Tots els episodis

62480 episodis disponibles

episodis

58897-58920 de 62480

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Teresa Orroz estrena 'Dolce Betilda' a la Sala Trono
Estrena de la nova temporada a la Sala Trono El programa Tarragona Cultura Contemporània presenta l'inici de la temporada teatral amb l'estrena de l'obra 'Dolce Betilda', a càrrec de la companyia Solubles. L'actriu i autora Teresa Orroz, amb una llarga trajectòria en companyies com La Cubana o el Teatre Nacional, protagonitza aquest monòleg de petit format. L'obra: Una recepta entre l'humor i la vida L'espectacle ens presenta una fornera, la Betilda, que acudeix al teatre per explicar la seva famosa recepta de la coca de pa. El que comença com una classe de cuina gastronòmica es transforma en una metàfora vital: Humor àcid i negre: Tot i que l'objectiu principal és fer riure, l'obra té un rerefons agredolç que convida a la reflexió sobre la duresa de la vida. Escenografia dinàmica: Destaca una cuina de disseny que es va embrutant i una curiosa cortina de pans. Procés de transformació: La massa del pa simbolitza les vivències de la protagonista, que es va transformant a escena. La figura de Teresa Orroz i la companyia Solubles Orroz destaca la llibertat creativa que li ofereix el teatre independent i la seva pròpia companyia, Solubles, en comparació amb grans produccions. "Tant se val quants cops caiguis. El més important és tornar-se a aixecar." L'obra, dirigida per Xus Gómez, és un cant a la resiliència d'un personatge fràgil però entusiasta que connecta directament amb el públic gràcies a la proximitat de la sala.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Cinema a l'Antiquari: Cinema Japonès i Buster Keaton
Cinema Japonès a l'Antiquari Aquesta secció destaca la programació especial de cinema a l'espai Antiquari. Com que és el segon dimecres de cada mes, la sessió es dedica exclusivament a la temàtica nipona: Pel·lícula seleccionada: Les germanes Munakata (1950). Director: Yasuhiro Ozu. Format: Versió original en japonès amb subtítols. L'interlocutor expressa la seva fascinació per la versió original, ja que li permet connectar millor amb les interpretacions i la cultura d'una societat tan diferent a l'occidental. L'Època Daurada del Cinema Mut: Buster Keaton El programa fa un salt cap a Hollywood per repassar els inicis de Buster Keaton i la seva estreta relació amb Roscoe "Fatty" Arbuckle: Orígens: Keaton va créixer en el món del Vodevil, fet que li va donar unes habilitats físiques i gimnàstiques excepcionals per al cinema. La construcció del personatge: Es destaca com va descobrir que la seva serietat absoluta davant de situacions còmiques feia riure el públic, convertint-se en la seva marca personal. Etapa amb Fatty Arbuckle: Es recorda que, en els seus inicis, Keaton era l'aprenent i Fatty la gran estrella. Fins i tot es comenta que moltes reposicions actuals posen el nom de Keaton primer per qüestions comercials, tot i que originalment era secundari. "Es va adonar que la gent reia molt precisament de la seva serietat amb consonància amb els actes còmics que li passaven." Final de l'Etapa d'Aprenentatge La col·laboració entre ambdós còmics va culminar cap al 1919 amb la pel·lícula Fatty en el garaje, tancant un cicle de tres anys on Keaton va aprendre els secrets del muntatge i l'ofici cinematogràfic abans de volar sol cap a l'èxit massiu.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Buster Keaton i el tràgic final de Roscoe Arbuckle
Context i Felicitacions L'episodi comença amb un to festiu felicitant totes les dones anomenades Pilar amb motiu de la seva festivitat l’endemà. Es comenta l'activitat a Saragossa i la pausa en la programació habitual del cinema per ser dia festiu. L'Escàndol de Virginia Rappe i Roscoe Arbuckle Es recupera la crònica sobre la figura de Roscoe "Fatty" Arbuckle, soci i amic de Buster Keaton. Es detalla el tràgic incident que va posar fi a la seva carrera: * Virginia Rappe: Actriu coneguda pels seus escàndols familiars i actitud liberal en l'època, que va morir en presència d'Arbuckle. * Injustícia mediàtica: Tot i que Arbuckle va ser declarat innocent, la premsa i la societat de l'època (molt influenciada per la moral religiosa) van destruir la seva reputació i la de la noia. L'Ascens de Buster Keaton Es descriu la transició de Keaton cap a l'èxit professional independent: * Servei militar: La seva col·laboració amb Fatty es va interrompre el 1918 quan Keaton va haver de marxar a servir a França durant la Primera Guerra Mundial. * Arribada a Hollywood: El trasllat dels estudis de Nova York a Califòrnia l'octubre de 1917. * Connexions familiars: La importància de la família Talmadge i el productor Joseph Schenck, que van donar suport a la carrera de Keaton. "Una injustícia no justifica una altra injustícia, ni la ninfomania ni l'estriptís eren motius per denigrar la seva memòria." Inicis en solitari Keaton es guanya ràpidament el favor del públic amb pel·lícules com El xerif (1918), on retroba el seu pare en el set de rodatge, iniciant una de les carreres més brillants del cinema mut.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
La Caixa Fosca presenta 'Revolució' a Reus
Presentació del nou disc: 'Revolució' El grup barceloní La Caixa Fosca visita les terres de Tarragona per presentar el seu segon treball discogràfic, titulat Revolució. En una entrevista amb en Cito (baixista) i en Rubén (veu), el grup explica la seva evolució cap a un so més contundent i agressiu en comparació amb el seu primer àlbum. Producció i estil musical El disc ha estat produït per Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto), gravat a el Vendrell i mesclat a Palma de Mallorca. Tot i la influència del productor, la banda assegura haver mantingut la seva essència: El so ha evolucionat cap al rock alternatiu, fugint de les etiquetes genèriques del pop-rock. S'han incorporat matisos d'electrònica i atmosferes més treballades. El resultat és un reflex directe de l'energia dels seus assajos. Lletres i temàtica: L'optimisme a través de la foscor Les lletres d'aquest nou treball busquen ser més punyents i directes. Segons expliquen els membres de la banda: "És un enfrontament poètic amb la vida i el món, on les persones són el més important." El nom del grup, La Caixa Fosca, fa referència a les primeres càmeres fotogràfiques: un espai fosc on entra un petit raig de llum. Aquesta metàfora s'aplica a les seves lletres, que tot i tractar temes complexos o agressius, sempre guarden un punt d'esperança i lluita positiva. Directe i influències El grup destaca temes com Cauen les flors (pels seus cicles vitals i to electrònic) i el senzill Desconnexió. Pel que fa a les seves influències personals, citen noms com Pearl Jam, Alanis Morissette i grups del moviment grunge, així com referents que saben combinar la comercialitat amb la qualitat musical.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
L'amistat entre Buster Keaton i Roscoe 'Fatty' Arbuckle
Homenatge al Cinema Mut i la Llegenda de Buster Keaton En aquesta entrega, els interlocutors aprofundeixen en la història del cinema mut i la seva preservació actual, tot destacant la figura del genial Buster Keaton. El programa serveix per reivindicar una època del cinema que, tot i ser considerada com un conjunt de "joies", sovint es troba oblidada pel gran públic i és difícil de localitzar en formats comercials. La Connexió amb Roscoe "Fatty" Arbuckle Un dels punts centrals de la conversa és la relació professional i personal entre Keaton i Roscoe Arbuckle, conegut popularment com a Fatty: Inicis i Aprenentatge: Keaton va deixar el teatre familiar per unir-se a Arbuckle, qui ja era una estrella consagrada de la comèdia física. Estil de Comèdia: Es fa una distinció entre el cinema de Fatty, descrit com més "vulgar i bast", i el de Keaton, que presentava un estil molt més "refinat". El Declivi de Fatty: Es recorda el tràgic incident i el posterior judici que, malgrat declarar-lo innocent, va destruir la seva carrera professional. La Lleialtat de Keaton Davant l'ostracisme de la indústria cap a Arbuckle, Buster Keaton va ser l'únic amic que el va ajudar, oferint-li oportunitats per dirigir sota pseudònim o mitjançant la seva influència en títols com El moderno Sherlock Holmes (1924). "Encara que amb el judici es va demostrar la seva innocència, el mal ja estava fet. Només un amic li va estendre la mà: Buster Keaton." Cinema Medieval a la Catedral Finalment, el programa fa una crida als oients per assistir a les projeccions de cinema medieval a l'aire lliure, situades al peu de les escales de la Catedral de Girona, sempre que les condicions meteorològiques ho permetin.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi de la interacció nocturna Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva de la salutació "Bona nit", la qual s'estén al llarg d'aproximadament vint minuts de registre cronològic. La naturalesa del contingut és monòtona i se centra exclusivament en l'acte formal de saludar en un context nocturn. Aspectes destacats de la comunicació Consistència absoluta: Es manté exactament la mateixa salutació en intervals regulars de 30 segons. Manca de contingut informatiu: Més enllà de la cortesia bàsica, no es produeix cap intercanvi de dades, opinions o tancaments alternatius. Ritme constant: El patró temporal suggereix una automatització o una pràctica de caràcter ritualista. "Bona nit" Aquesta frase constitueix la totalitat del corpus textual analitzat, repetint-se en cada marca de temps especificada fins a la finalització del registre als 1229 segons.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
Entrevista a No lo sé: 20 anys de música a la bequeria
Resum de l'entrevista al grup No lo sé La periodista Núria entrevista en Fernando, bateria de la històrica formació tarragonina No lo sé, amb motiu del seu esperat concert anual a la sala la bequeria. Durant la conversa, es fa un repàs a la trajectòria de la banda i les novetats sonores que presentaran. Punts clau del concert i la gira La Gira Mundial 2004: Amb un toc d'humor, descriuen la seva gira com un esdeveniment que comença i acaba al mateix lloc: Tarragona. Data i lloc: El concert tindrà lloc demà divendres a les 23:00 h a la sala la bequeria. Repertori: Interpretaran un total de 20 temes, dels quals només un pertany al seu quart disc, Canciones del Mundo de Franca Retirada. La resta seran cançons no enregistrades. Evolució musical i nous matisos La banda, que l'any vinent celebrarà el seu 20è aniversari (comptant els primers 5 anys sota el nom d'RPM), es troba en una etapa de recerca emocional: * Busquen potenciar l'emotivitat i els matisos més que la posada en escena visual. * S'apropen a sonoritats més ambientals o de "sensació", tot i mantenir la base de guitarra, baix i bateria. * Comptaran amb la col·laboració del multi-instrumentista Pasco Martín (del grup Time Travel) als sintetitzadors i cors. Filosofia del grup "Pugem a l'escenari tal i com anem... ara ens concentrem una mica més als matisos de les cançons." En Fernando recomana als assistents anar amb les orelles ben obertes per captar el gir cap a l'emoció que han imprès en temes nous com Jo Anònimo.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Buster Keaton: Orígens i salts cap al cinema
Un repàs a la història del cinema i la vida de Buster Keaton L'episodi d'avui comença amb l'anunci del cicle Aragó en el cinema a la Casa de la Generalitat, destacant la projecció de la pel·lícula Nobleza Baturra (1935) de Florian Rey. Tot seguit, l'espai se centra en la biografia de l'icònic Buster Keaton, explorant els seus inicis en el món de l'espectacle. Formació i influències primerenques Educació autodidacta: Keaton va aprendre a llegir i escriure mentre viatjava amb la seva família d'artistes, aprofitant els períodes de descans entre actuacions. Mestres de l'espectacle: Va rebre lliçons de ball de George Primrose (un popular minstrel) i del famós ballarí negre Bill Robinson (conegut com Bogangles). Teatre i cinema primitiu: L'any 1906 va protagonitzar l'obra El pequeño Lord Fauntleroy, una peça que posteriorment seria adaptada al cinema per Mary Pickford. El camí cap al cinema en solitari La trajectòria de Keaton està marcada per la transició del vaudeville familiar cap a la gran pantalla, un camí ple de contrastos familiars: "Joe Keaton, el pare, va dir que no perquè ell odiava el cinema, odiava les pel·lícules... Però Buster Keaton no era de la mateixa opinió i va dir: 'ep, a mi m'agrada això'." Èxit internacional: La família va triomfar a Anglaterra amb paròdies de melodrames de Broadway com The Yellow Jacket. Crisis i nous inicis: L'any 1917, a causa dels problemes de l'alcoholisme del seu pare, Buster decideix dissoldre el grup familiar i buscar feina en solitari a Nova York. La trobada clau: Gràcies a un antic amic, Lou Anger, Keaton és introduït al productor Joseph Schenck i al còmic Roscoe 'Fatty' Arbuckle, marcant l'inici del seu apassionant viatge en el setè art.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Entrevista a Tremendo: Hip-hop i el disc 'Vidalogía'
Presentació del disc Vidalogía L'Enrique, conegut artísticament com Tremendo, presenta el seu nou treball discogràfic titulat Vidalogía. Aquest disc és el resultat de quatre anys de preparació intensa on l'artista ha seleccionat acuradament les millors bases i lletres per oferir una proposta madura. El procés creatiu i la influència de música negra Estil Musical: El disc beu directament del funky i el soul dels anys 70 i 80, aportant un "color negre" i un flow tranquil que el diferencia d'altres propostes de la línia actual del hip-hop. La producció: Les produccions han anat a càrrec de Griffi (del grup Solo los Solo). Aquesta col·laboració manté una coherència sonora amb el segell Del Palo. Autonomia en l'estudi: Tremendo destaca la importància de tenir un estudi propi (Strictly Habugo) per guanyar independència respecte als tècnics de so convencionals: "L'eina principal en l'estudi és l'oïda; cadascú té la seva manera de treballar per trobar un so particular que la gent identifiqui." Detalls de la Gira i el Directe L'artista es troba en plena gira per tot l'estat espanyol, amb una resposta molt positiva per part del públic. Pel que fa al show en directe: Format: Tot i que el projecte és en solitari, a l'escenari s'acompanya de Quiroga (veu i R&B) i DJ Falcata als plats. Concert a Tarragona: La presentació oficial a Tarragona tindrà lloc aquest divendres a la Sala Golfus a les 23:00h.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
14'
Cursos de formació i futur centre teatral a Tarragona
Formació teatral a Tarragona: Tallers i nous projectes L'entrevista amb Joan Pasqual, coordinador dels Tallers de Teatre de Tarragona, detalla l'oferta formativa vigent al Teatre Metropol i l'ambiciós projecte de crear un centre professional a la ciutat. Oferta de tallers per edats Els cursos estan estructurats per cobrir diferents etapes del desenvolupament personal i artístic: Taller 1 (8 a 13 anys): Dividit en subgrups segons l'edat (8-10 i 11-13). L'objectiu és introduir el llenguatge teatral de forma lúdica, treballant el control del cos, la veu i el treball en equip. Taller 2 (Joves de 14 a 17 anys): Aprofundeix en la tècnica i la improvisació, culminant sovint en una petita representació final per experimentar el contacte amb el públic. Pla de Formació de l'Actor (Adults): Orientat a persones amb o sense experiència que volen viure tot el procés de muntatge, des de la tria de l'obra fins a l'estrena. Espai Zero: Un taller monogràfic sobre teatre contemporani, happenings i performances, coordinat amb l'aula de teatre de la Universitat Rovira i Virgili. Filosofia pedagògica Joan Pasqual destaca que el teatre no és una activitat de lleure buida o una "guarderia", sinó una disciplina amb eines concretes: "L'objectiu no és muntar l'espectacle, sinó el treball de base. El teatre és un llenguatge i hem d'ensenyar les eines per controlar la veu i el cos." El futur: Un centre de formació professional Es presenta la creació d'un nou Centre de Formació Teatral per a l'octubre de l'any vinent. Aquest projecte neix de la unificació d'esforços amb l'aula de teatre musical i la col·laboració de professionals com Ramon Simó i Magda Puyo. L'objectiu és evitar que els talents locals hagin de marxar a Barcelona o Madrid per professionalitzar-se. Informació pràctica Les inscripcions estan obertes fins al 15 d'octubre al carrer Armanyà (darrere del Metropol), de 19:00 a 20:30 hores.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
Poetes: El grup que fusiona la poesia clàssica amb el pop-rock
Poetes: Una nova proposta musicoliterària L'episodi ens presenta a Vicente Monera, l'artífex i compositor del grup tarragoní Poetes. Aquesta formació destaca per una proposta agosarada: musicar textos poètics de tots els temps utilitzant una base instrumental pròpia del pop-rock, allunyant-se del format tradicional de cantautor amb guitarra acústica. La fusió entre literatura i rock El projecte neix de la voluntat d'apropar la gran poesia al públic més jove i trencar amb l'estigma que els recitals de poesia són exclusius per a la gent gran. Els punts clau de la seva sonoritat inclouen: Instrumentació elèctrica: Ús de bateries, baixos i guitarrres amb distorsió. Estils variats: Tot i que la base és el rock, incorporen elements de funky o reggae segons el poema. Selecció de textos: Han treballat amb uns 50 poemes, seleccionant aquells on la mètrica i el sentiment encaixen millor amb el ritme del rock. Autors i temàtiques El repertori de Poetes és ampli i abasta des del Segle d'Or espanyol fins a autors més contemporanis: Miguel Hernández: Molt present per la seva poesia combativa, que sintonitza amb l'energia del rock. Quevedo, Bécquer i Jorge Manrique: Adaptacions de clàssics que prenen una nova dimensió sonora. Antonio Machado: Un dels autors més difícils d'adaptar a causa de la seva dolçor inherent, que a vegades xoca amb el volum de les guitarres elèctriques. Temes universals: Les cançons parlen d'amor, mort, desengany i tristesa, buscant crear un ambient íntim però potent. "Els músics ens hem de buscar gent que sàpiga fer lletres, i això és el que he fet jo: agafar els millors, els poetes." L'entrevista conclou destacant el repte que suposa per a un grup de rock presentar-se davant el públic amb un repertori on les lletres tenen un pes literari tan específic, buscant sempre que la cançó funcioni com una peça de rock independentment del seu origen culte.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
14'
Nova programació i reformes al Teatre Magatzem
Presentació del Cicle de Tardor al Teatre Magatzem Aquest dimarts s'ha presentat oficialment la nova programació de tardor del Teatre Magatzem de Tarragona, que s'estendrà des de l'octubre fins al 30 de desembre. El gestor cultural Javi Plana ha detallat els eixos fonamentals d'aquesta temporada, destacant la voluntat de consolidar la sala com un referent estable i innovador a la ciutat. Eixos de la programació La temporada s'articula mitjançant diverses col·laboracions i cicles temàtics: Circuit Català de Sales (CIC): Una aposta que combina artistes consolidats amb noves formacions. Destquen noms com Josep Tió (Sopa de Cabra), Pere Tàpies i la proposta arriscada de Gadagang. Tardor Literària: El teatre acollirà jornades de debat sobre literatura mediàtica en el marc del conveni amb l'Ajuntament. Cicle de Nadal: Programació alternativa a les tradicions clàssiques, amb propostes com Nadales amb swing i espectacles de clown. Homenatge a Buster Keaton: L'estrena del 16 d'octubre serà un espectacle interdisciplinari que combina teatre gestual, música en directe i cinema mut. Reformes i futur de la sala Un dels anuncis més rellevants és la parada tècnica al gener per realitzar reformes estructurals a l'edifici de la Cooperativa Obrera: Instal·lació d'un sistema avançat de climatització intel·ligent (termostat) sense sorolls, essencial per al confort del públic. Millora dels accessos i cartelleria exterior pel carrer Fortuny. Remodelació de camerinos i infraestructures internes. "Aquest any és una oportunitat per projectar tot el que es fa a la Cooperativa Obrera en el seu centenari i posar-la al dia." Javi Plana subratlla que l'objectiu és dinamitzar la sala diàriament, convertint-la en un espai viu i reconegut en el mapa cultural tarragoní.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Els orígens i la infantesa de Buster Keaton
La biografia i els inicis de Buster Keaton Aquesta secció del programa explora la vida primerenca de l'icònic còmic del cinema mut, Buster Keaton. El relat ens transporta a Kansas i als escenaris del vodevil nord-americà, on Keaton va forjar la seva identitat artística. Origen i context familiar Naixement: Josep Francis Keaton va néixer el 4 d'octubre de 1895 a Piqua, Kansas. Entorn: Fill de Josep Alie Keaton i Mira Edith Kutler, una parella de còmics que recorria els teatres dels Estats Units buscanti-se la vida en el gènere del vodevil. Anècdota del nom: El seu pseudònim, Buster, va ser fruit d'una trobada fortuïta amb el famós mag Harry Houdini. Després de veure el nen caure per unes escales sense fer-se mal, Houdini va exclamar: "What a Buster!" (Quina caiguda!) Formació artística i proeses físiques Keaton va ser un artista extremadament precoç, debutant a l'escenari amb només un any. Amb el temps, es va integrar totalment en el número familiar conegut com The Three Keatons: * Habilitats atlètiques: Des de molt petit va demostrar una capacitat física sorprenent, realitzant piruetes increïbles i caigudes de gran risc que deixaven el públic bocabadat. Aquesta preparació física seria la base de les seves futures escenes de risc al cinema. * Polèmica social: El seu número era tan extrem que la Societat per a la Prevenció de la Crueltat amb els Nens va investigar la família, ja que Keaton era utilitzat com una "fregona humana", sent llançat i arrossegat per l'escenari. Connexions històriques El text també destaca figures que van coincidir amb Keaton en els seus inicis, com el compositor Irving Berlin (Itzy Balin), que amenitzava les vetllades abans de fer-se mundialment famós.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
14'
Entrevista a Míriam Matajari de la banda La Kinky Beat
La Kinky Beat: Una banda de caràcter internacional i directe En aquesta entrevista, Míriam Matajari, vocalista de la formació La Kinky Beat, explica els detalls sobre la seva trajectòria actual, la gira europea i el llançament del seu disc Made in Barna. La banda es defineix principalment pel seu potent directe i la fusió d'estils. Punts clau de la conversa Èxit a Europa: Malgrat ser una banda de Barcelona, han tingut una recepció espectacular a països com França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Holanda. Míriam destaca que la resposta del públic europeu ha estat molt positiva i constant durant tot l'any. L'essència del directe: La banda es considera a si mateixa una "banda de directos". Actualment actuen set persones a l'escenari, oferint una proposta que barreja energia i festa. Segons la cantant, els seus concerts són com una verbena per ballar i gaudir. Estil i producció: El disc Made in Barna conté influències variades, des de pinzellades dels anys 70 fins a tocs psicodèlics. Es destaca la feina de Majid a les guitarres i la bona convivència entre els membres del projecte. Origen del nom: El nom de la banda va sorgir de la recerca d'una combinació entre l'anglès i el castellà amb un caràcter femení i sonor. Cita destacada "Jo m'ho prendria com una verbena i una nit maca per passar-ho bé. Això és el que sempre intentem fer." Propers passos La banda continuarà la seva gira promocional per la península (Tarragona, Balears, Madrid) durant l'octubre per després tornar a Europa al novembre. També tenen en ment futurs projectes com l'edició de remixes en vinil.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
10è Concurs Estatal de Curtmetratges Ciutat de Valls
El Concurs Estatal de Curtmetratges a Valls L'entrevista amb Francesc Fàbregas, president de la secció de cinema, ens detalla l'actualitat i la trajectòria del Concurs Estatal de Curtmetratges Ciutat de Valls, que enguany celebra el seu desè aniversari. Després de l'èxit de l'edició anterior, on es van rebre més de 120 pel·lícules, el certamen es consolida com una plataforma vital per als cineastes novells. Punts clau de la 10a edició Consolidació del certamen: Un espai necessari per al cinema independent i els realitzadors joves que surten de les facultats. Requisits de participació: El termini per enviar obres finalitza el 10 d'octubre. Les peces han de ser de format lliure (DVD, Mini-DV) i no poden superar els 30 minuts de durada. Dates importants: Les projeccions tindran lloc els caps de setmana del 6, 7, 13 i 14 de novembre, amb la gala de clausura el dia 20 de novembre al Teatre Principal de Valls. Homenatge i Reconeixement Local Dins dels actes del desè aniversari, es realitzarà un homenatge en vida al cineasta vellenc Josep Nadal, de 74 anys, destacant la seva vitalitat i la seva trajectòria des dels 8mm fins al vídeo digital. "El curtmetratge és el cinema 100% on preval l'imatge i els missatges clars, sense la manipulació del cinema comercial." Caràcter i Identitat Els premis tenen una forta identitat local, amb guardons batejats com l'Enxaneta d'Or, d'Argent i de Bronze, dissenyats exclusivament per a l'esdeveniment. Fàbregas aprofita per fer una reivindicació final sobre la paradoxa que Valls tingui un concurs de cinema de referència però cap sala de projecció comercial activa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Buster Keaton: L'enginy oblidat del cinema clàssic
Homenatge a Buster Keaton En aquesta sessió, l'Andrés d'Andrés ens submergeix en la figura de Buster Keaton, un dels grans genis del cinema clàssic que, malauradament, ha estat injustament oblidat pel gran públic modern. A través d'un repàs per la seva trajectòria, es destaca el seu humor personalíssim i la seva capacitat com a creador de situacions còmiques úniques. L'ombra de Charlie Chaplin i la veritat sobre el seu declivi Durant la xerrada es desmitifiquen diversos punts sobre la seva vida: * Rivalitat i col·laboració: Tot i que Charlie Chaplin el va acabar superant en popularitat, Keaton va ser l'autor intel·lectual de molts dels gags més famosos del cinema, incloent-hi escenes de la mítica pel·lícula La quimera de l'or. * Llegenda negra: Es nega rotundament que acabés en una institució mental, tot i que sí que va patir de problemes d'alcoholisme i algunes etapes de decadència artística. * Mentor darrere l'escenari: En la seva maduresa, va escriure gags per a grans noms com els Germans Marx o Jerry Lewis. Escenes icòniques i originalitat El resum posa èmfasi en el virtuosisme tècnic de Keaton: "Tenia un humor únic... les pel·lícules havien de ser a la seva mida i de la seva manera." Es mencionen moments estel·lars com la cèlebre escena de la façana que li cau a sobre a L'heroi del riu (Steamboat Bill, Jr.), on la precisió era vital per a la seva seguretat física. També es recorden els seus darrers papers a Golfos de Roma o El món està boig, boig, boig, on, malgrat les crítiques, va mantenir la seva essència artística fins a la mort.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Nova temporada de cinema clàssic amb l'Andrés
Retorn del cinema clàssic a la ràdio En aquesta nova temporada, l'espai dedicat al cinema clàssic canvia de format per oferir una presència més constant. L'Andrés explica que el programa passarà a ser una càpsula diària de curta durada, aproximadament uns 8-10 minuts, que ell anomena afectuosament un "estornut". Continguts del nou format L'objectiu és apropar les curiositats i la història del setè art a l'audiència d'una manera amena i directa: Serials radiofònics: Es recupera l'estil dels antics serials però aplicat a pel·lícules, on una sola obra es desgranarà durant tota una setmana. Seccions variables: No només es radiaran pel·lícules, sinó que hi haurà espai per a bandes sonores, anècdotes i perfils d'actors icònics com Buster Keaton. Cinema a la carta: L'Andrés posa a disposició el seu arxiu personal de més de 6.000 títols per atendre peticions, incloent-hi col·laboracions amb estudiants universitaris. Cicles de cinema presencial L'activitat no es limita a la ràdio, ja que es mantenen i amplien les sessions presencials a Tarragona: Dimarts (Casa de la Generalitat): Cinema més alternatiu i "rar". Aquest mes es presenta un cicle de cinema sense paraules amb títols com El Espía (1952) i el documental Koyaanisqatsi. Dimecres (L'Antiquari): Cinema a la carta a partir de les 22:00h, començant amb el clàssic Els tres mosqueters. Dijous (Casa de la Generalitat): Pel·lícules més comercials i conegudes, amb un cicle especial dedicat al cinema aragonès en col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó. "Explicarem als oïdors allò que no es veu, per fer-ho amè i que no es faci pesat per ningú."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
Malditos Roedores: Retorn als escenaris a La Vaqueria
El retorn de Malditos Roedores Després d'un període d'inactivitat on els seus membres s'han centrat en altres projectes musicals, el grup tarragoní Malditos Roedores reprèn la seva activitat amb un concert a la sala La Vaqueria. La Maribel, veu del grup, explica que aquest és el tercer concert que fan aquest estiu, consolidant així la seva tornada. Canvis en la formació i repte vocal Un dels punts clau de l'entrevista és l'absència temporal de l'altre cantant, el Gavi, que es troba a Austràlia per motius d'estudis. Això ha portat a la Maribel a assumir el rol de veu solista principal per al proper concert, un repte que ja ha superat en ocasions anteriors. Repertori i estil musical El grup es caracteritza per les seves versions de rock amb molta energia i qualitat. Durant l'actuació oferiran: - Un repàs musical des dels anys 60 fins a l'actualitat. - Versions d'artistes emblemàtics com Jimi Hendrix, Rolling Stones, Red Hot Chili Peppers i Led Zeppelin. - Incorporació de nous temes, com algunes peces de Sheryl Crow. La filosofia del directe La Maribel destaca que el grup no té material gravat en estudi perquè la seva essència és el directe. Consideren que les versions s'han de gaudir en viu i, tot i que no descarten gravar un disc en directe en el futur, actualment se centren a cercar una estabilitat a les sales de Tarragona per oferir actuacions regulars. "Els Malditos jo crec que no es poden deixar mai." Components actuals esmentats: - Moncho Grau: Bateria. - Sergio Mann: Baix. - Juan Zarpas (Andy Ellyn): Guitarra. - Maribel i Gavi: Veus.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Nova temporada de cinema clàssic a Tarragona
Presentació de la Temporada Cinematogràfica L'entusiasta del cinema Andrés d'Andrés presenta la nova programació de cinema clàssic per a la tardor i l'hivern a Tarragona. Després d'un estiu intens fent cinema a la fresca per diversos pobles, on han triomfat títols com Pirates del Carib i El Pianista, ara se centra en els cicles estables de la ciutat. Cicles Destacats i Programació La programació d'octubre s'estructura principalment en tres espais i temàtiques: Cine Club de la Generalitat (Carrer Major): Dimarts: Un cicle experimental de pel·lícules sonores sense diàlegs. Són films amb so ambiental però on no es pronuncia cap paraula, com The Thief (1952) o el musical Le Bal. Dijous: Cicle dedicat a l'Aragó en el cinema, en col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó, amb clàssics com Nobleza Baturra i Agustina de Aragón. Cafeteria Antiquari (Dimecres): Cinema "a la carta" on el públic tria les pel·lícules. Destaca la projecció de Els tres mosqueters (1948) pel seu valor coreogràfic en les lluites. Pròxims Cicles Temàtics L'Andrés ha preparat una agenda que s'estén fins a l'abril, amb temes socials molt marcats: Novembre i la Protectora d'Animals: Un cicle dedicat a la tasca de les entitats animalistes amb films com Francis (la mula que parla) o The Birdman of Alcatraz. Desembre i les Ames de Casa: Pel·lícules que tracten la vida i les problemàtiques de les dones des d'una perspectiva clàssica. "El meu fort és el cinema clàssic; gaudeixo revisant cada dia aquestes joies i compartint-les amb la gent." L'entrevistadora destaca la capacitat logística de l'Andrés, que gestiona personalment els projectors i les pantalles especials de gran format per portar el cinema a qualsevol espai.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
20'
Nova Temporada de Cinema Clàssic amb l'Andrés
Presentació de la temporada de cinema a Tarragona L'Andrés torna a la ràdio per presentar la nova programació de cinema clàssic i de proximitat a la ciutat de Tarragona. Després d'un estiu intens fent cinema a la fresca per diversos pobles, on èxits moderns com Pirates del Carib i clàssics com Escola de Sirenes han triomfat, s'enceta ara el cicle d'hivern amb diverses subcategories temàtiques. Espais i horaris de les projeccions La programació es divideix en tres grans eixos setmanals: Dimarts (Cine Club Generalitat): Cinema especial i rar. El primer cicle estarà dedicat a pel·lícules sonores sense diàlegs. Dimecres (Cafeteria L'Antiquari): Cinema a la carta (peticions del públic) i cinema japonès subtitulat. Dijous (Cine Club Generalitat): Cicles temàtics mensuals col·laboratius. Destacats de la programació d'octubre i novembre L'Andrés detalla l'oferta per als propers mesos, posant èmfasi en la curiositat dels títols seleccionats: Cicle sense paraules (Dimarts): Destaca L'espia (1952), d'estètica sonora però sense cap paraula escrita al guió, i el documental Koyaanisqatsi (1982). Cicle d'Aragó (Dijous): En col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó, amb títols com Nobleza Baturra o Agustina d'Aragón. Cicle Animalista (Novembre): Col·laboració amb la Protectora d'Animals i Plantes. Inclou cintes com El último caballo de Fernando Fernán Gómez o L'home d'Alcatraz. "No em puc partir en quatre, només puc fer cine a dos llocs a l'hora perquè tinc dos projectors." Logística i passió pel clàssic L'Andrés explica el seu mètode de treball: transporta pantalles de grans dimensions (fins a 24 metres quadrats) fetes de materials especials que no s'arruguen. Tot i que ha projectat pel·lícules recents aquest estiu, reafirma que el seu autèntic fort és el cinema clàssic i la conservació de la seva pròpia filmoteca personal.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Menció especial per als Sprinters al DO Tarragona
Reconeixement als Sprinters al concurs DO Tarragona L'entrevista se centra en la menció especial atorgada al grup tarragoní Sprinters durant la roda de premsa de valoració de Santa Tecla. Tot i que els detalls concrets de la distinció encara no s'han especificat oficialment, la banda rep amb alegria aquest reconeixement. Detalls del concert i la formació Els membres del grup (Jordi, Adrià, Dito i Elias) comparteixen les seves sensacions després de l'actuació de Santa Tecla: * El bateria, l'Elias, va arribar just a temps d'un viatge solidari a Mèxic per poder participar-hi. * El concert va ser un èxit de públic i els músics van acabar molt satisfets amb la participació de l'audiència. * El grup fa aproximadament un any que toca conjuntament i ja s'han consolidat a l'escena local. Estil musical i influències El guitarrista, el Dito, explica que la seva música beu directament dels anys 60 i 70, amb referents clars com: * The Beatles i Bob Dylan. * El blues d'Stevie Ray Vaughan. * La improvisació a partir de peticions del públic durant els directes. Pròxims projectes i actuacions "Dins dels dos mesos s'acaba ja la gravació per poder començar a ensenyar la nostra música a més gent." La banda té previst: 1. Continuar com a grup resident al bar No sé de Torredembarra, amb actuacions cada 15 dies (divendres a mitjanit). 2. Finalitzar la seva primera gravació d'estudi en els mesos vinents. 3. Realitzar un concert proper a Sabiñánigo (Osca).
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
PortAventura presenta la seva temporada de Halloween 2004
Halloween a PortAventura: Terror i Diversió L'emissora connecta amb Almudena Mazuelo, cap de premsa d'Universal Estudis Mediterrani, per presentar les novetats de la temporada de Halloween 2004, que tindrà lloc del 7 d'octubre al 14 de novembre. L'objectiu principal és oferir una experiència on la diversió i la por caminin de la mà durant les 24 hores del dia. Les claus de la temporada L'Hotel El Paso: Enguany s'ha habilitat una ala de l'hotel totalment encantada. Els hostes podran conviure amb personatges tètrics i una decoració extrema que inclou teranyines i sang artificial als lavabos. La Selva de la Por: Situada a l'àrea de la Polinèsia, aquest laberint ha triplicat la seva mida respecte a l'any passat, inspirant-se en l'estil de pel·lícules com El projecte de la bruixa Blair. Espectacles Tematitzats: Far West: Es consolida com la zona amb més ambientació, incloent el Saló de Mitjanit i l'orquestra de zombis Vamp Frentzy. Xina: Presenta la Venjança de Fumanchú, un espectacle de màgia i terror oriental. Pels més petits: L'espectacle de titelles de Jack Linterna i la presència del Woody Vampir. Personatges i Atmosfera "Aquest any la diversió s'ha d'apoderar dels visitants pel dia i el malson per la nit." El parc comptarà amb figures clàssiques del cinema de terror com Freddy Krueger, la nena de l'Exorcista o Dràcula. A més, es presenta un nou personatge resident, un zombi amb la mirada injectada en sang que serà la imatge central de la campanya. Finalment, l'entrevista destaca que és una festa per a totes les edats, però amb opcions de relaxació com la zona coberta de Costa Caribe per a aquells que prefereixin una experiència menys intensa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
5è aniversari i serveis de L'Onada Tarragona
Celebració de l'aniversari i serveis de L'Onada En aquesta conversa, Núria Rosselló, directora del centre de dia L'Onada de Tarragona, explica els detalls del cinquè aniversari de la institució i el funcionament d'aquest recurs assistencial. La celebració s'ha enfocat en la interculturalitat, involucrant tant usuaris com personal i famílies en activitats lúdiques i tallers. Activitats del 5è Aniversari La festa no és només un esdeveniment d'un dia, sinó un projecte que es prepara durant tot un mes per motivar els avis: * Temàtica especial: Enguany s'ha centrat en les cultures del món, decorant el centre i realitzant danses internacionals. * Jornada festiva: Va incloure un esmorzar especial, una gimcana matinal i un dinar de gala. * Implicació familiar: Es va fer una recepció a la tarda amb espectacles de teatre, coreografies de psicomotricitat i una exposició de les manualitats realitzades pels usuaris. Què és un centre de dia? Rosselló clarifica que, a diferència d'una residència, un centre de dia ofereix atenció diurna exclusiva (de 9:00 a 21:00 h). El seu objectiu és oferir suport a les famílies sense que la persona gran hagi de deixar el seu entorn familiar: * Flexibilitat: Servei de transport adaptat que recull els avis a domicili a partir de les 7:30 h. * Places: Compten amb 45 places, de les quals 20 són públiques (Generalitat de Catalunya) i 25 privades. * Equip multidisciplinari: Ofereixen rehabilitació física, acompanyament i tallers terapèutics. L'estimulació cognitiva i el taller de memòria Un dels pilars de L'Onada és la gimnàstica de la ment per combatre o mantenir les capacitats davant l'envelliment o patologies com l'Alzheimer: * Es treballa l'atenció per reduir l'ansietat que provoca la pèrdua de facultats. * Es realitzen exercicis de reminiscència, càlcul i llenguatge adaptats a cada perfil d'usuari. "L'objectiu final és millorar la qualitat de vida dels nostres usuaris a través d'una activitat productiva i constant."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
El grup Zinc guanya el concurs DO Tarragona
Victòria del grup Zinc al concurs DO Tarragona L'entrevista celebra l'èxit del grup Zinc, format pel Javi, el Mario, el Jordi i el Carles Ribas, que s'han proclamat guanyadors del concurs DO Tarragona d'enguany. La notícia ha estat una sorpresa per a la banda, especialment perquè era el primer any que es presentaven al certamen. Experiència en directe i valoració del jurat El Carles explica que el concert de Santa Tecla, que servia com a prova de foc, va estar marcat per problemes tècnics i dificultats de sonorització sobre l'escenari. Malgrat no sentir-se del tot còmodes, el grup va mantenir una actitud positiva per fer gaudir el públic. El jurat va destacar diversos factors per a la seva decisió: Una posada en escena molt cuidada i professional. La gran qualitat de les cançons presentades a la maqueta. La solvència dels instrumentistes i el conjunt musical. El carisma especial del cantant, Carles Ribas. Impacte del premi i futur del grup Guanyar el DO Tarragona representa un impuls vital per a la formació: "A banda de la pasta... suposa una injecció de moral increïble i unes ganes terribles de continuar treballant amb més força encara." El premi econòmic els permetrà disposar d'un fons per a futures gravacions, un aspecte fonamental per a un grup que no es dedica professionalment a la música. Tot i l'eufòria del moment, la banda es mostra humil i centrada a seguir assajant per consolidar el seu projecte musical.