Tots els episodis

62564 episodis disponibles

episodis

53833-53856 de 62564

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Càceres: Concurs de Patrimoni i l'Hotel Ágora
Ruta per les Ciutats Patrimoni de la Humanitat L'episodi d'avui se centra en la ciutat de Càceres, dins de la secció dedicada a les ciutats espanyoles reconegudes per la UNESCO. L'espai combina un concurs de coneixements històrics amb una entrevista al sector hoteler local. Concurs de Coneixements sobre Càceres El programa planteja diverses preguntes sobre el patrimoni per repartir números per al sorteig d'un cap de setmana a la ciutat: L'Arc de l'Estrella: Identificat com el principal accés al recinte murallat de Càceres. Va ser construït per Churriguera amb una forma obliqua per facilitar el pas dels carruatges. El Palau de Moctezuma: Un edifici emblemàtic del segle XVI, construït sobre una base del XIV, remodelat per un descendent de l'últim emperador asteca. El Palacio del Comendador d'Alcoésar: Actualment acull el Parador Nacional de Turisme. Entrevista amb Jorge Sánchez (Hotel Ágora) Es realitza una connexió amb el director de l'Hotel Ágora, l'establiment de quatre estrelles on s'allotjaran els guanyadors del concurs: Ubicació estratègica: Situat al centre, a pocs metres de la Plaza Mayor, facilitant la visita als monuments sense necessitat de vehicle. Turisme de Negocis: Càceres es destaca com a destinació de congressos i esdeveniments culturals durant la primavera i la tardor. Gastronomia Local: L'hotel aposta per productes amb denominació d'origen, com el pernil, l'oli d'oliva i la cuina regional servida a la seva terrassa amb vistes monumentals. "Un bon descans després d'una jornada de visita turística sempre és reconfortant."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Marco Polo i el llibre de les meravelles a Tarragona
Marco Polo i la seva visió global del món L'exposició presentada al centre social de la Fundació "la Caixa" a Tarragona explora la figura de Marco Polo, un home del segle XIII que destaca per la seva modernitat i una visió totalment global del món. Jean-Paul de Roche, comissari de la mostra, subratlla que el seu Llibre de les meravelles no només narra el seu viatge des de Venècia fins a Pequín, sinó que es va convertir en un punt de referència cultural i etnogràfic. Impacte històric i llegat Influència en exploradors: El llibre va ser un best-seller de l'època. Fins i tot Cristòfor Colom en tenia una edició en llatí per consultar detalls tècnics sobre navegació i ports. Diàleg entre cultures: L'exposició posa en contrast la realitat asiàtica amb la visió europea d'estil gòtic, mostrant les distorsions i la fascinació mútua. Objectes preciosos: S'exposen unes 170 obres de 18 museus d'arreu del món, incloent-hi: Mapes antics i medievals. Teixits de seda del segle XIII (com un kimono oriental). Ceràmica i figures de camells utilitzades en el transport per la Ruta de la Seda. Les rutes comercials i la tecnologia La mostra analitza les conseqüències dels viatges de Marco Polo i la importància de les rutes terrestres i marítimes. Un descobriment rellevant és que la paraula porcellana apareix per primer cop en un text occidental en un codi català mallorquí del segle XII (Consolat de Mar). També es destaca la revolució del paper, introduït a Occident a través de l'Islam i actiu a Espanya des del segle XII. "Marco Polo és un home molt modern perquè té una imatge del món, una visió global del món. És el primer que té aquesta visió i que escriu un llibre."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Teatre per emportar: Gira a l'Argentina i èxit teatral
El viatge de 'Teatre per emportar' a l'Argentina La companyia tarragonina Teatre per emportar es prepara per a una fita històrica: una gira per diverses universitats de l'Argentina. Aquesta iniciativa va néixer gairebé com una broma pel fet de representar l'obra en castellà, però s'ha convertit en un projecte de formació i creixement personal per a tots els seus integrants. L'obra 'Tu vida en 65 minutos' L'espectacle és una adaptació de l'obra d'Albert Espinosa, que també ha tingut una versió cinematogràfica d'èxit. El text aborda temes profunds i universals que connecten especialment amb el públic jove: * L'amistat, l'amor i la mort: Eixos centrals de la trama. * Por al patiment: La història d'un jove marcat per la pèrdua del seu pare que té dificultats per entregar-se emocionalment. * Llenguatge proper: L'ús d'un registre col·loquial que facilita la identificació dels joves amb els conflictes que s'exposen. Connexió amb Albert Espinosa i el cinema La directora destaca la generositat de l'autor, qui va facilitar els drets i va assistir a una de les representacions a Barcelona. Com a dada curiosa, s'esmenta que Espinosa va incorporar detalls del muntatge teatral de la companyia a la versió cinematogràfica, com ara el disseny de la samarreta o certs silencis dramàtics. "Hi ha coses d'aquesta l'obra que a mi m'agraden i que a la pel·li no teníem previst i que les incorporarem." Logística i representació institucional El viatge, que dura 20 dies, implica una logística complexa amb 13 persones i una escenografia adaptada per ser transportada en avió (composta principalment per maletes). La companyia actua com a ambaixadora de l'URV (Universitat Rovira i Virgili) i de Tarragona, establint debats i intercanvis culturals amb universitats argentines com la de La Matanza o a la ciutat de Mendoza. Finalment, es destaca el suport institucional rebut per part de la universitat i l'impuls que aquest projecte ha donat als actors, molts dels quals han decidit professionalitzar els seus estudis teatrals a Barcelona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
L'estada del Nàstic a Àustria i fitxatge de Mateján
Seguiment de la pretemporada a Àustria L'expedició del Gimnàstic de Tarragona continua el seu stage de preparació en terres austríaques, concretament a les instal·lacions de l'SK Treibach. El periodista Quim Pons ens apropa l'actualitat de l'equip, destacant la normalitat en les sessions tàctiques de matí sota les ordres de Luis César Sampedro. Detalls dels entrenaments i onzes inicials S'han definit dos onzes durant les proves tàctiques, destacant la recerca de solidesa defensiva: * Equip A: Rubén, Ruz, Mingo, Llera, Serrano, Morales, Campano, Medina, Pinilla i Ismael Irursun com a referent d'atac. * Equip B: Bizzarri, David García, David Pirri, Matellán, Manolo Martínez, Jaió, Boades, Juan, Merino, Bartolo i Quico Ramírez. Pel que fa a la infermeria, el jugador David Cuéllar pateix molèsties per lumbàlgia i l'argentí Marco segueix el seu procés de recuperació individualitzat. Entrevista amb Aníbal Samuel Matellán L'espai ha comptat amb una conversa amb el nou central groguet, Aníbal Samuel Matellán, qui arriba amb un full de serveis impressionant: * Campió de la Copa Libertadores i la Intercontinental amb el Boca Juniors. * Experiència a la Bundesliga amb el Schalke 04 i a la Lliga espanyola amb el Getafe. "Hem de pensar que hem de treballar més que els altres i fer-ho en equip; si seguim les idees del míster, no tindrem problemes." Mercat de fitxatges i pròxims compromisos La direcció esportiva, encapçalada per Alfons Muñoz, treballa intensament al mercat brasiler. Els noms més destacats per reforçar la davantera són: 1. Rafael Moura: El principal objectiu, davanter de 23 anys procedent del Corinthians. 2. Nilmar: Una altra opció de gran qualitat amb experiència prèvia a Europa (Olympique de Lió). Finalment, l'equip es desplaçarà demà cap a Itàlia per disputar un partit amistós contra el Treviso a l'estació de Villabassa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Tarragona: Rècords al Palau i Reptes Comercials
Balanç del Palau Firal i de Congressos L'any 2006 es perfila com un exercici de rècord històric per a la infraestructura congressual de Tarragona. Segons les dades presentades, la ciutat ha consolidat la seva capitalitat en el sector MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions): Creixement d'activitat: Es preveu tancar l'any amb 110 actes (enfront dels 89 del 2005) i 203 dies d'ocupació. Impacte de visitants: S'espera assolir la xifra màgica dels 100.000 assistents, un repte ambiciós comparat amb els 70.000 de l'any anterior. Infraestructura: L'estrena del nou recinte firal annex ha permès guanyar 6.000 metres quadrats de superfície d'exposició. "Tancarem l'any amb 10 grans congressos; tenim un gran congrés cada mes, i això no ho poden dir massa ciutats arreu de l'Estat." Impacte Econòmic i Model Firal L'impacte econòmic estimat a la ciutat per aquesta activitat oscil·larà entre els 3 i 4 milions d'euros, beneficiant directament l'hostaleria, el comerç i la restauració. A més, s'ha destacat la capacitat de l'Ajuntament per organitzar fires pròpies, consolidant un calendari d'onze certàmens anuals. Controvèrsia amb El Corte Inglés El projecte per a la instal·lació d'El Corte Inglés a Tarragona afronta un conflicte administratiu amb la Generalitat de Catalunya respecte a la superfície de venda autoritzada: Discrepància de metres: El promotor sol·licita 25.000 m², mentre que la Generalitat només en preveu 20.000 m² en el Pla Territorial Sectorial (PTC). Incoherència institucional: L'Ajuntament denuncia que existeix un conveni signat el 2005 amb els departaments de Justícia i Economia que avalava el projecte. Es demana coherència per no perjudicar la ciutat ni el futur centre comercial. El Casc Antic com a Zona Turística S'ha tramitat la sol·licitud oficial perquè la Part Alta sigui declarada zona turística. Aquesta mesura busca: Flexibilitat horària: Permetre l'obertura dels comerços en festius i diumenges per adaptar-se al flux de visitants. Consens Social: La proposta compta amb el suport de les principals patronals (CEPTA, PIMEC), la Cambra de Comerç i les associacions de veïns. Finalment, s'ha destacat l'èxit inicial de la Tarragona Card, un producte que integra transport i museus, les vendes de la qual han superat les expectatives inicials obligant a una nova tirada de targetes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Programació de la Festa Major de Constantí
Detalls de la Festa Major de Constantí La localitat de Constantí es prepara per a la seva Festa Major, una celebració que combina tradició, música i activitats per a totes les edats. El certamen s'inicia oficialment amb el Festival Internacional de Música, que enguany arriba a la seva sisena edició, actuant com a pròleg dels actes principals. Actes Principals i Protagonistes Pregó de Festes: El tret de sortida oficial serà el dia 27 de juliol a càrrec d'Ernest Benach, president del Parlament. Nit de Rock: El divendres 28 tindrà lloc una vetllada dedicada al rock estatal amb les actuacions de: L'Lax'n'Busto. Rancis, el grup local de joves que actuarà de teloner. Actuacions Especials: El dissabte 29 serà el torn de la cantant Beth, que presenta el seu nou disc, i el diumenge destaca la música de la Vila Dixieland amb Marian Barahona. Activitats per a Públics Diversos Infants i Família: Hi haurà una gran varietat d'esports al carrer, campionats de natació, escacs, inflables i l'espectacle infantil del grup Parranda. Nit Nostàlgica: Pensada per a un públic més adult, el diumenge a la nit actuarà el famós grup dels anys 60 Los Bravos. Cloenda i Tradició La diada de Sant Feliu, el 1 d'agost, posarà el punt final amb els actes més tradicionals: "A la matinada hi ha grallers, a les 12 el solemne ofici, després el tradicional Ball de Valents i una ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove." La festa es tancarà amb un gran ball a càrrec de l'Orquestra Maravella i el castell de focs artificials. Tomasa Molina, regidora de festes, convida tothom a gaudir també del patrimoni local, com el Mausoleu de Centcelles, declarat Patrimoni de la Humanitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Gastronomia de Càceres: Tradició i Sabors d'Extremadura
Explorant la Riquesa Culinària de Càceres En aquest episodi de la ruta per les ciutats patrimoni de la humanitat, ens endinsem en la gastronomia d'Extremadura, una cuina marcada per productes autòctons amb denominació d'origen i receptes tradicionals de gran contundència. Els Grans Protagonistes de la Taula Durant el programa, es repassen els plats més emblemàtics de la regió a través d'un concurs amb els oients i una entrevista detallada amb Pablo Bravo, gerent del restaurant El Puchero: El Frite Extremenyo: Una caldereta tradicional la base de la qual és el cordé (tot i que pot generar polèmica amb el porc o la vedella), cuinada amb vi de pitarra, fetge i herbes aromàtiques. Les Perronilles: Un dels dolços més preuats de la zona, una pasta consistent feta a base d'ous, mantega i farina, ideal per berenar. El Vi de Pitarra: Una beguda única d'elaboració artesanal i familiar, fermentada en tines de fang, que destaca pel seu gran cos i una alta graduació alcohòlica (entre 12,5º i 14º). La Torta del Casar i l'Ibèric: Productes estrella que no poden faltar en cap celebració extremenya. Productes amb Denominació d'Origen Extremadura destaca per la qualitat excepcional de les seves matèries primeres: Pimentón de la Vera: L'ingredient secret que dona color i gust a guisats com la prueba de cerdo. Cereces i Mel: Altres pilars de l'economia i la cuina local. Oli d'oliva: Amb denominacions com Gata-Hurdes i Monterrubio. "Si no hi ha pernil ibèric de gla, sembla que no hi hagi festa; és un element obligat en qualsevol celebració." El Costum del Tapeig A diferència de moltes altres zones, a Càceres es manté la tradició que la tapa és gratuïta, servida com a acompanyament de la consumició (cerveza o vi) com un detall de la casa. Plats com les migues del pastor o el venat s'ofereixen sovint en format miniatura per gaudir d'aquesta experiència social.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Inici de la pretemporada del Nàstic a Àustria
Inici de l'stage a terres austríaques El Gimnàstic de Tarragona ha començat la seva estada de pretemporada a Klagenfurt (Àustria) per preparar el seu retorn a la Primera Divisió. Tot i l'entusiasme esportiu, els primers dies han estat marcats per diversos problemes logístics i de planificació organitzats per l'empresa Football Empire. Actualitat Esportiva i Fitxatges David Pirri a prova: El veterà migcampista de 32 anys s'ha incorporat a l'expedició per passar un període de prova de 12 dies i intentar convèncer Luis César. El cas Diego Torres: Continua la incertesa sobre la seva continuïtat. Segons s'ha informat, el jugador està actualment "fora" de la disciplina del club per desavinences en la negociació del contracte, deixant l'equip sense un davanter centre pur a la concentració. Proves tàctiques: L'entrenador Luis César ja treballa en la basculació defensiva, provant una línia amb Manolo Martínez com a central, acompanyat d'Aníbal Matellán. Problemes Logístics i Anècdotes L'expedició i els periodistes s'han trobat amb situacions inesperades: Canvi de camps i horaris: Els partits amistosos han patit modificacions; el primer serà contra el Treviso a Itàlia (estació d'esquí de Villabassa). Deficiències a l'hotel: L'allotjament no disposa d'aire condicionat ni de llençols convencionals (només edredons), un fet que ha causat malestar degut a les altes temperatures diürnes. L'odissea de la premsa: Els enviats especials, Quim Pons i Ricard Boigues, van haver de dormir en un Volkswagen Polo de lloguer en arribar a la matinada i trobar l'hotel sense ningú a la recepció i les habitacions assignades ja ocupades. "Hem entrat a una habitació i hi havia gent dormint... finalment vam decidir dormir al cotxe perquè no teníem habitacions."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Hermann Bonin i el rescat teatral de 'Nausica' de Joan Maragall
El rescat d'una obra oblidada El director teatral Hermann Bonin presenta la seva nova aposta: la posada en escena de Nausica, una de les obres menys representades de Joan Maragall. Escrita el 1908 en la seva etapa de maduresa, l'obra ha estat tradicionalment considerada més com a poesia de lectura que com a text dramàtic, fet que n'havia dificultat la presència als escenaris des de principis del segle XX. Influències i intemporalitat Bonin destaca que Maragall va concebre aquesta peça sota la influència de la cultura germànica (especialment Goethe i Wagner) i a partir d'un esbós inacabat del mateix Goethe sobre l'episodi d'Ulisses. Estructura oberta: En no seguir els cànons dramàtics rígids de l'època, l'obra permet una lectura intemporal i moderna. Referents intel·lectuals: El projecte ha comptat amb la influència i el suport intel·lectual de figures com Palau i Fabre. Musicalitat: El text destaca per la seva estructura operística, on el vers de Maragall s'assimila a la música. Argument i personatges L'obra narra la trobada entre Ulisses, l'home madur que retorna de les seves aventures personificant la saviesa, i Nausica, una adolescent que simbolitza la pulsió per descobrir el món i fugir del seu entorn tancat. "Aquesta impossibilitat de trobar-se és la que genera el conflicte, la tragèdia." Repartiment i recepció L'espectacle compta amb un repartiment de luxe que inclou: * Lluís Soler com a Ulisses. * Sílvia Vélez com a Nausica. * Actors de renom com Fermí Reixac, Carme Sansa i Montserrat Salvador. L'estrena al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va ser un èxit rotund amb una gran comunió amb el públic, a l'espera de la seva representació a Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
2006-07-25 L'ENVELAT CAPÇANES
La Festa Major de Capçanes i la seva Singularitat El poble de Capçanes, situat al Priorat, celebra la seva festa major l'últim cap de setmana de juliol en honor als sants Abdón i Sanén. Segons l'alcalde Jaume Pena, és una de les primeres celebracions de la comarca, fet que la converteix en un pol d'atracció per a tota la zona. Activitats Destacades La celebració combina actes tradicionals amb propostes lúdiques per a totes les edats: Activitats a l'embassament: Aprofitant l'aigua dels Guiamets, s'organitzen esmorzars i excursions en canoa. Balls i Cercaviles: Destaquen la cercavila amb els tambors de Marsà i el prestigiós Ball de Taules, on els veïns s'arreglen especialment i gaudeixen de canapès i cava a la seva taula reservada. Competicions i Gastronomia: Tornejos de botifarra, petanca per als més grans, correfocs amb els diables de Falset i la singular truitada popular, on es premia la truita més original. La Colla dels Barbis: Una Institució Local Un dels elements més característics és la Colla dels Barbis, un grup fundat als anys 40 per portar la gresca al poble després de la guerra. Ells s'encarreguen de l'últim dia de festa, conegut com la Diada dels Barbis: Organitzen la rua de tastets i tastavins pel poble. Gestionen el Gran Cos, una cursa popular de deu toms al recorregut de la processó on els premis són galls, conills i cebes. Trien la seva pròpia representant, la Pubilla Barbis. "Crec que van ser primers els Barbis de Capçanes que la nina Barbie; són una colla que va néixer a la postguerra per dedicar-se a la gresca." Entorn i Productes Locals Més enllà de la disbauxa, el municipi destaca per la qualitat del seu vi de fama mundial (amb un gran percentatge d'exportació) i les seves fonts medicinals com la de Santa Rosalia, malgrat que el seu cabal depèn de les pluges de l'estació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
45'
Cultura a Tarragona: Escola de Lletres i l'obra Nàusica
Panorama Cultural de Tarragona L'episodi d'avui compta amb la presència de Jordi Girament, director del Festival d'Estiu, i Lourdes Malgrat, de l'Escola de Lletres de Tarragona. Es destaca l'èxit Growing de l'escola, que ha passat de 5 alumnes fundadors a més de 140 alumnes en el curs actual. L'Escola de Lletres i les "Lectures Calentes" L'Escola de Lletres celebra la seva festa amb una proposta innovadora a la plaça dels Sedassos: • Lectures Calentes: Una sessió de textos dramàtics i musicals realitzada pels alumnes. • Metodologia: Es treballa l'escriptura de manera metòdica per trobar la veu pròpia. • Noves disciplines: S'anuncien futurs tallers de lletres de cançons i cursos de parlar en públic amb l'Oriol Grau. El Retorn d'un Clàssic: Nàusica de Joan Maragall Es dedica una part central a la representació de Nàusica al Camp de Mart, dirigida per Germán Bonin. • Recuperació històrica: Es tracta d'una obra pòstuma de Maragall, considerada una de les tres grans tragèdies del teatre català, però poc representada durant el segle XX. • Argument: Narra la trobada entre l'adolescent Nàusica i l'Ulisses madur, explorant el xoc entre la ingenuïtat i l'experiència. • Elenc d'excepció: Amb actors de la talla de Lluís Soler, Sílvia Bel i Fermí Reixac. "És un clàssic maltractat que té una gran riquesa textual i una vigència absoluta en la societat contemporània." Altres esdeveniments del Festival d'Estiu El festival continua amb una programació intensa que inclou: • El grup argentí 34 Punyalades (tangos). • Concerts de músiques del món al festival QS. • La propera actuació de Cesària Évora, sent l'única data a Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
L'Església de Sant Pere del Serrallo: 125 anys d'història
Reedició d'una obra fonamental per al Serrallo Josep Maria Sabater Bosch presenta la reedició del seu llibre A vora la mar, un recull exhaustiu de notes i documents sobre l'església de Sant Pere del Serrallo a Tarragona. Aquesta nova edició sorgeix per la forta demanda dels veïns i la celebració del 125è aniversari de la construcció del temple. Orígens i context històric El naixement del barri: L'arribada del ferrocarril l'any 1868 va obligar els pescadors a desplaçar-se cap a unes barraques vora el mar, iniciant el que avui coneixem com el Serrallo. Fonaments sobre un fortí: L'església es va erigir sobre les restes de l'antic fortí del Francolí, destruït durant la Guerra del Francès. Impuls eclesiàstic: El bisbe Constantí Bonet i Sanuí va ser la figura clau que va facilitar el terreny i el finançament inicial per donar assistència espiritual als mariners. Arquitectura i construcció L'obra va ser projectada per l'arquitecte diocesà Ramon Sales i Ricomà, qui va combinar un estil neogòtic amb influències del modernisme. El llibre destaca detalls tècnics i curiositats: Documentació inèdita: Gràcies a l'arxiu de Sales i Ricomà conservat a l'Arxiu Arxidiocesà, s'han pogut recuperar plànols originals i plecs de condicions. Adaptació al medi: L'edifici es va construir a consciència per resistir la humitat i l'erosió marina, situant-lo per damunt del nivell del mar mitjançant una escalinata. Finançament: Es va completar gràcies al testament del bisbe Bonet i a les aportacions de gremis com el de Marejans i figures locals com l'Espinac. L'església com a centre social L'edifici no només va ser un centre religiós, sinó també una escola d'infants, convertint-se en el nus de la vida social i cultural del barri. Tot i que inicialment no era parròquia pròpia (depenia de Sant Joan), ha esdevingut el símbol de la identitat serrallenca. "L'església va ser el factor decisiu perquè el barri tirés endavant, oferint no només consol espiritual, sinó també acadèmic."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Càceres: Patrimoni de la Humanitat i Candidata Cultural 2016
Ruta per Càceres: Tradició i Patrimoni El programa radiofònic dedica aquest espai a explorar la riquesa cultural i històrica de la ciutat extremenya de Càceres, en el marc del concurs de les Rutes Espanyoles Patrimoni de la Humanitat. A través de la participació del públic i una entrevista institucional, es destaca el valor monumental d'una ciutat que aspira a ser referent europeu. Concurs Cultural: Coneixement Local S'han plantejat diverses preguntes als oients per posar a prova el seu coneixement sobre la ciutat: * Patró de la ciutat: S'ha confirmat que el patró és Sant Jordi, celebrant-se la festa grossa el 23 d'abril, coincidint amb la tradició catalana. * Heràldica: L'escut de Càceres conté les figures d'un castell i un lleó (León Rampante de Gules i un Castillo de Oro sobre fons atzur). * Arquitectura: El recinte emmurallat, accessible per la Porta de l'Estrella, és destacat per ser el conjunt d'arquitectura civil i religiosa del Renaixement més important d'Espanya. Candidatura Càceres 2016 L'entrevista amb Cristina Leirachà, regidora de l'Oficina de la Capitalitat, desgrana l'estratègia per esdevenir Capital Europea de la Cultura 2016: * El camí com a objectiu: Es subratlla que el procés de candidatura ja és beneficiós per a la ciutat, impulsant millores industrials, turístiques i d'infraestructures (com l'arribada de l'AVE i la construcció del nou Palau de Congressos). * Dinamització del patrimoni: Es promou l'ús dels espais monumentals per part dels ciutadans, no només per a turistes, mitjançant festivals com el WOMAD o el Festival de Teatre Clàssic. * Vintè aniversari: La ciutat prepara actes especials per celebrar els 20 anys de la seva declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. "L'interessant és posar-se a treballar i, siguem o no Ciutat Europea de la Cultura, el que beneficiarà la ciutat és aquest camí recorregut."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Prevenció i efectes de les onades de calor
Gestió de les onades de calor al Camp de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Antoni García, tècnic de la unitat de planificació de la regió sanitària, analitza la situació meteorològica actual i el funcionament del Pla d'actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS). Característiques de l'estiu actual L'expert destaca que, tot i que les màximes no són extremes, el problema principal d'enguany són les temperatures mínimes elevades (al voltant dels 25 graus) que, sumades a la humitat, dificulten el descans nocturn. Funcionament del Pla de Prevenció El pla es va crear arran de la greu onada de calor de l'any 2003 i s'estructura en diverses fases: * Fase 1 (Seguiment): S'activa a mitjans de juny per realitzar un seguiment diari de les previsions meteorològiques. * Fase 2 (Alerta): Es posa en marxa quan les temperatures superen els 35 graus a la costa o els 40 a l'interior de forma sostinguda. Comporta la intensificació de les mesures als CAP i residències. * Prevenció Activa: Els centres de salut identifiquen la població fràgil (gent gran, malalts crònics o persones que viuen soles) per fer-ne un seguiment domiciliari. Consells bàsics de salut Es recorden diverses recomanacions fonamentals per a tota la població: * Hidratació: Beure aigua i sucs, i evitar les begudes alcohòliques. * Hogar: Tancar persianes durant el dia i ventilar de nit. * Activitat física: Evitar l'esport i les sortides durant les hores d'insolació màxima (migdia). * Refugi climàtic: Buscar espais amb aire condicionat com biblioteques o centres comercials si no es disposa de refrigeració a casa. "L'any 2003 es va registrar un increment de la mortalitat del 53%... arran d'això s'ha pres tot aquest pla d'actuació."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
El Nàstic inicia l'estatge de pretemporada a Àustria
Detalls de l'estatge del Nàstic a Àustria L'expedició del Gimnàstic de Tarragona viatja aquesta tarda cap a la regió de Caríntia, concretament a la zona de Klagenfurt, on realitzarà una concentració de 12 dies per preparar el seu retorn a la Primera Divisió. Logística i Entorn Viatge: Sortida des de l'aeroport del Prat cap a Viena i trasllat per carretera (285 km) fins a St. Veit an der Glan. Allotjament: L'equip s'allotjarà en un palauet del segle XIV a Diex (Dien's Good), amb instal·lacions d'entrenament properes. Clima: Es preveu una onada de calor a tot Europa que afectarà Àustria, amb temperatures que podrien arribar als 30 graus, contrastant amb el clima més fresc de l'estatge de l'any passat a la Cerdanya. Planificació Esportiva La rutina de treball, coordinada per l'empresa Football Empire, inclourà dobles sessions d'entrenament (9:00 h i 18:30 h). El calendari de partits amistosos confirmats és: 1. 27 de juliol: Contra el Treviso (Sèrie A italiana). 2. 30 de juliol: Contra el Calcio Catania (Sèrie A italiana). 3. 4 d'agost: Contra el Kärnten (Lliga Regional austríaca). Situació de la Plantilla Diego Torres: És la gran incògnita. Les negociacions per la seva renovació estan trencades per motius econòmics i el jugador s'ha negat a entrenar i, en principi, a viatjar a Àustria. Es rumoreja l'interès del Rayo Vallecano. Fitxatges: L'equip pateix falta de davanters. S'han mencionat noms com Albert Meyong Ze i John Aloisi, tot i que les negociacions són complexes. David Generello s'incorporarà demà directament a la concentració. "És un estatge que servirà per anar veient una mica aquest Nàstic 2006-2007, amb 6 cares noves i l'objectiu d'enllestir-ho tot per a la Lliga de les Estrelles."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Com actuar en un accident de trànsit: Protocol PAS
Prevenció i actuació davant d'accidents de trànsit En aquesta sessió informativa amb en Josep Sabat, oficial dels Bombers de la Generalitat, s'analitzen les reaccions habituals i els protocols de seguretat necessaris quan ens trobem amb un accident a la carretera. El missatge central és la importància de no actuar per impuls, sinó seguint un mètode rigorós per evitar el que s'anomena sobreaccident. El Protocol PAS La regla d'or de qualsevol servei d'emergència i que tot ciutadà hauria de conèixer és el protocol PAS: Protegir: Abans d'atendre ningú, cal assegurar la zona. Aturar el vehicle propi en un lloc segur, idealment fent de pantalla protectora abans de l'accident. Senyalitzar amb els triangles i posar-se l'armilla reflectant i les llums d'emergència. Alertar: Trucar immediatament al 112. És un telèfon únic europeu disponible les 24 hores. Cal facilitar la localització més precisa possible (direcció, punts de referència, fites quilomètriques). Socórrer: És l'últim pas i només s'ha de fer si es té la seguretat de no empitjorar les lesions. Consells clau per al socors "Si no sabem el que fem, la regla bàsica és no fer res." No moure els ferits: Una mobilització inadequada pot causar lesions medul·lars o agreujar fractures. Només cal treure algú del vehicle en cas de risc extrem (incendi o parada cardiorespiratòria). Control vital: Comprovar si la persona respira bé i retirar objectes de la boca (com pròtesis) que puguin causar ofegament. Suport emocional: Si el ferit està conscient, cal parlar-li i tranquil·litzar-lo mentre arriben els professionals. Cinturó de seguretat: En cas de bolcada, no cal treure's el cinturó immediatament sense ajuda, ja que la caiguda per gravetat pot provocar lesions cervicals greus. Reflexió sobre la seguretat quotidiana L'expert posa èmfasi en el fet que molts accidents no són causats per "bojos", sinó per errors humans diaris. Critica la manca d'ús del cinturó i la paradoxa de la sobreprotecció infantil: pares que mimen els fills però no els porten lligats correctament a les cadiretes per evitar que plorin.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
2006-07-24 ENVELAT RIU CLAR
La Gran Celebració del Barri de Riuclar La Festa Major de Riuclar (Tarragona) es presenta com una celebració comunitària que va més enllà de la simple gresca, servint com a aparador de la xarxa social i els projectes treballats durant tot l'any. La presidenta de l'Associació de Veïns, Nativitat Hernández, destaca que l'objectiu principal és la cohesió veïnal i l'obertura del barri a tota la ciutat. Eixos Principals de la Programació Esport i Tecnologia (Dimecres): Inici de les festes centrat en tallers d'informàtica, jocs amb pantalles gegants i competicions de petanca, bàsquet i futbol. Emoció i Tradició (Dijous): Homenatge a la gent gran i actuacions de playback amb la participació intergeneracional de nens, joves i l'AMPA de l'escola. Gastronomia i Talent Local (Divendres): Jornada marcada per una musclada popular i la "Nit dels nostres artistes", amb actuacions exclusivament a càrrec de veïns del barri, incloent rumba gitana amb els grups Ninín con Chalanes i Caló. Plat fort i Joventut (Dissabte): Paella popular i gran concert nocturn amb el grup Rebojitos, buscant atreure el públic més jove. El Colofó: Foc, Aigua i Sentiment Grana L'element més distintiu de Riuclar és el seu final de festa el diumenge, definit com una "orgia de foc i aigua". Aquest acte combina: Correfoc amb tres colles de diables. Castell de focs i traca final. Dutxa col·lectiva amb canons d'aigua per refrescar els assistents. "Aquest any el llibre de festes és totalment vermell; hem volgut agrair al Nàstic de Tarragona els èxits que ha donat a la ciutat." Enguany, la celebració té un caire especialment esportiu amb l'homenatge al club grana, que protagonitza la portada de la revista del barri en lloc de les imatges tradicionals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Càceres: Patrimoni de la Humanitat i Destí Turístic
Descripció General de l'Episodi Aquest episodi del programa matinal de Tarragona Ràdio inaugura una setmana dedicada a conèixer profundament la ciutat de Càceres, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A través de concursos telefònics i una entrevista institucional, s'explora la riquesa històrica, el clima i la integració de la ciutat en xarxes turístiques estatals. Punts Clau i Concurs L'inici de l'espai se centra en la interacció amb l'audiència per identificar la ciutat protagonista, destacant dades geogràfiques i fites històriques: • Geografia i Extensió: Càceres és el municipi més gran d'Espanya amb 1.768 quilòmetres quadrats, situat a Extremadura entre la Sierra de la Mosca i la Sierrilla. • Reconeixement de la UNESCO: Es recorda que la ciutat va obtenir el títol de Patrimoni de la Humanitat el 26 de novembre de 1986. • Ruta de la Plata: La ciutat forma part d'aquesta històrica xarxa turística i de pelegrinatge que connecta el sud amb Santiago de Compostel·la. Entrevista amb l'Alcalde: José María Saponi L'alcalde de Càceres i expresident del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya comparteix la seva visió sobre la ciutat: El Grup de Ciutats Patrimoni "Espanya és el país on més monuments i ciutats hi ha declarats Patrimoni de la Humanitat de tota Europa." L'alcalde destaca la incorporació recent de Tarragona i Mèrida a l'associació, subratllant la importància de la col·laboració per a la preservació i promoció del patrimoni compartit. Atractius Turístics i Reptes • Conjunt Medieval: Està considerat com un dels millors conservats d'Europa, oferint un escenari únic per al Festival de Teatre Clàssic. • Candidatura Cultural: La ciutat aspira a ser la Capital Europea de la Cultura el 2016, compartint aquesta ambició amb altres ciutats del grup de manera no competitiva. • Gestió Sostenible: Saponi explica la dificultat d'equilibrar la preservació del patrimoni amb les necessitats d'una ciutat moderna i universitària al segle XXI. Propers Passos del Programa Durant la setmana, el programa ampliarà la informació amb entrevistes a la regidora de la Capitalitat Cultural, restauradors locals i responsables del sector hoteler per oferir una visió completa de l'oferta de Càceres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Projecte i calendari de la Casa de la Festa a Tarragona
La Casa de la Festa: Un espai viu per a Santa Tecla El projecte de la Casa de la Festa de Tarragona es presenta com un dels eixos centrals de la regidoria de festes. A diferència d'un museu convencional, s'ha concebut com un espai dinàmic, pedagògic i viu que busca preservar el Seguici Popular i fomentar la interacció amb la ciutadania. Objectius i Filosofia del Projecte Divulgació del patrimoni: Donar a conèixer la història de la Festa Major tant a tarragonins com a turistes. Espai de trobada: Ser la seu i el lloc d'assaig per a les entitats que formen part del seguici. Relleu generacional: Garantir la continuïtat de la festa facilitant la incorporació de les noves generacions. Detalls Arquitectònics i Ubicació L'arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, ha adaptat un antic concessionari de cotxes a la Via Augusta. L'edifici destaca per: Una façana de vidre que connecta visualment l'interior amb el carrer. Una estructura diàfana (sense pilars) a la zona posterior, ideal per guardar els elements festius. Prop de 900 metres quadrats distribuïts en una planta baixa per al públic i un primer nivell per a usos administratius i assajos. Calendari d'Obres i Gestió Tot i un retard de tres mesos a causa de patologies ocultes en l'edifici (com filtracions), la previsió actual és: Inici d'obres: Setembre, un cop obertes les pliques. Inauguració: Es preveu per al mes de març. Model de gestió: S'estudia l'externalització a entitats culturals especialitzades per garantir que l'espai tingui activitat constant durant tot l'any. "Volem que sigui un punt de referència no tan sols durant la festa, sinó durant tot l'any."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
El Nàstic presenta les noves samarretes de Primera
Llançament de la nova equipació del Nàstic El Gimnàstic de Tarragona ha posat a la venda les seves noves equipacions per a la temporada en què el club torna a la Lliga de les Estrelles. El periodista Quim Pons s'ha desplaçat a la botiga oficial de l'Avinguda Catalunya per copsar l'ambient i conèixer els detalls de les peces. Característiques i disseny La nova col·lecció destaca per recuperar elements històrics i incorporar motius commemoratius: Primera equipació: Té un estil retro que recorda l'etapa dels granes a Primera Divisió durant els anys 40. Incorpora un coll tipus camisa i el color és un grana més intens. Segona equipació: De color daurat (batejat humorísticament com a "color mostassa"), simbolitza l'etapa daurada del club i la Costa Daurada. Es posarà a la venda el proper dijous o divendres. Detalls commemoratius: Les samarretes porten l'any de fundació (1886) i el de l'ascens (2006) al coll, a més del logotip de Tarragona 2016 per la capitalitat cultural. Preus i aspectes comercials En Lluís Sàbregas, responsable del club, ha explicat que s'ha buscat un preu competitiu de 50 euros per fer-les assequibles a l'afició, malgrat el salt de categoria. El primer comprador oficial ha estat José Félix Heráñá, que ha adquirit la XL grana i l'última blanca de la temporada passada. "Hem volgut fer una línia pròpia i exclusiva, unificant samarreta, pantaló i mitgetes en el color daurat per transmetre elegància." Noves aliances i patrocinis El club es troba en un procés constant d'actualització d'esponsors, destacant l'acord amb Televisió de Catalunya per lluir el logo de TV3 a la màniga. També s'han anunciat patrocinis específics per a l'estada de pretemporada a Àustria, com Caixa Tarragona i Turisme de Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Seguretat i perspectives del sector hoteler a la Costa Daurada
Millora de la seguretat en establiments turístics El secretari general de la Federació d'Hostaleria i Turisme de Tarragona, Francesc Vives, ha destacat la signatura d'un nou conveni amb la Policia Nacional. L'objectiu és reforçar la seguretat i la coordinació per mantenir la Costa Daurada com una destinació segura i reactiva davant qualsevol incidència. Prevenció de furts i robatoris: Tot i no ser una zona conflictiva, el conveni facilita la formació del personal i l'intercanvi d'informació. Atenció al turista: S'inclouen mesures com la presència de traductors per facilitar les denúncies en cas d'angoixa. Dades positives: A Tarragona s'ha registrat una disminució del 8% en la casuística de denúncies respecte a l'any anterior. Ocupació i tendències de la temporada 2006 El sector presenta dades optimistes amb un juliol que ha tancat amb un 88% d'ocupació. Vives subratlla que la qualitat és el factor diferencial de la regió: Reinversió hotelera: S'ha assolit un estàndard alt on els hotels de 3 i 4 estrelles ofereixen serveis de gran qualitat que fidelitzen el client. Rendibilitat i preus: L'expert recorda que l'èxit no només es mesura en ocupació, sinó en la rendibilitat final de les empreses. Valor afegit: L'impacte de PortAventura i l'oferta cultural (modernisme, Tarraco romana, Ruta del Cister) actuen com a pols d'atracció. Impacte econòmic i nous mercats El turisme representa entre el 15% i el 17% del PIB de la demarcació. S'ha posat èmfasi en la transversalitat del sector, que beneficia des de l'agricultura fins al transport. "El turisme no són altres coses que ciutadans que estan aquí vivint esporàdicament i, per tant, la seguretat que intentem és per a tothom." Pel que fa als mercats, el rus s'ha consolidat totalment, mentre que els mercats britànic i francès continuen sent els motors principals a través dels turoperadors tradicionals. Acords financers pel sector Finalment, s'ha anunciat un acord imminent amb entitats bancàries per reduir les comissions de les targetes de crèdit (passant del 3% actual al 1,25%), una mesura vital per a la rendibilitat del sector de la restauració.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Homenatge als Brigadistes Internacionals a Miravet
Commemoració de la Batalla de l'Ebre a Miravet Josep Lluís Gamero, president de l'Associació Terra de Germanó, explica els actes organitzats per aquest cap de setmana a Miravet per recordar la Batalla de l'Ebre i homenatjar els brigadistes internacionals en el marc del 70è aniversari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Recreació de la icònica fotografia de Robert Capa L'acte central consistirà en la recreació de la famosa fotografia de Robert Capa que mostra els soldats creuant el riu Ebre. Participaran 42 figurants (soldats) de les associacions El Front de l'Ebre i Aicarmela. Utilitzaran les embarcacions tradicionals de la zona, anomenades muletes. Es recrearà exactament la posició dels 17 soldats de la foto original, però aquesta vegada en color. Programa d'activitats i assistents El cap de setmana inclou una agenda completa amb la presència de personalitats i delegats internacionals: Presència institucional: Assistència del conseller Joan Saura com a impulsor del Memorial Democràtic. Brigadistes: Participació testimonial de supervivents com l'austríac Hans Landauer, de 85 anys. Cultura i Cinema: Projecció de quatre documentals, destacant treballs sobre la vida dels combatents i produccions guardonades a Europa. Actes lúdics: Visites guiades al castell i al nucli urbà de Miravet, debats sobre memòria històrica i cançons de guerra amb el grup 14 d'abril. "Hem buscat repetir la foto en els 17 soldats que estan creuant en la mateixa posició... després de 70 anys, doncs en colors." El llegat i la memòria viva Gamero destaca la claredat de memòria dels antics combatents, que recorden amb precisió els amagatalls i les coves on es protegien dels bombardejos a la Serra de Pàndols. L'objectiu de les associacions Terra de Fraternitat i Terra de Germanó és mantenir vius aquests ideals de lluita contra el feixisme i fomentar la recuperació de la memòria històrica a través de projectes internacionals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Creació de Federatur: Unió del Sector d'Apartaments Turístics
Conferència sobre la nova entitat Federatur L'entrevista analitza la recent creació de la Federació d'Apartaments Turístics de Catalunya (Federatur), que agrupa les associacions de Barcelona, Girona i Tarragona. L'objectiu principal és establir un canal directe amb l'administració i guanyar força en la negociació de la nova llei de turisme. Problemàtiques i Objectius Apartaments il·legals: El major repte del sector és l'oferta al·legal o clandestina. Segons Josep Graset, a la demarcació de Tarragona hi ha uns 8.000 apartaments legals enfront d'uns 12.000 d'il·legals. Imatge i Qualitat: El sector busca desmarcar-se dels allotjaments que no ofereixen serveis garantits ni paguen impostos, defensant un model de qualitat i professionalitat. Relació amb l'Administració: Es reclama una millor interlocució amb la Generalitat per evitar que els problemes es derivin als ajuntaments sense solucions reals. Perspectives de la Temporada Ocupació: Es preveu una bona temporada amb un creixement estimat del 5% respecte a l'any anterior. Perfil del Client: El mercat és majoritàriament familiar i nacional, valorant la llibertat d'horaris que ofereix l'apartament. Model de Turisme: Tot i l'auge del turisme cultural i l'enologia, el model de sol i platja continua sent el motor principal, complementat per l'atractiu de Port Aventura. "L'unió fa la força... el que volem és que els nostres interessos estiguin representats i tinguem més força per anar canviant les coses."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Festival d'Havaneres i Boleros a Tarragona
El retorn del romanticisme cubà a l'auditori El proper diumenge l'auditori de Caixa Tarragona serà l'escenari de la segona cita de la tercera edició del Festival d'Havaneres i Boleros. En aquesta ocasió, els boleros agafaran el relleu de les havaneres, oferint un espectacle carregat de sentiment i records. Protagonistes de luxe L'entrevista ha comptat amb la presència de figures clau per a l'espectacle: Xiomara Suárez: Directora del festival, qui destaca el treball fet durant un any amb "molt d'amor i dedicació". Miguel Ángel Céspedes i Leonor Zayas: Intèrprets cubans de reconegut prestigi internacional que han compartit escenari amb astres com Celia Cruz o Juan Luis Guerra. Un repertori universal L'espectacle promet un viatge emocional que inclou: Peces clàssiques del bolero tradicional que conviden a somiar i recordar. Versions de grans mestres com Joan Manuel Serrat, Pablo Milanés o Pancho Céspedes. Una banda excepcional formada per Lázaro Cachao al piano, Jorge Ochanowski a la guitarra i Sebastián Freixas a la percussió. "El bolero enamora pels seus textos, pels records, per la seva vivència... transmet molt d'amor i records." Diferència entre gèneres Durant la conversa s'ha posat en relleu la connexió entre les havaneres i els boleros. Tot i que aquí l'havanera és molt popular, els artistes expliquen que la versió cubana té un origen en la dansa de la burgesia de l'Havana del segle XIX, mantenint un ritme cadenciós i amorós que és patrimoni d'anada i tornada entre ambdós costats de l'Atlàntic.