Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

145-168 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
18'
Memòries de la Colla Vella als Concursos de 1990 i 1992
La Colla Vella als Concursos de 1990 i 1992 L'entrevista amb Eusebi Domingo repassa la trajectòria de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant els Concursos de Castells de principis dels noranta, una època de gran rivalitat amb la Colla Joves. L'antic cap de colla analitza les estratègies, les dificultats amb la canalla i l'evolució dels grans castells de nou. El Concurs del 1990: Estratègia i improvisació Domingo explica que, malgrat un inici de temporada irregular, van arribar amb optimisme gràcies a les bones actuacions a Vilafranca. Tot i això, el concurs va ser complicat: Van sortir amb el 2 de 8 amb folre per assegurar punts. L'intent de 3 de 9 amb folre va provocar lesions importants. S'arriba a carregar el 4 de 9 amb folre amb una enxaneta improvisada que només havia assajat uns dies abans. Finalment, van optar per fer un 3 de 7 en la sisena ronda per assegurar matemàticament el segon lloc, una decisió pragmàtica tot i el risc de xiulets a la plaça. El Concurs de 1992: La recuperació del 4 de 9 L'any 1992 va estar marcat per l'eufòria i la mítica sortida a Houston (EUA). Tot i una crisi a mitja temporada amb la canalla, la colla va tornar a demostrar la seva força: Es va descarregar el 4 de 9 amb folre, un castell que poques colles dominaven en aquell moment. Per primer cop, es van utilitzar noies a les crosses del folre, trencant la tradició que els castells eren cosa d'homes. Es reconeix la superioritat de la Colla Joves aquell dia, però Domingo destaca com tres setmanes després, per Santa Úrsula, la Colla Vella va igualar la millor actuació del moment. Reflexions sobre el 5 de 8 i records històrics "El 5 de 8 és un castell que, quan es perd, costa molt de recuperar; marca si una colla té bé els castells o no." L'entrevistat recorda que la pèrdua d'aquest castell a finals dels 80 es va deure a la manca d'un equip de canalla estable, un problema que es va solucionar precisament a partir del 1992. Finalment, clou amb la seva imatge més mítica: el primer 2 de 8 del segle viscut el 1970, que descriu com un "monstre" d'una altra dimensió.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
21'
Triomfs i vivències de la Colla Joves al Concurs de Castells
Revolució a la Plaça i l'època daurada de la Colla Joves Aquest fragment de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio recull el testimoni d'un històric cap de colla de la Colla Joves Xiquets de Valls, analitzant especialment els èxits assolits durant els anys 1988 i 1990 al Concurs de Castells celebrat a la Tarraco Arena Plaça. L'estratègia del triomf el 1988 L'any 1988 es descriu com un exercici de regularització i domini tècnic, on la colla arribava amb una trajectòria molt sòlida: Domini del 3 de 9 amb folre: Es destaca com un dels castells més perfectes i ràpids realitzats fins al moment. Gestió emocional: El cap de colla explica com va delegar la gestió de la canalla a un equip de confiança per poder mantenir la calma i la visió global de la diada. Rivalitat amb la Colla Vella: La victòria va suposar un cop dur per a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que venia de tres victòries consecutives i va perdre la seguretat en castells que normalment dominaven, com el 5 de 8. "Vam quedar molt clar el que es faria... els vaig dir a la colla la idea que portàvem i no vaig fer cas de ningú més." Innovacions i relleu generacional El testimoni també aprofundeix en aspectes tècnics i en les figures clau que van permetre l'evolució de la colla: Proves i innovacions: S'esmenten assajos amb el 2 de 9 amb folre i manilles (tot i que no es va portar a plaça amb èxit total) i experiments amb la col·locació de les crosses i les agulles. Fede Gormas: Es defineix com el successor natural, un casteller amb una visió estratègica excepcional des de ben jove, capaç de dibuixar estructures de castells de nou quan ningú les provava. Solidaritat entre colles: Es recorda una anècdota a la Rambla Nova on es va demanar ajuda als Xiquets de Tarragona i a la Colla Jove Xiquets de Tarragona per fer pinya en un 2 de 8, demostrant que la rivalitat s'aparca en moments puntuals. Moments memorables del Concurs L'entrevistat clou la conversa destacant la satisfacció de guanyar el concurs amb solvència, podent celebrar la victòria abans i tot que finalitzés la diada, i recorda especialment la fita històrica de descarregar el primer 3 de 9 a la plaça de toros de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
7'
Evolució i anècdotes del Concurs de Castells
Evolució i records del certamen casteller L'entrevista ofereix una perspectiva històrica i personal sobre el Concurs de Castells celebrat a la Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de toros). Es repassen moments clau de la dècada dels 90 i la transformació logística de les retransmissions radiofòniques. L'anècdota del debut el 1984 L'entrevistat recorda la seva estrena a Catalunya Ràdio durant el concurs de l'any 1984, marcada per la manca de tecnologia actual: * Sense telefonia mòbil ni unitats mòbils a la ciutat. * Havia de pujar i baixar les escales d'un edifici a tocar de la plaça per informar per telèfon fix. * Paradoxalment, tot i cobrir l'esdeveniment, afirma: "No vaig veure cap castell del concurs perquè em vaig passar el dia pujant i baixant escales." La fita històrica del 1994 L'edició de 1994 es descriu com un punt d'inflexió per a la cultura de les torres humanes: * Es va viure un duel ajustadíssim entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona, decidit per només 13 punts. * Va ser el primer cop que es van intentar construccions de gama extra, com el 2 de 9 amb folre i manilles o el 5 de 9 amb folre. * Aquest any va obrir una nova dimensió de competitivitat i innovació a la plaça. El model de competició Es debat sobre la idoneïtat de limitar la participació a les 18 millors colles: * Es considera una decisió encertada per evitar concursos excessivament llargs i poc competitius. * Permet que les colles més petites tinguin el seu "concurs particular" i intentin castells que no farien en altres places. * Es destaca l'ambient únic de la ciutat de Tarragona cada dos anys, des de l'arribada de les colles a primera hora fins a l'emoció de la graderia.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
17 de nov. del 2004
26'
Els orígens del Concurs de Castells de Tarragona (1932-1933)
Orígens i context històric del Concurs L'episodi explora les motivacions darrera la creació del Concurs de Castells a la ciutat de Tarragona l'any 1932. Malgrat l'antecedent de Barcelona (1902), Tarragona s'erigeix com la seu definitiva per exercir una mena de capitalitat castellera. Factors clau de l'època • L'adveniment de la República: El canvi social i polític va impulsar les tradicions populars des de les institucions. • Rivalitat creixent: En aquell moment existien set colles actives (entre Valls, Tarragona i el Vendrell) que competien per contractes i per recuperar construccions de vuit. • La Renaixença: El món casteller vivia un procés de recuperació tècnica i prestigi social. • L'esportivització: Es va voler traduir el fenomen casteller al llenguatge esportiu, introduint normes, jurats, àrbitres i un recinte tancat. La polèmica de la Tarraco Arena Plaça Un dels punts més discutits va ser l'elecció de la plaça de toros com a recinte. "El concurs necessitava uns ingressos econòmics que només podien sortir de la venda d'entrades." L'organització necessitava unes 12.000 pessetes per cobrir despeses i premis (el guanyador del 32 se'n va emportar 3.000, una xifra astronòmica llavors). Això obligava a tancar el recinte i cobrar entrada, trencant amb la tradició de fer els Castells a la plaça del poble. Malgrat les crítiques de figures com Albert Bonet, el model ha perdurat fins avui per la seva funcionalitat i visibilitat. Protagonistes i colles La figura de Pau Casals Després de la renúncia de Bonet, el mestre Pau Casals va acceptar la presidència del jurat. Casals, gran aficionat i estretament lligat als castellers del Vendrell, va donar un relleu institucional i honorífic cabdal al certamen. El desenvolupament tècnic • Edició de 1932: Guanyada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La construcció màxima va ser el 2 de 7. El 4 de 8 no es va arribar a intentar per falta d'acords sobre les col·laboracions entre colles. • Edició de 1933: Primera participació dels vendrellencs (els Mirons). Va guanyar la Colla Nova de Valls, liderada pel mític Blanco, que va protagonitzar una entrada triomfal a la plaça ja en formació de castell. Evolució de les bases i el reglament Les primeres bases eren poc precises i el jurat va haver d'improvisar. El 1932, un 4 de 7 amb l'agulla valia el mateix que un 3 de 6 aixecat per sota. No va ser fins al 1933 que es va crear una taula de puntuacions més científica, molt similar a l'actual, on cada castell tenia un valor específic segons la seva dificultat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
2'
Èxit dels Castellers de Vilafranca al Concurs de Castells
Els Castellers de Vilafranca dominen la Tarraco Arena Plaça L'episodi descriu amb intensitat la consecució del 4 de 9 amb folre i l'agulla per part dels Castellers de Vilafranca durant el Concurs de Castells. Aquesta estructura, considerada de màxima dificultat, s'ha executat amb un peu "mastodòntic" i un control absolut de les mides, sent un pas decisiu cap a la victòria final en la vintena edició del certamen. Cronologia de l'execució del castell L'inici i el folre: El castell ha començat amb una base molt sòlida i un folre que ha treballat al màxim per mantenir l'estabilitat mentre la canalla pujava. L'ascens de la canalla: El cotxador i l' enxaneta han mostrat una gran rapidesa. L'enxaneta ha coronat l'estructura del quatre amb agilitat abans de donar pas al pilar central. El moment crític: La sortida dels dosos ha estat un dels moments més delicats, on el castell s'ha hagut de lluitar al 100% mentre el pilar interior es començava a despullar. La descàrrega: El castell s'ha considerat carregat quan els terços s'han deixat de mans. La descàrrega ha estat ràpida i sense ensurts, provocant l'eufòria a la zona verda de la Tarraco Arena Plaça. Significat de la gesta "Els Castellers de Vilafranca comencen a guanyar el concurs... donen la primera estocada i comencen a acariciar el trofeu de la vintena edició." Aquesta construcció no només destaca per la seva complexitat tècnica, sinó per la rapidesa i brillantor amb què s'ha executat, consolidant els de Vilafranca com els principals aspirants al triomf a Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
2'
La Colla Vella descarrega el 4 de 9 amb folre i l'agulla
Èpica al Concurs de Castells amb la Colla Vella Aquest fragment de l'emissora Tarragona Ràdio, dins l'espai Arxiu Sonor 2004 Toc de castell, recull un dels moments més vibrants de la història dels Castells. La narració descriu l'execució d'una estructura de màxima dificultat: el 4 de 9 amb folre i l'agulla per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Una execució tècnica i delicada El procés de muntatge ha estat marcat per la tensió i la precisió requerida per a una construcció d'aquestes característiques: Col·locació dels pisos superiors: Es descriu el moment crític en què els sisens s'ubiquen mentre l'estructura comença a brandar a nivell de terços i folre. L'agulla interior: Simultàniament a la pujada del 4, s'ha anat vestint el pilar de 7 que ha de quedar al descobert un cop es descarregui l'estructura exterior. Moments de patiment: Els comentaristes destaquen moviments compromesos, amb batzegades importants entre quarts i quins, i la proximitat perillosa d'algunes rengles al pilar central. El desenllaç: Èxit espectacular La construcció ha seguit un ritme frenètic però controlat que ha culminat amb l'esclat d'alegria a la Tarraco Arena Plaça: "Descarregat. De forma titànica. Impressionant." Finalment, l'estratègia i l'esforç de la colla han permès completar el castell, un fet vital per a les seves opcions en el Concurs de Castells, demostrant una execució que ja havien assolit anteriorment els Castellers de Vilafranca i que ara la Vella iguala amb autoritat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
1'
La torre de vuit dels castellers de Vilafranca
Crònica del 2 de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca Aquesta gravació històrica de Tarragona Ràdio capta un dels moments més tensos i decisius viscuts a la Tarraco Arena Plaça durant el Concurs de Castells. L'emissora municipal narra amb detall l'intent dels Castellers de Vilafranca d'assolir la torre de vuit neta, un castell de gamma extra indispensable per a la victòria final. Desenvolupament de la construcció El castell s'alça seguint les ordres del cap de colla, Lluís Esclasans, amb una fragilitat extrema a causa de l'absència de folre. Els punts clau de l'execució inclouen: Ascens amb precisió: El narrador destaca la finura i el compte extrem amb què pugen els quints per no desestabilitzar la fràgil estructura. Moments crítics: L'expectació és total, especialment quan els dosos es col·loquen i l'acotxador comença a grimpar per sobre de la pinya. La culminació: L'enceneta arriba a l'esquena dels dosos i, en un moment de màxima tensió, aconsegueix fer les passes necessàries per carregar el castell. El desenllaç i la seva importància Malgrat que el castell finalment cau just després de ser carregat, l'execució valida la puntuació per a la colla vilafranquina. Aquesta estructura, descrita com a "traïdora", permet als verds agafar amb una mà el trofeu del certamen. "Dos de vuit net carregat pels Castellers de Vilafranca, que acaben de reivindicar-se i acaben d'agafar amb una altra mà el trofeu del concurs."
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
3'
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell: Actualitat Castellera de Sant Magí
Actualitat Castellera i Crònica a Tarragona Ràdio En aquesta edició del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell, s'analitza l'estat de les colles a les portes de la diada de Sant Magí. L'emissió combina l'anàlisi tècnica amb la música en viu, element indispensable per a la cultura popular que, segons els presentadors, "no té preu". Figures Clau i Dinàmica de les Colles Minyons de Terrassa: Es destaca la figura de Ramon Codines, considerat l'ànima de la colla, reconeixedor per la seva posició de quart i les seves patilles característiques. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Conversa d'urgència amb Josep Maria per copsar l'ambient d'aquest barri tarragoní abans de la gran cita festiva a la Plaça de la Font. Xiquets de Valls: S'intenta, sense èxit per problemes de comunicació, contactar amb Javi Pons, cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Moments de Tensió a la Plaça El programa recull una narració vibrant sobre l'intent de 5 de 8 dels Xiquets de Tarragona: "Ara sí que ha carregat el 5 de 8 del Chiquet de Tarragona. Jordi? Sí, sí, s'ha carregat... No, ha fet la primera aleta, però la segona no." Cultura i Mitjans Música Tradicional: Es fa referència a la trobada de grups de gralles de Tarragona a la Plaça dels Sedassos. Informació Especialitzada: S'espera la intervenció d'Agustí Forner, expert en informació castellera de Televisió de Catalunya. Apunt Cultural: S'esmenta l'estrena de la pel·lícula El Lobo i la presentació del llibre de Guillermo Castellet.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
2h 33min
Diada de Santa Úrsula 2004: Èxit històric de la Joves
Resum de l'Arxiu Sonor de la Diada de Santa Úrsula 2004 La transmissió de Tarragona Ràdio captura una de les jornades més memorables i tenses de la rivalitat castellera a Valls. La Colla Joves Xiquets de Valls s'ha imposat clarament a la Colla Vella dels Xiquets de Valls en una jornada marcada per l'estratègia i la consecució de fites històriques. Els Grans Protagonistes de la Joves La Colla Joves ha signat una de les millors actuacions de la seva trajectòria recent: • Han carregat per primera vegada en la seva història el 2 de 8 sense folre, una construcció de dificultat extrema que ha fet vibrar la plaça del Blat. • Han demostrat un gran domini de les estructures de nou descarregant el 4 de 9 amb folre i el 3 de 9 amb folre amb una solvència impecable. • Han intentat el 3 de 9 sense folre, un castell inèdit en l'era moderna, que tot i quedar en intent, subratlla l'ambició de la colla. La Jornada Acrònica de la Colla Vella Per contra, la Colla Vella ha patit una de les diades més complicades dels últims deu anys: • Ha iniciat la jornada amb un intent fallit de 2 de 8 sense folre, seguit d'una altra llenya intentant el 5 de 9 amb folre. • Tot i aconseguir descarregar el 4 de 9 amb folre, la fatiga i el desgast moral han passat factura en la tercera ronda, on el 3 de 9 amb folre només ha pogut ser carregat. Valoracions i Estratègia Els comentaristes han destacat que la Colla Joves ha estat la "menys vallenca" de les dues, actuant amb una intel·ligència estratègica superior i sabent colpejar primer per traslladar la pressió al rival. El cap de colla de la Joves, Francesc Sánchez, s'ha mostrat ambiciós però insatisfet per no haver pogut arrodonir la gesta amb el castell net en la ronda final. "Si la Joves feia el 3 de nou net, ja podies plegar. La victòria ha estat sense apel·latius."
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
2h 28min
Diada de Santa Tecla 2004: Crònica de Castells en Directe
Resum de la Diada Castellera de Santa Tecla 2004 Retransmissió íntegra des de la Plaça de la Font de la històrica diada del 23 de setembre, on les quatre colles de la ciutat s’enfronten als seus grans objectius de la temporada en el marc de les festes de Santa Tecla. Actuacions Destacades i Anàlisi Tècnica • Xiquets de Tarragona: Han estat els grans triomfadors per la seva solvència, completant una tripleta de vuit impecable amb el 3 de 8, un bellíssim 2 de 8 amb folre (descarregat amb una seguretat aclaparadora) i el 4 de 8. Han demostrat un estat de forma òptim de cara al proper Concurs de Castells. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: La jornada ha estat marcada per l'agredolç intent de 3 de 9 amb folre, que han hagut de desmuntar per deformacions al pis de terços. Tot i això, la colla ha exhibit la seva casta descarregant un espectacular 5 de 8 (la catedral) i el 2 de 8 amb folre, refermant la seva línia ascendent. • Xiquets del Serrallo: Jornada crítica per als del barri mariner. Després de caure en l'intent de 3 de 7, han hagut de rebaixar pretensions i completar una actuació amb castells de sis (4 de 6 amb l'agulla, 3 de 6 i 4 de 6), evidenciant una manca d'efectius i la necessitat d'un replantejament estratègic. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han signat una actuació correcta amb el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6, tot i que s'han quedat amb l'espina de no poder tirar el 5 de 7 per problemes a la pinya. Debats i Reflexions Durant la retransmissió, els comentaristes han analitzat la importància de la rivalitat local per esperonar les colles i el debat sobre el pes dels troncs: "Cada colla, si vol progressar cap al futur, ha d'anar mirant de treure pes dels castells." També s'ha criticat la durada de la diada i els xiulets puntuals del públic quan s'han desmuntat peus, recordant que el rigor tècnic és essencial per a la seguretat del fet casteller.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
16 de nov. del 2004
2h 22min
Diada Castellera de Sant Magí 2004 a Tarragona Ràdio
Retransmissió de la Diada de Sant Magí 2004 El programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio presenta la crònica completa de la Diada Castellera de Sant Magí, celebrada a la Plaça de les Cols. L'episodi destaca pel retorn de les colles locals a un gran nivell i l'ambient calorós propi de les festes de Tarragona. Actuacions de les Colles Grans Les dues colles principals de la ciutat han signat una actuació idèntica i de gran qualitat, demostrant que tornen a estar en el mapa dels castells de gamma alta: • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Ha descarregat la clàssica de vuit amb el 3 de 8, el 4 de 8 i un espectacular 2 de 8 amb folre. • Xiquets de Tarragona: Han igualat l'actuació de la Jove, descarregant també el 3 de 8, el 4 de 8 i un èpic 2 de 8 amb folre que s'ha hagut de defensar fins a l'últim segon. Evolució de les Colles de Barri • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han completat una meritòria clàssica de set, amb el 3 de 7, el 4 de 7 (dirigit pel Pasqui amb crosses) i el 2 de 6. • Xiquets del Serrallo: Malgrat les dificultats d'assaig, han descarregat el 4 de 6 amb l'agulla i, després d'un intent desmuntat, el 3 de 7. Han hagut de renunciar al 4 de 7 per falta d'estructura en el segon intent. Valoracions i Futur "Aquesta actuació ha sigut una injecció moral molt grossa per a la nostra gent." Aquesta cita de Josep Anton Gual resumeix el sentiment de les colles. Els comentaristes, inclòs Xevi Castellví (cap de colla dels Capgrossos de Mataró) i Guillem Soler, coincideixen que la diada ha estat àgil i posa les bases per a un gran Concurs de Castells i una millor Santa Tecla.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
28'
15. HAVANERES 191204
Exploració del Món de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio ofereix un recorregut musical pel gènere de l'havanera, des de les seves arrels populars fins a les interpretacions clàssiques i instrumentals. Peces Destacades i Orígens El programa destaca la riquesa i la varietat d'aquest estil musical, presentant versions que abasten diferents territoris i èpoques: • Los Sabandeños: El grup canari interpreta una peça titulada Esta noche serena, una havanera anònima de procedència veneçolana que data del segle XIX. • La Caleta: Es presenta un recull sota el títol De aquí a la Habana, que inclou cançons que narren històries d'amor i pèrdua relacionades amb el Mar Carib. • Havaneres Clàssiques: Es fa referència a la famosa havanera de l'òpera Carmen de Georges Bizet, interpretada per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Ljubljana. Adaptacions Instrumentals i Acadèmiques L'episodi també explora com l'havanera ha estat adoptada per la música de saló i els instruments tradicionals: • Pablo Sarasate: Es presenta una interpretació de la Danza española número 2 Opus 21, a càrrec del violinista Ángel Jesús García i el pianista Gerardo López Laguna. • Gaiteros de Sangüesa: S'ofereix una visió alternativa i folklòrica del gènere mitjançant els gaiters de Zangoza. "Entre bellas canciones que traen de Cuba su alma y sentir." L'episodi conclou amb un comiat cordial anticipant el contingut de la propera edició del programa.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
29'
14. HAVANERES 121204
Introducció al Programa Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès el diumenge 12 de desembre de 2004, ofereix una vetllada d'acompanyament musical centrada en la tradició i les veus internacionals. Contingut Musical Principal L'eix central de l'emissió és la figura de la cantant grega Nana Mouskouri, de qui es destaca la seva rellevància en l'escenari mundial. • Es presenta una peça interpretada per Mouskouri titulada Jugueta d'Amor. • Es fa èmfasi en l'origen de l'artista, nascuda a l'illa de Creta. Estructura del Podcast L'episodi compta amb una transició tècnica i ambiental que inclou: • Sincronització de veus: Treball a càrrec d'Andrea Oroz. • Ambients sonors: El programa tanca amb un comiat càlid i repetit per desitjar una bona nit als oients. "Una de les cantants més importants del món musical, nascuda a l'illa grega de Creta, és Nana Mouskouri." L'espai destaca pel seu marcat caràcter tradicional i per la voluntat de connectar amb l'audiència mitjançant gèneres clàssics com l'havanera i la cançó melòdica.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
27'
13. HAVANERES 051204
L'Univers de l'Havanera i el Folk L'edició del diumenge 5 de desembre de 2004 de Havaneres des del Balcó explora la riquesa d'aquest gènere musical a través de diverses interpretacions que van des de l'animació fins a la tradició basca i valenciana. Homenatges i Adaptacions Cinematogràfiques • L'episodi s'inicia amb la curiosa peça Habanera hasta en la sopa de Javier Capelles, inclosa en la banda sonora de la pel·lícula d'animació Goomer (1999). • Es destaca la feina del grup valencià Urbàlia Rurana, qui l'any 1997 van publicar el disc Folk Nou. En aquesta obra presenten un homenatge sonor que evoca les festes populars, les majorales i el record de l'estiu a Sant Joan. Interpretacions Clàssiques i Especials • S'inclou la col·laboració de la mítica María Dolores Pradera, interpretant Habaneras de Cádiz, una obra composta per Antonio Burgos i Carlos Cano que connecta la tradició gaditana amb el gènere. • El programa també explora l'havanera en l'àmbit basc: - La peça Urruti da Goen Alabari, escrita el 2002 i cantada en èuscar per Miquel. - La trajectòria del grup Los Chimberos, actius des de 1939, amb la cançó De Cariñena y de Moscatel. Versions d'Autor • El cantautor Javier Krahe aporta un toc líric i irònic amb el tema Ron de Caña, extret del seu treball Cábalas y Cicatrices. La lletra juga amb l'autoestima i els efectes de l'alcohol en les relacions interpersonals. "I al primer rom, encara serveixo de quelcom, però al segon gairebé no rendeixo, gairebé no valc."
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
30'
12. HAVANERES 281104
Viatge Musical a través de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (28 de novembre de 2004) ens convida a una exploració sonora que connecta la tradició cubana amb les terres de l'Aragó i Euskadi. A través de diverses composicions, es relaten històries d'amor, enyorança i la relació mística amb el mar. Seccions i Temes Principals • L'Havana i el sentiment cubà: S'inicien els compassos amb relats sobre mulates i mariners, destacant la peça Allá en La Habana que estableix un paral·lelisme emocional entre Cuba i Espanya. • La Caracola i el Sobrarbe: Una transició cap al Pirineu aragonès amb la Ronda de Boltaña. Aquesta secció és especialment emotiva, ja que narra la història d'un avi pastor que, tot i no haver vist mai el mar, el sentia i el guardava dins d'una caracola. "Vivir no nos cuesta, queremos soñar." • Homenatges i Clàssics: S'interpreten peces emblemàtiques com Tú d'Eduardo Sánchez de Fuentes, sota la direcció de Félix Guerrero, remarcant la bellesa de l'illa de Cuba com a figura femenina. • Connexió Basca: El programa tanca amb una mirada a la ciutat de Donostia (Sant Sebastià) i la figura de Bitxinxo, integrant l'acordió i l'idioma basc dins del gènere de l'havanera, demostrant la universalitat d'aquest estil musical. Interpretacions destacades • Grup Guipuscoá: Veus dels anys 60 i 70. • Alba Foraster i Núria Roera: Veu i piano en una execució íntima. • Morralla: Aportació de tonades de l'Havana i enyorança marinera.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
30'
11. HAVANERES 211104
Exploració de la Tradició de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneras des del balcó de Tarragona Ràdio ofereix un recorregut musical i cultural pel gènere de l'havanera, explorant les seves arrels, les seves adaptacions internacionals i la seva presència en la cultura popular catalana. Varietat d'Estils i Intèrprets El programa destaca la diversitat lingüística i estilística de l'havanera mitjançant diverses interpretacions clau: • L'havanera en basc: S'introdueix el grup Gambara amb la peça Ilumberri Lumbier Habanera, demostrant que el gènere traspassa fronteres regionals. • Havanera casolana: El reconegut cantautor Pere Tàpies aporta una visió més propera i irònica amb la seva creació, narrant viatges a Cuba i la tornada a pobles catalans com Palafrugell o Calella. • Versions internacionals: S'explora La Paloma, escrita per Sebastián Iradier, enregistrada en alemany per Hans Albers l'any 1944. Aquesta peça es descriu com la poesia del naixement de l'havanera, nascuda dels sospirs d'una criolla. L'Havanera en la Sarsuela i la Cançó Popular A mitjan programa, s'analitza com l'estructura musical de l'havanera s'ha integrat en altres gèneres: • Sarsueles: Peces com La verbena de la Paloma o Luisa Fernanda han utilitzat el ritme de l'havanera (sovint anomenat tango o americana) com una de les parts més esperades pel públic. • Nostàlgia i Mar: Les interpretacions de Marina Rossell i el grup Morralla (amb la peça La Sirena) subratllen el caràcter melancòlic del gènere, centrat en el record dels que "van anar i tornar" i en les històries de vells mariners. Cloenda Cubana L'episodi finalitza amb un retorn a les arrels caribenyes amb Miguel Matamoros i el seu disc Melodías cubanas, reafirmant el vincle emocional i històric entre el gènere i l'illa de Cuba. "De què parles, habanera? Caixeta de la nostàlgia, cançó de seda."
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
29'
10. HAVANERES 141104
Introducció al Programa L'emissió del diumenge 14 de novembre de 2004 del programa Havaneres des del balcó s'inicia amb una peça musical que evoca l'essència de la vida marinera. El contingut se centra en la tradició del cant de taverna i la relació íntima entre els pescadors i el mar. La Gent Marinera Es destaca la figura del mariner com algú que: • Sap gaudir de la vida a terra ferma després de la duresa del mar. • Manté una connexió espiritual i constant amb l'oceà. • Utilitza el cant cadenciós com a forma d'expressió cultural i emocional. Poesia i Lletres del Mar El programa subratlla la dualitat del mar, descrit com un espai que pot estar en calma o mostrar un gran furor. Les lletres parlen de: 1. L'espera constant del mar. 2. El despertar del vent i les onades. 3. L'ofici de la pesca com a motor vital. "Es la gente marinera la que sabe disfrutar, la que canta cadenciosa y se sabe emborrachar." Salutacions i Tancament A partir del minut 1:55, el programa entra en una seqüència de salutacions i comiats, repetint el desig de bona nit a tota l'audiència, mantenint l'atmosfera relaxada pròpia d'aquest gènere musical.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
30'
09. HAVANERES 071104
Un viatge per la tradició de l'havanera Aquest episodi de Havaneres des del Balcó, emès originalment el novembre de 2004, ens submergeix en la riquesa musical dels gèneres mariners, combinant clàssics instrumentals amb poesies musicades de gran calat emocional. Temes destacats de l'episodi • Interpretacions Menorquines: El grup Los Parranderos interpreta una peça d'un dels grans mestres del gènere, Ortega Monasterio. La cançó fa un recorregut nostàlgic pels carrers de Maó, esmentant indrets emblemàtics com el carrer de Sant Joan o el barri pescador. • Poesia i Música de Pablo Neruda: Es destaca un projecte col·laboratiu on diversos cantautors van posar veu als versos del poeta xilè Pablo Neruda. En particular, s'escolta la versió de Joaquín Sabina de la cèlebre obra: "Amo el amor de los marineros que besan y se van." • L'amor i la mar: Les lletres d'aquest episodi exploren la dualitat de la vida marinera: l'amor fugaç, la promesa de retorn que mai es compleix i la figura de la dona que espera a cada port. Melodies del passat L'espai també dedica temps a recuperar joies del temps musical pretèrit, com l'havanera titulada La Rubia de los Lunares, de Sebastián i Aradí, que tanca el programa amb un sentit desig de bona nit per als oients.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
30'
08. HAVANERES 311004
Introducció i Context Històric Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès originalment el 31 d'octubre de 2004, ens submergeix en la tradició musical marinera. A través de peces clàssiques, es ret homenatge a la figura del pescador jubilat i a la melancolia de la vida vora la mar. Peces Musicals Destacades El llop de mar Interpretada per Les veus del mar (gravació de l'any 2001) i composta per Ramon Carreras, aquesta peça descriu la vellesa d'un pescador que, malgrat no poder sortir a pescar, segueix connectat emocionalment a l'oceà. • La lletra evoca la figura d'un home de setanta anys amb la pipa als llavis. • Es recorden els temps de la tramuntana i els vells bergantins. • Reflecteix la nostàlgia de qui ja no té companyia ni xarxa, però manté l'esperit mariner. "I el vell aferrat el pal de mesana, cridava ben fort: el mar és per mi." La Paloma L'episodi inclou la interpretació clàssica de La Paloma, del compositor basc Sebastián Iradier. • Es tracta d'una versió del Grup Tardor enregistrada l'any 1997. • És una de les peces més universals del gènere de l'havanera, que tanca musicalment la sessió. Conclusió del Programa L'emissió finalitza amb un llarg comiat de bona nit, mantenint una atmosfera relaxada i gairebé hipnòtica per als oients nocturns.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
29'
07. HAVANERES 241004
Havaneres: Diversitat Vocal i Orígens Continentals L'episodi d'aquest diumenge 24 d'octubre de 2004 explora les estructures vocals poc comunes en el gènere de l'havanera i la influència d'aquest estil a l'Amèrica Central i del Sud. Veus Femenines en un Gènere de Veus Greus El presentador destaca la singularitat del grup que obre el programa. Tot i que habitualment les havaneres són interpretades per veus greus (homes) o, en menys mesura, veus mixtes, és extremadament rar trobar formacions integrades exclusivament per veus femenines. El grup Las Algas n'és una excepció notable, presentant la peça "Una mulata en el cafetal" de Pere Pastor. L'Havanera a Puerto Rico i Amèrica El programa analitza com l'havanera no es va limitar a Cuba, sinó que es va convertir en un gènere essencial a diversos països de l'arc americà. Es posa un èmfasi especial en: • Puerto Rico: On la tradició coral manté viva la flama del gènere. • Expansió Continental: El gènere va arrelar amb força a Guatemala, Mèxic, Perú, Argentina i Xile. "Puerto Rico fue uno de los diferentes países donde la habanera va a ser importante en los inicios de este género musical." Interpretacions destacades • Escolaria Coral Guayanávago: Des de Puerto Rico, interpreten l'emblemàtica Habanera Divina. • Mariners de Riera: Tanquen el programa amb la peça Lluny dels companys, de Josep Vila, una obra que evoca la nostàlgia del mar i l'espera del retorn de les barques. • Sevilla i les Antilles: Es presenta una peça que connecta la nostàlgia sevillana de la "novia del embarcado" amb el trànsit marítim cap a l'Havana, amb referències al riu Guadalquivir i el barri del Baratillo.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: La Paloma i Clàssics del Mar
Havaneres amb Història a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès el 17 d'octubre de 2004, ofereix un recorregut musical pel gènere de l'havanera, combinant anècdotes històriques amb interpretacions emblemàtiques. El fil conductor se centra en la càrrega emocional d'aquestes composicions i la seva relació amb personatges històrics i el cinema. Melodies Imperials i Enyors El programa destaca la figura de Maria de Bèlgica, esposa de l'emperador Maximilià de Mèxic. Es narra com l'havanera La Paloma es va convertir en el seu únic consol després de la tràgica mort del seu marit. • Interpretació Clàssica: S'emet la versió del tenor italià Beniamino Gigli de l'any 1937, una peça que destaca per la seva sensibilitat lírica. L'Havanera al Cinema i la Tradició Basca L'espai també explora l'impacte cultural de les havaneres en altres formats: • Cinema: Es recorda la pel·lícula Los últimos de Filipinas (1945), subratllant el tema principal Yo te diré, interpretat per mostrar l'enyorança dels soldats. • Vitoria-Gasteiz: Es presenta l'obra d'Alfredo Donnay, compositor que va lloar la seva terra a través de cançons populars. • Coral Manuel Iradier: El programa tanca amb l'havanera Blancas como palomas harmonitzada per Luis Aramburu. "María, dona de Maximiliano de Austria... quan va perdre la raó, La Paloma va ser l'única melodia que podia escoltar." L'emissió conclou amb el reconeixement de la inspiració musical de figures com José Leoncio García i la tradició dels mestres d'aixa.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
31'
Havaneres des del balcó: Lola la tavernera
Havaneres i Tradició Marinera al Maresme Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès originalment el diumenge 10 d'octubre de 2004, ens transporta al món de la música popular de taverna i la tradició del Maresme. A través de la mítica peça Lola la tavernera, l'episodi explora la lírica i l'ambientació de les costes catalanes. L'essència de Lola la tavernera La narrativa de l'episodi se centra en una de les peces més emblemàtiques del gènere, composada per Bastons i Casanovas. El contingut destaca els següents aspectes: • L'ambientació en una nit de tempesta, on els personatges busquen refugi a la taverna. • La figura de la Lola, un personatge central que encarna la coqueteria i el ritme de l'havanera. • La interacció entre el cantautor i la tavernera, on la música i el vi serveixen com a vincle emocional. "I mentre li canta una havanera amb la guitarra, ella mou el cos marcant el compàs d'aquella melodia." Estil i Composició El programa subratlla l'estil particular de les havaneres del Maresme, caracteritzades per la seva força i la riquesa literària descriptiva. Es fa especial menció a la indumentària i actitud dels mariners (folar negre, actitud decidida) que formen part del paisatge cultural de Calella i les viles costaneres.
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
30'
Havaneres des del Balcó: Sons de l'Havana i el Mar
Viatge Musical entre Cuba i la Península Aquesta edició del programa Havaneres des del balcó, emès el diumenge 3 d'octubre de 2004 a Tarragona Ràdio, ofereix una acurada selecció de peces que connecten la tradició musical cubana amb l'enyorança i la poesia del mar a casa nostra. Temes i Composicions Destacades • Llegendes de l'Havana: S'explora la narrativa de les cançons que parlen d'amors, gelosies i traïcions a la capital cubana, subratllant que les passions humanes són idèntiques a banda i banda de l'oceà. • El Mar d'Interior: Una part central del programa es dedica a la Ronda de Boltaña, provinent de la comarca del Sobrarbe (Osca). A través de la cançó La caracola, es reflexiona sobre com el mar pot viure en el record d'aquells que viuen lluny de la costa: "Vivir no nos basta, queremos soñar... Ola de tierra adentro, canción del recuerdo, habanera sin mar." Interpretacions i Autors • Influència Basca: Es destaca la participació del grup Guipúzcoa (Los 6) amb versions clàssiques dels anys 60 i 70. • Lirisme i Piano: La veu d'Alba Foraster i el piano de Núria Roera interpreten la peça Tú d'Eduardo Sánchez de Fuentes, acompanyades per l'Orquestra de Cambra de Madrid. • Final amb Sentiment: L'episodi conclou amb les actuacions del grup Morralla (Joan Als i Casanovas) i una emotiva peça final en castellà i basc del mestre Ortega Monasterio dedicada a la ciutat de Sant Sebastià (Donostia).
Arxiu Sonor Programes 2004
13 de nov. del 2004
30'
Recull d'Havaneres: Tradició i Veus d'Arreu
L'Univers de l'Havanera i la Cançó de Taverna Aquest episodi del programa dedicat al gènere de l'havanera, emès originalment el 26 de setembre de 2004, ofereix un viatge musical que connecta la Catalunya Nord amb l'Amèrica Llatina i el País Basc. A través de diverses interpretacions, s'explora la riquesa d'aquest gènere com a pont cultural i memòria històrica de les comunitats marineres i rurals. Punts Clau de l'Emissió • Connexió Territorial: El programa destaca l'arrelament de l'havanera a la Catalunya Nord, amb especial menció a Sant Llorenç de Cerdans. • Diversitat d'Intèrprets: Des de grups de Lleida com Terraferma fins a formacions de Xile com Trehuaco, mostrant la universalitat del ritme. • Temàtiques Recurrents: Les lletres giren al voltant de la nostàlgia, l'amor tràgic i la vida quotidiana dels traginers i mariners. Peces Musicals Destacades Habanera Traginera: Interpretada pel grup Jotxa de Mar, una peça que evoca el passat del bosc i el transport amb matxos. La Paloma: Una versió particular a càrrec de Flaco Jiménez and the Rocking Tex-Mex Band, barrejant l'havanera clàssica amb sonoritats texanes. Havanera Xilena: El grup Trehuaco presenta una peça sobre un desamor entre una dona afrodescendent i un home blanc, explorant el prejudici social. Cita de l'Emissió "La tradició familiar fa possible que els costums i tradicions dels pobles es conservin; això també succeeix en el món de la música." L'episodi clou amb una interpretació instrumental de la guitarra de Joan Frió, recordant la importància del ritme i la melodia pura en aquest gènere nascut de la barreja entre Cuba i la península.