El somni de jugar a l'estadi El protagonista expressa l'emoció profunda d'haver jugat finalment en un escenari que ha visitat des de la seva infantesa. El fet de passar de ser un espectador que admirava els jugadors del primer equip i l'ambient de l'afició a convertir-se en un d'ells es descriu com un somni fet realitat. "Bé, és el que vens aquí des de petit i tens ganes de jugar a aquest estadi i bé, és un somni des que arribes..." Estat emocional i compromís futur Actualment, el jugador descriu el seu estat d'ànim amb les següents característiques: Es troba en un estat de felicitat màxima, metafòricament descrit com estar "en un núvol". Manté el focus en el treball constant i la disciplina per continuar progressant. Mostra una actitud de humilitat i realisme davant l'èxit inicial. L'objectiu principal és seguir esforçant-se per mantenir-se en aquest nivell competitiu.
Una crònica familiar sobre la vida i la mort L'obra teatral Germanes, escrita i dirigida per Carol López, es presenta com una proposta ideal per a les festes de Nadal pel seu retrat de les reunions familiars. La trama se centra en el retrobament de tres germanes i la seva mare en una masia de l'Empordà un any després de la mort del pare, explorant com la vida continua malgrat la pèrdua. Influències i estil: El 'guinyo' a Chekhov Tot i que s'ha parlat molt de la influència d'Anton Chekhov, la directora aclareix que no es tracta d'una adaptació de Les tres germanes, sinó d'una inspiració en el seu estil quotidià i en l'atmosfera on sembla que no passi res mentre, en realitat, està passant tot. Com diu una de les frases clau del projecte: "Hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida." Característiques de l'obra Identificació del públic: L'èxit de l'obra rau en la capacitat dels espectadors de veure's reflectits en els personatges i les seves dinàmiques generacionals. Gènere: Es defineix com una comèdia amb ironia, allunyant-se del drama feixuc per oferir una visió vitalista. Retrat femení: Presenta estereotips de dones contemporànies, incloent-hi una mare que vol reivindicar la seva vitalitat als 60 anys després de quedar vídua. Realitat bilingüe: L'obra reflecteix la quotidianitat de moltes famílies catalanes on es combina naturalment el català i el castellà.
Debat i divulgació científica a Tarragona En el marc de la Setmana de la Ciència, es presenta una activitat innovadora al Palau Firal i de Congressos: un debat-concurs on joves estudiants discutiran sobre temes crucials per al futur, com l'energia, la protecció del clima i l'ús del plàstic. Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració entre el projecte APQUA de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'associació PlasticsEurope. Metodologia del debat L'activitat no només busca el coneixement científic, sinó també el desenvolupament de competències comunicatives. La dinàmica inclou: * Recerca prèvia: El procés de selecció ha implicat 30 alumnes que han hagut de preparar arguments sòlids mitjançant eines digitals i recerca acadèmica. * Estructura formal: El debat es divideix en dues faccions (a favor i en contra), amb rols de ponents de mesa (introducció, argumentació i conclusions) i ponents lliures. * Jurat multidisciplinari: Format per membres de la universitat, l'administració i la indústria. La percepció social del plàstic Durant l'entrevista, la doctora Paula Bosch (CSIC) destaca la paradoxa que envolta aquest material: * Desconeixement: Sovint s'associa exclusivament amb residus, oblidant la seva presència vital en la medicina, la roba o la tecnologia. * Prejudicis: El terme "plàstic" s'evita en productes de luxe (substituint-lo per noms com metacrilat o resina), tot i que tècnicament ho són. * Sostenibilitat: S'emfatitza que la clau no és eliminar-lo, sinó millorar-ne el reciclatge i la reutilització. "El debat és una eina fonamental per al treball en equip, per saber vendre's un mateix i per ser un ciutadà capaç de comunicar-se amb la població."
El Consens Polític i el Nou POUM L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, destaca la importància històrica del ple municipal per a l'aprovació del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). Subratlla que, tot i tenir la majoria necessària, s'ha buscat la unanimitat amb l'oposició (CiU i PP) per garantir un projecte de ciutat compartit. Característiques Clau del Projecte Urbanístic • L'Anella Verda: Un projecte de 2.427 hectàrees de zona verda, únic a la Mediterrània. • Sostenibilitat: Es descarten grans operacions urbanístiques controvertides del passat com el Rodolat del Moro o la Móra 2. • Cohesió de Barris: L'Horta Gran es transformarà en un gran pulmó verd que actuarà com a punt de trobada entre el centre i els barris de ponent. • Límit de Població: Es fixa un sostre de creixement d'uns 180.000-185.000 habitants per mantenir la qualitat de vida. Equipaments i Projectes de Futur L'alcalde repassa l'estat d'infraestructures crítiques per al mandat: • Ciutat Esportiva i Estadi del Nàstic: L'Ajuntament assegura el finançament per al 2009, separant la construcció de les operacions urbanístiques de permuta que havien fracassat anteriorment. • Tabacalera: S'ha desencallat la recepció de l'edifici i es confirma com a seu del futur Museu Nacional Arqueològic. • Banc d'Espanya i Caserna de la Guàrdia Civil: Negocacions avançades amb l'Estat per recuperar aquests espais per a ús municipal i habitatge social. • Teatre Tarragona: Previsió d'inauguració a finals del 2009 o principis del 2010. Candidatures Internacionals Ballesteros manté l'optimisme sobre el posicionament de la ciutat en dos grans esdeveniments: 1. Capital Cultural Europea 2016: Treball discret però intens buscant adhesions a nivell europeu. 2. Jocs del Mediterrani 2017: Malgrat les polèmiques polítiques, el president del COE considera la de Tarragona com la millor candidatura. "Demà és el plenari més important d'aquest mandat; aquest document és molt bo per a tota la ciutat." Gestió de la Crisi Davant la situació econòmica, l'Ajuntament aposta per avançar inversions públiques i mantenir actius els edificis buits (com l'antiga Facultat de Lletres) amb serveis provisionals i entitats locals per evitar-ne el deteriorament.
El ritual de la Loteria de Nadal i la seva evolució L'episodi explora la tradició de la Loteria de Nadal, un esdeveniment que moltes persones segueixen com un ritual anual únic. El periodista Jordi Sorinyac es desplaça fins a l'administració de loteria número 1 de Tarragona per parlar amb el seu responsable, Pere Sants, sobre com es viu la campanya en un context de crisi econòmica. Estadístiques i terminacions més buscades La conversa destaca diversos punts clau sobre les preferències dels jugadors: - La terminació en 5 és la més premiada històricament (31 vegades), mentre que l'1 és la menys afortunada. - El número 85 és la terminació de dues xifres més repetida en la història de la Grossa. - Molts compradors busquen dates d'esdeveniments tràgics, com l'accident aeri de Spanair (20.808), amb l'esperança que la mala sort es transformi en fortuna. - Enguany, un número relacionat amb un aniversari a Tarragona (28.808) ha generat trucades de tot l'estat. Impacte de la crisi i hàbits de consum Tot i la crisi, les previsions oficials de l'ONLAE apunten a un lleuger increment de les vendes d'un 2%, ja que la loteria es percep com una font d'il·lusió. Pere Sants aclareix que: "Potser hi ha més volum de gent, però no en quantitat de diners; qui jugava sis dècims, ara en juga quatre." Curiositats i geografia de la sort Tarragona és una de les províncies on menys es gasta (uns 50 € per habitant), a diferència de Lleida, on la mitjana puja fins als 200 € a causa del fenomen de la Bruixa d'Or i la venda per internet. Els números amb moltes xifres repetides o que comencen amb zeros solen ser rebutjats, excepte curiositats com el 666 o el 00000, que s'esgoten ràpidament per la seva raresa.
Entrevista a Núria Segur: Pressupostos i Política al Camp de Tarragona La diputada del PSC, Núria Segur, analitza en aquesta entrevista els pressupostos de la Generalitat per al 2009 i l'acció de govern en l'equador de la legislatura, posant el focus en les inversions a la demarcació de Tarragona. Els Pressupostos de 2009 davant la crisi Els nous comptes es defineixen per tres eixos fonamentals adaptats al context de recessió econòmica: * Austeritat i contenció: Reducció de la despesa corrent i limitació del creixement en departaments no prioritaris. * Incentivació econòmica: Manteniment i impuls de l'obra pública com a motor per reactivar l'economia. * Cohesió social: Increment significatiu en les partides de Treball, Educació i Salut per protegir les famílies davant l'augment de l'atur. Inversions clau al territori Tot i la crisi, Segur garanteix que els compromisos d'inversió es mantenen, destacant projectes com: 1. Salut: El servei d'urgències de l'Hospital Joan XXIII i el nou centre de salut de Vila-seca. 2. Educació: Millores a centres de Tarragona, Salou i Torredembarra, i la cerca de finançament per a l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona. 3. Habitatge: Inversions de més de 13 milions d'euros repartides per tot el Camp de Tarragona. "Els governs, a nivell pressupostari, el que poden fer és mantenir el nivell d'inversions per tal que l'obra pública ajudi a incentivar l'economia en un moment de crisi." Mobilitat i Segona Àrea Metropolitana La diputada subratlla la importància de vertebrar la segona àrea metropolitana de Catalunya a través del transport públic: * Consolidació de la integració tarifària i la seva futura extensió a la segona i tercera corona. * Millora de la connectivitat entre Tarragona, Reus i Valls. * L'horitzó d'un sistema de Rodalies propi per al Camp de Tarragona per reduir la dependència del cotxe privat.
Una nova mirada a la cronologia prehistòrica L'exposició presentada és la primera d'arqueologia de gènere realitzada a l'estat espanyol. L'objectiu principal és oferir una visió complementària de la història, allunyant-se del biaix androcèntric tradicional per situar les dones en el lloc que els correspon per justícia històrica. "Les dones sempre han estat aquí, encara que no se'ls hagi volgut reconèixer." Eixos temàtics i revalorització del treball L'exposició es divideix en diversos àmbits que abasten des del Paleolític inferior fins a l'Edat del Bronze: L'àmbit domèstic: Es reivindica com un espai fonamental per a la subsistència del grup i no com una tasca menor. Tasques compartides: Les recerques recents demostren que homes i dones compartien espais i problemàtiques. Per exemple, desgastos ossis a les mines de Gavà indiquen que les dones també feien treball miner. Transmissió de coneixement: Es destaca el paper vital de la dona en la reproducció i en la socialització dels membres del grup. Peces excepcionals i col·laboracions La mostra inclou materials inèdits i col·leccions d'alt valor arqueològic: La Venus de Gavà: Una peça singular de ceràmica que rarament surt del seu museu d'origen. L'esquelet d'una dona embarassada provinent del jaciment de Minferri (Juneda). Representacions d'art rupestre llevantí (Patrimoni Mundial) de la Roca dels Moros del Cogul i la cova dels Vilars. Activitats complementàries Per aprofundir en el tema, s'han organitzat diverses propostes culturals: Clubs de lectura: Amb la col·laboració d'Eudald Carbonell, analitzant El clan de l'os cavernari. Cicles de cinema: Projeccions sobre l'adaptació cinematogràfica del llibre i el vincle entre història i setè art. Tallers educatius: Visites guiades i activitats adaptades per a escoles, centres cívics i grups de dones.
Introducció a l'exposició sobre dones i prehistòria Entrevista a Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), sobre la pionera exposició "Les dones en la prehistòria". Aquesta mostra és la primera dedicada exclusivament a l'arqueologia de gènere a l'Estat espanyol, fruit d'una col·laboració amb el Museu de Prehistòria de València. L'objectiu principal és oferir una mirada complementària de la història que superi la visió androcèntrica tradicional. Es busca col·locar les dones en el lloc que els pertoca per justícia històrica, basant-se en investigacions recents que trenquen amb estereotips. Àmbits i temàtiques de la mostra L'exposició recorre des del Paleolític Inferior fins a l'Edat del Bronze, estructurant-se en diversos eixos: Espais domèstics i subsistència: Es revalora el treball de manteniment i cura com a base fonamental per a la supervivència del grup. Rols actius i compartits: Les evidències arqueològiques (com el desgast ossi en restes de les mines de Gavà) demostren que dones i homes compartien tasques físiques, inclosa la mineria. Transmissió de coneixements: El paper clau de la dona en l'educació i la pervivència dels valors comunitaris. Representacions femenines: Inclou peces icòniques com la Venus de Gavà i l'anàlisi de pintures de l'Art Rupestre Llevantí. Peces destacades i activitats complementàries L'exhibició compta amb materials inèdits i col·leccions procedents de diversos museus catalans: L'esquelet d'una dona embarassada provinent del jaciment de Minferri (Juneda). Materials de la cova sepulcral de Coll de Nargó. Activitats paral·leles: Un club de lectura amb Eudald Carbonell sobre la novel·la "El clan de l'os de les cavernes", cicles de cinema i tallers per a escoles i grups familiars en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona. "Les dones sempre han estat aquí, encara que no se'ns hagi volgut reconèixer. L'exposició vol col·locar-les en el lloc on les pertoca."
Balanç de la Temporada 2008 i Impacte de la Crisi El president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Areggio, analitza la situació del sector abans de la Nit del Turisme. Tot i el context de crisi econòmica global, la temporada 2008 ha tancat amb una disminució lleu d'un 3% de visitants, una dada que es considera positiva donades les circumstàncies. No obstant això, s'ha detectat una reducció significativa de la despesa per part dels turistes. Comportament dels mercats Mercats en retrocés: El turisme anglès i el francès han estat els més afectats per la conjuntura econòmica. Mercats estables: El mercat espanyol (especialment l'eix de l'Ebre) i el mercat rus han mantingut bons resultats. Noves oportunitats: S'identifica la recuperació del mercat escandinau i l'obertura de mercats emergents com el polonès i el xinès com a claus de futur. Estratègia i Qualitat del Destí La reflexió del sector s'orienta a no dependre exclusivament del model de sol i platja, sinó a potenciar el valor afegit mitjançant: Gastronomia, cultura i turisme d'interior. Millora de la connectivitat gràcies als vols de baix cost (especialment les noves bases de Ryanair a l'aeroport de Reus). "Hem de treballar en l'aspecte de la qualitat i estar atents a qualsevol nova oportunitat que sorgeixi." El paper de Port Aventura Pel que fa a la possible venda d'accions de Port Aventura per part de Criteria (La Caixa), Areggio destaca que el parc és el principal motor de visibilitat internacional de la Costa Daurada. L'objectiu és que qualsevol operació empresarial reforci el projecte, que actualment és econòmicament rendible i fonamental pel territori.
Anthony Blake: El retorn de l'il·lusionisme a la distància curta En aquesta entrevista, el famós mentalista Anthony Blake reflexiona sobre l'estat actual de la màgia i presenta el seu nou espectacle, Más Cerca, que arriba al Teatre Metropol de Tarragona. Blake destaca la importància de recuperar els espais escènics colze a colze amb el públic, abandonant els grans focus de la televisió per tornar a l'essència del directe. Els punts clau de la conversa: El retorn als orígens: L'espectacle és un homenatge als seus 26 anys de trajectòria, inspirat en els petits locals de Madrid i Barcelona on es va formar com a artista. Màgia de la ment vs. Vidència: L'autor marca una línia vermella clara entre el seu art i els endevins o astròlegs. Defineix el seu treball com a magia de la mente. L'entreteniment com a prioritat: Blake defensa que el seu objectiu no és que la gent "cregui" en poders sobrenaturals, sinó que es diverteixi. > "No es tracta que el que jo faig sigui veritat o mentida... el que jo faig no és per creure, és per entretenir i divertir." Interacció amb el públic: L'il·lusionista explica que unes 90 persones col·laboren activament en cada funció, incloent-hi un número on un espectador li llegirà el pensament a ell. Recomanacions per a l'espectador Blake aconsella al públic venir amb la ment oberta, deixar-se sorprendre i no tenir por. Aclareix que ningú és obligat a pujar a l'escenari si no ho desitja i fa broma sobre la pressió social que rep perquè endevini la loteria, un fet que fins i tot va afectar la seva pròpia mare.
Racionalització d'horaris i qualitat de vida L'episodi se centra en la celebració del II Congrés Nacional per a la Racionalització dels Horaris a Tarragona. L'objectiu fonamental és debatre com equiparar els horaris catalans i espanyols amb els de la resta d'Europa per permetre que la ciutadania tingui temps per a tot: feina, oci i vida familiar. Conceptes clau de la racionalització Eficiència vs. Presencialisme: Es qüestiona la idea que "més hores equivalen a més resultats". La tesi principal és que una millor qualitat de la feina i una persona motivada són molt més productives. El paper de l'empresa: S'insta les empreses, especialment les Pimes, a aplicar mesures de conciliació com el teletreball, la reducció de la pausa del migdia i la millora tecnològica. Beneficis empresarials: Segons Sara Barbel (Generalitat), les empreses que apliquen mesures de conciliació redueixen l'absentisme laboral entre un 15% i un 30%. L'impacte en la salut i la son El doctor Eduard Estivill aporta una visió científica sobre les conseqüències dels nostres horaris actuals: Els espanyols dormen de mitjana 40 minuts menys que els europeus a causa del tancament tardà de comerços i feines. L'esperança de vida es pot reduir fins a 5 anys en persones que treballen en torns de nit durant un període de 15 anys. La falta de son augmenta el risc de patir ansietat, depressió i trastorns cardiovasculars. "Les persones som humans, no som robots; més hores de feina volen dir rendiment decreixent." Conclusions i debat social El resum final subratlla que no tot es pot resoldre mitjançant lleis. Cal un canvi de mentalitat col·lectiu que impliqui administracions, empresaris i la societat civil per trencar el cercle viciós del presencialisme i millorar la cohesió social al segle XXI.
Tarragona, espai festiu, espai teatral L'entrevista amb Francesc Massip, professor de la URV, presenta el seminari dedicat a la història de les arts escèniques a la ciutat, centrant-se en la interconnexió entre la festa popular i la representació teatral. Punts clau de la història teatral tarragonina Orígens històrics: Es recorda que fa més de 600 anys, a l'actual plaça de la Font (antiga plaça del Corral), ja es feien representacions massives com l'Assumpció de Madona Sancta Maria. Teatre i Pedagogia: Històricament, el teatre no només era entreteniment, sinó que servia com a eina d'edificació política, moral i espiritual. Segle XIX i Modernisme: El seminari analitza l'etapa del sexenni revolucionari i la figura del dramaturg local Francesc Carbó, autor d'obra pràcticament inèdita fins ara. Escola d'Art Dramàtic Josep Ixart: Es reivindica el llegat d'aquesta escola com a motor de professionals referents com Ramon Simó o Magda Puyo. Programació i Metodologia El cicle, obert a tota la ciutadania a la Casa de la Generalitat, proposa una nova metodologia d'estudi: "Massa sovint hem estudiat el teatre únicament com un producte literari... és tan important l'espectacle i tot el que no és pròpiament el text." L'esdeveniment culminarà amb una visita al Teatre Metropol, que celebra el centenari de la seva construcció.
Saharaui: La Mirada de l'Exili L'episodi se centra en l'entrevista a Aitor García Sevelón, membre del col·lectiu La Mirada Descubierta, que presenta el seu nou projecte editorial i documental sobre el poble sahrauí. L'objectiu principal és oferir un altaveu perquè els propis habitants dels camps de refugiats mostrin la seva realitat sense filtres externs. Conceptes clau del projecte Autorepresentació: A diferència dels reportatges convencionals, aquí els sahrauís són els protagonistes absoluts. Ells mateixos realitzen les fotografies i expressen les seves opinions. Fotografia estenopeica: Es destaca un taller realitzat amb nens utilitzant càmeres fetes amb caixes de cartró. Aquesta tècnica demostra que amb recursos mínims es pot crear art i documentació visual impactant. Documental de Tony Navarro: El llibre s'acompanya d'un suport audiovisual que recull testimonis de persones implicades en el conflicte, incloent-hi el context d'un congrés polític del Front Polisario. La realitat als camps de refugiats L'entrevista aprofundeix en les dures condicions de vida a la zona de Tinduf (Algèria): Resistència i dignitat: Malgrat portar més de tres dècades en condicions extremes de clima i precarietat, el poble es manté unit i organitzat. Falta d'expectatives: Un dels punts més crítics és la manca de futur per als joves nascuts a l'exili, que no tenen passaport ni llibertat de moviment. Responsabilitat política: Es debat la paradoxa de la gran solidaritat de la societat civil espanyola contrastada amb la passivitat dels governs. "Nosaltres volíem que fossin ells els qui mostressin tant la seva veu com les seves fotos, la seva visió i sentiments." Informació Pràctica El llibre, editat per Arola Editors, es pot trobar a llibreries i al portal lamiradadescubierta.org. El projecte pretén ser el primer d'una sèrie que visiti altres comunitats com Chiapas o Cuba.
La Setmana de la Ciència arriba a la seva 13a edició L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Carles García Mellado, coordinador de l'esdeveniment a la ciutat, destaca la importància de treure la ciència de la "torre d'ivori" i apropar-la a la ciutadania amb un llenguatge planer. Aquesta iniciativa, que se celebra a nivell europeu i estatal, està liderada a la zona per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Objectius i filosofia Fomentar les vocacions científiques: Existeix una preocupació global per la manca d'interès dels joves en les carreres científiques. Divulgació pràctica: Explicar com la recerca s'aplica a la tecnologia, la medicina o l'agricultura. Interactivitat: Els científics han de repensar el seu discurs per fer-lo entenedor per a tothom, un exercici que també beneficia els mateixos investigadors. La Fira de Mostres al Palau Firal La fira és l'eix central de les activitats a Tarragona, oberta de dimecres a divendres al recinte firal. Compta amb les següents característiques: 25 propostes interactives: Participen facultats i grups de recerca de totes les àrees (des d'enginyeria química fins a turisme). Aprenentatge pràctic: No es tracta d'exposicions estàtiques, sinó de tallers in situ on els visitants poden experimentar. Col·laboració amb el sector privat: El gremi de llibreters regalarà lots de llibres de divulgació a les biblioteques dels centres de secundària que visitin la fira. Conferències i activitats complementàries A banda de la fira, el CosmoCaixa Tarragona acull xerrades sobre temes diversos com la floració de les plantes, els conflictes socioculturals o l'òxid nitrós. "Es tracta d'explicar amb un llenguatge planer què és el que estem fent a la nostra universitat."
Prevenció i educació sobre el consum de cànnabis L'episodi aborda la presentació a Tarragona d'un programa de prevenció de les drogodependències, centrat específicament en el cànnabis. Aquesta iniciativa de l'Obra Social de Caixa Catalunya, dirigida per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, neix com a resposta a l'increment del consum entre els joves d'entre 14 i 16 anys. Desafiaments en la percepció del risc Miquel Juncosa, cap de programes d'atenció social, destaca que la societat ha passat a veure el cànnabis com una substància de baix risc, cosa que dificulta la tasca preventiva. Els punts clau de la discussió inclouen: La transgressió com a factor d'atracció per als adolescents. L'elevada accessibilitat i el baix preu de la substància. La naturalesa del cànnabis com a droga social, sovint consumida en grup per la pressió de l'entorn. Eines per a famílies i educadors El programa no es limita a l'escola, sinó que busca la implicació directa de les famílies mitjançant recursos accessibles: Guia "Cànnabis: Parlem-ne a casa": Una eina per ajudar els pares a detectar el consum i saber com actuar d'acord amb el diàleg. Portal web i materials didàctics: Inclouen DVDs, protocols per a professors i informació sobre argots per apropar els adults a la realitat juvenil. Treball d'habilitats: Ús de tècniques com el role-playing a les aules per ensenyar els joves a resistir la pressió de grup. "Prohibir no educa; el que és important és el diàleg i posar-se a la pell del jove." Finalment, es recorda la importància de serveis d'orientació com la Línia Verda del Departament de Salut per a consultes professionals.
La possible dimissió de Gabriel Coy El president de l'Associació de Veïns de la Part Alta, Gabriel Coy, ha explicat a Tarragona Ràdio la seva situació personal i la incertesa sobre la seva continuïtat al capdavant de l'entitat. Tot i que hi ha una assemblea convocada per aquest vespre, Coy encara no ha pres una decisió definitiva sobre la seva dimissió. Motius de la crisi L'actual president al·lega una combinació de factors que l'han portat a aquesta situació d'esgotament: Sentiments i desgast personal: Coy afirma que actua per sentiments i que la pressió diària de donar explicacions als veïns l'ha superat. Lentitud administrativa: Hi ha una profunda decepció per la burocràcia municipal i el retard en l'execució dels projectes pactats. Llei de Barris (PIPA): Existeix una preocupació real per una partida d'un milió d'euros destinada a temes socials que podria estar en risc si no s'executa amb urgència. Projectes en joc al barri Durant l'entrevista, s'han destacat diverses mancances crítiques que afecten la qualitat de vida dels veïns del casc antic: Neteja i circulació: Dos temes principals que ja haurien d'estar en exposició pública i que pateixen retards respecte al calendari previst. Enlluminat i urbanisme: Coy critica l'estat "tercer-mundista" del cablejat elèctric i la necessitat d'una il·luminació més potent en carrers que actualment "donen por". Filosofia d'obra: S'ha pactat amb l'Ajuntament no obrir els carrers diverses vegades, intentant coordinar totes les instal·lacions (aigua, llum, paviment) d'una sola vegada per no molestar comerciants i veïns. "La Part Alta necessita que les coses estiguin ja. Un veí no pot assumir aquesta burocràcia tan bestial." L'assemblea d'aquest vespre a les 20:00h serà decisiva per saber si la Junta aconsegueix convèncer Coy perquè es mantingui en el càrrec o si finalment es produeix un relleu en el lideratge veïnal.
Estrena de les noves instal·lacions L'Escola Municipal d'Adults de Tarragona ha iniciat oficialment les seves classes a l'antic convent de les Clarisses, al carrer Ramón i Cajal. Després de divuit anys d'espera, el centre abandona el local del carrer Pere Martell per traslladar-se a un espai molt més ampli i adequat. Tot i que el trasllat és un èxit quant a infraestructures, el centre encara afronta reptes logístics: * Problemes tècnics: La informàtica, l'ascensor i la connexió a internet encara no funcionen plenament. * Climatització: Tant alumnes com professors han destacat que fa fred a l'edifici i que la calefacció s'ha d'ajustar. * Manca de personal: Tot i la millora de l'edifici, la ràtio es manté en 12 professors per a 1.000 alumnes, el que impedeix ampliar l'oferta de serveis. Millores qualitatives per als alumnes El director del centre, José Ángel González, i el Gerard (alumne d'operador de planta), coincideixen que el canvi és altament positiu: - Espais més dignes: S'ha passat d'aules petites i interiors a espais amplis, amb llum natural i bona ventilació. - Noves sales: Per primera vegada, el centre disposa d'una aula específica d'informàtica i una sala d'estudi i biblioteca. "Ha valgut la pena esperar 18 anys. El problema d'espai, llum i ventilació ha quedat superat." El futur centre neuràlgic de l'educació L'edifici de les Clarisses no només acollirà l'escola d'adults. En els propers mesos, es preveu que es converteixi en l'epicentre de la gestió educativa a Tarragona, compartint espai amb: 1. L'Oficina Municipal d'Escolarització (OME). 2. L'Institut Municipal d'Educació (IMET). Aquesta proximitat permetrà una comunicació més fluida entre els diferents estaments del Departament d'Ensenyament de l'Ajuntament.
Segones jornades sobre paràlisi cerebral a Tarragona L'edifici de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV ha acollit la segona edició de les jornades sobre les necessitats de les persones amb paràlisi cerebral. L'esdeveniment ha estat un èxit total de participació, exhaurint totes les inscripcions i omplint l'Aula Magna per debatre sobre els darrers avenços en el sector. El projecte SATI: Innovació en comunicació Un dels pilars de la jornada ha estat la presentació del sistema SATI (Sistema Audiovisual Terapèutic Interactiu). Aquest projecte, liderat per l'enginyer César Mauri, busca oferir noves vies d'expressió a persones amb un nivell cognitiu baix mitjançant: Captació del gest: Ús de càmeres web i tecnologia no invasiva per recollir el moviment corporal. Interacció sonora: El músic Joan Bajas explica com transformen aquests moviments en sons, melodies i estímuls auditius. Motivació lúdica: L'eina permet que l'usuari senti que pot modificar el seu entorn, fomentant la seva autonomia i diversió. Reptes de futur i projectes a la ciutat Jaume Marí, president de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona (La Muntanyeta), ha destacat els projectes imminents per a l'any 2009: Ampliació de la residència: Un model que vol ser referent a tot l'Estat en l'ús de tecnologia per al control de l'entorn (domòtica). Llar d'infants inclusiva: Un projecte a Salou per a infants de 0 a 6 anys. Debat ètic: Marí ha posat sobre la taula la necessitat de parlar sobre la supervivència de nadons amb seqüeles greus i la seva posterior qualitat de vida. "Amb les noves tecnologies canvien l'entorn: passen coses i les fan canviar ells; deixen de ser persones passives."
Llançament del nou canal de TDT pública El Consorci de la Televisió Digital Terrestre del Camp de Tarragona, que agrupa set municipis del Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà, ha anunciat el calendari i els detalls del seu futur projecte televisiu. Sota el lideratge de l'Ajuntament de Tarragona i amb la gerència del periodista Javier Abelló, el projecte neix per omplir un buit històric en la comunicació pública de la zona. Calendari d'implementació Abril de 2009: Inici de les emissions en proves per testejar la tecnologia TDT. Setembre de 2009: Arrencada de les emissions regulars amb una graella de continuïtat. Primavera de 2010: Termini marcat per a l'apagada analògica definitiva. Model de gestió i continguts El projecte es defineix com un model de televisió senzilla però de qualitat, amb un pressupost d'uns 670.000 euros de despesa ordinària per al primer any i una inversió inicial de 750.000 euros. Les claus del servei seran: * Rigorositat informativa: Una aposta pel servei públic i la proximitat. * Estratègia multicanal: Combinació de la TDT convencional amb plataformes d'internet (IPTV) on cada municipi tindrà la seva pròpia "finestra" local. * Vertebració del territori: Enfortir la identitat de Tarragona com a capital i connectar les set poblacions (Tarragona, Valls, Montblanc, Vilaseca, Salou, Constantí i Torredembarra). "No hem d'anar a competir amb les grans televisions generalistes, però hem de posar sobre la taula uns nivells de qualitat mínims." Seu i tecnologia La seu central estarà ubicada al centre de Tarragona, en un local cèntric i accessible que compleix els requisits tècnics per a l'enfocament de les antenes cap a la Mussara. El projecte aprofita l'experiència prèvia de consorcis com el del Maresme i busca sinergies per compartir costos en un context de crisi econòmica.
Projecte INCLUDED i èxit escolar L'episodi explora la creació d'un documental educatiu realitzat per alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) en col·laboració amb el programa de recerca europeu INCLUDED. Aquesta iniciativa se centra a analitzar quines pràctiques educatives condueixen a l'èxit escolar i quines al fracàs, posant un èmfasi especial en la cohesió social i la superació de desigualtats. Metodologies d'Inclusió a les Escoles El documental recull experiències reals en centres del Vendrell, Reus i Terrassa, on s'apliquen mètodes innovadors: • L'etapa del somni: Un procés on tota la comunitat educativa (alumnes, docents i famílies) dissenya el model d'escola que desitja. • Grups interactius: Petits grups de treball a l'aula on els alumnes es barregen sense distinció de nivell acadèmic o origen. • Participació de la comunitat: Integració de familiars i voluntaris dins l'aula per donar suport a l'aprenentatge. Impacte i Recerca Científica L'estudi, vinculat al CREA (Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats), demostra que: • La diversitat dins l'aula no frena l'aprenentatge, sinó que millora els resultats acadèmics i la convivència. • S'ha detectat un augment de l'autoestima dels alumnes i de la demanda de matrícula en aquests centres. "Vam passar de l'escola gueto a l'escola d'èxit gràcies a l'aplicació de pràctiques basades en evidències científiques." El Repte de la Producció El documental de 20 minuts, presentat en una fira científica a París, va ser elaborat de forma voluntària per un equip d'estudiants sota una dinàmica de treball professional, gestionant més de 14 hores de gravació per mostrar la veu directa dels protagonistes.
Cicle de lectures: Recuperem la paraula L'entrevista presenta la cinquena edició del cicle de lectures Recuperem la paraula, una iniciativa que té com a objectiu principal reivindicar i difondre figures cabdals de la literatura catalana. Enguany, el protagonista és l'escriptor Pere Calders, centrant-se en la seva obra més emblemàtica, Cròniques de la veritat oculta. Novetats i format de l'edició Cinc anys de trajectòria: El cicle ha consolidat la seva presència a Tarragona després de dedicar edicions anteriors a autors com Mercè Rodoreda, Jesús Moncada o Puig i Ferreter. Vincle familiar: La primera sessió va comptar amb la participació de Diana Coromines, neta de l'autor, aportant una dimensió emotiva i íntima a l'acte. Lectura i posada en escena: No es tracta d'una lectura convencional; l'activitat inclou un muntatge amb objectes i la projecció d'imatges del programa Material Sensible de TV3, on es pot veure l'autor i la seva família. La figura de Pere Calders L'Anna Gispert, coordinadora del cicle, destaca Calders com un artista polifacètic: Periodista i dibuixant: Va ser Premi Nacional de Periodisme i un destacat dissenyador gràfic. Mestre del conte: El seu estil es caracteritza per la fantasia, l'humor bonomios i una profunda anàlisi de la condició humana, sovint comparat amb autors com Kafka o Poe. Pioner tecnològic: Es destaca la seva afició a filmar la realitat quotidiana, especialment durant la seva etapa a l'exili, creant el que avui consideraríem un videoblog. Properes sessions i valor social El cicle continua les properes setmanes al Museu d'Art Modern de Tarragona: Sessió de periodistes: Professionals de la ràdio i la premsa local posaran veu als textos de Calders. Clubs de lectura: Membres de la Biblioteca Pública tancaran el cicle. "Llegir en veu alta davant d'un públic suposa un petit però important repte personal que ajuda a redescobrir l'autor i la pròpia capacitat de comunicació." L'activitat es reivindica com un espai de pausa i reflexió en el ritme de vida actual, convidant els ciutadans a gaudir del plaer d'escoltar històries ben narrades.
Modernització del sistema farmacèutic L'entrevista amb Andreu Suriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, aborda el desplegament de la recepta electrònica a la demarcació. Aquesta innovació tecnològica busca transformar la relació entre el metge, el pacient i la farmàcia per fer-la més àgil. Beneficis principals Estalvi de temps per als pacients: Especialment útil per a malalts crònics, que no hauran de desplaçar-se constantment al CAP per renovar papers. Reducció de la burocràcia mèdica: Permet que el metge se centri en el diagnòstic i no en tasques administratives. Millor control farmacoterapèutic: Les farmàcies poden supervisar millor la medicació mitjançant la fitxa del pacient. Funcionament i desplegament El procés és senzill: l'usuari surt del metge amb un pla de medicació (full amb codi de barres) i, presentant-lo amb la targeta sanitària, la farmàcia accedeix al sistema per dispensar els fàrmacs. "La recepta electrònica no és una cosa que piqui... és una facilitat que les noves tecnologies posen a l'abast dels pacients." Tot i l'èxit a les Terres de l'Ebre (que van actuar com a prova pilot), el projecte afronta reptes logístics: 1. Infraestructura digital: Dificultats de connexió ADSL en zones rurals com el Priorat. 2. Manca d'harmonització estatal: El sistema català no és compatible amb el d'altres comunitats autònomes, dificultant l'ús de la recepta per a turistes. 3. Dualitat de sistemes: Actualment conviu amb la recepta manual, ja que la versió electrònica només s'aplica a l'atenció primària. Debat sobre el copagament Suriol es mostra escèptic davant la proposta de copagament plantejada per la conselleria de Salut, argumentant que el context econòmic no és l'oportú i recordant el gran pes de la sanitat privada a Catalunya, que ja ajuda a no col·lapsar el sistema públic.
Simposi Nacional sobre Úlceres i Ferides Cròniques Tarragona es converteix en l'epicentre de la medicina especialitzada amb la celebració de la setena edició del Simposi Nacional sobre Úlceres per Pressió i Ferides Cròniques, que té lloc al Palau de Congressos. Aquesta trobada, que coincideix amb el primer congrés Llatinoamericà sobre la mateixa temàtica, reuneix més de 1.600 professionals de 13 països diferents. Conceptes clau i prevenció L'Assumpció Sancho, membre del comitè organitzador i infermera del CAP Tàrraco, defineix les úlceres per pressió com a ferides (conegudes col·loquialment com a llagues o nafres) causades per la pressió prolongada contra una superfície dura en pacients amb mobilitat reduïda. Els punts fonamentals sobre la seva gestió són: * Prevenció absoluta: Es considera que un 95% de les nafres són evitables mitjançant protocols adequats. * Mesures bàsiques: Una bona nutrició i hidratació, canvis posturals cada dues hores i l'ús de superfícies especials (coixins i matalassos anti-escares). * Impacte en la qualitat de vida: Aquestes ferides són extremadament doloroses i afecten no només el pacient, sinó també el seu entorn familiar i els cuidadors. Reclamació de la Unitat Específica a Tarragona L'eix central del congrés ha estat la presentació del Manifest per Tarragona, un text de set punts que exigeix millores en l'atenció de les ferides cròniques: "La nostra lluita és aconseguir unitats multiprofessionals en tot Espanya... treballar amb podòlegs, vasculars, infermers i dermatòlegs." Es reclama la creació d'una Unitat Interdisciplinar a la ciutat, un projecte ja presentat als gestors de salut que permetria tenir professionals de referència i consultes telemàtiques per als casos més complexos. Malgrat que la prevalença a Tarragona (1%) i la incidència a l'Hospital Joan XXIII (6%) són inferiors a la mitjana mundial, els experts insisteixen en la necessitat d'aquest recurs per optimitzar la formació i el tractament. Innovació i recerca El congrés també serveix d'aparador per a les novetats tecnològiques, com ara: * Noves superfícies estàtiques per a llits. * Apòsits d'última generació que permeten realitzar cures menys doloroses i més espaiades en el temps, millorant directament el benestar del pacient.
Manifestació contra la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) L'actualitat de la jornada a Tarragona està marcada per la vaga i mobilització al sector educatiu. Des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, s'ha informat sobre la concentració a la plaça Imperial Tàrraco, convocada pel sindicat USTEC-STEs, altres organitzacions del professorat i sindicats d'estudiants. Motius de la protesta Segons les declaracions de Josep Maria Cartanyà, responsable d'USTEC a Tarragona, la nova normativa —que tot just ha iniciat els tràmits al Parlament— és rebutjada per diversos factors crítics: Privatització i recursos: Es critica l'increment de dotacions als centres privats i la falta de compromís d'inversió pública suficient per part de la Generalitat. Gestió dels centres: El sindicat denuncia un atac a la gestió democràtica dels centres educatius i un model que desregula la tasca del professorat. Condicions laborals: S'alerta sobre un empitjorament de les condicions de treball i una pèrdua de l'equitat entre els centres. Recorregut de la manifestació "Es vol carregar la gestió democràtica dels centres i desregular el professorat, empitjorant les seves condicions de treball." La marxa, que aplega centenars de persones tot i ser menys multitudinària que la del passat mes de febrer, té previst el següent itinerari: 1. Sortida des de la plaça Imperial Tàrraco. 2. Recorregut per la Rambla Nova. 3. Finalització davant la seu dels Serveis Territorials d'Educació al carrer Sant Francesc. Finalment, s'ha recordat que la programació habitual, com la visita mensual de l'alcalde, s'ha vist alterada per motius d'agenda municipal, desplaçant-se la trobada al proper mes de desembre.
