Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

121-144 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
37'
Els Concursos de Castells de 1932 i 1933 a Tarragona
L'Edat d'Or dels Castells i el renaixement a Tarragona L'any 1932 marca una fita clau en la història del món casteller. Després de dècades de certa decadència, el territori experimenta una efervescència cultural que culmina amb la recuperació de construccions mítiques com la Torre de 7 i el 4 de 8. En aquest context de dinamisme, la ciutat de Tarragona recupera el seu paper de capitalitat organitzant el primer gran Concurs de Castells de l'era moderna. Tarragona com a centre neutral i històric • La tria de Tarragona no va ser casual: es buscava un escenari neutral per la forta rivalitat entre les colles de Valls i el Vendrell. • Alhora, la ciutat reivindicava la seva història com a lloc on s'havien assolit les grans gestes xiqueteres del segle XIX, com el 4 de 9 net. • La celebració va tenir lloc a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de toros), una ubicació polèmica que permetia controlar l'aforament fins a les 10.000 persones i cobrar entrada, tot i que impedia que el públic fes pinya de manera activa. Les polèmiques normatives i la participació "Bases del concurs és igual a polèmica; ja des del primer dia la gent ha estat disconforme amb la normativa." • El concurs de 1932 va estar marcat per l'absència de les colles del Vendrell a causa d'un conflicte polític i municipal relacionat amb un líder rabassaire. • Les bases van patir modificacions d'última hora per incentivar els grans castells, permetent fins i tot l'ajuda entre colles per bastir el peu del 4 de 8, fet que va generar fortes discussions i caos a la plaça. Evolució cap al 1933 i la pèrdua de continuïtat En l'edició de 1933, les bases es van professionalitzar encara més, introduint la remuneració directa de les construccions en pessetes. Tot i això, la Colla Vella de Valls va plantar l'organització per desacords amb el pes que es donava a certs castells estrella. Finalment, la combinació de pèrdues econòmiques (1.500 pessetes de dèficit), la inestabilitat política de 1934 i la manca de pressupost municipal van fer que el concurs no es tornés a celebrar fins a la dècada dels 50. Concerts Clau i Resultats • 1932: Victòria de la Colla Vella de Valls gràcies a la Torre de 7 descarregada. • 1933: Victòria de la Colla Nova de Valls (actualment coneguts com a Joves de Valls), que va completar el 4 de 8 davant l'afició tarragonina.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
6'
Polèmica i rivalitat: El Concurs de Castells del 72
La polèmica del Concurs de 1972 L'interlocutor rememora els incidents viscuts durant el Concurs de 1972, marcats per una decisió arbitral controvertida en la classificació final. La disputa es va originar per un empat en l'actuació entre la colla de l'entrevistat i la de Mar de Vilanova, on totes dues havien completat estructures similars (3 de 7, 4 de 7, Torre de 6 i Pilar de 5). Els punts clau del conflicte van ser: - La colla de l'interlocutor va desmuntar castells (4 de 7 amb l'agulla) sense caure, mentre que el jurat els va penalitzar situant-los per sota dels rivals. - L'enuig va portar al cap de colla a llançar la placa de la classificació al mig de la plaça en senyal de protesta. - Es van produir episodis de gran tensió i enfrontaments verbals entre membres de diferents colles. El debat intern sobre els concursos A partir d'aquesta experiència negativa i de la influència de colles com els Minyons de Terrassa, va sorgir un corrent d'opinió anticoncursista. Tanmateix, a la colla de l'interlocutor hi havia una divisió clara: La Junta: Partidària de no participar en certàmens competitius. La base de la colla: Hereva de l'esperit fundacional del 1970, que veia el concurs com una gran diada i el seu principal motor. Finalment, l'any 1980 es va decidir en assemblea participar en el Concurs de Castells, tot i que alguns membres lluïen l'enganxina "Concursos, no gràcies", inspirada en els moviments socials de la transició. Orígens i filosofia castellera L'entrevistat reflexiona sobre com la rivalitat, de vegades considerada "maligna", neix més de la història entre colles que del format de concurs en si mateix. Recorda que la seva colla va néixer precisament amb l'objectiu de participar en aquestes competicions després de viure l'èxit dels Nens del Vendrell el 1970 a la Tarraco Arena Plaça.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
3'
L'origen de l'expressió Tripleta Màgica als Castells
L'evolució d'un terme casteller històric El contingut explora l'origen i la consolidació de l'expressió tripleta màgica per referir-se a una de les millors actuacions del món dels castells. El narrador recorda com va començar a utilitzar aquest terme de manera espontània durant el Concurs de Castells de l'any 1994 a la ciutat de Tarragona. Cronologia i adopció del terme Inicis (1992-1994): Tot i que la primera tripleta del segle XX es va completar l'any 92, no va ser fins al 1994 que es va popularitzar el concepte màgic en les cròniques periodístiques. Competència terminològica: En aquella època, altres cronistes utilitzaven variants com trilogia o la tria, però finalment va ser la paraula tripleta la que va arrelar en l'ús popular. Consolidació: El narrador manifesta tant satisfacció com sorpresa pel fet que una expressió pròpia hagi acabat formant part de l'argot comú. El significat de la "màgia" L'adjectiu màgica es va atorgar perquè l'any 1932 i posteriorment el 1992, es considerava que aquella combinació de tres castells era la fita màxima assolible, gairebé insuperable. "Com que era la millor actuació, li vam atorgar un adjectiu d'aquestes dimensions: màgica." Reflexió sobre el desgast del terme Amb l'aparició dels castells de gamma extra, el narrador reflexiona sobre si l'expressió ha quedat fossilitzada o desgastada. Actualment, amb el nivell assolit en places com la de Sant Fèlix, la tripleta original ha deixat de ser el sostre tècnic, però el nom s'ha mantingut per tradició.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
14'
Història i curiositats del Concurs de Castells dels anys 50
El Concurs de Castells a la dècada dels 50: Passió i rivalitat Aquesta conversa entre el periodista de Tarragona Ràdio i el Salvador aprofundeix en la història dels certàmens castellers celebrats a la dècada de 1950. S'analitzen des d'anècdotes fins a qüestions econòmiques i la gran rivalitat entre les colles de Valls i el Vendrell. L'incident de la copa del 1952 Un dels episodis més recordats és la disputa pel trofeu del concurs de 1952. Després d'un empat entre la Moixerra i els Nens del Vendrell, el jurat va reservar la copa per al següent certamen: El 1954, la Moixerra no es va presentar per estar en procés de reorganització. Els Nens del Vendrell van reclamar el trofeu, però un casteller de la Colla Vella va intentar endur-se'l per força. L'incident va acabar amb una persecució policial i la detenció del casteller de Valls. Economia i logística castellera El Salvador detalla com es finançaven les colles i què suposava participar en el concurs en aquella època: Subvencions i premis: L'any 1952, les colles rebien una subvenció de 8.000 pessetes per participar, a més d'una pesseta per punt obtingut. Remuneració dels castellers: Com que els concursos es feien en diumenge, no se solia perdre el jornal, però si queia en dia laborable, la colla pagava unes 25 pessetes per casteller per compensar el dia de feina. L'arribada de les assegurances: Després de les nombroses caigudes de 1952 (18 contusionats i una clavícula trencada), el 1956 l'Ajuntament va contractar per primer cop una pòlissa d'assegurances per a les colles. Rivalitat i pressió competitiva Els anys 50 van consolidar el duel entre les colles vallenques i els Nens del Vendrell, actuant com el nucli dur del món casteller. Els interlocutors coincideixen que la pressió del Concurs de Castells sovint feia que les colles no rendissin igual que en altres places com Vilafranca, a causa dels nervis per defensar "el seu campanar". "El concurs no demostra realment com estan les colles; hi van una mica pressionades perquè el nom del teu campanar ha de quedar més alt que el del costat."
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
26'
La gesta dels Nens del Vendrell al Concurs de 1970
El Context d'una Època Daurada L'episodi repassa els anys de màxima rivalitat i creixement de la colla dels Nens del Vendrell entre 1967 i 1970. En aquest període, la colla es va situar en una posició de superioritat respecte a la Colla Vella dels Xiquets de Valls (anomenada Vella de Baix pel testimoni), malgrat que aquests darrers van absentar-se de certs certàmens com els concursos d'Enxaneta de Plata a Vilafranca. La Superioritat Tècnica El testimoni argumenta que el Vendrell era superior en aquell moment gràcies a estructures molt consolidades: • El domini del Pilar de 6 i el Pilar de 7. • La seguretat en els castells de vuit, especialment el 4 de 8 i el 3 de 8. • L'ús innovador de la folre per recuperar grans construccions. El Concurs de Castells de 1970 a Tarragona El 27 de setembre de 1970 es va celebrar a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de toros) una jornada històrica. La ràdio rememora l'ambient d'eufòria i la pressió de competir novament contra la Vella de Valls. Fites Històriques a la Plaça Durant aquest concurs es van assolir moments irrepetibles per a l'època: • Els Nens del Vendrell van descarregar el primer 2 de 8 amb folre del segle XX, una construcció que sentien com a "impossible" fins llavors. • Es va completar el Pilar de 7 a la mateixa plaça de braus, generant una emoció desbordant entre el públic i els mateixos castellers. • La Vella de Valls va intentar a la desesperada el 4 de 8 amb l'agulla, però la caiguda va sentenciar la victòria vendrellenca. La Figura del Cap de Colla: Jan Julibert Una part central de l'entrevista es dedica a la figura del Jan Julibert, considerat el gran artífex d'aquests èxits. Se'l descriu no només com un expert tècnic, sinó com un líder emocional: "El Jan era un cap de colla que no necessitava cap psicòleg; et donava una palmeta a l'esquena i tu pujaves a gust i tranquil." • El testimoni el defineix com un "segon pare" que sabia mimar la canalla per treure'n el millor rendiment. • Es destaca la importància de l'afecte i el respecte en la direcció de la colla per sobre de l'autoritarisme. Polèmiques i Absències Posteriors Finalment, es discuteix per què els Nens del Vendrell no van participar en el concurs de 1972. El motiu principal van ser les bases i la puntuació, ja que la colla no considerava lògic que castells amb folre (tècnicament més difícils en aquell moment) tinguessin menys valor que construccions sense aquesta base.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
15'
Èxits i records històrics dels Xiquets de Tarragona
Memòries castelleres de Ramon Gómez amb els Xiquets de Tarragona En aquesta retrospectiva, el casteller i ex-cap de colla Ramon Gómez repassa les fites més significatives dels Xiquets de Tarragona durant la dècada dels 90, posant èmfasi en l'evolució tècnica i emocional de la colla al Concurs de Castells. L'any 1994: Un punt d'inflexió L'any 1994 es recorda com una temporada clau on la colla va superar barreres històriques: El primer 3 de 8 descarregat: Una fita perseguida durant més de deu anys que va marcar un abans i un després en la confiança del grup. L'anècdota del 4 de 8: Un castell espectacular i patit on un dels segons va quedar pràcticament assegut sobre la pinya, provocant que el castell baixés uns 50 centímetres, però que es va aconseguir descarregar amb una entrega total. La capitania i el salt als nou pisos (1998) Com a cap de colla durant el Concurs de Castells de 1998 celebrat a la Tarraco Arena Plaça, Gómez destaca la importància del factor psicològic: La mentalitat de colla de nou: L'objectiu era transmetre la seguretat que el salt era possible després d'haver-lo fregat a la diada de Sant Magí. Superació d'adversitats: L'enxaneta (l'Àngela) va patir una caiguda en l'assaig del dissabte previ, però la seva determinació per pujar l'endemà va donar una moral decisiva a la tècnica. Estratègia al concurs: Es va optar per una actuació sòlida amb el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9 carregat (el primer de la seva història) i el pilar de 7. "Les coses, per fer-les, te les has de creure. Un dels objectius era creure'ns que podíem fer nosaltres aquest castell." Consolidation i llegat El periple de Gómez, que va començar tocant les gralles el 1972, conclou que el període entre 1994 i 2000 va ser l'època daurada de la colla, aconseguint recuperar la rivalitat sana a la ciutat i consolidant estructures complexes com el 5 de 8 o el pilar de 7.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
46'
Història del Concurs de Castells a Tarragona (1932-1956)
Orígens i el Primer Concurs de 1932 El programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza el context de la renaixença castellera que va propiciar el primer certamen a la ciutat. L'expansió de les colles més enllà de Valls i la creixent rivalitat entre poblacions van fer necessària una regulació competitiva. Factors clau i l'esperit esportiu • El naixement dels concursos coincideix amb l'auge dels esports als anys 20. • Es buscava integrar els Castells en federacions gimnàstiques, tractant-los com una competició atlètica. • La Tarraco Arena Plaça (plaça de braus) es va assentar com l'escenari emblemàtic, malgrat les polèmiques inicials sobre el pagament d'entrades i les bases del jurat. La figura de Pau Casals "La presidència del jurat de 1932 va ser el millor homenatge que el món casteller podia fer a Pau Casals per la seva afició." El mestre Casals va ser un gran promotor del certamen, oferint fins i tot fons personals per incentivar la competició. Després de retrobar-se amb la tradició al Vendrell l'any 1927, la seva implicació va ser decisiva per a la viabilitat institucional del projecte. Evolució i crisis dels anys 30 El certamen de 1932 i 1933 • Absències polítiques: Les colles vendrellenques no van participar el 1932 com a protesta per l'empresonament d'un dirigent rabassaire. • Bases trencadores: Es va començar a valorar de forma diferent el castell carregat del descarregat, una novetat absoluta per a l'època. • Fracàs econòmic: El 1933 el concurs va ser deficitari a causa de la pluja i la pèrdua d'expectació, provocant una aturada de 19 anys. La represa de la postguerra (1952-1956) El certamen va tornar a la Plaça de la Font de l'actualitat històrica (simbòlicament) i a la plaça de braus el 1952, gràcies a la recuperació de grans construccions com el 3 de 8. En aquesta etapa es va consolidar la biennalitat del concurs per no esgotar l'afició ni les colles. Curiositats de l'època • Castellers de corbata: A finals dels 60 apareixen nous perfils socials (advocats, arquitectes) que s'integren a les colles, tradicionalment formades per classes humils. • Horaris: Antigament, el concurs començava a la tarda, després de dinar, a diferència de les diades habituals de migdia. • Logística: Les actuacions duraven tres dies (vigília, dia central i l'endemà), ja que els desplaçaments no eren tan ràpids com els actuals amb autocar.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
45'
Dualitat i victòries dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells
Evolució i hegemonia en el món casteller (1996-2002) L'episodi d'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell repassa la trajectòria històrica dels Castellers de Vilafranca en les edicions clau del Concurs de Castells celebrades a la Tarraco Arena Plaça. A través dels records de membres de la colla, s'analitza el canvi de mentalitat que els va portar de ser aspirants a dominar el panorama casteller. La victòria històrica de 1996 L'any 1996 marca un abans i un després. Els tertulians recorden la pressió de ser favorits i l'estratègia de sortir de pilar de 8 amb folre i manilles. Tot i la caiguda inicial, la colla va saber refer-se: • Es destaca la decisió de renunciar al 4 de 9 amb l'agulla per seguretat. • La descàrrega de la torre de 9 amb folre i manilles va ser l'apoteosi de la jornada. • La victòria es va certificar quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fallar el seu intent de 5 de 9 amb folre. El duel frenètic de 1998 Possiblement un dels concursos més igualats de la història, decidit per només 20 punts. L'estratègia i la capacitat d'improvisar davant les baixes de la canalla van ser claus: • S'explica la gesta del 5 de 9 amb folre carregat sense haver-ne fet cap de vuit durant tota la temporada. • El paper dels acotxadors i la valentia de la canalla davant les lesions d'última hora. • La rivalitat amb la Vella, que va obligar Vilafranca a portar castells al límit. Les edicions de 2000 i 2002: El domini del 3 de 10 "Qui fes el 3 de 10 amb folre i manilles, guanyaria el concurs." • 2.000: Un any agredolç on l'estratègia de tirar dos 3 de 10 seguits va ser criticada per la premsa, mentre la Vella s'enduia la victòria pel marge de segons en carregar el colós. • 2.002: La consolidació de l'equip amb un tronc més lleuger i un 3 de 10 molt més rodat que els va tornar a donar la victòria a Tarragona. Identitat i Afició Es discuteix el canvi de caràcter de la colla sota el lideratge del Melilla, transformant l'afició en un grup molt més actiu i entregat, similar a una graderia de futbol, que acompanya la colla amb banderes i càntics des de la Rambla Nova fins a la plaça.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
21'
L'evolució dels Nens del Vendrell i el Concurs de 1970
L'època daurada i la innovació tècnica El testimoni repassa la història dels Nens del Vendrell a finals dels anys 60, un període de gran agitació i creixement tècnic. Es destaca la importància de la recuperació de figures mítiques com el Pilar de 6 i la introducció del folre, una estructura que en aquell moment era pràcticament desconeguda per a la majoria de colles. La recuperació del folre L'ús del folre va ser un procés d'assaig i error. El casteller explica com van haver de consultar la gent gran de Valls per entendre com es muntaven aquestes estructures: Es provaven diferents mètodes per col·locar les crosses. Finalment, van decidir que les crosses havien d'anar amb el cap cap dins, una innovació que fins i tot altres colles van acabar copiant. El domini del folre en el Pilar de 6 va ser la clau per poder afrontar després la Torre de 8 amb folre. Professionalització i canvi social a la colla Durant la dècada dels 60, la colla va viure una transformació administrativa important. Es va passar d'un lideratge personalista (el Jan i el Pep Jai) a una gestió més estructurada amb l'entrada de "castellers de corbata", gent amb professions liberals que van aportar: Millor control de la comptabilitat. Una cerca més activa de nous castellers segons el seu perfil físic. Gestió dels pagaments de les sortides (les famoses 300 pessetes a Vilafranca). La rivalitat al Concurs de Castells de 1970 L'episodi culmina amb el record del mític Concurs de Castells de 1970 celebrat a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de braus). La rivalitat amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls era màxima. "Anàvem a defensar la vida, com si ens hi anés tot en guanyar." Els Nens del Vendrell van aconseguir la victòria gràcies a la Torre de 8 descarregada, superant una Vella de Valls que va treballar fort aquella setmana per intentar igualar el nivell dels vendrellencs. La celebració al Vendrell va ser històrica, amb repic de campanes i coets.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
7'
Evolució castellera: El Concurs de Castells del 1986
El Concurs de Castells de 1986: Un punt d'inflexió El contingut recull el testimoni d'un antic cap de colla sobre l'actuació històrica al Concurs de Castells de l'any 1986. L'entrevista destaca com una decisió d'última hora va canviar el rumb de la colla i va marcar l'inici d'una era daurada en els castells de nou pisos. La improvisació del 4 de 9 amb folre L'element central de la conversa és la consecució del 4 de 9 amb folre, un castell que la colla no tenia previst inicialment, però que es va decidir tirar per pura ambició competitiva: Estratègia al límit: Davant la possibilitat de quedar en primera posició, es va improvisar l'estructura del folre a la mateixa Tarraco Arena Plaça. Reacció de la plaça: L'entrevistat recorda que tota la plaça va esclatar en una ovació unànime, sent un moment de gran satisfacció col·lectiva. Efecte psicològic: Aquesta fita va obligar a la colla rival a haver d'esforçar-se al màxim per no perdre el lideratge. El ressorgir de la colla El 1986 es defineix com l'any en què la colla comença a "realçar-se": "Vam quedar segons, però el 4 de 9 va donar el valent necessari per fer, dues setmanes després, el 3 de nou per primera vegada en aquest segle." A partir d'aquell moment, la colla es va estabilitzar en la gamma de nou, realitzant actuacions completes amb el 3 de 9, el 4 de 9 i el 5 de 8. Es destaca l'absència de polèmiques rellevants en aquella edició, malgrat la rivalitat existent. Altres intervencions El text també inclou fragments d'un acte polític amb la presència de Joan Herrera i referències a la renovació democràtica i la construcció de la pau, així com paraules d'agraïment per l'acollida en una sala univerisitària o institucional.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
9'
La consolidació dels Xiquets de Tarragona al Concurs de 1994
La superació d'una dècada: el 3 de 8 L'episodi se centra en el punt d'inflexió que va viure la colla Xiquets de Tarragona durant la temporada de 1994, especialment marcat per la consecució del 3 de 8. Després de deu anys d'intents on el castell només s'havia pogut carregar, la colla va afrontar el Concurs de Castells amb una barreja d'incertesa i determinació. Una temporada de contrastos L'ensopegada de Sant Magí: La temporada no va començar amb bon peu, amb dificultats per part de la canalla que no volia pujar al castell de 8, generant una sensació de frustració a la colla. La millora a Santa Tecla: Gràcies a un pla de treball intensiu d'assajos (quatre dies per setmana), la colla va recuperar la confiança. A la diada de Santa Tecla, van aconseguir carregar el 3 de 8, fet que els va demostrar que el castell era possible amb petits retocs. L'èxit al Concurs de Castells Al recinte de la Tarraco Arena Plaça (llavors encara plaça de toros), l'estratègia va ser clara: 1. Assegurar el 2 de 7 en primera ronda. 2. Afrontar el gran repte del 3 de 8 en segona ronda. 3. Tancar amb el 4 de 8. "Vam treure molts fantasmes que portàvem dintre. El moment de descarregar el 3 de 8 va ser, possiblement, el moment més important de la colla." Conseqüències i llegat L'èxit en aquests Castells va obrir la porta a una nova etapa de confiança per a la colla. Al cap de poc temps, van ser capaços de carregar el 2 de 8 amb folre, consolidant un creixement que esdevindria constant els anys següents. Finalment, l'entrevistat rememora la rivalitat noble i l'ambient viscut a la plaça entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Jove de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
25'
Memòries dels Concursos de Castells amb Joan Atxo
Balanç dels Concursos de 1994 i 1996 L'entrevista a Juan Atxo, històric cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ofereix una visió privilegiada sobre l'estratègia i l'evolució tècnica en el Concurs de Castells de Tarragona durant la dècada dels 90. La victòria de 1994 i la rivalitat amb la Jove El 1994 va ser un any clau on la Colla Vella va haver de recuperar-se d'una crisi interna per afrontar l'ascens de la Colla Jove de Tarragona: • La Colla Vella arribava amb pressió interna després de canvis a la junta tècnica i amb el repte d'aturar la ratxa de victòries tarragonines. • L'estratègia va ser clara: assegurar la tripleta màgica (3de9f, 4de9f i 5de8) per posar pressió als rivals. • Es va intentar el 2de9fm per primer cop en concurs. Tot i no descarregar-lo al recinte tarragoní, l'assaig previ va permetre l'èxit històric setmanes després a la Plaça del Blat per Santa Úrsula. • > "Saber competir és tenir una estratègia; guanyar per 13 punts a un concurs és com guanyar un partit de futbol per un gol, el que compten són els punts." El polèmic Concurs de 1996 En l'edició de 1996, la competència es va centrar contra els Castellers de Vilafranca, en un certamen marcat per la caiguda inicial de moltes colles punteres: • La tàctica de la Vella va ser criticada per alguns en optar per castells de vuit (5de8, 2de8f) després de caure amb el 3de9f i el 2de9fm, amb l'objectiu de no quedar fora del podi i sumar punts. • El moment culminant va ser l'intent a la desesperada del 5de9f, un castell inèdit que va estar a punt de carregar-se, generant un silenci absolut a la Tarraco Arena Plaça. • Atxo defensa que el valor casteller resideix en el risc: "Si les colles no caiguessin mai, la gent es cansaria d'anar a la plaça". Records i evolució tècnica L'excap de colla repassa moments que han marcat la història moderna: • La introducció dels folres als anys 70 amb el 2de8f i la frustració de no descarregar-lo al concurs de 1970 per una errada de l'enxaneta. • La transició cap als castells de deu pisos i la importància de la disciplina en la canalla.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
36'
Evolució i història del Concurs de Castells a Tarragona
Orígens i consolidació en el primer franquisme L'episodi analitza com els Concurs de Castells van tornar a Tarragona l'any 1952. Aquesta decisió no va ser casual, sinó que responia a una voluntat política del consistori per reforçar la capitalitat provincial de la ciutat, alineant-se amb la ideologia de l'època. Característiques dels primers certàmens • La convocatòria inicial de 1952 es va limitar a colles de la província, deixant fora els Castellers de Vilafranca. • Es va aprofitar el centenari de la Rambla Nova el 1954 per repetir l'esdeveniment. • Tot i l'èxit puntual, el model va entrar en crisi a partir de 1956 a causa d'un estancament tècnic de les colles locals i la manca d'al·licients competitius. La "Batalla de Tarragona" i l'edició mítica de 1970 El 1970 marca un abans i un després en la història castellera. Es va produir un canvi de mentalitat on la competitivitat va passar a ser l'eix central, utilitzant terminologia gairebé boxística per descriure la rivalitat entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Impacte de l'edició de 1970 • Va ser el primer cop que es va veure un 2 de 8 amb folre, un salt tècnic sense precedents realitzat directament en competició. • L'esdeveniment va tenir una projecció mediàtica nacional, apareixent en premsa de Barcelona i Madrid amb una cobertura superior a l'actual. • Es va consolidar la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de bous) com l'escenari idoni per albergar 10.000 persones. Del desencís de 1973 a la fórmula bianual definitiva L'any 1973 es recorda com un fracàs per la conflictivitat i la "llenya" (caigudes) que van generar un mal regust de boca. Això va coincidir amb l'auge dels corrents anticoncurs durant la transició, que defensaven els castells com un símbol de germanor cultural i no de competició. "Els castells van néixer com a competència i continuen sent fonamentalment una competència contra el veí." El model de capitalitat A diferència d'altres ciutats, Tarragona va optar per un model de capitalitat basat en convocar els millors, independentment del nivell de les colles locals. Aquesta visió va portar a la creació del Patronat Municipal i a la unificació de les colles locals per fundar els Xiquets de Tarragona. Finalment, a partir de 1980, amb la recuperació de les llibertats i l'arribada dels grans castells de nou (com el 4 de 9), el concurs es va consolidar definitivament com l'esdeveniment biennal de referència.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
5'
Estratègia i preparació per al Concurs de Castells
La preparació per a la victòria L'episodi d'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza l'estratègia i la determinació necessària per afrontar el Concurs de Castells a la Tarraco Arena Plaça. El testimoni destaca que la clau de la temporada va ser la diada de Sant Fèlix, on la colla va assolir un nivell d'excel·lència amb construccions com el 5 de 9, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8. L'objectiu: El 3 de 10 amb folre i manilles Per guanyar el certamen, la colla tenia clar que el 3 de 10 era la peça fonamental. El procés de preparació va ser intens: Assajos multitudinaris per consolidar estructures complexes. Treball específic en el nucli de la pinya, el folre i les manilles. Gestió de la pressió: el grup no tenia por dels rivals, sinó de les seves pròpies limitacions. "Aquest concurs el vam preparar a consciència i amb molt de treball, molt de sacrifici; realment no teníem por a ningú, simplement teníem por a nosaltres mateixos." Desenvolupament i reacció a la plaça Durant la competició, tot i la caiguda en carregar el castell de deu pisos —que l'enxaneta va completar in extremis—, la colla no es va ensorrar. L'estratègia estava dissenyada per mantenir la competitivitat fins al final, optant per castells tècnics com el 2 de 8 net per assegurar la posició davant l'empenta de Vilafranca. La reflexió final subratlla que al concurs s'hi va a donar-ho tot i que el valor de la lluita només es pot apreciar quan s'és conscient del gran esforç realitzat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
3'
L'èxit de la Jove de Tarragona al Concurs de 1984
L'impacte històric de la Colla Jove de Tarragona L’episodi de Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio analitza un moment clau per als Castells a la ciutat: la sorprenent tercera posició de la Colla Jove Xiquets de Tarragona en el Concurs de Castells de 1984, pocs anys després de la seva fundació. Un resultat inesperat i estratègic El testimoni explica que, tot i que el nivell real de la colla en aquell moment se situava al voltant del cinquè o sisè lloc, el concurs els va catapultar al podi gràcies a la seva tranquil·litat i seguretat en l'execució. La colla va fer el seu millor paper possible mentre altres colles amb més potencial van fallar en buscar el primer lloc. L'èxit va significar el retorn de Tarragona a l'elit castellera, trencant una etapa on la tradició local estava adormida. Es va generar un sentiment d’orgull tarragoní en veure una colla de la ciutat competint amb les millors de fora. La rivalitat i la Plaça de la Font S'identifica la diada de Santa Tecla de 1984 com el moment real de la certificació popular del nivell de la colla, més enllà del ressò mediàtic del concurs: "Per primera vegada la Plaça de la Font es va omplir fins dalt per veure castells exclusivament tarragonins." La rivalitat amb els Xiquets de Tarragona va ser el motor que va omplir la plaça, amb ambdues colles lluitant frec a frec per consolidar els castells de 8, una fita que va marcar l'inici d'una nova era daurada per a la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
16'
Polèmiques i victòries de la Colla Joves als Concursos de Castells
La història del 5 de 8 i el triomf a Tarragona L'entrevista repassa moments clau de la història de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, especialment la seva primera victòria com a colla independent al Concurs de Castells. En una època on el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 7 eren el sostre del món casteller, la colla va decidir apostar pel 5 de 8 per marcar la diferència. Estratègia i rivalitat El 5 de 8 era vist llavors com un castell extremadament perillós, gairebé impossible de carregar. La seva càrrega en el segon intent va assegurar la victòria davant l'eterna rival, la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L'interlocutor subratlla que la satisfacció no prové només de vèncer un rival directe, sinó de superar les 14 o 15 colles participants a la Tarraco Arena Plaça. La controvèrsia del Concurs de 1982 L'episodi més tens es produeix l'any 1982 amb el 4 de 8 amb l'agulla. Es detalla una forta discrepància entre el jurat i la colla sobre la normativa de l'aleta i la despenjada de la canalla. "Quan te roben una cosa, val més que marxis; què havíem de fer nosaltres? Marxar. Normal." Conseqüències de la polèmica L'abandonament de la plaça: La indignació per la decisió del jurat, que no va donar el castell per carregat malgrat les votacions dividides, va portar la colla a retirar-se del concurs de Tarragona. Reconeixement posterior: Gràcies a filmacions de l'època, l'Ajuntament i el patronat van acabar reconeixent la validesa del castell, efectuant el pagament corresponent posteriorment. La polèmica és defensada com un motor necessari per al món dels Castells a Valls: "Quan no hi ha polèmica, no hi ha gènit".
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
17'
Evolució del Concurs de Castells i la ràdio als vuitanta
Els inicis de les retransmissions i el Concurs de 1984 L'episodi repassa la trajectòria de Joan, un cronista amb deu edicions del certamen a l'esquena, centrant-se en la seva primera experiència com a coordinador l'any 1984. Aquell any va ser clau per la victòria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el 4 de 9 amb folre carregat i la polèmica participació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. La ràdio i el sentiment casteller Nerviosisme i professionalització: En els anys 80, les ràdios tot just començaven a creure en el potencial del món casteller. Joan recorda el repte de coordinar un dispositiu tècnic que semblava una "animalada" per l'època: vuit micròfons per a castells de vuit. La visió del casteller: Es destaca la importància que els pioners de les retransmissions fossin castellers actius. Aquest fet permetia transmetre el patiment i l'emoció amb un coneixement tècnic que els periodistes convencionals no tenien. "Els castellers som una raça diferent i sabem veure quan un castell va bé o no va bé." El salt qualitatiu del 1986 El resum avança cap al Concurs de Castells de 1986, una edició marcada per la consolidació de noves colles i l'augment del nivell tècnic: S'aconsegueixen veure dos castells de nou en una mateixa diada (3 de 9 de la Vella i 4 de 9 de la Joves, ambdós carregats). La rivalitat local entre els Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Reus es fa palesa en la lluita per les posicions, utilitzant estructures com el 3 de 7 aixecat per sota. Moments memorables i llegat Joan reflexiona sobre el seu record més especial: la retransmissió del 3 de 9 amb folre descarregat pels Xiquets de Reus. Destaca l'emoció de narrar un castell d'aquella magnitud d'una manera vibrant i el valor personal d'haver vist els seus propis fills participar-hi.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
29'
Evolució dels Xiquets de Tarragona: 1979-1984
Trajectòria Històrica i Consolidació Aquest episodi de Tarragona Ràdio dins de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell ens ofereix una reflexió profunda sobre l'evolució dels Xiquets de Tarragona. Jaume, el convidat, analitza com la colla va passar d'un període de desànim a finals dels anys 70 a convertir-se en una colla de vuit puntera a principis dels 80. Els Antecedents: La Crisi del 1979 L'any 1979 es descriu com un moment trist i sense ambicions per a la colla. Els resultats estadístics d'aquella època mostren una activitat mínima: • El castell més important va ser el 3 de 7. • Hi havia una falta general d'empenta i objectius clars. El Salt Qualitatiu (1980-1981) A partir del 1980, es van iniciar estratègies per recuperar el prestigi: • Sortides conjuntes: Es feien intercanvis amb colles com la de Torredembarra o l'Arboç per reforçar les pinyes. • L'any clau (1981): Es considera l'any més important, ja que es va descarregar el 3 de 7 per sota, el 2 de 7 i el 4 de 8. • Es recorda amb certa recança la renúncia a actuar a Sant Fèlix aquell any per desavinences internes de la junta. El Concurs del 1982 i el 1984 El resum dels concursos a la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de bous) destaca fites i polèmiques: • Concurs de Castells 1982: Els Xiquets van quedar tercers oficialment, tot i que moralment es consideraven quarts degut a la retirada de la Colla Joves Xiquets de Valls. Va ser el moment de consolidació com a colla de vuit. • Genuïtat tarragonina: L'any 1984 es va descarregar el primer 4 de 8 format exclusivament per castellers tarragonins, un fet commemorat amb una placa a la Plaça de les Cols. "El resultat de l'any 82 té uns antecedents que crec que són bastant interessants de recordar." L'Aparició de la Colla Jove Es discuteix obertament l'impacte de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Tot i que inicialment hi havia col·laboració (assajaven al Teatre Metropol), la seva estructura moderna i dinàmica va fer que superessin ràpidament els Xiquets en el concurs del 1984, generant una competència que, a la llarga, va beneficiar ambdues colles.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
38'
Memòria Històrica: Els Concursos de Castells dels anys 80
Polèmiques i Triomfs de la Colla Vella als anys 80 Aquest episodi realitza un recorregut detallat per la història dels Concursos de Castells celebrats a la Tarraco Arena Plaça durant la dècada de 1980. A través del testimoni de qui va ser cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, s'analitzen les rivalitats, les decisions dels jurats i l'evolució tècnica que va portar a la consolidació dels castells de nou. El Concurs de 1982: La desqualificació de la discòrdia El programa se centra especialment en l'edició de 1982, recordada com una de les més tenses de la història a causa de les següents claus: • La desqualificació del 4 de 8 amb el pilar de la Colla Joves Xiquets de Valls, que va generar un gran malestar. • El debat sobre la normativa: segons el testimoni, s'havia matisat en reunions prèvies que el pilar havia de quedar sol per considerar el castell carregat. • La celebració de la victòria de la Colla Vella gràcies al 4 de 9 amb folre carregat. L'Evolució del domini casteller (1984-1988) Es repassen altres edicions clau on la rivalitat entre les colles de Valls va ser la protagonista: • 1984: Un any de transició amb pilars polèmics i intents de 5 de 8. • 1986: La ratificació dels castells de nou. La Colla Vella va apostar per una estratègia conservadora per assegurar el primer lloc abans de provar el 3 de 9 amb folre. • 1988: El trencament de l'hegemonia de la Vella i l'inici d'un cicle de domini de la Colla Joves, amb una superioritat tècnica reconeguda pel mateix convidat. La figura del Jurat i el Patronat El podcast reflexiona sobre el paper de les institucions tarragonines: • Crítica a la gestió del Patronat de Castells de Tarragona per la seva falta de fermesa en certs moments. • La importància de la introducció del vídeo per resoldre dubtes en castells molt ajustats. "S'ha de saber guanyar i perdre, i les bases dels concursos han de ser inapel·lables per a tothom." Records personals i anècdotes L'excap de colla comparteix moments íntims, com la vegada que van haver de tirar un castell sense l'enxaneta titular perquè havia marxat a menjar un entrepà amb el seu pare, o la tristesa de veure com la canalla patia lesions poc abans de grans cites.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
1h 4min
La rivalitat històrica dels castells: Concursos 1970 i 1980
Evolució i context dels anys 60 i 70 El final de la dècada dels 60 va marcar una època daurada en els castells, protagonitzada per la creixent rivalitat entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell. Durant aquest període, es van començar a assajar construccions de gran complexitat com el pilar de 6, el 5 de 8 i el primer 2 de 8 amb folre del segle XX. El polèmic Concurs de Castells de 1970 Aquest certamen, celebrat a la Tarraco Arena Plaça, va ser fruit d'unes negociacions maratonianes a causa del desacord amb les bases. La Colla Vella dubtava de la seva participació per diversos motius: • La percepció de bases tendencioses que afavorien els pilars (punt fort del Vendrell). • El debat sobre la limitació de persones al folre per seguretat o estètica. • La por a perdre l'hegemonia en un moment on només existia una colla forta a Valls. Finalment, el carisma del Pep de la Llet va capgirar l'opinió interna i la colla va decidir participar en el que es va anomenar el "concurs del segle". Fites tècniques i resultats històrics L'episodi detalla moments clau de la tècnica castellera de l'època: • El 2 de 8 amb folre: Es destaca com l'únic castell assolit per primer cop (carregat i descarregat) en un concurs. • Estratègies conservadores: La decisió de la Colla Vella d'assegurar el pilar de 6 en lloc d'arriscar amb el 5 de 8, fet que va permetre la victòria dels Nens del Vendrell. "Valls perdia l'hegemonia per primera vegada a la història dels concursos." La represa de 1980 i les noves rivalitats Després d'uns anys d'exhibicions sense caràcter competitiu, el 1980 el concurs torna a escena amb 16 colles, reflectint l'expansió del món casteller cap a ciutats com Sitges o Terrassa. Aquest any neix una nova polèmica amb la Colla Joves de Valls (hereva de la Muixerra) pel carregament d'un 5 de 8 discutit per l'existència de filmacions que qüestionaven si l'enxaneta havia fet l'aleta correctament. El convuls Concurs de 1982 L'any 1982 se centra en la desqualificació d'un castell amb agulla de la Colla Joves, provocant la seva retirada de la plaça i una crisi institucional amb el jurat. Malgrat la tensió, la Colla Vella va refermar el seu domini carregant el 4 de 9 amb folre.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
20'
La Jove de Tarragona i el repte del 5 de 9 amb folre
El Concurs de Castells i l'ambició tècnica En aquest fragment del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio, s'analitza la mentalitat de la Colla Jove Xiquets de Tarragona durant els anys 90. Es destaca com l'equip tècnic era plenament conscient de la seva capacitat per guanyar el Concurs de Castells, malgrat la competència de colles històriques de Valls i Vilafranca. La lluita per la victòria el 1993 El resum de la jornada se centra en la intensitat de la competició a la Tarraco Arena Plaça (aleshores plaça de Braus): * Primera ronda: La colla va descarregar un 3 de 9 impecable, marcant terreny davant la Vella i Vilafranca. * L'incident del 4 de 9: Una caiguda "tonta" a la segona ronda va obligar a repetir el castell. Tot i descarregar-lo finalment, la penalització de 13 punts va ser decisiva per al resultat final. * L'intent històric: Per intentar remuntar, la colla va decidir llançar el primer intent de 5 de 9 amb folre de la història. Solidaritat tarragonina a la pinya Un dels moments més emotius recordats és el silenci absolut a la plaça quan es va anunciar el 5 de 9 amb folre. L'entrevistat destaca el suport incondicional de la ciutat a la Plaça de la Font i al concurs: "Tinc gravat a la memòria el silenci de la plaça i veure gent dels Xiquets de Tarragona i del Serrallo saltant a la pinya per ajudar-nos." L'evolució i el llegat Tot i que el castell de gamma extra no es va carregar en aquell moment, l'entrevistat reflexiona sobre el valor de la fita: * Es va demostrar que el 5 de 9 era possible, obrint el camí perquè altres colles el fessin més tard. * La colla va viure una progressió espectacular, sent la primera de la ciutat a fregar la victòria en un concurs i a obrir noves places amb els Castells de nou.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
3'
Debat històric sobre la participació en el Concurs de Castells
La controvèrsia del Concurs de Castells L'extracte de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio detalla els motius històrics pels quals algunes colles, especialment els Minyons, han mantingut una postura reticent o contrària a participar en el certamen celebrat a la Tarraco Arena Plaça. El debat se centra en la naturalesa mateixa de la tradició i el format de l'esdeveniment. Motius del rebuig inicial Segons el testimoni, existeixen tres pilars fonamentals que justificaven la no participació: La puntuació: Es considerava que els Castells no han de ser un element puntuable. Els aficionats ja coneixen la dificultat mètrica de les construccions sense necessitat de taules de punts. El pagament d'entrades: Hi havia una discrepància ètica amb el fet que el públic hagués de pagar per veure una manifestació popular que, tradicionalment, és gratuïta i a la plaça. L'espai físic: L'estructura d'una plaça de braus, amb el públic assegut al voltant, no es considerava el marc idoni per a l'activitat castellera. Evolució del debat i democràcia interna El text recorda que, a finals dels anys 80, es van produir moviments interns per replantejar aquesta posició. Tot i que es van convocar assemblees, el corrent a favor d'anar al concurs mai va ser majoritari ni significatiu. "No hi ha res que sigui inamovible ni que sigui la Bíblia... tot està subjecte a replantejar-nos." Finalment, s'emfatitza que no existeixen els dogmes sagrats. Si en algun moment l'assemblea de la colla decidís majoritàriament participar en el Concurs de Castells, la decisió es respectaria, ja que la colla sempre ha estat oberta al diàleg intern i a l'evolució de les seves pròpies postures històriques.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
14'
La gesta històrica de la Colla Joves al Concurs de 1992
La consolidació de la Tripleta Màgica En aquesta edició del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio, es recorda la històrica actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls al Concurs de Castells de 1992. L'entrevistat, Fede, rememora com la colla va aconseguir descarregar, per primera vegada en la història del certamen, tres construccions de màxim nivell en una mateixa jornada. Els moments clau de l'actuació El repte del 4 de 9 amb folre: Aquest castell s'havia convertit en una de les grans creus de la colla, ja que el carregaven habitualment però havien passat sis anys sense poder-lo completar fins a aquell dia. L'estratègia tècnica: Es detalla com es va treballar l'estructura del 4 de 9, mantenint els mateixos castellers a cada posició durant tota la temporada i reduint el pes en els pisos superiors per garantir l'èxit. La competència amb la Colla Vella: La victòria es va decidir a la segona ronda, quan la Joves va descarregar el seu castell de nou mentre que els seus rivals directes van caure. Un canvi de cicle en el món casteller L'actuació va culminar amb el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8, una combinació que va ser batejada com la tripleta màgica. Segons Fede, aquest èxit va marcar la fi d'una etapa i va obligar les colles a plantejar-se nous horitzons: "Érem conscients que havíem tocat sostre, però que estàvem en un moment en què encara ens podíem superar cap als castells nets o els castells amb manilles." Evolució i futur de la colla L'entrevistat reflexiona sobre la dificultat de la colla per mantenir el ritme de victòries en els anys posteriors a causa de la falta de massa social per afrontar els folres i manilles. Tot i això, reitera que el camí de la Colla Joves ha de seguir centrat en els castells nets, que són la seva gran especialitat històrica.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
7'
Memòries castelleres: El 3 de 9 perfecte i l'evolució de la colla
Records del Concurs de Castells de Tarragona L'episodi d'avui del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio recull el testimoni d'un cap de colla sobre un dels moments més brillants de la seva trajectòria. Es posa l'accent en l'execució d'un castell que ha quedat gravat en la memòria col·lectiva per la seva perfecció tècnica i emocional. L'anàlisi del 3 de 9 amb folre El protagonista recorda amb especial estima el 3 de 9, destacant que, tot i no voler pecar de falsa modèstia, podria tractar-se d'una de les millors execucions de la història de la seva colla. Els motius de l'èxit van ser diversos: Velocitat i precisió: El castell va pujar amb una ploma i molta rapidesa. Estabilitat total: No va haver-hi deformacions ni tremolors, oferint una imatge de seguretat absoluta. El muntatge del folre: La infraestructura de la base es va muntar de forma àgil i ràpida (pim-pam), encaixant totes les peces perfectament. "Va ser un castell gairebé perfecte... tothom estava content, i això, des del punt de vista de la colla, ja va ser fonamental." L'evolució tècnica i humana L'entrevistat repassa el camí de creixement de la colla, recordant que abans d'arribar a l'excel·lència del 3 de 9, havien hagut d'afrontar reptes amb el 3 de 8, el 2 de 8 i el 5 de 8 carregat. Sovint apareixien contratemps amb els baixos o la canalla, però aquell dia al Concurs de Castells celebrat a l'actual Tarraco Arena Plaça tot va convergir cap a l'èxit. També es fa menció als moments difícils, com la caiguda d'un castell de 8 en edicions posteriors, recordant que el món dels Castells està ple tant de glòries com de records agredolços que ajuden a valorar encara més les fites assolides.