Tots els episodis

62662 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

47257-47280 de 62662
  • Entrevista a Nour Al-Mossau: Joventut i Pau a l'Iraq - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Entrevista a Nour Al-Mossau: Joventut i Pau a l'Iraq

    Visió General de l'Entrevista L'episodi presenta una conversa amb Nour Al-Mossau, una jove doctora de Bagdad que visita Tarragona de la mà d'Intermón Oxfam. El diàleg se centra en la seva experiència personal estudiant en un context de guerra i la seva tasca humanitària actual. Projectes de Suport a les Dones La Nour col·labora estretament amb una organització fundada per la seva mare que prioritza el benestar de les dones iraquianes, les quals pateixen una forta pressió social i econòmica arran del conflicte. Destaquen: Resolució de conflictes i pau: Espais de trobada per a vídues de diversos bàndols (sunnites i xiites) per compartir històries i cercar la reconciliació. Formació professional: Capacitació de dones caps de família en l'àmbit sanitari (infermeres i llevadores) per facilitar la seva inserció laboral en col·laboració amb el govern. La Realitat de la Guerra i els Mitjans Nour reflexiona sobre la percepció internacional del conflicte: "Els mitjans de comunicació sovint es queden en l'esfera política o en el recompte de bombes, però no mostren la vida social, el patiment ni les ambicions dels joves." Als Estats Units, critica la manca de visibilitat de la violència real de l'Irak. A Europa, tot i que hi ha més informació, lamenta que es deshumanitzi la situació centrant-se només en la part bèl·lica. El Futur i la Joventut Pel que fa a la reconstrucció del país, s'identifiquen punts clau: La necessitat de seguretat com a condició sine qua non perquè el talent emigrat pugui tornar sense risc. La importància de crear xarxes de treball entre els iraquians que viuen a l'interior i els que resideixen a l'estranger com a refugiats o immigrants. Respecte al canvi polític als EUA amb l'arribada de Barack Obama, Nour manté un escepticisme prudent, esperant veure si el discurs social es tradueix en fets reals per a l'Irak.

  • Antoni Pinilla presenta la campanya Més Nàstic 10.000 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    Antoni Pinilla presenta la campanya Més Nàstic 10.000

    Presentació de la campanya social i esportiva del Nàstic L'exjugador i actual director general del Gimnàstic de Tarragona, Antoni Pinilla, detalla els objectius de la nova iniciativa Més Nàstic 10.000. La campanya pretén consolidar el vincle emocional entre el club, la ciutat i tot el territori, amb l'horitzó d'assolir la xifra rodona de 10.000 abonats, malgrat trobar-se actualment a la Segona Divisió. La gran festa a la plaça de la Font Aquesta tarda s'organitza un esdeveniment popular per donar el tret de sortida a la campanya: * Activitats: Futbolí gegant, camp de gespa artificial 3x3 i xuts a porta. * Protagonistes: Hi participarà la plantilla del primer equip al complet, les penyes i autoritats com l'alcalde de Tarragona i el president del club. * Horari: De les 18:00 h fins a les 20:30 h. Actualitat Esportiva i Millores a l'Estadi Pinilla repassa l'estat de l'equip a pocs dies del partit contra el Saragossa: * Rendiment: Reconeix la preocupació per la fragilitat defensiva fora de casa, tot i ser un dels equips més golejadors. No descarta fitatges al mercat d'hivern, especialment un defensa central. * Instal·lacions: S'aborda la necessitat de reformes de seguretat (càmeres i megafonia) exigides per la Lliga de Futbol Professional. * Nou Estadi: Pinilla valora com un "pas endavant" que l'Ajuntament hagi rescatat el projecte del camp a Camp Clar, trencant el bloqueig amb l'empresa PAI. "L'objectiu principal és fer créixer el sentiment d'identificació amb el Nàstic a tot el territori, més enllà dels resultats puntuals."

  • Gestió d'habitatge social i els 25 anys del Casal Amic - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Gestió d'habitatge social i els 25 anys del Casal Amic

    Gestió de l'habitatge públic a Tarragona L'entrevista amb Jordi Navarro, delegat d'ADIGSA (empresa pública d'habitatge de la Generalitat) a Tarragona, se centra en la situació immobiliària i social dels barris de Ponent, especialment Camp Clar i Torreforta. Actuacions al barri de Camp Clar ADIGSA gestiona unes 1.100 habitatges en aquest barri, dels quals uns 370 són de lloguer i la resta de compravenda. Els punts clau de la intervenció són: Eficiència urbanística: Es dóna per pràcticament tancada la rehabilitació de façanes i pintura, quedant només pendent el canvi de finestres de ferro per alumini. Intervenció social i mediació: Navarro remarca que les millores físiques no serveixen sense una base social. Pels pressupostos del 2009, es preveu la rehabilitació integral de les escales de veïns que demostrin una autoorganització i convivència normalitzada. Lluita contra l'incivisme: El projecte condiciona l'arranjament (pintura, bústies, portes) a l'èxit dels programes de mediació per evitar el vandalisme i l'ús il·legal de subministraments. Situació a Torreforta i l'aluminosi En el cas del barri de Torreforta, s'explica el retard en l'enderroc dels blocs de la plaça Primer de Maig afectats per aluminosi: El procés està pendent que la companyia elèctrica (Fecsa-Endesa) retiri uns cables aèris provisionals que donen llum a la zona. Els habitatges ja estan buits i desballestats (esquelets), a l'espera de la llicència municipal obtinguda recentment per traslladar les línies elèctriques. Futur institucional i el tercer sector Navarro anuncia la propera creació de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que unificarà serveis i s'ubicarà al carrer Ramon i Cajal com una finestreta única per a la ciutadania. D'altra banda, com a president de la Fundació Casal Amic, destaca la celebració del seu 25è aniversari. L'entitat, que va néixer per atendre l'infància en risc a Camp Clar, s'ha professionalitzat amb 50 treballadors i actua arreu de la ciutat contra l'absentisme escolar i la precarietat. "Si les mesures urbanístiques no van acompanyades de mesures socials, és tirar els diners; el problema de Camp Clar no és tant urbanístic com social."

  • Estructura i tasques de les dones de la Fundació Leura - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Estructura i tasques de les dones de la Fundació Leura

    Presentació de l'equip de la Fundació Leura En aquesta sessió es reuneixen les professionals que formen part de la Fundació Leura per explicar la seva evolució i l'estructura organitzativa actual. L'entitat ha crescut significativament, fet que ha obligat a una professionalització de les tasques per mantenir l'eficiència en l'atenció social. Rols i responsabilitats clau Àngels (Directora Tècnica): S'encarrega d'estructurar la fundació, gestionar nous projectes i programacions. La seva funció és marcar el nord i supervisar les línies d'actuació per evitar que l'entitat perdi el seu horitzó davant la complexitat creixent. Cinta (Gerent): Responsable de l'àrea administrativa i comptable. Gestiona la difícil situació de la retallada de subvencions i recursos en un context de crisi econòmica. Bea (Inserció Laboral): Treballa en itineraris personalitzats per a joves i dones, centrant-se en la formació i la motivació per enfrontar-se a un mercat laboral agressiu. Anna (Gestió de pisos de joves): Treballa amb joves sense estructura familiar, enfocant-se en la seva autonomia (cuina, gestió personal) i la prevenció de conductes de risc. Laura (Coordinadora de la casa): Amb 14 anys a l'entitat, transita de l'atenció directa a la gestió de la nova seu, un espai que simbolitza el futur de la fundació. Carme i Raquel (Atenció a dones): Treballen en l'àmbit del risc social i el tercer grau penitenciari, oferint suport emocional i burocràtic a dones amb càrregues familiars i situacions de maltractament. El valor del voluntariat i la coordinació La sessió també destaca la figura de la Carmen, voluntària que aporta una visió més propera i "d'amiga" per als usuaris, complementant la tasca de les professionals. Es posa de manifest que el treball social implica una gran càrrega emocional: "Les persones moltes vegades perdem el nord, perdem l'horitzó. I ha d'haver-hi una línia... necessitem que algú ens estructuri en aquesta feina." L'equip conclou que la coordinació transversal i l'autocura de les treballadores són vitals per no "cremar-se" a causa de la forta implicació emocional que requereix l'atenció directa.

  • Fundació Leura: Un Refugi de Futur a Torreforta - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Fundació Leura: Un Refugi de Futur a Torreforta

    Nou Centre de Dinamització a Torreforta El podcast presenta la nova seu de la Fundació Leura, situada en una casa emblemàtica del barri de Torreforta. Aquesta infraestructura no és només un espai físic, sinó un regal per a la comunitat que permetrà ampliar els serveis d'atenció a dones i joves. Tot i no disposar de grans recursos econòmics, la fundació aposta per un model de gestió dinàmica i oberta. Evolució del Perfil dels Joves i Dones • Joves ex-tutelats: El perfil ha canviat dràsticament en 15 anys. Actualment, el perfil és més complex, amb nois provinents de Justícia Juvenil que presenten majors dificultats d'adaptació social. • Dones en risc social: L'atenció s'ha estès a dones víctimes de violència masclista o en situació de precarietat extrema, sovint acompanyades dels seus fills. "A la fundació la filosofia és atendre a la persona que necessita ajuda, sense dreceres, prioritzant la vocació professional per sobre de la manca de recursos." Projectes Terapèutics i d'Autogestió L'espai de Torreforta destaca per diversos elements innovadors: • L'Hort Ecològic i Jardí Terapèutic: Espais pensats per a l'autoabastiment dels pisos de la fundació i com a eina de rehabilitació emocional i relacional. • Treball Voluntari: La reforma de la casa s'ha realitzat mitjançant el treball de les pròpies professionals, els seus familiars i usuaris, fomentant el sentiment de pertinença. • Visibilitat i Xarxa: La fundació busca ser un agent actiu al barri, defugint l'egocentrisme i obrint-se a la realitat social de Tarragona per evitar els danys col·laterals del sistema.

  • El retorn del grup Pegasus als escenaris el 2008 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    12'

    El retorn del grup Pegasus als escenaris el 2008

    El retorn d'una formació mítica Després de més d'una dècada de silenci discogràfic i d'actuacions públiques, el grup Pegasus torna als escenaris aquest 2008. Tot i que la banda mai s'havia dissolt oficialment, havien entrat en un període d'alletargament des de mitjans dels anys 90. El detonant d'aquest retorn va ser una col·laboració puntual pel 25è aniversari de Ràdio Vilafranca, que va despertar novament l'interès del públic i dels propis músics. Estat de forma i repertori La banda destaca que, malgrat el temps transcorregut, es mantenen en plena forma física i artística: Els quatre membres originals (Max Sunyer, Santi Arisa, Kitflus i Rafael Escoté) han continuat actius amb projectes personals i col·laboracions. El repertori actual és una tria acurada dels seus vuit discs, incloent-hi fusions de temes clàssics i noves interpretacions. S'ha incorporat a la formació en Dan Arisa, fill del Santi, com a percussionista, convertint el quartet original en un quintet. Projectes de futur La continuïtat del grup sembla consolidada amb diversos projectes a l'horitzó: L'edició d'un DVD i CD en directe del concert de Barcelona. La recuperació i digitalització de l'espectacle musical basat en la pel·lícula Berlín, simfonia d'una gran ciutat (1927). La possibilitat oberta d'enregistrar un nou disc d'estudi. "Pegasus mai s'ha desfet. La relació entre nosaltres sempre ha continuat tant a nivell personal com artístic."

  • Expedició espeleològica a la selva verge de l'Equador - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    Expedició espeleològica a la selva verge de l'Equador

    Exploració a la Serralada de Cutucú Josep Estivill, president de l'Associació d'Espeleologia de Tarragona, detalla l'exitosa expedició realitzada durant el mes d'octubre a la serralada de Cutucú, a l'Equador. Es tracta d'una zona extremadament remota i totalment verge, on l'equip ha explorat cavitats i territoris inexplorats en col·laboració amb la Universitat de Quito. Descobriments científics i biològics L'expedició ha permès la localització de sis cavitats de grans dimensions i la recollida de mostres biològiques de gran valor: Peixos cecs i transparents: S'han trobat colònies de peixos amb morfologia triangular que viuen en la foscor absoluta de les coves. Fauna endèmica: Descobriment de crancs i crustacis similars a llangustins de mida petita. Geologia: L'estudi d'aquestes espècies ajuda a comprendre la deriva dels continents i la connexió històrica entre masses terrestres. Reptes i convivència amb els natius L'aventura no ha estat exempta de dificultats, tant físiques com culturals: Relació amb els Shuar: L'equip va haver de guanyar-se la confiança dels indígenes, que sovint recelen de l'home blanc per por a l'explotació de recursos o la cerca de tresors llegendaris. Llegendes i misticisme: Els natius creuen que les coves allotgen perills com l'anaconda o esperits (rates penades vistes com a dimonis), fet que els produeix un gran respecte i por cap al món subterrani. Riscos sanitaris: Alguns membres de l'expedició han patit processos infecciosos, incloent-hi un possible cas de dengue. "La selva s'ha de tractar amb molt d'amor, amb molt de respecte, en tots els aspectes." Futur del projecte L'expedició marca l'inici d'una col·laboració estable. S'estan gestionant convenis internacionals amb el govern i la universitat per continuar els treballs l'any vinent, ja que la serralada té una extensió de 500 quilòmetres i només se n'han explorat cinc.

  • El Gran Pessebre de Bancaja arriba a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    8'

    El Gran Pessebre de Bancaja arriba a Tarragona

    Entrevista a Ramon Tamarit: L'impulsor del Gran Pessebre Ramon Tamarit, empleat de Bancaja, explica en aquesta entrevista els orígens i la magnitud d'una de les representacions nadalenques més grans d'Europa, que enguany s'instal·la a Tarragona. Història i Recerca Històrica L'obra va néixer l'any 1990 com una iniciativa interna d'una comissió de festes de l'entitat. No és només una decoració, sinó un projecte de rigor històric i artístic: * Va requerir tres anys d'estudi basats en 52 llibres sobre la vida de Jesús. * Es van consultar fonts tant d'experts agnòstics com de creients per recrear fidelment l'època. * La realització física del pessebre va trigar tres anys més. Magnitud i Detalls Tècnics El pessebre destaca per les seves xifres imponents i la seva cura pel detall personalitzat: * Ocupa una superfície de 300 metres quadrats. * Compta amb 1.200 figures, amb mides que van des dels 35 cm (primer pla) fins als 2 cm (fons) per crear perspectiva. * Es divideix en tres zones principals: Natzaret, Betlem i Egipte. * La logística és massiva: es necessiten 20 camions tràiler per al transport i prop de 30 persones per al muntatge. Solidaritat i Accés Un dels punts clau del projecte és la seva vessant benèfica: "L'entrada és completament gratuïta, però se sol·licita un donatiu voluntari que sempre es queda a la ciutat. Enguany està assignat a Càritas de Tarragona." El pessebre inclou sales audiovisuals on s'explica el procés de creació i transport, oferint una experiència cultural completa per a totes les edats.

  • Igualtat de gènere a la URV: l'Observatori de la Dona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    Igualtat de gènere a la URV: l'Observatori de la Dona

    L'estat de la igualtat a l'àmbit universitari L'entrevista amb Ima Pastor, directora de l'Observatori de la Dona de la Universitat Rovira i Virgili (URV), posa de manifest la realitat actual de les desigualtats de gènere en la institució acadèmica i els projectes en marxa per revertir-les. Diagnòstic i xifres de desigualtat L'Observatori va néixer arran d'un estudi previ que va constatar una situació de desigualtat estructural en tots els àmbits de la comunitat universitària. Malgrat que la URV presenta dades millors que la mitjana espanyola, les xifres encara són preocupants: El percentatge de catedràtiques a Espanya és només del 13%, mentre que a la URV arriba al 20%. Existeix una segregació horitzontal en les disciplines i especialitats de recerca segons el gènere. La presència de dones en els nivells més alts de presa de decisions continua sent molt baixa, amb només 6 rectores en tot l'estat espanyol sobre unes 70 universitats. "El coneixement, quan està fet només per unes mans, des d'un cervell exclusivament masculí, és un coneixement de menys qualitat." L'Observatori i el Pla d'Igualtat La URV ha estat pionera en la creació d'aquest òrgan, sent la segona universitat catalana en fer-ho. Les principals línies d'actuació inclouen: Sensibilització: Campanyes i exposicions per visibilitzar les aportacions de les dones en la ciència, l'escriptura o el sindicalisme. Transformació social: Ús de les ciències socials per objectivar les desigualtats i no dependre només de percepcions subjectives. L'impuls legal: Implementació del Pla d'Igualtat com una eina ineludible fixada per llei. Revisió de les estructures patriarcals Pastor subratlla que la igualtat formal que diu la llei no és suficient, ja que les estructures patriarcals són molt resistents. Cal un consens entre homes i dones per redistribuir la càrrega de treball i garantir la llibertat efectiva de les dones per ser i estar on vulguin. Es fa una crida especial a arribar als joves, que sovint viuen sota una falsa sensació d'igualtat formal que oculta les discriminacions reals que patiran en el futur acadèmic i laboral.

  • Congrés de pacients amb limfoma, mieloma i leucèmia - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Congrés de pacients amb limfoma, mieloma i leucèmia

    L'entrevista a Natàlia Bermúdez, responsable de la delegació de Tarragona de l'associació AEAL, se centra en el proper congrés a Madrid destinat a pacients i familiars de malalties oncohematològiques. Els punts clau de la conversa inclouen: La importància de l'associacionisme: AEAL és una entitat pionera que agrupa pacients de limfoma, mieloma i leucèmia, oferint un suport que va més enllà del tractament mèdic estricte. El paper del pacient en el congrés: A diferència dels congressos mèdics tradicionals, aquí el pacient n'és el centre, amb conferències sobre el diagnòstic, la relació metge-pacient i tallers pràctics d'estètica oncològica. Gestió emocional i informació: S'emfatitza la necessitat d'escoltar el cos, ja que els símptomes (com el cansament o els ganglis) sovint es confonen amb malalties banals. Es recomana evitar cerques indiscriminades a Internet i acudir a fonts oficials i associacions per evitar el fatalisme. La informació actua com una eina per canviar l'actitud davant la malaltia. Atenció a col·lectius específics: El congrés aborda des del càncer infantil fins a taules rodones d'adolescents per combatre el sentiment d'aïllament social. "La informació és el més important que pots tenir quan tens una malaltia d'aquest tipus; saber que pots sortir d'aquesta i tenir una vida normal."

  • L'èxit teatral del Llibertí arriba al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    11'

    L'èxit teatral del Llibertí arriba al Teatre Metropol

    El Llibertí: Entre la comèdia i la reflexió moral L'obra El Llibertí, un dels grans èxits de la temporada, aterra al Teatre Metropol amb Ramon Madaula i Jofre Borràs en el repartiment. Tot i que el cartell i el títol poden suggerir un simple vodevil o una obra "picantona", el text proposa una profunda reflexió sobre la naturalesa humana i les seves contradiccions. La trama i el context històric L'acció se situa en ple Segle de les Llums i se centra en la figura de Denis Diderot, el cèlebre filòsof i creador de l'Enciclopèdia. Els punts clau de l'ambientació inclouen: Contradicció constant: Diderot intenta escriure sobre la moral mentre es veu interromput per diverses dones (la seva dona, la seva amant, la filla i una amiga d'aquesta). Debat entre llibertat i responsabilitat: L'obra explora com la moral de l'individu canvia segons l'interlocutor. Lluita contra el poder: Es contextualitza la pressió de l'Església i l'aristocràcia contra els avenços científics i racionals. Una visió contemporània de l'autor Emmanuel-Philibert Schmitt L'actor Jofre Borràs destaca que, tot i el vestuari d'època, el text és d'un autor contemporani viu, fet que permet que el missatge sigui totalment vigent: "És una manera d'entrar en la reflexió no des del tedi, sinó des del teatre, veient la gent en contradicció amb allò que pensa." L'equilibri interpretatiu Segons Borràs, l'èxit d'aquesta versió catalana —que va rebre l'elogi personal de l'autor— rau en l'equilibri de tons: Evita el rigor excessiu que podria fer-la avorrida. Fuig de la comèdia fàcil o el "gag per el gag". Manté una intel·ligència escènica que permet passar de la seducció a la seriositat sense perdre l'enginy de les rèpliques, a l'estil d'Oscar Wilde.

  • Actualitat educativa: Llei d'Educació i infraestructures a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Actualitat educativa: Llei d'Educació i infraestructures a Tarragona

    Polèmica per la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) L'entrevista se centra inicialment en la vaga convocada pel sindicat USTEC i altres organitzacions per al proper 13 de novembre. Vicenç Villena, director dels serveis territorials d'Educació, defensa la llei davant les crítiques que l'acusen d'afavorir l'ensenyament privat. Eixos principals de la llei • Autonomia i responsabilitat: La llei aposta per donar més capacitat de decisió als centres i als seus directors. • Participació de les famílies: Es busca que pares i mares tinguin un paper actiu en les decisions dels centres, superant models que Villena qualifica de "involucionistes". • Cohesió social: S'estableixen mecanismes de corresponsabilitat perquè la xarxa concertada també assumeixi l'escolarització d'alumnat nouvingut. "Volem una llei que permeti fer polítiques educatives diferents, però amb una aposta clara per la modernització i la confiança en els professionals." Infraestructures i equipaments a Tarragona En la segona part del programa, es repassen els projectes de construcció i millora de centres a la ciutat, marcats per la crisi econòmica i la disponibilitat de sòl urbà. Centres de Primària i Secundària • CEIP Tarragona (Joan XXIII): Projecte prioritari per substituir els mòduls prefabricats del César August, amb previsió d'inici d'obres l'any vinent. • Institut Tarragona 2: Es troba en fase de resolució d'al·legacions urbanístiques per part de l'Ajuntament. • Sant Salvador: S'ha desencallat la situació amb el pressupost consignat i l'inici del moviment de terres. Remodelacions de referència Es destaquen les inversions als instituts Martí Franqués (renovació de laboratoris, accessibilitat i eficiència tèrmica) i Vidal i Barraquer (noves naus per a Formació Professional). Sobre l'Escola Oficial d'Idiomes, Villena reconeix que, tot i no ser una prioritat absoluta en temps de crisi, es treballa amb l'Ajuntament per trobar una solució al seu emplaçament històric.

  • L'impacte de la crisi a Càritas i la Fundació Bona Nit - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    19'

    L'impacte de la crisi a Càritas i la Fundació Bona Nit

    L'emergència social de la crisi a Tarragona L'episodi analitza com la crisi econòmica ha transformat la realitat social a Tarragona, amb la participació de Josep Maria Castrilló, director de la Casa del Transeunt (Càritas), i Antoni Coll, president de la Fundació Bona Nit. Ambdós experts destaquen un increment de la demanda i, sobretot, una mutació profunda en el perfil de les persones que busquen ajuda. Un nou perfil de sensellarisme El canvi més significatiu és l'aparició de persones que fins fa poc tenien una vida totalment estructurada. Els punts clau d'aquest nou escenari són: Persones nouvingudes al carrer: Ciutadans que han perdut la feina i han esgotat els seus vincles familiars o socials. Solen anar ben vestits i nets, mostrant una gran vergonya per la seva situació. Impacte emocional: El pas de tenir una vida normalitzada a trobar-se al carrer genera un fort dany psicològic i una sensació de fracàs vital. Joventut i gènere: S'ha detectat un augment de joves (menors de 30 anys) amb ruptures familiars i un creixement del perfil femení (17%), que sovint arriba amb problemes més cronificats a causa de la major resistència al patiment. Estratègies d'acollida i gestió La col·laboració entre institucions és clau per optimitzar els recursos disponibles: Fundació Bona Nit: Ofereix actualment 15 places en una pensió de baixa exigència (Pensió Carmen) durant els mesos de novembre a abril. Càritas: Gestiona el dia a dia, realitzant entrevistes personalitzades per determinar el temps d'estada segons les necessitats (des d'una setmana fins a sis mesos per a programes de rehabilitació). Atenció integral: No només es cobreixen necessitats primàries (alimentació, higiene i vestit), sinó que es treballa en la recuperació de l'amor propi i la sociabilització. El repte financer i la crida al voluntariat Davant de l'amenaça d'un descens en les donacions per la situació econòmica, les entitats fan una crida a la societat: "El voluntari ha de portar Càritas; necessitem el temps de les persones, una gran riquesa que ajuda l'altre a recuperar el sentiment de ser persona." Es preveu que els propers mesos siguin crítics, especialment quan s'esgotin les prestacions de l'atur de moltes famílies, fet que obligarà a una coordinació més estreta entre municipis, ONGs i la societat civil.

  • Projectes i solidaritat de Mans Unides a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Projectes i solidaritat de Mans Unides a Tarragona

    Compromís Social i Projectes de Mans Unides Nati Mounkosi, veterana membre de l'entitat, explica les accions que Mans Unides Tarragona està duent a terme per recaptar fons i sensibilitzar la població sobre la pobresa extrema i la justícia social. El Berenar de la Fam Es destaca la celebració de la 35a edició d'aquest esdeveniment solidari a Tarragona: Data i lloc: Aquest dimecres a les 18:00 h al col·legi del Sagrat Cor. Objectiu: Recaptar donatius (10 € per tiquet) per finançar un projecte sanitari i educatiu a l'Índia. Simbologia: L'acte inclou un berenar de coca i xocolata i el sorteig d'objectes cedits per empreses locals. Projecte Destacat: Desenvolupament a l'Índia Els fons es destinaran a la promoció de la salut i l'alfabetització a 15 aldees de l'estat d'Ariana: Beneficiaris: 4.500 persones, principalment dones marginades. Objectius clau: Alfabetització, garantia de serveis sanitaris bàsics i lluita contra el treball infantil. Filosofia: L'entitat no realitza ajuda assistencial d'emergència, sinó que se centra en el desenvolupament autònom. "El lema de Mans Unides és ensenyar a pescar; donar-los la canya per assolir l'autonomia, no només caritat." Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni L'entitat treballa alineada amb els objectius de les Nacions Unides per erradicar la fam i la pobresa, denunciant que la situació és sovint un problema de gestió política i no només econòmic. Es recorda que Mans Unides celebrarà aviat el seu 50è aniversari amb l'esperança utòpica de poder desaparèixer algun dia quan la pobresa ja no existeixi.

  • Estat i futur del Pla Integral de Camp Clar a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Estat i futur del Pla Integral de Camp Clar a Tarragona

    Evolució i context del Pla Integral de Camp Clar L'entrevista amb Joan Sanujas, regidor responsable del Pla Integral de Camp Clar (PIC), analitza la situació actual d'aquest projecte impulsat originalment l'any 2006 sota la Llei de Barris. Malgrat les crítiques de l'oposició sobre una possible paràlisi, el regidor defensa que el pla està plenament actiu, tot i admetre un retard inicial en l'execució que ha obligat a sol·licitar una pròrroga a la Generalitat fins al 2011. Actuacions urbanístiques i inversió El pressupost total del pla és de 15 milions d'euros, finançat al 50% entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Actualment: S'ha executat aproximadament un 18-19% de la despesa total. L'àmbit urbanístic és el més costós, representant uns 12 milions d'euros del pressupost. Avui mateix s'inicien obres per instal·lar 21 passos de vianants elevats i l'arranjament de zones d'aparcament. Programes d'atenció a les persones i participació El pla posa un èmfasi especial en la cohesió social mitjançant diversos programes actius: Veïns Actius: Un projecte de mediació per organitzar comunitats de veïns en escales degradades (unes 15 identificades) i fomentar el manteniment compartit dels espais comuns. Promoció de l'Esport: Activitats per a joves a partir de 13 anys i iniciació esportiva a les escoles del barri. Educació per la Salut: Continuïtat del programa L’Aventura de la Vida amb monitors especialitzats extraescolars. Dinamització Comercial: Creació de l'Associació de Comerciants de Camp Clar, que aplega uns 70 establiments i impulsa campanyes com "Posa't Guapa" o la il·luminació de Nadal. Model de gestió i coordinació institucional El regidor destaca un canvi estratègic en la gestió del pla per accelerar-ne l'aplicació: "Vam veure que des de l'Ajuntament era difícil portar-ho i portar-ho bé; per això vam seguir el model d'èxit de Lleida a través d'empreses municipals d'habitatge." Finalment, s'ha assegurat que el pla és compatible i es coordina amb grans infraestructures futures, com la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra, la ciutat esportiva del Nàstic i nous centres educatius.

  • Premis de Comunicació de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    27'

    Premis de Comunicació de Tarragona

    Celebració de la Gala de Comunicació a la Volta del Circ En aquest episodi especial, es recullen les impressions i entrevistes posteriors a la gala dels Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona, un esdeveniment que va canviar el seu format habitual per oferir una experiència més dinàmica amb màgia i música en directe. Reconeixements a Trajectòries Professionals L'edició d'enguany ha destacat figures clau per la seva vinculació amb el territori i la seva tasca comunicativa: • Vigas Luna: El reconegut director de cinema va destacar el seu amor per Tarragona, que defineix com a terra calenta. Va parlar dels seus símbols locals preferits: els calçots, els castells i el porró. • Pitu Rovira: Llibreter de La Capona, va ser guardonat per la seva col·laboració de gairebé 20 anys als mitjans, utilitzant la ràdio com a eina per apropar la literatura a la ciutadania. • Enric Pujol: Històric radiofonista amb 38 anys d'experiència a Ràdio Nacional d'Espanya. Va repassar la seva carrera des del radioteatre fins a les retransmissions del Nàstic, just abans de la seva prejubilació forçada per un ERO. Reportatges i Periodisme d'Investigació Es van atorgar premis dotats amb 4.000 euros a treballs periodístics de gran qualitat: • Rosa Maria Bosch: Guardonada pel premi Societat i Riscos per la sèrie Paisajes Amenazadors a La Vanguardia. El seu treball retrata entorns amb alt valor ecològic que corren el risc de desaparèixer per la pressió urbanística o industrial. • Toni Orensanz i Patricia Fernández: Guanyadors del premi Patrimoni per un reportatge sobre Maria Aurèlia Capmany a Canal Reus TV. El jurat va destacar que la peça no fa servir veu en off, basant-se exclusivament en testimonis. "L'èxit, en molts casos, és un camí a la infelicitat; per això prefereixo parlar de les històries humanes que realment importen."

  • La crisi judicial i el malestar a l'Audiència de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    21'

    La crisi judicial i el malestar a l'Audiència de Tarragona

    Anàlisi del malestar judicial i la manca de mitjans L'entrevista amb Antonio Carril, president de l'Audiència de Tarragona, posa de manifest una situació crítica en el sistema judicial espanyol i local. El malestar no és puntual, sinó que respon a una frustració profunda tant de secretaris com de jutges per la falta de recursos i els atacs a la independència judicial. Les claus de la protesta judicial Independència judicial: Carril subratlla que els atacs dels polítics al poder judicial, sovint indirectes, han estat el detonant de les mobilitzacions. Vaga i protestes: Es preveuen noves juntes de jutges per al 21 de novembre i una possible vaga general al febrer, una mesura inèdita que reflecteix la gravetat del conflicte. Manca de mitjans: La carrera judicial pateix una deficiència crònica de personal i infraestructures que impedeix un servei efectiu al ciutadà. "El que més em sorprèn és el poc respecte que els polítics tenen a la independència judicial." L'impacte de la crisi econòmica a Tarragona La situació a l'Audiència de Tarragona s'ha agreujat notablement per la crisi econòmica, que ha disparat la litigiositat: Augment de casos: S'han multiplicat els procediments per impagaments (monitoris) i les execucions hipotecàries. Saturació penal: Els jutjats penals suporten una càrrega de més de 600 assumptes anuals, quan el límit hauria de ser de 450. Endarreriments crònics: Molts judicis triguen entre un any i mig i dos anys a celebrar-se, una situació que Carril defineix com una "peixet que es mossega la cua". Infraestructures i futur de la Ciutat de la Justícia Respecte a la futura Ciutat de la Justícia de Tarragona, les perspectives són pessimistes. Segons el president: * La dispersió actual de les seus comercials i judicials per tota la ciutat és enormement perjudicial. * És previsible que la crisi retardi encara més la licitació de les obres, que ja estava prevista per a aquest any. Finalment, Antonio Carril anuncia que no es presentarà a la reelecció després de cinc anys al càrrec, tancant la seva etapa al capdavant de l'Audiència al febrer amb la sensació de no haver pogut complir tots els seus objectius inicials.

  • Arola Editors: deu anys de passió per la cultura - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    15'

    Arola Editors: deu anys de passió per la cultura

    L'entrevista commemora el desè aniversari d'Arola Editors, una editorial tarragonina que s'ha consolidat com un referent cultural gràcies a la seva aposta per la qualitat i la diversitat temàtica. Un catàleg divers i equilibrat L'editorial manté un equilibri curat entre diferents gèneres i procedències: Gèneres: Un 50% es dedica a la literatura (narrativa, teatre i poesia) i l'altre 50% a l'assaig. Territorialitat: La meitat de la producció se centra en autors o temes de Tarragona, mentre que l'altra meitat abraça temes universals d'arreu dels Països Catalans. Referents en gèneres específics Arola Editors destaca especialment per la seva aposta en àmbits on altres editorials no solen arriscar: Teatre: S'han convertit en un referent a Catalunya amb més de 100 títols publicats. Poesia i cuina: Mantenen col·leccions consolidades malgrat les dificultats del mercat. Guies d'excursionisme: Amb autors com Rafael López Monné, ofereixen productes de gran qualitat visual i pràctica. Projectes destacats i filosofia Es fa una menció especial al llibre TAT (Moixaines, Jocs i Cançons per Infants), un èxit pedagògic que ha tingut continuïtat amb una versió en castellà (Serrín) en col·laboració amb el folklorista Joaquín Díaz. L'editorial fuig dels productes merament comercials de les grans multinacionals: "Nosaltres fem els productes que ens els creiem i per creure's un producte l'únic que podem tindre és una empatia." Futur i celebració Per celebrar la dècada de trajectòria, l'editorial prepara una nova col·lecció titulada "He mirat aquesta terra", que combina fotografia i territori amb un format de gran qualitat però assequible. Alfred Arola reivindica que, en temps de crisi, la cultura és l'eina fonamental per a la reflexió i el progrés social.

  • Nova Oficina Jove del Tarragonès i Polítiques de Joventut - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    20'

    Nova Oficina Jove del Tarragonès i Polítiques de Joventut

    Impuls a l'emancipació juvenil al Tarragonès L'entrevista amb Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat, se centra en la signatura del conveni per a la nova Oficina Jove del Tarragonès. Aquest espai, situat a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona, neix amb l'objectiu de centralitzar tots els serveis per a joves en una única finestra institucional. Eixos principals de les noves polítiques L'enfocament de la Secretaria de Joventut ha evolucionat d'un model basat exclusivament en el lleure cap a una visió integral de la ciutadania. Els punts clau són: Emancipació integral: Es prioritzen l'habitatge, el treball i la formació com a pilars fonamentals per al desenvolupament vital. Finestreta única: Coordinació entre la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament per evitar la duplicitat de serveis i millorar l'eficiència. Acompanyament personalitzat: Més enllà de donar informació, es pretén guiar el jove en una societat complexa. La digitalització i el portal Jove.cat Villalbí destaca la superació del model tradicional de "tríptics" per passar a una estratègia digital potent. El portal jove.cat ofereix: Assessories online sobre salut, sexualitat i drogues amb resposta de professionals. Informació centralitzada sobre turisme, cultura i ajudes acadèmiques. "No es tracta només de donar la informació, sinó d'oferir allò que a través d'internet no es pot acabar trobant i oferir-ho de forma eficient." Lleure, educació i xarxa d'albergs Es posa en relleu l'èxit de la Xarxa Nacional d'Albergs Socials de Catalunya (XANASCAT), amb un alt grau de satisfacció per part de les famílies. De cara al curs vinent, s'anuncien noves iniciatives com les colònies tecnològiques per fomentar les vocacions en enginyeries i ciències, àrees amb mancança d'estudiants actualment.

  • Trajectòria i memòria de la comunicació a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    25'

    Trajectòria i memòria de la comunicació a Tarragona

    Conversa amb Enric Pujol i Pitu Rovira En aquesta edició especial, es reuneixen dos referents de la vida cultural i mediàtica de Tarragona: Enric Pujol, periodista de llarga trajectòria a Ràdio Nacional d'Espanya, i Pitu Rovira, llibreter i president del Gremi de Llibreters de Tarragona. Ambdós són homenatjats amb els Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. Els inicis i l'ofici del radiofonista L'Enric Pujol repassa els seus 38 anys de carrera, destacant la figura del radiofonista per sobre de la de periodista. Recorda com la ràdio d'abans tenia una missió social fonamental: • Acompanyar la gent sola en una època sense oferta televisiva. • Entretenir i, en la mesura que la censura ho permetia, informar. • Pujol recorda la dificultat tècnica de les retransmissions exteriors, descrivint-les com el "Juràssic Parc" de la comunicació. Cultura i resistència durant el franquisme Pitu Rovira i Enric Pujol comparteixen records de la Tarragona dels anys 70, una ciutat que, malgrat el gris del règim, buscava escletxes de llibertat a través d'entitats com: • Els Caputxins, que permetien espais de consciència social. • L'escoltisme, clau per a la coeducació i la formació de líders socials. • Programes com Parlament Popular, que va gestionar milers de trucades ciutadanes durant la transició. "Vam agafar la paleta de color i aquest país el vam canviar i el vam pintar de color, perquè era gris." L'evolució de la festa i la ciutat Es destaca el paper crucial d'una generació que va transformar la Festa Major de Santa Tecla. Pitu Rovira recorda com es va crear l'embrió de la festa actual quan tot estava per fer, passant d'un programa simbòlic a una celebració multitudinària i participativa. El panorama mediàtic actual Ambdós convidats analitzen el present comunicatiu de la ciutat: • Valoren positivament el paper de Tarragona Ràdio com a espai de proximitat i llibertat. • Critiquen la qualitat de la televisió privada actual. • Rovira assenyala la manca de pluralitat en la premsa escrita local, trobant a faltar un contrapunt fort al diari hegemònic.

  • Guanyadors dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    17'

    Guanyadors dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació

    Periodistes guardonats als Premis Ciutat de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en les entrevistes als guanyadors dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació, reconeixent treballs de gran valor històric i mediambiental en les categories de Patrimoni i de Societat i Riscos. Categoria de Patrimoni: Maria Aurèlia Capmany a Tarragona Patrícia Fernández i Toni Orensanz han estat guardonats pel documental sobre la figura de Maria Aurèlia Capmany i la seva vinculació amb la ciutat. El treball destaca per: Relació amb el territori: No és una biografia acadèmica, sinó un retrat de la seva vivència a la Part Alta de Tarragona durant la Transició. Realització creativa: Fernández ha aportat una frescor visual i un enfocament humà, convertint el reportatge en una "història d'amor" universal de la Maria Aurèlia i el Jaume Vidal amb una ciutat que no era la seva. Retrat social: El documental recull la decadència i el vigor cultural d'una Part Alta que llavors feia "por", però que era un espai ple de vida veïnal i personatges magnètics. "Maria Aurèlia Capmany reivindicava el retorn a l'antic i tenia una força que transmetia a tota la gent que l'envoltava." Categoria de Societat i Riscos: Paisatges amenaçats La periodista Rosa Mari Bosch, cap de tendències de La Vanguardia, ha guanyat per la sèrie de reportatges Paisatges amenaçats. Els punts clau de la seva intervenció són: Visió positiva: El projecte no vol mostrar la destrucció, sinó ecosistemes d'alt valor que encara estan en bon estat però sota amenaça (com la Terra Alta o el Cap de Trafalgar). Amenaces actuals: El treball analitza l'impacte de la massificació eòlica, la pressió urbanística i les pedreres. Oportunitat en la crisi: Bosch planteja que la crisi immobiliària ha pogut servir de "fre" per a projectes urbanístics agressius, permetent un nou model de turisme més respectuós. L'Acte de Lliurament Els premis, dotats amb 4.000 euros cadascun, es lliuraran en un acte oficial a les voltes del Circ Romà de Tarragona, on es reuniran els professionals del sector per posar en valor el periodisme de qualitat i la memòria històrica.

  • L'exlibrisme a Tarragona: Art, història i futur - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    16'

    L'exlibrisme a Tarragona: Art, història i futur

    L'art de l'exlibrisme i la seva tradició a Tarragona En aquesta conversa amb Marià Casas, president de l'Associació Catalana d'Exlibris, i Mercè Toldrà, s'explora el fascinant món dels exlibris: petites obres d'art que indiquen la propietat d'un llibre. La ciutat de Tarragona es referma com un nucli clau d'aquesta disciplina amb la inauguració de l'exposició "Exlibris Maritimi" al Museu del Port. Punts clau de la discussió Evolució històrica: Des de les primeres etiquetes de ceràmica a l'antic Egipte fa 3.000 anys fins a l'actualitat. Catalunya va viure la seva època daurada amb el modernisme. Tècniques de creació: Es debat la convivència entre les tècniques tradicionals com l'aiguafort i la xilografia (incloent la modalitat xinesa sobre pedra, X6) amb les noves tecnologies digitals (CGD). Cultura del col·leccionisme: L'exlibrisme modern es basa principalment en l'intercanvi entre col·leccionistes més que en la compravenda, creant una comunitat internacional molt unida. L'exposició al Museu del Port "L'exlibris crea addicció perquè lliga moltes coses: el llibre, la història, l'estètica i l'art." Temàtica marítima: La mostra recull obres cedides al fons del museu amb motius mariners, incloent dissenys de reconeguts artistes locals. Vessant pedagògica: S'organitzen tallers didàctics gratuïts perquè els visitants aprenguin a crear el seu propi segell personal. Perspectives de futur: Tarragona ha estat designada per acollir el Congrés Mundial d'Exlibris l'any 2014, confirmant el pes de la sensibilitat artística de les comarques tarragonines en aquest àmbit.

  • Entrevistes als Premis de Periodisme Mañé i Flaquer - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    22'

    Entrevistes als Premis de Periodisme Mañé i Flaquer

    Resum de l'acte i protagonistes Aquest conjunt d'entrevistes recull les impressions dels guardonats i reconeguts en el marc dels Premis de Periodisme Mañé i Flaquer de Torredembarra (Tarragona). A través de les diferents converses, s'explora la relació entre la creació artística, el periodisme i el territori. Vigas Luna: Cinema i identitat tarragonina El cineasta Vigas Luna reflexiona sobre el seu vincle emocional amb la terra de Tarragona, la qual descriu com un lloc privilegiat. Destaca tres símbols que uneixen la terra amb el cel: * Els calçots. * El porró. * Els castellers. "Som una gent molt terrenal... però també tenim un toc místic espiritual." Anuncia que vol rodar els seus futurs projectes a la zona i que treballa en una nova pel·lícula sobre els perills de l'èxit, que considera sovint un camí cap a la infelicitat. Rosa Maria Bosch: Paisatges en perill La periodista explica la seva sèrie de reportatges a La Vanguardia, on retrata espais de gran valor natural o cultural amenaçats per projectes urbanístics o industrials desproporcionats. L'objectiu és sensibilitzar per evitar la destrucció abans que sigui massa tard. Patricia Fernández i Toni Orensans: Memòria històrica Guardonats per un reportatge sobre Maria Aurèlia Capmany a Tarragona. El treball destaca per: * L'ús de tecnologia domèstica d'alta qualitat. * Una narració basada exclusivament en testimonis, sense veu en off. * L'exploració de la relació humana entre el geni i el seu entorn quotidià. Enric Pujol i Pitu Rovira: Trajectòria i cultura Enric Pujol: Repassa 38 anys de ràdio, des de la censura fins a les retransmissions del Nàstic i els castells. Defineix el seu estil com "televisar amb la paraula". Pitu Rovira: Llibreter vinculat als mitjans, reivindica la llibreria com a centre cultural viu i recomana l'obra L'òmnibus de la mort de Toni Orensans.

  • VIII Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació 2008 - episode art
    Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
    57'

    VIII Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació 2008

    Celebració de la Gala de Comunicació a Tarragona L'acte té lloc en un escenari emblemàtic: la Volta del Circ Romà, símbol del patrimoni de la ciutat. Aquesta vuitena edició destaca per la seva aposta per les noves tecnologies, permetent el seguiment de la gala via streaming per internet. Guardons de les Categories Principals El certamen s'ha dividit en dues grans àrees de periodisme especialitzat: • Premi Patrimoni: Atorgat a Patricia Fernández i Toni Orensanz pel reportatge Cops de Geni: Maria Aurèlia Capmany, emès per Canal Reus Televisió. Es destaca el seu format innovador sense veu en off i la seva capacitat per retratar la transició a Tarragona. • Premi Societat i Riscos: Lliurat a la periodista Rosa Maria Bosch per la sèrie Paisajes Amenazados publicada a La Vanguardia. El jurat ha valorat l'enfocament en la cultura preventiva del risc i la preservació del paisatge. • Menció Especial: S'ha reconegut el treball de Jordi Prades a la revista Presència sobre l'alarma nuclear pel seu caràcter didàctic. Reconeixements a Trajectòries Professionals S'han lliurat tres distincions especials a figures clau del teixit cultural i comunicatiu: Pitu Rovira: Llibreter i activista cultural, reconegut per la seva tasca de difusió literària durant més de 20 anys. Bigas Luna: Cineasta de prestigi internacional vinculat emocionalment a la terra tarragonina, destacant la seva visió de la "terra calenta". Enric Pujol: Periodista de referència a Ràdio Nacional d'Espanya, amb 38 anys de carrera dedicats especialment a la informació esportiva i local. "Allò que no es comunica, no serveix i, per tant, no existeix." El Paper de la Comunicació Pública L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el regidor Xavier Terrés han tancat l'acte subratllant que la ràdio i els mitjans municipals actuen com a corretja de transmissió de valors cívics i cohesió social, adaptant-se als nous temps de la societat xarxa.