Tots els episodis

62547 episodis disponibles

episodis

54409-54432 de 62547

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Trobada científica a Tarragona sobre diagnòstic prenatal poc invasiu
Assemblea General del Consorci SAFE a Tarragona Tarragona es converteix en l'epicentre d'una important trobada científica de la Unió Europea. El consorci SAFE (Special Non-invasive Enriched Fetal DNA/Cells for Maternal Genetic Diagnosis) celebra la seva assemblea general per analitzar els progressos en el diagnòstic prenatal poc invasiu. L'esdeveniment, que reuneix 65 investigadors de 14 països i 30 institucions, ha estat promogut localment pel departament d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili. Objectius i Innovació Tecnològica Eliminació de riscos: L'objectiu principal és substituir mètodes invasius com l'amniocentesi, que comporta un cert risc d'avortament, per una anàlisi de sang materna. Detecció primerenca: Mitjançant la bioquímica moderna, s'identifiquen fragments de DNA fetal i proteïnes en el torrent sanguini de la mare per detectar patologies com la trisomia 21 (síndrome de Down). Integració de protocols: La reunió serveix per sincronitzar les tècniques de laboratori de 16 grups de treball diferents per crear estàndards mundials. Implicacions Ètiques i Socials Un dels pilars del projecte SAFE és el debat sobre l'ús de la tecnologia: "Tenim la possibilitat de fer diagnòstics no només per a trisomies, sinó també per al grup RH o el sexe del fetus al principi de l'embaràs; per això incloem investigadors que analitzen els aspectes ètics i socials per evitar-ne l'ús sense interès mèdic." Desenvolupament del Projecte El projecte té una durada total de cinc anys i actualment es troba en el seu segon any. Durant les jornades a l'Hotel Ciutat de Tarragona, es presentaran unes 30 ponències on s'exposaran els avenços científics i els informes de progrés dels líders de cada centre de recerca internacional.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Actualitat del Port de Tarragona: Rècords i Futur
Balanç Econòmic i Rècords del 2005 El President de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé, destaca que l'any 2005 ha estat històric per al Port de Tarragona, amb xifres rècord de beneficis i tràfic de mercaderies. • L'èxit s'atribueix a la vitalitat de la comunitat portuària i al bon estat de l'economia del territori. • Tot i l'aturada tècnica de Repsol, que va reduir el tràfic en prop de 900.000 tones, els resultats han superat les expectatives. • L'objectiu a llarg termini és consolidar un creixement anual del 7-8%. Desafiaments en el Transport de Contenidors Burgasé reconeix que el tràfic de contenidors és l'assignatura pendent. Actualment, el Port es troba lluny de la seva capacitat màxima, tot i la consolidació de la línia Nordana com a hub estratègic. Projectes d'Infraestructures i Expansió Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) La ZAL es perfila com un motor de creixement que no només servirà per al port, sinó que generarà ocupació a tota la regió. • El 2006 serà un any de tràmits administratius per finalitzar les expropiacions. • Es preveu iniciar la urbanització el 2007. • Es planeja la creació d'una societat conjunta amb socis públics i privats (com un possible holding logístic català). El futur: Creixement cap al mar Amb l'espai físic actual gairebé esgotat, el Port planteja un pla a 20-25 anys que implica créixer cap a l'aigua. "El Port ha de començar a pensar en un nou Port i aquest nou Port només es pot construir cap al mar." Integració Port-Ciutat i Façana Marítima L'entrevista aborda la transformació de la façana marítima en col·laboració amb l'Ajuntament i la Generalitat. • Soterrament ferroviari: Es considera tècnicament viable passar per sota del riu a un cost raonable. • Remodelació del Serrallo: Inclou la creació d'un nou aparcament, espais per a vianants i la dinamització del Moll de Costa amb terrasses. • Marina Tarraco: Un projecte clau per connectar el port amb la ciutadania.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Homenatge a Xostakòvitx amb la Simfonia Leningrad
Centenari de Dmitri Xostakòvitx L'entrevista amb Víctor Pérez, director convidat de l'OBC, gira entorn del concert commemoratiu del centenari del naixement del compositor rus. Pérez destaca que la música de Xostakòvitx és: Accessible i directa: Amb un llenguatge que connecta fàcilment amb el públic actual. Descriptiva i visual: Molt propera a l'estètica cinematogràfica. Referencial: Considerat l'últim gran simfonista del segle XX. La Simfonia núm. 7, "Leningrad" El plat fort del programa és la Simfonia Leningrad, una obra amb una càrrega històrica i emocional immensa: Va ser composta durant el setge nazi de la ciutat (que va durar 900 dies). S'ha convertit en un himne universal contra la guerra i la intolerància. Pérez subratlla l'ús de recursos narratius, com el tema de la invasió que recorda el Bolero de Ravel i el senyal de la victòria final. Altres peces del programa El concert també inclou: 1. Música del film The Great Citizen. 2. La Suite de danses catalanes de Benjamin Britten i Lennox Berkeley, escrita el 1936 com a lloança a Catalunya i lamento per la Guerra Civil espanyola, amb la col·laboració de Robert Gerhard. "Xostakòvitx és un dels grans... en el segon compàs qualsevol persona sap que és ell; el seu desenvolupament formal realment impressiona."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Llançament històric del domini .cat a internet
Un dia històric per a la comunitat lingüística catalana L'episodi destaca la importància del llançament del domini .cat, un fet qualificat d'històric ja que és el primer domini a internet destinat a representar un grup lingüístic i cultural en lloc d'un estat territorial. Amb Manel Sanromà, es desgrana la transcendència d'aquest pas per a la presència internacional de la llengua catalana. Fases de registre i implementació El procés de registre s'ha dissenyat de manera estructurada per evitar la ciberocupació i l'especulació, seguint aquest calendari: Fase Sunrise (Llançament): Comença per a les administracions i entitats culturals o acadèmiques que promouen la llengua. Segona i tercera fase: S'obre a empreses i particulars que ja tinguin contingut en català o que haguessin donat suport a la campanya inicial. Fase oberta (23 d'abril): Coincidint amb la diada de Sant Jordi, el domini estarà disponible per a tothom que compleixi els criteris d'ús. Impacte i identitat digital El domini .cat no és només una eina tècnica, sinó un símbol identitari equivalent a la senyera o la llengua en l'entorn digital. Alguns punts clau esmentats són: L'adopció per part de grans gegants com Google i Yahoo, que reserven les seves versions .cat. La seguretat de les marques: entitats com la Casa Reial o grans multinacionals ja estan interessades a reservar noms per evitar usos fraudulents. La previsió d'arribar als 10.000 dominis durant el primer any de funcionament. "Per primera vegada, Catalunya juga a primera divisió a internet amb un domini de primer nivell." Gestió i seguretat La Fundació puntCAT actua com a registre moderador (esponsoritzat), garantint que no sigui un espai per a l'especulació. El registre no es fa directament a la fundació, sinó a través de registradors autoritzats que gestionen la part tecnològica i formal per als usuaris finals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Inauguració de la Torre dels Vents i finalització de la Rambla
L'acte de cloenda d'un projecte centenari L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, celebra la culminació de les obres de la Rambla, un projecte històric que s'estén des del mar fins al riu. Aquest parlament destaca el caràcter col·lectiu de l'obra i la visió de futur de la ciutat. Punts clau de la intervenció Homenatge generacional: Es reconeix l'esforç dels tarragonins de fa cent anys que van dissenyar aquest eix vertebrador i el paper de la generació actual per finalitzar-lo. La Rambla com a centre de vida: L'alcalde recorda que aquest espai és l'escenari de la vida ciutadana, des de festes religioses com la Setmana Santa fins a esdeveniments festius i familiars. Visió de futur: Es proposa un nou repte urbanístic per estirar la ciutat cap a Vila-seca, partint des de la plaça Imperial Tàrraco. Simbolisme artístic: S'agraeix la tasca de l'artista Lluís Maria Saumells (tot i que en el text s'anomena senyor Mas) per la creació de la Torre dels Vents, una escultura que representa el progrés i la modernitat. Reflexió espiritual i cloenda L'acte inclou una benedicció religiosa a càrrec del rector de la parròquia de Sant Pau, qui vincula la Rambla amb esperances de pau, entesa i diàleg. Finalment, s'informa als ciutadans sobre el lliurament de records commemoratius de l'esdeveniment. "És important mirar al darrere, però és molt més important mirar endavant i creure que és possible que el davant sigui millor."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Artifex: Enginyeria Romana al Moll de Costa
L'exposició 'Artifex' arriba a Tarragona El programa es desplaça al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona per visitar la nova exposició Artifex, una mostra dedicada a la enginyeria de l'època romana. Aquesta exposició itinerant, produïda pel Ministeri de Foment i el CEDEX, ofereix una mirada didàctica a les proeses tècniques que van permetre construir l'imperi. Claus de la mostra i l'enginyeria romana L'exposició destaca per la seva gran capacitat visual i educativa a través de diversos elements: 25 maquetes detallades: Moltes de les quals han servit per a la realització de documentals històrics sobre la civilització romana. Maquinària i tecnologia: S'explica el funcionament de grues manuals, sistemes de politges i el famós cargol d'Arquímedes per moure aigua. L'organització del treball: Es mostra com l'organigrama de les obres romanes (arquitectes, contractistes, capatassos) és sorprenentment similar al sistema de construcció actual. Innovacions en materials: El descobriment del formigó hidràulic, que permetia construir estructures sota l'aigua que encara perduren. Una civilització avançada al seu temps Durant l'entrevista amb Josep Lluís Navarro, responsable de promoció exterior del Port, es reflexiona sobre el llegat romà: "Si aquella civilització hagués perdurat, avui en dia estaríem molt més desenvolupats; els seus invents es van veure interromputs per la foscor de l'edat mitjana." L'exposició també aprofundeix en la xarxa de vies romanes (com la Via Augusta), la gestió de les mines mitjançant energia hidràulica i la complexa xarxa de fars i senyalització marítima que connectava ports com el de Tàrraco amb la resta del Mediterrani. L'entrada és gratuïta i estarà oberta al públic fins al 26 de març, sent una visita molt recomanada per a centres escolars pel seu caràcter tangible i volumatitzat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
La Gastronomia del Bull a Torredembarra
Torredembarra celebra la setena Diada del Bull L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Maurici Ruiz, president del Patronat de Turisme de Torredembarra, detalla la celebració d'un esdeveniment gastronòmic centrat en el Bull, un plat tradicional de la cuina de pescadors local. Què és el Bull? El Bull és un plat laboriós i de preparació lenta que té com a ingredient principal la tripa de tonyina seca. Segons Ruiz, és una recepta que requereix una manipulació molt acurada: Provè de l'herència dels antics pescadors i les seves famílies. Es combina amb productes de la terra: pebrot de romesco, alls, patates, ametlles i fesols. És un plat amb personalitat: > "El Bull té una particularitat: o l'estimes o l'odies". Novetats i organització de l'edició Aquest any l'esdeveniment s'amplia per arribar a més públic: Dissabte: Primera Mostra del Bull. S'ofereixen tastets populars (unes 400 racions) als jardins de Cal Bofill per un preu de 3 euros. Diumenge: Diada del Bull. El tradicional dinar comunitari que ja celebra la seva setena edició i que està totalment consolidat. La cuina va a càrrec d'un equip de deu cuineres i dos cuiners locals, amb la col·laboració creixent de restauradors professionals del municipi que comencen a incloure aquest plat a les seves cartes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Entrevista a Joaquim Nín: Futur polític a Tarragona
Anàlisi de l'actualitat política i electoral a Tarragona El president de la Federació Intercomarcal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Tarragona, Joaquim Nín, repassa en aquesta entrevista la situació interna de la coalició i l'estratègia per a les eleccions municipals de 2007. La candidatura a l'alcaldia de Tarragona El punt central de la discussió és la proclamació de Joan Aregio com a candidat per part de CDC i el procés de negociació amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Nín destaca diversos punts clau: • La legitimitat de CDC per proposar el candidat en ser el partit que ostenta l'alcaldia actualment. • La voluntat d'arribar a un consens amb Unió abans de la Setmana Santa per presentar una llista conjunta i forta. • El rebuig a convertir el debat en una qüestió nominal de persones (Aregio vs. Ballbé), prioritzant el projecte de ciutat. "No es tracta d'escollir el papet o la papeta, es tracta d'escollir quin concepte, quin model i què volem fer per la ciutat." Relacions internes i disciplina de partit Nín lamenta que les discrepàncies internes s'hagin fet públiques als mitjans de comunicació i fa una crida a la professionalitat: • Reivindica que el diàleg s'ha de produir dins dels grups municipals i no a través de declaracions creuades. • Confirma que la decisió final sobre Tarragona, sent la "joia de la corona", comptarà amb la supervisió de les direccions nacionals de la federació. • Lloa l'actitud de Joan Aregio per haver sabut fer un pas al costat en moments de tensió per preservar l'estabilitat del projecte. Estratègia territorial i regeneració De cara al cicle electoral de 2007, el president de la federació anuncia una aposta per la regeneració generacional: • Presentació de nous candidats a municipis clau com Cambrils, Calafell i Torredembarra. • L'objectiu de mantenir la Diputació de Tarragona i els diversos consells comarcals. • La confiança en Carles Pellicer com l'alternativa real de canvi a la ciutat de Reus.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Gestió de vehicles abandonats al Tarragonès
Presentació del nou servei de vehicles abandonats El Consell Comarcal del Tarragonès ha presentat a les instal·lacions de Ferros Altadill les millores en el servei de retirada de vehicles abandonats a la via pública. L'acte ha comptat amb la presència de Carles Sala, president del Consell Comarcal, qui ha destacat l'adquisició d'una nova grua per part de l'empresa concessionària per optimitzar el servei en els municipis petits. Balanç i abast del servei Municipis adherits: Actualment, entre 13 i 14 pobles petits de la comarca deleguen aquesta competència al Consell. Històric: Des de l'any 2002, s'han retirat un total de 250 vehicles. Creixement: Es preveu la incorporació de municipis més grans com el Morell o Salou, fet que podria triplicar el nombre d'expedients anuals. Procediment i seguretat jurídica El procés no és immediat, ja que es busca garantir la seguretat jurídica tant dels ajuntaments com del Consell per evitar reclamacions patrimonials. Les fases principals són: Identificació: Localització del propietari per comunicar-li la infracció i els costos. Sanejament: Retirada d'elements contaminants del vehicle. Desballestament: Destrucció final del cotxe mitjançant una premsa mecànica. "El nostre primer objectiu és trobar el propietari per retreure-li la conducta de deixar abandonat un vehicle de la seva propietat." Costos i futur servei de grua municipal Les sancions i costos per al propietari poden variar entre els 70 i els 600 euros, depenent de la fase en què es trobi la tramitació. Paral·lelament, el Consell estudia implementar un servei de grua tradicional per a vehicles mal estacionats, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra, per donar resposta als municipis de menys de 5.000 habitants que no disposen de policia local pròpia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Cicle de cinema pel 75è aniversari de la República
Teresa León, representant de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta el programa d'activitats per commemorar el 75è aniversari de la Segona República Espanyola. Aquesta iniciativa transversal implica diverses aules culturals (Art, Música, Teatre, Debat i Cinema) per oferir una visió multidisciplinària de l'època. El cicle cinematogràfic destaca per una selecció acurada que fuig dels tòpics i explora la riquesa social i cultural d'abans de la Guerra Civil: Cultura Popular: Es reivindica la cobla i el folklore amb la projecció de Maria de la O (1936), destacant que aquests gèneres no van ser una creació del franquisme, sinó que tenien una arrel republicana i popular molt forta. Avantguarda i Realitat Social: La inclusió de Las Hurdes (Tierra sin pan) de Luis Buñuel serveix per contrastar l'elit intel·lectual del moment amb la misèria extrema de zones aïllades d'Espanya. Drets i Llibertats: Pel·lícules com Madrid se divorcia (1934) permeten parlar de l'avenç en drets civils, com la llei del divorci i l'equiparació de fills legítims i il·legítims. Identitat i Gènere: S'aborden temes com l'alliberament sexual i la lluita de la dona a través de títols com Mi hija Hildegard i Un hombre llamado Flor de Otoño. Patrimoni Artístic: El documental Las cajas españolas (2004) tanca el cicle narrant l'odissea del govern republicà per salvar les obres del Museu del Prado durant el conflicte. "La universitat és patrimoni, la cultura és patrimoni de tots, no només dels universitaris." L'objectiu principal és fer "arqueologia social" i divulgar la complexitat d'un període on la vida cultural i els drets socials van experimentar una eclosió sense precedents.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Ferran Rañé i la reflexió sobre Charlie Rivel i el poder
Ferran Rañé i l'èxit de l'espectacle sobre Charlie Rivel L'actor Ferran Rañé analitza l'èxit de la seva darrera representació teatral, una obra escrita per Gerard Vázquez i dirigida per Joan Font (Comediants). L'espectacle és un treball coral que ha aconseguit una gran recepció gràcies a la cohesió del seu equip artístic i a la profunditat de la seva temàtica. La trama: Entre la realitat i la ficció L'obra es basa en un fet real de la vida del pallasso català Charlie Rivel: l'obligació de complir un contracte a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquí, l'autor construeix una ficció on Rivel és convidat a actuar per a l'aniversari de Hitler. Reflexió política: L'espectacle planteja el paper de l'artista davant del poder. Contrast de gèneres: Combina números de pallassos amb moments de gran càrrega dramàtica i poètica. Tres postures davant l'horror: L'artista universal (Rivel), l'artista compromès que vol introduir la crítica, i el que opta per l'acció directa. El repte d'interpretar una icona Rañé explica que no ha buscat fer una "arqueologia" o imitació exacta, sinó capturar l'essència rítmica i el domini del tempo que feia de Rivel un geni universal. Destaca la dificultat de recrear un personatge que és una icona en l'imaginari col·lectiu, especialment pel seu estil silenciós i poètic, oposat als pallassos estridents. "L'artista té l'obligació de ser absolutament crític amb el poder, estigui qui estigui." El compromís social de l'artista L'entrevista també aborda la trajectòria personal de Rañé, recordant el seu exili i el consell de guerra que va patir l'any 1978 per l'obra La Torna amb Els Joglars. L'actor defensa que l'artista és, davant de tot, un ésser social que no pot ser aliè a la realitat política i que ha d'utilitzar l'humor i el gest per traspassar les barreres de la censura.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Prevenció de riscos laborals en l'àmbit escolar
Campanya de Prevenció a les Escoles del Camp de Tarragona El Govern de la Generalitat, a través dels Departaments de Treball i Indústria i d' Educació, ha posat en marxa una iniciativa pionera orientada a estudiants de 5è i 6è de Primària i de 1r i 2n d'ESO. La campanya, que compta amb el suport de la patronal CEPTA i els sindicats UGT i CCOO, busca conscienciar els més joves sobre la seguretat tant en la vida quotidiana com en el seu futur laboral. Metodologia i Participació La campanya preveu arribar a unes 260 escoles i a més de 21.000 estudiants. Les sessions tenen una durada d'una hora i es divideixen en tres parts: Exposició teòrica: Ús de suports visuals per explicar conceptes bàsics de risc. Interacció: Diàleg i col·loqui amb els alumnes per resoldre dubtes. Incentius: Concurs de dibuixos (Primària) i pòsters (ESO) per fomentar la creativitat i la reflexió. Objectius i Filosofia L'objectiu principal és crear una cultura de la prevenció des de la infància. Josep Maria Solanes destaca la importància de la comunicació familiar: "Hem d'aconseguir que aquesta llavor que estem portant ara doni fruit... mentre hi hagi una persona morta, per mi és un fracàs." Dades de Sinistralitat i Control El projecte sorgeix de la preocupació per les dades de sinistralitat al Camp de Tarragona, amb 21 víctimes mortals l'any 2005. L'administració aposta per la digitalització de les dades per identificar i actuar directament sobre les empreses amb majors índexs d'accidentalitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
La Ruta del Xató: Orígens, Tradició i Rivalitats
El Xató: Més que una Amanida de Temporada El xató és un plat emblemàtic de les comarques del Garraf i el Penedès, caracteritzat per ser una amanida d'hivern que combina productes de l'horta amb peix en salaó. Malgrat la seva senzillesa aparent, genera una gran passió i una coneguda rivalitat històrica entre diverses poblacions per l'atribució de la seva autoria. Els Orígens i la Llegenda La paternitat del plat és incerta, amb diverses teories sobre la seva creació: Miralpeix (Sitges/Ribes): Una llegenda situa el seu origen en una masia on la mestressa va improvisar una amanida per consolar jugadors que havien perdut en timbes il·legals. L'acte d'aixetonar: La teoria més plausible vincula el nom al moment de deixar tonar (aixetonar) la bota de vi nou, moment en què els viticultors celebraven un àpat col·lectiu. Sitges: Reclama el document escrit més antic (1896) on apareix el terme, vinculat a un àpat amb Santiago Rusiñol. El Vendrell: Es defineix com el bressol del xató, amb referències que daten de fa més de dos segles. La Ruta del Xató Per tal d'unir esforços en lloc de competir, els municipis van crear la Ruta del Xató, que actualment inclou nou poblacions: Sitges, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Calafell, Cunit, el Vendrell i Vilafranca del Penedès. Característiques i Simbologia Segons els experts i l'ambaixador Pere Tàpies, el xató és l'essència de la cuina mediterrània: "La cuina convoca, la cuina ajunta, la cuina aproxima... la seva identitat està en el fet que és compartit." Diferències regionals: Al Vendrell els ingredients de la salsa s'escaliven, mentre que en altres zones s'utilitzen crus. Mar i Muntanya: Combina ingredients de mar (bacallà, tonyina, anxoves) amb elements de terra (escarola, ametlles, avellanes). Esperit festiu: Tot i ser una amanida fresca, és el centre de grans xatonades populars durant els mesos més freds de l'any.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Rafael Luna analitza l'obertura política i l'Estatut
Rafael Luna i la Perspectiva del PP sobre l'Estatut El secretari general del Partit Popular de Catalunya, Rafael Luna, ha visitat Tarragona Ràdio per analitzar el panorama polític de principis de 2006. La conversa s'ha centrat principalment en la reforma de l'Estatut d'Autonomia i les relacions internes del partit. Sobre la postura del Partit Popular Luna ha volgut minimitzar les suposades discrepàncies entre Josep Piqué i la direcció estatal de Madrid. Segons el diputat, l'objectiu del partit és el mateix a tot Espanya, tot i que les formes d'explicar-lo puguin variar localment. El partit s'oposa frontalment a l'Estatut perquè el considera intervencionista i impregnat d'un nacionalisme radical. Afirma que el text actual trenca l'estructura de la Constitució Espanyola i genera desequilibris territorials. Luna defensa el dret de tots els espanyols a opinar sobre l'Estatut mitjançant un referèndum estatal, argumentant que la reforma afecta tot l'Estat. Crítica a la gestió del Tripartit El secretari general ha estat molt crític amb el govern de la Generalitat, denunciant una paràlisi operativa. Segons la seva visió, l'obsessió per l'Estatut ha deixat de banda temes urgents com la sanitat, l'ensenyament i les infraestructures. "Fent polítiques: zero patatero. Només hi ha hagut Estatut, Estatut i Estatut; no hi ha res més." Actualitat Política a Tarragona Pel que fa a l'àmbit local, Luna ha valorat molt positivament el pacte de govern a l'Ajuntament de Tarragona amb Convergència i Unió. Ha descrit la tasca de l'alcalde Joan Miquel Nadal i el tinent d'alcalde Francesc Ricomà com a "extraordinària". Ha manifestat el seu suport total a Francesc Ricomà com el millor candidat per a les properes eleccions municipals, tot i que la decisió final encara no s'ha formalitzat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Visita a la Carnisseria Massot: Tradició i Qualitat
Ruta pel Comerç de Proximitat: La Via T En aquest espai dedicat al comerç de la Via T de Tarragona, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio visita un dels establiments amb més solera de la ciutat. L'objectiu és posar en valor el comerç de proximitat, artesà i de confiança que defineix el teixit local. Endevinalla i Localització Després de diverses pistes geogràfiques —com la proximitat a la Plaça de Toros, la cantonada entre l'Avinguda Ramón i Cajal i el carrer de l'Alguer, i referències a productes carnavalescs— una oient anomenada Anna ha endevinat l'establiment: la Xarcuteria-Carnisseria Massot. Productes Estrella i Elaboració Pròpia En Sisko Massot, responsable de l'establiment fundat el 1979, explica les claus de la seva oferta gastronòmica: Especialitats de temporada: Ja tenen a punt la tradicional botifarra d'ou per a Carnaval, un producte que allarguen unes setmanes més enllà de la festa. Plats cuinats: Destaquen els seus canelons i croquetes, elaborats sense colorants ni conservants. Producte fresc: Emfatitzen que la qualitat es basa en la frescor i en l'experiència de generacions per seleccionar el millor tall de carn. Complementaris: A banda de carn i embotits, ofereixen formatges, pernils i productes de celler per fer el vermut. El Secret de la Cuina Sobre l'elaboració dels seus reconeguts canelons, en Sisko revela un dels components essencials: "El secret és el rostit. Cadascú fa el seu rostit, i jo hi poso molta, molta ceba." L'establiment es manté com un referent gràcies a l'adaptació dels nous hàbits de consum sense perdre l'essència de la botiga tradicional.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
L'antropologia del Barça: Futbol, identitat i ritual
Una Tesi sobre el Barça com a Fenomen Social L'antropòleg Jordi Salvador presenta el seu treball doctoral, Futbol, metàfora d'una guerra freda, on analitza les complexitats del FC Barcelona des d'una vessant científica. L'autor defensa que el seguiment massiu del futbol no és un exercici d'irracionalitat, sinó que respon a necessitats humanes profundes d'identitat i expressió emocional. Punts clau de la recerca: El Barça com a religió secular: L'estudi identifica una "selva simbòlica" que inclou rituals, calendaris sagrats (partits el cap de setmana), relíquies (com la bota d'en Koeman) i espais de culte (el Camp Nou com a catedral). Vàlvula d'escapament emocional: En una societat on les emocions estan altament reprimides i l'oci mercantilitzat, l'estadi funciona com una illa de permissivitat on és lícit plorar, cridar o insultar. Identitat catalana: El club actua com un certificat de catalanitat. Salvador afirma que ser del Barça és, per a molts, una manera de ser "un dels nostres", especialment en absència d'una selecció nacional oficial. Mites i realitats El text desmunta certs tòpics sobre el futbol: Negoci vs. Fe: Tot i que hi ha qui fa negoci amb el club, la base del fenomen és una demanda col·lectiva d'identitat. Violència: L'autor diferencia l'apassionament de la violència real, recordant que els incidents greus són residuals en comparació amb el volum de partits jugats. El mirall social: El Barça i el Real Madrid són descrits com "dues cares d'una mateixa moneda" que reflecteixen les estructures nacionals de Catalunya i Espanya respectivament. "Presentar-te com del Barça, en certa manera, és un carnet de catalanitat, tant pels de dintre com pels de fora."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Experiències i projectes de Mans Unides a l'Àfrica
Resum de l'entrevista a Mans Unides i el missioner Pepe Ferrer En aquesta edició de Tarragona Ràdio, es presenta la campanya anual de Mans Unides, una entitat que treballa de forma continuada per al desenvolupament en països empobrits. L'episodi compta amb la participació de Maite Rodríguez, delegada a Tarragona, i José Antonio (Pepe) Ferrer, missioner amb set anys d'experiència a l'Àfrica subsahariana. La tasca de Mans Unides L'organització destaca pel seu creixement en aportacions econòmiques i la seva transparència, destinant més del 85% dels fons directament als projectes. Actualment, se centren en tres iniciatives clau a l'Índia, Ghana i El Salvador. Els eixos principals són: * Ajuda d'emergència: Resposta immediata davant catàstrofes naturals. * Ajuda estructural: Inversions a llarg termini en educació, sanitat i infraestructures (com l'aigua potable). La realitat de l'Àfrica segons Pepe Ferrer El missioner comparteix una visió profunda i humanitzada del continent, trencant els estigmes habituals de guerra i fam: 1. Relacions humanes: A l'Àfrica, el temps es dedica a les persones i no només a l'activitat, fet que canvia la perspectiva vital. 2. Pobresa sistèmica: La misèria no és un fet aïllat, sinó el context general on no existeixen xarxes de protecció social. 3. Desenvolupament propi: Ferrer critica el neoliberalisme imposat i aposta perquè els africans siguin els protagonistes del seu propi progrés. "Prefereixo morir d'un cop que anar morint cada dia a poc a poc." Sensibilització i canvi de mentalitat L'objectiu de les conferències (com la realitzada a la Cambra de Comerç) és despertar la fraternitat i el respecte. Es subratlla que la societat tarragonina és generosa, però que cal anar més enllà de la donació econòmica per comprendre la riquesa cultural i la vitalitat d'un continent sovint desconegut.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Tinet assoleix els 9 milions de visites anuals
Balanç d'un any històric per a Tinet L'any 2005 ha estat un període de creixement excepcional per a Tinet, coincidint amb el seu desè aniversari. Segons Enric Brull, director de l'OASI, la xarxa ha assolit la xifra de gairebé 9 milions de visites, una fita que supera totes les expectatives inicials. Els punts clau d'aquest èxit inclouen: * Consolidació local: El 90% dels usuaris provenen de la demarcació de Tarragona, especialment del Tarragonès i el Baix Camp. * Referents europeus: Tinet se situa per sobre d'iniciatives ciutadanes històriques com les de Bolonya o Milà. * Creixement per seccions: * Tinet Agenda: Increment de visites del 300%. * Tinet Biblioteca: Un augment espectacular de 31 vegades més trànsit, convertint-se en un referent en narrativa curta. * Tinet Digital: Creixement proper al 90%. Projectes de futur i consolidació (2006-2007) Amb l'objectiu de tancar la legislatura el maig del 2007, Tinet se centrarà a consolidar els serveis existents i a millorar la infraestructura del portal. "No crec que hi hagi res semblant a la demarcació ni enlloc... és una iniciativa de primera magnitud mundial." Noves iniciatives i el domini .cat Canal de Personatges: Inauguració d'un espai dedicat a figures rellevants de Tarragona, començant pel músic Javier Gols el 23 de febrer. Llibre "Tinet Història": Presentació oficial per la setmana de Sant Jordi, que repassarà els deu anys d'evolució de la xarxa. Adopció del .cat: Es preveu que abans de Sant Jordi els usuaris puguin optar per adreces de correu sota el nou domini català, mantenint la qualitat del servei sense publicitat ni spam. En resum, Tinet es manté com una xarxa ciutadana viva que combina la globalitat d'internet amb l'arrelament local i la identitat del territori.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Gara Saxofon Quartet al Cicle Premi Onda La Garriga
El Saxofon en la Música Clàssica: Un Repte Històric L'entrevista amb l'Albert Julià, membre del Gara Saxofon Quartet, posat de manifest la situació singular del saxofon en l'entorn acadèmic. Tot i ser un instrument extremadament popular en gèneres com el jazz, la seva integració en la música clàssica ha estat més lenta a causa de factors històrics: Origen modern: L'instrument va ser inventat per Adolphe Sax l'any 1842, cosa que significa que els grans compositors clàssics i barrocs no van poder escriure per a ell originalment. Absència en les orquestres: La majoria de formacions simfòniques no inclouen el saxofon en la seva plantilla estable. Tradició acadèmica: Durant molts anys, l'ensenyament del saxofon va estar en mans de clarinetistes o fagotistes per la manca de mètodes específics. "Adolphe Sax, quan va inventar el saxo, no en tenia ni idea del jazz, ell pensava en la música clàssica." Concert al Pretori: El Repertori de Gara Saxofon Quartet El quartet, format per Albert Julià, David Salleras, Narcís Argemí i Enric Masriera, oferirà demà un concert que combina la tradició i la modernitat. El programa inclou: Transcripcions clàssiques: Adaptacions d'obres de Händel i Vivaldi. Música espanyola: Una versió per a quartet de la peça Sevilla, originalment per a piano. Obres originals: Peces concebudes específicament per a saxofon, incloent-hi una composició de David Salleras, membre del grup, editada recentment a França. Actualment, hi ha més de 20.000 obres escrites per a aquest instrument, fet que consolida el seu paper més enllà del jazz i el pop.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Balanç de Caixa Tarragona: Resultats i Obra Social
Balanç Econòmic de l'Exercici 2005 El director general de Caixa Tarragona, Rafael Gené, analitza els resultats positius de l'any 2005, on l'entitat ha obtingut uns beneficis de 34,6 milions d'euros, xifra que representa un increment del 7% respecte a l'any anterior. Aquest creixement es qualifica de creixement de qualitat, ja que prové de l'activitat ordinària i d'un control rigorós de la despesa. Punts clau de l'activitat financera: Increment del crèdit: S'ha registrat un augment del 23%, impulsat principalment pel sector immobiliari i les hipoteques. Captació de recursos: Els dipòsits de clients han crescut un 11%. Diversificació: L'entitat aposta per productes de valor afegit com assegurances i fons d'inversió personalitzats. "És un benefici aconseguit amb l'activitat absolutament ordinària de l'entitat, és el que en diem un creixement de qualitat." Perspectives per al 2006 i el Sector Immobiliari Malgrat l'expectativa de pujada dels tipus d'interès, Gené recomana als clients bloquejar les quotes mitjançant tipus fixos durant els primers anys del préstec per garantir estabilitat. Es preveu una certa ralentització del sector immobiliari de forma ordenada, però mantenint un clima de confiança en el consum. Compromís amb l'Obra Social i Cultural L'any 2005 ha estat clau per a la consolidació del centre cultural a Tarragona. Per al 2006, l'entitat ha incrementat el pressupost de l'Obra Social en un 20,5%, arribant als 6,5 milions d'euros. Àmbits d'actuació: Es divideix entre la tasca solidària (lluita contra l'exclusió), la cultural i el desenvolupament econòmic (cicles formatius). Expansió: L'objectiu prioritari ara és el nou impuls del centre social i cultural de Reus per obrir-se més a la seva població. Posició davant el nou Estatut Respecte al context polític de l'Estatut de Catalunya, Rafael Gené expressa tranquil·litat, afirmant que la relació amb la Generalitat ha estat sempre de respecte a l'autonomia de les caixes i que el nou text no preveu canvis dràstics que afectin el funcionament de l'entitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
L'espectacle d'equilibrisme de Michael Bortini a Tarragona
L'arribada del Bortini Show a la Plaça de la Font L'entrevista ens presenta a Michael Bortini, membre d'una històrica companyia d'equilibrisme que actualment ofereix el seu espectacle a la ciutat de Tarragona. El xou destaca per la seva espectacularitat i risc, atraient a un públic que observa amb sorpresa les acrobàcies a gran altura. Després de recórrer tota Europa, de Hèlsinki a Lisboa, la companyia tanca la seva gira per Catalunya en aquesta ubicació abans de marxar cap al sud a la recerca de millors temperatures. Detalls de l'espectacle i seguretat L'espectacle no és un circ convencional; es realitza a l'aire lliure, en espais emblemàtics i sense taquilla. Els punts clau de la instal·lació inclouen: Infraestructura: Un cable d'acer especial de 14 mil·límetres de gruix, tensat fins als 300 quilos. Altures extremes: Les actuacions s'eleven des dels 30 fins als 45 metres d'altura. Seguretat: Tot el material passa inspeccions tècniques estrictes a Alemanya (ITV) per garantir que no hi hagi fallades materials. Els números principals El repertori del xou inclou diverses disciplines de gran dificultat: Funiculisme clàssic: Caminar sobre la corda realitzant equilibris, considerat per Bortini com l'art més pur i difícil. L'home antena: Un número que arriba als 45 metres on l'artista es balanceja sobre una torre mòbil. La moto al cable: El número més popular entre els joves, on una moto circula pel cable amb artistes realitzant acrobàcies i el pi de peu. Tradició i recepció del públic Bortini explica que la seva és una tradició familiar que es remunta a generacions enrere; el seu avi ja va creuar el Tàmesis en moto l'any 1936. Pel que fa al públic: "El públic català és un públic molt orgullós, que la veritat quan veu una cosa i li agrada, col·labora." L'artista destaca la bona acollida a Tarragona i agraeix la col·laboració de la gent, contrastant-la amb altres zones on el públic és menys participatiu. Les actuacions continuaran fins diumenge a la Plaça de la Font.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Núria Gómez presenta 'Petons de pluja'
Presentació de la nova novel·la de Núria Gómez L'escriptora i periodista Núria Gómez visita els estudis de Tarragona Ràdio per parlar de la seva darrera obra, Petons de pluja. Aquesta és la seva tercera novel·la, però destaca per ser la primera escrita originalment en català, un fet que l'autora descriu amb una il·lusió especial, comparant-ho amb la sensació de tenir un nadó als braços. L'essència de l'obra i la seva protagonista La novel·la gira al voltant de la Natàlia, una dona madura amb una vida aparentment glamurosa i exitosa que, en arribar a la maduresa, entra en una crisi profunda. A través d'un procés de psicoanàlisi, la protagonista comença a desgranar el seu passat i els seus patiments ocults. Temàtica femenina: L'autora es reafirma com a defensora dels drets de les dones, centrant el relat en el món interior femení i la superació de crisis vitals. Marc geogràfic: L'acció transcorre entre Barcelona, Ronda i Menorca, llocs clau per al desenvolupament de la trama. Recerca històrica: La novel·la inclou un component de misteri cultural que podria plantejar una nova visió sobre personatges històrics de sang reial. Un procés de creació immersiu Per dotar la història de realisme, Núria Gómez ha seguit un procés de quatre anys de psicoanàlisi personal. L'objectiu era poder descriure amb exactitud les sensacions i la vulnerabilitat que es viu en una consulta psiquiàtrica: "No puc parlar d'una cosa que no hagi experimentat en pròpia pell per poder parlar del que sent una dona quan va a psicoanalitzar-se." Detalls de la presentació L'acte oficial tindrà lloc aquest divendres a les 20:15 h a l'Hotel Imperial Tàraco de Tarragona. L'esdeveniment comptarà amb: La presència de Maria Mercè Martorell, Juan Muñoz i Mariló Azón. Un concert de la pianista australiana Diana Baker. Un recorregut posterior per ciutats com Barcelona i Madrid.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
75 anys de la Segona República a la URV
La URV commemora el 75è aniversari de la Segona República La Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza un ampli programa d'activitats per recordar la proclamació de la Segona República Espanyola (14 d'abril de 1931). Segons la vice-rectora Joana Saragossa, aquesta iniciativa respon al deure de la universitat de recuperar la memòria històrica i reivindicar un període d'idees avançades que sovint ha estat silenciat o vinculat exclusivament a la posterior Guerra Civil. Objectius i Enfocament de les Jornades Recuperació de la Memòria: Es pretén analitzar el període 1931-1936 més enllà del conflicte bèl·lic, posant l'accent en els avenços socials i culturals. Visió Integral: La programació inclou cinema, música, teatre, art i debats acadèmics. Obertura a la Ciutat: Tot i ser una activitat universitària, els actes són gratuïts i estan oberts a tota la ciutadania de Tarragona. Activitats Destacades Cinema i Documentals: Es projectaran peces poc conegudes, com documentals sobre el divorci a Madrid (1934) o el salvament del tresor del Museu del Prado. Exposició al Paraninf: Una mostra organitzada per l'Aula d'Art que repassa la imatge de la dona, la publicitat i la cultura de masses de l'època. Debats i Conferències: Jornades acadèmiques sobre temes com la dualitat monarquia o república i la relació entre laïcisme i cristianisme. "És de justícia que des de la universitat es recordi que fa 75 anys hi va haver una República amb unes idees molt avançades per l'època."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Els colors del món: Humanisme i reflexió vital
Un viatge audiovisual pels valors de la humanitat La Fundació Caixa Tarragona presenta el cicle de conferències Els colors del món, una proposta dirigida per Francesc Lozano, biòleg i humanista. A diferència d'edicions anteriors més centrades en la ciència pura, aquest cicle aposta per un enfocament humanístic i sensorial, utilitzant la música, la imatge i la poesia per connectar amb el públic. Els eixos de la proposta Sentir i viure: L'objectiu és anar més enllà de la transmissió de dades i fomentar la reflexió interior i l'harmonia en un món en desequilibri. Supervivència de l'espècie: Es planteja el coneixement com una eina que ha de posar-se al servei de la pau i l'ètica, especialment davant les amenaces tecnològiques globals. Multiculturalitat: El cicle explora els valors de diferents territoris per construir una mirada més generosa cap als altres. Detall de les sessions Àfrica: Considerat el bressol de la humanitat, se centra en la necessitat de pau amb la naturalesa i l'equilibri social. Amèrica: Contrast entre la modernitat tecnològica i la tradició ancestral de les selves, convidant a redescobrir la filosofia. Àsia-Pacífic: Un recorregut des de la mística de les grans religions fins a l'exuberància del paradís natural. Europa: Reflexió sobre la història violenta del continent i la cerca d'una pau duradora a través de la sensibilitat i les arts. L'Antàrtida i les estrelles: Una mirada als valors no materials i la construcció d'una nova cultura planetària. "El coneixement s'ha de posar al servei no només de la comunitat científica, sinó de la comunitat en general." Lozano destaca que la societat actual no està habituada a la reflexió sentimental, i per això aquest cicle busca obrir nous camins d'aprenentatge a través de l'emoció.