Tots els episodis

62658 episodis disponibles

episodis

47329-47352 de 62658

Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Santi Santamaria a Tarragona: Ètica i Cuina Tradicional
Conferència de Santi Santamaria a la Cambra de Comerç El prestigiós cuiner Santi Santamaria, propietari del restaurant El Racó de Can Faves (guardonat amb tres estrelles Michelin), ha protagonitzat l'acte Bon Dia Tarragona a la Cambra de Comerç de la ciutat. Sota el títol "Nulla estètica sine ètica", el xef ha refermat el seu compromís amb la cuina natural i ha respost a les qüestions relacionades amb la situació econòmica actual i la polèmica sobre l'ús d'additius en l'alta gastronomia. Cuina, Crisi i Educació Davant l'augment del consum de mancjar ràpid i precuinats a causa de la crisi, Santamaria ha defensat que se pot menjar bé amb pocs recursos si es té el coneixement adequat. Els punts clau de la seva intervenció han estat: Retorn a l'essencial: Ha posat com a exemple la necessitat de saber cuinar un bon arròs de cassola o aprofitar totes les parts d'un pollastre per reduir costos. Crítica al sedentarisme: Ha qüestionat les tres hores i mitja de mitjana que els ciutadans dediquen a mirar la televisió, suggerint que part d'aquest temps s'hauria d'invertir a la cuina. Educació i salut: Proposa que les institucions i els mitjans públics s'impliquin més en la formació pedagògica sobre alimentació per evitar problemes de salut pública. La Polèmica de l'Alta Restauració L'acte també ha servit per tractar la controvèrsia generada pel seu llibre > "La cocina al desnudo". Santamaria ha mantingut la seva tesi crítica contra la cuina més experimental (sovint associada a Ferran Adrià) i ha demanat més transparència: Etiquetatge obligatori: Ha exigit al Ministeri de Sanitat i a l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) que els restaurants identifiquin clarament els additius químics dels seus plats. Drets del consumidor: Defensa que, de la mateixa manera que es llegeixen les etiquetes d'unes patates de supermercat, el client d'un restaurant de luxe té dret a saber què està menjant. Veto a Madrid Fusión: S'ha desvetllat que l'organització del congrés li ha denegat la participació en l'edició de tardor amb l'argument que el programa ja estava tancat.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Trobada d'entitats de Torreforta i projectes comunitaris
Projectes i activitats als barris de Ponent En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'expliquen els detalls de la tercera trobada d'entitats de Torreforta, que aplega un ampli ventall d'activitats per visualitzar la tasca dels col·lectius veïnals. Les convidades destaquen l'evolució del barri i la implicació creixent de la societat civil en l'autogestió del seu oci. La Xarxa d'Intercanvi de Coneixements Un dels projectes més innovadors és la xarxa d'intercanvi de coneixements, un sistema basat en el banc del temps on els participants ofereixen els seus coneixements de manera gratuïta a canvi de temps o col·laboració en altres tasques voluntàries. Moneda de canvi: El temps és la unitat base; no hi ha diners pel mig. Tallers inicials: Teatre i creació de contes/poesia. Implicació juvenil: Els joves del barri passen de ser consumidors a ser monitors voluntaris. Destacats del programa: La Xalera a la plaça L'activitat central de dissabte al matí pretén dinamitzar les places del barri amb: * Tallers organitzats per joves per a infants. * Campionats de bàsquet 3x3 i jocs de futbol virtual (Pro Evolution). * Dinamització intercultural: Degustació de te marroquí i una desfilada de moda impulsada per la regidoria de Joventut. Integració i relleu generacional Es destaca la participació de l'Associació Cultural Islàmica de Torreforta, que treballa conjuntament amb la resta d'entitats a través de la revista del barri i la taula d'entitats. Les convidades reflexionen sobre la importància de crear espais on els nous vinguts i els veïns de tota la vida es relacionin amb naturalitat, especialment a través de l'escola i el teixit associatiu. "L'objectiu final del Pla Comunitari és que la nostra figura com a tècnics acabi desapareixent perquè el barri sigui totalment autònom." Pròximes cites: Castanyada i Halloween S'anuncia un "remix" cultural per a la setmana vinent que inclourà: 1. Passatge del terror a Camp Clar (amb 4 anys d'èxit). 2. Tallers de contes infantils i castanyes al Centre Cívic. 3. Activitats de tardor com cursos de castells, beatbox i retoc fotogràfic.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
10'
Programació i reptes de l'OBC: Entre la tradició i la modernitat
L'OBC i el repte del repertori contemporani Patrick Alfaya analitza la dificultat d'introduir obra nova i contemporània en les temporades de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Tot i que l'orquestra aposta per compositors de referència com Guinjoan, existeix una certa reticència del públic cap a la música actual per por al desconeixement de les noves sonoritats. Per mitigar aquest efecte, la programació utilitza estratègies clau: * Combinar obres modernes amb el gran repertori clàssic (Tchaikovsky, Beethoven). * Potenciar la tasca pedagògica per atraure nous públics que mai han vist una simfònica. * Crear experiències perquè la gent descobreixi la música i repeteixi. Estructura i vida interna de l'orquestra L'activitat de l'OBC va més enllà de l'escenari. Es destaca que el dia a dia és una barreja complexa de: 1. Treball administratiu: Gestió d'una oficina que mou projectes artístics i logístics internacionals. 2. Preparació musical: Assajos constants dels músics per mantenir el nivell d'exel·lència. 3. Col·laboració institucional: Reunions amb altres orquestres de l'Estat per compartir problemàtiques comunes. Projectes i commemoracions destacades La temporada es divideix en blocs temàtics amb una identitat pròpia: * Classicsme i Romanticisme: Incloent peces menys habituals com el concert per a violoncel de Schumann i l'enèrgica obra de Brahms. * L'any Haydn (2009): Un homenatge al mestre de Beethoven, destacant la seva influència històrica. * Centenari d'Albéniz: Una celebració de l'obra sinfònica d'Iberia, lligant-la amb el seu context francès i el Bolero de Ravel. "Amb l'OBC, sentireu la música, la gaudireu i la descobrireu." Finalment, es destaca la participació de directors diversos com Rumon Gamba i Josep Caballé, reflectint una barreja de talent britànic, japonès i català.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
La paràlisi cerebral davant la crisi i la innovació
L'entrevista a Jaume Marí, president de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona (La Muntanyeta), destaca la situació crítica del sector social davant les retallades econòmiques i la importància de la tecnologia en la millora de la qualitat de vida dels pacients. Impacte de la crisi i la Llei de Dependència El sector viu amb preocupació que la crisi econòmica serveixi d'excusa per a retallar en serveis socials bàsics. Es critica que, tot i els avenços en drets amb la Llei de Dependència, els recursos econòmics i les ajudes reals no arriben amb la fluïdesa necessària. L'entitat reivindica que el suport social i sanitari hauria de ser l'últim àmbit a patir retallades, ja que treballa amb col·lectius de grans dependents extremadament vulnerables. Innovació Tecnològica i Reconeixements L'associació s'ha convertit en un referent en l'ús de les noves tecnologies: * Ratolí Facial: Un projecte premiat que permet controlar l'ordinador mitjançant el moviment de la cara. El codi s'alliberarà perquè pugui ser millorat globalment. * Musicoteràpia Activa: Un nou sistema plantejat per a nens amb nivells cognitius baixos, on la captura d'imatges analitza moviments mínims per generar sons, permetent que el nen sigui conscient de la seva capacitat d'incidir en l'entorn. Gestió i Voluntariat "L'equip humà és la clau de l'èxit; no treballem només per una nòmina, sinó per vocació." El centre gestiona un pressupost de 3 milions d'euros i atén més de 100 persones, amb llistes d'espera que evidencien la falta de places al Camp de Tarragona. Es destaca la figura del voluntariat, amb una fidelitat excepcional (persones que porten més de 10 anys col·laborant), essencial per a activitats com el teatre o les sortides assistides.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
L'impacte de la crisi i inversions al Port de Tarragona
L'impacte de la crisi econòmica al Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgassé, analitza com la crisi financera internacional està afectant directament l'activitat portuària. El port actua com un termòmetre de l'economia: quan el consum i la construcció s'aturen, el tràfic de mercaderies se'n resenteix immediatament. Sectors més afectats i previsions Construcció: El descens dràstic del clínquer (matèria primera per al ciment) és l'indicador més clar de la paronada immobiliària. Automoció: S'ha detectat una forta baixada en la importació de vehicles, especialment els de gamma econòmica procedents de Corea. Tràfic de mercaderies: Després d'un 2007 històric amb 36,3 milions de tones, el 2008 i el 2009 es preveuen com a anys de decreixement o estancament. "El port és un instrument per al qual l'economia flueix. Si l'economia s'aprima, nosaltres també ho notem." Projectes i inversions de futur Malgrat el context d'incertesa, el Port manté una agenda d'inversions ambiciosa per estar preparat quan l'economia torni a créixer: Terminal de contenidors: Col·laboració amb DP World (Dubai) per a una terminal moderna operativa el 2010 amb una inversió de 50 milions d'euros. Infraestructura ferroviària: Construcció d'un pont mòbil per al tren per treure el trànsit ferroviari del Moll de Costa. Remodelació del Moll de Costa: Millores urbanístiques per connectar millor el port amb la ciutat (Serrallo i Passeig de la Independència). El futur de la seu institucional Burgassé planteja el possible trasllat de les oficines de l'Autoritat Portuària. Sobre l'actual edifici emblemàtic, apunta que si no es troba un ús ciutadà o un projecte hoteler singular (explorant contactes amb inversors de Dubai), l'edifici podria acabar sent enderrocat a causa de problemes estructurals.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
25'
Programa Veïns Actius i convivència a Camp Clar
Presentació del Programa Veïns Actius El barri de Camp Clar a Tarragona ha posat en marxa el programa Veïns Actius, una iniciativa clau dins del Pla Integral del barri que busca millorar la convivència ciutadana i la gestió de les comunitats de propietaris. El projecte, presentat oficialment el setembre, compta amb la col·laboració de la cooperativa Entorn i s'inspira en models d'èxit com el del barri de la Mina. Objectius i Metodologia El programa es basa en la figura dels mediadors d'escales, tècnics que realitzen un treball de camp intensiu: • Entrevistes personalitzades: Visites porta a porta per conèixer la realitat de cada veí i cada replà. • Autonomia veïnal: L'objectiu final és que els propis veïns es facin responsables de la gestió i el manteniment del seu espai comú. • Dues vies d'actuació: La mediació per a conflictes puntuals i el suport a les juntes per a la gestió ordinària. Reptes de l'Entorn Comunitari Rodrigo Sanz, coordinador del projecte, destaca la necessitat de recuperar el sentiment de pertinença. Sovint, els espais comuns es consideren "terra de ningú", el que deriva en conductes incíviques i deteriorament físic (com bústies o ascensors fets malbé). Segons Juan Antonio Martínez, president de l'Associació de Veïns: "Hem de canviar el xip i tenir clar que el nostre barri ha de ser el millor; si no cuidem les escales nosaltres mateixos, els diners de l'administració no serviran de res." Altres Programes del Pla Integral A banda del focus en l'habitatge, l'àrea de la persona desenvolupa altres vuit línies d'actuació: • Salut i Esport: Promoció d'hàbits saludables i activitat física. • Educació: Suport al medi escolar i aprenentatge per a adults. • Benestar Social: Prevenció de la violència de gènere i foment de l'associacionisme. • Espai Públic: Recuperació del carrer com a lloc de convivència per a joves i gent gran.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
Cursos de formació i capacitació digital a Tarragona
Inici dels cursos de formació digital als centres cívics L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una nova edició dels cursos d'informàtica a la seva xarxa de telecentres, amb una oferta de 24 cursos i 192 places. Aquestes formacions estan repartides per diversos punts de la ciutat, com el centre cívic de Torreforta, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Perfil de l'alumnat i reptes inicials El perfil majoritari en les sessions del matí són persones grans, especialment dones, que busquen trencar la bretxa digital. Els principals motius per apuntar-se són: Ajudar la família: Poder donar suport als fills o néts en tasques escolars o laborals. Autonomia personal: Aprendre a navegar per internet, llegir diaris digitals i gestionar el correu electrònic. Superar pors: Perdre la por a l'ús de la interfície (ratolí i teclat). Segons el dinamitzador del curs, Jorge, el repte més gran no són els programes, sinó les habilitats motores bàsiques amb el maquinari: "Al principi el que costa més és la dificultat d'utilitzar el ratolí i el teclat; és com aprendre a conduir, que agafes el volant per primer cop i estàs nerviós." Projectes de futur i expansió Maite Martorell, cap tècnica de Telecentres, ha explicat que el projecte és ambiciós i preveu una expansió significativa per a l'any vinent: Noves ubicacions: Obertura de centres a la Part Alta i a Camp Clar a partir del gener. Especialització: Creació de càpsules formatives de 4 hores per a temes concrets com la seguretat a internet, la creació de blocs, la cerca de feina o el comerç electrònic. Programari lliure: Es treballa exclusivament amb Open Office i programari gratuït. Telecentre Centre: Un nou recurs que es convertirà en un Punt TIC de referència per a totes les comarques de Tarragona, amb horaris amplis de consulta i formació.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Sant Rafael: Educació i Inclusió de P3 fins als 21 anys
L'Escola de Sant Rafael i el seu model educatiu Mar Cendra, directora del Col·legi d'Educació Especial Sant Rafael, detalla el funcionament del nou curs, destacant l'ampliació de l'oferta formativa. Enguany, el centre ha obert per primera vegada una aula de P3 amb sis alumnes matriculats, cobrint ara una franja d'edat que va des dels 3 fins als 21 anys. Personalització i Inclusió L'eix vertebrador de l'escola és la personalització extrema de l'ensenyament. Atès que cada alumne presenta necessitats úniques, el centre disposa d'un equip multidisciplinari de professionals: * Àmbit terapèutic: Logopedes, fisioterapeutes i psicòlegs. * Àmbit tècnic: Mestres de taller de fusteria, construcció i dibuix. Sobre el debat entre el sistema ordinari i l'especial, Mar Cendra aclareix que el terme actual és la inclusió i l'eliminació de les barreres per a l'aprenentatge. El centre actua quan els suports de l'escola ordinària són insuficients per garantir una atenció de qualitat. Aprendre a viure: L'autonomia com a fita L'objectiu final no és només acadèmic, sinó l'assoliment de l'autonomia personal i social. El currículum inclou: * Primària i ESO adaptades. * Programes de Qualificació Professional Inicial (PQP). * Activitats de vida quotidiana: aprendre a comprar, usar el transport públic i el comportament en espais socials. "De què serviria tot el que ells poguessin aprendre si no duen a terme una vida el més corrent possible? Tenen que conèixer la ciutat i les tradicions." Inserció laboral i entorn familiar L'escola presenta unes taxes d'èxit elevades, amb una inserció laboral d'entre el 70% i el 80%, ja sigui en centres especials de treball o en l'empresa ordinària (hotels, serveis). Malgrat la distància geogràfica de moltes famílies (que provenen de tota la demarcació de Tarragona), el centre fomenta la implicació constant dels pares en el procés educatiu.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
23'
Anàlisi del sistema electoral dels Estats Units
Introducció i Context Electoral En aquesta conversa, l'historiador i politòleg Alberto Reig analitza la singularitat del sistema polític i electoral dels Estats Units a pocs dies de les eleccions presidencials. Es destaca com aquestes eleccions tenen una repercussió global, ja que el president actua com el "gran cap" de l'imperi amb poders executius que afecten tot el món. Funcionament del Sistema Electoral El Sistema Presidencialista vs. Parlamentari L'expert explica les diferències fonamentals entre el sistema dels EUA i els europeus: • El president nord-americà és, simultàniament, cap de l'Estat i cap del Govern. • El poder executiu és independent del legislatiu; el president pot governar sense majoria al Congrés o al Senat. El Col·legi Electoral Es detalla que la l'elecció és indirecta mitjançant el Col·legi Electoral: • Els ciutadans voten en l'àmbit territorial (estats), no en un recompte individual directe. • Existeix la possibilitat que un candidat amb més vots populars perdi les eleccions si no aconsegueix prou vots electorals. • S'aplica la norma del winner-takes-all: el guanyador d'un estat s'emporta tots els seus representants electorals. Candidats i Estratègies de Campanya Barack Obama i el Factor del Canvi Es descriu l'ascens meteòric de Barack Obama com una figura que genera esperança i il·lusió, comparant-lo amb John F. Kennedy. "John, jo sóc capaç d'aguantar els teus atacs fins a l'últim moment, però el poble nord-americà el que no podrà suportar és una altra administració republicana." John McCain i els Reptes del Partit Republicà S'analitza la figura de John McCain com un heroi de guerra però amb la dificultat de desvincular-se de l'herència de George W. Bush en plena crisi econòmica. També es critica l'elecció de Sarah Palin com a candidata a la vicepresidència, qualificada com un bluff sense prou experiència. Temes Clau de la Campanya • Finançament: Obama ha revolucionat el sistema amb microaportacions per internet, superant el tradicional domini de les grans corporacions. • Crisi Econòmica: La situació financera i el dèficit de la guerra de l'Iraq s'identifiquen com els factors que més afavoreixen el canvi cap als demòcrates. • Participació: S'observa un augment històric en l'inscripció del cens electoral, especialment impulsat pel vot jove.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
14'
34a edició de la desena musical a Tarragona
La 34a edició de la Desena Musical de Tarragona L'episodi presenta l'arrencada de la 34a edició de la desena musical, un cicle de concerts organitzat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona en col·laboració amb Joventuts Musicals. Abelardo Freijanes, coordinador del col·legi, detalla la trajectòria d'aquest esdeveniment que ha superat les tres dècades d'història. Aspectes destacats de la programació El cicle d'enguany inclou una oferta variada i d'alta qualitat: Orquestra de Cambra dels Virtuosos de Brussel·les: Inaugura el cicle al Teatre Metropol amb el flautista Marc Grauwels. Orquestra Simfònica de Turquia: Actuació al Palau de Congressos, un salt d'escala respecte als inicis més modestos de l'entitat. Iván Zenati: El prestigiós violinista torna a la ciutat amb el seu cèlebre violí Guarnerius, una peça considerada una obra d'art irreemplaçable. Gala lírica a Reus: Un programa d'obertures i àries d'òpera al Teatre Fortuny, pensat per arribar a un públic ampli. Compromís social i cultural del Col·legi d'Enginyers Més enllà de la música, Freijanes explica la implicació del col·legi en la societat tarragonina: Patrimoni: El col·legi va patrocinar la restauració del retaule de la Catedral de Tarragona i està preparant una reedició del llibre que documenta el procés amb fotografies inèdites. Formació: Organització de cursos tècnics i d'idiomes (anglès) per als col·legiats. Urbanisme: La rehabilitació de la Casa del Degà com a seu de la institució ha dignificat el centre històric. "Un violí d'aquesta categoria, un Guarnerius, és una obra d'art irreemplaçable; per molt que paguin les assegurances, si es destrueix, s'ha perdut per sempre."
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Situació de Caixa Tarragona davant la crisi del 2008
Balanç econòmic i fortalesa de l'entitat El director general de Caixa Tarragona, Rafael Genel, analitza els resultats de l'entitat a setembre de 2008, destacant uns beneficis de 38,2 milions d'euros, xifra lleugerament superior a l'any anterior malgrat el context de crisi financera global. Aquesta estabilitat s'explica per: * La confiança dels clients i la fidelitat de la base de negoci. * Un control estricte del risc i de la despesa operativa. * Una política tradicionalment prudent i eficient. Impacte de la morositat i el crèdit L'entitat reconeix un increment significatiu de la morositat, situant-se en el 3,8%. Genel matisa que, tot i ser un augment percentualment alt (200%), les xifres de partida eren excepcionalment baixes. Pel que fa al crèdit, nega un tancament total de l'aixeta, tot i que admet una major prudència tant per part de la caixa com dels clients, que demanen menys finançament per por a la situació econòmica. "Aquest diàleg de prudència és una de les nostres obligacions. Hem d'assessorar els clients, fins i tot dient 'això no et convé'." Perspectives de futur i sistema financer Malgrat la incertesa, es detecten els primers indicis positius, com la lleugera baixada de l'Euríbor. Genel valora positivament les injeccions de capital per part del govern: Seguretat: Compara les mesures amb una assegurança d'incendis; donen confiança al sistema. Solvència: Reafirma que el sistema financer espanyol és robust gràcies a la supervisió del Banc d'Espanya. Fusions: Tot i els moviments en el sector, assegura que Caixa Tarragona no té cap projecte de fusió urgent ni necessari gràcies a la seva autonomia i solidesa.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
17'
Nou Model d'Examen de Moto i Ciclomotor a Tarragona
Canvis en l'Obtenció del Permís de Conduir de Motocicleta El setembre va entrar en vigor una nova normativa que endureix les condicions per obtenir els permisos de ciclomotor i motocicleta (A1 i A). L'objectiu principal és augmentar la seguretat viària i garantir que els nous conductors tinguin la destresa necessària abans de sortir a la carretera. Les novetats principals per permisos Ciclomotores: S'acaba el sistema de lliçons teòriques a l'autoescola per obtenir la llicència. Ara és obligatori superar una prova de coneixements teòrics i una prova de destresa realitzada per la Direcció General de Trànsit. Motocicletes (A1 i A): S'introdueixen dos circuits pràctics diferenciats: Un circuit lent centrat en l'habilitat. Un circuit ràpid on s'ha de completar el recorregut en un temps màxim de 25 segons. Prova de circulació: Ara és obligatòria per a tots els permisos, incloent-hi l'A1 (fins a 125cc), que abans n'estava exempt en molts casos. Un circuit més exigent a Camp Clar El nou circuit de Tarragona, situat a Camp Clar, destaca per la seva qualitat tècnica, essent una rèplica de les instal·lacions de Mòstoles. La prova és més complexa perquè: Inclou obstacles elevats (pals de 1,20 m) en lloc de simples cons, cosa que obliga a sortejar-los amb el manillar. Eximeix un control total de la frenada i l'acceleració en un temps molt ajustat. Requereix demostrar aptituds de motorista real, especialment en el tram interurbà (70% del recorregut en carretera). "L'alumne sortirà més preparat perquè ja es mentalitza que això no és per riure, és rigorós." Situació actual i infraestructures Tot i que la normativa va entrar en vigor l'1 de setembre, a Tarragona s'ha produït un buit de gairebé 50 dies sense exàmens per l'adaptació de les pistes. Actualment, les autoescoles fan servir espais públics com el pàrquing del mercadet de Bonavista per practicar, a l'espera que la nova pista oficial de Constantí estigui enllestida a mitjan novembre.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
11'
20 anys de la dona a les Forces Armades: exposició a Tarragona
Celebració de la fita històrica 88-08 L'exposició, situada a la Subdelegació de Defensa de Tarragona, commemora el 20è aniversari de la incorporació de la dona a l'exèrcit espanyol (1988-2008). La mostra estarà oberta al públic fins al 9 de novembre i ofereix una retrospectiva sobre com s'han trencat les barreres psicològiques i estructurals dins de la institució. Evolució i situació actual de l'exèrcit Durant l'entrevista amb el subdelegat Javier Morato de Tàpia, s'analitza la progressió del paper femení: Inicis (1988): L'entrada va començar amb limitacions, restringida a cossos comuns com sanitat, intervenció o enginyeria. Obertura total (1997): S'eliminen totes les restriccions d'unitats i destins. Lideratge europeu: Espanya se situa com el segon país de la Unió Europea amb major percentatge de dones a les files, amb unes 15.400 efectius. Carrera militar: S'espera que l'any 2015 l'exèrcit espanyol pugui tenir la seva primera general, seguint el curs natural de les promocions. Una història de 400 anys: La Monja Alférez Com a dada curiosa i històrica, es destaca la figura de Catalina de Erauso, coneguda com la Monja Alférez: "Va viure vestida d'home, es va enrolar a l'exèrcit al segle XVII i va arribar al grau d'alférez per mèrits propis, sent reconeguda posteriorment pel rei Felip IV i el Papa." Conciliació i futur L'exèrcit compta actualment amb l'Observatori de la Dona i el Pla Concilia, eines clau per garantir la integritat de la dona i facilitar la convivència entre la vida professional i personal, especialment en casos de maternitat i lactància. La mostra destaca 20 casos reals que exemplifiquen l'èxit d'aquesta integració en unitats d'elit com la UME (Unitat Militar d'Emergències).
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
El budisme i la seva adaptació universal amb Agustí Pàniker
Introducció al Cicle de Religions Universals L'escriptor i expert en cultura asiàtica, Agustí Pàniker, presenta un cicle de conferències a Tarragona centrat en el budisme. Aquesta iniciativa busca aprofundir en una de les tradicions més influents del món, explorant des dels seus orígens fins a la seva presència actual a Occident. Les Tres Joies del Budisme El cicle s'estructura en tres sessions clau que permeten una visió de conjunt: La figura del Buda: Estudi de l'home, el savi i el fundador del moviment. L'ensenyança (Dharma): Una mirada més filosòfica i mística sobre els conceptes que Buda va vaticinar. La comunitat (Sangha): Els desenvolupaments històrics, les diferències geogràfiques i la distinció entre monjos i laics. Una Religió Pacífica i Adaptable Un dels trets distintius de l'expansió del budisme és que s'ha realitzat sense l'ús de les armes. Pàniker destaca la seva capacitat d'adaptació a la idiosincràsia local: "El budisme japonès és molt diferent del tibetà, que a la seva vegada és diferent del tailandès." Aquesta flexibilitat ha permès l'aparició d'un budisme occidental o "a la carta", on sovint es prioritza l'experiència de la meditació per sobre dels dogmes religiosos. Religió o Filosofia? L'expert assenyala que existeix un debat constant sobre la naturalesa d'aquesta tradició. El budisme es pot entendre de diverses maneres segons l'individu: Com una filosofia de vida racional i pràctica. Com una religió amb vincles històrics i socials potents. Com un conjunt de tècniques de mindfulness o atenció permanent aplicables al món modern (empresa, hospitals, etc.). La convivència entre modernitat i tradició a l'Orient Finalment, es reflexiona sobre com països com la Índia compaginen el progrés tecnològic amb l'espiritualitat sense sentir una contradicció interna, a diferència d'Occident. A l'Àsia, la ciència i la religió no han viscut l'enfrontament històric d'altres cultures, permetent que un físic nuclear pugui ser, alhora, una persona profundament ritualista.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Els gegants de les Dominiques i la cultura popular
Projecte Geganter i Educació a Tarragona L'entrevista amb Marcel Pallejà, director del col·legi Sant Domènec de Guzmán (conegut popularment com les Dominiques), posa en relleu la forta vinculació entre el centre escolar i la cultura popular catalana. L'escola ha consolidat una colla gegantera pròpia que actua com un pont entre les aules i la vida social de la ciutat. Evolució del Patrimoni: El Sol i la Lluna Origen: Els gegants originals van néixer l'any 2000 de forma artesanal (cartó-pedra) gràcies a la professora Núria Moster. Renovació: Recentment s'han creat rèpliques en fibra de vidre, realitzades per l'escultor Manel Llaurador de Reus, per garantir-ne la durabilitat en les sortides professionals. Simbolisme: Les figures representen el sol i la lluna de Tarragona. Reptes i Esdeveniments Futurs L'escola es prepara per a fites molt rellevants en l'àmbit de la cultura tradicional: 1. Fira de Sant Quirze del Vallès: Participació en l'onzena trobada de gegants de Catalunya amb estand propi i tallers infantils. 2. Trobada de Gegants d'Escola a Tarragona: L'escola organitzarà la primavera vinent una trobada que preveu reunir unes 25 colles d'escoles i instituts. 3. Projecte Editorial: Coordinació d'un llibre pedagògic sobre el món geganter per a tots els centres educatius de Catalunya. "El futur del patrimoni cultural s'ha de treballar des de l'escola; els alumnes han de palpar la vida social i tradicional fora de les aules." Una Comunitat Implicada L'èxit del projecte rau en la comunitat educativa. Tot i que la iniciativa va sorgir del professorat, actualment són els pares i mares qui porten físicament els gegants, mentre que els alumnes participen amb entusiasme en les cercaviles i tallers. Aquesta col·laboració ha permès professionalitzar la colla i accedir a subvencions per finançar les activitats.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
16'
Situació de les PIMEC i els efectes de la crisi a Tarragona
L'impacte de la crisi econòmica del 2008 en el teixit empresarial Joaquim Sendra, president de PIMEC a Tarragona, analitza la greu situació que travessen les petites i mitjanes empreses (PIMEC) i les microempreses. El sector pateix el que s'anomena asfíxia financera, provocada per dos factors principals: La falta d'accés al finançament i al capital per part de les entitats bancàries. L'increment alarmant de la morositat i els impagaments, sovint emparats per una llei que Joaquim Sendra considera ineficaç. Sectors més afectats i pes econòmic Sendra recorda que les PIMEC representen el 98% del teixit empresarial de Catalunya, generen el 90% de l'ocupació i aporten el 60% del PIB. Malgrat la seva importància, sovint tenen menys ressò mediàtic que les grans multinacionals. Construcció: Sector directament colpejat en primer lloc. Indústria auxiliar: Subcontractistes i empreses lligades indirectament a l'edificació. Venda i tancament: S'adverteix un augment en els concursos de creditors i en la venda d'empreses per la dificultat de mantenir l'activitat. Mesures i reclamacions a l'Administració El president de la patronal critica que el govern espanyol hagi actuat "tard i malament", prioritzant el rescat del sistema financer abans que el teixit productiu. Les demandes clau són: Garantir que el finançament arribi realment a les empreses i famílies, no només als bancs. Reforma de la llei de morositat perquè sigui efectiva i no simple "literatura". Apostar per la formació, la innovació i el talent com a bases sòlides per a la recuperació. "Les lleis que no són efectives són literatura; el morós està més protegit que la persona que reclama el deute." Acció de PIMEC al territori La patronal està intensificant les reunions amb grups polítics i oferint assessorament directe als seus associats a Tarragona, el Baix Camp, el Montsià, la Conca de Barberà i el Priorat per ajudar-los a reduir costos i negociar amb les entitats financeres.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
El Correllengua a Tarragona: Festa i reivindicació lingüística
Celebració del Correllengua a Tarragona L'episodi se centra en l'arribada del Correllengua a la ciutat de Tarragona, una iniciativa que busca reivindicar la llengua catalana des d'una vessant festiva, participativa i oberta a tota la ciutadania. Marina Massagué, del Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament, i Joan Víctor Marqués, del col·lectiu Olla Barrejada, expliquen els detalls de l'organització i els objectius de la jornada. Objectius i esperit de la iniciativa L'esperit del Correllengua va més enllà de la simple celebració; té una forta càrrega política i social: Foment de l'ús: La premissa principal és que una llengua només sobreviu si es parla. Eina d'integració: Es proposa el català com a llengua comuna i eina de cohesió social en un entorn multilingüe amb més de 300 llengües parlades als Països Catalans. Reivindicació d'oficialitat: Es demana que el català sigui oficial a la Unió Europea i a tots els territoris on és la llengua pròpia (com la Franja de Ponent). "Una llengua pot sobreviure sense gramàtiques o sense estar a les institucions, però no pot sobreviure sense parlants." Programació d'actes a Tarragona La jornada està dividida en diferents blocs per arribar a tots els públics: Matí (Infantil): Benvinguda amb txanquers, música i contacontes amb Rat Cebrián als jardins del Camp de Mart. Tarda (Divulgació): Xerrada "La llengua: Arrels per al futur" al Casal Sageta de Foc per analitzar la situació lingüística actual. Vespre (Festa): Lectura del manifest, sopar popular (estofat de carn amb bolets) i actuacions musicals d'Isidre Gómez i el grup Sera Crac. El camí cap a Perpinyà El Correllengua a Tarragona s'emmarca en un moviment global que recorre totes les comarques dels Països Catalans i que culminarà el 8 de novembre a Perpinyà (Catalunya Nord) amb una gran fita de cloenda. Els organitzadors ja miren cap al futur amb la intenció de consolidar i fer créixer la iniciativa per a l'edició de 2009.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
21'
CiU presenta esmena als Pressupostos de l'Estat 2009
Anàlisi de l'esmena a la totalitat de CiU El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona i vicepresident quart del Congrés, Jordi Jané, exposa els motius pels quals la seva federació ha presentat una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009. Segons Jané, els comptes presentats pel govern de Zapatero ignoren la realitat de la crisi econòmica i incompleixen els compromisos amb Catalunya. Les tres raons del "no" de CiU Negació de la crisi: Jané afirma que els pressupostos estan fets "en època de festa major" i no inclouen un pla anticrisi real ni previsions d'atur realistes. Dèficit d'inversions: Denuncia que el nivell d'inversió a Catalunya no arriba al que preveu l'Estatut i que l'execució de les partides és alarmantment baixa. Falta de confiança: El diputat critica l'incompliment de la paraula donada en pressupostos anteriors, amb partides aprovades que mai s'han arribat a gastar. "No podem tenir confiança en un govern que no ha executat partides importants dels pressupostos d'aquest any vigent." Impacte territorial al Camp de Tarragona i l'Ebre El diputat detalla les mancances específiques en infraestructures clau per a la demarcació de Tarragona, que seran objecte d'esmenes parcials: Carreteres i Autovies: Crítica als retards de l'A-27 (Tarragona-Montblanc) i l'A-7, especialment el tram de la Mora cap al nord i el sud de l'Hospitalet de l'Infant. Ferrocarril: Reivindicació del Corredor Mediterrani i millores en estacions i trens regionals (com la línia Valls-Barcelona). Projectes locals: Es demanen fons per a la reforma del Mercat Central de Tarragona, la supressió del pas a nivell de la Plaça dels Carros i el projecte de la Façana Marítima. Peatges i Seguretat: Proposta de rescat de peatges en trams on la Nacional 340 no està desdoblada i accessos directes per a la seguretat nuclear a l'Almadrava. Finançament local i futur polític Finalment, Jané alerta sobre la situació de l'asfíxia financera dels ajuntaments. La baixada d'ingressos per la frenada immobiliària i la manca de suport estatal obliguen consistoris com el de Tarragona a apujar l'IBI i altres impostos municipals, castigant encara més les economies domèstiques en temps de crisi.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
12'
Suport i celebració: Cardiopaties Infantils a l'AACIC
Suport Integral a les Cardiopaties Infantils L'Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils (AACIC), representada per la psicòloga Àngels Esteve, destaca la importància de celebrar els avenços mèdics que permeten a la gran majoria de nens amb problemes de cor arribar a l'edat adulta amb una bona qualitat de vida. Tot i que la incidència és elevada, la mortalitat s'ha reduït dràsticament fins a un 5%. Impacte i Atenció Personalitzada La realitat d'aquesta malaltia implica un gran impacte en diversos àmbits: Àmbit Familiar: Es viu un procés similar al dol (perdre un fill sa per acceptar-ne un de malalt). Les famílies pateixen un fort desgast emocional, laboral i econòmic. Àmbit Hospitalari: Moltes intervencions obliguen a desplaçaments des de Tarragona cap a hospitals de referència a Barcelona, suposant llargues estades a les UCIs. Àmbit Escolar: Sovint es produeix cansament o dèficit d'atenció, requerint un treball en xarxa entre l'escola, els metges i l'entitat per evitar el fracàs escolar. Projectes d'Humanització i Suport L'entitat treballa per humanitzar els hospitals, oferint espais de descans per als pares i suport domiciliari. També lluiten contra la sobreprotecció per potenciar les capacitats dels infants, incloent-hi l'activitat física adaptada. "Si els entenem, els podrem atendre; si no, estan molt desatesos." La Festa al Tibidabo Aquest cap de setmana s'organitza una gran festa solidària al parc del Tibidabo per recaptar fons. L'objectiu és finançar projectes d'atenció psicosocial mitjançant la venda simbòlica d'un mocador.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
19'
Xavier Sabaté i el Congrés del PSC al Camp de Tarragona
Xavier Sabaté i la Renovació del PSC al Camp de Tarragona L'entrevista a Xavier Sabaté, primer secretari del PSC al Camp de Tarragona i delegat del Govern de la Generalitat, se centra en el proper Congrés Territorial on presentarà la seva reelecció. Sabaté destaca que el partit viu un dels seus moments amb més responsabilitat institucional, governant a l'Estat, a la Generalitat i a l'Ajuntament de Tarragona. Eixos Principals del Congrés del PSC Renovació Generacional: Sabaté anuncia que aproximadament el 50% de l'executiva serà nova, apostant per figures d'entre 30 i 45 anys per aportar nous impulsos i idees. Del Partit als Ciutadans: L'objectiu és que l'esdeveniment sigui el "Congrés dels Ciutadans", posant el focus en problemes quotidians com l'atur, el consum, l'escola i la gent gran. Valors en temps de crisi: L'entrevistat reflexiona sobre la necessitat de refondre valors davant la crisi econòmica mundial, recuperant conceptes com l'esforç, el treball i el gust per les coses ben fetes. Valoració de l'Acció de Govern Sabaté avalua la gestió de les institucions amb una mirada crítica però optimista: Ajuntament de Tarragona: Posa un notable (7) des de la perspectiva del ciutadà, argumentant que els canvis reals requereixen temps per ser visibles, especialment després de 18 anys d'anteriors governs. Generalitat de Catalunya: Destaca la fita històrica de l'aprovació del Pla Territorial del Camp de Tarragona, la preservació del litoral i l'impuls en investigació química i energètica a la regió. "Nosaltres tenim la responsabilitat de governar en un moment complicat de crisi mundial en un territori que ha crescut més que cap altre de Catalunya." Polèmica Política i Futur Territorial L'entrevista també aborda temes de tensió política, on Sabaté qualifica de "delinqüència política" l'ús de trànsfugues en mocions de censura al Tarragonès per part de Convergència i Unió. Finalment, expressa la seva confiança en un acord de finançament favorable per a Catalunya que permeti completar infraestructures clau com la Tarragona-Montblanc o la Valls-Vendrell.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
20'
Balanç del Congrés Mundial de la Natura amb Purificació Canals
Reflexions sobre el Congrés Mundial de la Natura Purificació Canals, expresidenta de DEPANA i fins ara vicepresidenta de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), analitza els resultats i la complexitat de l'organització del Congrés celebrat a Barcelona. L'esdeveniment ha destacat per la seva magnitud, amb més de 8.000 assistents i una estructura dual: el Fòrum Mundial de la Natura i l'assemblea de membres. Principals eixos de debat Durant les sessions, s'ha posat de manifest un canvi de paradigma en la conservació: Dimensió social: S'ha superat el debat estrictament científic sobre espècies i ecosistemes per incloure la interacció humana. Model econòmic i energètic: S'ha assenyalat que la crisi financera actual és una oportunitat per reformar un sistema que ignora els recursos limitats del planeta. Crítica al fonamentalisme conservacionista: Canals defensa que no es pot protegir la natura excloent l'ésser humà, especialment en el cas de les cultures indígenes que n'han estat gestores mil·lenàries. Pols de poder i influència política L'entrevista revela les tensions internes d'un organisme que actua com un "Parlament del món" però sense poder executiu: "No podem protegir la natura contra l'home; l'hem de protegir amb l'home, perquè l'home n'és part." Relació amb el sector privat: S'han generat debats intensos sobre els acords amb multinacionals (com el cas de Shell), on sovint preval el pes dels vots dels governs per sobre de les crítiques de les ONGs. Multiculturalitat: Canals destaca la necessitat de trencar amb la visió exclusivament anglosaxona de la conservació per adoptar solucions locals i diverses. Finalment, es subratlla que la conservació ja no és un tema de "quatre hippies", sinó una qüestió transversal i professional que afecta governs, economistes i tota la societat civil.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
26'
Adéu a la Facultat de Lletres: records i futur campus
Comiat de la Facultat de Lletres L'episodi se centra en els darrers dies d'activitat de la Facultat de Lletres a la plaça Imperial Tarracó de Tarragona. Diversos professors històrics i antics alumnes es reuneixen per reflexionar sobre el trasllat imminent al nou campus i el que significa abandonar un espai ple de vivències personals i acadèmiques. Impressions sobre el Nou Campus Els professors Santiago Roque i Joan Prat analitzen l'arquitectura i funcionalitat de la nova seu: • Es destaca una major utilitat i llum en les instal·lacions. • Sorgir un debat sobre la pèrdua de privadesa; es passa de despatxos individuals a despatxos compartits. • Preocupació per la gestió de l'espai i el material acumulat durant dècades. Memòria i Anècdotes de la Docència (Anys 70 i 80) El programa transita cap a una visió retrospectiva sobre com ha canviat l'ensenyament: • La primera classe: Els tertulians recorden els nervis de les seves primeres sessions davant de grups de més de 100 alumnes. • Actituds a l'aula: Es mencionen realitats avui impensables, com fumar a les aules o fer exàmens separats per a fumadors i no fumadors. • Efervescència política: Es recorden les primeres assemblees d'estudiants durant la transició, amb candidatures que anaven des del PSUC fins a posicions d'extrema dreta. Actes de Comiat i Simbolisme Es detallen les activitats organitzades per tancar aquesta etapa: • Cine de terror: Una sessió de 12 hores ininterrompudes de cinema de terror com a homenatge a activitats similars fetes l'any 1979. • El sofà de Joan Prat: Una broma col·lectiva sobre el trasllat físic del sofà del professor com a símbol de la resistència de la nostàlgia davant la modernitat. Crítica a la Universitat Moderna L'episodi conclou amb una reflexió més profunda sobre l'evolució de la institució: "Les persones hem deixat de ser persones i hem passat a ser un client... com si el professor s'hagués convertit en un caixer automàtic." • Es critica la burocratització i la fredor dels nous temps en contrast amb la proximitat humana de fa 30 anys.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
15'
Explorant el Parc de Nadal de Tarragona
Un viatge per l'univers creatiu de Catalano Aquesta crònica radiofònica ens submergeix en la part exterior del Parc de Nadal de Tarragona, un espai que destaca per les seves instal·lacions artístiques i lúdiques, majoritàriament creades per l'artista Antonio Catalano. El recorregut convida a nens i adults a desconnectar de la tecnologia i deixar-se portar per la imaginació. Les instal·lacions principals El Carrusel Almenac: Un carrusel atípic que funciona com un calendari artístic. Conté 365 llibres, un per cada dia de l'any, on es poden trobar obres pictòriques, frases poètiques i fins i tot un museu de fulles centenàries. > "Canta com un gallo sin pensar." El Balòdrom de les Idees: Una carpa on els participants fan un intercanvi d'idees anònimes. El procés consisteix a escriure una idea, introduir-la en un globus i petar-ne un altre per descobrir què ha escrit una altra persona. Els Armaris Sensibles: Espais de recolliment on l'usuari s'hi tanca per viure una experiència sensorial. N'hi ha de dedicats a l'oceà, a la terra o fins i tot a la foscor, ideats per ajudar els més petits a vèncer les seves pors. Art i pedagogia L'espai també ret homenatge al cèlebre artista Joan Miró mitjançant la companyia Genovese, que explica la seva biografia i univers a través de calaixos i històries basades en el tapís de Tarragona. Finalment, es destaca el Laboratori d'Agroastronomia, on hortalisses com pebrots i cogombres es converteixen en vaixells i estrelles d'un cosmos particular.
Arxiu Sonor 2008 Entrevistes
27 de gen. del 2008
18'
Cursa de Sant Silvestre a Tarragona: Esport i Festa
La Consolació de la Sant Silvestre a Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la cinquena edició de la Cursa de Sant Silvestre de Tarragona, organitzada pel club Tarragona Fondistes. Amb una participació prevista de 1.250 corredors, s'ha convertit en la segona cursa d'aquest tipus més important de Catalunya per nombre de participants, només superada per la de Barcelona. Característiques de la Prova Distància i recorregut: La cursa té una longitud de 9 quilòmetres amb un circuit totalment pla i ràpid, ideal tant per a professionals com per a aficionats. Ubicació: El recorregut discorre pel Moll de Costa, l'Escullera, la platja del Miracle i la zona de iots de luxe, oferint un entorn marítim privilegiat. Esperit festiu: Més enllà de la competició, Rafel Casellas destaca que l'objectiu principal és acomiadar l'any de forma sana i col·lectiva. "La satisfacció mental que tens després d'haver acabat una cursa compensa amb escreix tot el dolor físic." Consells Tècnics i Logística Alimentació: Es recomana fer un dinar lleuger (pasta o carn a la planxa) almenys tres hores i mitja abans de la sortida per evitar problemes estomacals. Escalfament: Donada la baixa temperatura del 31 de desembre, és vital realitzar un bon escalfament uns 45 minuts abans de començar. Horari: La sortida oficial és a les 17:30h davant de la Llotja de Pescadors. El Valor del Corredor Popular L'organització posa èmfasi en el tracte al participant, oferint una bossa del corredor completa amb samarreta tècnica, vi, begudes i, com a novetat tradicional, un brou calent en arribar a la meta per recuperar energies abans del sopar de Cap d'Any.