Resum de la Sessió Aquesta sessió es caracteritza per una interacció minimalista centrada exclusivament en la salutació ritual de comiat o benvinguda nocturna. Al llarg de set minuts i mig, s'ha produït una seqüència repetitiva del fragment "Bona nit". Punts Clau Repetició constant: El contingut és uniforme, sense variacions en el missatge. Cadència temporal: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de diàleg: No es desenvolupa cap tema addicional ni s'intercanvia informació substantiva. "Bona nit" L'estructura del text suggereix un escenari de prova de so o un bucle de salutacions programat per tancar una emissió.
El Gran Gavini: Una Nova Proposta Musical i Escènica L'entrevista presenta el projecte El Gran Gavini, una formació musical emergent amb base a Tarragona que combina el jazz Dixieland amb elements de performance i espectacle. Liderada per Gavi Soriano, la banda destaca per la seva versatilitat i la bona connexió entre els seus membres. Composició i Estil de la Banda El grup està format per professionals del món de la música i les arts escèniques: * Instrumentació: Tuba, saxo, banjo i la participació polifacètica de Gavi (taula de rentar o washboard, kazoo, violí i veu). * Perfil dels integrants: Són músics i actors professionals que aposten per un estil clàssic però amb espai per a la fusió i la improvisació. * L'element escènic: Més enllà de la música, l'espectacle inclou habilitats de showman, pallasso i fins i tot foc, assegurant una experiència per a tots els públics. Trajectòria i Futur Tot i ser un projecte nou, ja han recollit excel·lents crítiques en festes majors i festivals de teatre i circ. Els seus plans de futur inclouen: 1. Rodar l'espectacle durant l'estiu en diversos festivals. 2. Girar per tot el territori espanyol i, si s'escau, per Europa. 3. Mantenir una presència estable durant el Festival de Dixie Land, actuant cada nit al local Highland. "Som un nucli i a partir d'aquí hi ha tants músics que ens anem intercanviant... som tots músics i actors professionals." L'essència del grup rau en l'energia positiva i la capacitat d'adaptar-se a la resposta del públic en cada actuació directa.
El 15è Festival Internacional de Dixieland de Tarragona El programa Ja Tardes inicia una setmana especial dedicada al Festival Internacional de Dixieland, que enguany celebra la seva quinzena edició. L'esdeveniment aplega artistes nacionals i internacionals, però posa un èmfasi especial en els músics locals de la demarcació de Tarragona. Tandarica Orquestra: l'essència de la festa En aquesta primera entrevista de la setmana, l'Albert Galçara, membre de la Tandarica Orquestra, recorda que la banda va néixer vinculada al festival ara fa cinc anys. Les principals característiques de la formació són: Estil musical: Tot i participar en el festival de Dixie, la seva especialitat és la música balcànica i la fanfàrria. Espectacle multidisciplinari: Les seves actuacions inclouen teatre, personatges còmics, xanquers i malabaristes per crear una experiència festiva completa. Formació flexible: Encara que normalment són set membres, la composició del grup varia segons la disponibilitat dels músics. Novetats i actuacions destacades "Presentem un EP que hem gravat aquests Nadals; són cinc temes que ja tocava enregistrar." La banda presenta aquest any el seu nou EP amb un concert especial el dissabte a la nit a la sala La Boqueria. A més, destaquen una actuació inèdita i emocionant que realitzaran a la presó de Tarragona, un escenari nou per a la formació que afronten amb molta il·lusió.
Raül Cid i la Trajectòria al Festival de Dixieland En aquesta entrevista, Raül Cid, músic destacat del panorama jazzístic de Tarragona, repassa la seva participació en el Festival de Dixieland. Cid actua tant en solitari com amb la seva formació principal, Small River Dixie, una banda veterana que va debutar al festival l'any 1999. Small River Dixie: Estil i Formació La banda manté l'essència de les brass bands tradicionals de Nova Orleans, caracteritzada per: Una potent secció de metalls (quatre instruments). Una base rítmica formada per banjo, tuba i dos percussionistes. Un repertori basat en versions d'estàndards, temes de funk i estils propers al brass band. La Improvisació i l'Evolució Musical Raül destaca que, tot i mantenir un repertori similar a edicions anteriors, la clau és l'evolució interpretativa. La improvisació té un paper fonamental en la seva música: "A tots els temes improvisem. Damunt dels acords de la cançó anem creant línies melòdiques segons com ens sentim aquell dia." Propostes en Solitari i la Escena Local A banda del grup, Raül Cid ofereix actuacions íntimes com a pianista (la seva faceta original abans d'aprendre trombó) a la cafeteria del Pla de la Seu. En aquest format, el seu ventall musical s'amplia cap a la bossa nova, temes de pel·lícules i clàssics de The Beatles. Finalment, el músic reflexiona sobre la vitalitat del gènere a Catalunya, destacant que fora del festival mantenen una activitat frenètica amb unes 40 o 50 actuacions anuals, demostrant que el Dixieland és una música versàtil que connecta ràpidament amb el públic a peu de carrer.
Entrevista amb la Pixi Dixi Band En aquesta conversa amb en Carles Borràs, membre de la veterana formació Pixi Dixi Band, s'expliquen els detalls de la seva participació en la propera edició del Festival de Dixieland. La banda, que compta amb vuit membres procedents de diversos punts del Camp de Tarragona, destaca per la seva llarga trajectòria de més de 13 edicions al certamen. Característiques de la banda i l'estil Instrumentació: Malgrat tenir instruments estàtics com el piano o la bateria per a concerts de format fix, al carrer es transformen en una banda itinerant. El Washboard: En les actuacions de carrer, el pianista utilitza el washboard (taula de rentar), un instrument de percussió tradicional del Mississipi que es toca amb didals als dits per marcar el ritme sobre una superfície metàl·lica ondulada. Gènere musical: Se situen entre el dixie tradicional i el Happy Jazz, un estil festiu i alegre que connecta directament amb l'esperit de Nova Orleans. Novetats i actuacions programades La banda es caracteritza per no fer temes propis, sinó per interpretar estàndards del gènere amb arranjaments particulars. Per a aquesta edició, han preparat una versió especial i menys tradicional del clàssic: "Sweet Georgia Brown" Calendari d'actuacions: 1. Dissabte: Vermut a la plaça Corsini (mercat central) i posterior actuació al restaurant Quim i Quima. 2. Diumenge: Actuació itinerant al Mercat de Bonavista.
Explorant la Geografia Domèstica de Jordi Arola En aquesta conversa s'explora el projecte artístic de Jordi Arola, titulat Geografia Domèstica, que s'emmarca dins del cicle Art Emergent a Tarragona. Arola, geògraf de formació, presenta una proposta que fusiona la seva disciplina tècnica amb la creativitat artística, partint d'un element d'allò més quotidià. Els pilars de la instal·lació El projecte es basa en un gest simple i universal: arrugar un full de paper. A partir d'aquesta acció, l'artista construeix tot un univers visual: Maquetes de territoris: El paper d'embalar o de diari arrugat es transforma en representacions de muntanyes i valls. Cartografia creativa: L'autor utilitza paper mil·limetrat per dibuixar apunts cartogràfics del territori inventat. Multimèdia: L'exposició inclou captures de vídeo que mostren el procés físic de creació de les formes. Reflexions artístiques i col·laboracions L'obra convida l'espectador a fugir del fast food visual actual de la societat i a fixar-se en els petits detalls. L'artista destaca que la imaginació permet veure móns on altres només veuen deixalles. "On l'altra gent només veu paper arrugat, algú hi veu muntanyes, paisatges i territoris." Arola ha comptat amb el suport crític de l'artista Perejaume, qui ha escrit un poema-pròleg per al catàleg, i la col·laboració de Jordi Abelló per a la inauguració. Detalls de l'exposició La mostra es pot visitar als Serveis Territorials de Cultura (Carrer Major de Tarragona) i s'inaugura amb el propòsit de reivindicar l'art autodidacte i la capacitat de la imaginació humana per reinterpretar el món domèstic.
Introducció al Tai Chi Chuan Tradicional En aquesta entrevista, Juan Luis Mellado, instructor de l'Escola Tradicional Wu Yi, ens apropa a la pràctica del Tai Chi Chuan, desmitificant la idea que és només una gimnàstica suau i reivindicant el seu origen com a art marcial. L'escola organitza unes jornades de portes obertes a l'ermita del Loreto de Tarragona per donar a conèixer aquesta disciplina. Fonaments i Filosofia El Tai Chi Chuan es basteix sobre pilars profunds de la cultura oriental: Filosofia Taoista: Es basa en el concepte del Yin i el Yang, forces oposades i interdependents que regeixen la natura i el cos humà. Medicina Tradicional Xinesa: Utilitza els mateixos principis de l'acupuntura per equilibrar l'energia vital (Qi) i millorar la salut física i mental. ** Connexió Natural**: Mellado defineix la pràctica com una "regressió cap al natural", recuperant la intuïció i l'equilibri que els humans perdem després de la infància. Beneficis i Pràctica Tot i que es pot practicar per mantenir l'estat de forma, l'entrevistat destaca que requereix compromís i estudi: Salut Integral: Ajuda a reduir l'estrès, reforça el sistema immunitari i millora la flexibilitat de músculs i tendons. Accessibilitat: És apte per a totes les edats, des de joves de 18 anys fins a persones de més de 60, amb una participació especialment alta de dones. Diferència amb el Ioga: A diferència del ioga, el Tai Chi Chuan és dinàmic i manté una finalitat d'autodefensa i marcialitat interna. "El Tai Chi Chuan és un art superior i, logícament, si es vol treballar a un nivell superior, es necessita molta dedicació; és com aprendre a tocar el piano." Cultura del Té i Activitats Digitals L'oferta de l'escola va més enllà de l'exercici físic, incloent tallers sobre la cultura del té. Mellado explica que el té és un element terapèutic i social fonamental a la Xina, servint com a símbol d'hospitalitat i dignitat cap al convidat.
Resum del Podcast L'episodi d'avui combina l'actualitat informativa de Catalunya amb un especial focus en l'esport de Tarragona i les tradicions regionals de la Setmana Santa. Actualitat i Successos • Es detalla la tràgica explosió a la Verneda, on es confirma que tot apunta a un desnonament com a causa del sinistre. • S'informa de l'èxit històric de l'Hospital de la Vall d'Hebron amb un trasplantament d'intestí. • Previsió del temps marcada per clarianes i una baixada de la cota de neu als 1.200 metres. Actualitat Esportiva: El Nàstic de Tarragona El periodista Jordi Blanc analitza la situació del club: • Els conflictes econòmics entre l'entrenador César Ferrando i l'Albacete. • La incorporació d'un psicòleg esportiu en nòmina per reforçar la moral de la plantilla. • La curiosa anècdota d'una versió de la cançó de Chiquilicuatre adaptada per la redacció dedicada a l'afició grana. Tradicions i Participació Ciutadana L'espai se centra en el sorteig d'una Mona de Pasqua de la Pastisseria Trill: • Diversos oients expliquen les seves tradicions familiars, des de mones de cabell d'àngel fins a figures de xocolata de pressing catch. • Es proposen activitats per a les vacances, com visitar el Parc Natural de la Serra del Montsant. "Fer esport és fer salut i què millor que fer-ho pel Montsant."
Resum de l’episodi En aquesta edici3 del programa Ja Tardes de Tarragona R1dio, l’eix central és la combinació de l’actualitat local amb la tradició gastronòmica i cultural. Es destaca l’èxit d’un llibre de cuina local a nivell internacional i s’analitzen les dades turístiques i socials de la ciutat. Gastronomia Tradicional i Reconeixement Internacional El tema principal de l’entrevista és el llibre Olles, cassoles i topins, una recopilació de receptes tradicionals de la Selva del Camp. El seu editor, Camil Ferrater, explica que: • El llibre ha estat nominat com un dels tres millors del món en la categoria de llibres corporatius pels Gourmand World Cookbook Awards. • Conté receptes cedides per unes 90 dones del poble, preservant la cuina “de casa” i dels convents. • Inclou plats típics com l’escudella de fonolls, el bacallà amb mel i rituals com l’elaboració de sabó casolà. “La nostra principal fita era que aquestes receptes no es perdessin i fer un homenatge a les dones que ens han transmès aquesta riquesa.” Actualitat i Turisme a Tarragona El programa repassa les dades de visitants del patrimoni històric: • Increment de visitants: L’any 2007 es va tancar amb més de 682.000 turistes, destacant l’Amfiteatre i les Muralles. • Any Jubilar: S’espera que la celebració de l’Any Jubilar i la candidatura de Tarragona 2016 augmentin encara més aquestes xifres. • Pelegrinatge: L’Oficina del Pelegrí ja ha rebut unes 4.000 persones de procedències tan diverses com el Japó o els Estats Units. Crònica Social i Successos • Es commemora el Dia del Pare i Sant Josep. • Es fa ressò del rebuig veïnal a la violència de gènere al barri de la Floresta després d’un assassinat recent. • Informació sobre un accident de trànsit a la TP-2031 i la mort d’una dona en un incendi a Valls.
Conscienciació mediambiental a Tarragona L'obra social de La Caixa, en col·laboració amb la Fundació CRAM, ha instal·lat una aula mòbil i el vaixell científic Vell Marí al moll de costa de Tarragona. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa, que durarà fins al 5 d'abril, és educar i conscienciar la ciutadania, especialment els escolars, sobre els efectes del canvi climàtic al litoral mediterrani. El Vell Marí: Un laboratori flotant El vaixell, un veler de fusta amb 30 anys d'història, funciona com una plataforma multifuncional: * Recerca científica: Realitza mostrejos de posidònia, corals i gorgònies per avaluar l'impacte de la temperatura marina. * Hospital d'alta mar: Disposa d'un camarot a popa convertible en quiròfan per rescatar tortugues i cetacis. * Educació virtual: Ofereix una immersió virtual on els visitants poden veure el fons marí i l'ús de tecnologia com el ROV (robot submarí). Impacte del canvi climàtic al territori Durant l'entrevista amb el biòleg Àlex Lorente, es discuteixen diversos punts crítics: 1. Regressió del Delta de l'Ebre: S'analitza com la pujada del nivell del mar i la manca de sediments pel cabal reduït del riu amenacen la seva existència. 2. Absorció de CO2: El mar actua com a gran captador de carboni, però l'augment de la temperatura redueix aquesta capacitat vital. 3. Accions individuals: La campanya posa èmfasi en el fet que tothom pot aplicar petites solucions quotidianes per mitigar l'escalfament global. "No és només parlar de la problemàtica, sinó de què és el que podem fer cadascú de nosaltres per mitigar els efectes del canvi climàtic."
Organització i muntatge de la taula de Nadal Preparar un àpat tan significatiu com el de Nadal requereix planificació tant en l'espai com en els detalls que fan que l'ocasió sigui especial. Els punts clau per a un bon amfitrió inclouen: L'espai i el lloc: Es recomana adaptar la sala d'estar si és necessari per encabir tots els convidats de manera còmoda, prioritzant la unió de la família en una sola taula. Detalls especials: És el moment de fer servir aquelles estovalles de l'àvia, plats i copes que normalment es guarden per por que es facin malbé. Segons en Francesc, els objectes especials s'han de gaudir. La taula auxiliar: Element indispensable per deixar-hi la sopera, el vi o el servei de recanvi, evitant així que la taula principal quedi massa atapeïda. Cerimònia i protocol de coberts i copes El servei a taula aporta un sentit de cerimònia i participació. S'han de seguir unes pautes bàsiques per facilitar l'experiència dels comensals: Els coberts: S'han de col·locar des de fora cap a dins en l'ordre en què es faran servir. Els més allunyats del plat són per als primers plats. Copes i gots: No cal saturar la taula. Dues o tres copes són suficients. Curiosament, s'accepta l'ús d'un got per a l'aigua i copes per al vi, la qual cosa estalvia espai i millora la funcionalitat. El centre de taula: La norma d'or és que el centre de taula estigui sempre per sota de la barbeta dels comensals per permetre la visibilitat i la conversa entre ells. Higiene visual i olfactiva Un aspecte sovint oblidat és l'ambientació sensorial: Evitar aromes: No s'han de fer servir espelmes aromàtiques ni ambientadors durant l'àpat, ja que interfereixen amb el sabor i l'olor del menjar. Ventilació: Es recomana ventilar la sala durant un o dos minuts abans de dinar per renovar l'aire sense refredar la casa. Conservació del caldo i preparatius d'última hora Un dels grans perills de Nadal és que l'escudella s'agriï a causa de les altes temperatures de la cuina i la falta d'espai a la nevera: "Si no hi ha més remei que deixar el caldo fora de la nevera, cal arrencar-li el bull just abans d'anar a dormir per assegurar que l'endemà estigui bo." Per evitar que el caldo es faci malbé (fermenti), és vital que ventili per sota. Un truc pràctic és posar una cullera de fusta sota l'olla per separar-la del marbre o la vitroceràmica, evitant que la calor es mantingui acumulada a la base.
Cloenda de la temporada musical Aquest episodi marca el final d'un cicle de 33 programes dedicats a repassar la banda sonora dels nostres estius. En aquesta darrera entrega, el protagonisme absolut recau en l'any 1997, tancant així un viatge cronològic que va començar l'any 1965. Selecció musical de 1997 El programa presenta una barreja d'estils que van dominar les llistes d'èxits fa més de dues dècades: Èxits internacionals de ball: Hem gaudit del pop d'Aqua amb el seu icònic Barbie Girl i del ritme brasiler de Bellini amb la cèlebre Samba de Janeiro. Pop-rock estatal: La presència del desaparegut Pau Donés amb Jarabe de Palo i el seu gran clàssic, La Flaca, una cançó que va definir l'estiu d'aquell any. Sentimentalitat italiana: El programa recorda la desesperació amorosa de Nek amb Laura no está, un dels temes més corejats de l'època. El darrer adeu: Un toc de nostàlgia "friqui" Per finalitzar la temporada a Tarragona Ràdio, s'ha triat una cançó que els presentadors defineixen com a "friqui" però inevitable per la seva popularitat l'any 1997: "Marxem amb una cosa friqui-friqui... El toro y la luna, de Los Centellas. Va ser un èxit de l'any 1997 i amb ell ens toca acomiadar-nos." Amb aquesta nota festiva, l'equip del programa Ja Tardes agraeix l'audiència per haver-los acompanyat durant tot l'estiu a la freqüència 96.7 FM.
Retrospectiva Musical de 1996 Aquest segment ens transporta a l'any 1996, recordant alguns dels temes més emblemàtics que van marcar l'escena musical nacional i internacional d'aquella època. El repàs se centra en grups i cançons que no només van dominar les llistes d'èxits, sinó que es van convertir en fenòmens culturals. Principals Èxits i Protagonistes Azúcar Moreno: El duo de les germanes Salazar va obrir l'any amb l'optimisme de "Solo se vive una vez". Tot i el seu gran èxit, es recorda que el grup es va acabar dissolent per motius personals. Los del Río i el fenomen "Macarena": Es destaca com aquesta cançó va traspassar totes les fronteres mundials, arribant a ser ballada fins i tot per figures com el president dels Estats Units. Es comenta l'èxit financer i la longevitat que aquest tema ha proporcionat al duet. Ella Baila Sola: El programa tanca recordant el debut d'aquest duet femení amb el seu primer gran èxit, "Lo echamos a suertes", descrivint-les com un altre grup que, tot i la seva popularitat, també va acabar desapareixent de l'escena. Reflexions sobre l'Època L'espai combina la nostàlgia amb anècdotes sobre l'impacte d'aquestes cançons a les ràdios i les pistes de ball durant els mesos d'estiu. "Solo se vive una vez. Si no te quieres amargar con problemas y demás, no te dejes convencer." El contingut subratlla com aquestes melodies encara ressonen en la memòria col·lectiva tot i el pas de les dècades.
Retorn als clàssics de 1995 Aquest segment radiofònic de Tarragona Ràdio realitza un recorregut nostàlgic pels grans èxits que van marcar l'escena musical l'any 1995. El presentador connecta amb l'audiència mitjançant peces icòniques de l'estil Eurodance i el pop-rock en espanyol. Temes destacats del programa Whigfield i l'Eurodance: S'inicia la sessió amb el ritme de Saturday Night, un dels temes més ballats de la dècada, recordant la influència de la música disco d'aquell període. El fenomen John Scatman: Es destaca la figura de John Scatman i el seu èxit mundial Scatman (Ski-Ba-Bop-Ba-Dop-Bop), conegut per la seva tècnica de scat singing aplicada a la música dance. Shaggy i el ritme bombàstic: També es fa menció de l'any 1995 com el moment d'èxit per a Shaggy i la seva cançó Boombastic. Tancament amb Los Rodríguez: El programa finalitza amb el tema Mucho mejor (popularment conegut com Hace calor) de la banda Los Rodríguez, liderada per Andrés Calamaro. Una cita sonora de l'època "Hace calor, hace calor, yo estaba esperando que cantes mi canción y que abras esa botella y brindemos por ella." El presentador s'acomiada emplaçant els oients a la propera edició, on es repassaran els èxits de l'any 1996.
Retorn a l'any 1994: Un repàs als èxits estiuencs Aquest episodi ens proposa un viatge musical en el temps per recordar les cançons que més van sonar durant l'estiu de l'any 1994. Es tracta d'una selecció de temes amb molta marxeta, evitant les balades i centrant-se en ritmes ballables i festius que van marcar una època. Selecció musical de l'episodi El programa fa un recorregut per diferents estils que van dominar les llistes d'èxits fa tres dècades: Big Mountain: El grup obre la secció amb el seu famós tema de regga-pop "Baby, I Love Your Way", descrit com una cançó totalment estiuenca. Corona: Representant el gènere eurodance, s'escolta el clàssic "The Rhythm of the Night", una peça imprescindible de les discoteques d'aquell any. Georgie Dann: No pot faltar el rei de la cançó de l'estiu amb "La Barbacoa". El presentador destaca el caràcter encomanadís d'aquesta lletra que repassa els elements d'un dinar a la brasa. No me pises que llevo chanclas: Amb un estil desenfadat i humorístic similar a Los Inhumanos, el grup aporta el toc divertit amb "Se me ha muerto el canario". Paco Pil: Finalment, es fa referència a l'escena techno amb temes com "Johnny Techno Ska". Cites destacades "Heu de preparar-vos per la marxeta que us espera... totes les cançons que tenim avui són estiuenques al 100%, tot són músiques per ballar i desenfrenades." L'episodi conclou amb un comiat rítmic, recordant que aquests èxits encara perduren en la memòria col·lectiva i conviden a moure el cos.
Retrospectiva del 1993 a Tarragona Ràdio El programa d'avui ens proposa una immersió nostàlgica en els grans èxits musicals que van definir l'any 1993. A través d'una selecció variada, es vol que l'audiència revisqui moments de fa tres dècades amb sons que van anar des del vallenato fins a la música dance. Els protagonistes de la sessió L'espai musical destaca tres vessants sonores claus d'aquell estiu: Ritmes Tropicals: L'obertura va a càrrec de Carlos Vives amb el seu emblemàtic tema La gota fría, una peça fonamental per entendre la popularització del vallenato colombià internacionalment. Arrels Cubanes: La presència de Gloria Estefan i la seva cançó Mi Tierra, que reivindica la cultura i la nostàlgia de l'illa. Electrònica i Dance: El contrast arriba amb Snow i el seu èxit Informer, representant la vessant més comercial i ballable de les llistes internacionals d'aquell període. "Farem un viatge musical en el temps que ens portarà fins a l'any 1993 per reviure vells moments."
Retorn musical a l'any 1992 En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'espai de la música del record ens convida a fer un viatge en el temps fins a l'any 1992, marcat globalment per les Olimpíades de Barcelona. El presentador repassa els temes que van definir aquella època, combinant ritmes festius amb lletres d'autor que han perdurat en la memòria col·lectiva. Selecció musical de l'episodi L'episodi destaca la importància de diversos grups i solistes que van dominar les llistes d'èxits: Los Manolos: El grup va tenir un paper protagonista amb el seu estil festiu. El presentador recorda especialment l'himne olímpic: > "Aquest va ser l'himne de les Olimpiades, Amigos para siempre." Celtas Cortos: Amb la seva barreja de rock i música folk, s'escolta el cèlebre tema Cuéntame un cuento, que transporta l'oient a un món d'imaginació i ritme. Joaquín Sabina: Es destaca l'àlbum Física y Química, posant especial èmfasi en el clàssic Y nos dieron las diez, una de les cançons més emblemàtiques de la seva carrera. Rosario Flores: S'inclou la seva energia amb el tema Mi gato, referenciant el seu estil únic anomenat "rumba-pop". Héroes del Silencio: Per tancar el programa, sona el rock potent d'Enrique Bunbury i el seu grup amb la cançó Mar adentro. Comiat i properes cites El programa tanca la setmana anunciant que la setmana vinent serà la darrera d'aquest cicle de records. El recorregut cronològic continuarà a partir del dilluns vinent, centrant-se en els anys compresos entre el 1993 i el 1997, mantenint la cita diària a la freqüència 96.7 FM.
Retorn als Clàssics de l'Any 1991 Aquest espai musical ens convida a fer un viatge en el temps per recordar les cançons que van marcar l'estiu d'ara fa dues dècades. El recull inclou des de ritmes llatins i música de ball fins a balades romàntiques i rock espanyol. La Música que feia Ballar Sopa de Caracol: Interpretada per la Banda Blanca, va ser l'himne indiscutible de les festes i revetlles. Chimo Bayo: Amb el seu èxit "Así me gusta a mí" (conegut com Éxtasi, éxta no), va dominar les pistes de les discoteques. Emilio Aragón: L'artista polifacètic va triomfar amb temes divertits i desenfadats com "Cuidado con Paloma". Zapato Veloz: El grup va tancar el programa amb "El tractor amarillo", descrit com l'èxit per excel·lència de l'estiu. Rock i Romanticisme Seguridad Social: Van aportar el toc de força i rock amb la seva coneguda cançó "Chiquilla". Sergio Dalma: Per contrastar amb l'energia anterior, es recorda la mítica balada "Bailar pegados", un clàssic dels karaokes i de la música romàntica. "Bailar pegados es bailar, igual que baila el mar, con los delfines, corazón con corazón." El programa conclou amb la promesa de repassar, en la propera edició, els èxits de l'any 1992.
Retorn musical a l'estiu de 1990 En l'edició del dimecres 20 de juliol de 2011 del programa Ja Tardes, es realitza un viatge nostàlgic per recordar la música que marcava tendència fa dues dècades. L'espai se centra a repassar els èxits del 1990, una època de ritmes tropicals i pop-rock espanyol. Selecció musical de l'època El recorregut sonor inclou peces imprescindibles que encara perduren en la memòria col·lectiva: Juan Luis Guerra: Amb el seu emblemàtic merengue i ritmes salceros, el tema Ojalá que llueva café va ser una de les cançons dominants d'aquell estiu. La Guardia: El pop-rock nacional hi és present amb la mítica cançó Cuando brille el sol. Un Pingüino en mi Ascensor: Aportant el seu toc particular amb el tema Per tu amor. Olé Olé: Amb una jove Marta Sánchez al capdavant, es recorda l'èxit Soldados del amor. Radio Futura: El tancament de l'espai musical arriba amb Corazón de tiza. Context del programa L'espai s'emmarca dins de la penúltima setmana de la temporada del programa Ja Tardes. El locutor explica que aquest repàs cronològic de la música estiuenca continuarà durant els propers dies, amb la previsió d'arribar fins a l'any 1997 abans de finalitzar el format. "Farem un petit esforç i tirarem uns anys enrere, concretament fins l'any 1990, per recordar quatre èxits estiguencs que van sonar amb molta força."
Repàs de la música estiuenca de finals dels 80 Aquest segment del programa Ja Tardes ofereix un viatge nostàlgic pels grans èxits que van marcar l'estiu de 1989, tancant així el repàs de la dècada dels 80 abans d'entrar en els anys 90. Les cançons que van marcar una època El recorregut musical destaca diverses peces fonamentals que encara avui ressonen a la memòria col·lectiva: Gabinete Caligari: Es recorda el tema La culpa fue del Cha-Cha-Cha, interpretat per la veu característica de Jaime Urrutia. Es menciona que la cançó va ser tan popular que fins i tot el grup humorístic Martes y Trece en va fer imitacions. Kaoma: El fenomen de la Lambada (Chorando se foi). Una peça que va triomfar absolutament l'any 89 i que ha tornat a l'actualitat recentment gràcies a versions d'artistes com Jennifer Lopez. La Unión: El grup va presentar Mas i Mas, seguint l'èxit que ja havien collit l'any anterior amb Lobo Hombre en París. Los Refrescos: Es destaca com un dels grans èxits de l'any la cançó Aquí no hay playa, una crítica humorística sobre la calor a Madrid que sonava a totes hores. Objetivo Birmania: El programa tanca amb el grup femení i el seu conegut tema Los amigos de mis amigas son mis amigos. Comiat de la dècada L'espai serveix com a traca final per acomiadar els anys 80. El presentador convida l'audiència a la propera cita on s'iniciarà el repàs de l'any 1990, mantenint viva la secció de records musicals de les tardes de dilluns a divendres. "Aquí no hi ha platja, va ser un èxit espaterrant. Va triomfar i sonava a tot arreu i a totes hores."
Un retorn a la música del 1988 Aquest episodi ens proposa una experiència de caràcter nostàlgic i melòdic. La ràdio es converteix en un vehicle per viatjar en el temps, concretament fins a l'any 1988, per recordar les sonoritats que definien l'època. Els protagonistes de la sessió El programa destaca la influència de diversos artistes i cançons que van marcar la pauta durant aquells mesos: Eddy Grant: Es recorda el seu gran èxit internacional, marcant el ritme de l'estiu d'aquell any. Gimme Hope Jo'anna: Una cançó de caràcter reggae amb un fort missatge social que es torna l'eix central de la introducció. L'ambient del programa "Avui, amb aquelles coses màgiques que té la ràdio, us proposo de començar la setmana fent un viatge musical fins a l'any 1988." L'emissió manté un to amable i proper, saludant l'audiència mentre es prepara el terreny per a una selecció musical que promet reviure records de finals de la dècada dels 80. Tot i la brevetat de la introducció, s'estableix un marc de connexió emocional a través dels clàssics del pop i el reagge.
Resum de l'episodi musical Aquest segment radiofònic serveix de tancament a la setmana i fa un repàs nostàlgic pels èxits musicals de l'any 1987, marcant gairebé el final de la dècada dels 80. Seccions i continguts principals Obertura amb Mecano: El programa comença amb la cançó Hijo de la Luna, descrita com un tema tranquil i un gran èxit d'aquell any. Versions i clàssics: S'esmenta el ressò que van tenir Los Lobos i Gipsy Kings amb la seva versió de la cançó La Bamba. Comiat festiu: L'espai finalitza amb la proposta divertida de l'Orquestra Mondragón i el seu tema Ellos las prefieren gordas. Dates clau i comiat L'emissió marca el final del recorregut per l'any 1987. El locutor s'acomiada dels oients desitjant un bon cap de setmana i emplaçant-los a la setmana següent per continuar el viatge musical, ja situats a l'any 1988. "Amb ells ens acomiadem per avui i per aquesta setmana i per a l'any 1987."
Viatge musical a l'estiu de 1986 El programa Ja Tardes de Tarragona Ràdio, conduït per Joan Maria Bertran, dedica aquest espai a recordar la banda sonora que va marcar l'estiu de l'any 1986. A través d'un recorregut nostàlgic, es repassen himnes generacionals del pop i el rock en espanyol. Principals èxits i artistes L'episodi destaca quatre peces fonamentals de la música d'aquella època: Alaska y Dinarama: S'emet l'emblemàtic tema "¿A quién le importa?", definit pel presentador com un èxit èpic i un autèntic himne a la llibertat individual. Hombres G: El grup liderat per David Summers apareix amb "Marta tiene un marcapasos", consolidant la seva popularitat imparable durant aquells anys. Ana Belén i Víctor Manuel: Es recorda el seu gran èxit com a duet, "La Puerta de Alcalá", una cançó que descriu el pas del temps a Madrid. Gloria Estefan: Representant el vessant més ballable amb el ritme de la "Conga", indispensable a qualsevol festa estiuenca. Cites destacades "¿A quién le importa lo que yo haga? ¿A quién le importa lo que yo diga? Yo soy así, y así seguiré, nunca cambiaré." El programa finalitza fent una petita incursió cap a l'any 1987 amb l'humor de Puturrú de Fuá i la seva cançó "No te olvides la toalla".
Retorn Musical a l'Any 1985 Aquesta emissió especial de dimecres ens convida a fer un viatge sonor fins a l'any 1985. El programa està dedicat exclusivament a repassar cançons emblemàtiques que van marcar aquella època, oferint una selecció de cinc temes imprescindibles. Temes Destacats de la Sessió Georgie Dann i "El Africano": El programa comença retent homenatge a un dels grans reis de la cançó de l'estiu. Es destaca la seva habilitat per produir un nou èxit cada pocs anys, mencionant també el seu futur hit de 1990, "El Chiringuito". Alaska y Dinarama: Es presenta un dels grups més influents del pop espanyol amb un dels seus temes més reconeguts. Cites i Lletres Emblemàtiques El programa recull fragments de la lletra de la cançó "Ni tú ni nadie", un himne de resiliència personal: "Ni tú ni nadie, nadie puede cambiarme. Mil campanas suenan en mi corazón." L'episodi conclou amb una repetició rítmica que tanca la immersió musical d'aquesta jornada nostàlgica.
