Tots els episodis

62454 episodis disponibles

episodis

62185-62208 de 62454

Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
25'
Conte de Nadal: La Redempció de l'Avar Ebenezer Scrooge
La Transformació d'Ebenezer Scrooge L'episodi narra el clàssic relat de Charles Dickens sobre Ebenezer Scrooge, l'home més ric i garrepa de Londres, qui sent un profund menyspreu per l'esperit nadalenc. La història comença mostrant la seva avarícia extrema i el desdeny cap al seu empleat, Bob Cratchit, i el seu propi nebot. La Visita de Jacob Marley La nit de la vigília de Nadal, Scrooge rep la visita de l'espectre del seu antic soci, Jacob Marley, que apareix encadenat com a càstig per la seva vida de maldat. Marley llança un advertiment crucial: "Vinc a advertir-te per a que canviïs la teva vida. La maldat que acolleixes en el teu cor et conduirà a cadenes terribles i desesperació infinita." El Viatge a través del Temps Scrooge és visitat per tres esperits personificats que el porten en un viatge revelador: • L'Esperit del Nadal Passat: Li mostra la seva joventut, el seu antic mentor i la pèrdua de la seva promesa, Isabel, a causa de la seva ambició. • L'Esperit del Nadal Present: El porta a veure la pobresa però feliç celebració de la família Cratchit, on descobreix la malaltia del petit Tiny Tim. • L'Esperit del Nadal Futur: Una figura ombrívola que li ensenya la seva pròpia mort solitària i el destí tràgic del fill de Cratchit si ell no canvia. Conclusió i Redempció Després de despertar i adonar-se que encara és el dia de Nadal, Scrooge experimenta una transformació total. Es converteix en un home generós, ajuda la família de Cratchit, esdevé el seu soci i decideix viure amb l'esperit del Nadal al cor durant tot l'any.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
L'edifici que calia trencar de Gianni Rodari
L'enginyosa solució de Busto Arsizio Aquesta història de Gianni Rodari ens situa a la vila de Busto Arsizio, on els pares i les autoritats estan desesperats perquè els nens ho destrossen tot: vidres, plats, gots i mobles. El batlle inicialment proposa posar multes, però els pares s'hi oposen perquè acabarien pagant-les ells mateixos. El projecte de l'enginyer Gamberoni L'enginyer Gamberoni, un home savi i amb experiència amb nets, proposa una solució insòlita basada en l'estalvi i la psicologia infantil: Calcular el cost total de totes les destrosses anuals. Amb la meitat d'aquest pressupost, construir un edifici específic perquè els nens el puguin esbocinar lliurement. L'objectiu era que la canalla es pogués desfogar de manera controlada. L'edifici de les trencadisses L'ajuntament edifica un palau de 7 pisos i 99 habitacions, totalment moblat i ple d'objectes fràgils. El dia de la inauguració, s'entrega un martell a cada infant i se'ls permet l'entrada. El resultat és un caos monumental: "Semblava l'inici de la Tercera Guerra Mundial." Els nens, des dels més petits fins als més grans, van treballar amb una aplicació absoluta fins a reduir armaris a serradures i vaixelles a pols. Al quart dia, exhausts i coberts de pols, els infants van deixar de trencar coses: s'havien tornat delicats com papallones i ja no sentien la necessitat de destruir res a casa. Un benefici per a tota la societat L'experiment no només va calmar els nens, sinó que va ser un èxit econòmic, generant un gran estalvi per a la ciutat. A més, les restes de l'edifici van servir perquè els adults (notaris, magistrats i consellers) també poguessin desfogar el seu estrès picant parets, evitant així baralles domèstiques. Com a agraïment, Gamberoni va rebre una medalla honorífica.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
Que no existeixen els vampirs? El cas de Lisat Currí
Resum de l'episodi: L'entrevista amb un vampir modern Aquest episodi del Gripau Blau ens trasllada a una situació quotidiana que es trenca amb una entrevista televisiva sorprenent. Mentre en Toni intenta evitar les feines domèstiques mirant la televisió, apareix un testimoni insòlit que afirma ser un vampir real residents a Catalunya. Els secrets de la vida immortal L'entrevistat, el senyor Lisat Currí, explica que té uns 350 anys i que va emigrar de Romania a Barcelona el segle passat. La seva vida es basa en la discreció: Canvi de domicili: Es trasllada cada 20 anys per evitar que els veïns sospitin de la seva eterna joventut. Treball nocturn: Com que la llum del dia el debilita, treballa com a vigilant nocturn en una fàbrica. Evolució: Menciona que a Suècia el 20% dels vampirs ja s'han adaptat totalment a la llum solar. Una dieta mediterrània i vampírica El senyor Currí desmitifica les mossegades al coll. Explica que els vampirs actuals compren productes en bones condicions i segueixen dietes segons el país: Internacional: A l'Argentina mengen carn crua i a la Xina barregen la sang amb l'arròs. Catalunya: Aquí practiquen una dieta més equilibrada, acompanyant la sang amb verdures i fruita (un vampir gairebé vegetarià). Restriccions: Eviten el vinagre i els cítrics perquè alteren la sang. El gir final La història clou amb un toc d'humor quan en Toni, després de veure el programa, es disposa a col·laborar a casa, però reacciona de manera exagerada davant uns alls que ha portat un veí: "Treu els alls del meu davant, ja ho saps, que hi soc al·lèrgic i em poso malalt." Aquesta reacció deixa a l'aire la pregunta de si el mateix Toni podria tenir més en comú amb els vampirs del que sembla.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
3'
L'Alícia Capitomba: Les aventures d'una nena que cau a tot arreu
Un personatge curiós: L'Alícia Capitomba Aquest relat de Jani Rodari, presentat pel Gripau Blau, ens introdueix en la vida de l'Alícia Capitomba, una nena amb una habilitat extraordinària (o fatalitat) per caure en els llocs més insospitats. La història se centra en la constant recerca que han de fer els seus avis per trobar-la. Les escapades accidentals de l'Alícia Al llarg de la narració, l'Alícia desapareix en diversos escenaris quotidians que es transformen en aventures per a ella: Dins del despertador: Moguda per la curiositat, l'Alícia entra en el mecanisme per xafardejar i acaba saltant entre engranatges i el tic-tac per no quedar atrapada. Dins d'una ampolla: En una altra ocasió, cau dins d'una ampolla i ha de nedar fins que l'avi la rescata fent servir un cordonet com a escala. Dins del calaix de les estovalles: El seu amagatall més perillós és el calaix de la cuina, on es queda adormida i queda tancada a les fosques sense gens de por. "I quan es va despertar, l'Alícia es va trobar a les fosques, però no va pas tenir por." El retrobament familiar La desaparició al calaix genera un gran enrenou familiar. Els pares, en tornar de la feina, renyen els avis per la seva falta de vigilància, comparant l'actitud de l'Alícia amb les caigudes més "normals" d'altres èpoques. Finalment, l'Alícia aconsegueix cridar l'atenció picant amb els peus contra el fons del calaix. L'episodi conclou amb el seu retrobament i una darrera peripècia: caure dins la butxaca de l'americana del seu pare, on acaba tacada de tinta de bolígraf.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
8'
Dues cartes d'amor sense segell: La Rita i el nàufrag
L'acte d'esperança de la senyora Rita La història comença amb la senyora Rita Aymangual, una dona d'Arenys de Massavall, que un matí molt d'hora decideix llançar una ampolla al mar. Dins de l'ampolla hi ha guardat un missatge ple d'il·lusió destinat a un destinatari desconegut: un nàufrag misteriós. En la seva missiva, la Rita es presenta amb naturalitat, descrivint els seus cabells rebels i la seva piga, però sobretot expressant el seu desig de trobar algun home que visqui en la solitud d'una illa deserta, algú que necessiti amor, tendresa i companyia. L'espera i la resposta inesperada Després de quinze anys de buscar diàriament una resposta entre les onades, el miracle succeeix: Un grup d'amigues i cosines porten una ampolla que ha arribat per a ella. La carta prové de Marc Saladrigues, un home que va naufragar l'any 1965. En Marc respon amb la mateixa passió, confessant que la carta de la Rita ha estat la seva única companyia i esperança en la seva solitud absoluta. Un final ple d'amor i determinació La lectura de la carta provoca una onada d'enveja sana i emoció entre les dones del poble. Marc inclou un mapa i demana a la Rita que el vagi a trobar. La cita més commovedora del relat reflecteix aquesta connexió profunda: "A partir d'ara, Rita, el teu nom serà el meu amic, el meu amor i la meva esperança. Ja no estic sol!" Finalment, la senyora Rita, decidida i rejovenida per l'amor, abraça l'ampolla i es dirigeix al port per llogar una barca i emprendre el viatge cap a la seva nova vida amb en Marc.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
El Tortell Aquàtic i l'Anell Perdut de la Magdalena
La tradició del tortell de diumenge La història comença amb un costum familiar arrelat: anar a la pastisseria de la senyora Magdalena cada diumenge per comprar un tortell de brioix farcit de massapà. El ritual inclou l'elecció del dolç i el seu empaquetat meticulós amb un paper groc brillant i una cinta marró per facilitar el transport. L'incident al rec La protagonista insisteix a portar el paquet ella mateixa durant el trajecte de tornada a casa. Malgrat els advertiments del seu pare sobre la seva distracció, acaba brandant el paquet amb tanta il·lusió que aquest cau accidentalment al rec de Riguiravall, que anava ple d'aigua per les nevades. "A la mà esquerra només hi tenia la cinta marró i l'envalum groc navegava avall pel rec..." Una troballa inesperada Mentre el pare torna a la pastisseria per comprar un nou tortell, la nena segueix el pastís riu avall fins que s'atura en un escull de sorra. En desfer el paquet mullat, hi troba un anell amb una pedra roja que, en netejar-lo, brilla com un rubí. L'objecte resulta ser l'anell d'or real de la pastissera car no era la típica quincalla de sorpresa. La senyora Magdalena el donava per perdut mentre pastava el matí. Com a recompensa, la nena rep un tortell gegant amb tres sorpreses per al diumenge següent. Conclusió i fantasia L'episodi acaba amb una comparança poètica entre el paquet groc i un transatlàntic o un submarí groc (en referència als Beatles), tancant una anècdota on un descuit es converteix en un acte d'honradesa i final feliç.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
Les set illes de l'illa de Vesperón
L'aventura del Capità Bolabatroladic El conte narra el viatje fantàstic del Capità Bolabatroladic, qui decideix llançar-se a l'aventura per descobrir món. Després de navegar per diversos mars, arriba al Mar Virulat, on troba un arxipèlag de set illes de colors vibrants. Un descobriment diari Al llarg de la setmana, el capità visita una illa diferent cada dia, on troba personatges peculiars que planten parts del cos humà en comptes de fruits: Dilluns (Illa Violeta): Un home planta orelles enmig de les vinyes. Dimarts (Illa Blava): Es planten galtes a les pomeres. Dimecres (Illa Turquesa): En lloc de patates, de la terra surten nassos. Dijous (Illa Verda): Els tarongers donen ulls. Divendres (Illa Groga): El blat de moro es converteix en pèl. Dissabte (Illa Carbassa): S'obtenen boques dels pinyons. La creació de l'illa de Vesperón El diumenge, el capità arriba a una setena illa, l'Illa Vermella, que estava totalment deserta. Bolabatroladic decideix batejar-la com l'illa de Vesperón i hi realitza una acció fonamental: "La va llaurar, la va regar i va plantar totes les llavors de les illes virulades." Com a resultat d'aquesta sembra tan especial, l'illa es va poblar d'habitants amb una fisonomia única i divertida: tenen orelles de pampo, galtes de poma, nas de patata, ulls de taronja, cabells de panotxa i boca de pinyonet.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
5'
La valentia d'en Jordi: Lliçons en un hospital
Resum del conte: La valentia d'en Jordi El relat ens presenta en Jordi, un nen menut i silenciós que acostuma a observar els seus companys des de la distància mentre juguen al parc. Tot i ser considerat "poca coseta" per la seva constitució física, en Jordi demostra una gran fortalesa interior quan es produeix un accident. L'incident i l'hospitalització Tot canvia una tarda quan una pilota marxa cap al carrer i en Joan, el nen més popular i esportista de la classe, corre al seu darrere sense mirar. En Jordi, en un acte de reflexos i valentia, intenta aturar-lo, però tots dos acaben sent colpejats per un cotxe. Malgrat l'ensurt, cap dels dos pateix ferides greus, però han de quedar ingressats a la unitat de pediatria. Contrast d'actituds Durant l'estada a l'hospital, es produeix un contrast significatiu entre els dos protagonistes: En Jordi: S'ho pren com unes vacances curtes. Gaudeix de l'atenció del personal mèdic, observa les ambulàncies des de la finestra i es manté tranquil i curiós. En Joan: Tot i la seva fama de valent al futbol, a l'hospital es mostra extremadament poruc. Té por de les agulles, de les proves i s'amaga sota els llençols cada vegada que entra una infermera. La transformació i el retorn Gràcies a l'actitud serena d'en Jordi, en Joan acaba perdent la por i entenent que l'hospital no és un lloc terrible. "La transformació d'en Joan va ser espectacular i va aprendre a veure l'hospital com un bon amic." Finalment, quan tornen a l'escola, els reben amb una gran festa. El rumor sobre la valentia real d'en Jordi s'estén entre els companys, permetent que el nen que abans mirava des de la barrera finalment faci amics de debò.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
5'
La Senyora Fragància i la Màgia de les Olors
La Botiga de les Experiències Olfactives El conte de David Paloma, El gripau blau, ens presenta la senyora Fragància, una dona gran i afectuosa que regenta un establiment centenari i extraordinari. Tot i que alguns detractors consideren el seu negoci com una cosa infantil o inútil, la seva tenda és un refugi per a aquells que busquen capturar records i sensacions a través de l’olfacte. Un Inventari d'Emocions Embotiades La particularitat de la botiga és que no ven perfums convencionals, sinó olors pures i records vius. Entre els seus flascons de vidre es poden trobar: Olors de la natura: primavera, pluja o camps de blat. Olors d'estacions i moments: la nit de Nadal o les vacances. Barreges personalitzades: com la que va crear per a uns mariners tristos que havien perdut l'olor de mar, combinant aigua salada, ones i un toc d'olor blava. La Lliçó sobre la Felicitat L'anècdota més significativa del text narra la visita d'una parella d'enamorats que demanaven olor de felicitat. La resposta de la senyora Fragància és una lliçó de vida: "No existeix una única olor de felicitat, perquè cada persona la troba en coses diferents." Segons la protagonista, la felicitat no es pot embotellar perquè està lligada als desitjos inacabables de cada individu. La fórmula màgica que els ofereix és tan simple com profunda: aprendre a respirar l'aire del present, l'aire corrent que inunda els carrers, com a primer pas per ser feliç.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
2'
Na Clara i les seves excuses originals
Resum del conte de Na Clara El conte ens presenta la història de Na Clara, una nena petita i pollissona que té el costum de fer entremaliadures i, per evitar els retrets, s'inventa excuses d'allò més imaginatives i poètiques que deixen a tothom bocabadat. Les malifetes i les excuses Durant el relat, s'exposen diversos exemples de la conducta de la nena: La cabana amb les cortines: Despenja les cortines per tapar la taula. L'excusa? > "És que la taula tenia fred i l'he tapada." L'amagatall al rebost: Es queda tancada sense respondre a la seva mare perquè, segons ella: > "Les patates tenien por i les he anat a fer companyia." El tall de cabells: Agafa unes tisores grans i es talla el pèl. Quan la mare la renya, Na Clara afirma que les tisores tenien gana i se li havien menjat els cabells. La lliçó de la mare Finalment, la mare decideix utilitzar la mateixa lògica de la Clara per donar-li una lliçó. A l'hora de sopar, li diu que no hi ha la seva coca de verdures preferida perquè l'ha hagut de donar tota al gos, ja que aquest se la mirava amb ganes. La Clara, a punt de plorar, entén la situació fins que el seu pare arriba i prepara una truita de patates per a tota la família, assegurant-se que aquest cop el gos no en tasti gens.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
6'
La Llegenda dels Encantats i l'Isard Meravellós
La Llegenda dels Encantats Aquesta narració de David Paloma ens transporta a la Vall d'Àneu, concretament al poble d'Espot, per explicar l'origen mitològic de la muntanya dels Encantats i la seva relació amb el llac de Sant Maurici. L'Aparició de l'Isard Durant un hivern especialment cru, els veïns d'Espot van observar un animal extraordinari que baixava a buscar aliment a prop de les cases: Un isard magnífic de cos musculat. Amb banyes de color d'or que brillaven com fanals. Un pelatge fi i policromat que va captivar l'atenció de dos germans pastors, l'Arnau i el Josep de Can Xela. La Cacera i el Miracle Atrets pel valor que podria tenir una pell tan bella (la camusa), els germans van decidir pujar a la muntanya en arribar la primavera, abandonant les seves tasques habituals amb el bestiar. En trobar l'animal, van succeir fets estranys: L'isard no fugia, sinó que se'ls apropava fent esgarrips ressonants per advertir-los d'un perill. En mirar els ulls de l'animal, van veure una llàgrima blava on es reflectia la imatge d'un os terrible que els anava a atacar per l'esquena. El Destí Final Gràcies a l'avís de l'animal, els pastors van poder salvar la vida. Reconeixent la natura màgica de l'isard i penedits de les seves intencions caçadores: "Van llençar les escopetes tan lluny com la força els va permetre i es van agenollar." La llegenda conclou que els dos germans no van tornar mai al poble perquè l'animal els va encantar. Ara, segons es diu, tots tres recorren les carenes de la muntanya enforcada per sempre.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
El nas que fuig: un conte de Gianni Rodari
L'estranya desaparició d'un nas La història comença quan un senyor de l'Aveno es desperta un matí per afaitar-se i descobreix amb horror que el seu nas ha desaparegut, deixant la seva cara completament llisa. Lluny de ser un accident mèdic, es tracta d'una fugida voluntària: el senyor veu des del balcó com el seu propi nas camina decidit cap a l'embarcador per agafar un vaporet. La persecució i el naufragi El protagonista intenta perseguir el fugitiu, cobrint-se la cara amb un mocador per amagar la seva manca de nas davant les rialles dels vianants. Malgrat els seus esforços: El nas perd el vaixell però decideix navegar pel llac sobre un mocador, com si fos una petita embarcació. El senyor es resigna a tancar-se a casa seva, avergonyit, mentre espera una solució. Dies més tard, un pescador troba el nas a les seves xarxes després que el mocador-vaixell naugregués. El rescat i la lliçó final La minyona de la casa localitza el nas al mercat, exposat entre peixos. Per recuperar-lo, l'amo ha d'ajuntar una fortuna, obligant la minyona a vendre fins i tot les seves joies. Un cop a casa, es revela el motiu de la fugida: "Escolta, no et fiquis mai més els dits al nas! O almenys, talla't les ungles!" Aquesta cita final subratlla la moralitat humorística del conte: el nas s'havia escapat per la manca d'higiene i la poca cura de l'amo amb les pròpies mans.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
4'
La Nina de Drap i el Segell Màgic del Temps
La Nina de Drap: Una Història de Generositat i Temps El dia de cap d'any, la petita Núria visita la seva àvia Mercè, qui li comparteix records de la seva infantesa a través de fotografies antigues. Entre aquests records, l'àvia mostra el seu desig mai complert de tenir una nina de drap i li regala a la Núria un segell antic dels Reis d'Orient que havia guardat des de petita. Un Viatge al Passat Després de visitar els encants vells per comprar una nina de drap actual, la Núria sent tristesa en pensar que la seva àvia no va poder gaudir d'aquesta joguina quan era nena. Moguda per l'amor, la Núria decideix intentar un acte màgic: Prepara un paquet amb la seva nina de drap. Hi enganxa el segell antic que l'àvia li va donar. Diposita la capsa a la bústia amb l'esperança que viatgi al passat. El Miracles dels Reis d'Orient La història culmina el dia de Reis, quan l'àvia sorprèn la Núria amb un regal molt especial que ha trobat a les golfes. "Aquesta és la nina de drap amb què jo jugava quan era petita. Me la van portar els reis el primer any que els vaig escriure la carta." És així com es descobreix que el segell va funcionar realment, transportant la joguina a través del temps per complir el desig de la petita Mercè i creant un llaç emocional etern entre àvia i neta.
Arxiu Sonor 1999
8 de juny del 1999
5'
El crit del gat i el seu refugi a la biblioteca
Un matí accidentat a la ciutat La història narra l'aventura d'un gat elegant que surt de casa amb la intenció de comprar-se roba nova (una camisa blanca i una jaqueta negra). Mentre camina cap a la seva botiga preferida, s'enfronta al soroll i la indiferència de la ciutat: El carrer principal és ple de gent que no es fixa en el seu entorn. Una turista el trepitja accidentalment i el gat queda ferit d'una pota. Intenta demanar ajuda a la plaça i al mercat, però el soroll del trànsit i el xivarri de la gent fan que el seu crit quedi totalment silenciat. La biblioteca: el lloc on tothom escolta Finalment, el gat arriba a la biblioteca del barri, un espai de silenci on el seu miau finalment ressona amb força. La reacció és immediata: Els nens i la bibliotecària s'espanten davant el crit inesperat. En veure que està ferit, els nens l'omplen de carícies i atencions. La bibliotecària, consultant un llibre de làmines, li embana la pota amb cura. Un canvi de vida professional Agraït per l'ajuda, el gat decideix no marxar i demana quedar-s'hi. La bibliotecària li proposa un tracte: "No sé què dir-te. Normalment els gats no venen mai aquí a estudiar. A menys que... T'agradaria fer de porter?" El conte acaba amb un final feliç on el protagonista ha trobat una llar i una feina com a porter de la biblioteca, vestit amb l'elegància que desitjava i dormint entre llibres i diccionaris.
Arxiu Sonor 1999
7 d’abr. del 1999
29'
L'Espai Sardanista: Concurs de 1961 i Actualitat
Programa 210: Homenatge i Investigació Històrica L'edició d'avui de l'Espai Sardanista de Tarragona Ràdio comença amb un to festiu per la celebració del casament de la Sílvia, col·laboradora tècnica de l'emissora. L'equip li dedica el programa i la sardana Nupcial de Tomàs Gil i Membrado. Investigació: El Concurs de Sardanes de 1961 El nucli central del programa se centra en una recerca a l'Hemeroteca de la Ciutat sobre un concurs de sardanes cantades convocat l'any 1961. • L'origen: El governador civil José González Sama va impulsar la iniciativa després de l'acte d'entrega de la medalla al mèrit al Cor l'Àncora. • L'objectiu: Crear una sardana que cantés les belleses del Camp de Tarragona, similar a la popularitat de L'Empordà de Morera. • Les bases: El concurs oferia premis de fins a 30.000 pessetes per a la música i 10.000 per a la lletra (la qual s'havia d'escriure en català, un fet curiós per a l'època). • L'enigma: Malgrat presentar-se 97 lletres, el concurs va quedar en l'oblit quan el governador va ser rellevat del seu càrrec, deixant el resultat en un misteri històric. Actualitat i Agenda Sardanista Es repassen diverses activitats i recursos digitals per als aficionats: • Solidaritat: Participació de membres de colles sardanistes com a voluntaris a la Marató de TV3 dedicada als trasplantaments d'òrgans. • Esdeveniments: Festival de Nadal de l'agrupació Tarragona Dansa a l'Auditori de Sant Salvador. • Món Digital: Anàlisi de les webs de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i de la Unió de Colles Sardanistes. "No comprendo por què no s'ha cantat el Campo de Tarragona... instituirem un importante premio per atrair poetes i músics." Curiositats Cinematogràfiques El programa tanca amb una anècdota sobre la pel·lícula Amor bajo cero (1960), on surten escenes de personatges ballant la Santa Espina i esquiant amb la música de L'Empordà de fons.
Arxiu Sonor 1999
14 de febr. del 1999
2'
Crisi al Nàstic: La continuïtat de l'entrenador
Anàlisi de la Crisi Esportiva i el Futur de la Banqueta El contingut presenta una reflexió profunda sobre la situació actual de l'equip, marcada per la manca de victòries a casa i el descontentament creixent de l'afició. Malgrat la pressió externa, s'argumenta a favor de la estabilitat com a eina per superar els moments de dificultat. La Continuïtat com a Estratègia Es debat si la solució real passa per canviar l'entrenador. L'interlocutor recorda un precedent clau del març de l'any passat: * En una situació pitjor, es va optar per la renovació de l'entrenador. * Aquesta decisió buscava donar continuïtat i fer que tothom assumís la seva responsabilitat. * Es defensa que l'equip encara té unitat, il·lusió i ganes de treballar, elements que desaconsellen una ruptura traumàtica. La Relació amb l'Afició i la Directiva L'entrenador se sent en el focus de les crítiques, però mostra una acceptació resignada de la seva realitat: "L'entrenador no té ni punyetera idea. Però això és normal. Jo no m'he sentit reforçat mai per l'aficionat." Suport institucional: L'entrenador afirma sentir el suport del president i d'alguns directius, però reconeix la desconnexió amb la grada. Reivindicació del treball: Recorda que s'han assolit fites importants que no han estat prou valorades per l'entorn. Compromís de salvació: Malgrat l'actual situació d'angoixa, es mostra convençut que l'equip se salvarà gràcies a l'esforç col·lectiu i al seu aval professional.
Arxiu Sonor 1999
10 de febr. del 1999
30'
Entrevista a Joan Martí: balanç i futur del primer rector de la URV
Reconeixement institucional i medalles de la ciutat El doctor Joan Martí, primer rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), reflexiona sobre la recent concessió de la medalla d'argent a títol personal i la medalla d'or a la institució per part de l'Ajuntament de Tarragona. Martí destaca que: • S'obre una etapa de tranquil·litat i orgull personal per la feina feta amb dedicació exclusiva. • Sent la medalla d'or de la universitat com a pròpia, ja que va liderar el procés de constitució de la URV com a entitat autònoma. • > "Les persones passem i les obres queden", subratllant que l'obra col·lectiva és més important que el reconeixement individual. Activitat acadèmica i any sabàtic Després d'un any allunyat de la vida pública, el doctor Martí detalla la seva intensa activitat en l'àmbit de la recerca i la planificació lingüística: • Ha redactat dos llibres sobre la prehistòria i la història medieval de la llengua catalana. • Ha estat nomenat president del Consell de Supervisió del TERMCAT. • Ha realitzat seminaris internacionals a universitats del Quebec (Laval i Mont-real) i d'Itàlia (La Sapienza, Nàpols). • Confirma que ha sol·licitat un segon any sabàtic per consolidar projectes de recerca abans de retornar plenament a la docència. Reflexions sobre el procés electoral i la successió Un dels punts més destacats de l'entrevista és la valoració de la seva retirada de la candidatura a la reelecció fa un any: La retirada de la candidatura Martí explica que va retirar la seva proposta per evitar un dany a la institució davant una situació que qualifica de poc creïble i decebedora. Afirma sentir-se enormement decebut amb persones del seu propi equip de govern que no van presentar dimissions formals malgrat les discrepàncies. L'estat actual de la Universitat El doctor sosté que la URV ja està "vestida" i consolidada en els seus elements principals (titulacions, campus i infraestructures). Segons ell, el nou equip de govern liderat per Lluís Arola segueix una línia continuista, ja que moltes de les fites recents (com el doctorat honoris causa a Noam Chomsky) ja estaven aprovades durant el seu mandat. "No entenc com, de cop i volta, i del costat mateix de la vora més íntima, puguin aparèixer els inconvenients que van aparèixer."
Arxiu Sonor 1999
10 de febr. del 1999
20'
Entrevista a Eduard Rius: Sanitat i política a Tarragona
Entrevista al Conseller de Sanitat Eduard Rius El conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, el tarragoní Eduard Rius, repassa en aquesta entrevista els projectes clau del seu departament a les comarques de Tarragona i analitza el panorama polític davant les properes eleccions al Parlament del 17 d'octubre. Projectes Sanitaris Prioritaris El conseller destaca diverses actuacions per millorar l'assistència al territori: * Atenció Primària: Es preveu completar la reforma el 2001, amb la posada en marxa de noves Àrees Bàsiques de Salut (ABS) com Tarragona 6, Cornudella, barri Fortuny de Reus i la Selva del Camp. * Atenció Especialitzada: Consolidació de l'Hospital Joan XXIII com a centre de referència amb la nova unitat de neurocirurgia i la millora de l'oncologia a l'Hospital de Sant Joan de Reus (accelerador lineal). * Gent Gran i Salut Mental: Construcció d'un nou centre sociosanitari al recinte de Joan XXIII per substituir l'antic Maradeu de la Mercè (la Casa Blanca) i potenciar la xarxa de salut mental. Gestió de la Sanitat i Balanç de Legislatura Rius defensa la gestió realitzada malgrat les dificultats econòmiques, destacant el nou model de finançament i l'esforç en prevenció: "Hem fet un esforç molt important per adaptar-nos a les necessitats que tenen els ciutadans, marcat bàsicament per l'envelliment de la població." També respon a les crítiques sindicals sobre la pressió assistencial a l'estiu, assegurant que els reforços estiuencs han garantit una assistència correcta a les zones turístiques. Actualitat Política i Eleccions De cara a la cita electoral, el conseller es mostra optimista: * Defensa el lideratge de Jordi Pujol i el pes de Convergència i Unió en la transformació de Catalunya. * Expressa la seva il·lusió per formar part de les llistes per Tarragona, deixant la decisió final en mans del partit. * Elogia la figura de Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona, com a possible cap de llista i la seva transformació de la ciutat en la darrera dècada.
Arxiu Sonor 1999
10 de febr. del 1999
44'
20 anys de democràcia a Tarragona
Retrospectiva de les primeres eleccions democràtiques Aquest episodi especial commemora el 20è aniversari de les primeres eleccions municipals de 1979 a Tarragona. El programa compta amb la presència de Joan Miquel Nadal (alcalde en el moment de l'entrevista) i Josep Anton Burgessé (tinent d'alcalde), els únics polítics que han restat actius al consistori durant aquestes dues dècades. L'esperit de la campanya del 1979 Els convidats recorden l'efervescència del moment com un període de transició i consolidació democràtica, caracteritzat per: • Un fervor popular molt elevat, amb mítings multitudinaris al Camp de Mart. • L'ús de mètodes artesanals per a la propaganda, com rals d'escombra llargs per col·locar cartells el més alt possible. • Moments de tensió amb l'extrema dreta, que encara protagonitzava corredisses i incidents als carrers. "Sembla que hagi passat molt més temps del que són 20 anys perquè aquest país ha evolucionat d'una manera tremenda." La gestió del primer Consistori Es discuteix la formació del Pacte de Progrés liderat per l'alcalde Josep Maria Recasens. Malgrat les diferències ideològiques, es va establir un govern d'unitat per fer front a una ciutat que estava "desfeta" i amb greus problemes d'infraestructures. Els temes principals de l'època incloïen: • La crisi de l'aigua i la posterior creació de l'empresa mixta amb Aigües de Barcelona. • Les vagues de recollida d'escombraries i la conflictivitat amb certs sectors de la Guàrdia Urbana. • La precarietat de recursos, treballant de vegades sense despatxos propis ni pressupostos clars. Evolució del perfil polític i futur Nadal i Burgessé reflexionen sobre com ha canviat l'ofici. Mentre que el 1979 es consideraven aficionats moguts per la fe política, actualment la tasca està molt més professionalitzada i condicionada per la immediatesa dels mitjans de comunicació. Finalment, analitzen la seva pròpia relació personal, la qual ha passat de la rivalitat dura a una col·laboració basada en la responsabilitat vers la ciutat, concloent que el seu futur polític dependrà exclusivament de la voluntat dels electors.
Arxiu Sonor 1999
10 de febr. del 1999
50'
20 anys de les primeres eleccions municipals a Tarragona
Taula rodona sobre la Transició a Tarragona Amb motiu del 20è aniversari de les primeres eleccions municipals del 3 d'abril del 1979, Tarragona Ràdio aplega els protagonistes que van encapçalar les llistes electorals en aquell moment històric. L'esperit de la política del 1979 Els convidats coincideixen a definir aquella etapa com un moment d'extrema il·lusió i honestedat. Es destaca que la majoria d'ells no eren professionals de la política, sinó ciutadans tarragonins amb ganes de transformar la ciutat després de 40 anys de dictadura. • Es remarca la bona fe i l'amistat personal per sobre de les sigles. • Es descriu un ambient social a vegades exaltat però profundament esperançat. • Es critica la professionalització actual de la política en comparació amb l'esperit de servei d'aquell temps. "Érem uns bona fe... no anàvem com ara a fer política perquè de política en aquell moment no en sabíem." Els reptes d'una ciutat dividida L'Ajuntament del 1979 es va trobar amb una situació precària i reptes urgents: • El problema de l'aigua: Un tema crític que marcava l'agenda diària i que només es resoldria anys després amb el transvasament de l'Ebre. • Dèficit de serveis i infraestructures: Manca de clavegueram, carrers sense asfaltar i serveis socials inexistents. • Crisi econòmica i atur: Un pressupost municipal molt limitat (uns 300 milions de pessetes) per a una ciutat de 100.000 habitants. • Contaminació industrial: Els inicis del control mediambiental sobre les fàbriques del territori. El Pacte de Progrés Es discuteix àmpliament la creació del govern d'unitat per barrar el pas a la UCD, que es veia com el continuisme del franquisme. Tot i que va ser una eina d'estabilitat per a la ruptura democràtica, alguns convidats (com Àngel Ballver) el qualifiquen de fracàs o de cordó sanitari personalitzat.
Arxiu Sonor 1999 Toc de castell
2 de febr. del 1999
3'
Primícies històrica: 3 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona
Fita històrica al món casteller Els Xiquets de Tarragona han aconseguit una proesa sense precedents en la seva trajectòria: descarregar per primera vegada el 3 de 9 amb folre. Aquesta fita, qualificada com la "signatura pendent" de la colla, ha estat viscuda amb una emoció desbordant a la plaça. Crònica de l'ascens Estabilitat inicial: El castell s'ha mostrat molt parat des dels primers compassos, amb un folre treballant correctament malgrat un lleuger tremolí inicial. Moment crític: L'entrada de la canalla (sisens, dosos i acotxador) ha estat el punt de màxima tensió, amb l'estructura tancant-se lleugerament però mantenint la fortalesa. L'aleta de la victòria: Després de carregar-lo amb precisió, la colla ha hagut de lluitar intensament durant el descens. Un descens èpic El castell s'ha hagut de salvar in extremis gràcies a l'esforç titànic dels quarts, que han aguantat el pes de l'estructura mentre la canalla sortia ràpidament. "Ho hem aconseguit. Tres de nou amb folre descarregat." L'emoció ha estat el denominador comú un cop s'ha completat la descarregada, especialment visible en la figura del cap de colla, Jordi Andreu, qui no ha pogut contenir les llàgrimes de felicitat després de veure com, finalment, a la quarta temptativa de la jornada, el castell s'ha completat amb èxit.
Arxiu Sonor 1999 Toc de castell
2 de febr. del 1999
3'
Els Xiquets de Tarragona descarreguen el seu primer 5 de 8
La fita històrica de Sant Magí 1999 En el marc de la diada de Sant Magí de 1999, la colla castellera dels Xiquets de Tarragona ha aconseguit una proesa inèdita en la seva trajectòria: descarregar per primera vegada el 5 de 8, conegut popularment com la catedral. Desenvolupament del castell L'execució del castell ha seguit una estructura molt precisa, malgrat els nervis d'un intent previ: Canvis estratègics: S'han realitzat modificacions a la part de dosos i acotxador respecte a l'intent anterior per garantir l'estabilitat. Estructura sòlida: El castell s'ha mostrat extremadament ferm i "clavat" en tot moment, especialment durant la pujada de la canalla. Moments clau: Després de col·locar els quints i els dosos, l'enxaneta ha coronat primer l'estructura del tres i, posteriorment, ha completat la càrrega de tot el 5 de 8. Descarregada i celebració "Per primera vegada en la història dels Xiquets de Tarragona el descarregaran." La part més crítica, la descarregada, s'ha realitzat amb èxit gràcies al treball de segons i terços. L'eufòria ha esclatat a la plaça de les Cols amb crits de "Xiquets, Xiquets!", celebrant que, a la tercera va la vençuda, la colla ha superat la caiguda inicial del 3 de 9 de la jornada.
Arxiu Sonor 1998
25 de nov. del 1998
0'
L'ascens heroic del Nàstic de Tarragona a Castelló
Crònica d'una fita històrica El Gimnàstic de Tarragona ha aconseguit una victòria èpica i vital al camp del Castelló, assegurant la seva continuïtat i celebrant una fita esportiva davant de més de 350 aficionats grana desplaçats. Detalls decisius del partit El gol de la victòria: En el minut 29 de la primera part, Juan Macerrano ha marcat l'únic gol del matx (0-1) amb una rematada de cap impecable. La jugada final: El partit ha conclòs després d'una centrada de Josep Espigolet cap a la frontal, on s'ha buscat la intervenció de Javi Sars i Cidre abans del xiulet final. Classificació: Tot i l'empat a punts amb el Sajero, el Nàstic ha salvat la categoria gràcies al gol-average particular. "Ho hem aconseguit, no sense patiments, no sense penes, però al final ho hem aconseguit." Un final ple d'emoció La narració descriu moments de gran tensió fins a l'últim segon, culminant en una explosió d'alegria al Nou Estadi de Castàlia. Les abraçades i la festa entre jugadors i afició simbolitzen l'esforç d'una temporada difícil on finalment s'ha salvat la cadira.
Arxiu Sonor 1998 Toc de castell
17 de nov. del 1998
1'
La Colla Vella carrega el Pilar de 8 al Concurs
Pilar de 8 amb Folre i Manilles de la Colla Vella En un moment de màxima tensió a la Tàrraco Arena Plaça, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha aconseguit carregar un castell decisiu que podria definir el resultat de la 17a edició del Concurs de Castells. L'actuació ha estat marcada per l'esforç extrem de les manilles i el folre. Crònica de l'execució El setè i l'enxaneta: El moment crític s'ha viscut quan el setè ha fet la moixilla d'entrada i una enxaneta molt petita ha començat l'ascens final. Treball de l'estructura: S'ha destacat el treball intens del quart, de les manilles i del folre, que han patit sota la pressió del pes. La culminació: Malgrat el patiment evident de l'estructura, el castell s'ha coronat amb èxit. Conseqüències en la competició Amb aquesta aleta, la Colla Vella es posiciona per davant, deixant als Castellers de Vilafranca amb una única opció per intentar guanyar el concurs: "Només li queda una opció als castellers de Vilafranca: descarregar el 5 de nou amb folre. O almenys carregar-lo!" La colla vallenca té, en aquests moments, el concurs a la butxaca a l'espera de la resposta dels seus rivals directes.