Tots els episodis

62662 episodis disponibles

episodis

47281-47304 de 62662

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
1h 53min
Debat sobre l'Estat de la Ciutat de Tarragona
Balanç del Govern i Acció Municipal El debat se centra en la revisió dels primers 16 mesos de gestió del govern de coalició entre el PSC i ERC a l'Ajuntament de Tarragona. L'alcalde exposa els tres pilars fonamentat en un govern proper, cohesionat i centrat en les persones, destacant millores en serveis quotidians com la neteja i el transport públic. Eixos Principals de la Gestió • Proximitat i Atenció Ciutadana: S'han implementat eines com el xat amb l'alcalde, la figura dels regidors de barri i la descentralització d'oficines. • Millores a la Via Pública: Creació de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR), que realitza una mitjana de 7 intervencions diàries, reduint significativament les queixes ciutadanes. • Mobilitat i Transport: Introducció de la gratuïtat del transport públic per a escolars i millora de la connectivitat amb autobusos nocturns. Resposta a la Crisi Econòmica Dau el context de crisi financera, el govern proposa un full de ruta basat en el Pla d'Acció Municipal (PAM): "Quan el paradigma neoliberal del mercat ha fracassat, la política en majúscules esdevé més indispensable que mai." • Mesures Fiscals: Congelació d'impostos com l'IBI i l'IAE, així com bonificacions per a empreses que promoguin habitatge social. • Inversió en Educació i Salut: Increment de la despesa en seguretat, ocupació i atenció domiciliària. Reptes Estratègics i Projecció de Futur El tinent d'alcalde, Sergi de los Rios, posa l'èmfasi en la necessitat d'un canvi d'actitud col·lectiu, abandonant el derrotisme per afrontar projectes estructurals de llarg abast: • Parc Científic i Tecnològic: Un projecte clau per la transferència de coneixement i el futur econòmic lligat a la química. • Turisme Cultural: Implementació d'un pla de competitivitat per aprofitar el patrimoni de la UNESCO. • Reforma del Mercat Central: Un projecte estratègic que requereix una planificació executiva rigorosa. Crítiques de l'Oposició Els grups del Partit Popular i Convergència i Unió manifesten el seu escepticisme davant el balanç del govern: • Manca de Decisions: Acusen l'alcalde de ser un bon "relacions públiques" però de no prendre decisions valentes en temes com la façana marítima o l'estació de l'AVE. • Incertesa en Projectes: Denuncien paràlisi en equipaments culturals com la Tabacalera i la Sabinosa. • Pressió Fiscal: L'oposició alerta que Tarragona ha pujat en el rànquing de les ciutats més cares de l'Estat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
2h 40min
Debat sobre l'estat de la ciutat de Tarragona
Resum del Debat sobre l'Estat de la Ciutat El 6 de novembre de 2008, l'Ajuntament de Tarragona va celebrar un ple extraordinari per analitzar la situació del municipi, marcat per la crisi econòmica i els grans projectes d'infraestructures pendents. Intervenció del Govern (PSC i ERC) L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros va defensar la solidesa del seu pacte amb ERC i va destacar un canvi d'estil basat en la proximitat i el diàleg. Segons l'equip de govern: • S'han impulsat mesures contra la crisi com la congelació de taxes i la gratuïtat del transport escolar. • S'han desencallat projectes històrics com el Mercat Central, la Tabacalera i el Bloc Ribé Garcia. • Es reivindica la capitalitat de Tarragona dins del Camp de Tarragona i Catalunya. El tinent d'alcalde Sergi de los Rios va subratllar la importància de la planificació estratègica a llarg termini: • Va defensar la creació del Parc Científic i Tecnològic i el canvi de model turístic. • Va demanar un canvi d'actitud per evitar el derrotisme que, segons ell, frena la ciutat. Crítiques de l'Oposició (PP i CiU) L'oposició va coincidir a descriure una ciutat paralitzada i sense un rumb clar: • Alejandro Fernández (PP) va acusar l'alcalde d'actuar més com un relacions públiques del seu partit que com un gestor, destacant la manca de decisions valentes en seguretat i neteja. • Joan Aregio (CiU) va oferir col·laboració però va criticar l'augment de la despesa supèrflua i la falta d'agilitat en la concessió de llicències. "Tarragona necessita un alcalde valent que prengui decisions i no només un relacions públiques que entregui medalles." Decisions i Reptes de Futur • El govern va negar que els projectes estiguessin aturats i va anunciar el nou POUM per al 14 de novembre. • Es van presentar propostes com la creació d'una oficina d'atracció d'inversions i la millora de l'aplicació de la Llei de Dependència.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Comprendre el TDAH: Reptes educatius i familiars
Una visió profunda del TDAH L'episodi explora la naturalesa del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH), subratllant que es tracta d'una condició neurològica i genètica, i no pas d'una qüestió de mala educació o falta de límits. Un dels majors obstacles actuals és la dificultat per diferenciar entre el comportament fruit del trastorn i la simple desobediència, cosa que sovint porta a l'estigmatització dels infants. Tipologies i diagnòstic Perfils diversos: Es distingeix clarament entre l'infant hiperactiu (inquiet i impulsiu) i l'infant inatuent (passiu i dispers). Aquest últim és sovint l'"etern abandonat" perquè, en no molestar a l'aula, el seu dèficit d'aprenentatge passa desapercebut. Edat i gènere: Tot i que els símptomes poden aparèixer abans dels 7 anys, el diagnòstic formal se sol fer a partir dels 6. L'estudi indica que la hiperactivitat predomina en nens, mentre que la inatenció és més freqüent en nenes. "No tots els símptomes es manifesten en els afectats de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat." El paper clau de l'escola i la família Estratègies educatives: No es tracta d'ensenyar només per als alumnes amb TDAH, sinó d'aplicar una pedagogia estructurada, concreta i motivant que beneficiï tot el grup. L'impacte familiar: El diagnòstic sovint aporta pau a l'infant, ja que entén que les seves dificultats tenen una causa real. Les famílies necessiten suport per gestionar l'estrès i l'esgotament que genera el trastorn invisible. Multimodalitat del tractament: El tractament farmacològic pot ser una eina per a la focalització, però mai ha d'anar sol; és imprescindible acompanyar-lo d'estratègies conductuals i d'hàbits d'organització (ús d'agendes, rutines, etc.) per garantir l'autonomia en l'edat adulta.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Anàlisi de la victòria històrica de Barack Obama
Una nova era política als Estats Units L'anàlisi de la victòria electoral de Barack Obama destaca el tancament de l'etapa de l'administració de George W. Bush i l'inici d'un període basat en l'esperança i el canvi. La conversa amb el catedràtic de Ciència Política, Albert Torrens, subratlla diversos factors determinants: Mobilització ciutadana: L'alta participació ha estat clau, trencant amb l'apatia política i demostrant una voluntat clara de canvi davant del militarisme i el provincianisme d'etapes anteriors. Estratègia de campanya: Es destaca l'ús innovador de les noves tecnologies (Internet, mòbils) i una finançació basada en petites aportacions individuals. El Somni Americà: La figura d'Obama representa la capacitat de regeneració de la democràcia nord-americana, essent un home d'orígens diversos que arriba al poder al marge de les grans estructures de partit. Els reptes del nou president "Obama no podrà canviar el món ell sol, però pot provocar un efecte d'imitació en altres líders mundials." El nou mandatari haurà d'afrontar dos grans obstacles que Torrens anomena com a "regals enverinats": 1. La crisi econòmica i financera: S'espera que Obama lideri solucions globals i multilaterals, donant més protagonisme a la ONU i escoltant tant les economies del G8 com les emergents. 2. Política exterior: La gestió de les guerres d'Iraq i Afganistan requerirà una gran serenitat i un canvi d'actitud cap al diàleg, allunyant-se de la política del gran garrot (big stick).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Estudi de Càritas sobre la gent gran a Sant Pere i Sant Pau
Situació de la gent gran al barri de Sant Pere i Sant Pau Teresa Jordan, tècnica de Càritas, presenta les conclusions del setè estudi realitzat per l'organització sobre la població major de 75 anys, centrat aquesta vegada en els barris de Sant Pere i Sant Pau. L'anàlisi ha comptat amb la participació del 56% del cens (480 persones) i té com a eix central fer un retrat de la realitat social i detectar riscos. Objectius de la intervenció Conèixer i retratar: Entendre com viu la població gran, sovint oblidada, mitjançant entrevistes personals. Atenció directa: No només fer enquestes, sinó oferir escolta activa i empatia. Detecció de riscos: Identificar situacions de perill i derivar-les ràpidament als serveis socials. Incidència política: Traslladar les conclusions a les administracions perquè assumeixin la seva responsabilitat. Conclusions principals de l'estudi L'estudi revela dades preocupants sobre diversos aspectes del dia a dia dels avis de la ciutat: Dificultats econòmiques: Un 20% té problemes per arribar a final de mes, amb un endeudament creixent a causa de pensions baixes i el cost de la dependència. Soledat no volguda: 67 persones han sol·licitat explícitament l'ajuda d'un voluntari per pal·liar el sentiment de buit i aïllament. Barreres arquitectòniques: Tot i ser un barri modern, un 35% declara dificultats de mobilitat; vuit persones no poden ni sortir de casa per falta d'ascensor. Desinformació: Existeix un gran desconeixement dels serveis públics disponibles (com la teleassistència), fet que empitjora la seva qualitat de vida. "Tarde o temprano todos llegaremos a ser ancianos; lo que les pasa a ellos hoy, nos importa a todos." Propostes de millora Càritas insta a les administracions a reformar la Llei de Dependència, denunciant la lentitud en les valoracions i la manca de recursos per a urgències. Així mateix, l'entitat fa una crida al voluntariat per iniciar projectes d'acompanyament personalitzat i promoure hàbits saludables des dels centres cívics.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
Evolució i incidència del càncer a Tarragona
Anàlisi de la situació actual del càncer a Tarragona L'entrevista amb Jaume Galceran, director de la Funca (Fundació de la Lliga contra el Càncer), posa de manifest la realitat epidemiològica de la malaltia a la demarcació, coincidint amb la celebració de la tradicional capta de fons a la ciutat. Dades d'incidència i factors de creixement Segons les dades exposades, durant l'any 2008 s'han diagnosticat 645 nous casos a Tarragona ciutat. L'augment de la incidència respon a tres motius principals: Creixement de la població: Més habitants impliquen, estadísticament, més casos. Envelliment demogràfic: El càncer és una malaltia estretament lligada a l'edat. Factors ambientals: Fins i tot eliminant l'efecte de l'edat, es detecta un increment real a causa d'elements externs i hàbits de vida. Tipologia i supervivència La bona notícia és que la supervivència ha millorat significativament, situant-se en un 50% als cinc anys del diagnòstic. En el cas del càncer de mama, s'ha passat d'una taxa del 67% als anys 80 a gairebé un 80% en l'actualitat. Això es deu a: 1. Diagnòstics més precoços. 2. Millora en la conscienciació social. 3. Tractaments més efectius. Canvis en els patrons de la malaltia S'observa un canvi en els tipus de càncer més freqüents. Mentre que el de pulmó és encara molt més prevalent en homes per l'històric de tabaquisme (tot i que està creixent en dones), s'ha registrat un descens en el càncer d'estómac gràcies a la millor conservació dels aliments. En contrapartida, el càncer de còlon i recte augmenta per factors dietètics com el consum de greixos animals i l'obesitat. "Tenir un bon sistema d'informació en càncer és vital per poder millorar realment els números d'aquesta malaltia." Finalment, es destaca la importància de la recollida de dades estadístiques per planificar millor els recursos sanitaris i avaluar l'èxit de les polítiques de prevenció.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Estrena de l'òpera 'Bruna de nit' al Teatre Metropol
Una experiència d'òpera interdisciplinària i coral L'espectacle Bruna de nit és una proposta d'òpera de butxaca que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta obra destaca per la seva naturalesa interdisciplinària, ja que fusiona diversos llenguatges artístics en una mateixa posada en escena: Música i cant: Compte amb set músics i sis cantants sota la direcció de Xavier Pagès. Arts del circ: La incorporació de dues acròbates per representar el "circ celeste". Narrativa i teatre: Un llibret escrit pel poeta Joan Durán que transita entre el món real i el de la fantasia. Un procés creatiu artesanal El projecte va néixer com un encàrrec del Festival d'Òpera de Butxaca de Barcelona fa quatre anys, on es va presentar inicialment en versió concert. La versió actual és una producció completa que ha requerit un treball colze a colze entre el compositor i el llibretista: "Vam treballar escena per escena; jo escrivia el text i el Xavi anava estructurant la música sobre la marxa. Va ser una artesania pura." Temàtica i públic L'obra es defineix com un conte musical amb diversos plans de lectura, fet que la fa apta tant per a infants com per a adults. La trama segueix a la Bruna, una noia que, guiada per un clown, viatja al món del circ celeste per resoldre un problema estrambòtic: la lluna ha deixat de passejar-se pel cel. Fora de la centralitat de Barcelona L'autor reivindica la qualitat de les produccions realitzades a Tarragona i en altres punts del territori català, defensant que la democratització de la cultura permet crear espectacles d'alt nivell fora dels circuits comercials convencionals de la capital.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
2'
Impacte de la victòria d'Obama a Tarragona i el món
Un moment de canvi històric L'interlocutor expressa una gran satisfacció per la victòria de Barack Obama, descrivint-la com un moment històric i una refundació del sistema democràtic i de les relacions internacionals. Es destaca una nova aposta pel multilateralisme i la pau mundial. Reptes i esperances globals Relacions internacionals: S'espera que Europa i els Estats Units reconnectin per deixar enrere el neoliberalisme que ha provocat crisis de valors i financeres. Lideratge sòlid: Es descriu Obama com un líder amb pensament propi i solidesa, allunyat de ser un producte de màrqueting o una "titella" de les multinacionals. Mobilització juvenil: Es destaca l'alta participació dels joves americans (més del 50%) com un motor d'esperança. Repercussions locals a Tarragona Pel que fa a la ciutat de Tarragona, s'apunten diversos punts clau: Visites institucionals: Es manté l'esperança de rebre Al Gore, qui va estar molt implicat en la campanya. Economia i mercats: Una millor regulació dels mercats arran del canvi polític podria haver evitat part de la crisi financera actual. Seguretat i port: Sobre l'arribada de vaixells de l'OTAN, es manté la postura de complir acords de subministrament però amb un rebuig frontal als vaixells de guerra i nuclears. "Assistim a una nova etapa amb una gran esperança que ja l'han posat els joves americans."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Josep Francesc Ferrer Valls, primer Síndic de Greuges
Anunci històric a l'Ajuntament de Tarragona La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Tarragona ha escollit, per unanimitat, a Josep Francesc Ferrer Valls com el primer síndic de greuges municipal de la història de la ciutat. Aquesta nova figura neix amb l'objectiu de vetllar pels drets i llibertats de la ciutadania davant de l'administració local. Perfil del nou Síndic Ferrer Valls és una figura molt coneguda al teixit associatiu tarragoní: - Àmbit esportiu: Ha estat vinculat durant dècades al Club Gimnàstic, on actualment és el tresorer, i al Club Ciclista Tarragona. - Àmbit institucional: Vocal econòmic del Patronat Municipal d'Esports. - Àmbit cultural: Molt actiu en l'entorn de la Setmana Santa Tarragonina. - Perfil professional: Recentment prejubilat, destaca per la seva capacitat de gestió i el consens polític que ha generat la seva figura. Funcions i posada en marxa El nou síndic ha explicat que la seva tasca es focalitzarà exclusivament en l'àmbit de l'Ajuntament de Tarragona: 1. Investigar actes i conductes de l'administració municipal. 2. Emetre recomanacions legals als òrgans competents. 3. Presentar un informe anual davant el ple municipal sobre el funcionament dels departaments. "Ho rebo amb molta responsabilitat. He de donar les gràcies perquè tots els grups polítics han estat d'acord." L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha qualificat el nomenament com un gran pas per a la democràcia local. Es preveu que Ferrer Valls comenci a exercir plenament després de les festes de Nadal, comptant amb un equip de suport professional.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
La 6a TINET jornada: Vídeo digital i comunitat a Tarragona
Trobada de la Comunitat TINETaire L'edició d'enguany de la TINET jornada, que ja arriba a la seva sisena edició, es presenta com un espai clau per portar la comunitat virtual al món físic. Amadeu Roig explica que l'objectiu principal és que els usuaris que habitualment interactuen a través de la xarxa es puguin conèixer personalment, especialment durant els moments de descans i el cafè, on es crea un veritable vincle social. Eix Central: L'Edició i Publicació de Vídeo El tema protagonista d'aquesta jornada és el vídeo digital. La programació s'ha dissenyat per democratitzar aquesta tecnologia: Simplificació de processos: S'ensenyarà com editar vídeo sense necessitat de grans equips, utilitzant eines online gratuïtes o fins i tot dispositius mòbils. El vídeo com a llenguatge: Es tractarà el vídeo no com una complexitat tècnica, sinó com una nova forma d'expressió quotidiana, similar al text. Cicle complet: Des de la gravació i el tall de clips (per exemple, per treure els anuncis o corregir errors) fins a la publicació final a plataformes com YouTube o blogs personals. Estructura de la Jornada i Ponents La jornada defuig el format exclusivament acadèmic per oferir una experiència pràctica i enriquidora dividida en dues parts: Contextualització i experiències: Amb la participació de professionals com el director de cinema Montesinos, el director del festival REC Jaume García Puerto, i usuaris veterans com Jaume Parés. Taller pràctic: Conduït per Carles Gisbert, qui oferirà una guia pas a pas que els assistents podran seguir posteriorment des de casa a través dels fòrums i blogs de Tinet. "Hem de contextualitzar què és allò que estem fent i per què ho volem fer... el vídeo ja és un fenomen real i volem facilitar que els tinetaires sàpiguen per a què serveix." Dades d'Interès La inscripció és gratuïta però obligatòria a través del web de TINET. L'esdeveniment tindrà lloc a la Sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona i s'espera un èxit d'assistència que podria doblar les xifres d'anys anteriors, arribant gairebé als 200 participants.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Actualitat urbanística i futur del POUM a Tarragona
L'entrevista amb Javier Tarrés, tinent d'alcalde de territori de l'Ajuntament de Tarragona, desgrana els principals eixos de l'actualitat urbanística de la ciutat, amb especial èmfasi en el nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) i els projectes d'infraestructures pendents. Futurs passos i el nou POUM El proper 14 de novembre es portarà a ple l'al·legació inicial del nou POUM. Segons Tarrés, aquest pla destaca per: * La consolidació d'una corona verda i la preservació d'espais naturals com la Platja Llarga. * L'intent d'arribar a un consens amb l'oposició i els veïns per evitar l'alarma social del passat. * La creació d'un accés troncal pel nord de la ciutat per millorar la connectivitat. La situació del nou estadi del Nàstic L'Ajuntament planteja la rescissió del contracte amb la constructora Pai a causa de l'incompliment dels terminis per al projecte de l'estadi a Campclar. Les opcions actuals són: * Cercar un mutu acord per evitar costos judicials i indemnitzacions elevades. * Prioritzar, possiblement, la construcció de la Ciutat Esportiva abans que el mateix estadi. * Descartar el sistema de permuta de terrenys per la crisi immobiliària actual. Infraestructures i mobilitat S'han confirmat diversos projectes clau per a la mobilitat urbana: 1. Plaça dels Carros: Es prioritzarà el pas de vianants i es modificarà el projecte per protegir la claveguera romana trobada. 2. Passarel·la de l'Avinguda Catalunya: Gràcies a una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat, el Ministeri de Foment finançarà un pont sobre l'A7 que connectarà el centre amb Tarragona 2 i Sant Pere i Sant Pau. 3. Rambla Nova: Es descarta, de moment, la peatonalització del primer tram proposada per la Cambra de Comerç per manca de prioritat pressupostària.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Projecte i creació de la Fundació Art Espai Rosselló Tàrraco
Nou impulsor per a l'art a Tarragona L'artista tarragoní Josep Maria Rosselló ha presentat el seu nou projecte: la creació de la Fundació Art Espai Rosselló Tàrraco, una iniciativa que neix amb l'objectiu de difondre la seva pròpia obra i, simultàniament, servir de plataforma per a altres creadors, especialment els artistes emergents. Orígens i suport empresarial Curiosament, el projecte no neix de la pròpia iniciativa de l'artista, sinó de la proposta de dos empresaris locals: * José López García * Fernando García Hermosilla Rosselló confessa que va trigar un temps a acceptar el repte davant la seva magnitud i envergadura, però finalment ha decidit tirar-lo endavant per la utilitat que pot tenir per a la comunitat artística. Un espai multidisciplinari Encara que actualment el projecte es troba en fase virtual, s'està buscant un espai físic a la ciutat per allotjar un centre d'art integral que inclourà: * Exposició permanent de la trajectòria de Rosselló, amb donacions de teles de la seva etapa a Roma i estudis previs de grans obres teatrals (com la de la Cuadra de Sevilla). * Un laboratori d'idees dirigit per Toni Navarro. * Edicions limitades de llibres, música i marxandatge. * Exposicions temporals d'artistes joves. Compromís amb els nous talents Rosselló destaca la seva voluntat de fer un acompanyament real i proper als joves que busquen el seu camí: "Jo no explico sopars de duro als artistes, els explico la realitat tal com és, a vegades crua, però és l'única manera que entenguin el món de la plàstica." L'artista reivindica la figura de l'activista cultural independent de les institucions, oferint llibertat creativa i professional fora dels circuits dirigits per l'administració, tot i reconèixer la bona tasca que aquesta realitza actualment.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
L'Aula de Cinema de la URB i el Cinema de Romans
El paper de l'Aula de Cinema a Tarragona L'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigida per José Carlos Suárez, s'ha consolidat com un referent cultural i centre de documentació a la ciutat de Tarragona. La seva tasca no es limita a la docència, sinó que col·labora activament amb diverses entitats per difondre el setè art a través de cicles de debats, conferències i recerca. El cicle de cinema sobre el cristianisme a Tàrraco En col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic, s'ha organitzat un cicle que explora el gènere del peplum (el cinema de romans) i la representació del cristianisme primitiu i els màrtirs. Suárez destaca diversos aspectes clau d'aquest subgènere: La influència del passat: Es projectaran obres mestres com el Ben-Hur mut de Fred Niblo (1925), una peça que va establir les bases per a la versió posterior del 1959. La justificació de la violència: El gènere de màrtirs permetia mostrar el patiment i el martiri (un cert estil gore primitiu) sota el paraigua de la temàtica religiosa. L'estètica i la censura: Es comenta com aquestes pel·lícules servien per exhibir cossos masculins (culturistes) de manera més lliure que en altres gèneres de l'època. Innovació tècnica: Pel·lícules com La túnica sagrada van ser pioneres en l'ús del Cinemascope per competir amb la televisió. Debats sobre el cinema contemporani Suárez reflexiona sobre la mancança del cinema actual per retratar el present, especialment en l'àmbit estatal. Mentre que el cinema americà o francès tracta temes com la crisi o la immigració de manera gairebé immediata, el cinema d'aquí sovint es refugia en la comèdia o el cinema històric. "Lenin va dir que el cinema era l'art del segle XX i la més revolucionària de totes les arts." Projectes de recuperació i l'Espai Memory Match L'entrevista també destaca la importància de la recuperació de material d'arxiu. Es menciona la pròxima celebració del festival Memory Match a Reus, on es retrà homenatge al cineasta Basilio Martín Patino, conegut per la seva extraordinària feina amb imatges d'arxiu i documentació històrica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Balanç del primer mes d'integració tarifària al Camp de Tarragona
Èxit de la integració tarifària al Camp de Tarragona Després del seu primer mes en funcionament, el sistema de bitllet integrat al Camp de Tarragona mostra resultats molt satisfactoris. El director de Serveis Territorials, Joaquín Margalef, destaca que s'han venut prop de 1.500 targetes T-Mes, superant les expectatives inicials de la Generalitat. Perfil de l'usuari i trajectes clau Les dades recollides durant aquestes primeres setmanes permeten definir clarament qui utilitza aquest nou sistema: Gènere: Un 60% dels usuaris són dones, fet que s'atribueix a la realitat social de la mobilitat laboral familiar. Edat: Hi ha una demanda elevada de joves menors de 20 anys, vinculada principalment a la mobilitat universitària. Rutes principals: Els trajectes més utilitzats es concentren a la Zona 1, especialment els eixos Reus-Tarragona, Tarragona-Cambrils i Tarragona-Valls. Properes passes i nous títols de transport Actualment, només està disponible la targeta T-Mes, però es preveu una integració total per la Setmana Santa de l'any vinent, amb la incorporació de nous títols: T-50/30: 50 viatges en 30 dies. T-10/30: 10 viatges en 30 dies. T-10: 10 viatges amb validesa anual. Millores en la xarxa i freqüències El departament treballa en un procés continu per millorar l'oferta de transport públic. Entre les novetats imminents destaquen: "Inaugurem aquest dijous una nova línia que connectarà Calafell, el Vendrell i Valls, cobrint una mancança de comunicació històrica al territori." També es preveuen millores en les freqüències entre Reus i Tarragona i l'optimització dels accessos a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona durant el mes de novembre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Desplegament complet dels Mossos al Camp de Tarragona
Un moment històric per a la Policia de Catalunya El divendres 1 de novembre va quedar marcat com una data clau en la història de la seguretat a Catalunya. Per primera vegada des de 1984, els Mossos d'Esquadra van completar el seu desplegament territorial, assumint les competències de seguretat ciutadana al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. El tret de sortida institucional A les 12 de la nit, mitjançant una connexió per emissora (Xarxa Rescat), el conseller d'Interior Joan Saura i el comissari Millán van oficialitzar la sortida de les patrulles. "És el moment més especial dels que he viscut... la fi del desplegament. Bona nit, bon servei i bona sort." Crònica d'una nit de patrullatge L'episodi acompanya una patrulla per les zones logístiques i lúdiques de Tarragona, destacant els següents punts: Primera denúncia: Pocs minuts després del desplegament, un ciutadà va acudir a la comissaria de les Gavarres per denunciar la pèrdua d'una cartera. Equipament i tecnologia: Els vehicles estan dotats de sistemes de comunicació d'última generació, GPS per al seguiment de dotacions i material d'emergència com armilles antibales i kits per a la recollida de denúncies in situ. Prevenció i controls: Es van realitzar controls d'armes i drogues en punts estratègics com el Port Esportiu, garantint la seguretat en zones lúdiques. Contacte amb el ciutadà: Es recorda que, a partir d'ara, totes les emergències s'han de canalitzar a través del telèfon únic 112. Incidents de la jornada Tot i l'ambient festiu a la comissaria, la realitat policial es va imposar ràpidament amb avisos per disturbis en un bar a Torreforta i un possible cas de violència de gènere, demostrant la necessitat de la nova presència policial al territori.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Eleccions als EUA: Visió de catalans i nord-americans
L'impacte de les eleccions nord-americanes a Tarragona L'episodi explora la connexió entre Tarragona i els Estats Units a través de testimonis de catalans que resideixen allà i nord-americans que viuen a la ciutat catalana. El focus principal són les eleccions presidencials entre Barack Obama i John McCain, un esdeveniment que genera una expectació mundial sense precedents. Punts clau de la contesa electoral El factor racial: Per primera vegada, els votants trien entre un candidat blanc i un de negre (mestís). Els entrevistats coincideixen que el racisme encara és present a l'Amèrica profunda, però confien que la figura d'Obama pugui trencar estigmes històrics. L'economia com a prioritat: En un context de recessió econòmica i crisi immobiliària (especialment forta a Florida), les propostes econòmiques d'Obama es veuen com a més esperançadores que les dels republicans. Participació massiva: Es destaca una mobilització excepcional, amb cues llargues per al vot anticipat i un gran interès per part de segments de la població que habitualment no votaven, com els joves i les minories. Anècdotes i personatges mediàtics L'espectacle electoral ha deixat moments memorables segons els protagonistes: "Si no guanya l'Obama, jo me'n vaig; no em penso quedar en un país on s'haurà jugat amb la democràcia." Sarah Palin: La tria de la vicepresidenta republicana és vista com un dels grans errors de McCain, convertint-se en una font inesgotable de paròdies i crítiques per la seva falta de preparació. Suport cultural: Esmenten l'impacte de grans esdeveniments, com el concert gratuït de Bruce Springsteen a Filadèlfia en suport al Partit Demòcrata.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Desplegament dels Mossos i Pressupostos 2009
Culminació del Desplegament dels Mossos d'Esquadra L'entrevista se centra en la data històrica de l'1 de novembre de 2008, quan els Mossos d'Esquadra assumeixen plenament les competències de seguretat al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Xavier Sabaté destaca que aquest és un projecte de nació que va començar fa 25 anys amb la llei del cos policial. Infraestructures i Capital Humà • S'inauguren noves comissaries amb dissenys arquitectònics moderns i tecnologia d'última generació (com a Salou, Reus i Cambrils). • El desplegament permet que molts agents veterans que vivien a la zona però treballaven a Girona o Barcelona puguin tornar a casa. • Es preveu un augment inicial de les denúncies pel fet de tenir la policia més a prop, però això no significa un increment de la criminalitat real. "Alguns veterans estan esperant l'1 de novembre com la nit de Reis, perquè després de nou anys fora, podran dormir a casa." Coordinació Policial Sabaté subratlla la importància de la coordinació amb les policies locals mitjançant convenis signats per evitar rivalitats i garantir una seguretat integral. Pressupostos de la Generalitat per al 2009 En un context de crisi econòmica global, el Govern preveu una caiguda dels ingressos del 45%. Tot i les restriccions, Sabaté afirma que es prioritzaran les polítiques socials. Projectes Clau al Camp de Tarragona • Presó del Catllar: S'inclou una partida important per iniciar obres el 2009 i alliberar l'actual presó de Tarragona per a oficines de la Generalitat. • Carretera C-51 (Valls-El Vendrell): Infraestructura prioritària ja licitada que començarà l'any vinent. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es busca una fórmula financera perquè l'Ajuntament o una empresa vinculada avanci el capital per no aturar el projecte. Valoració Política de la Legislatura El delegat posa un 8,5 a la gestió del president José Montilla, destacant la seva capacitat de generar consens dins del govern de coalició i la seva figura ponderada en temps de dificultats econòmiques.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Futur trasllat i ampliació del CEIP Pràctiques
Futur del CEIP Pràctiques: Trasllat i Innovació Educativa L'entrevista amb Josep Ramon Boix, director del CEIP Pràctiques de Tarragona, detalla el futur trasllat del centre escolar motivat per l'expansió de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'edifici actual és propietat de la universitat, que el reclama per integrar-lo al projecte del Campus Catalunya. Detalls del Trasllat i Nova Ubicació El projecte s'emmarca en una nova Àrea Residencial Estratègica (ARE) a la zona del Pou Boronat, a pocs centenars de metres de l'ubicació actual. Els punts clau són: Termini estimat: Es preveu que el trasllat es faci efectiu en un període d'entre 3 i 6 anys. Nou model educatiu: El centre passarà a ser un institut-escola que cobrirà des dels 3 fins als 16 anys (ESO), sent pioner en aquest format a la ciutat. Infraestructures: La comunitat educativa reclama participar en el disseny, posant èmfasi en necessitats com un menjador d'alta capacitat (actualment dinen prop de 400 alumnes) i espais coberts. Manteniment i Necessitats Urgents Malgrat el trasllat futur, el director insisteix que no es pot descuidar l'edifici actual. Les demandes més urgents inclouen: Substitució del terra: El paviment plàstic de les aules està aixecat, suposant un risc d'ensopegades. Millores al pati: Anivellament de zones degradades per la pluja. Projectes pedagògics: La creació d'un jardí romà gestionat pels propis alumnes. "No volem que el trasllat sigui una excusa perquè les administracions no inverteixin en el manteniment necessari per a la seguretat i el confort actual dels alumnes." Participació Infantil Finalment, es destaca la posada en marxa del Consell Municipal de la Infància, un òrgan consultiu que permetrà als nens i nenes de Tarragona participar en les decisions de ciutat, un format que el col·legi ja aplica internament amb èxit.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Projecte Persones Llibre: entregar la paraula a Tarragona
El projecte Persones Llibre i l'art de llegir En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Antonio Rodríguez, promotor del projecte Persones Llibre, ens explica la filosofia d'aquesta iniciativa que s'integra en la Tardor Literària de la ciutat. Inspirat en la novel·la Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, el projecte proposa que els ciutadans es vinculin emocionalment amb els llibres fins a convertir-se en els seus portaveus. Conceptes clau de la iniciativa La paraula vinculada: No es tracta de llegir ràpid o de memòria per exhibicionisme, sinó d'entregar la paraula amb una mirada i una respiració que connectin amb l'altre. Contra el 'fast food' literari: L'Antonio critica la lectura superficial i defensa que prefereix llegir poc però que el text realment l'emocioni i el transformi. Bens col·laterals: El fet de buscar un fragment per aprendre'l permet retrobar-se amb "vells amics" (llibres llegits anteriorment) i redescobrir-los des d'una nova maduresa. El compromís de les Persones Llibre L'organització no funciona amb quotes econòmiques, sinó a través del desig i el compromís cultural: "La quota que cal pagar no és en diners: cal aprendre's un text cada tres mesos. Ja està, amb això ja has pagat la teva quota." Projectes socials i educatius El projecte té una forta vessant social, com la iniciativa La Veu a Tu de Vida, que reivindica la lectura com un dret humà i una eina de cura per a persones grans o dependents. També hi ha una col·laboració activa amb escoles per fomentar els padrins de lectura, on els infants comparteixen l'aprenentatge del text de manera solidària.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
9'
Consells i campanyes sobre la salut bucodental
Importància de la higiene oral i el paper del farmacèutic L'entrevista amb Amàlia Oliete, vocal de demofarmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, destaca la rellevància de les campanyes sanitàries per millorar els hàbits de la població. Tot i ser una pràctica quotidiana, les dades mostren que la higiene bucal no sempre s'executa correctament. Punts clau de la higiene dental Segons l'experta, existeixen diversos factors que determinen una bona salut oral: La tècnica de raspallat: No n'hi ha prou amb rentar-se els dents després de cada àpat; cal dedicar-hi almenys dos minuts i assegurar-se de netejar totes les cares de la dentadura. Renovació del material: El raspall s'ha de canviar, com a mínim, cada tres mesos. Les fibres es fan malbé i poden danyar les genives sense que ho percebem. Complements necessaris: L'ús de fil dental i raspalls interdentals és fonamental per arribar on el raspall convencional no arriba. Productes específics: Les pastes de dents varien segons la seva composició (fluor, blanquejadors, sensibilitat). El farmacèutic és la figura clau per assessorar sobre quina és la més adequada segons les necessitats individuals. Prevenció i patologies comunes Es posa de manifest que prop d'un 80% de la població pateix algun tipus de malaltia periodontal. Les causes principals són: Mala higiene bucal. Consum de tabac i alcohol. Excés d'aliments dolços. "Tan important com la pasta o més és el raspall. Si té molts mesos, els filaments ja estan trencats, danyen les genives i no raspallen correctament." Finalment, es recorda la importància de la prevenció infantil amb suplements de fluor i la funció del farmacèutic com a agent de salut accessible durant tot l'any per resoldre dubtes sobre qualsevol patologia o producte sanitari.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
6'
Tarragona i la seva candidatura als Jocs del Mediterrani
La Candidatura de Tarragona com a Projecte Guanyador Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), destaca que la proposta de Tarragona per organitzar els Jocs del Mediterrani no és només un projecte urbanístic, sinó una transformació total de la ciutat. Segons Blanco, l'èxit d'una candidatura no recau només en les instal·lacions, sinó en l'esperit d'unió i la implicació de tota la societat. Punts Clau de la Candidatura Projecte Integrador: Els Jocs involucren tant l'equip de govern com els ciutadans, generant un sentiment de pertinença únic. Candidatura Sòlida: Fins al moment, Tarragona és l'única ciutat de l'Estat que ha formalitzat el seu interès davant el COE. Factors de Valoració: El COE prioritza aspectes no tangibles com la voluntat política, l'acceptació popular i el suport dels mitjans de comunicació. Referent d'Almeria: S'esmenta el precedent d'Almeria com un exemple d'èxit organitzatiu que va marcar un abans i un després per a la ciutat. Comparativa amb els Jocs Olímpics "Això són uns Jocs Olímpics en una altra dimensió, però tenen les mateixes característiques, els mateixos problemes i les mateixes solucions." Blanco troba moltes similituds entre els projectes de Madrid 2016 i Tarragona, subratllant que, tot i la diferència de magnitud (11.500 esportistes front a 3.500), la intensitat, dedicació i el paper dels voluntaris han de ser idèntics per assolir l'èxit.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Dispositiu de Tots Sants al Cementiri de Tarragona
Operatiu de Tots Sants al Cementiri de Tarragona Amb motiu de la festivitat de Tots Sants, el cementiri de Tarragona activa un dispositiu especial per gestionar la gran afluència de visitants i el trànsit a la zona. Mobilitat i Accessos Col·lapse viari: L'esplanada principal i els accessos des del carrer Rovira i Virgili presenten una circulació complicada. Transport públic: Es recomana encaridament accedir a peu o amb autobús, que ha estat reforçat per l'ajuntament. Noves obertures: La Policia Municipal ha habilitat una porta lateral a la carretera del Pont d'Armentera per diversificar l'accés. Horaris i Serveis Administratius Horari especial: Del dilluns fins al dia 2 de novembre, el recinte obre de les 9:00 h a les 19:00 h. Oficines definitives: S'han traslladat les oficines d'atenció ciutadana des del tanatori al mateix recinte del cementiri de forma permanent. Manteniment i Patrimoni Responsabilitat familiar: L'Ignasi Puig recorda que la neteja i manteniment de les tombes és obligació dels titulars de la concessió. Panteons històrics: El cementiri acull joies arquitectòniques de famílies notables com els marquesos de Tamarit, tot i que avui dia ja no s'edifiquen estructures d'aquesta magnitud. Millores pluvials: S'estan realitzant obres per canalitzar l'aigua de pluja i evitar l'erosió de la terra a causa de la pendent del terreny. El mercat de les flors La Dolors Amigo, de la Floristeria Romeu, destaca el canvi de tendència en els gustos florals: "Abans compraven molt de crisantem, ara compren més flor moderna com líliums, roses, gladiols i esterlitzies." Els ciutadans es gasten entre 10 i 50 euros de mitjana per ram, mostrant idees molt clares sobre el que busquen per retre homenatge als seus difunts.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
7'
La companyia Au Menys porta la seva dansa al Metropol
Dansa, emocions i visualitat al Teatre Metropol L'entrevista presenta l'arribada d'Andrea Cruz, ballarina de la companyia balear Au Menys, al Teatre Metropol de Tarragona per presentar l'espectacle Tales of the Body (Contes del cos). L'obra es defineix com un recull de micro-històries poètiques que busquen connectar amb l'experiència personal de cada espectador. Els pilars de la companyia Amb una trajectòria d'onze anys, la companyia dirigida per Tomeu Gomila ha consolidat un llenguatge propi basat en: La fusió de llenguatges escènics, especialment la dansa buto i l'expressionisme alemany. Un fort component de teatre visual i gestual. La interacció del cos amb objectes que cobren vida a l'escenari. La creació des de la insularitat Andrea Cruz reflexiona sobre el fet de crear des de les Illes Balears. Destaca que Mallorca ofereix un entorn de calma i inspiració ideal per al procés creatiu, tot i que reconeix l'inconvenient de l'aïllament. Per a la companyia, és vital sortir de l'illa per compartir les seves propostes amb públics d'altres indrets, com la península, Europa o Sud-amèrica. "L'energia del públic és el que compta més que si és un espai petit o molt gran." L'espectacle es descriu com una proposta actual i arriscada però totalment accessible per a tot tipus de públic, ja que prioritza l'emoció i la intensitat visual per sobre d'estructures críptiques.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Projecte de suport i participació juvenil a Tarragona
Iniciativa "Informa't, forma't i decideix" La Secretaria de Joventut de la Generalitat presenta la tercera edició d'aquest cicle de tallers i xerrades adreçats als instituts de secundària del Camp de Tarragona. El programa té com a objectiu complementar l'educació formal amb continguts clau per al desenvolupament dels joves. Eixos temàtics i funcionament L'oferta inclou més de 60 xerrades impartides per unes 25 entitats locals, cobrint àrees com: * Convivència i participació: Foment de la cultura de la pau i prevenció de la violència. * Salut i Sostenibilitat: Tallers de prevenció i hàbits saludables. * Treball i Noves Tecnologies: Orientació laboral (currículums i entrevistes). * Interculturalitat i Cultura: Coneixement de diverses realitats socials. Cada centre educatiu pot triar dues activitats per nivell, des de 1r d'ESO fins a Batxillerat, basant-se en la llei de l'oferta i la demanda pedagògica. Foment de la participació: La trobada de delegats Com a novetat destacada, s'està impulsant un programa de dinamització de delegats de curs per trencar l'estereotip del "jove passiu". "No és que els joves no participin, és que hem d'incentivar que utilitzin les eines que tenen al seu abast." Es preveu una gran trobada a nivell de demarcació durant el tercer trimestre per compartir bones pràctiques participatives entre els alumnes líders dels instituts. Noves infraestructures: L'Oficina Jove S'anuncia la signatura imminent d'un protocol amb l'Ajuntament de Tarragona per obrir una Oficina d'Emancipació Juvenil. Aquest espai funcionarà com una finestra única per a joves de fins a 35 anys, oferint serveis d'habitatge, treball i emprenedoria.