Tots els episodis

62473 episodis disponibles

episodis

59329-59352 de 62473

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
20'
Taller d'interpretació: Tècniques de lectura i dicció
Taller pràctic d'interpretació i lectura oral Aquest segment presenta un exercici pràctic on s'analitza com la tècnica de lectura influeix en la comunicació. L'objectiu principal és aprendre a desenganxar-se del text per evitar una reproducció monòtona o purament mecànica. Conceptes clau de la interpretació Durant la sessió, s'aborden diversos elements fonamentals per a qualsevol professional que hagi de parlar en públic o interpretar textos: Control de paràmetres físics: Es treballa la relació entre la velocitat, el volum (fort/fluix) i l'entonació. L'error comú és augmentar el volum quan es vol anar més ràpid per pura espontaneïtat. Lectura vs. Comunicació: Es busca que l'oient no noti que s'està llegint, transformant la lectura en una explicació directa i natural. Memòria i intenció: Es practiquen diferents registres sobre una mateixa notícia política sobre la capitalitat de Tarragona i Reus, provant matisos com la sorpresa, el mode informatiu o l'enuig. L'objectiu de l'entrenament "Es tracta de saber controlar certs factors, és a dir, de no deixar-se portar estrictament per l'espontaneïtat." L'exercici conclou que la naturalitat no és fruit de l'atzar, sinó d'un entrenament conscient que permet separar l'acció de llegir de l'acció d'expressar, evitant els vicis de la gent del carrer que confon "parlar millor" amb simplement "parlar més fort".
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
55'
Taller de fonètica: El control de la sibilant i el micròfon
Tècniques per al control de la 'S' en ràdio El podcast se centra en un taller pràctic de fonètica aplicada a la locució, concretament en com gestionar el so de la lletra S (sibilant) per evitar que resulti molesta o estrident a través del micròfon. L'exercici de "matar les S" L'instructor ensenya diversos mètodes per reduir l'impacte acústic de la 'S': • L'adaptació acústica: Utilitzar el micròfon i els auriculars per escoltar-se a un volum elevat. Això permet al locutor identificar quan la seva 'S' és massa aguda o "peta". • La correcció de la pressió d'aire: Es busca reduir la intensitat de l'aire expulsat sense baixar el volum de la veu general. • Posició de la llengua: Es debat la diferència entre fer la 'S' a la part inferior o superior de la boca. L'instructor suggereix que la posició ideal és a dalt, prop d'on es pronuncia la 'R' o la 'L'. Diagnòstic i entrenament Els interlocutors fan proves amb frases complexes com la de la "senyora Sots i la senyora Sánchez" per observar defectes comuns: • El xiulet: Un component agut que apareix sovint en vocals tancades com la 'u' o la 'i'. • L'espontaneïtat: Es constata que és més fàcil controlar el so durant una lectura pausada que en la parla improvisada. "L'única correcció possible és l'adaptació acústica. Ens hem de posar la boca a l'orella a través del micròfon per sentir què molesta." Altres aspectes de la locució • Respiració: Es comenta breument com evitar els sorolls de respiració (rebufs) davant del micro. • Fisonomia: Es discuteix com la forma del paladar o la dentadura de cada persona influeix en el seu timbre particular.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
47'
Tècniques de locució i expressivitat oral a Tarragona Ràdio
Exploració de la veu i la interpretació L'episodi se centra en diversos exercicis pràctics de locució radiofònica i interpretació de textos, realitzats a l'Estudi número 2 de Tarragona Ràdio. Els participants exploren com transmetre emocions a través de la veu, la importància de la vocalització i el ritme narratiu. Exercicis d'entonació i numeració • Enumeració sostinguda: Es realitza un exercici de comptar números de manera seqüencial per treballar el control de la respiració i la claredat en el parlar. • Expressió emocional: Els locutors proven de llegir xifres sota diferents estats anímics, com la tristor, per analitzar com l'emoció modifica la percepció del missatge. L'anècdota de l'estudi i la comunicació espontània Es parla de la història de l'estudi burger o búnquer de l'emissora, destacant les seves característiques tècniques i el seu ambient particular. També es discuteix el fenomen del riure espontani durant els directes: "No em costa gens riure, recordes aquell dia que a mig de l'informatiu ens va agafar un atac de riure?" Narració de contes i poesia L'última part de l'episodi es dedica a la lectura interpretada de diversos relats breus i poemes: • El llorer de la plaça: Es fan múltiples preses per trobar el "ganxo" narratiu necessari per captivar l'oient. • La Marina i el Nespré: Un conte infantil que serveix per practicar la narració propera i el canvi de personatges. • Poesia social: Lectura de textos de Bertolt Brecht, com el famós poema del general i el tanc, centrat en la capacitat de l'home per pensar com el seu únic defecte davant la maquinària de guerra.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
29'
Jornades de Sortides Professionals en Dret a la URV
Les Quartes Jornades d'Exalumnes de Dret Aquest episodi se centra en la celebració de la quarta edició de les jornades sobre sortides professionals organitzades per l'Associació d'Exalumnes de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els convidats, Sergio Nassarre, Maria Estela Ribas i Francesc García, expliquen les diverses opcions laborals per als llicenciats en dret. L'Associació d'Exalumnes i la Facultat • L'associació va néixer l'any 1996 amb la primera promoció i actualment compta amb 237 socis. • La facultat no només imparteix dret, sinó que engloba també relacions laborals, ciències del treball i treball social. • Es destaca la importància de crear xarxa entre antics alumnes i estudiants actuals per oferir una visió propera i realista del món laboral. El Ventall de Sortides Professionals S'analitzen les opcions més enllà de l'advocacia tradicional: • Oposicions d'alt nivell: Registres de la propietat, notaries i judicatura. Es remarca que són camins durs que requereixen entre 5 i 12 anys d'estudi constant. • Sector públic i privat: Des d'advocats d'empresa fins a funcionaris de l'administració local o estatal. • Figures clau: Es reivindica la figura del procurador i la tasca als cossos de seguretat, incloent l'assessoria jurídica de l'exèrcit. • Àmbit internacional: Es fomenta la sortida cap a la Unió Europea, destacant que la formació jurídica a casa nostra està molt ben valorada a l'estranger. "Ens falta potser una mica d'eficàcia en el treball i planificació, però el mecanisme i l'educació que hem rebut aquí és excel·lent comparat amb Europa." Reptes de la Professió i Formació • Hiperregulació: Es discuteix l'excessiva producció de lleis i el procés de codificació del Codi Civil de Catalunya. • Especialització: En ciutats com Tarragona, l'especialització (civil, penal, financer) és ja una necessitat per sobre de l'advocat "tot terreny". • Perfil de l'estudiant: S'observa una manca de motivació i feedback en els alumnes de primer curs, contrastant amb la bona preparació tècnica que assoleixen en acabar.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
18'
Exploració dels serveis i la web de la Universitat Rovira i Virgili
Guia de serveis digitals i recursos de la URV En aquesta sessió es analitza en profunditat el portal oficial de la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant-ne la facilitat d'ús i la gran quantitat d'informació estructurada per a la comunitat universitària. Canals d'accés i estructura del portal L'accés principal es realitza mitjançant l'adreça www.urv.es, amb un disseny corporatiu identificable pels seus colors granats. La web s'organitza en sis grans àrees: Formació acadèmica, Recerca, Vida a la URV, Notícies, Biblioteca i la institució en si. Recursos per l'alumnat i futurs estudiants Informació d'accés: Detalls sobre les PAU, proves per a majors de 25 anys i diverses vies d'entrada. Gestió acadèmica: Consulta d'horaris, departaments i guies d'assignatures. Destaca el sistema d'automatrícula online, que facilita el procés d'inscripció anual. Biblioteca i recursos digitals: Accés al catàleg bibliogràfic de tota la xarxa d'universitats de Catalunya. Possibilitat de fer renovacions i reserves de llibres de manera electrònica. Consulta de revistes digitals i bases de dades especialitzades. Vida Universitària i Serveis de Suport Borsa d'habitatge i treball: Eines per trobar allotjament i ofertes laborals, tant per a titulats com per a estudiants en actiu. Beques i ajuts: Informació sobre beques del ministeri i beques de col·laboració (biblioteques, informàtica), que permeten als alumnes formar-se mentre treballen a la universitat. Activitats extraacadèmiques: Oferta cultural i esportiva, incloent la coral, l'aula de teatre, cinema i esports al pavelló Sant Jordi. Crítica a l'accessibilitat "No és suficient tenir una web molt ben feta i intuïtiva si després l'accessibilitat física als ordinadors a les facultats és reduïda o amb horaris limitats." Es tanca la conversa ressaltant la necessitat de millorar el nombre de terminals disponibles per als alumnes que no disposen d'equip propi per aprofitar al màxim aquests recursos digitals.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
25'
Balanç de la Sindicatura de Greuges a la URV amb Isabel Baixeres
Balanç de cinc anys a la Sindicatura de Greuges Isabel Baixeres, després de tancar la seva etapa de cinc anys com a síndica de greuges a la Universitat Rovira i Virgili (URV), reflexiona sobre la importància d'aquesta figura d'arbitratge i mediació. El relleu l'agafa l'advocat Francisco Zapater. La figura del Síndic: Origen i Autoritat • El terme té un origen medieval (Consell de Cent) i equival a la figura internacional de l'ombudsman. • El seu objectiu principal és la defensa dels drets fonamentals i estatutaris de la comunitat universitària. • No posseeix poder executiu, sinó autoritat atorgada per una designació democràtica del Claustre (majoría de 3/5 partsX). Tipologia de queixes i usuaris • Estudiants: Són el col·lectiu que més consulta, especialment per qüestions d'avaluació, matrícules i beques. • Professors: Presenten temes complexos de relacions personals, propietat de la recerca i mediació professional. • PAS (Personal d'Administració i Serveis): Tot i que hi acudeixen menys (sovint usen vies sindicals), són claus per resoldre els expedients. "No s'ha de fer una valoració prèvia de si un problema és important o una tonteria; si per a la persona que ve ho és, cal escoltar-la i tractar-la en sèrio." Procediments i resolució de conflictes • La sindicatura es defineix per la confidencialitat absoluta i la manca de burocràcia. • Les actuacions se centren en la mediació i la prevenció, cercant que les solucions neixin del consens i no d'imposicions externes. • En l'àmbit acadèmic, el síndic respecta la llibertat de càtedra, intervenint només si s'han vulnerat els procediments d'avaluació establerts. Evolució de la Universitat Baixeres destaca que en aquests cinc anys s'ha reduït el dèficit d'informació gràcies a la digitalització. Defineix la URV com una universitat de mida mitjana on és fàcil resoldre problemes interns de manera humana i propera.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
22'
I Fòrum Ocupacional de la Universitat Rovira i Virgili
Crònica de la primera fira de l'ocupació a la URV L'episodi recull la cobertura en directe de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio al campus de Sescelades, on se celebra la primera edició del Fòrum Ocupacional. La reportera Sílvia Garcia entrevista diversos responsables d'empreses i estudiants per copsar l'ambient d'aquesta jornada dedicada a la inserció laboral. Empreses i perfils demandats Durant el recorregut per la fira, es destaquen diferents sectors interessats en el talent universitari: Grup Sagessa: Centrat en l'assistència sanitària i social, busquen des de metges fins a enginyers informàtics per a la gestió de centres. Grup Codorniu: Tot i ser una empresa de vins i caves, cerquen perfils variats com enginyers electrònics, economistes i publicistes. Futura Systems: Empresa italiana ubicada a Rodonyà que aposta fortament pel sistema de beques per a joves graduats en química o enginyeria. Dow Chemical: Posen èmfasi en la importància de la mobilitat internacional i el domini de l'anglès, oferint pràctiques a l'estranger. CEРTA i Caixa Tarragona: Entitats locals que faciliten l'accés a borses de treball i assessoren els estudiants sobre els processos de selecció. L'experiència dels estudiants Els alumnes valoren molt positivament la iniciativa, destacant la facilitat de poder entregar el currículum directament en mà i conèixer de primera mà què busquen les grans empreses del territori. Es recullen testimonis d'estudiants d'enginyeria i psicologia que veuen en aquesta fira una sortida professional real. "És una oportunitat per donar esperances als alumnes: jo vaig començar de becari i ara sóc responsable de laboratori." Èxit d'organització Tant organitzadors com participants coincideixen que, tot i ser el primer any, l'afluència ha estat massiva (amb centenars de currículums recollits per estand) i l'organització de la Universitat Rovira i Virgili ha estat excel·lent.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
27'
Explorant la Setmana de la Ciència 2004 a la URV
Descripció de l'Esdeveniment Aquest episodi ens transporta al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, on la Universitat Rovira i Virgili (URV) celebra la Setmana de la Ciència. A través d'una unitat mòbil, es realitza un recorregut interactiu pels diferents estands de les facultats, destacant la importància d'apropar la recerca científica a la ciutadania de manera pràctica i entenedora. Seccions i Temes Principals Química i Vida Quotidiana • S'explica que la química no és només laboratori o indústria, sinó que és present a la cuina i als productes de neteja. • Es realitzen experiments amb polímers (com els dels bolquers) i tallers d'aromes per identificar fragàncies quotidianes. Bioquímica i Biotecnologia • Estan especialment enfocats a alumnes de batxillerat per treballar la seqüenciació de l'ADN. • Ofereixen visualització de mostres amb microscopis i anàlisis de paràmetres bioquímics com la glucosa. Salut Mediambiental i Residus • Un taller sensorial on els participants, amb els ulls tapats, han d'identificar objectes per conscienciar-se sobre la gestió de residus i el reciclatge. • Es discuteixen temes com la incineració, les dioxines i la toxicitat de components electrònics. Prehistòria i Arqueologia • Presentació d'una taula d'excavació on s'ensenya la metodologia científica per recuperar peces arqueològiques. • Taller de pintures rupestres utilitzant pigments d'òxid de ferro per recrear l'art prehistòric. Aviació i Simulació de Vol • El CESDA ofereix un simulador de vol per experimentar les tasques d'un pilot professional. • Els visitants aprenen nocions bàsiques d'enlairament, l'ús de l'altímetre i la navegació per GPS. Primers Auxilis i Infermeria • L'Escola d'Infermeria realitza demostracions pràctiques de Reanimació Cardiopulmonar (RCP). "L'aprenentatge de la RCP bàsica és una cosa que tota la població hauria de tenir per poder salvar vides." Impacte Social L'esdeveniment destaca pel seu caràcter interactiu, rebent tant visites d'instituts pel matí com de famílies per la tarda, fomentant les vocacions científiques i la curiositat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
25'
Màster en Gestió i Difusió de fons Arxivístiques a la URV
Introducció al Món de l'Arxivística Moderna En aquesta sessió es discuteix la complexitat i la importància de la gestió documental a través del nou Màster en gestió i difusió de fons arxivístiques i documentals de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els experts Montserrat Sanmartí i Daniel Pinyol desmitifiquen la figura de l'arxiver, allunyant-la de la imatge d'una persona tancada entre pergamins antics per apropar-la a la realitat de l'era digital. Conceptes Clau i Tipologia de Documents • Fons Arxivístics: No es limiten a documents històrics; inclouen documentació administrativa contemporània, fons d'empreses i institucions. • Suports Variats: A banda del paper, es gestionen fons orals (història oral), audiovisuals, cartogràfics i fins i tot discos de vinil. • Catalogació Internacional: L'ús d'estàndards per garantir que la informació sigui recuperable des de qualsevol part del món. "L'arxiu per molt ben organitzat que estigui, si no el posem a l'abast del públic, no serveix absolutament de res." Gestió, Difusió i Formació L'episodi detalla com el màster s'estructura en diversos mòduls que abasten des de la introducció teòrica fins a aspectes pràctics com la informàtica aplicada. Es destaca que la difusió és tan crucial com la gestió; posar exemples com l'exhibició de documents al carrer per apropar la història a la ciutadania. L'Avaluació i l'Expurgació de Documents Un dels punts més rellevants és la gestió de l'espai i el pes als arxius. No tot es pot guardar per sempre: • S'apliquen tècniques d'esporga (eliminació legal de documents duplicats o sense valor històric). • Existeixen comissions d'experts (historiadors, advocats) que determinen què es pot destruir. • Es recorda que elements com grapes o clips s'han de treure per evitar el deteriorament del paper. Arxius a Tarragona i Patrimoni Familiar Es fa un repàs als arxius de la demarcació, destacant l'Arxiu del Port de Tarragona, el de la Diputació i l'Església. Es menciona la Butlla de restauració de la seu metropolitana (1091) com un dels tresors documentals de la ciutat. Finalment, es fa una crida als ciutadans per a la donació o dipòsit de documentació familiar (cartes, fotos, vídeos) per evitar la seva pèrdua i ajudar a construir la "petita història" de la societat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
19'
Rigoberta Menchú, primera doctora Honoris Causa de la URV
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha acordat investir la Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú, com a doctora honoris causa. Aquesta decisió destaca per ser la primera vegada que la universitat atorga aquesta distinció a una dona, trencant una trajectòria històrica de reconeixements exclusivament masculins. Detalls de la designació Unanimitat: La proposta, realitzada pel Consell Rectoral, va ser acceptada per unanimitat pels 56 membres del Consell de Govern. Significat: El títol representa un suport mutu i reflecteix la trajectòria ideològica i el compromís de la URV amb la pau i els drets humans. Cerimònia: Tot i que la data està pendent de l'agenda de Menchú, l'acte seguirà el protocol tradicional d'origen medieval. Perfil de Rigoberta Menchú La doctora Joana Saragossa destaca la figura de Menchú no només pel seu gènere, sinó per la seva força ideològica i la seva història personal marcada per la repressió a Guatemala: * Pertany a l'ètnia Maya K'iche' i ha estat una veu internacional en la defensa dels pobles indígenes. * Va patir la pèrdua de la seva família directa a mans de l'exèrcit guatemaltenc. * Reivindica el dret a l'existència autònoma i la reconciliació amb el passat per poder avançar. El simbolisme de la cerimònia L'acte d'investidura inclou elements altament simbòlics que s'han mantingut al llarg dels segles: "Se li donen els guants blancs de la puresa, l'anell per signar documents, la toga i el birret, i ella imparteix la seva primera lliçó magistral a la universitat." L'acte serà obert al públic i es podrà seguir via internet, permetent que la societat civil participi d'aquesta lliçó de pau.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
28'
Llibertat de premsa i el cas d'Ali Lmrabet a la URV
La Llibertat de Premsa a la Mediterrània L'episodi se centra en la visita de dos ponents destacats a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per participar en unes jornades sobre la llibertat d'expressió. Els convidats són Maria Dolors Massana, presidenta de Reporters Sense Fronteres Espanya, i Ali Lmrabet, reconegut periodista marroquí perseguit pel seu govern. L'experiència d'Ali Lmrabet al Marroc Ali Lmrabet explica la seva dura experiència de persecució per causa de les seves publicacions satíriques (Demain Magazine i Douman), on utilitzava la ironia per parlar de la monarquia: • Va ser condemnat per ultratge al rei, un concepte que el règim utilitza per castigar la falta de respecte, a diferència de les injúries o la difamació. • Va patir un judici on es va arribar a argumentar la sacralitat de les pedres dels palaus reials. • Durant els seus set mesos i mig de presó, va dur a terme una vaga de fam que va posar en perill la seva vida. • Va comptar amb el suport internacional de Reporters Sense Fronteres, qui van arribar a demanar la seva llibertat directament al rei del Marroc mentre esquiava. "L'època de la universitat ja és molt vella... tinc idees simples: la llibertat d'informar és un dret fonamental i internacional." Situació Global i Local del Periodisme Maria Dolors Massana posa context a la perillositat de la professió avui dia: • Augment de la mortalitat: Es destaca que el periodista ha passat de ser una víctima accidental a un objectiu militar directe per controlar el relat informatiu. • Context internacional: S'esmenten conflictes a l'Iraq, Txetxènia i Colòmbia com els punts més negres per a la premsa. • Manipulació a Occident: Massana denuncia que a Espanya també hi ha control, citant la manipulació informativa durant l'11-M i els intents de regular els continguts a la xarxa, fet que activa les alertes de l'associació. Projectes Futur i Crítica a Catalunya Lmrabet anuncia que publicarà un llibre titulat Set mesos i mig a la cel·la de Sidna, on relata històries viscudes a la presó i anàlisis sobre l'islamisme. Malgrat agrair l'acollida a Catalunya, no s'està de criticar el que considera ingerències polítiques en mitjans públics, com les esbroncades públiques de polítics a directors de ràdio.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
25'
Periodisme i Comunicació a la URV: Jornades i Futurs
La Primera Jornada de Mitjans de Comunicació de Tarragona L'eix central de l'entrevista és la celebració de la primera jornada de mitjans de comunicació, que tindrà lloc el 16 d'octubre al Palau de Fires i Congressos de Reus. El Bernat López, coordinador d'estudis de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica que l'objectiu és crear un fòrum de trobada anual per dinamitzar el sector al territori. Ponents Destacats • Mònica Terribas: Analitzarà el futur del periodisme al segle XXI a Catalunya des de la seva experiència innovadora a La nit al dia. • Maria Coromines: Oferirà una diagnosi sobre la comunicació local i de proximitat. • Santiago Ramentol: Tractarà el repte tècnic i polític de la digitalització dels mitjans audiovisuals. Estudis de Comunicació a la URV Es destaca que el periodisme a la URV s'estructura com un segon cicle (4t i 5è curs), el que permet una gran transversalitat en l'alumnat: • S'hi incorporen perfils diversos: des d'historiadors i psicòlegs fins a un enginyer industrial o una diplomada en infermeria. • La idea clau és la formació continuada: avui dia, la llicenciatura és només el primer pas cap a l'especialització. "Aquesta necessitat d'estar a l'última és més forta en el periodisme, però totes les professions requeriran d'una contínua posada al dia en un món de transformacions accelerades." Evolució del Mercat Laboral i Publicitat El Bernat aborda la preocupació per la saturació de llicenciats, tot i que es mostra optimista gràcies a la diversificació del mercat: • Nous jaciments d'ocupació: Gabinets de comunicació, mitjans online i comunicació corporativa. • Publicitat no convencional: La URV ha realitzat un estudi per al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) identificant fins a 13 formes de publicitat que esquiven el zapping, com el product placement o la inclusió de marques en espais informatius. Nova Oferta de Postgrau S'anuncia un nou curs d'especialista universitari en narrativa audiovisual, que compta amb la col·laboració directa de la productora El Terrat. Aquesta aliança busca aportar l'experiència pràctica de primera línia als estudiants interessats a construir relats per a televisió, ràdio i cinema.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
29'
Prevenció i control de la legionel·losi a la URV
Resum de l'entrevista sobre la prevenció de la legionel·la L'entrevista amb la doctora Maria José Figueres, catedràtica de Microbiologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), aborda la problemàtica actual dels brots de legionel·la i la necessitat de formació específica davant la nova normativa legal. La naturalesa del risc i el context actual La legionel·la és una bactèria descrita l'any 1977 que provoca pneumònies greus per la inhalació de petits aerosols d'aigua contaminada. La doctora subratlla punts clau: • És una malaltia de l'era tecnològica, ja que prolifera en sistemes creats pel confort humà. • Els focus principals no són només les torres de refrigeració, sinó també jacuzzis, dutxes amb sistemes de massatge i condensadors evaporatius en grans edificis com hospitals o hotels. • Els col·lectius de risc són principalment la gent d'edat avançada o persones amb patologies prèvies. "Tot el que crea l'home pel seu confort, ara sembla que se li torna en contra." Marc legal i responsabilitats S'analitza el marc legislatiu a Catalunya, que adapta la normativa estatal per ser encara més exigent, especialment en l'àmbit sanitari: • Responsabilitat del gerent: El propietari de la instal·lació és el responsable últim en cas de brot, encara que hagi subcontractat el manteniment. • Pla d'autocontrol: Cada instal·lació d'alt risc ha de tenir un pla propi basat en l'anàlisi de punts crítics. • Formació obligatòria: La llei exigeix que el personal de manteniment passi per cursos acreditats, com els que ofereix la URV. El curs de prevenció de la URV La URV organitza un curs teòric-pràctic pioner que ensenya a: • Identificar els punts crítics seguint el mètode dissenyat originalment per la NASA. • Realitzar visites pràctiques a instal·lacions reals per aprendre sobre neteja i cloració. • Establir protocols de prevenció per evitar arribar a situacions de xoc o brots epidemiològics.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
20'
El mercat dels congelats a Tarragona per Nadal
Preparatius de Nadal a La Sirena En una connexió en directe des de la botiga La Sirena de l'Avinguda Roma a Tarragona, s'analitzen les tendències de consum per a les festes nadalenques. L'establiment comença la seva campanya forta al novembre, preparant un estoc que prioritza el marisc i el peix de qualitat. Productes Estrella i Preus El consum de peix i marisc congelat és el gran protagonista d'aquestes dates per la seva relació qualitat-preu i la facilitat de conservació. Alguns dels productes més destacats són: Marisc: El llomàntol (bogavante) destaca enguany com una de les millors ofertes. També tenen molta sortida les gambes, els llagostins i els escamarlans. Peix: El llenguado, el rap i el lluç continuen sent les opcions preferides per a les taules tarragonines. Productes de luxe: S'esmenta que les angules tenen un preu prohibitiu, arribant als 180 euros, fet que n'ha frenat les vendes. Tendències i Logística L'organització de la botiga canvia estratègicament durant el desembre: Canvi d'aparador: Els plats cuinats de diari passen a un segon pla per cedir l'espai central al marisc. Noves formes de compra: Tot i que molta gent encara va a comprar a última hora ("corrent, corrent"), creix l'ús de la compra en línia i el servei a domicili. Plats preparats de festa: Els canelons i el pollastre farcit rostit són els reis de la comoditat per a aquells que volen evitar passar hores a la cuina. Postres i Recomanacions "Jo aquest any m'emportaré el llomàntol, que és boníssim i està molt bé de preu." Pel que fa als dolços, les copes de gelat (especialment la de llimona i la Brasília de cafè) i les tartes de whisky o els mousses de trufa són els tancaments preferits per als àpats familiars. Finalment, es destaca la duresa de la feina a les càmeres frigorífiques, on les treballadores han d'entrar sovint a temperatures de fins a -24 graus per mantenir el producte en condicions òptimes.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
26'
Memòries d'un vell capità: 41 anys de vida al mar
Un recorregut per la trajectòria del Capità Francesc Guinovar El capità retirat Francesc Guinovar comparteix la seva experiència de més de quatre dècades dedicada al mar, des dels seus inicis a l'Escola Oficial de Nàutica fins a la seva jubilació. L'entrevista aprofundeix en la realitat d'una professió sovint mitificada, destacant que la vida del marino exigeix sacrificis personals i una gran responsabilitat. La realitat del treball a bord • L'estil de vida: Guinovar explica que va triar mantenir-se solter per evitar els problemes familiars que comporta la distància i les llargues absències. • Rols i jerarquies: Es desmitifica la figura del capità com a algú que només dona ordres; en realitat, és el representant legal de l'armador i el responsable de qualsevol incident legal o tècnic. • La formació: Destaca la importància de la pràctica i les «bromes de novato» per aprendre el vocabulari tècnic, com l'anècdota del Manbrú. Perills i anècdotes internacionals • Tempestes i naufragis: Descriu la duresa dels temporals a l'Atlàntic i la perillositat dels incendis a bord, el pitjor maldecap per a un mariner. • Contraban i aduanes: Relata com es gestionava el tabac i l'alcohol en ports estrictes de Suècia i l'ús del cello (segell) per precintar mercaderies. • Experiències a l'Àfrica: Detalla situacions límit en països com Guinea-Conakry i Camerun, on la manca de medecines i la precarietat política obligaven la tripulació a dependre de la solidaritat i la picaresca. "El que s'escriu al diari de navegació va a missa; és el document legal davant la terra." Jurisprudència i documents marítims Es distingeixen dos documents fonamentals: el quadern de bitàcola (on escriu oficialment la guàrdia) i el diari de navegació (el document oficial signat pel capità que té validesa jurídica en un jutjat).
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
26'
Memòries d'un vell capità: 41 anys de vida al mar
Un recorregut per la trajectòria del capità Francesc Guinovar En aquesta edició especial del programa, s'entrevista a Francesc Guinovar, un capità de la marina mercant ja jubilat que acumula més de 41 anys d'experiència en diversos àmbits del sector marítim. Guinovar comparteix una visió realista i lluny de romanticismes sobre la professió de marino. Vida professional i l'estil de vida al mar • Guinovar va començar la seva formació a l'Escola Oficial de Nàutica i Màquines de Tarragona als 21 anys. • Destaca que la vida de navegant és especialment dura per a aquells que tenen família, motiu pel qual ell va triar la solteria per mantenir la seva llibertat. • Explica la diferència jeràrquica a bord: mentre que el primer oficial s'encarrega de l'execució dels treballs, el capità actua com un gerent i representant de l'armador (el propietari del vaixell). Perills i anècdotes de navegació • Temporals i meteorologia: Descriu la duresa de navegar per l'Atlàntic, on els temporals poden durar molts dies, a diferència del Mediterrani que és més curt i intens. Utilitza la metàfora del Dragon Khan per descriure el moviment de les onades. • Contraban i duanes: Relata situacions tenses amb els agents de duanes a Suècia, un dels països més estrictes amb el control d'alcohol i tabac. Experiències internacionals i solidaritat a bord • El capità narra vivències a l'Àfrica Occidental, especialment a Guinea-Conakry i Camerun, on es va trobar amb escassetat de recursos mèdics (només tres medicaments disponibles a les farmàcies). • Relata la importància de la funció diplomàtica del capità, que sovint ha d'intercedir per la seva tripulació davant les autoritats locals. "El que s'escriu al diari de navegació va a missa." Documentació marítima Finalment, aclareix la diferència entre dos documents fonamentals: • Quadern de bitàcora: On escriuen els oficials de guàrdia. • Diari de navegació: La còpia oficial signada pel capità amb validesa jurídica als jutjats.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
22'
Pro Mediterrània 2004 i el Museu de la Pesca de Palamós
El Museu de la Pesca i les Jornades Pro Mediterrània En aquesta conversa amb Miquel Martí, responsable del Museu de la Pesca de Palamós, s'explora el paper fonamental d'aquest espai cultural i les properes jornades Pro Mediterrània 2004. Aquest esdeveniment, que va néixer l'any 1998, se centra enguany en el binomi entre turisme i mar, buscant alternatives al model tradicional de sol i platja des d'una perspectiva de sostenibilitat. Característiques del Museu de la Pesca El museu es defineix com un espai monogràfic i gairebé únic a la Mediterrània. Alguns dels seus trets principals són: Ubicació estratègica: Situat en un antic tinglado al mig del moll pesquer de Palamós, en contacte directe amb l'activitat diària dels pescadors. Visió integral: No només se centra en la història, sinó que aborda el present i el futur del sector, posant l'accent en el respecte i la conservació del medi marí. Continguts: Amb més de 1.300 metres quadrats, l'exposició explora les espècies comercials, els oficis auxiliars (construcció naval, conserves, venda) i les diverses tècniques d'extracció. Peça destacada: Presideix l'espai un llagut de 1920 (tot i que Martí especifica que la vàlua real és el conjunt del discurs pedagògic). L'ofici de pescador i el vincle amb Tarragona Un punt d'interès destacat és el vincle migratori entre la costa sud i la Costa Brava. Martí explica com, als anys 40 i 50, pescadors de l'Ametlla de Mar (els caleros) van introduir la pesca d'arrossegament a Palamós, transformant les tècniques artesanes que s'hi practicaven fins aleshores. "Darrere d'un bon plat de peix hi ha tota una història, una tradició i una manera de viure que val la pena conèixer per garantir-ne la conservació." Els reptes del turisme i el patrimoni Les jornades Pro Mediterrània, impulsades per la Càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona, conviden a reflexionar sobre com el patrimoni marítim pot ser un reclam cultural de qualitat. La gamba de Palamós es manté com la vedet indiscutible de la llotja i un referent gastronòmic que ajuda a posicionar el territori més enllà del turisme estacional.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
20'
Exploració submarina del Matjardà a la costa de Tarragona
L'expedició al vaixell francès Matjardà En aquesta conversa, membres del grup Talassa expliquen la seva experiència explorant i filmant el Matjardà, un dels vaixells enfonsats més emblemàtics de la costa de Tarragona. Aquest vaixell francès, construït el 1898, va ser utilitzat per al transport de tropes durant la Primera Guerra Mundial fins que un submarí alemany el va enfonsar l'11 de maig de 1917. Història i tragèdia del naufragi El Matjardà transportava unes 580 persones entre tropes i passatgers. Només se'n van salvar 17 persones inicialment, que van arribar a la costa de l'Ampolla després de tota una nit al mar. La investigació ha requerit consultar l'Arxiu Nacional de la Marina a París i entrevistar historiadors locals per reconstruir els fets. "De descobrir, no descobrim res, perquè la gent del mar ja ho sap; simplement vam aconseguir les coordenades i vam preparar les immersions." Desafiaments tècnics del submarinisme a gran profunditat L'exploració d'aquest vaixell és complexa a causa de la seva ubicació a gran profunditat, fet que comporta diversos reptes: Temps limitat: Només poden estar uns 10 minuts al fons. Descompressió: El retorn a la superfície pot requerir entre una i dues hores de parades de seguretat. Mescles de gasos: Cal utilitzar heli, un gas molt costós, per evitar riscos fisiològics. Objectiu actual: Estan en procés de filmar la popa del vaixell, on es troben dos dels tres canons de defensa que portava la nau. La passió per la història submergida Per als membres de l'equip, el submarinisme és una forma de connectar amb la història de manera directa. Descriuen el fons marí com un museu viu i un dels pocs llocs que encara es conserven de forma verge, permetent veure la fauna en el seu hàbitat natural sense gàbies.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
19'
Recorregut pel Museu del Port de Tarragona
Exploració de la cultura marítima tarragonina En aquesta segona part de la visita al Museu del Port de Tarragona, la coordinadora Mercè Toldrà ens guia a través de les tres vessants fonamentals que defineixen el port: la comercial, la pesquera i l'esportiva. El recorregut posa un èmfasi especial en el factor humà i l'evolució tecnològica de les feines del mar. Patrimoni industrial i memòria humana Telegràf d'ordres: S'explica el funcionament d'aquest element clau per a la comunicació entre el pont de comandament i la sala de màquines. La Sisqueta i les ensacadores: Es destaca la figura de les dones en un món tradicionalment masculí. La Sisqueta era l'encarregada de coordinar les dones que lligaven els sacs de fruita seca per a l'exportació als anys 50 i 60. "Hi ha moltes coses humanes que no surten reflectides als llibres; ha de ser la gent qui es posi en contacte amb nosaltres per explicar la història." Maquinària i oficis singulars Fars i senyals: El museu exhibeix maquinària de rotació de llanternes i radiofars (com el de Salou) que no cabien a l'espai reduït del Far de la Banya. L'ofici de bus: Es mostra la vestimenta d'un bus que va treballar al port i que va tenir un paper clau en la recuperació del patrimoni arqueològic, com el sarcòfag d'Hipòlit. Grues i remolcadors: S'analitza l'arribada de les primeres grues elèctriques (1926) i la funció vital dels remolcadors, com l'emblemàtic Poblet, per a les maniobres dels grans vaixells. Pesca, construcció i esport Arts de pesca: Diferenciació entre l'arrossegament, l'encerclament i el palangre, una tècnica més manual i propera a la costa vinculada al barri del Serrallo. Mestres d'aixa: S'explica el procés de construcció d'una barca (d'estopa i brea per a l'estanquitat) mitjançant maquetes i l'embarcació real Teresa. Vela esportiva: La història del Real Club Nàutic de Tarragona i la curiosa història de la Puça (o Pussa), una patent local d'embarcació lleugera dels anys 40.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
25'
Recorregut històric pel Museu del Port de Tarragona
Visita al Museu del Port de Tarragona En aquesta entrevista, la Mercè Toldrà, coordinadora del Museu del Port de Tarragona, ofereix un recorregut detallat per la història marítima de la ciutat, des de l'època romana fins a l'actualitat. L'espai, ubicat en un antic magatzem de refugi de mitjans del segle XX, destaca per la seva amplitud i la mancança de columnes, facilitant l'exhibició de peces de gran envergadura. Àmbits de l'exposició permanent • Embarcacions històriques: A la part central es troben peces clau com el Capitán Arguello (antiga barca de pesca de l'escriptor Carles Barral) i la Teresa, construïda a l'Escola Taller del Port. • L'evolució històrica: El museu s'estructura en diferents etapes cronològiques: - Època Romana: Destaca el paper de Tarragona com a port d'hivernada i de comerç d'àmfores. - Època Medieval: Exposició de galeres vinculades a la conquesta de Mallorca i tarides per al transport de cavalls. - Època Moderna i Contemporània: L'ampliació del segle XVIII, el finançament mitjançant arbitris i loteries, i l'expansió del segle XX amb l'arribada de les grues elèctriques. • Col·lecció Esteve Galindo: Un conjunt de 48 maquetes que van des de piragües primitives fins a vaixells de la Segona Guerra Mundial. "Ens serveix per explicar com es va construir l'embarcació, però també perquè tothom conegui com es feia una barca de fusta a la manera tradicional." Tecnologia i Educació El museu posa un gran èmfasi en la pedagogia, amb espais amplis per a escoles i l'ús de pantalles tàctils. També es destaca la Setmana de la Ciència, amb tallers com Eureka per ensenyar a infants de 8 a 12 anys l'evolució tecnològica de la navegació.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
16'
Tarragona Blau: De la pesca tradicional al turisme i pedagogia
La transició del mar: De pescador a emprenedor turístic L'episodi compta amb la presència de Lluís Palau, un ex-pescador de Tarragona amb més de 25 anys d'experiència que ha decidit transformar la seva relació amb el mar. Després de deixar la pesca professional a causa dels alts costos de manteniment i el desgast de la professió, ha engegat el projecte Tarragona Blau. Excursions marítimes i gastronomia Durant la temporada d'estiu, el projecte s'ha centrat en oferir passejades pel litoral tarragoní (arribant fins a Torredembarra o el Cap de Salou) amb una proposta molt específica: Cuina a bord: Elaboració de plats típics com els fideus arrossejats i el romesco de pop amb patates. Experiència lúdica: Possibilitat de banyar-se en zones com la Roca Plana i, ocasionalment, activitats de pesca recreativa. Perfil de públic: Majoritàriament gent de la zona de Tarragona i grups d'amics o famílies. L'Escola de Pesca: Un projecte pioner A partir del mes de març, el Tarragona Blau evolucionarà cap a una vessant educativa, convertint-se en la primera Escola de Pesca de Catalunya. Amb el suport de la Direcció General de Pesca, el projecte inclourà: Material didàctic adaptat per a les escoles. Demostracions pràctiques amb arts de pesca reals com el Trasmall. Educació ambiental: Tallers sobre el valor nutritiu del peix blau i la conservació del producte. Visites a la confraria: Tancament de l'experiència assistint a la subhasta del peix. "El pescador ve a ser com el pagès de la muntanya; volem ensenyar als nens el món de la mar tal com és realment." Anecdotari i vida al mar Lluís comparteix anècdotes sobre el mareig dels passatgers (sovint un component més psicològic que físic) i la dificultat de gestionar la burocràcia institucional en comparació amb la vida solitària del pescador. Malgrat el canvi d'activitat, manté el vincle constant amb l'aigua, ja sigui fent tasques de manteniment de l'hèlix o bussejant.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
16'
17a Exposició de Pintura Monumental a Tarragona
L'art monumental conquereix el Port de Tarragona Ramon Martí, conegut com l'Avi Ramon i vicepresident del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, presenta la 17a edició de l'exposició de pintura monumental i turística. Aquesta iniciativa, que va néixer fa disset anys amb l'objectiu de promoure les temàtiques locals, s'ha consolidat com un referent artístic a la ciutat. Evolució i trajectòria de la mostra Orígens: L'exposició va sorgir per la manca d'obra dedicada exclusivament als monuments de Tarragona. En la seva primera edició va comptar amb 36 participants. Creixement: Al llarg dels anys, la participació ha augmentat fins a superar els 100 pintors en algunes edicions, incloent-hi tant artistes novells com figures ja consagrades a nivell internacional. Espais històrics: Després de passar pel carrer Major i les voltes del Pallol (on hi va haver problemes d'humitat), la mostra es realitza actualment al Tinglado 1 del Moll de Costa, gràcies al suport de l'Autoritat Portuària. Diversitat d'estils i tarragonisme "Són 17 anys que estem fent Tarragona, Tarragona i Tarragona. Portem el patrimoni de la humanitat arreu del món a través d'aquests quadres." L'exposició es caracteritza per la seva obertura estilística, ja que a diferència d'altres mostres institucionals, aquí hi conviuen el realisme, el classicisme i l'art contemporani. Es considera una mena de "fi de curs" on els artistes locals mostren el seu progrés i la seva passió pel paisatge urbà. Informació pràctica per als visitants Ubicació: Tinglado número 1 del Port de Tarragona. Dates: Fins al 31 d'octubre. Horari: De dimarts a dissabte: 10:00h a 13:00h i de 17:00h a 20:00h. Festius: 11:00h a 14:00h.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
32'
Activitats pedagògiques al Museu del Port de Tarragona
Presentació de l'oferta educativa del Port El Museu del Port de Tarragona ha presentat la seva quarta edició dels tallers pedagògics per al curs 2004-2005. La Mercè Toldrà, coordinadora del centre, explica l'evolució d'aquest programa que va néixer l'any 2000 sota el títol "El Museu del Port a la Vista". Metodologia i Públic • Les activitats estan dissenyades per a nivells des de P4 d'educació infantil fins a l'ESO. • S'ofereixen també per a grups colonials, d'esplai i famílies. • La durada mitjana dels tallers és de dues a tres hores. • Les propostes s'adapten als currículums escolars però amb un enfocament lúdic i interactiu. Tallers Destacats Història i Tecnologia • El museu, deixa't emportar: Un recorregut històric des dels romans fins a l'actualitat. Inclou una moqueta gegant de 6 metres per identificar les parts del port actual. • Eureka: El taller més tècnic que s'integra en la Setmana de la Ciència. Explora l'evolució de la navegació amb maquetes i l'estudi de motors reals. Oficis i Vida Marinera • Ensebràs la tira: Específic per als més petits (P4 i P5), basat en imatges i la manipulació de caps i cordes. • Viu al far: Activitat al Far de la Banya (reutilitzat com a espai expositiu). Els nens actuen com a ajudants de torrer per conèixer els senyals marítims. • Ho pesques?: Visita a la Confraria de Pescadors i a la subhasta de peix. Permet conèixer arts com l'arrossegament o l'encerclament. Cultura i Lleure • Contes i rondalles: Un viatge per la Mediterrània a través de llegendes romanes, medievals i de pirates. • Una de pirates: La proposta més lúdica, utilitzada sovint per a celebracions i festes d'aniversari extraescolars, on es busca un tresor perdut. "Intentem presentar a les escoles un seguit d'activitats que vagin bé amb els temaris però que estiguin paleses dins la realitat del museu." Abast de la Institució El museu rep uns 300 grups anuals (aproximadament 5.000 alumnes) provinents de tota Catalunya (Lleida, sud de Barcelona, Tortosa), del nord de Castelló i, fins i tot, grups d'estudiants de francès que venen a practicar l'idioma mentre coneixen el Serrallo.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
2 de febr. del 2004
21'
Misteris del Nadal, el forat del dònut i el DNI reial
Consultes nadalenques i enigmes quotidians En aquest episodi, el Javi Julio i la seva interlocutora conversen sobre diversos temes d'actualitat i curiositats que sorgeixen amb l'arribada de les festes de Nadal. La xerrada comença amb l'estat d'ànim post-compres i evoluciona cap a preguntes existencials sobre productes de consum habitual. Preparatius i joguines de Nadal Es comenta la febre consumista que avança el Nadal cada cop més d'hora. Sorgeix la curiositat pels Madelman i els clics de Playmobil, descobrint l'existència d'un pessebre de clics que ha generat dubtes sobre com representen figures com el caganer o el nen Jesús, tenint en compte que aquestes joguines no dobleguen els genolls. El Javi busca un bolígraf Paper Mate clàssic (aquell que permetia escriure cap amunt o esborrar la tinta), però constata que sembla haver desaparegut del mercat. L'enigma del forat del dònut Una part central de la secció es dedica a intentar descobrir com es fan els dònuts. Les preguntes clau són: 1. Es fa el forat abans o després de coure la pasta? 2. Quin és el dònit més venut? Per resoldre-ho, truquen en directe al servei d'atenció al consumidor de Panrico. La resposta, però, resulta decebedora: "Esa información no la tenemos directamente... tendremos que preguntar al departamento de información." L'operadora no facilita cap dada comercial ni tècnica, mantenint el procés de fabricació gairebé com un «secret d'estat». La curiosa factura de Telefónica i el DNI del Rei Finalment, comenten una notícia insòlita: un senyor de Ripoll va rebre per error la factura de telèfon del pare del rei Joan Carles I (qui va morir el 1993). Aquest error ha permès conèixer que la Família Reial té assignats els primers números del DNI. Es confirma que el pare del rei tenia el número 4, mentre que altres membres de la família es reparteixen els números de l'1 al 10.