Tots els episodis

62480 episodis disponibles

episodis

58873-58896 de 62480

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Juan Carlos Elijas: Poesia i Rock al Teatre el Magatzem
Poesia i Rock: El Projecte Multidisciplinari de Juan Carlos Elijas L'autor presenta el seu nou treball, Versos Inclusive (o Versos y Versiones), un projecte que trenca les barreres entre gèneres i combina la poesia crua amb la potència de la música rock. L'obra es materialitza en un pack literari i musical que inclou un poemari i un CD de versions d'artistes emblemàtics. Conceptes clau del projecte Fusió de gèneres: L'autor defensa que el teatre, la música i la poesia no han d'estar separats, i per això proposa una posada en escena multidisciplinari. Influència del Rock: Els poemes han estat concebuts integrant fragments de cançons de grups i artistes com Rosendo, Polla Records, José María Fonollosa i Albert Pla. Temàtica social: El llibre tanca una trilogia underground centrada en la descripció poètica de la violència quotidiana, incloent-hi referències actualitzades com els atemptats del setembre de 2001. L'espectacle en directe L'actuació al Teatre el Magatzem no serà un simple recital, sinó un esdeveniment amb una dotzena de persones implicades entre músics i tècnics. Destaca la col·laboració de Manuel Camacho, qui interpreta una versió en format ranxera del tema "Sufre como yo". "Penso que la poesia, si és crua i sincera i es treballa tècnicament, pot donar productes políticament incorrectes que tenen el seu públic." Referents Literaris Elijas cita referències clàssiques i contemporànies com l'Ezra Pound (pels seus Cantos), César Simón pel seu enfocament envers el buit, i fins i tot la mística bíblica, tot adaptat a un llenguatge modern i crític amb els mitjans de comunicació actuals.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
25'
Revólver: Reflexions sobre 'Mestizo de alma'
Entrevista amb Carlos Goñi sobre el seu nou àlbum En aquesta sessió, el líder de Revólver, Carlos Goñi, ens presenta el seu treball discogràfic titulat Mestizo de alma. L'artista reflexiona sobre la seva evolució personal i musical, destacant la falta de por i la claredat amb què afronta aquesta nova etapa. Característiques de l'àlbum • Protagonisme de les guitarres: L'àlbum està centrat gairebé exclusivament en la guitarra elèctrica, deixant de banda altres arranjaments complexos per tornar a l'essència del rock dels 70. • Producció domèstica: Per primera vegada, Goñi ha gravat i mesclat el disc íntegrament en el seu propi estudi, Estudios Mojave. • Lletres amb missatge: S'aborden temes profunds com l'ecologia, la crítica a la televisió i la condició humana. Cançons destacades i el seu origen • Olas Muertas: Una cançó sobre la natura que va trigar més de 20 anys a materialitzar-se. La catàstrofe del Prestige va ser el detonador final per escriure-la. • Una guerra feliz: Una peça on l'artista opta per parlar en lloc de cantar per transmetre millor el missatge. Crítica Social i Tecnologia "Les opinions són com els culs, tots en tenim un." L'artista es mostra molt crític amb la televisió actual i l'ús covard d'internet, on molta gent s'amaga rere perfils falsos per atacar sense respecte. Tot i això, agraeix la feina dels seguidors que gestionen els seus webs oficials des de la passió. Gira i futur Carlos Goñi confirma l'inici d'una gira que passarà per Fuerteventura, Madrid, Barcelona i Alacant, mostrant-se sorprès i agraït per la gran quantitat de dates confirmades abans de començar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cine Club de l'Antiquari: La zona muerta i Fortunio Buonanova
Cinema a l'Antiquari i la figura de Stephen King L'episodi comença amb una introducció al Cine Club de l'Antiquari, situat al carrer Santana, on es destaca l'espai acollidor de la sala. L'atenció es centra en la projecció de la pel·lícula La zona muerta, basada en l'obra de l'escriptor Stephen King. Stephen King és reconegut per gèneres com el terror, el misteri i la ciència-ficció. La pel·lícula narra la història d'un home que, després de despertar d'un coma, adquireix poders extrasensorials que li permeten tenir visions del passat i del futur mitjançant el contacte físic. Es destaca el concepte de la "zona muerta", un espai cec en les visions del protagonista. "Era algo como un espacio negro. Una zona muerta." La producció maleïda de Don Juan Tenorio La conversa continua rescatant la trajectòria de l'actor Fortunio Buonanova, un intèrpret poc conegut pel gran públic però amb una carrera rellevant a Hollywood. Es detallen els problemes que van envoltar el rodatge de la seva versió de Don Juan Tenorio entre 1921 i 1922: L'assassinat de l'actriu original: L'actriu escollida per al paper de Doña Inés va ser assassinada abans de començar el rodatge en un incident mai esclarit. La substitució d'urgència: Els germans Banyos van haver de contractar Innocencia Alcubierre, una acomodadora d'un teatre del Paral·lel sense experiència prèvia. Morts durant el rodatge: Durant els sis mesos de producció, van morir l'actor Julio López de Castilla (que feia de pare de Don Juan) i el propietari d'una de les finques on es rodava. Finalment, s'explica la tradició de representar o projectar aquesta obra per Tots Sants degut a la seva temàtica funerària i els diàlegs de Don Juan amb les estàtues del cementiri.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
23'
Improvisació i art escènic amb Impromptu Teatre
L'art de l'imprevist a la Sala Trono L'episodi d'avui se centra en la visita de la companyia Impromptu Teatre a Tarragona. El seu representant, l'actor Raimon Borrell, explica els detalls d'un espectacle on la improvisació absoluta és l'eix vertebrador. A diferència del teatre convencional, aquí no hi ha un guió tancat, sinó un treball constant de preparació per a estar obert a l'imprevist. La mecànica de l'espectacle El procés creatiu comença amb la participació directa del públic: • Cada assistent rep un paper on ha d'escriure una frase o títol lliure. • Aquests papers es dipositen en una urna sobre l'escenari. • Els actors extreuen els títols i tenen només 15 segons per preparar cada escena. "El nostre crit de guerra és: el públic tria i nosaltres improvisem." Gèneres i disciplines Tot i que el gènere predominant sol ser la comèdia, la companyia domina diverses categories per donar forma a les escenes: • Culebrons (els més sol·licitats pel públic, sovint amb accent veneçolà). • Cine negre i teatre shakespearià. • Teatre postmodern i creacions dramàtiques. El paper de l'actor i la connexió del grup Raimon destaca que per a poder improvisar amb èxit és vital la complicitat entre els actors. Defineix la seva feina com un teatre anti-divos, ja que es basa totalment en l'acceptació de les propostes del company per fer créixer la història. Tot i anar "en pilotes" (metafòricament, sense guió), l'espectacle té darrere una direcció rigorosa a càrrec de Maria Laura Fernández.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Cine Club i la Història del Don Juan Tenorio Mut
Actualitat del Cine Club i el Cinema Mut En aquesta sessió, l'Andrés presenta les activitats del Cine Club dels Dimarts a la Casa de la Generalitat. Es destaca la cloenda del cicle de cinema sonor sense paraules amb la projecció del documental Koyaanisqatsi (1982), produït per Francis Ford Coppola. L'obra és descrita com una peça de denúncia sobre la destrucció de la natura per part de l'home, recomanada especialment per a un públic amb sensibilitat artística o inquietuds ecològiques. Fortunio Bonanova i l'adaptació de Don Juan Tenorio L'espai se centra en la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova i la seva col·laboració amb els germans Baños en la producció cinematogràfica de l'època muda: Producció i Pressupost: Es detalla com la manca de recursos va condicionar el resultat final, tot i que el treball de direcció de Ramon Baños va ser considerat excel·lent per la crítica. Estètica i Localitzacions: La pel·lícula combinava decorats teatrals amb exteriors naturals emblemàtics: Barri Gòtic de Barcelona. Jardins del Laberint d'Horta. Entorn de la Catedral de Tarragona. Promoció Innovadora: Es destaca la creació de press books o llibrets de propaganda luxosos que detallaven l'argument i incloïen fotografies de les seqüències. "Aquesta pel·lícula només la recomano per cinèfils o gent que tingui curiositat... una persona que vingui a veure una pel·lícula de consum s'avorrirà." Curiositats i Tragèdies del Rodatge L'Andrés explica que el film buscava un estil barroc i espectacular, malgrat ser considerat un anacronisme pels historiadors respecte a les tendències europees del moment. El programa tanca amb una dada tràgica: l'actriu originalment escollida per interpretar Dona Inés va morir assassinada just abans de començar el rodatge, deixant la resolució d'aquest misteri per al proper programa.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Fortunio Bonanova i el Don Juan Tenorio del cinema mut
El mite de Don Juan al cinema mut català En aquesta sessió, l'Andrés i la seva interlocutora exploren la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova i l'ambiciosa producció cinematogràfica dels germans Baños a Barcelona a principis del segle XX. Fortunio Bonanova: Un talent polifacètic Actor mallorquí, gran cantant d'òpera i intèrpret de teatre que, malgrat la seva gran carrera internacional, és poc recordat actualment. Va ser reclutat pels germans Baños mentre actuava a París per protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de l'obra de Zorrilla. Els Germans Baños i el "Hollywood Català" Ricardo i Ramón Baños van ser productors i directors pioners a Barcelona. Es destaca que, amb ajudes estatals, haurien pogut convertir Barcelona en un centre neuràlgic del cinema comparable a Hollywood. Van realitzar dues versions de Don Juan Tenorio (1908 i 1922) i una gran producció sobre Cristòfor Colom. Curiositats de la producció i la sonorització El repte del so: Als anys 30, es van fer versions sonoritzades de pel·lícules mudes. L'Andrés explica que, en el cinema mut, els actors sovint no deien el text real (per evitar el cansament o per distracció), però en aquesta versió es va mantenir una gran fidelitat. La lectura de llavis: Els espectadors sordmuts es queixaven quan els llavis dels actors no coincidien amb els rètols de la pel·lícula. Tècnica visual: La diferència de velocitat de fotogrames (de 16-18 a 24 per segon) fa que les imatges semblin més ràpides i, de vegades, còmiques, tot i ser un drama seriós. "Si aquests dos homes haguessin tingut una mica d'ajut estatal, haguessin fet un petit Hollywood a Barcelona."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
25'
2004-10-22 REVOLVER
L'essència de 'Mestizo' i el procés creatiu Carlos Goñi, l'ànima de Revólver, presenta el seu nou treball discogràfic titulat Mestizo. Aquest àlbum neix d'una necessitat personal de ser més incisiu i de la maduresa de l'artista, qui afirma haver perdut la por i els complexos amb el pas dels anys. Un àlbum de guitarres i arrels rockeres • El disc destaca per un so basat gairebé exclusivament en les guitarres elèctriques, recuperant la influència del rock americà i anglès dels anys 70. • És el primer treball gravat i mesclat íntegrament en el seu propi estudi, Estudios Mojave. • Goñi explica que, a diferència de discos anteriors on Prioritzava arranjaments d'altres instruments, aquí la guitarra n'és la protagonista absoluta. "Aquest àlbum neix per una necessitat de ser un poc més incisiu... un dia em vaig mirar al mirall i em vaig dir: aquest ets tu, et fots." Compromís social i lletres amb rerefons L'entrevista aprofundeix en el significat de diverses cançons que componen l'àlbum, on les lletres prenen un paper fonamental: Temàtiques destacades • "Olas Muertas": Una cançó amb un fort missatge ecologista. Tot i que la idea va gestar-se durant més de vint anys, el desastre del Prestige va ser el detonant per finalitzar-la. Reflexiona sobre el llegat mediambiental per a les generacions futures. • "Una guerra feliz": En aquest tema, Goñi opta per una interpretació propera a la paraula parlada, prioritzant la transmissió del missatge per sobre de la melodia convencional. • Crítica a la televisió: L'artista es mostra molt crític amb el format actual dels mitjans de comunicació i la tele-realitat, defensant una visió del món més real i menys prefabricada. Connexió amb el públic i nova gira Goñi parla de la seva relació amb internet i els seus seguidors. Valora positivament la tasca dels fans que gestionen la seva presència a la xarxa, tot i ser crític amb l'anonimat de certs comentaris. Finalment, detalla l'inici d'una gira extensa que el portarà per tota la península i les Illes Canàries, després de gairebé dos anys d'aturada dels escenaris per preparar aquest nou projecte de manera perfeccionista.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Buster Keaton: L'ocàs d'un geni i la seva etapa a Mèxic
El declivi personal i el divorci arruïnador L'episodi repassa els moments més difícils en la vida de Buster Keaton. L'any 1933 va patir un divorci devastador amb Nathalie Talmadge, qui es va quedar amb la custòdia dels fills i la totalitat del seu patrimoni: la mansió de Beverly Hills, la vila italiana, els iots i tots els seus estalvis. Keaton va quedar literalment a la ruïna i sota la pressió mediàtica d'una premsa que no li perdonava antigues amistats polèmiques. La supervivència artística: entre el teatre i la televisió Tot i l'arribada del cinema sonor, que va fer desaparèixer moltes estrelles de l'època, Keaton va demostrar la seva resiliència: Va realitzar gires teatrals a Europa, destacant les seves actuacions al Circ Medrano de París. Es va refugiar en la televisió naixent als Estats Units amb programes com The Buster Keaton Show (1950-51). Va mantenir la seva essència de mim i còmic, adaptant-se a un físic cada vegada més envellit i marcat. L'etapa mexicana i la pel·lícula "El Moderno Barba Azul" Un dels punts més curiosos del programa és l'anàlisi de la seva incursió al cinema mexicà: Es comenta el film El Moderno Barba Azul (1946), on Keaton interpreta un mariner nord-americà que naufraga i creu haver arribat al Japó, quan realment és a Mèxic. L'espai ofereix una oportunitat única: sentir la veu original de Keaton (greu i profunda), un contrast notable amb la seva etapa muda. "El cinema és com una droga i qui la prova és incapaç d'abandonar-la." L'episodi conclou recordant les seves darreres obres, com Golfos de Roma, i reivindicant la figura d'un actor que, malgrat les trompades de la vida, mai va deixar d'actuar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
22'
L'educació musical infantil amb Pau Hernández
L'educació musical a les primeres etapes En aquesta edició del programa de l'Associació de Músics de Tarragona, la Fina Dominguez i l'Edu Vizcaya conversen amb en Pau Hernández, estudiant de tercer curs de Magisteri Musical que actualment està realitzant el seu pràcticum a una escola tarragonina. L'entrevista se centra en com s'introdueix el món sonor als infants des de P3 fins a segon de primària. Metodologia i aprenentatge L'ensenyament musical per a infants de 3 a 5 anys (P3-P5) es basa en sensacions i conceptes bàsics com la direccionalitat del so (greu i agut), la durada (curt i llarg) i la intensitat (fort i fluix). S'utilitzen eines lúdiques per captar l'atenció de la "cantera", com ara: Titelles i personatges imaginaris com en Nunut (el rei de la música). Cançons populars lligades a les estacions (com les de la Castanyada). Viatges imaginaris amb la flauta d'èmbul cap al "País de la Música". A partir de primària, el treball es torna més tècnic, introduint el pentagrama, la clau de sol i la lateralitat musical mitjançant moviments corporals. L'experiència del docent en pràctiques En Pau destaca que la pràctica real és fonamental per aprendre a gestionar un grup de 20-25 nens, especialment quan aquests són tan petits que presenten una "anarquia total" rítmica. Tanmateix, subratlla la gratificació personal que suposa la innocència i l'afecte que reben els mestres per part dels seus alumnes. "Els nens et donen molt i aprens molt d'ells. Estic aprenent moltíssim i són meravellosos; veure com descobreixen coses noves és el més bonic." Agenda cultural de Tarragona L'espai finalitza amb un repàs als concerts del cap de setmana a sales com la Sala Zero, la Bequeria o el Teatre Metropol, destacant estils com el rock surf, la música electrònica i el rap de Nach Scratch.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Tarragona acull la primera fira dedicada al tuning
La febre del tuning arriba a Tarragona L'espai radiofònic de Tarragona Ràdio dedica aquest segment a la primera fira de tuning que se celebra a la ciutat, concretament al Palau de Fires i Congressos. El sector viu un creixement exponencial de demanda i oferta a Catalunya, convertint-se en una moda consolidada. Participants i perspectives del sector Ramon Juncosa (Empresari): Propietari de la botiga Devil Sound a Reus. Explica que el negoci ha crescut molt en els últims dos anys, especialment en instal·lacions de caràudio, multimèdia i kits de carrosseria. Gerard Mas (Aficionat): Propietari d'un Rover 45 completament transformat (color groc i lila) en el qual ha invertit uns 25.000 euros. Destaca la passió i la cura extrema que els propietaris tenen pels seus vehicles. Jordi Rubio (Futur aficionat): Representa el públic interessat que s'apropa a la fira per acabar de decidir-se i conèixer les novetats. Novetats i tecnologies exposades El tuning modern va més enllà de l'estètica exterior. Durant la fira es podran veure: Sistemes multimèdia: Pantalles tàctils, DVD, navegadors i MP3 per portar "la casa al cotxe". Potenciació de motors: Ús de reprogramacions per augmentar la potència fins a un 25% i millorar la fiabilitat mecànica. Estètica i enllumenat: Ús de llantes personalitzades, colors vius i llums de colors (verds, blaus). Cultura i seguretat "Si a un li agrada una cosa, com més t'ho prohibeixi, més ho fas." Els convidats debaten sobre la legalitat d'alguns elements (com veure DVD mentre es condueix) i la por a patir accidents o ratllades en vehicles tan costosos, fet que provoca que molts aficionats només treguin el cotxe per a concentracions especialitzades que ja se celebren durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
El declivi de Buster Keaton i l'arribada del sonor
Cinema i Història: Del Cine Club al Final de Buster Keaton L'episodi d'avui combina la informació sobre les activitats actuals de divulgació cinematogràfica amb una anàlisi profunda de la decadència d'una de les figures més grans del cinema mut: Buster Keaton. Activitats del Cine Club Es presenta la sessió del Cine Club dels dijous que té lloc a la Casa de la Generalitat (Tarragona). Aquest mes, el cicle està dedicat a l'Aragó a través del cinema: * Pel·lícula destacada: Un indiano en Moratilla (1957). * Director: Leon Klimowski. * Valoració: Es descriu com una comedieta agradable per passar una bona estona, tot i no ser una obra mestra. La Tràgica Decadència de Buster Keaton El programa aborda els darrers anys de la carrera de Keaton, marcats per problemes personals i professionals: * L'alcoholisme: La seva addicció a la beguda va provocar comportaments erràtics i fins i tot delirium tremens, arruïnant rodatges com el de Queremos Cerveza. * Manca de visió comercial: A diferència de Charles Chaplin o Harold Lloyd, Keaton va ser un mal negociant. No va entendre que la indústria del cinema és, abans que res, un negoci. * Crisis personal: El seu matrimoni amb Natalie Talmadge es va convertir en un infern que va culminar amb la separació definitiva l'any 1933. L'Adaptació al Cinema Sonor Es comenta com el pas al sonor va afavorir nous estils i artistes: * Els Germans Marx: Van triomfar gràcies a la seva xerrameca (verborrea) i personalitat única, tot i que Groucho Marx no simpatitzava amb Keaton. * Laurel i Hardy: Tot i que el sonor els va fer perdre l'agressivitat física del mut, van guanyar popularitat gràcies als seus caràcters i un accent característic que els dobladors de tot el món van intentar imitar. "Ell mai es va adonar que el cine és abans que res un negoci."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Gadegang: Electrònica, tradició i l'estiu dels ous
L'èxit estiuenc de Gadegang El grup Gadegang ha tancat una temporada d'estiu excepcional amb el seu primer disc, La Butxaca. Malgrat ser una proposta arriscada que fusiona la música electrònica amb instruments tradicionals catalans, la resposta del públic ha estat immillorable. Jordi Martí destaca alguns factors clau del seu creixement: La col·laboració amb la discogràfica Discmedi. L'elecció del seu tema com a cançó de l'estiu de TV3. Una intensa gira amb prop de 50 actuacions per tot el territori. Del circuit acústic a la performance visual El grup arriba al Teatre Magatzem de Tarragona dins del circuit de la SIC. Tot i ser un cicle tradicionalment per a cantautors i formats petits, Gadegang hi aporta la seva energia habitual. El seu espectacle no és només musical, sinó que inclou una forta càrrega visual i de performance: Instruments antics: Viola de roda, flabiol i sac de gemecs modernitzats amb samplers i sintetitzadors. Estils de ball: Ritmes de house, break beat i sons de discoteca. L'escenografia: Ús de màscares de soldador i una mítica escena amb ous gegants al cap en homenatge a Salvador Dalí. "Nosaltres sortim a estripar igualment, com si estéssim en un altre tipus d'escenari, però ens fa gràcia trobar-nos amb un públic diferent." Futurs projectes i tancament de gira Després dels propers concerts a Girona i el comiat a Vinyols i els Arcs, el grup farà una pausa per centrar-se en la gravació del seu segon disc. La intenció és mantenir l'essència de la barreja electrònica i tradicional, buscant potser un so encara més ballable de cara a l'estiu vinent. L'entrevista conclou amb la invitació al concert de dissabte a Tarragona, prometent la mateixa "canya i trempera" de sempre.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
La decadència comercial de Buster Keaton i Hitchcock
El Cinema a l'Antiquari: Hitchcock i Suspense L'episodi comença amb una recomanació cinematogràfica per a la nit de dimecres a l'Antiquari. Es destaca la projecció de la pel·lícula de suspense de 1953, "Jo confieso" (I Confess), dirigida per Alfred Hitchcock. El col·laborador emfatitza la qualitat del repartiment, encapçalat per Montgomery Clift, i convida els oients a no perdre's aquesta sessió d'entrada lliure a les 22:00 hores. Buster Keaton i la Rigidesa dels Estudis La conversa es desplaça ràpidament cap a la trajectòria de Buster Keaton, analitzant un període especialment difícil de la seva carrera marcat pel control ferri dels grans estudis: Versions estrangeres calcades: Durant els anys 30, era habitual rodar versions en altres idiomes (com el francès) de grans èxits de Hollywood. Keaton va participar en films com Estrellados o El pobre tenorio. Manca de llibertat creativa: El director Claude Autant-Lara va descriure el treball amb Keaton com una tasca purament comercial on s'havia de calcar escena per escena la pel·lícula original americana, sense permetre cap tipus d'improvisació. "No podíem modificar res sota cap concepte... era una obligació absoluta. No hi havia cap possibilitat de creació i això era frustrant i paralitzant." Fracassos imposats i parelles forçades L'estudi, encapçalat per figures com Irving Thalberg, va rebutjar els projectes personals de Keaton (com un film de l'oest) per imposar-li cintes com "Les calles de Nova York" (1931). El fracàs comercial d'aquestes obres va ser atribuït injustament a l'actor. En un intent desesperat per recuperar l'èxit, l'estudi el va aparellar amb el còmic Jimmy Durante. Tot i la popularitat de Durante, la combinació no va funcionar orgànicament, ja que els seus estils humorístics eren totalment incompatibles. L'episodi tanca amb la música de l'orquestra Pasadena i el tema "Parecía una buena idea en ese momento", tancant la reflexió sobre les decisions equivocades de la indústria cinematogràfica de l'època.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Entrevista a Nach: Hip-hop i sociologia a la Sala Golfus
Entrevista a Nach pel seu concert a Tarragona L'artista d'Alacant, Nach, concedeix una entrevista a Tarragona Ràdio abans d'actuar a la Sala Golfus el proper diumenge 24 d'octubre. Durant la conversa, el raper repassa la seva trajectòria, la seva visió de la cultura hip-hop i el vincle entre la seva formació acadèmica i la música. Detalls de l'esdeveniment i gira Ubicació: Sala Golfus, Port de Tarragona. Data i hora: Diumenge, 24 d'octubre a les 19:00h. Artistes: Nach acompanyat de DJ Castro i un artista convidat. Activitats: A més dels directes, hi haurà micròfon lliure i exhibició de graffitis. La sociologia i el procés creatiu Nach explica que la seva carrera com a sociòleg influeix directament en la seva manera d'escriure. Tot i que no pretén donar lliçons, analitza la realitat social i les experiències personals per transformar-les en lletres directes i sinceres. L'artista destaca que: "Tot em serveix per fer música o per fer les lletres, que realment és on poso més esforç." Evolució i nous projectes Encara que segueix promocionant el seu disc Poesía Difusa (2003), ja treballa en temes nous que podrien veure la llum en el concert de diumenge. L'artista cerca una connexió d'energia bidireccional amb el públic en els seus directes, prioritzant la intensitat i l'impacte emocional per sobre de les estructures preestablertes. Ha col·laborat recentment amb figures del hip-hop francès, com el germà de Shurik'n (IAM), enfortint la seva projecció internacional.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
La fi de Buster Keaton a la Metro Goldwyn Meyer
El declivi de Buster Keaton i la sessió de cinema a Tarragona Aquesta conversa radiofònica combina la recomanació cultural de proximitat amb un repàs històric a la tràgica caiguda de l'estrella del cinema mut, Buster Keaton, durant la seva etapa a la Metro Goldwyn Meyer (MGM). Sessions de cinema a Tarragona L'espai comença amb una invitació al Cineclub dels Dimarts a la Casa de la Generalitat de Tarragona: * Pel7lícula: Le Bal (La Sala de Ball) d'Ettore Scola. * Característiques: Una obra sense diàlegs que repassa la història d'una sala de ball des dels anys 30 fins als 80, destacant-ne la música i la caracterització dels personatges. L'enfonsament de Buster Keaton a la MGM El gruix de la secció se centra en com la carrera de Keaton es va truncar per la mala gestió empresarial i personal: * La tirania d'un estudi: El president de la MGM, Luis B. Meyer, va forçar Keaton a un contracte que limitava la seva creativitat natural. L'artista, acostumat als espais oberts i a la llibertat d'acció, es va veure atrapat en papers de teatre de boulevard amb escassos decorats. * Problemes personals: Per ofegar les penes, Keaton va caure en l'alcoholisme, un fet que el va anar degradant tant personalment com professionalment. * L'etapa a Espanya: S'explica que el 1931 Keaton va viatjar a Espanya, però en va marxar ràpidament espantat per la turbulència política i el sentiment antimonàrquic previ a la caiguda d'Alfons XIII. "En lloc d'intentar desfer el contracte que el lligava amb la Metro Goldwyn Meyer, ell es va començar a veure, a veure, a veure... i això és la desgràcia de tothom." Conflictes de producció El productor executiu Lawrence Weingarten va intentar imposar-li un estil de comèdia que no encaixava amb les seves habilitats, el que va segellar definitivament el seu destí a Hollywood.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
6'
Jesús Monlleó inaugura l'Aula de Cinema de la URV
Presentació de l'Aula de Cinema a la URV El cineasta tarragoní Jesús Monlleó protagonitza la inauguració de la nova temporada de l'Aula de Cinema a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Com a antic alumne de la institució, Monlleó expressa el seu orgull per actuar com a "padrí" d'aquesta iniciativa que fomenta el talent local i la formació cinematogràfica a la ciutat. Trajectòria i Projeccions Durant l'acte, s'ha programat la visualització de dos dels seus curtmetratges per mostrar l'evolució tècnica i de direcció d'actors: La mirada oblíqua (2000): El seu treball de graduació realitzat a Anglaterra. El legado: El seu projecte més recent, que actualment es troba en fase de distribució per festivals. El Cinema a Tarragona Monlleó reflexiona sobre el canvi de paradigma cultural a la ciutat des de l'any 2000. Destaca que: Tarragona ja no és només un escenari on gent de fora ve a rodar, sinó un nucli de creació pròpia. Les estrenes durant les festes de Santa Tecla serveixen com a termòmetre per mesurar la reacció del públic abans de la distribució estatal. "Si avui aconsegueixo que algú s'emocioni i tiri endavant un projecte, tot això que n'hem tret." Programació de l'Aula de Cinema L'espai universitari oferirà una programació variada que inclou: Cicles temàtics: Visions d'Amèrica Llatina, Testaments cinematogràfics i un monogràfic sobre Basilio Martín Patino. Seminaris: Destaquen els dedicats al cinema fantàstic i de terror (amb títols com Hellraiser o Fausto) i el seminari sobre el cinema dins del cinema.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Buster Keaton i la transició al cinema sonor
La transició de Buster Keaton al cinema sonor En aquesta sessió, l'Andrés analitza com l'arribada del cinema sonor va afectar la carrera del mític còmic Buster Keaton. Malgrat la creença popular, el so no va ser l'únic factor del seu declivi. Punts clau de la discussió El mite del sonor: Es desmitifica la idea que la veu de Keaton va arruïnar la seva carrera. Tot i la seva aparença menuda, posseïa una veu greu i potent que contrastava amb la seva imatge. Èxits internacionals: Es recorda que pel·lícules com Estrellados i De Frente Marchen (1930) es van rodar simultàniament en anglès i espanyol, sent grans èxits de taquilla. El conflicte amb la indústria: El veritable problema no va ser la manca de talent mímic, sinó la pressió de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) per encasellar-lo en nous formats que trencaven amb la seva llibertat creativa dels anys gloriosos del cinema mut. Nous referents: L'aparició de parelles com Stan Laurel i Oliver Hardy o els Germans Marx va marcar un canvi en el gust del públic cap a un humor més verbal procedent de Broadway. Propostes culturals Cine Club dels Dimarts: Recomanació de la pel·lícula musical Le Bal (Héctor Scola), un film sense diàlegs que repassa la història d'una sala de ball des dels anys 30 als 80. "Dir que el cinema sonor va arruïnar la carrera de Buster Keaton és dir una veritat ben bé a mitges."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Pep Escoda guanya el Lux d'Or 2004 en fotografia
Reconeixement a l'excel·lència fotogràfica de Pep Escoda El fotògraf tarragoní Pep Escoda ha estat guardonat amb el Lux d'Or 2004, el premi més prestigiós de la fotografia professional a l'Estat espanyol, atorgat per l'Asociación de Fotógrafos Profesionales de España. Escoda ha obtingut aquest guardó, juntament amb l'agència Art en Pixel, pel seu treball en el llibre Les 12 Collites del Frare. Projectes guardonats i obra actual Durant la gala celebrada al Palau de Congressos de Barcelona, Escoda no només va recollir l'Or, sinó que també es va endur un Lux de Argent (Plata) per un altre dels seus treballs: Lux d'Or: Pel llibre sobre la bodega Clos de l'Obac (Priorat), obra de Carles Pastrana. El treball recull un any de seguiment del procés del vi, destacant el component humà i el paisatge de la comarca. Lux de Argent: Per una trilogia fotogràfica titulada Poeta en Nueva York, inspirada en García Lorca, que connecta visualment Cuba, Tarragona i Nova York a través de l'element de la son. Projecció internacional del Priorat El llibre premiat s'està imprimint en cinc idiomes (català, castellà, anglès, alemany i japonès) i tindrà una presentació destacada a l'Hspanish Institute de Nova York l'1 de desembre. El fotògraf destaca que: "És un reconeixement per a mi, però també per als fotògrafs de la Catalunya sud, que de vegades estem una mica apartats de les grans produccions." Tècnica i essència L'autor referma la seva aposta per la fotografia analògica en blanc i negre, treballant amb ampliacions manuals i sense l'ús de filtres, buscant captar la realitat a través de la llum natural i la sensibilitat personal.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Setena edició del Festival COS a Reus
El Festival COS: Referent del Teatre Gestual L'entrevista amb Lluís Graells, director artístic del Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus (COS), desvela els detalls de la setena edició d'aquest certamen totalment consolidat. Tot i que va néixer amb caràcter biennal, el seu èxit l'ha portat a convertir-se en una cita anual imprescindible que mobilitza tota la ciutat. Programació i Participació Internacional L'edició d'enguany destaca per una gran diversitat i abast: Xifres clau: Participen un total de 19 companyies. Procedència: Una oferta global amb grups de França, Itàlia, Veneçuela, Mèxic, Alemanya, Estats Units i Taiwan. Talent local: Destaca l'estrena de La Melodicció Zombie de la companyia reusenca Copyright. Temàtica central: Aquest any el fil conductor és la màscara, explorant gèneres com la commedia dell'arte. Espais i Accessibilitat El festival s'estén per múltiples escenaris de Reus per arribar a tots els públics: Grans teatres: El Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina acullen les propostes de gran format. Formats alternatius: Espais com La Palma (per a un públic jove), el Bravium, l'Orfeó Reusenc i espectacles gratuïts a la Plaça del Castell. Preus populars: Entrades entre 3 i 10 euros, amb l'opció de la Tarja Verda (abonament de 6 unitats per 24 euros). El Valor del Gesta i el Futur del Sector Graells aclareix que el teatre gestual no exclou la paraula, sinó que situa el gest com a vehicle fonamental. Malgrat el tòpic de la crisi permanent, el director es mostra optimista: "Cada cop anem a millor a grans trets... s'estan fent festivals amb voluntat de fer coses diferents que comencen a tenir molt de públic." L'organització d'aquest esdeveniment requereix una planificació a llarg termini, arribant a tancar contractes amb dos anys d'antelació a causa de les atapeïdes agendes internacionals.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Buster Keaton i l'Edat d'Or del Cinema Mut
L'Esplendor de Buster Keaton als Anys 20 En aquesta conversa s'explora l'època daurada de Buster Keaton, un dels grans genis del cinema mut. Durant els anys 20, Keaton va viure el seu millor moment personal i professional: Es va casar amb Natàlia Talmadge i va formar una família amb dos fills. Va residir a una luxosa mansió a Beverly Hills, coneguda com la Villa Italiana, que es va convertir en el centre de reunió de la flor i nata de Hollywood. L'èxit dels seus curtmetratges era tan gran que sovint eclipsaven el llargmetratge principal en els programes dobles dels cinemes. L'Ecosistema del Slapstick i la Comèdia Física L'episodi repassa altres figures fonamentals que van definir el gènere conegut com a slapstick o comèdia de sacsejades i caigudes: Charles Chaplin i el seu pas del cabaret als seus propis estudis. Stan Laurel i Oliver Hardy, analitzant les seves trajectòries individuals abans de formar la mítica parella de El Gordo y el Flaco. Altres còmics rellevants com Harold Lloyd (famosos per la seva escena del rellotge), Larry Seamon (conegut a Espanya com Jaimito), Ben Turpin i el seu característic estrabisme, i Roscoe 'Fatty' Arbuckle. Transició i Decadència "Ell es va confiar que era tan famós que va caure en la trampa que li van preparar... un parany per treure-li el suc d'una altra manera." Es fa referència a l'inici del declivi de Keaton al final de la dècada, marcat per un contracte amb grans estudis que limitaria la seva llibertat creativa. Malgrat això, el llegat de Keaton es manté viu com una de les carreres més llegendàries de la història del cinema.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Actualitat Musical i Concerts a Tarragona
Un Munt d'Idees: La Secció de l'Associació de Músics de Tarragona En aquesta edició, la Fina Domínguez i l'Edubit Calla ens porten les darreres novetats per als músics locals i una completa agenda cultural per al cap de setmana. Oportunitats per a bandes i solistes Des de l'associació es promou la participació en certàmens musicals com a via de difusió per als grups de la demarcació. S'han destacat dos concursos rellevants: El Certament: Obert a tot tipus d'estils musicals. Les bases es poden demanar mitjançant el seu lloc web oficial. Villa de Bilbao: Un concurs amb molta trajectòria, orientat principalment al rock, amb premis significatius. L'actuació sorpresa de l'Antonio L'episodi ha comptat amb la intervenció espontània de l'Antonio, un músic de Constantí que ha interpretat en directe la seva cançó «Vente a cortarme el pelo». Amb un estil casolà i molta personalitat, l'Antonio ha compartit la seva experiència tocant al Bar Manolo i la seva intenció de presentar-se als concursos esmentats anteriorment. "Cada cançó la faig diferent, la tinc gravada a la ment i a la gent de Constantí els agrada molt." L'agenda del cap de setmana a Tarragona i voltants S'han repassat els esdeveniments més destacats per als propers dies: Divendres: Concert de Carlos Chavero (El Duende) a La Vaqueria i sessió de DJ Coco a la Sala Zero. Dissabte: Músiques del món amb artistes de Palestina al Centre Social de la Caixa i música electrònica a la Sala Zero. Diumenge: Actuació conjunta de Paco en la Luna i Juan Antón (L'Equilibrista) a La Vaqueria.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Música en directe per a 'El maquinista de la General'
Estrena de la Temporada al Teatre Magatzem El Teatre Magatzem inicia el seu cicle de Tardor 2004 amb un espectacle multidisciplinari titulat "La nit de Buster Keaton". Aquesta proposta combina cinema mut, teatre gestual (mim) i música en viu. Una Banda Sonora Original i en Directe L'eix central de l'entrevista és la creació de la banda sonora per a la pel·lícula El maquinista de la General. Els músics encarregats d'aquesta tasca són Carles Robert (piano) i Miquel Àngel Marín (clarinet), que actuen com un binomi complementari: El Piano: Considerat un instrument de percussió que aporta l'estructura rítmica. El Clarinet: Aporta la part melòdica, l'aire i el vent. Diferències entre Keaton i Chaplin Carles Robert explica el repte de passar de musicar obres de Charles Chaplin a fer-ho amb Buster Keaton. Segons el músic: "L'humor de Keaton és bastant més intel·lectual i bastant més irònic... és bastant més geomètric i objectiu." Aquesta objectivitat es tradueix en una música que, tot i tenir moments romàntics, se centra més en l'acció trepidant de les persecucions de trens i en el rerefons històric de la Guerra de Secessió. Detalls de la Producció Metodologia: La banda sonora ha estat composta i assajada treballant les seqüències de forma fragmentada. Improvisació: Tot i que l'espectacle és en directe, el marge per a la improvisació és mínim per tal de mantenir la música sincronitzada amb els canvis de pla. Futur: Després de l'estrena al Magatzem i al Festival Cos de Reus, els músics es plantegen explorar el cinema mut francès per buscar registres més poètics.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
22'
Paco en la luna i Juan Ton a la Boqueria
Entrevista i música en directe amb 'Un Equilibrista en la Luna' L'episodi presenta la col·laboració musical entre el conegut artista tarragoní Paco en la luna i el barceloní Juan Ton, que uneixen forces en el projecte Un Equilibrista en la luna. Durant la conversa, els artistes expliquen la seva dinàmica de treball, les actuacions quinzenals a la Boqueria de Tarragona i la seva visió compartida de la música. Punts clau de l'entrevista Sinergia musical: Ambdós artistes destaquen una connexió personal i professional molt forta, considerant-se exigents amb ells mateixos i compartint un estil que fusiona les seves composicions pròpies. Mètode de treball: Malgrat la distància entre Barcelona i Tarragona, realitzen estades intensives o stages en llocs aïllats com el Pirineu per assajar i estrènyer vincles personals. Actuacions en directe: El duet actua cada dos diumenges a la Boqueria, oferint un espectacle que barreja cançons amb una gran dosi de xerrameca i interacció amb el públic. Interpretacions musicals El programa inclou diverses actuacions en viu que mostren el caràcter del duo: "Muerto, vivo y apaleao": Una crítica a la fama efímera i als personatges de televisió sense ofici. "Échate un poquititillo pa' allá": Cançó de Juan Ton inspirada en la pel·lícula El lado oscuro del corazón, que utilitza la metàfora de la dona que "sap volar". "Tiffany's": Un dels temes emblemàtics de Paco en la luna que narra un contrast entre el luxe i la realitat quotidiana. "El tema de l'amor és l'única cosa en la que hem de ser exigents."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Buster Keaton: l'ascens a l'estrellat i els seus errors
L'Època Daurada i el Declivi de Buster Keaton En aquesta sessió, l'Andrés ens submergeix en la trajectòria de Buster Keaton, un dels grans mites del cinema mut, destacant tant el seu geni creatiu com les decisions personals i professionals que van marcar el seu destí. Vida Personal i Matrimoni L'any 1921, Keaton va cometre el que es descriu com el seu primer gran error: el matrimoni amb Natàlia Talmadge. Segons el relat: * Natàlia era una actriu frustrada amb un caràcter rancorós. * Pretenia triomfar a l'ombra del talent del seu marit. * La relació només va durar mentre les coses anaven bé professionalment. La Carrera Professional i el "Pamplines" Keaton va començar sota les ordres de Faty, un còmic de l'època amb un humor més ordinari, però que el va ajudar a convertir-se en una llegenda. A Espanya se'l va conèixer popularment com "Pamplines" o "Carapalo", a causa de la seva expressió impertorbable. Keaton mai reia a la pantalla, però posseïa un domini expressiu excepcional amb les celles i els ulls. L'Inici de la Sentència de Mort Professional L'etapa de màxima creativitat es va basar en la seva llibertat artística. Tanmateix, l'any 1928, el seu contracte va ser venut a la Metro-Goldwyn-Mayer. "Quan ell va firmar, sense saber-ho, la seva sentència de mort." Malgrat els advertiments dels seus companys Harold Lloyd i Charles Chaplin sobre el temperament de Louis B. Mayer, Keaton va signar el contracte que acabaria per ensorrar la seva carrera. Cinema d'Aragó a Catalunya Abans d'entrar en la matèria de Keaton, s'ha destacat la projecció de la pel·lícula La Dolores (1940), dirigida per Florián Rey, al Cine Club de la Casa de la Generalitat, emmarcada en el cicle "Aragó en el cinema".