Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

49-72 de 2569
  • Varietats de col i cuina tradicional d'hivern - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Varietats de col i cuina tradicional d'hivern

    La col: una verdura tradicional i versàtil L'episodi explora la gran diversitat d'aquesta verdura d'hivern, que ha passat de ser un ingredient bàsic a una joia de la cuina actual. Es destaca que existeixen moltes classes més enllà de la tradicional, des de les conegudes cols de Brussel·les fins a la sofisticada col romanesco, valorada per la seva geometria modernista. Varietats i característiques principals • Tipologies comunes: Es diferencia clarament entre la coliflor (blanca o verda) i el bròquil (més apinyat i d'importació). • Cols modernes i exòtiques: Es parla de la col xinesa (ideal per amanides pel seu gust suau) i la col romanesco. • Producció: Es distingeix entre la producció massiva (com la col llombarda envasada) i la col de capdell, que és més de pagès i artesanal. • Espigalls: Una varietat redescoberta del Garraf/Baix Penedès, molt apreciada pel seu gust. Plats emblemàtics i tècniques de cuina "No parlem d'aprimar-se, parlem de salut i de menjar bé." El Trinxat de la Cerdanya És el plat estrella fet amb col de capdell i patata. La clau és el sofregit amb panxeta i allets que amalgama la verdura fins a deixar-la amb una textura similar a una truita però sense ou. La sofisticació de la panxeta S'explica com elevar un producte humil com la panxeta fresca mitjançant una cocció al buit (12 hores a 70 graus) o al vapor, prèviament marinada amb sal, sucre i pebre vermell, per aconseguir una textura que es desfà a la boca. Receptes creatives L'expert proposa dues maneres innovadores de presentar la col: 1. Amanida de cols escaldades: Utilitzant col llombarda, bròquil i coliflor cuites al dente i refredades amb gel per mantenir el color, acompanyades d'una vinagreta de formatge blau o sec i fruits secs. 2. Farcellets de col d'aprofitament: Fets amb fulles de col de capdell farcides amb les restes de l'escudella i carn d'olla, guisats amb una picada de carquinyolis i vi dolç.

  • BIBLIOTECA 2004-03-01 - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    14'

    BIBLIOTECA 2004-03-01

    Programació de la Biblioteca Pública de Tarragona S'enceta el mes de març amb una agenda farcida d'activitats per a infants i joves, destacant la importància de la col·laboració activa dels lectors per mantenir la biblioteca viva. Les propostes principals inclouen: L'hora del conte: Amb narracions de llegendes aborígens d'Argentina a càrrec de Yolanda Farías i versions clàssiques (no Disney) de contes tradicionals catalans. Club de Lectura Juvenil: Un espai amb gran èxit de participació, especialment per part d'un públic femení, que actualment participa en el Premi Protagonista Jove. Dates clau: Sessions de contes els dies 17 i 29 de març, i el cicle de lectures el dia 25. El Fenomen Harry Potter i la Literatura Fantàstica L'episodi dedica un espai rellevant a analitzar l'impacte de l'últim volum de Harry Potter, destacant que no és només un producte de màrqueting, sinó una obra de qualitat que ha aconseguit: Identificació emocional: Els lectors creixen alhora que el personatge, compartint inquietuds pròpies de l'adolescència. Rècords d'edició: Una xifra històrica de 95.000 exemplars en català. Porta d'entrada a la lectura: Serveix per atreure nous lectors cap a altres autors com Roald Dahl o Tolkien. "Si ha servit perquè molts nens es llencin a la literatura i que després te'n demanin un altre, ja és un èxit." Altres referents i efemèrides Es repassen personatges emblemàtics que celebren el seu 75è aniversari com Popeye, Tintín i Mickey Mouse. També es ret homenatge al dibuixant català Josep Maria Madurell, creador visual de personatges com Massagran, destacant la seva vàlua dins la història de la literatura infantil catalana.

  • Noves guies de recursos a la Biblioteca de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    15'

    Noves guies de recursos a la Biblioteca de Tarragona

    En aquesta conversa, la Dolors Saumell de la Biblioteca Pública de Tarragona explica el llançament de la nova guia de recursos per a la gent gran, així com l'actualització constant d'altres guies de serveis ciutadans. La nova guia per a la gent gran Es tracta d'una eina extensa i pràctica centrada principalment en la ciutat de Tarragona, tot i que inclou serveis de tota la demarcació en àmbits com les residències. Els punts clau de la guia són: Assistència i serveis socials: Orientació legal, psicològica i social. També inclou atenció domiciliària (teleassistència, companyia) i recursos fora del domicili (centres de dia, habitatges tutelats). Salut: Informació sobre CAPs, associacions de malalts i programes de termalisme social (balnearis). Lleure i formació: Detalls sobre programes de l'IMSERSO, vacances del Departament de Benestar i activitats a les llars de jubilats o les aules de la Universitat Rovira i Virgili. Voluntariat i transport: Com fer-se voluntari i informació sobre descomptes en transports (Renfe, estació d'autobusos). Actualització de la guia per a estrangers També s'ha posat al dia la guia d'orientació als estrangers, un recurs que ja ha tingut molt d'èxit. Aquesta inclou informació actualitzada sobre: * Tràmits de treball i permisos. * Empadronament i assistència sanitària. * Ensenyament obligatori i tràmits de matriculació. * Com a novetat, s'ha incorporat un apartat sobre locutoris. Serveis específics de la Biblioteca La Biblioteca no només ofereix aquestes guies de forma impresa i digital al seu web, sinó que manté serveis directes com el préstec gratuït a domicili de llibres i pel·lícules per a persones grans i visites guiades professionals per conèixer a fons les instal·lacions. "La raó de ser d'aquesta guia és que continuï sent útil; per tant, tot allò que vagi sortint s'ha d'anar incorporant."

  • Orígens i evolució del Carnaval a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    14'

    Orígens i evolució del Carnaval a Tarragona

    El Carnaval: Història, Transgressió i Tradició En aquesta conversa amb la Dolors Soler, bibliotecària, s'explora la riquesa documental i històrica que envolta el Carnaval, especialment a les terres de Tarragona. Més enllà de la festa al carrer, es destaca la importància de conèixer les arrels d'una festivitat amb una forta càrrega simbòlica i social. Orígens pagans i el cicle de la natura L'origen del Carnaval es remunta molt més enllà del cristianisme, connectant amb rituals antics que celebraven l'arribada de la primavera: Festes clàssiques: Es relaciona amb els cultes dionícs (grecs) i les festes romanes com les Saturnals o les Lupercals. Simbolisme natural: La festa marcava el ressorgir dels fruits i el pas del letargia hivernal a la joia de viure. Etimologia: El terme Carnestoltes (carn tallada) o Carnaval fa referència als últims dies en què es podia consumir carn abans de l'abstinència de la Quaresma. Transgressió i inversió de rols Tradicionalment, el Carnaval ha estat un mecanisme de justícia social temporal. Durant uns dies, la societat permetia una transgressió dels costums: Inversió social: Els esclaus feien de senyors i els pobres assumien, irònicament, una millor qualitat de vida. Canvi de gènere: Les dones, històricament oprimides, prenien l'autoritat sobre els homes (com es recorda en festes com Santa Àgueda). Crítica i sàtira: S'utilitzava la disfressa per ridiculitzar el clero, la política i la burgesia, fet que va provocar nombroses prohibicions al llarg dels segles (especialment des de 1936 fins a la democràcia). "El Carnaval és una transgressió dels costums que tenim al llarg de l'any; els oprimits intentaven sortir d'aquesta opressió fent mascarades." Món Rural vs. Món Urbà Històricament, la celebració ha tingut matisos diferents segons l'entorn: Àmbit Rural: Molt vinculat a la terra. Rituals com el Ball de l'Os buscaven despertar la natura. Les batalles de tomàquets o farina eren maneres d'invocar la bona sort per a les collites. Àmbit Urbà: Una celebració més burgesa i de lluïment, amb balls de saló i disfresses elegants, allunyada de les arrels agràries. Recuperació i informació a la Biblioteca Actualment, el Carnaval ha evolucionat cap a un model de lluïment i oci, sovint influenciat per estils externs (com el Brasil), perdent part de la sàtira original. La biblioteca de Tarragona ofereix un fons extens per als interessats a aprofundir en la matèria, amb obres de referència com el Costumari de Joan Amades i articles sobre el Carnaval de Reus i Tarragona.

  • El nou Racó del Cinema a la Biblioteca Pública de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    9'

    El nou Racó del Cinema a la Biblioteca Pública de Tarragona

    El Racó del Cinema: Un nou espai de lleure i cultura La Biblioteca Pública de Tarragona ha inaugurat un espai especialitzat anomenat el Racó del Cinema, situat a la primera planta. Aquesta iniciativa neix amb la filosofia d'oferir un valor afegit al servei tradicional de préstec d'audiovisuals, centrant-se en la qualitat i l'actualitat cinematogràfica. Nova estratègia de fons documental La biblioteca ha optat per un canvi de model en la gestió del seu fons, que ja compta amb més de 800 títols en DVD: Qualitat sobre quantitat: En lloc de tenir molts títols amb un sol exemplar, s'ha decidit seleccionar títols rellevants i disposar de fins a 10 exemplars de cadascun per garantir la disponibilitat. Criteris de selecció: Es busquen pel·lícules que transmetin valors com la pau, el diàleg o la denúncia, així com obres amb reconeguda qualitat artística i premis. Diversitat: Tot i incloure èxits comercials, es potencia el cinema independent o menys conegut. Seccions especials i monogràfics Dins d'aquest nou espai, destaquen diversos apartats: Cinema Català: Es dona un impuls a les produccions locals, directors i actors de casa nostra, així com a la promoció de la llengua catalana. S'hi inclouen tant llargmetratges com documentals i curtmetratges (per exemple, de directors tarragonins). Monogràfics i Homenatges: Seccions temporals dedicades a temes d'actualitat o efemèrides, com el centenari de Cary Grant o un repàs al cinema fantàstic arran del Festival de Sitges. Informació de la Filmoteca: Un punt de consulta de la cartellera de cinema en versió original a Tarragona i Reus. Condicions del servei de préstec "Les pel·lícules volen a la biblioteca; sembla que tinguin cames." Per gestionar l'alta demanda d'aquest servei, la biblioteca recorda les seves normes específiques: Es poden agafar fins a tres unitats (vídeo o DVD). El termini de préstec és d'una setmana. A diferència dels llibres, no es permeten pròrrogues per afavorir la rotació del material.

  • Activitats infantils i lectures juvenils a la Biblioteca de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    13'

    Activitats infantils i lectures juvenils a la Biblioteca de Tarragona

    Imma Pujol, bibliotecària de la sala infantil de la Biblioteca Pública de Tarragona, presenta la programació de febrer i diverses propostes literàries per a joves lectors. Activitats i agenda de contes La biblioteca aposta per la col·laboració amb els usuaris i la creació d'un espai distès: * Contes de la iaia: Una sessió a càrrec d'una usuària de la biblioteca amb experiència en l'àmbit escolar. L'activitat està adreçada a infants a partir de quatre anys. * Contes disfressats: Amb motiu del Carnestoltes, s'organitza una sessió especial el 19 de febrer on es convida els nens a venir disfressats. * Proximitat: Els bibliotecaris destaquen la importància de trencar la barrera amb l'usuari, fins i tot disfressant-se ells mateixos per crear un ambient més proper i humà. Club de Lectors Juvenil i Premi Protagonista Jove L'espai se centra en la participació de la biblioteca en el Premi Protagonista Jove, organitzat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, on els joves actuen com a jurat: * El senyor dels lladres (Cornelia Funke): Una novel·la d'aventures a Venècia que ha tingut una recepció excel·lent entre els lectors de 12 a 14 anys. * Billy Elliot (Melvin Burgess): Una obra que reflecteix fidelment la pel·lícula, destacant la lluita per la il·lusió i la dansa malgrat les dificultats econòmiques. * Corre, noi, corre (Uri Orlev): Una proposta molt dura sobre un nen jueu durant el nazisme. Les conductores del programa debaten sobre la cruesa d'aquestes lectures realistes per a adolescents. "És una manera d'estar més proper al lector, perquè a vegades hi ha aquella barrera que fa que la gent senti distància."

  • Els múltiples plaers de la lectura i la vida - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    17'

    Els múltiples plaers de la lectura i la vida

    En aquest espai dedicat a la Biblioteca Pública de Tarragona, la bibliotecària Cristina Barber ens presenta una selecció de llibres que exploren el concepte del plaer des de diverses vessants quotidianes i intel·lectuals, allunyant-se del contingut purament eròtic per centrar-se en aspectes més transversals i artístics. La lectura i la vida domèstica El placer de leer: Un recull fotogràfic artístic de l'Ajuntament de Salamanca que capta la intimitat del lector en diversos contextos i edats. Els secrets de la mestressa: Una obra que convida a trobar la felicitat en les petites tasques de la llar, l'organització d'esmorzars i el parament de la taula, amb un enfocament optimista. Oci, treball i ciència El placer de no trabajar: Un llibre d'autoajuda d'Ernie Zielinski que reivindica la importància de planificar el temps lliure i l'oci com a part fonamental del benestar vital. El placer de descubrir: De Richard Feynman, una obra de divulgació científica que transmet la passió per entendre el funcionament de la natura i la ciència. Gastronomia, salut i benestar Alta pastisseria: Una mostra visual i tècnica sobre l'art de la rebosteria francesa, destacant el plaer estètic i gustatiu. Vida sana i teràpies naturals: Revistes i llibres que enfoquen la cura del cos, l'aromateràpia i l'harmonia física com una font de satisfacció personal. "Ningú, en el seu llit de mort, ha dit mai que hagués volgut passar més hores de la seva vida treballant."

  • Novetats editorials i recomanacions a la biblioteca - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    16'

    Novetats editorials i recomanacions a la biblioteca

    En aquest fragment, la Cristina Barber presenta diverses novetats editorials disponibles a la biblioteca, que van des de la novel·la intimista fins a l'assaig polític i l'autoajuda. El repàs inclou obres de ficció i no-ficció, destacant la varietat de gèneres i la importància de la memòria històrica. Narrativa i Memòria Històrica Pilar Simó: Amb la seva obra En blanc i negre, guanyadora del Premi Dona 2003, ens trasllada a la postguerra espanyola des d'una perspectiva íntima i femenina. Francisco González Ledesma: Presenta la novel·la policíaca El pecado o algo parecido, protagonitzada pel seu emblemàtic detectiu Méndez. Francisco Umbral: Es comenta la seva darrera obra Metales nocturnos, centrada en l'ambient de la nit madrilenya. Manuel Vázquez Montalbán: Arriba a la biblioteca l'obra pòstuma Milenio Carvalho, una volta al món que barreja gastronomia, aventura i sentiments. Història, Assaig i Arquitectura Segona Guerra Mundial: Es destaca el llibre Españoles en el Holocausto, que narra l'experiència dels republicans espanyols als camps de concentració nazis. Josep Maria Jujol: Es ressenya el llibre de Montserrat Durán sobre l'obra de l'arquitecte modernista, destacant-ne el gran fons existent a la biblioteca. Oriol Bohigas: Amb Cartes de la baralla, un recull d'epistolaris que funcionen com un baròmetre de l'actualitat cultural i política. Autoajuda i mètodes d'estudi Jorge Bucay: Es parla de l'èxit de vendes del llibre El camino del encuentro, centrat en les relacions de parella. Pilar Navarro: S'analitza Mis claves del éxito para estudiar mejor, on l'autora comparteix la seva experiència pràctica i mètode d'estudi arran del seu èxit acadèmic. "És una aproximació intimista al tema de les relacions íntimes, com el franquisme va arribar a influir a les relacions íntimes de les persones."

  • Novetats de la Biblioteca: Emancipació i Bricolatge - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    15'

    Novetats de la Biblioteca: Emancipació i Bricolatge

    Llibres per a l'Emancipació i la Llar En aquesta sessió, la Cristina Barber presenta una selecció de llibres ideals per a aquells que volen marxar de casa o necessiten millorar la seva autonomia domèstica: Cuina per a principiants: Es detallen guies per a persones que no saben cuinar, amb un enfocament especial en menjar ràpid i senzill (entrepans, amanides i llaunes). Tasques domèstiques: Llibres d'economia domèstica que expliquen des de com posar la rentadora fins a quina és la seqüència correcta per netejar una habitació (ventilar, aspirar, treure la pols). Estalvi i Ecologia: S'inclouen pautes per a l'estalvi a la llar, el reciclatge i la interpretació de les etiquetes de la roba. La Secció de Bricolatge i Restauració Tot i ser una secció a vegades "amagada" a la biblioteca, té molta demanda, especialment per les novetats arribades per Reis: Restauració de mobles: Des de nivells bàsics (rejuvenir cadires) fins a manuals professionals per a la restauració de peces antigues. Construcció exterior: Guies per construir barbacoes, porxos, garatges de fusta i fins i tot pèrgoles. Instal·lacions tècniques: Una novetat destacada és el manual per a la instal·lació de plaques solars en habitatges unifamiliars. Actualitat Literària "El Código Da Vinci és el bestseller que en aquest moment se'ns demana més, és un fenomen que funciona pel boca a boca." Es tanca la intervenció recordant que, després de festes, la Biblioteca Pública de Tarragona recupera el seu horari habitual i es preparen per rebre els títols guanyadors de la Nit de Santa Llúcia tan bon punt es publiquin.

  • Literatura infantil i juvenil a la Biblioteca de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    12'

    Literatura infantil i juvenil a la Biblioteca de Tarragona

    Lectures i celebracions a la Biblioteca Pública de Tarragona En un matí especial marcat per la vigília de Reis, la bibliotecària Imma Pujol presenta les darreres novetats i activitats de la Biblioteca Pública de Tarragona. L'espai se centra principalment a apropar la lectura als més petits i als joves, aprofitant efemèrides culturals rellevants i el temps de lleure de les festes de Nadal. Centenari d'en Patufet i l'Any Dalí El 2004 s'estrena amb el reconeixement de dues icones de la cultura catalana: En Patufet: Es commemoren els 100 anys del primer número d'aquesta mítica revista infantil (1904-1938). La biblioteca destaca un calendari especial d'edició limitada i el llibre Pàgines viscudes de Josep Maria Folch i Torres. Salvador Dalí: Amb motiu del seu aniversari, s'han publicat novetats per a infants com El petit Dalí, camí cap als somnis i El somni d'en Dalí, obres que utilitzen la il·lustració i el color per acostar el món del surrealisme als nens. Recomanacions per a joves i infants L'espai trenca el mite que els joves no llegeixen, destacant que durant les vacances les biblioteques s'omplen de lectors d'entre 11 i 13 anys que busquen literatura fantàstica i de ciència-ficció: Literatura juvenil: Obres d'autors com Philip Pullman, Isabel Allende o la popular saga de La Molly Moon. Per als més petits: Es recomanen títols com La tina superbruixa, La penya dels tigres o el Premi Llibreter Avis, una història tendra sobre l'amor a la vellesa. Activitats i el Club de Lectors La biblioteca recupera la seva activitat habitual després de festes amb propostes consolidades: L'Hora del Conte: Sessions per a infants a partir de 5 anys. Club de Lectors (12-14 anys): Un grup que es reuneix mensualment i que actualment participa com a jurat en un premi literari a nivell de tot Catalunya. "A vegades els pares es queden sorpresos perquè durant l'any els fills no agafen cap llibre, però és que potser no poden per l'estrès de les activitats extraescolars; quan arriben les vacances, s'acosten a la biblioteca."

  • Tancament de temporada del Prisma: Immigració i Normalitat - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    18'

    Tancament de temporada del Prisma: Immigració i Normalitat

    L'últim capítol de la temporada del programa Prisma a Tarragona Ràdio serveix de balanç sobre la tasca de divulgació al voltant de la immigració. En aquesta sessió especial, els col·laboradors reflexionen sobre la necessitat de tractar aquest fenomen des de la pluralitat i la normalització, fugint dels tòpics i el dramatisme fàcil. Una col·laboració institucional pionera El programa destaca per ser el fruit d'un vincle estret entre tres pilars fonamentals de la societat tarragonina: * La Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la seva funció de divulgació del coneixement acadèmic. * El Pla Comarcal d'Integració, que coordina les polítiques locals. * Tarragona Ràdio, com a plataforma de comunicació pública. Eixos principals del debat Prioritat de la informació pràctica: A diferència d'altres espais, s'ha optat per explicar la Llei d'Estrangeria, el funcionament dels centres educatius i el mercat laboral en lloc d'explotar històries de vida excessivament dramàtiques. Combatre els tòpics: S'ha posat èmfasi en l'ús de dades reals per desmuntar idees falses, especialment en l'àmbit laboral i de la regularització. La normalització com a objectiu: Els convidats subratllen que les persones immigrades comparteixen els mateixos problemes quotidians (hipoteques, feina, escola) que la resta de la ciutadania. "Hem d'avançar cap a l'acollida i incloure aquestes persones en els nostres espais del dia a dia." Reflexió sobre la convivència El programa tanca amb una crida a la voluntat individual i a la convivència com una responsabilitat compartida. Es reivindica el paper de les associacions d'immigrants i la importància de mirar l'altre no com un element estrany, sinó com un veí amb qui compartim més coses de les que ens separen.

  • Immigració i polítiques d'integració a Tarragona i Lleida - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    Immigració i polítiques d'integració a Tarragona i Lleida

    Anàlisi del fenomen migratori des d'una perspectiva jurídica i estadística L'espai Prisma de Tarragona Ràdio presenta el llibre "Immigració i polítiques d'integració", una obra de recerca dels professors Miquel Àngel Porcalla i Lluís Carreras, publicada per l'Institut d'Estudis Autonòmics. El text s'allunya de la teoria pura per oferir una visió pràctica i estadística sobre la situació laboral dels immigrants a les comarques de Lleida i Tarragona. Eines per a la gestió i propostes de millora L'autor destaca que l'estudi és una eina fonamental per dissenyar polítiques de regularització efectives. Entre les propostes principals, destaca la necessitat de: Descentralitzar la gestió dels papers: Utilitzar les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) per tramitar les renovacions de permisos, evitant l'embús actual a les subdelegacions del govern. Actualitzar el marc normatiu: Reformar el reglament d'estrangeria del 2001 per adaptar-lo a les sentències del Tribunal Suprem i agilitzar la burocràcia. Atenció casuística: Reconèixer que cada immigrant té una història única (arrelament familiar, fills, situacions mixtes de legalitat) que requereix més recursos humans i temps d'anàlisi individualitzada. Economia submergida i mercat laboral Es debat la complexa paradoxa del mercat de treball actual: Milers de persones a Catalunya sobreviuen en l'economia submergida perquè la llei impedeix contractar algú que no tingui papers prèviament. Molts empresaris volen contractar de forma legal però es troben amb una barrera normativa insalvable. L'impacte econòmic de la regularització seria massiu: s'estima que la Seguretat Social podria ingressar més de 250 milions d'euros addicionals si aquests treballadors sortissin de la irregularitat. "No es pot consumar una reforma d'aquesta alçada si no es modifica la normativa; l'empresari no pot quedar en descobert per voler fer les coses bé." El futur demogràfic i la cohesió social L'entrevista conclou subratllant que la immigració és una necessitat estructural per a la Unió Europea de cara al 2050 per mantenir el sistema de pensions i l'estat del benestar. Finalment, es reflexiona sobre les recents protestes i tancades a Barcelona, advocant pel diàleg i la negociació com a vies més intel·ligents que el conflicte directe per assolir la plena integració laboral.

  • Postgrau en Gestió Global de la Immigració a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    11'

    Postgrau en Gestió Global de la Immigració a la URV

    La URV aposta per la formació integral en immigració L'espai Prisma de Tarragona Ràdio entrevista Santi Castellà, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, per parlar sobre la cloenda de la primera edició del postgrau d'especialista universitari en Gestió Global de la Immigració (Global Immigration Management). Característiques del programa formatiu Aquest curs és pioner a tota Catalunya i destaca per tres pilars fonamentals: * Mentalitat integradora: Enfocament en la inclusió dels nous ciutadans. * Visió de proximitat: Anàlisi del teixit productiu específic de Tarragona i Catalunya. * Multidisciplinarietat: Combina coneixements jurídics (120 hores) amb polítiques públiques, intervenció social, sanitat i ensenyament. Perfil de l'alumnat i expansió En aquesta primera promoció s'han titulat 30 professionals. Molts d'ells ja treballen en l'àmbit de l'atenció a l'immigrant: * Diplomats en treball social, advocats i psicòlegs. * Tècnics municipals i membres dels cossos de seguretat. Atès l'èxit i la gran demanda, la propera edició s'impartirà simultàniament a Tarragona i Barcelona, en col·laboració amb l'Institut de Drets Humans de Catalunya. Suport institucional i activitats L'acte de cloenda va comptar amb la presència d'Adela Ros, secretària d'Immigració de la Generalitat, qui va signar un nou conveni per garantir la continuïtat de la formació. A més, s'han organitzat taules rodones obertes a professionals cada dimarts i dijous fins al 22 de juny per compartir experiències vivencials. "No intentem formar gent per fer tesis estructurals, sinó professionals amb una mentalitat pràctica que puguin treballar l'endemà d'acabar el curs."

  • Impacte laboral de l'ampliació de la Unió Europea - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    19'

    Impacte laboral de l'ampliació de la Unió Europea

    L'ampliació de la UE i el nou escenari laboral L'entrevista amb Miquel Àngel Purcalla, professor de dret del treball a la URB, analitza com la integració de deu nous països a la Unió Europea l'1 de maig de 2004 altera el panorama migratori i laboral, especialment a Catalunya i l'Estat espanyol. Heterogeneïtat del perfil immigrant Es destaca que la població immigrada és extremadament diversa, trencant amb els tòpics tradicionals: * Sectors ocupacionals: Tot i que la construcció, l'agricultura i el servei domèstic segueixen sent majoritaris, apareixen nous nínxols com el petit comerç al detall. * Formació acadèmica: Hi ha un contrast significatiu en la preparació. S'observen persones procedents de l'antiga Unió Soviètica amb una formació acadèmica i professional impecable exercint tasques de baixa qualificació. * Procedències: S'ha incrementat la contractació de ciutadans de l'Europa de l'Est (com polonesos i ucraïnesos) en sectors on abans predominava la mà d'obra africana o magribina. El període transitori i l'estatus jurídic L'entrada a la UE no implica una igualtat de drets immediata per a tots els nous ciutadans: 1. Xipre i Malta: Gaudixen de llibertat plena de circulació i accés al mercat de treball des del primer dia. 2. Resta de països (els 8): Se'ls aplica un règim transitori fins a l'1 de maig de 2006 (ampliable potencialment fins al 2011). Durant aquest temps, conviuen elements del dret comunitari amb la normativa d'estrangeria. Pors i reptes econòmics L'expert assenyala que les restriccions imposades per diversos estats membres responen a motivacions econòmiques i socials: * Proteccionisme laboral: La por que una "allau" de treballadors amb menors expectatives salarials provoqui un augment de l'atur nacional o una baixada general del llistó de reivindicacions laborals. * Deslocalització: El risc que les empreses es desplacin cap a països amb costos socials més baixos, tot i que l'objectiu de la UE és l'homogeneïtzació progressiva. "La Unió Europea s'ha llançat a una aventura que suposa integrar països amb cultures econòmiques i realitats productives molt diferents." Perspectives de futur Malgrat la incertesa i els mecanismes de control (com la polèmica taxa de 70 euros a Londres per accedir al servei de col·locació), Purcalla es mostra optimista. Creu que a mitjà termini el procés servirà per a equiparar els drets dels treballadors i consolidar una euroregió que funcioni com una potència mundial.

  • Associacionisme Africà: Integració i Reptes Culturals - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    Associacionisme Africà: Integració i Reptes Culturals

    Reptes Socials i de Regularització L'episodi aborda les dificultats immediates que s'enfronten els immigrants africans en arribar a Catalunya. El problema fonamental mencionat és la regularització administrativa, concretament el permís de treball i residència, que és la barrera principal per poder portar una vida digna. Experiència i Projectes a Guinea Equatorial Es detalla la trajectòria de l'entitat Punta en Bonda, originada el 1990 amb diversos objectius : • Preservació cultural: La importància de recollir el coneixement dels ancians, ja que la cultura és de tradició oral. Com es cita en el podcast: "Si mor un vell, perdem una biblioteca sencera." • Economat i Serveis: La creació de recursos bàsics per a pobles aïllats. • Salut i Educació: Desenvolupament de dispensaris i cursos d'estiu al marge de les estructures governamentals. Integració i Contrastos Culturals Es discuteix la voluntat d'integració a la societat catalana i el projecte de creació d'un diccionari català-castellà-llengua nativa. Els interlocutors destaquen el xoc entre el caràcter comunitari de l'Àfrica i l'individualisme de la societat occidental. Diferències entre Països Africans Es subratlla que l'Àfrica no és un bloc homogeni, sinó un mosaic de realitats amb: • Diversitat de llengües i dialectes. • Varietat de climes i formes de ser. • La necessitat d'un idioma comú (com el castellà o l'anglès) per comunicar-se entre ells.

  • Interculturalitat i classes d'àrab a l'IES Torreforta - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    Interculturalitat i classes d'àrab a l'IES Torreforta

    La integració mitjançant la llengua i la cultura El diàleg se centra en la iniciativa d'impartir classes de llengua i cultura àrab a centres educatius de Tarragona, concretament a l'IES Torreforta. Aquest projecte busca no només mantenir les arrels de l'alumnat d'origen magrebí, sinó també obrir espais de convivència per a l'alumnat autòcton. Motivacions i perfil de l'alumnat Es destaquen tres perfils principals d'estudiants que s'han sumat a la iniciativa: Recuperació d'arrels: Alumnes de famílies rifenyes (amazics) que a casa parlen bereber i volen aprendre l'àrab com a llengua de cultura. Continuïtat lingüística: Estudiants que ja havien començat a estudiar al Marroc i volen mantenir el seu nivell. Interès cultural: Alumnes catalans atrets per l'exotisme i la connexió històrica de la Península amb el món islàmic. L'àrab com a pont cultural "Si no som capaços d'establir ponts entre cultures, anirem al fracàs més absolut." L'entrevista subratlla que l'aprenentatge es basa en l'àrab estàndard, la varietat normativa que uneix tot el món àrab. A més de la gramàtica, les classes aprofundeixen en la cultura mediterrània compartida, incloent-hi tradicions, gastronomia i música, trencant barreres i prejudicis fonamentats en el desconeixement. Desafiaments i acollida Tot i que la resposta general ha estat positiva, els interlocutors assenyalen que el procés de convèncer a certes famílies és un degoteig constant que es basa en el boca a orella. Es destaca la figura del professor Rachid com un docent més a l'institut, integrat plenament i ajudant a fomentar la interculturalitat en un centre amb gran diversitat d'orígens (Amèrica Llatina, Països de l'Est, etc.).

  • Laila Karrouch i la seva odissea de Nador a Vic - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    22'

    Laila Karrouch i la seva odissea de Nador a Vic

    Una trajectòria vital entre dues cultures L'entrevista a l'escriptora Laila Karrouch se centra en la seva experiència com a immigrant i el seu debut literari amb el llibre De Nador a Vic, guanyador del premi Columna Jove. A través de la seva veu, explorem el xoc cultural i emocional que va suposar traslladar-se del Marroc a Catalunya amb només vuit anys. El procés del dol migratori i l'adaptació El canvi radical: L'autora recorda com va passar d'un entorn familiar i comunitari a Nador a una realitat completament diferent a Osona. Malgrat la il·lusió inicial, el moment del comiat va fer aflorar sentiments d'angoixa i por. La figura paterna: El seu pare va arribar a Catalunya molt abans per aconseguir estabilitat econòmica i habitatge abans de reagrupar tota la família (la mare i cinc germans). L'escola i el català: Karrouch destaca que l'aprenentatge de la llengua catalana a Vic va ser una necessitat immediata i exitosa, tot i trobar certs obstacles de certs companys a l'escola pel seu origen. Identitat, cultura i el concepte de sumar L'autora rebutja la idea d'integració com una pèrdua de la pròpia identitat: "Per mi la integració és, tens la teva cultura i n'estàs guanyant una altra. És sumar." El mocador (hijab): Explica que la seva decisió de portar el mocador va ser personal i basada en la seva comoditat i llibertat, malgrat els prejudicis externs que l'associen amb la manca de llibertat. Educació i arrels: Ara com a mare, educa la seva filla de dos anys mantenint el berber com a llengua materna i fomentant els valors familiars i comunitaris. Èxit literari i futur El llibre no és només una biografia, sinó una obra amb qualitats literàries que el jurat del premi va destacar especialment. Karrouch, que també és artista i pintora, viu amb gran optimisme la seva participació a la diada de Sant Jordi, on signarà la seva obra, consolidant-se com una nova veu en la literatura catalana actual.

  • Segon Congrés de la Immigració a Catalunya a Reus - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    21'

    Segon Congrés de la Immigració a Catalunya a Reus

    El món a Catalunya: Perspectiva i futur de la immigració El programa Prisma entrevista Aixà Jadi, coordinadora del Congrés, i Jesús Ocillo, president de l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya (AMIC), per parlar de la segona edició d'aquest esdeveniment que tindrà lloc a la ciutat de Reus. Objectius i Participació L'eix central del congrés és reunir entitats d'immigrants per establir diàlegs i crear propostes concretes d'actuació que facilitin la integració en la societat catalana. Hi participen unes 150 entitats d'arreu de Catalunya. Es preveu l'assistència de 240 congressistes representant 70 nacionalitats diferents. Es destaca la diversitat en la tradició associativa: mentre col·lectius com el senegalès estan molt organitzats, altres procedents de l'est d'Europa o de la Xina tenen més dificultats per associar-se. Eixos Temàtics i Col·laboracions El congrés es divideix en quatre grans blocs dinamitzats per entitats de referència: Participació: Dinamitzat per la Fundació Jaume Bofill. Llengua, cultura i país: A càrrec d' Òmnium Cultural, per rebatre discursos polítics que vinculen la immigració amb la fractura social. Àmbit Jurídic: Coordinat per la Càtedra d'Immigració de la Universitat de Girona, amb l'ambiciós objectiu de plantejar una llei d'immigració alternativa. Mitjans de Comunicació: En col·laboració amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, per analitzar l'estigmatització i el tractament del fet migratori. Context i Dignitat Jurídica Els interlocutors emfatitzen que la realitat de la irregularitat administrativa (aproximadament 300.000 persones a Catalunya sense papers) no ha d'impedir dissenyar estructures estables i reclamar drets cívics i polítics, anant més enllà de la simple acció assistencial. "L'objectiu és aconseguir un estatus d'una mínima dignitat jurídica per a tots els qui conviuen i treballen al nostre país." Activitats i Ubicació Samy Naïr, eurodiputat de prestigi, realitzarà la conferència inaugural. S'han organitzat activitats paral·leles com un Mapamundi interactiu i un mural multicultural obert a tota la ciutadania de Reus i Tarragona. L'elecció de Reus respon a una voluntat de descentralització, portant els debats nacionals fora de Barcelona.

  • Impacte de l'11-M en el racisme i la percepció social - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    22'

    Impacte de l'11-M en el racisme i la percepció social

    Anàlisi del racisme i la immigració post 11-M L'entrevista a Amado Alarcón, doctor en Sociologia, analitza com els atemptats de l'11 de març a Madrid han influït en la percepció social cap als col·lectius immigrants, especialment els de procedència magribina i musulmana. Els estereotips i el paper dels mitjans L'expert destaca que la societat ja tenia construïda una imatge dels immigrants basada en estereotips falsos que els mitjans de comunicació sovint reforcen: La identificació directa entre Islam i terrorisme. La visió de la immigració exclusivament lligada a les pateres o la delinqüència. La tendència dels propis col·lectius immigrants a adoptar els prejudicis de la societat dominant per intentar distanciar-se dels elements negatius. Tipologies de racisme modern Alarcón proposa que el racisme ha evolucionat d'una base biològica a noves formes més subtils i estructurals: Racisme cultural: La creença que hi ha cultures "superiors" (democràtiques, treballadores) i altres "inferiors" que causen problemes. Racisme econòmic (Estructural): Es vincula el rebuig a la por que la arribada de persones amb rendes baixes degradi els barris o el valor de la propietat. El mite de la formació: Es desmenteix que l'immigrant no tingui estudis; molts tenen titulacions superiors a la mitjana espanyola, però pateixen una discriminació legitimada per la seva procedència. Conclusió i risc de pèrdua de llibertats Es planteja el risc real que fenòmens com el de l'11-M derivin en una retallada de llibertats no només per als immigrants, sinó per a tota la ciutadania, sota el pretext de la seguretat. "Els immigrants estan en els treballs menys valorats no per la seva raça, sinó perquè es construeix la imatge que no existeix tant un racisme, sinó desigualtats legítimes."

  • Els 'petits harraga': menors sols d'origen marroquí - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    30'

    Els 'petits harraga': menors sols d'origen marroquí

    Realitat i mites dels menors immigrants no acompanyats El programa aborda la situació dels anomenats petits harraga, menors que migren sols des del nord d'Àfrica, especialment del Marroc, cap a Catalunya. Basant-se en la tesi doctoral de Violeta Quiroga, es desmunten diversos estereotips i s'analitza la complexitat del fenomen. Perfil i origen del col·lectiu Contràriament a la creença popular, aquests joves no són habitualment "nens del carrer" en els seus països d'origen. Segons la recerca de Quiroga: • Provenen de famílies estructurades que viuen en condicions de precarietat en barris perifèrics de grans ciutats. • Presenten un perfil emprenedor i valent, sovint sent els fills amb més potencial. • El desajust de les dades oficials (entre la DGAIA i el Ministeri de l'Interior) es deu al fet que molts menors són comptabilitzats múltiples vegades en passar per diverses comunitats autònomes. El projecte migratori i el viatge El viatge no és fruit de la improvisació, sinó un projecte vital elaborat: Motivacions: L'altíssim atur al Magreb (especialment entre els 15 i 35 anys) i la falta d'expectatives de futur. El mètode: Com que no tenen recursos per pagar màfies, s'enginyen mètodes per viatjar clandestinament, com amagar-se sota camions o autobusos. Rutes: Utilitzen principalment la ruta del Mediterrani (Andalusia, Múrcia, València i Catalunya), amb Tarragona com un punt clau de pas cap a Barcelona. El sistema d'acollida i protecció Un cop a Catalunya, els menors s'enfronten a un xoc entre la seva realitat i el marc legal: "Ells han sortit de casa seva com a petits homes, però aquí el sistema els tracta com a nens que han d'anar a l'institut, cosa que genera frustració." L'experta assenyala el perill de crear circuits paral·lels o guetos que els separen de la xarxa social autòctona, recomanant una integració més normalitzada. També destaca el drama dels joves que, davant la lentitud de la burocràcia, acaben optant per l'economia irregular o cauen en l'emarginació. El conflicte dels retorns i la responsabilitat compartida La situació política actual utilitza sovint aquests menors com a moneda de canvi en acords bilaterals entre Espanya i el Marroc. Quiroga denuncia que els retorns sovint es fan sense garanties, tornant els joves a una situació de frustració encara més gran que els empeny a intentar la migració de nou.

  • Gestió de la Cooperació Exterior a Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    9'

    Gestió de la Cooperació Exterior a Catalunya

    Anàlisi de la Cooperació i la Solidaritat Internacional L'espai Prisma de Tarragona Ràdio aborda la gestió de l'ajut humanitari i la cooperació al desenvolupament des de les institucions catalanes. L'entrevista amb Alfons Suárez, responsable de la Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat, detalla com es canalitza la solidaritat del poble català cap a les regions més vulnerables. Estratègies i Prioritats Geogràfiques La Generalitat estableix unes zones d'actuació preferents per optimitzar els recursos: * El Magreb (amb especial atenció al Marroc per la seva proximitat i vinculació amb el col·lectiu immigrant local). * Àfrica subsahariana. * Amèrica Central i la zona andina (Equador, Bolívia, Perú, Guatemala). Canals d'Actuació en Emergències En situacions de catàstrofe, com el terratrèmol al nord del Marroc, la Secretaria actua mitjançant dues vies principals: 1. Programes de desenvolupament a llarg termini: Relació directa amb organitzacions locals del sud. 2. Acció humanitària d'emergència: Coordinació amb organismes internacionals com Acnur, Creu Roja o Metges Sense Fronteres, a més d'informar als col·lectius magribins residents a Catalunya sobre la situació als seus països d'origen. Els Reptes de la Coordinació "El govern el que fa és transmetre o canalitzar la solidaritat del poble català." L'objectiu futur és assolir una cooperació directa de govern a govern, exportant el saber fer català en matèries com la salut o l'educació bilingüe (especialment en llengües originàries a Llatinoamèrica). Tanmateix, Suárez destaca la dificultat de coordinació amb el govern central, criticant una visió centralista que fins ara ha dificultat la participació de les comunitats autònomes.

  • Atenció i acollida a l'immigrant amb Maria Jansa - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    23'

    Atenció i acollida a l'immigrant amb Maria Jansa

    L'acompanyament humà en el procés migratori En aquesta edició del programa Prisma, Maria Jansa, integrant de la Comissió Diocesana d'Atenció a l'Immigrant, ens apropa a la realitat del fenomen migratori a Tarragona des de l'any 1989. L'entrevista posa un èmfasi especial en la importància de l'acollida digna i el suport emocional més enllà de l'ajuda material. Els pilars de l'atenció de Càritas • L'actitud d'escolta: El focus principal no és només atendre necessitats d'urgència, sinó escoltar la persona d'igual a igual, sense prejudicis de raça, religió o cultura. • El respecte a la identitat: S'evita la tendència social d'organitzar la vida dels nouvinguts sense tenir en compte el que ells realment expressen i necessiten. • Coordinació en xarxa: El treball es realitza conjuntament amb altres Càritas de Catalunya i de l'Estat, així com amb parròquies i serveis socials municipals. "L'acollida depèn de nosaltres mateixos; és vital que trobin un espai on se'ls escolti per ells mateixos, d'igual a igual." Evolució del perfil de l'immigrant • Dels orígens centrats en el nord d'Àfrica i el col·lectiu masculí, s'ha passat a una feminització de la migració, especialment provinent de Llatinoamèrica. • Les dones sovint assumeixen una càrrega doble: el sacrifici d'emigrar i el dol migratori per haver deixat els fills als països d'origen amb la pressió de mantenir-los econòmicament. Reptes administratius i socials L'entrevista també analitza les dificultats de la Llei d'Estrangeria i les barreres que impedeixen una integració ràpida: • El llimbs administratiu: Moltes persones queden aturades sense papers, el que alimenta l'economia submergida i situacions d'explotació laboral. • Habitatge i mediació: El paper de la comissió com a pont i mediador entre els immigrants i els propietaris de pisos per vèncer les pors i els tabús basats en el desconeixement. • La por al desconegut: Jansa recomana establir vincles personals per trencar prejudicis, recordant que, malgrat les diferències culturals, en les qüestions vitals tots som iguals.

  • Salutació Nocturna Repetida: Anàlisi d'un Bucle Comunicatiu - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    15'

    Salutació Nocturna Repetida: Anàlisi d'un Bucle Comunicatiu

    Resum de l'Esdeveniment Aquest document recull una seqüència altament repetitiva basada en una única expressió social. El contingut es caracteritza per la reiteració constant de la salutació formal "Bona nit" en intervals regulars de temps. Punts Clau del Diàleg Uniformitat lingüística: No s'observa cap variació en el registre ni en el lèxic emprat. Freqüència temporal: La salutació es produeix aproximadament cada 30 segons. Manca de context: El text reflecteix una interacció circular sense un intercanvi d'informació factual o narrativa. "Bona nit" Aquesta frase és l'eix central i únic de tota la transcripció, subratllant una estructura de bucle comunicatiu que s'estén durant més de 900 segons.

  • Atenció sanitària i immigració a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
    16'

    Atenció sanitària i immigració a Tarragona

    Atenció Sanitària i Immigració: El Model de la Xarxa de Santa Tecla En aquest espai de Prisma a Tarragona Ràdio, s'analitza l'adaptació del sistema de salut davant l'augment de la població immigrant. La doctora Belén Pérez, del CAP Catalunya, explica com s'ha passat d'una atenció superficial a un programa estructurat per donar resposta a una nova realitat demogràfica. Objectius del Programa d'Atenció a l'Immigrant El programa es va iniciar en zones amb alta densitat de població estrangera, com el Vendrell o Torredembarra, amb dues prioritats clares: Millorar l'accessibilitat: Fomentar l'ús de l'atenció primària i els serveis preventius per evitar el col·lapse del sistema d'urgències. Capacitació professional: Oferir eines tècniques i culturals als sanitaris per entendre les necessitats específiques dels pacients i superar els propis prejudicis. Normalització: Integrar els immigrants en els circuits habituals de salut, explicant-los conceptes com el metge de capçalera mitjançant fullets informatius. Desmuntant Mites sobre la Salut i la Cultura La doctora destaca que, en general, la població immigrant presenta un bon estat de salut i que les barreres culturals o religioses són menors del que sovint es creu: Les similituds amb els països mediterranis (com el Magrib) són nombroses gràcies a la dieta i la proximitat. Les dificultats d'accés sovint no són religioses, sinó logístiques: manca de transport, horaris laborals rígids o càrregues familiars. No s'han detectat increments significatius de malalties tropicals o importades. El Repte del Dol Migratori El punt més crític detectat no és físic, sinó psicològic. L'anomenat dol migratori és un factor d'estrès emocional que pot derivar en patologies mentals: "El dol migratori és el procés de deixar el teu país, la teva cultura, els teus amics i la teva terra; si no es fa bé, es converteix en un trauma." Finalment, es subratlla que l'assistència sanitària a Catalunya és universal i independent de la situació legal de la persona, garantint la integració total en el sistema públic.