Tots els episodis

62547 episodis disponibles

episodis

54433-54456 de 62547

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Actualitat de l'Empresa Municipal de Transports de Tarragona
Gestió i actualitat de l'AMT amb Agustí Mallol El regidor i president de l'Empresa Municipal de Transports (AMT), Agustí Mallol, repassa l'estat actual del servei d'autobusos a Tarragona, centrant-se en l'increment de tarifes, la qualitat del servei i els projectes d'infraestructura. Inversions i noves tarifes L'inici de l'any ha portat un augment del 4,9% en el bitllet senzill (5 cèntims). Mallol defensa aquesta mesura basant-se en diversos punts: * Cost dels carburants: L'empresa no rep bonificacions com altres sectors (pagesos o pescadors) i pateix l'alça del petroli. * Manteniment salarial: L'increment serveix per garantir que els treballadors no perdin poder adquisitiu i es pugui complir amb el conveni col·lectiu. * Empresa 100% pública: Mallol subratlla que l'AMT pertany als 132.000 ciutadans i no busca beneficis privats, sinó qualitat de vida. Qualitat i futur del servei El president destaca que Tarragona gaudeix d'un transport de màxima qualitat, amb dades rellevants: * Més de 10 milions de viatgers anuals. * Xarxa de 50 línies i 540 parades per a una ciutat de 132.000 habitants. * Èxit especial als barris de Ponent, on es concentra més del 50% de l'ús. * Objectiu de potenciar la zona de Llevant i millorar la connexió amb Sant Pere i Sant Pau. "El futur de qualsevol ciutat passa pel transport públic, l'estalvi energètic i la mobilitat sostenible." Operació patrimonial al Polígon Francolí S'ha aprovat la venda de les actuals cotxeres al costat del tanatori. Aquesta operació respon a: 1. Seguretat: Les naus actuals són massa petites i suposen un risc en cas d'incendi. 2. Modernització: Es busca un espai exterior més funcional i segur. 3. Reinversió: Els beneficis de la venda es destinaran íntegrament a millorar el servei i ampliar la plantilla de xòfers. Visió metropolitana Finalment, Mallol advoca per un model intermunicipal. Proposa que l'AMT deixi de ser purament local per donar servei a localitats veïnes com Els Pallaresos, La Pobla de Mafomet o Reus, sempre que la Generalitat de Catalunya s'impliqui en el finançament per no perjudicar el ciutadà de Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Troballa de nou esquelets a la plaça Verdaguer
Detalls de la troballa arqueològica a Tarragona S'ha informat de la descoberta de les restes de nou cadàvers en un solar situat a la confluència entre el carrer August i la plaça Verdaguer. Els arqueòlegs de l'empresa Nemesis estan treballant actualment en el jaciment, utilitzant eines de precisió per fer aflorar els ossos que es troben a aproximadament un metre de profunditat respecte al nivell del carrer. Principals hipòtesis cronològiques Tot i que encara no s'ha determinat amb certesa l'origen de les restes, s'especula amb dues possibilitats principals: Hospital de Santa Tecla: Podrien tenir relació amb l'antic hospital medieval. Guerra del Francès: Una altra opció és que corresponguin al segle XIX, tal com ja va passar amb altres troballes similars a la Rambla Vella. Context i estat de l'excavació El que sembla totalment descartat, segons els indicis i la profunditat de la troballa, és que es tracti d'un enterrament d'època romana. No obstant això, els experts preveuen que: "Quan arribin a nivells inferiors dels que estan ara, és molt probable que apareguin restes de l'època romana." Actualment, el solar està protegit amb tanques i teles per preservar la privacitat dels treballs, tot i que la curiositat ciutadana és elevada a causa de la centralitat de l'espai, on antigament s'ubicava l'emblemàtic establiment Teixits Coll.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Cultura Xinesa a la URV: Formació i Intercanvi
Introducció a la Cultura Xinesa: Segona Edició La Universitat Rovira i Virgili (URV) obre el període de matrícula per a la segona part del seu curs d'introducció a la cultura xinesa. Aquesta iniciativa, coordinada per la professora Sara Pujol, busca donar continuïtat a l'èxit de la primera edició del 2003, que va comptar amb més de 200 inscrits. Continguts i el Professor Dragón El curs serà impartit pel professor Liu Longen, popularment conegut com el Professor Dragón. Segons la coordinadora, es tracta d'un autèntic savi xinès capaç de transmetre no només coneixements, sinó una forma de viure. Els temes principals d'enguany inclouen: Medicina tradicional xinesa. Pintura tradicional i les seves simbologies. Introducció al budisme xinès en comparació amb el tibetà. Estudi de la Ciutat Prohibida de Pequín. Perfil de l'Estudiant i Interès Social L'interès per la Xina ha crescut notablement, impulsat per factors com els Jocs Olímpics de 2008 i una creixent recerca espiritual. El perfil dels assistents és variat: Estudiants universitaris que busquen crèdits de lliure elecció. Docents interessats en la formació oficial del professorat. Pares adoptius de nenes xineses que volen conèixer les arrels de les seves filles. "Molts pares volen conèixer la cultura d'on ve la criatura quasi com una responsabilitat cap a ella." Intercanvi Intercultural: Alumnes Xinesos a Tarragona Paral·lelament, la URV acull un grup de 16 estudiants xinesos que realitzen un curs de llengua i cultura hispànica. Aquests alumnes s'han integrat en la vida catalana participant en festes com Santa Tecla i el Nadal, mentre es preparen per ser futurs intèrprets o professors al seu país d'origen. Aquesta doble vessant d'intercanvi posiciona la URV com un referent excepcional en la comunicació intercultural amb la Xina.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Anàlisi del nou Estatut: Comissió i canvis clau
La tramitació de l'Estatut al Congrés L'expert en Dret Constitucional Jordi Jària analitza l'inici del debat de l'Estatut de Catalunya a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats. Es detalla el funcionament dels òrgans de decisió i el calendari previst per a la seva aprovació final. Diferències entre Comissió i Ponència La Comissió: És un òrgan delegat del Congrés (78 diputats) que participa en el procediment legislatiu i la reforma d'estatuts. La Ponència: Un grup reduït i específic (22 membres) format per delegats del Congrés i del Parlament de Catalunya per negociar i tancar el text. Els tres canvis fonamentals respecte al text del 30 de setembre Reconeixement nacional: El terme Nació es desplaça de l'articulat (part dispositiva) al preàmbul. Tot i que el preàmbul no és una norma jurídica aplicable pels tribunals, té un alt valor simbòlic i reconeix la voluntat del Parlament català. Finançament: Es manté l'Agència Tributària de Catalunya i augmenten els recursos, però el model s'allunya del concepte de concert econòmic original per adaptar-se a una major participació en els tributs estatals. Bilateralitat: S'ha reduït la relació exclusiva estat-generalitat en la presa de decisions en favor de mecanismes més generals. Qüestions jurídiques i calendari Sobre la proposta de referèndum estatal del PP, Jària és contundent: "Jurídicament, això no va enlloc. És impossible un referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya a nivell de tot l'Estat." Es preveu que el debat s'allargui fins a l'abril o maig, amb la possibilitat de celebrar el referèndum a Catalunya el setembre d'aquest mateix any.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4h 55min
Celebració dels 500 programes de l'1, 2 i seguit
Un programa extraordinari de celebració Aquest episodi marca una fitxa històrica per a Tarragona Ràdio: l'emissió número 500 del programa '1, 2 i seguit' i la número 1.000 de les emissions sardanistes a l'emissora. L'espai, conduït per l'Àngel López, ha ofert una edició especial de 5 hores plena de records, música en directe i la participació de nombrosos col·laboradors que han format part d'aquesta trajectòria. Memòria i evolució del programa El programa ha fet un viatge des dels inicis de l'etapa anterior, anomenada '1, 3 i fora', recordant sintonies originals i anècdotes dels primers temps a l'antiga Ràdio Fòrum. • Homenatge als col·laboradors: S'ha comptat amb el testimoni de figures clau com el Francesc Font, en Joan Jordà, l'Àlex Genoé i el Ramon Tondo, qui exercia de corresponsal d'aplecs. • Humor i pífies: S'han recuperat moments divertits i errors en directe que formen part de la història viva de la ràdio. La Cobla, els Esbars i la Música L'episodi ha posat especial èmfasi en el paper de la música de cobla i la seva relació amb la dansa tradicional. Protagonisme dels esbars • Representants de l'Esbart Dansaire de Tarragona (Salvador Fà) i l'Esbart Santa Tecla (Jaume Guàs) han discutit l'evolució de la dansa i la importància de conservar espectacles com el Retaule de Santa Tecla. Els músics i la renovació • S'ha parlat amb instrumentistes com la Irene Jordà i en Rafel Guinovart sobre la renovació generacional a les cobles i l'estat actual del sector musical. • Innovació musical: En Jordi Paulí ha presentat la seva fusió de tenora i jazz, demostrant la versatilitat de l'instrument més enllà de la sardana clàssica. Novetats i sorpreses finals L'agrupació Tarragona Dansa ha presentat el nou disc Amb D.O. Tarragona Dansa, enregistrat per la Cobla Reus Jove. Com a colofó final, l'equip ha sorprès l'Àngel López amb un pastís i l'estrena d'una sardana dedicada, titulada 'Matins de ràdio', composta per l'Alfred Abad. "La sardana sempre queda al cor tota la vida; segueixo emocionant-me quan en sento una." — Fermí Fernández
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Entrevista a Mario Rigau sobre l'actualitat laboral a Tarragona
Anàlisi del mercat laboral i la sinistralitat a Tarragona El secretari general de la UGT a les comarques tarragonines, Mario Rigau, analitza l’evolució de l’atur del mes de gener, que ha registrat un increment del 2,5%. Tot i que la xifra és inferior a la de l’any anterior, el sindicat posa el focus en la precarietat laboral com un problema estructural. Mercat laboral i precarietat El 95% dels contractes realitzats continuen sent precaris. La majoria dels contractes fixos són, en realitat, transformacions de contractes temporals previs. Rigau proposa modificar el marc legal actual per evitar que les empreses utilitzin la precarietat com a recurs estratègic. Sinistralitat i prevenció Rigau critica les dades de la Generalitat i proposa mesurar la sinistralitat segons les hores treballades per obtenir una visió real de la situació. * El sector de la construcció és el més afectat a causa de la subcontractació i la manca de cultura preventiva. * Inversió en formació: Les empreses espanyoles inverteixen quatre vegades menys que la mitjana europea en formació per treballador. * Es reclama l'augment de recursos per a la Inspecció de Treball. "No m'importa si hi ha 24 o 14 accidents mortals; no n'hauria d'haver cap perquè són irrecuperables." Perspectives econòmiques i el Consorci del Camp El representant sindical es mostra optimista respecte al potencial econòmic de Tarragona, destacant el que anomena el "triangle màgic": l'aeroport de Reus, el port de Tarragona i l'arribada del Tren d'Alta Velocitat (AVE). No obstant això, es mostra molt crític amb la gestió del Consorci del Camp de Tarragona, afirmant que la institució pateix una falta de lideratge i de voluntat per regenerar-se sota la seva presidència actual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Mil programes de sardanes a Tarragona Ràdio
L'espai d'actualitat sardanista Un, dos i seguit celebra una fita històrica a Tarragona Ràdio: l'emissió del seu programa número 500, que sumats a les 500 edicions de l'anterior etapa (Un, tres i fora), assoleixen la xifra de 1.000 programes en gairebé 20 anys de trajectòria. Una trajectòria de referència El coordinador del programa, Àngel López, repassa l'evolució de l'espai des dels seus inicis a l'antiga Ràdio Fòrum. El programa s'ha convertit en un dels més veterans del Camp de Tarragona, mantenint una audiència fidel gràcies a: Una estructura que combina actualitat sardanista, música de cobla i seccions de xafarderies. Una voluntat de ser atractiu per al públic general, no només per als entesos. La col·laboració constant amb entitats i esbards locals. Situació del món sardanista López analitza la salut de la cultura popular i destaca un canvi de paradigma: Excel·lència musical: Hi ha una vitalitat extraordinària amb músics joves de gran qualitat i ganes d'experimentar. Crisi associativa: Les entitats pateixen dificultats estructurals comunes a tot el món associatiu actual. La sardana com a art: Ha deixat de ser una eina de resistència política per passar a competir en un mercat d'oci molt més ampli. Programa especial del mil·lenari Per celebrar-ho, s'ha preparat una marató de 5 hores (de 9:00h a 14:00h) amb continguts exclusius: Experiments musicals: L'estrena d'una maqueta de jazz amb tenora a càrrec de Jordi Paulí. Humor i veu crítica: La participació de l'actual sardanista i actor Fermí Fernández. Memòria històrica: Recuperació d'un conte sobre la cobla gravat als anys 60 i repàs de pífies radiofòniques. "Fer el programa és com una addicció; mentre hi hagi gent amb ganes de fer coses, la sardana no s'acabarà."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Cursos gratuïts de Primers Auxilis i Socorrisme a Tarragona
Formació essencial en Primers Auxilis i Salvament Aquàtic El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona organitza noves edicions dels seus cursos de formació bàsica, adreçats inicialment a professionals de l'esport però oberts a tota la ciutadania. L'objectiu principal és dotar la població de coneixements per actuar amb seguretat i eficiència davant d'emergències quotidianes. Continguts clau de la formació Els cursos se centren en protocols pràctics i directes: * Primers Auxilis Bàsics: Inclou el protocol d'assistència, la Reanimació Cardiorrespiratòria (RCR), cures de ferides, immobilitzacions amb materials de fortuna i la gestió d'atropellaments o ennuegaments. * Salvament Aquàtic: Enfocat a la seguretat en piscines i mar, ensenyant tècniques de remolc, entrada a l'aigua i com gestionar una víctima en estat de pànic. * La Maniobra de Heimlich: Tècnica vital per solucionar obstruccions de la via aèria. Detalls de la convocatòria "Són cursos intensius de formació donats per professionals de la Unitat de Medicina Esportiva de l'Hospital de Santa Tecla i empreses especialitzades de socorrisme." Dates: El curs de salvament és el 11 de febrer i el de primers auxilis el 18 de febrer. Inscripció: És completament gratuïta, però cal fer-la presencialment a les oficines del Patronat per ordre d'inscripció. Requisits: Ser major de 17 anys i, en el cas del curs aquàtic, saber nedar amb seguretat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Compri una Vinya: Democratització i innovació a la Conca de Barberà
Compri una Vinya: Un model pioner de viticultura El projecte Cal Saldoni, liderat per Antonio Civit, ha llançat una iniciativa innovadora anomenada "Compri una Vinya". Aquest concepte busca democratitzar el món del vi, permetent que qualsevol persona pugui ser propietària de 20 ceps de vinya perfectament identificats mitjançant coordenades GPS. Beneficis i experiència del propietari Ser propietari en aquest projecte no és només una transacció comercial, sinó una experiència immersiva: Producció personalitzada: Cada propietari rep anualment 42 ampolles de vi personalitzades procedents dels seus ceps. Seguiment tecnològic: S'han instal·lat càmeres web perquè els propietaris puguin veure l'evolució de la seva vinya en temps real des de casa. Ús d'instal·lacions: El contracte dona dret a gaudir dels espais del Castell de Riu d'Avella i del futur celler avantguardista. Qualitat i territori: DO Conca de Barberà Sota la direcció enològica de Carles Figueres, el vi es caracteritza pels trets distintius de la Conca de Barberà: "Vins negres amb molta estructura, color i cos gràcies als contrastos tèrmics de la zona." L'impacte econòmic és notable, ja que es preveu que el projecte aporti fins a mig milió d'ampolles addicionals al mercat, cosa que suposaria un increment d'un terç en la producció total de la Denominació d'Origen. Suport d'alt nivell i accessibilitat El prestigiós cuiner Ferran Adrià és el padrí i ambaixador del projecte, del qual n'és també el primer propietari. Civit subratlla que no s'ha buscat l'elitisme, sinó l'accessibilitat, oferint un sistema de finançament de només 59 euros al mes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Entrevista a Josep Colomer de l'Arc Quartet
L'Arc Quartet inaugura el cicle al Pretori Romà En aquesta entrevista, en Josep Colomer, membre de la formació musical Arc Quartet, ens presenta el concert que ofereixen al Pretori Romà de Tarragona com a part del cicle organitzat pel Museu d'Història. Una de les curiositats més destacades del grup és que tots els seus integrants comparteixen el mateix nom de pila, Josep. Una generació de músics amb visió internacional El grup representa una nova generació d'intèrprets que ha hagut de formar-se i treballar a l'estranger (Alemanya, Londres, Estats Units) a causa de la manca d'oportunitats locals inicials. Aquesta experiència els ha permès: Conèixer altres cultures i mètodes de treball. Desenvolupar una activitat musical intensa i itinerant. Retornar al país amb una base tècnica i creativa molt sòlida. El programa: De Toldrà a Mendelssohn Durant l'entrevista, en Josep detalla el repertori que interpretaran, destacant la riquesa de la música de cambra: Eduard Toldrà: Interpretaran el cicle Vistes al mar, una de les obres més fresques i emblemàtiques de la cultura musical catalana del segle XX, inspirada en poesies de Maria Manent. Felix Mendelssohn: Tocaran el Quartet en la menor (Opus 13), una obra de gran maduresa composta durant la seva joventut i influenciada per la mort de Beethoven. "La música de cambra és com retornar al monestir, tornar a la cosa més bàsica i elemental de la música després d'haver voltat molt." Projectes futurs L'agenda del quartet és frenètica: a més del concert a Tarragona, tenen un homenatge a Toldrà a l'Espluga de Francolí amb la filla del compositor i la gravació d'un disc al Monestir de Poblet centrat en Les set últimes paraules de Crist a la Creu de Haydn.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Guerra de preus del tabac: El Gremi d'Estanquers de Tarragona aposta pel diàleg
El sector dels estanquers davant la crisi de preus El Gremi d'Estanquers de Tarragona ha celebrat una assemblea extraordinària per abordar la guerra de preus iniciada per les grans tabaqueres, com Philip Morris i Altadis. Josep Cervera, president del gremi, transmet un missatge de calma i aposta per la negociació amb el govern central en lloc de recórrer a la vaga. Compensacions econòmiques i impacte financer El sector es mostra especialment preocupat per les pèrdues directes que aquesta baixada de preus provoca en la seva facturació. Segons les dades del gremi: Es calcula una pèrdua mitjana d'entre 2.000 i 3.000 euros per estanc. El govern central ha mostrat predisposició per compensar aquestes pèrdues, tot i que la fórmula exacta (impostos o comissions) encara s'ha de definir. S'ha establert un vot de confiança i un marge de temps fins al setembre per concretar les solucions. Context de la guerra de tabaqueres Cervera aclareix que aquesta situació no és fruit de la nova llei del tabac de gener, sinó d'un pols comercial estratègic entre companyies: "És un pols que uns senyors han tirat contra l'Estat i contra les altres tabaqueres." L'entrada d'una marca més barata per part de la tabaquera líder ha obligat la resta a seguir la mateixa estratègia, cosa que ha desconcertat els clients i ha reduït el marge de benefici dels venedors. Unitat del sector i perspectives de futur Malgrat que hi ha associacions minoritàries a la resta d'Espanya que demanen mesures més dràstiques, els estanquers de Catalunya (Tarragona, Barcelona, Girona i Lleida) mantenen una postura d'assenyament i unitat. Cervera preveu que els preus es tornaran a estabilitzar en un termini de temps "no massa llarg".
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Pla d'obres i transformació urbanística a Tarragona (2006)
Projectes urbanístics i obres a Tarragona: Balanç del 2006 Entrevista a Jordi Sendra, tinent d'alcalde responsable de l'àrea de territori i urbanisme, sobre l'execució de diversos projectes de millora a la ciutat de Tarragona. Sendra destaca que, tot i les molèsties inevitables per a la ciutadania, les intervencions busquen millorar la qualitat de vida i la connectivitat urbana. Principals obres finalitzades o en curs Carrer Gasòmetre: Remodelació a punt d'acabar que amplia les voreres, prioritzant el vianant davant del vehicle. Rambla Francesc Macià: Es converteix en la columna vertebral de la nova Tarragona, connectant el mar amb el riu en un recorregut de dos quilòmetres. Torre dels Vents: S'anuncia una il·luminació especial similar a la Torre Agbar de Barcelona. Equipaments: Finalització imminent de la piscina de Bonavista amb coberta retràctil i inici de la piscina del Serrallo. "Les obres sempre emprenyen, però es fan a fi de bé per millorar les coses; demanem paciència i comprensió a la ciutadania." Eixos d'actuació futura (Pressupost 2006) Aposta pel vianant: Intervencions als carrers de l'entorn del Mercat (Fortuny, Soler, Reding) per convertir-los en zones semi-peatonals. Rambla Vella: Projecte per transformar-la de "carretera" a espai ciutadà, enllaçant la Part Alta amb l'Eixample de Tarragona. Plans Parcials: Avanç en el PP2 (Joan XXIII) amb obres d'enginyeria per a la canalització d'aigües i la creació de nous vials i jardins. Polígons industrials: Desenvolupament dels plans parcials PP9 i PP13.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Andreu Soriol: L'estat de la farmàcia i la festa anual
El sector farmacèutic a Tarragona: Evolució i Reptes L'entrevista amb Andreu Soriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, aborda la situació actual de la professió amb motiu de la seva festa anual al Teatre Metropol. Durant la conversa, es repassa des de la part més humana i festiva fins a les inquietuds legislatives del sector. La festa anual i el reconeixement professional La celebració de dissabte serveix per homenatjar els professionals que porten 25 i 50 anys de dedicació. Soriol destaca la importància de la experiència que aporten els veterans i la vitalitat de les noves incorporacions. La festa d'enguany comptarà amb: - L'actuació del grup d'animació Passocat. - La participació del cavista Agustí Torelló com a convidat especial. - Un espai per fomentar la consciència de col·lectiu i compartir experiències més enllà de la feina diària. Evolució tecnològica i la fórmula magistral El president explica com ha canviat la professió: de les preparacions manuals i artesanes (fent anar el suc de munyaca) a la tecnologia actual. Tot i la industrialització, la fórmula magistral viu un auge en el tractament de malalties minoritàries on la indústria no troba rendibilitat econòmica. Preocupació per la nova legislació El sector mira amb preocupació la nova Llei d'ús racional del medicament en tràmit a Madrid: - Denuncien que la llei se centra excessivament en la reducció de la despesa en lloc del tractament científic. - Es critica la falta d'aposta real pels medicaments genèrics a l'atenció primària. - Soriol lamenta el fre a iniciatives com la dispensació controlada de cannabis terapèutic per por social i política. Èxit formatiu del Col·legi de Tarragona Finalment, s'anuncia que el Col·legi ha rebut un premi de la revista Correo Farmacéutico per un curs sobre les interaccions medicament-aliment. "A Tarragona ens han donat un premi per les millors iniciatives en l'apartat de formació gràcies al curs sobre com prendre els medicaments correctament."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Visita a la Perfumeria Montclús de Tarragona amb Via T
Descripció de l'episodi En aquesta edició de l'espai de la Via T, la unitat mòbil de la ràdio es desplaça fins a la Plaça Verdaguer de Tarragona per visitar un dels comerços més emblemàtics de la ciutat: la Perfumeria Montclús. El programa segueix la seva dinàmica habitual de pistes perquè els oients endevinin la ubicació exacta i coneguin millor el teixit comercial de proximitat. El Concurs i la Identificació del Local La secció comença amb una sèrie de referències geogràfiques i sensorials per situar l'establiment: Ubicació estratègica: Es menciona un solar proper en obres on s'han trobat restes arqueològiques recents. Pistes sensorials: A diferència d'altres setmanes, el sentit protagonista és l'olfacte. Participació: Després d'un primer intent fallit de l'Adolfo, l'oient Anna Bullet aconsegueix el premi en identificar correctament la Perfumeria Montclús com un comerç «de tota la vida». Tendències en Perfumeria i Cosmètica En la conversa amb Joaquim Montclús, responsable de l'establiment, s'analitzen les novetats del sector: Fragàncies de temporada: Es destaca l'arribada d'edicions limitades per a l'estiu, com les de Yves Saint Laurent (Opium). Maquillatge i cosmètica: Presentació de les noves col·leccions de primavera-estiu i productes específics per al contorn d'ulls i llavis. Properes novetats: S'anuncia l'arribada de fragàncies de línies comercials com la de Britney Spears i nous llançaments de Givenchy. "Ja no diem ni la perfumeria, diem 'a la Montclús' i ja sabem a què ens referim." L'espai clou subratllant la importància del tracte personalitzat i la possibilitat de provar els productes directament als mostradors de la botiga, un valor afegit del comerç local davant les grans superfícies.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
31'
Balanç d'un any del desallotjament del carrer Comte
Gestió post-desallotjament al carrer Comte L'episodi se centra en la tertúlia d'aniversari del desallotjament del carrer Comte a Tarragona, amb la participació de veïns, propietaris i el tinent d'alcalde Joan Aregio. Es debat sobre l'estat actual de la zona i el seguiment dels acords institucionals. Problemàtiques Pendents Un any després, encara queden qüestions crítiques per resoldre: • La situació dels llogaters sense títol de propietat. • L'estat dels números 5 i 7, que requereixen solucions entre propietaris i l'Ajuntament. • La degradació d'edificis abandonats (número 11) que presenten problemes de salubritat i risc estructural per la pluja i els coloms. Actuacions Municipals i Inversió Pública L'Ajuntament defensa la seva gestió mitjançant diversos instruments: • Pla d'Acció Integral: Un conveni de 4 anys amb l'Associació de Veïns de la Part Alta. • Subvencions a la rehabilitació: Increment de partides per a façanes i bonificacions per a grans rehabilitacions. • Registre de Solars: Una eina legal per obligar l'edificació en un termini de dos anys sota amenaça de subhasta. Responsabilitat Compartida Sorgeix un debat intens sobre qui ha de vetllar per l'estat dels edificis: "Una vivenda no té per què caducar mai, però requereix de quan en quan mirar-se-la i mantenir-la." Els veïns alerten que el toc d'alarma del carrer Comte no ha servit per conscienciar prou ni als propietaris privats ni a la resta de la població sobre la degradació estructural de la Part Alta. Projectes de Futur Es confirma la creació d'una Oficina Local de l'Habitatge a la Part Alta per informar sobre drets i deures. També es preveuen millores en carrers adjacents com Mediona o Granada per al 2007-2008.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
2006-02-01 UM CARRER COMTE 01
Memòria d'una crisi veïnal a la Part Alta Programa especial de Tarragona Ràdio realitzat en directe des del carrer del Comte, un any després dels greus problemes estructurals que van obligar a desallotjar 35 famílies. La conversa reuneix veïns i professionals afectats que comparteixen el seu testimoni sobre el patiment psicològic, les pèrdues econòmiques i la gestió política de la crisi. L'impacte humà i emocional Els testimonis com el de la Juana Coll recorden la duresa de la nit del desallotjament, la urgència de fer una maleta sense saber quan tornarien i la llarga estada de mesos en hotels o cases de familiars. Els veïns destaquen: - La precarietat de viure fora de casa amb nens o mascotes. - La por inicial davant les advertències dels tècnics: > "Si sents un crac, surts corrent". - La sensació de "presó" que suposava viure en una habitació d'hotel sense llum natural ni cuina. Conflicte amb l'administració i oportunisme Un dels punts més crítics de la tertúlia és la denúncia de l'actitud de l'Ajuntament de Tarragona en els primers moments. Els veïns critiquen: - L'intent de les autoritats de culpabilitzar els veïns pel mal estat de les finques per evitar responsabilitats municipals, malgrat que l'origen era el nul manteniment de la claveguera. - L'aparició d'immobiliàries oportunistes que intentaven comprar les cases a preus irrisoris aprofitant la desesperació de la gent. - La falta de suport de les associacions de veïns oficials en els moments de màxima crispació. Situació actual i reptes pendents Tot i que el carrer ara té una de les clavegueres més modernes de la ciutat i és accessible per a emergències, els veïns alerten que la crisi no ha acabat: - Encara hi ha veïns vivint en hotels o situacions de salubritat pèssima. - Diverses finques (com els números 3, 5 i 7) estan en situació de ruïna oficial i no s'han rehabilitat. - El perill de filtracions al subsol per l'estat de Ca l'Agapito continua vigent. Com a punt positiu, tots coincideixen que la desgràcia ha servit per crear un fort vincle d'amistat i solidaritat entre uns veïns que abans pràcticament no es coneixien.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
2006-02-01 REPOR SENSE FUM BARS
Un mes sense fum als establiments de Tarragona Després de l'entrada en vigor de la nova legislació, es recullen diversos testimonis en locals emblemàtics com la Botiga del Cafè, el Bar Astur i la Petita Aïna. Les reaccions es divideixen entre el confort d'un aire net i l'adaptació obligada dels fumadors. Perspectiva dels establiments i treballadors Millora de l'ambient laboral: Els treballadors han passat de treballar en espais que comparaven amb "Londres" (per la boira de fum) a gaudir de l'olor real del cafè recém molt. Per a empleats amb problemes de salut com l'asma, el canvi ha estat clau per deixar de medicar-se. Decisió comercial: Molts bars petits (el 80% a la Plaça de la Font) han optat per permetre fumar per por a perdre clientela, especialment en zones d'oficines on el cigarret amb el cafè és un ritual. Noves oportunitats: Alguns locals han vist un increment de matrimonis amb nadons, clients que abans evitaven les cafeteries pel fum de segona mà. L'experiència dels consumidors Fumadors obedients: Els fumadors es descriuen com a "obedients" i surten al carrer sense generar conflictes, tot i que alguns senten ansietat o veuen la llei com una imposició que limita la llibertat. La visió dels no fumadors: Pares i avis celebren la mesura, prioritzant la salut dels infants per sobre de la tradició de fumar als bars. Dades a la Plaça de la Font "De 19 establiments a la Plaça de la Font, 15 permeten fumar i només 4 són espais sense fum, el que representa un 80% del total." Aquesta estadística reflecteix que la majoria de locals de menys de 100 metres quadrats han decidit, de moment, mantenir la possibilitat de fumar per retenir el gruix de la seva clientela habitual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
L'odissea dels desallotjaments al carrer Comte de Tarragona
La crisi del carrer Comte: de les esquerdes al desallotjament El 3 de febrer de 2005, el que semblava una mesura preventiva es va convertir en un llarg calvari per a 35 veïns del barri de la Part Alta de Tarragona. Inicialment previst per a tres dies, el desallotjament es va allargar durant mesos a causa de greus deficiències estructurals provocades per filtracions d'aigües fecals. Cronologia i problemes tècnics Origen del problema: El trencament d'una claveguera va provocar el moviment dels fonaments i l'aparició d'esquerdes. Errors de gestió: L'Ajuntament va col·locar un centenar de testimonis de guix per monitorar les esquerdes, però deu dies després es va admetre que estaven mal instal·lats (sobre pintura i arrebossat), invalidant les dades. Solució definitiva: Es va optar pel micropilotatge, una tècnica d'injecció de pilons de formigó per consolidar els edificis, tot i que això va obligar a allargar l'estada dels veïns fora de casa. Acords polítics i finançament Després de tenses negociacions, es va arribar a un pacte històric: "Senzillament s'ha aconseguit el que nosaltres volíem: que la gent tornés a casa sense gastar-se cap diner i que se ressorceixin de les penúries que han passat." L'Ajuntament de Tarragona va assumir el cost total de les obres i l'allotjament en hotels. Es van pactar 72.000 euros en indemnitzacions per danys morals. La Generalitat de Catalunya va col·laborar amb ajuts de fins a 7.000 euros per habitatge i l'oferta de pisos de protecció oficial. Un barri amb problemes endèmics El cas del carrer Comte va posar de manifest la degradació de la xarxa de clavegaram a la Part Alta, amb queixes veïnals que es remuntaven a l'any 1992. Tot i la celebració de la fi de les obres el juliol de 2005, el carrer va seguir patint robatoris i incendis, mantenint viva la sensació d'inseguretat un any després de l'inici de la crisi.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Esther Fernández i el futur del comerç a Tarragona
Entrevista a Esther Fernández: Nova presidència i reptes comercials La nova presidenta de la Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona (FUP), Esther Fernández, analitza l'estat actual del sector comercial a la ciutat i els canvis estructurals que vol implementar durant el seu mandat. Crisi interna i unitat del sector Fernández lamenta la creació de la nova associació El Cor, liderada per Albert Ribot, en un moment on creu que el comerç necessita "sumar i multiplicar" en lloc de dividir. Defensa la legitimitat i el caràcter democràtic del procés electoral: El relleu de Rafael Tatay ha seguit els estatuts. No s'ha impedit cap candidatura alternativa durant el procés. S'ha buscat el consens amb altres figures com Ferran Milà. Objectius de la nova junta: Professionalització Un dels pilars del seu programa és la modernització de la FUP per adaptar-la a les necessitats actuals: Reforma dels estatuts: Actualització del marc legal, que ha quedat obsolet. Figura del gerent: Professionalitzar la gestió per no dependre exclusivament del temps personal i voluntari dels botiguers. Suport a les associacions de barri: La Federació ha d'actuar com una eina de suport econòmic i logístic per als projectes locals. "Hem de començar a treballar per projectes i objectius; la professionalització farà que el creixement sigui exponencial." L'impacte de El Corte Inglés i la reforma del Mercat Central L'arribada d'aquesta gran superfície comercial es veu com un repte imminent. Fernández aposta per potenciar el model de comerç mediterrani a cel obert davant dels centres tancats. Reivindica que les reformes urbanístiques i del Mercat Central s'executin abans de l'arribada del gegant comercial per evitar pèrdues de vendes crítiques durant les obres, prenent l'exemple del que va passar a Pamplona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Pla pilot d'autonomia en centres educatius de Tarragona
Nou model de gestió educativa L'entrevista se centra en la posada en marxa d'un pla pilot d'autonomia de centres impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat. Aquesta iniciativa, que afecta 74 centres a tot Catalunya, busca dotar les escoles i instituts de més capacitat de gestió, tant en l'àmbit organitzatiu com en el curricular i econòmic. Centres participants i objectius principals A Tarragona, tres centres formen part d'aquest projecte: l'IES Bonavista, el Col·legi Públic Camp Clar i el Col·legi Saavedra. Els objectius compartits per aquests centres inclouen: Reducció del fracàs escolar i millora del rendiment acadèmic. Foment de la cohesió social en entorns amb risc d'exclusió. Millora de la inserció laboral de l'alumnat que no obté l'ESO. Lluita contra l'absentisme i l'assetjament escolar. Recursos i aplicació pràctica L'autonomia permet que cada centre decideixi com utilitzar els recursos addicionals segons la seva realitat específica: Noves figures professionals: S'introdueixen perfils com el de tècnica integradora social per a mediació i projectes contra l'absentisme. Inversions tecnològiques: Planificació de coordinadors d'informàtica amb dedicació exclusiva i equipament informàtic a totes les aules. Programes de reutilització: Injecció econòmica per garantir que el 100% de l'alumnat disposi de llibres de text i material des del primer dia. "Volem aquesta autonomia perquè ens deixin a casa nostra fer el que nosaltres pensem que pot anar millor per l'entorn o per la canalla." Compromís i rendició de comptes El pla té una vigència inicial fins al 2009. Els directors expliquen que al mes de maig se signarà un conveni amb el Departament d'Educació que inclou fites concretes. L'èxit d'aquest projecte depèn de l'avaluació final, on s'hauran de passar comptes mitjançant indicadors de resultats per valorar si el model d'autonomia és exportable a altres centres.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Fira El Teu Dia: Novetats i espectacles nupcials
Presentació de la 3a edició de la fira El Teu Dia L'entrevista se centra en la celebració de la fira al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, que enguany arriba a la seva tercera edició consolidant-se com el punt de trobada referent per a celebracions de tot tipus. Sectors representats i novetats l'Eugènia Medina destaca que la fira no només s'adreça a casaments, sinó a tot tipus d'esdeveniments com comunions, festes d'empresa i aniversaris. Diversitat d'expositors: Més de 60 empreses ocupen el 100% de l'espai (3.000 m²). Categories clau: Restauració, fotografia, perruqueria, joieria, viatges i vestits de gala. Atenció personalitzada: S'impulsen serveis d'estètica i animació musical en directe. La campanya "Caça del Palau" L'Eduard Vicente explica el canvi de dinàmica del sorteig d'un casament gratuït: Casament de franc: Inclou des de les invitacions fins al banquet (per a 40 persones) i el viatge de noces, que aquest any serà a Egipte. Nova planificació: Els guanyadors del sorteig d'enguany es casaran el gener de 2007, permetent així un any sencer per organitzar-ho amb tranquil·litat. Condició única: La celebració s'ha de dur a terme a l'espectacular Auditori August del Palau. Propostes d'entreteniment i promocions Com a gran reclam, es presenta l'actuació del grup Sicària Sisters, liderat per Josep Ferrer (conegut per programes com Homo Zapping). "L'espectacle de les Sicària Sisters serà divendres a les 10 de la nit i inclou versions de música dels 80 amb molta ironia i animació." Durant el programa, es realitza un concurs telefònic on dues oients veteranes, casades des fa mès de 20 i 30 anys respectivament, guanyen invitacions per a l'espectacle i la fira.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Plataforma d'artistes demana un centre d'art a la Chàrtrex
Reclamació de la Chàrtrex com a espai artístic Arran de la decisió d'instal·lar la futura Escola Oficial d'Idiomes a l'edifici de la Chàrtrex a Tarragona, ha sorgit un moviment d'artistes tarragonins organitzats en una plataforma. L'objectiu principal és reivindicar que la resta de l'immoble es destini a un centre de creació contemporània. Motius de la iniciativa L'escultor i professor Rufino Mesa, un dels impulsors, destaca diversos aspectes fonamentals per a la creació d'aquest espai: Acollida de talent: El centre ha de ser la "casa d'acollida" per a les propostes dels joves que surten de les escoles d'art i no troben espais de difusió. Pedagogia sensible: La necessitat de fer una pedagogia estètica que connecti la creació amb la ciutadania. Projecte històric: El projecte de rehabilitació de la Chàrtrex com a centre d'art ja estava previst en el mapa de centres d'art de la Generalitat de Catalunya. Compatibilitat i col·laboració La plataforma no s'oposa a l'Escola d'Idiomes, sinó que veu una oportunitat de sinergia. Rufino Mesa afirma que la convivència d'estudiants i artistes podria : Rehabilitar el barri creant una nova dinàmica social i cultural. Generar suports mutus entre l'ensenyament de llengües i la creació plàstica, musical o poètica. "Un centre d'art hauria de ser justament la casa d'acollida de les idees, de la difusió de les idees i, sobretot, de fer una pedagogia estètica." Full de ruta de la plataforma El col·lectiu ha convocat una assemblea a la Facultat de Lletres per constituir-se formalment, llegir un manifest i nomenar portaveus. Posteriorment, iniciaran una ronda de contactes amb la Generalitat i l'Ajuntament per reconduir el projecte i evitar que les expectatives de la generació actual d'artistes quedin paralitzades o congelades.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Recuperació de la Baixada del Pajarito pel Carnaval
La Baixada del Pajarito: Un Clàssic que Torna El Carnaval de Tarragona celebra el quart de segle de la seva recuperació amb una novetat destacada: la Baixada del Pajarito. Aquesta activitat, organitzada per Inuta Produccions, és una cursa de carretons carrossa que pretén recuperar un joc tradicional dels anys 50 i 60. L'esdeveniment tindrà lloc el dissabte 25 de febrer a la Baixada de la Peixateria. Característiques i Normativa Per garantir la seguretat i mantenir l'esperit festiu, l'organització ha establert unes bases clares: - Construcció artesanal: Els carretons han d'utilitzar rodes de coixinet (rodaments vells de mecànic), mantenint l'essència dels vehicles que construïa la canalla antigament. - Seguretat obligatòria: És indispensable que cada vehicle disposi de sistemes de frenada i direcció, a més d'un mínim de tres rodes. - Temàtica de Carnaval: Tant el carretó com els participants han d'anar disfressats. - Identitat: Cada carretó ha de tenir un nom propi i un sistema de senyalització acústica (clàxon, botzina o fins i tot una olla). Categories i Premis La competició no només premia la rapidesa, sinó també la creativitat: 1. Velocitat: Cursa contra el rellotge per als tres més veloços. 2. Originalitat: Premi al carretó més creatiu. 3. Posada en escena: Guardó a la millor interpretació teatral durant la baixada. "Aquí no estem en un premi de Fórmula 1, es tracta de fer broma i de fer el pallasso en el millor sentit de la paraula." Els premis fugen de l'ostentació i aposten pel producte local, consistint en pernils salats, lots de fuet i un vermut popular per a tots els assistents. Inscripció i Participació Els interessats poden trobar les bases i el formulari d'inscripció al web inoproduccions.org o a l'Antiga Audiència. Aquesta iniciativa compta amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona per a la logística i seguretat de l'itinerari, que transcorrerà per la Part Alta, des de la Plaça del Rei fins al Cos del Bou.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Noves propostes musicals a l'Auditori de Caixa Tarragona
Presentació de la Mostra de Joves Guitarristes i Cicles de Percussió L'episodi recull dues entrevistes clau sobre l'activitat musical a Tarragona. En primer lloc, Marta Cerdanya, directora del Conservatori de Música de la Diputació, explica els detalls de la 3a Mostra de Joves Guitarristes. La Mostra de Joves Guitarristes Objectiu: Oferir escenaris a joves d'entre 8 i 25 anys per trencar la solitud de l'instrument. Consolidació: El projecte està plenament consolidat amb el suport de Caixa Tarragona i neix del propi professorat. Premis: No és un concurs competitiu; tots els seleccionats participen en una gira de concerts per la demarcació i graven un CD professional. Concerts: El concert inaugural és demà a les 19h. La cloenda serà al maig a l'Auditori Pau Casals. "La filosofia és donar oportunitats als joves que estudien guitarra... no només amb un auditori, sinó amb diversos de la demarcació i, a més, poder gravar un CD." Nou Cicle: Música Clàssica amb Percussió D'altra banda, Nando Terino, programador cultural de la Fundació Caixa Tarragona, presenta una proposta innovadora que fusiona la música culta amb instruments moderns. Concepte: Reinterpretar clàssics (com Mozart) incorporant bateries, castanyoles i percussions del món (udus, jembés). Programació: El cicle consta de tres concerts dominicals (gener, febrer i març) a les 19:30h. Caràcter Benèfic: L'entrada és un donatiu de 2,5 € destinat a la Fundació Pere Mata. Futur: S'anuncien properes col·laboracions amb artistes de prestigi com el saxofonista Llibert Fortuny per al cicle de jazz de primavera.