Tots els episodis

62658 episodis disponibles

episodis

47305-47328 de 62658

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Tallers de pintura i activitats per a la gent gran a Tarragona
Activitats per a la gent gran a Tarragona L'episodi explora el dinamisme de la gent gran al barri de Sant Pere i Sant Pau, destacant el taller de pintura organitzat per l'Ajuntament de Tarragona. Aquest curs forma part d'un cicle més ampli que aplega prop de 1.200 persones en 74 grups i 11 llars de jubilats per tota la ciutat. Beneficis dels tallers Segons l'Antoni Rull, referent de l'Ajuntament, les activitats es divideixen en dues vessants: * Espais de salut: Com l'aquagym i la gimnàstica de manteniment. * Espais d'habilitats: Inclouen el teatre, les labors, la pintura i, molt especialment, els tallers de memòria per mantenir la ment activa. L'experiència de les alumnes Les participants, majoritàriament dones, destaquen que aquestes activitats funcionen com una teràpia psicológica: * Permeten la comunicació i el relaxament davant les càrregues familiars (cura de néts i llar). * Moltes no havien pintat mai i ara creen "obres d'art" gràcies a la professora, la Dolors. * Hi ha una gran demanda familiar; els quadres s'entreguen als fills i néts amb llista d'espera. "Ens va molt bé aquests cursos perquè ens relaxem i ens proporcionen salut mental." Reivindicacions del barri Tot i l'èxit, les usuàries i els responsables de la llar de Sant Pere i Sant Pau han aprofitat els micròfons per fer diverses demandes: 1. Manca d'espai: La llar és petita i han de compartir la sala de pintura i teatre amb els usuaris que juguen al dòmino. 2. Accessibilitat: Denuncien que els accessos són deficients per a persones en cadira de rodes i demanen un pas de peatons. 3. Millora de les instal·lacions: Reclamen inversió per equiparar-la a altres llars de la ciutat més modernes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
22'
Estat i futur de la reforma del Mercat Central
Situació actual del projecte del Mercat Central L'entrevista amb Sergi de los Rios, president d'Espimsa, aclareix l'estat de la reforma del Mercat Central de Tarragona després de 15 mesos de govern. Se centra a justificar el temps transcorregut com una etapa necessària per posar ordre a la manca de planificació heretada. Deures fets i excavacions arqueològiques El govern actual defensa que ha hagut de realitzar tasques fonamentals que no s'havien previst: Finalització de les excavacions: S'ha realitzat una intervenció extensiva per garantir la seguretat del patrimoni. Les obres al carrer Colom ja s'han tapat per no afectar la campanya de Nadal. Projecte Executiu: A diferència de l'etapa anterior, que només disposava d'un avantprojecte de 2005, actualment s'està enllestint el projecte definitiu amb l'empresa pública Mercasa. Finançament i negociacions amb l'Estat De los Rios subratlla la importància de tenir el projecte redactat per poder negociar xifres reals: "Sense tenir projecte no es pot negociar el finançament, perquè no saps el que et costarà realment." S'està treballant en un conveni plurianual amb el Ministeri de la Vivenda per evitar dependre de la negociació política anual. El pressupost estimat inicialment era d'uns 23-24 milions d'euros, xifra que s'haurà d'actualitzar en un mes. Mesures de suport al comerç local Per pal·liar el descens de vendes dels botiguers de l'entorn del mercat, l'Ajuntament ha impulsat diverses accions per a la campanya de Nadal: Millora de l'enllumenat als carrers Reding, Colom i Governador González. Instal·lació d'un pessebre gegant a l'interior de l'edifici antic. Trasllat del mercadet de Santa Llúcia (Fira de Nadal) a l'entorn del mercat per atraure flux de gent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Presentació del llibre 'Contes Menestrals' de Josep Anton Baixeres
Homenatge pòstum a Josep Anton Baixeres L'escriptor i acadèmic Magí Sunyer analitza l'obra pòstuma de Josep Anton Baixeres, titulada Contes Menestrals (Cosetània Edicions). L'autor tarragoní, que va traspassar el passat mes d'agost, va deixar enllestit aquest recull de cinc narracions inèdites que es presenten avui al Museu d'Art Modern de Tarragona. Característiques de l'obra i l'autor L'obra de Baixeres es defineix per la seva irregularitat cronològica, fruit de la seva dedicació professional com a advocat i polític (va ser senador i regidor). Sunyer destaca diversos aspectes clau: Estil singular i imprevisible: Un autor ideal per a lectors que busquen originalitat i fugen de narratives previsible. La ironia i el retrat social: Els seus relats sovint se centren en la burguesia tarragonina, utilitzant un to irònic i, a vegades, una certa amargor. Estructura de l'acudit: Molts dels seus contes es basen en una premissa que desemboca en un final sorprenent o humorístic, com s'exemplifica en el conte La influència. Vessant barroc i culte: L'autor tenia una gran passió per la literatura alemanya (Goethe, Heine) i referències clàssiques, integrant elements acadèmics en la seva ficció. Obres destacades i llegat inèdit Durant la conversa, es recomana especialment la novel·la Les Mares, considerada per Sunyer com la seva millor obra. Aquesta peça és fonamental per entendre la transformació industrial de Tarragona i l'arribada de la química. Malgrat la publicació d'aquest darrer recull, es recorda que encara hi ha molta obra inèdita o difícil de trobar, i es reivindica la necessitat de publicar unes obres completes per part de l'Ajuntament de Tarragona. "Baixeres és un escriptor que no va tenir mai pressa a publicar; escrivia realment sobre el que li venia de gust."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
Balanç de la temporada turística 2008 a la Costa Daurada
Balanç General de la Temporada 2008 El portaveu de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-la Pineda, Joan Antoni Padró, fa un balanç positiu malgrat el descens moderat de l'ocupació. Segons les dades recollides fins al setembre: L'ocupació ha baixat uns 4 o 5 punts respecte a l'any 2007. La xifra es considera satisfactòria tenint en compte el context d'altres zones turístiques. La mitjana d'estada s'ha mantingut estable al voltant dels 4,7 dies. Comportament dels Mercats L'anàlisi per procedències mostra tendències dispars influenciades per la situació econòmica: Mercat Britànic: Ha estat el gran motor de la temporada, mantenint-se fort malgrat la devaluació de la lliura esterlina. Mercat Espanyol: Ha experimentat una lleugera davallada, sent el principal responsable de la baixada global. Mercat Rus: Es consolida com el mercat amb més potencial de creixement futur per ser encara emergent. Influència de Porta Aventura i Infraestructures El sector veu amb bons ulls el creixement del parc temàtic com a pol d'atracció, tot i que redueix la mitjana d'estada per les visites de cap de setmana. Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, l'associació té una postura clara sobre el nom de la futura estació del Corredor del Mediterrani: "Nosaltres som partidaris que sigui l'estació de la Costa Daurada perquè és una marca que ven i és coneguda." Perspectives i Crisi Econòmica De cara al 2009, existeix una preocupació latent per la crisi internacional, que es preveu que provoqui: Un augment de les reserves d'última hora per la inseguretat financera. Una possible reducció en la planificació anticipada (de mesos a setmanes). L'aprofitament del període hivernal per realitzar reformes i millores integrals als establiments hotelers.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Perspectives del Mercat Immobiliari a Tarragona
Radiografia del Sector Immobiliari a Tarragona En el marc d’un seminari sobre rendaments urbans al Palau de Congressos, Joan Antó, vocal de comunicació del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Tarragona, analitza la situació actual del mercat a la demarcació. Diagnòstic de la Crisi La situació actual no es limita a una qüestió financera, sinó que té un fort component de crisi psicològica. Els punts clau identificats són: Falta de confiança: Els compradors l'esperen que els preus baixin més, tot i que els professionals estimen que ja han arribat a nivells raonables. Problemes de finançament: Les dificultats per obtenir crèdit hipotecari són el principal obstacle per reactivar el sector. Previsions de recuperació: Es preveu que la situació de fons ja s'ha assolit i s'espera un canvi de cicle positiu a partir de l'estiu del 2009. El Mercat del Lloguer i el Marc Legal L'expert destaca que el lloguer ha augmentat significativament, però encara pateix limitacions: Inseguretat jurídica: Els propietaris són molt selectius per por als impagaments i a la lentitud del sistema judicial per recuperar l'habitatge. Noves fórmules: El lloguer amb opció de compra es perfila com una solució emergent, especialment per donar sortida a l'estoc de pisos nous dels promotors. El Valor de l'API Es fa una crida a la professionalització per navegar en aquest context d'incertesa: "L'API és la garantia de professionalitat i nivell tècnic per intermediar tant en la compra-venda com en el lloguer." Es recomana als futurs compradors que, si troben el pis que els agrada, no s'esperin excessivament, ja que cada immoble és una peça única al mercat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Estratègies de l'Ajuntament de Tarragona contra la crisi
Resposta Municipal davant la Crisi i l'Atur L'entrevista a Lola Herrera, regidora de formació i empreses, aborda les accions que l'Ajuntament de Tarragona està prenent per pal·liar l'augment de l'atur en un context de crisi econòmica global. Malgrat les competències limitades del consistori, Herrera destaca la importància de l'acció local i l'acompanyament directe als ciutadans. Eixos Principals d'Actuació Reciclatge del sector de la construcció: Es posen en marxa cursos de formació específica per a treballadors que han perdut la feina en la construcció, facilitant la seva entrada en altres sectors com el comercial o l'industrial. Potenciació del Servei Municipal d'Ocupació: Reforçament de la bossa de treball i atenció personalitzada, amb una nova iniciativa d'atenció als barris (Sant Salvador, Torreforta, etc.) per apropar l'Ajuntament a la ciutadania. Programes de Formació i Ocupació: Escola Taller Quinta de Sant Rafel: Combinació de formació teòrica i pràctica en restauració d'edificis. Cases d'Oficis: Enfocades a sectors emergents com el de les plaques solars i la refrigeració. Empresa Simulada (CEFET): Curses de sis mesos per formar perfils administratius polivalents. Emprenedoria i Futur L'Ajuntament aposta fortament per la creació d'autoempreses a través del viver d'empreses. Herrera subratlla que els moments de crisi són, paradoxalment, moments per a les noves idees i oportunitats. S'ha aconseguit una subvenció de 2 milions d'euros del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per a programes de formació i ocupació durant el 2009. El Cas del Pàrquing Jaume I Com a presidenta de l'empresa d'aparcaments, Herrera aclareix que el projecte del pàrquing Jaume I està actualment en punt mort a causa del litigi judicial amb l'empresa Sistema Salen (en concurs de creditors). "Almenys hem parat la despesa en algo que no li veia solució, i això penso que és important."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
La Llibreria La Rambla: 40 anys de cultura i resistència
Memòria viva d'un referent cultural a Tarragona L'entrevista amb Ramon Marrugat commemora els 40 anys de la Llibreria La Rambla, un espai que va transcendir la venda de llibres per convertir-se en un centre de resistència cultural i política a Tarragona, especialment entre els anys 1968 i 1980. Un refugi per a la societat civil Durant la darrera etapa del franquisme i la Transició, la llibreria va allotjar més de 500 actes, esdevenint la seu de facto per a col·lectius que no tenien lloc on reunir-se a causa de la manca de locals lliures a la ciutat: Iniciatives ciutadanes: Allà van néixer branques d'entitats com Òmnium Cultural, el Bloc Feminista o l'Associació d'Espectadors de Teatre. Clandestinitat i vigilància: Moltes reunions eren semiclandestines o es feien sota la "tapadora" d'actes legals per evitar la repressió en una ciutat on "tothom es coneixia". Absència d'imatges: Marrugat explica que la falta de fotografies de l'època respon a la necessitat de protegir els assistents, ja que aparèixer en una imatge podia portar problemes laborals o policials. La lluita contra la censura Un dels punts més fascinants és la gestió dels segrestos de llibres per part de les autoritats: Es va crear una xarxa de complicitat entre llibreries catalanes: quan n'avisaven una d'un segrest, en 15 minuts totes ho sabien i amagaven els títols prohibits entre d'altres obres. La censura era sovint aleatòria i absurda, arribant a segrestar llibres de lingüística per simples referències festives. "Hi havia una xarxa de complicitats... quan es segrestava un llibre, al cap d'un quart d'hora tot Catalunya ho sabíem." Reflexió sobre el món del llibre Marrugat clou l'entrevista analitzant la situació actual de la literatura, criticant la falta d'espais de qualitat als mitjans de comunicació i reivindicant el llibre com un element vital i alegre, lluny del to pesat amb què sovint se'l presenta.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
13'
Guia de la Costa Daurada: Estat de salut mediambiental
Diagnòstic de l'estat ecològic del litoral tarragoní Jordi Bru, biòleg de l'entitat ecologista Mediterrània, presenta la nova guia sobre l'estat mediambiental de la Costa Daurada. El projecte, iniciat al gener amb el suport de voluntaris, analitza la biodiversitat i les agressions que pateix el territori marítim en tres àmbits d'estudi: el supralitoral, el mesolitoral i l'infralitoral. Espais analitzats i troballes Aquesta primera fase del projecte s'ha centrat en tres zones específiques: - Platja del Miracle (Tarragona): Presenta una biodiversitat limitada però amb indicis de recuperació. S'ha detectat la presència de mostres de Posidònia, tot i que a major profunditat. - Platja de la Pineda (Vila-seca): Molt afectada per les grans infraestructures (Port de Tarragona) i la pressió turística. Les comunitats de dunes han desaparegut pràcticament per complet. - Platja del Prat d'en Forès (Cambrils): És la zona millor conservada, on es mantenen fragments importants de Posidònia i Algueró, així com espècies més rares com escòrpores i nacres. Problemes i reptes de futur L'estat global de conservació es qualifica d'insuficient. El biòleg destaca diversos factors crítics: - L'impacte de la pesca d'arrossegament i l'ancoratge indiscriminat d'embarcacions. - La manca de consciència ciutadana que es tradueix en deixalles directes a la sorra. - La necessitat que els planificadors territorials prioritzin els valors mediambientals per sobre dels econòmics. "L'estat de conservació és dolent, però hem de mirar de conservar el que encara ens queda." La guia és una eina de divulgació que busca involucrar la societat en la preservació d'espècies indicadores com els tomàquets marins o els cogombres de mar, essencials per determinar la qualitat de l'aigua.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Esteve Ortiz i el futur de la Confraria de Pescadors
Reelecció i Reptes del Sector Pesquer Tarragoní L'entrevista a Esteve Ortiz, reelegit president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, ofereix una visió profunda sobre la situació crítica i els projectes de futur del sector marítim a la ciutat. Estabilització Econòmica i Gestió Ortiz destaca que ha gestionat un dels mandats més difícils a causa de l'increment de despeses en la nova seu i la manca d'un pla de viabilitat previ. No obstant això, s'ha aconseguit: * Reduir el dèficit de 3 milions a 2 milions d'euros. * Implementar mesures de contenció de despeses. * Establir diàleg amb el Port de Tarragona, l'Ajuntament i la Generalitat. Projectes Estratègics i Comercialització Per contrarestar l'augment del preu del gasoil i la volatilitat del mercat, es plantegen accions directes: * Sortidor propi de combustible: Negociacions amb Repsol per eliminar intermediaris i abaratir costos per als pescadors. * Acord amb Pescanova: Continuïtat del conveni de comercialització de peix blau, tot i la preocupant davallada de captures. * Venda directa: Possibilitat que la confraria comercialitzi directament els excedents de peix blanc de qualitat. Preocupacions del Sector El president denuncia diversos factors que amenacen la supervivència de la pesca local: "Està entrant peix de tot arreu per les nostres fronteres sense control... peix que no se sap ni si sanitàriament és correcte." Globalització: Competència deslleial de productes importats d'Àsia (com el panga). Canvis en el consum: Menys presència de peixateries tradicionals i més tendència cap al peix congelat de supermercat. Burocràcia: Normatives europees i estatals sovint allunyades de la realitat pràctica de les barques. Radiografia de la Flota Actualment, el sector a Tarragona compta amb uns 400 pescadors directes i unes 80 barques (40 d'arrossegament, 12 d'encerclament i la resta d'arts menors). Malgrat tot, Ortiz es mostra optimista sobre la capacitat d'adaptació del sector primari.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Trasllat de l'Escola d'Adults a l'edifici de les Clarisses
Trasllat imminent i millora de les instal·lacions L'Escola Municipal d'Adults de Tarragona deixarà la seva seu actual al carrer Pere Martell per traslladar-se a l'edifici de les Clarisses, a l'antic espai de la Facultat d'Enologia. Aquest canvi, previst per a la segona setmana de novembre, representa una fita històrica per al centre. Mancances de la seu actual L'actual local presenta deficiències greus que dificulten l'activitat docent: * Precarietat física: Manca de calefacció i aire condicionat, aules amb columnes que dificulten la visió i presència de plagues. * Inseguretat: No compta amb sortides d'emergència adequades ni accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. * Massificació: Un passadís estret per gestionar el flux de prop de 1.000 alumnes diaris. Nova etapa i reptes de futur "Aquestes instal·lacions no reuneixen ni les mínimes condicions per donar classes. El trasllat suposa una millora importantíssima per salut i dignitat." Tot i la millora en l'espai, el director José Ángel González destaca que encara queden reptes pendents: 1. Manca de personal: Amb només 12 professors per a un miler d'alumnes, el centre està al límit de la seva capacitat. 2. Llista d'espera: Molta gent queda fora dels cursos d'accés a cicles formatius i idiomes per manca d'oferta. 3. Necessitat d'ampliació: Es reclama un increment de la plantilla per poder oferir l'ESO per a adults. L'estrena oficial de la nova seu està prevista per al dilluns 16 o 17 de novembre, un cop finalitzat el trasllat logístic que obligarà a suspendre les classes durant tres dies.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Traspàs de seguretat ciutadana als Mossos a Tarragona
El desplegament dels Mossos i la reorganització policial L'entrevista a la subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarés, se centra en la culminació del desplegament dels Mossos d'Esquadra al territori a partir de la mitjanit de divendres a dissabte. Aquest procés suposa el traspàs complet de les competències de seguretat ciutadana, un canvi que s'ha preparat mitjançant: Cooperació i coordinació prèvia entre la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les guàrdies urbanes. Jornades de convivència per compartir informació i mètodes de treball. L'objectiu de garantir que el ciutadà no percebi cap buit d'inseguretat durant l'impàs. Noves funcions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil Tot i el traspàs, els cossos de seguretat de l'Estat no marxen del territori, sinó que es reubiquen en tasques molt més especialitzades: Àmbits d'actuació: Vigilància fiscal, terrorisme, control d'armes, explosius, narcotràfic internacional i el SEPRONA. Punts estratègics: Es reforçarà la presència al Port de Tarragona i a l'Aeroport de Reus per la seva importància com a fronteres i el seu creixement imminent. Serveis al ciutadà: Gestió de l'expedició del DNI electrònic i documentació. Equipaments i infraestructures de l'Estat Es detallen les inversions en noves seus i la gestió del patrimoni a la ciutat: Nova Caserna de la Guàrdia Civil: Situada a Joan XXIII, s'espera que s'inauguri a la primavera del 2009. Serà un edifici modern i obert a la ciutat que substituirà la degradada caserna de López-Peláez. Banc d'Espanya: Pallarés es mostra prudent sobre l'edifici de la Rambla Nova, afirmant que hi ha negociacions obertes amb l'Ajuntament que encara no s'han de fer públiques. Variant de l'A-7: Pel que fa a les restes arqueològiques trobades a la zona de la Móra, s'està treballant per catalogar-les sense aturar l'obra, amb la previsió d'obrir el tram durant el primer semestre del 2009. "Cara al ciutadà, no hi ha d'haver una percepció que hi ha un impàs d'inseguretat produït per un buit en el procés policial."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Preparatius i novetats de la Mitja Marató de Tarragona
Preparació i Activitats Paral·leles a la Mitja Marató El gerent del Patronat Municipal d'Esports, Ramon Quadrat, i la cap d'activitats, Roser Barberà, expliquen les noves iniciatives per a la Mitja Marató Ciutat de Tarragona. Enguany, l'objectiu és oferir a la ciutadania eines per afrontar la prova amb garanties i no limitar l'esdeveniment a un sol dia. Formació i xerrades tècniques Es destaca la celebració d'una taula rodona el dijous 30 d'octubre a l'Ajuntament, amb la participació de metges especialistes en medicina de l'esport, entrenadors nacionals i corredors experimentats. Els punts clau de la preparació inclouen: Dosificació de l'esforç: La importància de no sortir a un ritme massa elevat i conèixer els propis límits. Nutrició: Pautes sobre què menjar la nit anterior i l'esmorzar del dia de la cursa. Prevenció de lesions: Consells sobre estiraments i entrenaments per a les setmanes prèvies. Entrenaments guiats: "Prepara't amb nosaltres" En col·laboració amb el club Runners World Tarragona, s'organitzen tres sortides guiades (8, 15 i 22 de novembre) per reconèixer el circuit per trams. Aquestes sessions estan pensades inicialment per a corredors novells o amb poca experiència que vulguin aprendre a regular-se. Seguretat i logística Durant l'entrevista es fa un èmfasi especial en la seguretat dels atletes que entrenen de nit: "Si us plau, useu armilles reflectants. Ara es fa de nit de seguida i a vegades no es veuen els corredors per la carretera." Dades d'interès per a l'edició d'enguany: 1. Homenatge: La cursa està dedicada a Cinto López. 2. Inscripcions: S'obren el dimecres 29 d'octubre. 3. Capacitat: S'ha ampliat el límit a 1.600 participants. 4. Guies de ritme: La cursa comptarà amb corredors guia per marcar temps d'1h 30m, 1h 40m i 1h 50m.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Desplegament dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona
El repte de completar el desplegament territorial L'intendent Jaume Giné, veterà de la primera promoció dels Mossos d'Esquadra, explica el procés de culminació del desplegament policial a tot Catalunya, centrant-se en la regió del Camp de Tarragona que s'iniciarà oficialment el 31 d'octubre. Aquesta fita representa la consolidació d'un model de policia integral que ha requerit més d'un any de preparació intensa en la rereguarda per garantir una transició eficaç. Efectius, perfils i estructura operativa Recursos humans: Es desplegaran un total de 1.237 agents a la regió, cobrint funcions de trànsit, investigació i seguretat ciutadana. Experiència dels agents: Un 60% dels agents són de la zona o hi viuen habitualment. Malgrat la joventut d'alguns aspirants, compten amb una immersió territorial prèvia i el suport de comandaments amb més de 15 i 25 anys de servei. Infraestructures: Les comissaries principals se situaran a Tarragona, Reus, Cambrils-Salou, El Vendrell, Falset i Montblanc. Provisionalment, la seu central operativa estarà al CENCAT (Centre d'Emergències de Catalunya). El model de proximitat i patrullatge Giné posa èmfasi en el fet que el model dels Mossos prioritza el patrullatge actiu per sobre de la presència estàtica en edificis: "Nosaltres, en lloc de tenir presència d'edificis, el que fem és un patrullatge, perquè considerem que els edificis ens generen un immobilitzat d'efectius que suposa una pèrdua de resposta." Per gestionar un territori tan divers que inclou des de zones metropolitanes fins a àrees rurals amb 1.700 masies i 356 urbanitzacions, el cos utilitza tecnologia avançada com el GPS i sistemes de referenciació en mapa en els vehicles per minimitzar els temps d'isocrona (resposta). Coordinació institucional i percepció de seguretat S'han realitzat més de 400 reunions amb el teixit social per transmetre confiança. L'intendent preveu un augment estadístic de les denúncies inicialment, no per un increment real de la delinqüència, sinó per la millora de la proximitat i la confiança ciutadana en el sistema. Finalment, destaca l'excel·lent relació amb la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les Guàrdies Urbanes mitjançant convenis de col·laboració competencial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Bucarest, la memòria perduda: Alzheimer i exili
Resum de l'entrevista amb Albert Soler L'entrevista explora la gènesi i el significat de "Bucarest, la memòria perduda", un documental dirigit pel periodista Albert Soler sobre la figura del seu pare, el polític Jordi Solé Tura. L'obra no és només un retrat personal, sinó un exercici de recuperació de la memòria col·lectiva d'un país i la lluita contra l'Alzheimer. L'herència d'una infància en la clandestinitat Albert Soler relata com la seva identitat va estar marcada per l'exili i la política des del naixement: * Va néixer a Bucarest, tot i que oficialment consta com a nascut a Budapest per raons de seguretat. * Va créixer sota el pes del silenci, aprenent des dels 6 anys que no podia explicar l'activitat política o l'empresonament del seu pare. * Es defineix com una "víctima passiva de la democràcia", ja que l'activitat institucional del seu pare durant la transició i la democràcia va suposar una absència familiar notable. El repte de l'Alzheimer L'entrevista aprofundeix en l'impacte de la malaltia en una família on la comunicació era el pilar fonamental: * La malaltia de Jordi Solé Tura es va manifestar fa uns 8 anys, i actualment es troba en una fase avançada. * Soler destaca la importància de donar visibilitat a la malaltia per perdre'ls la por i generar consciència social. * Reconeix el contacte estret amb persones en situacions similars, com la família de Pasqual Maragall, per compartir consells i suport. La pel·lícula com a teràpia i document històric El director reflexiona sobre el dilema ètic d'exposar la intimitat d'una persona que ja no pot decidir: "Vaig considerar que valia la pena la lluita... ensenyar la pròpia intimitat perquè els resultats valien més la pena." Finalment, l'Albert conclou que el procés de creació ha estat una teràpia personal que l'ha ajudat a endreçar els seus records i a acceptar l'evolució de la malaltia del seu pare, valorant ara les petites victòries quotidianes.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
La Lliga contra el càncer de Tarragona i el seu llegat
Una trajectòria de compromís social i humà L'episodi ret homenatge a Carles Carcoler, qui ha estat durant 15 anys al capdavant de la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona. Durant la conversa, es destaca el paper crucial de la societat civil per arribar allà on la medicina no pot, oferint suport psicològic i emocional tant als malalts com a les seves famílies. Fites i estructura de l'entitat Expansió territorial: L'entitat ha passat de ser un projecte local a tenir gairebé 100 delegacions, cobrint el 95% de la població de la província. Col·laboració mèdica: Des del seu origen a l'Hospital de Sant Joan de Reus, la Lliga ha treballat colze a colze amb els oncòlegs. Voluntariat: Es subratlla que l'entitat se sosté gràcies a un cos de voluntaris extraordinari, tot i que compta amb professionals especialitzats com els psiconcòlegs. Prevenció, tractament i nous reptes El nou president, el doctor Joan Borràs, exposa les línies mestres del futur de la institució: Cribatge i detecció precoç: Després de l'èxit en el càncer de mama, l'objectiu és potenciar el cribatge de càncer de còlon. Prevenció primària: La lluita contra el tabaquisme continua sent la prioritat absoluta per reduir la mortalitat. Suport integral: Es mantenen els grups d'autoajuda (GAMS) i s'incrementa l'ajuda econòmica i social a causa de l'impacte de la crisi en les famílies afectades. "El càncer es pot superar i es pot curar; jo n'he superat tres i en sóc la prova." L'episodi clou amb el testimoni personal de Carcoler, qui recorda que la percepció social de la malaltia ha canviat: el càncer ja no és un tabú, sinó una realitat que s'afronta amb més visibilitat i optimisme gràcies als avenços en la investigació i les teràpies menys agressives.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Constitució del Senat de Tarragona a l'Ajuntament
Context i Objectiu de la Institució Avui s'ha celebrat l'acte oficial de constitució del Senat de Tarragona, un nou òrgan consultiu i assessor de l'alcalde format per 35 personalitats de reconegut prestigi en diversos àmbits. Aquest ens té com a finalitat aprofitar l'experiència de tarragonins d'excel·lència per millorar la ciutat a través de projectes, idees i visions crítiques. L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha reconegut que la idea original prové de Manuel Sarromà, qui fa deu anys va proposar crear un grup de "polítics sèniors" o experts a l'estil dels Estats Units. L'objectiu és clar: "Les ciutats que aprofiten l'experiència dels seus homes i dones excel·lents són societats que naveguen en la bona direcció." Estructura i Funcionament del Senat El senat es divideix en dues figures inspirades en l'època romana per diferenciar el vincle dels membres amb el territori: - Pretors: Senadors que resideixen actualment a la ciutat de Tarragona. - Legats: Persones nascudes a la ciutat o amb una relació especial que viuen a l'exterior. Pel que fa a la seva dinàmica de treball: - Es reuniran formalment almenys un cop l'any. - Hi haurà una renovació del 25% dels membres cada dos anys. - Els membres han rebut una medalla commemorativa on es llegeix la inscripció Senatus Populusque Tarraconensis (SPQT). Membres Destacats i Absències L'òrgan compta amb figures de gran rellevància internacional, algunes de les quals no han pogut assistir per compromisos professionals: - Absents: El doctor Lluís Alclós (a Houston), el cantant Lluís Gavaldà (a Mèxic), l'arqueòleg Eudald Carbonell (al Perú) i la coreògrafa Arantxa Sagardó (a l'Òpera de París). - Assistents: El doctor Soler Poblet i el gerontòleg Antoni Guerra han destacat el valor de tenir un canal directe i col·legiat amb l'ajuntament per vehicular les inquietuds ciutadanes. Després de l'acte protocol·lari, els senadors han realitzat un recorregut en autobús pels projectes estratègics de futur com la façana marítima, la Tabacalera i els barris de Ponent, culminant amb un dinar de treball al Pretori Romà.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Nous agents de mobilitat a Tarragona
Reforç de la Guàrdia Urbana per a la mobilitat urbana L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una nova unitat específica de la Guàrdia Urbana destinada exclusivament a la gestió del trànsit i la mobilitat. Aquesta iniciativa compta amb 10 nous agents que tenen com a missió principal millorar la fluïdesa viària a les zones més crítiques de la ciutat. Objectius i zones estratègiques L'equip de govern, representat pel regidor Carles Castillo, destaca un doble objectiu: * Pacificar el trànsit: Evitar conductes incíviques com la doble fila o l'estacionament en voreres. * Optimització de recursos: Permetre que la resta d'agents del cos es puguin centrar en tasques de seguretat ciutadana. El sergent Lucena ha identificat vuit zones d'actuació prioritàries, especialment aquelles per on circula el transport públic, com ara: * Rambla Nova i Rambla Vella. * Plaça Imperial Tàrraco. * Carrers com Pere Martell, Prat de la Riba i Estanislau Figueras. Criteris d'actuació i disciplina Tot i que s'ha anunciat una tolerància zero amb les infraccions que bloquegen la circulació, s'ha matisat que es mantindrà la flexibilitat en situacions específiques: "S'ha de mantenir la tasca de protecció escolar perquè els pares puguin recollir els nens, ja que són petits; la permissivitat zero serà per a conductes incíviques evitables." Els agents han rebut formació específica i, durant les primeres setmanes, treballaran acompanyats de veterans per conèixer de prop la problemàtica real del carrer i atendre les consultes dels ciutadans sobre la normativa vigent.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
Estrena d'El lleig al Metropol i l'èxit de la Sala Trono
Entrevista a Joan Negrié: Teatre, Bellesa i Risc L'actor i gestor cultural Joan Negrié visita l'estudi per parlar de l'èxit aclaparador de l'obra El lleig, de Marius von Mayenburg, una producció de la Sala Trono que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona. Una convenció teatral sobre la lletjor L'obra planteja un repte interpretatiu singular: el protagonista és considerat extremadament lleig per la resta de personatges, però l'actor no utilitza cap tipus de maquillatge ni caracterització per mostrar-ho. Es tracta d'una convenció teatral on el públic accepta la premissa a través del text i l'actuació. L'espectador viu una mena d'hipnosi col·lectiva on arriba a veure l'actor com a lleig o guapo segons el moment de l'obra. L'autor, Marius von Mayenburg, critica l'obsessió actual pels cànons de bellesa i la pèrdua d'identitat derivada de la cirurgia estètica. "Els actors diem que sóc lleig, em diuen que sóc lleig, i el públic es creu que sóc lleig." L'aposta pel risc de la Sala Trono Negrié defensa la necessitat de portar a l'escena obres contemporànies i trencadores, allunyant-se del teatre més comercial o clàssic. La Sala Trono ha aconseguit consolidar-se a Tarragona gràcies a: La producció de textos de dramaturgs joves i crítics. L'acceptació del risc artístic i la recerca constant de nous llenguatges. L'èxit de públic a Barcelona i la futura gira per Espanya amb la versió en castellà. Gestió i futurs projectes L'actor compagina la seva tasca a la Sala Trono amb altres projectes de gran format, com la gira de Tirant lo Blanc (que va triomfar a Mèxic) i la propera estrena de Mama Mèdea al Teatre Romea sota la direcció de Magda Puyo. Durant l'entrevista, es regalen entrades per a la funció al Metropol, evidenciant l'interès del públic tarragoní per les seves produccions.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Impacte de la crisi econòmica i pacte social a Tarragona
Anàlisi de la crisi a Tarragona amb la CEPTA Representants de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA) analitzen l'afectació de la crisi financera internacional al territori. Els experts coincideixen que la situació és generalitzada, tot i que determinats sectors actuen com a amortidors mentre d'altres pateixen de forma més severa. Sectors afectats i indicadors econòmics El sector de la construcció és el més castigat a causa de la forta dependència financera i les grans inversions realitzades. La indústria química i el sector serveis/hostaleria estan funcionant com un matalàs que conté la caiguda de l'activitat econòmica. Els indicadors actuals mostren una situació de morositat a l'alça, descens en les vendes del comerç i una caiguda en la creació de noves societats. Perspectives per al 2009 "No hem tocat fons encara... ens queda un 2009 dur i la gent s'ha de preparar." L'anàlisi de Rafel Muñoz apunta a una recuperació en forma de U, la qual cosa implica que l'economia romandrà estancada durant un període llarg abans de tornar a créixer. Es defineix l'escenari com una "tormenta perfecta" amb altes xifres d'atur i inflació. Propostes i mesures d'urgència La patronal proposa un Pacte Nacional que inclogui agents socials, sindicats i administracions. Entre les 80 mesures presentades, destaquen: Suport financer: Facilitar el crèdit a través de l'ICO per a les PIMES per evitar la destrucció d'ocupació. Eficiència judicial: Solucionar el col·lapse dels jutjats del mercantil i del social a Tarragona per evitar que el dany econòmic s'agreugi. Recuperació de la confiança: Restablir la credibilitat en el sistema financer com a eix vertebrador de l'activitat econòmica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
El Bus de la Prevenció visita l'IES Sant Pere i Sant Pau
Conscienciació sobre riscos laborals per a joves Tarragona Ràdio s'ha desplaçat fins al barri de Sant Pere i Sant Pau per conèixer de prop el Bus de la Prevenció, una unitat mòbil del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que educa els estudiants sobre la cultura de la prevenció. Metodologia i objectius de la campanya L'activitat es divideix en dues parts diferenciades per tal de fer l'aprenentatge més amè: Formació teòrica: Els alumnes aprenen conceptes sobre EPIs (equips de protecció individual), interpretació de senyalitzacions i els drets bàsics dels treballadors. Dinàmica interactiva: S'utilitza un videojoc educatiu que posa a prova els coneixements adquirits. Els centres que obtenen les millors puntuacions opten a un premi final. Conceptes clau apresos Durant la visita, els tècnics han posat èmfasi en diversos punts que els futurs treballadors solen desconèixer: Drets laborals: El dret a exigir equips de protecció adequats segons el tipus de risc. Codi de colors en senyals: Groc i triangular: Advertència. Blau i circular: Obligació. Verd i quadrat: Salvament o primers auxilis. Vermell: Prohibició o equips contra incendis. "Es tracta que es fixin, que si hi ha algun risc, tinguin prevenció i s'avancin al problema." L'edat dels participants, principalment entre els 12 i 16 anys, es considera clau ja que molts d'ells s'incorporaran aviat al mercat laboral o realitzaran cicles formatius on la seguretat és primordial.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Viatge per Camp Clar: Un Retrat de la Joventut a Tarragona
Presentació del Documental Viatge per Camp Clar En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta el documental Viatge per Camp Clar, un projecte audiovisual impulsat per la Conselleria de Joventut on deu joves del barri s'han posat darrere les càmeres per explicar la seva pròpia realitat. A diferència d'altres treballs, en aquest cas els joves han estat els responsables de triar els temes i realitzar les entrevistes, convertint-se en els cronistes de la seva comunitat. Temes i Perspectives del Projecte El documental aborda diversos eixos fonamentals que marquen el dia a dia al barri: La normalitat i els prejudicis: Els protagonistes subratllen que ser jove a Camp Clar és, en essència, igual que a qualsevol altre barri, tot i que sovint existeix una tendència externa a magnificar o estigmatitzar la zona. L'escolarització i el futur laboral: Es reflecteix una preocupació real pels estudis i la manca de places en formacions d'oficis (com fusteria o mecànica), especialment entre els joves que volen entrar d'hora al món laboral. Diferents realitats socials: El projecte posa el focus en la diversitat d'ètnies, com ara la comunitat gitana. S'analitza l'abandonament escolar prematur, sovint vinculat a tradicions culturals o familiars. Es parla del rol de la dona jove i les expectatives de matrimoni i cura de la llar. Cultura i lleure: El documental descobreix talents locals com el grup musical Son Caló, que tot i tenir èxit, no són prou coneguts fora del barri. La Desconnexió amb el Centre de la Ciutat Un dels punts més interessants de la conversa és la percepció geogràfica i social dels joves. Molts expressen que viuen en una mena de "miniciutat" i utilitzen l'expressió: "Anem a Tarragona" Aquesta frase denota una separació psicològica, com si el barri i el centre fossin entitats diferents, un aspecte que el documental també explora des d'una vessant sociològica.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Fundació Eure: habitatge i suport per a dones i joves
La tasca social de la Fundació Eure Montse Grisó, directora de la Fundació Eure, explica l'evolució de l'entitat des de la seva creació l'any 1995. Inicialment centrada en joves tutelats, la fundació ha adaptat el seu model per donar resposta a la creixent demanda d'ajuda per part de dones en situació de vulnerabilitat i unitats familiars en risc d'exclusió. Desafiaments en la gestió de pisos tutelats • L'entitat gestiona un patrimoni humà a través de diversos pisos a Reus i Tarragona. • Els canvis d'ubicació són freqüents a causa de les dificultats de convivència amb el veïnat i la necessitat de millorar les condicions de vida dels usuaris. • Grisó destaca que funcionen sense deutes bancaris, tot i estar "sempre al límit" financerament. Canvis en el perfil dels usuaris L'episodi analitza com ha evolucionat el perfil de les persones que atenen: Dones maltractades i amb fills: S'ha convertit en el col·lectiu amb més demanda, superant l'oferta de les institucions oficials. Joves amb perfils complexos: Els joves que arriben actualment presenten més problemes de salut mental i manca de límits que fa una dècada. "No trobo l'explicació de per què no arriben tants joves de la Generalitat, però els que arriben de Justícia Juvenil necessiten molts més professionals per a la contenció." Projectes de futur a Tarragona L'entitat ha obert recentment un nou recurs a Tarragona i prepara la posada en marxa d'una casa a Torreforta que inclourà: • Un jardí terapèutic i hort biològic. • Espais per a quatre nuclis familiars. • Un centre de trobada per a dones per fomentar l'autonomia i l'empoderament.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Dany Cerebral Adquirit: Realitat i Reivindicacions de l'Associació CRANER
El Dany Cerebral Adquirit: Una Realitat Invisible Amb motiu de la commemoració del Dia del Dany Cerebral Adquirit, representants de l'entitat CRANER (Associació Tarragonina de Traumàtics Cranioencefàlics) han compartit el seu testimoni per donar visibilitat a una problemàtica sovint desconeguda. El dany cerebral adquirit és aquell que es produeix per accidents o cops sobrevinguts, i no pas de naixement, transformant radicalment la vida de qui el pateix. Impacte en la Vida Quotidiana i Diversitat de Seqüeles L'afectació és extremadament variable en cada cas, el que dificulta la seva classificació i atenció unificada: * Diversitat de símptomes: Des de problemes de mobilitat i pèrdua de memòria fins a estats de coma prolongat i falta de parla. * Seqüeles cròniques: Tot i que existeixen graus (lleus o greus), molts pacients presenten afectacions per a tota la vida sense possibilitat de recuperació total. * Exemple real: La Marina, una jove de 21 anys, explica com un accident als 14 anys li provoca pèrdues d'equilibri que li impedeixen realitzar tasques tan quotidianes com anar a comprar el pa sola. El Paper Crític de la Família i la Manca d'Ajuts L'entorn familiar es converteix en el pilar fonamental de cura, sovint amb un alt cost emocional i econòmic: * Cuidadores desbordades: Les famílies han d'assumir rols mèdics i d'infermeria (com la gestió de sondes) sense suport professional a casa. * Manca d'infraestructura: Es denuncia l'absència de centres de dia especialitzats i de pisos tutelats per a joves, obligant molts afectats a dependre exclusivament de pares o parelles. * Crítica a les administracions: Les convidades expressen la seva frustració davant la Llei de Dependència i els barems econòmics que sovint deneguen ajuts vitals. "Les persones que els cuidem no tenim vida; el desgast emocional i físic és extraordinari." Objectius de l'Associació CRANER L'associació, creada fa tres anys des de l'ajuda mútua entre familiars que es coneixien a les consultes mèdiques, busca: 1. Sensibilitzar la població a través d'estands informatius. 2. Unir el col·lectiu de la demarcació de Tarragona per tenir més força reivindicativa. 3. Crear recursos propis, com un futur centre de dia o agrupacions de socis per compartir experiències.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
24'
Impacte econòmic i infraestructures al Camp de Tarragona
Presentació i Context Econòmic Entrevista a Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, sobre la situació d'actualitat econòmica marcada per la crisi financera global i els seus efectes locals. L'Impacte de la Crisi El president analitza la delicada situació econòmica actual i destaca els següents punts clau: • La falta de finançament i liquiditat és el principal obstacle per a la sostenibilitat de les empreses del territori. • El sector de la construcció i l'immobiliari van ser els primers a notar la davallada, però ara afecta directament el consum i el sector serveis. • Malgrat la gravetat, Abelló recorda que la diversificació econòmica del Camp de Tarragona (indústria petroquímica, port, turisme i serveis) permet resistir millor que altres zones. El Sector Comercial a Tarragona Es discuteix la crisi interna de l'associacionisme comercial i la necessitat de renovació. Organització i Nous Projectes • Crítica a la situació de la Federació d'Unió de Botigues (FUB), que actualment es considera una entitat sense contingut real ni representativitat. • Proposta de crear nous ens o refundar l'associacionisme per recuperar la confiança del petit comerç. • Suport al projecte de reforma del Mercat Central, considerant-lo vital per a la ciutat, tot i que es demana celeritat en el projecte executiu previst per al 2009. Infraestructures i Pressupostos de l'Estat Repàs de les inversions pendents i la polèmica per les denominacions oficials. Reivindicacions Territorials • Els Pressupostos Generals de l'Estat es consideren insuficients i, sovint, les partides assignades no s'arriben a executar completament. • Urgència en la finalització de la variant de l'A-7 (N-340); Abelló demana sentit comú amb les restes arqueològiques del Mèdol per no retardar una obra vital per a l'economia. "No podem aturar una infraestructura tan decisiva per unes pedres que es poden catalogar i traslladar." El debat del Nom de l'Estació Intermodal Abelló titlla de "guerreta de campanar" la disputa entre Reus i Tarragona pel nom del futur node de transport: • Rebutja la denominació unilateral de "Reus Costa Daurada". • Proposa que la marca Costa Daurada sigui l'eix central tant de l'aeroport com de la futura estació per identificar tot el territori a nivell internacional.