Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1081-1104 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Ecoconstrucció i Urbanisme Sostenible a Tarragona
Jornades d'Ecoconstrucció a la Cambra de Comerç L'episodi recull testimonis de la cinquena edició de l'aula d'ecoconstrucció celebrada a Tarragona. L'esdeveniment reuneix experts per debatre com la sostenibilitat ha passat de ser una opció a una necessitat normativa i social dins l'urbanisme modern. Reptes de l'Urbanisme Ambiental Xavier Carceller (UPC) destaca que, tot i que l'edificació sostenible està avançada, l'urbanisme és molt més complex per la quantitat de factors i estructures que implica en una ciutat. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: La importància de la formació dels sectors públics i privats per canviar el "xip" mental. Catalunya no es troba endarrerida respecte a Europa gràcies a la ràpida implementació de les Agendes 21 locals. El planejament actual exigeix obligatòriament estudis d'impacte ambiental i de mobilitat. La Petjada Ecològica com a Indicador Daniel Calatayut (ETSAV) aprofundeix en el concepte de la petjada ecològica com una eina científica per quantificar el consum humà sobre els recursos finits. Segons l'expert: Cal transitar cap a indicadors globals que analitzin les pautes de consum i el cicle de vida dels productes. L'urbanisme influeix directament en el consum energètic i de materials dels ciutadans. "Qualsevol objecte que vostè consumeix té una certa petjada; l'urbanisme incideix en les nostres pautes de consum." Conclusions del Sector L'aula subratlla que la sostenibilitat ja no es basa només en el pressupost, sinó en l'equilibri amb el paisatge i la responsabilitat ambiental global, amb una tendència clara cap a la quantificació d'emissions de CO2 en termes econòmics.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
II Fòrum Català d'Administradors de Finques
Celebració del II Fòrum Català d'Administradors de Finques a Tarragona Aquest cap de setmana, Tarragona es converteix en la seu del II Fòrum Català d'Administradors de Finques, una trobada que reuneix entre 130 i 150 professionals del sector de tot Catalunya. L'esdeveniment, organitzat pel Col·legi d'Administradors de Finques de Tarragona, té com a objectiu debatre els reptes actuals de la professió i posar en valor la seva funció social. Formació i lluita contra l'intrusisme Un dels pilars fonamentals de la trobada és la preocupació per la qualificació professional. El president del Col·legi, Salvador Martín, destaca l'aliança amb la Universitat Rovira i Virgili (URV): S'han consolidat estudis universitaris propis per garantir que els nous professionals tinguin la formació necessària. Es gradua la segona promoció d'administradors formats específicament per a aquesta activitat. Es reclama una regulació clara per part dels polítics per combatre l'intrusisme laboral, una de les grans xacres del sector immobiliari. Més enllà de la llei: Psicologia i Mediació Tot i que s'abordaran aspectes legals com la Llei d'Arrendaments Urbans, el fòrum vol destacar que la professió abasta àmbits molt diversos: Mediació i convivència: Una de les tasques clau és fomentar la tolerància i la pau social dins les comunitats de veïns. Coneixements tècnics: L'administrador ha de dominar des de la psicologia fins a aspectes de construcció, instal·lacions elèctriques i manteniment. "Una de les nostres missions més importants és que hi hagi tolerància a les comunitats i que els conflictes es resolguin pel camí de l'acord." Consolidació del col·lectiu a Tarragona Amb uns 260 col·legiats a la província, el Col·legi de Tarragona es referma com un dels més actius en l'àmbit estatal, impulsant jornades de formació i congressos per millorar el servei que es presta a la societat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Suport a infants amb cardiopaties congènites a Tarragona
Suport a infants amb cardiopaties congènites a Tarragona L'entrevista amb la psicopedagoga Montse Armengol detalla les iniciatives de l'Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC) per visibilitzar les malformacions del cor en infants. La festa a la platja del Miracle El proper 31 de maig, Tarragona acollirà una jornada festiva i reivindicativa amb els següents objectius: - Sensibilització social: Donar a conèixer les cardiopaties congènites per evitar prejudicis i actituds inadequades. - Integració: Facilitar la inclusió educativa i social dels nens afectats. - Activitats: Tallers infantils, animació i la lectura d'un text de Miquel Martí i Pol. Realitat de les cardiopaties infantils Armengol aclareix que aquestes patologies no són adquirides, sinó que es neix amb una malformació estructural al cor. Les dades clau a Catalunya són: * Incidència: 1 de cada 150 naixements. * Afectats: Prop de 10.000 infants, adolescents i joves. * Impacte: Intervencions quirúrgiques freqüents, fatiga ràpida i una salut delicada per a tota la vida. "El cor és el motor del cos i ells no tenen un cor sa ni el tindran mai; és una malaltia crònica que s'hi neix i s'hi mor." Crida al voluntariat L'entitat busca voluntaris per a dues fites concretes a Tarragona: 1. 24 i 25 de maig: Atenció en estands informatius al Parc Central i la Rambla. 2. 31 de maig: Logística i suport durant la festa a la platja. Els interessats poden contactar amb l'associació a través del telèfon 93 458 66 53.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
El català a les multinacionals i el repte de la immigració
La presència del català en les noves tecnologies i el cinema L'episodi analitza la complexitat de negociar amb grans multinacionals com Microsoft o les productores de Hollywood (Warner, Columbia, Fox). Tot i que el català es percep com una llengua petita en l'àmbit global, s'ha aconseguit un compromís per a la traducció sistemàtica de programari i un augment progressiu del cinema doblat. Negociació tecnològica: S'ha passat de traduccions puntuals a buscar un compromís de publicació simultània. Èxits en el cinema: S'ha crescut de 5 pel·lícules anuals a unes 25, assolint fites històriques en el doblatge. Obstacles interns: Malgrat l'acord amb les multinacionals, el repte actual recau en els exhibidors i distribuïdors locals, que sovint prioritzen el castellà a les sales més comercials. "Hem resolt un tema important amb els americans i encara ens queda resoldre una qüestió amb els propis catalans: els exhibidors." Integració i acollida lingüística de la immigració Un dels pilars actuals de la Política Lingüística és la gestió de la nova immigració. El flux d'unes 80.000 persones anuals ha transformat la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística. Demanda creixent: Més de 65.000 persones estrangeres estudien català actualment. Canvi de focus: La prioritat ha passat dels nivells superiors (C) als cursos d'acollida inicials per a llatinoamericans, magribins i ciutadans de l'Europa de l'Est. Garantia formativa: El govern es compromet a oferir resposta al 100% de la demanda, obrint nous grups de manera immediata si els programats s'omplen.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Projectes d'autonomia i habitatge per a la discapacitat
Compromís amb la discapacitat intel·lectual En el marc de l'Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, la Fundació Estela de Tarragona ha iniciat un cicle de conferències i activitats per visibilitzar les necessitats d'aquest col·lectiu i les seves famílies. L'entitat, que compta amb més de 40 anys d'història, atén unes 150 famílies mitjançant escoles, tallers i residències. El dret a l'habitatge propi Un dels pilars d'aquesta jornada és la presentació del programa "Me'n vaig a casa", a càrrec de Josep Ruf, pedagog de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Aquest projecte destaca per: Promoure la vida autònoma en una llar pròpia. Oferir els suports i ajuts necessaris perquè la persona gestioni el seu dia a dia fora de les institucions residencials clàssiques. Ser una experiència pionera a Catalunya, ara reconeguda com una prestació social per la Generalitat. Noves realitats: l'envelliment prematur Els directius de la Fundació Estela, Robert Vendrell i Jaume Vallbé, han posat l'accent en els reptes de futur, especialment en l'envelliment prematur de les persones amb discapacitat intel·lectual: A partir dels 25-30 anys, molts usuaris pateixen una degradació física i cognitiva accelerada, amb una alta incidència de malalties com l'Alzheimer. Existeix una mancança de centres residencials especialitzats per a gent gran amb discapacitat. Es remarca la necessitat de sensibilitzar tota la societat, ja que les famílies i els seus fills es fan grans simultàniament, dificultant la cura i la tutela. "No és un problema d'un o de l'altre; és un problema de la ciutat i ens hem de sensibilitzar tots plegats."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Campanya del Banc d'Aliments a l'hipermercat Eroski
Campanya de recollida d'aliments a Tarragona El Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona inicia una nova campanya de recollida de productes de primera necessitat que tindrà lloc aquest divendres i dissabte a l'hipermercat Eroski. Pedro Ormazábal, secretari de la fundació, explica la importància d'aquesta iniciativa solidària per atendre les persones amb mancances econòmiques de la regió. Funcionament i logística de la recollida La dinàmica de la campanya està pensada per ser senzilla i directa per al ciutadà: * Informació: A l'entrada del supermercat s'entreguen fulls informatius sobre les finalitats del banc i els productes necessaris. * Donació: Els clients poden dipositar els productes en carros situats a la sortida de les caixes. * Identificació: Hi ha voluntaris uniformats amb armilles i taules amb responsables per resoldre dubtes. * Transparència: Totes les donacions es registren i es distribueixen de forma controlada a través d'institucions benèfiques acreditades. Productes més necessaris Es demanen especialment productes bàsics no peribles que conformen la dieta diària d'una família: * Oli, sucre i llegums. * Arròs i pasta. * Conserves de tot tipus. El paper del Banc d'Aliments La Fundació, formada majoritàriament per voluntaris jubilats, actua com a pont logístic. No distribueixen directament a particulars, sinó que entreguen els aliments a entitats socials que compleixen requisits legals estrictes. "No hi ha un quilo que es perdi; tot es reparteix perfectament a les institucions benèfiques." Ormazábal fa una crida a la generositat ciutadana, recordant que gestos petits, com afegir un producte de menys d'un euro a la compra habitual, tenen un impacte enorme en la vida dels beneficiaris.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Tarraco a Taula: Gastronomia Romana a l'Amfiteatre
Revifalla de la Cuina Romana a Tarragona Salvador Rovira detalla les novetats de la nova edició de les jornades gastronòmiques Tarraco a Taula, emmarcades dins del festival Tarracoviva. Enguany, el programa s'ha reforçat significativament amb una aposta per la difusió cultural i l'experiència sensorial en espais històrics. Sopars a l'Amfiteatre: Un Marc Incomparable La principal novetat d'aquesta edició és la celebració de sopars ambientats a l'interior de l'amfiteatre romà, un escenari que afegeix un valor històric i estètic únic a l'experiència. Recorregut previ: Les vetllades inclouen una visita guiada que s'inicia al Portal del Roser, recorrent la Muralla, el Circ i el Pretori. Filosofia de l'acte: S'ha concebut com una trobada de convivència i tertúlia, on la calma i l'ambientació conviden a gaudir del menjar sense presses. Varietat Gastronòmica i Recerca Històrica L'associació, formada actualment per 13 establiments (restaurants, pastisseries, bars i hotels), ha dut a terme una tasca de recerca dirigida per experts com Núria Bàguena per reconstruir receptes autèntiques: Plats destacats: S'han recuperat elaboracions com la hipotrima (formatge amb herbes i fruits secs), la sirapa (puré d'olives), el cérvol amb arròs i la llonganissa lucanica macerada en oli d'herbes. Begudes tradicionals: No hi falten el mulsum (vi amb mel i espècies), el rosatum (vi de roses) i les infusions per facilitar la digestió de menjars forts en espècies. Novetats de la Termopòlia Es presenta el Tast del Centurió, una opció assequible que inclou una beguda, dues tapes i un detall commemoratiu (una cullera i un tovalló), pensada especialment per a grups i empreses que visiten la tasca romana al Camp de Mart. "Volem que la gent convisqui entre ells el menjar, l'estada i la conversa; aquest és el nostre objectiu principal."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Inauguració del pas soterrani de la cruïlla del cementiri
Nou vial per eliminar un punt negre a Tarragona Aquest matí s'ha realitzat una visita a les obres finalitzades del pas soterrani que substitueix la perillosa cruïlla del cementiri a la N-340. L'entrevista amb el subdelegat del Govern a Tarragona, Àngel Sagardoi, destaca la importància d'aquesta infraestructura per a la seguretat viària de la ciutat. Detalls de l'obra i inversió Inversió: El Ministeri de Foment ha invertit aproximadament 3,5 milions d'euros (uns 600 milions de pessetes). Seguretat: L'obra elimina una cruïlla regulada per semàfors freqüentment ignorats, substituint-la per un pas a diferent nivell que evita girs a l'esquerra perillosos. Retolació: El subdelegat ha confirmat que tota la senyalització s'ha corregit per estar en català, després de les peticions de l'Ajuntament i la ciutadania. Altres projectes d'infraestructures Variant de Vila-seca: S'anuncia l'inici imminent de la unió del primer i segon tram de la variant, una obra clau per a la connexió amb Bonavista i La Canonja. Urbanització Tres Cales (L'Ametlla): S'està treballant en un projecte similar per eliminar girs a l'esquerra perillosos. "Aquesta obra era molt desitjada i demanada pels ciutadans; permet donar un pas endavant en la seguretat de la gent i tenir una Tarragona més connectada." Relacions institucionals i seguretat Sagardoi ha subratllat la bona sintonia amb l'Ajuntament de Tarragona, malgrat les reivindicacions veïnals de barris com Sant Salvador o Bonavista. Quant a la seguretat ciutadana, ha admès mancances en les plantilles de la Policia Nacional, però ha destacat una major coordinació i el suport del Ministeri de l'Interior mitjançant hores extres.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Inauguració del nou mercat municipal de Torreforta
Remodelació i Modernització del Mercat El mercat municipal de Torreforta s'ha inaugurat oficialment després d'una profunda remodelació que busca adaptar-lo a les necessitats actuals dels consumidors i del barri. Tot i que s'ha reduït el nombre total de parades per evitar la degradació que patia l'antic recinte, les noves instal·lacions ofereixen espais més amplis, moderns i de millor qualitat. Característiques Principals del Projecte Concentració de l'oferta: S'ha passat d'una estructura amb molts punts de venda buits a una distribució més eficient amb 44 parades i 16 operadors. Mix comercial: El mercat combina ara 600 m² de parades tradicionals de producte fresc amb una mitjana superfície comercial de 1.000 m² per atraure més flux de clients. Millora del servei: El president dels paradistes, l'Emili, destaca que el gènere fresc està totalment cobert i que les parades són molt més atractives per al públic. "L'equipament era necessari per al barri... la diversificació de les parades ha provocat una concentració amb més espai i més qualitat de servei." — Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona. Ambient i Valoracions Polítiques Durant la inauguració, s'ha viscut un ambient festiu amb un pica-pica popular. El president d'Espim, Raül Font, ha recordat que el mercat patia una dinàmica de tancament progressiu de parades que s'ha aconseguit revertir amb aquesta reforma, convertint-lo de nou en un punt de referència comercial per a Torreforta.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Els 92 alcaldes de Tarragona i els seus mandats
Cronologia i Evolució del Poder Local a Tarragona Aquesta conversa explora la recerca històrica sobre els 92 alcaldes que ha tingut la ciutat de Tarragona des de l'any 1836, data en què es professionalitza la figura del regidor que tria l'alcalde. La recerca destaca la gran variabilitat en la durada dels mandats i com aquests reflecteixen la situació política de cada època. Diferències entre èpoques i durada dels càrrecs El Segle XIX: Un període extremadament convuls. Els mandats eren molt curts, sovint de només dos anys, però amb casos extrems de mes i mig o fins i tot un sol dia. Aquesta inestabilitat feia impossible realitzar obres o actuacions municipals rellevants. L'Època Democràtica: És quan es troben els mandats més llargs. L'alcalde Recasens (10 anys) i l'alcalde Nadal (14 anys) sumen gairebé el mateix temps en el càrrec que desenes d'alcaldes dels segles anteriors. Franquisme i República: Durant la dictadura, els nomenaments depenien de la fidelitat al règim i de la bona relació amb el governador civil, més que de la satisfacció ciutadana. Curiositats i Moments Crítics L'alcalde d'un sol dia: Existeix el cas curiós d'un alcalde nomenat per ser el de major edat que va dimitir l'endemà per salut. Alcaldes assassinats: Es recorden els casos tràgics de l'alcalde alemany (1823) i de Francesc Ixart (1936). La Guerra Civil (1936-1939): El període més dramàtic. Quatre alcaldes d'ERC es van succeir en 38 mesos, gestionant una ciutat sota bombardejos, construint refugis antiaeris per a 20.000 persones i garantint el proveïment bèl·lic i civil. "Els alcaldes han estat el reflex del que era la societat en aquell moment, representant el tarannà de l'elit dominant de la ciutat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
III Premis del Consell Social de la URV a la Qualitat Docent
Innovació i Qualitat a la Universitat Rovira i Virgili L'entrevista amb Joan Carles Boronat, president de la Comissió de Seguiment de la Qualitat del Consell Social de la URV, se centra en la convocatòria de la tercera edició dels Premis a la qualitat en la innovació de la docència. L'objectiu d'aquests guardons és reconèixer l'esforç del professorat per transformar l'ensenyament tradicional en un model d'aprenentatge actiu. El paper del Consell Social Boronat explica que el Consell Social actua com un òrgan de connexió entre la universitat i la societat, amb competències que inclouen: * El seguiment pressupostari i dels comptes. * La promoció de la qualitat interna. * L'establiment de vincles amb l'entorn socioeconòmic. De l'ensenyament passiu a l'aprenentatge actiu Un dels punts clau de la conversa és el canvi de paradigma educatiu. La societat actual ja no només requereix coneixements tècnics, sinó també competències transversals: * Treball en equip i habilitats comunicatives. * Capacitat d'adaptació als avenços tecnològics. * Formació integral de l'individu com a ciutadà. "L'ensenyament sembla un acte passiu on un alumne deixa que el submergeixin en coneixements, mentre que l'aprenentatge té una visió participativa." Evolució dels Premis En aquesta tercera edició, els premis s'han diversificat per reflectir millor la realitat universitària, establint tres categories: 1. Individual: Per l'esforç personal de cada docent. 2. Col·lectiva: Per a projectes d'escoles o facultats. 3. Col·laboració interuniversitària: Una nova modalitat que busca evitar la duplicitat d'esforços i fomentar la cross fertilization (intercanvi d'idees entre disciplines). Finalment, es destaca que la URV és un referent estatal, havent obtingut recentment tres dels sis premis nacionals de qualitat docent, cosa que referma el compromís de la institució amb l'excel·lència i la globalització del coneixement.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Campanya de la Renda a Tarragona: Novetats i Previsions
La Campanya de la Renda a Tarragona L'entrevista amb el responsable de l'Agència Tributària a Tarragona, el senyor Palacio, detalla l'inici i les expectatives de la campanya de la renda actual. Es destaca un inici amb gran afluència de públic malgrat els dies festius, consolidant la tendència dels ciutadans a presentar la declaració de forma precoç per agilitzar les devolucions. Previsions Econòmiques i Participació Devolucions: Es preveu retornar uns 146 milions d'euros a la província. Volum de declaracions: S'esperen unes 260.000 declaracions, xifra que representa un increment d'entre 10.000 i 12.000 respecte a l'any anterior. Creixement econòmic: L'augment de declarants s'atribueix al dinamisme econòmic de Tarragona, que lidera el creixement a Catalunya. Novetats Procedimentals i Tecnologia L'agència aposta fortament per la digitalització i la simplificació de tràmits: Internet: Els contribuents que usen la xarxa seran els primers a rebre els diners, possiblement en la mateixa setmana de la presentació. Programa Pare: S'eliminen les etiquetes identificatives per a qui l'utilitzi, facilitant la descàrrega automàtica de dades fiscals. Prova Pilot de l'Esborrany: S'han enviat 34.000 cartes oferint un esborrany de la declaració ja confeccionat per l'administració. "El contribuent cada vegada és més conscient que ha de contribuir a les càrregues públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica." Suport al Ciutadà S'ha reforçat l'atenció amb 24 punts d'ajuda repartits per la província i més de 100 professionals destinats a la confecció de declaracions mitjançant cita prèvia. La campanya finalitzarà el 30 de juny.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Cinquena edició de l'Aula d'EcoConstrucció a Tarragona
Presentació de la cinquena edició de l'Aula d’EcoConstrucció, un esdeveniment organitzat per la Fundació Tarraco Energia Local que tindrà lloc a la Cambra de Comerç de Tarragona. L'objectiu principal és debatre sobre l'eficiència energètica, l'urbanisme sostenible i la gestió de residus en l'àmbit de la construcció. Eixos principals de les jornades: Estratègia institucional i normativa: Es tractaran les noves normatives sobre instal·lacions tèrmiques i l'estratègia de la Generalitat en edificació sostenible. Urbanisme i paisatge: Debat sobre la transformació del paisatge litoral de Tarragona i la importància de la Llei d'Urbanisme. Exemples pràctics i recerca: Presentació de l'edifici automatitzat de l'EREN a Lleó i el cas pioner del barri de Kronsberg (Hannover), un referent en mobilitat i serveis integrats. El paper dels promotors i usuaris: Participació de promotors públics i privats, així com de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC). Filantropia ambiental a les ciutats: La Dolors Moster destaca que la lluita pel medi ambient s'ha de lliurar a les ciutats, ja que és on es genera la major despesa energètica i contaminació: "On es produeix la contaminació i on es produeixen tots els residus és a les ciutats; és aquí on hem de lluitar per un medi ambient millor."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Jornades sobre Terrorisme i Dret a la URV
Presentació del Congrés sobre Terrorisme i Dret Penal Representants de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) presenten unes jornades interdisciplinàries dedicades a la lluita antiterrorista. L'esdeveniment destaca per la seva obertura a tota la societat civil i no només a l'àmbit acadèmic. Estructura de les Jornades El congrés es divideix en sessions temàtiques que aborden el fenomen des de diverses perspectives: Sessió Teòrica: Inici amb experts en dret penal com els doctors Gonzalo Quintero i Enrique Orts. Legislació Espanyola: Anàlisi de les reformes legislatives recents amb la col·laboració del doctor Josep Miquel Prats. Magistratura i Fiscalia: Debat amb jutges i fiscals, incloent representants de l'Audiència Nacional i el president del TSJ, Guillem Vidal. Context Internacional: Reflexió sobre l'impacte de l'11 de setembre, el Tribunal Penal Internacional i els conflictes actuals com la guerra de l'Irak. Perspectiva Interdisciplinària: Taula rodona amb especialistes en filosofia del dret, ciència política, seguretat i periodisme. Innovació Acadèmica: Pràctiques Penitenciàries L'episodi també destaca una iniciativa pionera de la URV: l'assignatura extracurricular "Dret i Presó". "L'experiència és molt positiva perquè no és només un punt de vista teòric, és anar a assessorar en la mesura del possible un pres." Els estudiants realitzen pràctiques al Centre Penitenciari de Tarragona, on redacten escrits jurídics i assessoren els interns sota supervisió docent, connectant directament el món acadèmic amb la realitat social i jurídica del sistema penitenciari.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Animal Arts: El concurs infantil del Col·legi de Veterinaris
Conscienciació sobre la tinença responsable d'animals El Col·legi de Veterinaris de Catalunya llança la iniciativa Animal Arts, un concurs artístic i literari adreçat a nens i nenes d'entre 4 i 12 anys. L'objectiu principal d'aquest certamen no és només fomentar la creativitat dels més petits, sinó sensibilitzar-los sobre la responsabilitat que comporta tenir una mascota. Detalls del concurs i participació Categories: Establertes per edats, una de 4 a 8 anys i una altra de 9 a 12 anys. Modalitats: Es pot participar mitjançant un dibuix o un conte (amb una extensió aproximada d'un full de cinc pàgines). Temàtica: "La meva mascota, el seu veterinari i jo". Requisits: Els animals (gossos o gats) han d'estar identificats amb microxip o tatuatge, promovent el compliment de la normativa legal. Un jurat de prestigi i premis L'organització ha volgut dotar el concurs d'una visió transversal, comptant amb un jurat que barreja la veterinaris amb personalitats del món de la cultura: "No som ni experts en literatura ni experts en art, en pintura, i pensàvem que era millor comptar amb persones vinculades a altres àmbits." Aquest jurat inclou noms com Pilar Rahola, Rosa Montero i l'il·lustrador Horacio Altuna. L'Àngel Guerrero, president del Col·legi de Veterinaris de Tarragona, destaca que el primer premi consistirà en una experiència a Port Aventura, animant els infants de les comarques tarragonines a participar abans de la data límit del 31 de maig.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Experiències i reptes en el trekking a l'Everest
Retorn de l'expedició al Nepal En Pep i en Jordi comparteixen les seves vivències després de completar un trekking al camp base de l'Everest, coincidint amb el 50è aniversari de la primera ascensió de Hillary. Descriuen un ambient massificat amb més de 35 expedicions i trobades amb personatges coneguts del món de la comunicació. Reptes físics i el mal d'alçada L'experiència no ha estat exempta de dificultats de salut, destacant que fins i tot els muntanyencs preparats poden patir efectes adversos: Mal d'alçada: En Jordi va patir migranyes intenses i nàusees a 4.200 metres, requerint medicació i aclimatació. Problemes de salut comuns: En Pep va haver de pujar amb febre i afeccions respiratòries des de l'inici del viatge. Condicions de vida: Han hagut d'adaptar-se a una higiene precària i a una dieta basada en líquids i Chicken Noodle Soup per mantenir la hidratació (entre 4 i 5 litres diaris). Cultura i convivència al Nepal Malgrat la duresa, destaquen la transformació personal i la riquesa cultural: Kathmandu: Descrita com una ciutat caòtica però fascinant, on impera la tolerància. Valors humans: Ressalten l'hospitalitat de la població local i el tradicional salutació Namasté. Cohesió de grup: La bona relació entre els 15 participants ha estat clau per superar els moments de ràbia i impotència. "Hem perdut una mica els valors humans que ells encara conserven."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Teatre i música a Tarragona units per la pau
Unió històrica del sector cultural de Tarragona Per primera vegada, tots els grups de teatre i artistes de Tarragona han unit forces per una causa comuna: la protesta contra la guerra i la conscienciació social. Aquesta col·laboració ha nascut de la necessitat de manifestar-se davant la gravetat de la situació bèl·lica actual, demostrant que el món de la cultura pot actuar com un bloc unitari i compromès. L'espectacle: Bertolt Brecht i Kurt Weill L'acte central d'aquesta unió és un espectacle basat en l'obra de Bertolt Brecht i la música de Kurt Weill. Les raons de la tria són clares: Vigència dels textos: Tot i ser escrits fa més de 50 anys, la seva denúncia contra l'imperialisme i la barbàrie segueix sent plenament actual. Contingut dual: El repertori inclou tant poemes punyents sobre la guerra com cançons d'esperança i amor, com la peça Yucali, que descriu un país utòpic on es respecten els drets humans. Caràcter interdisciplinari: Hi participaran actors i actrius de diversos grups de teatre locals, a més de pianistes i cantants com Noèlia Pérez, Montse Martínez o Josep Maria Fort. Detalls de l'esdeveniment i participació ciutadana L'espectacle tindrà lloc al Magatzem de la Cooperativa i, a diferència d'actes anteriors fets al carrer, serà en un espai tancat per afavorir l'acústica musical. "És el moment de demanar i demostrar la força de la gent del carrer; això és el que realment fa por al poder." Accés lliure: L'acte és totalment gratuït. Tots els artistes, tècnics i col·laboradors hi participen de forma desinteressada. Exposició artística: També s'hi podran veure dibuixos dels nens de l'escola Cavallet Blau, que aporten la seva visió infantil sobre la pau. Participació del públic: Es convida a l'audiència a unir-se en la cançó final, la Cançó dels Cànons, per tancar l'acte de manera col·lectiva i reivindicativa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
25'
Cultura Popular a Tarragona: Caramelles, Havaneres i Sardanes
Trobada de Tradicions a Tarragona L'episodi d'avui a Tarragona Ràdio reuneix representants de tres expressions fonamentals de la cultura popular catalana: les caramelles, les havaneres i les sardanes. A través d'entrevistes amb el mestre Joan Josep Fernández (Cor Gregal), Xavier Perdinà (Fundació Ernest Morató) i Jordi Grau (Casal Tarragoní), s'explora el pes històric i la vitalitat actual d'aquests gèneres. Les Caramelles: Tradició Rural i Optimisme La 5a Trobada de Caramelles es trasllada aquest any a la Plaça Verdaguer per oferir una cantada alegre i festiva. Es destaca que les caramelles: • Són cants que celebren l'alegria, la joia i el jovent després de la Setmana Santa. • Tenen un origen molt antic; el Cor L'Àncora, per exemple, ja les cantava el 1860. • Tradicionalment, s'utilitzava una cistella a la punta d'un bastó per recollir penyores (ous, pernil, vi) a canvi del cant. L'Havanera: Un Viatge d'Anada i Tornada Amb motiu de la cantada al Teatre Metropol, s'analitza l'arrelament d'aquest gènere a les comarques tarragonines, on hi ha fins a 12 grups censats. Es discuteix el seu caràcter internacional: • El ritme neix de la criollització de la contradansa europea a Cuba. • Es trenca el tòpic que és una música exclusiva per a gent gran, amb la incorporació de joves músics de 21 i 22 anys. • Existeixen més de 5.500 peces enregistrades d'aquest gènere. La Sardana i el 31è Aplec de Tarragona El Parc de Saavedra acollirà un aplec maratonià amb 32 sardanes i un sentit homenatge a Josep Cendrós Navarro. • Es destaca la presència de la Cobla La Principal d'Àmsterdam, formada per músics holandesos que han adoptat la tradició catalana. • S'obre el debat sobre la necessitat d'ensenyar la sardana a les escoles d'una manera més alegra i menys rígida. "La sardana és reconeguda com la dansa que representa Catalunya, però hem de fer que la gent s'hi acosti sense por a la rigidesa."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
La Festa de l'1 de Maig al barri de Torreforta
Celebració de la festa de l'1 de maig a Torreforta El barri de Torreforta es prepara per viure una jornada festiva intensa aquest 1 de maig, una tradició que ja acumula 13 anys i que combina l'activitat veïnal amb l'esport base. En aquesta edició, la celebració té un pes especial per a l'Associació Esportiva de Torreforta (ADT), ja que coincideix amb la cloenda del seu 20è aniversari. L'esport com a eix central L'activitat esportiva és el motor del matí, amb la participació d'uns 300 infants de diferents col·legis de la zona. Les disciplines principals són: Bàsquet: Trobada de minibàsquet al pavelló amb gairebé 200 nens de 12 escoles. Futbol: Trobada d'escoles de futbol al camp municipal amb més d'un centenar de participants. Actes socials i culturals La festa no només se centra en els més petits, sinó que busca la participació de tot el barri: Cercavila de gegants: Una trobada de colles que omplirà els carrers de música i cultura popular. Gent gran: Berenar popular al centre cívic per a unes 400 persones seguit d'una sessió de ball. Exposició fotogràfica: Una mostra que repassa els 20 anys d'història del club ADT i els seus campus. "No hi ha guanyadors ni perdedors; el bonic és veure la il·lusió dels nens i com els pares gaudeixen de l'activitat en una jornada de convivència." Presentació del Campus d'Estiu Aprofitant la diada, l'ADT presentarà oficialment la 19a edició del seu Campus, que es durà a terme al juliol, obrint així el període d'inscripcions per als joves interessats en continuar la seva formació esportiva.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
46'
Centenari del Xartrés: Història i Llegat a Tarragona
La Història del Licor de Llarga Vida L'episodi explora els orígens fascinants de la Chartreuse (Xartrés), un licor amb una fórmula secreta de 130 plantes lliurada als monjos cartoixans l'any 1605. El relat destaca la peripècia del manuscrit durant la Revolució Francesa i com, finalment, l'orde es va establir a Tarragona l'any 1903 després de ser expulsada de França. L'Etapa de Tarragona (1903-1989) La presència dels cartoixans a la ciutat no només va ser una activitat industrial, sinó que es va convertir en part de la identitat local. Jordi Vidal, antic encarregat de la fàbrica, i l'historiador Jordi Piqué analitzen: • L'impacte econòmic en una Tarragona en crisi a finals del segle XIX. • La supervivència de la fàbrica durant la Guerra Civil Espanyola gràcies al capital estranger. • La singularitat del gust del Xartrés tarragoní, possiblement accentuat pel procés d'envelliment sota sostre i el tipus d'alcohol utilitzat. El Secret de la Fórmula i la Medicina Originalment considerat un elixir de vida o tònic medicinal, el Xartrés es va popularitzar en les seves variants verda (55º) i groga (43º). "L'elixir era tan potent que es feia servir fins i tot per curar còlics d'animals domèstics en temps de guerra." Commemoració del Centenari El programa detalla els actes per celebrar els 100 anys d'història compartida, incloent: • El retorn simbòlic de barriques des de França per envellir a l'antiga destil·leria. • La comercialització d'una edició especial limitada de 4.000 ampolles. • La importància de recuperar el patrimoni industrial i documental de l'edifici de la Part Baixa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
37'
Avanços Urbanístics i Pla d'Aparcaments a Tarragona
Transformació Urbana i Mobilitat a Tarragona En aquesta sessió, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Àngel Fernández, detalla l'estat actual de les grans infraestructures i projectes que estan redefinint la ciutat. El focus principal se centra en la finalització del Pla d'Aparcaments, la recuperació d'espais fluvials i la polèmica però ambiciosa reforma de la façana marítima. Infrestructures d'Aparcament i Urbanització de Superfície L'ajuntament està a punt de culminar un esforç històric en matèria d'aparcaments subterranis per pal·liar el dèficit crònic de la ciutat: • Aparcament President Companys: Ja finalitzat i operatiu, amb un nou tram de Rambla que connecta amb Vallellano. S'ha utilitzat una rajola vermella característica de Tarragona per a la seva urbanització. • Avinguda Catalunya: Es preveu cobrir el recinte al mes de maig per restablir el trànsit i obrir l'aparcament després de l'estiu. • Xifres clau: Amb la inauguració de quatre grans infraestructures aquest any, la ciutat assolirà les 1.500-2.000 noves places, sumant un total de 6.500 en l'última dècada. Nou Model d'Urbanisme Disuassori Fernández defensa un canvi de paradigma urbanístic basat en la priorització del vianant: "L'urbanisme ha de canviar... hem d'introduir elements que siguin dissuasoris de cara al vehicle i donin prioritat a les persones." • Millores en barris: Actuacions a Sant Pere i Sant Pau, Bonavista (nova il·luminació) i la Part Alta (carrers Cos del Bou i Sant Oleguer). • Gestió de terrasses: Es planteja un replantejament dràstic de l'ocupació de la via pública per part de la restauració a la Rambla Nova per evitar abusos. Projectes de Futur: El Riu i la Façana Marítima • Parc Fluvial del Francolí: Recuperació de 50 hectàrees de zona verda que actuen com a eix de cohesió entre el centre i els barris de Ponent. • Projecte Bofill: La reforma de la façana marítima continua en debat. S'estan buscant alternatives tècniques a l'ascensor del Balcó del Mediterrani per reduir l'impacte visual mentre es manté l'objectiu d'obrir la ciutat al mar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
2003-04-29 TEATRE XINO
Art mil·lenari al cor de Tarragona L'entrevista presenta l'arribada de la companyia d'Ombres Xineses de Pequín al Teatre Metropol de Tarragona. Es tracta d'una de les formacions més prestigioses i tradicionals del món en aquesta disciplina, que manté vius mètodes amb més de 2.000 anys d'història. Orígens i tècniques tradicionals Història: L'art de les ombres va néixer durant la dinastia Han del Nord. Segons la llegenda, va sorgir de la necessitat d'il·luminar titelles amb espelmes en llocs foscos, descobrint el potencial visual de les ombres projectades. Materials: Les marionetes estan treballades artesanalment amb pell de ruc, porc o ñu, assecades i pintades amb tints naturals. Manipulació: S'utilitzen varetes de bambú originals, tot i que avui dia s'empren pantalles de retroprojecció modernes per a una millor visualització. Contingut de l'espectacle i participació L'espectacle està dissenyat per a un públic familiar i inclou: Contes tradicionals: Històries sobre animals mitològics com dracs, serps i el Fènix. Taller pedagògic: En finalitzar la funció, el Departament de Cultura de l'Ajuntament ha organitzat una activitat on els nens podran pujar a l'escenari per aprendre a manipular les marionetes amb els mestres xinesos. "Les ombres xineses poden representar des de contes infantils fins a obres clàssiques de l'òpera de Pequín."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Novetats de Tàrraco Viva: Grups locals i Pompa Triomfalis
Col·laboració i implicació ciutadana L'edició de Tàrraco Viva d'enguany destaca per l'increment de la participació de grups locals, el que permet mantenir l'activitat cultural durant tot l'any. Aquesta implicació s'estén a sectors no arqueològics, com ara: Col·legis professionals: Engenyers, advocats i metges ofereixen conferències sobre el dret, la medicina i l'enginyeria civil romana. Entitats culturals: La Fundació La Caixa col·labora amb un certamen de poesia clàssica centrat en el mite de Dido i Enees. Àmbit universitari: La URV tanca el cicle de les Farses Atalanes. Novetats en la recreació històrica S'incorporen nous grups com Taleia, que recrea la vida quotidiana infantil (bateig i escola romana), i s'amplien les representacions de cerimònies funeràries: Enterrament íber al Camp de Mar. Enterrament pagà al Fòrum de la Colònia (Grup Nèmesis). Enterrament paleocristià a la Necròpolis (Associació Cultural Sant Fructuós). La Pompa Triomfalis: Una primícia europea El gran reclam d'aquesta edició és la Pompa Triomfalis, una recreació de l'entrada solemne d'un general victoriós a Roma. Segons Magí Seritjol, és una experiència pionera a Europa per: "Intentar veure com se pot fer un espectacle de demostració de reconstrucció històrica sense buscar només l'espectacularitat buida." L'acte inclourà la projecció d'imatges sobre les fonts arqueològiques (mosaics, relleus i pintures) que han servit de base per a la reconstrucció de cada element de la desfilada. Diversificació d'espais Per evitar aglomeracions i millorar l'experiència, el festival s'expandeix per tota la ciutat: * Amfiteatre: Gladiatura. * Volta de Sant Hermenegild: Música romana (per la seva acústica natural). * Parc de Saavedra: Fira de museus i institucions. * Passeig Arqueològic: Conte-contes mitològics i la Pompa Triomfalis.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Història i memòria del Maquis a Catalunya
El Maquis: Entre la Resistència i la Supervivència L'episodi aprofundeix en la recerca històrica sobre el maquis a Catalunya, a partir de la presentació del llibre El Maquis a Catalunya, fruit de nou anys d'investigació coordinada per l'historiador Josep Sánchez Cervelló. Fonts d'investigació i metodologia Els autors destaquen la importància de combinar fonts documentals amb testimonis vius, tot i les dificultats que això comporta: Fonts orals: Permeten accedir a l'emoció dels fets, però requereixen un contrast rigorós ja que la memòria pot estar esbiaixada per l'experiència personal. Arxius oficials: Es critiquen els documents de la Guàrdia Civil, que sovint utilitzaven eufemismes per encobrir pràctiques com la llei de fugues. L'elaboració del trencaclosques: La tasca de l'historiador és destriar la palla del gra entre les versions oficials, les dels partits polítics i els records dels protagonistes. Origen i motivacions dels guerrillers Es desmitifica la figura del maquis com un grup homogeni o exclusivament ideològic: Es diferencia entre els fugits de la postguerra que buscaven salvar la vida i els quadres militars formats a la Resistència francesa que van entrar a partir del 1944. El Partit Comunista va ser l'organitzador principal, buscant mantenir una resposta armada per legitimar-se davant d'una futura caiguda del règim. La majoria dels membres eren gent del territori que s'incorporava a la muntanya fugint de la repressió directa a les zones rurals. "La història no es fa sense emocions, però s'ha de fer buscant el sentit exacte de les coses." La cruesa de la vida a la muntanya i la repressió La vida dels guerrillers era d'una precarietat absoluta, marcada per la manca d'higiene i el desplaçament constant per terrenys abruptes per evitar ser detectats. La fi del moviment va venir determinada per la política de terra cremada del general Manuel Pizarro, que va incloure: * L'evacuació forçosa de masies disperses per tallar els subministraments al maquis. * Execucions sumàries i tortures sistemàtiques. * Un impacte demogràfic que encara és visible avui dia amb el despoblament de moltes zones de muntanya de Tarragona i Castelló. Finalment, l'obra busca oferir una visió honesta que s'allunya del romanticisme literari per mostrar la realitat d'un conflicte on també hi va haver divergències i episodis penosos entre els mateixos resistents.