Tots els episodis

62726 episodis disponibles

episodis

40441-40464 de 62726

Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
29'
Actualitat del Nàstic: Futbol en dilluns i jornada 35
Anàlisi del Nàstic i la polèmica dels horaris televisius En aquesta tertúlia de Tarragona Ràdio, s'analitza la situació actual del Gimnàstic de Tarragona davant el partit atípic contra el Real Unión de Irún. Els tertulians discuteixen profundament com els horaris marcats per les televisions afecten l'afició i el rendiment de l'equip. La problemàtica dels horaris i la televisió Es critica durament el fet de jugar en dilluns a les 21:00h, assenyalant que això buida els estadis: • Els clubs estan totalment condicionats pels ingressos de les plataformes televisives. • S'està perdent l'afició jove, ja que els nens no poden anar al camp en dies d'escola. • Hi ha una manca de sensibilitat cap al soci que paga el seu carnet. Expectatives esportives i l'efecte Luis César L'equip ha mostrat una millora notable des de l'arribada de Luis César Sampedro: • Es destaca la seva capacitat per redreçar l'equip en pocs dies i establir un onze ideal clar. • Tot i que l'ascens es veu llunyà (a 8 punts), l'objectiu és acabar la temporada amb bona imatge per generar il·lusió de cara a l'any vinent. • El partit d'avui és clau per certificar la permanència matemàtica (arribar als 50 punts). Homenatge a Ramon Català L'episodi dedica un espai emotiu a la figura de Ramon Català, soci històric del club recentment traspassat: "Era un home que portava el Nàstic dins el cor i que va fer una gran labor per la penya; si guanyem, la victòria serà per a ell." Detalls tècnics del partit de la jornada 35 • Alineació probable: Rubén Pérez, Medina, Mairata, Jorge, Mingo, Barros, Miguel Ángel, Campano, Morán, Alex Cruz i José Mari. • Rival: El Real Unión d'Irun, l'equip menys golejador de la categoria però perillós per la necessitat de punts.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
28'
Aventura i superació a la Titan Desert
La Titan Desert: El Dàcar de les Bicicletes L'episodi explora la participació de diversos ciclistes de les comarques de Tarragona en la Titan Desert, una de les proves de resistència més extremes del món. Es discuteix la naturalesa de la cursa i el que significa per als esportistes amateurs enfrontar-se a condicions climàtiques i geogràfiques tan dures. Perfils de Superació i Motivació Un dels punts centrals de la conversa és el testimoni d'en Rafa, un metge i esportista paralímpic que s'enfronta al repte amb una sola cama després d'haver superat un càncer als 16 anys. El seu cas exemplifica la resiliència: • L'esport com a eina de normalització de la discapacitat. • La importància de la preparació técnica (equilibri i tracció) per sobre de la força bruta. • La relació de confiança amb el seu company (l'altre Rafa), clau per a la seguretat en el desert. Detalls Tècnics de la Prova Els convidats detallen la logística i les dificultats de les 5 etapes: • Les dunes: Es confirma que, malgrat les fotos, molts trams es fan a peu amb la bici al coll per evitar el desgast excessiu. • Navegació: Tot i l'ús de GPS i roadbooks, la intuïció i l'orientació segueixen sent vitals, especialment en els punts de pas obligatori. • Vida al campament: Es descriu l'experiència de dormir en jaimes, convivint amb la sorra, el vent i la variabilitat tèrmica. Estratègia i Patiment Es diferencia clarament entre els objectius dels professionals i els amateurs: "Un campió és el que sap el que ha de fer estigui on estigui." • La gestió de les feridures i nafres produïdes pel fregament constant amb la sorra. • El control psicològic de l'esforç durant 8 hores diàries de pedaleig. • La convivència amb el vent de cara, un dels majors enemics en les etapes planes.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
32'
Debat sobre l'1 de maig, les Vegueries i l'urbanisme a Tarragona
Introducció i context de la celebració de l'1 de maig La tertúlia comença analitzant el significat actual de les manifestacions del Dia del Treballador. Els tertulians debaten sobre si aquestes convocatòries han perdut força o sentit en l'actualitat. • Es discuteix la manca de mobilització social malgrat la crisi econòmica. • Es planteja una crítica als sindicats per la seva suposada passivitat segons el color del govern a Madrid. • Apareix el concepte de resignació global davant una crisi que es percep com a macroeconòmica i difícil de controlar des de l'àmbit local. El conflicte de la Llei de Vegueries Es tracta l'actualitat política al voltant de la nova organització territorial de Catalunya, centrant-se en les esmenes presentades per Convergència i Unió (CiU) i la resposta de l'Ajuntament de Tarragona. Capitalitat i nomenclatura • Existeix un consens en què Tarragona ha de ser la capital, tot i que es demana que el terme aparegui de forma explícita i no només com a "seu institucional". • Es proposa la denominació històrica de Vegueria de Tarragona i el Camp per ser més inclusiva amb tot el territori. La Vegueria del Penedès • Debat sobre si el Baix Penedès s'ha d'integrar a la vegueria de Tarragona o formar-ne una de pròpia. • S'assenyala el gran dèficit de comunicacions (especialment ferroviàries) que fa que comarques com el Baix Penedès mirin més cap a Barcelona que cap a Tarragona. "Si algú ens demostra que tenir vegueries funcionarà millor que tenir províncies, tinguem-ho, però sembla que només serveix per crear més llocs a l'administració." El futur de l'Estatut i el Tribunal Constitucional Els tertulians expressen el seu escepticisme davant l'eterna espera de la sentència sobre l'Estatut de Catalunya. • Es critica la lentitud del sistema judicial i es suggereix que els càrrecs del tribunal haurien de ser vitalicis per garantir una independència real. • Es preveu que la sentència podria tenir una lectura restrictiva, afectant el desplegament de lleis com la de vegueries. Actualitat local: Camp Clar i Part Alta Finalment, es discuteixen qüestions que afecten directament els barris de Tarragona. • Pla Integral de Camp Clar: Es valora positivament l'actuació policial contra la droga i s'emfatitza que les millores urbanístiques han d'anar acompanyades de programes social i de formació. • Mercat d'artesania al Fòrum: Es veu amb bons ulls l'organització d'un mercat més polit a la Part Alta, tot i que s'alerta de la falta de comerç quotidià (supermercats) per als residents del barri.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
45'
L'Aventura de la Vida: Cuidem el nostre entorn
El medi ambient a l'entorn escolar i urbà En aquesta edició del programa L'aventura de la vida de Tarragona Ràdio, els alumnes de tercer de primària del col·legi L'Estonac reflexionen sobre la seva responsabilitat en el manteniment de la neteja al seu barri i a l'escola. Acompanyats del seu tutor, Jaume López, analitzen les actituds pròpies i alienes respecte al medi ambient. Observacions al centre educatiu Els alumnes han realitzat una tasca d'inspecció al centre, detectant problemes de civisme en espais comuns: • El pati: Han observat que, tot i estar net al matí, s'omple de papers d'entrepans, bosses de galetes i restes de menjar durant el dia per la mandra d'utilitzar les papereres. • Els lavabos: Es descriuen com els punts més conflictius. S'hi ha detectat malbaratament d'aigua, paper de vàter escampat per terra i sostre, i fins i tot grafitis a les parets. • El respecte pel material: Es comenta la falta de cura amb les taules ratllades i els dibuixos dels companys fets malbé. Anàlisi del barri i l'espai públic L'experiència s'ha traslladat al Casc Antic de Tarragona i altres zones com el Passeig de Sant Antoni o el Camp de Mart: • S'ha detectat una gran quantitat de xiclets i burilles a terra, a més de vidres trencats que poden ser perillosos. • Els alumnes comenten que les papereres sovint estan buides mentre que el terra del seu voltant està brut. • Es destaca l'elevat cost que suposa per a l'Ajuntament netejar els grafitis i reparar el mobiliari urbà. Diferència entre l'espai privat i el públic Es produeix un debat interessant sobre per què els nens (i els adults) es comporten millor a casa que al carrer: "A casa no ho fan perquè saben que els pares els estan vigilant i els podrien castigar sense la tele o la consola." Els alumnes admeten que l'absència de vigilància directa a l'escola o al carrer facilita aquestes actituds incíviques, tot i ser conscients que tothom hauria d'actuar per responsabilitat pròpia.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
22'
Arqueologia i convivència en la Tarragona de 2016
L'Arqueologia a Tarragona: Entre la Història i el Progrés Aquesta sessió radiofònica analitza la importància del patrimoni arqueològic de Tarragona en el marc de la seva candidatura a Capital de la Cultura Europea 2016. L'entrevista amb l'arqueòleg Josep Anton Enremolà ofereix una visió profunda sobre la gestió de les restes històriques en una ciutat viva. Gestió del Patrimoni i Urbanisme L'activitat arqueològica a la ciutat ha evolucionat significativament en les últimes dècades, passant de la pèrdua de restes als anys 60 i 70 a una planificació obligatòria actual. Tot i així, persisteixen els reptes: Tensió amb el desenvolupament: Sovint es percep l'arqueòleg com un destorb per al creixement urbà. Béns esgotables: El patrimoni és un recurs finit; un cop excavat o destruït, desapareix. Interessos econòmics: Moltes decisions sobre si conservar o no un bé immoble (com termes o temples) depenen de factors financers i no només científics. El Valor de les Troballes No tot es redueix a objectes espectaculars com la nina d'ivori. L'arqueologia busca dades sobre la vida quotidiana que els textos antics ometien: "L'arqueologia és un recurs per entendre coses que no hi ha altra manera d'entendre, com la gestió dels residus o la vida de les classes no dominants." Experiències i Futur L'entrevistat destaca moments clau de la seva carrera, com la troballa de la Font dels Lleons o les estatuàries de la Vila de la Llosa. També es menciona el model de Cartagena com un exemple d'èxit en la transformació urbana i patrimonial. Finalment, es reflexiona sobre el llegat que deixarem per als arqueòlegs del futur, incloent-hi detalls curiosos com la càpsula del temps dipositada a l'Arc de Barà amb un CD i dades del projecte.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
20'
Tast i Premis de la D.O. Tarragona amb Francesc Lledó
El Concurs de Vins de la D.O. Tarragona Francesc Lledó, sommelier de Quim Quima, detalla la seva experiència com a membre del jurat en el certamen celebrat a la Facultat d'Enologia de la URV (Sassalades). Durant la jornada, els experts van avaluar prop de 40 vins per grup, seguint un ritme intens però ben organitzat en tandes de 5 o 6 referències. Metodologia de Tast: Objectivitat vs. Subjectivitat El sommelier explica que, tot i que existeixen criteris tècnics inamovibles, el factor humà és present: Criteris Objectius: Es valoren paràmetres com el color (evitar oxidacions en blancs), l'aroma (absència de defectes com el vinagre o el ranci) i el gust (equilibri i absència d'amargors excessives). El Factor Subjectiu: Lledó admet que, un cop superat el filtre tècnic, la valoració final de l'harmonia i l'interès del vi depèn de la percepció personal. L'Orde del Tast: Per no saturar el paladar, s'inicia sempre pels blancs joves, seguits de rosats, negres (de joves a criança) i finalment els vins dolços i rancis. Vins i Bodegues Destacades L'episodi repassa els grans triomfadors de l'edició i les tendències actuals: Vins Pedró (Bràfim): Gran guanyador amb tres premis, destacant el seu rosat i el clàssic Crinell. De Muller (Reus): Continua excel·lint en blancs aromàtics (com el seu nou Moscatell Sec) i vins de licor. Cooperativa de Vila-rodona: Sorpresa positiva amb els seus vins rancis i misteles, productes tradicionals que Lledó demana protegir i promocionar. La Varietat Xarel·lo: Es reivindica com una varietat autòctona amb gran potencial per a vins monovarietals i envellits. Pròximes Cites: Fira i Maridatge Especial De cara a la Fira de la D.O. Tarragona (15-17 de maig), s'anuncia una iniciativa al restaurant Quim Quima: un menú degustació de 9 plats maridats exclusivament amb els vins guanyadors de cada categoria per un preu de 30 euros. "Les coses ben fetes no tenen fronteres, i a la D.O. Tarragona s'està demostrant una qualitat creixent cada any."
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
32'
Futbol, política i urbanisme a Tarragona
Paral·lelismes entre Futbol i Política Després de l'eliminació del Barça a la Champions, els tertulians discuteixen conceptes com l'antifutbol i el catenatjo italià. S'estableix un debat sobre si aquestes tàctiques destructives tenen el seu equivalent a la vida pública. • Es defineix l'antipolítica com aquella que prioritza la crítica i la barrera al diàleg sobre l'explicació de projectes reals. • S'analitza la figura de José Mourinho com un perfil provocador que, tot i ser efectiu, genera rebuig per les seves formes, comparant-lo amb certs estils de lideratge polític. • Es contraposa el model de Pep Guardiola, basat en la creativitat i la filosofia de joc, com un mirall del que hauria de ser una política constructiva. "A vegades l'antifutbol guanya el futbol, i en política passa el mateix quan s'imposen les maneres de criticar per sobre dels projectes." Projectes d'Equipaments i Urbanisme a Tarragona L'episodi aborda la situació de paràlisi de grans infraestructures a la ciutat, centrant-se en la gestió administrativa i el context de crisi. El Complex Esportiu Sant Jordi Es discuteix el desencallament de les obres d'aquest complex, que porta un retard considerable. • Inversió i viabilitat: El projecte té un cost de 20 milions d'euros, una xifra que alguns tertulians consideren megalòmana i difícil de recuperar amb el volum d'abonats de la ciutat. • Impacte social: Es remarca la necessitat urgent de l'espai per als alumnes de l'Institut Vidal i Barraquer. El POUM i la Seguretat Industrial El debat final se centra en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i les exigències de Protecció Civil. • Existeix una discrepància sobre si els retards són fruit d'un excés de zel tècnic o de la necessitat d'adaptar-se a noves normatives de seguretat prop de polígons químics. • Tots els grups coincideixen en la necessitat d'un front comú per evitar que la incertesa legal freni les inversions a Tarragona.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
28'
L'adolescència i la salut emocional: El paper de la consulta
Una figura innovadora en l'atenció als adolescents El podcast presenta una iniciativa pionera impulsada per la Doctora Carme Nolla al CAP Llevant, centrada en la creació d'una figura especialitzada en l'atenció integral de joves a partir dels 15 anys. Aquesta proposta no formal neix de la necessitat de diferenciar clarament l'etapa pediàtrica de l'adulta, entenent l'adolescència com un període de canvis profunds que requereix un enfocament més enllà del purament mèdic. El valor de la confidencialitat i l'espai propi Un dels pilars fonamentals d'aquesta consulta és el respecte a la intimitat de l'adolescent. La doctora subratlla la importància de realitzar visites a soles amb el jove per fomentar la confiança: • Es prioritza la confidencialitat absoluta, fins i tot davant dels pares. • S'estableix una relació basada en l'escolta activa, utilitzant tècniques de anamnesi per detectar malestars psicosocials. • L'objectiu és que el jove trobi un adult de referència que no el jutgi. "Tenim dues orelles i una sola boca per escoltar el doble del que parlem; aquesta és la clau en la relació amb els adolescents." Temàtiques clau abordades a la consulta Salut sexual i addiccions La conversa revela una gran paradoxa: els joves tenen molta informació però poca "formació" real. Es discuteixen temes com: • Consum de substàncies: Existeix una percepció de baix risc respecte als porros i l'alcohol, sovint normalitzats pel grup o l'entorn familiar. • Salut sexual: Preocupació per l'augment de malalties de transmissió sexual (com el virus del papil·loma humà) i la manca de coneixement pràctic sobre mètodes anticonceptius, malgrat les campanyes preventives. Alimentació i autoimatge S'observa un augment dels trastorns de l'alimentació, especialment en noies, vinculat a problemes d'autoestima i pressió social per la imatge. La doctora col·labora amb especialistes en nutrició i medicina de l'esport per abordar el sobrepès i el sedentarisme des d'una vessant saludable. Consells per a les famílies L'episodi conclou amb recomanacions directes per als pares, sovint desbordats per aquesta fase de transició: • Cal evitar l'hipercontrol (mirar mòbils o motxilles) per no trencar el vincle de confiança. • És necessari acceptar l'etapa de rebel·lia com un procés natural cap a l'autonomia adulta. • S'ha de buscar un equilibri entre donar llibertat i mantenir-se presents com a suport si hi ha problemes reals.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
32'
Debat sobre l'educació i el Tribunal Constitucional
Conflicte pels estudis de formació professional a Tarragona i Reus El debat s'inicia amb la polèmica decisió del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de redistribuir cicles formatius entre Tarragona i Reus. Concretament, el trasllat dels estudis d'higiene bucodental cap a Reus i l'arribada del cicle de radioteràpia a l'institut Calípolis de Tarragona. Visions contraposades sobre la planificació territorial • Crítica al lideratge polític: Alguns tertulians qüestionen si la decisió respon a una planificació tècnica o a un pacte polític. Es lamenta que el regidor d'Ensenyament de Tarragona hagués assegurat setmanes abans que el trasllat no es produiria. • Estratègia de territori: Es discuteix si cal pensar en clau de ciutat o en clau de Camp de Tarragona. El trasllat a Reus podria tenir una lògica vinculada al nou hospital i la facultat de medicina, però genera el sentiment que Tarragona perd actius constantment. • Infraestructures i costos: Es remarca que els nous estudis de radioteràpia requereixen una inversió econòmica important en material que encara no està garantida. "Cada vegada que hi ha una decisió, l'únic constatable i objectiu és que Tarragona perd un llençol." Crisi i renovació del Tribunal Constitucional L'actualitat es desplaça cap al Parlament de Catalunya, on es busca un acord unitari per reclamar la renovació del Tribunal Constitucional (TC) davant el bloqueig de la sentència de l'Estatut. Debat jurídic i politització de la justícia • Sistema d'elecció: Els tertulians, des d'una vessant jurídica, critiquen que el sistema d'elecció dels magistrats està viciat per la dependència dels partits polítics (PSOE i PP), el que impedeix la independència real del tribunal. • El model vitalici: Es proposa el model dels Estats Units (càrrecs vitalicis) com a possible solució per garantir que els jutges no hagin de respondre als interessos de qui els ha nomenat. • Estatut i legitimitat: Es denuncia que és incomprensible que una llei votada en referèndum i aplicada durant quatre anys estigui pendent d'uns magistrats amb el mandat caducat. Cloenda L'episodi acaba amb unes pinzellades sobre el distanciament entre l'opinió política estatal i la catalana, i una breu menció a l'actualitat esportiva del FC Barcelona com a contrapunt distès a la densitat del debat polític.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
18'
Normativa i consells de salut a les platges de Tarragona
Introducció i Context En aquest espai en col·laboració amb la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona, es repassen les normes de convivència, les obligacions dels usuaris i els controls sanitaris que es realitzen a les platges durant la temporada alta. Normatives sobre Animals i Civisme Un dels punts més conflictius és la presència de gossos a la sorra. Es recorda que: * Segons l'ordenança municipal, els gossos tenen prohibida l'entrada a la platja d'abril a octubre, fins i tot si estan lligats. * L'incompliment d'aquesta norma pot comportar sancions per part de la Guàrdia Urbana. * És obligatori recollir els excrements per una qüestió d'higiene i respecte a la resta d'usuaris. Ús Correcte de les Instal·lacions S'ha detectat un ús indegut de les dutxes i els rentapeus que pot afectar el servei: * Està completament prohibit l'ús de sabons o xampús a les dutxes de la platja. * Els rentapeus sovint s'aturen perquè la gent els fa servir per rentar estris de cuina o plats, provocant obstruccions. * Les dutxes estan pensades exclusivament per treure's la sal i la sorra, no per a la higiene personal profunda. Controls Sanitaris i Qualitat de l'Aigua Per mantenir la Bandera Blava, l'ajuntament realitza controls exhaustius: * Es fan analítiques setmanals de l'aigua (tant des de la sorra com des de llanxes de la Creu Roja) i controls periòdics de la sorra. * Les inspeccions s'estenen als xiringuitos i establiments de restauració per garantir la seguretat alimentària. * Els resultats històrics a Tarragona són molt positius gràcies a la millora de les depuradores. Consells Pràctics de Salut Pública Les expertes recomanen accions senzilles però vitals per evitar problemes de salut: * Ús de la tovallola: S'aconsella que la tovallola tingui una cara identificable (amb dibuix) per posar-la sempre del mateix costat i evitar el contacte directe de la pell amb fongs o bacteris de la sorra. * Protecció solar: Aplicar el protector 30 minuts abans d'arribar i protegir especialment el cap. * Hidratació: Beure aigua constantment i remullar-se per regular la temperatura corporal. "La tovallola hauria de tocar sempre la superfície de la teva esquena per la mateixa banda per evitar possibles contagis de fongs."
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
45'
Nous cicles sanitaris a l'IES Calípolis: Emergències i Radioteràpia
Presentació de l'actualitat formativa a l'IES Calípolis L'episodi se centra en l'ampliació de l'oferta formativa de la branca sanitària a l'institut, destacant la implementació del nou cicle de Grau Mitjà en Emergències Sanitàries. Es discuteix la importància de la formalització d'aquests estudis, que anteriorment no disposaven d'una titulació reglada a Catalunya. Detalls del Cicle d'Emergències Sanitàries • Estructura: El cicle consta de 2.000 hores, amb unes 400 hores destinades a pràctiques en centres de treball. • Competències: Els alumnes no només aprenen el trasllat de pacients, sinó també el manteniment mecànic preventiu del vehicle i la gestió de la dotació sanitària de la cabina. • Simulació: El centre disposarà d'un simulador que reprodueix l'habitacle d'una ambulància per facilitar l'aprenentatge en espais reduïts. Blocs temàtics i intervenció assistencial Sílvia, una de les docents, detalla el currículum organitzat en tres grans eixos: 1. Suport Vital: Aprenentatge de tècniques bàsiques i avançades, així com la col·laboració amb metges i infermers. 2. Logística en Catàstrofes: Formació per actuar en situacions de múltiples víctimes i grans emergències. 3. Suport Psicològic: Eina fonamental tant per a l'atenció de les víctimes i familiars com per a l'autoprotecció emocional dels mateixos professionals. Polèmica per la reorganització de cicles Boni García, directora del centre, expressa la seva perplexitat davant les decisions de l'administració: • S'anuncia per sorpresa la implantació de Radioteràpia per al curs 2010-2011. • Es confirma el trasllat del cicle d'Higiene Bucodental a Reus, malgrat les instal·lacions pioneres de les quals disposa el Calípolis. • Es manifesta preocupació pel criteri d'especialització regional (diagnòstic vs. salut bucal) que podria posar en risc altres cicles com Dietètica o Documentació Sanitària. "És una consideració pública d'una feina molt vàlida i bàsica per salvar la vida de les persones." Experiència de l'alumnat adult La Mercè, alumna de Cures Auxiliars d'Infermeria de 42 anys, comparteix el seu testimoni sobre la importància de la formació de persones adultes. Destaca que la titulació reglada li ha aportat la seguretat personal que l'experiència laboral per si sola no li donava.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Actualitat de Tarragona: FP, Síndic i el Jutge Garzón
Resum de l'Actualitat Local i Nacional L'episodi d'avui analitza diverses qüestions clau que afecten la ciutat de Tarragona i el panorama polític general, amb especial èmfasi en l'educació, la transparència municipal i la figura del polèmic jutge Baltasar Garzón. Formació Professional a Tarragona i Reus Es discuteix la decisió de la Generalitat de traslladar els estudis d'higiene bucodental a Reus, compensant Tarragona amb un nou cicle de radioteràpia a l'IES Cal·lípolis. Els tertulians debaten si aquesta és una solució salomònica per evitar la pugna territorial. • Destaca la importància del nou cicle d'emergències mèdiques. • Es reclama una visió de territori que superi els localismes entre ambdues ciutats. • Es posa en valor el potencial de Tarragona com a referent en FP a Catalunya. El Síndic de Greuges Municipal Amb motiu del primer informe anual del Síndic de Greuges de Tarragona, es qüestiona la independència i l'eficàcia d'aquesta figura. • S'han atès més de 200 casos en un any. • Es demana més col·laboració de l'administració municipal per resoldre expedients. • Existeix la percepció que la institució encara és una gran desconeguda per a la ciutadania. Política i Judicatura El programa aborda la renúncia de l'alcalde Ballesteros a formar part de les llistes del PSC al Parlament per centrar-se en la ciutat. Finalment, es tanca la tertúlia compartint opinions sobre el suport al jutge Baltasar Garzón. "Augmentar la influència política ha de venir per la vertebració del partit, no necessàriament perquè l'alcalde estigui a dos llocs a la vegada." • Es critica la polarització extrema de la societat espanyola entorn de la figura de Garzón. • Es debat si el protagonisme del jutge respon a la seva tasca jurídica o al seu propi ego mediàtic.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
13'
Documental Màscares i activitats al CaixaForum
Presentació de Màscares amb Esteve Riambau L'episodi se centra en la presentació al CaixaForum Tarragona del documental Màscares, dirigit per Esteve Riambau i Elisabet Cabeza. L'obra és un retrat íntim del procés creatiu de l'actor Josep Maria Pou durant la construcció del personatge d'Orson Welles per a l'obra teatral Su seguro servidor, Orson Welles. Punts clau del documental: La rebotiga de l'actor: La pel·lícula no tracta sobre l'obra de teatre en si, sinó sobre la feina de l'actor, mostrant el treball "rigorós, dolorós i intens" que hi ha darrere d'una interpretació magistral. Dualitat creativa: Riambau explica l'experiència compartida de dirigir l'obra de teatre i, simultàniament, codirigir el documental, una situació que descriu com a gairebé esquizofrènica però enriquidora. El feedback del públic: El director destaca la importància dels col·loquis per entendre com la pel·lícula creix i s'interpreta de maneres diverses segons l'espectador. "Hi ha un treball extraordinari, rigorosíssim, dolorós, intens i llarg; això és el que nosaltres volíem mostrar en la nostra pel·lícula." Altres activitats culturals al CaixaForum A banda del cinema, s'anuncia una agenda farcida per a la setmana: Músiques a l'Àsia Central: Un cicle de música filmada que explora països com Uzbekistan i Kazakhstan (de dimarts a divendres). Dones viatgeres: Conferència de Cristina Morató sobre Marga d'Andurain, espia i aventurera a l'Orient. Èxit familiar: Referència a la col·laboració entre Explora Tarragona i el Club dels Tarraconins en l'entrega de premis de fotografia i espectacles de titelles el cap de setmana anterior.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
26'
El nou paper de l'associacionisme veïnal a Tarragona
Cap a un model d'acció social i proximitat En aquesta conversa amb Antoni Peco (Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona) i Jordi Collado (Fundació Casal l'Amic), s'analitza la profunda transformació que estan vivint les entitats veïnals. Després d'una etapa centrada en la reivindicació d'infraestructures i una altra en la dinamització festiva, el moviment s'orienta ara cap a l'acció social directa i la lluita contra l'exclusió. Reptes de comunicació i visibilitat El debat comença posant de relleu la gran quantitat d'activitats que es fan a la ciutat però que sovint no arriben al gran públic. Els punts clau són: • La necessitat de combinar els canals tradicionals (megafonia, cartells als portals) amb el món digital (xarxes 2.0, Facebook). • Les dificultats econòmiques de les petites entitats per mantenir webs operatives i actualitzades. • L'estratègia d'apropament a l'individu, inspirada en part per la fórmula Obama, per connectar amb la gent més enllà dels grans col·lectius. El diagnòstic de la pobresa a Tarragona Un dels moments més rellevants de l'episodi és l'anàlisi de la situació socioeconòmica basada en estudis de la Universitat Rovira i Virgili (URV): • Es defineix el llindar de la pobresa a la ciutat: unitats familiars amb ingressos inferiors a 1.200 euros mensuals. • S'estima que un 20% de la població de Tarragona es troba en risc d'exclusió social. • Es destaca la importància de la xarxa veïnal (el barri) com a segona malla de seguretat després de la família. De la protesta a la proposta El moviment veïnal català, a través de la CONFAVC, està fent un gir estratègic: "Avui dia les necessitats són molt subtils... hem de passar de la protesta a la proposta." Les entitats volen esdevenir referents comunitaris on el veí no només vagi a demanar ajuda, sinó que s'incorpori per treballar en solucions col·lectives. Es reclama una major incidència en les polítiques municipals sense necessitat de dependre de sigles partidistes, prioritzant la unitat entre les tres federacions veïnals de la ciutat per guanyar força davant l'administració.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
13'
Novetats i activitats a la Biblioteca Pública de Tarragona
Actualitat Literària i Gestió del Temps En aquesta conversa amb la Montse Bartoli, es repassen les darreres iniciatives de la Biblioteca Pública de Tarragona després de la diada de Sant Jordi, destacant tant els llibres més prestats com les noves activitats temàtiques del centre. Els llibres més demanats S'observa una dualitat clara en els gustos dels lectors tarragonins, centrada principalment en la ficció: Fenòmens juvenils i romàntics: Obres com la saga Crepuscle d'Stephenie Meyer i les novel·les de Federico Moccia continuen sent líders en préstecs. Novel·la negra i crims: L'èxit dels autors nòrdics com Åsa Larsson i Lars Kepler es manté ferm. Novetats de Sant Jordi: L'assetjament d'Arturo Pérez-Reverte, el Premi Sant Jordi de Xavier Bosch i les darreres obres de Julia Navarro i Albert Espinosa. Recuperació de clàssics moderns: Gràcies a l'adaptació televisiva, Les veus del Pamano de Jaume Cabré ha viscut una forta revifalla. Projectes Especials i Iniciatives La biblioteca s'ha convertit en un centre de producció cultural actiu que va més enllà del simple préstec: Gestió del Temps: S'ha preparat una taula monogràfica especial en sintonia amb una campanya de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) sota el lema > "El temps és el millor que tens, fes-lo teu". Bookcrossing de Cinema i Música: En el marc del festival REC 2010, s'ha habilitat un punt d'intercanvi de llibres, revistes i DVDs relacionats amb el món audiovisual. Sistema Integrat de Lectura Pública: Es destaca l'èxit de la xarxa que permet demanar llibres de qualsevol biblioteca de Catalunya, fet que ha provocat un increment notable en la creació de nous carnets d'usuari. Agenda d'Activitats Dimarts 27: Roda de contes infantil. Dijous 29: Xerrada sobre El somni de Tàrraco de Ricardo Julio Trigo dins el cicle "Llegim Tàrraco". 8 de Maig: Exposició especial dedicada al Dia d'Europa.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
8'
Esteve Riambau i el procés de creació a 'Màscares'
La rebotiga de la interpretació En aquesta conversa, Esteve Riambau reflexiona sobre el seu documental Màscares, codirigit amb Elisabet Cabeza, que explora la complexitat del treball actoral a través de la figura de Josep Maria Pou. L'obra no pretén ser un simple registre de l'obra de teatre sobre Orson Welles, sinó un retrat profund de la transformació d'un actor. Punts clau de la creació El rigor del treball: Riambau desmitifica la idea de la "inspiració divina". L'actor realitza una feina dolorosa, intensa i llarga per construir un personatge. El mètode de treball: La pel·lícula acompanya Pou en el seu entorn natural, mostrant els fils invisibles que mouen l'obra de teatre des de dins. La dualitat del director: Riambau va viure una situació excepcional en dirigir simultàniament l'obra teatral i, juntament amb Cabeza, la pel·lícula documental, la qual cosa va generar una experiència creativa integral. La relació amb el públic L'autor destaca la importància del diàleg amb l'espectador post-projecció: "Les pel·lícules creixen justament davant del públic. El col·loqui és enriquidor perquè t'adones de com la pel·lícula arriba a la gent." Nous reptes professionals Tot i la seva faceta creativa com a cineasta, Riambau comenta la seva nova etapa com a director de la Filmoteca de Catalunya, una responsabilitat que podria limitar temporalment la seva producció de nous projectes cinematogràfics propis.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
30'
Efecte Luis César, Arbitratges i Futur del Nàstic
L'Impacte del Canvi d'Entrenador al Nàstic La tertúlia se centra inicialment en la millora de l'equip després de l'arribada de Luis César Sampedro. Es debat si un canvi prematur de tècnic hauria situat l'equip en posicions de promoció (la pomada). • Claus del canvi: S'ha destacat l'encert en les alineacions i la recuperació de l'esperit competitiu. • Peces fonamentals: La figura de Pablo de Barros al mig del camp i l'estat de forma de Campano es consideren determinants en la nova dinàmica. • L'estil de joc: Es reconeix que, tot i practicar un futbol de "pilotada" i joc directe, ara l'equip té mecanismes clars, a diferència de l'etapa anterior amb César Ferrando. Anàlisi de la Victòria a Vallecas Es discuteix el patiment excessiu en l'últim partit contra el Rayo Vallecano, malgrat jugar amb superioritat numèrica: "Es va patir massa jugant amb dos més que el Rayo... l'equip inconscientment es va tirar enrere pels fantasmes d'Elx." Polèmica Arbitral i Planificació de la Lliga Els tertulians analitzen l'actuació de l'àrbitre Bernabé García, titllat de "molt dolent" i sense criteri, tot i que en aquesta ocasió les decisions (com l'expulsió d'Ángel) van afavorir el conjunt tarragoní. Els Horaris de la LFP Existeix un fort malestar pels nous horaris de futbol els divendres i dilluns: • Es considera un "fracàs estrepitós" per a l'aficionat. • Els tertulians prefereixen el format tradicional de dissabte i diumenge. • Es compara amb el model anglès o italià, on la planificació és coneguda amb mesos d'antelació. Planificació de la Temporada Vinent Amb la permanència gairebé assegurada (47 punts), el debat es trasllada a la configuració de la plantilla per al curs vinent sota la direcció de Josep Maria Noguès. • Renovacions i Baixes: Hi ha divisió d'opinions sobre fer una "revolució" o mantenir el bloc. Es parla del cas concret de Corretor i el deute econòmic del club (estimat entre 1 i 5 milions d'euros). • Tarragonització: Es demana una aposta real pel futbol base (la Pobla i el juvenil) i millorar les instal·lacions per als joves jugadors de la casa.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
32'
Tertúlia de Sant Jordi: Llibres, Educació i Sanitat
Sant Jordi i la Transformació del Sector Editorial L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre la diada de Sant Jordi a Tarragona, destacant el seu caràcter cívic i la seva importància com a senyal d'identitat catalana. El futur de les llibreries i el llibre digital Els tertulians analitzen la pèrdua de llibreries tradicionals als barris (com el cas de Sant Salvador) davant l'arribada de grans superfícies. • Es destaca la importància de la complicitat amb el llibreter, un valor que els grans magatzems no poden oferir. • Es debat sobre el paper de l'e-book i el format PDF en la recerca científica. • Conclouen que el llibre físic i el digital conviuran de manera compatible en el futur. "El llibre té una màgia, té una cosa que és palpable, és tangible, el tens a les mans i el pots llegir a qualsevol lloc." Polèmica al Complex Educatiu de Tarragona Es tracta la denúncia sobre la manca de aigua potable a l'antiga Universitat Laboral a causa dels nivells de nitrats. Degradació de les instal·lacions • Manel Castanyo, que treballa al centre, confirma que es consumeix aigua de garrafa des de principi de curs. • Es planteja el debat sobre si s'ha de traslladar el complex pel risc químic o si s'ha de reivindicar com un pulmó verd i cultural de la ciutat. • Es destaca el potencial desaprofitat del seu teatre, que podria alleujar la saturació d'altres espais com el Metropol. Debat sobre el Model Sanitari Arran de la visita de la consellera Marina Geli, es qüestiona el model d'inversió a l'Hospital Joan XXIII. Rehabilitació vs. Construcció Faraònica • Es discuteix si calia fer un hospital nou o si la rehabilitació de les plantes actuals és la millor opció econòmica. • Apareix la comparativa amb el nou Hospital de Reus, generant un debat sobre la capitalitat i la percepció de greuge comparatiu. • Els tertulians coincideixen que, més enllà dels edificis, cal prioritzar la reducció de les llistes d'espera.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
22'
L'Art Contemporani i Patrimoni Artístic a Tarragona
L'Estat de l'Art i el Suport a la Creació a Tarragona En aquesta conversa amb Antonio Salcedo, professor d'història de l'art de la URV, i Teresa León, de l'Oficina del Patrimoni, s'analitza la vitalitat i els reptes del teixit artístic tarragoní. Es destaca que la ciutat posseeix un gran planter de creadors joves de gran maduresa, molts provinents de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació, però que sovint topen amb la manca d'infraestructures i suport institucional per projectar-se a l'exterior. Reptes i Necessitats del Sector Manca d'espais d'exposició: Es posa de manifest la necessitat de més sales per a l'art emergent, ja que els circuits actuals són limitats. La importància de la promoció: L'èxit de públic no depèn de si l'art és per a minories, sinó d'una política mediàtica i pedagògica forta. Educació visual: Es reivindica la necessitat d'educar la mirada des de la infància per crear un públic crític i interessat. "L'art normalment és com una illa en la societat... sovint va més avançat i per això costa que la gent hi arribi sense un procés d'educació." Patrimoni Oblit i Futur de la Candidatura Es mencionen tresors locals poc coneguts pels propis tarragonins, com el Jardí d'Escultures de Rufino Mesa (La Comella) o la gran rellevància internacional de l'obra de Josep Maria Jujol, que Salcedo reivindica com un creador d'avantguarda amb personalitat pròpia més enllà de la seva relació amb Gaudí. Finalment, es fa una crida a la participació ciutadana per a la Candidatura de la Capitalitat Europea de la Cultura durant la diada de Sant Jordi, amb recollida de signatures i activitats a la Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
21'
Cuina amb roses: Receptes i tradició per Sant Jordi
La tradició gastronòmica de les roses En aquest episodi, en Francesc Lledó ens convida a recuperar l'ús de les roses a la cuina, una pràctica amb arrels en l'època grecoromana que s'està perdent. Es destaca que no totes les flors són aptes per al consum: les roses de floristeria industrial sovint contenen pesticides i no tenen aroma. Per cuinar, cal utilitzar roses de jardí o de cultiu propi, preferiblement collides a primera hora del matí per conservar-ne tota la fragància. La rosa no aporta només estètica, sinó principalment aromes delicades comparables a les de la canyella. "En el món de la vinya, es planten rosers al cap de les fileres perquè detecten les malalties abans que la pròpia planta; és un detector ecològic natural." Receptes i aplicacions culinàries Amanida de maduixes i roses: Utilitza enciam iceberg per la seva textura cruixent, combinat amb una vinagreta calenta on l'oli d'oliva extreu l'essència dels pètals. Crema de carabassa amb roses: Una variant de la crema tradicional on s'afegeixen pètals frescos al final, substituint els clàssics crostons de pa per donar-li un toc floral i aromàtic. Confitura de roses: Una oient comparteix la seva recepta familiar que requereix 225 grams de pètals, sucre, aigua i llimona, ideal per acompanyar foie o torrades. Mantega de roses: Fonamental per a l'elaboració posterior de galetes o per finalitzar plats de peix o carn a la planxa. Vi de roses (Rosatum): Una recepta d'origen romà que consisteix a macerar pètals en vi negre jove (com ara la garnatxa) durant diversos cicles. Tècniques d'extracció d'aroma L'aroma de la rosa és volàtil i delicat. Per capturar-lo eficaçment a la cuina, s'ha de treballar mitjançant: 1. Matèries grasses: Com l'oli o la mantega, que actuen com a conductors de l'essència. 2. Alcohols: Especialment mitjançant la maceració en vins. 3. Consum en fresc: Per aprofitar la textura sedosa del pètal en plats immediats.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
32'
Debat sobre la Sanitat i el Pla de Barris a Tarragona
Polèmica per la Inversió Sanitària: Tarragona vs Reus El debat s'inicia amb una forta discussió sobre el futur de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. L'oposició, representada per Alejandro Fernández (PP), denuncia una presumpta operació política per desplaçar la capitalitat sanitària cap a Reus, on s'està construint un nou centre altament tecnològic. • Joan XXIII: La Generalitat ha anunciat una inversió de 184 milions d'euros per a reformes i la nova unitat d'urgències. • Hospital de Reus: Es critica que mentre a Reus es fa un centre totalment nou, a Tarragona només es fan pegats en un edifici de fa 40 anys. • Especialització: Alguns tertulians defensen que la proximitat (12-15 km) permet que cada hospital s'especialitzi (neonatologia a Tarragona, oncologia a Reus) per oferir millor servei. "Hi ha una claríssima operació destinada a robar-li la capitalitat sanitària a la ciutat de Tarragona." Altres Projectes de Salut Es menciona també el paper de l'Hospital de Santa Tecla i la seva possible reubicació o ampliació com a part del creixement urbanístic de la ciutat, tot i que el govern actual aposta per la reforma de les instal·lacions existents per eficiència de recursos. Intervenció Urbanística i Social: La Llei de Barris La segona part de la tertúlia se centra en el Pla Integral de Campclar. Es discuteix l'efectivitat de la inversió pública en les zones més perifèriques de la ciutat. Urbanisme vs. Mediació Social • Visió del PP: Alejandro Fernández argumenta que la millor política social és l'obra pública de qualitat i que els mediadors no poden resoldre problemes de delinqüència o incivisme greu. • Visió del PSC: Begoña Floria defensa que la transformació del carrer Riu Segre en rambla va acompanyada d'un èxit del 80% en la mediació de conflictes veïnals. El futur de Campclar • Es destaca la voluntat de convertir el barri en una zona amb vida pròpia, fomentant el comerç local per evitar que continuï sent exclusivament una ciutat dormitori.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
24'
L'Alzheimer i les Demències: Diagnòstic i Gestió
Introducció i Incidència de les Demències L'episodi aborda la realitat de les demències, destacant que el 90% dels casos són d'origen neurodegeneratiu. La malaltia d'Alzheimer és la més prevalent, representant el 60% de tots els diagnosticats. Actualment, a Espanya hi ha unes 600.000 persones afectades, xifra que s'ha incrementat degut a l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment de la població. Impacte i Diagnòstic Cost Sociosanitari: S'estima que un malalt amb demència costa uns 28.000 euros anuals, afectant el pacient, la família i el sistema públic. Mètodes de detecció: El diagnòstic es basa en: Tests cognitius (com el de Lobo o el del rellotge). Proves de neuroimatge (TAC o Ressonància) per detectar distròfia cerebral. Marcadors biològics (proteïna tau i beta-amiloide) mitjançant punció lumbar per predir l'evolució en casos de deteriorament lleu. Tractament i Cures del Pacient Malauradament, els experts confirmen que no existeix una cura definitiva. Els medicaments actuals (com la memantina o el donepecilo) només aconsegueixen ralentir la pèrdua de memòria, però no aturen el procés degeneratiu. "Els medicaments l'únic que fan és que la memòria que un té la vagi perdent d'una manera més lenta. Però al final tots els malalts acaben desenvolupant demència senil." L'entorn familiar i social Es recomana prioritariament que el malalt resideixi a casa seva, ja que els canvis d'hàbitat solen provocar desorientació i agressivitat. Els doctors emfatitzen: - La importància de mantenir una activitat cognitiva activa (tallers de memòria, jocs de taula, lectura). - El paper vital de les associacions de familiars per suplir la manca de recursos públics i la necessitat d'una millor aplicació de la Llei de Dependència. Recerca i Futur Actualment, la recerca se centra en l'àmbit de la genètica i l'estudi d'aminoàcids com la homocisteïna. Tot i els avenços en el coneixement de la malaltia, els experts admeten que la situació terapèutica encara està lluny d'oferir canvis radicals en el pronòstic a curt termini.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
33'
Tertúlia: Caos Aeri, Sentència de l'Estatut i el POUM
Actualitat Internacional i Nacional El Caos Aeri pel Volcà d'Islàndia Els tertulians debaten sobre la gestió del tancament de l'espai aeri europeu arran del núvol de cendres del volcà islandès. Les principals conclusions són: • Es prioritza la seguretat dels passatgers per sobre dels interessos econòmics. • Hi ha una defensa de la tasca dels tècnics i especialistes aeronàutics davant les crítiques de les companyies aèries. • Es menciona l'afectació directa a tarragonins bloquejats a l'estranger. "No tenim altre remei que creure'ns als tècnics... és importantíssima la seguretat." El Tribunal Constitucional i l'Estatut Es discuteix la paràlisi de la sentència sobre l'Estatut de Catalunya i la proposta de renovació del tribunal: • Consens ampli sobre la necessitat de renovar els membres amb el mandat caducat per "higiene democràtica". • Crítica severa al Partit Popular per mantenir el recurs i per l'ús electoralista del conflicte. • Debat sobre si el PSC i el PSOE actuen amb la mateixa unitat o si hi ha una distància real en la defensa de l'autogovern. Debat sobre la Sobirania i la Independència L'Auge del Sentiment Independentista Els participants analitzen si la crisi institucional afavoreix el sobiranisme: • Es preveu que el malestar amb Madrid augmenti la participació en les consultes populars (com la de Tarragona Decideix). • Es parla d'una asfíxia fiscal que empeny sectors empresarials cap a posicions sobiranistes. • Existeix una discrepància entre el model federalista defensat per uns i la via directa cap a la independència d'altres. Política Local: El POUM de Tarragona Polèmica amb Protecció Civil i Iniciativa La part final del programa se centra en el bloqueig del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM): • Iniciativa per Catalunya és acusada pels altres partits de paralitzar el creixement de la ciutat mitjançant informes de Protecció Civil massa exigents. • Es discuteix si la seguretat industrial (química) s'està utilitzant com a excusa per frenar el desenvolupament dels barris de Ponent. • Es manifesta la divisió interna dins del govern tripartit respecte a les restriccions urbanístiques.
Arxiu Sonor 2010 El Matí de Tarragona Ràdio
22 de febr. del 2010
31'
Anàlisi del col·lapse aeri i crisi institucional
El caos aeri pel volcà d'Islàndia En aquesta tertúlia es debat l'impacte del núvol de cendres del volcà Eyjafjallajökull que ha paralitzat l'espai aeri europeu. Els tertulians qüestionen la gestió de les autoritats de Brussel·les, qualificant les mesures de reaccions exagerades i poc àgils. • Es critica l'intent d'assolir una seguretat del 100%, un concepte que els experts consideren inexistent. • S'assenyala la fragilitat de la societat actual davant fenòmens naturals. • Es destaca el gran perjudici econòmic per a les aerolínies i l'afectació personal per a milions de passatgers. "A Europa ens l'agafem en paper de fumar... aquesta mesura radical de tancar l'espai aèri europeu em sembla una barbaritat." Desconfiança en el lideratge polític Es posa en dubte la capacitat dels ministres de transports, que van trigar diversos dies a reunir-se, mentre algunes companyies aèries ja feien proves de vol amb èxit pel seu compte. S'apunta a un exmés de proteccionisme o paternalisme estatal que limita la llibertat individual de decisió. Crisi al Tribunal Constitucional i l'Estatut L'altre gran eix del debat és la manca de sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya després de quatre anys. • Els tertulians qualifiquen la situació de vergonya i ultratge cap al poble català. • Es denuncia la partitocràcia i el segrest de les institucions per part d'una petita oligarquia política. • Manel Sant Romà arriba a parlar de col·lapse del sistema constitucional de 1978. El panorama polític català Es comenta el cansament de la societat i la possible aparició de nous lideratges personalistes, citant l'exemple de Joan Laporta i el mirall del model italià (Força Itàlia). També s'esmenta la importància de les consultes sobiranistes a ciutats com Reus, Girona i Lleida. Polèmica per John Malkovich a Tarragona Finalment, es tracta la contractació de l'actor John Malkovich per al centenari del Teatre Metropol amb un cost proper als 300.000 euros. • Es debat si és un malbaratament en temps de crisi o una inversió en marca de ciutat. • Es lamenta que la figura de Jujol no s'hagi promocionat prou de manera estructural i es recorri a operacions de maquillatge puntuals.