Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

97-120 de 2569

Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
16'
Sant Cristòfol: Origen i Tradicions a Tarragona
Sant Cristòfol: Llegendes i Tradicions del Mediterrani Aquest segment del programa se centra en la figura de Sant Cristòfol, el sant gegant, i la seva profunda vinculació amb la cultura popular i les tradicions mediterrànies. A través d'una conversa amb l'especialista Jordi Bertran, s'explora des de l'estat actual de les platges de Tarragona fins a les arrels mitològiques del sant. La Llegenda de Sant Cristòfol La transformació del personatge de Reprové a Cristòfol és un dels punts clau de la narració: * Origen: Inicialment era un gegant orgullós que buscava servir al senyor més poderós del món, passant de l'emperador a Satanàs. * El descobriment: En adonar-se que el maligne temia la creu, va buscar Crist seguint el consell d'un ermità. * El portador: La llegenda narra com, ajudant un nen a creuar un riu, aquest es tornava cada cop més pesat. "No sols portes el món sobre els teus muscles, sinó també aquell qui el va crear." Simbolisme i Patronatge La Palmera: Un element iconogràfic central. Segons la tradició, el seu bastó o gallato es va convertir en una palmera carregada de fruits, vinculant-lo visualment amb els focs artificials (coneguts també per les seves 'palmeres'). Patró dels conductors: Evolució del seu antic patronatge sobre pelegrins i viatgers, adaptat als temps moderns. Víncles locals: Es destaca la seva relació amb el concurs de focs de Tarragona i el seu paper com a possible precursor de la figura dels gegants a les festes populars. Actualitat a Tarragona L'episodi també posa el focus en el Concurs Internacional de Focs Artificials de Tarragona, que celebra la seva quinzena edició. Malgrat el mal temps i el vent, s'assegura que les competicions pirotècniques continuaran, destacant la participació de la companyia Pairomàgic Productions de Hong Kong.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
18'
Sant Pere: Història, Llegendes i Tradicions del Patró Pescador
Sant Pere: L'apòstol més humà i el seu llegat popular En aquesta conversa amb Jordi Bertran, s'explora la figura de Sant Pere coincidint amb la seva festivitat el 29 de juny. A diferència d'altres sants, Pere es presenta com un personatge amb un esperit profundament humà, ple de febleses i moments de coratge que el fan molt proper al poble. Dades Clau i Simbologia Simó Pere: El seu nom original era Simó, però se li va afegir Pere (Petrus, pedra) per ser considerat la base sobre la qual s'edificaria l'Església. Iconografia: Se'l reconeix habitualment per les claus del cel (símbol del perdó), el gall (per les tres negacions a Jesús) i les cadenes de la seva captivitat. Atributs singulars: Sovint apareix amb la creu invertida, símbol del seu martiri a Roma, on va demanar ser crucificat de cap per avall. Llegendes i Advocacions El text repassa episodis que barregen la història bíblica amb el llegendari popular: L'episodi del "Quo Vadis": La llegenda explica que Pere fugia de Roma per por al martiri quan es va trobar Jesús a la Via Àpia. En preguntar-li on anava, Crist li va respondre que anava a ser crucificat de nou, fet que va fer reaccionar Pere per tornar i afrontar el seu destí. Patronatges: És el patró universal dels pescadors i gent de mar, però també dels constructors, paletes i rellotgers. Els refranys: S'esmenten dites com "> Per Sant Joan un pas en avant, per Sant Pere un pas enrere", que fan referència a l'escurçament dels dies després del solstici. La Tradició i el Foc Finalment, s'analitza la vinculació de la festa amb la pirotècnia i les fogueres, destacant les famoses tronades de Reus. Es fa una crida a la prudència amb l'ús de coets, recordant que els voladors s'han de llançar sempre en vertical per evitar accidents durant les revetlles d'estiu.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
18'
Tradicions de Sant Joan: Foc, Música i Pirotècnia Barroca
Sant Joan: Una festa de foc i rituals ancestrals L'episodi explora les diverses celebracions de la nit de Sant Joan, destacant que, més enllà de la coca i els petards típics de les ciutats, existeixen rituals històrics profundament arrelats al territori, especialment al Pirineu. Les Falles i el culte al sol Es descriu la tradició de cremar l'Aro (o Haro) a la Vall d'Aran (poblacions com Les i Arties) i les falles d'Isil. Aquests rituals consisteixen en: * Encendre faros en punts elevats de la muntanya. * Baixar torxes creant "rius de foc" fins a arribar al poble. * Pràctiques ancestrals vinculades al solstici que han viscut una revifalla turística gràcies a la seva aparició en els mitjans de comunicació. La Banda Sonora de la Nit La música té un paper fonamental en la celebració: * S'identifica la polca tradicional com l'acompanyament climàtic d'aquestes festes. * Es recull una cançó en forma de balada sobre els amors de Sant Joan. * S'explica la funció dels crits rituals (com el "oh oh oh") que marquen el moment de saltar per damunt del foc o les brases. La Pirotècnia Barroca a la Rambla Es presenta un espectacle singular per commemorar els 150 anys de la Rambla de Tarragona: * Concepte: Es diferencia dels castells de focs moderns de platja per ser pirotècnia de fusta o de pals. * Origen: Inspirat en el segle XVII (època barroca), on la pirotècnia era estàtica, cortesana i servia per crear figures i escenes complexes. * Evolució: Es menciona com la democratització d'aquests espectacles va arribar amb la Revolució Francesa, passant de ser un privilegi reial a una festa popular. "No és un espectacle de carcasses que s'enlairen; és una concepció barroca de figures fixes que giren i fan efectes coreografiats."
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
16'
Els rituals i creences de la festa de Sant Joan
Introducció als Rituals del Solstici d'Estiu En aquest espai sobre cultura popular, s'analitza la festivitat de Sant Joan no només com una celebració lúdica, sinó com un compendi de ritus ancestrals vinculats al canvi d'estació. Es destaca la figura de l'investigador Julio Caro Baroja, qui va sistematitzar les creences del territori mediterrani en onze punts fonamentals. Les Creences de Sant Joan segons Caro Baroja El resum de les tradicions més arrelades inclou aspectes simbòlics i pràctics: El ball del sol: La creença mitològica que el sol realitza un moviment especial o balla en el moment de l'alba. El poder de l'aigua: El ritual de banyar-se a la platja o en rius, així com caminar descalç sobre la rosada per obtenir benaurança. Protecció vegetal: L'ús de branques i herbes a les portes i finestres per protegir la llar contra els llamps i les energies negatives. Les catifes i infusions: L'aprofitament de les enramades del Corpus o de Sant Joan per a usos medicinals i decoratius. El món dels arbres: La tradició de plantar un arbre a la plaça (com el cas de Lès a la Vall d'Aran) o el ritus curatiu de fregar infants contra el tronc d'un roure. Classificació dels Rituals Totes aquestes pràctiques es poden agrupar en tres grans categories: Ritus de Foc: Amb caràcter purificador, representat per les fogueres i les baixades de falles al Pirineu. Ritus d'Aigua: Amb finalitats profilàctiques i d'iniciació, guardant paral·lelismes amb el baptisme cristià. Ritus Vegetals: Basats en la relació amb el món agrari i la natura per obtenir protecció. "Sant Joan és una de les nits on hi ha un trencament real entre l'oci convencional i el ritual ancestral." Es conclou que, malgrat la seva càrrega pagana, la festa ha estat històricament tolerada per les institucions religioses a causa de la seva forta implantació social i el seu sentit de renovació i trencament.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
22'
Cuina saludable: Menús setmanals i flams de verdures
Planificació i Benestar Gastronòmic En aquesta conversa amb Francesc Lledó, del restaurant Marlot de Tarragona, s'aborda la importància de la psicologia en l'alimentació i la necessitat d'una bona organització per menjar de forma saludable. Lledó destaca que la pregunta fatídica "Què farem avui per dinar?" és un error de base que ens porta a menjar qualsevol cosa de pressa. La solució proposada és la planificació setmanal. La Nova Proposta: Menús Equilibrats Per a la nova temporada, es planteja la creació de menús tancats que incloguin: Major presència de llegums i verdures. Reducció dràstica del consum de carn. Plats fàcils de preparar en menys de 20 minuts. Suport gràfic o digital (web) per no haver de dependre del paper. Tècnica del Mes: El Flam o Púding de Verdures Es detalla una recepta ideal per a la "ressaca de Nadal" que permet redescobrir el gust real dels vegetals: Escaldat previ: Tallar les verdures (pastanaga, ceba, carxofa, xampinyons, carbassó) a rodanxes fines i coure-les només 30-60 segons en aigua i sal. Preparació de la barreja: Barrejar 1 litre de llet amb 10 ous, sal, pebre i nou moscada. Cocció al bany maria: Coure al forn (160-170 °C) durant una hora i quart aproximadament fins que el ganivet surti net. "La cuina, un cop hi entres, no és una molèstia, és un plaer si t'ho planteges bé." Acompanyaments i Variants Per no avorrir-se, es suggereixen diferents salses segons el destinatari: vinagretes romescades per a una versió sana i lleugera, o beixamel amb formatge gratinat per fer el plat més atractiu per als nens.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
27'
Cuina saludable i creativa amb verdures post-festes
Alimentació conscient i creativa després del Nadal En aquest episodi, el xef Francesc Lledó ens ofereix una guia completa per recuperar els hàbits saludables després dels excessos de les festes. Lluny de les dietes ràpides o miraculoses, l'enfocament se centra en una reeducació alimentària basada en el producte de temporada i la creativitat a la cuina. Estratègies per a una dieta equilibrada • Reducció d'elements clau: L'expert suggereix eliminar radicalment el pa, l'alcohol (especialment el vi) i els sucres per notar una millora sense patir. • Substitució de mètodes de cocció: Es recomana canviar els fregits per la planxa, el forn o els escaldats ràpids. • Menys carn, més vegetal: Es proposa reduir el consum de proteïna animal, sovint excessiu, i donar protagonisme a les verdures del mercat. Tècniques culinàries i receptes innovadores • La importància del tall: S'emfatitza que el tall en juliana no només és estètic, sinó que permet una barreja de sabors única en cada cullerada. • Sopes i brous: El xef desmitifica que el brou engreixi, sempre que es desengreixi correctament en fred. • Plats creatius: S'introdueixen conceptes com les reboles (farcellets de bleda), brous amb verdures cruixents i el suflé de carabassa i espinacs. "El règim ha de ser un hàbit per tota la vida, no una obsessió temporal; cal menjar de tot en la quantitat adient i ben cuinat." Consells de mercat i proximitat El xef anima a visitar les verduleries per descobrir productes com els espigalls, els tirabecs o el bròquil de Montserrat, destacant que la varietat visual ajuda a mantenir la motivació en l'alimentació saludable.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
20'
Processos de separació i divorci: aspectes legals i pràctics
Guia pràctica sobre la separació i el divorci L'advocat Javi Terres analitza la realitat dels processos de ruptura matrimonial a la societat actual, destacant que, tot i ser un dret legal, el procediment pot ser complex segons la voluntat de les parts implicades. El Conveni Regulador: l'eix de l'acord En els casos de mutu acord, el més recomanable és redactar un conveni regulador amb l'ajuda d'un advocat (que pot ser compartit per estalviar costos). Aquest document ha de recollir obligatòriament: Guàrdia i custòdia dels fills menors. Règim de visites per al cònjuge no custodi. Atribució de l'ús de l'habitatge familiar. Pensions brumoses: pensions d'aliments per als fills i pensions compensatòries en cas de desequilibri econòmic. Diferència entre separació i divorci És fonamental entendre que no són conceptes idèntics: Separació: Trenca la convivència i regula els aspectes econòmics i familiars, però el vincle matrimonial es manté. No permet tornar-se a casar. Divorci: Dissol definitivament el vincle legal, permetent als ex-conjuges contraure nou matrimoni. Costos i conflictes habituals Un procés de mutu acord és més ràpid (aprox. 2 mesos) i econòmic (al voltant de les 150.000-200.000 pessetes segons l'època de l'enregistrament). Per contra, el procediment contenciós (quan no hi ha acord) duplica els costos i s'allarga considerablement en el temps. "Actualment, dos no se separen si un no vol; si una persona presenta la sol·licitud al jutjat, l'altra part no ho pot impedir." El dret dels avis Com a novetat legislativa rellevant, s'esmenta el reconeixement del dret dels avis a sol·licitar un règim de visites per veure els seus nets, protegint el vincle familiar més enllà del conflicte entre els progenitors.
Arxiu Sonor 2004 El Matí de Tarragona Ràdio
21 de des. del 2004
25'
Honoraris advocats i indemnitzacions d'accidents
Gestió d'honoraris i el Full d'Encàrrec Professional En aquesta edició del programa, es destaca la importància de la transparència econòmica en la relació entre client i advocat. S'anuncia l'entrada en vigor d'una nova normativa a partir de l'1 d'abril que regula el Full d'Encàrrec Professional. Característiques del pressupost jurídic • Funciona com un pressupost estimatiu que busca evitar conflictes futurs i malentesos sobre el cost total dels processos. • Inclou una clàusula per notificar desviacions significatives (habitualment a partir d'un cert percentatge) si sorgeixen incidències no previstes. • Permet pactar la quota litis (un percentatge sobre el resultat), tot i que legalment s'ha de mantenir una estructura de contracte d'arrendament de serveis i no només de resultats. "El full d'encàrrec professional evitarà molts conflictes... perquè, en definitiva, és un pressupost." El Barem d'Accidents de Circulació Es discuteix la reforma de la Llei 34/2003 que afecta la quantificació de les indemnitzacions per accidents de trànsit, cercant criteris unificadors per a tot l'Estat. Valoració de seqüeles i lesions • Criteris objectius vs. subjectius: Les indemnitzacions es basen en punts assignats a cada seqüela (física, psíquica o estètica), però l'aplicació depèn del criteri del metge forense. • Diferenciació de seqüeles: La nova normativa separa clarament la valoració de les seqüeles físiques de les estètiques, evitant certs abusos i ajustant les sumes finals. • El llindar del dolor: Es reconeix la dificultat de quantificar aspectes subjectius com el dolor cervical (latigazo cervical), on el diagnòstic pot variar segons el professional i les circumstàncies prèvies de la persona.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Cana Macana: Literatura Infantil i Filosofia Zen
Converses sobre contes, llibres i espiritualitat Aquest episodi del programa Cana Macana ofereix un viatge que va des de la cultura popular dels contes clàssics fins a la reflexió profunda sobre la filosofia Zen. A través de diverses col·laboracions, s'explora el món de la literatura per a infants i joves i es tanca amb una tertúlia sobre com viure el present sense l'angoixa del benefici. Literatura Infantil i Premis Anderson L'Alba de Calilé ens porta les darreres novetats del sector editorial, destacant especialment els Premis Anderson 2004 (considerats el premi Nobel de la literatura infantil): • Martin Waddle: Escultor i autor irlandès guardonat per la seva capacitat de transmetre tendresa i seguretat als més petits amb obres com No duerme osito. • Max Velthuijs: Il·lustrador holandès premiat pel seu estil minimalista i l'ús del color en històries protagonitzades per animals (com el famós Sapo) que ressalten el valor de l'amistat. • Es fa una crítica a la publicació de llibres locals basats només en la proximitat geogràfica, instant a buscar sempre la qualitat literària per davant de tot. El valor de la lletra P: Conte de Pasqua A partir d'una carta de l'oient Antònia Robert, es narra la història d'un nen que perd la P de la seva Pasqua. Aquesta secció utilitza la metàfora per repassar diversos conceptes que comencen amb aquesta lletra: • El Poder adquisitiu i el Pes de les feines feixugues. • La importància de la Pau perdurable, el Perdó i la Paciència. Espiritualitat Zen i el concepte de Muyotoku En la darrera part, en Carlos reflexiona sobre el llibre Preguntas a un maestro Zen de Taisen Deshimaru. Es discuteixen conceptes clau per a la vida quotidiana: • Muyotoku: L'ideal de l'acció sense profit. Actuar sense esperar guanys ni reconeixements. • Diferència entre meta i ideal: Mentre que les metes poden generar ansietat, l'ideal de l'amor universal guia l'esperit. • Superació de la por: La por neix de l'apegalositat a l'ego i a la pròpia imatge. "Quan s'actua sense profit, encara que es perdi, se és sempre lliure." L'episodi conclou amb un exercici de respiració conscient: concentrar-se en l'expiració per retornar el cervell a la seva condició normal de calma.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Cana Macana: El vell que feia florir els arbres
Introducció i Tradicions L'episodi comença amb una endevinalla tradicional sobre un ou, vinculant-la amb la celebració de la Pasqua i la tradició de menjar la mona. Es fa una crida a la prudència i al respecte per la natura durant les sortides al camp. L'Hora del Conte: Rondalla Japonesa La secció central es dedica a la narració d'una història extreta de la tradició oral del Japó, titulada El vell que feia florir els arbres. Els punts clau de la història són: • La dualitat dels veïns: S'hi presenten dos vells; un d'afable i generós, i l'altre rondinaire i envejós. • El gos i el tresor: El gos del bon vell descobreix un tresor sota terra. Quan el veí envejós intenta fer el mateix, només troba deixalles i, mogut per la ràbia, mata l'animal. • Màgia i redempció: De la tomba del gos neix un arbre que es converteix en un morter màgic que genera monedes d'or. Finalment, les cendres del morter cremat per l'envejós permeten al bon vell fer florir arbres secs. "Sóc el vell que fa florir els arbres, sóc l'home de la primavera." Reflexions i Plers de la Vida Es dedica un espai a la lectura de fragments del llibre El primer glop de cervesa de Philip Delherm, centrant-se en l'acte quotidià de desgranar pèsols. Temes de reflexió: • La calma i el ritme pausat de la vida familiar a la cuina. • La sensualitat dels colors i les textures de les fruites i verdures. • La contraposició amb la violència al món, mencionant amb tristesa les imatges de guerra i crueltat provinents de l'Iraq. Conclusió El programa tanca amb una proposta poètica de Clementina Arderiu dedicada al mes d'abril i música de Tom Waits, convidant l'oient a observar el cel, reconèixer el planeta Venus i gaudir de la nit primaveral.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
58'
Contes, Mistèria i Art: L'Univers de Cana Macana
El Bagul Màgic i la Batalla de la Televisió L'episodi comença amb una narració fascinant sobre la troballa d'un bagul abandonat a la vora d'un contenidor. L'Agustí ens explica com l'objecte, aparentment inofensiu i noble, comença a devorar tot el que s'hi posa a l'interior: llibres, roba i estris de cuina. • La solució al misteri arriba amb una arma de destrucció massiva: una televisió encesa introduïda dins del bagul. • La batalla nocturna entre el moble i l'aparell elèctric acaba amb la rendició del bagul, que des de llavors conviu en pau a la llar a canvi de no tornar a veure mai més la televisió. Secció de Premis i Cinema Es fa un repàs als oients premiats en edicions anteriors i s'ofereixen entrades per anar al cinema a veure l'actor Viggo Mortensen. Durant el programa es resol la curiositat sobre l'origen de l'actor, confirmant que és d'origen argentí malgrat el seu nom d'aparença nòrdica. L'Home de la Mala Fortuna i el Llop Es narra un conte tradicional de l'antiga Armènia sobre un home que busca Déu per queixar-se de la seva mala sort. Pel camí rep encàrrecs d'un llop famolenc, una noia desgraciada i un arbre sense fruits. "El llop caminarà famolenc fins que no trobi un idiota que satisfaci la seva fam." La història subratlla la importància de saber reconèixer les oportunitats quan es presenten, ja que el protagonista, per pressa de trobar la seva "sort" a casa, ignora les riqueses que ja tenia davant seu, acabant devorat pel llop. Entrevista amb l'Artista Meme Lluna El programa acull la Meme Lluna, finalista del concurs de contes curts, qui presenta la seva obra Llunàtic. A l'entrevista es descobreix la seva faceta polifacètica: Creativitat i Art a Tarragona • L'escriptura pictòrica: Meme explica que escriu visualitzant imatges, com si estigués pintant un quadre. • Rastres artístics: Es comenten diverses obres de l'artista repartides per la ciutat, com murals en cafeteries i quadres en edificis comunitaris inspirats en la Tàrraco romana. • Anècdota de la repoblació: Una història tendra sobre com l'artista va repoblar amb peixos de colors un estany darrere una gasolinera per retornar la vida a un espai del seu passat. L'episodi tanca amb una reflexió sobre la influència màgica de la lluna i la lectura d'un poema de Joan Vinyoli.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
55'
Cana Macana: Sinceritat, Humans Grisos i Compasió Zen
Reflexions sobre la Sinceritat i l'Identitat L'episodi d'avui de Cana Macana ens submergeix en narracions que exploren la profunditat de l'esperit humà i la societat contemporània. El programa comença resolent una endevinalla narrativa sobre un príncep i una noia que presenta un test sense flors. La clau de la història resideix en la honestedat, ja que el príncep havia lliurat llavors estèrils; només qui no va mentir per agradar va demostrar ser digna. L'Homenet Gris i la Lluita pel Color Es presenta una adaptació de Fernando Alonso sobre un personatge que viu en la monotonia absoluta: • L'home representa la grisalla quotidiana: horaris estrictes, roba apagada i una vida sense sobresalts. • Internament, però, guarda un arc de Sant Martí i el somni de ser cantant d'òpera. • El relat funciona com una metàfora del canvi social, deixant enrere una època fosca per abraçar la diversitat i el color. "No vull ser mai ni un humanet ni una doneta grisa. Reclamo el dret a tenir colors." Secció Sensibilidades amb Carlos En la part final, el col·laborador Carlos aporta una visió més introspectiva i filosòfica: • Crítica a la uniformitat: Carlos reflexiona sobre com les diferències culturals (com la seva identitat argentina a Catalunya) haurien d'enriquir i no pas dividir. • La Compasió Zen: Basant-se en el llibre de Taizen Deshimaru, s'explora la compasió no com a llàstima, sinó com la dissolució de la dualitat entre el jo i l'altre. • Es discuteix la dificultat d'aplicar aquests conceptes en el món de la política i les relacions personals agressives.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
1h 2min
Reflexions d'Introspecció i Comiat Nocturn
Anàlisi de la Lluita Interior L'episodi comença amb una profunda reflexió sobre l'autenticitat personal i la vulnerabilitat. L'interlocutor explora la idea de ser despullat de tot allò material i emocional, però mantenint l'essència d'un mateix. Es destaca la por a la pèrdua d'esperança i la necessitat de trobar valor davant la foscor. L'Art de l'Expressió Emocional Es discuteix la complexitat de comunicar els sentiments reals. Sovint, és més senzill escriure allò que sentim que no pas demostrar-ho amb actes o paraules directes. El text reflexiona sobre: • La dualitat entre l'aparença externa i el dolor intern. • La crítica al "reglament de l'aparentar" que impera en la societat. • La intensitat del dolor silenciós que no s'alivia compartint-lo amb tothom. "El dolor quan és per dins és més fort, no s'alivia amb dir-se a la gent." La Presència i el Comiat Constant La segona part del podcast es transforma en un mantra de acompanyament i comiat. Es reafirma el compromís d'estar al costat de l'altre malgrat les dificultats, comparant aquesta fidelitat amb elements de la natura com la mar i la sorra. Finalment, l'episodi entra en un bucle de tancament hipnòtic per desitjar la bona nit.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
55'
Contes i llegendes sobre la vanitat i els miralls
Exploració de la vanitat a través del temps Aquest episodi realitza un recorregut literari i cultural pel concepte del ser presumit, utilitzant contes tradicionals, mitologia i música per analitzar com la imatge personal i l'ús dels miralls han marcat la narrativa humana. Relats tradicionals i faules L'episodi comença amb una reflexió sobre la moda i la imatge, introduint contes clàssics on el físic i la vanitat són l'eix central: • L'endevinalla de l'herència: Una història sobre un pare que posa a prova l'enginy dels seus tres fills. Es resol amb la metàfora de la llum d'una espelma, l'únic element capaç d'omplir una casa sencera amb pocs recursos. • La Rateta Presumida: El clàssic relat de la rateta que, en trobar una moneda, tria comprar-se un llaç per ser la més maca, atraient diversos pretendents fins a topar amb el perillós gat. • Blancaneu: S'analitza la figura de la madrastra i el seu mirallet màgic, símbol de l'enveja patològica i la competivitat estètica. Mitologia i Supersticions El programa aprofundeix en les arrels històriques del culte a la imatge: • El mite de Narcís: L'heroi grec que s'enamora del seu propi reflex en l'aigua, morint per la seva incapacitat de separar-se de la seva imatge. • La mala sort i el mirall: S'explica l'origen de la superstició dels set anys de mala sort en trencar un mirall, vinculant-ho a cicles vitals antics i al cost econòmic que tenien aquests objectes al segle XV. La vanitat del poder Es tanca el recorregut amb El vestit nou de l'emperador, una crítica a la vanitat extrema i la ceguesa social davant l'engany, on només la innocència d'un nen és capaç de dir la veritat sobre la nuesa de qui vol aparentar massa. "No porta res! És una criatura qui diu que l'emperador no porta res!"
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
L'alè del Japó i la consciència del present
Reflexions sobre el comerç local i la cultura L'episodi comença amb una reflexió crítica sobre el tancament de les petites llibreries locals a Tarragona davant l'obertura de grans superfícies. Es fa un paral·lelisme amb la desaparició dels cinemes clàssics del centre, subratllant la pèrdua de l'encant de les coses petitetes i delicioses. El conte del Japó: L'ocellet sense llengua Es narra una adaptació de Maria Manent d'una llegenda tradicional japonesa. La història ens presenta una parella de caràcters oposats: • El marit, un vellet bondadós que estima la natura. • La dona, una persona avariciosa i de caràcter agre. El nus de la història Després que la dona tallés la llengua a un pardal (tauladí) per haver-se menjat una mica de farina d'arròs, el vell el va a buscar al bosc. Allà, el pardal, ja curat per una font màgica, el rep amb honors. En marxar, el vell escull la caixa més petita i lleugera, que resulta estar plena de tresors. La lliçó sobre la cobdícia La dona, envevjosa, decideix visitar l'ocell esperant un regal major. En la seva avarícia, tria la caixa més gran, però en obrir-la: "Dintre no hi havia joies, sinó anells d'aranyes peludes, llangardaixos i serpotes xiuladores." Finalment, l'experiència serveix d'escarment i la dona canvia la seva actitud per tornar-se dolça i bondadosa. Consciència i presència: L'art de viure el moment En la darrera part del programa, s'introdueix una conversa sobre la importància de la mindfulness o l'atenció plena. Es discuteixen conceptes com: • La diferència entre l'essencial i el trivial. • La necessitat de ser conscients d'actes quotidians com menjar o caminar. • El perill de viure en les il·lusions del passat o del futur en lloc del present. S'il·lustra amb el conte d'un samurai obsessionat pel remordiment (el miau del gat), que només troba la pau quan es veu obligat a concentrar la seva atenció total en el moment del seu propi harakiri.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Albert Pla al Metropol i Actualitat Literària
L'Univers d'Albert Pla i l'Espectacle al Metropol L'episodi d'avui de Cana Macana se centra en la figura del cantautor Albert Pla, coincidint amb la seva actuació al Teatre Metropol de Tarragona. Es destaca la seva evolució artística, passant de personatges més histriònics a treballs de gran sensibilitat i ironia com l'àlbum Anem al llit. • Es reprodueix la cançó "Somiatruites", que simbolitza l'escola dels nens que imaginen mons impossibles. • Es discuteix la seva capacitat per commoure l'auditori, més enllà de la seva imatge de caña macanera. "L'Albert Pla és un dels cantautors més interessants de l'espectre actual, especialment davant l'allau de productes comercials." La Situació del Llibre en Català L'Alba, col·laboradora habitual, analitza la decisió de no celebrar la Setmana del Llibre en Català a Tarragona aquest any. Els punts clau de la discussió inclouen: • Crítica al format: Es considera que el model actual de "mercadillo" o fira de novetats no és l'adequat per promocionar el fons editorial. • Centralisme: La sensació que les edicions de comarques queden en segon pla respecte a Barcelona. • Pèrdua de pes del català: Es constaten dificultats en l'edició de trilogies juvenils, on sovint només es publica el primer volum en català mentre el castellà continua. Recomanacions de Literatura Infantil i Juvenil Revisions de personatges clàssics • El llop sentimental (Geoffroy de Pennart): Una història que capgira el mite del llop ferotge, presentant un protagonista tendre que acaba menjant-se l'ogre per salvar els nens. • L'home més pelut del món: Un llibre que aposta pel disseny i la ironia visual, convidant a la imaginació del lector. Debat sobre Harry Potter Es tanca el programa amb una reflexió sobre l'èxit de J.K. Rowling. Tot i que l'Alba es mostra crítica per considerar-lo "conservador", es llegeix un article que destaca la seva versemblança i com ha aconseguit que milers de nens llegeixin milers de pàgines de literatura fantàstica connectada amb la tradició europea.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Cana Macana: Albert Pla, Crítica Política i Endevinalles
Actualitat Política i Crítica Institucional L'episodi comença amb una reflexió irònica sobre la recent visita del president del govern espanyol (referenciat com a senyor Esnar) al Congrés dels Estats Units. El locutor analitza el ressò mediàtic de les aclamacions rebudes, contrastant-les amb les dades que suggereixen que la majoria de l'auditori no estava format per congressistes reals, sinó per personal de l'administració. "De 25 minuts que va durar la seva intervenció, el van aplaudir unes 15 vegades... és una bona arma dissuasòria l'aplaudiment perquè, com a mínim, la persona no digui res." Focus Artístic: La figura d'Albert Pla Es dedica una part central a la figura d'Albert Pla, descrit com l'artista número u de l'espectre actual de cantautors. El programa admet un malentès sobre una suposada actuació al Teatre Metropol de Tarragona, però aprofita per refermar el seu compromís amb l'obra de l'artista de Sabadell. Punts clau sobre l'artista: • Reconeixement a la seva sensibilitat peculiar i actitud transgressora. • Referència directa al seu disc de cançons de bressol per anar a dormir. • Promesa de fer un seguiment més exhaustiu de la seva carrera en futurs programes. Interacció amb l'audiència i Endevinalla Com és habitual a Cana Macana, es fomenta la participació dels oients mitjançant premis simbòlics i reptes intel·lectuals: • Premis naturals: Es preparen deu pedres transparents de la platja de la Pineda per al guanyador de la setmana anterior. • L'Endevinalla de la Pepita: Es presenta un nou enigma centrat en el concepte de les "orelles de la intimitat" que, en fallar o tancar-se, poden deixar algú atrapat. L'episodi clou amb la introducció musical de Nick Cave, mantenint l'atmosfera característica del programa.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Cana Macana: Literatura, Mitologia i Joves Escriptors
Introducció i Disculpes del Programa L'episodi comença amb una nota de rectificació de l'equip de Cana Macana per una trucada de la setmana anterior. El locutor aclareix que el contingut del programa pot ser de vegades fort o tenebrós, ja que està pensat per a un públic adult un cop els nens ja dormen. Homenatge a les Veus Escures El fil conductor d'avui és l'homenatge a veus llegendàries, trencades i amb personalitat. S'esmenten figures com: • Leonard Cohen, Tom Waits i Nick Cave. • Albert Pla, Paco Ibáñez i Ovidi Monlló. Secció d'Endevinalles i Mitologia Es discuteix el viatge d'Odisseu (Ulisses) de Troia a Ítaca. Una endevinalla mitològica mobilitza l'audiència: "És rosa tot i que no té espines ni aroma, i si el lligues ben lligat... si se t'escapa és que ha volat." Un nen anomenat Pau resol l'enigma: es tractava dels vents (pels vents de l'Eol que Ulisses portava en un sac). El Conte de la Vella i el Llop Es narra una rondalla tradicional sobre una vella presumida que viu al bosc. La trama inclou: • L'estratagema de l'aigua bullint per escaldar el llop que li robava la sopa. • L'intent de venjança dels llops fent un castell (torre humana) per arribar a la branca del pi on s'amagava la vella. • La resolució còmica basada en un element escatològic (el pipí) que espanta el llop escaldat. Entrevista a Alfred Abad El programa presenta l'Alfred Abad, un jove tarragoní de 15 anys que està escrivint la seva primera novel·la titulada Caiguda en la trampa. Conceptes Clau de l'Obra: • Context històric: L'ascens del nazisme el 1933. • Temàtica: Com les joventuts hitlerianes manipulaven els joves mitjançant activitats lúdiques. • Documentació: L'autor destaca la importància de llegir i investigar fons històriques per escriure amb coherència. "Tots estem manipulats per la informació i la televisió; s'aprofiten de l'estil i les marques per controlar-nos."
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Viatges imaginaris, endevinalles i el Gat amb Botes
Seguretat Aèria i Pànic als Estats Units L'episodi comença amb una reflexió sobre la paranoia de seguretat als aeroports nord-americans. Es discuteix com paraules aparentment inofensives o bromes sobre bombes poden portar a detencions immediates. • Es narra el cas d'una noia detinguda per fer una broma sobre portar bombes a la maleta. • S'esmenta la pèrdua del sentit de l'humor en la societat actual pel que fa a la seguretat. Secció d'Interacció: Endevinalles i Trucades El programa obre les línies per als oients amb una endevinalla complexa relacionada amb el pas del temps i els dies. • La Mireia, una oient de set anys, truca per resoldre l'endevinalla: la resposta és el dia. • Es parla de la visió infantil del món, el joc i la lectura. Literatura Infantil: El Gat amb Botes Es realitza una lectura dramatitzada de la versió de Charles Perrault del famós conte El gat amb botes. Trama del Conte • Un jove rep com a herència un gat que resulta ser extremadament astut. • El gat aconsegueix, mitjançant enganys i estratègia, convertir el seu amo en el Marquès de Carabàs. • L'animal derrota un ogre transformant-lo en ratolí per després menjar-se'l, aconseguint així un castell i el matrimoni del jove amb la princesa. "No us hi amoïneu, senyor amo. No heu de fer altra cosa que donar-me un sac i fer-me un parell de botes..." Comiat i Música L'episodi tanca amb recomanacions per anar a dormir i un canvi en la sintonia de comiat. • Es destaca la cançó de l'autor Albert Pla per tancar el programa de manera dolça i reposada.
Arxiu Sonor Programes 2004
30 de nov. del 2004
56'
Certamen Literari Calilé i Recomanacions de Literatura Infantil
Introducció i Concurs de Conte Curt En aquesta edició del programa, l'Alba de la Llibreria Calilé ens detalla les bases del segon certamen de conte curt Cana Macana - Calilé. El concurs té una temàtica lliure, tot i que s'ha d'orientar a un públic infantil i juvenil, i accepta obres tant en català com en castellà. Detalls del Certamen • Data límit d'entrega: 1 de febrer. • Categories: Infantil (fins a 12 anys), Juvenil (12-18 anys) i Adults (més de 18 anys). • Premis: Un val de 50€ en llibres, un sopar al restaurant Pizzanova per a 4 persones i l'oportunitat d'explicar el conte a la ràdio. • Normativa: L'extensió màxima és de tres fulls DIN A4. És obligatori l'ús de pseudònim per garantir la imparcialitat del jurat. "És més difícil resumir una història i fer una cosa curta que no pas una de llarga, però aquestes són les regles del concurs." Club de Lectura i Activitats de la Llibreria L'Alba també destaca la tasca del club de lectura per a joves, que es reuneix un dissabte al mes a la llibreria. Actualment, el grup està format per uns 12 lectors que debaten obres del projecte Protagonista Jove. Obres en discussió • Coraline de Neil Gaiman. • El Senyor dels Lladres. • Billy Elliot (basat en el guió cinematogràfic). • Corre noi, corre. Selecció de Llibres de Coneixements Es presenten quatre obres singulars de caràcter educatiu i visual: 1. Los Contrarios (Pitó i Gervais): Un llibre d'estètica francesa que explora conceptes oposats mitjançant la figura d'un elefant. 2. Zoològic (Joel Jolivet): Un llibre de gran format amb il·lustracions estil xilografia que agrupa animals per conceptes i curiositats. 3. La feina i els diners (Col·lecció Pensa-hi): Introducció a la filosofia per a nens, fomentant la reflexió sobre temes quotidians. 4. Una universidad para los niños: Recull de conferències reals donades per professors a la Universitat de Tübingen per a infants. Secció de Rondalles: El Mitjanit Grega i Catalana El programa tanca amb una reflexió sobre les similituds entre la mitologia clàssica i el folklore català. Es llegeix la rondalla "El gegant de l'ull al front", una versió popular que recorda clarament el mite del cíclop Polifem i la seva trobada amb Ulisses a l'Odissea d'Homer.
Arxiu Sonor 2004
25 de nov. del 2004
24'
L'ascens del Nàstic: Ofrena a Sant Magí i futur
Celebració de l'Ascens a Segona A L'episodi recull els moments posteriors a l'èxit esportiu del Gimnàstic de Tarragona, centrant-se en la visita institucional i religiosa a l'ermita del copatró de la ciutat. L'esdeveniment ha servit per formalitzar l'agraïment espiritual i civil per la tornada a la categoria de plata. Discurs de l'Arquebisbe i Ofrena Religiosa L'Arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, ha presidit l'acte de felicitació a la plantilla i directiva: • Ha destacat l'esforç col·lectiu de jugadors, tècnics i, especialment, de l'afició. • Ha relatat anècdotes sobre com va seguir el partit decisiu contra l'Ourense via ràdio i televisió mentre oficiava confirmacions. • S'ha realitzat una acció de gràcies amb el rés del Pare Nostre i l'ofrena d'un ciri a Sant Magí. Planificació Esportiva i Incògnites La direcció esportiva i la presidència ja miren cap a la temporada vinent amb realisme: • Jordi Vinyals (entrenador) expressa la seva satisfacció personal per l'èxit, tot i que deixa el seu futur en mans de les negociacions imminents amb el club. • Josep Sicart ha confirmat que a partir de l'endemà es parlarà individualment amb cada jugador per gestionar les baixes i renovacions. • El president Josep Maria Andreu preveu la necessitat de fer unes 10 incorporacions per mantenir la competitivitat a Segona A, mantenint el bloc actual. Veu dels Protagonistes "És just ser agraït a qui demanes ajuda i te la dona." El defensa Pablo Luzarreta ha compartit la seva visió personal sobre la duresa de la temporada, la seva clàusula de renovació automàtica per l'ascens i la importància del suport familiar durant els moments més crítics del campionat.
Arxiu Sonor 2004
25 de nov. del 2004
30'
Dimissió d'Àngel Fernández i l'actualitat de Tarragona
Polèmica Política: El Cas Terres Cavades La jornada ve marcada per la figura d'Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'Urbanisme, qui ha convocat una roda de premsa per explicar els motius de la seva dimissió. Tot i que Fernández defensa la legalitat del projecte de Terres Cavades, presenta la seva renúncia per evitar ser un argument de crítica per a l'oposició. Reaccions i Futur Polític • L'alcalde Joan Miquel Nadal ha decidit prendre's un temps per reflexionar abans d'acceptar la dimissió, vinculant aquest període a un debat sobre l'ètica i l'estètica en la política local. • L'oposició (PSC, ERC i PP) critica aquesta espera; el PSC exigeix l'acceptació immediata del càrrec, mentre que el PP demana serenor per garantir la governabilitat. Societat i Successos a la Província Seguretat Viària i Operació Tornada L'operació tornada d'agost es desenvolupa de manera fluida, tot i que s'ha de lamentar un accident mortal a Mont-roig del Camp on ha perdut la vida un jove de 25 anys. A més, s'ha posat fi a la vaga de grues després de tres dies, la qual cosa permetrà normalitzar la retirada de vehicles de les calçades. Successos i Investigacions La Guàrdia Civil investiga un possible cas de venjança a Vila-seca, on un home de 33 anys ha estat assassinat a trets al portal de casa seva. Cultura, Patrimoni i Esports Conservació Arqueològica S'ha iniciat la segona fase de les excavacions al Fòrum de la Colònia, amb l'objectiu de crear una nova ruta turística per la part baixa de Tarragona en un termini de dos anys. Actualitat Castellera i Esportiva • Destaca la pròxima Diada de Sant Fèlix a Vilafranca, on els Castellers de Vilafranca preparen construccions de gamma extra com el 3 de 10. • En l'àmbit esportiu, el Nàstic debuta amb victòria a Segona A contra el Múrcia (2-0), mentre que el Club Bàsquet Tarragona va perdre contra el Barça en un partit suspès per la humitat. "No vull que la meva presència a l'equip de govern sigui excusa dels qui no tenen més arguments que la difamació."
Arxiu Sonor 2004
25 de nov. del 2004
1'
L'ascens històric del Nàstic a Segona Divisió
La Crònica del Partit El Gimnàstic de Tarragona ha viscut una jornada èpica que culmina amb l'anhelat ascens a la Segona Divisió del futbol estatal. El partit ha estat marcat per una jugada decisiva que ha sentenciat el resultat final de 2-0 davant l'Ourense. El gol de la sentència La jugada clau ha començat amb una intervenció de Manolo i Lluís Codina, que han permès habilitar una transició ofensiva letal. Els punts clau de l'acció han estat: Assistència magistral: Una passada filtrada cap a Jonathan ha deixat la defensa rival en evidència. Definició de luxe: Jonathan i Diego Torres han gestionat un contraatac de dos contra un. Finalització: Diego Torres ha marcat el segon gol, deslligant la bogeria al Nou Estadi. "Ara sí que el Nàstic està ja a segona... el Nàstic ho ha aconseguit!" El retorn a la categoria de plata Aquest èxit arriba exactament dos anys, un mes i dos dies després del descens, tancant un cicle de patiment i esforç per a l'afició tarragonina. Amb el xiulet final, s'ha confirmat la victòria per 2 a 0, consolidant el projecte esportiu de l'entitat en el futbol professional.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
3'
L'èpica del 2002 i els reptes al Concurs de Castells
Memòries i objectius al certamen casteller El contingut recull el testimoni emocional sobre la participació en el Concurs de Castells, destacant especialment l'edició de l'any 2002. Per a la colla, actuar a la Tarraco Arena Plaça (referida com la plaça de braus) suposa una pressió positiva gràcies a un públic entès i l'expectació que genera l'esdeveniment biennal. L'èxit inesperat del 2002 La colla recorda amb emoció el pòdium assolit l'any 2002, un resultat que no s'esperaven i que han valorat amb el pas del temps. Durant aquella jornada es van viure moments de gran intensitat: La torre de 8 amb folre: Es recorda una anècdota curiosa on van haver de fer baixar una aixecadora amb taxi perquè el seu pare es casava aquell mateix dia, tornant-la a pujar just per a l'actuació. El 5 de 8: Un castell que van haver de desmuntar un cop amb els aixecadors col·locats a causa dels nervis i la manca d'experiència amb aquesta estructura, però que finalment van aconseguir descarregar. El 3 de 9: Un moment crític on es va dubtar de l'execució fins a l'últim segon depenent de l'estat de l'enxaneta. Filosofia i futur L'interlocutor subratlla que l'objectiu principal no és la competició pura ni el pòdium, sinó reflectir la feina dels assajos i gaudir de la festa. "No ens ho esperàvem, ni tan sols ho preteníem... el que sí que tenim molt clar és que tenim un objectiu estable: descarregar la tripleta màgica." De cara a la pròxima edició, la colla se centra en consolidar la tripleta màgica i planteja la possibilitat d'estrenar algun castell nou si les condicions ho permeten.