Tots els episodis

62454 episodis disponibles

episodis

62137-62160 de 62454

Arxiu Sonor 2000
31 de maig del 2000
58'
Operació Amor 2000: La història del Toni i la Yolanda
L'Esdeveniment: Operació Amor 2000 El programa especial de Tarragona Ràdio, en col·laboració amb Pastor Publicitat, celebra el dia de Sant Valentí presentant la parella guanyadora del concurs d'aquest any: el Toni Cabello i la Yolanda Castellano. L'objectiu de la jornada és acompanyar els nuvis en un recorregut per diversos comerços de Tarragona per recollir una gran varietat de premis i obsequis per al seu futur enllaç. La Història d'Amor dels Guanyadors La parella va guanyar gràcies a una original carta escrita des de la perspectiva d'un pupitre de la Universitat Laboral. Els punts clau de la seva relació són: • L'inici: Es van conèixer fa set anys a l'aula de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química. • El context: En aquella època, la ràtio a les aules era de 100 nois per cada 10 noies. • La declaració: El Toni es va deixar patilles com a part d'una aposta/promesa personal fins que tingués el valor de demanar-li per sortir. • El futur: El casament està previst per al 23 de setembre del 2000 a l'Ermita del Llorito, coincidint amb les festes de Santa Tecla. Premis i Col·laboradors Durant la tarda, la unitat mòbil visita diversos patrocinadors que ofereixen regals com: • Viatges i oci: Un cap de setmana a Mallorca per cortesia de Viatges Berga. • Gastronomia: Un pastís en forma de cor de la Pastisseria Conde i els famosos viverins de la Pastisseria Viver. • Llar i complements: Una vaixella de 38 peces de Comercial Confort, roba interior de Benetton i cosmètica natural de Sant Iberi. "No et demano per casar-nos, només per sortir" — El Toni durant la seva declaració inicial, recordada amb humor durant el programa. Contingut Musical i Publicitari L'episodi està amenitzat amb una selecció de música romàntica i d'autors com Maná, Stevie Wonder i Els Pets, a més d'una intensa campanya publicitària de negocis locals de l'època.
Arxiu Sonor 2000
30 de març del 2000
51'
Crònica Històrica: La Millor Primera Ronda de Sant Fèlix 2000
Una Diada de Sant Fèlix per a la Història El podcast ofereix una narració vibrant i detallada de la Diada de Sant Fèlix de l'any 2000 a Vilafranca del Penedès, una jornada recordada per haver acollit la que molts experts consideren la millor primera ronda de la història de l'era moderna dels castells. Actuacions Destacades per Colles • Castellers de Vilafranca: Els amfitrions van obrir la plaça amb un majestuós 4 de 9 amb folre i agulla. L'execució va ser qualificada de "perfecta" pels comentaristes, descarregant el cinquè de la seva història i consolidant-se com la colla referent en aquesta estructura. • Colla Joves Xiquets de Valls: Van protagonitzar un dels moments més èpics amb el 4 de 9 sense folre (el castell total). Malgrat que el pom de dalt es va despenjar just en el moment de la descàrrega, l'estructura es va mantenir ferma, permetent que el castell es comptabilitzés com a descarregat, sent només el segon cop en el segle que s'assolia. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Van tancar una primera ronda de somni completant el 5 de 9 amb folre. Més endavant, van sorprendre la plaça descarregant el 3 de 8 aixecat per sota, una exhibició de tècnica i força bruta. • Minyons de Terrassa: La colla malva va descarregar un impecable 2 de 9 amb folre i manilles en primera ronda, demostrant un domini absolut de les estructures amb manilles, tot i comptar amb pocs efectius a la pinya inicialment. Rivals i Tensió a la Plaça "Això ja es comença a semblar una veritable final forta dels castells de Catalunya." La narració capta la rivalitat extrema entre les colles de Valls i la pressió que els verds de Vilafranca exercien sobre la resta. Es mencionen gestos de tensió entre castellers i la reacció d'una plaça totalment entregada al silenci i a l'eufòria segons el moment del castell. Incidències i Climatologia Durant la segona ronda, la pluja va fer acte de presència, alternant-se amb moments de sol (dia de bruixes). Això va afegir dificultat tècnica, provocant alguns intents desmuntats o caigudes, com la del 3 de 9 amb folre de la Colla Joves.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
1h 17min
XVIII Concurs de Castells de Tarragona del 2000
Crònica del XVIII Concurs de Castells de Tarragona Retransmissió històrica des de la Plaça de Braus de Tarragona, on s'ha viscut una de les diades més importants de la història castellera. La Colla Vella dels Xiquets de Valls s'ha proclamat vencedora en una jornada marcada per la consecució de castells inèdits i una competència aferrissada entre les colles líders. Els moments clau de la jornada • La fita històrica del 3 de 10 amb folre i manilles: Per primera vegada en la història del concurs a Tarragona, s'ha carregat un castell de deu pisos per part de la Colla Vella, un moment que els cronistes han definit com a històric. • Dels castells de gamma extra: S'han vist construccions de màxima dificultat com el 2 de 8 sense folre (intent), el 4 de 9 sense folre (carregat per la Colla Joves) i el 5 de 9 amb folre. • L'actuació de les colles tarragonines: Tant els Xiquets de Tarragona com la Colla Jove Xiquets de Tarragona han aconseguit carregar el 3 de 9 amb folre, recuperant el seu estatus de colles de nou després de temporades difícils. Incident polític a la plaça Durant la jornada, s'ha produït un moment de tensió quan agents de la Guàrdia Urbana han intentat retirar una bandera estelada de les graderies. La reacció del públic, amb xiulets i crits de "Catalunya", ha obligat els agents a retirar-se, permetent que la bandera continués penjada. Classificació final i valoracions "S'ha vist la millor actuació de tota la història que s'ha pogut veure mai en qualsevol plaça de Catalunya." L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i els cronistes especialitzats han destacat l'excel·lència organitzativa i el nivell tècnic exhibit. L'ordre final ha estat: 1. Colla Vella dels Xiquets de Valls 2. Colla Joves Xiquets de Valls 3. Castellers de Vilafranca 4. Colla Jove Xiquets de Tarragona
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
49'
Baixada de Pilars Caminants: Diada de la Mercè a Tarragona
Retransmissió de la Tradicional Baixada de Pilars El programa narra en directe un dels actes més singulars i emocionants de les festes de Santa Tecla: la baixada dels pilars caminants des de la plaça de les Cols fins a l'Ajuntament de Tarragona. La jornada destaca per una participació multitudinària, afavorida pel fet de coincidir en diumenge. Actuacions de les Colles Castelleres • Xiquets de Tarragona: Protagonitzen una baixada impecable. El segon del pilar, el Quico, demostra la seva experiència des del 1978 portant l'estructura fins al balcó municipal sense contratemps. • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Malauradament, pateixen una caiguda a escassos 30-40 metres del final, just a l'entrada de la plaça de la Font, provocant l'emoció i el plor de la seva enxaneta. • Xiquets del Serrallo: Aconsegueixen el seu cinquè any consecutiu arribant al balcó. Superen el repte amb un terç i una enxaneta nous, traient-se l'espina de la caiguda de Sant Magí. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Tanquen la jornada amb èxit, realitzant fins i tot un gir de 360 graus davant de l'ajuntament abans de coronar el balcó. Valoracions Institucionals "Aquesta ha estat una de les festes de Santa Tecla més participades de les que jo coneixo; el carrer ha estat el gran protagonista." L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor de festes Carles Sala destaquen l'èxit del model de festa al carrer i la gran resposta ciutadana, tancant oficialment les retransmissions de la Festa Major del 2000. Aspectes Tècnics de la Baixada • El recorregut consta d'uns 450 metres. • Inclou punts crítics com les escales de la Catedral i la Baixada de la Misericòrdia. • Es realitzen canvis de baixos durant el trajecte per mantenir la resistència o adaptar-se al terreny.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
1h 1min
Diada de Santa Tecla: Castells i emocions a Tarragona
Crònica de la Diada de Santa Tecla La jornada castellera de la Festa Major de Tarragona ha estat marcada per l'ambició de les colles locals, els moments de tensió per les caigudes i la capacitat de superació dels castellers davant les adversitats. Els Grans Intents i les Caigudes • L'aposta pels castells de nou: Tant els Xiquets de Tarragona com la Colla Jove han sortit amb el 3 de 9 amb folre com a primera declaració d'intencions. • Conseqüències: Malauradament, ambdues colles han fet llenya en aquests intents, fet que ha condicionat totalment la resta de les seves actuacions a causa de les baixes i el desgast físic. Actuacions Destacades per Colla • Xiquets de Tarragona i Colla Jove: Després de les caigudes inicials, ambdues colles han optat per una estratègia de seguretat, completant actuacions idèntiques amb el 2 de 7, el 3 de 8 i el 4 de 8. Segons els seus caps de colla, la prioritat ha passat a ser "salvar la diada" i recuperar la confiança de la canalla. • Xiquets del Serrallo: Han obert la jornada amb un pilar reivindicatiu pel sector pesquer. Tot i descarregar un sòlid 5 de 7, han viscut moments difícils amb el 2 de 7, que ha caigut en dues ocasions, provocant diverses contusions entre els seus membres. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han estat els grans triomfadors en termes d'efectivitat. Han aconseguit descarregar el 3 de 7, un èpic i molt treballat 4 de 7 amb l'agulla —considerat el moment més intens de la jornada— i el 4 de 7. Reflexions dels Protagonistes "Ens hem hagut d'improvisar degut a les baixes, però acabar amb tres castells després de la caiguda inicial és un èxit de superació." — Jordi Andreu (Cap de colla dels Xiquets de Tarragona) "Hem donat una emoció extrema amb el 4 de 7 amb l'agulla; estem rebentats però molt contents pel resultat." — Josep Maria Pasqual (Cap de colla de Sant Pere i Sant Pau) Balanç Institucional L'alcalde Joan Miquel Nadal ha descrit la diada com a estranya i nerviosa, destacant que feia temps que no es veien tants castells de 7 en les primeres rondes de les colles grans, però posant en valor l'esforç per mantenir el nivell de les festes.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
43'
Entrevista a Sílvia Petit: Comunicació i Passió a Tarragona
Introducció i Perfil Personal La comunicadora tarragonina Sílvia Petit protagonitza aquesta edició de Dones d'Avui. Definida com una dona natural, alegre i optimista, Petit destaca per la seva gran capacitat comunicativa i el seu compromís desinteressat amb els actes benèfics de la ciutat. Trajectòria Professional • Inicis en la Ràdio: Va començar amb només 14 anys fent una gravació per a Radio Reloj Cadena Catalana, on va haver de mentir sobre la seva edat per poder participar. • Experiència Televisiva: Després d'anys a la ràdio (Onda Cero, Onda Rambla), va fer el salt a la televisió local (Tarracovisió). • Programes: Ha liderat espais com Tarragona Fa, El Bar del Sofà i, actualment, el magazín Criatures. La Visió de la Comunicació Local Petit reflexiona sobre les dificultats i els reptes de fer periodisme a nivell local: • Recursos i Il·lusió: Tot i la manca de pressupost en comparació amb les grans cadenes, afirma que la il·lusió i l'esforç permeten crear continguts dignes i competitius. • Tarragona vs. Reus: Petit critica la falta de suport dels tarragonins cap al seu propi talent, posant com a exemple positiu el sentiment de protecció i promoció que tenen a Reus per la seva cultura i comerç. "A Tarragona ens costa recolzar el que tenim... som una miqueta sempre amb el punyal a la mà." Referents i Somnis Sílvia Petit es declara seguidora de l'estil comunicatiu d'equips com El Terrat: • Ídols: Admet la seva admiració professional per Andreu Buenafuente, Iñaki Gabilondo i Toni Soler. • Somni Professional: Treballar en un equip amb un ritme dinàmic i moltes ganes de crear coses noves. • Anècdotes: Revela el seu amor platònic professional per l'exfutbolista Chiqui Begiristain, per la seva capacitat d'integració a Catalunya. Qüestionari Personal i Reflexions Finals En un test ràpid, la Sílvia mostra el seu costat més íntim: • Es defineix com a competitiva, sentimental i perfeccionista. • Confessa tenir moments de timidesa i nervis abans de cada programa, malgrat la seva imatge de dona decidida. • Defensa la figura masculina com a més noble professionalment, tot i reconèixer que la dona encara ha de demostrar el doble a la feina.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
25'
Rosa Maria Rull: Una vida de vocació i servei
Entrevista a la germana Rosa Maria Rull Costa En aquest episodi del programa Dones d’avui de Tarragona Ràdio, coneixem la trajectòria vital i espiritual de la Rosa Maria Rull Costa, religiosa carmelita de la caritat (vedruna). L'entrevista repassa la seva infantesa a Tarragona, la seva ferma vocació religiosa i la transició cap a un servei social directe. Vocació i Orígens La Rosa Maria descriu la seva vocació com una convicció absoluta que va néixer en l'adolescència. Malgrat l'oposició inicial dels seus pares, que li van prohibir entrar al convent fins a la majoria d'edat (aleshores 21 anys), ella va utilitzar aquest temps d'espera per enfortir la seva decisió. • Defineix la seva entrada al noviciat com un acte de llibertat i reafirmació personal. • Recorda la transició d'una vida juvenil activa (on li agradava ballar i fer esport) a una vida espiritual com una integració de valors més que una ruptura traumàtica. Trajectòria Professional i Compromís Social Després de dedicar anys a la docència en llocs com Montblanc, Cardona i Cambrils, la Rosa Maria va viure un canvi profund en traslladar-se al barri de Camp Clar. Aquest canvi va suposar: • Un qüestionament de les estructures religioses tradicionals per buscar una presència més propera als marginats. • La transició del món escolar al treball professional com a treballadora familiar en el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD). "Ajudar la persona perquè sigui autònoma i busqui el seu propi benestar està totalment integrat en el nostre carisma." Reflexions sobre la Societat i la Vida Religiosa L'entrevistada reflexiona sobre la manca de vocacions actuals, atribuint-ho a la baixa vivència de la fe entre la joventut i a una imatge antiga i rigorista de la vida religiosa que ja no es correspon amb la realitat actual, la qual permet una realització personal plena. • Defuig la idea de la felicitat absoluta mentre hi hagi patiment al voltant. • Reivindica el paper de la dona en l'Església i la societat a través de la tendresa, la intuïció i l'acompanyament.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
30'
Rosa Maria Codines: Ensenyament del Català i Patrimoni
Trajectòria i Passió per l'Ensenyament Rosa Maria Codines i Ferrer, nascuda a l'Espluga Calva, repassa la seva llarga carrera en el món de l'educació. Destaca especialment la seva etapa a l'escola rural al Priorat, una experiència que considera fonamental per a la seva formació personal i professional. En aquesta secció, subratlla la importància de la col·laboració entre mestres i la innovació pedagògica en entorns rurals. El Compromís amb la Llengua i el SEDEC Des de 1992, Codines forma part del SEDEC (Servei Didàctic d'Ensenyament del Català), un organisme clau per a la normalització lingüística a les aules catalanes. Les idees principals són: • El suport didàctic als docents per implementar el català com a llengua vehicular. • La gestió de plans intensius per a escoles amb un alt volum d'alumnat nouvingut. • L'eficàcia dels programes d'immersió lingüística per garantir la cohesió social i l'aprenentatge del català sense descuidar el castellà. "L'escola rural m'ha donat el que soc; he après molt d'aquella etapa." Divulgació del Patrimoni: Castells i Oli A banda de la seva tasca administrativa, Codines ha col·laborat en la creació de materials didàctics per apropar el patrimoni cultural als joves: • Castells de Catalunya: Un projecte que utilitza la ràdio com a eina de comunicació entre alumnes de diferents comarques per explicar la història de fortificacions com Miravet o la Suda. • Cultura de l'Oli: Treballa en un dossier sobre el Parc Temàtic de l'Oli a les Garrigues, recuperant llegendes com la de Zeus i Atenea per explicar el valor d'aquest arbre mil·lenari. Perfil Personal i Valors A la part final de l'episodi, Codines es defineix com una persona vital que valora per sobre de tot la il·lusió en la seva feina. Es mostra partidària de la sinceritat elegant, la convivència i el valor de la persona per sobre de les estructures.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
37'
Macrobiòtica i alimentació natural amb Ramona Martí
Introducció i Context El programa Dones d'avui de Tarragona Ràdio celebra la seva edició número 50 amb una entrevista a Ramona Martí, soprano, actriu amateur i, sobretot, experta en macrobiòtica i medicina natural. L'episodi explora com l'alimentació pot transformar la salut i la filosofia de vida. Conceptes Clau: Macrobiòtica i Cosmobiòtica La Ramona defineix la macrobiòtica no només com una dieta, sinó com una manera de viure que busca l'ordre de la naturalesa. • Macrobiòtica: Un sistema estricte centrat en aliments naturals. • Cosmobiòtica: Una variant més flexible (denominada macrobiòtica laica) que permet excepcions socials sense perdre l'eix central de la dieta. L'Equilibri del Yin i el Yang Tota la filosofia de la convidada es basa en l'equilibri de forces energètiques: • Yin: Representa l'expansió, el fred, la dona i els vegetals. • Yang: Representa la contracció, la calor, l'home i els productes animals. "La paraula màgica és equilibri: viure en concordància amb el món que ens envolta." Maternitat i Part Natural Un dels punts més personals de l'entrevista és l'explicació del seu tercer part a casa. Després de dues experiències hospitalàries convencionals marcades per la por, la Ramona va aplicar tècniques naturals: • Va parir dreta i de forma conscient. • Destaca que un embaràs saludable i un bon part poden rejuvenir la dona entre 6 i 7 anys gràcies al drenatge de toxines. La Dieta Estàndard i Aliments Curatius S'especifica l'estructura d'un menú equilibrat: 1. Cereals integrals (50%): La base energètica i vital. 2. Verdures (30%): Dividides en arrels, rodones, de tija i de fulla. 3. Proteïna vegetal (15%): Com el tofu, el tempeh o el seitan. 4. Suplements i algues (5%): Productes com el miso o les algues per remineralitzar el cos i prevenir l'osteoporosi. Consells Pràctics per a la Salut Com a tancament, la Ramona ofereix recomanacions per a la primavera: • Saltar a corda: Per remoure l'energia interior de forma econòmica. • Saunes: Ideals en aquesta època per eliminar toxines acumulades a l'hivern. • Infusions depuratives: Com l'aigua de bullir naps o el combinat d'alga arame i daikon.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
28'
Entrevista a l'escriptora Olga Xirinacs
La Trajectòria i l'Obra d'Olga Xirinacs L'episodi presenta una conversa profunda amb Olga Xirinacs, una de les autores més prolífiques i guardonades de la literatura catalana actual. Reconeguda amb premis com el Sant Jordi i el Ramon Llull, l'escriptora comparteix la seva visió sobre l'ofici d'escriure i els seus vincles amb el territori tarragoní. Projectes Actuals i Mètode de Treball • L'autora treballa en Viatge d'Aigua, un llibre d'encàrrec sobre la costa de Tarragona (de la Sènia a Cunit). • Manté una col·laboració constant amb publicacions com Cavall Fort i el diari Avui. • Defensa un mètode de treball basat en la perseverança i el rigor, rebutjant el mite de la inspiració momentània. "Jo amb el treball metòdic i amb l'aprenentatge de les coses és quan s'ha d'adquirint aquesta tècnica." Cultura, Institucions i Territori L'entrevista aborda les desigualtats territorials en el món cultural: • Centralisme de Barcelona: Xirinacs denuncia que les obres del sud sovint són tractades com a "locals" en comparació amb les obres de Girona o Barcelona. • Cultura a Tarragona: L'autora lamenta la dispersió d'esforços i la manca d'un front comú per fer-se sentir al nord. • Comparativa amb Reus: Destaca la forta identitat i autovaloració dels reusencs com a model a seguir. El Paper de la Dona i el Foment de la Lectura • Reivindica la triple capacitat de la dona escriptora per atendre l'obra, la família i el camp social. • Proposa que el foment de la lectura entre els joves ha de passar per la creació d'un ambient familiar lectiu i l'ús de biblioteques escolars de qualitat.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
34'
Neus Turu: Educació, Valors i la Promoció de la Dona
Neus Turu i la Vocació Docent En aquesta edició del programa Dones d'avui, Fina Costa entrevista la Neus Turu, mestre a l'Institut Martí Franquès de Tarragona. Turu destaca que la seva professió és purament vocacional, una decisió que va prendre des de la primerenca adolescència. Per a ella, ser mestre implica una formació integral de la persona, anant molt més enllà de la simple transmissió de coneixements. El Repte de l'ESO i el Pas de l'Escola a l'Institut La conversa aborda els canvis estructurals en el sistema educatiu, especialment el pas de l'escola primària als instituts de secundària sota el model de l'ESO: • La transició va ser dura però enriquidora, motivada per la voluntat de seguir el seu alumnat adolescent. • Destaca la necessitat d'un canvi de xip tant per a mestres com per a llicenciats per adaptar-se als nous objectius pedagògics. • La convivència entre diferents perfils docents és fonamental per al bé de l'alumne. Educació per la Pau i Convivència Un dels punts centrals de l'entrevista és la tasca de Neus Turu en el Grup de Mestres per la Pau. Aquest col·lectiu ha estat reconegut amb el prestigiós Memorial Vidal Llecha per la seva creació de materials didàctics aplicables a l'aula. "L'educació per la pau no és qüestió d'un dia, és una actitud i una reflexió constant." Els temes clau discutits inclouen: • El tractament del conflicte interpersonal, el racisme i la violència. • La importància de la tutoria com a eina d'acompanyament personalitzat. • La col·laboradora necessària de la família i els mitjans de comunicació per assolir fites educatives reals. La Dona en la Societat Actual En la recta final, el podcast explora la situació de la dona i la seva promoció professional. Turu es mostra optimista però crítica amb els rols de gènere interioritzats: • Denuncia com l'educació sexista condiciona les expectatives d'homes i dones des de la infància. • Reflexiona sobre la dificultat de conciliar treball i família, atribuint el seu èxit a la sort i al suport familiar. • Reivindica que les dones han de creure més en la seva pròpia capacitat i potencial per arribar on es proposin.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
30'
Advocacia i atletisme de fons amb Marina
L'exercici de l'advocacia a Tarragona En aquesta entrevista del programa Dones d'Avui, la Marina, una jove advocada especialitzada en les branques penal i civil, comparteix la seva visió sobre el món del dret. Explica que la seva vocació va néixer de la recerca d'una carrera amb sortides professionals i del contacte amb companys del sector. La realitat del sistema judicial • La Marina destaca que la justícia a l'Estat és lenta a causa de la saturació dels jutjats, fet que genera desconfiança en la ciutadania. • Defensa que la interpretació de la llei no és una ciència exacta: > "El dret no és com les matemàtiques, on dos i dos són quatre." • Considera que la justícia és igual per a tothom gràcies a figures com el torn d'ofici i l'assistència gratuïta. El Club de Fondistes de Tarragona L'altra gran passió de la Marina és l'atletisme de fons. Forma part del Club de Fondistes de Tarragona, una entitat jove i sense ànim de lucre que agrupa corredors de la ciutat. Valors i beneficis de l'esport • Solidaritat: Més enllà de la competició, destaca el companyerisme i el suport mutu durant les curses dures. • Salut mental: Defineix el córrer com una vàlvula d'escapament necessària per desconnectar de la pressió laboral. • Disciplina: Tot i que no segueix una dieta estricta, remarca la importància de la constància en l'entrenament. Perfil personal i curiositats Durant el qüestionari personal, la Marina es defineix com una persona activa i senzilla. Entre els seus gustos destaquen: • Lectura: El seu últim llibre ha estat La Lola de Maria Pau Janer. • Cinema: La seva pel·lícula preferida és El pacient anglès. • Visions de futur: Si no fos advocada, li encantaria dedicar-se a viatjar pel món.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
24'
L'arqueologia a Tarragona amb Cristina Benet
Gestió del Patrimoni i Emprenedoria L'entrevista se centra en la trajectòria de Cristina Benet Arqué, cofundadora de Còdex, Arqueologia i Patrimoni, la primera empresa d'aquestes característiques a Catalunya. Benet explica com van transformar una passió vocacional en una estructura professional que actualment dona feina a un equip d'unes 15 persones de forma fixa, arribant a puntes de 70 treballadors. El paper de l'empresa privada en l'arqueologia • L'origen de Còdex: Nascuda d'una escola taller, l'empresa va haver d'obrir camí en un sector on l'administració no estava acostumada a facturar serveis arqueològics privats. • Serveis: Realitzen des d'excavacions i peritacions fins a muntatge d'exposicions i assessorament a promotors. • Dones en el sector: Tot i ser un món masculinitzat pel vincle amb la construcció, Benet destaca que les dones ocupen rols clau en la direcció d'obra i l'administració. Reptes de Tàrraco: Patrimoni de la Humanitat Es discuteix la candidatura de Tarragona per ser reconeguda per la UNESCO. Benet es mostra optimista però adverteix que aquest títol implica una inspecció continuada i l'obligació de seguir pautes molt estrictes de conservació. "Ser Patrimoni de l'Humanitat representa un reconeixement internacional, però ens miraran amb lupa des de fora." La convivència entre ciutat viva i restes històriques Benet defensa que Tarragona ha de ser una ciutat viva i no un museu mort. El repte és compaginar l'expansió urbanística amb les intervencions d'urgència. També posa sobre la taula la necessitat d'ajudes o desgravacions fiscals per als promotors privats, que sovint assumeixen en solitari el cost econòmic i de temps de les troballes arqueològiques. Divulgació i Arqueologia Industrial L'arqueòloga subratlla la importància de la pedagogia: • Cal fer entendre a la ciutadania que el que semblen "quatre pedres" són fragments essencials de la història. • Es defineix l'arqueologia industrial com la recuperació de la memòria de les fàbriques i processos de producció recents que s'estan perdent. • Han creat la botiga Mosaic per oferir records amb rigor històric que fugin del souvenir genèric.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
39'
Chantal Grande i la revolució del format fotogràfic
El recorregut de Chantal Grande i la Galeria Fòrum Chantal Grande, directora del Tinglado 2 del Port de Tarragona i propietària de la Galeria Fòrum, comparteix la seva trajectòria vital i professional. Des del seu romanticisme a les platges de Sitges fins a la seva consolidació com a gestora cultural, Grande ha estat una figura clau per defensar la fotografia com una de les arts majors a Tarragona. La fotografia com a expressió artística L'entrevista aprofundeix en la lluita històrica per situar la fotografia al mateix nivell que la pintura o l'escultura: • La fotografia ha viscut una transició des del format estàndard fins a la postmodernitat dels anys 80, on el gran format va prendre protagonisme. • L'estat espanyol presenta un cert retard respecte a Europa i els EUA per la falta de col·leccions públiques consolidades. • Actualment, es considera l'art més assequible del mercat, permetent crear una col·lecció de primera línia amb una inversió moderada. "L'art és una successió d'encontres... el moment màgic on es conjuga la intenció de l'artista i la sensibilitat de l'espectador." Tendències i el paper de la dona Evolució i noves tecnologies Es discuteix com el gènere ha evolucionat des del reportatge clàssic dels 60 cap a la invenció total mitjançant l'ordinador i les noves tecnologies, on la realitat pot ser completament falsificada amb finalitats artístiques. Protagonisme femení Grande subratlla que la dècada dels 90 ha estat decisiva per a la dona fotògrafa. Artistes com Cindy Sherman o Laura Simmons han assolit un estatus i unes cotitzacions que no tenen res a envejar als seus homòlegs masculins. Exposicions i projectes a Tarragona L'episodi repassa l'impacte d'exposicions com la de María Eugènia Balcells i convida el públic a visitar la Galeria Fòrum, destacant la propera mostra de Chema Madoz, un referent de la poesia visual.
Arxiu Sonor 2000
22 de març del 2000
30'
Entrevista a Carme Borbonés: Educació, Valors i Superació
Trajectòria i Visió Educativa L'entrevista se centra en la figura de la doctora Carme Borbonés, qui ha estat secretària general de la Universitat Rovira i Virgili. Durant la conversa, es repassa la seva història personal i el seu profund arrelament a Tarragona, malgrat haver nascut a Lleida. La Vocació Docent Amb una tradició familiar que es remunta a cinc generacions de mestres, Borbonés reflexiona sobre el concepte de mestratge: • Considera que el mestre és qui acompanya l'alumne en el descobriment de la veritat i la vida. • Defensa la necessitat de recuperar el valor de la docència davant d'una societat que sovint la infravalora pel seu caràcter "sancionador" o avaluador. • Segons la doctora, les qualitats essencials d'un educador són la paciència, el creure en el que es fa i la voluntat de compartir experiències. Valors i Societat de la Informació En un context de globalització i digitalització, el debat es trasllada a la crisi de referents en la joventut. Les idees clau exposades són: • Reidentificació de punts de referència: Cal trobar nous valors útils per a la societat de la informació. • No competició amb tecnologia: L'educador no ha de competir amb Internet, sinó ensenyar a l'alumne a distriar la informació útil de la que no ho és. • Solidaritat: Carme destaca la voluntat de solidaritat com el valor estrella dels joves actuals. "L'educació ha d'anar cap a on ha d'anar sempre: que les persones sapiguessin descobrir totes les seves possibilitats i què és allò veritablement important de la vida." Experiències Personals de Superació La part més emotiva de l'episodi aborda la fortalesa de l'entrevistada davant de tragèdies personals: • El traspàs de la seva filla Montserrat als set anys i com manté viu el seu record amb pau i acceptació. • La seva lluita contra el càncer, una experiència que l'ha fet apreciar encara més les petites coses de la vida quotidiana. • L'adopció del seu fill Jaume, un nen amb necessitats educatives especials, com una opció de vida conscient i solidària compartida amb el seu marit. • La seva condició de creient com un pilar fonamental que li ha permès encarar les dificultats amb optimisme i determinació.
Arxiu Sonor 2000
15 de març del 2000
54'
Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: la fita històrica
Un Dia Històric per a Tarragona L'episodi recull l'emoció i les reaccions immediates a la designació de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, decisió presa a Cairns (Austràlia) la matinada del 30 de novembre de 2000. Detalls de la Designació • La proclamació oficial va tenir lloc a les 3:38 hores (hora local de Tarragona). • La candidatura va rebre un suport excepcional, amb intervencions a títol personal de països com Mèxic, Cuba, Marroc, Hongria, Malta i Equador. • Segons la regidora Maria Mercè Martorell, el comitè va considerar que era un reconeixement que "feia molt de temps que havia d'haver estat fet perquè Tarragona s'ho mereix com pocs altres conjunts". Un Esforç Col·lectiu de la Societat Civil El podcast subratlla que aquest èxit no és només polític, sinó el fruit de dècades de treball de la societat civil tarragonina: • Es destaca la tasca de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona i dels Amics de l'Amfiteatre. • La implicació dels ciutadans va ser clau per salvar monuments com el Teatre Romà o impulsar excavacions en condicions difícils. • Es recorda la campanya de recollida d'adhesions que va portar milers de signatures a la seu de l'UNESCO a París. Reptes de Futur i Gestió del Patrimoni La declaració es veu com un punt d'inflexió, no com una meta final. Els experts i representants discuteixen les obligacions que comporta: • Necessitat d'aprovar el Pla Especial de Protecció Arqueològica durant l'any 2001. • Impuls del turisme cultural com a alternativa al model de sol i platja. • Millora de la divulgació per fer que Tàrraco deixi de ser la "gran desconeguda" de Catalunya. • L'accés a nous circuits de finançament internacional i europeu per a la conservació de les restes.
Arxiu Sonor 2000
15 de març del 2000
50'
Tarragona 1975: Recordant la mort de Franco 25 anys després
Retrat d'una època de canvis a Tarragona L'episodi realitza un exercici de memòria històrica de quan es complien 25 anys de la mort de Francisco Franco (el 20 de novembre de 1975). A través d'una tertúlia amb historiadors i testimonis directes, s'analitza com va passar la ciutat de Tarragona d'una dictadura a la transició democràtica. La realitat urbana i social del 1975 Tarragona era una ciutat molt diferent de l'actual, amb una població significativament menor i un urbanisme desvertebrat: • Creixement anàrquic: Barris perifèrics com Bonavista o La Floresta patien mancances greus en infraestructures bàsiques. • Indústria petrolioquímica: El complex ja estava operatiu amb empreses com Dow o Bayer, essent el motor econòmic. • Carença de llibertats: Una ciutat vigilada on la policia secreta controlava qualsevol intent de dissidència. La clandestinitat i la por Els convidats descriuen el contrast entre la "Tarragona oficial" i la vida oculta de l'oposició: • El moviment veïnal va ser clau per canalitzar el descontentament social per falta de serveis. • Existien cèl·lules de partits polítics il·legals (com el PSUC o l'Assemblea de Catalunya) en entorns insospitats com el seminari o moviments escoltes. • La mort de Franco es va viure amb una barreja de por i alliberament psicològic. El paper de l'Ajuntament i la gestió de l'època Es discuteix la gestió municipal sota el règim, marcada per la falta de pressupost i la dependència del Govern Civil: "No s'atrevien a augmentar els impostos per por a la reacció popular, i això provocava una falta absoluta de diners per a infraestructures." • Es detalla el procés d'absorció de la Canonja per part de Tarragona, motivat per pors polítiques i el pes de la indústria química. • Es recorda el ple secret que va acabar enviant la gestió de l'alcalde Dalmau al Tribunal Suprem.
Arxiu Sonor 2000
10 de febr. del 2000
1h 34min
Tàrraco: Nou Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO
Tàrraco ja és Patrimoni Mundial de la Humanitat L'episodi d'avui del matí de Tarragona Ràdio se celebra un fet històric: la declaració oficial de la UNESCO, produïda a les 3:38 h de la matinada a Cairns (Austràlia), que inclou el conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de Patrimoni de la Humanitat. Impacte i Reptes pel Futur El programa recull les reaccions de diversos experts i representants institucionals sobre el que suposa aquest reconeixement: • Enric Ceritjol destaca que aquesta fita ha de servir per impulsar el nou Museu d'Arqueologia, convertint-lo en una "empresa de potència" similar al model de Mèrida. • Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic (MNAT), adverteix sobre el perill de "dormir-se en els llorers": "Això no és una meta, sinó un punt de partida que ens obliga a millorar la gestió i corregir errors passats." • La necessitat d'una Càtedra d'Arqueologia Clàssica a la Universitat Rovira i Virgili (URV) emergeix com una de les grans reivindicacions professionals. Visió més enllà de la ciutat La nominació no afecta només la capital, sinó tot el Tarragonès. S'entrevisten els alcaldes d'Altafulla i Roda de Barà, posant en valor monuments com la Vila Romana dels Munts i l'Arc de Berà. • Eudald Carbonell, guardonat també per la declaració d'Atapuerca, reflexiona sobre la socialització de la ciència: - El patrimoni és un actiu econòmic i un factor de desenvolupament. - La tecnologia i el coneixement del passat ens ajuden a organitzar millor el futur en xarxa. Celebració Ciutadana Es detallen les activitats de celebració, incloent-hi la gratuïtat dels museus fins diumenge i l'acte central del proper dissabte amb seguici popular i focs artificials.
Arxiu Sonor 2000
10 de febr. del 2000
46'
Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Un Salt al Futur
Celebració històrica a Tarragona Ràdio L'episodi especial s'emet en directe des de la Plaça de la Font per commemorar la designació de Tarragona (Tàrraco) com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El programa recull les reaccions de diversos sectors de la societat que han estat claus en el procés de la candidatura. El valor acadèmic i la gestió del patrimoni Experts com Jordi Rovira (historiador) i Magí Ceritjol (tècnic del Museu d'Història) destaquen que, tot i que el jaciment ja tenia un valor acadèmic inqüestionable a nivell mundial, el reconeixement oficial és una finestra oberta al món i una injecció d'il·lusió col·lectiva. • La designació inclou 13 elements clau, des de les muralles fins a l'Aqüeducte de les Ferreres. • Es recalca que el patrimoni no ha de ser vist com una "molèstia de pedres", sinó com una expectativa de futur i un motor econòmic. Iniciativa privada i gastronomia romana El programa subratlla la importància de la col·laboració entre institucions i el sector privat: • L'Associació Tarracotaula: Els cuiners David Soler i Francesc Lleodó expliquen com la reconstrucció gastronòmica romana ha permès redescobrir tècniques antigues (com l'ús del garum o la mel) que ara s'integren en la cuina moderna. • Itinere i La Medusa: Es discuteix la creació de merchandising de qualitat que substitueixi els records tòpics per rèpliques amb valors històrics. Arqueologia i reptes urbans L'arqueòleg Joaquim Ruiz de Arbulo reflexiona sobre la complexitat de viure en una ciutat viva que s'alça sobre restes romanes. Segons l'expert: "Tarragona ha de servir d'exemple del que vol dir viure amb el patrimoni històric, respectant la qualitat de vida del segle XX mentre estem orgullosos del passat." Els professionals coincideixen que aquest nomenament no és el final del camí, sinó un punt de partida per a noves investigacions i millores en la gestió del patrimoni documental i arqueològic.
Arxiu Sonor 2000
10 de febr. del 2000
15'
Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Acte Institucional
Celebració de la Declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat Aquest acte institucional, celebrat el 17 de desembre de 2000, marca el segon capítol de les celebracions per la designació de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'esdeveniment aplega les principals autoritats de la ciutat i del país per agrair l'esforç col·lectiu que ha portat a aquesta fita històrica. Intervencions Principals Maria Mercè Martorell (Tinent d'alcalde de Patrimoni): Destaca la càrrega emocional del moment de la designació a la ciutat de Cairns i descriu els actes immediats de celebració a la ciutat. Subratlla que aquest reconeixement no és un final, sinó un nou començament per treballar més i millor. Joan Miquel Nadal (Alcalde de Tarragona): Expressa un agraïment profund als ciutadans i a les institucions veïnes. Defineix la designació com una fita assolida gràcies al treball constant i a la transformació de Tarragona en una ciutat moderna i competitiva. Artur Mas (Conseller d'Economia i Finances): En representació de la Generalitat, destaca que aquest guardó tindrà conseqüències econòmiques i turístiques clau, ja que el 30% del turisme a Europa es mou per motius culturals. Lloa la capacitat de la ciutat per diversificar la seva economia entre la indústria, el comerç i el port. Idees Clau de l'Acte El reconeixement de la UNESCO és fruit del mèrit i la voluntat de tota una ciutat, no de l'atzar. Tarragona ha demostrat saber equilibrar el seu passat gloriós amb un present industrial i universitari potent. L'èxit de Tarragona és compartit per tot Catalunya, augmentant l'autoestima col·lectiva. "Això no era el final de res, sinó el començament de tot." L'acte clou amb una crida a continuar treballant per deixar una ciutat millor a les generacions futures en el nou segle XXI.
Arxiu Sonor 2000
10 de febr. del 2000
1h 20min
Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: Un triomf de la ciutat
Tarragona celebra el reconeixement de la UNESCO L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio, realitzat en directe des de la Plaça de la Font, se centra en la històrica notícia de la designació del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO durant la reunió a Cairns (Austràlia). Veus protagonistes del món de l'arqueologia • Josep Maria Carreter i Lluís Pinyol destaquen que aquest guardó no és el final de cap camí, sinó un punt d'inflexió i de partida. • Es recorda que Tarragona és una ciutat viva on els monuments romans coexisteixen amb el dia a dia dels ciutadans, un fet diferencial respecte a altres jaciments. • Rafael Gabriel, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, subratlla la feina de moltes generacions de tarragonins. Crida a la implicació política i social "El patrimoni no és un pes ni una lacra, sinó un benefici, tant d'identitat com econòmic (negoci)." L'expert Enric Oliver fa una crida als polítics perquè entenguin el valor del turisme cultural i demana que l'administració estigui a l'altura de la responsabilitat internacional que s'acaba d'adquirir. Detalls de la decisió a Austràlia En connexió directa, Ricard Omar explica les interioritats de la votació: • El representant del Marroc va ser el primer a donar suport elogiós a la candidatura. • Espanya ha aconseguit 5 nominacions en una sola tanda (incloent-hi Atapuerca i el Vall de Boí). • Hi ha una tendència restrictiva a la UNESCO, fet que fa que aquest èxit sigui encara més rellevant. L'assignatura pendent: La divulgació L'ex-regidor Joan Aregio destaca la tasca de conscienciació ciutadana que s'ha fet durant anys. Tot i així, es reconeix que Tarragona encara és la "gran desconeguda" a Catalunya i cal potenciar la divulgació per fer aflorar tot el patrimoni que encara resta amagat sota la ciutat actual.
Arxiu Sonor 2000
10 de febr. del 2000
45'
Tarragona, Patrimoni de la Humanitat: l'esclat d'alegria de l'any 2000
Celebració i reconeixement de la UNESCO L'episodi se centra en la històrica jornada del 30 de novembre del 2000, quan la UNESCO va declarar el conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat a la cimera de Cairns, Austràlia. La notícia és rebuda amb una gran eufòria col·lectiva a la plaça de la Font de Tarragona, acompanyada de les 21 salves de bombardeig i el so de les botzines dels vaixells al port. Entrevistes als protagonistes El programa recull les primeres impressions d'autoritats clau que han treballat durant anys per la candidatura: • Joan Miquel Nadal (alcalde): destaca que aquesta victòria és col·lectiva i supera emocionalment guanyar unes eleccions, marcant el futur de la ciutat al segle XXI. • Lluís Badia (Port de Tarragona): subratlla el compromís de les empreses locals en la promoció del patrimoni. • Albert Ballbé, Emili Mateu i Maria Mercè Martorell: connecten des d'Austràlia per descriure l'emoció del moment en què sis països van elogiar la candidatura tarragonina. • Jordi Vilajoana (Conseller de Cultura): ressalta que el 30% dels europeus viatgen per motius culturals, fet que posiciona Tarragona com un referent turístic mundial. Altres notícies de l'actualitat tarragonina Malgrat la rellevància de la UNESCO, el podcast repassa altres temes d'interès per a la demarcació: • Sanitat: S'incrementen les places hospitalàries a Joan XXIII i Santa Tecla davant la previsió de l'epidèmia de grip al desembre. • Infraestructures: Fexa Ener anuncia inversions per reduir les avaries elèctriques després dels temporals d'octubre. • Societat: Unió de Pagesos convoca una manifestació pel suport a la democràcia i en contra de les càrregues policials a la CLH. • Universitat: La URV signa un nou contracte programa amb la Generalitat per millorar la plantilla del Personal d'Administració i Serveis (PAS). "Això per mi és més important que guanyar unes eleccions... és una victòria de tots, per tots i que ha de traduir que Tarragona aporti cultura a la marca de la Costa Daurada." — Joan Miquel Nadal
Arxiu Sonor 2000
10 de febr. del 2000
3'
A l'espera de Tarragona Patrimoni de la Humanitat
Seguiment de la cimera de la UNESCO L'actualitat de la sessió es centra en la revisió de diverses candidatures. S'ha destacat la bona gestió de l'Estat espanyol pel que fa al cas de Doñana, on el comitè ha felicitat les autoritats per les tasques de neteja realitzades. Malgrat l'optimisme general, el desenvolupament de l'ordre del dia pateix alguns retards a causa de debats en candidatures prèvies. Previsions per a la candidatura de Tarragona La situació actual es caracteritza per una barreja d'optimisme i incertesa: Calendari previst: Es preveu que la discussió de la candidatura tarragonina tingui lloc finalment el dijous, ja sigui durant el matí o la tarda, atès l'ordre alfabètic establert. Gestions diplomàtiques: La delegació està mantenint contactes constants amb representants del Ministeri de Cultura, el coordinador d'ICOMOS (Henry Klier) i delegacions d'altres països per refermar el suport. Estat d'ànim: Tot i que les informacions oficials apunten que "tot va molt bé", es descriu una sensació de "mal cos" o nerviosisme fins que la decisió no sigui oficial. Preparatius de celebració a la ciutat "Tots tenim moltes ganes que sigui d'una vegada el dijous i que realment puguem celebrar la designació de Tarragona Patrimoni de la Humanitat." Mentrestant, a la ciutat ja es preparen els primers actes per celebrar el possible reconeixement: Una tronada programada per dijous a les 8 del matí. Una sortida extraordinària del seguici popular prevista per al proper dissabte. Un brindis simbòlic de la delegació desplaçada a Cairns.
Arxiu Sonor 2000
10 de febr. del 2000
44'
Crònica d'una nit de patrulla amb la Policia Nacional
Una nit de prevenció i vigilància a Tarragona L'episodi ofereix una visió detallada i realista de la tasca nocturna de la Policia Nacional a la ciutat de Tarragona. A través d'un seguiment directe de les patrulles, s'explora el contrast entre la ficció mediàtica i la realitat operativa de la prevenció delictiva. Estructura i organització policial El reportatge comença a la comissaria, on s'expliquen les diferents fases i unitats: • Policia en pràctiques: El trànsit d'alumne de l'acadèmia d'Àvila a policia de carrera. • Unitats operatives: Diferenciació entre els grups de Z (unitats uniformades), el PIP (investigació) i el PPP (proximitat). • Gestió de la informació: L'organització dels delictes per gravetat i l'ús de fitxers físics i digitals. La labor preventiva i la relació amb el ciutadà La part central del podcast se centra en el patrullatge: • Prevenció vs. repressió: Els agents emfatitzen que la seva prioritat actual és evitar la comissió de delictes abans que hagin de recórrer a la força. • Intervencions socials: Es detalla el cas d'indigents que dormen en caixers i la dificultat de gestionar situacions de vulnerabilitat amb dignitat. • Seguretat ciutadana: El debat sobre el prestigi policial i la col·laboració ciutadana, sovint condicionada pel temor al "paperam" judicial. Procediments i burocràcia S'analitzen els protocols estrictes que se segueixen en cas de detenció: "Tots els detinguts tenen drets fonamentals com l'assistència jurídica, metge si cal, i la notificació a familiars, informant-los sempre primer de forma verbal i després per escrit." Crònica dels serveis de la nit Malgrat ser una nit relativament tranquil·la, el podcast capta diverses intervencions reals: 1. Identificació de vehicles: Comprovació de matrícules sospitoses per detectar robatoris. 2. Incident al carrer Reial: Intervenció per una presumpta agressió a un propietari de restaurant. 3. Robatoris amb força: Actuacions en un establiment amb alarma i en una farmàcia on s'havia forçat el bombí. Realitats de la delinqüència local Els agents de paisà expliquen com ha canviat el mapa delictiu de Tarragona després del tancament de nuclis tradicionals com La Esperanza, i com el 90% dels robatoris petits estan directament relacionats amb l'addicció a substàncies estupefaents.