicitaris i falques de la casa Entre blocs s’inclouen diverses falques publicitàries i autopromocions: • Promoció del REC Festival: “El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà”. • Autopromos de Fans de Tarragona i d’altres franges com “La veu de Tarragona, camí dels 40”. • Anuncis institucionals i comercials (Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte, Nadal al Port de Tarragona, eficiència energètica, Obramat, Tanatori Municipal de Tarragona). Aquestes falques situen l’episodi dins el teixit cultural i comercial de Tarragona, reforçant la identitat local de l’emissora. 3. Entrevista amb Joel Reyes: “El amor puede salvarte la vida” 3.1. Presentació de la cançó i del disc La segona part s’obre amb la cançó “El amor puede salvarte la vida”, del disc Ángeles y demonios de Joel Reyes. La Sílvia introdueix: • El nou treball discogràfic Ángeles y demonios. • L’estrena imminent del videoclip de “El amor puede salvarte la vida”, que els oients podran veure l’endemà. 3.2. Concepte del videoclip i procés de creació col·lectiva La conversa se centra en com s’ha fet el videoclip: • Idea inicial (març/abril): Joel demana a amics i coneguts que enviïn petits vídeos. • A l’estiu gairebé no rep material i tem que el projecte no surti. • Fa una segona crida més contundent (“insultant una mica la gent”) i això desencadena una allau de respostes, sobretot a última hora. “No són tots els que són, però són tots els que estan.” Punts clau del procés: • Rep uns 25–30 vídeos aprofitables. • Ha de muntar i editar el clip encaixant tot el material, alguns “posats amb calçador”. • El resultat no és un vídeo tecnològicament espectacular, però transmet alegria, complicitat i un moment vital compartit. La Sílvia destaca que és un vídeo que s’ha de veure fins al final, com les pel·lícules amb escenes postcrèdits, perquè hi ha sorpreses als darrers minuts. 3.3. Participants, anècdotes i humor La força del videoclip rau en les persones que hi apareixen i en les històries que hi ha al darrere: • Chloe: volia que sortissin els seus quatre animals (dos gats i dos gossos). Envia quatre vídeos, un per criatura. Al muntatge final guanyen els gats, però Joel considera que queda representada tota la família. • Javi Sagittar: el seu vídeo és un dels moments més còmics. Joel explica que, acostumat a veure’l seriós, el veu aquí desfer-se en humor, inclosa una escena tocant la bateria amb una zapatilla que el fa “descojonar” mentre edita. • Neo, el fill de Joel: la Sílvia l’esmenta i el felicita pel seu cinquè aniversari. Joel el descriu com “un crac” i un fora de sèrie; el vídeo on apareix Neo és especialment divertit. • Companyia Passa Barret (pallassos): apareixen vestits amb la seva roba de feina, probablement abans o després d’una actuació. La Sílvia els troba “achuxables”, molt entranyables. En conjunt, el videoclip es presenta com un mosaic afectiu i festiu, amb amics, família i artistes, que reforça el missatge de la cançó: l’amor com a força que et pot sostenir enmig de les dificultats. 3.4. Llençament i difusió del videoclip • El videoclip s’estrena l’endemà del programa. • Hora encara per concretar entre: 10 h o 12 h, a decidir amb el Domi de Ramblàdiscos. • Joel convida l’audiència a estar atenta al seu Instagram: @joelreyesmusic, on anunciarà l’hora exacta. La Sílvia anima a: • Veure el vídeo complet. • Posar likes, comentar i compartir. • Dir-li quines parts han impactat més. 4. “Ángeles y demonios”: el disc i properes converses 4.1. Estat actual del projecte • Ángeles y demonios ha sortit fa una setmana (28 de novembre). • Joel té ganes de rebre feedback: quines cançons agraden més, com es rep l’equilibri entre “àngels” i “dimonis” del disc. • El treball inclou 15 cançons a format digital i 10 al format vinil. 4.2. Futurs concerts i nova entrevista • La Sílvia vol aprofundir en el moment musical de Joel, el procés de creació de les cançons i la preparació de concerts. • Plantegen: • Tornar a parlar la setmana següent o més endavant. • Fer un recorregut detallat per les cançons del disc quan Joel pugui ser a Tarragona (tot i que Nadal li complica la presència física per qüestions de feina). La idea és dedicar-li una futura secció o entrevista més llarga, repassant temes, lletres i context del disc. 5. Tancament del programa i avanç de continguts Al tram final, la Sílvia: • Agraeix a Joel la participació i li envia felicitacions i una abraçada per al Neo. • Li desitja bones festes i espera retrobar-lo aviat. Després, acomiada el programa amb alguns avançaments: • Demà parlaran de la sorpresa d’un nou tema del cantautor Silvio, artista de Tarragona. • Presentaran informació del Festival de Música de Nova Creació de Reus (dates: divendres 12, dissabte 13 i diumenge 14) per anar “fent boca”. • Tornen a posar en valor la cançó “El amor puede salvarte la vida”, que escolten fins al final mentre recorden als oients que l’endemà podran veure el videoclip. La frase final de la cançó resumeix molt bé el to de l’episodi, on cultura, amistat i afecte són el centre: “Solo el amor puede salvarte la vida, tú salvas la mía, eres mi fiesta mayor.” 6. Eixos temàtics principals • Música com a cura i companyia: tot l’episodi orbita al voltant de la idea que la música pot ajudar-nos a suportar i entendre millor el món. • Pont generacional: des de Patti Smith i Depeche Mode fins a Carlota Flâneur i Fontaines D.C., l’elecció de cançons teixeix un diàleg entre èpoques i sensibilitats. • Creativitat col·lectiva: el videoclip d’en Joel Reyes és un projecte participatiu que posa en valor la xarxa d’amics, família i col·laboradors. • Arrelament local: constants referències a espais, festivals i agents culturals de Tarragona i entorn (Teatret del Serrallo, Festival Musas, Sala Zero, SCAN Tarragona, REC, Festival Accents, etc.). • Afecte i celebració: l’episodi està travessat per felicitacions, complicitats, humor i la idea de viure la cultura com una festa compartida.

Turisme, natura i mar: conflictes i memòries

Panorama general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a repassar l’actualitat de la costa catalana i a explorar com el mar es converteix en espai de conflicte, memòria i identitat: energia eòlica, pressió turística, pesca, llengua, llegendes, biodiversitat i cultura popular. 1. Informatiu de la costa catalana 1.1. Energia eòlica marina al Golf de Roses • Es descriu la forta divisió científica sobre l’eòlica marina flotant al Golf de Roses. • Renovem-nos defensa que cal desplegar renovables per frenar el canvi climàtic: "El pitjor que li passarà al medi natural és que no fem res". • El projecte Biopaís (Institut de Ciències del Mar i Universitat de Girona) alerta d’impactes ecològics i socials i proposa excloure parcs eòlics marins a la zona. • La guia de Renovem-nos (IREC, UB, UdG, Universitat de Cantàbria) confronta les dues visions i posa el focus en com fer la transició energètica respectant el territori. • Les administracions tenen ara la “pilota al terrat” per decidir el futur dels projectes. 1.2. Gestió d’espècies i salubritat urbana • A l’Escala, l’Ajuntament impulsa una campanya per foragitar estornells dels punts amb més concentració (pàrquing de Calparals, Poble Sec, carrer Lleida, etc.). • Es fa amb una empresa externa que utilitza làser nocturn per desplaçar els ocells cap a zones amb menys afectació. • Es destaca el fort augment d’estornells a Catalunya, els vols sincronitzats i l’impacte dels excrements en la via pública. 1.3. Pesca, consum de peix i normativa europea al Delta de l’Ebre • El GALP Mar de l’Ebre llança la campanya “Si és de llotja és boníssim” per: - Fomentar el consum de peix fresc de proximitat, sobretot entre menors de 45 anys. - Revaloritzar l’ofici de pescador. • Es denuncia que la reducció de dies de pesca al Mediterrani (de 130 a 27, i proposta de 27 a 9 per al 2026) posa en risc la viabilitat del sector. • El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible defensa que la disminució d’estocs és més per canvi climàtic que per sobrepesca, i anuncia al·legacions a Brussel·les. • S’autoritza un petit increment temporal de dies abans de Nadal per salvar la campanya. 1.4. Llengua, cultura marítima i exposicions • Al Port de la Ràpita, s’inaugura l’exposició “Els ports de Catalunya, un mar de paraules”: - Impulsada per Plataforma per la Llengua i el Departament de Territori. - Vol recuperar el vocabulari portuari i pesquer i fer del català llengua d’acollida i cohesió social. - Forma part del Pla Nacional per la Llengua i posa el focus en municipis costaners amb forta pressió turística. • L’exposició inclou vuit panells divulgatius sobre món pesquer, nàutic i comercial, i vol reactivar paraules en desús. 1.5. Educació marina i dones i mar al Garraf • Barcelona és escollida seu de la conferència MC2026, trobada europea d’educadors en ciències marines (30 setembre – 2 octubre 2026). - Inclourà tallers pràctics i experiències immersives per reforçar la cultura oceànica. - Consolida Barcelona com a referent internacional en recerca i divulgació marina. • L’Arxiu Comarcal del Garraf presenta l’exposició “Dones i el mar”, amb fotografies històriques que: - Visibilitzen la presència femenina en oficis marítims, vida quotidiana i lleure. - Reivindiquen el paper de les dones en la història marinera del Garraf. 1.6. Inclusió social, patrimoni i turisme a la costa central • A Mataró, l’Associació Nàutica Social Talassa rep el premi FEM Mataró per La Mar Oberta: - Projecte que fa servir el mar com a recurs social, terapèutic i d’inclusió. - Ofereix sortides regulars a col·lectius vulnerables (joves, gent gran, salut mental) per treballar processos educatius i d’empoderament a bord. • Es declara Bé Cultural d’Interès Nacional la Casa Roure de Canet de Mar: - Obra primerenca de Lluís Domènech i Montaner. - Exemple destacat de modernisme amb decoració floral, vitralls, mosaics i mobiliari original. 1.7. Turisme de pont i ocupació a la Costa Daurada • Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona encaren amb optimisme el pont de la Constitució: - A Tarragona ciutat s’espera fregar el 100% d’ocupació i es confirma la desestacionalització del turisme urbà. - A comarques d’interior (Terra Alta, Priorat, Conca de Barberà) s’arriba al voltant del 85%, amb predomini de client català i oferta de natura i enoturisme. - A les zones costaneres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, s’estima un 80% i un perfil majoritàriament nacional. • Es remarca el pes de les reserves d’última hora condicionades per la meteorologia. 1.8. El temps i el trànsit • Predomini de vent de ponent i mestral fort, especialment al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Penedès i Garraf: - Cops de més de 90 km/h i maró / maragassa sobretot en alta mar. - A la Costa Brava, vent més feble i tramuntana més marcada l’endemà. • El Servei Català de Trànsit informa de: - Llargues retencions a l’AP-7 (accidents i incendi de vehicle). - Tall a la C-12 a Rasquera. - Cues a B-23, C-58 i rondes de Barcelona per avaries i volum de trànsit. 2. “Dones i el mar” a Vilanova i la Geltrú L’entrevista amb Sílvia Manuel Lafuente, de l’Arxiu Comarcal del Garraf, aprofundeix en l’exposició fotogràfica “Dones i el mar”. 2.1. Origen i concepte de l’exposició • Neix de la col·laboració anual amb la Cofradia de Pescadors i el Pòsit per les festes de Sant Pere. • Fins ara es feien monogràfics de fotògrafs concrets; enguany trien un fil temàtic: la relació entre dones i mar a Vilanova. • Objectiu central: fer visible un paper històricment invisibilitzat en un àmbit percebut com a masculí. 2.2. Contingut i fons fotogràfics • L’Arxiu Comarcal del Garraf disposa d’un dels fons fotogràfics més grans de Catalunya. • La mostra recull imatges de diferents èpoques i autors que mostren: - Dones en tasques auxiliars de pesca. - Vida al barri de mar, infància, festes, platja i família. - Escenes d’oci i processons, però també de feina invisible. • El procés de selecció combina: - Criteri documental (explicar història i usos socials). - Varietat visual (no només barques o posats repetits). - Voluntat de destacar la fotografia com a document d’arxiu amb valor històric. 2.3. Recuperar la memòria femenina marinera • Sílvia remarca que les dones: - No sortien habitualment a la mar, però feien feines clau: remendar xarxes, ajudar a desembarcar, gestionar la venda, tenir cura de criatures i cohesionar el barri. - Han estat essencials per la vida marinera, malgrat quedar en segon pla. • L’exposició visualitza que no hi ha dones a les barques de pesca (excepte en context d’oci o processó), evidenciant la segregació d’espais. • Es reivindica també l’existència de moltes figures anònimes i de pioneres (primeres dones pescadores, patrones, esportistes de mar) que mereixerien reconeixement. 2.4. Itinerància local i inspiració per altres municipis • El projecte està pensat per circular pels centres cívics de Vilanova, perquè tota la ciutat pugui reconèixer la seva platja com a patrimoni comú. • Tot i el focus local, Sílvia destaca que: - Altres ports i arxius del país també han fet recerca sobre dones de la mar. - Li agradaria que l’exposició inspiri noves investigacions en altres municipis mariners. • Recomana visitar-la perquè: - Les fotos són boniques i expressives, amb valor artístic i històric. - Els peus de foto són curts però clars, i la mostra és fàcil de seguir. 3. Mites i llegendes del Mediterrani (Costa Brava) La secció amb l’escriptor Joan de Déu Prats recorre mites marins de la Costa Brava, combinant geografia, història i imaginari popular. 3.1. Baus, corall i sirenes • El fons marí català és molt irregular: la plataforma continental cau fort a pocs quilòmetres de la costa. • A zones com les Illes Medes o les Illes Formigues hi ha baus, esculls que no aflorem i només es fan visibles quan trenquen les onades. • Aquests esculls han causat molts naufragis i són vistos com a caus de sirenes i nereides. També són rics en corall vermell, antigament molt abundant. 3.2. Llevantades i temporals mítics • El Mediterrani no és tan plàcid com sovint es creu; té grans temporals de llevant a primavera i tardor. • Aquests temporals reben noms tradicionals: - Temps de les faves (primavera, en època de collita). - Temps del rentabotes (tardor, quan es rentaven les botes per al vi). • Es recorda la “nit terrible” de 1911, una tempesta perfecta al gener en plena temporada de pesca amb llaguts de vela, que va causar més de 100 morts entre costa catalana i valenciana. • El mar era vist com un espai perillós i sagrat, ple de tabús (dones a bord, taüts, paraigües) i supersticions. 3.3. La llegenda del gegant de Palamós • Un gegant del Pirineu baixa a la costa, s’enamora d’una pubilla de Palamós i s’hi vol quedar. • El pare, espantat per la relació, envia la filla en una galera cap a Empúries. • El gegant, desesperat, llença una pedra amb la fona per aturar el vaixell: encerta el pilot, el vaixell embarranca, la noia s’ofega i ell també intentant salvar-la. • Alguns esculls de la zona es llegeixen com la mà del gegant i restes de la galera, integrant la llegenda al paisatge. 3.4. La serp d’Aro i el “rei dels peixos” • Joan de Déu explica el record d’un peix rem dissecat al zoològic de Barcelona, anomenat rei dels peixos i pescat a Sitges. - És un peix avisal, llarg i inofensiu, probable origen de moltes llegendes de serps marines. • A prop de Platja d’Aro una llegenda parla d’una serp marina gegant que deixava un diamant a la sorra mentre prenia el sol. • Un pubill del mas Cruanyes li roba el diamant; la serp, desesperada, busca venjança, però no troba ningú i acaba morint de tristesa o tornant al fons marí. • El mas esdevé ric i la tradició diu que va bullir el diamant per blanquejar-lo i ocultar-ne l’origen. 3.5. El foc de Sant Elm i el bateig de la Costa Brava • El foc de Sant Elm és un fenomen elèctric (descàrregues en forma de flamarades als pals de les veles) considerat senyal de bona sort pels mariners. • Sant Elm s’associa a Erasme d’Antioquia, sant protector dels mariners. • Des de l’ermita de Sant Elm, prop de Sant Feliu de Guíxols, el periodista Ferran Agulló hauria batejat la Costa Brava, impressionat per la duresa del relleu muntanyós tocant el mar. • El nom recorda que és una costa abrupta i potencialment perillosa, no només un destí turístic. 4. Cadaqués: turisme, urbanisme i conservació Entrevista a David Tibau, secretari de l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués. 4.1. Pressió urbanística i límits ambientals • Cadaqués viu una forta pressió turística i urbanística entre: - Protecció de la llei de costes al front marítim. - Parc Natural del Cap de Creus a la part de muntanya. • El nou POUM preveu més de 700 habitatges nous, la qual cosa implicaria: - Més de 2.000 habitants addicionals. - Centenars de vehicles nous en un poble ja saturat. - Més pressió sobre aigua (depèn del pantà de Boadella), depuradora i xarxa elèctrica. • Es denuncia que el projecte respon més a interessos de “quatre amics” que no pas a una planificació pensada per al bé comú. 4.2. Al·legacions i riscos concrets • El període d’al·legacions ha generat més de 100 escrits (molts amb textos copiats però amb suport ampli). • Es destaquen punts crítics: - Construcció d’habitatges i camp de futbol en zones inundables. - Increment d’embarcacions en un litoral ja col·lapsat. - Dependència de grans projectes d’eòlica marina al Golf de Roses i necessitat de buscar emplaçaments alternatius per a renovables. 4.3. Origen i tasca de l’Associació d’Amics de la Natura • L’associació neix quan un antic alcalde volia tallar tots els plàtans de l’avinguda Caritat Serinyana (entrada del poble). • L’aturada del tall porta a formalitzar una entitat que treballa per: - Declarar els plàtans Bé Cultural d’Interès Local per accedir a subvencions de conservació. - Fer neteja mensual de plàstics a platges i casc antic, i recollida de burilles. - Activitats educatives amb escoles (plantació de tamarius, oliveres i flora mediterrània). - Sensibilització sobre patrimoni vegetal (calendari de buganvílies i inventari de més de 160 exemplars al poble). 4.4. Pedres de platja i pedra seca • Denuncien la pèrdua d’un 30% dels còdols de platja, enduts per decoració de jardins i testos: - La platja de Cadaqués es defineix per la pedra trepitjada, no per la sorra. - Reclamen que no se n’emporti més, més enllà de possibles retorns simbòlics. • Pel que fa a la pedra seca: - Es calcula que, si s’alineés tota la pedra seca entre Roses i Port de la Selva, es podria fer la volta al món. - L’art de la pedra seca és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. - Demanen que projectes urbanístics respectin barraques, marges, clapers i camins, integrant-los en el planejament. 4.5. Parc Natural del Cap de Creus i camins de ronda • L’associació ha col·laborat amb els tècnics del Parc Natural de Cap de Creus durant l’aprovació del PRUC. • Consideren que el pla és “de mínims”, condicionat per pressions de lobbies (motos d’aigua, explotació turística del mar). • Es reivindica l’obertura i preservació dels camins de ronda (amb suport de SOS Costa Brava i la xarxa Camins Lliures), criticant: - Tancaments en urbanitzacions de primera línia. - Desviacions de traçat per evitar el pas de caminants davant d’urbanitzacions privades. 5. Migració ornitològica i grip aviària al Delta de l’Ebre Secció amb Manolo Sánchez, ornitòleg, entrevistat per Cel Prieto. 5.1. Una migració “molt trista” • La campanya de migració ha anat clarament a pitjor: - Moltes espècies mostren descensos dràstics. - Algunes, abans comunes, gairebé han desaparegut del territori. • Encara es detecten individus que haurien d’haver marxat fa temps i alguns hivernants que tot just acaben d’arribar, però el balanç global és negatiu. 5.2. Causes i conseqüències • Factors principals: - Canvi climàtic: altera rutes, distàncies i èpoques migratòries. - Pràctiques agràries i fitosanitaris: afecten recursos alimentaris. - Pressió cinegètica: molts ocells arriben a zones humides com el Delta i es troben amb trets. • Conseqüències ecològiques i humanes: - Augment de plagues per falta de depredadors naturals. - Més ús de pesticides i risc per a la salut i l’agricultura. - S’alerta que, si “la maquinària de la natura falla”, l’impacte recaurà també sobre nosaltres. 5.3. Com es controla la migració • Anellament científic: estacions com la de Canal Vell, una de les històriques de Catalunya. • Transeptes de ciència ciutadana (projectes SOCC, etc.): recorreguts estàndard de 3 km repetits cada any per comptar ocells. • Les dades mostren tendències clares de regressió malgrat alguns repunts locals puntuals (p. ex. pinsà com a nidificant). 5.4. Migrants, residents i canvis de distribució • Es diferencia entre: - Nidificants (crien aquí i marxen a l’hivern). - Hivernants (crien més al nord i venen a passar l’hivern). • Algunes espècies ja no creuen el Sàhara i es queden més al nord (p. ex. Andalusia), adaptant rutes al nou clima. • Ocells subsaharians que depenien de zones cada cop més àrides pateixen davallades fortes (moltes sílvies i petits passeriformes). 5.5. Grip aviària: un risc subestimat • El brot actual de grip aviar és especialment virulent: - Mort de milers de gües a França i centenars a Gallocanta. - Primer cas mortal en humans als Estats Units per contagi d’ocell a persona. • Ja s’ha comprovat el salt a mamífers (cas d’una rabosa que menja un ocell infectat). • El perill seria una mutació que permetés el contagi de mamífer a mamífer, obrint la porta a una nova pandèmia. 5.6. Crítica a la gestió i al paper de la caça • Manolo considera que les mesures adoptades han estat toves i incoherents: - Confinament estricte de gallines d’autoconsum. - Restriccions mínimes a la caça (prohibir certes arts a pocs km, però mantenir tirades sobre anàtids en plena crisi). • Exemple: prohibició temporal a 10 km d’un focus al Delta, tot i que un ànec pot recórrer distàncies molt superiors en poques hores. • També critica que espècies amb greu davallada (com el tor o l’ànnec xulador) continuïn sent caçables, mentre espècies no caçades com l’estornell vulgar mostren abundàncies enormes. • Defensa que el col·lectiu caçador hauria de fer autolimitacions temporals per ajudar a la recuperació de poblacions. • Tanca amb una reflexió dura: amb les dades actuals, si no canviem, podríem ser la primera espècie que s’autoextingeix sabent què està passant. 6. Gegants pescadors de Salou i cultura popular marinera Entrevista amb Juanjo López, secretari de la colla de gegants de Salou, sobre els gegants pescadors Ramon i Maria del Mar. 6.1. Descripció dels gegants pescadors • Són gegants de més de 2 metres d’alçada i uns 80 kg de pes. • Vestits com a pescadors tradicionals: - Ell amb xarxa penjada. - Ella amb panera per al peix. • Representen la memòria marinera de Salou, fins fa poc poble de pescadors, avui sense activitat pesquera diària. 6.2. Festes marineres: calada de malles i festa del calamar • Els gegants surten sobretot en actes relacionats amb el mar: - Calada de malles a l’agost: recreació de la pesca tradicional amb barca de rem i xarxa que es tanca en cercle des de la platja. - Festa del calamar: inici de temporada de pesca recreativa o competitiva de calamar. • La calada és un esdeveniment molt participat: - Centenars de persones observen com es recull la xarxa i salten els peixos. - Quan la pesca és abundant (s’han arribat a treure uns 200 kg), es reparteix entre la gent o es cuina en una graellada amb havaneres. 6.3. La colla gegantera de Salou • A banda dels pescadors, la colla té nou gegants més: - Rei Jaume I i Violant d’Hongria. - Dos arlequins (Pepot i la nena). - El Xaloc (bèstia marina) i el Pantabrut (figura per a la canalla, didàctica sobre la higiene dental). • La colla ha passat de 8–10 membres a unes 50 persones, amb molta canalla implicada. • Fan unes 40 sortides anuals arreu del país (Barcelona, Ebre, Vinaròs, Mallorca, etc.) i organitzen trobades importants a Salou. • Destaquen el suport de l’Ajuntament de Salou i el canvi de model de turisme: - De turisme de borratxera a turisme familiar, esportiu i de qualitat. 7. Bloc local de Tarragona i Camp de Tarragona En la pausa central, Tarragona Ràdio ofereix un breu butlletí local. 7.1. Zona de baixes emissions a Tarragona • Es presenta el pla Tarragona 26 i l’entrada en funcionament de la zona de baixes emissions (ZBE) el 31 de desembre. • S’obre una oficina d’atenció específica a l’OMAC de la Rambla Nova amb quatre persones per informar sobre el funcionament. • La regidora de Mobilitat, Sònia Ors, assegura que: - El canvi serà gradual i només afectarà vehicles sense etiqueta ambiental. - No hi haurà sancions fins el 2027. 7.2. Grip de cara a Nadal • Salut preveu el pic de grip coincidint amb les festes de Nadal. • S’ha doblat la incidència, sobretot entre infants i adolescents, i es recomana: - Vacunació, especialment en gent gran i col·lectius vulnerables. - Extremar precaucions en trobades familiars en espais tancats. 7.3. Atenció desigual a l’ictus • El Síndic de Greuges obre una actuació d’ofici per possible discriminació territorial en l’atenció a l’ictus. • Es denuncia que la trombectomia mecànica s’ofereix 24/7 als hospitals de Barcelona i Girona, però només en horari limitat (i no caps de setmana) a Lleida i Tarragona. 8. Publicitat i context local L’episodi inclou falques sobre: • Pla Tarragona 26: nou model de recollida de residus i neteja per garantir carrers més nets. • Port de Tarragona: activitats nadalenques al moll de costa. • Festival REC (Tarragona): 25 anys de cinema emergent, sessions vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó. • Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades: recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització. • Altres anuncis locals (Tanatori Municipal de Tarragona, activitats nadalenques, cupó extra de Nadal de l’ONCE). 9. Fil conductor de l’episodi Al llarg de l’episodi es dibuixa un fil comú molt clar: • El mar Mediterrani com a espai on conflueixen: - Economia (turisme, pesca, renovables, ocupació hotelera). - Medi ambient (canvi climàtic, biodiversitat, migració d’ocells, grip aviària, gestió d’espècies urbanes com els estornells). - Cultura i memòria (dones i mar, llegendes, patrimoni fotogràfic, pedra seca, gegants pescadors). - Polítiques públiques (plans urbanístics, parcs naturals, ZBE, política lingüística, sanitat territorial). • Es posa de manifest la tensió constant entre explotació i preservació: - Parcs eòlics vs. ecosistemes marins. - Urbanitzacions vs. capacitat de càrrega ecològica i patrimonial. - Turisme massiu vs. identitat local i qualitat de vida. • Alhora es mostren respostes comunitàries i institucionals: - Associacions ecologistes, arxius, entitats socials i colles geganteres. - Plans lingüístics, festivals culturals i recerca científica. En conjunt, el programa ofereix una mirada ampla i molt coral sobre com les comunitats litorals catalanes es relacionen amb el mar en clau de riscos, memòria i futur.

La Circular - Tarragona ja viu intensament el 2eè REC-Festival Internacional de Cinema

T de Cultura del 4/12/2025

Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?

Zona de baixes emissions, grip i Nadal a Tarragona

Context general de l’episodi Informatiu del migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio, amb un repàs molt variat de l’actualitat local: mobilitat i medi ambient, salut pública, emergències al sector químic, cultura i festes de Nadal, promoció turística, així com un ampli bloc d’esports tarragonins. Zona de baixes emissions a Tarragona Posada en marxa i calendari • Entrada en funcionament: 31 de desembre. • Horari: dilluns a divendres laborables, de 7 a 19 h. • Només podran accedir-hi lliurement els vehicles amb distintiu ambiental C, B, ECO o 0, o bé vehicles registrats com a autoritzats. "Només seran els vehicles que no tinguin etiqueta els que tenen que preocupar-se una mica per aquesta entrada, aquesta zona de baixes emissions." Tracte als veïns de Tarragona • Els vehicles sense etiqueta de persones empadronades a Tarragona no tindran restriccions durant tot el 2025 i el 2026. • A partir del 31 de desembre de 2026, hauran de tramitar autoritzacions si compleixen els requisits. • No hi haurà sancions als tarragonins fins al 2027. Autoritzacions i excepcions • 12 autoritzacions anuals d’accés esporàdic per a vehicles de fora. • Autorització per entrar als aparcaments públics municipals. • Autoritzacions específiques (cal tràmit): - Vehicles de persones amb mobilitat reduïda. - Vehicles de persones amb rendes baixes. - Vehicles que aparquin en aparcaments privats. Informació i control • S’ha posat en marxa una oficina d’atenció a la ciutadania (OMAC a la Rambla Nova) amb 4 persones, de 8 a 15 h, per resoldre dubtes. • Instal·lació de 45 càmeres de lectura de matrícules per controlar accessos i sortides. • Col·locació de panells d’informació dinàmica i sensors de qualitat de l’aire. • La consellera Sònia Orts admet que el desplegament és un repte important, ja que qualsevol canvi de mobilitat a la ciutat genera resistències. Salut: grip i atenció a l’ictus Incidència de la grip • A Tarragona hi ha una incidència moderada: 153 casos per cada 100.000 habitants. • L’arribada de la grip s’ha avançat dues setmanes respecte d’altres anys. • El pic s’espera d’aquí 3-4 setmanes, coincidint amb Nadal. • Afecta sobretot infants i adolescents de 5 a 14 anys. Recomanacions de Salut • La subdirectora regional Anna Bocio insisteix en la prevenció i la vacunació, especialment: - Gent gran. - Persones vulnerables. • Es preveu arribar aviat al nivell alt de contagis (a partir de 218 casos per 100.000 habitants). • L’any passat el pic va ser un mes més tard (setmana del 20 de gener). La vacunació “és el que encara ara ens protegeix d’aquesta transmissió i d’aquests contagis en persones sobretot més vulnerables”. Desigualtat territorial en el tractament de l’ictus • El Síndic de Greuges obre una actuació d’ofici per possible discriminació territorial en l’atenció a l’ictus. • La trombectomia mecànica, una de les tècniques més efectives per reduir seqüeles, es presta: - A Barcelona i Girona: les 24 h, 7 dies la setmana. - A Lleida i Tarragona: només en horari limitat i mai en cap de setmana. • Aquest desequilibri obliga molts pacients a ser derivats a Barcelona, amb retards assistencials que poden empitjorar el pronòstic. • Recordatori clau: - L’ictus és la segona causa de mort a Catalunya. - És la primera causa de discapacitat permanent en adults. • El Síndic demana informació sobre: - Previsió d’oferir servei 24 h a Lleida i Tarragona. - Dades per territori sobre seqüeles d’ictus. - Possibilitat d’ampliar el servei a zones com les Terres de l’Ebre. Emergència al sector químic Incendi a l’empresa X-Polímer (Polígon Sud) • De matinada hi ha hagut un incident a X-Polímer, al Polígon Sud de Tarragona, al terme de la Canonja. • S’ha activat durant unes 3 hores el Pla d’Emergències Exterior del sector químic de Tarragona. • Han intervingut: - 8 dotacions de Bombers de la Generalitat. - Bombers de l’empresa. - Mossos d’Esquadra i Sistema d’Emergències Mèdiques. Afectació i control de l’incident • L’incident s’ha produït en un dipòsit de pols de polímer: - No hi havia flama, només escalfor. - No hi ha hagut afectació a productes potencialment perillosos. • Cap a les 5.58 h els Bombers han donat l’incendi per estabilitzat. • El grup de control ambiental ha mesurat la qualitat de l’aire en diversos punts del polígon, amb resultats negatius (sense contaminació significativa). • S’ha reunit el comitè tècnic del pla per avaluar riscos i mesures de protecció. • L’empresa assegura que no hi ha hagut perill per a la població ni per a empreses veïnes i obrirà una investigació interna per aclarir les causes i evitar nous incidents. Cultura i esdeveniments a Tarragona 25è Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona • El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona arriba a la seva 25a edició, amb gala inaugural al Teatre Tarragona. • Pel·lícula d’obertura: El canto de las manos, centrada en una història íntima sobre la comunitat sorda, que ha emocionat el públic. • Programa del festival: - 6 dies de projeccions. - Una quarantena de pel·lícules. - Converses i activitats paral·leles. - Títols vinculats als Òscars i a festivals com Locarno. Mirada de futur i públic fidel • La directora de producció Eva Vallès destaca: - 25 edicions ininterrompudes. - Voluntat de mirar cap al futur, portar gent a les sales i crear experiències de festival (conèixer autors, directores i equips). • La consellera de Cultura Sandra Ramos defineix el REC com un festival molt sòlid i consolidat amb públic molt fidel. • La cerimònia ha estat presentada per periodistes de Tarragona Ràdio i ha reunit representants institucionals. • Entrades i abonaments disponibles a través del web del festival i a taquilla abans de cada sessió. Nadal a Tarragona ciutat i al Port de Tarragona Programa de Nadal del Port de Tarragona • El Port de Tarragona presenta el programa “Nadal de somni i la màgia de la llum”. • Més de 60 activitats lúdiques, artístiques i culturals, gratuïtes amb inscripció prèvia, fins al 6 de gener. • Espai principal: moll de costa, que s’omplirà de llum, música i activitats familiars. Tipus d’activitats • Tallers creatius, activitats de circ, pintacares i espais de joc. • Música en directe i presència de foodtrucks. • Gran concentració d’actes entre el 27 i el 29 de desembre. Compromís amb el barri del Serrallo • El president Santiago Castellà subratlla: - L’oportunitat d’obrir els espais del port i explicar el seu paper com a Port de Tarragona i port metropolità. - L’agraïment a l’Associació de Veïns del Serrallo per la col·laboració en el programa. “El Serrallo és la millor explicació que podem fer de Tarragona, de la Tarragona Mediterrània vinculada al mar.” • Es reivindica la responsabilitat i el plaer de tenir cura del barri més portuari i mariner de la ciutat. Fires de Nadal i d’artesania a la Rambla Nova • Avui s’encenen oficialment les fires de Nadal i d’artesania a la Rambla Nova. • Ubicació: tram central, des del Col·legi Teresianes fins al Teatre Metropol. • 44 expositors en total: - Parades de productes nadalencs (tions, avets, figures de pessebre…). - Artesania: arranjaments florals, teixits, sabons naturals, plata treballada, vidre, fusta, cuir, etc. Testimonis dels expositors • Alguns venedors destaquen: - Il·lusió per la nova edició, tot i que comença una mica més tard que altres anys. - Dificultats dels últims anys i esperança que enguany sigui millor. • Una entitat protectora de gats explica que els ingressos de la parada serveixen per pagar factures veterinàries, esterilitzacions i alimentació dels animals de carrer. Dates, horaris i il·luminació • Fira de Nadal: del 4 al 24 de desembre. • Fira d’artesania: del 5 de desembre al 6 de gener. • Horari: de 10 a 21 h. • Mercats de Tarragona ha instal·lat un gran paquet de regal vermell com a element d’atracció. • La ciutat estrena sostres de llum al Mercat Central, creant un escenari de reflexos i llums nadalencs. Cantada de Nadales als centres i cases regionals • Diumenge arriba al Teatre Tarragona la 18a edició de la tradicional Cantada de Nadales dels centres i cases regionals. • Hi participen 7 entitats de la ciutat (cases andaluses, extremenya, asturiana, gallega, etc.). • L’esdeveniment va néixer com una activitat de la Federació de Centres Regionals i es va voler obrir al públic amb un motiu humanitari. • L’acte té un caire solidari: per accedir-hi cal portar brics de llet que es destinaran a Càritas Diocesana de Tarragona. Fotografia i reflexió: Festival SCAN Tarragona Exposicions i activitats finals • El Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona tanca la seva dotzena edició. • Es pot visitar fins a l’11 de gener l’exposició “El cabal del riu” de Paula Artés, dins el programa mèdol. • Exposició col·lectiva “Abraça totes les formes i les seves joies conflueixen, talent latent” al tinglado 2 del moll de costa, amb projectes de 10 artistes emergents. • Aquest dia també es fan: - Inauguració de “Rutes Fotogràfiques d’SCAN” a l’antic Ajuntament. - Presentació del fotollibre “Sediments” (col·lecció Quadrats del Llamp) a la sala 0. Filosofia del festival • El director Jesús Vilamajó destaca que SCAN vol anar més enllà de l’estètica fotogràfica: “No és només un festival de la fotografia per la fotografia, sinó que pretenem que a partir de les imatges fotogràfiques s’obri un espai de reflexió i pensament.” • El festival d’enguany s’ha inspirat en l’aigua, i totes les activitats han girat al voltant d’aquesta temàtica. • Balanç: 35 activitats i més d’un miler de projectes rebuts. Turisme i esport: la Costa Daurada cicloturista Preparació pel pas del Tour de França • El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona impulsa una acció per posicionar la Costa Daurada com a destinació cicloturística de referència. • Es vol aprofitar que, per primera vegada, el Tour de França passarà pel Camp de Tarragona / Costa Daurada el 5 de juliol de 2026. Accions de promoció • A l’octubre i novembre s’han fet 4 presentacions professionals a: - Gijón - Madrid - València - Sant Sebastià • Hi han participat clubs ciclistes, agències especialitzades, professionals del sector i mitjans de comunicació. • S’han creat materials promocionals específics per reforçar la marca esportiva, cultural i gastronòmica del territori. Bloc d’esports Futbol: Nàstic de Tarragona Anàlisi prèvia del partit contra el Sevilla Atlético • El tècnic Cristóbal Parraló preveu un partit exigent davant el filial sevillista. • Destaca que el Sevilla Atlético té: - Jugadors joves i escollits. - Molta qualitat i bon joc col·lectiu. • S’espera un duel amb dos equips buscant la victòria des del primer minut. Estat del Nàstic i objectius • Ha estat una setmana curta de treball, amb èmfasi en la recuperació dels jugadors més carregats. • El migcampista Mangel, protagonista a l’entrevista Semprenàstic: - Considera que el mes de desembre és clau per escalar posicions. - Creu que els tres partits que resten abans d’acabar l’any han de servir per fer un cop sobre la taula i situar el Nàstic a la zona alta. - Admet que hi ha hagut moltes situacions estranyes (expulsions, penals) que han condicionat la puntuació obtinguda. L’objectiu és clar: l’ascens, i l’exigència al club és màxima. • Mangel diu que està content al club, tot i que només ha estat titular en un dels 14 partits de Lliga. • Reconeix la forta competència al seu lloc (Monti, Òscar Sanz, etc.). • Sobre el partit a Sevilla: - Reconeix la qualitat i dinamisme dels filials. - Apunta que la manca d’experiència pot generar errors aprofitables. - El Nàstic viatja amb la idea de ser protagonista i sumar els 3 punts. Voleibol: Club Volei Sant Pere i Sant Pau Situació esportiva delicada • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau continua sense puntuar a la Superlliga: - Setena derrota consecutiva. - Derrota a casa contra el Volei València per 0-3. - L’equip és el cuers de la categoria. Anàlisi dels tècnics i jugadors • L’entrenador Blado Estebopski lamenta que: - L’equip competeix bé fins a mitjan/final de set. - A partir d’algunes errades inoportunes el set se’ls escapa. - Es repeteix un patró similar al viscut contra el Melilla: igualtat fins al tram final i després caiguda. • El jugador Mateo Margi parla de: - Sabor agredolç per l’esforç i el bon joc inicial. - Caigudes en determinats moments per errors propis. - Confiança del vestidor en trencar la mala dinàmica. - El partit de dissabte contra el Benidorm es veu com una oportunitat davant un rival directe per sumar la primera victòria. Tennis i pàdel al Nàstic • El Club Gimnàstic de Tarragona ha posat en marxa un projecte de revitalització de la seva històrica secció de tennis. • Nova direcció esportiva amb Juanjo García i Àlex López. • Objectius: - Reposicionar el tennis del Nàstic al lloc que li correspon. - Recuperar activitat esportiva i social després d’uns anys de certa aturada. • En poc temps: - L’escola de tennis ha doblat el nombre d’alumnes. - El pàdel també registra un creixement important d’esportistes. Futbol territorial (Segona Catalana, grup 6) Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau • La competició s’atura aquest cap de setmana, però els equips continuen entrenant. • L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau acumula 3 partits consecutius sense perdre. • Situació a la taula: - Té un coixí de 3 punts sobre les places de descens. - Es troba a 4 punts de la promoció de descens. Cultural Torreforta • La Cultural Torreforta ha trencat una ratxa de 5 partits sense sumar els 3 punts, amb una victòria 3-0 contra el Montblanc. • Ara està en zona de descens, però amb puntuació de permanència. • L’entrenador Gregorio Navas remarca: - La gran igualtat de la categoria. - La importància d’encadenar dues victòries per enganxar-se a la zona mitjana-alta. - La necessitat de millorar resultats com a visitants. Properes jornades • L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau visitarà el Roda de Berà. • La Cultural Torreforta jugarà al camp del Remolins-Bítem. • En l’últim partit de l’any, tots dos equips s’enfrontaran entre ells a Sant Pere i Sant Pau. Servei: temps i mobilitat Predicció meteorològica • Dijous: cel molt ennuvolat a la província de Tarragona, amb possibilitat de precipitacions febles i disperses. • Temperatures màximes similars a dies anteriors: - 17 °C a Tarragona, Tortosa, Reus i Torredembarra. - 15 °C al Vendrell. - 14 °C a Gandesa. • Divendres: cel encara ennuvolat al matí, amb clarianes a la tarda. • Temperatures sense canvis o lleugerament més suaus. • Durant el pont de la Constitució es preveu temps estable i temperatures més altes per l’època. Trànsit i mobilitat • No hi ha incidències greus a la xarxa viària de la demarcació de Tarragona en el moment de l’emissió. Notes finals • L’episodi combina actualitat institucional i ciutadana (zona de baixes emissions, salut, emergències) amb una àmplia agenda cultural i festiva de Nadal i un repàs profund de l’activitat esportiva local. • Destaquen especialment: - La posada en marxa de la zona de baixes emissions i el seu impacte sobre la mobilitat urbana. - La preocupació per la grip i la desigualtat en l’atenció a l’ictus. - L’aposta de Tarragona per la cultura (REC, SCAN), el Nadal al Port de Tarragona i la promoció de la Costa Daurada com a destí cicloturista.

Fem l'humor 2025-12-04

Tennis, bàsquet i vòlei: reptes i oportunitats

Panorama general de l’episodi En aquesta edició de TGN Esports a Tarragona Ràdio es combinen tres històries esportives molt diferents però amb un fil conductor comú: creixement, dificultats i aprenentatge competitiu en el tennis, el bàsquet femení i el vòlei. L’episodi s’articula a partir de tres entrevistes principals: • Núria Bonet, jove tenista del Club Tennis Tarragona, recentment reconeguda per la Federació Catalana de Tennis. • Sergio Manzano, entrenador del TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2, que analitza el complicat inici de temporada i els progressos de l’equip. • Julián García, jugador del conjunt de vòlei Sant Pere i Sant Pau, que afronta un partit clau a Benidorm per fugir de la zona baixa. 1. Tennis – L’ascens de Núria Bonet 1.1. Reconeixement i trajectòria L’episodi arrenca amb el tennis, una de les grans passions del programa. • Protagonista: Núria Bonet, jugadora del Club Tennis Tarragona, cadet de primer any. • Ha estat reconeguda recentment per la Federació Catalana de Tennis en un acte al Museu Olímpic de Barcelona, com a campiona/finalista de Catalunya. • Destaquen els seus bons resultats recents: - Primers punts internacionals júnior (ITF). - Final al Mutua Madrid Open júnior. - Gran actuació al Campionat de Catalunya sub-15. - Bons papers en diversos tornejos nacionals. "He fet els meus primers punts internacionals júniors i final a un Mutua Madrid Open, al Campionat de Catalunya sub-15 i a molts tornejos nacionals." 1.2. Estil de joc i procés de formació Núria descriu el seu estil de joc com a molt treballat i de desgast: • Li agrada “remar” molt el punt, allargar-lo i desgastar la rival. • Es defineix com a jugadora sòlida, que treballa la jugada amb paciència. En l’àmbit de la formació: • Entrena actualment amb Dani Molero, amb qui fa 2-3 mesos que treballa i amb qui se sent molt còmoda. • Va començar a jugar a tennis de petita (6–7 anys) al Monterols, empesa per l’afició del seu pare i del seu germà. • Fa dos anys que és al Club Tennis Tarragona, però tota la base la va fer al Monterols. "Em vaig posar a jugar amb ells i em va agradar molt." 1.3. Competicions, estudis i objectius Pel que fa a les competicions properes: • Jugarà el Campionat de Catalunya Absolut per equips amb el Club Tennis Tarragona. • Posteriorment viatjarà a Madrid per disputar un nou Mutua Madrid Open júnior. A nivell acadèmic: • Estudia online per poder entrenar i viatjar als tornejos amb més flexibilitat. • Assegura que ho porta bé malgrat les absències freqüents. Sobre el futur: • Al club apunten que 2026 pot ser un any clau de consolidació per a ella. • Núria ho assumeix amb ambició i esperança. En referència als ídols: • Li agrada molt Carlos Alcaraz, com a molta gent. • El seu tenista preferit abans de retirar-se era Dominic Thiem, de qui admira molt el joc. L’entrevista tanca amb una sensació clara: Núria Bonet és un talent emergent amb projecció i mentalitat competitiva, que combina resultats, treball i maduresa tot i la joventut. 2. Bàsquet – El repte del TGN Bàsquet a Lliga Femenina 2 2.1. Context esportiu i classificació La segona part del programa gira al voltant del TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2, dirigit per Sergio Manzano. • L’equip ha tingut un inici de temporada complicat: els resultats no arriben. • Manzano deixa clar que no hi ha excuses: els resultats reflecteixen que l’equip encara no ha merescut més del que té. "Els resultats no ens estan acompanyant, però per mèrits propis... no estem mereixent més del que tenim." Malgrat les derrotes: • A l’últim partit a Jaén, l’equip va competir fins al final i va perdre per petits detalls. • L’entrenador veu en aquest partit un canvi de tendència: l’equip comença a entendre què necessita per ser competitiu 40 minuts. 2.2. Nova pista i adaptació al Casal de Riuclar Per motius logístics, el TGN Bàsquet juga com a local fora del Palau d’Esports Catalunya: • El proper partit clau es disputarà al Casal de Riuclar – Torreforta, pista on juga habitualment l’ADT. • L’equip hi ha entrenat tota la setmana i s’hi està adaptant bé. • Manzano destaca que és una pista més petita, fet que pot afavorir l’estil de joc de l’equip. "Crec que és una pista que ens pot anar molt bé pel nostre joc." 2.3. Necessitat de victòries i aspecte mental El tècnic aprofundeix en el component mental i de procés: • Reconeix que l’equip necessita una victòria, però sobretot guanyar mereixent-ho. • Insisteix que el més important és el “com” abans que el “què”: - Guanyar havent fet les coses bé durant 40 minuts. - Que les jugadores vegin la relació directa entre esforç, pla de partit i resultat. "Més que guanyar, el que l’equip necessita és guanyar havent-ho merescut." Pel que fa a la classificació: • Estan a prop de sortir de la zona de descens, a només una victòria. • Cada partit es viu com una final, especialment el proper contra un equip asturià que visita Tarragona. 2.4. Caràcter de l’equip i situació personal de l’entrenador Manzano destaca molt el caràcter del vestidor: • Les jugadores no es rendeixen malgrat la mala ratxa. • Venen d’una temporada anterior on patien a Supercopa; ara estan en una categoria superior però segueixen competint contra grans rivals. • Ni als partits ni als entrenaments mostren signes de rendició o desconnexió. "Mai es rendeixen. Van perdent i ho intenten i ho intenten i s’aixequen una vegada darrere l’altra." Sobre la seva pròpia situació: • Afirma sentir-se bé i recolzat pel club, que li dona facilitats i confiança per treballar com li agrada. • Sent responsabilitat, però no pressió externa. • Assegura que, si en un marge d’un mes/mes i mig els resultats no milloren, ell mateix farà un pas enrere, demostrant autocrítica i compromís. "El club em dona totes les facilitats... Em sento molt tranquil, amb responsabilitat però sense pressió." En conjunt, la secció de bàsquet mostra un equip en construcció, amb dificultats, però amb una base clara de compromís, esforç i autocrítica que pot ser clau per revertir la dinàmica. 3. Vòlei – Sant Pere i Sant Pau davant una “final” a Benidorm (La conversa amb Julián García s’inicia al tram final del fragment transcrit i queda parcialment tallada, però es pot extreure’n els eixos principals.) 3.1. Situació classificatòria i partit clau El darrer bloc del programa se centra en el vòlei i l’equip de Sant Pere i Sant Pau. • L’equip ha encadenat diverses derrotes i encara no ha puntuat a la lliga. • Ve de perdre a casa i es manté últim a la classificació. • El proper partit, a la pista del Benidorm (Terres alacantines), és qualificat pel mateix jugador com una autèntica final. "Nosotros nos lo tomamos como lo que es para nosotros, una final... es el partido donde tenemos que hacer ya el punto de inflexión." Objectius immediats: • Puntuar com a mínim i, si és possible, aconseguir la primera victòria de la temporada. • Evitar que la situació es compliqui encara més a nivell classificatori. 3.2. Treball, actitud i frustració competitiva Malgrat la mala classificació, Julián remarca: • L’equip entrena bé i ho dona tot en el dia a dia. • Senten que, tot i estar últims, no és per manca de compromís ni de feina. "Lo estamos dando todo, estamos entrenando bien, estamos poniendo todo de nuestra parte para que llegue lo antes posible la victoria." Sobre el component emocional i la frustració: • El vòlei, com qualsevol esport d’elit, és dur quan les ratxes negatives es perllonguen. • Expliquen que sovint juguen bastant bé, però detalls concrets (punts clau, finals de set, moments importants) acaben decantant el partit en contra. • Quan es miren les estadístiques i la classificació, costa encaixar que el joc mostrat no es tradueixi en resultats. "Estamos jugando bastante bien, entrenando muy bien, y luego por dos o tres detalles no terminas de ganar un set o la victoria." Aquesta part del programa transmet la idea d’un equip tensionat per la urgència de guanyar, que lluita per transformar el bon treball d’entrenament en punts reals a la classificació. 4. Fil conductor: confiança, procés i resiliència Tot i tractar disciplines diferents, l’episodi de TGN Esports gira al voltant de tres idees clau: 4.1. Creixement i projecció • La trajectòria de Núria Bonet il·lustra el camí d’una esportista en ple creixement, que va sumant fites: punts internacionals, finals importants i reconeixements federatius. 4.2. Dificultat competitiva i aprenentatge • El TGN Bàsquet i el Sant Pere i Sant Pau viuen el costat més dur de la competició: derrotes, urgència classificatòria i necessitat de canviar dinàmiques. • Tant Manzano com Julián posen èmfasi en el treball diari i en la importància de no perdre el nord malgrat els resultats. 4.3. Mentalitat i resiliència • En tots tres casos, es destaca la mentalitat competitiva: - Núria, amb la seva solidesa i capacitat de desgast a pista. - Les jugadores del TGN Bàsquet, que no es rendeixen mai i continuen aixecant-se després de cada derrota. - Els jugadors de Sant Pere i Sant Pau, que continuen entrenant fort i assumint partits com a "finals" per canviar la tendència. En resum, l’episodi ofereix una mirada global i honesta de l’esport tarragoní: des del talent emergent i il·lusionant fins a la lluita silenciosa dels equips que busquen sortir de situacions complicades, sempre amb el treball i la perseverança com a eixos centrals.

Sempre Nàstic, el podcast 2025-12-04

Cinema, grip i Nadal a Tarragona

Context i arrencada del programa • Programa matinal de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb magazín d’actualitat local, cultura i humor. • Inici amb informació de servei: accident greu a la N-340 a l’alçada de Ferran i activació/desactivació del PLASEQTA per un incendi a l’empresa Elix Polymers a la Canonja. Festival REC: 25 anys de cinema emergent Inauguració i ambient del festival • Es destaca la inauguració al Teatre Tarragona del REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona, que celebra 25 anys. • Presentació de la gala per part de membres de l’equip del programa, amb to teatral i humorístic. • Pel·lícula d’obertura: “El canto de las manos”, documental molt emotiu sobre un projecte musical a Veneçuela; el públic surt emocionat, molts plorant. Programació i seccions Peces clau del REC 2025: • Secció Òpera Prima: focus en noves directores i directors, cinema emergent. • REC Selection: llargmetratges destacats de festivals com Locarno o Venècia i candidats als Òscars, alguns mesos abans de l’estrena comercial. Destaquen: - No hay otra opción de Park Chan-wook (continuïtat del boom del cinema coreà). - La Gracia de Paolo Sorrentino, amb Toni Servillo, que tancarà el festival. • Pantalla Tàrraco: projeccions en espais patrimonials (Pla de la Seu, Pretori, Amfiteatre Romà, Pantalla Tàrraco) per dialogar cinema i patrimoni. • Sessions Vermut: format cinema + vermut al Serrallo i altres espais, amb to popular i diürn. • REC Chic / cinema familiar: - Vol reconvertir la franja de les 16:00h en propostes familiars (3–99 anys), no només infantil pur. - Little Amélie: animació en aquarel·la, influència japonesa, basada en records d’infantesa al Japó. - Arco: produïda per Natalie Portman (que hi posa la veu en alguna versió); candidata a millor animació als Òscars, amb missatge ecològic i esperit Ghibli + Spielberg. - Space Cadet: història d’un robot i la nena, seguida d’un taller per construir el teu robot. Propostes singulars • Secret Screening (projecció sorpresa): - Només es comunica que és una pel·lícula de terror i que es projectarà en un espai secret. - El públic es troba a l’Antic Ajuntament i d’allí és conduït al lloc sorpresa. - La idea és crear experiència, més enllà de només veure un film. • Altres títols destacats del dia: - “Glorious Summer”: film polonès rodat en 16mm, dins un palau renaixentista, amb atmosfera estranya a l’estil Yorgos Lanthimos. - “Bad Girl”: producció de l’Índia, amb directora present; musical i crítica a la repressió sexual femenina. - “Nouvelle Vague” / programació REC Lab: treball sobre llenguatge cinematogràfic i creació. Dimensionament i públic del REC • Més de 40 pel·lícules en sis dies (3–8 de desembre), amb components de laboratori creatiu (REC Lab) on el públic participa en decisions de guió. • El director del festival, Xavier García Oporto, en la secció Espineta amb Tarragonins, reivindica: - El caràcter col·lectiu del cinema i l’esforç de totes les persones que han passat pel festival des de 2001. - El paper clau del públic, que ha sentit el REC com “el festival de la ciutat”, malgrat la sensació recurrent que li falta suport institucional. - La dificultat de “picar pedra” culturalment a Tarragona, però també l’orgull d’haver arribat a 25 anys i ser referència en el panorama català i espanyol de cinema emergent. Salut: la grip al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre Situació epidemiològica Conversa amb Anna Bozio, subdirectora regional al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. • La grip està en fase ascendent des de principis de novembre. • Al Camp de Tarragona, setmana 24–30 de novembre: - 153 casos per 100.000 habitants → nivell moderat de transmissió. - Dades molt similars a la mitjana catalana. • Es preveu que en 2–4 setmanes s’arribi a llindar alt (≥218 casos/100.000), probablement coincidint amb les festes de Nadal. Grups d’edat i dinàmica • Major incidència actual en infants de 5 a 14 anys (i en general 0–14), on la pujada va començar abans. • En majors de 60 anys la incidència és més baixa (≈5 vegades menys), però també en creixement. • El pic exacte és difícil de predir, però s’espera al voltant de Nadal. Vacunació: situació i recomanacions • La campanya s’ha avançat unes dues setmanes respecte altres temporades, responent a l’avenç del virus. • Fases: - Primer: residències, majors de 60, persones amb malalties de risc, dones embarassades, infants de 6–59 mesos. - Des de fa uns dies: oberta a tota la població. Cobertures al Camp de Tarragona: • Majors de 80 anys: ~65% vacunats. • Majors de 70: >50%. • Globalment, unes 80.000 persones vacunades, uns 9.500 més que el mateix moment de l’any anterior. • Salut ho valora positivament, però insisteix que encara cal augmentar la cobertura. Accés a la vacuna: • Als CAP habituals. • Cita per La Meva Salut, web citasalut.cat o trucant/directe al centre. Virus circulants i tipus de vacuna • Predomina la grip A, amb dues variants incloses a la vacuna actual. • Recordatori clau: la vacuna s’ha de posar cada any perquè el virus mutua i la formulació s’adapta a les soques circulants. • La vacuna no impedeix tots els contagis, però redueix de forma important les formes greus, especialment en persones vulnerables. Grip vs constipat i altres virus • Diferenciar grip de refredat: - Grip: febre alta, dolor muscular i d’ossos, malestar intens, tos i símptomes respiratoris. - Constipat: símptomes respiratoris (moc, tos) però sense la intensitat sistèmica de la grip. • Altres virus circulants: - Rinovirus: refredats comuns. - SARS-CoV-2 (Covid): en nivell baix i estable. - Virus respiratori sincitial (VRS): en creixement, especialment bronquiolitis en infants petits (tos, dificultat respiratòria, mucositat). Salut el segueix de prop. Missatge final de salut pública • Lema de campanya: “Vacunar-se és estimar”. • S’insisteix que la vacunació no és només un acte individual, sinó una manera de protegir les persones estimades més vulnerables (gent gran, malalts crònics, embarassades, nadons) especialment pensant en sopars i trobades de Nadal en espais tancats. • Es recomana aprofitar la cita de grip + Covid en un sol acte en majors de 60 i grups de risc. Premis Literaris Joves.Lit (La Pell) i joves escriptors El premi i l’entitat convocant • La Pell (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua Catalana) celebra la 19a edició dels Premis Literaris Joves.Lit de narrativa i poesia, oberts a joves de 14 a 21 anys de tot l’àmbit de parla catalana. • L’objectiu central: fomentar l’ús del català i l’escriptura creativa entre el jovent. Veredicte i obres guanyadores Jurat format per Anna Gispert (presidenta de la Pell), Júlia Albiol, Judit Casals, Ruth Nolla i Joan Xevarria (secretari). Categoria 14–17 anys • Obra guanyadora: “Filla del bosc”. • Autor: Pau Roig Coll, de l’entorn de Tarragona. • Motivació del jurat: - Bona visió psicològica dels personatges. - Ús molt treballat de la descripció d’emocions i sensacions a partir d’elements concrets i imatges potents. Fragment llegit en antena: Transformació de la nena protagonista en “filla del bosc”: la pell de porcellana s’esquerda, les cames esdevenen arrels, els cabells verds esdevenen branques. Imatge simbòlica molt visual i lírica. Categoria 18–21 anys • Obra guanyadora: “Amb silenciosa estima”. • Autora: Maroua Bensfia Hayat, d’Albatera (Baix Segura). • Motivació del jurat: - Construcció narrativa sòlida. - Anàlisi introspectiva profunda i capacitat d’interpel·lar el lector. En un text enviat al programa, Maroua explica: • Per al jo narratiu, escriure és sobreviure i convertir el dolor en llenguatge perquè deixi de ser una massa amorfa. • Per a ella, escriure és un acte de veritat i vulnerabilitat compartida: - No és una confessió desesperada, sinó un gest de confiança amb el lector. - No dona un “secret” perquè es reveli, sinó un espai per respirar plegats. Perfil del jurat i participants • El jurat és molt jove en part: graduats recents de Filologia (22–30 anys), fet que facilita la connexió amb les temàtiques i veus dels participants. • Participació de tot el domini lingüístic: treballs del Camp de Tarragona, Catalunya i País Valencià. • S’assenyala que molts textos tenen un fort component intimista i de reflexió personal. Perfil dels joves guardonats Pau Roig Coll • Té 17 anys, fa 2n de Batxillerat científic i ja havia guanyat el premi l’any anterior. • Lector apassionat i eclèctic: Tolstoi, Divina Comèdia, Stephen King, Bíblia, literatura anglesa, fantasia... sovint llegeix 2–3 llibres alhora. • Escriu sobretot en rata de transport públic (autobús cap a l’institut) i en estones lliures. • Metodologia d’escriptura: - Confessa que sovint escriu “al raig”, especialment en aquest relat, pressionat pel termini. - Tot i sentir que el seu estil encara s’està formant, el jurat detecta una veu pròpia molt marcada. - Tendeix a inventar personatges allunyats d’ell mateix per poder crear mons fantàstics i no fer autoficció directa. • Admiració per la llengua: recull adjectius nous que troba llegint (com atzabeja) en una llibreta i els incorpora a l’escriptura. Maroua Bensfia Hayat • Estudia disseny d’interiors, mostra que escriure no és patrimoni exclusiu de les humanitats. • Diu que escriu des de petita, però que a mitjan d’aquest any ha començat a fer-ho amb constància i amb voluntat de publicar i concursar. La Pell i la promoció de la llengua A banda dels Joves.Lit, la Pell impulsa: • Concurs TikTok Filològic: vídeos curts sobre temes de llengua i literatura feta per estudiants. • Premi de treballs de recerca sobre cultura popular, conjuntament amb la colla de la Mulassa i la cooperativa Combinats. • Cursos i grups de conversa de cohesió social (Xerrem). Missatge de fons: • Davant dades preocupants sobre l’ús social del català, cal generar espais i incentius perquè els joves llegeixin i escriguin en català. • Es reivindica la lectura de clàssics com la Bíblia i “Canigó” de Verdaguer com a fonaments culturals, i la riquesa de dialectes i registres anteriors a la normativa de Fabra. Suport a la professionalització dels joves autors • Els guardonats reben 500 € cadascun i una beca a l’Escola de Lletres de Tarragona per fer un taller d’escriptura (presencial o en línia). • Es recorda que antics guanyadors com Adrià Targa o Pol Guasch avui publiquen i tenen projecció internacional, fet que consolida el premi com una pedrera real de talent literari. Economia local: hotels i restauració davant el pont i el Nadal Hoteleria de Tarragona Ciutat Conversa amb Xavier Jornet, president de l’associació d’hotelers de la ciutat. Pont de la Constitució i la Puríssima • Pont llarg (dissabte 6 i dilluns 8 festius), però Tarragona no és un pol fort en aquesta època. • Tendències: - Bona ocupació sobretot la nit de dissabte (prop del 100%). - Resta de nits al voltant del 70%, amb reserves molt d’última hora. - Molta gent marxa al Pirineu (neu) o altres destinacions. • El REC ajuda: allotja programadors, convidats i equip fins al dia 8, cosa que genera moviment, encara que no ompli tota la ciutat. Canvis d’hàbits en Nadal • Fa 15–20 anys, la nit del 24 els hotels estaven pràcticament buits; ara: - Cada cop més gent viatja per Nadal (canvis familiars, gent que viu fora, noves dinàmiques). - També creixen les estades i àpats de dies com Sant Esteve i Reis en hotels. Balanç 2025 i perspectives 2026 • 2025 ha estat, en general, un bon any pel sector. • Però Jornet adverteix de “senyals d’alerta”: - Augments de preus s’han d’acompanyar necessàriament d’increment de qualitat i prestacions. - Cal mantenir una relació qualitat-preu competitiva respecte d’altres destinacions. • 2026: previsió inicialment positiva per inèrcia, sempre que no hi hagi xocs externs; però recorda que cal invertir constantment per no quedar enrere. Patrimoni i experiència turística • S’analitza el paper dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial i el futur consorci de gestió del patrimoni. • Jornet diferencia clarament: - Conservació física dels monuments (Amfiteatre Romà, Fòrum Romà, Circ Romà, Part Alta, etc.). - Experiència de visita. • Crítica contundent: La ciutat està “30 anys endarrerida” pel que fa a com s’expliquen i es viuen les visites patrimonials. • Diagnosi: - Entrades que sovint són només accedir i mirar, sense prou interpretació, recursos visuals, interactius o narratius. - Reclam d’inversions en “experiències”, no només en manteniment. Mobilitat i allotjaments turístics • Mobilitat regional: els turistes allotjats a Tarragona es mouen sobretot en vehicle privat, i això funciona raonablement bé. • Connexió ferroviària amb Barcelona: queixes habituals per temps de trajecte i poca freqüència. • A Tarragona ciutat, caldria millor reordenació d’aparcaments per visitants i autocars. Allotjaments turístics regulats: • Jornet reclama una regulació estricta dels pisos turístics equiparable a la dels hotels: - Preferència per edificis sencers, limitats per percentatge de PUM. - Evitar conflictes amb veïns i competència deslleial (pirateig, pagaments en negre, manca de normatives de seguretat). Restauració i campanya de Nadal Conversa amb Javier Escribano, president dels Restauradors de Tarragona Ciutat. Sopars d’empresa i àpats de grup • Temporada forta de sopars de Nadal: sobretot primera quinzena de desembre i finals de novembre. • Tendència clau: - Han quasi desaparegut els grans sopars d’empresa pagats per la direcció. - Ara predominen grups petits i mitjans (8–15 persones): companys de feina, del gimnàs, amics, etc. - Els grans grups (30–50) són menys freqüents i s’han de planificar més d’hora. Reserves i pagaments: • Hi ha gent molt previsora i gent que reserva a última hora, però el patró general es manté semblant a altres anys. • Un dels grans maldecaps: el cobrament individualitzat en taules de 20–25 persones. - Cada comensal paga menú + consums extra (cerveses, etc.) i el personal ha d’estar mitja hora només cobrant. - Es recomana pagament agrupat (una sola persona o caixa comuna) i menús tancats amb beguda inclosa per simplificar. Preus i formats de menú: • Es mira molt el preu total i la beguda inclosa. • Serveis amb menús tancats i quantitat de beguda especificada per evitar sorpreses. • Escribano indica que: - Menys de 30 € és difícil trobar un menú de Nadal amb qualitat. - El cost del personal ha passat aproximadament d’1/3 del pressupost a un 40% o més, igual que la cistella de la compra, i això deixa marges molt reduïts (un 5% net ja és un èxit). Dinars vs sopars i “tardeo” • Les cites més fortes són els sopars; els dinars funcionen menys. • El tardeo a Tarragona no acaba d’arrelar com a oferta potent, en part per la manca d’un teixit d’oci estable. Famílies als restaurants per Nadal • Creix clarament el nombre de famílies que externalitzen els àpats festius: - Nit del 24, dia 26 (Sant Esteve), dia de Reis… - Motiu: ritmes laborals, famílies disperses, mandra de cuinar i recollir per 15–20 persones. • Molts restaurants es plenen el dia de Sant Esteve i Reis si obren. • Però molts restauradors no obren la nit del 24 o del 31 per conciliar i perquè el cost de personal + menú especial sovint no compensa. Problemes estructurals: personal i temporades baixes • Manca de personal qualificat i fidel continua sent un problema seriós. - Es procura mantenir una plantilla estable tot l’any per no haver de formar massa gent nova cada estiu. • El 1r trimestre (gener–març) és extremadament fluix: - Diversos locals de la Part Alta tanquen gener–març i reobren abans de Setmana Santa. Ordenança de terrasses i oci nocturn • Escribano torna a criticar els horaris restrictius de les terrasses a l’estiu (tancament a mitjanit cinc dies per setmana). • Efectes, segons el sector: - S’expulsa oci i consum cap a altres ciutats costaneres amb horaris més amplis. - No només afecta qui té terrassa, sinó el conjunt de la restauració. - El sector no veu avanços clars de l’Ajuntament tot i una reunió inicial amb veïns i compromís de continuar el diàleg. • Temor que el proper estiu es repeteixin els mateixos horaris, posant en risc la viabilitat de diversos negocis. Humor i sàtira política: “Fem l’humor” i altres seccions Plenari municipal i llenguatge administratiu Secció “Fem l’humor” amb Miquel González i talls de diversos programes. • Es parodien moments del ple municipal: - L’alcalde Rubén Viñuales intentant aprovar el pressupost “per assentiment” de manera ràpida, generant riures i reaccions. - Intervencions farragoses sobre expedients declarats deserts, comparades amb la “clàusula” de Groucho Marx (“la parte contratante de la primera parte…”). • Es juga amb lapsus de regidors (“senyora Fortuny / senyora Fuster”) i riures en off. Llengua, pronúncia i cultura pop • Gags amb confusions de noms propis i pronúncia francesa (Jules Verne mal dit, etc.). • Referències cinèfiles i musicals: - Crítica jocosa als musicals on es canta absolutament tot. - Elements d’autoparòdia dels propis programes de Tarragona Ràdio. Cafès, Nàpols i el “caffè sospeso” • Conversa recurrent del presentador sobre Nàpols i tradicions italianes (cafè sospeso/sostenuto/retardado), generant confusions lingüístiques i jocs de paraules. Altres blocs d’humor • “Raulina amb salsa”: promoció d’un programa de tarda amb Raul Cid, centrat en humor, música i actualitat. • “No som ningú”: programa que juga a fer musicals improvisats, parodiant la mania de cantar-ho tot. Publicitat i informació de servei Al llarg del programa s’intercalen falques i mencions: • PortAventura World / PortAventura Club: passis anuals, avantatges, accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land. • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): recerca en química sostenible, salut i descarbonització al campus Sescelades, amb impacte industrial i social. • Pla Tarragona 26 (Ajuntament de Tarragona): - Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació de soterrats, ampliació de punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips, més freqüència, neteja del voltant de contenidors). • Pla Impuls DIPTE (Diputació de Tarragona): simplificar tràmits municipals i dotar recursos als ajuntaments del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. • Port de Tarragona: activitats de Nadal al moll de Costa (llum, mapatges, tallers, espectacles, furgoteques...). • Tenatori Municipal de Tarragona: inversió de 3,2 M€ en reforma d’instal·lacions i eficiència energètica. • Cupó Extra de Nadal de l’ONCE: amb l’eslògan de la “il·lusió” i recordatori de joc responsable. • Obramat: finestres a mida per a professionals, eficiència energètica. • SempreNàstic (Tarragona Ràdio): - Retransmissions del Nàstic de Tarragona (jornada 15 contra Sevilla Atlético al Jesús Navas). - Participació amb Joc de la Porra, xarxa X i Instagram. També espots de programes de la casa com “Cucodril Club”, “Fans de Tarragona” i publicitat genèrica de Tarragona Ràdio per a anunciants. Idees força de l’episodi 1. Tarragona com a ciutat de cultura i festivals • El REC consolida Tarragona com un pol de cinema emergent, amb connexió internacional i fort arrelament local. • El festival integra la ciutat (Part Alta, Antic Ajuntament, Antiga Audiència, Serrallo) en forma de sales de cinema alternatives. 2. Salut pública i responsabilitat col·lectiva • La grip es troba en pujada clara i es preveu pic durant Nadal. • La vacunació és presentada com un acte d’estimació mútua, especialment pensant en persones vulnerables i trobades familiars. 3. Llengua, joves i creació • Els Premis Joves.Lit mostren que hi ha talent literari jove en català, tant al Camp de Tarragona com a tot el domini lingüístic. • Es posa èmfasi en la lectura com a base de l’escriptura i en la necessitat de mantenir viu l’ús del català. 4. Model de ciutat, turisme i economia local • Hoteleria i restauració viuen un bon moment global, però amb riscos estructurals (temporades baixes, regulació d’horaris, pisos turístics, costos). • Es reclama una estratègia clara en patrimoni i en experiència de visitant per aprofitar millor la marca Tarragona Patrimoni Mundial i la Costa Daurada. 5. Humor i ràdio de proximitat • L’episodi combina informació, cultura, salut i economia amb un to humorístic i autoirònic. • La barreja de seccions (Espineta amb Tarragonins, Fem l’humor, tertúlies, entrevistes) reforça la imatge de Tarragona Ràdio com a ràdio municipal propera, amb la ciutat al centre.

Informatiu matinal i esports a Tarragona

Visió general de l’episodi Informatiu del matí de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio, seguit del bloc d’esports. Es tracten principalment: un incident químic controlat al polígon sud, la recuperació d’un equipament social a Torreforta, la situació dels bombers voluntaris, el mal estat d’habitatges d’Adif, l’inici del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, l’ajornament d’unes eleccions internes de partit, el problema dels porcs senglars i el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, i finalment l’actualitat del Nàstic de Tarragona, el Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau i el futbol territorial. 1. Incident químic a Helix Polymers (polígon sud) • Protecció Civil activa i desactiva el pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona per un incendi a l’empresa Helix Polymers a La Canonja. • L’incident es produeix cap a les 3:02 h de la matinada en un tanc que conté polímers en pols. • Bombers de la Generalitat estabilitzen l’incendi a les 5:58 h; vuit dotacions continuen treballant llençant aigua a la sitja afectada. • El grup de control ambiental mesura la qualitat de l’aire en diversos punts del polígon sud i totes les lectures resulten negatives en afectació externa. • El SEM desplaça quatre dotacions de forma preventiva però no atén cap persona. • Els Mossos d’Esquadra controlen els accessos i es constitueix el comitè tècnic del pla per avaluar riscos i mesures de protecció. • El CECAT coordina informació amb empresa, ajuntaments i operatius, mentre l’empresa activa el seu pla d’autoprotecció (PAU). "Amb aquest incident, ja sota control, avui hem encetat aquest informatiu." 2. Reobertura de la Torre Forta com a equipament social 2.1. Nou espai per al Servei d’Intervenció Socioeducativa • La Torre Forta es reobre com a espai familiar de l’Institut Municipal de Serveis Socials i seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa (SIS) de Ponent. • El servei atén menors en situació de risc i les seves famílies, treballant per: - reduir situacions de risc, - establir vincles emocionals, - reforçar habilitats socials i dinàmiques familiars. • L’edifici acull les oficines del SIS de Ponent, fins ara disperses entre el centre cívic de Torreforta i escoles municipals de la zona. 2.2. Història i adequació de l’edifici • La Torre Forta, antiga torre de defensa, va ser: - seu central de l’Institut Municipal de Serveis Socials (1993–2015), - posteriorment seu del Patronat Municipal d’Esports. • Les obres (iniciades el febrer) han permès: - adaptar espais per a ús administratiu, - crear sales polivalents, - habilitar espais exteriors amb bancs i taules per a la ciutadania. 2.3. Objectius socials i valoració • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla que el nou equipament representa un pas ferm en la protecció i benestar d’infants i adolescents vulnerables. • La coordinadora del SIS, Olga Salcedo, remarca: - l’amplitud de l’espai, - el seu encant i història, - la millora organitzativa i de recursos materials i humans. L’edifici “marca una diferència de funcionament a partir d’ara” en disposar d’un espai propi per organitzar el dia a dia del servei. 3. Bombers voluntaris: denúncia d’abús laboral 3.1. Concentració als jutjats de Tarragona • Bombers voluntaris dels parcs de Tarragona i de l’Ebre (unes noranta persones a la demarcació) es concentren davant dels jutjats. • Presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. 3.2. Reivindicacions i crítiques • El president de Bombers precaris en lluita, Daniel Sitjà, denuncia: - condicions laborals i materials pèssimes, tot i ser indispensables, - control per aplicació mòbil i obligació d’hores mínimes, - una retribució de 10 euros bruts l’hora d’intervenció. "Som els bombers riders de l’administració, bombers low cost... Prou de precarització." • Reivindiquen que, quan intervenen amb l’equip de bomber, estan treballant i no simplement fent voluntariat. • El bomber Jordi Morera denuncia frau de llei i reclama equiparació amb els bombers professionals: - explica que sovint més del 50 % dels efectius en servei són voluntaris, - fan la mateixa feina, amb el mateix comandament i formació, però sense alta a la Seguretat Social ni relació contractual adequada. 4. Parc d’habitatges d’Adif: abandonament i oportunitat social 4.1. Denúncia del comitè de centre de treball • El comitè de centre de treball d’Adif a la demarcació de Tarragona denuncia l’estat d’abandonament d’una part important del parc d’habitatges de l’empresa pública. • Es recorda el cas del bloc d’Adif del carrer Pere Martell a Tarragona, alliberat pel sindicat d’habitatge al març de l’any anterior. 4.2. Habitatges buits i sense manteniment • S’assenyala que en diversos municipis hi ha immobles de patrimoni d’Adif que romanen buits, sense manteniment ni conservació adequada. • La situació és especialment greu en el context de dificultat d’accés a l’habitatge, que afecta joves i famílies amb menys recursos. • El representant del comitè, Daniel Esparta, critica: - anys de deixadesa en el manteniment, - presència de vivendes abandonades a Tarragona ciutat, Reus, Móra, Sant Vicenç, etc., - ocupacions i problemes de convivència en alguns casos. 4.3. Propostes i exigències • El comitè reclama: - un inventari real de les vivendes del patrimoni d’Adif, - una avaluació immediata de l’estat de les propietats, - la seva rehabilitació i aprofitament mitjançant: - programes de lloguer social, - o usos vinculats al sector ferroviari (per exemple, allotjament de personal). • S’exigeix actuar amb transparència i responsabilitat social, ja que es tracta d’actius públics finançats per la ciutadania. 5. Cultura: 25a edició del REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona 5.1. Inauguració al Teatre Tarragona • El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, celebra la seva 25a edició. • La gala inaugural omple la platea del Teatre Tarragona i dona el tret de sortida a sis dies de projeccions. • Pel·lícula inaugural: “El Canto de las Manos”, una història íntima i molt emotiva sobre la comunitat sorda, que commou bona part del públic. • Membres de l’equip del film participen a l’acte. 5.2. Programació i noves mirades • El festival ofereix: - una quarantena de pel·lícules, - converses i activitats paral·leles, - propostes com Pantalla Tarracó, que converteix espais de la ciutat en sales de cinema, - sessions especials com “Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo”. • Es projectarà cinema emergent i també títols que han passat per festivals prestigiosos com Locarno o que apunten als Òscars. 5.3. Valoració institucional i futur del festival • La directora de producció, Eva Vallès, destaca: - 25 edicions ininterrompudes, - la voluntat de mirar cap al futur i continuar portant gent a les sales, - la idea que el cinema és també conèixer autors, directores i equips i viure l’ambient de festival. L’objectiu és “seguir lluitant-ho, seguir portant gent a les sales” i fer del festival un espai de trobada entre públic i creadors. • La consellera de Cultura, Sandra Ramos, remarca que: - el REC és un festival molt sòlid i consolidat a la ciutat, - té un públic molt fidel i ajuda a fer ciutat, - cal treballar encara més polítiques de cinema a Tarragona. • Entrades i abonaments es poden comprar a festivalrec.com i a les taquilles abans de cada sessió. 6. Política interna: suspensió de les eleccions de Junts per Catalunya a Tarragona • La sindicatura electoral interna de Junts per Catalunya suspèn els comicis per escollir la presidència local del partit a Tarragona. • Els comicis havien de tenir lloc entre ahir i aquesta tarda. • Motiu de la suspensió: s’han detectat incidències greus i vulneracions atribuïdes a una de les candidatures, que han generat desigualtat d’oportunitats en la campanya. • No hi ha de moment nova data per repetir el procés. 7. Medi ambient i ramaderia: plaga de porcs senglars i Pesta Porcina Africana 7.1. Mortaldat de senglars a Collserola i risc sanitari • Els Agents Rurals eleven fins a 50 el nombre de porcs senglars trobats morts dins del radi d’afectació de la Pesta Porcina a l’entorn de Collserola. • La setmana anterior s’havien detectat els dos primers casos. 7.2. Reclam d’Unió de Pagesos • El responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, Rosent Santiberi, demana: - una regulació estricta i control intensiu de la població de senglars, - reduir el que qualifica de plaga, tant per riscos sanitaris com per danys agrícoles. • Assenyala que l’excés de fauna comporta: - riscos per a la ramaderia (especialment pel porcí), - danys en conreus, - problemes de seguretat viària i incidents amb la ciutadania. 7.3. Mesures de bioseguretat i contenció • La presidenta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, Verònica Araunaveña, explica que: - al sector porcí hi ha mesures de bioseguretat molt extremes, - hi ha barreres de desinfecció i control de moviments d’animals i persones que dificulten l’entrada del virus a les explotacions. • Valora positivament la tasca dels equips de reforç i de la UME per contenir la població de senglars dins del radi afectat. Es confia que el conjunt de mesures permeti evitar l’entrada del virus a les granges porcines. 8. Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a Tarragona 8.1. Actes a la Rambla Nova i a la plaça de la Font • Tarragona se suma al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. • El programa comença a les 10.45 h a la Rambla Nova amb: - concentració i xaranga, - rebuda de les gegantes Frida i Flora. • Itinerari: tram central de la Rambla Nova, carrer Sant Agustí i final a la plaça de la Font, on es llegeix el manifest. 8.2. Missatge del manifest: “El talent no té límits” • Lema de la jornada: “El talent no té límits”. • Reivindicacions principals: - més oportunitats laborals per a persones amb discapacitat, - formació adaptada per aprendre i créixer, - trencar prejudicis i apostar per contractacions inclusives. • La lectura del manifest va a càrrec de representants de diverses entitats: ONCE, La Muntanyeta, Estela, Onada, Sant Rafael, Pas a Pas, entre d’altres. "Les persones amb discapacitat tenim talent. El talent no té límits, només cal creure i donar oportunitats." • Objectiu: avançar cap a una Tarragona més igualitària i equitativa, fent visible que la discapacitat no limita el talent. 9. Bloc d’esports 9.1. Futbol: Nàstic de Tarragona 9.1.1. Valoració de Mangel del tram final de primera volta • El migcampista del Nàstic de Tarragona, Miguel Ángel Prendes (Mangel), és el protagonista de la secció Sempre Nàstic. • Considera que el mes de desembre és clau per: - “donar un cop sobre la taula”, - aprofitar els tres partits que resten abans de tancar el 2025, - situar l’equip en places capdavanteres de Primera Federació. • Recorda que queden cinc partits per arribar a l’equador de la Lliga i que tres es jugaran abans d’acabar l’any. 9.1.2. Incidències de la temporada i marge de millora • Mangel subratlla que la temporada ha estat marcada per: - moltes expulsions, - penals en contra, - situacions estranyes com quedar-se amb nou jugadors a la jornada 3 davant el Sanluqueño. • Tot i no saber si tenen els punts que mereixen, destaca: - l’alt nivell de treball del grup, - la màxima exigència interna per assolir l’objectiu esportiu. • Valora el partit contra l’Hèrcules, fins a l’expulsió d’Àlex Jiménez, com un bon punt de partida per al model de joc que vol el tècnic Cristóbal Parralo: - ser protagonistes, - joc vertical, - pressió alta i asfixiant sobre el rival. “Ja es veuen coses, però se’n veuran moltes més... Som molt ambiciosos i tenim molt marge de millora.” 9.1.3. Rol personal de Mangel i partit a Sevilla • Mangel es mostra content al Nàstic, tot i que: - ha jugat tots els 14 partits de Lliga, - només un com a titular, - en la seva posició hi ha molta competència (Monti, Òscar Sanz, etc.). • Sobre el pròxim rival, el Sevilla Atlético: - el defineix com a filial amb gent jove, dinàmica i de qualitat, però amb manca d’experiència, - confia a aprofitar els errors propis d’un filial per anar-hi amb la idea clara de guanyar i sumar tres punts. • L’equip fa el darrer entrenament al migdia i després viatja a Sevilla, on quedarà concentrat per jugar demà a les 20.30 h aproximadament. • L’entrevista completa amb Mangel es pot escoltar al web de Tarragona Ràdio. 9.2. Voleibol: Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau 9.2.1. Inici molt complicat a la Superlliga • El Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau continua sense puntuar a la Superlliga. • Registre actual: - set derrotes consecutives, - 0 punts sumats, - balanç de 3 sets a favor i 21 en contra. • En l’últim partit, derrota a casa contra el Club Vòlei València per 0–3 amb parcials idèntics 21–25, 21–25, 21–25. • L’ambient al pavelló del barri és molt bo, però els rivals decanten els sets en moments claus. 9.2.2. Lectura del tècnic i del vestidor • L’entrenador Vlado Stevanovski considera que: - l’equip competeix bé fins a mitjan i final de set, - després arriben errades inoportunes que decideixen el marcador, - els partits són un “copiar i enganxar” d’altres encontres (com el de Melilla). “Sembla que estem a prop, però no arribem a tancar un partit.” • El jugador Mateo Marzi parla de “sabor agre-dolç”: - reconeix que el rival era dur, però l’equip havia mostrat bon nivell sobretot al principi dels sets, - admet que hi ha caigudes de joc per errors propis. • Tot i la mala ratxa, el vestidor es manté confiat en revertir la situació i assenyala el partit de dissabte a Benidorm com una oportunitat clau: - el Club Vòlei Benidorm és un rival directe per la zona baixa, - el partit es jugarà a les 17.00 h. 9.3. Futbol territorial: Segona Catalana (Grup 6) • El Grup 6 de Segona Catalana atura la competició aquest cap de setmana. • Tot i l’aturada, els equips tarragonins segueixen entrenant per mantenir els objectius de la temporada. 9.3.1. Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau • L’Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau encadena: - tres partits seguits sense perdre, - amb dues victòries incloses. • Es troba en novena posició, amb un coixí de tres punts sobre el descens. • El proper partit serà al camp del Roda de Berà. 9.3.2. Cultural Torreforta • La Cultural Torreforta trenca una ratxa de cinc partits sense sumar els tres punts, guanyant el Montblanc en la darrera jornada. • El tècnic Gregorio Navas explica que la classificació és molt ajustada: - l’equip que aconsegueix dues victòries consecutives es pot enganxar a la zona mitjana. • La pròxima jornada la Cultural Torreforta visitarà el Remolins-Bítem. 10. Publicitat i mencions destacades Al llarg del programa s’inclouen falques publicitàries i mencions a: • Port de Tarragona: activitats de Nadal al Moll de Costa, amb llums, espectacles, tallers i propostes familiars. • REC Festival: record de dates (3 al 8 de desembre) i activitats com Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo i Pantalla Tarracó. • Diputació de Tarragona: Pla Impuls DIPTA, per reduir burocràcia als ajuntaments i impulsar projectes. • Obramat: magatzem per a professionals de la construcció i reforma. Conclusió L’episodi ofereix una panoràmica àmplia de l’actualitat de Tarragona i el seu entorn: • En l’àmbit d’emergències i seguretat, destaca l’incident químic controlat i la lluita dels bombers voluntaris per un reconeixement laboral just. • En el pla social, la recuperació de la Torre Forta com a equipament de suport a infants vulnerables i la celebració del Dia de les Persones amb Discapacitat reforcen el focus en la inclusió i la cohesió. • En habitatge i polítiques públiques, el cas dels pisos d’Adif posa sobre la taula el debat sobre l’aprofitament del patrimoni públic en plena crisi residencial. • La cultura pren protagonisme amb el REC com a gran aparador de cinema emergent. • Finalment, el bloc d’esports recull el moment clau del Nàstic, les dificultats del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau a la Superlliga i la lluita dels clubs de Segona Catalana per consolidar els seus objectius a mig camí de la temporada.

Serveis Informatius 7H del 4/12/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 62

Introducció i to de l’episodi • Programa 62 de Raülin amb Salsa a Tarragona Ràdio, amb to molt distès i humorístic. • Presentadors: Raül i Sílvia, amb el col·laborador Pau Palau i el convidat Àlvaro Solà Pérez. • Emissió el 3 de desembre, data carregada d’efemèrides i celebracions. El dia 3 de desembre: efemèrides i dies internacionals Calendari “hiperactiu” • Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat: fil conductor de tot l’episodi. • Es parla de la discapacitat com a motor, esforç, dignitat, creativitat i capacitat de reinventar-se. • L’equip subratlla que la diversitat no només es respecta, sinó que es celebra. Altres dies i efemèrides • Dia internacional del metge: broma constant amb la relació del Pau amb metges i especialistes. • Dia del cinema en 3D: comentaris sobre Avatar i el sobrecost de les entrades, dificultats de veure’n amb ulleres. • Dia mundial del no-ús dels plaguicides: comentaris sobre insectes i fòbies (cucaraches, “bèsties de foc” de festes com Santa Tecla). • Dia europeu de la síndrome de Marfan: menció a la necessitat de visibilitat, recerca i consciència. • Dia Internacional de l’Eusquera: salutacions, paraules en euskera i humor amb referències culinàries i futbolístiques. • Repàs històric de fets del 3 de desembre: - Primer trasplantament de cor (1967). - Bombardeig d’Espartero a Barcelona (1842). - Naixement de la Institució Catalana d’Història Natural (1899). - Desastre químic de Bhopal (1984). - Naixements de figures com Joseph Conrad, Nino Rota, Jean-Luc Godard, Anna Freud, entre d’altres. Presentació del convidat: Àlvaro Solà Pérez Qui és l’Àlvaro? • 31 anys, vital, pragmàtic i amb una filosofia molt clara: viure amb alegria és un dret. • Persona amb diversitat funcional que ha convertit l’experiència pròpia en activisme. • Autor del projecte “Plantar cara, el diari de la discapacitat”. • Escriu articles i fa entrevistes per “sacsejar consciències”. • Formació i feina: - Auxiliar d’infermeria. - Integrador social. - Tècnic d’atenció a la dependència. - Funcionari de la Generalitat de Catalunya. "Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món." Debat sobre el llenguatge de la discapacitat • L’Àlvaro qüestiona la denominació oficial i proposa “persones amb capacitats diverses”. • Recorden l’evolució de termes: subnormal, minusvàlid, disminuït, discapacitat, diversitat funcional… • Es menciona el canvi recent a la Constitució Espanyola substituint “disminuït” per “discapacitat”. • Reflexió clau: no n’hi ha prou amb canviar la paraula, s’ha d’actualitzar el que hi ha al darrere (drets, recursos, actituds socials). TDAH: experiència personal i metàfores Com viu l’Àlvaro el TDAH? • L’Àlvaro té TDAH i en parla obertament. • No ho concep com una “minusvàlua” sinó com: - Repte. - Tresor. - Oportunitat per superar límits socials i personals. • Metàfores que utilitza: - “Una muntanya russa emocional” on no sempre sap si és a dalt, a baix o al mig. - Com tenir 37 pestanyes obertes en un navegador i necessitar molta memòria RAM. Vida quotidiana amb TDAH • Molta activitat i hiperactivitat: parlar amb moltes persones en un matí, embolics de noms i records. • Necessitat de medicació (dues preses al dia) per gestionar l’atenció i el ritme. • Fa servir la música (p.ex. Xarango) per concentrar-se i focalitzar quan escriu o prepara entrevistes. Activisme, entrevistes i xarxa de contactes Projecte “Plantar cara” • L’Àlvaro fa anys que escriu articles i, des de fa aproximadament un any, entrevista persones vinculades a la discapacitat i la superació. • Porta més de 30 entrevistes publicades i en té moltes més pendents. Perfils que ha entrevistat • Ha contactat i entrevistat sis ex-presidents / presidents de la Generalitat de Catalunya (Montilla, Mas, Torra, Puigdemont, Aragonès, Illa) – menys Maragall i Pujol, per motius de salut o manca de resposta. • Altres noms esmentats: - Juan Carlos Unzué. - Àlex Roca. - Teresa Perales (referent que li agradaria entrevistar). - Referències a altres activistes i professionals, com Miguel González, l’Oliver, etc. • També explica anècdotes de com aconsegueix contactes, sovint per correu i amb la col·laboració de tercers. Objectiu de l’activisme • Vol visibilitzar que la discapacitat: - No va d’ideologies ni de partits polítics. - “Va de persones i del seu benestar.” • Defensa que cal fer xarxa entre entitats del territori (inclosa Tarragona), perquè moltes ni tan sols es coneixen entre elles. • Esmenta el Pacte Nacional per la Discapacitat a Catalunya com un avenç important, però insisteix que cal desplegar-lo i coordinar-lo millor. Discapacitat, dignitat i empatia Dignitat i soledat • L’Àlvaro comenta que veu molta gent pobra, trista i sola. • Exemple: la seva mare és voluntària al Telèfon de l’Esperança i rep moltes trucades de persones que se senten soles. • Importància de cuidar també qui cuida (com la seva mare), per no quedar-se impregnats només del “mal rotllo”. Com veu la societat la discapacitat • Encara hi ha molt prejudici i desconeixement. • Haters i comentaris ofensius, com el cas d’un comentari a una entrevista on deien que un polític era “la primera discapacitat de la història”. • L’Àlvaro respon amb fermesa però educació, recordant que: "La discapacitat no va d’ideologies, ni de política, ni de partits; va de persones." Acceptació, etiqueta i tracte • Debat profund amb el Pau sobre llenguatge vs tracte real: - El Pau defensa que passar de “disminuït” a “discapacitat” és un canvi important. - L’Àlvaro respon que el més rellevant és com et tracten i què es fa en el fons, més que l’etiqueta sola. • Frase clau repetida per l’Àlvaro: "La discapacitat no ens fa ni millors ni pitjors persones; ens fa persones." Empatia i “persones especials” • El Pau reivindica la necessitat de ser empàtics i que la societat ho sigui també amb ell. • Debat sobre si s’ha de “donar sense esperar res a canvi” o si és legítim demanar reciprocitat. • El terme “persones especials” genera discrepància: - El Pau el fa servir. - L’Àlvaro rebutja l’etiqueta “especial” aplicada només a persones amb discapacitat; considera que tothom és especial d’alguna manera i que l’etiqueta pot ser paternalista. Pau Palau: secció sobre discapacitat i vida quotidiana Reivindicació del Pau • El Pau, també amb discapacitat, aprofita la seva secció per parlar de: - La possibilitat que qualsevol persona pugui adquirir una discapacitat de cop (accidents, malalties). - La necessitat de conscienciar i ser més empàtics. - El paper de les administracions: haurien de fer més aportacions, col·laboracions i campanyes. - Importància que les empreses contractin més persones amb capacitats diverses i que la vida pública sigui més representativa. On som i què falta • Coincideixen que la situació ha millorat respecte al passat, però falta molta feina en: - Inclusió laboral. - Canvi de mentalitats («les viejas escuelas encara pesen»). - Educació i normalització des de petits. Història personal del Pau • Tenen un intercanvi sobre empatia i autoestima. • Es remarca que el Pau ja és especial com a persona, independentment de la discapacitat. • Conversa molt franca, amb humor i moments de tensió suau, que ajuda a humanitzar el debat. Història personal de superació de l’Àlvaro Diagnòstic i pronòstics equivocats • De petit, la mare de l’Àlvaro va detectar que passava alguna cosa (TDAH) i no li van fer cas. • Li van dir literalment que: - Ella estava “boja”. - El nen acabaria sent un “animalito” que aniria del llit al sofà i acabaria en un centre ocupacional. • La mare va lluitar molt: va invertir temps, diners i energia perquè estudiés i tingués oportunitats. Trajectòria acadèmica i professional • Ha aconseguit: - L’ESO. - Tres cicles formatius. - Inici d’estudis de Periodisme a la UOC (aturats per la pandèmia, però considera que no li cal el títol per fer la seva feina actual). • Ha treballat a Brico Depôt abans d’entrar a l’administració. • Actualment és funcionari: - Va aprovar oposicions específiques per a persones amb discapacitat intel·lectual. - Va quedar segon de tota Catalunya i va poder escollir plaça. Treball com a funcionari • Descriu la feina amb orgull i desmunta el tòpic del funcionari “vividor”. • Té molt bon ambient a la feina; els companys el coneixen pels seus projectes mediàtics. • Explica anècdotes quotidianes: - Convida els companys a xurros (sense xocolata, per pressupost). - Situacions còmiques, com gent que confon la seva oficina amb una comissaria. Vida, cultura pop i humor Referències culturals • Cinema: Rec, Fast & Furious, Avatar, The Greatest Showman, El Rey León, Doraemon, Shin-chan. • Música: cançó “This is me” de The Greatest Showman com a himne de la diferència i la diversitat. • Tele i mitjans: referències a programes de cuina, Joc de Cartes, periodisme local, etc. Humor com a eina • Tot l’episodi està ple de jocs de paraules, acudits i autoironia. • El to humorístic serveix per: - Fer més properes realitats dures (diagnòstics, pronòstics mèdics, soledat, discriminació). - Rebaixar tensions en debats delicats (etiquetes, llenguatge, política). - Transmetre que també es pot lluitar rient. Missatges finals i idea central Missatges clau que deixa l’Àlvaro • Plantar cara: a les dificultats personals i als límits que posa la societat. • Alegria com a dret: viure amb alegria no és un luxe, és una manera de reivindicar dignitat. • Normalització: la discapacitat és una característica més (com l’alçada o el color d’ulls), no el centre de la identitat. • No idealitzar ni menysprear: - No som “pobres” ni “herois” per defecte. - No som millors ni pitjors; som persones. Tancament del programa • El Raül resumeix que cal: - Prendre la vida amb optimisme, bon humor i alegria. - Seguir donant visibilitat a les capacitats diverses. - Contagiar entusiasme i ganes de fer coses. • Agraeixen la presència de l’Àlvaro Solà i del col·laborador Pau Palau. • Es convida l’audiència a seguir-los a xarxes i a continuar amb aquesta mirada més empàtica i alegre cap a la diversitat. Idees força resumides • L’episodi gira entorn del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i aprofundeix en el TDAH i la diversitat funcional a través del testimoni de l’Àlvaro. • Es qüestionen les etiquetes i es reivindica parlar de capacitats diverses, centrant-se en les potencialitats i no en les mancances. • Es posa en valor la lluita de les famílies, l’esforç personal, la formació i l’accés a feines dignes com a eixos d’inclusió real. • Humor, cultura pop i experiències personals serveixen per normalitzar i trencar estereotips sobre la discapacitat. • Missatge final: plantar cara, viure amb alegria i entendre la discapacitat com una part més de la condició humana.

#42 - Especial REC: joves, òperes primes i futur del cinema

Context i arrencada de l’especial No Som Ningú fa un programa especial des de davant del Teatre Tarragona amb motiu de la inauguració de la 25a edició del Festival de Cinema REC. L’equip combina to informal i molt d’humor amb entrevistes a convidats, joves programadors i responsables del festival. "Som uns lluitadors… 25 edicions ininterrompudes" L’episodi se centra en: • La programació del REC (òperes primes, projeccions especials i passis singulars) • El talent local i jove (joves programadors, curtmetratges i creadors tarragonins) • El procés creatiu tècnic (música, so i muntatge d’un documental) • El paper de la cultura i les sales de cinema a Tarragona 1. Ambient pre-inauguració i presentació de l’equip Equip del programa i nervis previs • L’equip de No Som Ningú (Adrià, Maria, els dos Paus) s’ubica a l’exterior del Teatre Tarragona, passant fred però amb moltes ganes. • Es descriu l’ambient: dins, silenci cerimoniós i fotos; fora, xerrada distesa i gent fent-se selfies amb el cartell il·luminat del REC. Objectiu del programa • Explicar què oferirà el festival: òperes primes, sessions de talent local, projeccions especials. • Cada membre porta un top 3 de pel·lícules que considera imprescindibles. • Fan broma amb la “dieta especial” per aguantar molts dies de projeccions i poc son. 2. Talent local i joves programadors Sessió de talent local • En paral·lel al programa s’està acabant la sessió del talent local, on es projecten curts de creadors de la ciutat. • L’Adrià i la Maria (com a joves programadors) destaquen el nivell excepcional de l’edició. • Es recomana seguir les xarxes del REC per recuperar alguns curts. Curts destacats • Es mencionen títols que han enamorat l’equip, com “Tàvic” i “Abril”, descrits com a peces que cal veure sí o sí. • Les joves programadores entrevistades més endavant també destaquen: - Cocohaku per l’impacte artístic i visual. - La Fama pel seu humor i to lleuger. - Tàvic per la capacitat immersiva a gran pantalla. 3. Recomanacions del REC: top 3 i pel·lícules esperades Top 3 de la Maria • “Nouvelle Vague” (pel·lícula de Richard Linklater): - Biòpic sobre el moviment de la Nouvelle Vague centrat en figures com Jean-Luc Godard i François Truffaut. - Cinema “francès, en blanc i negre, gent fumant”, que l’equip defineix en to de broma com a “cinema de bo”. Top 3 del Pau Corbalan • “Les Baronesas” (confosa inicialment amb “Les Vespes”): - Història d’una dona marroquina que descobreix la doble vida del marit. - Inclou elements de Hamlet i revolta personal. • “Useful Ghost”: - Comèdia negra sobre un fantasma atrapat en una aspiradora. - Es converteix en running gag de l’episodi com “la pel·li de l’aspiradora útil”. Pel·lícules que volen veure els joves programadors Les joves programadores i el jove programador que surten de la sessió de curts destaquen: • “Useful Ghost”: projecció molt demandada, amb entrades exhaurides; demanen al REC que obri més sessions. • Una pel·lícula amb gossos i Alexander Skarsgård (no recorden el títol exacte). • Una proposta d’animació anomenada “Arco”, programada en horari “dolent” (d’hora de migdiada). • Una pel·lícula coreana d’un actor de Jocs del Calamar i dirigida per l’autor d’“Oldboy”, recomanada com a cinema d’acció intens. 4. Entrevista a Adrià Guixens i el curt “Kokuhaku” Introducció al curt • Adrià Guixens és entrevistat com a director del curt Kokuhaku (“Confessió” en japonès), peça destacada de la sessió de talent local. • Els joves programadors el van seleccionar unànimement per la seva potència visual i risc formal. Origen de la història • Adrià és tarragoní, però el curt s’inspira en l’univers japonès que ha mamprès de l’ànime i el manga. • L’actor protagonista, amic seu, li proposa explicar en forma de ficció la seva experiència personal: - Fill de pare japonès i mare espanyola. - Procés difícil de trobar i comunicar la seva identitat queer a la família. - Pes de la tradició confuciana patriarcal que “talla les ales”. Eleccions formals i llenguatge visual • El curt se situa en el món del teatre, i el director opta per un to molt artificiós visualment, amb: - Flashbacks de la vida del protagonista. - Escenes al camerino i una entrevista en present. - Seqüències de dansa que representen diferents capítols vitals. - Pincellades de passat també per al personatge de l’entrevistadora. • L’objectiu és compensar un guió ple de text i verborrea amb una capa visual molt forta per evitar l’avorriment i reforçar l’emoció. Procés de producció i muntatge • El curt es va concebre ja des de guió amb un muntatge molt precís i planificat, cosa que va facilitar molt la postproducció. • Poc temps de rodatge: sovint només 1–2 preses per pla; la clau va ser una bona preproducció i assajos previs amb els actors. • El muntador considera que és “el curt més fàcil” que ha muntat per Adrià pel nivell de detall ja escrit. Distribució i futur del projecte • Kokuhaku porta un any de recorregut en festivals i s’acosta al final del circuit. • Probable arribada a Filmin en un termini aproximat de mig any, seguint la línia dels altres curts del director. • Els oients poden seguir el projecte i novetats a Instagram: adrià.guixens. Primer llargmetratge: “Longchuan, el manantial del dragón” • Adrià presenta també el seu primer llargmetratge en desenvolupament, que participa al primer test d’indústria del REC: - Mescla de documental i ficció. - Protagonista: Jun Jisun, noi català d’origen xinès, criat a Tarragona. - Trama: retorn a la Xina després de 30 anys per retrobar l’àvia i rescatar els orígens culturals i identitaris. - Eix temàtic: no ser només xinès ni només català, i buscar el lloc propi. • Es farà un screening test amb públic, que podrà donar feedback sobre narrativa i comprensió, ajudant a polir el muntatge final. 5. “El canto de las manos”: música, so i muntatge d’un documental Equip tècnic entrevistat Arriba un segon bloc més tècnic amb tres membres d’una pel·lícula que s’estrenarà al REC: • Jan Saura – muntador. • Roger Navarro – responsable de so (rodatge i postproducció). • Nascui Linares – compositor de la banda sonora. La pel·lícula es titula “El canto de las manos” i gira entorn del director d’orquestra Gustavo Dudamel. Argument del documental • Dudamel viatja a Veneçuela per dirigir l’òpera “Fidelio” (de Beethoven) amb intèrprets de llengua de signes. • És la primera vegada que es fa una òpera sencera en llengua de signes al país. • Segueix el procés de càsting, assajos i estrena a través de tres protagonistes sords: Jennifer, Gabriel i José. • S’estableix un paral·lel emotiu amb Beethoven, que quan acaba Fidelio ja era sord i no podia sentir la seva pròpia obra. La música: composició a distància • Nascui Linares rep del mateix Dudamel quatre notes bàsiques que serveixen de fonament per a tota la partitura. • Explica que això no és habitual: normalment el director no intervé tan directament en la composició. • La música es compon a Barcelona, però s’enregistra amb músics excel·lents del Sistema d’Orquestres de Veneçuela. • Reptes: - Coordinació a distància, intercanvi constant de pistes i materials. - Acceptar i treballar amb els enregistraments rebuts “amb orelles una mica sordes”, confiant en l’equip local. • Assenyala el final de la pel·lícula com el moment on “la música floreix” i on vol que el públic hi pari especial atenció. El so: empatia amb la sordesa • Roger Navarro defineix el paper del sonidista: - Gravar el so al rodatge (diàlegs, ambients, sons concrets). - Fer el muntatge i la postproducció sonora per convertir-ho en l’experiència final de sala. • El principal repte creatiu: empatitzar amb el punt d’escolta dels protagonistes sords. - El disseny sonor intenta acostar-se a com ells perceben el món. - S’integra amb la música i el muntatge per reforçar el punt de vista dels intèrprets de llengua de signes. El muntatge: 500–600 hores de material • Jan Saura compara la feina del muntador amb resoldre un puzle d’un milió de peces. • Repte principal: - Tenien entre 500 i 600 hores de material. - Molt d’aquest material era en llengua de signes, que el muntador no entén. - Cada seqüència havia de ser interpretada i traduïda abans de poder-la muntar, fent el procés molt més lent i complex. • Explica que en documental “la pel·lícula s’escriu a la sala de muntatge”, on es decideix quina història s’explica i com. Estrena i recorregut • “El canto de las manos” s’estrena a sales de tot l’Estat el 12 de desembre. • Més endavant probablement arribarà a plataformes, però l’equip insisteix que és una pel·lícula per gaudir en pantalla gran i en comunitat. 6. Institucions, cultura i futur del cinema a Tarragona Entrevista a Sandra Ramos (Ajuntament de Tarragona) • Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, destaca la importància del REC dins l’ecosistema cultural de la ciutat. • Subratlla que enguany “tot fa 25 anys” i que el festival està molt consolidat, amb públic fidel i capacitat de fer ciutat. Maria Valverde i nous talents • Es posa en valor que el REC permet descobrir directors i directores emergents. • Es menciona l’estrena de la pel·lícula dirigida per María Valverde, actriu molt coneguda que debuta com a directora. • Ramos recorda amb especial estima la pel·lícula “Madrid 1987” (David Trueba), co-protagonitzada per Valverde i José Sacristán. Espais culturals i drets culturals • El festival aprofita espais de la ciutat no habituals per al cinema, trencant la idea que la cultura s’ha de limitar a: - Teatres, cinemes, museus o biblioteques. • Això connecta amb el pla estratègic de cultura de l’Ajuntament, que defensa: - Obrir qualsevol espai a l’expressió artística. - Fer sortir la cultura al carrer i als barris. - Entendre la cultura com un dret cultural i no només com un producte de consum. Crisis de les sales i iniciatives públiques • En resposta a si caldrien sales públiques, Ramos destaca iniciatives municipals que ja hi apunten: Cinema d’estiu a les platges (cinema més d’autor). Cicle Cinestrelles al Parc del Francolí i a l’Anella Mediterrània, amb pel·lícules familiars i juvenils. Cicle “Elles filmen”, dedicat a dones del sector cinematogràfic (direcció, guió, producció, muntatge, direcció de fotografia, etc.). • El valor afegit d’aquestes activitats: - No és només “veure una pel·lícula”, sinó conversar amb les creadores i entendre el seu procés. - Recuperar l’experiència col·lectiva del cinema: emocionar-se, aplaudir i compartir la projecció. Experiència compartida vs plataformes • Es constata que avui dia gairebé tot el catàleg es pot veure des del sofà a través de plataformes. • Tot i això, Ramos defensa que l’experiència de sala i de festival és insubstituïble. • Esmenta espais com el Fenòmena de Barcelona, que han recuperat projeccions de clàssics com Regreso al Futuro o La Guerra de les Galàxies per reviure-les col·lectivament. Pel·lícules del REC que li interessen • Ramos confessa que li atrau molt la “projecció secreta”, però enguany és de terror i no hi anirà perquè no li agrada passar por. • Cita “Batgirl” i altres títols de la secció Diners contínues com a propostes especialment interessants pel que ha vist a les sinopsis, tot i recordar que al cinema els tràilers poden ser enganyosos. 7. La veu del festival: entrevista a Eva Vallès (direcció del REC) Balanç dels 25 anys • Eva Vallès, codirectora/directora executiva del REC, entra a pocs minuts de la inauguració oficial. • Assenyala que les setmanes prèvies són les més dures (tancar còpies, logística, convidats), però que la inauguració ja és “una festa”. • Sobre els 25 anys: - 25 edicions ininterrompudes: ni una sola pausa. - Se’n senten molt orgullosos, però mirant sempre cap al futur. - Reivindiquen ser “uns lluitadors” en un context complicat per a les sales. Missió del festival • El REC vol sobretot: - Portar gent a les sales. - Fer entendre que el cinema no és només “anar a una sala fosca”, sinó conèixer autors, autores i equips. - Crear un ambient de festival: trobades, xerrades, projeccions, indústria. • Vallès convida a tothom a venir i gaudir d’aquests dies a Tarragona i a fer-se seu el festival. 8. Tancament, promocions i humor intern Promoció d’activitats concretes • Pau Melero remarca una cita: la projecció de “Llueve sobre Babel” al REC a Sal, amb dinamització i humor per part de l’equip del programa. • Anima el públic a seguir les xarxes per confirmar horaris i lloc. Comiat del programa • L’equip es comiada agraint l’escolta i la presència del públic que s’ha quedat tota l’estona davant del Teatre Tarragona. • Es tanquen amb el lema clàssic del programa i un crit compartit: “Que visqui el cinema i que visqui Tarragona.” • Recorden que No Som Ningú és un podcast de Tarragona Ràdio i que s’emet cada dimarts a les 21 h en directe. 9. Temes principals tractats Festival REC i programació • Funcionament del REC com a festival d’òperes primes i descobridor de futurs grans directors. • Importància de la sessió de talent local i dels joves programadors. • Presentació i recomanacions de pel·lícules destacades (Nouvelle Vague, Useful Ghost, Les Baronesas, projecció secreta, Batgirl, etc.). Procés creatiu i tècnic en cinema • Direcció de curtmetratges amb fort component visual i temàtica identitària (Kokuhaku). • Desenvolupament d’un llargmetratge híbrid sobre identitat xinesa-catalana (Longchuan). • Tasca del compositor, muntador i sonidista en un documental musical i sobre llengua de signes (El canto de las manos). • Reptes específics: muntatge amb centenars d’hores de material signat, composició i enregistrament musical internacional. Cultura, ciutat i públic • Paper del REC i de Tarragona Ràdio en el teixit cultural de Tarragona. • Polítiques culturals de l’Ajuntament de Tarragona: pla estratègic de cultura, cicles com Elles filmen, cinema d’estiu, Cinestrelles. • Reflexió sobre la crisi de les sales tradicionals i l’auge de les plataformes, i defensa de l’experiència col·lectiva del cinema i dels festivals. Conclusió Aquest episodi especial funciona com una porta d’entrada al Festival REC: combina entusiasme cinèfil, visibilitat al talent local i jove, exploració del treball tècnic i artístic darrere de les pel·lícules i reflexió sobre el paper del cinema en la vida cultural de Tarragona. El to és proper i humorístic, però els continguts ofereixen una mirada rica sobre com es construeix i es defensa un festival de cinema de 25 edicions en un context canviant.

Actualitat social i cultural i especial diversitat

Panorama general del contingut El text combina actualitat informativa de Tarragona amb un tram de magazín radiofònic d’humor i entrevistes, centrat sobretot en la diversitat funcional i en diverses efemèrides del 3 de desembre. 1. Serveis socials i infància a Tarragona Reobertura de La Torre Forta com a seu del Servei d’Intervenció Socioeducativa de Ponent, gestionat per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. El servei treballa amb menors en situació de risc i les seves famílies. S’han fet obres d’adequació des del febrer: Planta baixa: espai diàfan i polivalent. Primera i segona planta: destinades a atenció a les famílies. Exterior: bancs i taules per a les persones usuàries mentre el centre estigui obert. L’alcalde Rubén Viñuales destaca que és un pas ferm en el compromís de l’Ajuntament de Tarragona i l’IMSS amb la protecció i benestar d’infants i adolescents. 2. Protesta dels bombers voluntaris Bombers voluntaris del Parc de Tarragona i de les Terres de l’Ebre es concentren davant dels jutjats de Tarragona. Presenten una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. El col·lectiu Bombers precaris en lluita denuncia: Condicions laborals i de material molt precàries. Fan la mateixa feina que els bombers professionals, sota el mateix comandament. Control per aplicació mòbil, hores mínimes exigides i remuneració de 10 € bruts l’hora d’intervenció. Frases destacades: "On és el voluntariat en tot això? Som els bombers riders de l'administració, bombers low cost." "Quan ens posem el vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant." Es denuncia un possible frau de llei: Fins a un 50 % del servei podria recaure en bombers voluntaris. Tenen mateixa formació, funcions, obligacions i riscos, però sense contracte ni alta a la Seguretat Social. Reclamen equiparació i reconeixement com a treballadors. 3. El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona inaugura una edició especial pels 25 anys. Gala inaugural: Se celebra al Teatre Tarragona. Presentada en col·laboració amb Tarragona Ràdio. Inclou intèrpret de llengua de signes catalana i subtitulació adaptada en català, reforçant el compromís amb els drets culturals i l’accessibilitat. Es projecta El canto de las manos, debut en la direcció de l’actriu María Valverde, amb presència del compositor Nascuy Linares, que explicarà el procés creatiu i el paper de la música al film. Eva Vallès, directora executiva del REC, subratlla que: Es celebra el passat (25 anys) però es mira cap al futur. L’objectiu és expandir el festival per la ciutat i consolidar espais com: Teatre Tarragona (inauguració i cloenda). Antiga Audiència, a la plaça del Pallol, com a seu central. Teatret del Serrallo, amb les sessions vermut. Programació destacada: Father, Mother, Sister, Brother de Jim Jarmusch, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia, amb Adam Driver, Cate Blanchett i Tom Waits. La gràcia de Paolo Sorrentino. 4. Previsions turístiques al pont de la Constitució Hotels i restaurants de la demarcació de Tarragona afronten el pont de la Constitució amb optimisme. Es preveu una ocupació similar als darrers anys, amb una perspectiva positiva per al sector turístic i la restauració. 5. Inici del programa “Raulina en salsa” Comença el programa número 62 de “Raulina en salsa”, de to humorístic i distès. Presentadors i col·laboradors juguen amb bromes internes sobre: Horaris del programa. El col·laborador Pau, que arriba abans d’hora per compensar un retard anterior. Referències a pel·lícules (Rec, Avatar, The Greatest Showman), i acudits sobre cinema en 3D. El programa es presenta com un espai ple d’alegria, humor i “salsa picant”, amb complicitat entre els participants. 6. Efemèrides i dies internacionals (3 de desembre) El programa aprofita el 3 de desembre per repassar un calendari molt carregat de commemoracions: 6.1 Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Es remarca com el punt central del dia. Missatge clau: la diversitat no és un problema, sinó un motor: És esforç, dignitat, creativitat, humor. És capacitat de reinventar-se. Es destaca que al programa hi ha dues persones (convidat i col·laborador) que exemplifiquen aquesta diversitat, la fan visible i la converteixen en inspiració. 6.2 Altres dies i commemoracions Dia Internacional del Metge, aprofitat per fer bromes sobre la relació del Pau amb els metges i les visites constants a especialistes. Dia Internacional del Cinema en 3D: Referències a Avatar i a haver de pagar més per veure efectes 3D. Comentaris sobre portar ulleres i la comoditat al cinema. Dia Mundial del No-Ús dels Pesticides, presentat com una "festa gran pels insectes". Dia europeu de la síndrome de Marfan, amb èmfasi en la visibilitat, recerca i consciència sobre aquesta malaltia. Dia Internacional de l’Eusquera, amb salutacions i paraules en eusquera introduïdes amb to humorístic. 6.3 Apunts històrics i aniversaris Recordatori d’esdeveniments històrics: 1967: primer trasplantament de cor. 1842: bombardeig de Barcelona per Espartero. 1899: naixement de la Institució Catalana d’Història Natural. 1984: desastre químic de Bhopal. Naixements de personalitats rellevants (esmentats de forma ràpida i humorística): Joseph Conrad, Nino Rota, Jean-Luc Godard, Anna Freud, Amanda Seyfried, entre d’altres. Tot plegat es presenta com un “dia multitask”, ple de reivindicació històrica, ciència, cinema i llengua. 7. Humor, llengua i dinàmiques del programa El to del programa és informal, irònic i molt àgil, amb: Jocs de paraules. Referències a guionistes imaginaris, umpa-lumpes i minions que “fan el guió”. Acudits recurrents al voltant d’insectes, bèsties de foc de festes populars i pors personals. Es fan comentaris sobre la Santa Tecla (anomenada col·loquialment “Santa Tegra”) i el rebuig del Pau a les bèsties de foc, combinant folklore festiu i humor. 8. Introducció del convidat i connexió amb la diversitat S’introdueix la cançó This is Me de The Greatest Showman com a himne de la diferència i l’autoacceptació: Representa persones amb diversitat, altres habilitats, diferències físiques o personals. Es reforça la idea que tots som diferents en algun aspecte. Presentació del convidat: Àlvaro Solà Pérez, 31 anys. Descrit com a vital, pragmàtic i convençut que viure amb alegria és un dret. Conviu amb diversitat funcional des de sempre. Ha convertit la seva experiència en activisme, fent visibles les realitats de la diversitat. 9. Eixos temàtics de fons Al marge de l’humor i la varietat, el text articula diversos eixos de fons: Compromís social i institucional: Reobertura de la Torre Forta per a infants en risc i famílies. Reivindicacions laborals dels bombers voluntaris. Cultura i accessibilitat: El REC com a espai de cinema internacional amb voluntat d’accessibilitat universal i descentralització per la ciutat. Diversitat i drets: Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Testimoni vital i activista de l’Àlvaro Solà Pérez. Humor com a eina de comunicació: El programa integra reivindicació, informació i entreteniment, amb un to positiu i proper. En conjunt, el contingut barreja notícia local, denúncia social, agenda cultural i entreteniment, amb una atenció especial a la diversitat funcional i als drets socials i culturals a Tarragona i el seu entorn.