Tots els episodis

62480 episodis disponibles

episodis

58849-58872 de 62480

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
7'
Entrevista a Enric Alfonso, premi TINET de narrativa
Guanyador del VIII Premi de Narrativa Curta TINET L'entrevista gira entorn del periodista i escriptor Enric Alfonso, qui ha estat guardonat amb el prestigiós Premi de Narrativa Curta per Internet TINET per la seva obra titulada "Petons amb Llengua". Alfonso explica la seva experiència en el concurs i els detalls de la seva creació literària. Claus de l'obra: "Petons amb Llengua" L'autor aclareix que el títol és un joc de paraules i no té contingut eròtic. Els punts principals del relat són: L'argument: Una dona amb fòbia als catalans s'enamora d'un home d'aquesta nacionalitat gràcies a la seva passió per la gastronomia catalana. El secret: La trama es desenvolupa al voltant d'un misteri que guarda el protagonista masculí, en Jaume, i que no es desvetlla fins al final. Estructura: Segueix un esquema clàssic de plantejament, nus i un desenllaç sorprenent. El procés de creació i el format digital Alfonso destaca els avantatges de participar en concursos a través d'Internet, ja que agilitza els tràmits burocràtics i evita el procés feixuc de les còpies físiques i els registres presencials. "L'important és provar-ho fins que sona la flauta, però al darrere hi ha una insistència." Futur i estil literari L'escriptor es defineix com a eclèctic, alternant l'humor amb estils més intimistes i llenguatges plans. Tot i que actualment es dedica al periodisme, aquest premi l'estimula per plantejar-se reptes més ambiciosos com la novel·la, sempre que el temps i la musa ho permetin.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
La Cooperativa Obrera Tarraconense rep la Creu de Sant Jordi
Reconeixement a un segle d'història L'entrevista se centra en la recent concessió de la Creu de Sant Jordi a la Cooperativa Obrera Tarraconense, una distinció que coincideix amb la celebració del seu centenari. Sergi Xirinacs, president de l'entitat, valora aquest guardó com una "cirereta" que culmina una trajectòria històrica vinculada al moviment cooperatista català. Significat del guardó Segons Xirinacs, el premi transcendeix l'entitat actual i representa: Un homenatge a les milers de persones que han format part de la cooperativa des dels seus inicis fa cent anys. Un reconeixement al cooperativisme històric de Catalunya, un moviment social que va ser punter a Europa. Un esperó o repte per impulsar l'entitat de cara als pròxims cent anys, evitant quedar-se només en l'autocomplaença. "Això ens posa un repte al davant... és una punxada per veure si ens espavilem en els cent anys que vénen." Projectes de futur i modernització L'entitat preveu utilitzar aquest impuls per consolidar el seu paper com a centre sòcio-cultural al cor de Tarragona. Els punts clau de la seva estratègia són: Modernització de l'edifici: Rehabilitació de la façana i instal·lació d'aire condicionat al Teatre Magatzem. Dinamització cultural: Establir un programa estable d'activitats i consolidar la sala d'espectacles. Fòrum Ciutadà: Recuperar la vessant de participació cívica i política, promovent l'associacionisme com a eina de regeneració democràtica. Actes de celebració L'entrega oficial de la distinció tindrà lloc el 14 de desembre a Barcelona. Posteriorment, el dia 16 de desembre, la Cooperativa organitzarà una celebració oberta a tota la ciutat a la seva seu física per compartir el reconeixement amb socis i entitats col·laboradores.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Cicle de cinema d'animació per a adults a Tarragona
Presentació de la segona edició del cicle La Pantalla Animada L'entrevista presenta el segon cicle de cinema d'animació per a adults organitzat per l'Obra Social de Caixa Tarragona en col·laboració amb Animats Serveis Culturals. Aquesta iniciativa sorgeix de l'èxit de l'anterior edició i busca consolidar un espai per a l'animació que vagi més enllà del públic infantil. Detalls de la programació i sessions El cicle consta de quatre sessions consecutives que tindran lloc cada dimecres a les 20:00 h l'Auditori de Caixa Tarragona, amb entrada lliure: Primera sessió: Inclou vuit curtmetratges procedents de l'Animac (Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Lleida), destacant l'obra de Segundo de Chomón. Segona sessió (17 de novembre): Projecció del clàssic Hace un millón de años, coneguda per l'ús pioner de la tècnica stop-motion amb figures de plastilina. Tercera sessió: Historias de amor y masacre (1976) de Jordi Amorós, una obra coral amb humoristes de la revista El Papus. El director serà present per a un col·loqui. Quarta sessió (1 de desembre): Un recorregut històric amb curts de principis del segle XX, incloent personatges com Betty Boop i un precedent del cinema manga japonès de 1967. L'animació com a llenguatge adult Els interlocutors emfatitzen que l'animació és un llenguatge audiovisual complex i versàtil. David Tarragonès destaca la importància de conèixer els orígens per entendre l'actualitat: "Sense entendre el passat mai podem saber què hi ha al present." Es remarca que, tot i que sovint s'associa als nens, aquest cicle ofereix propostes amb contingut i tècniques (com la plastilina o el dibuix satíric) específicament orientades al públic adult i a cinèfils interessats en la història del gènere.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Cinema a la Casa de la Generalitat i Fortunio Bonanova
Agenda Cultural i Reformes a la Casa de la Generalitat L'episodi comença amb l'anunci de la programació del Cine Club dels Dimarts. Aquesta tarda es projecta el documental Machín, toda una vida, una obra que repassa la trajectòria del cèlebre cantant Antonio Machín amb entrevistes a personalitats com Joan Manel Serrat i Sara Montiel. No obstant això, s'informa d'un canvi important en l'agenda cultural de l'espai: A partir del 14 de novembre, la sala d'actes de la Casa de la Generalitat tancarà per reformes estructurals. Les obres inclouen la millora de la instal·lació elèctrica, el so, l'ampliació de l'escenari i la instal·lació d'un piano. Tota l'activitat (cinema, conferències i presentacions) quedarà suspesa fins a finals d'any. La Trajectòria Internacional de Fortunio Bonanova La secció central es dedica a recuperar la figura de l'actor i baríton Fortunio Bonanova, un artista català que va triomfar a Hollywood però que és poc recordat actualment. "Preguntis a qui preguntis aquí qui és Fortunio Bonanova, et diuen que no saben ni qui és." Els punts clau de la seva vida inclouen: Inicis al cine mut: Va destacar el 1922 amb el film Don Juan Tenorio, rodat en localitzacions de Tarragona i Barcelona. Exigència a Hollywood: El text descriu el dur entrenament físic (hípica, esgrima, boxa i natació) que els estudis nord-americans li imposaven per preparar els seus papers. Polifacètic: A més d'actor, va ser periodista per al Noticiero Universal i va gravar diversos discos de gramòfon. L'episodi clou amb la cançó Toda una vida, fent lligam amb el documental d'Antonio Machín esmentat a l'inici.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
Maridatge literari i gastronòmic al restaurant Piscolabis
Gastronomia i Literatura al Cor de Tarragona En el marc de la iniciativa Lletres a taula de la Tardor Literària, el restaurant Piscolabis, representat per la seva encarregada Rosabel Rolant, proposa una experiència sensorial que uneix els fogons amb la creació literària. Després de tres anys de consolidació, el projecte ha evolucionat cap a una col·laboració més estreta entre xefs i autors. Les Novetats de la Temporada La principal innovació d'aquest any és la introducció de menús infantils literaris, una proposta pionera per apropar els més petits a la lectura a través del joc gastronòmic: Menú d'adults: Elaborat conjuntament amb l'escriptora Rosa Pagès. En aquest cas, els textos s'han creat específicament a partir dels plats ja dissenyats pel restaurant. Menú infantil: Creat amb la col·laboració de Fina Anglès. El diumenge es realitzarà un acte especial on l'autora llegirà contes que funcionen com a endevinalles; els nens no sabran què mengen fins que resolguin el misteri literari. Una Experiència Interactiva "La gràcia és llegir-ho i, a partir d'aquí, interpretar i vincular-se amb el text literari." L'experiència no es limita a l'acte central, sinó que durant tot el mes, les cartes del restaurant inclouen els textos literaris: Immersió: El client pot triar entre la carta habitual o el menú especial Lletres a taula. Participació: En el cas dels infants, aquests participen activament en l'elaboració d'algun dels plats, posant literalment les mans a la massa. Promoció: El restaurant fomenta el coneixement dels escriptors locals i ofereix premis i rifes a través de les seves cartes especials.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Entrevista a J Mayúscula sobre el Hip-Hop Nacional
El Hip-Hop i l'Escena Urbana amb J Mayúscula En aquesta conversa, un dels referents més importants del hip-hop a Espanya, J Mayúscula, reflexiona sobre la seva trajectòria, el seu nou àlbum i l'estat actual del gènere musical. L'artista es presenta com una figura dual que combina les facetes de DJ i productor per crear una identitat musical completa. La dualitat entre el DJ i el Productor J Mayúscula descriu les seves dues vessants com el yin i el iang de la seva professió: El DJ: Representa el contacte directe amb el públic i l'energia del moment en viu. El Productor: És un treball més solitari i introspectiu a l'estudi, centrat en la composició i la creació de bases. L'artista afirma que té la ment oberta i beu de nombroses fonts d'influència, des del reggae, el funk, el jazz i el soul fins al rock, evitant quedar-se encasillat en un sol so. Projectes i Col·laboracions L'entrevista destaca el llançament del seu nou projecte, l'àlbum 'Más que Hip Hop' (mencionat com el seu nou treball del 2004), un disc ambiciós on ha coordinat diversos artistes de l'escena: Presenta col·laboracions amb La Mala Rodríguez, Kultama i membres del col·lectiu CPV (Club de los Poetas Violentos). Actualment combina la seva pròpia promoció amb la gira de 'Lujo Ibérico' i 'Alevosía' de La Mala Rodríguez, que ha estat un gran èxit en vendes. L'Evolució del Hip-Hop a Espanya Segons J Mayúscula, el gènere ha deixat de ser una moda passatgera per convertir-se en el so que defineix la cultura urbana actual. "Si abans érem deu, ara som mil. El hip-hop ha desplaçat altres gèneres i representa el so de la ciutat." També destaca el paper fonamental de Radio 3 amb el seu programa El Rimadero, que durant set anys ha estat pioner en la difusió d'aquesta cultura en un país musicalment conservador.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
La trajectòria de Fortunio Bonanova a Amèrica
Fortunio Bonanova i l'etapa llatinoamericana En aquesta sessió es repassa la prolífica etapa del polifacètic Fortunio Bonanova durant els anys 20 a l'Amèrica del Sud i el seu posterior salt als Estats Units. Bonanova no només va destacar com a actor, sinó que va demostrar una gran capacitat com a director, editor i guionista. L'aventura a Veneçuela i la productora Raza Films L'any 1928, Bonanova va arribar a Veneçuela, on va ser una peça clau en la incipient indústria cinematogràfica local: Va fundar la productora Raza Films, anomenada així per la diversitat de nacionalitats dels seus integrants (espanyols, veneçolans, xilens i porto-riquenys). Va participar en l'adaptació i el muntatge de la pel·lícula Las cuatro plumas (1928). Va dirigir, protagonitzar i editar el film Pacto con el Diablo (1929), també conegut en altres mercats com El Socio. L'arribada a Hollywood i la transició al sonor Amb l'arribada del cinema sonor, Bonanova es va traslladar a Hollywood. A diferència d'altres actors de l'època, la seva formació com a baríton li va permetre adaptar-se sense dificultats al canvi de paradigma. Va ser conegut com la "Spanish Sensation of Hollywood". Va realitzar gires com a cantant pel Circuito Pantagis al costat d'estrelles com Mae Murray. En una carta enviada a El Noticiero Universal, destacava la duresa del treball als Estats Units però també les grans oportunitats econòmiques: "Se gana mucho dinero una vez metido en harina." L'episodi subratlla la importància que Bonanova donava a l'aprenentatge de l'idioma anglès per poder consolidar una carrera internacional d'èxit, essent un home avançat al seu temps i molt meticulós en la seva feina.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Fortunio Bonanova: La veu espanyola a Hollywood i Amèrica
L'ascens de Fortunio Bonanova: Música, Teatre i Cinema En aquest episodi, l'expert Andrés ens submergeix en la fascinant etapa inicial de la carrera de Fortunio Bonanova durant els anys 20 i principis dels 30. Tot i ser un gran desconegut a la seva terra natal, la seva activitat als Estats Units i Mèxic va ser frenètica i multidisciplinària. Carrera Musical i Gires Internacionals Abans de consolidar-se en el cinema sonor, Bonanova va destacar pel seu talent vocal: - Va protagonitzar nombroses representacions d'òpera i sarsuela. - Va realitzar gires triomfals per teatres emblemàtics com el Philharmonic Auditorium de Los Ángeles i diversos escenaris de Nova York. - A Mèxic va ser batejat com el "Príncipe de la Opereta", actuant amb figures com Luz Segovia. Curiositats del Cinema Mut Un dels punts més sorprenents de la conversa és la participació de Bonanova a la pel·lícula Amor de Sònia (1927) al costat de la llegendària Gloria Swanson. "Els quatre interpretàvem papers lírics i ens esgargamellàvem de debò davant les càmeres sense que ni tan sols s'hagués inventat el micròfon." Aquesta anècdota subratlla la passió de l'artista, que cantava en escenes de cinema mut malgrat que el públic no el pogués sentir a la pantalla, mantenint el realisme de l'actuació. Grans Produccions i l'Herència Cultural Andrés destaca la superproducció Cristóbal Colón, una cinta amb un pressupost de 3 milions de pessetes (una xifra astronòmica per a l'època) que comptava amb l'autorització del rei Alfons XIII. Aquest document històric, protagonitzat per Bonanova en la seva gira americana, hagués pogut convertir Barcelona en un "mini Hollywood" si s'hagués mantingut el nivell d'inversió i suport industrial.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Resum de l'intercanvi Aquest document recull una seqüència prolongada de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica cada 30 segons aproximadament. El contingut és altament homogeni i se centra exclusivament en l'expressió de cortesia Bona nit. Punts clau de la interacció Periodicitat: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'uns 30 segons. Contingut únic: No s'observa cap altra variació lingüística ni intercanvi d'informació addicional. To de la comunicació: Es manté un to cordial però repetitiu durant tota la sessió. "Bona nit" Aquest és l'únic missatge transmès, subratllant una naturalesa possiblement ritual o de prova de canal de comunicació.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
La llibreria La Capona i la Tardor Literària
Connexió des de la Llibreria La Capona En aquesta unitat mòbil, la reportera Sílvia García entrevista el llibreter Pitu Rovira, responsable de la històrica llibreria La Capona de Tarragona. La conversa se centra en la participació del sector en la Tardor Literària i l'estat actual del món del llibre a la ciutat. Participació en la Tardor Literària El sector llibreter tarragoní s'involucra activament en aquest esdeveniment cultural mitjançant diverses iniciatives: Mostra al Pati de Jaume I: Instal·lació d'una exposició de llibres centrada en el modernisme (temàtica de l'any) i en els autors del Camp de Tarragona. Assignatura pendent: Pitu Rovira reflexiona sobre la dificultat que el públic general s'apropiï de l'esdeveniment, que encara percep com una activitat per a un col·lectiu molt tancat. Lletres a taula: El llibreter destaca positivament aquesta iniciativa que marida la literatura amb la gastronomia, descrivint-la com a "aliment de l'ànima i del cos". Recomanacions i Tendències del Mercat L'entrevista també repassa quines obres estan captant l'atenció dels lectors en aquest període: Lectura actual: Pitu recomana personalment L'hivern del tigre d'Andreu Carranza, una novel·la sobre el general carlí Ramon Cabrera. Autors locals: Es destaca l'èxit de vendes de personatges coneguts com l'Olga Xirinacs. Proximitat de Nadal: Ja es comença a notar l'arribada de les novetats editorials per a la campanya nadalenca, incloent-hi els darrers Premis Planeta i fenòmens inspirats en temàtiques de misteri històric. "Hem de continuar treballant perquè encara falta que el públic en general es faci seva la Tardor Literària."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cicle de cinema amb animals i Fortunio Bonanova
Cinema i Animals: Nou cicle a la Generalitat L'Andrés presenta un nou cicle cinematogràfic titulat Els animals en el cinema, patrocinat per la Societat Protectora d'Animals i Plantes. Les sessions tindran lloc a la Casa de la Generalitat (carrer Major, 14, Perpinyà) cada tarda a les 18:00h. Pel·lícula inaugural: La Mula Francis, una comèdia clàssica ambientada a la Segona Guerra Mundial. Repartiment estel·lar: Inclou el còmic i ballarí Donald O'Connor i l'actriu del cinema mut Zassu Pits. Detall important: La pel·lícula que es projectarà està completament doblada al català, un fet destacable per a obres d'aquesta època. La trajectòria de Fortunio Bonanova als Estats Units Es continua el repàs biogràfic de l'artista mallorquí Fortunio Bonanova durant la seva etapa americana als anys 20: Èxits a Nova York: L'any 1926, juntament amb la cantant Pilar Arcos, va triomfar en teatres com el Mecca Temple i el Lyric Theatre. Gèneres diversos: Des de la sarsuela (Maruxa, Los Gavilanes) fins a l'opereta (La duquesa del Tabarín). Vessant musical: Bonanova era molt aclamat per la seva interpretació de tangos, on la crítica el descrivia com un intèrpret amb "ànima de gaucho". "El senyor Bonanova va cantar amb tota l'ànima sentimental i romàntica d'un veritable gaucho." L'Andrés destaca la presència imponent de Bonanova, descrivint-lo com un "Latin Lover" de gran planta, superant en físic a figures com Rodolfo Valentino.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Debat sobre Literatura Mediàtica a la Tardor Literària
Taula Rodona: Literatura Mediàtica, Eines i Feines Dins del marc de la Tardor Literària de Tarragona, el Teatre Magatzem acull una taula rodona per analitzar el fenomen dels escriptors mediàtics. L'acte, que s'inicia als Dimecres Literaris de la APELC, busca definir un concepte sovint polèmic i analitzar-ne el seu impacte en el sector editorial català. Participants i Perfils El debat comptarà amb figures rellevants del panorama comunicatiu i cultural: * Xavier Graset: Periodista de llarga trajectòria a Catalunya Ràdio i televisió, que combina la vessant informativa amb la còmica. * Xavier Cassador: Cap de continguts d'El Terrat i guionista clau en l'èxit de programes com els d'Andreu Buenafuente. * Antoni Mas (Ferrer de Vilaseca): Escultor i col·laborador radiofònic que aporta una visió costumista i de cronista. * Jordi Ferrer: Editor que aportarà la perspectiva del negoci i l'aposta comercial per aquests perfils. Temes Clau del Debat La moderadora, Cinta Olivan, planteja diverses qüestions fonamentals: 1. Definició del concepte: Establir què considerem realment literatura mediàtica i on són les seves fronteres. 2. Qualitat vs. Quantitat: Analitzar si aquests llibres, que sovint encapçalen les llistes de vendes per Sant Jordi, ajuden a la salut de la literatura catalana o si, per contra, l'empobreixen. 3. L'humor com a vehicle: La gran presència de la comèdia i els monòlegs en aquest tipus de publicacions. Altres Actes Destacats L'entrevista també serveix per recomanar altres activitats de la programació tarragonina: * L'espectacle poètic de Daudé, No en el nostre nom, un crit contra la guerra previst per al 12 de novembre a l'Auditori de la Caixa. * El cicle Lletres a taula, que fusiona gastronomia i literatura.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
27'
Quimi Portet: La Terra és Plana i l'art de la música popular
Presentació del nou disc: La Terra és Plana El músic Quimi Portet visita l'estudi per parlar del seu darrer treball discogràfic, un àlbum que defineix com a menys artificiós i més suau que els anteriors. Durant l'entrevista, reflexiona sobre la seva evolució creativa, afirmant que es troba en una etapa on ha decidit deixar de dissimular les seves mancances per mostrar-se de forma més autèntica. Col·laboracions i influències L'artista destaca la participació de grans amics i músics en aquest projecte: • Albert Pla i Judit Ferrer en el tema Rius de Bàbilon. • Antonio Fidel i Juan Carlos García, companys de llarga trajectòria des de l'època de Los Rápidos i El Último de la Fila. Portet també ret homenatge a la música popular i a figures de la cultura catalana com el filòsof Francesc Pujols, a qui reivindica pel seu humor i les seves frases brillants. Sobre el seu estil, sovint titllat de surrealista, ell prefereix considerar-se algú normal dins d'una tradició cultural molt pròpia. El procés de composició i producció El programa explora les dues facetes del seu treball: • La música: La descriu com un joc pueril i una explosió lúdica on s'encarrega personalment de gairebé tots els instruments. • La lletra: Un procés més introspectiu que fa amb paper i llapis, on filta més prim per capturar l'emoció. "Un fracàs no s'improvisa." Retorn als escenaris i faceta de productor Després de cinc anys sense tocar en directe, Portet torna per presentar el disc en sales petites per mantenir la proximitat amb el públic. També es comenta la seva tasca com a productor per a altres artistes com Gerard Quintana, Adrià Puntí o Albert Pla, on destaca que existeix una afinitat estètica natural que fa que els treballs comparteixin una empremta sonora comuna.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Fortunio Bonanova i l'èxit als Estats Units
Cinema i Història amb Andrés L'episodi comença amb la recomanació del Cine Club de la Filmoteca, que tindrà lloc a la sala d'art de l'Antiquari a Tarragona. Es destaca la projecció de la pel·lícula clàssica de 1952: Juegos Prohibidos, dirigida per René Clement. La figura de Fortunio Bonanova La conversa se centra en la trajectòria de Josep Lluís Moll, conegut artísticament com a Fortunio Bonanova. L'actor mallorquí va triar aquest pseudònim per reflectir les seves ambicions i la seva terra natal: Fortunio: Per la fortuna i l'èxit que aspirava a aconseguir. Bonanova: En honor al santuari i caseriu de la seva infantesa a Mallorca. El salt a les Amèriques Es detallen els inicis de la seva carrera internacional, especialment el seu viatge als Estats Units a mitjans dels anys 20. Existeixen diverses versions sobre el motiu del viatge, un fet comú en la vida de l'artista degut a la seva forta personalitat i a les cròniques de l'època: Presentació de la pel·lícula Don Juan Tenorio a Nova York (1925-1926). Gira amb la companyia d'Amadeu Vives interpretant zarzuela i òpera. "Em direu Fortunio Bonanova per la fortuna a la que jo desitjo i aspiro i crec que aconseguiré." Finalment, es comenten curiositats sobre els horaris de l'època, destacant que les sessions de tarda començaven a les 2:30, reflectint uns costums on es dinava molt més d'hora que en l'actualitat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
21'
Presentació de l'obra 'Dos Más' a la Sala Trono
Teatre de proximitat: L'essència de 'Dos Más' La Sala Trono rep aquesta setmana una proposta teatral singular de la companyia Teatro de Cerca. L'obra, titulada 'Dos Más', es divideix en dos quadres independents però relacionats: 'La ceniza' i 'La carcoma'. Aquesta producció destaca pel seu format de microteatre, dissenyat originalment per a ser representat en salons privats i que ara s'adapta a l'escenari buscant una veracitat extrema. Els eixos de la representació: Exploració d'universos: L'obra dissecciona la realitat de gènere a través de converses íntimes. 'La ceniza' se centra en l'univers masculí, mentre que 'La carcoma' explora el femení. Naturalisme radical: El director, Quique Culebras, defineix l'experiència com la possibilitat d'escoltar la conversa de la taula del costat en una cafeteria de manera impune. Repartiment d'excepció: L'espectacle compta amb actors reconeguts, com Oriol Grau, que s'allunya del seu registre còmic habitual per oferir una interpretació continguda i dramàtica. L'experiència de l'espectador: "És un teatre despullat de tot artifici, un mirall on l'espectador no té més remei que veure's i reconèixer-se a si mateix." La proximitat física de la Sala Trono obliga els actors a un treball de concentració i matisos molt elevat, ja que la distància amb el públic és mínima. Segons la programadora Paloma Arza, l'espectador no és un element passiu, sinó que se sent partícip de la intimitat dels personatges, generant una sensació d'intensitat i, a vegades, d'una fructífera incomoditat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Entrevista a J Mayúscula: El referent del Hip-Hop a Tarragona
El paper de J Mayúscula en l'escena Urbana L'entrevista se centra en la visita de l'emblemàtic DJ i productor a Tarragona per actuar a la Sala Golfus. Reconegut com una de les figures més influents de la península, l'artista reflexiona sobre la seva doble vessant professional i l'evolució del gènere a l'estat. Dualitat professional: DJ vs. Productor J Mayúscula descriu les seves dues facetes com un equilibri complementari, comparant-les amb el yin i el yang: Com a DJ: Destaca el contacte directe amb el públic i l'espontaneïtat del directe. Com a Productor: Es tracta d'un treball més solitari i introspectiu a l'estudi, centrat en la composició. Influències i Estil Musical L'artista afirma tenir una mentalitat oberta, bevent de diverses fonts per no quedar "encasellat": Música negra: Des dels anys 70 fins a l'actualitat. Gèneres: Reggae, funk, jazz, soul i, evidentment, hip-hop. Cita destacada: "Per crear has d'escoltar diferents músiques i beure de diferents fonts; m'agrada créixer com a músic." L'auge del Hip-Hop i nous projectes Durant la conversa es repassa la seva trajectòria, des dels inicis amb CPV (Club de los Poetas Violentos) el 1994 fins a l'actualitat: Projecte 'Más Vida Extra': El seu nou treball on col·labora amb artistes com La Mala Rodríguez i Kultama. L'explosió mediàtica: El gènere ha passat de ser minoritari a convertir-se en la música que representa la cultura urbana actual, desplaçant altres estils. Difusió a Radio 3: La seva experiència pionera amb el programa El Rimadero, clau per donar veu a noves maquetes i artistes consolidats.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
19'
Raimon Samsó i els beneficis de l'escriptura terapèutica
L'escriptura terapèutica amb Raimon Samsó En aquesta entrevista, l'escriptor i economista Raimon Samsó ens presenta l'acte d'escriure no com una professió, sinó com una eina poderosa d'autoconeixement i sanació. A través de la seva experiència personal i professional, Samsó explora com el fet de posar paraules als sentiments pot transformar la nostra realitat. Conceptes clau de la teràpia a través de l'escriptura Honestedat absoluta: Perquè l'escriptura sigui realment terapèutica, cal escriure amb la garantia que ningú ho llegirà. Això permet una sinceritat que no es té quan s'escriu per als altres. Concreció emocional: El procés d'escollir paraules obliga a concretar sentiments que sovint són difusos, ajudant a endreçar el "mobiliari mental". El paper del passat i el futur: L'escriptura serveix tant per sanar ferides d'autoestima i traumes passats com per decretar el futur, plasmant objectius i desitjos per fer-los realitat. Eines i pràctiques recomanades Samsó proposa diversos exercicis pràctics per a aquells que vulguin iniciar-se en aquest mètode: El diari personal: Que no necessàriament ha de ser diari, sinó un registre de sentiments en lloc de fets. Cartes de reconciliació: Escriure a persones absents, a malalties o a un mateix en el futur. Les pàgines del matí: Escriure tot just en llevar-se, aprofitant que el subconscient encara està molt actiu. "Som sers espirituals enmig d'una experiència material, però sovint estem tan hipnotitzats per la matèria que ens n'oblidem." La importància del format físic Tot i l'era digital, l'autor recomana l'ús de paper i bolígraf. Segons Samsó, la mà té el pols del cor i la lletra manuscrita conté una impremta energètica que la pantalla de l'ordinador no pot replicar. Rellegir el que s'ha escrit passat un temps (com qui tasta un bon vi reposat) permet observar la pròpia evolució amb una perspectiva profunda i reveladora.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cine Club i la trajectòria de Fortunio Bonanova
Cinema i Cultura: El Cine Club dels Dimarts L'episodi comença presentant la programació del Cine Club dels Dimarts a la Casa de la Generalitat de Tarragona. Aquest mes es dedica a documentals escollits, inaugurant el cicle amb: Era ser una vez en Hollywood: Un recull de les millors seqüències dels musicals de la Metro-Goldwyn-Mayer. Presentat per figures llegendàries com Frank Sinatra, Bing Crosby i Gene Kelly. L'objectiu és oferir una experiència tant per a cinèfils veterans com per a joves que vulguin descobrir l'època daurada del musical. La vida polifacètica de Fortunio Bonanova El gruix de la conversa se centra en la figura de Josep Lluís Moll i Esteve, conegut artísticament com Fortunio Bonanova. El personatge destaca per la seva increïble versatilitat abans de triomfar a la gran pantalla: Inicis i superació: Es relata una anècdota al Teatre Principal de Mallorca on, en quedar-se sense veu per primera vegada, va reaccionar amb humor dient: > "Ja nedem, Jaumet, ja nedem", guanyant-se l'ovació del públic. Formació i professions: Va ser telegrafista d'ofici, va estudiar dret i filosofia, i va destacar com a baríton en el Belcanto. Etapa periodística i literària: Va col·laborar en diaris com El Sol i Baleares, enviant cròniques fins i tot des de Hollywood. Relació amb les avantguardes Es destaca la seva profunda implicació amb el món cultural de principis del segle XX: Va tenir relació amb Jorge Luis Borges i Rubén Darío. Va ser un dels signants del Manifest de l'Ultraisme a Mallorca, un moviment d'avantguarda influenciat pel futurisme. El seu lema vital, compartit durant la tertúlia, era: "La creació per la creació".
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
Halloween i el Ball dels Vampirs a PortAventura
Halloween i el Ball dels Vampirs a PortAventura En aquesta secció, se'ns presenta la programació especial de PortAventura per a la celebració de Halloween, centrant-se especialment en el Ball dels Vampirs que té lloc la nit del 29 d'octubre. Almudena Mazuelos, cap de premsa del parc, detalla les claus d'aquesta celebració on el terror i la diversió s'uneixen. Detalls de la Festa i el Ball El Ball dels Vampirs se celebra a la Cantina de Mèxic, un espai que es transforma per oferir una atmosfera tètrica i ideal per a l'ocasió. Es recomana fermament que els assistents vagin disfressats per maximitzar l'experiència. Les entrades es poden adquirir a través de Servicaixa o directament a les taquilles del parc. Espectacles i Atraccions Destacades "El Halloween d'aquest any ofereix dies de diversió i nits de pesadilla per a totes les edats." La Selva de la Por: Un laberint a l'aire lliure situat a la zona de la Polinèsia que enguany és tres vegades més gran. El Diablo Dijo Sí: L'espectacle principal que es representa a la cantina amb un èxit total de públic. Hotel El Paso: Ofereix l'experiència de dormir en una habitació encantada compartida amb "éssers d'altres mons". Calendari de Temporada La temporada de Halloween s'allarga fins al 14 de novembre. Després d'una setmana de transició, el parc inaugurarà la temporada de Nadal el 27 de novembre, que durarà fins al 9 de gener.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
5'
Tradicions de Tots Sants al Restaurant Lehmann
La tradició de la pastisseria artesana L'Àngela, del Restaurant Lehmann, explica que el seu establiment manté vives les tradicions pastisseres de tota la vida. Treballen amb una clientela fidel que repeteix cada any buscant productes artesans, elaborats seguint les festivitats del calendari com Sant Joan o Tots Sants. Els panellets: varietats i el rei de la festa Tot i que el Lehmann s'adapta a gustos diversos, la seva aposta principal és la pastisseria tradicional: El panellet de pinyó: És considerat el producte estrella i el més venut amb diferència. Varietats clàssiques: Ofereixen panellets d'ametlla, coco, cafè, llimona i el codonyat. Especialitats: També elaboren els anomenats ossos de sant (fets de maçapà amb forma d'os) i rovellons. "El pinyó és el rei del panellet... és una cosa que agrada a tothom, grans i petits." Campanya de Tots Sants i disponibilitat La venda de panellets és exclusiva d'aquesta època de l'any, cosa que els fa especials en comparació amb altres dolços. L'Àngela destaca que el diumenge de la Castanyada serà el moment de màxima afluència de públic. El restaurant ofereix un servei ininterromput: Horari: Obert des de les 8 del matí fins a la 1 de la matinada. Serveis: Combinen la cafeteria i el restaurant a la Rambla Nova, 27. Sorteig: S'ha lliurat una safata variada a una oient (la Pepi Trill) perquè pugui tastar les diferents especialitats artesanes de la casa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Fortunio Bonanova: l'orgull i el mite de l'actor mallorquí
La vida i el caràcter de Fortunio Bonanova En aquesta conversa, s'aprofundeix en la figura de Josep Lluís Moll i Esteve, conegut artísticament com a Fortunio Bonanova. L'actor mallorquí és descrit com un personatge fascinant, marcat per una personalitat aclaparadora i un cert aire de conqueridor i fanfarró. Característiques de la seva personalitat Presència imponent: Allà on anava, es convertia en el centre d'atenció per la seva alçada i la seva manera d'actuar. L'orgull com a barrera: Malgrat l'èxit als Estats Units, el seu orgull li va impedir tornar a Mallorca quan la seva fama va començar a decaure, per por a fer el ridícul. El mite de l'accent: Presumia d'un accent d'Oxford, tot i que realment mantenia un fort substrat mallorquí. Reconeixement i llegat "Nadie es profeta en su tierra." Aquesta frase resumeix la trajectòria de Bonanova a la seva illa natal. Tot i ser una estrella a Hollywood i treballar de forma incansable com un bon vivant, a Mallorca la seva figura es va anar desvaint fins a gairebé desaparèixer de la memòria col·lectiva. Gràcies a la documentació aportada per la seva dona Margaret i la seva filla Rissa, s'ha pogut reconstruir una biografia sovint barrejada amb la llegenda creada per ell mateix.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
L'aMT presenta el grup Circle of Death i l'agenda musical
Actualitat de l'Associació de Músics de Tarragona (aMT) La secció "Un munt d'idees" comença amb les novetats de l'aMT, presentada per la Fina Domínguez i l'Edu Vizcaia. Destaquen el retorn del seu butlletí trimestral, que inclou: Una nova targeta de soci amb avantatges i descomptes en botigues de música i instruments. Una quota d'inscripció de 6 euros i una quota anual de 12 euros (només un euro al mes) per finançar nous projectes. Crida a la participació ciutadana: es poden enviar articles d'opinió i crítiques musicals al seu correu electrònic. Entrevista a Circle of Death El grup convidat d'aquesta setmana és Circle of Death, una banda jove de la zona que es defineix dins l'estil thrash metal. Estil i composició del grup Gènere musical: Fan una barreja de metal, combinant la velocitat del thrash amb influències del heavy clàssic (Metallica, Iron Maiden) i pinzellades de black metal o sons més foscos. La formació: El grup està compost per sis membres: bateria (Álvaro), vocalista (Pau), baixista (Gaby), dos guitarristes (Edu i Álvaro) i un teclista (Xavi). Filosofia: Defensen la importància de saber tocar un instrument i la complexitat de sonar compactes en estils tan ràpids. Rebutgen la idea que la seva música sigui només "soroll". Directe i projectes de futur "Abans que triomfar, volem tocar i gaudir nosaltres mateixos sense canviar el nostre estil per vendre més." Tenen previst un concert el 3 de desembre a la sala Utopía de Saragossa. Actualment estan treballant en la creació de noves cançons per poder publicar un LP properament. Recentment han incorporat el Pau com a nou cantant, qui aporta una tècnica més cuidada i disciplinada a la veu. Agenda Musical del cap de setmana L'Edu tanca la secció amb les recomanacions de concerts i esdeveniments: Divendres 29: Rock amb Catarrama Estuma a la Sala Zero i sessions de DJ al Bar San Siro. Dissabte 30: Cant coral a Riudoms i sessió de DJ Tommy al San Siro, a més de rock amb Top Models i Els Experiments a la Sala Zero. Diumenge 24: El concurs D.O. i sessions a la Vaqueria de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Entrevista a Riqui Gil del grup Top Models
Entrevista amb Riqui Gil sobre l'actualitat de Top Models En aquesta entrevista telefònica, Riqui Gil, vocalista i compositor del grup Top Models, ens parla sobre la gira actual de la banda i el futur del seu projecte musical. El grup, consolidat com a trio des de fa aproximadament dos anys, es troba en un moment de gran activitat en el circuit de sales de Catalunya. Properes actuacions i nou treball discogràfic La banda té previst actuar a localitats com Lleida, l'Hospitalet i Tarragona (sala 0) aquest proper cap de setmana. Durant la conversa s'han destacat els següents punts: Gravació del segon disc: El grup entrarà a l'estudi el mes vinent. Actualment aprofiten els directes per rodar les cançons noves i veure la reacció del públic. Procés creatiu: Riqui Gil s'encarrega de la majoria de les lletres, les quals sorgeixen de manera espontània un cop tenen la base musical. Estil i influències: La música de Top Models beu del rock and roll, el rhythm and blues, el soul i el punk. L'experiència en directe "Busquem la contundència per damunt de tot, amb una formació de baix, guitarra i bateria on tot ha de sonar molt quadrat." Gil destaca que els seus concerts són enèrgics i que, tot i ser només tres a l'escenari, tots participen en les veus per aconseguir un so potent. El repertori combina temes del seu primer disc homònim, cançons noves i algunes versions que els han acompanyat des dels inicis de la banda.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cicle de Cinema Aragonès i el llegat de Fortunio Bonanova
Resum de l’episodi En aquesta sessió cinematogràfica, l'Andrés repassa el tancament del cicle de cinema organitzat pel Centre Cultural d'Aragó a Tarragona, destacant la projecció d'un clàssic del cinema històric espanyol. Posteriorment, es profunditza en la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova, explorant la seva polifacètica carrera entre l'estat espanyol i els Estats Units. Projecció destacada Agustina d'Aragón: Es tanca el cicle amb aquesta gran producció dirigida per Juan de Orduña. La pel·lícula compta amb un repartiment de luxe: Aurora Bautista, Fernando Rey i José Bódalo, entre d'altres. L'esdeveniment tindrà lloc a la Casa de la Generalitat (Carrer Major de Tarragona) amb entrada gratuïta. El fenomen Fortunio Bonanova Es dedica bona part de la conversa a analitzar la trajectòria de Fortunio Bonanova, centrant-se en la seva interpretació del Don Juan Tenorio: Èxit a Barcelona i Madrid: El film, estrenat originalment el 1922, va consolidar Bonanova com un dels grans galants de l'època, causant furor especialment entre les joves barcelonines. Un artista polifacètic: Més enllà del cinema, va destacar com a tenor, cantant d'òpera representant el Don Giovanni de Mozart, i fins i tot va tenir breus incursions en el món de la boxa. Carrera internacional: Es detalla el seu salt a Amèrica durant els anys 20, on va recórrer l'Argentina i els Estats Units fent sarsuela i òpera en prestigiosos escenaris com el Lyceum Theatre de Nova York. "Fortunio i Jaume Planas van ser els únics que realment recitaven els versos de Zorrilla amb la màxima perfecció."