Tots els episodis

62472 episodis disponibles

episodis

59665-59688 de 62472

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Ecosistemes Mundos Frágiles: Didàctica i Medi Ambient
Preservació i Educació Ambiental a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta l'exposició Ecosistemes Mundos Frágiles, una iniciativa de l'obra social de Caja Madrid situada al Tinglado número 4 del Moll de Costa. El comissari de la mostra, José Luis González, detalla que l'objectiu principal és pedagògic i didàctic, especialment enfocat a infants i joves de centres escolars. Contingut i Estructura de la Mostra L'exposició se centra en la biodiversitat de la Península Ibèrica a través de: 12 escenaris representatius: Seleccionats entre els més de 1.300 ecosistemes catalogats pels experts. Visió tridimensional: Cada ecosistema inclou un gran paisatge de fons amb representacions de la fauna a mida real. Impacte humà: Nou escenaris mostren la natura en estat pur (muntanya, bosc mediterrani), mentre que tres reflecteixen la pressió de l'home (estepa cerealista, zones desforestades). Recursos multimèdia: Tres terminals interactius que multipliquen la informació disponible, oferint detalls sobre flora, insectes i grans reportatges fotogràfics. Objectius i Valors La missió fonamental és l'educació ambiental per garantir un futur sostenible. Segons el comissari: "Els nostres fills són els que inheritiran la Terra; depèn d'ells el futur que els espera." L'exposició busca provocar una reflexió crítica sobre les agressions al medi ambient, com la contaminació acústica, els abocaments als rius i la desforestació. La mostra estarà oberta a Tarragona fins al 14 de març, amb una gran acollida per part dels centres educatius locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Cicle Muntany amunt i l'expedició tarragonina a l'Himàlaia
Presentació del cicle Muntany amunt La Fundació Caixa Tarragona presenta una nova iniciativa cultural anomenada Muntany amunt, un cicle de cinema dedicat a l'excursionisme, la natura i l'aventura. L'objectiu és oferir una programació complementària a l'existent a la ciutat, implicant la societat civil i responent a l'interès creixent pel medi ambient. Col·laboració amb el Festival de Torelló El cicle se nutreix dels millors treballs del prestigiós Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, amb una selecció realitzada pel seu propi director. Les sessions tindran lloc els dimecres a les 8 del vespre i s'estructuren de la següent manera: Primera jornada: Estrena del documental de l'expedició tarragonina. Segona jornada: Cinema de muntanya amb films com Fi de Gemí (sobre el retorn al Montblanc d'un alpinista amb amputacions). Tercera jornada: Cinema d'aventura i paisatgístic amb títols com Big White i Timeless. Un documental inèdit de l'expedició tarragonina L'eix central de l'estrena és el documental que recull l'expedició d'un grup de Tarragona a un cim de 8.000 metres. David i Josep Maria Maixer expliquen els detalls d'aquest projecte: Producció pròpia: Un recull de 28 minuts extret de més de 12 hores de filmació realitzada en condicions extremes. Repte tècnic: Van utilitzar càmeres DVCAM professional i mini-DV, aquesta última per a les cotes més altes. Narració: El film s'estructura amb una veu en off externa i entrevistes en primera persona als membres de l'expedició. El valor de filmar en alçada Es destaca l'esforç físic titànic que suposa enregistrar imatges a més de 7.000 o 8.000 metres. David, el responsable de les imatges, va haver de realitzar un esforç doble: "A l'alçada l'últim que penses és a treure la càmera perquè et falta l'aire, però era conscient que s'havia de fer per tenir el testimoni de l'aventura." El cicle neix amb voluntat de consolidar-se com una cita anual a Tarragona per als amants de la muntanya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
24'
Entrevista a Josep Anton Burgasé, nou president del Port de Tarragona
Presa de possessió i visió estratègica Josep Anton Burgasé assumeix la presidència del Port de Tarragona després de 35 anys de vinculació professional a la institució. Defineix el port com el motor econòmic principal del Camp de Tarragona i subratlla la importància de la col·laboració entre els agents econòmics i socials per mantenir la línia ascendent de l'organisme. Relació entre el Port i la Ciutat Un dels eixos centrals de la seva gestió serà el diàleg amb l'Ajuntament de Tarragona. Burgasé destaca que: • No ha d'existir una frontera real entre ambdues entitats, ja que comparteixen interessos comuns. • El projecte de la façana marítima és prioritari i requereix un ampli consens entre l'Estat, la Generalitat i el consistori. • El port ha de continuar actuant com a institució de suport a les entitats i activitats ciutadanes. Prioritats Operatives i Logístiques El nou president marca diversos objectius immediats per garantir la competitivitat: Consolidació de Tràfics i Inversions • És necessari recuperar tràfics que han disminuït recentment, com el de contenidors amb Mallorca. • Cal assegurar el compliment del pla d'inversions, destacant obres com la prolongació del DIC (valorada en uns 60 milions d'euros). Infraestructures Clau "Cada dia que passa sense la xarxa ferroviària d'ample europeu estem perdent competitivitat respecte a altres ports europeus." • La connexió amb l'ample de via internacional és considerada una necessitat urgent per poder exportar i importar mercaderies amb Europa de manera eficient. • Es preveu el desenvolupament de la Zona d'Activitat Logística (ZAL) per pal·liar la manca de terrenys actual. Configuració del Consell d'Administració Burgasé explica que els canvis en el Consell busquen un perfil professional i tècnic, incorporant representants del sector comercial (Reus), de la logística i dels sindicats (CCOO i UGT). Malgrat la dependència de dues administracions de colors polítics diferents (Estat i Generalitat), el president es mostra confiat en mantenir una relació basada en el feeling professional per sobre de les sigles partidistes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Anàlisi del Sector de la Construcció a Tarragona
Rafael Muñoz, economista i responsable de l'Observatori Empresarial de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona (CEPTA), analitza en aquesta entrevista el primer estudi monogràfic dedicat al sector de la construcció com a motor econòmic de la demarcació. La construcció com a motor econòmic El sector s'identifica com la tercera pota de l'economia de Tarragona, juntament amb la indústria química i el turisme. Presenta unes taxes de creixement significatives, consolidant-se com la "locomotora" que arrossega altres sectors mitjançant una extensa cadena de valor. L'informe destaca que l'activitat residencial es concentra en un 95% en cinc comarques: Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre i Montsià. Urbanisme i sostenibilitat Es detecta un increment de l'urbanisme difús (habitatges unifamiliars i adossats), que genera una gran ocupació de sol i pressió sobre les infraestructures i serveis municipals. L'expert reivindica una intel·ligència territorial i un pla territorial clar per evitar la congestió i garantir models de creixement sostenibles. "Atès que el sol és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible comporta la configuració de models d'ocupació que evitin la dispersió." Habitatge i fiscalitat Els preus del metre quadrat continuen a l'alça, especialment a Tarragona ciutat i en primera línia de costa, impulsats per la demanda real i no per l'especulació. S'analitza l'impacte fiscal: el sector ha multiplicat els ingressos dels ajuntaments via IBI (Impost de Béns Immobles) i de la Generalitat via tributs de transmissions patrimonials. L'economista descarta una bombolla immobiliària fictícia, ja que la demanda respon a nous hàbits socials, la immigració i el turisme residencial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
33'
Línia Directa amb l'Alcalde: Variant N-340 i Urbanisme
Gestió de la Variant de la N-340 i Mobilitat L'alcalde de Tarragona defensa fermament el projecte de la variant de la N-340, recordant que va ser un acord unànime pres fa cinc anys per reduir l'alta sinistralitat de la Via Augusta. Davant les queixes veïnals, l'alcalde argumenta: • La variant és essencial per descongestionar el trànsit del centre i barris marítims. • Nega que el projecte estigui 'seccionant' el territori de manera negativa. • Critica l'oportunisme polític degut a la proximitat de les eleccions. "No hi ha cap mena d'obstinació, ni la carretera talla el territori... era un projecte necessari per la quantitat de morts que hi havia a la carretera de Barcelona." Incivisme i Control de Gossos Un dels temes destacats és la tolerància zero amb l'incivisme. S'explica el mètode de vigilància mitjançant detectius i gravacions per multar els propietaris de gossos que no recullen els excrements o porten els animals sense lligar en zones com el Parc del Francolí. Projectes Urbanístics i Patrimoni Es discuteixen diversos punts clau per al futur de la ciutat: • Teatre Romà: Es reconeix el mal estat del monument, atribuït a un llarg plet d'expropiació ja resolt, i es trasllada la responsabilitat de la restauració a la Generalitat de Catalunya. • Parc del Francolí: Confirmació de l'adjudicació de les obres d'urbanització per crear un gran espai verd de 15 hectàrees. • Part Alta: L'alcalde referma la política de peatonalització, advertint que l'aparcament seguirà sent limitat per prioritzar els vianants. • Nova Ordenança de Terrazas: Es preveu una normativa unificada per al 2005 per regular el mobiliari i les llicències d'ocupació de la via pública. Valoració Política: Autoritat Portuària L'alcalde valora el nomenament de Josep Anton Burgasé com a nou president del Port de Tarragona. Tot i lamentar la sortida de Lluís Badia, considera que Burgasé és una persona amb el perfil idoni per mantenir un "port transparent" i comunicat amb la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
Càritas Tarragona: Atenció a la gent gran i solidaritat
La Realitat de Càritas Interparroquial a Tarragona En aquesta edició del Matí de Tarragona Ràdio, s'analitza la tasca social i econòmica de Càritas Interparroquial de Tarragona. L'entitat afronta un any de reptes després de presentar un dèficit econòmic d'uns 19.000 euros, causat principalment per canvis en el repartiment de les subvencions de l'IRPF estatal. Reptes Econòmics i Campanya de Socis • La directora, Maria Magaroles, destaca la necessitat de captar nous socis i actualitzar les quotes dels actuals per garantir la continuïtat dels projectes. • Es recorda que ser soci és un acte de compromís voluntari, on cadascú decideix la quantitat i la periodicitat. • Tot i el dèficit, l'entitat manté el seu compromís amb els col·lectius més vulnerables de la ciutat. El Programa d'Atenció a la Gent Gran El focus principal de l'entrevista se centra en la situació de la població sobreenvellida a Tarragona. Segons els estudis, Espanya podria ser un dels països més envellits del món l'any 2050. Càritas ha dividit la seva intervenció en dues grans línies: 1. Estudi i Diagnòstic de Situació • Des del 2001, s'han realitzat visites censals a persones majors de 75 anys per barris i parròquies (Sant Francesc, El Serrallo, Campclar, etc.). • L'objectiu és detectar situacions de risc, precarietat econòmica o manca de salut. • Sorprèn el gran desconeixement que tenen molts avis sobre els seus propis drets i els serveis socials disponibles. 2. Projecte d'Acompanyament • Es basa en el voluntariat per pal·liar la solitud no volguda. • Els voluntaris dediquen dues hores setmanals a fer companyia, conversar o jugar a jocs de taula per prevenir el deteriorament cognitiu. • Es fa una crida a la població tarragonina per detectar casos de veïns que viuen en un anonimat de solitud. "Moltes vegades la gent gran se sent avergonyida d'estar sola i disculpa els fills per no visitar-los; és una realitat molt dura." Continuïtat dels Projectes Socials L'entitat recorda que, a banda de la gent gran, es mantenen actius altres programes essencials com: • Suport escolar per a infants immigrants. • El centre obert i la ludoteca. • Cursos de formació per a dones i orientació laboral. • Servei de recollida i distribució de mobles.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Reobertura gradual del CAP Tarraco després de la desinfecció
Retorn a l'activitat al CAP Tarraco El Centre d'Atenció Primària (CAP) Tarraco ha reprès la seva activitat de manera gradual després d'haver estat tancat des del passat 12 de gener. L'obertura s'ha iniciat a la planta baixa amb serveis clau per evitar desplaçaments innecessaris als pacients. Serveis que es restableixen Actualment, el centre funciona al 50% de la seva capacitat i s'estan duent a terme les següents consultes i proves: * Radiologia (incloent-hi ortopantomografies). * Anestèsia i serveis preoperatoris. * Atenció a la drogodependència. * Electros i analítiques. Origen de l'incident i mesures de seguretat El tancament es va produir de forma preventiva arran de cinc casos de reaccions al·lèrgiques. Segons Albert Gómez, responsable del servei, la causa probable va ser una contaminació ambiental derivada d'unes fumigacions realitzades entre els mesos d'octubre i novembre. "L'empresa SGS Tecnos certifica que la planta està lliure del contaminant ambiental conegut com a clorpirifós." Les darreres anàlisis han confirmat que els nivells de tòxics estan per sota del marge de tolerància (0,0006), garantint així la seguretat tant per al personal sanitari com per als usuaris. Previsions de futur Es preveu que el restabliment total de totes les plantes i serveis (atenció a la dona, primària i especialistes) es completi cap al 8 de març. Mentrestant, la resta d'activitats se segueixen derivant a l'Hospital Joan XXIII i al CAP Jaume I.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
25'
Entrevista a Lluís Arola: Futur i Reptes de la URV
Polítiques Universitàries i Nou Govern L'entrevista comença analitzant la figura del nou Conseller d'Universitats, Carles Solà. El rector Lluís Arola valora positivament el seu perfil com a ex-rector, destacant el seu coneixement del sistema català. Els punts clau de la nova política de la Generalitat inclouen: • Convergència amb Europa: L'adopció del model de Bologna per damunt de les directrius de Madrid. • Finançament: El compromís d'augmentar els recursos per evitar el col·lapse del sistema públic. El Model Estratègic de la URV El rector defensa un model de universitat mixta, que combini la docència de grau amb una potent estructura de recerca i postgrau per atraure talent internacional. "Volem que els nostres màsters i doctorats siguin de referència a tot el món; ens han de venir estudiants des de l'Índia fins a Sud-amèrica." Infraestructures i Campus a Tarragona Es detallen els moviments imminents als diferents campus de la ciutat: • Campus Sescelades: Trasllat de la Facultat de Química i Enologia durant l'estiu del 2004 i millores en urbanització. • Campus Centre: Construcció de la nova Facultat de Lletres (previsió 2006-2007) i integració futura d'Infermeria i Ciències de l'Educació. • Projectes Especials: Consolidació de l'Institut d'Evolució Humana dirigit per Eudald Carbonell al costat del Servei de Recursos Científics. Gestió Econòmica i Patrimonial Arola exposa la difícil situació econòmica causada per l'increment de la despesa corrent (llum, neteja, cost de la vida) sense un augment correspondent dels ingressos. Com a solució, es planteja usar l'edifici de Les Clarisses per a oficines de gestió en lloc de construir nous pavellons cars al damunt del pàrquing Jaume I, el qual ha generat moltes queixes pel soroll de les obres.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Mans Unides: Compromís d'un futur just i solidari
Una crida al compromís global L'organització Mans Unides presenta la seva nova campanya sota el lema "El futur d'un món més just i solidari és compromís de tothom". En un context marcat per la globalització, l'entitat alerta sobre els riscos d'un model que sovint incrementa les desigualtats entre l'hemisferi nord i el sud. Els impactes de la globalització Globalització negativa: Aquella que perpetua la pobresa i fa que els rics siguin més rics mentre els països pobres s'enfonsen en noves formes de misèria. Aldea global: La interconnexió actual fa que la pobresa d'un país ens afecti a tots, un fet que es reflecteix en fenòmens com la immigració massiva. Cultura de pau: Es proposa contraposar la intolerància amb educació en valors, solidaritat i coneixement de les altres cultures. "La solidaritat podria ser la força transformadora del nostre món." Activitats i projectes destacats per al 2004 L'entitat combina la sensibilització local amb el finançament de projectes internacionals: Marxa de la Solidaritat a Tarragona: Arriba a la seva desena edició el 18 de febrer. Involucra joves de secundària que busquen patrocinadors per cada quilòmetre recorregut. Projectes de Desenvolupament: Es destinen fons a iniciatives concretes com un centre de formació a Kènia, una ambulància a Mali o microcrèdits per a dones al Pakistan. Dijuni Voluntari i col·lectes: Actes litúrgics i recollides de fons a les esglésies per donar veu a qui pateix fam i exclusió. El resum final subratlla que Mans Unides treballa en cinc àrees clau: agricultura, educació, sanitat, promoció de la dona i promoció social, sempre a petició de les necessitats reals de les comunitats locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Grup Escènic Atenea presenta Feliz Aniversario
Entrevista al Grup Escènic Atenea per l'obra Feliz Aniversario Els membres del Grup Escènic Atenea han visitat el programa per presentar la segona representació de la comèdia Feliz Aniversario, de l'autor Adolfo Marsillach, que tindrà lloc aquest diumenge al Teatre Metropol de Tarragona a les 18:30 h. Detalls de l'obra i personatges L'obra s'emmarca en el gènere de l'alta comèdia i reflexiona sobre la vida d'una dona que celebra els seus 50 anys. Entre els punts clau destaquen: * El paper de Lídia Constanza: Interpretat per Rosa Bosch, és un personatge que repassa la seva vida monòtona i els enganys que ha patit. * Doble vessant interpretatiu: El personatge de Pep Ema encarna el marit masclista, mentre que Josep Linares interpreta els flashbacks de joventut com a xicot d'ella. * Conflicte generacional: Diana Roig, de 18 anys, aporta la visió de la filla rebel amb una moral més moderna i directa. Reflexió i lliçons Segons els actors, l'obra utilitza l'humor per parlar d'una realitat social on molta gent es pot sentir identificada. L'essència de la trama es resumeix amb una reflexió del mateix autor: "La seva història és la història d'una mentira, i per tant, és la història de tots nosaltres. Les mentides poden ser divertides i fins i tot balsàmiques." Avís urgent per als socis El grup ha fet una crida important a causa d'un error informàtic que ha provocat la pèrdua de la base de dades de socis simpatitzants. Es demana a tots els afectats que: 1. Tornin a donar les seves dades a les taquilles del Teatre Metropol. 2. Es posin en contacte amb membres del grup per poder rebre la informació de les properes obres.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Jornades interprofessionals a Tarragona pel Fòrum 2004
Crònica de les Jornades sobre el Benestar i el Fòrum de les Cultures L'emissora connecta amb la unitat mòbil situada a l'Antiga Audiència de Tarragona, on s'estan celebrant unes jornades professionals de gran rellevància vinculades al Fòrum Barcelona 2004. Aquestes trobades reuneixen diversos col·legis professionals amb un objectiu comú: debatre sobre el futur de la nostra societat. Eixos principals de la trobada Les jornades se centren en el sosteniment i la universalització del benestar. Els punts clau destacats en la inauguració són: Extensió de l'estat del benestar: La necessitat de fer arribar el model de qualitat de vida dels països del primer món cap al tercer i quart món. Compromís professional: La voluntat dels col·legis de no limitar el debat a l'àmbit local, sinó de traslladar les resolucions a nivell català, estatal i europeu. Desenvolupament global: Formar professionals en països en vies de desenvolupament per garantir l'equilibri del planeta. El paper del Fòrum de les Cultures Josefina Cambra, responsable de l'àmbit professional del Fòrum, ha subratllat la importància dels diàlegs com a nucli central de l'esdeveniment de Barcelona. Segons ha explicat: "En aquests diàlegs és on hi haurà l'intercanvi d'opinió i de pensament... on realment haurà d'existir un producte que és el resultat final que haurà de sortir del Fòrum." Properes activitats El programa continua amb una taula rodona sobre tecnologia i globalització amb la participació de figures com Joan Majó, Antonio Gutiérrez i Joaquim Ferrer. A més, els assistents poden gaudir d'una exposició artística amb més de 400 obres de creadors d'arreu del món al mateix vestíbul de l'audiència.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Entrevista a Carme Pla: T de Teatre i l'obra 'Això no és vida'
Conversa sobre l'èxit de T de Teatre i el seu espectacle actual L'actriu Carme Pla repassa la trajectòria de la companyia i detalla les claus de l'obra "Això no és vida", que ha exhaurit les entrades al Teatre Metropol de Tarragona. Els perfils humans de l'obra L'espectacle presenta cinc models de dones contemporànies que, tot i ser estereotips, busquen la humanització a través d'una doble cara que combina moments d'histerisme amb la tendresa: La depressiva (Mamen Duch): Incapaç de veure el costat positiu del que li passa. L'agressiva (Marta Pérez): Un personatge que crida constantment però que genera empatia per la seva sinceritat. La presumida (Àgata Roca): Obsessionada amb la perfecció física i la cirurgia estètica. L'ingènua (Carme Pla): L'optimista extrema que recicla qualsevol desgràcia en positivisme. L'estressada (Míriam Iscla): Representa la dona que vol ser perfecta i imprescindible en tots els àmbits. Trajectòria i projectes futurs Durant l'entrevista es destaca la solidesa de la companyia, amb 12 anys de convivència, i com el nom T de Teatre va néixer dels seus orígens prenent te mentre assajaven. Pla també reflexiona sobre l'impacte de la televisió: "El poder que té la televisió és espectacular, però on realment ens hem deixat les castanyes és al teatre durant molts anys." Plans de futur: 1. Enregistrament de 13 nous capítols de la sèrie Jetlag a partir de l'abril. 2. Continuació de la gira per Catalunya fins al setembre. 3. Possibles representacions a Madrid a principis del 2005.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
31'
Missions i realitat a Ruanda amb mossèn Caballol
Experiències i valors al cor de l'Àfrica El mossèn Josep Caballol, tarragoní amb més de dues dècades d'experiència a l'Àfrica, comparteix la seva visió sobre la realitat de Ruanda, un país marcat per la bellesa natural i les ferides del passat. La conversa destaca el contrast entre el primer món i el tercer món, no només des d'una perspectiva econòmica, sinó també humana. Valors humans i el concepte del temps • La societat ruandesa conserva uns valors de compartir i solidaritat que sovint s'han perdut a Occident. • El temps es mesura i s'entén de manera diferent, prioritzant la relació personal sobre la productivitat. • Malgrat la misèria, existeix una obertura i serenitat davant la vida i la mort que sorprèn els visitants. Superació del conflicte i reconciliació "Tota guerra és un crim contra la humanitat, perquè el que es busca és l'eliminació de l'altre." L'episodi aborda el dolorós record del genocidi i com la societat actual intenta cicatritzar les ferides: • Es fomenta la convivència entre ètnies des de les institucions i les organitzacions locals. • Les noves generacions, tot i portar el trauma familiar, caminen cap a una calma progressiva. • La mort s'accepta amb una frase clau: i taps i mana (resposta a la crida de Déu). Projectes de desenvolupament i col·laboració El model d'ajuda ha evolucionat de la simple caritat a la col·laboració activa: • Habitatge: S'han construït més de 1.000 cases amb un cost aproximat de 250-300 euros cadascuna, on els mateixos veïns ajuden en la construcció. • Salut i Educació: Les missions i fundacions com la del Joan XXIII de Tarragona treballen per formar natius perquè gestionin els seus propis hospitals i escoles. • Inclusió: S'ha posat especial èmfasi en ajudar col·lectius marginats com els pigmeus i persones amb discapacitats físiques.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Conveni per al consum responsable d'alcohol a Tarragona
Acord entre l'Ajuntament de Tarragona i la FEBE L'entrevista presenta el nou conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Tarragona i la Federació Espanyola de Begudes Espirituoses (FEBE). L'objectiu principal d'aquesta aliança és promoure el consum responsable d'alcohol i erradicar comportaments abusius, especialment entre el col·lectiu jove. Eixos principals de l'actuació El president de la federació, Francisco García Molina, detalla que el conveni es materialitza en tres àrees fonamentals: Educació i formació: Programes dirigits a menors d'entre 12 i 18 anys per explicar el funcionament de l'alcohol i els motius legals i de salut pels quals no n'han de consumir. Seguretat viària: Foment de la figura del conductor alternatiu per reduir la sinistralitat en el trànsit vinculada a l'oci nocturn. Autoregulació publicitària: Aplicació d'un codi deontològic estricte per garantir que els missatges comercials siguin responsables i no incitin al consum inapropiat ni s'orientin a menors. Visió sobre el consum i el fenomen social Durant la conversa, s'analitza la cultura del consum a Espanya i fenòmens com el botellón: "No només amb mesures coercitives es poden erradicar aquest tipus de comportaments; cal basar-se en la informació, la formació i la prevenció." García Molina destaca que, tot i l'alt consum per càpita, Espanya té una tradició de consum moderat en comparació amb altres cultures, i valora positivament que a Tarragona el fenomen del botellón estigui molt menys estès que en altres ciutats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Noves polítiques de Benestar i Família a Catalunya
Polítiques d'Adopció i Família La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, destaca el compromís de la Generalitat per l'equiparació de drets en matèria d'adopcions per a parelles homosexuals. Simó subratlla que l'objectiu principal és protegir el dret suprem de l'infant a tenir una família, eliminant barreres discriminatòries. Respecte a la complexitat legal: * Catalunya exerceix les seves competències plenes segons l'Estatut d'Autonomia, malgrat els recursos del Govern central. * L'adopció de parelles homosexuals es focalitzarà en l'àmbit nacional, ja que en l'internacional preval la legislació del país d'origen, sovint més restrictiva. * Es pretén potenciar l'acolliment professional i reduir els costos de l'adopció internacional mitjançant recursos propis de la Generalitat. Ajudes Econòmiques i Conciliació S'anuncia un increment dels ajuts directes per a famílies amb infants petits, ajustats segons l'IPC català. Una novetat clau és l'equiparació de les famílies monoparentals amb les nombroses, estenent les ajudes fins als 6 anys del menor. Al Camp de Tarragona, es preveu que unes 5.800 famílies es beneficiïn d'aquesta mesura. "Les polítiques socials són, per definició, polítiques de família." Quant a la conciliació, la consellera proposa: 1. Creació de serveis com escoles bressol (0-3 anys) i centres de dia per a gent gran. 2. Un pla de conciliació dins la pròpia Generalitat per flexibilitzar horaris. 3. Millora de la xarxa de centres de dia al Camp de Tarragona per pal·liar el dèficit territorial actual. Violència de Gènere i Gestió Administrativa Simó aborda la ràpida resposta necessària davant la violència masclista, apostant per dotar econòmicament el pla interdepartamental contra la violència de gènere. Tot i que es crearan més pisos pont, la consellera recalca que la prioritat judicial hauria de ser l'allunyament de l'agressor perquè la dona no hagi d'abandonar el seu domicili. Finalment, es detalla un pla de descentralització administrativa a Tarragona per apropar les oficines de Benestar al ciutadà, finançat mitjançant una gestió més rigorosa: reducció del 20% en alts càrrecs i eliminació de despeses supèrflues en publicitat i protocol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Taller d'autoestima d'ADARA contra el maltractament
Suport integral i prevenció des de l'associació ADARA En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, les psicòlogues Maria Jesús López i Marga Arín expliquen la tasca de l'associació ADARA, una entitat dedicada al suport de persones que pateixen maltractaments en l'àmbit familiar. L'enfocament de l'associació és multidisciplinar, comptant amb professionals de la psicologia, el dret i el treball social per oferir una atenció integral. La naturalesa del maltractament Es destaca que la violència no sempre es manifesta de forma física immediata, sinó que segueix una progressió invisible: El maltractament sol començar amb la violència psicològica. L'objectiu de l'agressor és anul·lar l'autoestima de la víctima i generar por. Moltes dones no identifiquen conductes com les amenaces, el control o les empentes com a maltractament real. "Moltes dones arriben dient que no les han pegat mai, sense ser conscients que viuen una situació de violència psicològica profunda." El taller d'autoestima: "Quiere-te más" L'entitat organitza un nou taller centrat en l'amor propi com a eina fonamental. Les característiques principals són: Obert a totes les dones, sense necessitat d'haver patit maltractaments previs. Utilitza dinàmiques de grup i treball corporal per millorar la confiança. Proporciona un espai de mirall on compartir experiències i trencar l'aïllament. Es realitzarà de febrer a maig amb sessions setmanals de 90 minuts. Finalment, es fa una crida a la responsabilitat social, instant els veïns i familiars a no inhibir-se davant les sospites de violència domèstica i a oferir suport o notificar-ho a les autoritats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Creació del Premi Rafael Moneo per a treballs de recerca
Presentació del Premi Rafael Moneo de Treballs de Recerca En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el vocal de cultura de la demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Jordi Granell, presenta la primera edició del Premi Rafael Moneo. Aquest guardó està destinat a premiar els millors treballs de recerca realitzats per estudiants de batxillerat de les comarques del Camp de Tarragona. Origen i objectius del certamen L'elecció del nom de Rafael Moneo respon a la gran rellevància internacional de l'arquitecte i al fet que va ser el responsable de dissenyar la seu del col·legi a Tarragona. Segons Granell, els objectius principals són: Fomentar l'interès dels joves per l'arquitectura, l'urbanisme, el paisatge i l'art. Vehicular l'esforç que els alumnes ja fan en els seus treballs de recerca obligatoris. Donar visibilitat a temes del territori a través de la recerca acadèmica. L'arquitectura com a element mediàtic Durant la conversa, es reflexiona sobre com la figura de l'arquitecte ha esdevingut una estrella mediàtica. Tot i que es considera positiu que l'arquitectura ocupi espais a la premsa, Granell adverteix d'un possible perill: "Moltes vegades el que és la cosa mediàtica fa que tots els ajuntaments vulguin tindre una franquícia de determinat arquitecte... com si fos penjar una marca a la ciutat." Detalls sobre la convocatòria i els premis La convocatòria d'enguany té un caràcter especial en la seva estrena, ja que permet la participació no només de treballs actuals, sinó també de recerques finalitzades en anys anteriors. Termini de presentació: L'últim dia per lliurar els treballs és el 16 d'abril. Dotació dels premis: Els guardons consisteixen en lots de llibres (majoritàriament d'arquitectura) valorats en 600 euros per al primer premi i 300 euros per als accèssits, repartits tant per a l'alumne com per a l'institut. Edició: El col·legi preveu la possibilitat de publicar els treballs guanyadors per la seva qualitat i interès general.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
30'
Actualitat i Projectes Urbanístics a Tarragona 2004
Planificació Urbanística i Grans Projectes de Ciutat L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'Urbanisme, detalla el full de ruta per a la transformació de Tarragona durant l'any 2004. El focus principal es posa en la connexió entre barris, la creació de sòl industrial i la recuperació d'espais per a l'ús ciutadà. La Via Augusta i el Front de Llevant • Es confirma l'inici imminent de les obres a la Via Augusta i la unitat d'actuació 27. • El projecte inclou la construcció d'un nou nucli residencial amb unes 130-135 vivendes aïllades. • Les obres de remodelació s'estendran durant prop de dos anys i mig, dignificant un dels principals accessos a la ciutat. Desenvolupament Industrial i Oferta de Sòl • S'anuncia la posada al mercat de 100 hectàrees de sòl industrial de manera immediata. • Els tres pilars d'aquesta expansió són: - Ampliació del polígon Riu Clar (35 hectàrees de sòl públic gestionat per l'INCASÒL). - El Pla Parcial 9 (darrere del Carrefour), destinat a indústria aparador i manufacturera. - El Pla Parcial 13 (Avinguda de Roma), per cobrir la forta demanda local. L'Eix del Francolí i el Creixement Cap a Ponent El riu Francolí esdevé l'eix vertebrador de les noves actuacions: • Trasllat de la CLH (antics dipòsits de Campsa): Es negocia una nova ubicació per alliberar aquest espai i convertir-lo en zona verda i equipaments. • El Quart Pont: Projecte compartit amb la Generalitat per oxigenar el trànsit de Ramon i Cajal. • Creixement de Joan XXIII: Urbanització del Pla Parcial 2 que inclourà el nou centre comercial d'El Corte Inglés i les casernes de la Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil. Millores Urbanes i Equipaments Esportius • L'Aniversari de la Rambla: S'iniciarà l'adjudicació de la prolongació de la Rambla fins a la plaça de les Corts Catalanes, assolint una longitud de 2 quilòmetres. • Pla de Piscines: Construcció de tres nous equipaments coberts a Bonavista, Torreforta i el Serrallo amb una inversió de 4,5 milions d'euros. "No creiem que hi hagi cap Rambla ni a Catalunya ni a l'Estat amb una longitud com la que tindrà Tarragona, unint el mar amb el cor de la ciutat." El Futur de la Façana Marítima • Respecte al nomenament de Josep Anton Burgasé al Port, el govern municipal espera mantenir la sintonia i el consens. • L'objectiu és signar el conveni amb el Ministeri de Foment per a la remodelació de la façana marítima (projecte de Ricardo Bofill) abans de les properes eleccions generals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Mitologia i activitats familiars al Museu de Tarragona
Introducció a la Mitologia Clàssica L'activitat principal es basa en la narració d'històries mitològiques als peus d'una representació de l'Olimp. L'objectiu és connectar les famílies amb la cultura clàssica mitjançant quatre relats fonamentals: Apol·lo i Dafne: Una història sobre l'amor i la transformació. Perseu i la Medusa: El mite de la lluita contra el monstre. Hèrcules i el lleó de Nemea: El relat de l'heroi i el seu esforç. Plutó i Proserpina: Una explicació simbòlica del cicle de la vida i les estacions de l'any. El Joc Itinerari Pel Patrimoni Després de la introducció narrativa, el grup participa en un joc que recorre el museu per interactuar amb la iconografia real de la Tarragona romana. Dinàmica del Joc El grup es divideix en equips (colors del parxís) per resoldre 12 proves, evocant les 12 proves d'Hèrcules. L'objectiu final és recuperar els atributs dels déus per poder entrar a l'Olimp. S'utilitzen diversos sentits i habilitats: oïda (per identificar instruments de les muses), mímica (per animals de Diana) i trencaclosques (rapte de Proserpina). Objectius Educatius i Públic Aquesta activitat està dissenyada per a un públic familiar, especialment recomanada a partir dels 5 anys. Pilar, la representant del museu, destaca que l'objectiu és: "Fer parlar el patrimoni per a cadascú i permetre el coneixement d'una part de la Tarragona romana." Es busca que les famílies tinguin una experiència positiva per fomentar la valoració, estima i conservació del patrimoni històric. Exposicions i Propostes de Futur A part de les activitats familiars, el museu ofereix l'exposició temporal El renaixement de Tarracó 1563, que tanca a finals de febrer. També s'està preparant la Primavera Fotogràfica per al mes d'abril, lligant el món de la fotografia amb el patrimoni local.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Resum de l’intercanvi Aquest document recull una seqüència de salutacions consistents exclusivament en l'expressió bona nit. La comunicació manté una estructura repetitiva i uniforme al llarg de tota la transcripció, sense variacions en el contingut del missatge. Punts clau de la interacció Salutacions constants: Ús recurrent de la fórmula de cortesia bona nit. Ritme sostingut: Les intervencions es produeixen en intervals de temps regulars. Absència de conflicte: No es detecta cap intercanvi d'informació addicional o dades tècniques. "Bona nit" En conjunt, la transcripció reflecteix un bucle de salutacions cordials que es repeteixen cada 30 segons aproximadament, mantenint un to constant fins al final del registre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Jornades Professionals per al Benestar Universal
Organització de les Jornades Interprofessionals a Tarragona L'episodi detalla l'ambiciós programa de les properes jornades organitzades pels col·legis professionals de Tarragona en el marc del Fòrum de les Cultures. L'esdeveniment té com a objectiu principal debatre les desigualtats globals i proposar solucions des de la professionalitat. Calendari i Taules Rodones Dijous 5: Preparació i diagnosi. Sessió inaugural amb la presència de mossèn Caballol (vingut de Ruanda), el doctor Furriols i representants de la Creu Roja de Madrid. L'objectiu és posar sobre la taula les grans desigualtats entre el món industrialitzat i el Tercer Món. Divendres 6 (Matí): Factors de Sosteniment del Benestar. Moderada per Ganser Sanuí, comptarà amb figures de pes com: Joan Majó (Director de la CCRTV) per parlar de tecnologia. Eduard Punset per la part de ciència i comunicació. Antonio Gutiérrez (ex-secretari de CCOO) sobre eficiència laboral. Joaquim Ferrer i Miguel Ángel Moratinos (expert en política internacional). Divendres 6 (Tarda): Implicació dels professionals. Moderada pel psiquiatre Joan Corbella, se centrarà en l'ètica i l'hàbitat amb ponents com Victòria Camps i l'arquitecta Rosa Rull. Dissabte 7: Conferència Magistral i Cloenda. Federico Mayor Zaragoza (exdirector de la UNESCO) oferirà una visió humanística sobre els valors del fòrum. El Compromís: La Declaració de Tarragona Les jornades no pretenen ser només un espai de debat teòric, sinó que culminaran amb la Declaració de Tarragona. Aquest document és un consens entre tots els col·legis professionals per passar de la caritat a la formació tècnica. "L'objectiu és aconseguir un benestar per a tothom i per a sempre, que sigui durable en el temps." L'estratègia proposada se centra en capacitar els països en desenvolupament perquè puguin gestionar els seus propis recursos mitjançant la formació de tècnics locals, evitant així l'augment del deute i la dependència del primer món.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Exposició d'or i vida precolombina de Colòmbia
Art i rituals precolombins a Tarragona El centre cultural presenta una exposició excepcional titulada "Els esperits, l'or i el xaman", una mostra que reuneix 270 peces procedents del Museu de l'Oro de Bogotà. Aquesta col·lecció ofereix un viatge en el temps, des del 500 a.C. fins al 1500 d.C., just abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. Contingut de la mostra L'exposició destaca per la seva gran varietat d'objectes rituals i quotidians: * Orferreria: Peces realitzades amb la tècnica de la cera perduda, incloent-hi pectorals, arracades de grans dimensions i màscares. * Objectes rituals: Poporos (recipients per mesclar fulles de coca amb calç) i agulles d'or treballades per a usos terapèutics i energètics. * Materials diversos: També es poden contemplar peces de ceràmica, pedra i fusta. "Són peces que generalment no surten d'aquests museus... és la darrera ocasió de poder-les veure abans que tornin a Bogotà." Activitats i Pedagogia El centre no només funciona com a sala d'exposicions, sinó com un nucli actiu de divulgació: 1. Visites guiades: Disponibles cada dijous i dissabte a la tarda, a més de visites concertades per a grups i escoles. 2. Cicle de conferències: Sessions amb experts internacionals sobre xamanisme, orferreria i el paper dels xamans com a intermediaris espirituals. 3. Divulgació científica: Sessions de documentals i debats amb un llenguatge planer per apropar la ciència al gran públic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Entrevista a Josep Maria Sabaté: Nous reptes sanitaris a Tarragona
Visió General del Nou Delegat El nou delegat de Sanitat a Tarragona, Josep Maria Sabaté, presenta les seves línies mestres després d'assumir el càrrec. Amb una llarga trajectòria professional al territori, Sabaté aposta per una transició de l'actual model basat en grans infraestructures cap a un model de gestió cohesionat. Objectius Estratègics del Departament Cohesió del sistema: Integrar les infraestructures existents perquè treballin amb un objectiu comú. Reforç de l'Atenció Primària: Desplaçar el centre de gravetat del sistema des dels hospitals cap als centres de salut de proximitat. Col·laboració professional: Millorar la comunicació entre metges, personal d'infermeria i especialistes. Visió Holística: Potenciar el paper de la infermeria en el control de malalties cròniques i l'atenció domiciliària. Infraestructures i Gestió de Serveis Sabaté destaca que el mapa d'infraestructures a Tarragona està pràcticament completat, mencionant la finalització del CAP Llevant i el nou Hospital Sociosanitari adjacent al Joan XXIII. Respecte a la polèmica sobre la gestió privada de centres públics, el delegat és clar: "Hem de desacralitzar el terme privat o públic i parlar de quines xarxes són capaces de donar un bon servei, amb un bon preu i qualitat." Llistes d'Espera i Gestió del Temps L'entrevista aborda dues de les grans preocupacions ciutadanes: Llistes d'espera: Es proposa una revisió dels criteris d'inclusió i una anàlisi real de les dades per planificar millor les intervencions quirúrgiques. Temps per pacient: Tot i la limitació pressupostària actual, l'objectiu és augmentar la dedicació a cada usuari mitjançant una redistribució de tasques i no només amb la contractació de més professionals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Edicions el Mèdol s'especialitza en cultura popular
Canvi d'estratègia i especialització editorial Edicions el Mèdol ha decidit fer un gir estratègic per centrar els seus esforços en la seva línia més consolidada i agraïda: la cultura tradicional catalana. Aquesta decisió implica deixar d'editar diversos premis de narrativa, assaig i poesia per concentrar recursos en el que millor saben fer. Abandonament dels premis literaris L'editorial ha comunicat que deixarà de publicar els treballs guanyadors de diversos certàmens, com ara: * Els premis de narrativa de la Vila d'Ascó, Vinebre i l'Ametlla de Mar. * El premi d'assaig Sant Romà i Virgili. Aquesta decisió s'ha pres amb previsió, assegurant que les institucions i ajuntaments afectats tinguin temps per trobar alternatives editorials i no es vegin perjudicats en les seves convocatòries. Crítica al sistema de premis i qualitat literària Joan López reflexiona sobre les limitacions del sistema actual de premis, citant el cas del Pin i Soler de Tarragona. L'editor destaca: * La manca de promoció i difusió proporcional a la dotació econòmica dels premis. * El risc que els jurats triïn obres que no assoleixen el nivell mínim de qualitat comercial. "No servia de res que un autor guanyés 3 milions de pessetes si les vendes del llibre no superaven els 1.500 exemplars." El projecte Traditecat: El llibre al carrer Per potenciar la cultura popular, han creat la Traditecat, una iniciativa que busca portar el llibre directament al seu públic natural en ambients festius. Catàleg especialitzat: Reuneix més de 450 títols de 30 editorials diferents. Esperit firaire: Edicions el Mèdol adopta un nou rol participant en fires d'arrel tradicional (com la de la Candelera a Molins de Rei) amb parades pròpies. Visibilitat: L'objectiu és oferir llibres que sovint queden exclosos de les grans llibreries per falta de màrqueting, presentant-los en un format de mostra de música, vídeos i artesania festiva.