Tots els episodis

62468 episodis disponibles

episodis

61273-61296 de 62468

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
2'
Accident mortal al riu Francolí a Tarragona
Crònica del fatal accident al Francolí S'ha informat d'un greu accident a primera hora d'aquest matí al riu Francolí, concretament a la prolongació del carrer Macià Mallol, prop de les obres del tercer pont. Un vehicle tot terreny, model Nissan Patrol, ha estat arrossegat pel corrent mentre intentava creuar el riu. Víctimes i tasques de rescat L'incident ha deixat, de moment, un balanç tràgic: Una víctima mortal confirmada: Es tracta d'un home d'edat avançada el cadàver del qual encara es troba al lloc del fets a l'espera de l'aixecament judicial. Una dona rescatada: La segona ocupant del vehicle ha estat treta de l'aigua pels operaris de l'obra i traslladada d'urgència a l'Hospital Joan XXIII. Tot i que inicialment ha estat rescatada amb vida, les autoritats mantenen la prudència sobre el seu estat real. Intervenció dels equips d'emergència El dispositiu ha comptat amb la participació de diversos cossos i maquinaria pesant: La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra custodien la zona. Els Bombers de la Generalitat han intervingut en les primeres tasques de salvament. Una excavadora de les obres adjacents ha estat l'encarregada d'extreure el vehicle de la llera del riu. "De moment podem confirmar que segur que hi ha una víctima mortal arran d'aquest accident que ha patit un vehicle en l'intent de travessar el riu Francolí."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Accident mortal al riu Francolí per la crescuda del cabal
Crònica de l'accident al Francolí S'ha produït un accident mortal al riu Francolí, a l'alçada de Macià Mallot, on un vehicle tot terreny ha estat arrossegat pel corrent. El sinistre ha tingut lloc quan un matrimoni d'edat avançada intentava creuar la llera del riu en un moment de forta crescuda de les aigües a causa de les pluges recents. Detalls del rescat i les víctimes Víctima mortal: Un home d'uns 70 anys que no ha pogut sortir del vehicle. Supervivent: La seva esposa, que ha estat rescatada amb vida i traslladada a l'Hospital Joan XXIII. Heroisme civil: Un voluntari de protecció civil, l'Àlex Ruiz, ha intervingut directament per salvar la dona trencant un vidre amb una pedra i amb l'ajuda d'una excavadora de les obres properes. Context i advertències "Els he avisat que no creuessin, però per mi que no m'han sentit... hauran pensat que amb un 4x4 això es passa bé." L'Agència Catalana de l'Aigua i la Guàrdia Urbana havien demanat extremar les precaucions i havien instal·lat tanques per prohibir el pas, ja que el cabal baixava amb molta intensitat. Altres notícies de la jornada Celebració del Dijous Gras i tradicions del Carnaval. Actualitat meteorològica amb cel gris però sense risc imminent de noves pluges. Traspàs de competències a l'entitat de la Canonja.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Celebració del Dijous Gras al Carnaval de Tarragona
Dijous Gras a la Rambla Nova de Tarragona L'inici del Carnaval a Tarragona s'ha viscut amb una gran intensitat gastronòmica i festiva. La Colla a la Bota ha estat la protagonista a la Rambla Nova, organitzant el tradicional repartiment i venda de la coca de llardons, un acte que marca l'inici del xivarri i la gresca a la ciutat. Gastronomia i Tradició L'ambient ha estat marcat per la participació ciutadana i l'alegria de les primeres disfresses: Coca de llardons: S'ha venut de forma massiva durant tot el matí com a element indispensable del Dijous Gras. Botifarra d'ou: S'ha anunciat la propera degustació d'aquest embotit tradicional en el mateix punt de la Rambla. Participació social: Destaca la presència de voluntaris i usuaris del sociosanitari La Mercè, promovent un carnaval inclusiu. Marxamo Festiu i Personatges L'emissió ha recollit el testimoni de diversos participants: "El carnaval ja comporta tot això, gresca i animació." Entre els personatges més curiosos trobem membres de la colla amb faldilles hawaianes, representants elegants i fins i tot venedors amb rastes que aporten humor i vitalitat a la jornada. Pròxims Actes del Matí La jornada continuarà amb un programa farcit d'activitats: Degustació popular de botifarra d'ou. Carnaval intergeneracional a la residència La Mercè. Presentació del Circ Cric de Tortell Poltrona a la mateixa Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Traspàs de competències a la Canonja i ajuts per a ascensors
Entrevista a Joan Aregio sobre el futur de la Canonja i habitatge El tinent d'alcalde de l'àrea econòmica de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, detalla dos temes cabdals per a la ciutat: el procés de descentralització de la Canonja i un nou pla d'ajuts per a la instal·lació d'ascensors en edificis antics. Traspàs històric de competències a la Canonja Dilluns vinent se celebraran dos plenaris per ratificar el traspàs màxim de competències permès per llei cap a l'Entitat Menor Descentralitzada (EMD) de la Canonja. Abast del canvi: Es transferiran competències en àrees com hisenda, urbanisme, llicències i governació. L'objectiu és dotar la Canonja d'una estructura pròpia que reconegui la seva identitat i idiosincràsia. Valoració econòmica: El cost total del traspàs s'estima en uns 480.000 euros (uns 80 milions de pessetes). Simbolisme: La data escollida coincideix amb el 40è aniversari de la fusió forçada de 1963, servint com un acte de desgreuge històric. "L'Ajuntament de Tarragona pren l'opció clara d'explotar al màxim el marc legal per transferir el màxim de competències a la Canonja." Pla d'Ajuts per a la Instal·lació d'Ascensors Aregio ha anunciat que al març s'aprovarà la normativa definitiva per fomentar l'accessibilitat en blocs de pisos construïts abans de 1970. Subvencions: Ajuts directes de fins a 3.000 euros per ascensor. Bonificacions fiscals: Una reducció del 95% en la llicència d'obres. Condicions: Els edificis han de tenir més de dues plantes i més de quatre habitatges. Clàusula de plusvàlua: Si un propietari ven el pis en els 5 anys posteriors a la instal·lació, haurà de retornar la part proporcional de l'ajut rebut, ja que l'ascensor revaloritza l'immoble significativament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Campanya d'esmorzars saludables a les escoles de Tarragona
Promoció de l'Esmorzar Saludable a l'Escola La farmacèutica Rita Soler presenta una iniciativa pionera a les comarques de Tarragona per millorar els hàbits alimentaris dels infants. L'esmorzar és considerat un dels àpats més importants del dia, i la campanya neix de la necessitat de corregir les deficiències detectades en l'alimentació infantil actual. Els fonaments d'un bon esmorzar Segons els experts, un esmorzar equilibrat ha d'incorporar diversos grups d'aliments per garantir l'energia intel·lectual i física necessària durant la jornada escolar: Calci: Procedent de la llet o derivats làctics com el iogurt o el formatge. Energia: Mitjançant cereals de qualitat o, preferiblement, pa. Greixos saludables: L'ús d'oli d'oliva com a alternativa principal. Vitamines: Incorporació d'una peça de fruita fresca. Metodologia de la campanya L'estratègia no es limita a la teoria, sinó que busca la participació activa: Tallers pràctics: Els farmacèutics realitzaran xerrades i tallers on els nens podran manipular i tastar productes locals. Inplicació familiar: Es subratlla que sense la continuïtat a casa, la campanya podria ser un fracàs; per tant, es fan sessions per a les AMPA (Associacions de Mares i Pares d'Alumnes). Producte local: Es promocionen les Denominacions d'Origen del territori, com els fruits secs de Reus o l'oli d'oliva propi. Abast i col·laboració "A nivell de comarques som els primers a arribar fins al poble més petit." La campanya compta amb l'aprovació del Departament d'Ensenyament i la col·laboració d'Agricultura i el Gremi de Forners. Arribarà a 148 escoles i beneficiarà més de 3.800 alumnes de tota la província de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
La Setmana del Llibre en Català a Tarragona
Presentació de la Setmana del Llibre en Català El president del gremi de llibreters de Tarragona, Pitu Rovira, presenta els detalls de la propera edició de la Setmana del Llibre en Català, que s’ubicarà a l'embalat de la Plaça Verdaguer. Tot i la coincidència amb el Carnaval, l'organització ho veu com una oportunitat per atraure públic divers que passeja per la ciutat. Filosofia de l'esdeveniment: El llibre de fons A diferència de la diada de Sant Jordi, centrada en les novetats editorials, aquest esdeveniment té com a objectiu principal: Recuperar el llibre de fons: Obres que ja no es troben fàcilment a les prestatgeries de les llibreries. Donar vida als magatzems: Es recuperen fons editorials descatalogats, com els de l'antiga editorial Selecta o col·leccions clàssiques de la literatura universal i catalana. Valorar la producció en català: Mostrar el ventall complet de matèries publicades en aquesta llengua. "És una oportunitat per posar un nou alè de vida a aquells llibres que han anat a reposar el somni dels justos als magatzems." Activitats i Tallers L'edició d'enguany destaca per una programació que va més enllà de la venda de llibres: Pedagogia escolar: Matins dedicats a les escoles amb contes teatralitzats per fomentar la lectura entre els més joves. Tallers per a pares: Un nou taller per ensenyar pautes i tècniques d’impostura de veu i narració a l'hora d'explicar contes als fills. Taller d'escriptura: Continuïtat del projecte liderat per la Lourdes Malgrat, on els alumnes llegiran els seus propis textos en públic. Teatre: Representacions breus a càrrec del grup Vis de Vanadi de l'Institut Martí Franquès. Projecció territorial Es comenta que, a més de Tarragona, la setmana se celebra a Barcelona, Lleida, Girona i Palma. S'esmenten les dificultats de realitzar-ho a València per motius ideològics i les curioses delegacions comercials que porten el llibre català fins a llocs com Nova York.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
22'
Noves obertures i propostes del Museu d'Història de Tarragona
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la tinent d'alcalde de l'àrea de patrimoni, Maria Mercè Martorell, repassa el calendari d'inauguracions i projectes culturals de la ciutat per a la primavera. El focus principal és la recuperació d'espais històrics fonamentals i la dinamització del patrimoni mitjançant noves publicacions i centres d'interpretació. Els punts clau de la planificació monumental inclouen: Casa Museu Castellarnau: El 14 de març s'inaugura la restauració de la cuina, un espai que havia estat ocult sota panells i que es recupera pel seu gran valor estètic i històric. Durant el cap de setmana es realitzaran visites guiades teatralitzades. Muralla de Tarragona: A mitjans d'abril s'obrirà el cos de guàrdia com a nou centre d'interpretació de la muralla, explicant des de l'època romana fins a les fortificacions angleses de la guerra de successió. Entorn del Pont del Diable: Es preveu l'obertura de la zona remodelada a mitjans d'abril, incloent l'accés des de la N-240, la recuperació dels jardins romàntics dels germans Puig i Valls, i la posada en marxa d'un centre d'interpretació a la caseta del guarda. Pel que fa a la labor divulgativa, s'han anunciat diverses publicacions imminents: Petita història de la Tarragona medieval: Continuació de la sèrie infantil il·lustrada per Pilarín Vallès. Llibre de cartells de Setmana Santa: Recull històric de la imatge gràfica de les celebracions tarragonines. Edició de luxe sobre la Tarragona romana: Un nou llibre amb fotografia d'alta qualitat i textos d'experts de renom com Marc Mayer i Géza Alföldy. CD-ROM de Camp Clar: Tercer lliurament de la sèrie sobre la història dels barris de la ciutat, realitzat amb la col·laboració ciutadana. "Volem que els tarragonins recuperin el Pont del Diable com un espai verd i una zona de passeig lligada a la ciutat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Programació i novetats del Carnaval de Tarragona
El Carnaval de Tarragona: Tradició i Novetats L'episodi repassa els actes més destacats del Carnaval de Tarragona, subratllant tant les cites tradicionals com les propostes més innovadores i satíriques d'enguany. Actes Tradicionals i Espectacles La programació inclou una oferta variada que combina la cultura popular amb el teatre i la música: Rues de l'Artesania i de Lluïment: Se celebren dissabte i diumenge, destacant per la seva vistositat i la participació de les comparses. Espectacles destacats: Es recomana l'obra de Toni Albà al Teatre Metropol i el concert del grup britànic The Selecter al Moll de Costa. El Circ Cric: El circ de Tortell Poltrona s'instal·larà al Parc de la Ciutat, s'ha anunciat una ampliació de dates fins al segon cap de setmana de març a causa de l'alta demanda. Sàtira i Símbols de la Festa La sàtira política i social segueix sent el motor del Carnaval: El Ninot i la Ninota: Enguany porten elements de crítica social com referències a la guerra i a la catàstrofe del Prestige (xapapote). El Doctor Mistela: Es recupera aquest personatge del segle XIX que baixarà per la façana de l'Ajuntament per "diagnosticar" el Rei i la Reina del Carnaval. La Festa del Foc: El dimarts a la nit es tanca la festa amb la crema de la Bota i els Ninots a la Plaça de la Font. Novetats Curioses Una de les propostes més singulars d'enguany és el Concurs de Llançament de Mòbils: "Va sortir d'una reunió on ens sonaven els mòbils a tots... vam pensar que podríem fer-ne un concurs d'allò més original per a la gent que n'està farta." Se celebrarà el diumenge al matí a la Platja del Miracle. Hi haurà categories segons el pes del dispositiu i jutges oficials per prendre mides. Tots els aparells llançats seran posteriorment enviats a reciclar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Recital de la mezzosoprano Cecilia Lavilla al Pretori
Cecilia Lavilla Berganza a Tarragona La mezzosoprano Cecilia Lavilla Berganza, filla de la mítica Teresa Berganza, ofereix una entrevista exclusiva des del Pretori de Tarragona abans del seu concert. L'artista destaca el seu vincle emocional amb la ciutat i el privilegi de cantar en un espai històric tan singular. Un programa eclèctic i variat El recital que l'artista ha preparat per a aquest dijous inclou un ventall molt ampli d'estils i èpoques: Barroc i Clàssic: Àries d'autors com Vivaldi, Händel i Mozart. Romanticisme i Cançó: Obres de Verdi, Donizetti i cançó francesa. Música Espanyola: Una selecció de cançó espanyola i fragments destacats de Zarzuela. L'herència familiar i la carrera professional Cecilia reflexiona sobre la seva relació amb la seva mare, amb qui comparteix una complicitat absoluta dalt de l'escenari: "A més del que és ella com a professional i el que es pot aprendre al seu costat, hi ha la complicitat de ser mare i filla." Tot i haver crescut en un ambient musical constant, el seu debut no va arribar fins al 1996, degut al repte i la responsabilitat que suposava portar el cognom Berganza. Des de llavors, ha consolidat una carrera centrada en la música de cambra, el recital i l'òpera. Passió per la Zarzuela i els espais històrics L'entrevistada fa una defensa aferrissada de la Zarzuela, argumentant que cal professionalitzar-la encara més per treure-li l'etiqueta d'art purament folklòric i reivindicar-ne la qualitat musical. Finalment, agraeix l'oportunitat de visitar Tarragona amb temps per viure la ciutat, allunyant-se de les gires frenètiques habituals del sector.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
47'
Albert Cabestany visita l'escola de Camp Clar
Trobada entre un Campió del Món i els Alumnes de Sisè El programa es trasllada al Col·legi de Camp Clar per realitzar una entrevista molt especial on els alumnes de sisè de primària es converteixen en periodistes per un dia. El convidat principal és el tarragoní Albert Cabestany, destacat pilot de trial i campió mundial. Valors i Educació a l'Escola • El director del centre, Carles Cepero, destaca la importància de connectar l'escola amb el món real i treballar valors com la pau, el civisme i la tolerància. • L'estada de Cabestany serveix com a eina pedagògica per parlar d'hàbits saludables i compromís personal. La Trajectòria d'Albert Cabestany • Cabestany recorda els seus inicis amb un tricicle sense frens i el salt al bike-trial abans de passar a la moto. • Explica la gestió de l'èxit i què significa realment ser el millor del món: "Ser campió representa que en aquell moment no hi havia ningú fent això millor que jo al món." El Dia a Dia del Trial Professional • Preparació Física i Psicològica: El trial és un esport exigent que requereix agilitat, força i, sobretot, molt de control mental davant d'obstacles que poden arribar als 4 metres d'alçada. • Viatges i Competicions: El pilot viatja constantment per països com Rússia, Japó o els Estats Units, la qual cosa li ha permès enriquir-se personalment. • Riscos i Seguretat: Tot i portar roba de licra fina per comoditat dels espònsors, la seguretat és clau, tot i que ell només ha patit una operació rellevant al llarg de la seva carrera. Curiositats i Intimitat • Cabestany confessa que de petit volia ser arquitecte i que treia molt bones notes, un dilema que va haver de resoldre per dedicar-se professionalment al motor. • Reconeix que la fama no el priva de fer una vida normal, ja que amb el casc és difícil de reconèixer.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Toni Albà presenta 'Els bufons del regne'
Humor, Sàtira i Llibertat d'Expressió L'actor Toni Albà explica els detalls del seu espectacle teatral Els bufons del regne, una obra creada conjuntament amb la companyia Trotam Teatre. El muntatge es planteja com un exercici de sàtira política i social situat en un país imaginari, on el públic adopta un rol actiu. Estructura de l'espectacle L'obra es divideix conceptualment en dues parts que mantenen una unitat narrativa: La roda de premsa: El públic es converteix en un grup de periodistes que assisteixen a la presentació d'un fòrum de cultures. Interactivitat i improvisació: Toni Albà, caracteritzat com a Sant Majestat, respon a les preguntes del públic sobre l'actualitat. L'actor revela que s'ha preparat prop de 280 temes diferents per poder respondre a qualsevol qüestió. Filosofia de l'absurd: La primera part de l'espectacle barreja gags visuals i dialèctics amb una base d'humor absurd i divertit. El missatge darrere de la rialla Per a Albà, la missió de l'actor còmic és fonamental en una societat democràtica. L'objectiu és demostrar que la llibertat d'expressió és un dret que s'ha d'exercir sense por. "Volem fer creure que la llibertat d'expressió és un dels drets fonamentals del ser humà i, per tant, podem enriure-nos-en de tot." L'actualitat i la televisió L'actor reconeix que el panorama polític actual és una font inesgotable de material per a un bufó. A més, admet que la seva presència a la televisió (en programes com Set de Nit o col·laborant amb Andreu Buenafuente) ha estat el motor principal per omplir els teatres i arribar a un públic molt més ampli.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
Projecte Educatiu de Ciutat: Valors i Convivència
El Projecte Educatiu de Ciutat a Tarragona Aquest podcast explora el balanç de dos grups de treball fonamentals dins del marc de la ciutat educativa: el de Valors, Participació i Civisme i el de Convivència i Diversitat. L'objectiu central és transformar la ciutat en un espai educador que vagi més enllà de l'escola reglada. Valors, Participació i Civisme El coordinador Joan Andreu Torres destaca que la ciutat ha de ser un espai que faciliti l'autoeducació del ciutadà en carrers i places. Les propostes clau inclouen: • Consell d'Infants: Crear un òrgan de participació on els nens aprenguin democràcia i influeixin en decisions municipals, especialment en l'urbanisme i el disseny d'espais de joc. • Apropar l'Administració: Millorar la transparència dels plens municipals i crear oficines de participació als barris per descentralitzar la gestió. • Canvi d'actitud: Fomentar nous valors cívics en l'ús del transport i la neteja urbana. "L'educació de la democràcia no es té pel simple fet de fer eleccions cada quatre anys; s'ha de començar des de baix, amb els infants." Convivència i Diversitat Jordi Morron reflexiona sobre la necessitat de redefinir la diversitat, sovint associada erròniament només a la immigració. • Diversitat intrínseca: S'ha de reconèixer que tots som diferents i que la convivència implica posar-se en la pell de l'altre. • Centralisme de Tarragona: Es planteja el repte d'integrar millor els barris perifèrics (com Bonavista o Sant Pere i Sant Pau) en la vida cultural de la ciutat, evitant que la festa major només es visqui al centre. • Crida a la participació: Es demana una implicació més activa d'entitats com la Creu Roja o Càritas per no limitar el debat només a professionals de l'ensenyament. El Paper de les Famílies Un dels punts més crítics discutits és la tendència de les famílies a delegar tota la formació ètica a l'escola. Els ponents subratllen que: • La família és la base primordial de l'educació en valors. • El projecte educatiu de ciutat és un element viu i transversal que implica totes les regidories: des d'urbanisme fins a medi ambient.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Preparatius i vivències del Carnaval a les escoles i llars d'infants
Organització i preparatius del Carnaval El procés de planificació del Carnaval comença ben d'hora, normalment a finals de gener, amb la selecció de materials i el disseny de les disfresses. Les escoles posen un èmfasi especial en la preparació prèvia per garantir que els infants s'impliquin des del primer moment. La col·laboració fonamental de les famílies Un dels pilars de la festa és la participació activa dels pares i mares, que col·laboren diversos dies a la setmana: Ajuden a confeccionar els elements més complexos de les disfresses que els nens no poden fer (retallar estels, utilitzar determinats materials). S'encarreguen de tasques logístiques a les sales d'usos múltiples en col·laboració amb els docents. Fomenten la tradició al barri, especialment en zones com Bonavista, on la festa té un caràcter molt popular. Metodologia pedagògica i temàtiques A cada centre s'utilitzen metodologies diferents per vincular el Carnaval amb l'aprenentatge: Llars d'infants (El Ninot i La Taronja): Treballen conceptes com la foscor i la llum (disfresses de nit) o els colors (disfresses de dia). Escola de Bonavista: Utilitzen el context dels contes clàssics, com Peter Pan, per ambientar les aules. Col·legi Mare de Déu del Carme: Adapten la temàtica a la Setmana Cultural, amb disfresses de marietes, pallassos, bruixes i personatges de contes com La rateta presumida o Blancaneus. "La disfressa és l'últim per participar a la rueta; la canalla el que viu realment és el joc a la classe, el racó de disfresses i les consignes diàries." La setmana de gresca i la Rueta Durant la setmana prèvia, se segueixen les ordres del Rei Carnestoltes (portar el nas pintat, coses al cap o al coll), trencant la monotonia escolar. Les celebracions culminen amb la Rueta, on els infants surten al carrer. En alguns casos, s'arriben a mobilitzar fins a 300 infants i es compta amb l'ajuda d'alumnes de batxillerat per a tasques de suport com pintar les cares.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
28'
Lluís Martínez Sistac sobre la pau i la societat
Diàleg sobre la Pau i l'Actualitat Social amb l'Arquebisbe Sistac En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistac, analitza qüestions clau de l'actualitat internacional i local, centrades en la postura de l'Església davant els conflictes bèl·lics i els reptes morals de la societat actual. El Conflicte a l'Iraq i el Compromís amb la Pau L'Arquebisbe expressa un rebuig frontal a la guerra a l'Iraq, alineant-se amb la postura del Papa Joan Pau II i la Conferència Episcopal Espanyola. Els punts principals inclouen: • La convicció que amb la pau es pot guanyar tot, mentre que amb la guerra tot es pot perdre. • La necessitat de potenciar l'autoritat moral i jurídica de l'ONU per evitar decisions unilaterals. • El perill que el conflicte s'interpreti com un xoc entre civilitzacions (Occident vs. Islam). • La designació del Dimecres de Cendres com una jornada de pregària i dejuni per la pau. Violència de Gènere i el Cas de la Nena de Nicaragua Sistac reflexiona sobre la violència domèstica i l'avortament, enfocant-ho des d'una perspectiva moral i educativa: • Educació integral: Considera que les lleis coercitives són solucions secundàries; la clau és educar en el respecte a la dignitat humana des de la família. • Presència de Déu: Argumenta que prescindir de la dimensió espiritual en la societat té conseqüències en la pèrdua de valors ètics. • Defensa de la vida: Davant el cas de la nena violada a Nicaragua, l'Arquebisbe referma que l'Església és mare i mestra i defensa la vida des de la concepció fins a la mort natural. "L'Església s'ha pronunciat clarament a favor de la pau i contra la guerra, buscant camins que no siguin la destrucció." Futurs de l'Església a Catalunya i Europa • Regió Eclesiàstica Tarraconense: S'explica el procés d'engranatge institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola, seguint el model italià. • Arrels cristianes d'Europa: Reivindica que la futura Constitució Europea reconegui l'herència judeocristiana com a base de valors com la llibertat i la democràcia. • Vocacions: Mostra preocupació pel descens de sacerdots i el canvi de mentalitat en les famílies respecte a la vida religiosa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Actes del Dia d'Andalusia a Tarragona amb Luisa Márquez
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona L'entrevista amb Luisa Márquez, presidenta de l'Associació Cultural i Folclòrica Andalusia, detalla l'extens programa d'activitats per commemorar el Dia d'Andalusia a la ciutat de Tarragona. La celebració, que enguany s'allarga fins al 15 de març, combina cultura, gastronomia i tradició. Aspectes destacats de la programació Exposició inaugural sobre Federico García Lorca: Un repàs a quatre muntatges teatrals de l'autor realitzats per companyies sevillanes, presentat pel professor de literatura Ramón García al pati de l'Ajuntament. Exposicions d'artesania: Mostra de treballs manuals fets al centre i una col·laboració especial amb peces creades pels interns de la presó de Tarragona. Missa Flamenca: Aquesta edició es trasllada a l'església de Sant Agustí (Rambla Vella) el diumenge 23 de febrer, cantada pel cor Junco y Romero. Gastronomia i convivència: El local de l'entitat, al carrer Sant Josep, oferirà les tradicionals tapes andaluses com el pescadito frito i les tortillitas de camarones. Actes institucionals i cloenda 28 de febrer: Celebració oficial amb vi d'honor, recital de poesia i flamenc a la seu de l'associació. 9 de març: Ofrena floral institucional al monòlit de Blas Infante al Camp de Mart, amb la participació de diverses entitats de la província i autoritats. 15 de març: Cloenda oficial amb un gran festival al Teatre Metropol a càrrec del Grupo Giralda. "A Andalusia cal recordar-se'n cada dia, no només el 28 de febrer, però aquest és el dia oficial de l'enyorança." L'entitat subratlla el seu caràcter obert, convidant a tota la ciutadania de Tarragona, independentment del seu origen, a participar en unes jornades que busquen la integració i el compartir cultural.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Primer congrés de confreries de la Setmana Santa a Catalunya
Projecte d'unió i celebració històrica Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, presenta les dues fites històriques que afronta l'entitat: l'organització del Primer Congrés de les Confreries de la Setmana Santa de Catalunya (del 7 al 9 de març) i la celebració del 75è aniversari de l'agrupació. Congrés de Confreries: "Coneguem-nos" L'objectiu principal d'aquest esdeveniment inèdit és trencar el desconeixement mutu entre les més de 230 entitats detectades al territori català. El programa destaca per: Ponències i grups de treball: Espais de debat per compartir experiències i mètodes d'organització. Mostra de patrimoni: Visites a esglésies del nucli antic de Tarragona, exhibicions dels Armats de la Sang i participació de bandes de timbals i cornetes. Exposició fotogràfica: Una selecció de 30 imatges d'alta qualitat extretes d'un fons de més de 4.000 diapositives. "Coneguem-nos com a confrares de Catalunya i coneguem-nos com a cristians: l'intercanvi d'opinions ens enriqueix a tots." Celebracions del 75è Aniversari L'agrupació commemora la seva fundació (1928) amb diversos actes de gran ressò: Concert extraordinari: La prestigiosa banda del Regimiento Inmemorial del Rey Número 1 de Madrid oferirà un concert de marxes processionals al Palau Firal. Fulletó turístic de qualitat: Edició de 20.000 exemplars en diversos idiomes amb imatges espectaculars per promocionar la Setmana Santa tarragonina a l'exterior. Presentació del cartell 2003: Avançament del cartell anunciador per aprofitar el marc del congrés. Finalment, Boada recorda que la inscripció està oberta a tots els confrares i amants de la tradició a la seu del carrer Sant Francesc.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
Projectes d'acció social i solidaris a Tarragona
Resum de l'episodi L'episodi se centra en la tasca social de la Fundació Casa Sant Josep i Càritas Tarragona, dues entitats que treballen per la integració de col·lectius vulnerables. Es detallen programes d'acompanyament per a joves tutelats i cursos de formació per a dones en risc d'exclusió social, tots ells amb el suport de la Fundació La Caixa. Projectes destacats Famílies Col·laboradores (Casa Sant Josep) • Consisteix en famílies solidàries que acullen joves del centre per oferir-los un entorn familiar normalitzat. • L'objectiu és facilitar la transició als 18 anys, quan han d'abandonar el centre, proporcionant-los habilitats per a la vida independent com cuinar o gestionar l'economia domèstica. • Es fomenta la formació de vincles afectius estables que sovint perduren més enllà de la majoria d'edat. Formació i Inserció per a Dones (Càritas) • Curs d'alfabetització i habilitats socials: Adreçat principalment a dones d'origen magrebí per fomentar la seva autonomia i autoestima. Inclou sortides culturals per la ciutat de Tarragona. • Capacitació en Serveis Tèxtils: Un programa de continuïtat que ofereix formació en tall i confecció, amb pràctiques en bogaderies i comerços reals. "Són projectes de continuïtat; primer es prenen les decisions i després es busquen els diners perquè creiem que s'han de portar a terme." Perfil dels participants i evolució • S'ha observat un canvi en el perfil de les dones, passant de ser majoritàriament autòctones a un perfil jove d'origen immigrant. • Els programes de Càritas utilitzen beques de formació (aprox. 180€) per garantir el compromís i ajudar econòmicament les participants.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Tarragona, Capital del Moble: Nova Fira de Decoració
Una Fira Especialitzada al Palau de Congressos L'entrevista detalla el naixement d'una nova fira de mobles i decoració a Tarragona, fruit d'un estudi de mercat que va detectar la necessitat d'un certamen especialitzat. La fira se celebrarà al Palau de Congressos de Tarragona, un entorn escollit per la seva estètica de materials nobles que permet crear ambients reals en lloc de simples estands modulars. Conceptes Clau del Certamen Absència d'estands tradicionals: Els expositors decoren àrees senceres per mostrar els seus productes en contexts d'habitatge real. Interiorisme i orientació: No es tracta només de vendre, sinó d'oferir un servei integral de disseny i postvenda. Perfil de l'expositor: Principalment botigues professionals de la província i de tota Catalunya, posant èmfasi en el tracte directe. Continguts i Tendències La mostra inclou una gran varietat d'estils i productes: Materials i colors: Destaca el mobiliari de Wengué com a tendència actual, a més de roure i fusta massissa. Seccions diverses: Moble de jardí, colonial, disseny italià, cuines i banys. Activitats Culturals: Exposicions sobre la història de la cadira (amb els set dissenys més famosos del segle XX) i mostres de pintura d'artistes locals. "Tarragona és la demarcació de l'Estat amb més botigues de mobles per persona; podríem dir que és la capital del moble." El Moment del Sector L'organització subratlla que el sector viu un bon moment a Tarragona a causa del creixement immobiliari i un canvi d'hàbits en la societat. Les parelles joves ja no es conformen amb mobles heretats, sinó que busquen el suport d'un interiorista per crear llars còmodes i personalitzades. La fira també vol apropar la figura del decorador al gran públic mitjançant la col·laboració amb l'Escola d'Art.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Tarragona al sostre del món: Expedició a l'Everest
Detalls de la Tercera Expedició a l'Everest L'entrevista detalla els preparatius de la tercera expedició organitzada pel Centre Excursionista de Tarragona per assolir el cim de l'Everest (8.848 m). Després de dos intents previs els anys 1997 i 2000, on es van quedar a menys de 200 metres del cim, l'equip tarragoní torna amb una combinació de veterans i nous alpinistes sota la direcció de Jesús Elena. Logística i Planificació de la Ruta Calendari: La sortida està prevista pel 20 de març, amb l'arribada al camp base després d'una fase de climatització prèvia al pic Island Peak (6.200 m). Ruta escollida: Atacaran per l'Aresta Sud-oest (costat del Nepal), considerada la via més tradicional i amb més èxit. L'expedició preveu muntar diversos camps d'alçada, situant l'últim al Coll de Sud a uns 7.900 metres. Punts crítics: L'equip destaca la perillositat de la Glacera del Khumbu i les dificultats logístiques al Pas de Hillary, on l'embús d'alpinistes pot ser perillós. Tecnologia i Comunicació Integral Un dels pilars d'aquest projecte és la seva vessant multimèdia. Jordi Farriol, responsable de comunicació al camp base, explica que l'objectiu és que la ciutat de Tarragona visqui l'ascensió en directe: Connexió via satèl·lit: Ús de telèfons satel·litals per transmetre dades, fotos i vídeos comprimits. Seguiment web: Un webmaster a Tarragona rebrà la informació diària per distribuir-la als mitjans de comunicació i a la pàgina oficial. Equipament: Porten més de 1.000 kg de material, incloent-hi ordinadors portàtils, càmeres digitals i emissores de ràdio per mantenir el contacte 24 hores entre els alpinistes i el camp base. "L'estatística diu que a vegades només s'obre una finestra de bon temps en tot l'any; nosaltres estarem preparats per a la primera que es presenti a principis de maig."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Nou campus d'enginyeria La Salle a Tarragona
Nou projecte universitari a Tarragona La Salle ha anunciat l'obertura d'un nou campus d'enginyeria a Tarragona per al proper mes de setembre. Aquesta iniciativa sorgeix després de detectar que entre 150 i 200 alumnes de la zona es desplacen anualment a Barcelona per cursar aquests estudis. L'objectiu és oferir la mateixa qualitat acadèmica reduint els costos de desplaçament i habitatge per a les famílies. Oferta acadèmica i instal·lacions L'oferta inicial se centrarà en el primer curs d'enginyeria, que és comú per a diverses especialitats, i s'estendrà a les branques de: * Telecomunicacions (Telemàtica, Sistemes, Imatge i So, Electrònica). * Informàtica (Gestió i Sistemes). * Multimèdia. * Arquitectura (actualment en fase de projecte). Les classes s'impartiran a l'antic edifici de la residència del col·legi, conegut com l'Edifici Estrella, que està sent totalment remodelat per esdevenir un campus funcional, polivalent i altament tecnològic. Model docent i col·laboració industrial El cos docent serà un mix entre professors procedents de Barcelona, que aportaran l'experiència i la tradició de la institució, i professionals actius del sector industrial de Tarragona. L'objectiu és: "Adaptar els estudis a la realitat socioeconòmica de Tarragona, implicant-hi professionals de les empreses de la ciutat." Accessibilitat i preus Tot i ser una universitat privada, La Salle implementarà el seu sistema de beques, que permetrà que aproximadament el 50% dels alumnes gaudeixin de bonificacions significatives en el preu de la matrícula segons la seva renda familiar. Connectivitat i futur El campus aprofitarà les noves tecnologies, com la videoconferència i el format online, per mantenir una connexió constant entre les seus de Barcelona i Tarragona, garantint un enriquiment mutu i l'accés a tots els recursos de la xarxa La Salle.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Projectes i infraestructures culturals a Tarragona
Actualitat de les infraestructures i la producció cultural El tinent d'alcalde de Cultura, Albert Vallbé, repassa l'estat dels projectes clau per a la ciutat, destacant l'impuls final al Teatre Tarragona i la vitalitat del sector editorial i musical. Infraestructures culturals destacades Teatre Tarragona: Finalment s'ha assolit l'acord amb el Ministeri de Defensa i l'hotel Imperial Tarracó. L'enderroc de l'edifici actual començarà de forma imminent per procedir a la construcció del nou teatre, tot mantenint un debat obert sobre la conservació de la seva façana emblemàtica. Chartre 3 (S3): Es preveu la sessió oficial de l'edifici per part de la Generalitat. Es convertirà en un centre de producció d'art contemporani i espai multiusos per a música, patrimoni vinícola i activitats veïnals. Sala Trono: Vallbé destaca l'èxit d'aquesta petita sala alternativa a la Part Alta com un espai de teatre innovador i autogestionat. Producció editorial i literària L'Ajuntament referma el seu compromís amb el món del llibre de cara a Sant Jordi: Presentació dels vuit llibres guanyadors dels Premis Literaris de Tarragona 2002. Publicació de la Guia Modernista de Tarragona, que recull prop de 40 elements patrimonials. Recuperació de la memòria històrica amb llibres sobre l'estatuària de la ciutat, l'obra de Pinsoler i l'arxiu fotogràfic de la família Castellarnau. Música i tradició Setmana Santa: Tarragona acollirà el primer Congrés de la Setmana Santa de Catalunya. Es programen concerts de música sacra amb el Cor Ciutat de Tarragona i el Cor L'Alleluia. Bandes de música: La Banda Unió Musical de Tarragona celebrarà el seu 10è aniversari amb un concert al Palau de la Música Catalana i una gran trobada de bandes per Santa Tecla. "L'Ajuntament té l'obligació irrenunciable de deixar constància de la història de la ciutat a través dels llibres." Nota de tranquil·litat per a Sant Pere i Sant Pau Vallbé garanteix que la sala de lectura de Sant Pere i Sant Pau no es tancarà. L'Ajuntament està negociant amb Caixa Catalunya per adquirir el local i assegurar-ne la continuïtat permanent per al barri.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
36'
Ricardo Bofill i la nova façana marítima de Tarragona
El futur urbanístic de la façana marítima L'arquitecte Ricardo Bofill detalla l'avantprojecte per a la remodelació de la costa de Tarragona, un encàrrec de l'Ajuntament que busca una transformació històrica. L'objectiu principal és la recuperació de les vies del tren i la creació d'una nova centralitat que uneixi la part alta amb el mar. Eixos principals del projecte • Soterrament del tren: L'element clau que elimina les barreres físiques i permet l'obertura de la ciutat al Mediterrani. • Connexió mitjançant elevadors: Es proposa una estructura minimalista amb tres ascensors i un pont lleuger per facilitar el flux de ciutadans des del Balcó del Mediterrani fins a la part baixa. • Espais públics i verds: El projecte preveu més de 300.000 metres quadrats de zones de passeig, regeneració de platges i l'ús del pi romà com a arbre autòcton de referència. Urbanisme social i integrador Bofill defensa un model de ciutat europea cohesionada: "Les ciutats funcionen quan no hi ha marginació; hem de mesclar habitatges de diferents mides i preus per evitar la creació de guetos." • Mescla de funcions: El nou centre combinarà oficines, comerços, equipaments i habitatges socials (aproximadament un 20%) amb habitatges de renda lliure. • Dignificació de barris: Barris com el Barri del Mar i el Serrallo es veuran beneficiats per l'obertura de carrers amb vistes directes al mar i la creació de noves places de pàrquing. Identitat i realisme • L'escala humana: Es rebutgen els grans gratacels a primera línia, apostant per edificis moderns però baixos (quatre plantes) que respectin el perfil de la ciutat. • Patrimoni històric: Es busca posar en valor l'Amfiteatre Romà, facilitant-ne l'accés des de la zona marítima per integrar-lo plenament en el paisatge urbà. • Viabilitat econòmica: Bofill insisteix que no és un projecte utòpic, sinó una proposta realista i equilibrada que Tarragona pot assumir per esdevenir una ciutat cosmopolita.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Entrevista als Reis del Carnaval de Tarragona
Preparatius i emocions davant la festa de la disbauxa L'entrevista presenta la Yolanda Fuentes (Associació de Veïns d'Icomar) i l'Esteve Torres (Comparsa Aquí hi ha Marro) com els nous Reis del Carnaval. Tots dos expliquen com han arribat a ostentar aquest títol honorífic i què representa per a ells i les seves comparses. Aspectes clau de la reialesa carnavalera Elecció per mèrits: El títol s'atorga a les comparses guanyadores de l'any anterior, basant-se en la puntuació de la disfressa, la carrossa i l'equip de música. Compromís i disponibilitat: Ser Rei o Reina requereix una disponibilitat total durant la setmana de festa, obligant sovint els protagonistes a agafar-se vacacions laborals. Presència masculina: Es comenta la dificultat de trobar homes a les comparses, amb una proporció aclaparadora de dones (fins a 40 dones per cada 6 homes). El paper institucional i personal "Poder representar la teva ciutat en aquests quatre dies de festa és una experiència que a tothom li agradaria." Els convidats confessen que, tot i els nervis i la timidesa inicial, el Carnaval permet una transformació personal gràcies a la protecció de la màscara. Tot i que afirmen que "al Carnaval no hi ha protocol", reconeixen que tenen una agenda atapeïda d'actes oficials i coreografies assajades que han de complir amb rigor. Finalment, fan una crida a la participació ciutadana, convidant tothom a gaudir de la llibertat que ofereix la festa per ser, per uns dies, qui cadascú vulgui ser.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Projecte de transformació de la façana marítima de Tarragona
Visió general de la renovació urbana de Tarragona El projecte presentat planteja una transformació històrica i ambiciosa per a la ciutat de Tarragona. L'arquitecte destaca que la iniciativa es troba en una fase avançada de desenvolupament informàtic i preveu una presentació pública de gran impacte. Valors fonamentals de la ciutat El discurs posa en relleu les qualitats que fan de Tarragona un lloc excepcional per a la intervenció urbanística: * Herència Romana: Es reivindica el passat de Tarragona com a capital de l'Imperi Romà, destacant que posseeix una consistència històrica superior a moltes altres ciutats europees. * Emplaçament Geogràfic: L'elecció del lloc per part dels romans no va ser a l'atzar, sinó basada en criteris de llum, clima i estratègia. * Microclima i Estètica: La ciutat gaudeix d'una llum daurada característica, una roca específica i un entorn natural de pins i mar que li donen un caràcter visualment "caribeny" i únic al Mediterrani. Eixos del nou projecte urbanístic L'arquitecte descriu la proposta com un projecte "esbojarrat" —en paraules de l'alcalde—, que s'entén com a modern, atractiu i enfocat a les futures generacions. "Tenim aquesta oportunitat única d'aquesta recuperació de les vies... la possibilitat que la part baixa es transformi en una nova centralitat." Punts clau de la intervenció: Soterrament del tren: L'alliberament de l'espai ocupat per les vies és el motor del canvi. Nova centralitat: Creació d'un segon centre neuràlgic a la part baixa que connecti fluidament amb la part alta. Espais públics: Es preveuen més de 300.000 metres quadrats de zones verdes, passejos i regeneració de les platges. Connectivitat: Implementació de mecanismes per facilitar el flux de ciutadans entre els diferents nivells de la ciutat.