
Memòria històrica: Els ajuntaments democràtics a Tarragona
Commemoració dels 25 anys de democràcia municipal L'episodi se centra en la recuperació de la memòria històrica a través del testimoni directe dels protagonistes que van encetar l'etapa dels ajuntaments democràtics l'any 1979. Més enllà de l'anàlisi polític, el programa busca oferir una visió humana i social des del pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. Context de l'època i canvis socials Evolució electoral: Es recorda que l'any 1979 l'edat mínima per votar eren els 21 anys i no els 18 actuals. Campanyes espontànies: Les campanyes electorals es caracteritzaven per la seva sinceritat i falta de professionalització publicitària, amb joves encarregats d'enganxar cartells manualment. Esdeveniments internacionals: L'any 1979 va estar marcat per l'exili del Shah de l'Iran, l'accident nuclear de Harrisburg i l'ascens del sandinisme a Nicaragua. La realitat de la Tarragona de 1979 L'historiador Jordi Piqué descriu una ciutat en transició amb reptes majúsculs: Creixement demogràfic: La població gairebé es va duplicar en 15 anys (de 43.000 a més de 100.000 habitants) a causa de la indústria petroquímica i la immigració. Fractura urbana: Existien "dues Tarragones": el nucli urbà i els barris perifèrics, aquests últims mancats de serveis, planificació i transport públic. Crisi econòmica i atur: Malgrat el sector químic, la ciutat patia el retrocés de la construcció i la indústria alimentària, amb l'atur convertint-se en el principal problema social. "En aquells moments es votava als 21 anys... les coses han canviat moltíssim, afortunadament."

