Ràdio veïnal (favt) del 21/11/2025

La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.

La Circular - La Biblioteca de les Coses obre amb una festa un espai també al centre de Tarragona

Autoconsum fotovoltaic i gestor municipal

Resum general La sessió recull el debat i aprovació d’una moció d’Esquerra Republicana de Catalunya per impulsar l’autoconsum fotovoltaic compartit a Tarragona i crear la figura del gestor municipal d’autoconsum. Es posa l’accent en la dimensió social i política de l’energia, el paper de l’Ajuntament i el xoc de visions sobre el model energètic (renovables vs. nuclear). 1. Presentació de la moció 1.1. Objectiu polític i social El conseller Ferrer presenta una moció que vol situar Tarragona al capdavant de la transició energètica, concretament en el camp més social: compartir l’energia. • Es defensa que l’energia no és només tecnologia o burocràcia, sinó una qüestió política i social. "És decidir si l'energia serveix per millorar la vida de la gent o per perpetuar desigualtats." • Es planteja la transició energètica com una oportunitat per: - Fer una ciutat més justa - Augmentar la resiliència - Guanyar autosuficiència energètica • Es reivindica una mirada clarament d’esquerres: posar l’energia al servei del bé comú i evitar que sigui un privilegi. 1.2. Context local i necessitat d’un nou impuls • A Tarragona ja s'han impulsat instal·lacions fotovoltaiques i una gestió energètica més moderna. • Però amb la desaparició de subvencions, el ritme de noves instal·lacions ha caigut de manera significativa. • Es considera que la nova normativa estatal sobre autoconsum (encara pendent d’aprovació) permetrà fer un salt endavant, i que Tarragona pot: - Ser pionera - Innovar - Avançar-se a altres ciutats en autoconsum compartit 2. La figura del gestor municipal d’autoconsum 2.1. Què és i per a què serveix Es proposa crear la figura del gestor municipal d’autoconsum, prevista a la nova normativa estatal: • Funcions principals: - Identificar cobertes i espais amb potencial fotovoltaic - Impulsar projectes d’autoconsum compartit entre equipaments municipals i veïnat - Gestionar coeficients de repartiment, excedents i tramitacions - Detectar i aprofitar oportunitats de finançament • Objectiu final: convertir la generació renovable en un veritable retorn social. • El gestor també ha d’acompanyar famílies, empreses i entitats en el procés de compartir energia: "Això és política pública, és servei públic." 2.2. Dimensió política i de governança • Es critica que, en molts casos, la transició energètica s’ha enfocat com un negoci privat: - Grans empreses que volen capturar subvencions - Intermediaris que busquen beneficis econòmics gestionant projectes - Models que privatitzen un retorn que hauria de ser social • Es defensa una visió de la transició energètica com a eina de democratització, proximitat i benestar col·lectiu. • Es reclama que l’Ajuntament lideri aquesta transformació, per evitar que quedi "en mans dels de sempre". 3. Contingut concret dels acords de la moció La moció inclou diversos acords operatius, que Ferrer llegeix al plenari: • Analitzar i aprofitar les oportunitats del marc normatiu estatal i autonòmic sobre autoconsum fotovoltaic. • Impulsar la creació del gestor municipal d’autoconsum, amb funcions de: - Facilitador tècnic - Facilitador administratiu - Facilitador econòmic - Suport a ciutadania i empreses locals en projectes d’autoconsum compartit. • Elaborar un pla d’acció específic per a l’autoconsum compartit a Tarragona. • Promoure campanyes informatives i de suport tècnic a la ciutadania. • Fer del procés un exercici obert i evolutiu, amb revisions periòdiques i adaptació a la realitat. • Comunicar la moció a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. 4. Intervencions dels grups municipals abans de la votació 4.1. Intervenció crítica però parcialment favorable (Vidal) La consellera Vidal considera la moció útil, però la troba massa centrada en la fotovoltaica. • Reivindica una mirada més àmplia que inclogui altres energies renovables: - Geotèrmia - Biomassa (recorda que una piscina municipal ja s’escalfa amb biomassa) • Defensa que les ajudes i l’acompanyament que es van donar al mandat anterior per a plaques solars s’haurien d’estendre a altres tecnologies. • Sobre el gestor d’autoconsum, considera que és una figura encertada i ja prevista al Reial Decret llei, similar a altres rols d’acompanyament ja existents a nivell local. 4.2. Intervenció del Partit Popular (Bedrina) La consellera Bedrina intervé en castellà i adopta una posició de suport parcial amb reserves importants: • Situa el debat dins la política climàtica espanyola, recordant: - El Protocol de Kyoto signat per Aznar - L’Acord de París signat per Rajoy - El paper de Miguel Arias Cañete i el concepte de transició justa • Defensa que aquestes decisions han permès parlar d’autoconsum sobre bases sòlides. • Critica els projectes d’empreses públiques d’energia impulsats per l’esquerra, que qualifica de grans titulars amb poca eficàcia i excés de burocràcia. 4.2.1. Defensa de l’energia nuclear • Sosté que només amb plaques solars no es pot cobrir tota la demanda elèctrica de llars, comerç i indústria. • Remarca que la demanda elèctrica creixerà si es volen reduir emissions. Idea clau: Cal combinar autoconsum i renovables amb energia ferma i estable, on el PP defensa la nuclear. • Recorda que PSC, ERC i Comuns van votar en contra d’ampliar la vida útil de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, i que Junts s’hi va abstenir, permetent-ne el rebuig. • Acusa aquests partits de contradicció: parlar de responsabilitat climàtica i transició energètica mentre s’oposen a l’única energia ferma que ara dona estabilitat i ocupació a Tarragona i al sector químic. 4.2.2. Posició sobre la moció • El PP: - Defensa l’autoconsum i les renovables, però - Rebutja crear noves estructures administratives amb "aroma" d’empresa pública encoberta. • Per tot això, anuncien una abstenció "responsable": - Reconeguen allò que pot ser útil - Alerten dels riscos de generar expectatives que, segons ells, Tarragona no podrà complir sense parlar clar de les necessitats energètiques globals. 5. Votació de la moció Es procedeix a la votació nominal i per grups. • Vots individuals en el grup mixt (abstencions). • Resultat per grups: - Tarragona en Comú Podem: Sí - Junts per Catalunya: Sí - Vox: Absents - Partit Popular: Abstenció - Esquerra Republicana de Catalunya: Sí - Grup municipal socialista (PSC): Abstenció Resultat final: • 8 vots a favor • 13 abstencions La moció queda aprovada gràcies als vots favorables d’ERC, Junts i En Comú Podem, tot i el gran nombre d’abstencions. 6. Explicacions de vot i debat polític posterior 6.1. Intervenció del conseller Collado Collado defensa la plena coherència i utilitat de la moció: • Destaca que la proposta: - Té sentit i respon a una necessitat real - Acompanya la ciutadania en un procés tècnic i administrativament complex • Subratlla que moltes mesures de transició energètica tenen una mirada molt llarga i són difícils d’aplicar; la figura del gestor ajuda a fer-les practicables. 6.1.1. Crítica a la defensa de la nuclear (resposta a Bedrina) Collado respon directament a la intervenció de Bedrina: • Admet que les centrals nuclears no emeten CO₂ durant l’operació, però remarca: - Els residus nuclears tenen una vida de prop de 500 anys - L’energia nuclear no és verda, malgrat l’intent de vendre-la com a tal (al·lusió a Macron i la Unió Europea) "Les centrals nuclears són un perill. Les d’Ascó i Vandellòs, també." • Denuncia el discurs de "mitges veritats" sobre la nuclear, que porta implícites mitges mentides. • Introduiex el component geopolític i de sobirania: - Les centrals nuclears depenen d’urani, un recurs del qual Espanya en té molt poc - Això condemna el sistema energètic espanyol a dependre de tercers països i de grans lobbies econòmics • Posa en dubte el relat de cert "patriotisme" associat als defensors de la nuclear, assenyalant que: - És poc patriòtic basar el sistema energètic en un recurs importat - Els lobbies no dubtaran a "deixar-nos tirats" quan els interessi, deixant-nos també els residus • Conclusió: les centrals nuclears són perilloses, han complert la seva vida útil i no s’haurien de prolongar. 6.2. Intervenció final del conseller Ferrer Ferrer reprèn la paraula per: • Fer un incís de suport a les veïnes de la part baixa que estan en lluita (referència breu a un conflicte social local, sense detall). • Agrair que Collado hagi entès bé el nucli de la moció: - Impulsar i donar suport real a l’autoconsum compartit, que existeix legalment des de fa anys però no s’ha desplegat. 6.2.1. Dificultats de l’autoconsum compartit • Ferrer explica que l’autoconsum compartit no s’implanta sobretot per: - Dificultats administratives i estructurals - Complexitat de posar d’acord comunitats de veïns i de coordinar-les amb l’Ajuntament - Barreres de comprensió tècnica (quilowatts hora, coeficients, excedents, etc.) per a la ciutadania • La nova normativa facilitarà aquests processos, però cal una persona o equip que: - Acompanyi, - Tramiti - Doni suport tècnic i administratiu 6.2.2. Resposta a Bedrina Ferrer replica a la consellera Bedrina: • Afirma que no ha entès bona part del seu discurs, ja que: - La moció no proposa una empresa pública, - Sinó que vol donar suport a iniciatives privades i comunitàries d’autoconsum. • Defineix el model proposat com una mena d’“autoempresa”: - Cada productor o comunitat de propietaris es converteix en la seva pròpia "empresa" de generació renovable. • Tanca agraint als grups que han votat a favor i també als que s’han abstingut, permetent la aprovació de la moció. 7. Idees clau del debat • Autoconsum compartit com a eina per: - Reduir desigualtats - Empoderar veïns i comunitats - Donar un retorn social a la inversió en renovables • Necessitat d’una figura tècnica i administrativa (gestor municipal d’autoconsum) per desencallar projectes que, tot i ser legals, no s’estan aplicant. • Xoc de models energètics: - Model renovable i distribuït (ERC, Comuns, Junts) amb fort component social i de sobirania - Model que combina renovables amb nuclear (PP), en nom de l’estabilitat, l’ocupació i la planificació tècnica • La moció s’aprova amb suport limitat però suficient, i un gran bloc d’abstencions que expressen reserves tècniques o polítiques, no un rebuig frontal al fons de la proposta.

Debat municipal: Platja Llarga, ZBE i Part Baixa

Resum general del podcast Aquest fragment correspon a una sessió plenària de l’Ajuntament de Tarragona, centrada en tres grans blocs: Moció sobre la Platja Llarga: problemes de mobilitat, neteja, seguretat, aparcaments i gestió ambiental, amb especial atenció a l’accessibilitat i a la convivència entre veïns, vehicles i entorn natural. Debat sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE): proposta de Vox per rebutjar-la, i resposta contundent de la resta de grups (tant favorables com contraris a la ZBE, però tots rebutjant la moció per inviable i plena de missatges enganyosos). Inici de la moció sobre la Part Baixa / Barri de la Marina: contextualització històrica del barri i presentació d’un paquet d’“accions immediates” per recuperar la zona. A continuació, es detallen els continguts per blocs. 1. Moció sobre la Platja Llarga i l’entorn residencial 1.1. Problemes d’accessibilitat i trànsit • Es descriu un únic vial d’accés als habitatges Jardín i Mediterrani, situat entre la sorra i l’àrea de restauració, que actua com un “embut” viari. • Aquest vial és d’un sol carril i pateix col·lapses circulatoris freqüents, generant: - Situacions de crispació veïnal - Enfrontaments puntuals entre conductors i veïns • Es proposen alternatives: - Instal·lació d’un semàfor per regular millor el trànsit - Construcció d’un vial alternatiu per darrere de la zona de servitud, allunyant el trànsit de la franja de platja “És literalment un embut que es podria evitar…” 1.2. Prioritat per als vianants i preservació del litoral • Es defensa que el tram proper a la platja hauria de ser exclusiu per a vianants, evitant que hagin de caminar entre vehicles. • Objectiu: deixar lliure el litoral frontal, garantint: - Accessibilitat segura - Ús prioritari per a persones en lloc de vehicles 1.3. Canvi d’ús residencial i pressió estival • Els habitatges que abans s’usaven esporàdicament ara són residència habitual. • S’estima: - 600 residents habituals durant l’any - Fins a 20.000 persones a l’estiu, sumant: - Usuaris de la Platja Llarga - Club de vela - Restaurants i càmpings de l’entorn • Aquesta pressió incrementa: - Necessitats de serveis públics (ambulàncies, neteja, seguretat, recollida de residus) - Problemes d’aparcament i de mobilitat 1.4. Aparcaments i vehicles especials • Insuficiència d’aparcaments: - Es menciona una llosa de formigó que, si se suprimeix, permetria guanyar sis places d’aparcament. • Manca de places reservades per a persones amb mobilitat reduïda en cap dels aparcaments. • Caravanes i autocaravanes: - Aparquen durant dies, tot i la prohibició. - Generen tensió, ocupació d’espai i problemes de control. 1.5. Enllumenat i seguretat • Es denuncia la manca d’enllumenat públic al carreró d’accés als apartaments. • Conseqüències per als veïns: - Han d’anar amb llanternes fins als contenidors - Fan servir escales fosques i irregulars, amb risc de caigudes i sensació d’inseguretat • Els fanals propers als contenidors: - Estan trencats - La manca de poda de l’arbrat redueix encara més la llum 1.6. Vegetació, manteniment i competències • Hi ha vegetació degradada i desatesa que pot dependre de tres administracions: - Ajuntament - Generalitat - ADIF / Costes (esmentat genèricament com a administracions competents) • Cap de les administracions fa els treballs de poda necessaris per: - Optimitzar l’enllumenat - Millorar la seguretat i la visibilitat • Antiga zona de pícnic ara: - Presenta pins doblegats - Hi ha escombraries amagades - S’hi ha establert una colònia de gats • Senyalització: - Desfasada, caiguda, obsoleta o tapada per la vegetació - Això genera inseguretat i incertesa entre usuaris i veïns 1.7. Benestar animal i colònia de gats • Es posa de manifest el descontrol de la colònia de gats: - Any rere any prolifera sense control - Té accés als aliments orgànics sobrants dels establiments de restauració • Es reclama aplicar el mètode CER/ZERN (captura, esterilització i retorn) per gestionar els gats ferals de forma ètica i sostenible. 1.8. Nous hàbits d’ús de la platja i serveis • Cada cop hi ha més usuaris, durant més dies i més hores, i no només a l’estiu. • L’Ajuntament ha ampliat: - El calendari i l’horari del servei de vigilància i salvament a les platges. • Tot i això, es considera que l’entorn de la Platja Llarga, que hauria de ser idíl·lic, queda “desmerescut”. “Si volem continuar parlant de la platja llarga com un espai natural com el que coneixem, cal posar les persones al centre.” 1.9. Propostes concretes de la moció La consellera proposa al ple una bateria d’acords: • Residus i neteja - Retornar els contenidors d’escombraries al seu emplaçament original, més proper als habitatges. - Incrementar el nombre de contenidors i de papereres. • Espai públic i mobilitat - Prioritzar el pas de vianants davant dels vehicles a la part frontal de la platja. - Ordenar i delimitar les zones d’aparcament. - Reservar places per a persones amb mobilitat reduïda. • Seguretat i manteniment - Instal·lar i millorar l’enllumenat. - Incrementar la vigilància i el compliment de la normativa local (especialment sobre aparcament de caravanes/autocaravanes). • Informació i sensibilització - Senyalitzar en diversos idiomes els espais naturals i les normes d’ús. • Vegetació i entorn natural - Fer treballs de manteniment i poda de la vegetació existent. • Benestar animal - Aplicar el mètode ZERN (captura, esterilització i retorn) a la colònia de gats ferals. - Comunicar les actuacions a les persones afectades (veïns i entitats vinculades). 1.10. Votació i resultat • Vots a favor: Vox, Partit Popular i altres suports individuals (6 en total). • Vots en contra: Tarragona en Comú Podem, Junts per Catalunya, Vox? (en aquesta moció concretament hi ha 2 vots en contra, corresponents a dos grups concrets no socialistes ni ERC). • Abstencions: Esquerra Republicana de Catalunya i Grup Municipal Socialista (9 en total). → La moció s’aprova amb 6 vots a favor, 2 en contra i 9 abstencions. 1.11. Explicació de vot d’Esquerra Republicana • ERC reconeix l’esforç de la consellera i comparteix el diagnòstic sobre: - Manca de neteja - Dificultats d’accessibilitat - Pressió sobre aparcaments - Mala senyalització - Estat del mobiliari urbà i de la vegetació • Motiu de l’abstenció: - La moció entra en temes que no són competència municipal (ADIF, Costes de l’Estat, Generalitat). - Les propostes requeririen informes tècnics previs i una planificació pressupostària que la moció no pot assegurar. - Algunes actuacions podrien tenir impacte ambiental sobre un entorn natural sensible, i caldria una avaluació ambiental completa. “Coincidim amb els objectius, però cal un plantejament més tècnic, sòlid i coordinat institucionalment.” 1.12. Posició del govern municipal • El govern agraeix la feina i la preocupació pel medi natural. • Remarca que la responsabilitat municipal és limitada perquè: - Molts vials i espais estan dins el domini públic marítim-terrestre, sota altres administracions. • Tot i això, el govern informa de mesures en marxa: - Eliminació d’una de les estructures de formigó abans d’acabar l’any. - Estudi d’instal·lacions d’enllumenat alternatives, com punts de llum solars, per evitar grans rases. - Millora de la senyalització per a l’accessibilitat. - Pressió constant a la Generalitat, propietària de molts solars, perquè actuï. • Matís sobre els contenidors: - Es van canviar a petició de veïns, que es queixaven pels abocaments dels restauradors. - El govern es mostra obert a revisar-ho amb el Departament de Neteja. 2. Moció de Vox contra la Zona de Baixes Emissions (ZBE) 2.1. Plantejament de Vox La portaveu de Vox presenta una moció per rebutjar la implementació de la ZBE a Tarragona. Els seus arguments principals són: • Acusa el govern municipal d’improvisar l’ordenança per obeir “lleis climàtiques absurdes” del Govern d’Espanya. • Defineix la ZBE com: - Un “despropòsit” - Socialment injusta - Tècnicament incoherent • Defensa que la normativa europea només obliga a actuar on hi ha problemes reals de qualitat de l’aire, i que s’ha dissenyat un “perímetre absurd” que afecta: - Milers de famílies treballadores - Estudiants que necessiten el cotxe • Critica que: - Les ZBE són fruit de polítiques europees imposades per PP i PSOE. - S’han convertit en un instrument de control i recaptació. Segons Vox, sota el pretexte de millorar l’aire, s’imposen sancions automàtiques que “castiguen famílies, autònoms i petits comerços” sense demostrar millores ambientals significatives. 2.2. Impacte social que denuncia Vox • Les ZBE, segons Vox: - Encareixen la vida - Dificulten l’accés a la feina, als col·legis i serveis sanitaris - Obligen a una renovació forçosa del parc mòbil, especialment de qui no pot pagar un vehicle nou • Afegeixen que: - El mateix vehicle pot circular en un municipi i estar prohibit en un altre, generant desigualtats. - Beneficien només qui pot comprar cotxes nous amb etiqueta verda. 2.3. Acords que proposa la moció de Vox Vox proposa al ple: Rebutjar les polítiques de “fanatisme climàtic” de Brussel·les i del Govern d’Espanya, perquè restringeixen la llibertat de moviment i perjudiquen famílies, treballadors i autònoms. Instar el Govern d’Espanya a derogar la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic o, com a mínim, eliminar-ne l’obligació d’implantar una ZBE. Instar la Junta de Govern a anul·lar qualsevol normativa o partida pressupostària que limiti la mobilitat amb criteris ambientals. Revertir la implantació de la ZBE a Tarragona, suspenent immediatament la seva aplicació mentre es dissenya una regulació alternativa que respecti: Llibertat de moviments Activitat econòmica Igualtat de ciutadans Anul·lar i retornar d’ofici totes les sancions per infraccions relacionades amb la ZBE. 2.4. Votació i resultat • Votació nominal: la pràctica totalitat de grups hi voten en contra, excepte Vox. • Resultat: - 1 vot a favor (Vox) - 14 vots en contra (resta de grups) → La moció és rebutjada contundentment. 3. Debat polític sobre la ZBE després de la votació Després del rebuig de la moció, diversos grups expliquen el seu vot i aprofundeixen en el debat. 3.1. Intervenció crítica amb Vox (conseller que vota NO) • Aclara que, encara que es pugui estar en desacord amb la llei, una cosa és això i una altra és “enganyar els veïns” fent-los creure que l’Ajuntament pot incomplir o derogar la norma. • Recorda que: - La ZBE és una obligació de la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic, aprovada pel Parlament espanyol. - Deriva de compromisos europeus i sentències fermes. “Pretendre que aquí la puguem derogar o revertir és senzillament fals… És alimentar un relat que només té recorregut a les xarxes socials.” • Argumenta que si es vol eliminar la ZBE cal derogar la llei a Madrid, no al ple de Tarragona. • Recorda que la mateixa portaveu de Vox havia admès que es podia reduir el perímetre de la ZBE (per exemple, al centre històric), però no eliminar-la, perquè cal complir la llei. 3.2. Defensa de les polítiques climàtiques (consellera Dan) • Situa el debat en el context internacional: - Esmenta que s’està celebrant la COP30 al Brasil, centrada en la reducció d’emissions de CO₂. • Explica que fins i tot les empreses químiques (ella hi treballa) estan fent esforços per reduir emissions i ser menys contaminants. • Justifica la creació de les ZBE perquè: - A les ciutats mitjanes com Tarragona hi ha concentracions de contaminació a les avenues principals. - Es vol millorar la salut de la ciutadania, ja que hi ha malalties derivades de la contaminació. • Recorda que el seu grup inicialment es va abstenir quan es va aprovar la ZBE a Tarragona perquè la volien més ambiciosa, però la consideren un pas necessari. • Critica Vox per anar “a la contra” i, en comptes de voler contaminar menys, buscar el contrari. 3.3. Posició del Partit Popular: contra la ZBE, però també contra Vox La portaveu del Partit Popular fa una intervenció molt dura contra Vox, tot i compartir la crítica de fons a la ZBE. • Aclara que: - Europa no obliga a establir ZBE concretes, sinó a prendre mesures per reduir emissions. - Qui ha decidit implantar ZBE de forma obligatòria és el Govern d’Espanya amb la Llei 7/2021. “Hi ha moltes formes de reduir emissions sense castigar la llibertat i la butxaca dels tarragonins i tarragonines.” • Reafirma que el PP està en contra de la ZBE a Tarragona, perquè: - Tarragona no té un problema greu de contaminació per trànsit que justifiqui la mesura. - L’orografia oberta al mar i la mobilitat urbana fan que la majoria de mesuraments siguin negatius (sense superar límits). • Argument d’injustícia social: - Un petit Renault Clio dièsel de 2005 estarà prohibit. - Un Porsche Cayenne híbrid endollable de més de 100.000 € podrà circular sense problemes. “Això és il·lògic i injust; no és un model sostenible, és un model de desigualtat.” • Afegeix problemes pràctics: - Persones que venen de fora a treballar a Tarragona es trobaran amb dificultats per aconseguir permisos i autoritzacions. - L’esforç econòmic, tecnològic i humà per implantar-la és desproporcionat. • Destaca que la contaminació més greu al territori ve, en tot cas, de fàbriques i polígons industrials, no del centre urbà. • Atac directe a Vox: - Els acusa de mentir, estigmatitzar barris i fer campanyes visuals exagerades (comparacions amb zones en guerra com l’Iraq). - Recorda que molts regidors de Vox acaben deixant la formació. 3.4. Defensa del govern municipal i crítica a la “incoherència” de Vox La consellera del govern municipal (responsable de mobilitat / ZBE) respon a Vox: • Recorda que Vox havia criticat en una tertúlia radiofònica que els grups presentessin mocions sobre temes no estrictament locals, i ara presenten una moció que parla sobretot de Brussel·les, Espanya i la UE, però no de Tarragona. • Acusa Vox de populisme i oportunisme, i els retreu que mentin sabent que la ZBE ve per mandat europeu i estatal. • Posa exemples de ciutats on PP i Vox governen junts i igualment implanten ZBE: - Múrcia - Valladolid - Elx (“Vive Elche”) - Guadalajara (amb moratòria sancionadora) - València (aplicació sancionadora prevista) “Vostès aquí critiquen el que estan avalant en altres municipis on governen amb el PP. No hi ha congruència.” • Anuncia mesures concretes per a la ciutadania de Tarragona: - El primer any, per a veïns empadronats amb vehicles domiciliats a Tarragona, la ZBE serà bàsicament informativa. - L’Ajuntament enviarà cartes nominatives a cada titular de vehicle amb: - Què pot fer i què no - Quines exempcions i autoritzacions té - On pot circular • Exemples d’exempcions previstes: - Persones amb mobilitat reduïda - Persones amb rendes baixes - Transport de persones amb malalties que impedeixen l’ús de transport públic • Recorda que Vox no ha assistit a moltes de les reunions de treball sobre la ZBE, tot i estar-ne convidats. • Missatge final a la ciutadania: - Demana calma. - Reafirma que la ZBE és obligatòria per mandat europeu i estatal, però que el govern està treballant per aplicar-la amb criteris socials i informatius el primer any. 4. Inici de la moció sobre la Part Baixa / Barri de la Marina (Al final del fragment, comença el tercer gran bloc del podcast.) 4.1. Context històric de la Part Baixa • El Partit Popular presenta una moció sobre accions immediates per recuperar la part baixa de Tarragona. • Es fa una breu memòria històrica del barri de la Marina i la part baixa: - Importància en època romana i posterior. - Gran paper als segles XVIII i XIX amb el tràfic marítim. - Abundància de magatzems de vi, oli i altres mercaderies. • Es destaca que la zona ha estat: - Clau per al desenvolupament econòmic de Tarragona - Densa i populosa, amb un teixit veïnal i comercial important 4.2. Diagnosi i objectiu de la moció • El PP considera imprescindible seguir proposant accions pràctiques i de sentit comú per millorar la vida dels veïns. • Es rebutja la idea de vendre com a “gran mesura” accions simbòliques (per exemple, pintar un carrer). L’objectiu és “solucionar els problemes reals dels tarragonins i tarragonines” de la Part Baixa. • La moció s’ha redactat després de converses amb veïns i veïnes del barri. 4.3. Principals necessitats detectades En aquest fragment només s’arriba a exposar les primeres demandes, però ja s’apunten problemes clau: • Infraestructura de connexió vertical entre Part Baixa i la resta de la ciutat: - Ascensors avariats - Escales mecàniques espatllades • Necessitat d’actuacions urgents per: - Reparar escales mecàniques i ascensors - Millorar la seguretat, amb una comissaria i oficina de la Guàrdia Urbana de proximitat al Palau de Congressos • Es planteja facilitar la rehabilitació (la resta del contingut no apareix al fragment, però s’intueix que es refereix a edificis i espai públic del barri del Port / Part Baixa). Conceptes clau destacats • Platja Llarga: espai natural i residencial amb una pressió creixent d’usos turístics i veïnals. • Domini públic marítim-terrestre: franja litoral gestionada per administracions supramunicipals, que limita les competències de l’Ajuntament. • Zona de Baixes Emissions (ZBE): àrea urbana amb restriccions de circulació per a vehicles més contaminants, regulada per la Llei 7/2021. • Mètode ZERN / CER: estratègia de captura, esterilització i retorn per gestionar colònies de gats ferals de forma ètica. • Part Baixa / Barri de la Marina: àrea històrica vinculada al Port de Tarragona i al Barri del Port, amb problemes d’accessibilitat, seguretat i manteniment. Tags recomanats • Platja Llarga • Mobilitat • Accessibilitat • Aparcament • Enllumenat públic • Neteja viària • Colònia de gats • Mètode ZERN • Benestar animal • Entorn natural • Zona de Baixes Emissions • Llei 7/2021 Canvi Climàtic • Qualitat de l’aire • Contaminació • Política municipal • Vox • Partit Popular • Esquerra Republicana de Catalunya • Govern municipal Tarragona • Debat plenari • Part Baixa • Barri de la Marina • Barri del Port • Ascensors i escales mecàniques • Seguretat ciutadana • Guàrdia Urbana • Participació veïnal

Aprovació del pressupost 2026 i polítiques clau a Tarragona

Resum general El podcast recull una sessió plenària de l’Ajuntament de Tarragona centrada sobretot en l’aprovació inicial del pressupost municipal 2026 i en alguns punts normatius i de protecció civil. El fil conductor és el debat polític sobre: Repartiment de la despesa 2026 (serveis bàsics, inversions, deute, habitatge, barris). Pactes i aliances entre govern municipal i diferents grups (Junts per Catalunya, En Comú Podem, consellers no adscrits d’ExVox i ExJunts, etc.). Crítiques d’oposició (Vox, Partit Popular, Esquerra Republicana de Catalunya) sobre impostos, manca de rumb, incompliment d’acords i model de ciutat. Debat sobre model urbà i territorial (POUM, estació intermodal a l’Horta Gran, façana marítima, barris com Sant Salvador, Bona Vista, Part Alta, part baixa, Llevant, la Mora...). Debat sobre habitatge públic i pisos turístics, especialment a la part baixa i la Part Alta. Model de seguretat, neteja, cultura i llengua catalana com a eixos polítics i ideològics. Aprovació d’un pla municipal d’emergència nuclear (PAMEN) i d’un reglament d’ús de les biblioteques municipals. A continuació es detallen els principals blocs de contingut i el posicionament de cada grup municipal. Presentació del ple i marc general Inici de la sessió • El plenari és ordinari de novembre de 2025, però inclou una sessió extraordinària prèvia de l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona S.A. • L’alcalde fa broma amb una previsió teòrica de 33 hores i 13 minuts de durada del ple segons una taula d’Excel, i explica que han pactat limitar-lo a través de la Junta de Portaveus. • Es resol ràpidament: - Approvació de l’acta anterior. - Substitució d’un membre del Consell d’Administració de l’empresa municipal (vots: 25 a favor, 1 abstenció – Vox). Obertura del Consell Plenari ordinari • Es tramiten els primers punts de tràmit: aprovació d’actes anteriors i donar compte d’un canvi en la comissió informativa d’Hisenda. • Es passa de seguida al Punt clau: Aprovació inicial del pressupost general de l’Ajuntament de Tarragona 2026. L’alcalde recorda els temps d’intervenció (10 minuts primer torn, 5 segon torn, 3 minuts explicació de vot) i deixa marge extra per la importància del punt. Presentació tècnica del pressupost 2026 Exposició de la consellera d’Hisenda (Mascaró) “Presentem un pressupost equilibrat que posa les persones al centre, millora i reforça els serveis públics i impulsa la transformació urbana.” Dades principals: • Pressupost consolidat 2026 (Ajuntament + organismes + empreses): 235,9 M€, un +1,5 % respecte l’any anterior. • Pressupost de l’Ajuntament: 218,6 M€ aproximadament. - Despesa corrent: ~199 M€, creix +2,6 %. • Objectiu: pressupost realista i pragmàtic, enfocat a demandes de la ciutadania. Distribució de la despesa corrent per grans àrees • Neteja pública: 29 M€. • Transport públic i mobilitat: 28 M€. • Urbanisme, béns i patrimoni històric: 24 M€. • Medi ambient i conservació de l’espai públic: 22 M€. • Seguretat ciutadana: 22 M€. • Serveis socials: 21 M€. • Cultura, festes i esports: 19 M€. • Turisme, promoció econòmica i comerç: 14,5 M€. • Educació i altres: 14 M€. Deute i capacitat inversora • S’ha produït una disminució de despesa financera (amortitzacions i interessos): estalvi de 2,7 M€, fruit d’amortitzacions anticipades. • Això redueix el deute i allibera 2,7 M€ per a despesa corrent el 2026. • Inversió consolidada 2026: 19,5 M€. - Endeutament previst: 14,9 M€ (dins límits legals). - Més de la meitat de la inversió es destina a espai públic, millora de barris i habitatge social. • Ràtio deute viu prevista a 31/12/2026: 57,05 %. Posicionaments polítics davant el pressupost 1. Consellers no adscrits (ExVox / ExJunts) – Vot afirmatiu crític El conseller Francisco Javier Gómez León (no adscrit, exVox) anuncia un “sí semicrític, responsable i vigilant”. Riscos i advertiments • Assenyala riscos tècnics del pressupost: - Ingressos per plusvàlues subestimats. - Ingressos de l’Estat encara no confirmats. - Inversions condicionades a vendes de patrimoni i subvencions futures. - Sector instrumental (empreses públiques) que necessita reforma i més control. • Critica un “gasto desmedido” en empreses públiques però, malgrat tot, considera que el pressupost inclou actuacions estratègiques molt necessàries. Motiu central del seu “sí” “No votem al govern. Votem a favor de Tarragona.” • Destaca haver influït decisivament en la inclusió d’inversions que “Tarragona necessitava”: - Centres educatius, equipaments esportius. - Projectes de barri (especialment part baixa, barris de Ponent). - Actuacions de mobilitat i millores urbanes. Seguretat ciutadana • Subratlla que la seguretat ha estat una de les seues grans prioritats. Avanços 2024–2025 que atribueix al seu treball: • Major increment de plantilla de la Guàrdia Urbana “en molt de temps”. • Adquisició d’un furgó d’intervenció ràpida. • Ampliació de la xarxa de càmeres en punts sensibles. • Implantació de dron policials. • Desbloqueig i creació de la comissaria mixta, amb partides específiques. • Estudi detallat de punts conflictius per millorar la il·luminació i reduir delinqüència. Defensa una seguretat “sense populismes”, basada en criteris operatius i tècnics. Neteja i nou contracte • Atribueix al seu posicionament la defensa del procediment d’adjudicació del nou contracte de neteja, que considera: - Modern, exigent i ajustat a les necessitats. - Abans va estar “bloquejat per interessos polítics” mentre la ciutat es degradava. “Gràcies a això, Tarragona aviat estarà neta com mereix.” Cultura, patrimoni, turisme i pisos turístics • Posa en valor: - Actuacions legalment obligades en patrimoni històric (Amfiteatre Romà, Muralles, Circ Romà, Fòrum Romà, etc. no s’esmenten específicament, però hi encaixen). - Reforç de la programació cultural, suport a entitats i equipaments (com el Teatre Tarragona o altres equipaments municipals). - Estratègia turística més professional i ajustada, orientada a reposicionar la ciutat. • Insisteix en combatre la proliferació de pisos turístics en zones sensibles, especialment a la part baixa, i demana una regulació estricta per equilibrar turisme i vida veïnal. Dues batalles estratègiques de ciutat Estació intermodal a l’Horta Gran i alliberament de la façana marítima Evitar perdre l’AVE per segona vegada. Treure la via del tren de primera línia de mar per “alliberar el mar a Tarragona i Tarragona al mar”. Garantir accessibilitat, intermodalitat i cohesió urbana. Reclama unanimat política en aquest tema. Nou POUM Ha de permetre creixement ordenat, habitatge lliure i protegit equilibrat. Corregir desequilibris històrics entre barris. Evitar pèrdua demogràfica en zones senceres. Assegurar una economia d’escala i un municipi cohesionat i sostenible. El seu vot afirmatiu és un “vot de confiança vigilada” per avançar en aquests dos fronts estratègics. 2. Consellera no adscrita Elvira Vidal – Vot favorable La consellera Elvira Vidal (independent) dona suport al pressupost i subratlla dos eixos: Mirada àmplia d’inversió Pavimentació i millora de carrers. Adequació de locals municipals. Millora de l’enllumenat, Quinta de Sant Rafel, Mercat del Fòrum, etc. Mirada del dia a dia Serveis de manteniment, jardineria, neteja, enllumenat. Defensa del nou contracte de neteja, que ella mateixa va impulsar, amb especial èmfasi en l’auditoria externa de compliment. Persones i tercer sector • Aposta per posar les persones al centre: - Espais de cohesió als barris: espais verds, escoles, llocs de trobada. - Importància del microurbanisme a platges, anella blava i anella verda. • Ampliació de subvencions al tercer sector, especialment entitats de discapacitat i diversitat funcional. • Millora i ampliació de la protectora d’animals, com a indicador de la qualitat de la societat. • Inversions acompanyades de manteniment i eficiència (estalvi d’aigua, modernització de l’enllumenat). 3. Tarragona en Comú Podem – Vot a favor i paquet d’acords El conseller Ramon Collado explica el sí d’En Comú Podem com a resultat d’un acord programàtic que: “Protegeix les famílies i alhora transforma la ciutat.” Idees centrals • Importància que el pressupost entri en vigor l’1 de gener, per donar seguretat als treballadors municipals. • Tres eixos de l’acord amb el govern: 1. Marcar el rumb: habitatge, barris, sostenibilitat i cultura com a eixos centrals. 2. Desplegament territorial: actuacions concretes a Bonavista, Sant Salvador, Part Alta, Torreforta, part baixa, Sant Pere i Sant Pau, etc. 3. Protecció social + transformació urbana: mobilitat, habitatge, serveis socials, regulació dels impactes del turisme, rehabilitació i cultura com a motor de drets. 5 mesures clau destacades Habitatge públic 1,5 M€ per compra d’habitatge públic. Prop de 4 M€ per construir a Flores Vigarreta (a la part baixa). Estratègia de disseminar edificis de lloguer públic i accessible per tota la ciutat: • Projectes a la Vall de la Rebassada (en marxa després de vendre una finca municipal). • Projecte d’habitatge de lloguer accessible a la zona de Joan XXIII (en acord amb el Parlament de Catalunya). “On alguns compraven pisos, nosaltres construïm edificis.” Rehabilitació energètica i d’accessibilitat 1,7 M€ per a comunitats de veïns (700.000 € per la part baixa i 1 M€ per la resta de la ciutat). Complementar ajuts Next Generation i reinvertir sobrants en altres comunitats. Doble objectiu: • Millorar les condicions de vida. • Activar el sector de la construcció (PIMES locals) per rehabilitacions. Equiparació laboral de treballadores de les llars municipals Mesura d’impacte petit en % de pressupost (<0,12 %), però molt simbòlica. Objectiu: que les treballadores subrogades de les llars d’infants municipals tinguin la mateixa jornada anual que les contractades directament. Lligat a la contractació dels casals d’estiu. Pla Integral de Sant Salvador + intervenció a Interblocs Dotació per: • Redactar i desplegar un pla integral. • Poder-se presentar a programes com Llei de Barris. • Iniciar obres a Interblocs (il·luminació, seguretat, millores físiques). Considera que l’associació veïnal és clau en haver empès aquesta agenda. Habitatges d’ús turístic i impacte sobre barris • Actualització de l’estudi de pisos turístics i encàrrec d’un estudi d’impacte (canvi de comerç de proximitat, menysteniment del veïnat, etc.). “Avui és més fàcil comprar un imant a la Part Alta que una barra de pa.” • Inspiració en models europeus, p.ex. Lisboa. • Creació d’un servei de comprovació i denúncia ciutadana per pisos il·legals. Collado tanca recordant que el seu objectiu era “girar les polítiques municipals a l’esquerra” i defensa que ho estan aconseguint. 4. Junts per Catalunya – Vot a favor i agenda pròpia El portaveu Dídac Nadal / Jordi Sendra (a l’àudio sempre anomenat “conseller Sendra”) anuncia un sí clar als pressupostos i ho vincula al compliment rigorós dels acords del 2025. Línies vermelles prèvies Nova ordenança de llicències Objectiu: administració més àgil, reduir terminis d’atorgament de llicències. Actualització del Pla Especial de la Part Alta perquè moltes obres puguin ser tramitades directament per l’Ajuntament, sense passar sempre per la Comissió de Patrimoni. Llengua catalana com a prioritat “La llengua catalana és el fil roig de la nostra nació.” • Reobertura i reforç de l’Oficina de Promoció del Català: - Pressupost creixent: 35.000 € (2024), 65.000 € (2025), 100.000 € (2026). - Més cursos de català, creació d’una Taula del Català, campanyes amb el comerç. - Integració lingüística de qui ve a viure a Tarragona. • Clàusula lingüística a les llicències d’activitats: - Exigir que la retolació de nous locals sigui almenys en català, en compliment de la Llei de Política Lingüística. Acords concrets amb el govern pel 2026 Plans d’usos per als barris històrics Part baixa (prioritària), Part Alta i El Serrallo. Objectiu: evitar convertir els barris en “aparadors només per turistes” i protegir el comerç de Km 0. Habitatge social i arrelament Pacte (polèmic) perquè l’accés a l’habitatge social vagi lligat a 3 anys d’empadronament (màxim que permet la llei, segons diu). Defensa que no és anar “contra ningú”, sinó facilitar als joves tarragonins el seu projecte de vida a la ciutat. Mercat del Fòrum “Fa 18 anys que està abandonat.” • 2025: s’hi van destinar diners per a estudis previs i projecte. • 2026: 250.000 € per a l’execució de la rehabilitació. Hostal del Sol i baluard • 190.000 € per al projecte global (Hostal del Sol i fins a les escales de la Beneficència), però amb compromís que la primera fase sigui l’Hostal del Sol. • Objectiu: obrir el baluard, enjardinar i dignificar l’espai, obrint la Part Alta al mar. Primera coca de la Rambla Nova • Execució del disseny d’Eduard Porres (Edupor) per la primera coca de la Rambla Nova. • Ho presenta com una vella reivindicació que ara ja té partida i projecte. Trasllat de l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres • 2026: 120.000 € per redactar el projecte executiu de remodelació interior. • L’objectiu és concentrar serveis a la Plaça Imperial Tàrraco (juntament amb Diputació, Subdelegació del Govern, etc.). Camí de la Fonteta • 2025: arreglar talussos. • 2026: museïtzació del camí (posar en valor l’antic traçat i elements històrics). Patrimoni jueu i memòria • 200.000 € per dignificar i posar en valor el call jueu i patrimoni associat. Cultura popular i Setmana Santa • Mantenir i actualitzar per IPC les subvencions a colles castelleres, colles de foc, etc. • Fins a 90.000 € per a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. Altres inversions • 80.000 € per entitats de capacitats diverses. • Més recursos per càmeres i drons de seguretat. • Més diners per pintura d’escoles municipals. • Equipaments de Llevant a l’antiga Residual. • Projecte de peatonalització de la Mora i altres inversions a Bonavista, la Mora, El Serrallo, Part Alta. Junts es presenta com a força que “construeix i no destrueix”, que practica la “Tarragona del sí” i posa “fets i no paraules” (facta, non verba) per davant de les trinxeres ideològiques. 5. Vox – Vot en contra contundent La portaveu de Vox fa un discurs de rebuig frontal als pressupostos. Crítiques principals • Qualifica el pressupost de continuista en la senda del gasto i d’“inflar” la despesa. • Denuncia: - Manteniment d’una alta pressió fiscal malgrat disposar de 14 M€ de romanent el 2024 i deute per sota del 60 %. - “Regar amb diners públics empreses municipals fallides”. - Gastar en obres públiques “sense retorn” per al ciutadà. • Considera injust: - Augmentar despesa en cultura i festes, fins a situar-la per sobre d’urbanisme (segons el seu relat, tot i que les dades d’Hisenda ho desmenteixen). - Apropar la despesa de cultura i festes a la de serveis socials. - Fer pujar la cooperació internacional fins a 800.000 € mentre hi ha gent necessitada a Tarragona. - Destinar 1,6 M€ a joventut i polítiques d’igualtat, que considera “inútils” i “ineficaces”. Alternatives implícites • Reducció dràstica de: - Gasto “improductiu”. - Cooperació internacional. - Polítiques de gènere i “fanatisme climàtic”. - “Propaganda i bullici als carrers”. • Amb aquesta reestructuració, afirma que es podrien baixar impostos i taxes i fer una administració més eficient. Polèmica lingüística • Critica les clàusules lingüístiques pactades per Junts i el govern: “Una extorsió més lingüística exigir rotular en català per obtenir la llicència.” • Aquest fet reforça el seu vot en contra. 6. Partit Popular – Vot en contra i denúncia de pressió fiscal i manca de prioritats La portaveu del Partit Popular anuncia el no al pressupost, tot agraint formalment el tracte de la consellera Mascaró. Escenificació política • Considera que la suposada recerca de consens ha estat només una “escenificació” perquè l’acord amb Junts, En Comú Podem i consellers no adscrits estava tancat des del primer moment. Crítica a la pujada d’impostos del primer any • Assegura que el pressupost neix d’una “brutal pujada d’impostos” el primer any de mandat, que es manté: - IBI: +7,4 %. - Taxa de la brossa: +12 %. - Taxa de terrasses: +20 %. - ICIO: del 3 al 4 % (+33 %). - IBI pisos buits: +150 %. • Denuncia que, encara que es parli de congelació, això vol dir mantenir la pujada, no tornar a valors previs. • Remarca que Tarragona ha aparegut en un estudi com la 3a ciutat de l’Estat amb impostos i taxes més alts, darrere de Madrid i Barcelona, i també 3a ciutat amb la taxa de brossa més alta. L’alcalde desmenteix la dada de la brossa, explicant que l’estudi només agafava una categoria i que la mitjana real és d’uns 159,84 €, amb un 40,4 % de rebuts a 99,72 €, lluny de la xifra publicada. Prioritats: espai públic, seguretat i economia • El PP proposava un pla fort d’inversió a espai públic, seguretat i creixement econòmic, i lamenta que no s’hagi recollit. • Considera que l’espai públic està degradat: - Rajoles trencades, paviments defectuosos. - Manca d’il·luminació. - Dificultat per circular amb cotxets o cadires de rodes. • La ciutadania, segons el PP, ja no reclama grans infraestructures sinó carrers transitables, segurs i ben il·luminats. • Reivindica haver proposat 14 M€ en asfaltats plurianuals per “deixar-ho tot bé” abans de grans obres estètiques. Crítica a la peatonalització del primer tram de la Rambla Nova • Considera “absurda” la peatonalització del primer tram, dient que: - Ha allunyat els contenidors. - Complica la càrrega i descàrrega. - No ha generat més passeig, només més terrasses. Seguretat • Demana que el 2026 sigui l’any de la millora de la seguretat després d’un increment de delictes contra la llibertat sexual. • Proposta clau: comissaries de proximitat i oficines de la Guàrdia Urbana a: - Ponent (Torreforta, Campclar, etc.). - Llevant. - Zona nord. - Palau de Congressos (comissaria per a la part baixa). Objectiu: prevenció, no només actuació a posteriori. Trasllat de l’OMAC i estalvi de lloguers • Defensa el trasllat immediat de l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres i Química a la Plaça Imperial Tàrraco. • Argumenta que s’està pagant 1 M€ anual de lloguer a la Rambla Nova (3 M€ en 3 anys), que ja haurien finançat les obres de trasllat. • Critica que fa 2,5 anys que el govern diu que “hi està treballant” sense resultats. Crítica al capítol 1 i als modificatius de crèdit • Assenyala que hi ha places dotades al capítol 1 que no es cobriran mai i funcionen com a “guardiola” per fer més de 100 modificatius de crèdit l’any. • Reclama utilitzar els diners no gastats de forma més directa i transparent. Tanca remarcant que els tarragonins paguen molt i no veuen el retorn al carrer i que els mateixos eixos (neteja, il·luminació, seguretat) tornaran a dominar la campanya electoral de 2027. 7. Esquerra Republicana de Catalunya – Vot en contra i denúncia d’incompliments El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya anuncia el no i qualifica el pressupost de “sense paraula, sense ambició i sense rumb”. Falta de diàleg real • Explica que hi va haver una primera reunió amb Hisenda, però la segona trobada va ser cancel·lada per un canvi d’agenda de la consellera Mascaró i no es va reprogramar. • ERC havia demanat un document de compliment dels acords del pressupost 2024, considerant que no es pot pactar de nou sense saber què s’ha complert. Dossiers incomplerts (segons ERC) Centres cívics: • Falta de centres cívics en zones estratègiques: - Avinguda Catalunya. - Parc del Francolí. - Llevant. - Plaça Imperial Tàrraco (Lletres). • Denuncia que el govern va prometre a diversos socis usos diferents per a l’edifici de Lletres: - A ERC: centre cívic. - A Junts: OMAC. - Als Comuns: OMAC a la Tabacalera. • A la part baixa, critica el canvi d’ubicació del centre cívic respecte al projecte que el govern republicà ja tenia avançat a Santillan, en el marc del Pla integral de la part baixa. Accessibilitat: • Assegura que no hi ha pla d’accessibilitat ni partida específica, i que fins i tot s’ha retirat via modificatiu de crèdit la previsió que hi havia. Polígon Francolí: • Denuncia que el projecte heretat (asfaltatge, rotonda central i urbanització) no ha avançat substancialment. Locals d’entitats: • S’havia acordat un pla per millorar locals veïnals i d’entitats, però no s’han gastat les partides previstes. Altres acords amb En Comú Podem (que reclama que no es compleixen): • Reserva Marina / Anella verda (protecció de zones com la Budellera i Terres Cavades). • Pla d’usos de la Part Alta per complementar la regulació d’habitatges turístics. • 5 M€ per climatitzar escoles i instituts: dubta de la seva execució real. • Cessió de terrenys per una residència pública: no s’ha concretat ubicació. • Baròmetre d’opinió i enquesta de condicions de vida (moció de Carles Ferrer): no realitzats. • Caseta de Tarragona 2, lavabos públics, etc. Habitatge: • Contradiu la narrativa de 1,5 M€ en compra i defensa que només hi ha 900.000 € a crèdit real. • Recorda que projectes com PP10, Vall de la Rebassada o Flores Vigarreta són herència també del govern republicà i de la CUP. Acords amb Junts incomplerts (segons ERC): • Passeig de la Mora: no remodelat, i el carrer Baix Camp està pitjor. • Asfaltat de polígons industrials: no s’ha fet. • Quinta de Sant Rafel: assegura que la partida actual (700.000 € a crèdit + 100.000 € a venda de patrimoni) és inferior al cost real actualitzat, i que previsiblement es retirarà amb un modificatiu de crèdit futur. Acusa el govern d’usar projectes com Quinta de Sant Rafel, Hostal del Sol i camí de la Fonteta com a moneda recurrent de negociació sense executar-los. Compromisos electorals del PSC (“tres T”) • Pregunta on són les “tres T” de Viñuales (eslògan de campanya socialista) i exemples concrets: - Font dels lleons: encara inundada. - Rambla del Mar: només en render. - Bus gratuït: continua al programa electoral, no a la realitat. Mocions i acords de ple no reflectits al pressupost (segons ERC): • Gestió forestal: no hi ha una partida forta (mig milió / 600.000 €) per a gestió forestal efectiva en context de canvi climàtic. • Remodelació integral de la Rambla Nova: manca projecte i impuls real. • Ascensor i escales de Ciutat Jardí: no apareixen al pressupost. • Voreres: critica que es parli molt d’asfalt però no hi hagi una partida clara per voreres (esmenta la vorera de la T-240 cap a les Salades i un semàfor per creuar de Joan XXIII a les Salades). • Parc de la Coma (Bonavista): sense partida, malgrat moció aprovada. • Millora del polígon Entre Vies: tampoc hi figura una partida específica. Casos concrets a barris • La Mora: desmenteix que hi hagi “pluja de milions”; només veu 60.000 € per una bassa de laminació. • Sant Salvador: valora positivament el Pla Integral però considera que la dotació per Interblocs és encara molt limitada (100.000 € per tot el barri). Cultura • Considera que tot és “maquillatge” i no hi ha projectes ambiciosos. • Exemples: - Biblioteca Pepita Ferrer (Torreforta): 0 € (abans en venda de patrimoni, ara ni això). - Biblioteca a Sant Pere i Sant Pau: 0 € i sense projecte bàsic. - Concurs de Castells (a la Tarraco Arena): denuncia una retallada de 100.000 € en any de Concurs, mentre s’augmenten 50.000 € pels castells de foc. Planteja si l’alcalde “no vol que Tarragona sigui capital castellera”. Conclusió d’ERC “Anar fent és tenir la ciutat a la deriva.” • Creu que Tarragona necessita rumb clar, ambició i paraula, i que aquest pressupost no ho garanteix. 8. Respostes del govern i votació final Després del primer torn, l’alcalde decideix anar directament a votació i deixar un segon torn d’intervencions més breu. Resultat de la votació del pressupost 2026: Vots a favor: 16 Grup Socialista. Junts per Catalunya. Tarragona en Comú Podem. Consellers no adscrits (Gómez, Duque, Vidal). Vots en contra: 11 Esquerra Republicana de Catalunya. Partit Popular. Vox. El pressupost 2026 queda aprovat inicialment. Segon torn: reaccions curtes En Comú Podem: • Collado felicita Mascaró pel “3 de 3” en pressupostos i agraeix al personal tècnic. • Carrega contra el discurs de Vox que considera que desprestigia cultura i joventut. Junts per Catalunya: • Sendra respon a Esquerra, assenyalant una “obsessió” personalitzada amb ell. • Reivindica que Junts ha votat “sí per fer avançar Tarragona” (contracte de brossa, etc.) i contraposa aquesta actitud al “quanto peor, mejor”. Partit Popular: • Martorell repeteix que no té interès en “deixar malament la ciutat”, però que el primer que va perjudicar la imatge de Tarragona va ser l’anunci de “fallida municipal” el primer any de mandat. • Repta l’alcalde a fer declaracions públiques i oficials desmentint els rànquings que situen Tarragona entre les ciutats més cares. Govern (consellera Mascaró): • Agradeix el suport dels socis prioritaris (En Comú Podem, Junts, consellers no adscrits) i la seua voluntat de posar Tarragona per davant dels interessos partidistes. • Resposta detallada a ERC: - Assegura que més del 80 % dels acords de 2024 s’han complert o estan en curs. - Recorda que moltes actuacions són públiques (premsa, perfils de contractació, consells d’administració). - Posa exemples: projecte Unió–Prim–Apodaca (469.000 € i candidat a Pla de Barris), inversions i compres d’habitatge via SMHAUSA, centre cívic de Llevant (pendent de cessió de la Generalitat però amb 450.000 € reservats), equipament de Santillan (primera fase adjudicada, segona al Pla de Barris), asfaltats ja licitats a Avinguda Andorra, Prat de la Riba i vials de l’Avinguda Roma, etc. • Recorda que les inversions no executades el 2025 passen automàticament al 2026, per tant no queden projectes “oblidats”. • Defensa l’estratègia de venda de patrimoni com a eina per generar ingressos, citant l’exemple de la finca de la Rebassada finalment venuda. • Sobre l’increment de tributs 2024: - Assegura que en arribar el 2023, segons informe d’intervenció, faltaven 14 M€ per quadrar el pressupost. - S’han evitat retallades de serveis i s’han mantingut les prestacions, congelant tributs després. - Recorda que el govern anterior també va pujar la taxa de la brossa per exigència legal i va dedicar 18 M€ de romanents a despesa corrent, sense rebaixar IBI, i fins i tot intentant pujar-lo. • Al PP, li pregunta com mantindria els serveis si alhora baixa impostos, evita modificatius i retalla capítol 1. Planteja si volen reduir sous o places de funcionaris i quins serveis retallarien. Tanca afirmant que és “un gran dia” per Tarragona, perquè el 1 de gener hi haurà pressupost operatiu per tercer any consecutiu. Altres punts destacats del ple Després del pressupost, el ple continua amb altres punts rellevants. Pla d’actuació municipal en emergència nuclear (PAMEN) Punt 4 de l’ordre del dia: aprovació inicial del PAMEN de Tarragona. • Votació: - A favor: 26. - Abstencions: 1 (Vox). Intervencions d’explicació de vot: Consellera Vidal Es queixa que la revisió quadriennal del PAMEN no coincideixi amb els mandats municipals, creant la situació potencialment absurda que un equip de govern anterior fos el formalment mobilitzat en cas d’emergència. Recorda que Tarragona és municipi d’influència en cas d’accident nuclear i ciutat acollidora de desplaçats, però no rep subvencions estatals específiques. Demana que l’Ajuntament insti l’Estat a obrir una línia de finançament específica per ciutats acollidores. En Comú Podem (Collado) Vota a favor però recorda que fa més de 30 anys que no es fa cap simulacre nuclear al territori (amb tres centrals nuclears properes). Demana a l’alcalde que impulsi una petició formal de simulacre. Fa un discurs clarament antinuclear, criticant els intents d’allargar la vida de les centrals i assenyalant que: • Es menteix quan es diu que no arribem a temps amb renovables. • Els fons nuclears estan per fer una transició justa al territori. • L’energia nuclear no és barata si es comptabilitza el cost real de la gestió de residus. Menciona una visita a la central d’Ascó i les pressions d’Endesa per allargar l’explotació. Celebra que Junts s’abstingués al Congrés evitant una pròrroga automàtica i insta ERC i Junts a no cedir davant el lobby nuclear. Reglament d’ús de biblioteques i punts de lectura municipals Punt 5 de l’ordre del dia: aprovació inicial del nou reglament d’ús de les biblioteques i punts de lectura municipals. Votació: A favor: 24. En contra: 2 (Tarragona en Comú Podem). Abstencions: 1 (Vox). Intervencions d’explicació de vot: Consellera Elvira Vidal “No podem deixar els nostres treballadors sense l’autòritas i la potestes per expulsar algú que no compleix la convivència.” • Defensa la regulació com necessària arran de situacions d’inseguretat viscudes a les biblioteques. • Justifica el vot favorable perquè dota el personal de més eines formals per gestionar comportaments incívics. (El fragment de podcast s’atura aquí; no es recull encara l’argumentari detallat del vot contrari d’En Comú Podem, tot i que consta que han votat en contra.) Temes principals abordats 1. Hisenda i pressupost municipal • Repartiment detallat de despesa corrent i inversions. • Gestió del deute i amortitzacions anticipades. • Debat sobre nivell d’impostos i taxes i comparativa amb altres ciutats. • Ús de venda de patrimoni municipal per finançar inversions. • Crítica o defensa de la instrumentalització d’empreses públiques. 2. Model de ciutat i urbanisme • Nou POUM i planejament a llarg termini. • Projectes clau: - Estació intermodal a l’Horta Gran. - Alliberament de la façana marítima i connexió amb el mar (zona Platja del Miracle, Port de Tarragona, etc.). - Rambla Nova (remodelació integral vs. actuacions parcials). - Camí de la Fonteta, Quinta de Sant Rafel, Hostal del Sol, Mercat del Fòrum. - Barris: Sant Salvador (Interblocs), Bonavista, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau, Part Alta, part baixa, El Serrallo, Llevant, la Mora. 3. Habitatge i turisme • Habitatge públic de lloguer: compra i nova construcció (Flores Vigarreta, Vall de la Rebassada, zona Joan XXIII, PP10, etc.). • Ajuts a rehabilitació energètica i d’accessibilitat a comunitats de veïns. • Debat sobre pisos turístics: - Impacte en comerç de proximitat i convivència. - Estudis d’impacte i models de regulació (referència a Lisboa). - Plans d’usos a part baixa, Part Alta i Serrallo. 4. Neteja i espai públic • Implementació del nou contracte de neteja (amb auditoria externa). • Discussió sobre el nivell real de la taxa de la brossa i els estudis comparatius. • Necessitat d’inversions en asfalt, voreres i il·luminació. 5. Seguretat ciutadana • Ampliació de la Guàrdia Urbana, compra d’equipaments (furgó, drons, càmeres). • Debat sobre comissaries de proximitat i oficines repartides per la ciutat. • Relació entre il·luminació de carrers i prevenció del delicte. 6. Cultura, llengua i patrimoni • Dotació per cultura i festes (debatint si és excessiva o necessària). • Reforç de la cultura popular: Castells, colles de foc, Seguici Popular, Setmana Santa. • Preocupació per la dotació al Concurs de Castells a la Tarraco Arena. • Oficina de Promoció del Català, cursos, taula del català i clàusules lingüístiques. • Patrimoni jueu, call de Tarragona i projectes de dignificació. 7. Serveis socials i tercer sector • Subvencions creixents a entitats del tercer sector, sobretot discapacitat i diversitat funcional. • Debat sobre polítiques de joventut i igualtat (defensades pel govern i Comuns, atacades per Vox). 8. Emergència nuclear i model energètic • Aprovació del PAMEN. • Peticions de simulacre nuclear i de finançament estatal per ciutats acollidores. • Debat explícit sobre futuro de l’energia nuclear vs. renovables i fons de transició. 9. Biblioteques i convivència • Nou reglament d’ús de biblioteques municipals. • Necessitat de protegir el personal i garantir la convivència dins els equipaments culturals. Interlocutors principals Rubén Viñuales – Alcalde de Tarragona (PSC). Consellera Mascaró – Tinenta d’alcalde d’Hisenda. Francisco Javier Gómez León – Conseller no adscrit (exVox). Elvira Vidal – Consellera no adscrita. Ramon Collado – Portaveu de Tarragona en Comú Podem. Portaveu de Junts per Catalunya (conseller Sendra). Portaveu de Vox (consellera Gómez). Portaveu del Partit Popular (consellera Martorell). Portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (conseller Puig / Manresa segons fragments). Altres consellers i secretari municipal intervenen en punts de tràmit i votacions. Tags pressupost 2026 Ajuntament de Tarragona hisenda municipal impostos locals taxa de la brossa habitatge públic pisos turístics barris de Tarragona Part Alta part baixa Sant Salvador Bonavista Llevant la Mora neteja viària seguretat ciutadana Guàrdia Urbana POUM Horta Gran façana marítima Port de Tarragona cultura i festes llengua catalana Oficina de Promoció del Català Concurs de Castells Tarraco Arena emergència nuclear PAMEN biblioteques municipals tercer sector protecció animal participació veïnal Seccions amb temps 1. Obertura del ple i sessió extraordinària de l’empresa municipal {"start_second":0,"end_second":145,"section_title":"Inici del ple i sessió de l\u2019Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic","section_summary":"Presentació del ple per Tarragona Ràdio i connexió amb la sala d\u2019actes. L\u2019alcalde comenta en clau d\u2019humor la previsió de 33 hores de durada del plenari. Es realitza una sessió extraordinària de la Junta General de l\u2019Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona S.A.: aprovació de l\u2019acta anterior i substitució d\u2019un membre del Consell d\u2019Administració, aprovada amb 25 vots a favor i 1 abstenció (Vox)."} 2. Obertura del plenari ordinari i pas al punt de pressupostos {"start_second":146,"end_second":283,"section_title":"Inici del Consell Plenari ordinari i presentació del punt de pressupost 2026","section_summary":"S\u2019obren els punts ordinaris: aprovació de les actes anteriors i informe de la presidència sobre composició de la comissió d\u2019Hisenda. L\u2019alcalde introdueix el punt clau: aprovació inicial del pressupost general de l\u2019Ajuntament de Tarragona 2026. Es fixen els temps d\u2019intervenció i es dona la paraula a la consellera d\u2019Hisenda per a la presentació tècnica."} 3. Presentació tècnica del pressupost 2026 {"start_second":284,"end_second":425,"section_title":"Exposició de la consellera d\u2019Hisenda: dades clau del pressupost 2026","section_summary":"La consellera Mascaró presenta un pressupost \"equilibrat\" que posa les persones al centre. Es detallen les macrodades: pressupost consolidat de 235,9 M€ (+1,5 %), pressupost de l\u2019Ajuntament de 218,6 M€ amb 199 M€ de despesa corrent (+2,6 %). Es descriu el repartiment de la despesa corrent per grans àrees (neteja, transport, urbanisme, medi ambient, seguretat, serveis socials, cultura i esports, turisme, educació). S\u2019exposa la reducció de despesa financera (estalvi de 2,7 M€) i la inversió consolidada (19,5 M€) amb endeutament de 14,9 M€, prioritzant millora d\u2019espai públic, barris i habitatge social. Es preveu una ràtio deute viu del 57,05 % a finals de 2026."} 4. Vot favorable semicrític dels consellers no adscrits {"start_second":426,"end_second":581,"section_title":"Intervenció de Francisco Javier Gómez León: \"sí semicrític\" al pressupost","section_summary":"El conseller no adscrit Gómez León anuncia un \"sí semicrític, responsable i vigilant\". Reconeix riscos tècnics del pressupost (ingressos incerts per plusvàlues, Estat i vendes de patrimoni, necessitat de reformes en el sector instrumental i control de la despesa en empreses públiques). Tot i això, defensa que el pressupost incorpora actuacions estratègiques llargament reclamades i que els consellers independents han impulsat: inversions en centres educatius, equipaments esportius, projectes de barri i mobilitat. Situa el seu vot com un suport a Tarragona, no al govern."} 5. Seguretat, neteja i estratègia de ciutat segons Gómez León {"start_second":581,"end_second":1064,"section_title":"Prioritats de seguretat, neteja i grans projectes estratègics","section_summary":"Gómez León detalla els avenços en seguretat ciutadana: increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana, adquisició d\u2019un furgó d\u2019intervenció ràpida, ampliació de la xarxa de càmeres, implantació de drons policials i desbloqueig de la comissaria mixta, així com estudis d\u2019il·luminació en punts conflictius. Reivindica haver defensat i desbloquejat el nou contracte de neteja, que qualifica de modern i ajustat, i que permetrà que Tarragona estigui més neta. En cultura i patrimoni, valora la consolidació d\u2019actuacions en elements històrics i una estratègia turística més professional, alhora que demana una regulació estricta dels pisos turístics a zones com la part baixa. Exposa dos fronts estratègics: l\u2019estació intermodal a l\u2019Horta Gran i l\u2019alliberament de la façana marítima, i l\u2019aprovació d\u2019un nou POUM que ordeni el creixement, garanteixi habitatge i corregeixi desequilibris entre barris. Tanca remarcant que el seu vot és un vot de confiança vigilada, \"cap a Tarragona, no cap al govern\"."} 6. Defensa del pressupost per part d’Elvira Vidal {"start_second":1093,"end_second":1290,"section_title":"Intervenció d\u2019Elvira Vidal: mirada d\u2019inversió i de dia a dia","section_summary":"La consellera independent Elvira Vidal dona suport al pressupost destacant dues mirades: una de gran abast, amb inversions en pavimentació, locals municipals, enllumenat, Quinta de Sant Rafel i Mercat del Fòrum; i una altra de quotidiana, que es plasma en serveis de manteniment, jardineria, neteja i enllumenat. Reivindica haver impulsat el nou contracte de neteja i confia que es notarà gràcies a l\u2019auditoria externa. Subratlla la importància dels treballadors municipals i agraeix la seua feina. Destaca l\u2019augment de subvencions a entitats del tercer sector, especialment aquelles dedicades a discapacitat i diversitat funcional, així com la millora i ampliació de la protectora d\u2019animals, que considera un indicador del grau de civilització de la societat. Remarca l\u2019accent en estalvi d\u2019aigua i eficiència en enllumenat."} 7. Acord d’En Comú Podem: habitatge, barris i turisme {"start_second":1290,"end_second":1927,"section_title":"Intervenció de Tarragona en Comú Podem: cinc mesures clau i gir a l\u2019esquerra","section_summary":"El conseller Collado anuncia el sí d\u2019En Comú Podem al pressupost 2026. Defensant la importància de tenir els comptes aprovats a 1 de gener, explica que l\u2019acord amb el govern pivota sobre tres idees: marcar el rumb (habitatge, barris, sostenibilitat, cultura), concretar actuacions a barris (Bonavista, Sant Salvador, Part Alta, Torreforta, part baixa, Sant Pere i Sant Pau...) i protegir famílies mentre es transforma la ciutat. Detalla cinc mesures clau: 1) 1,5 M€ per compra d\u2019habitatge públic i uns 4 M€ per construir a Flores Vigarreta, seguint l\u2019estratègia de disseminar edificis de lloguer públic accessible (amb referència a projectes a la Vall de la Rebassada i a la zona de Joan XXIII); 2) 1,7 M€ per rehabilitació energètica i d\u2019accessibilitat a comunitats de veïns (700.000 € a la part baixa, 1 M€ a la resta), aprofitant Next Generation i reactivant PIMES de la construcció; 3) la primera passa per equiparar la jornada laboral de les treballadores de les llars municipals subrogades a la de les contractades directament, lligat als casals d\u2019estiu; 4) redacció d\u2019un Pla Integral de Sant Salvador i actuacions inicials a Interblocs, responent a la pressió veïnal; 5) actualització de l\u2019estudi de pisos turístics, encàrrec d\u2019un estudi d\u2019impacte i proposta de models de regulació inspirats en ciutats com Lisboa, incloent un servei de comprovació i denúncia ciutadana de pisos il·legals. Collado reivindica que han vingut a \"fer feina\" i a \"girar les polítiques municipals a l\u2019esquerra\"."} 8. Junts per Catalunya: llengua, llicències i projectes pactats {"start_second":1953,"end_second":2710,"section_title":"Intervenció de Junts per Catalunya: Tarragona del sí i catalanitat","section_summary":"El portaveu de Junts defensa el seu vot afirmatiu al pressupost 2026 com a continuïtat del compliment dels acords del 2025. Reivindica que Junts ha vingut a \"construir\" i no a \"destruir\", i que són \"servidors públics\" que no diuen no a tot. Exposa dues línies vermelles prèvies: una nova ordenança de llicències per agilitzar l\u2019administració (incloent l\u2019actualització del Pla Especial de la Part Alta per descongestionar la Comissió de Patrimoni) i la llengua catalana com a prioritat, amb la reobertura i reforç de l\u2019Oficina de Promoció del Català (35.000 € el 2024, 65.000 € el 2025, 100.000 € el 2026) i la introducció d\u2019una clàusula lingüística a les llicències d\u2019activitats perquè els nous locals estiguin com a mínim retolats en català. Pel que fa als acords concrets, detalla: un pla d\u2019usos per a la part baixa, la Part Alta i el Serrallo per evitar que esdevinguin \"aparadors només per turistes\"; la voluntat de vincular l\u2019accés a l\u2019habitatge social a tres anys d\u2019empadronament; la recuperació del Mercat del Fòrum (amb estudis el 2025 i 250.000 € per executar-lo el 2026); 190.000 € per al projecte global de l\u2019Hostal del Sol (obrint el baluard i enjardinant l\u2019espai); l\u2019execució de la primera coca de la Rambla Nova amb disseny d\u2019Edupor; 120.000 € per al projecte executiu del trasllat de l\u2019OMAC a l\u2019antiga Facultat de Lletres a la Plaça Imperial Tàrraco; la museïtzació del camí de la Fonteta; 200.000 € per posar en valor el patrimoni jueu; manteniment de les subvencions a colles castelleres i colles de foc actualitzades per IPC i fins a 90.000 € per a l\u2019Agrupació de Setmana Santa; 80.000 € per a entitats de capacitats diverses; més càmeres i drons de seguretat; pintura d\u2019escoles municipals i actuacions als barris de Bonavista, la Mora, el Serrallo i la Part Alta. Junts es presenta com la força de la \"Tarragona del sí\"."} 9. Vox i Partit Popular: rebuig al pressupost {"start_second":2710,"end_second":3846,"section_title":"Intervencions de Vox i Partit Popular: crítica a la despesa i a la pressió fiscal","section_summary":"La portaveu de Vox anuncia el vot en contra pels \"pressupostos del continuïsme\" en la senda del gasto. Critica l\u2019augment de la despesa corrent, el manteniment d\u2019una pressió fiscal elevada tot i tenir 14 M€ de romanent i deute sota el 60 %, el reg de diners a empreses públiques i la manca de retorn visible en serveis. Rebutja especialment el creixement de la despesa en cultura i festes (que segons ella s\u2019acosta o supera la d\u2019urbanisme i serveis socials), la cooperació internacional de 800.000 € i els 1,6 M€ en joventut i polítiques d\u2019igualtat, que qualifica d\u2019inútils, i critica les clàusules lingüístiques com una \"extorsió\". El Partit Popular, per la seua banda, també vota en contra. Assenyala la \"brutal pujada d\u2019impostos\" del primer any de mandat (IBI, taxa de la brossa, terrasses, ICIO, IBI pisos buits) i denuncia que la congelació manté aquests increments. Recorda un estudi que situa Tarragona com la tercera ciutat de l\u2019Estat amb impostos i taxes més alts (l\u2019alcalde replica que l\u2019estudi sobre la brossa és erroni i que la mitjana real és més baixa). El PP critica que no s\u2019hagin acceptat propostes com un pla fort d\u2019asfaltats plurianuals (14 M€), la creació de comissaries de proximitat i oficines de Guàrdia Urbana a Ponent, Llevant, zona nord i Palau de Congressos, ni el trasllat immediat de l\u2019OMAC a Lletres per estalviar 1 M€ anual de lloguer. Denuncia que els tarragonins paguen molt i no veuen millores en espai públic, il·luminació o seguretat."} 10. ERC: pressupost sense paraula, sense ambició i sense rumb {"start_second":3920,"end_second":4805,"section_title":"Intervenció d’Esquerra Republicana de Catalunya: denúncia d’incompliments i manca de rumb","section_summary":"El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya anuncia el vot en contra i qualifica el pressupost de \"sense paraula, sense ambició i sense rumb\". Critica que la segona reunió de negociació fos cancel·lada i no reprogramada, tot i que ERC havia mostrat predisposició condicionada a un document de compliment dels acords del pressupost 2024. Enumera una llarga llista d’acords que considera incomplerts o encallats: absència de centres cívics al centre, Llevant, Avinguda Catalunya, Parc del Francolí i plaça Imperial Tàrraco; canvi de criteri sobre el centre cívic de Santillan a la part baixa; manca de pla d’accessibilitat i retirada de la partida via modificatiu de crèdit; escàs avanç al polígon Francolí; no execució de millores en locals d’entitats; incompliments d’acords amb En Comú Podem (Reserva Marina i protecció de l’anella verda, pla d’usos de la Part Alta, climatització d’escoles i instituts, cessió de terreny per a residència pública, baròmetre d’opinió, enquesta de condicions de vida, caseta de Tarragona 2, lavabos públics). En habitatge, ERC assegura que el crèdit real per compra d’habitatge és de 900.000 € i recorda que projectes com PP10, Vall de la Rebassada o Flores Vigarreta són també fruit del govern republicà i de la CUP. Denuncia suposats incompliments d’acords amb Junts (passeig de la Mora, asfaltat de polígons industrials, Quinta de Sant Rafel) i qualifica de \"fum\" les partides basades en venda de patrimoni. També qüestiona els compromisos electorals del PSC (les \"tres T\", Font dels Lleons, Rambla del Mar, bus gratuït). Repassa mocions de ple aprovades i encara no reflectides al pressupost: gestió forestal amb dotació forta, remodelació integral de la Rambla Nova, ascensor i escales de Ciutat-Jardí, voreres com la de la T-240 cap a les Salades, semàfor a Joan XXIII, parc de la Coma a Bonavista, millora del polígon Entre Vies. En cultura, critica la manca de projectes ambiciosos, l’absència de biblioteques a Torreforta (Pepita Ferrer) i Sant Pere i Sant Pau, i la reducció de 100.000 € al Concurs de Castells en any de concurs, mentre s’augmenten 50.000 € per castells de foc. Conclou que \"anar fent\" és tenir la ciutat a la deriva i que Tarragona mereix més rumb, ambició i paraula."} 11. Votació del pressupost i rèpliques finals {"start_second":4805,"end_second":6535,"section_title":"Aprovació del pressupost 2026 i debat final entre grups","section_summary":"Es procedeix a la votació del pressupost: 16 vots a favor (PSC, Junts, En Comú Podem, consellers no adscrits) i 11 en contra (ERC, PP, Vox). El pressupost 2026 queda aprovat inicialment. En el segon torn d’intervencions, Collado (Comuns) felicita Mascaró pel \"3 de 3\" en pressupostos, agraeix al personal tècnic i critica Vox per menysprear cultura i joventut. Esquerra acusa Junts d’haver votat 440 vegades sí a propostes del govern sense cap no ni abstenció, i qüestiona si els votants de Junts sabien que votaven l’alcalde Viñuales. L’alcalde replica que Junts ha votat sí per fer avançar Tarragona, incloent el contracte de la brossa, mentre Esquerra va votar no a l’adjudicació. Junts retreu a ERC una \"obsessió\" personalitzada amb el seu portaveu i destaca que una bassa de laminació a la Mora seria ja un gran avanç per al barri. El PP insisteix en la qüestió dels rànquings d’impostos i convida l’alcalde a desmentir-los públicament, recordant que la pitjor imatge de Tarragona va ser l’anunci inicial de \"fallida\". La consellera Mascaró tanca el debat agraint el suport dels socis i justificant que més del 80 % dels acords amb ERC el 2024 s’han complert o estan en curs. Enumera exemples concrets: projecte Unió–Prim–Apodaca (469.000 € disponibles i candidat a Pla de Barris), compres i construcció d’habitatge via SMHAUSA, centre cívic de Llevant pendent de cessió de la Generalitat però amb 450.000 € reservats, equipament de Santillan amb primera fase adjudicada i segona al Pla de Barris, projecte de Lletres en licitació, manteniment de les escoles amb partides completament utilitzades i 1.065.000 € per pintar totes les escoles el 2026, locals de barri com el del Barri del Port en licitació, asfaltatges ja adjudicats a Avinguda Andorra, Prat de la Riba i vials laterals de l’Avinguda Roma, i urbanització del polígon Francolí en fase d’adjudicació. Defensa la venda de patrimoni com a eina proactiva (cas de la finca de la Rebassada) i recorda que el govern actual va trobar un forat de 14 M€ el 2023 segons intervenció, que ha obligat a ajustar tributs sense retallar serveis. Interpel·la el PP sobre com mantindria els serveis si baixa impostos, evita modificatius i redueix capítol 1, preguntant si proposen reduir sous o amortitzar places. Tanca assegurant que el 2026 serà el tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a 1 de gener, fet que considera un gran dia per la ciutat."} 12. Aprovació del PAMEN (pla d’emergència nuclear) {"start_second":6561,"end_second":6896,"section_title":"Aprovació inicial del Pla d’Actuació Municipal en Emergència Nuclear (PAMEN)","section_summary":"El ple tracta el punt 4: aprovació inicial del Pla d’Actuació Municipal en Emergència Nuclear (PAMEN) del municipi de Tarragona. La votació resulta amb 26 vots a favor i 1 abstenció (Vox). En l’explicació de vot, la consellera Elvira Vidal assenyala la incongruència que la revisió quadriennal del PAMEN no coincideixi amb els mandats municipals, cosa que podria generar situacions absurdes en cas d’emergència, i recorda que Tarragona és ciutat acollidora en cas d’accident nuclear però no rep subvencions estatals específiques; demana que l’Ajuntament insti l’Estat a crear una línia de finançament per municipis acollidors. El conseller Collado (En Comú Podem) vota a favor però denuncia que fa més de 30 anys que no es fa cap simulacre nuclear al territori tot i la presència de tres centrals. Demana formalment impulsar un simulacre i aprofita per fer un discurs antinuclear, rebutjant l’allargament de la vida de les centrals, destacant l’existència de fons nuclears per a una transició justa i recordant que si es comptabilitzés el cost de la gestió de residus, l’energia nuclear no seria competitiva. Menciona visites a la central d’Ascó i pressions d’Endesa, i celebra l’abstenció de Junts al Congrés davant una maniobra del PP que pretenia prorrogar les nuclears."} 13. Reglament d’ús de biblioteques i punts de lectura {"start_second":6926,"end_second":6988,"section_title":"Aprovació inicial del reglament d’ús de biblioteques municipals","section_summary":"El ple aborda el punt 5: aprovació inicial del text del reglament d’ús de les biblioteques i punts de lectura municipals. La votació resulta amb 24 vots a favor, 2 en contra (Tarragona en Comú Podem) i 1 abstenció (Vox). En l’explicació de vot, la consellera Elvira Vidal defensa el reglament com una regulació necessària arran de diversos antecedents d’inseguretat a les biblioteques. Considera imprescindible dotar el personal de biblioteques de l’autoritat i la capacitat formal per expulsar persones que no compleixin unes normes mínimes de convivència i respecte, i per això dona suport al text. El fragment s’atura aquí, sense recollir encara els arguments del vot contrari d’En Comú Podem."}

Pressupostos 2026 i agenda social, cultural i esportiva

Resum general Butlletí del programa Serveis Informatius 8H de Tarragona Ràdio amb focus principal en: • Pacte de pressupost 2026 entre PSC i Junts per a l’Ajuntament de Tarragona i la posició crítica d’ERC • Campanya de Nadal 2025 a la ciutat, amb canvi d’escenari de l’encesa de llums a la Plaça de la Font • Actualitat cultural: Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona i Tarraco Viva / Tarracoviva 2025 centrada en els amfiteatres romans • Iniciatives socials i veïnals als barris (Sant Salvador, Torreforta, Ponent) i projectes d’economia circular com la Biblioteca de les Coses • Queixes del Partit Popular sobre la planificació ferroviària estatal a la demarcació de Tarragona • Bloc esportiu: actualitat del Nàstic de Tarragona i d’altres equips locals de futbol, voleibol i bàsquet 1. Acord de pressupostos 2026: PSC–Junts i rebuig d’ERC 1.1. Contingut de l’acord PSC–Junts • PSC i Junts tanquen un acord de pressupost 2026, que es porta al ple municipal d’avui. • Junts pacta una cinquantena de mesures per valor d’uns 12 milions d’euros. • Objectius clau de l’acord: - Fer l’administració més àgil (simplificació administrativa i nova ordenança de llicències). - Foment del català, amb augment de pressupost de l’Oficina de Promoció del Català. - Impuls de projectes de ciutat com el Mercat del Fòrum a la Part Alta. • Es destaca que el govern de Rubén Viñuales ja havia pactat abans amb En Comú Podem, i ara revalida entesa amb Junts per tercer cop. 1.2. Mesures concretes pactades amb Junts • Clàusula lingüística: els establiments hauran de retolar en català per obtenir el permís. • Projectes amb partida específica: - Mercat del Fòrum: 250.000 € per a la reobertura a la Part Alta. - Quinta de Sant Rafel: 800.000 €. - Trasllat de l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres. - Pacificació del primer tram de la Rambla Nova. - Patrimoni: museïtzació del Camí de la Fonteta. • L’acord també inclou la modificació del protocol d’accés a l’habitatge social: es prioritzarà el màxim d’anys d’empadronament a Tarragona. 1.3. Relat polític de l’acord • Jordi Sendra (Junts) defensa la idea d’una “Tarragona del sí” i de lideratges compartits: "Per aquest motiu jo defenso una Tarragona del sí, una Tarragona que diu sí a progressar." • Subratlla que la governabilitat es reforça i que PSC i Junts comparteixen lideratge per al progrés de la ciutat. • L’alcalde Rubén Viñuales remarca que és “un acord en clau de ciutat” i recorda el rol del plenari com a espai al servei dels tarragonins i tarragonines. 2. Crítica d’Esquerra Republicana al pressupost 2.1. Motius del vot en contra d’ERC • ERC votarà en contra del pressupost 2026. • Considera que els comptes “no tenen ni rumb ni ambició”. • Denuncia: - Incompliment dels acords del pressupost pactat fa dos anys. - Manca de transparència: el govern no ha enviat el document de compliment del pressupost 2024 sol·licitat per ERC. - Ruptura unilateral: el govern hauria desconvocat la reunió prevista i tancat l’espai de treball compartit. 2.2. Crítiques a la gestió de Viñuales • ERC assegura que Viñuales ja té majoria assegurada (PSC, Junts, Comuns) i que no mostra voluntat real de diàleg. • Denúncia manca de compliments en equipaments de proximitat: - Centres cívics de Llevant, Avinguda Catalunya, Parc Francolí i zona Imperial Tàrraco. - Centre cívic de Santillán a la part baixa, descartat. • Xavi Puig acusa el govern d’incomplir amb tothom, no només amb ERC, i d’instrumentalitzar les prioritats segons el relat anual: "El que veiem és que ens poden enganyar una primera vegada, però si ens enganyen una segona o tercera ja seria una responsabilitat nostra." • Menciona, com a exemples recurrents en pressupostos, la Quinta de Sant Rafel, el Camí de la Fonteta, lavabos públics i figures de defensa de l’anella verda, sense que les obres o mesures es materialitzin. • El ple municipal comença a les 9 h, amb emissió en directe per Tarragona Ràdio. 3. Cultura i patrimoni 3.1. Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona • 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona reafirma la ciutat com a referent mediterrani de fotografia contemporània. • Espais principals: - Moll de Costa com a epicentre expositiu. • Continguts destacats: - Mostres de fotobooks. - Mirada irònica de Txema Salvans. - Exposicions de Paula Artés i l’espai SCAN Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. • Fil conductor de l’edició: l’aigua com a element inspirador. 3.2. Tarraco Viva / Tarracoviva 2025: focus en els amfiteatres • Es presenta la Tarracoviva 2025, amb els amfiteatres romans com a tema central. • Inici amb conferència sobre el pla director de l’Amfiteatre Romà de Tarragona: - S’hi expliquen directrius i accions previstes. - La redacció del pla va ser encarregada l’any passat per l’Ajuntament. • L’arqueòleg Joaquín Ruiz de Arbulo reclama més planificació al Consorci del Patrimoni Romà de Tarraco per: - Afrontar intervencions molt costoses. - Programar les inversions en plans de llarga durada. - Atraure esponsorització privada, especialment d’una indústria petroquímica que ja ha respost en altres ocasions. • La Tarracoviva es tanca amb una visita comentada a l’Amfiteatre Romà. 4. Nadal 2025 a Tarragona 4.1. Nova ubicació de l’encesa de llums • La tradicional festa de l’encesa de llums de Nadal es mou de la Rambla Nova a la Plaça de la Font. • Motiu: la Rambla Nova es va “quedar petita” l’any anterior. • L’acte serà el 28 de novembre a les 18.30 h (dos quarts de set), amb: - Espectacle previ amb ADN tarragoní. - Arbre de 15 metres a la Plaça de la Font. - Molta llum, música, color i pirotècnia. 4.2. Eslògan i contingut de la campanya • Lema d’aquest Nadal: “Per Nadal, tot és possible a Tarragona” / “Tot és possible a Tarragona”. • L’alcalde Rubén Viñuales remarca la idea de màgia i de festes úniques i inigualables a la ciutat: "Nadal és sinònim de màgia i sense màgia no hi ha Nadal." • La consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Montserrat, destaca: - Més de 200 activitats al carrer. - Propostes per a infants i famílies. - Circ, música al carrer i actes clàssics i nous. 4.3. Altres atractius nadalencs • Circ Pardi instal·lat a l’Anella Mediterrània. • Parc de Nadal ampliat, amb més tallers. • Enllumenat i activitats específiques a diferents punts, com Plaça Verdaguer. • Pressupost municipal d’uns 400.000 € per llum i motius nadalencs a uns 70 carrers del centre i barris. 5. Infraestructures i mobilitat: crítica del PP al pla ferroviari • El Partit Popular denuncia que el ministre de Transports Óscar Puente “aïlla la demarcació de Tarragona” amb els seus nous plans ferroviaris. • La diputada Elisa Vedrina critica: - Projectes “faraònics” com una nova línia d’alta velocitat Barcelona–Lleida totalment nova. - L’horitzó de més de 20 anys per veure-la operativa. - Una inversió tan elevada que “ni es pot imaginar”. • Temor principal: que la majoria de trens acabin saltant-se la zona de Tarragona, mentre la població reclama: - Millores en la xarxa de Rodalies. - Allunyar mercaderies dels nuclis habitats. 6. Projectes socials, veïnals i d’economia circular 6.1. Nova seu de la Biblioteca de les Coses i Espai Bici • S’inaugura la nova seu de la Biblioteca de les Coses i l’Espai Bici a l’espai cooperatiu La Teulada, coincidint amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. • Horari d’inauguració: dissabte, de 10 a 15 h, a l’espai La Teulada (carrer Pin i Soler). • La Biblioteca de les Coses facilita: - Préstec i intercanvi d’eines i objectes. - Reutilització i reparació per reduir residus. • Ja existia un punt al casal d’entitats de Sant Salvador des de 2023; ara s’afegeix un punt de recollida al centre de la ciutat per millorar l’accessibilitat. • L’estrena inclou: - Projecció del documental Rendo y Arts. - Actuació musical de Las de la Chiris. - Espais per reparar bicicletes, cosir roba, reparar petits aparells i fer intercanvi de roba i calçat. 6.2. Projecte “Ponent al carrer” a Torreforta • Objectiu: acostar la cultura als barris no cèntrics i fer que els veïns en siguin protagonistes. • Activitat central: taller de creació comunitària basat en teatre de carrer, impartit per la cooperativa Espassa de Lleida. • Metes del taller: - Donar a conèixer el teatre de carrer. - Fomentar l’ús de l’espai públic com a lloc de trobada. - Reforçar la cohesió social i posar en contacte entitats que sovint no es coneixen. "El que busquem és reforçar aquesta cohesió social i aquest compartir el carrer a través del que sabem fer, que és el teatre." • Participants: 8 persones, membres de diverses entitats de Torreforta. 6.3. Festival “Cent i Viu” a Sant Salvador • Sant Salvador estrena el festival Cent i Viu, organitzat per les entitats del barri. • Finalitat: donar visibilitat a la riquesa cultural i associativa d’aquesta zona de la ciutat. • Activitat emblemàtica: cursa veïnal modalitat Backyard. • Característiques de la cursa (explica l’organitzador David Vallverdú): - Circuit de 6,7 km mínims. - Recorregut: • Sortida davant del centre cívic (CIC), al costat del camp de futbol. • Pujada per la barrancada fins al Mas de l’Àngel. • Passa pel Pont del Diable i torna al punt inicial. - Imatge central: el Pont del Diable és eslògan, logo i medalla de la cursa. 6.4. Marxa solidària de la Protectora d’Animals • La Protectora d’Animals de Tarragona organitza una marxa solidària per visibilitzar l’abandonament de gats i gossos. • Inici: diumenge, 10 h, al Tinglado 1 del Moll de Costa. • Recorregut accessible pel litoral fins a la Platja del Miracle, passant pel Fortí de la Reina, i retorn al punt de sortida. • La presidenta, Núria Güell, remarca: - L’objectiu de donar visibilitat al nombre d’animals abandonats, arreu i no només a Tarragona. - Que l’abandonament afecta tant gossos com gats, tot i que els gats no participen a la marxa. • Una vuitantena de persones ja han confirmat assistència; inscripcions obertes fins el mateix diumenge. 7. Bloc esportiu: Nàstic i clubs tarragonins 7.1. Futbol: Nàstic de Tarragona i filial Primer equip del Nàstic • El Nàstic de Tarragona visita avui el Villarreal B amb l’objectiu de: - Aconseguir la segona victòria consecutiva. - Dormir en zona de play-off. • Situació a la classificació: - Nàstic: 8è amb 17 punts. - Villarreal B: 10è amb 15 punts. • El tècnic Cristóbal Parralo espera un partit obert, amb els dos equips buscant la victòria des de l’inici, i defineix el Villarreal B com un equip alegre, talentós i perillós a dalt. • Autocrítica defensiva: - Reconeix que el Nàstic ha encaixat molts gols. - Defensa que la solidesa passa per millorar tant en atac com en defensa, treballant des de la pressió alta. • El partit es disputa a les 19 h al Miniestadi de la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza i es podrà seguir des d’una hora abans al programa Semprenàstic de Tarragona Ràdio. • Declaracions finals del defensa David Alba (juvenil A, però referit al model): si l’equip manté la porteria a zero i aprofita les ocasions, podrà sumar els tres punts. Filial del Nàstic • El filial del Nàstic (La Pobla de Mafumet) vol tornar al camí de la victòria. • Partit: visita al Júpiter, equip en zona de descens, diumenge a les 12 h. • El tècnic Xavi Vilagut destaca: - L’equip és sòlid i encaixa pocs gols. - Cal millorar l’efectivitat per materialitzar les oportunitats generades. 7.2. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau Superlliga masculina • L’Interkapa 6 Tarragona, Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria a la Superlliga. • Partit: visita als Cisneros La Laguna, dissabte a les 17 h, al pavelló Juan Ríos Tejera. • El tècnic Vlado Stepovski: - Remarca el bon joc als primers partits però sense resultat. - Diu que la plantilla lluita fins al final i cal mantenir el nivell durant tot el partit, ja que no hi ha equips fluixos a la lliga. Primera nacional femenina • El Médol Tarragona, Sant Pere i Sant Pau viu una molt bona temporada d’estrena a primera nacional. • Dades: - 6 victòries en 7 partits. - Lideren el seu grup. • Partit clau: contra el CV Manacor, actual 3r classificat, dissabte a les 16 h al poliesportiu Na Capellera. • L’entrenador Edu Sánchez veu el duel com una primera oportunitat per assegurar plaça entre les primeres del grup, preveu partit dur i llarg entre equips que es coneixen molt. 7.3. Bàsquet: TGN Bàsquet i Ibersol CBT TGN Bàsquet – Lliga Femenina 2 • El TGN Bàsquet busca la segona victòria de la fase regular, davant el conjunt de les Marlock Onche. • Situació: - TGN Bàsquet és últim, amb 1 victòria i 6 derrotes. • L’entrenador Sergio Manzano destaca: - La mentalitat de “cada cop que caiem, ens aixequem”. - La necessitat de pujar la intensitat i l’agressivitat a pista. Supercopa – equip femení del TGN • En Supercopa, el TGN rebrà l’Espanyol Club Esportiu Joventut L’Hospitalet. • Dades: - Les tarragonines acumulen 9 derrotes en 9 partits. - L’Hospitalet és 14è, amb 3 victòries i 6 derrotes. • L’entrenador Sergio Lou considera el partit molt important a nivell anímic, per: - Competir més del que han fet en últims enfrontaments. - Guanyar impuls per continuar treballant la resta de temporada. • El partit es juga diumenge a les 14.47 h al pavelló del Col·legi Sagrat Cor. Ibersol CBT • L’Ibersol CBT vol aconseguir la setena victòria consecutiva. • Partit: contra l’Himmo San Marina Ciutat d’Inca Basket, dissabte a les 18 h, al Palau Municipal d’Esports d’Inca. • El tècnic Toni Larramona adverteix: - Tots els partits a les Illes Balears són durs, exigents i fins i tot “estranys” per les condicions de desplaçament i canvi de rutina. 7.4. Futbol base: Juvenil A del Nàstic • El juvenil A del Nàstic visita el Girona en la 10a jornada de la competició. • Es destaca la dificultat d’enfrontar un filial amb molta categoria, però l’equip va amb l’objectiu clar de sumar els tres punts. 8. Publicitat institucional i serveis • Anunci d’EMATSA sobre les obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i La Canonja: - S’utilitza una tècnica sense obertura de rases en un 75% de les actuacions, cosa que: • Redueix molèsties veïnals. • Millora la qualitat ambiental. • Contribueix a uns entorns més nets i eficients. • Es remet la ciutadania a ematsa.cat per conèixer carrers afectats, fases i calendari. • Tancament amb falca del programa Sempre Nàstic (33a temporada) a Tarragona Ràdio, espai dedicat a seguir el Nàstic de Tarragona, amb patrocinadors locals.

Serveis Informatius 7H del 21/11/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Premis ARC, Zona Nou i Nostàlgia Cubana

Resum general Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio centrat en tres blocs principals: Crònica dels Premis ARC 2025 al Teatre Tarragona Celebració dels 25 anys del programa Zona Nou a l'antiga fàbrica Estrella Damm Entrevista a Neuén Tayel sobre el disc Nostàlgia Cubana i el concert al Santuari de Montserrat de Montferri El to del programa combina crònica musical, reconeixement al talent local i reflexió cultural i social a través de la música. 1. Premis ARC 2025 al Teatre Tarragona 1.1. Context i obertura del programa • Esment inicial del dia i del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio (20 de novembre de 2025). • La conductora explica que no aprofundiran en l’efemèride històrica del dia, sinó que celebraran: - El que va passar ahir al Teatre Tarragona (gala dels Premis ARC 2025). - La festa pels 25 anys del Zona Nou a l’antiga fàbrica Estrella Damm, que s’està celebrant el mateix dia. "Nosaltres el que volem celebrar avui, per una banda és el que va passar ahir al Teatre Tarragona, i per l'altra el que està succeint avui mateix..." 1.2. La gala dels Premis ARC 2025 • S’introdueix un tall d’àudio de l’inici oficial de la 23a edició dels Premis ARC, amb un discurs d’obertura molt enfocat a: - Celebrar la música en directe - Reivindicar el talent i la passió dels professionals que mantenen viu el sector musical. • Presentadora: Mar Grifoll (artista multidisciplinària de les Terres de l’Ebre), que la conductora descriu com a: - Molt eloqüent - Divertida - Àgil - Amb un to inclusiu i natural. "Una dona que no només trepitja l'escenari, l'ocupa, el transforma i, si cal, s'hi queda a viure." 1.3. Música en directe a la gala • La gala compta amb actuacions en directe: - Kelly i Zaya (sonen de fons al programa). - Big Black Rhino, que tanquen la gala i impressionen especialment la conductora per la potència de la veu de la cantant. "La veu que té la cantant dels Big Black Rhino ens va colpir a tots." 1.4. Guanyadors destacats dels Premis ARC La conductora repassa els principals premis (no estrictament en l’ordre de la gala): • Artista o grup emergent: Esbetlana • Millor gira d’artista o grup de jazz, música clàssica o tradicional: Judit Neddermann i Pau Figueres • Millor gira d’artista o grup: Alia Cali • Millor gira d’artista o grup per a públic familiar: Xiula • Millor gira de grup de versions o tribut: Salvando los Piratas Rumba Version • Millor gira d’orquestra o grup de ball: Orquestra Saturno • Millor gira internacional d’artista o grup: Juanjo Escalada i Ruth Van • Millor programació de festa major: Festa Major de Santa Tecla (Tarragona), celebrada eufòricament al programa. • Millor programació de festival o cicle de concerts de mitjà i gran format: Festival Empremtes • Millor programació de festival o cicle de concerts de petit format: Festival Racóndit • Millor programació d’espais musicals o sala de concerts: New Fizz de Barcelona. 1.5. Nominació de Sílvia García i premi a Nando Cruz • Categoria: Millor periodista o programa musical. Nominats: - Zona en català de Ràdio Silenci - Sílvia García de Tarragona Ràdio (conductora del programa) - Nando Cruz - Les Golfes de Gelida • El discurs de presentació del premi reivindica el paper del periodisme musical com a eina crítica i contextualitzadora: "El periodisme musical no és només acompanyar la música, és qüestionar-la, contextualitzar-la i fer-la créixer... En un món de titulars ràpids, el periodisme musical és resistència." • Guanyador: Nando Cruz. Es fa un breu perfil biogràfic: - Nascut a Barcelona (1968). - Periodista musical en actiu des de finals dels 80. - Ha treballat a televisions (Sputnik, Música Moderna – BTV), ràdios (Ràdio Ciutat Vella, iCat), revistes (Popular 1, Rockdelux, Factory) i mitjans digitals (L'Altaveu / Latiba.cat, Time Out Barcelona, Crític, etc.). • Tot i no guanyar, la conductora expressa admiració i respecte pel premiat i li envia felicitacions sinceres. 1.6. Reconeixement a Sílvia García i al teixit musical • Es recupera un fragment del discurs de Sandra Ramos (presidenta de l’Associació organitzadora) a l’escenari, molt centrat en els “obrers i obreres de la música”: "Els que sabem el que és assajar cada dissabte... muntar, assajar, esperar que es faci l'hora del bolo i tornar a casa a les 6 del matí per... arribar als 100 euros després d'haver pagat els impostos." Punts clau del discurs: • Reconeixement al treball precari de músics, orquestres i grups de versions. • Defensa de les sales de concerts i la necessitat de mantenir circuits de música en directe. • Agraïment per les nominacions a sales del territori: - Sala Zero (Tarragona) - La Submarina de Reus • Missatge final d’afecte a Sílvia García: "Sílvia García, per nosaltres, sempre seràs la nostra guanyadora... Ets la millor i t'estimem molt en aquesta ciutat." • La conductora ho viu com un moment molt emotiu i inesperat, agraeix públicament el suport rebut i explica: La proposta de nominació li arriba per un missatge de veu de Sergio Solís, a qui agraeix profundament. Va viure la gala amb molts nervis, més del que és habitual en ella. Se sent molt recolzada pels grups i amics del sector musical que hi eren presents. "M'he posat més nerviosa que mai... però vaig rebre molt recolzament abans, durant i després." 1.7. Tancament del bloc Premis ARC • Recordatori de la potència en directe de Big Black Rhino, que tanquen musicalment la gala. • Desig que els Premis ARC tornin a celebrar-se a Tarragona l’any vinent i que Fans de Tarragona en pugui tornar a parlar amb algun nou motiu d’alegria. • Reflexió final: "Què seria de nosaltres... sense la música en directe, sense un bon concert, sense un bon festival?" 2. Festa 25 anys del Zona Nou 2.1. Presentació de l’esdeveniment • Es canvia de tema per parlar de la festa dels 25 anys del Zona Nou, que se celebra: Dia: dijous 20 de novembre Hora: a partir de les 19 h Lloc: antiga fàbrica Estrella Damm (Barcelona) • Títol de l’esdeveniment: La banda sonora del Zona Nou. 2.2. Format del concert • Concepte: 25 artistes, 25 cançons, 25 anys de Zona Nou. • Alguns dels artistes esmentats: Anímic Vicky Mey Chloe Rimbau Dan Peralbo Eloi Duran Núria Duran Sos Gadegang Gabina MP3 Joina Macedònia Mamaduixa Main Nyandú • La conductora felicita efusivament el programa Zona Nou pel seu 25è aniversari. 2.3. Focus en Eloi Duran • S’escolta una cançó d’Eloi Duran i se’n destaca: Guanyador del Zona Nou 2023. Guanyador del Port Autors 2023, concurs vinculat a Tarragona, on el programa el va conèixer. • Es presenta el seu disc El Bon Nen: Àlbum conceptual que narra el viatge d’un infant cap a l’adultesa. Explora llums i foscos del camí vital. "El disc narra el viatge d'un infant cap a l'adultesa i retrata tota la llum i tota la foscor que ha trobat en el camí." • Es remarca que Eloi Duran serà un dels protagonistes del concert dels 25 anys del Zona Nou. • Consell pràctic a l’oient: Si algú surt de Tarragona per anar-hi, potser arribarà a la mitja part. Si ja és a Barcelona, que en gaudeixi i, si pot, que expliqui després al programa com ha anat la festa. 3. Neuén Tayel i el projecte “Nostàlgia Cubana” 3.1. Introducció a l’entrevista • El programa entra en bloc entrevista amb Neuén Tayel (la conductora va jugant amb variants del nom i li demana disculpes). • Motiu principal: Presentació del disc Nostàlgia Cubana. Concert de presentació dins els actes del centenari de l’inici de la construcció del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri. • Dades de l’esdeveniment: Data: dissabte 22 de novembre Hora: 12:00 h (migdia) Lloc: Santuari de Montserrat, a Montferri Entrada: gratuïta Amb qui: Neuén Tayel + Cobla La Principal de la Bisbal. 3.2. Origen del projecte “Nostàlgia Cubana” • Neuén Tayel explica, amb un català barrejat amb castellà, la motivació profunda del projecte: Després d’anys vivint a Catalunya, coneixent paisatges, història i, sobretot, la gent, li neix un sentiment de retribució per la sort de viure aquí. Vol crear un “univers sonor” que uneixi: • Música cubana i llatinoamericana • Música catalana (especialment via la cobla i la sardana) "Va anar creixent en mi un sentiment de voler retribuir d'alguna manera la sort de ser aquí... crear un món sonor que pogués unir la nostra cultura i la música catalana." • Defineix el resultat com una mena de “cobla nova”: "Así como un día surgió la bossa nova, pues ahora pienso que estamos en presencia de la cobla nova: una cobla que obre a altres cultures." 3.3. Composició i treball amb la Principal de la Bisbal • Les peces de Nostàlgia Cubana són composades específicament per a cobla. • Elements clau del procés creatiu: Aprenentatge sobre els instruments tradicionals (flabiol, tible, tenora, etc.). Reconèixer que són instruments singulars i molt especials del país. Treballar estretament amb La Principal de la Bisbal per aconseguir una “comunió” sonora entre els llenguatges cubà i català. "La cobla són instruments tradicionals molt singulars... representa molt bé el que és Catalunya... la sonoritat del poble català." • Neuén Tayel prové també del món del jazz i la improvisació, cosa que fa que les peces siguin llargues, amb espais d’improvisació, sovint al piano. 3.4. Temes del disc “Nostàlgia Cubana” • El disc conté sis composicions, totes amb una forta càrrega emocional i simbòlica: “Tarragona”: peça d’uns 12 minuts dedicada a la ciutat, que la conductora celebra com un homenatge ampliable a tota la província. “A mi Moreneta”: peça devocional dedicada a la Mare de Déu; serà la cançó final del concert i una ofrena musical a la protectora del poble català. “Viva Palestina Libre”: tema amb fort contingut polític i humanitari. “La vida és linda” Altres títols com Amparo i Mi Morenita apareixen de passada. 3.5. “Viva Palestina Libre”: música i consciència • Neuén explica el procés emocional d’aquesta peça: La música va néixer abans del títol i durant temps no trobava un nom que realment la representés. Mentre tant, arribaven notícies sobre la situació a Palestina que el van colpir profundament. Finalment, sentir que el títol havia de ser “Viva Palestina Libre” li va suposar un gran alleujament personal i de consciència. "Fue un alivio sentir que esta música tenía que llamarse Viva Palestina Libre... un alivio para mi sentir y para mi conciencia como trabajador de la cultura." • Reflexions associades: La música vol aportar un gra de sorra en forma de solidaritat i crida a la pau. Neuén relaciona aquesta lluita amb altres causes: • “Viva Cuba Libre” (lluita històrica cubana). • Situació del poble mapuche i la seva reivindicació de terra i identitat. • Paral·lelisme amb la lluita per la identitat a Catalunya. "A pesar de toda esta tristeza, también está el equilibrio de la solidaridad que esto despertó." 3.6. El concert a Montferri • El concert és part dels actes del centenari del Santuari de Montserrat de Montferri (14–22 de novembre). • Característiques del concert: Interpretació en directe de Nostàlgia Cubana amb la cobla completa (uns 11 músics). Adaptació del repertori del disc a un format pensat pel públic, creant espais perquè el públic pugui assimilar i gaudir d’un projecte tan nou. El concert es planteja com un esdeveniment únic, gairebé un naixement d’aquesta proposta de cobla nova. "Solo se nace una vez... y compartir este momento es important." • Relació amb Montferri: Tant Neuén com Mircea (col·laboradora) coneixen bé el lloc i hi van sovint. Destaquen el caràcter màgic del santuari i del paisatge, a qualsevol hora del dia. Hi ha implicació de: • Ajuntament de Montferri • Diputació de Tarragona • Associació del Santuari Tot plegat fa possible que un projecte tan especial es materialitzi en un espai emblemàtic de Tarragona. 3.7. Missatge cultural i social del projecte • Neuén defineix Nostàlgia Cubana com una música solidària i oberta: Vol ser obertura cultural entre pobles. Es converteix en un encanteri d’esperança i de solidaritat, en favor d’un món més tranquil i en pau. "Necesitamos cierta apertura cultural... una música que se abre como un encanto de esperanza, un canto de solidaridad." • Afirma que és el primer treball que barreja música cubana amb sardana de manera tan estructural: "Es la primera vez que se hace la mezcla de la música cubana con la sardana... el primer trabajo de esta naturaleza." 4. Altres projectes de Neuén Tayel 4.1. Disc “Corazón ilusionado” • Paral·lelament a Nostàlgia Cubana, Neuén acaba de publicar un altre disc: Títol: Corazón ilusionado Data aproximada de sortida: 15 de novembre (totes les plataformes digitals). Caràcter: molt íntim i intimista, però ple de preguntes i reflexions entorn de l’amor en el sentit més ampli. • La conductora fa sonar la peça inicial del disc, amb una lletra molt directa i crítica: "Madre de todas las madres, esa es la primera composición que abre el disc... Dime de dónde viene la guerra, maldita guerra." • Es destaquen alguns títols del disc: El jardiner i la flor El secreto de amar Coloquio de amor Cada vez que me acuerdo de ti Enamorado de l'amor Corazón ilusionado La llave Peça dedicada a la maternitat i la paternitat que interpel·la directament mares i pares. • La conductora reflexiona sobre la complexitat de ser mare o pare, i com cada criatura té un “llibre d’instruccions” propi, vinculant-ho a la música de Neuén. 4.2. Producció musical i obra pedagògica • Neuén comenta que ja ha fet uns 38 discos al llarg de la seva trajectòria. • A nivell pedagògic, treballa amb l’Escola de Música Lautaro als Pallaresos: S’han creat dos quaderns de partitures nous: Adolescencia 1 i Adolescencia 2. Cada quadern té 25 peces pensades per als estudiants de l’escola. Les peces acompanyen l’alumnat que ha crescut des de petits fins a l’etapa d’adolescència (alguns ja a batxillerat o acabant-lo). "Son piezas que él compuso para que ellos avanzaran dentro de la música y que ahora s’han recopilat en dos quaderns." 4.3. Escola de Música Lautaro • Es recorda la informació pràctica: Nom: Escola de Música Lautaro Lloc: Els Pallaresos Telèfon: 635 842 839 També es pot trobar informació via pàgina web i, si cal, trucant a Tarragona Ràdio perquè facilitin el contacte. • La conductora proposa tornar a convidar Neuén i Mircea un altre dia per: Fer un “segon capítol” sobre Corazón ilusionado. Explicar amb més calma el funcionament de l’escola. Comentar com ha anat el concert a Montferri. 5. Falques publicitàries i missatges de servei Durant el programa s’emeten diverses falques publicitàries i informatives, que formen part de la dinàmica habitual de Tarragona Ràdio: • EMATSA: obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques poc invasives (sense obrir rases) per reduir molèsties i millorar l’eficiència ambiental. • Port de Tarragona – Moll de Costa: difusió del seu paper com a “Rambla de la Cultura a la vora del mar”, amb museus, exposicions, activitats d’oci i esport, i gastronomia marinera a El Serrallo. • Obramat: recurs centralitzat per a professionals de la construcció i la reforma. • Tanatori Municipal de Tarragona: anunci de reforma important (3,2 M€) de les instal·lacions, amb millora d’atenció a famílies i eficiència energètica (finalització prevista segon trimestre 2026). • Tarragona Ràdio – Publicitat 2025: promoció de tarifes adaptades, campanya Nou Comerç (7 dies des de 80 € + IVA) i descomptes en contractes anuals. Recordatori: “Tarragona Ràdio. Som 40.000.” Aquests espais reforcen el vincle del programa amb el territori, fent visibles empreses i institucions locals. 6. Tancament del programa • Es recorda, de nou, el concert de Nostàlgia Cubana: Dissabte 22, 12 h, Santuari de Montserrat de Montferri, entrada gratuïta. • La conductora:** Recomana vivament el disc Nostàlgia Cubana i el nou treball Corazón ilusionado. Expressa entusiasme per tornar a parlar amb Neuén Tayel en el futur. Es prepara per tancar el programa, indicant que queden pocs minuts d’emissió. Sensació final: un programa molt arrelat a Tarragona, que celebra la música en directe, el talent local i nacional, i utilitza la música com a espai de reflexió social i emocional.

Mar, ciència, pesca i Nadal a Tarragona

Panorama general de l’episodi Arran de Mar ofereix un recorregut complet per l’actualitat marítima i costanera catalana, combinant informació de servei, ciència marina d’alta tecnologia, crisi del sector pesquer, cultura musical i polítiques municipals al Delta de l’Ebre i a Tarragona. 1. Obertura, equip i canvi de temps (0–353) Presentació del programa i de l’equip • Presentació d’Arran de Mar (de 16 a 18 h) i avís dels continguts del dia: notícies de costa, robot submarí, Delta de l’Ebre, mites i llegendes, Santa Cecília i pressupostos municipals. • Salutació a l’equip tècnic i als corresponsals a l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Tarragona. Xerrada informal sobre el fred • Conversa distesa sobre l’arribada del fred, la tramuntana i el mestral, i el contrast entre qui l’enyora i qui pateix per les baixes temperatures. • Referències a Tarragona i a l’hivern, tot barrejant bromes amb comentaris quotidians. 2. Noticiari de costa: del cap de Creus a Tarragona (353–1485) 2.1. Costa Brava – Rescats i tramuntanada (353–513) Exercicis de salvament a l’Escala • La Creu Roja i Salvament Marítim fan exercicis rutinaris de salvament a la platja del Rec del Molí (l’Escala). • Participa la llanxa Salvamar Lira, amb base al Port de Roses. • Simulen el remolc d’una embarcació embarrancada, una situació molt habitual a la costa. • Hi intervenen una vintena de voluntaris que cobreixen la zona del Cap Norfeu al cap de Begur i que han treballat en emergències com la DANA del País Valencià. Primera gran tramuntanada de la tardor • La primera bufada seriosa de tramuntana obre la porta a un episodi hivernal sobtat: - Ratxes previstes de més de 100 km/h. - Onatge de 2–3 metres. - Baixada de temperatura després d’un novembre excepcionalment càlid (fins a 4 °C per sobre la mitjana). • Feia mesos que no es vivia una situació similar; el 2025 només s’han registrat 24 dies de tramuntana quan n’hauria d’haver més de 90. • Es preveu mantenir ambient d’hivern amb noves entrades de tramuntana fins a inicis de desembre. 2.2. Delta de l’Ebre – Riscos d’hivern i aiguats (513–722) Formació d’autoprotecció a la Ràpita • Una seixantena d’alumnes de 5è i 6è de primària de l’escola Horta Vella (la Ràpita) rep formació de Protecció Civil. • Continguts principals: - Com actuar davant inundacions, ventades, onades de fred, nevades. - Ús segur d’aparells de calefacció. • Objectiu: fomentar la cultura de l’autoprotecció entre infants i famílies. • Rafael Prades (Protecció Civil Terres de l’Ebre) destaca: "Volem que des d’edats primerenques comencin a impregnar-se d’aquesta cultura i que siguin eina de transmissió cap a les famílies". Alcanar i la renaturalització del barranc del Llop • S’inicia la taxació de 10 habitatges al barranc del Llop (Alcanar Platja) que s’hauran d’enderrocar arran dels forts aiguats. • Objectiu: renaturalitzar el curs fluvial i evitar danys futurs. • L’Ajuntament fa les taxacions amb una empresa externa i negociarà amb els veïns; la Generalitat ajudarà econòmicament. • L’alcalde Joan Roig fixa un horitzó clar: No vol que hi quedin veïns vivint la tardor vinent en aquesta zona de risc. 2.3. Garraf – Robot submarí i ciència marina (722–903) Proves d’un robot submarí a Vilanova i la Geltrú • El SARTI (UPC – Vilanova) desplega un robot submarí tipus crawler al Port de Vilanova. • Objectiu: provar-lo abans de connectar-lo a l’OPSI, observatori submarí situat a 4 km de la costa i 20 m de fondària. • Forma part del projecte europeu Digiforeco (programa Horizon Europe) per crear un bessó digital de l’oceà. Funcions del robot (segons l’investigador Dan) • Dissenyat per treballar a la zona bentònica (fons marí). • Es connecta als observatoris com l’OPSI per ampliar la zona d’observació amb: - Càmeres. - Sensors biogeoquímics. - Manipulador per fer proves in situ. • Permet monitorar l’ecosistema en 4D (espai + temps) i millorar els models ecològics locals. Paper de la ciència i dels pescadors (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC) • Durant dècades, les dades del mar provenien sobretot de la pesca i dels pescadors. • Ara, les noves infraestructures (robots, observatoris, campanyes oceanogràfiques) permeten: - Accés a zones remotes. - Monitoratge 24/7. - Més informació qualitativa i quantitativa del fons marí i dels recursos. • El projecte combina: - Sleeping data (dades històriques arxivades, sovint manuscrites). - Dades noves de campanyes i robots. • Repte clau: traduir i calibrar dades molt diferents (captures, fotos, sèries de temperatura i salinitat) per veure tendències de dècades i projectar escenaris futurs. • Importància per a: - Gestió pesquera i ecològica. - Creació d’un entorn virtual obert perquè científics, gestors, governs, actors locals i públic general accedeixin a les dades. • Destaca el valor de les reserves marines: quan es deixa de pescar en una zona, el fons es recupera i, amb el temps, també les comunitats i els recursos pesquers. 2.4. Maresme – Patrimoni domèstic i comerç local (903–1181) Inventari de caixes, baguls i cofres antics • L’Associació del Moble de Catalunya impulsa el projecte El teu bagul, la nostra història. • Objectiu principal: identificar caixes de mariner, una tipologia pròpia del Maresme (més petites, decorades, sovint amb calaixos). • Funcionament: - La ciutadania envia fotos i dades del bagul a la web elteubagul.com. - Un comitè científic cataloga cada peça. • Ja s’han registrat 800 peces des de desembre passat, majoritàriament caixes de núvia amb un fort valor familiar i etnogràfic. • Presentació pública a Arenys de Mar amb especialistes en caixes de mariner i baguls d’indianes. Premis Arenys Acció 2025 – Focus en la pesca • Dues peixateries d’Arenys de Mar (Anna i Illa Sobirà) reben el guardó d’Economia Blava. • El gerent de la peixateria Anna subratlla: - El fort descens de nombre de peixateries al mercat. - La dificultat creixent per aconseguir peix i el seu encariment. - La vinculació indissoluble entre Arenys i el peix, i el desig que sempre hi hagi parades amb peix d’Arenys per Nadal. • Altres premis: trajectòria empresarial, jove empresari, trajectòria professional i un guardó honorífic. 2.5. Tarragona – Nadal i descarbonització del Port (1181–1347) Nova encesa de llums de Nadal • La festa de l’encesa de llums de Nadal es trasllada de la Rambla Nova a la plaça de la Font, ja que la Rambla es va quedar "petita" l’any anterior. • Acte el 28 de novembre a les 18.30 h amb espectacle de marcat ADN tarragoní, pirotècnia i un arbre de 15 metres. • Més de 200 activitats nadalenques: circ, música al carrer, propostes familiars i il·luminació en punts com la plaça Verdaguer. • L’Ajuntament de Tarragona hi destina uns 400.000 € per enllumenat en una setantena de carrers de centre i barris. Descarbonització del Port de Tarragona • La Comissió Europea concedeix 6,5 M€ al Port de Tarragona dins un paquet de 600 M€ per descarbonitzar el transport. • Projecte clau: desplegar sistemes d’electricitat en terra al Moll de Balears. • Dades tècniques: - Inici amb 10 MVA, ampliables a 20 MVA. - Subministrament simultani a dos vaixells mitjans o un de gran. • Objectiu: reduir emissions dels vaixells atracats i avançar cap a un Port de Tarragona més sostenible. 2.6. Serveis: temps i trànsit (1347–1485) El temps a la mar (Lluís Mi Pérez) • Confirmació de l’episodi de tramuntana i mestral: - Intensificació la matinada i matí de divendres. - Ratxes > 80 km/h a l’Empordà i Costa Brava. - Fort maror o maragassa a la Costa Brava i mestral fort a la Costa Daurada (especialment al golf de Sant Jordi). Trànsit (Servei Català de Trànsit) • Incidència principal a l’AP-7 a Mollet del Vallès (vehicle avariat): - Un carril tallat sentit sud. - Fins a 10 km d’aturades entre la Roca del Vallès i Mollet. • Repercussió a la C-17 amb 4 km d’aturades en sentit Barcelona. 3. Reportatge ampliat: el robot submarí de Vilanova (1515–2402) 3.1. Tecnologia: el robot crawler (Dan, SARTI – UPC) • El robot Crawler està dissenyat per treballar al fons marí i connectar-se a l’OPSI. • Objectius principals: - Expandir la zona observada més enllà del punt fix de l’observatori. - Recollir dades amb càmeres, sensors biogeoquímics i un braç manipulador. - Monitorar espècies d’interès i l’ecosistema en general. Proves al Port de Vilanova • Es comprova: - El funcionament del sistema d’alimentació i comunicació a llarga distància. - El consum energètic i el comportament del robot segons el tipus de fons. • El robot podrà operar fins a 50 m de l’OPSI i, posteriorment, es desplegarà a Kristineberg (Suècia) durant mig any – un any per estudiar l’escamarlà noruec (Norwegian lobster). Treball conjunt tecnòlegs–ecòlegs • La tecnologia es dissenya a partir de les necessitats de dades que marquen els ecòlegs. • El robot permet passar d’una observació puntual a una visió espacial completa, essencial per construir models ecològics robustos. 3.2. Paper de la IA i funcionament continu • La IA (intel·ligència artificial) és clau perquè el volum de dades (sobretot vídeos i senyals acústics) és inassumible manualment. • Funcions de la IA: - Detectar espècies d’interès en imatges on el 90% del temps "no passa res". - Filtrar només la informació rellevant per alimentar models ecològics. • Amb la connexió elèctrica a l’OPSI, el robot podria operar 24/7 durant mesos, limitat només pel manteniment (neteja de biofouling, càmeres, parts mecàniques). 3.3. Ciència i gestió: Digiforeco (Dominicos Hanzíavangélos, CSIC) • Digiforeco connecta: - Dades històriques (pesca, campanyes oceanogràfiques dels anys 80–90, arxius en paper). - Dades noves d’observatoris i robots. • Objectius: - Calibrar i fer comparables aquestes fonts tan diferents. - Estudiar l’evolució de comunitats marines i recursos pesquers en diversos països (Catalunya, Suècia, Itàlia, Irlanda). - Avaluar l’impacte del canvi climàtic i de la pesca, i orientar polítiques futures. • Es vol crear un entorn virtual obert de diversos nivells de complexitat on: - Científics, gestors, governs, actors locals i ciutadania puguin consultar dades, tendències i escenaris. • Es constata el valor de les àrees protegides: - Primer es recupera el fons marí (si es redueix la pesca d’arrossegament). - Després es recuperen les comunitats biològiques i, a llarg termini, els recursos pesquers. 4. La crisi de la pesca al Maresme: NotiLlotja (2402–3051) 4.1. Situació actual a la confraria de Sant Elm (Arenys de Mar) Context de dificultat general • Cristina Badillo, de la llotja d’Arenys de Mar, descriu un moment "molt difícil" per al sector pesquer a Catalunya. • En diversos ports hi ha barques amarrades per falta de dies de pesca disponibles. • A Arenys poden continuar sortint perquè aprofiten dies de dues embarcacions inactives, però això no és una bona notícia: implica flota parada i incertesa. Flota actual • Tres modalitats: - Arrossegament: 12 embarcacions actives (algunes enfocades a la gamba), columna vertebral de la confraria pel volum de captures. - Arts menors: una vintena d’embarcacions. - Encerclament: 3 barques actualment en aturada biològica fins al gener. • En comparació amb el passat, la flota s’ha reduït dràsticament (abans hi havia moltes més barques d’arrossegament i d’encerclament). 4.2. Abundància de peix, però restriccions creixents • Paradoxalment, hi ha molt de peix i molta gamba al calador, segons els pescadors. • Peix que arriba a la llotja: - Blanc: pagell, besuc, rap, bruixa, moll, roger, etc. - Crustacis: gamba, escamarlà. - Peix blau (sardina, seitó) quan no hi ha aturades biològiques. • La pesca és de proximitat i alta frescor: del mar al taulell en 4–6 hores. 4.3. Preus, accés al producte i desconeixement del consumidor • Els preus del peix "van com sempre": - Hi ha espècies assequibles (bruixa, moll, roger) que la gent compra poc per desconeixement. - La gamba puja de preu perquè hi ha quota limitada i s’acosta Nadal, augmentant la demanda. • Cristina defensa que el peix no és car en relació a l’esforç, les restriccions i la qualitat, especialment comparat amb importacions llunyanes menys regulades. 4.4. Crítica a les polítiques europees Sobrerestricció vs. sobrepesca • Es rebutja rotundament l’acusació de sobrepesca al Mediterrani català: - La flota s’ha reduït més d’un 50% de manera natural. - S’han introduït malles més selectives, vedes biològiques i quotes estrictes (especialment de gamba). • Cristina afirma que els informes científics (CIEM/ICES, científics locals) indiquen recuperació d’estocs i bon estat del medi, però malgrat això es continuen aplicant retallades. Impacte social i econòmic • La pesca és un sector tractor que mou: - Microempreses (embarcacions). - Treballadors de confraries, majoristes, peixaters, transport, restauració. • Les restriccions de dies de pesca (es parla d’escenaris de 130 dies/any o fins i tot 27 dies/any proposats en un moment) fan insostenible el negoci i desincentiven el relleu generacional. • Es critica que decisions es prenguin des de Brussel·les, lluny del mar i del coneixement local. 4.5. Crida als consumidors • Missatge final molt clar: - Comprar peix de proximitat a les peixateries locals. - Llegir bé les etiquetes. - Entendre que és una forma de defensar la qualitat, el patrimoni gastronòmic i el futur del sector. 5. Cultura i identitat al Delta de l’Ebre (Segona hora) (3592–6759) 5.1. Santa Cecília a Deltebre: música i arrelament (3623–4634) Celebració i homenatge a mossèn Gabriel Zapater • Santa Cecília (22 de novembre) és la "festa gran" de l’Associació Musical L’Espigador de Deltebre. • Enguany la diada és especialment rellevant perquè coincideix amb el centenari del naixement del fundador de l’entitat, mossèn Gabriel Zapater. Programa d’actes • 18.00 h: Concert de Golden Groups a la plaça mossèn Gabriel Zapater (davant l’església): - Grup de versions modernes amb veus i instrumentació (percussió, vent, guitarres, baix). - Ha crescut en un any de 13–14 membres a uns 25. • 19.00 h: Missa de Santa Cecília a la parroquial de Sant Miquel, cantada per la coral de l’Espigador amb repertori de música sacra. - La coral ha cantat recentment en una missa televisada per TVE, fet que es viu amb orgull. • Després: concert de banda i àpat de germanor. L’Espigador: banda, coral, Golden Groups i escola de música • L’Espigador agrupa: - Banda simfònica (secció principal i històrica). - Coral. - Golden Groups (música moderna i versions). - Escola de música de gestió municipal però conduïda per l’entitat. • Funció clau de l’escola: - Proveir la Sàvia nova de la banda (els nous músics debuten tradicionalment per Santa Cecília). - Formar també persones, no només músics, amb valors d’integritat, felicitat i servei a la comunitat. • Vuit alumnes han superat les proves d’accés al conservatori, fet que es viu com un salt qualitatiu i un aval de la feina pedagògica. Identitat, orgull i "espigosfera" • El president, Carlos Castaño, reivindica una autèntica "espigosfera": - Un entorn on tothom se senti part de l’entitat. - Comparació amb ser soci del Liceu o d’un Orfeó: ser soci de l’Espigador hauria de ser motiu d’orgull. • Santa Cecília es comparteix amb les dues realitats històriques de Deltebre (la Cava i Jesús i Maria), alternant parròquies; enguany, però, es repeteix a Sant Miquel per coherència amb l’homenatge al mossèn Gabriel. 5.2. Mites i llegendes del Delta de l’Ebre (4634–5487) Amb Joan de Déu Prats, escriptor i divulgador El Delta com a espai liminal • El Delta de l’Ebre és descrit com un espai entre terra i mar, canviant i vulnerable: - Creixia amb els sediments del riu, però ara retrocedeix per les preses i rescloses a l’interior. - Històricament ha estat marjal insalubre, amb malària i febres, i refugi de gent al marge (bandolers, moriscos, fugitius, bruixots). Figures llegendàries principals La Cucafera • Monstre marí que hauria encallat als sorrals del Delta. • Pescadors l’haurien portat a Tortosa, on mor i acaba convertit en element de bestiari festiu. • Equivalent nostrat al "monstre del llac Ness", la Tarasca o el Kraken. Els marfantos • Espectres que vaguen per les maresmes i terrenys inestables del Delta. • Podrien ser les ànimes de fugitius, exesclaus i moriscos que s’amagaven a la zona dominada pels cavallers hospitalers de Sant Joan de Malta. • També s’explica que la seva fama podria ser alimentada per contrabandistes per espantar curiosos. Els gambutzins (o gatbosins) empiquepadors • Criatures associades al vent fort que baixa per la vall de l’Ebre (tramuntana/vent de dalt). • Protagonitzen la broma clàssica de "anar a caçar gambutzins" amb un sac i un bastó. • Podrien estar inspirats en les plagues de petites papallones blanques (anomenades palometes) que de vegades envaeixen la zona. Boscos mil·lenaris i arbres testimoni • Als Ports hi ha la fageda del Retaule, la més meridional de Catalunya. • A la zona d’Ulldecona existeix una concentració única d’oliveres mil·lenàries (algunes es creu que tenen 1.000–2.000 anys). • Es reivindica la força simbòlica d’asseure’s sota un ésser viu que ha vist segles d’història. Pirates i frontera amb l’Àndalus • El Delta i l’entorn de l’Alfama eren punts ideals per a pirates barbarescos i bandolers. • Llegenda d’Alcanar: - Una noia que portava el dinar al pare pescador és segrestada per pirates i portada a l’altra riba mediterrània. - Sobreviu a un naufragi, és acollida i es casa amb un home del lloc, però somia tornar. - Dècades després, s’escapa amagada a la bodega d’un vaixell; quan surt a coberta, la deixen a la platja d’Alcanar, d’on havia marxat. - En reconèixer el lloc, el xoc emocional la torna boja i es passa la vida rondant la platja. 5.3. Pressupostos 2026 de Deltebre: inversió rècord i transformació (5487–6759) Entrevista amb Andreu Curto, tinent d’alcaldia de Deltebre Eficient Magnitud del pressupost • Pressupost 2026: 30,65 M€, el més alt de la història del municipi. • Increment del 12% respecte a l’any anterior. • Moment simbòlic: a les portes del 50è aniversari de la segregació (2027). Perfil altament inversor • 13,7 M€ en inversions (prop del 45% del pressupost): - Molt per sobre de la mitjana catalana. - Estratègia: compensar els dèficits històrics estructurals i l’escassa inversió d’altres administracions al Delta. • Objectiu: situar Deltebre com a mínim al nivell de serveis d’un municipi mitjà del país. Projectes estratègics principals Passeig del Carrilet • Projecte estrella del mandat, dividit en fases i etapes, cost estimat de la primera fase: 12 M€. • Funcions: Reduir els problemes d’inundacions als punts més crítics del casc urbà. Crear una gran via cicloturista que connecti el passeig fluvial amb la façana nord de Deltebre. Generar nous espais de cohesió social i mobilitat sostenible. • Els primers resultats ja es veuen: amb només la primera etapa acabada, alguns punts històricament inundables ja no s’inunden en episodis de pluja intensa. Teatre Auditori Rialto • Recuperació de l’antic cinema Rialto com a teatre auditori municipal. • Importància doble: Patrimoni històric (poc però valuós, després de la pèrdua d’altres edificis com l’antic Coliseum o les estacions del carrilet). Equipament cultural i de cohesió social de futur. • Finançament: Cost total previst: prop de 3 M€. Subvenció Next Generation (PIREP): 949.000 €. • Calendari: part estructural acabada abans de finals de març de 2026. Camps de futbol amb gespa artificial • Renovació de la gespa dels camps Josep Maria Torres i Camp Nou de Deltebre. • Responen a: Vida útil esgotada dels actuals camps. Alta demanda social i esportiva. • Cofinançats mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). Aigua potable i clavegueram • Després de resoldre un contracte considerat molt desfavorable, es millora notablement el rendiment de la xarxa: De 29% a 55% de rendiment en dos anys (reducció de fuites). • Noves inversions: Renovació i digitalització de tots els comptadors per detectar fuites i orientar millor les actuacions. Enllumenat públic • Internalització del servei i creació d’una brigada municipal d’electricitat. • Renovació completa a tecnologia LED del casc urbà i de Riumar: Estalvi energètic i econòmic significatiu. Millora de la seguretat i de la percepció d’espai públic. Camins rurals i altres millores • Inversió continuada en manteniment i millora de camins rurals, bàsics per a l’activitat agrícola i la mobilitat interna. Subvencions externes i finançament • El pressupost inclou 6,8 M€ en subvencions externes. • Fonts principals: - Préstec sense interessos de 3 M€ per a l’enllumenat (estalvi i sostenibilitat). - Subvencions diverses per al Passeig del Carrilet (turisme i infraestructures). - PUOSC (camps de futbol, caldera del Centre Esportiu del Delta, etc.). - Fons Next Generation per al Rialto i la Roser (1,8 M€ en una fase anterior). • Estratègia: maximitzar ajudes per no carregar tota la transformació sobre els ingressos propis ni el deute. Pressió fiscal i tributs • El 2026 es manté la congelació dels tributs municipals. • Des que governa l’actual equip (encapçalat per Lluís Soler): - No s’han apujat impostos; l’IBI rústic i urbà es va ajustar a la baixa en el seu moment. - S’han corregit algunes injustícies en taxes (com la d’escombraries) per repartir millor la càrrega. • Missatge polític: el progrés de Deltebre ha de venir per més gestió, no per més pressió fiscal. Mirant a 2027: 50 anys de municipi • El 50è aniversari de Deltebre (2027) es vol celebrar amb: - Gran part dels projectes estructurals acabats o molt avançats. - Un municipi més equipat, connectat i sostenible. • Curto insisteix en el reconeixement a totes les persones que han fet créixer Deltebre en aquests 50 anys i en l’objectiu que la gent se senti orgullosa del seu poble. 6. Bloc informatiu local de Tarragona (3401–3536) (Encara que és un butlletí separat, forma part de la franja) • Pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona: acord entre PSC i Junts per un paquet de mesures de 11,8 M€ (administració més àgil, foment del català, impuls del Mercat del Fòrum, etc.). • Esquerra Republicana anuncia vot en contra al·legant incompliments recurrents. • Nadal a Tarragona: reafirmació del lema Per Nadal tot és possible, amb una imatge gràfica de Marvol Pini on es veu un rei mag en bicicleta pel Pont del Diable. • Congrés d’Arqueologia i Món Antic amb un centenar d’investigadors debaten sobre els Amfiteatres romans i el futur del patrimoni, en el marc del nou Consorci de Patrimoni Romà. 7. Tancament musical i publicitari • Pausa publicitària amb referències al Moll de Costa del Port de Tarragona, a l’ICIQ, a serveis municipals i a comerç. • Tancament de programa amb música i recordatori d’horari: Arran de Mar emet de dilluns a divendres, de 16 a 18 h, per Tarragona Ràdio. Idees clau transversals • Mar i canvi climàtic: tramuntanades, fred sobtat i necessitat de monitoratge avançat del Mediterrani. • Tecnologia al servei del mar: robots submarins, observatoris i IA per comprendre i protegir els ecosistemes. • Crisi i dignitat de la pesca: abundància de peix vs. restriccions polítiques, defensa de la pesca artesanal i dels circuits de proximitat. • Identitat cultural: música (Santa Cecília), llegendes, bestiari, patrimoni (Rialto, oliveres mil·lenàries) com a eixos de cohesió. • Política local transformadora: grans inversions a Deltebre i Tarragona, orientades a sostenibilitat, serveis bàsics, cultura i qualitat de vida.

La Circular - I es va fer la llum!!!

T de Cultura del 20/11/2025

Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?

Pressupostos, Nadal i esport a Tarragona

Resum general L’edició de “Tarragona Actualitat” recull principalment: Pacte de pressupostos municipals 2025-2026 entre PSC i Junts i el rebuig d’Esquerra Republicana. Nova campanya i encesa de llums de Nadal a la ciutat. Actualitat patrimonial i cultural entorn de l’Amfiteatre Romà i el congrés Tarraco 2025. Infraestructures i mobilitat: AP-7 i debat sobre l’alta velocitat ferroviària a la província. Reconeixement a Santa Tecla, premis musicals i agenda cultural. Esports: situació del Nàstic de Tarragona, voleibol tarragoní i tornada de la Lliga Genuine. Servicis públics: incidència al Port de Tarragona, el temps i el trànsit. A continuació, els temes s’organitzen per blocs, amb els punts clau i el context necessari per entendre les implicacions polítiques, socials i esportives a la ciutat. 1. Pressupostos municipals: acord PSC–Junts i rebuig d’ERC 1.1. Acord PSC–Junts pels pressupostos 2025-2026 • PSC i Junts arriben a un acord pels pressupostos municipals (especialment 2026), amb unes 50 mesures pactades que sumen 11,8 milions d’euros aproximadament. • Les línies clau de l’acord: - Administració més àgil: simplificació administrativa mitjançant una nova ordenança de llicències. - Foment del català: increment del pressupost de l’Oficina de Promoció del Català i introducció d’una clàusula lingüística. - Retolació en català: els establiments hauran de retolar en català per obtenir el permís corresponent. - Projectes de ciutat destacats: - 250.000 € per a la reobertura del Mercat del Fòrum. - 800.000 € per a la Quinta de Sant Rafel. - Trasllat de l’OMAC a l’antiga Facultat de Lletres. - Pacificació del primer tram de la Rambla Nova. - Museïtzació del camí de la Fonteta (patrimoni). • Jordi Sendra (Junts) defensa una “Tarragona del sí” i els lideratges compartits: "D'aquesta Tarragona del Sí en surt el que presentem avui. Una Tarragona, la nostra ciutat, amb lideratges compartits, el de l'alcalde i el govern, però també el de Junts." 1.2. Visió de l’alcalde Rubén Viñuales • Rubén Viñuales remarcar que l’acord és “en clau de ciutat”, no partidista. • Recorda que el plenarí de l’Ajuntament de Tarragona té com a finalitat millorar la vida dels veïns, “independentment del codi postal”. • L’acord amb Junts es presenta com una eina de governabilitat estable. 1.3. Rebuig d’Esquerra Republicana als pressupostos • Esquerra Republicana (ERC) anuncia que votarà en contra del pressupost municipal perquè considera que no té rumb ni ambició. • Denuncien: - Incompliment dels acords pactats amb ells fa dos anys. - Manca d’un document detallat sobre el grau de compliment del pressupost 2024. - El govern hauria desconvocat unilateralment la reunió de treball i tancat l’espai de negociació. • Xavi Puig (ERC) critica que Viñuales tingui ja una majoria assegurada i no busqui un acord real: - Assegura que no hi ha rastre dels compromisos sobre centres cívics (Llevant, Avinguda Catalunya, Parc Francolí, Imperial Tàrraco i Santillana a la part baixa). - Acusa el govern de repetir promeses (Quinta de Sant Rafel, Camí de la Fonteta, lavabos públics, anella verda) sense executar-les. "Ens poden enganyar una primera vegada, però si ens enganyen una segona o tercera ja seria una responsabilitat nostra." 2. Incidència tècnica al Port de Tarragona 2.1. Tall de trànsit per perforació d’una canonada • Al Moll de Costa, a l’alçada de la rotonda propera a l’Escala Reial, unes cates de subsol han perforat accidentalment una canonada. • Com a mesura de seguretat, s’ha tallat temporalment: - La circulació de vehicles. - El trànsit ferroviari a la zona. • Han intervingut: - Bombers del Parc Químic. - Policia portuària. 2.2. Restabliment de la normalitat • L’incident s’ha controlat ràpidament i sense conseqüències majors. • Cap al final de l’informatiu s’assenyala que: - Ja s’ha reobert el trànsit viari i ferroviari. - Els bombers es retiren de la zona. 3. Nadal a Tarragona: nova encesa de llums i programació 3.1. Lema i imatge de la campanya • Lema del Nadal: “Per Nadal tot és possible a Tarragona”. • Cartell: obra de l’il·lustrador i dissenyador gràfic Marc Volpini. - S’hi veu un rei en bicicleta pel Pont del Diable, en clara referència al Tour de França. • L’alcalde Rubén Viñuales subratlla la voluntat de fer una campanya molt especial, plena de màgia nadalenca: "Aquest proper Nadal tot serà possible a Tarragona… expressa la màgia en què creiem i que al Nadal i a Tarragona tot és possible." 3.2. Encesa de llums: nou emplaçament • L’encesa de llums es trasllada de la Rambla Nova a la Plaça de la Font: - La Rambla Nova “s’ha quedat petita” l’últim any per l’afluència de públic. - A la Plaça de la Font s’hi instal·larà un arbre de 15 metres d’alçada. • Dades clau de l’acte: - Data: divendres 28 de novembre. - Hora: a dos quarts de set de la tarda (18.30 h). - Contingut: espectacle amb ADN tarragoní, llum, música, color, pirotècnia i altres sorpreses. • Montse Adán, consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, destaca: - Més de 200 activitats de Nadal, majoritàriament al carrer. - Activitats per a infants i famílies, circ, música al carrer i nous formats. 3.3. Altres elements de la campanya de Nadal • Carpa de circ situada a l’Anella Mediterrània. • Parc de Nadal amb més tallers. • Enllumenat i programació específica en espais com la Plaça Verdaguer. • Pressupost il·luminació: uns 400.000 € per posar llums i motius nadalencs a una setantena de carrers del centre i dels barris. 4. Patrimoni i cultura romana: Tarraco 2025 i Amfiteatre Romà 4.1. Congrés d’Arqueologia Tarraco 2025 • S’ha inaugurat la nova edició del congrés Tarraco 2025, organitzat per: - Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). - Direcció a càrrec de Josep Maria Palet (ICAC) i Joaquín Ruiz de Arbulo (URV). • El tema central d’enguany són els amfiteatres romans, amb estudis de casos a: - Albània, Tunísia, Cartagena, Burgos, Còrdova, Mèrida i Tàrraco. • Joaquín Ruiz de Arbulo remarca el paper de l’Amfiteatre Romà: "L'amfiteatre és una miqueta el buque insígnia del nostre patrimoni. Els dos elements fonamentals són les Muralles i l'amfiteatre." 4.2. Estat i futur del Pla Director de l’Amfiteatre Romà • Es recorda que als anys 30 es va fer una restauració de l’amfiteatre que no va tenir en compte tots els elements: - Ara, amb més dades arqueològiques, cal replantejar: - Mesures de seguretat. - Recorreguts de visita. - Accessibilitat, ja que és un lloc complicat d’arribar i no còmode. • El Pla Director de l’Amfiteatre de Tarragona: - Va ser encarregat l’any passat per l’Ajuntament. - Es presentaran les directrius i accions previstes en la conferència de cloenda. • Ruiz de Arbulo demana més planificació al Consorci de Patrimoni Romà de Tarragona per poder captar inversió privada: "Estem parlant d’intervencions molt oneroses… aquests diners no es poden improvisar, s’han de planificar, posar en pressupost i fer plans de llarga durada." • S’apunta a la possibilitat que la indústria petroquímica local, que ja ha respost en altres ocasions, pugui participar mitjançant esponsorització. 5. Mobilitat i infraestructures: AP-7 i alta velocitat ferroviària 5.1. Pla de xoc de seguretat a l’AP-7 (Calafat–Amposta) • Es posa en marxa un pla de xoc per reduir la sinistralitat a l’AP-7 entre Calafat i Amposta (sentit sud): - Nova limitació de velocitat (en vigor en un mes): - 80 km/h per a vehicles pesants (camions). - 100 km/h per a turismes. • Dades de sinistralitat: - El 2025 s’han registrat 15 víctimes mortals, més del doble que el 2024. • Mesures complementàries: - Incorporació de sis nous radars de tram/carros radar a la zona de l’Ebre. - Més controls i inspeccions a vehicles pesants. - Formació específica per a transportistes que canvien o convaliden permís de conduir. - Ús de noves tecnologies per detectar fatiga en camioners. • La consellera d’Interior Núria Parlón destaca que, tot i que des del 2019 s’havien reduït accidents i mortalitat, l’AP-7 és ara la via més crítica del país. 5.2. Polèmica per la nova línia d’alta velocitat (Barcelona–Lleida) i Tarragona • El Partit Popular denuncia que el ministre de Transports Óscar Puente està “aïllant” la província de Tarragona amb el nou plantejament ferroviari. • La diputada Elisa Berrio (anomenada en algun fragment com Bedrín) acusa el ministeri de: - Promoure projectes “faraònics” com una nova línia d’alta velocitat Barcelona–Lleida que no passaria per Tarragona. - Invertir en una infraestructura que trigaria més de 20 anys i costaria moltíssims diners, mentre la xarxa convencional i rodalies segueix en mal estat. "Venim a denunciar la voluntat del ministre Óscar Puente d’aïllar encara més la província de Tarragona… mentre la xarxa convencional continua abandonada." • Argumenten que: - L’estació d’alta velocitat de Tarragona té aproximadament 1,5 milions d’usuaris anuals, demostrant-ne la viabilitat. - Temen que la majoria de trens es saltin Tarragona i que sigui impossible anar a Madrid sense fer transbord a Lleida. 5.3. Posició de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona • Aquesta associació valora l’anunci d’un estudi de viabilitat per a la nova línia d’alta velocitat Barcelona–Madrid per Lleida però no per Tarragona. • Consideren que: - Qualsevol inversió en capacitat ferroviària és, en general, positiva. - Però cal prioritzar les necessitats pendents i històriques al Camp de Tarragona, que fa anys reclama: - Millores en rodalies i connexions internes. - Inversions fonamentals per al desenvolupament territorial i la cohesió de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. 6. Cultura i festes: Santa Tecla i Premis Arc 6.1. Premis Arc: reconeixement a Santa Tecla • Tarragona ha acollit per primer cop la gala dels Premis Arc, atorgats per l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya. • Les Festes de Santa Tecla han estat reconegudes com a “millor programació de festa major”. "El Premi Arc a millor programació de festa major és per... Festes de Santa Tecla de Tarragona!" • Xavi González, tècnic de festes, agraeix: - La confiança de l’Ajuntament, en especial de la consellera Sandra Ramos. - La tasca de l’equip de festes i de tots els que ho fan possible. - Recorda que fa 704 anys que la ciutat comparteix festa major i música, reforçant el caràcter històric i emocional de Santa Tecla. 6.2. Altres guardons de la gala • Artista o grup emergent: premi per a Esbetlana. • Millor gira de jazz, música clàssica o tradicional: Judit Neddermann i Pau Figueres. • Es destaca que la periodista Sílvia García, de Tarragona Ràdio, ha estat finalista dels Premis Arc, portant el nom de l’emissora a una gala de gran prestigi dins la indústria musical en directe. 7. Transport públic: millores als trens regionals del sud • A partir del 22 de novembre s’anuncien millores als trens regionals del sud de Catalunya: - Més connexions diàries. - Menys temps de trajecte. - Major fiabilitat del servei. • Línia destacada: - L’R13 recupera el trajecte complet Barcelona–Lleida. - S’amplien els horaris de primera i última hora per facilitar desplaçaments a les principals capitals. • La informació detallada es pot consultar als portals oficials de rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. 8. Esports: Nàstic, voleibol i futbol territorial 8.1. Nàstic de Tarragona: objectiu segona victòria seguida • En l’àmbit futbolístic, el Nàstic de Tarragona es prepara per al partit de la 13a jornada de Lliga contra el Villarreal B. • Cristóbal Parralo, entrenador del Nàstic, subratlla la importància de: - Enllaçar victòries per augmentar la confiança. - Mantenir un creixement sostingut de l’equip. "Con victorias todos somos más optimistas… tenemos que buscar esas victorias que nos den confianza y que nos hagan crecer." • Pau Martínez, jugador del Nàstic: - Ha jugat 10 dels 12 partits de Lliga, 6 com a titular. - Explica que la categoria és molt igualada i que amb dues o tres victòries seguides et pots situar a la zona alta. - Reconeix que se sent més còmode d’extrem que de lateral o carriler, tot i que pot adaptar-se a diverses posicions. "Donde más cómodo me siento es de extremo… pero algo bueno que tengo es que puedo jugar en otras posiciones y adaptarme a lo que pida el míster." 8.2. Voleibol Sant Pere i Sant Pau: contrast entre masculí i femení • Club Volei Sant Pere i Sant Pau: - Sènior masculí (Superlliga): - Ha perdut els quatre partits disputats. - Es troba cuer malgrat bones sensacions de joc. - El president Alfonso Periáñez es mostra preocupat: hi ha bon joc però això no es tradueix en resultats. "Estamos jugando a momentos muy bien, a un nivel alto, pero no hemos ganado ninguno de los cuatro partidos… es preocupante." Sènior femení (Primera Nacional): Equip recent ascendit amb un 95% de jugadores de la casa. Lidera la classificació i ja pensa més en objectius ambiciosos que no pas només en la permanència. Periáñez es mostra sorprès i orgullós del rendiment de l’equip. "Estamos asombrados del éxito de las chicas… pero tenemos confianza porque sabemos que son muy buenas." 8.3. Lliga Genuine al Nou Estadi Costa Daurada • Tarragona tornarà a ser centre del futbol inclusiu amb l’arribada de la Lliga Genuine aquest cap de setmana. • Nou Estadi Costa Daurada: - Acollirà la cerimònia inaugural divendres al vespre. - Participaran 50 equips, la xifra més alta fins ara. • Lluís Fàbregas, president executiu del Nàstic: - Convida socis i aficionats a donar una gran rebuda als jugadors. - Destaca el paper del Nàstic com a amfitrió i la importància d’ensenyar instal·lacions i calor humà de l’afició. • Borja Martín, de la Lliga Genuine, apunta que: - És la vuitena edició del projecte inclusiu. - S’ha convertit en tradició que la competició comenci a Tarragona. • Partits del Nàstic Genuine: - Dissabte: contra Córdoba (11.00 h) i Mallorca (18.30 h aprox.). - Diumenge: contra Osasuna (12.00 h). 8.4. Futbol territorial tarragoní • Segona Catalana – Grup 6: - Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau (11è) visitarà la Pobla de Mafumet B. - Cultural Torreforta buscarà guanyar al camp de la Cava per sortir del descens. - L’entrenador Gregorio Navas destaca la dificultat del rival però la necessitat d’aconseguir la primera victòria a domicili. • Tercera Catalana – Grup 16: - Sant Salvador és penúltim i vol puntuar a la Riera per escalar posicions. • Tercera Catalana – Grup 17: - Sant Pau (9è) buscarà la victòria al camp de l’Espanya Canonja. - Racing de Bonavista visitarà el Morell per allunyar-se de la zona baixa. - Atlètic Campclar rebrà el Vila-seca per mantenir la seva bona dinàmica. 9. Altres apunts: cultura i meteorologia 9.1. Festival Internacional de Fotografia “SCAN Tarragona” • Es recorda el 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona, que reafirma la ciutat com a referent de fotografia contemporània al Mediterrani. • Al Moll de Costa (fins al 7 de desembre) es poden veure: - Exposicions com “Talento Latente” i “El despertar d’Ícar”. - Fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans, obres de Paula Artés i els SCAN Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc. • El fil conductor de l’edició és l’aigua com a inspiració. 9.2. El temps • Situació actual (dijous) a la província de Tarragona: - Cel poc ennuvolat i temps estable. - Temperatures màximes aproximades: 17 °C a Tarragona, 15 °C a Reus, Tortosa, Torredembarra i el Vendrell, 11 °C a Gandesa. • Previsió per demà (divendres): - Continuarà el cel poc ennuvolat. - Descens de temperatures: - 14 °C màxima a Tarragona. - 13 °C a Tortosa, Torredembarra i el Vendrell. - 12 °C a Reus. - 8 °C a Gandesa. - Es preveuen glaçades dèbils a punts del prelitoral. 10. Tancament L’informatiu es tanca recordant que: • La incidència del Port de Tarragona queda resolta amb la reobertura de trànsit viari i ferroviari. • Es remeten els oients a tarragonaradio.cat per ampliar notícies, i als butlletins de les 16 h, 17 h i 18 h per al seguiment actualitzat de la informació local.

Jubilació del Dr. González i futur de l’esport salut

Resum general TGN Esports, a Tarragona Ràdio, dedica el programa a una conversa en profunditat amb el doctor Manel González arran de la seva jubilació com a responsable de la Unitat de Medicina de l’Esport de la xarxa Santa Tecla, i tanca amb una breu connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per parlar de l’actualitat del Nàstic de Tarragona. L’entrevista repassa: • La creació i evolució del Centre de Medicina de l’Esport (1991–2025) • Els serveis als esportistes i clubs del territori, i l’impacte en la salut pública • El desenvolupament de l’exercici físic com a “fàrmac” i eina terapèutica • La xarxa de professionals i institucions que han fet possible el projecte • La nova etapa personal del doctor després de la jubilació • Un breu apunt final sobre el partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real i la roda de premsa de Cristóbal Parralo Inici del programa i context L’espai TGN Esports anuncia un format diferent: el programa es basa sobretot en una entrevista llarga i, posteriorment, una connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per seguir l’actualitat del Nàstic de Tarragona i la prèvia del partit a Vila-real. «Comencem avui dijous, amb un format diferent a l'habitual…» El locutor presenta el doctor Manel González, figura clau de la medicina esportiva al territori, amb motiu de la seva jubilació després de dècades de servei. Naixement del Centre de Medicina de l’Esport (1991) Orígens professionals i idea inicial • El doctor González acaba l’especialitat de Medicina de l’Esport a Barcelona i fa pràctiques amb el Barça. • En tornar a Tarragona detecta que no existeix un servei específic per a esportistes i planteja crear una unitat pionera a la ciutat. «Una idea que tenia era muntar una història que no hi havia a Tarragona, que era donar un servei als esportistes.» Creació de la unitat a Santa Tecla • L’any 1991 es crea la Unitat de Medicina de l’Esport vinculada a l’Hospital de Santa Tecla (abans “Viatja Santa Tecla”). • És una iniciativa col·lectiva, tot i que el doctor González n’és l’instigador principal. Persones clau en la fundació: • Doctor Zerà – director que dóna suport inicial al projecte. • Doctor Pep Giner – cap de traumatologia, peça bàsica en l’àrea de lesions. • Quim Amorós – metge i, eventualment, regidor d’Esports, que facilita ponts amb l’administració. L’objectiu inicial és clar: • Donar servei als esportistes de Tarragona amb una unitat especialitzada, amb visió integral i treball en equip. Creixement del servei i impacte en l’esport tarragoní De les revisions d’elit a un volum massiu d’usuaris Al principi, la unitat se centra en esportistes de competició i revisions mèdiques de clubs, especialment a l’inici de temporada. Amb els anys: • Es passa de tractar sobretot esportistes d’elit a atendre també esportistes amateurs i població general. • S’arriba a veure entre 9.000 i 10.000 persones l’any, sumant esportistes i no esportistes. • Al llarg de la història del centre han passat per Santa Tecla uns 59.000 esportistes registrats. «Estava mirant les estadístiques i estem parlant al voltant d'uns 59.000 esportistes han passat per la tecla des que van començar nosaltres.» Diversitat d’esports, clubs i nivells El centre dona servei a: • Esports d’equip: futbol, bàsquet, etc. • Esports individuals: curses de muntanya, atletisme, ciclisme… • Totes les edats i nivells: nens, adults, amateurs, professionals. Clubs i entitats ateses: • Nàstic de Tarragona (durant molts anys). • CBT (Club Bàsquet Tarragona) i altres clubs com Sant Pere i Sant Pau, clubs de tenis, ciclisme, etc. • Sovint el servei es presta in situ, als llocs d’activitat esportiva, no només a l’hospital. «No solament a la xarxa, sinó directament al lloc de treball, al lloc de l'activitat esportiva.» Presència a peu de pista: aprendre des de la banqueta El doctor González remarca que ha estat a moltes banquetes i competicions, fet que considera clau per entendre realment la realitat dels esportistes: • Viure entrenaments, competicions, lesions i victòries en directe. • Comprendre el patiment i l’esforç diari dels jugadors. • Aprendre com es lesionen, com es recuperen i com gestionen la pressió. «Realment s'aprèn quan estàs amb ells i estàs patint cada dia, com entrenen, com treballen, com competeixen…» Anècdotes de camp: l’expulsió “fantasma” Entre moltes històries, en destaca una de curiosa i divertida: • Durant un partit (recorda que era al camp del Castelló), l’expulsen suposadament per insultar l’àrbitre. • El detall insòlit és que ell no era al camp aquell dia. • Algú altre va ser confós amb el metge i l’àrbitre va fer constar la sanció com si fos ell. «Tinc una expulsió… i dóna la casualitat que no hi era.» L’equip humà i la formació de professionals Col·laboradors i continuïtat del projecte El doctor González subratlla que el projecte no hauria estat possible sense un equip ampli i estable de professionals: • Doctor Valdés – dels primers a incorporar-se. • Doctora Montse Rigo. • Doctora Verena Antunya. • Doctor Lucea. • Altres metges que han format part de la unitat al llarg de 25–30 anys. Aquest grup ha mantingut el nivell i la continuïtat del servei, i són els qui han d’assegurar-ne el futur després de la jubilació del doctor González. Centre de referència en docència La unitat es converteix també en lloc de formació de nous professionals: • Gràcies al conveni amb la Universitat de Barcelona i l’Escola de Medicina de l’Esport, han passat per Santa Tecla més de 30 metges en formació. • Alguns treballen ara en altres centres, especialitats o territoris; d’altres segueixen vinculats a Santa Tecla. Sortides professionals dels metges formats: • Atenció primària dins la xarxa Santa Tecla. • Altres especialitats: traumatologia, medicina interna, rehabilitació, etc. • Àmbits diversos on la base de medicina de l’esport és molt útil per la seva visió global i capacitat tècnica. «El metge de l'esport és una persona que té moltes tècniques, té molta formació i serveix per moltes coses.» L’exercici físic com a “fàrmac” i eina de salut pública De l’esport d’elit a la població general Amb la perspectiva dels anys, el doctor González destaca una evolució conceptual clau: • Allò que es va aprendre en esportistes de competició es va anar traslladant a persones no esportistes. • L’activitat física es demostra útil no només per millorar el rendiment, sinó també la qualitat de vida de tothom. • S’evidencia un impacte positiu en capacitat funcional, salut general i gestió de malalties cròniques. «L'utilitzar l'exercici físic per millorar la qualitat de vida… també es podia millorar amb persones que no fossin de competició.» Exercici físic com a tractament de patologies En els darrers anys es consolida la idea que l’exercici físic funciona com un fàrmac: • Cal prescriure’l com a part del tractament de moltes malalties cròniques i greus. • S’ha d’integrar en la salut pública i en el sistema sanitari, igual que la medicació convencional. • L’exercici deixa de ser només recomanació general per esdevenir eina terapèutica protocol·litzada. «L'exercici físic hem descobert en els últims anys que funciona com un fàrmac… igual que els altres fàrmacs per tractament de patologies de tot tipus.» Les guies de prescripció d’exercici de la Generalitat El doctor González explica la seva participació en l’elaboració de guies oficials: • Ha codirigit dues guies de la Generalitat sobre Prescripció d’Exercici Físic. • Primera guia (2007): - Gran document de consens. - Participació de metges de l’esport, metges de diverses especialitats i llicenciats en educació física. - Abast inicial d’unes 30 patologies. • Actualització (2022): - La guia s’amplia fins a 75 patologies. - Reflecteix l’evidència creixent sobre l’eficàcia de l’exercici en múltiples malalties. A dia d’avui hi ha una “moguda molt important” per implantar aquest model: • No només per esportistes d’elit, sinó per tota la població, especialment gent amb patologies i gent gran. • El mateix doctor, en entrar a l’edat de jubilació, diu que també s’haurà d’aplicar a si mateix allò que prescriu. «En aquest moment n'hi ha una moguda molt important per utilitzar l'exercici físic… per millorar la qualitat de vida, la vida de tots nosaltres…» Tarragona com a territori pioner i el paper de les institucions Conselleria d’Esports i “recepta esportiva” El locutor enllaça aquesta visió amb el context polític actual: • Per primer cop hi ha un conseller d’Esports a la Generalitat de Catalunya. • Aquest conseller, que coneix bé el món esportiu i ha fet milers de revisions mèdiques, defensa l’esport com a antídot de salut. • Això encaixa amb el model de “recepta esportiva” o prescripció d’exercici físic que el doctor González fa anys que impulsa. El paper de Berni Álvarez i Tarragona Ràdio El doctor González destaca la figura de Berni Álvarez: • El coneix de fa molts anys, quan era jugador del CBT, del qual ell era metge. • Berni ha estat implicat en col·legi de metges, Ajuntament de Tarragona, patronat municipal d’esports, etc. • Considera que ha après molt en aquest àmbit i ara, com a conseller, pot desenvolupar i escalar les iniciatives que van començar a Tarragona. «Tarragona és pionera, Tarragona i la tecla són pioners, col·legis i metges de Tarragona són pioners…» Tarragona i el territori Santa Tecla com a referent El doctor insisteix que Tarragona i la xarxa Santa Tecla han estat pioners en: • Implantar la prescripció d’exercici físic. • Treballar en coordinació amb Ajuntament, Patronat Municipal d’Esport de Tarragona i altres institucions. • Extendre el model per tot el territori de la xarxa Tecla: - Municipis com Vila-seca, Torredembarra, Calafell, El Vendrell, l’Arboç, etc. Remarca que l’esport i l’activitat física no es fan a l’hospital, sinó: • A nivell comunitari, en instal·lacions esportives i entorns de proximitat. • Això obliga a una col·laboració estreta amb tècnics esportius, responsables municipals i altres actors no sanitaris. «Pensem que l'exercici físic, l'esport, no el fem a l'hospital. Això es fa a nivell comunitari en instal·lacions esportives.» Xarxa de contactes fora del territori Al llarg de la seva carrera, el doctor González ha teixit una amplíssima xarxa professional: • Estudis amb la primera promoció de Medicina de l’Esport, compartint aula amb qui després dirigiria molts centres de tot Catalunya i Balears. • Contactes amb Barça, Espanyol i altres centres de Barcelona. • Relacions professionals a Balears, Madrid i arreu de l’Estat. • Col·laboracions amb el Consell General de Col·legis de Metges, la OMC i el Consell Superior de Deportes, on encara avui hi ha projectes oberts. A Tarragona, a més de noms com Ramon Quadrat i Lluís Inglés, destaca la importància de: • L’Ajuntament de Tarragona. • El Patronat Municipal d’Esport de Tarragona, que considera imprescindibles per arribar on han arribat. «Sense el suport, la col·laboració de l'Ajuntament i del Patronat Municipal d'Esport de Tarragona, jo crec que nosaltres no haguéssim arribat aquí.» Futur de la Medicina de l’Esport a Santa Tecla Continuïtat del servei després de la jubilació Davant la pregunta sobre com queda el servei, el doctor González respon amb confiança: • L’equip actual té experiència i porta anys treballant amb ell. • “Ningú és imprescindible”, però el projecte està prou consolidat per seguir endavant. • Cada professional tindrà el seu propi estil, però la línia de fons es mantindrà. «Les persones que estan aquí… ho seguiran fent bé… cada un té el seu estil.» A més, ell mateix es mostra disposat a: • Continuar col·laborant amb la xarxa Santa Tecla si l’hi permeten. • Donar suport puntual en temes de Medicina de l’Esport. • Acompanyar el procés d’implementació de l’exercici físic com a tractament en el marc europeu i català. Reptes a mig termini El doctor reconeix que a nivell europeu la Medicina de l’Esport s’està desenvolupant molt de pressa, però que aquí s’ha viscut un “perón” polític els darrers 3–4 anys. La seva expectativa és que: • En 3 o 4 anys es reactivi plenament el procés. • Es generalitzi l’aplicació de tècniques d’exercici físic en la salut de les persones com a estàndard. • La xarxa Santa Tecla pugui integrar-ho sense problemes, gràcies a més eines informàtiques i tècniques. «Nosaltres hem d'aplicar l'exercici físic… en la salut de les persones. I això la xarxa ho aplicarà i no tindrà cap problema.» Nova etapa personal del doctor Manel González Jubilació administrativa i nova vida activa El doctor explica el seu moment vital: • Oficialment la Seguretat Social li ha comunicat la jubilació “ahir mateix”. • Fa aproximadament dues setmanes que ja s’ha apartat de la rutina laboral diària. Tot i això, es defineix com una persona amb moltes inquietuds i no preveu una retirada passiva: • Projectes personals i particulars pendents. • Interessos en informàtica, fotografia i bricolatge. • Mantenir activitat física de manera constant. • Continuar implicat en col·legis de metges i en la pròpia xarxa Santa Tecla. «Jo faré coses, seguiré fent moltes coses… serà una altra etapa diferent.» Disposició a continuar divulgant i col·laborant El locutor li ofereix les portes obertes de Tarragona Ràdio per parlar de qüestions sanitàries i esportives quan calgui. El doctor respon que: • Està obert a col·laborar sempre que li ho demanin. • Li fa il·lusió continuar tenint vincle amb els mitjans i amb la ciutat. • Agradeix que durant tants anys sempre han comptat amb ell, fins i tot recordant el número de telèfon fix que utilitzaven. «Mentre me demaneu, jo soc puja interessant i content.» Homenatge sorpresa familiar Cap al final de l’entrevista, es revela un episodi emotiu: • Dissabte anterior li van organitzar una festa sorpresa de jubilació. • Ell pensava que anava a dinars a casa de la filla a la Riera, a menjar truita de patata. • Es va trobar entre 50 i 70 persones (entre presents i absents que hi col·laboraven), totes sense haver filtrat res durant dos mesos. L’efecte sobre ell: • Es mostra molt emocionat, fins al punt que, en rememorar-ho en directe, “s’emociona de nou”. • Agraeix a tots els qui hi han participat, i diu que és una experiència impossible d’oblidar. «M'han aconseguit desmuntar. M'han aconseguit emocionar… Jo això ja no puc oblidar més.» El programa li agraeix la tasca de tants anys i la seva disponibilitat amb Tarragona Ràdio i el programa TGN Esports. Tancament esportiu: prèvia del Nàstic a Vila-real Situació de la roda de premsa de Cristóbal Parralo En la part final del programa, es fa la connexió promesa amb el Nou Estadi Costa Daurada: • Es volia escoltar la roda de premsa prèvia al partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real. • Parla el periodista Miquel Llobet, desplaçat a les instal·lacions del Nàstic. Però: • L’entrenament s’ha allargat més del previst. • La roda de premsa prevista a les 12:15 h ha començat més tard. • És entrenament a porta tancada, tant el dia anterior com el mateix dia, de manera que no es pot explicar gaire cosa del contingut de la sessió. Context esportiu del partit • El Nàstic juga l’endemà divendres a Vila-real, a partir de les 19:00 h. • Serà un nou partit de Lliga, considerat la segona jornada “efectiva” amb Cristóbal Parralo físicament a la banqueta. • L’equip busca la segona victòria consecutiva de l’era Parralo. • Si guanya, el Nàstic podria dormir en zona de play-off. «Faria que el Nàstic pogués dormir demà divendres en zona de playoff.» El programa tanca indicant que les declaracions de Cristóbal Parralo es podran seguir als informatius i a les xarxes de l’emissora. Idees clau destacades • Pioner a Tarragona: el doctor Manel González impulsa el primer Centre de Medicina de l’Esport vinculat a Santa Tecla el 1991. • Impacte massiu: més de 59.000 esportistes i entre 9.000–10.000 revisions anuals entre esportistes i població general. • Treball de camp: presència a moltes banquetes i competicions, clau per entendre la realitat de l’esport. • Exercici com a medicament: consolidació de l’exercici físic com a fàrmac per a més de 75 patologies, dins les guies de la Generalitat. • Tarragona, referent: la ciutat i la xarxa Santa Tecla són pioneres en la recepta esportiva i en la integració esport–salut. • Equip i relleu: un equip sòlid garanteix la continuïtat del servei després de la jubilació del doctor. • Nova etapa vital: el doctor afronta la jubilació amb activitat, projectes personals i predisposició a seguir col·laborant. • Actualitat del Nàstic: preparació del partit a Vila-real, entrenament a porta tancada i opcions de situar-se en zona de play-off.

Pont de Mahoma 217. Recordem la Magic Line del K-2, i parlem dels futurs guies de muntanya que es formen al Cal·lípolis

Fem el programa des d’un lloc molt especial: en directe des de l’Institut Cal·lípolis de Tarragona, centre pioner en la formació professional d’esports de muntanya i natura. Aquí, els futurs guies de muntanya, escaladors i tècnics en senderisme es formen entre aules, roques i camins per tot el territori. L’Institut Cal·lípolis ofereix una àmplia formació amb els Cicles Formatius de Grau Mitjà en Senderisme i Escalada, una combinació d’aprenentatge teòric i pràctic per preparar professionals capaços de guiar, ensenyar i transmetre passió per la muntanya. Allò que sempre defensem al programa. En parlarem amb Fèlix Garrido, professors del cicle, Chema Olave, el cap d’estudis i amb una de les alumnes, Olívia Molet. Avui, que amb el company Òscar Cadiach parlarem del festival de muntanya de referència de Polònia, d’on acaba d’arribar. Festival que cada any explica gestes i projeccions destacades de l’alpinisme. Hi era present, a banda de Cadiach l’alpinista italià Matteo de la Bordella. També Krzysztof Wielicki, que també ha passat per aquest programa, i Leszek Cichy, rememorant l’ascensió al cim de l'Everest a l'hivern, del 17 febrer de 1980. I naturalment, l’Òscar, que va parlar d’una de les muntanyes més imponents, el K2 -en paraules de Kurt Diemberger (us recomanem el seu llibre: K2, el nudo infinito)- i l’ascens complicadíssim de la Magic Line, que coronaria Jordi Corominas aquell 16 d’agost de 2004. Sempre amb el record de l’estimat amic Manel de la Matta, que avui també estarà en el nostre pensament al programa. I amb els companys Sebastià Poy i Josep Maria Bonachí, farem una ruta per La mola del Moro i la Castellona (als Ports). El Sebastià, com sempre, ens regalarà un poema de muntanya, que sabrem de seguida a qui li dedica. Benvinguts a la dotzena temporada, i al Pont de Mahoma 217, avui des del Cal·lípolis.

Franco, memòria i cultura viva a Tarragona

Presentació i to del programa El programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 d’avui combina reflexió històrica sobre el franquisme, agenda cultural i festiva de Tarragona i projectes socials i ambientals. Tot plegat amb el fil conductor de la ràdio i la música com a espais de memòria i comunitat. 1. Obertura: 50 anys de la mort de Franco i Premis Arc 1.1. Arrencada del magazín i referència a Franco • Es recorda que avui fa 50 anys de la mort de Franco. • Es contrasta la desaparició del dictador amb la idea que la música, la cultura i la ràdio no moriran mai. "Avui fa 50 anys que va morir Franco. Però per sort, la música, la cultura i la ràdio no es moriran mai." 1.2. Crònica de la gala dels Premis Arc al Teatre Tarragona • L’equip del programa (Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González…) comenta la gala dels Premis Arc celebrada al Teatre Tarragona. • Es felicita especialment: - Sílvia García, companya de Tarragona Ràdio, nominada. - L’equip de Festes de Santa Tecla de Tarragona, guanyadors del Premi Arc a millor programació de festa major. • Es remarca el moment emotiu en què la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, obre el sobre i anuncia que el premi recau en el seu propi equip. "El Premi Arc a millor programació de festa major és per... Festes de Santa Tegla de Tarragona!" • Es destaca el Teatre Tarragona ple, amb la “flor i nata” del panorama musical català: grups com Búhos, Figaflowers, sales com Sala Zero, festivals com Festival TETA, etc. 1.3. Temes del dia al magazín L’equip avança els principals continguts del programa: • 50 anys de la mort de Franco: - Entrevista amb Antoni Batista (periodista, músic i escriptor) sobre repressió franquista, lluita antifranquista i memòria. - Entrevista amb Jaume Camps Girona (URV) sobre percepció social del franquisme i la transició, especialment entre els joves. • Biodiversitat urbana: - Presentació del III Congrés de Biodiversitat Urbana organitzat per Limonium, enguany centrat en insectes i pol·linitzadors. • Cultura i oci: - Cicle “Fem Soroll” del Festival REC a CaixaForum, amb la projecció de Tout va bien de Jean-Luc Godard. - Avanç de pel·lícules inaugural i de cloenda del Festival Internacional de Cinema REC. - Teatre: monòleg “Bierdingo” a Sala Trono. • Solidaritat i causa social: - Festival solidari a Riu de Canyes i activitats al Fòrum Binari per recaptar fons per a projectes a l’Índia (Fundació Vicente Ferrer i altres). - Caminada contra l’abandonament animal organitzada per la Protectora de Tarragona. • Altres: falques sobre Rodalies, Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, EMATSA, ICIQ, promocions comercials, etc. 2. “Espineta amb Tarragonins”: memòria crítica del franquisme La secció “Espineta amb Tarragonins”, amb Quim Nolla (director de l’Arxiu Històric), dedica la peça als 50 anys de la mort de Franco i a la necessitat de polítiques de memòria democràtica. 2.1. Franquisme i transició mal explicats • Es lamenta que històricament el franquisme i la transició no s’han explicat bé. • Es parla d’una transició forçada amb un franquisme que no volia deixar el poder. • Es remarca que, 50 anys després, encara no s’ha fet prou pedagogia històrica. 2.2. Perills actuals i auge de l’extrema dreta • Nolla adverteix que, tot i que la democràcia no sembla objectivament en perill immediat, l’auge de plantejaments d’extrema dreta ha de fer por i provocar reflexió als demòcrates. • Defensa la importància de conèixer el que va suposar el franquisme i la transició, sobretot la lluita al carrer per conquerir la democràcia. 2.3. El mite “amb Franco es vivia millor” • Es cita una enquesta del CIS segons la qual prop d’un 20–21% de la població creu que amb el franquisme es vivia millor. • Es desmunta aquesta percepció recordant restriccions bàsiques: - No es podia votar. - No hi havia divorci. - Llibertat sexual nul·la; l’homosexualitat era perseguida i penada. - No hi havia llibertat religiosa; control de l’Església. - Les dones: • No podien tenir compte corrent propi. • Sovint havien de deixar la feina en casar-se. "Cal generar coneixement i que la ciutadania, quan conegui el passat, generi una opinió amb veritable coneixement del que va suposar viure aquells anys grisos." 2.4. Reclamar memòria democràtica • Nolla defensa que anem tard però que és imprescindible impulsar polítiques de memòria democràtica, sobretot al món educatiu. • Reivindica la microhistòria (relats locals, familiars, de “pobles petits”) per entendre l’abast real de la repressió. 3. Entrevista amb Antoni Batista: repressió, tortura i franquisme avui 3.1. La mort biològica de Franco i continuïtat del règim Antoni Batista (periodista, músic, escriptor, especialista en franquisme i lluita antifranquista) reflexiona sobre el 20-N: • La mort de Franco va ser necessària perquè el règim pogués canviar, però no va implicar la desaparició immediata de la repressió. • Recorda que dos mesos abans de morir Franco encara signa cinc penes de mort, entre elles la de Juan Paredes “Txiki” (execució a Barcelona). • S’indica que l’any 1975 encara hi havia uns 6.000 presos polítics a l’Estat. 3.2. Testimoni personal i recerca als arxius policials • Batista narra que va patir una pallissa policial amb 18 anys (1970), però es declara contrari al victimisme i remarca que altres van patir molt pitjor. • Explica la seva trajectòria d’investigació: - Va ser el primer periodista a accedir als arxius de la Brigada Social de Via Laietana (comissaria franquista de Barcelona) i als fons del Govern Civil. - D’aquí sorgeixen llibres com La brigada social, La veritat del cas Comorera, Matar Franco, Memòria de la resistència antifranquista, etc. - Ha cedit la documentació recollida al Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) perquè nous investigadors la puguin explotar. Batista parla de milers de fitxes, informes, testimonis de torturats, atestats i correspondència entre policia i governadors civils. 3.3. Repressió franquista: Comorera, presons i execucions • S’atura en la figura de Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller als governs republicans de la Generalitat, perseguit i empresonat. • Recorda que la dictadura es caracteritza per: - Milers d’afusellats a la postguerra immediata. - Una xarxa de presons plenes de presos polítics fins al final del règim. - Un clima general de por i censura. Cita d’Fernando Arrabal sobre l’Espanya franquista: "Espanya no era sinó una presó composta de petites presons que es precipitaven cap a l’infern." 3.4. Tècniques de tortura: de la Gestapo a Via Laietana Batista descriu amb detall els mètodes de tortura apresos de la Gestapo: • El corro: el detingut al mig d’un cercle, colpejat per diversos policies fins a perdre el coneixement. • El Sant Crist: persona estirada en una taula amb el cap penjant i braços oberts, sotmesa a cops, cigarrets apagats sobre el cos, electricitat, etc. • Penjades per les manilles, suspesos de barres. • La banyera (antecedent del waterboarding): submergir el cap sota l’aigua repetidament fins provocar sensació d’ofec. "Són mètodes que la policia franquista va aprendre de la Gestapo quan Heinrich Himmler va venir a l’Estat espanyol." 3.5. El 20% que veu el franquisme com a positiu Batista comenta les dades del CIS que indiquen que entre un 20–30% de la població valora el franquisme com a positiu: • Considera que és fruit d’una incultura i desconeixement profunds. • Sobretot entre franges joves que no saben “de què parlen”. • Remarca que la dictadura hauria impedit a aquests joves viure com viuen ara (llibertats, oci, relacions, xarxes, etc.). • Reivindica la necessitat de lleis de memòria democràtica i espais memorials com Via Laietana, que encara no s’ha convertit en centre de memòria malgrat governs d’esquerres. 3.6. Crítica a l’auge global de l’extrema dreta • Batista alerta de l’increment demoscòpic de l’extrema dreta a escala mundial. • Apunta també a un “aburguesament” de l’esquerra, que ha deixat de ser clarament antisistema (en sentit democratitzador) i ha cedit banderes i retòrica (contra el sistema) a l’extrema dreta. 3.7. Cultura i memòria: llibres i cançons • Es recomanen diversos llibres de Batista sobre franquisme i resistència. • Batista recomana també el llibre “El Mac i que encara lluita” d’Enric Garcia Jardí, dedicat als maquis (per exemple, el cas del maqui Vergés, que passa un any al bosc i 20 anys a la presó). • Per tancar, es tria la cançó “La muntanya es fa vella” de Raimon, que és una metàfora de la decadència de Franco: "La muntanya es fa vella" = Franco envellint, esperant la seva mort. • Batista explica que Raimon gairebé no la podia cantar en directe perquè la censura sabia perfectament a qui al·ludia. La cançó sona íntegra, reforçant el to de memòria i denúncia de la secció. 4. Entrevista amb Jaume Camps (URV): joves, franquisme i memòria Després de Raimon, el programa aborda la qüestió des d’un angle acadèmic i sociològic amb Jaume Camps Girona, professor d’Història a la Universitat Rovira i Virgili (URV). 4.1. Només 50 anys: una memòria massa fràgil • Camps insisteix que 50 anys no són tants i, tanmateix, sembla que s’estigui oblidant massa ràpid què va significar viure una dictadura. • Critica que molts alumnes surten de l’ESO sense tenir clar: - Què va ser la dictadura. - Què va ser la transició. - Què implica viure en democràcia versus viure sota una dictadura. 4.2. Problemes educatius i transmissió oral trencada • Distingeix dues formes de transmissió de la memòria: - Transmissió oral familiar (avis → pares → fills): debilitada perquè • molts que van viure la guerra i la dictadura van callar per por; • les generacions que ho van viure es van morint. - Transmissió escolar (currículum): insuficient, sovint es corre el temari i al final de curs no es treballa prou la història recent. • Posa exemples didàctics: quan explica a classe que les dones necessitaven permís del pare o marit per treure’s el carnet de conduir o per obrir un compte, les estudiants prenen consciència del que vol dir dictadura. 4.3. Dades demogràfiques i canvi social • Es comparen xifres de 1975 vs. actualitat: - 1975: 35,5 milions d’habitants; edat mitjana ~33 anys; poca immigració. - Avui: 49,1 milions; 9 milions nascuts a l’estranger; societat molt més envellida i diversa. • La franja 18–35 anys ha passat de prop del 20% a la transició a un 12% actualment, fet que implica menys “pes jove” demogràfic. 4.4. Mites i fal·làcies sobre Franco • Camps subratlla el perill de mites com: - “Amb Franco es vivia millor”. - “Franco va inventar la Seguretat Social”. • Reitera què significava realment la dictadura: - Pèrdua de llibertats bàsiques. - Drets de les dones anul·lats. - Homosexualitat perseguida. - Repressió política i sindical; presons plenes. 4.5. Pacte d’oblit i venjances locals • Camps parla del “pacte d’oblit” de la transició: la voluntat de no remoure el passat per facilitar el canvi de règim. • Recorda que això ha deixat molta repressió local i moltes venjances personals sense explicar: - Casos de pobles on la repressió va servir per saldar odis personals, aprofitant el poder franquista. - Exiliats que van ser herois a la Resistència francesa però anònims a casa seva (exemple de Cinta Roca Rodríguez, de la Galera, molt condecorada a França i quasi desconeguda aquí). "Perquè la ferida curi, s’ha de parlar" — Camps insisteix que cal trencar el silenci i explicar històries individuals. 4.6. Onada reaccionària i extrema dreta • Analitza el creixement de l’extrema dreta a Europa i al món (Le Pen a França, Orbán a Hongria, Trump als EUA, etc.). • Relaciona això amb: - Falta d’horitzó de futur per als joves, que idealitzen el passat. - El fet que l’extrema dreta ha après a comunicar molt bé a xarxes: missatges curts, emocionals, contundents. • Defensa que cal contrarestar aquests discursos amb pedagogia històrica, mostrant clarament què és una dictadura i què és una democràcia. “Si el 1933 Hitler no hagués obtingut el resultat electoral que va obtenir, no hauria arribat al poder. El vot té conseqüències.” 4.7. Violència de la transició i morts oblidats • Recorda que la transició no va ser pacífica: es calcula prop d’un miler de morts en aquest període per violència política, repressió, terrorisme d’extrema dreta i de l’Estat. • Reivindica també el record de víctimes com Salvador Puig Antich (executat al garrot vil, com el cas de Heinz Ches a Tarragona). 4.8. El 80% que no vol el franquisme • Tot i preocupar-se pel 20% que veu positivament la dictadura, Camps remarca que un 80% no ho fa. • Destaca les mobilitzacions juvenils antifeixistes i les respostes a provocacions ultres en universitats. • Conclou que cal seguir picant pedra en educació i divulgació històrica, i que els historiadors han de tenir més presència als mitjans per aportar context. 5. Cultura viva: Santa Tecla, música i Premis Arc El programa torna a la cultura local amb una entrevista a Xavi González, cap tècnic de Festes de l’Ajuntament de Tarragona, arran del Premi Arc a millor programació de festa major per les Festes de Santa Tecla de Tarragona. 5.1. Un premi compartit • Xavi insisteix que el premi és compartit per moltíssima gent: - Músics (més de 500 participants al programa de Santa Tecla). - Agrupacions locals (escoles de música, conservatori, bandes, corals, etc.). - L’equip de festes i tothom qui en fa difusió, inclosa Tarragona Ràdio. "Els nostres caps de cartell són els músics d’aquí i la música que ens fa diferents." 5.2. El “tetris” de programar una festa major • Es descriu la programació com un tetris complex: - Disponibilitat de grups i mànagers. - Caxés i pressupostos. - Respectar la idiosincràsia local i la música tradicional del Seguici Popular. • La filosofia de treball: - Primer es col·loquen les “peces bàsiques”: música tradicional, Seguici Popular, bandes, corals, música clàssica local. - Després, s’hi afegeix la música professional de fora (caps de cartell comercials, versions, etc.). • Reivindicació: a diferència d’altres llocs, Santa Tecla es construeix des de la realitat musical local i això la fa potent i singular. 5.3. De catàlegs en paper a YouTube • Xavi explica com ha canviat el món de la contractació musical: - Abans: representants que anaven de poble en poble amb un catàleg en paper i un CD. - Ara: tot es fa mirant vídeos i enllaços en línia, la qual cosa permet comprovar directes reals i reduir sorpreses. • També remarca l’impacte dels grans festivals en el mercat musical: les festes majors tenen més difícil portar “grans noms”, però Santa Tecla compensa amb talent local. 5.4. Santa Tecla com a reclam i objectiu de grups • Xavi comenta que molts grups li diuen literalment “pensa en nosaltres per Santa Tecla”. • Santa Tecla s’ha convertit en una cita de prestigi dins del circuit musical català, amb moltes peticions espontànies de grups que volen venir. 5.5. La gala dels Arc i continuïtat a Tarragona • Es recorda que els Premis Arc, organitzats per l’associació de representants i mànagers, aposten per descentralitzar la gala (anys a Lleida, enguany a Tarragona). • Xavi no pot avançar si es repetirà a Tarragona l’any vinent, però considera que seria molt positiu vist l’èxit de la gala. 6. Cinema: Festival REC i Godard a CaixaForum 6.1. Cicle “Fem soroll” i Godard Laura Guàs presenta la programació del REC abans del festival principal: • Avui (20 de novembre), a les 19 h a CaixaForum Tarragona, projecció de “Tout va bien” (1972), de Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Gorin. • Preu: 6 €. Es recomana anar aviat, ja que la sala té capacitat limitada. • Forma part del cicle “Fem soroll”, que combina cinema contemporani i clàssic: - Sessions anteriors: Put your soul on your hand and walk, Swan Song of Fidor Cero. 6.2. Avanç del Festival REC (3–8 de desembre) • Es revelen ja algunes pel·lícules clau del Festival Internacional de Cinema REC (3–8 de desembre): - Pel·lícula inaugural: El canto de las manos. - Pel·lícula de cloenda: Frontera, de Judit Colell. • Es destaca que el REC combina cinema emergent amb èxits internacionals i aposta per fer soroll culturalment a la ciutat. 7. Esport: prèvia del partit Villarreal B – Nàstic La falca esportiva recorda: • Divendres 21 de novembre, 19 h: partit de Primera Federació (grup 2) entre Villarreal B i Nàstic de Tarragona, al miniestadi José Manuel Llaneza. • Retransmissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM, web i app), amb cobertura des d’una hora abans. • Es convida a participar al Joc de la Porra i a interactuar via xarxes. • Dades destacades: - És la 33a temporada del Sempre Nàstic. - Patrocinadors locals: Obramat, L’Otoexpress, Petit Tarracó, Royal Tarraco. Veu del jugador David Alba: la clau és mantenir la porteria a zero i aprofitar les ocasions. 8. Solidaritat (I): India, cuina i “Petits gestos, grans canvis” Una de les parts més emotives del programa és la conversa amb Roberto Arrieta (xef del restaurant Arrieta), Juan Andrés Rico i Manuel Castro, tres amics de Torreforta implicats en un projecte solidari amb l’Índia. 8.1. Records del 20-N del 75 Abans de parlar de l’Índia, els convidats comparteixen records personals de la mort de Franco com a adolescents: • Escola tancada uns dies, percepció infantil de “festa” per no anar a classe. • Mares plorant, barrejant por al futur i dependència emocional amb la figura del dictador. • Diferents sensibilitats polítiques (famílies d’esquerres, famílies de dretes, origen basc, gallec...). Això dona un to molt humà i generacional a la memòria del 20-N. 8.2. Viatges a l’Índia i naixement del projecte • Els tres han viatjat repetidament a l’Índia (20 vegades en el cas d’en Juan Andrés), primer com a turistes fascinats, després com a persones implicades. • Van visitar la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur i el projecte “Mujer a Mujer”, centrat en empoderament de dones en un entorn de forta desigualtat de gènere. • La visita els va impactar tant que van prometre a Ana Ferrer que farien alguna cosa per ajudar. "Si només vas de turista, marxes i no queda res. Si et connectes de veritat amb la gent del lloc, et canvia la vida." 8.3. Objectiu: cuina digna i formació per a nenes • El projecte actual té tres entitats beneficiàries: - Fundació Vicente Ferrer (25% dels fons). - New Light (Calcuta, 25%). - Hogar de las Niñas (50%), un centre d’acollida per a unes 195 nenes molt pobres, algunes de famílies per sota fins i tot de la casta dalit. • Objectius concrets: - Finançar una cuina nova (més segura i digna) per a l’Hogar de las Niñas. - Fer un curs de cuina índia d’un mes i mig per a les nenes, impartit per Roberto i Manuel: • Combinació de receptes índies i tocs de cuina local. • Oferir-los sortides laborals en restauració. • Dades econòmiques: - L’Hogar va gastar uns 20.700 € l’any en alimentació (uns 55 € diaris per esmorzar, dinar i sopar de totes les nenes). - Els tres amics ja han recaptat uns 3.000 €, i esperen arribar als 6.000 € amb els esdeveniments restants. 8.4. Esdeveniments solidaris a) Riu de Canyes (diumenge) • Jornada solidària a Riu de Canyes, amb el suport de: - Ajuntament, associacions locals, taula d’igualtat, diables, etc. • Activitats: - Vermut i plat calent: guisat de porc senglar amb verdines, cuinat amb producte local. - Música: DJ Pampol (“bespreig electronic tarder”). - Begudes i combinats a preus assequibles. b) Fòrum Binari – CaixaForum Tarragona (29–30 novembre) • Participació a la tapa solidària del Fòrum Binari, amb suport del BIS Solidari. • Proposta gastronòmica: - Un plat que connecta Tarragona i Calcuta: una mena de fideuada vegetal al curri, feta amb fideus curts o noodles i verdures. - Espècies comprades a botigues índies i pakistaneses del barri del Riu Clar. • Aquest mateix plat forma part del repertori que volen ensenyar a les nenes a l’Índia. 8.5. Transparència i invitació a sumar-s’hi • Tots els diners que es recapten es gestionen amb actes signats per responsables (tinent d’alcalde a Constantí, comptable al Port, etc.). • Cap dels tres amics cobra res ni repercuteix despeses del viatge al projecte: tot l’import recaptat va íntegrament a les entitats. • El viatge (12 de gener–12 de març) és autofinançat pels participants. • Obren la porta a qui vulgui viatjar amb ells a l’Índia durant aquest període: ofereixen - Acompanyament des de l’aeroport. - Itineraris per diverses ciutats (Bangalore, Anantapur, Delhi, Jaipur, Amritsar, Benarés, Kathmandu, Calcuta). - Visita als projectes sobre el terreny. - Allotjament i logística a “preu local”, no de tour operadors. Slogan del projecte: “Petits gestos, grans accions”. 9. Biodiversitat urbana: insectes pol·linitzadors 9.1. III Jornades de Biodiversitat Urbana (Imonium) Edu Soler, responsable de Limonium, presenta la 3a edició de les Jornades de Biodiversitat Urbana, dedicades als insectes pol·linitzadors: • Data i lloc: divendres, de 9.00 a 14.30 h, al Teatret del Serrallo. • Organització: Limonium (com a part de la seva responsabilitat social corporativa) amb suport de URV, Autoritat Portuària de Tarragona i Ajuntament de Tarragona. • Entrada gratuïta i oberta, sense inscripció obligatòria. 9.2. Insectes, fred i canvi climàtic • Edu explica que: - El fred d’hivern és necessari per al cicle natural dels insectes (mort d’adults, migració, renovació de generacions). - Els hiverns massa suaus provoquen desequilibris ecològics. 9.3. Col·lapse d’insectes i importància dels pol·linitzadors • Es parla d’un col·lapse generalitzat de les poblacions d’insectes. • Exemples empírics: abans els parabrises dels cotxes quedaven plens d’insectes; ara, molt menys. • Importància dels pol·linitzadors: - No només abelles mel·líferes i papallones vistoses, sinó centenars d’espècies d’abelles solitàries i altres insectes. - Fonamentals per a la reproducció de moltes plantes, inclosos fruiters i cultius. - La seva davallada ja està afectant a la producció agrària. 9.4. Jardins de papallones i plans d’acció • Jornada amb ponents com: - Miguel Domínguez, pioner en divulgació de fauna urbana. - Investigadors que presenten el Pla d’Acció per als Pol·linitzadors de Catalunya. - Experiències locals: Prat del Vinyana, jardins de papallones als barris de Sant Pere i Sant Pau. - Papallones nocturnes migratòries, amb Antonio de la Torre. • Es destaca que els jardins de papallones: - Són punts de repòs i aliment per a insectes migradors. - Reforcen la biodiversitat urbana i la sensibilització ciutadana. 10. Cultura teatral i agenda 10.1. “Bierdingo” a Sala Trono Núria Cartanyà entrevista Esteban Garrido, autor i intèrpret del monòleg “Bierdingo. De viernes a domingo”, que es representa a la Sala Trono. • Sinopsi i temes: - Punt de partida: la pràctica de sortir divendres i tornar diumenge (cap de setmana de festa contínua). - Sembla una comèdia hedonista, però és un text agredolç que toca temes com: • Soledat i por al fracàs. • Educació familiar i pressió social. • Salut mental i addiccions. • Por al compromís i autoacceptació. • Estructura: - El monòleg està plantejat com una teràpia de grup: el públic és el grup terapèutic. - El personatge no explica una experiència ja tancada, sinó que està en ple procés, i la funció és la sessió. • To: - Comèdia com a via d’entrada a temes durs. - Situacions delirants de festa i desinhibició, però amb fons de crisi vital. "La festa pot ser una manera de no voler tornar a la teva vida real." • Funcions: divendres i dissabte a les 20 h a Sala Trono. 10.2. Altres propostes culturals • Esment breu d’“Los Centros de Lorca” d’Antagonista Teatro al Teatre Tarragona. • Recordatori del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, amb exposicions diverses i l’aigua com a tema inspirador. 11. Solidaritat (II): caminada contra l’abandonament animal Per tancar, el programa conversa amb Núria Güell, presidenta de la Protectora d’Animals de Tarragona. 11.1. 1a Marxa contra l’Abandonament Animal • Data: diumenge (no dissabte, corregeixen en directe), a les 10 h. • Lloc de sortida: davant del Tinglado 1 del Moll de Costa. • Recorregut: - Passeig des de la zona del Tinglado fins a la Platja del Miracle i sortida de l’Arrabassada, i tornada. • Característiques: - És una passejada lúdica, no una cursa. - Es poden portar gossos; la marxa també representa els gats, tot i que no surtin a passejar. - Donatiu solidari de 5 €. • Objectiu: - Visibilitzar l’abandonament animal, que continua sent molt alt tant en gossos com en gats. 11.2. Situació a la Protectora • La Protectora està en overbooking permanent, tant de gossos com de gats. • Efectes del canvi climàtic: - Les gats entren en zel més temps i s’allarga l’època de cria. - Ara, tardor avançada, encara entren camades de gatets, quan abans el fred ho frenava. • Problemes associats: - Instal·lacions amb proteccions limitades davant el fred. - Dificultats logístiques i econòmiques per atendre tants animals. La marxa vol recollir fons i, sobretot, conscienciar sobre la tinença responsable. 12. Tancament del programa • Es recorda que demà no hi haurà magazín habitual perquè Tarragona Ràdio emetrà en directe el ple municipal dedicat a l’aprovació dels pressupostos municipals. • El programa es tanca recordant la funció de La Veu de Tarragona com a espai on hi caben mestres, veïns, artistes, esportistes, comerços i grans èxits musicals, reflectint la diversitat social i cultural de Tarragona. "Mestres d'escola i canalla, botigues i artesans, escriptors, futbolistes del Nàstic... Al final, tot això hi cap en dues hores." En conjunt, l’episodi articula un homenatge crític a la memòria del franquisme amb una celebració de la cultura, la solidaritat i la biodiversitat a la ciutat, mostrant com Tarragona Ràdio (Tarragona Ràdio) esdevé altaveu de memòria, festa i compromís ciutadà.

Pressupostos 2026, Santa Tecla i esports a Tarragona

Visió general de l’episodi Informatiu matinal de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio que combina política municipal, cultura i patrimoni, agenda de festivals, repàs de premsa i temps, i una darrera part dedicada als esports, amb especial protagonisme del Nàstic de Tarragona. 1. Política municipal i barris 1.1. Acord de pressupostos 2026 (PSC – En Comú Podem) • Acord entre l’equip de govern (PSC) i En Comú Podem per al pressupost municipal del 2026. • Pacte d’una cinquantena de mesures per valor d’uns 11 milions d’euros. • Eixos principals: - Habitatge (més recursos i instruments de control, com una bústia per denunciar pisos turístics il·legals). - Polítiques socials i suport a col·lectius vulnerables. - Millores als barris, amb un pla integral per Sant Salvador. - Transició energètica i rehabilitació energètica d’edificis. L’alcalde Rubén Viñuales destaca que l’acord permetrà aplicar el pressupost des de l’1 de gener, fet que considera clau per poder implementar mesures que millorin “la vida de les persones de Tarragona”. El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, subratlla que: “No són acords abstractes, sinó concrecions” I insisteix que volen incidir en el rumb de la política municipal, especialment en habitatge, barris i sostenibilitat. 1.2. Proposta del Partit Popular per a la Part Baixa • La portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, denuncia el deteriorament del barri de la Part Baixa / Barri del Port. • Principals problemes assenyalats: - Inseguretat (baralles, tràfic de drogues). - Ocupacions il·legals. - Espai públic degradat. - Problemes d’inundacions no resolts. - Falta d’espais per a la gent gran. • Propostes que es portaran al ple en forma de moció: - Arreglar immediatament escales mecàniques i ascensors. - Crear una comissaria / oficina de proximitat de la Guàrdia Urbana al Palau de Congressos. - Policia de barri amb telèfon directe per al veïnat. - Rehabilitació d’edificis i façanes amb ajuts i beneficis fiscals. - Més zones verdes i “esponjar” la trama urbana. Martorell reclama recuperar l’esplendor històrica del barri i revertir la sensació d’abandonament. 2. Cultura, festes i patrimoni 2.1. Santa Tecla, premi a millor programació de festa major (Premis Arc) • A la 23a Gala dels Premis Arc (Indústria Musical en Directe), celebrada per primer cop al Teatre Tarragona, les festes de Santa Tecla han estat distingides com a “millor programació de festa major”. • L’anunci el fa la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, que destaca l’orgull de la ciutat en acollir aquesta gala i el valor de la programació de Santa Tecla. • El tècnic de festes de l’Ajuntament de Tarragona, Xavi González, agraeix: - La confiança del consistori. - La feina de l’equip de festes. - El paper clau dels músics, recordant que fa 704 anys que la ciutat celebra la festa major amb música. “Ens acompanyeu a fer possible aquesta màgia que és la festa major de Santa Tecla.” • Altres guardons destacats: - Esbet Lana, premi a artista o grup emergent. - Judit Neddermann i Pau Figueres, premi a millor gira de jazz / clàssica / tradicional. • Reconeixement especial a la periodista Sílvia García de Tarragona Ràdio, finalista dels Premis Arc: - Sandra Ramos afirma que “per nosaltres, sempre seràs la nostra guanyadora”. - Es remarca el valor de la ràdio local de proximitat en el panorama cultural català. 2.2. Festa del Patrimoni i programa Tarraco 25 • L’Ajuntament organitza la Festa del Patrimoni com a cloenda del programa Tarraco 25, celebrant els 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. • Activitats principals: - 29 i 30 de novembre als Jardins del Camp de Mart. - Acte institucional amb lliurament del Premi Tàrraco a l’empresa Digivision i a Juan Antonio Muñiz, pel seu treball en enginyeria romana. - Espectacle “Sóc part de tu” de Marc Jornet. - Xocolatada i titelles romanes per a públic familiar. 2.3. Plantada de bèsties i gegants al Passeig Arqueològic • Acte excepcional el diumenge 30 de novembre al matí: - Bèsties i gegants del Seguici Popular de Santa Tecla quedaran plantats al Passeig Arqueològic. - Recorregut des de la porta fins a l’estàtua d’August. - Els elements romandran immòbils, sense música ni danses, creant un diàleg visual entre el patrimoni material (romà) i l’immaterial (festiu) de la ciutat. El conseller de Patrimoni, Nacho García, valora molt positivament Tarraco 25: • Assegura que ha permès redescobrir el patrimoni: - No només amb visites, sinó amb espectacles, recreacions històriques i visites teatralitzades. - Implicació del Departament d’Ensenyament i de l’IMET. Altres activitats complementàries: • Dansa al Pretori. • Vermut musical. • Exposició itinerant sobre el Circ romà. • Màpping a l’Amfiteatre Romà. • Un projecte de còmic sobre el patrimoni, encara per engegar. 2.4. Fira de l’Oli a la plaça Corsini • Nova edició de la Fira de l’Oli a la plaça Corsini (25a edició): - Dates: 28 i 29 de novembre. - Participació de 14 cooperatives de la demarcació. - Novetat: els paradistes oferiran un val d’1 € per cada quilo que pesi la persona premiada (acció promocional lligada a sorteig/activitat lúdica). 2.5. Festival Rec 2025 – cinema i històries humanes • Presentació de la programació principal del Festival Rec 2025, que celebra 25 anys: Obertura • Pel·lícula inaugural: “El canto de las manos” (3 de desembre, Teatre Tarragona). - Primer documental dirigit per l’actriu María Valverde. - Coproducció entre Espanya i els Estats Units. - Segueix tres músics sords de Veneçuela que afronten el repte d’interpretar Beethoven en llengua de signes, dirigits per Gustavo Dudamel. - El film neix d’una reflexió al voltant dels 250 anys del naixement de Beethoven i la voluntat d’explorar formes no tradicionals d’apropar-se a la seva música. Clausura • Pel·lícula de tancament: “Frontera” de Judit Colell (8 de desembre). - Drama situat als Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. - Reflexiona sobre l’ajuda a refugiats i els dilemes morals en temps de repressió. El Rec es presenta així com un festival que reivindica històries humanes i combina cinema d’autor, compromís social i mirada internacional. 3. Informació de servei: trànsit, temps i premsa 3.1. Trànsit i serveis d’emergència • Segons el servei de trànsit, no hi ha incidències destacades a la xarxa viària del Camp de Tarragona en el moment de l’informatiu. • Tampoc consten serveis rellevants dels Bombers de la Generalitat. 3.2. Previsió meteorològica Informació de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET): • Cel poc ennigulat a la província de Tarragona. • Temperatures màximes aproximades: - Tarragona: 17 °C - Reus, Tortosa, Torredembarra, El Vendrell: 15 °C - Gandesa: 11 °C • Vent de component nord-oest, de caràcter moderadament fort i amb ratxes molt fortes al sud de la demarcació. 3.3. Repàs de premsa escrita i digital Secció de Quiosc Miracle, amb repàs de titulars: Diari de Tarragona • Dossier sobre el 50è aniversari de la mort de Franco (20-N), preguntant “on érem el 20 de novembre de 1975” i analitzant l’auge del franquisme entre els joves. • Articles sobre els 25 anys de Patrimoni Mundial a Tarragona: sortida excepcional del seguici, vermut i portes obertes als monuments. • Informació judicial: cas Santos Cerdán i acusació de l’UCO per presumpta corrupció. • Condemna a presó per una dona de Vila-seca que hauria venut un padró fals. • Entrevista amb el tècnic del Nàstic Cristóbal Parralo. Més Tarragona • Alerta dels alcaldes metropolitans del Camp de Tarragona per la nova Llei d’AB (àrea de Barcelona) i la seva incidència sobre el territori. • El Ministeri de Transports defensa que és un projecte a llarg termini per millorar serveis regionals. • Reportatge gastronòmic: showcooking de cuina romana (Moha Quash, Marc García, David Bea) per “tornar a Tàrraco”. • Conflicte a Reus: representant de l’arquebisbat entra a un espai amb Mossos i serraller; la junta cessada prepara accions legals per revelació de dades personals. • Inversions a Calafell (més de 30 M€) per renovar la xarxa de distribució d’aigua. • Veïns de la zona de la Biblioteca Central de Reus a favor de convertir l’aparcament en zona verda. • Valls es prepara per rebre més de 10.000 visitants al primer Calçofest. • PortAventura presenta un nou espectacle de Nadal per tancar el seu 30è aniversari. Premsa digital • Tarragona Digital: - Acord PSC – En Comú Podem pels pressupostos de Tarragona, amb 5,5 M€ per habitatge. - Tarragona esdevé capital de la música amb els Premis Arc 2025 i el triomf de Santa Tecla. • Tots21: - Crítica de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana a les noves prioritats del Ministeri. • Tarragonaradio.cat: - Destaca el reconeixement a Santa Tecla i la projecció dels Premis Arc. 4. Esports 4.1. Nàstic de Tarragona – objectius i veu del vestidor Protagonisme per al davanter Pau Martínez en una entrevista al programa Sempre Nàstic. • Objectiu immediat de l’equip: - Encadenar dues victòries seguides, començant pel partit al camp del Villarreal B. - Pau recorda que a la Lliga, “si encadenes dues o tres victòries, et puges molt a la classificació” per la gran igualtat existent. • El jugador ha participat en 10 dels 12 partits de lliga (6 com a titular): - Es declara més còmode jugant d’extrem (banda esquerra o dreta). - Ha actuat puntualment de lateral, carriler o interior, però destaca que la seva posició natural és la banda ofensiva. - Agraeix la confiança de Cristóbal Parralo. Trajectòria personal: • 25 anys i 8 temporades com a professional. • 189 partits disputats en diferents equips, amb regularitat. • Confessa que ja coneixia el Nou Estadi Costa Daurada com a aficionat: - Va assistir a la final del playoff contra el Màlaga i a les semifinals contra el Murcia. Missatge a l’afició: Demana mantenir “la il·lusió per l’objectiu”, confiar en la unió equip-afició i creu que “si tots anem a una, serà un any bonic”. Avanç del partit Villarreal B – Nàstic • Recordatori del partit de la jornada 13 de lliga (Primera Federació, grup 2): - Divendres 21 de novembre, 19.00 h, al miniestadi de la ciutat esportiva José Manuel Llaneza (Villarreal). - Retransmissió a Tarragona Ràdio des d’una hora abans. • Tall de veu del defensa David Alba, que remarca que, si mantenen la porteria a zero i aprofiten les ocasions, poden “treure els tres punts” tot i la dificultat d’enfrontar un filial fort. 4.2. Volei Sant Pere i Sant Pau – contrast entre seccions Club Volei Sant Pere i Sant Pau: • Primer equip masculí (Superlliga): - Temporada complicada: quatre derrotes en quatre partits. - El president Alfonso Periáñez destaca que l’equip juga “a moments, molt bé i a nivell alt”, però això no es converteix en resultats. - Ho considera un contrasentit preocupant, vista la classificació. • Primer equip femení (Primera Nacional): - Equip recent ascendit, amb un 95 % de jugadores de la casa. - Lideren la classificació en la seva estrena a la categoria. - Periáñez admet sorpresa pels grans resultats, però també confiança en el talent formatiu del club, ja que moltes jugadores venen del planter. Tots dos equips tenen una nova jornada aquest cap de setmana per apropar-se als seus respectius objectius (consolidació a Superlliga en el cas masculí, mantenir-se a dalt en femení). 4.3. Lliga Genuïn i futbol inclusiu Tarragona torna a ser centre del futbol inclusiu amb una nova edició de la Lliga Genuïn. • El Nou Estadi Costa Daurada acollirà la cerimònia inaugural aquest divendres: - Participaran equips, famílies, institucions i tota la comunitat Genuïn. - El president executiu del Nàstic, Lluís Fàbregas, destaca que aquest any hi haurà 50–55 equips, la xifra més alta de clubs participants. - Convida l’afició a omplir l’estadi i mostrar “l’escalf” típic de Tarragona. • Declaracions de Borja Martín, responsable de comunicació i plataformes digitals de la Lliga Genuïn: - Mostra il·lusió i nervis pels dies previs. - Recorda que aquesta és ja la vuitena edició del projecte inclusiu i que s’ha convertit en tradició començar la competició a Tarragona. • El Nàstic Genuïn disputarà tres partits al llarg del cap de setmana. • La resta de matxos es jugaran al complex esportiu de Salou durant dissabte i diumenge. 4.4. Futbol territorial tarragoní Repàs a diferents categories del futbol amateur: Segona Catalana – Grup 6 • Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau (11è) - Visita el camp de La Pobla de Mafumet B. • Cultural Torreforta - Buscarà una victòria al camp de La Cava per sortir de les places de descens. - El tècnic Gregorio Navas destaca el potencial ofensiu del rival (jugadors ràpids i habilidosos) i marca com a repte aconseguir la primera victòria com a visitants. Tercera Catalana – Grup 16 • Sant Salvador - Penúltim classificat. - Visitarà el Riera amb l’objectiu de sumar punts i escapar del fons de la taula. Tercera Catalana – Grup 17 • Sant Pau - 9a posició. - Busca la victòria al camp de l’Espanya Canonja. • Racing de Bonavista - Visitarà el Morell amb la intenció de sumar 3 punts i allunyar-se de les últimes posicions. 5. Anuncis i falques institucionals L’informatiu s’intercala amb diverses falques publicitàries i institucionals que també contextualitzen la realitat local: • EMATSA: obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques menys invasives (75 % sense obrir rases) per garantir la qualitat ambiental i reduir molèsties. • Obramat: magatzem de construcció i reforma que es presenta com el lloc “on compren els professionals” i promociona productes d’eficiència energètica (panells solars, aerotèrmia, etc.). • ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): falca sobre la seva tasca en química sostenible, salut i descarbonització, amb 250 científics al campus Sescelades. • Recordatoris de la pròpia Tarragona Ràdio, les seves freqüències i campanyes per aconseguir més anunciants i visibilitat. 6. Estructura general de l’episodi L’episodi alterna butlletins complets repetits (sobre política, cultura i agenda), una franja d’actualitat ampliada amb repàs de premsa i temps, i una secció esportiva al final, combinant informació breu i talls de veu de protagonistes. L’eix del programa és mostrar una Tarragona activa i diversa: amb negociació política, revitalització de barris, potència cultural (Santa Tecla, Premis Arc, patrimoni romà) i una forta vida esportiva, des del Nàstic de Tarragona fins al futbol territorial i el voleibol, passant per projectes inclusius com la Lliga Genuïn.

Serveis Informatius 7H del 20/11/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 60

Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.

Premis Arc 2025 i agenda musical a Tarragona

Resum del contingut Presentació del programa El fragment pertany al programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb una obertura molt entusiasta: "Doncs sí, som molt fans de Tarragona." Es contextualitza el cap de setmana amb moltes activitats culturals i musicals a la ciutat i voltants. Calcio Fest Valls 2025 Es destaca el Calcio Fest Valls 2025 com un dels esdeveniments estrella. S’hi mencionen diversos grups i artistes que hi actuaran: Figaflowers The Tyets (els tiets) Buhos La Fúmiga Els Catarres L’inestar Les que faltaven Maria Jacobs La conductora mostra especial interès per parlar amb Maria Jacobs, arran del seu possible comiat de la creació musical: S’explica que Maria havia anunciat a xarxes que deixava de banda la música, sobretot la part de crear i composar. Es manté l’esperança que continuï vinculada almenys a concerts o altres projectes. Premis Arc 2025 al Teatre Tarragona Es remarca que avui se celebren els Premis Arc 2025 al Teatre Tarragona, fet descrit com una cita important per la ciutat. Es llegeixen diverses nominacions en diferents categories: Artista o grup emergent Betlana Pitxorines Gabina MP3 Wineta Millor gira d’artista o grup de jazz / música clàssica Belén Bandera Judit Neddermann i Pau Figueres Canvas Quintet Gravo Millor gira d’artista o grup Lia Kali Figaflowers Buhos La Fúmiga Millor gira per a públic familiar La Menuda Madame Lamier La Colla Pirata L’Agència Secreta Xiu-la Millor gira de grup de versions o tributs Pirata Room Versions ABBA The New Experience Cold Day La reina del pop – tribut a l’Oreja de Van Gogh Millor gira d’orquestra o grup de ball Samba Show Mediterrània Orquestra Saturno Vancouver Orquestra Millor gira internacional d’artista o grup El Pony Pisador Maruja Limón L’Escolaramba (l’Escaramba) Mancha Escalari La Rue Pan Millor programació de festa major Es destaquen les Santa Tecla de Tarragona com a candidates. La presentadora fa un apunt clarament personal: "Ho sento molt pels altres, que segur que són fantàstiques, però em quedo amb Santa Tecla." Millor programació d’espai musical o sala de concerts New Fizz (Barcelona) Submarino (Reus) Sala Zero (Tarragona) Cafè del Teatre (Lleida) Altres categories Es comenta que també hi ha: Millor programació de festival o cicle de concerts de mitjà i gran format Millor programació de festival Millor periodista o programa musical, on el propi espai s’hi inclou, amb to de complicitat amb els oients: "aquí estem nosaltres, però no ho diguis gaire fort". Tancament i música El fragment es tanca acomiadant el "moment de glòria" del programa. Es posa música de Figaflowers ("a la fresca") i després s’anuncia que aniran amb Raulina amb salsa. Part de la lletra que sona parla de desamor i vulnerabilitat emocional: "Podia viure sense tu, però m’adono que no vull..." Idees clau Promoció de la cultura musical catalana: es posen en valor festivals, sales de concerts i artistes emergents. Centralitat de Tarragona: el Teatre Tarragona i les Santa Tecla apareixen com a referents culturals. To proper i còmplice amb els oients, barrejant informació d’agenda, opinió personal i música en directe.

Embarcacions elèctriques i ecodisseny a l’economia blava

Resum del contingut 1. Context i protagonistes Espai radiofònic "Pensant en blau", dedicat a l’economia blava. Conduït per la Marina, amb la col·laboradora Anna Alonso Tambo. Invitada: Gemma Pagès, cofundadora de C-Free Boats (Cefir Boats), referent en embarcacions sostenibles. 2. Premi Catalunya Ecodisseny 2025 C-Free Boats rep el Premi Catalunya Ecodisseny 2025 per la seva visió sostenible del mar. Per a l’empresa, el premi significa: Reconeixement públic i sectorial. Validació del seu ADN basat en la sostenibilitat. Impuls per seguir innovant en ecodisseny i economia blava. "Els premis et donen reconeixement, i si va lligat a la sostenibilitat, encara més." 3. Característiques de l’embarcació Cefir 800 Disseny híbrid i adaptable Model Cefir 800, embarcació de 8 metres d’eslora. Pot funcionar amb motor de combustió o amb motor elèctric. El casc s’ha dissenyat expressament perquè: Suporti l’augment d’una tona de pes (bateries, sistema elèctric, inversors). Mantingui el bon comportament de navegació tant en versió de combustió com elèctrica. Funcionalitat i confort mediterrani Homologada per a 12 persones, malgrat tenir només 8 metres. Disposa de: Dos camarots i un bany. Espais pensats per a l’ús actual: espai per a la pàdel, carregadors inalàmbrics i ports USB, pantalles tàctils, GPS i equipament de seguretat moderna. Disseny molt mediterrani, ampli i funcional, orientat a l’usuari del segle XXI. 4. Ecodisseny i economia circular Estratègies d’ecodisseny valorades pel premi Adaptabilitat energètica: permet la transició de clients actuals de combustió cap a l’elèctric, sense canviar tota l’embarcació. Preparació regulatòria: la Gemma assenyala que: Ja hi ha espais naturals a Europa on només s’hi pot entrar amb embarcacions elèctriques. S’espera que això arribi també a Catalunya i a l’Estat. Materials i economia circular Actualment, les embarcacions es fan amb fibra de vidre, material difícilment reciclable. C-Free Boats treballa en: Incorporació de fibra de lli i de basalt, més lleugeres i reciclables. Ús de PET reciclat en determinades parts. L’objectiu és avançar cap al model “de la cuna a la cuna” en lloc de “de la cuna a la tomba”. 5. Innovació tècnica i nous projectes Estan desenvolupant un casc específic per a embarcacions 100% elèctriques. Reptes tècnics: Fer simulacions per ordinador per garantir una navegació òptima amb el pes de les bateries. Anticipar l’evolució tecnològica de les bateries i possibles combinacions amb hidrogen per reduir pes. Necessitat de: Proves, prototips i assajos abans d’implantar nous materials. Treball conjunt amb l’administració i ús de subvencions de sostenibilitat i economia blava. 6. Impacte ambiental i paper dels diferents tipus d’embarcacions Les embarcacions d’esbarjo: S’utilitzen aproximadament 15–30 dies l’any. Tenen una aportació relativament baixa a les emissions totals. Les embarcacions professionals i de port: Poden sortir cada dia. Són les que més contaminen i haurien de ser les primeres a electrificar-se. "Aquestes són realment les que contaminen; aquestes són les que s’haurien de passar, per començar, a elèctriques." 7. Infraestructures de càrrega i polítiques públiques Ports i punts de càrrega Actualment, a la majoria de ports: Es carrega l’embarcació amb la mateixa torreta que subministra electricitat als amarraments. És una càrrega lenta, que requereix deixar el vaixell tota la nit. Exemple del Port Olímpic: Instal·lació d’un supercarregador ràpid amb motiu de la Copa Amèrica, que permet carregar en aprox. una hora. Esment de la “mega bolla” flotant connectada a terra, com a solució per alimentar embarcacions, que depèn fortament de les administracions. Comparativa internacional i ajuts França: Actualment al voltant del 0,1% del pressupost per llei destinat a aquest àmbit, amb voluntat d’arribar al 0,5%. Disposa d’un pla estatal d’ajudes a l’electrificació nàutica i infraestructures. Illes Balears: Ja s’hi subvenciona part del cost per transformar un motor de combustió en elèctric. Mesures proposades Cal: Bonificacions per a la compra d’embarcacions elèctriques. Ajuts per a la retromotorizació (canviar motors existents a elèctrics). Inversió pública en punts de càrrega ràpida als ports. Idea central: Les empreses soles no poden assumir tots els costos. El procés d’electrificació és un bé col·lectiu per reduir la contaminació. "L’empresa i l’administració han de treballar de la mà; és un bé per a la societat i la ciutadania." 8. Perspectives de creixement del sector Estudis de mercat apunten que, entre 2025 i 2035: El sector de les embarcacions elèctriques podria créixer al voltant d’un 10,5% anual. Altres informes, com els d’Electric Boats, parlen d’un 12,9%. Comparativa internacional de creixement previst: Estats Units: ~9,7%. Espanya: ~8,7%. S’afirma que Espanya estaria “entre els campions de la Champions League” en ritme de creixement, sempre que hi hagi una forta empenta del sector públic. 9. Tancament de la conversa La Marina i l’Anna agraeixen la participació de la Gemma Pagès. Es destaca: La importància de la descarbonització en l’àmbit nàutic. La voluntat de seguir treballant conjuntament en la taula de descarbonització i en el marc de l’economia blava. "Amb empenta anem i treballem."

Nostàlgia cubana i cobla: un pont sonor

Context del programa En aquest episodi de Tarragona Ràdio, dins del programa Fans de Tarragona, la locutora conversa amb el compositor Nehuen (pianista i autor del projecte) i Mirza Sierra (codirectora del festival de músiques del món als Pallaresos i de l'Escola de Música Lautaro). L’eix central és la presentació del disc i concert Nostàlgia Cubana, una proposta que fusiona música cubana i llatinoamericana amb la cobla catalana, en col·laboració amb La Principal de la Bisbal i amb un focus molt especial en Tarragona i Montferri. Nostàlgia Cubana i el concert a Montferri Centenari del Santuari i marc del concert • El concert s’emmarca en el centenari de l’inici de la construcció del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri. • Dins d’un cicle d’actes del 14 al 22 de novembre, aquest concert és l’acte de cloenda. • Data i hora: dissabte 22 de novembre, a les 12 h del migdia. • Lloc: Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri. • Entrada: totalment gratuïta, oberta a tothom. "Podeu viure una experiència… jo crec que única, ara per ara" El projecte “Nostàlgia Cubana” Idea central del disc i del concert: • Crear un “univers sonor” que uneixi: - Música cubana i llatinoamericana - Música catalana a través de la cobla • Nehuen ho defineix com una mena de “cobla nova”, com en el seu dia va ser la bossa nova: "Penso que estem en presència de la cobla nova: una cobla que obre a altres cultures" Motivació personal de Nehuen: • Porta anys vivint a Catalunya i, a mesura que n’ha conegut història, paisatges i gent, ha sentit la necessitat de “retribuir la sort de ser aquí” amb música. • El disc neix com un gest d’agraïment i de reconeixement a la cultura catalana. La fusió: cobla, música cubana i jazz Composició i treball amb La Principal de la Bisbal • Totes les peces del disc han estat compostes expressament per a cobla. • No són arranjaments d’obres prèvies: “ho vaig fer de nou, totalment nou per a la cobla”. • Per a Nehuen ha estat un procés d’aprenentatge: - Descoberta de la singularitat dels instruments de cobla (flabiol, tenora, tible…) - Adaptació de l’univers rítmic i harmònic cubà a aquesta sonoritat tradicional catalana. "La cobla són instruments tradicionals molt singulars… representa molt bé la sonoritat del poble català" • Al concert hi serà tota la cobla: 11 músics de La Principal de la Bisbal. Influència del jazz i estructura de les peces • Nehuen prové també del món del jazz: - Les peces incorporen improvisació, especialment al piano. - Això explica que algunes composicions tinguin durades llargues (prop de 10–12 minuts). • Al disc i al concert hi participen també músics cubans: - Un percussionista cubà aporta tota la percussió afro-cubana, creant una mescla rítmica molt rica. "Es crea una mistura, una mezcla molt interessant… i em sento molt content de poder, al fi, retribuir amb música" L’experiència en directe a Montferri • Del disc al concert hi ha un treball de repensar l’espectacle de cara al públic: - Ritme del programa - Espais perquè el públic pugui assimilar un projecte tan nou • El Santuari de Montferri aporta una càrrega simbòlica i estètica molt forta: - Un espai “màgic” a qualsevol hora, segons Mirza - L’arquitectura, la imatge de la Moreneta i l’obra de Jujol multipliquen la força del concert "Si la terra tingués un so, podria ser la cobla" Peces destacades de “Nostàlgia Cubana” “Tarragona” • Peça de gairebé 12 minuts dedicada a Tarragona. • Vol ser un homenatge ampli: - No només a la ciutat, sinó també a la província i el territori. • Musicalment, hi apareixen: - Textures i matisos que evoquen paisatges i vivències - Fusió molt clara entre cobla, ritmes cubans i improvisació de jazz Altres peces del disc • “Amparo” • “Mi Morenita / Mi Moreneta” – que tanca el concert com una “petita ofrena musical a la protectora del poble català”. • “Viva Palestina Libre” – peça amb un fort contingut emocional i polític. • “La vida es linda” Nehuen confirma que moltes altres idees s’han quedat fora del disc, però les sis peces triades condensen el nucli emocional i conceptual del projecte. Música i compromís: “Viva Palestina Libre” Naixement de la peça • La música va néixer abans que el títol: - La peça ja estava composta i fins i tot gravada sense nom definitiu. - Cap títol provisional aconseguia representar el que volia expressar. • En paral·lel, arribaven notícies dures del conflicte a Palestina, que el van commoure profundament. "Un dia va ser un alleujament sentir que aquesta música s’havia de dir Viva Palestina Libre" Sentit i lectura política • El títol es converteix en: - Un alleujament personal i de consciència com a treballador de la cultura. - Un petit “granet de sorra” dins la solidaritat global amb Palestina. • Nehuen destaca el doble moviment: - Horror pel que passa - Emoció per la solidaritat internacional que el conflicte està despertant "No sé què em sensibilitzava més, si el que estava passant o la solidaritat en tot el món que això va despertant" Paral·lelismes històrics • La locutora recorda el crit “Viva Cuba libre”, molt viu a Cuba durant anys. • Nehuen hi afegeix altres lluites: - Maputxes (drets a la terra i a la identitat cultural) - Certes paral·lelismes amb Catalunya pel que fa a la identitat i la llengua "Això té alguna cosa en comú amb Cuba, amb Palestina, amb els maputxes… i també, d’una altra manera, amb Catalunya" La música esdevé així un vehicle de reflexió i de solidaritat internacional. El procés creatiu de Nehuen Composar des de la solitud i l’experiència • La composició és descrita com un treball de solitud: - Espai per reviure experiències emocionals i sentimentals. - A partir d’aquí, la tècnica i la formació permeten traduir vivències en música. "Hi ha un treball tècnic… que permet traduir en música tots aquests sentiments i vivències" • Fonts d’inspiració: - Persones conegudes al llarg dels anys - Vivència de Tarragona i Catalunya - Estades a Cuba i contacte profund amb la seva música i cultura Textures i matisos • Les peces són llargues i plenes de textures musicals: - Capes de ritmes afro-cubans, harmonies de jazz i melodies de cobla - Canvis de climes que permeten al públic entrar en un viatge emocional Escola de Música Lautaro i vida pedagògica Escola als Pallaresos • Nehuen i Mirza codirigeixen una escola de música als Pallaresos: - Escola de Música Lautaro. • Hi ha una petita escola que ja ha tingut ocasió de tocar dins del santuari de Montferri en col·laboracions prèvies. • L’escola treballa una línia pedagògica pròpia, fruit de la trajectòria de Nehuen. Peces per a alumnes i materials didàctics • Nehuen ha anat componint peces pensades perquè els alumnes avancin musicalment. • Ara aquestes peces s’han recollit en dos quaderns que s’utilitzen a l’escola. • Alguns alumnes han crescut amb aquest material: - Van començar de petits i ara són adolescents, batxillerat o ja l’han acabat. La conversa queda pendent de continuar en un segon capítol, on volen parlar més detalladament de: • El balanç del concert de Montferri. • El projecte educatiu complet de l’Escola de Música Lautaro. “Corazón ilusionado”: el nou disc intimista Un altre projecte discogràfic en paral·lel • Nehuen revela que ja ha publicat 38 discos al llarg de la seva carrera. • El mateix dissabte de la setmana de l’entrevista ha sortit un nou disc a plataformes: - Títol: “Corazón ilusionado” - Caràcter: molt intimista, ple de preguntes i reflexions sobre l’amor. "És un disc… molt íntim, però també ple de preguntes, de reflexions sobre l’amor en el sentit més ampli de la paraula" Cançons i temàtica Al disc hi trobem peces com: • Madre de todas las madres – obre el disc, amb una forta càrrega emocional. • Padre de todos los padres • Hija de todas las hijas • Flor de todas las flores, mujer • El jardinero y la flor • El secreto de amar • Coloquio de amor • Cada vez que me acuerdo de ti • Enamorado de amor • Corazón ilusionado • La llave La locutora destaca especialment la mirada sobre la maternitat i la paternitat, i com cada criatura necessita el seu propi “manual d’instruccions”, posant l’accent en la singularitat de cada persona. Informació pràctica i tancament Dades clau del concert • Què: Concert de presentació del disc “Nostàlgia Cubana”. • Qui: - Compositor i pianista Nehuen - La Principal de la Bisbal (cobla completa – 11 músics) - Col·laboració de Mirza Sierra en l’àmbit organitzatiu i pedagògic • Quan: dissabte 22 de novembre, 12 h. • On: Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, Montferri. • Entrada: gratuïta. "És única perquè tots els dies no tenim la possibilitat de presentar una cosa una mica nova… només se neix una vegada" Escola de Música Lautaro • Nom: Escola de Música Lautaro. • Ubicació: Pallaresos. • Contacte: - Telèfon: 635 842 839. - També es pot trobar informació a internet o contactant amb Tarragona Ràdio. La conversa es tanca amb el compromís de tornar a la ràdio per explicar: • Com ha anat el concert de Montferri. • L’evolució dels projectes pedagògics i discogràfics de Nehuen i Mirza. L’entrevista acaba, simbòlicament, tal com ho farà el concert: amb la peça “Mi Moreneta” com a ofrena musical a la Moreneta i al poble català.

Justícia ambiental, economia blava i mar català

Visió general de l’episodi Arran de Mar dedica aquest programa a tres grans blocs: • Actualitat de la costa catalana: notícies de la Costa Brava, Delta de l’Ebre, Garraf, Maresme i Costa Daurada, amb temes de turisme, urbanisme, infraestructures i medi ambient. • Economia blava i nàutica sostenible: entrevista amb Gemma Pagès (C-Free Boats) sobre embarcacions sostenibles, ecodisseny i electrificació de la flota. • Justícia ambiental i COP30: segona hora monogràfica amb Joan Ramon Mendo i Toni Ferran sobre justícia ambiental, comunitats locals i les contradiccions de les cimeres del clima. • Pesca responsable: balanç del Scientific Angler Tagging Tour de tonyina amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable. També hi ha moments de complicitat radiofònica interna: felicitacions a la tècnica Sílvia García de Tarragona Ràdio pels Premis Arcs, espais publicitaris locals i el Butlletí informatiu des de Tarragona. 1. Obertura i tertúlia de l’equip Presentació del programa i sumari • L’espai Arran de Mar s’emet de 4 a 6 de la tarda i recorre informativament la costa: l’Escala, Delta de l’Ebre, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i final a Tarragona. • S’anuncia l’estructura del dia: - Primer hora: notícies de la costa catalana. - Bloc d’Economia Blava amb Anna Alonso Tambo i entrevista sobre embarcacions sostenibles. - Espai pesca responsable amb l’Associació Catalana de Pesca Responsable. - Segona hora: especial justícia ambiental en el marc de la COP30 a Belém (Brasil). Conversa distesa de l’equip i Premis Arcs • La conductora saluda l’equip tècnic i els corresponsals de diverses emissores locals. • Sílvia García, tècnica de Tarragona Ràdio, està nominada als Premis Arcs que se celebren al Teatre Tarragona i es barreja nervis i humor: - Es parla de què dirà al discurs, si mencionarà Arran de Mar i Tarragona Ràdio. - Es fan bromes sobre “fer un Almodóvar” agraint a tothom i sobre detalls simbòlics (sabates de cada color, peluix marí, tassa del programa). • Col·legues de Radio Delta.cat, Ràdio l’Escala, Canal Blau Ràdio i Ràdio Arenys feliciten la Sílvia i destaquen que “ser-hi ja és una victòria”. "Per mi que estiguis aquí ja és una victòria, Sílvia" (Carles Monasterio) 2. Repàs informatiu de la costa catalana 2.1. Costa Brava: creuers i urbanisme a Cadaqués Rècord de creuers al Port de Roses • Roses tanca temporada amb 15 escales de creuers (8 l’any anterior), més de 4.000 turistes i un impacte econòmic estimat de 390.000 €. • Perfil dels creueristes: sobretot nord-americans, seguits de francesos, australians i britànics. • Destinacions visitades: Girona, l’Escala, Figueres, Peratallada, Llançà. • Palamós continua com a altre port clau de creuers a la Costa Brava. Crítica ecologista al POUM de Cadaqués • SOS Costa Brava, Salvem Cadaqués i Amics de la Natura de Cadaqués denuncien que el nou POUM permet una urbanització massiva: - Qualifiquen el pla d’“aberració urbanística” que posa en risc identitat, paisatge i sostenibilitat. - Alerten de mancances de mobilitat i evacuació i de riscos ambientals. • Recorden l’incendi de 1986 com a prova de la vulnerabilitat del poble i la necessitat d’un únic vial d’emergència ben planificat. • Efectes previstos: - Trinxament de l’entorn, tala d’oliveres i desaparició de metres de pedra seca. - Perdua del camp de futbol, trasllat de pàrquing i plaça del mercat. - Problemes d’inundabilitat en zones on es vol construir. • Les entitats es comprometen a informar la ciutadania i impulsar accions per frenar el model urbanístic que consideren insostenible. 2.2. Delta de l’Ebre: carreteres i passeig marítim Carretera “de la vergonya” T-2021 (la Ràpita – Poblenou del Delta) • La Diputació de Tarragona torna a licitar les obres de la T-2021 per 17,6 M€, després que la primera licitació quedés deserta. • El pressupost s’ha incrementat un 30% per ajustar-lo als preus actuals. • Carretera de la Vergonya (plataforma veïnal) critica que abans no s’haguessin actualitzat els preus, però valora que ara s’hagi corregit ràpidament. • Obres previstes: - Eixamplament de la carretera fins a 6–8 metres segons el tram. - Construcció de dues rotondes (la Ràpita i Poblenou del Delta) per millorar accessos. • Importància estratègica: - Accés a turisme (barra del Trabucador), pesqueries, musclaires, camps d’arròs, IRTA i escola d’agricultura. - Trànsit actual molt superior a la capacitat de la via. • Inici de les obres previst per al primer trimestre de 2026. Restauració del passeig marítim de l’Ampolla • L’Ajuntament de l’Ampolla licita les obres per restaurar el paviment de fusta del tram entre el port i el passeig de l’Arenal. • Pressupost: 418.722 € (IVA inclòs), per: - Substitució integral del paviment de fusta. - Millora de la banca perimetral. - Pavimentació de zones fora del domini públic marítim-terrestre. • Durada prevista: 4 mesos, sense pròrroga. • Objectius: seguretat, durabilitat i sostenibilitat en un espai molt transitat. • Termini de presentació d’ofertes: fins al 2 de desembre a les 14 h, només via electrònica. 2.3. Garraf: paisatge urbà i turisme gastronòmic Supermercat al barri de Mar de Vilanova i la Geltrú • Veïns del barri de Mar preocupats per l’impacte visual del nou supermercat a la Rambla de la Pau. • El solar és d’equipament comercial, per tant l’obra compleix la normativa urbanística, però: - Es tem recuperar l’efecte de “mur” que ja feia en el passat la paret de la fàbrica Pirelli. • L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú manté converses amb l’empresa (Consum) per: - Millorar el tractament de façana i integrar l’edifici al paisatge de la Rambla. • Testimonis clau: - Xavier Planes (AVV Barri de Mar) defensa que la Rambla és l’eix principal de la ciutat i no pot tenir arquitectura de polígon industrial. - Gerard Llobet (regidor d’Urbanisme) anuncia reunions i actuacions complementàries. • Consum treballa en una proposta de disseny més integrada al barri. “Tapa a tapa” de tardor a Sitges • Torna la ruta “tapa a tapa” de Sitges (edició de tardor) amb 28 establiments participants. • Funcionament: - Cada local ofereix una tapa pròpia maridable amb vi o cervesa. - Exemple: brioix de mantega amb pollastre marinat al curri vermell (sandvitxeria Can Vilalta). • Objectius: - Desestacionalitzar el turisme (activitat fora de la temporada alta). - Descentralitzar l’oferta gastronòmica més enllà del centre (port de Sitges, zona càmpings, Hotel Sabàtic, etc.). - Reforçar Sitges com a destinació enogastronòmica en l’any que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia. • Veus destacades: - Xavier Ripoll (regidor de Turisme) subratlla la importància de generar activitat en mesos d’hivern. - Alejandro Eguia (gremi d’hostaleria) destaca el nivell gastronòmic molt elevat i l’impacte en l’economia local. 2.4. Maresme: música, inundacions i gestió de l’aigua Canet Rock 2026: primers noms • Es confirmen els primers grups del Canet Rock 2026 (4 de juliol, Pla de Can Sala – Canet de Mar / Arenys de Mar): - La Fúmiga, 31 Fam, Els Tiets, Buhos, Maria Jaume. • La Fúmiga aprofita el festival com a un dels escenaris de comiat (500 concerts, 2 discs d’or, més de 150 milions de reproduccions a Spotify). • La directora, Gemma Recoder, destaca: - Gran confiança del públic: més de 12.000 entrades venudes amb el cartell parcial. - Dubte de si quedaran entrades per a la roda de premsa, com ja va passar. - Tradició del festival d’oferir “coses especials” i sorpreses. • Dades pràctiques: - Més de 12 hores ininterrompudes de música i festa. - Preu entrada: 50 € general, 27,5 € infantils (0–12 anys). - Venda a canetrock.cat. Bassa de laminació a Premià de Mar / Premià de Dalt • Premià de Mar i Premià de Dalt acorden construir una bassa de laminació per reduir el risc d’inundacions en episodis de pluges intenses. • Localització: per sobre del barri de Sant Anna Tió, prop del parc aquàtic Illa Fantasia, a l’avinguda Pedra Blanca i accés a l’autopista C-32. • Característiques tècniques: - Construcció amb talussos de geomalla i escolleres per estabilitat i integració paisatgística. - Capacitat: 10.000 m³ d’aigua, 3,5 m de profunditat. • Finançament: - Agència Catalana de l’Aigua (ACA): 90% del cost. - Pressupost global: 1,2 M€. - Premià de Dalt presentarà el projecte al Pla de Barris de la Generalitat com a projecte estratègic. 2.5. Costa Daurada i Terres de l’Ebre: qualitat de l’aire i turisme tot l’any Qualitat de l’aire al Morell • Estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al Morell (Tarragonès) sobre compostos orgànics volàtils (COV): 1,3-butadíè • El 19% dels episodis analitzats superen el límit recomanat d’1,3-butadíè, arribant a valors de més de 2 μg/m³, i alguns pics puntuals fins a 20 μg/m³. • La coordinadora de l’estudi, Eva Gallego, destaca que: - El 1,3-butadíè és un compost que recorrentment mostra valors elevats. COV totals i benzè • COV totals: concentracions entre 20 i 431 μg/m³. - No hi ha valors de referència oficials per a exteriors, però es compara amb una norma d’aire interior que indica disconfort a partir de 200 μg/m³. - Un 17% dels episodis mesurats supera aquest valor de confort. • Benzè: entre 0,4 i 11 μg/m³ en tots els punts. - El 15% de les mostres supera els 5 μg/m³. - Alguns episodis puntuals arriben a 20 μg/m³. Metodologia i seguiment • Analitzades 47 mostres d’episodis (juliol 2024 – agost 2025) i 62 compostos identificats en 4 punts del municipi. • Les dades es recullen amb sensors en quatre ubicacions i es poden consultar en temps real al web municipal. • Acord Morell–UPC (2024–2027): 34.800 €/any, total prop de 140.000 €. Hotels d’interior i urbans: temporada ampliada • A la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, molts hotels urbans i d’interior continuen oberts més enllà de l’estiu, impulsats per: - Turisme corporatiu. - Turisme esportiu. - Reunions i congressos. • De 135 establiments associats a la Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de Tarragona, la gran majoria romanen oberts a la tardor. • Dades destacades: - A Tarragona ciutat, l’AC Hotel té una mitjana d’ocupació que frega el 80% a la tardor i previsions per sobre del 55% per als mesos següents, sense comptar reserves d’última hora. - A ciutats amb menys turisme com Valls o Reus, hotels enfocats a empreses mostren ocupacions més discretes (ex: Hotel Reus Park, 40% entre setmana i 25% en caps de setmana). 3. Servei de mar, temps i trànsit 3.1. Predicció marítima • El meteoròleg Lluís Mi Pérez explica que la situació marítima s’haurà de seguir amb molta atenció les properes hores: - Dimecres a la tarda: - Vent de mistral al sud de la Costa Daurada. - Tramuntana a la Costa Brava, també arran de platja. - Estones de vent de sud / xaloc i de ponent fluix a la costa barcelonina. - Estat de la mar: maror a forta maror mar endins, però molts sectors de Baix Penedès a Baix Empordà amb marajol a tocar de platja. - Dijous: s’encendrà fortament la tramuntana i el mestral, amb: - Maragassa mar endins. - Mar llarga i forta maror arran de costa, sobretot Costa Daurada i Costa Brava. 3.2. Trànsit viari • Des del Servei Català de Trànsit, Roger Serra informa: - C-37 (zona Valls): via tallada en ambdós sentits per accident. - AP-7 a Vila-seca (Tarragonès): accident amb un carril tallat sentit sud, 2 km d’aturades aproximadament. - C-60 al Maresme (Argentona–Mataró, sentit sud): accident amb carril tallat i més de 4 km de cues. 4. Bloc “Economia Blava”: embarcacions sostenibles 4.1. Presentació de l’espai i la convidada • S’activa l’espai “Pensant en blau” amb Anna Alonso Tambo, representant dels ports francesos a Catalunya. • Convidada: Gemma Pagès, cofundadora i directora de comunicació de C-Free Boats (empresa nàutica de Volpelleres/Volpallac) i arquitecta tècnica. • Motiu de l’entrevista: Premi Catalunya Ecodisseny 2025 per la seva embarcació Cefir Boats sèrie 800, reconeguda per la seva visió sostenible del mar. 4.2. El valor del Premi Catalunya Ecodisseny • El premi reconeix especialment: - Economia circular. - Qualitat del disseny. - Innovació social i tecnològica. • Per C-Free Boats, significa reconeixement a una aposta de fons per la sostenibilitat com a part de l’ADN de l’empresa. "Sempre una mica de reconeixement va bé" (Gemma Pagès) 4.3. Disseny de la Cefir 800: ecodisseny i transició energètica Disseny híbrid pensat per a l’elèctric • Cefir 800 és una embarcació de 8 metres d’eslora que pot muntar tant motor de combustió com motor elèctric. • Clau d’ecodisseny: el casc es va concebre des del principi per funcionar bé en ambdós sistemes, tenint en compte que l’electrificació: - Afegia fins a 1 tona de pes (bateries, sistema elèctric, inversors). - Obligava a redistribuir pesos per mantenir estabilitat i bon comportament en navegació. Context normatiu i futur del mercat • Gemma Pagès assenyala que: - Ja hi ha parcs naturals i espais protegits a Europa on només s’hi pot accedir amb embarcacions 0 emissions. - França n’és un exemple (Parc Natural Marí del Golf de Lion, etc.). - A Catalunya, conselleria ja insinua futurs concursos i regulacions que restringiran motors de combustió en zones sensibles. • Implicació: les embarcacions dissenyades avui s’han de preparar per a una futura reconversió elèctrica. 4.4. Materials i economia circular • Actualment la majoria de vaixells són de fibra de vidre, material difícilment reciclable. • C-Free Boats treballa per introduir materials alternatius: - Fibra de lli. - Fibra de basalt. - PET reciclat. • Reptes: - Necessitat de proves mecàniques, provetes, assaigs i simulacions hidrodinàmiques. - Projecte específic en marxa per dissenyar un casc pensat només per a propulsió elèctrica. "Les bateries milloraran, però cal pensar en hidrogen o sistemes combinats per no disparar el pes" (G. Pagès) 4.5. Qualitat del disseny i innovació d’ús • Estètica i distribució: - Disseny molt mediterrani. - Homologada per 12 persones amb només 8 m d’eslora. - Disposa de dos camarots i un bany. - Espais específics per taula de pàdel surf, equipament, etc. • Equipament tecnològic i confort: - Carregadors inalàmbrics i ports USB. - Preparada per integrar pantalles tàctils, GPS i equips de seguretat moderns. - Pensada per a usuaris del segle XXI, allunyant-se de la imatge de sector nàutic antiquat. 4.6. Ports, infraestructures i polítiques públiques Necessitat de ports preparats per a l’energia elèctrica • Perquè la nàutica elèctrica sigui viable cal: - Infraestructura de recàrrega a ports (no només preses lentes de pantalà). - Exemples: supercarregador del Port Olímpic implantat per la Copa Amèrica. • Problema actual: - Majoritàriament només hi ha torres de subministrament convencionals: recàrrega molt lenta (tota la nit). - Sense punts ràpids, pocs propietaris apostaran per embarcacions 100% elèctriques. El paper de les administracions • Gemma i Anna remarquen que: - Les empreses no poden assumir soles el cost de la innovació verda. - Cal treball conjunt empresa–administració i ajuts de fons de sostenibilitat i economia blava. - Es necessiten bonificacions i ajudes per a: - Compra de vaixells elèctrics. - Retromotorizació (substituir motors tèrmics per elèctrics). • Exemples de referència: - França: obligació que els ports grans dediquin un % de places a embarcacions elèctriques, amb plans estatals i ajuts. - Illes Balears: ja financen part de la conversió elèctrica. Recreatiu vs professional: on cal començar • Segons Gemma Pagès, les embarcacions professionals dels ports són les que més contaminen: - Vaixells d’esbarjo sovint s’utilitzen 15–30 dies l’any. - Embarcacions de servei (portuàries, treball, pesca) surten quasi cada dia. • Proposta: els ports públics (Generalitat/Estat) haurien de ser els primers a electrificar la seva pròpia flota, liderant l’exemple. Mercat i perspectives de creixement • Estudis de mercat preveuen que el segment d’electric boats creixerà: - Globalment al voltant del 10–13% entre 2025 i 2035. - A Espanya, aproximadament un 8,7%, situant-la entre els països capdavanters. • Malgrat que, segons ICOMIA, les embarcacions recreatives representen un 0% testimonial de les emissions globals, es veu la nàutica com a front estratègic per descarbonitzar. 5. Pesca responsable: tonyina i ciència ciutadana 5.1. Scientific Angler Tagging Tour a l’Ametlla de Mar • L’Ametlla de Mar ha estat la darrera parada de la temporada 2025 del Scientific Angler Tagging Tour, centrat en la tonyina roja. • Conducció del bloc: Sergi i Fede Valls (Associació Catalana de Pesca Responsable – ACPR). • Balanç general: - Jornada molt positiva. - Alt nivell de participació de pescadors molt motivats i escrupolosos en el seguiment del protocol científic. - Gran implicació de quatre equips científics: Icatmar, SEO/BirdLife i altres. "Persones que estimen el seu temps a pescar peixos d’una forma molt determinada i a col·laborar amb la ciència" (Fede Valls) 5.2. Resultats de marcatge i dificultats • Objectiu: col·locar 40 marques electròniques a tonyines. • Resultat: 36 marques col·locades, considerat un èxit. • Particularitats: - S’han capturat moltes tonyines, però no sempre de la mida òptima demanada pels científics. - Els exemplars més grans s’han resistit: “alguns cops han guanyat els peixos”. - Davant d’això, es fan servir marques electròniques aptes per a tonyines molt grans però lleugerament fora de rang d’estudi original. 5.3. Tipus de marques i seguiment científic • Hi ha dos grans tipus de marques: - Pop-up (“satèl·lit”): s’alliberen de la tonyina després d’un temps programat, suren a la superfície i envien dades via satèl·lit. - Marques convencionals: romandran a l’animal fins que aquest es captura; aleshores, la informació la recupera el pescador que retorna la marca. • S’espera aviat la descàrrega de dades de les marques pop-up col·locades l’any anterior a l’Ametlla de Mar: - Algunes ja han mostrat trajectòries espectaculars, amb tonyines que viatgen fins a Terra Nova i després baixen a bancs subsaharians. 5.4. Xarxa de col·laboracions i internacionalització • El projecte, nascut amb col·laboració de Ifremer (França), ha anat incorporant més centres científics i més associacions de pesca responsable: - ACPR (Catalunya), associacions andalusa i valenciana. - Es promou intercanvi de pescadors entre territoris per aprendre noves tècniques i enfocaments. • Plans de futur: - Mantenir el cicle de 2–3 anys de planificació. - Consolidar etapes: Barcelona (abril), Estret/Ceuta (maig), Santa Pola (juny), Ametlla de Mar (novembre). - Estudiar una etapa a França (Atlàntic) amb implicació de pescadors locals. 5.5. Patrocinadors i dimensió econòmica • El projecte depèn també del suport d’empreses com Simrad, Suzuki, Rorele, grup Afeó, entre altres. • Fede Valls remarca que organitzar cada etapa suposa més d’un mes de feina, i que no es busca créixer il·limitadament en participants sinó ajustar-se a les necessitats científiques i al pressupost. • Presentació de resultats: - Es convoca un acte al Museu de la Pesca de Palamós per explicar els resultats del Tagging Tour. 6. Publicitat i transicions de programa Al llarg del programa s’emeten espots locals i institucionals, que reforcen el vincle d’Arran de Mar amb Tarragona i el territori marítim: • Tarragona Ràdio: promoció de contractes publicitaris i recordatori que “Som 40.000”. • Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa i referència al Port de Tarragona com a espai cultural. • Campanya d’EMATSA sobre modernització de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja (tècniques sense rasa, millora ambiental i d’eficiència). • Espot de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), ubicat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), centrat en processos químics sostenibles i descarbonització. • Publicitat comercial (Obramat, etc.). • Espai promocional del Moll de Costa com a “Rambla de la cultura a la vora del mar” i vincle amb El Serrallo. 7. Butlletí informatiu de Tarragona A l’inici de la segona hora, Tarragona Ràdio ofereix un Butlletí informatiu centrat en la ciutat: 7.1. Pressupostos municipals 2026 a Tarragona • Govern municipal (PSC) i En Comú Podem tanquen un acord de pressupostos per al 2026. • Tercer pacte PSC–Comuns, presentat a la Floresta per enfatitzar la rehabilitació de barris. • Inclou 50 propostes per un total d’uns 11 M€, amb eixos en: - Habitatge. - Polítiques socials. - Transició energètica. • Declaracions: - Rubén Viñuales (Alcalde): mesures per millorar la vida de les persones de Tarragona. - Jordi Collado (Comuns): el pacte marca un rumb clar vinculat a barris i habitatge. • Es preveu la presentació imminent de l’acord amb Junts abans del plenari de pressupostos. 7.2. Tarraco 25 i Festa del Patrimoni • El programa Tarraco 25 culminarà amb la Festa del Patrimoni, el 30 de novembre, als Jardins del Camp de Mart i el passeig arqueològic. • Part del Seguici Popular quedarà plantat al recinte arqueològic, creant un diàleg entre patrimoni romà de Tàrraco i cultura popular (Castells, Seguici, etc.). • El conseller de Patrimoni, Nacho García, valora molt positivament el cicle d’activitats, comparant l’efecte amb el “boom” de l’any 2000 quan Tarragona fou declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. 7.3. Premis Arcs al Teatre Tarragona • Especial atenció a la gala dels Premis Arcs al Teatre Tarragona, amb la presència de l’escena musical catalana. • Focus local: Sílvia García, periodista vinculada a Tarragona Ràdio des de fa prop de 40 anys, és finalista a la categoria de millor periodista. • El Teatre Tarragona s’omplirà amb nominats com Buhos, La Fúmiga, S’betlana i Huineta. 8. Segona hora: especial justícia ambiental i COP30 8.1. Introducció al debat • La segona hora es dedica monogràficament a medi ambient i justícia ambiental, en el marc de la COP30 a Belém (Brasil). • Participen: - Marina Pérez (presentadora des de Tarragona Ràdio). - Joan Ramon Mendo (col·laborador habitual de medi ambient). - Toni Ferran (expert convidat, articulista i divulgador). • Es busca analitzar: - Utilitat real de les cimeres climàtiques. - Justícia ambiental i drets de les comunitats locals. - Contradiccions entre discursos climàtics i pràctiques sobre el territori. 8.2. Què és la justícia ambiental? • Es defineix com el marc de drets, deures i obligacions que assegura que: - La natura, el medi ambient i els seus serveis siguin tractats com a béns comuns. - Ningú pateixi de forma desproporcionada els impactes ambientals negatius. • Es destaca que les injustícies ambientals sempre comporten injustícies socials: - Abocadors massius prop de barris pobres. - Contaminació sense depuració de rius que afecten directament comunitats locals. - Destrucció d’entorns naturals de pobles indígenes o població rural. "Quan hi ha una injustícia ambiental, sempre ens trobem que aquesta injustícia afecta directament a les poblacions locals" (J. R. Mendo) 8.3. Les COP: espais necessaris però lents • Tant Mendo com Ferran consideren que, tot i la seva lentitud i frustracions, les COP són imprescindibles com a espais de diàleg multilateral. • Argument clau: un món sense espais de diàleg internacional seria molt pitjor: - Calen taules on governs, experts i societat civil discuteixin i pactin marcs comuns. - Els grans acords (com París), encara que insuficients, han evitat escenaris encara més dramàtics. • Exemple: les directives europees de medi ambient neixen d’aquests marcs i després es transposen als estats i regions, tot i trigar sovint 10–15 anys. 8.4. Contradiccions i hipocresies de les cimeres • Es critica la paradoxa que la COP30 a Belém vagi acompanyada de: - Construcció d’una autopista gegant que trinxa una part ben preservada de la selva amazònica per facilitar l’accés a la ciutat. - Gran nombre de jets privats i vols internacionals, quan moltes sessions podrien fer-se en videoconferència. • Recordatori: edicions recents celebrades en països petrolers com Aràbia Saudita accentuen la incoherència entre discurs i pràctica. 8.5. Comunitats locals: més enllà del tòpic indígena • Toni Ferran critica el tractament mediàtic que redueix el conflicte a “quatre indis arreplegats” amb plomes i hamaques, transmetent una imatge pejorativa i folkloritzada. • Missatge central: - Comunitat local no és només una tribu amazònica; també ho és un poble català, una masia, un barri urbà. - El que reclamen totes és ser escoltades i no ser menystingudes. • Es remarca que les decisions sobre grans infraestructures (carreteres, parcs eòlics, línies elèctriques) sovint es justifiquen amb conceptes com “interès públic superior” o “utilitat pública”, que poden esdevenir eines d’imposició. "Les comunitats locals volen ser escoltades. És el clam universal" (T. Ferran) 8.6. Exemples catalans de conflicte i diàleg 8.6.1. C-32 a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià • Cas recent: projecte de segona sortida de la C-32 per a Canet de Mar, Sant Pol i Sant Cebrià. • Moviment veïnal (amb activistes com Mercè Girona) s’hi oposa, qüestionant el model de mobilitat (prioritzar autopistes vs. bus i tren). • Es presenten alegacions i es genera un espai de diàleg que finalment atura el projecte. • Ferran posa l’exemple com victòria de la participació local. 8.6.2. Decret d’energies renovables i “interès públic superior” • Es debat el darrer decret de la Generalitat sobre energies renovables, que volia introduir el concepte d’“interès públic superior” per prioritzar determinats projectes. • Grans crítiques socials i ecologistes: es veia com una via per passar per sobre del territori i les comunitats locals. • Després de molta pressió, aquest concepte es retira del text final i es reforcen els espais de participació. 8.6.3. Expropiacions forçoses i utilitat pública • Mendo recorda que la declaració d’utilitat pública ha permès: - Accelerar expropiacions per autopistes, gasoductes, depuradores, etc. - Limitar molt la capacitat d’oposició dels afectats. • El propietari sovint no pot negociar ni el preu de la seva finca i veu destruït el seu patrimoni i arrelament familiar. 8.6.4. Aigua i “béns comuns”: fonts públiques i aigua de pluja • Es comenta el cas de Martorell, on l’Ajuntament ha anunciat sancions (fins a 750 €) a qui ompli garrafes a les fonts públiques. • Crítica forta: això ataca drets bàsics d’accés a l’aigua, especialment de persones vulnerables. • Mendo afegeix un altre exemple de regulació discutible: - L’aigua de pluja que cau a una teulada no és propietat del ciutadà; la llei no permet aprofitar-la lliurement per ús propi (regar, neteja), sinó que hauria d’anar a clavegueram o aqüífer. • Tot plegat qüestiona fins a quin punt aigua i aire són tractats realment com béns comuns. 8.6.5. Territoris sacrificats: “reserva indígena del sud de Catalunya” • Mendo descriu amb ironia la zona que va del Foix cap al sud (Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, i sovint també Ponent) com una mena de “reserva indígena” per a infraestructures indesitjades: - Abocadors. - Instal·lacions industrials contaminants. - Grans línies i polígons energètics. • Es reivindica la tasca de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), que ha guanyat moltes batalles (transvasaments, etc.), i altres moviments locals que defensen paisatge i manera de viure. 8.7. Exemples internacionals de conflicte ambiental 8.7.1. Contaminació de l’aigua a Michigan (Flint) • Cas de Flint (Michigan, 2014): l’aigua potable presentava nivells altíssims de plom (milions de ppb en lloc de desenes o centenes admisibles). • Fort moviment ciutadà que aconsegueix un pla d’inversió de 641 M$ per canviar la conducció d’aigua. 8.7.2. Oleoducte i tribu Sioux a Dakota del Nord • 2017: oleoducte construït passant per sota del dipòsit d’aigua potable de la reserva Sioux a Dakota del Nord. • Exemple clar de racisme ambiental: riscos greus concentrats en comunitats indígenes. • Es comenta la pràctica de fer “subhastes a la baixa” oferint diners a reserves indígenes per acceptar abocadors o infraestructures tòxiques. 8.8. Aigua, aire i serveis ecosistèmics • Justícia ambiental implica reconèixer aigua i aire com a béns universals, igual que els serveis ecosistèmics dels boscos. • Toni Ferran recupera la idea de pagament per serveis ambientals: - Ex: a l’Amazònia, la desforestació massiva és un problema planetari. - Caldria compensar econòmicament les comunitats locals per preservar els boscos que regulen el clima global. • Es recorda que a Catalunya hi ha excés de bosc poc gestionat, mentre que a l’Amazònia hi ha dèficit per sobreexplotació. 8.9. Transició nuclear i exemples positius al sud • Ferran destaca un cas positiu de gestió al sud de Catalunya: el Fons de Transició Nuclear. • Característiques: - Impost específic de la Generalitat de Catalunya sobre les centrals nuclears. - Objectiu: preparar el territori (principalment Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) per al tancament de les nuclears i promoure activitat econòmica alternativa. • Es compara amb el tancament traumàtic del carbó al Berguedà o la crisi del tèxtil, que no van tenir fons de transició equivalents. • Crítica mediàtica: quan es va informar sobre el debat nuclear, alguns mitjans no van mencionar l’existència del Fons de Transició Nuclear, malgrat ser una eina pionera. 8.10. Participació, normativa europea i amenaça de regressió • Es recorda que Catalunya ha tingut en el passat un Departament amb competències de Participació, i que l’ACA ha impulsat diversos espais de participació de conca. • Problema: sovint aquests espais acaben sent “de validació simbòlica”: - Es recullen propostes però després s’argumenta que no hi ha pressupost, o que no depèn d’aquell departament, o que va contra altres marcs. • Actualment, hi ha una amenaça de regressió: - L’extrema dreta europea i espanyola (Vox i altres), i també alguns partits no tan extremistes, volen desmuntar acords climàtics i ambientals consolidats. - Exemples: sortida o boicot a espais multilaterals (com faria Trump als EUA), dificultant finançament i continuïtat. 8.11. Reflexió final sobre els processos de canvi • Ferran insisteix que imposicions unilaterals generen rebuig i bloqueig; en canvi: - Els amplis acords, encara que lents, donen estabilitat i capacitat d’implementació. - Cal treballar tant la llei escrita com la seva aplicació efectiva. • S’insisteix que qüestions com aigua neta, aire respirable i salut ambiental no són ni de dretes ni d’esquerres: són béns bàsics per a tothom. 8.12. Tancament del debat i bromes sobre el canvi d’hora • En el tram final, Marina i Toni comenten el canvi d’hora i la sensació de sortir del programa de nit. • Marina es declara “molt indignada” amb el canvi horari perquè condiciona el ritme de vida mediterrani. • Es proposa tornar sobre el tema en un futur programa. "Nosaltres, com a societat mediterrània, fruïm del sol; quan ens el treuen, tot s’alenteix" (T. Ferran) 9. Cloenda del programa • Marina Pérez tanca Arran de Mar d’aquest dimecres 19 de novembre de 2025 recordant que el programa torna de dilluns a divendres de 16 a 18 h. • Es convida els oients a retrobar-se l’endemà per seguir parlant de mar, territori i medi ambient. 10. Temes principals tractats Informació de costa i territori • Turisme de creuers a la Costa Brava. • Urbanisme i paisatge a Cadaqués. • Infraestructures viàries al Delta de l’Ebre (T-2021) i restauració del passeig marítim de l’Ampolla. • Integració urbana de nous equipaments comercials a Vilanova i la Geltrú. • Promoció del turisme gastronòmic (tapa a tapa Sitges). • Festival Canet Rock i dinamització cultural del Maresme. • Gestió d’inundacions amb basses de laminació a Premià. • Qualitat de l’aire i COV al Morell (entorn industrial del Camp de Tarragona). • Turisme urbà i corporatiu a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre. Economia blava i nàutica sostenible • Embarcacions híbrides i elèctriques (C-Free Boats, Cefir 800). • Ecodisseny, economia circular i nous materials (lli, basalt, PET reciclat). • Infraestructura de recàrrega elèctrica en ports i rol de les administracions. • Electrificació de flota professional portuària i canvis normatius. Pesca responsable i ciència • Marcatge científic de tonyina roja amb el Scientific Angler Tagging Tour. • Col·laboració entre pescadors recreatius, científics i patrocinadors. • Moviments migratoris de la tonyina i gestió sostenible. Justícia ambiental i política climàtica • Definició i pràctiques de justícia ambiental. • Rol i limitacions de les COP climàtiques (COP30 a Belém). • Comunitats locals: drets, participació i conflictes amb macroprojectes. • Exemples catalans (C-32, renovables, abocadors, aigua) i internacionals (Flint, Dakota del Nord, Amazònia). • Transició nuclear i fons específics a Catalunya. Actualitat de Tarragona • Pressupostos municipals 2026 i acords PSC–Comuns–Junts. • Programa Tarraco 25 i Festa del Patrimoni als Jardins del Camp de Mart. • Premis Arcs al Teatre Tarragona i nominació de Sílvia García de Tarragona Ràdio. Resum de la dinàmica de l’episodi • L’episodi combina informació territorial detallada, entrevista tècnica, debat de fons i espai de pesca responsable. • Es percep una línia editorial clara: - Defensa del medi marí i litoral, - Atenció a les comunitats locals, - I aposta per la transició ecològica justa, especialment en sectors com nàutica, energia i gestió del territori.

La Circular - Bilblioteca de les coses al centre i festa del patrimoni

Pressupostos 2026, patrimoni i esport a Tarragona

Visió general de l’episodi Informatiu de migdia de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio amb un repàs polític, cultural, social, econòmic i esportiu de l’actualitat local. Els eixos centrals són l’acord de pressupostos municipals 2026, el tancament del programa Tarraco 25 amb la Festa del Patrimoni, els Premis Arc a la música en directe, la Fira de l’Oli, i l’actualitat esportiva amb focus en el Nàstic de Tarragona i el Club Atletisme Tarragona. Política municipal i pressupostos 2026 Acord PSC – En Comú Podem • El govern municipal i En Comú Podem tanquen un acord per als pressupostos de 2026, anunciat des de la Floresta. • El pacte inclou 50 propostes per un import de prop d’11 milions d’euros. • Eixos prioritaris: - Habitatge (incloent un Pla Integral per Sant Salvador i una bústia per denunciar pisos turístics il·legals) - Polítiques socials - Millores als barris - Transició energètica i rehabilitació energètica "Implementar mesures que milloraran la vida de les persones de Tarragona" — Rubén Viñuales • L’alcalde destaca que, per tercer any consecutiu, hi haurà pressupost vigent a 1 de gener, fet inusual a Tarragona. • El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, remarca que són mesures concretes, no abstractes, i que l’acord marca un rumb clar basat en habitatge, barris i sostenibilitat. Suport de Junts i oposició del PP • Es preveu que l’endemà es presenti l’acord amb Junts per garantir l’aprovació al ple de divendres. • El Partit Popular (Maria Mercè Martorell) presenta una moció per recuperar la Part Baixa / barri del Port: - Arreglar escales mecàniques i ascensors. - Crear una comissaria de proximitat al Palau de Congressos. - Incrementar la presència policial amb policia de barri i contacte directe amb els veïns. - Rehabilitar edificis i façanes i ampliar zones verdes. Necessitem "tornar al barri com més aviat millor l’esplendor històric que sempre ha tingut" — M. M. Martorell Patrimoni, cultura i festes Tancament de Tarraco 25 i Festa del Patrimoni • El programa Tarraco 25 es tanca amb la Festa del Patrimoni el cap de setmana del 29 i 30 de novembre. • Activitats principals: - Bèsties i gegants del Seguici de Tarragona plantats al passeig arqueològic el diumenge al matí, des de la porta fins a l’estàtua d’August. - Espectacle institucional al Teatre Auditori del Camp de Mart amb l’atorgament del Premi Tàrraco a l’empresa Digivision i a Juan Antonio Muñiz per Ingeniería Romana. - Espectacle “Sóc part de tu” de Marc Xornet, xocolatada i titelles romanes als Jardins del Camp de Mart. - Portes obertes als principals monuments i activitats complementàries (danses, vermut musical, exposició itinerant sobre el circ, mapping a l’Amfiteatre Romà, projecte de còmic…). • El conseller de Patrimoni, Nacho García, remarca que la ciutadania ha redescobert el patrimoni: S’ha tornat a descobrir el patrimoni de la humanitat "d’una altra forma", combinant visita amb espectacles, recreacions històriques i visites teatralitzades. Premis Arc i protagonisme tarragoní • Tarragona acull la gala dels Premis Arc al Teatre Tarragona. • Candidatures amb accent local: - Sílvia García (Tarragona Ràdio), finalista a millor periodista. - Festes de Santa Tecla (programació musical). - Festival Teta Fes. - Sala Cero (programació cultural i sala de circuit). • La consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, subratlla la importància de: - El reconeixement a Sílvia García, figura clau amb prop de 40 anys vinculada a Tarragona Ràdio. - El paper de la Sala Cero com una de les poques sales de circuit que resten. • Es recorda la trajectòria de Sílvia García: - Orígens a Radiofòrum, embrió de l’actual emissora pública. - Referent del panorama musical català i tarragoní. - Guardonada el 2021 com a millor professional als Premis de Comunicació Local. Fira de l’Oli a Tarragona • 25a Fira de l’Oli els dies 28 i 29 de novembre a la plaça Corsini. • Participació de 14 cooperatives de la demarcació. • Activitats tradicionals: - Sorteig de 5, 10, 15 i 20 litres d’oli. - Clàssic “el teu pes en oli”. • Novetat: els paradistes del Mercat Central repartiran butlletes i regalaran un val d’1 € per cada kg que pesi la persona premiada. • La consellera de Comerç, Montse Adan, destaca: - El caràcter identitari de la fira. - La combinació de tradició, història, gastronomia i territori. Celebrar 25 anys "denota l’estima i la confiança" de la ciutadania en la Fira de l’Oli. • El vicepresident d’Oli Siurana, Ferran Noguet, remarca: - La fira com a punt de trobada entre productors i consumidors. - Millora de la cultura de l’oli permetent tastar diferents cooperatives i tipus d’oli. - L’oli de Siurana com a producte excepcional i de proximitat. • Context de sequera i canvi climàtic: - Reducció de producció entre un 40 i un 70% en algunes comarques. - El Tarragonès es manté menys afectat. - Previsió d’uns 5 milions de kg d’oli verge de màxima qualitat. - Preu orientatiu: 43 € la garrafa de 5 litres. Patrimoni religiós i Setmana Santa • Processó extraordinària de la Congregació de la Sang per commemorar 475 anys d’història. • Recorregut pel nucli antic de Tarragona amb imatges emblemàtiques: - Sant Crist de la Sang. - Armats de la Sang. - Passos de la Flagel·lació i el Crist de la Humiliació. • Sortida a les 18.00 h des de l’Església de Santa Maria de Natzaret (plaça del Rei) i missa principal a la Catedral de Tarragona a dos quarts de vuit. • La sotsprefecta Maria Grau defineix la processó com: Un pont entre passat i present i un record viu de la fe, la història i la tradició que han configurat Tarragona al llarg de cinc segles. • Es convida tota la ciutadania i visitants a participar-hi i es recorda que la Processó del Sant Enterrament està declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Arts en família a l’IMET • Nou taller del cicle Arts en Família a l’IMET: “Cossos en moviment, dansa en família”. • Dirigit per les educadores i ballarines Irene Benavent i Lole Santana. • Objectius: - Crear una experiència de comunicació recíproca a través de l’art. - Fomentar moviment lliure, joc i aprenentatge creatiu respectant el ritme dels infants. • Dues sessions de 45 minuts: - 10.30–11.15: infants fins a 18 mesos. - 11.30–12.15: infants de 18 a 36 mesos. • Taller gratuït amb inscripció prèvia, a la sala polivalent de la seu de l’IMET. • Es programen tallers mensuals fins al juny de 2026 sobre diverses disciplines artístiques. La propera activitat serà “música en família” (13 de desembre). Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona • El 12è Festival Internacional de Fotografia Scan Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. • Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa acull: - Exposició Talent latent. - El despertar d’Ícar. - Fotollibres, la mirada irònica de Txema Salvans, la mostra de Paula Artés i els Scan Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació “Bloc”. • L’edició es vertebra al voltant del tema “l’aigua”. Economia, turisme i seguretat Turisme de tardor a la Costa Daurada i Terres de l’Ebre • Els hotels interiors i urbans de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre mantenen l’activitat més enllà de l’estiu. • Dades de la Federació AET (135 establiments associats): - Bona ocupació a l’octubre i novembre, especialment en hotels amb instal·lacions de benestar. - A Tarragona ciutat, l’AC Hotel frega el 80% d’ocupació de mitjana a la tardor, amb previsió mínima del 55% en els mesos restants. - A ciutats com Reus, amb hotels orientats a negocis, l’ocupació és més baixa: 40% entre setmana i 25% en caps de setmana. • Es consolida el turisme corporatiu, esportiu, de reunions i de benestar com a motor de la temporada baixa. Seguretat: detenció per robatori de gasoil • Els Mossos d’Esquadra detenen un home de 43 anys especialitzat en robar benzina/gasoil de vehicles industrials a Tarragona. • Intervenció en un aparcament d’empresa a la N-340: - Localitzen dues garrafes de 8 litres plenes de gasoil. - Es detecten 10 vehicles amb els taps dels dipòsits forçats. - L’individu, amb més de 40 antecedents, ja havia estat detingut dies abans pel mateix tipus de furt. • El sospitós portava una barreta metàl·lica, mànegues de plàstic i garrafes buides i va donar explicacions contradictòries, fet que en va motivar la detenció. Esports Nou model de joc al Nàstic de Tarragona • Amb l’arribada de Cristóbal Parralo a la banqueta, es parla de “canvi de paradigma” al Nàstic de Tarragona. • El porter Dani Rebollo detalla les idees del nou tècnic: - Equip intens que pressiona amunt i busca el rival. - Bon tracte de pilota, evitant rifar-la a la mínima pressió. - Equip agressiu, que carrega l’àrea, posa centres i va pels partits des del primer minut. A l’inici dels partits ja generen córners als primers segons, indicador de la voluntat d’anar a per l’enfrontament. • De cara al partit a domicili davant el Vila-real B, Rebollo preveu: - Partit de tu a tu, amb tots dos equips buscant la porteria rival. - Joc de possessió, amb riscos en les pèrdues. - Duel atractiu per a l’espectador. Selecció catalana i paper dels jugadors del Nàstic • Els jugadors grana Marc Montalvo i Jaume Jardí debuten amb la selecció catalana en la victòria 2–1 contra Palestina a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. • El seleccionador Gerard López destaca: - El partit com un acte solidari amb el poble palestí. - El bon nivell del rival, preparant competicions oficials. - El bon paper dels futbolistes de categories inferiors que van jugar la segona part. • El partit es disputa davant 30.000 espectadors. Club Atletisme Tarragona • El Club Atletisme Tarragona ja té en marxa la nova temporada des del setembre. • Cita destacada: 30 de novembre, presentació oficial dels equips en un esdeveniment festiu i esportiu: - Presentació d’atletes. - Petita competició barrejant infants de l’escola i adults, amb ambient distès. - Esmorzar per als participants. • El president Joan Bardinà destaca: - Participació en Campionats d’Espanya absoluts i per categories en els darrers 4–5 anys. - Presència al Campionat de Clubs d’Espanya en fases d’ascens masculina i femenina. - Una base sòlida de joves sub-16 i sub-18, que es combina amb atletes més experimentats. Natació i èxits individuals • L’exentrenadora del Club Natació Tàrraco, Sílvia Díez, inicia una nova etapa a l’estaf tècnic de la Federació Catalana de Natació. • Díez expressa molta il·lusió i responsabilitat per aquest repte professional i agraeix tant a la Federació com al Club Natació Tàrraco l’oportunitat. Bàsquet: un àrbitre tarragoní a l’elit europea • L’àrbitre de la Lliga ACB Arnau Padrós esdevé nou col·legiat de l’Eurolliga. • Ja ha debutat en partit oficial entre París Basketball i Panathinaikos. • Padrós defineix aquesta fita com “un somni fet realitat” i explica: - El pas de la Lliga ACB a arbitrar Eurolliga i Eurocup. - L’objectiu de consolidar-se a la màxima competició europea de clubs. Club Atletisme Tarragona (tancament) • Es remarca que els esportistes del club competeixen de forma regular amb l’objectiu de completar una temporada plena d’èxits, reforçant el paper del club com a referent atlètic local. Servei: temps i mobilitat Meteorologia • Previsió de l’Agència Estatal de Meteorologia per la província de Tarragona: - Dia assolellat amb descens de temperatures. - Màximes actuals al voltant de 16 °C a Tarragona i Tortosa, 15 °C a Reus, Torredembarra i el Vendrell, i 12 °C a Gandesa. - Per demà: intervals de núvols, però temperatures diürnes similars. Trànsit • Problemes de circulació a l’AP-7 a l’altura d’Altafulla, entre Altafulla i la Riera de Gaià, direcció Tarragona: - Un carril tallat per accident. - Retencions d’uns 1,5 km. • Es demana precaució als conductors. Estructura general de l’informatiu • Obertura amb titulars: acords de pressupostos, Tarraco 25, Premis Arc i canvi de paradigma al Nàstic. • Bloc de política municipal (pressupostos i Part Baixa). • Bloc de patrimoni i cultura (Tarraco 25, Festa del Patrimoni, Premis Arc, Fira de l’Oli, processó extraordinària, Arts en Família, Festival Scan). • Bloc d’economia i seguretat (ocupació hotelera, canvi climàtic i producció d’oli, detenció per robatori de gasoil). • Bloc d’esports (Nàstic, selecció catalana, Club Atletisme Tarragona, natació, basquet europeu). • Tancament amb servei al ciutadà (meteo, trànsit) i recordatori de butlletins posteriors.