Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2137-2160 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
3'
Triple manifestació i col·lapse del trànsit a Tarragona
Crònica de la triple mobilització a la Plaça Imperial Tàrraco La ciutat de Tarragona viu una jornada de mobilitzacions intenses amb la confluència de tres col·lectius davant la subdelegació del govern. Tot i que inicialment es preveien dues marxes, finalment s'han unit tres causes diferents que apleguen unes 500 persones. Col·lectius en lluita Treballadors del manteniment industrial: Reivindiquen millores en la seva situació laboral i es troben en jornada de vaga. Manuel Gallardo, secretari general del metall de la UGT, ha advertit que si no hi ha negociacions, es preveuen noves protestes el 14 de març. Estudiants de secundària: Protesten contra les polítiques educatives del govern. Entre els seus eslògans destaquen: > "No a la selectivitat, el fill del pobre a la universitat." Treballadors d'Altadis (Tabacalera): Presenten una representació més simbòlica però ferma contra el tancament de la fàbrica a Tarragona. Afectacions a la mobilitat La situació ha generat un col·lapse circulatori total a la part frontal de la subdelegació del govern i els voltants de la plaça Imperial Tàrraco. Les principals incidències són: 1. Tall total del trànsit davant de la subdelegació. 2. Afectació severa per als vehicles provinents de l'autopista i la N-420. 3. Fluïdesa relativa des de l'Avinguda Roma cap a la Rambla Nova, tot i que es recomanen desviaments per Pere Martell. Els manifestants mantenen una actitud reivindicativa, amb els estudiants protagonitzant una assentada davant l'edifici oficial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Crisis Humanitàries Oblidades: Cicle de MSF a Tarragona
Crisis Humanitàries Fora del Focus Mediàtic La Fundació Caixa Tarragona organitza un cicle de conferències en col·laboració amb l'ONG Metges Sense Fronteres (MSF) per visibilitzar situacions d'emergència que han quedat en l'oblit. Mònica Folk, delegada de MSF a Catalunya, destaca la importància de recuperar aquestes realitats per a l'opinió pública. Principals Crisis i Testimonis Directes El cicle se centra en quatre territoris amb conflictes enquistats que pateixen una manca d'atenció internacional: Somàlia: Un país castigat per més de 12 anys de guerra, desplaçaments i desastres naturals. Colòmbia: L'èmfasi se situa en els més de 3 milions de desplaçats interns, una realitat sovint ignorada a l'estranger. Corea del Nord: Es tractarà la repressió política i l'escassetat crònica d'aliments que empeny la població a fugir cap a la Xina. Txetxènia: Una anàlisi del patiment de la població civil en el context de la guerra contra el terrorisme russa. "Cadascuna d'aquestes víctimes té noms i cognoms i una dignitat per la qual tots som responsables perquè els seus drets humans es respectin." El Paper de Metges Sense Fronteres L'organització, present en 77 països amb gairebé 3.000 professionals, defensa una acció humanitària basada en tres principis fonamentals: Independència: Respecte a poders polítics o econòmics. Imparcialitat: Assistència basada únicament en la necessitat. Neutralitat: No prendre part en les hostilitats. Folk subratlla que el valor d'aquestes xerrades és el testimoni directe dels cooperants que han treballat sobre el terreny, oferint una perspectiva que va més enllà de la política o el periodisme convencional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Vaga del manteniment industrial a l'Avinguda Roma
Mobilitzacions del sector industrial a Tarragona Aquest dijous, la ciutat de Tarragona viu una jornada marcada per les protestes al carrer, especialment a l'Avinguda Roma. Els treballadors del sector del manteniment i muntatge industrial s'han concentrat davant la seu de la CEPTA (Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona) per reclamar millores en les seves condicions laborals. Punts clau de la jornada: Tall del trànsit: L'avinguda es troba completament col·lapsada en direcció a la sortida de la ciutat a causa de la gran afluència de manifestants. Reivindicacions: El col·lectiu, que aplega un volum significatiu de treballadors a la demarcació, exigeix estabilitat laboral, qualitat en l'ocupació i una equiparació de millores salarials respecte als empleats fixos de les empreses. Suport sindical: La marxa està encapçalada per Comissions Obreres (CCOO) i UGT, amb la participació d'altres sindicats com la CGT. Recorregut: Després de l'aturada davant la patronal, la manifestació té previst continuar cap a la Subdelegació del Govern per realitzar els parlaments oficials. Altres fronts de protesta i incidències: Estudiants: Mobilització dels alumnes de secundària contra la política educativa estatal. Incidents polítics: S'ha informat d'un atac vandàlic amb foc a la seu del Partit Popular a Tarragona durant la matinada. "El que s'està reivindicant és una major estabilitat i qualitat en el sector del manteniment i el muntatge."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Lluís Badia: Seny i representació de Tarragona al Senat
Entrevista electoral amb Lluís Badia (CiU) L'advocat i expresident del Port de Tarragona, Lluís Badia, analitza la seva candidatura com a número u de Convergència i Unió (CiU) al Senat per a les eleccions del 14 de març. L'entrevista se centra en la necessitat de reformar la Cambra Alta i en l'estratègia política de la federació nacionalista en un context de canvi. Eixos de la campanya: Sentit comú i seny Badia defensa una política basada en el sentit comú i el seny català, contraposant-la a la crispació i la desqualificació personal que, segons ell, practiquen el Partit Popular i Esquerra Republicana. Nova etapa: Són les primeres eleccions de CiU sense el govern de la Generalitat, un repte que afronten reivindicant la gestió històrica de la coalició. Objectiu: Superar els insults i centrar-se en programes i propostes reals que interessin a la ciutadania. Reforma del Senat: Una cambra territorial real El candidat critica que el Senat és "la gran desconeguda" de la democràcia per falta d'interès dels partits majoritaris espanyols. Les seves propostes inclouen: Estructura jurídica: Una proposta concreta per convertir el Senat en una autèntica cambra de representació territorial. Connexió amb el territori: Establir mecanismes perquè els representants de Tarragona hagin de retre comptes davant les entitats socials, econòmiques i sindicals de la província de manera permanent, no només cada quatre anys. Llistes obertes: Recorda que al Senat es voten persones i no només sigles, fet que permet una relació més directa entre l'elector i el representant. Perspectives electorals i enquestes del CIS Davant l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que preveu un ascens d'ERC i una pèrdua de representació per a CiU a Tarragona, Badia es mostra escèptic: "Espero que el dia 14 tothom voti amb sentit comú i no amb l'estómac. Les enquestes tampoc van encertar a les eleccions al Parlament de Catalunya." L'objectiu final és evitar les majories absolutes a Madrid, que Badia considera perjudicials per als interessos de Catalunya i les comarques tarragonines.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Ernest Benach: Balanç i reptes del Parlament de Catalunya
Entrevista institucional i personal a Ernest Benach El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, fa un repàs dels seus primers tres mesos en el canvi de rol des de la política de partit a la representació institucional de la cambra catalana. L'entrevista aborda tant la gestió política en un moment de canvi de cicle com l'impacte personal de la seva nova responsabilitat. Els primers mesos de presidència Benach descriu aquest inici de legislatura com un període intens i trepidant, marcat pel traspàs de poders a la Generalitat i la proximitat d'eleccions que han "contaminat" el clima polític. Adaptació al càrrec: Tot i conèixer el funcionament de la Mesa, reconeix que el canvi ha estat més exigent en l'àmbit personal que en el polític. Pèrdua d'innocència: Reflexiona sobre la duresa de la política catalana actual, admetent que ha perdut una certa ingenuïtat en descobrir les relacions de poder i el funcionament de determinats mitjans de comunicació. Vida quotidiana: Destaca la seva voluntat de continuar residint a Reus per mantenir l'equilibri personal i el contacte amb el seu entorn natural. Projectes i prioritats per a la legislatura El president detalla els eixos principals que vol impulsar un cop superat el període electoral: Apropar el Parlament a la ciutadania: Mitjançant l'ús de les noves tecnologies, el Canal Parlament i una major transparència informativa. Reforma reglamentària: Adaptar el reglament de la cambra, que considera antiquat, a les necessitats de la societat actual. Projecció exterior: Enfortir la veu i les relacions del Parlament amb les institucions europees. L'Estatut d'Autonomia: El gran repte legislatiu és la reforma de l'Estatut i la millora del finançament. Reflexió sobre la situació política Respecte a les crisis recents, com la treva d'ETA a Catalunya o la relació amb el govern de l'Estat, Benach fa una crida a la normalitat democràtica: "Catalunya no pot competir amb mà d'obra barata; ha de competir amb recerca, desenvolupament, tecnologia i matèria grisa." Benach es mostra convençut que, un cop passades les eleccions, la situació política es normalitzarà i el "vaixell de Catalunya" agafarà velocitat de creuer centrada en els interessos col·lectius.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Entrevista a Mercè Jordà: reptes de la Facultat de Lletres
Mercè Jordà, nova degana de la Facultat de Lletres de la URV Mercè Jordà, professora d'Història Contemporània, ha estat elegida degana per als propers quatre anys amb un ampli suport. En aquesta conversa, analitza els reptes estructurals i acadèmics que afronta el centre en un moment de transició clau. Eixos principals de la seva gestió Convergència amb l'Espai Europeu d'Ensenyaments Superiors: Jordà destaca que el repte més gran és la plena integració a Europa. Això implica adaptar els títols per fer els estudiants més competitius i vàlids en el mercat laboral continental. Adaptació de noves titulacions: Es mostra optimista respecte a la consolidació del segon cicle de Periodisme i oberta a estudiar solucions per a Comunicació Audiovisual. Trasllat de seu: Un dels punts crítics serà el canvi de l'emblemàtic edifici de la Plaça Imperial Tàrraco cap al nou campus de l'Avinguda Catalunya, previst inicialment per al 2006-2007. Gestió del futur acadèmic "La facultat ha de tenir una sola veu a l'exterior; hem de discutir-ho tot internament per arribar a acords consensuats." Davant la baixada de la natalitat i la diversificació de l'oferta, la degana aposta per: Mantenir i incrementar el nombre d'alumnes explorant noves zones del territori. Potenciar la confiança dels llicenciats en lletres, recordant que estan capacitats per a un ventall molt ampli d'opcions laborals. Millorar les infraestructures, ja que l'edifici actual ha quedat vell i petit per l'augment del professorat i els nous estudis.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
La Mostra Internacional de Films de Dones i el seu cicle a Tarragona
Consolidació i evolució del cinema fet per dones L'entrevista amb la Mercè commemora la dotzena edició de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, un certamen ja consolidat que serveix de plataforma per a produccions que sovint queden invisibilitzades en els circuits comercials habituals. Tot i que actualment és més fàcil seleccionar obres per l'augment de la producció, encara existeix una descompensació clara respecte al cinema dirigit per homes. Una perspectiva pròpia, no un gènere abstracte El debat se centra en si existeix un "cinema femení" per definició. Els punts clau són: No hi ha una diferència genèrica abstracta, però sí un punt de vista condicionat per les experiències i funcions socials viscudes com a dones. L'evolució del cinema de dones: de la reivindicació necessària dels inicis a una voluntat actual d'expressió universal i comunicativa. Treballar els continguts des de la subjectivitat per fer visible allò que l'ull no veu: sentiments, desitjos i pors. "Com a directora es tracta de donar forma, de fer visible allò que mai és visible amb els ulls: sentiments, desitjos." El cicle de cinema a Tarragona Gràcies a la iniciativa de Caixa Tarragona, es presenta una selecció de tres pel·lícules emblemàtiques que mostren la diversitat d'estils i temàtiques: "Filmer le désir" (Agnès Varda, Jane Campion, Liliana Cavani, etc.): Un manifest teòric on diverses directores reflexionen sobre la sexualitat i la sensualitat des de la càmera. "La Captiva" (Chantal Akerman): Una adaptació de Proust que explora la gelosia i l'amor possessiu a través d'una narració creativa centrada en els sentiments. "Chaos" (Coline Serreau): Una obra més comercial que tracta temes de racisme i compromís social a través d'una investigació protagonitzada per una dona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Gestió de Parcs i Innovació Tecnològica a Tarragona
Gestió d'Espais Verds i Aprenentatges dels Estats Units El regidor de serveis públics de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, detalla la seva participació en el Programa Internacional de Visitants del Departament d'Estat dels EUA. Durant tres setmanes, ha explorat models de gestió municipal, seguretat i manteniment que pretén adaptar a la realitat local. Innovació Tecnològica i Inventari Un dels punts clau és la implementació d'un sistema de digitalització de l'arbrat: Ús de xips i lectura via satèl·lit per conèixer l'historial de cada arbre (podes, fumigacions i plagues). Extrapolació d'aquest model al mobiliari urbà, incloent-hi bancs i jocs infantils, per millorar el manteniment preventiu. Aquesta tecnologia s'inclourà com a clàusula obligatòria en els futurs plecs de bases per a les empreses concessionàries. Seguretat i Civisme: El Model de Nova York Arran d'una reunió amb el cap de Parcs de Nova York, s'ha analitzat la política de tolerància zero instaurada per Rudolf Giuliani: Existència d'una policia específica de jardins integrada en el cos metropolità. L'objectiu és combatre l'incivisme, els grafits i el vandalisme en el mobiliari públic. "Una persona que estigui trencant un banc i no vulgui atendre a raons, pot arribar a ser detinguda i portada a comissaria." Nova Estructura de Manteniment a Tarragona L'Ajuntament planeja reorganitzar el manteniment de la ciutat dividint-la en cinc grans zones administratives per donar uniformitat al servei: Zona Nord: De la Circunvalació fins a Sant Salvador. Zona Ponent: Barris des de Bonavista fins al riu. Nucli Urbà: El centre de la ciutat. Zona del riu i el nou Parc del Pla Parcial 2: Un futur "mega jardí" de 13 hectàrees a Joan XXIII. Zona Llevant: Des dels Músics fins a Ferran. Finalment, s'ha destacat la polèmica sobre el cost del manteniment de la llera del riu Francolí, que l'Ajuntament reclama que sigui assumit per l'Agència Catalana de l'Aigua o la Generalitat, tot i que actualment el segueix executant per evitar-ne la degradació.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Voluntariat digital: Gent gran i nens amb discapacitat
Cooperació intergeneracional a través de la informàtica L'activitat "Ajuda'm, jo també ho puc fer", impulsada per la Fundació La Caixa, estableix un pont entre la gent gran i els alumnes de l'Escola d'Educació Especial Sant Rafael de Tarragona. Aquest projecte transforma els avis de l'esplai, que prèviament s'han format en noves tecnologies, en voluntaris i mestres informàtics per a infants amb discapacitats psíquiques. Beneficis del projecte Enriquiment personal: Els voluntaris (Salvador Torres, Josep Vargas i José María Martínez) destaquen que aquesta tasca els allunya de la passivitat de la jubilació i els connecta amb la joventut. Trencament de bloquejos: S'han documentat casos d'èxit on el contacte amb l'ordinador i la calidesa dels avis han ajudat a alumnes amb dificultats de comunicació a expressar-se per primera vegada. Alfabetització digital: L'ús de l'ordinador serveix per a molt més que l'entreteniment; és una eina vital per a la comunicació (e-mails amb familiars a l'estranger) i el disseny. Una perspectiva humana sobre la tecnologia L'experiència subratlla que no hi ha barreres d'edat per aprendre: des de voluntaris que superen els 80 anys fins a nens que troben en la informàtica una via d'integració. Com diuen els protagonistes: "Això de professor... no som professors. Però mica a mica vas fent aquesta amistat i el somriure. Es creen vincles entre un nen i una persona gran davant l'ordinador." L'èxit pedagògic ha estat tan notable que fins i tot els professors del centre especial s'han sorprès de l'adaptació i l'entusiasme dels nens quan surten de l'aula convencional per anar a l'esplai.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
28'
Intervencions en el Patrimoni Arqueològic de Tarragona
Gestió del Patrimoni i Turisme a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha decidit destinar una part del seu superàvit municipal del 2003 a la preservació i promoció del patrimoni mundial i el turisme. La tinent d'alcalde, Mària Mercè Martorell, detalla un ambiciós pla d'actuacions que busca millorar l'experiència del visitant i conservar les restes romanes. Projecte de la Plaça del Pallol: El Punt d'Acollida La intervenció més destacada és la transformació de l'entorn de la plaça del Pallol en el gran centre de recepció de turistes: • Torre Cefos: Es convertirà en una oficina d'informació compartida entre turisme i patrimoni. Això permetrà eliminar el poliedre informatiu actual de davant de la muralla. • Volta del Pallol: Després de 7 anys tancada per humitats, es preveu reobrir-la per albergar la maqueta de la Tarragona Romana més gran del món (uns 21-22 m²), un element clau per entendre la configuració del Fòrum Provincial. • Cal Agapitu: Es procedirà al sanejament de l'interior del convent i a la museïtzació del mur romà de 14 metres d'alçària que es conserva en el seu pati interior. Millores a la Muralla i accessibilitat Un dels objectius principals és l'alliberament visual de la Muralla i la millora dels accessos: Actuacions clau: • Trasllat de l'Estàtua de l'Adam: S'ha obtingut el permís per moure la polèmica escultura a la zona dels Quatre Garrofers, recuperant la visió neta del monument. • Dobles accessos: Es crearà una nova guixeta a la zona de Torroja per facilitar l'entrada des del pàrquing d'autobusos. • Accessibilitat universal: Instal·lació de rampes per permetre la visita de persones amb mobilitat reduïda tant a la Muralla com a l'Amfiteatre. Segona fase de l'Amfiteatre El projecte per a l'Amfiteatre inclou millores tècniques i divulgatives finançades entre l'Ajuntament, la Generalitat i els fons FEDER: "Volem que l'Amfiteatre tingui un sistema de drenatge eficaç per evitar l'acumulació d'aigües a les fosses i protegir els seus fonaments." • Museïtzació de les voltes: Instal·lació de maquetes i audiovisuals explicatius. • Connexió amb la façana marítima: Previsió d'un futur accés directe des del passeig marítim quan s'executi el soterrament de la via del tren.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
La Jove Cambra de Tarragona i el futur de la joventut
Presentació de la Jove Cambra de Tarragona En aquesta entrevista es presenta la tasca de la Jove Cambra de Tarragona (JCT), una entitat no governamental orientada a joves d'entre 18 i 40 anys. El seu president, Gerard Munguió, acompanyat del vicepresident Òscar Jossa i el senador Joan Iniesta, expliquen que el motor de l'associació és la formació a través de l'acció. L'entitat forma part de la Junior Chamber International (JCI), present a més de 120 països, i treballa en dues línies principals: * Comunitat: Projectes per millorar la ciutat de Tarragona i el país. * Formació individual: Creixement personal i professional dels seus membres (júniors). El Debat Electoral: "Parlem de Joventut" Un dels punts centrals de l'episodi és l'anunci d'una taula rodona electoral organitzada per la JCT. L'objectiu és traslladar les inquietuds dels joves a l'agenda política actual: Data i lloc: Demà a les 19:00 h a la Sala de Graus de la URV (Avinguda Catalunya). Participació: Comptarà amb representants de cinc grups polítics. Propòsit: Crear un fòrum on els joves puguin preguntar directament als polítics sobre les seves propostes en matèria de joventut, sovint oblidades en els programes generals. "Pensem que és important que es pugui parlar de joventut a dintre dels programes dels partits polítics... anem a crear un fòrum on puguem debatre aquestes propostes." Projectes i Estructura de l'Entitat L'any 2004 es planteja com un període de reactivació per a la JCT. Entre les activitats previstes destaquen: 1. El tradicional Sopar de Sant Jordi, on es presentarà un llibre sobre la història de l'entitat. 2. L'organització de l'Assemblea de Mig Any de les Joves Cambres de Catalunya a Tarragona el 19 de juny. 3. Programes temàtics sobre la indústria química i les energies renovables. Finalment, s'aclareix la figura del Senat, un reconeixement honorífic i vitalici per a membres que han destacat en la seva trajectòria dins la organització, i s'especifica que, tot i el nom, no tenen vinculació orgànica amb la Cambra de Comerç.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Tasques de la Unitat Tècnica de Salut Pública de Tarragona
Control de Salut Pública a Tarragona Tècniques de la Unitat Tècnica de Salut Pública de l'Ajuntament de Tarragona expliquen les diverses campanyes de control i prevenció que realitzen de forma continuada a la ciutat per garantir la salubritat i el benestar ciutadà. Seguretat Alimentària El control alimentari és un dels pilars de la seva activitat, destacant especialment: Menjadors escolars: Es realitzen inspeccions visuals i recollida de mostres sense avís previ a guarderies, col·legis i instituts per analitzar la qualitat microbiològica. Control de temperatura: És un factor crític; es vigila que la cadena de calor superi els 60-70 graus i que la refrigeració sigui constant en productes freds. Establiments diversos: Campanyes en xarcuteries (formatge fresc), bars, restaurants i establiments de productes congelats. Acreditació del Laboratori L'equip destaca amb orgull l'obtenció de l'acreditació de l'entitat ENAC sota la norma ISO 17.025. Aquest és un segell de qualitat internacional que valida la competència tècnica del laboratori per realitzar analítiques amb validesa legal davant de jutges i institucions internacionals. Control d'Espais Públics i Plagues La unitat també supervisa altres àmbits de risc sanitari: Zones d'oci: Control de sorrals en parcs i escoles, així com inspeccions mensuals a piscines i vestuaris públics per avaluar el sistema de neteja. Protecció animal: Inspecció de botigues d'animals per evitar la venda compulsiva i garantir que no s'exposin mascotes en aparadors, complint la nova llei de protecció animal. Plaga d'estornells: Es proposa un nou sistema ecològic basat en sons d'alerta (estridents i dissuasius) per desplaçar les colònies d'estornells de zones emblemàtiques com la Rambla sense fer-los mal. "L'acreditació laboratori és la prova que estem treballant bé i ens dóna un reconeixement a nivell internacional."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Josep Maria Pallàs i el futur de l'ensenyament al Camp de Tarragona
Entrevista a Josep Maria Pallàs El nou delegat d'ensenyament de la Generalitat a Tarragona, Josep Maria Pallàs, descriu el panorama educatiu actual com un escenari de potencialitats enormes però sotmès a tensions crítiques. Reptes del Sistema Educatiu Pallàs identifica diversos factors que han portat el sistema a una "situació límit": Inestabilitat legislativa: L'abús de canvis i reformes fetes amb massa presses i poc finançament. Pressió demogràfica: Increment inesperat d'alumnes, amb exemples com els 400 nous nens i nenes a Reus a mig curs. Canvi generacional: Alumnes amb perfils diferents, marcats per la cultura audiovisual i horaris familiars limitats. El paper de la societat i el professorat L'entrevistat reivindica la figura del professor com un professional vocacional que necessita més confiança i recursos. També obre el debat sobre la conciliació: "Potser valdria la pena plantejar-nos que sigui l'horari laboral el que s'adapti a la realitat escolar, perquè la primera escola és la família." Integració i Escola Concertada Un dels punts clau és l'aposta per una escola integradora. Pallàs critica la desigualtat en l'escolarització d'estrangers a Tarragona (1.100 a la pública enfront de 200 a la concertada) i defensa que: Tots els centres que reben fons públics han de ser un reflex de la societat. Els pares tenen dret a triar escola, però les escoles no tenen dret a triar els alumnes. Infraestructures al territori Pel que fa a obres concretes: * Es confirma la prioritat del nou Institut de Bonavista. * Es preveu la necessitat de noves escoles a la zona de l'Hospital Joan XXIII i millores a la zona de Ponent (Pobla de Mafumet/La Floresta). * Sobre l'Escola Oficial d'Idiomes, es mostra prudent i aposta per un debat seriós abans de prendre decisions definitives.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Nova Estratègia i Temporada 2004 de Port Aventura
Consolidació i nova visió comercial El nou director comercial de Port Aventura, José Blanco, detalla les línies mestres per a la temporada 2004. L'objectiu principal és la transició de ser només un parc temàtic a consolidar-se com una destinació turística integral (Universal Mediterrània), integrant el parc temàtic, el parc aquàtic i els seus hotels. Apostes clau per a la proximitat i el mercat exterior Fidelització local: Es redueix el preu del passi de temporada a 99 euros per a adults i s'amplien els avantatges, com descomptes en restauració i accés a altres parcs com la Warner a Madrid. Expansió internacional: Es pretén créixer en els mercats francès, britànic i alemany mitjançant campanyes específiques de visibilitat. Infraestructures i aliances estratègiques L'entrevista subratlla la importància de les comunicacions per a l'èxit del complex: Vols de baix cost: Implicació directa en les negociacions amb companyies com Ryanair i Hapag-Lloyd per incrementar les freqüències a l'aeroport de Reus. Binomi Oci-Cultura: Voluntat expressa de potenciar la relació amb la ciutat de Tarragona i el seu patrimoni de la humanitat, buscant sinergies entre el turisme d'atraccions i el cultural. Previsions per al 2004 "No som ja només un parc temàtic, estem en fase de posicionar-nos com una autèntica destinació en tota la seva amplitud." Calendari: Obertura del parc el 20 de març, amb continuïtat diària a partir del 27 de març fins al 6 de gener. Creixement: Es preveu un increment moderat i racional d'un 3% en les xifres globals de visitants i pernoctacions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona amb la Casa d'Andalucía
Actes Commemoratius del Dia d'Andalusia La Casa d'Andalucía de Tarragona, representada pel seu president Manuel López Pasca i el responsable del cor Maximiliano, presenta un cap de setmana ple d'activitats per celebrar les seves arrels. L'entitat, amb 26 anys d'història, es referma com una institució consolidada i oberta a tota la ciutadania de Tarragona, independentment del seu origen. Programa d'Activitats Destacades Divendres: Inauguració de l'exposició fotogràfica "Semana Santa Andaluza" de Paco Vázquez i projecció d'un audiovisual commemoratiu del 25è aniversari. Dissabte: Lliurament de la insígnia d'or a Roque Muñoz, alcalde de La Canonja, en reconeixement al suport rebut durant la romeria. L'acte inclourà actuacions del quadre de ball i el cor. Diumenge: Jornada central amb una misa rociera a la capella de Sant Nicolau de Bari, el ritual del canvi de vara de la Germana Major (Ana Esquitino), una ofrena floral a Blai Infant al Camp de Mart i un dinar de germanor. Cultura, Cor i Sentiment El cor de l'entitat, format per unes 23 persones de diverses procedències (andalusos, catalans, manchegos), és un dels pilars de la celebració. Maximiliano destaca que la clau de les seves actuacions no és només la tècnica, sinó l'emoció i el sentiment que posen en cada cant: "Les coses, si no les fas amb sentiment, no resulten. Poses tot l'interès del món i és emocionant perquè el que es diu és veritat, t'ho creus mentre ho cantes." Identitat i Futur L'entitat subratlla la importància del relleu generacional. Es destaca una lletra de sevillana que defineix la identitat dels fills d'andalusos a la ciutat: "Tinc l'ànima catalana... però visc a Tarragona i aquí està la meva Andalusia". El calendari festiu continuarà amb la Fira d'Abril, les Creus de Maig i la Romeria fins al mes de juny.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Francesc Valls Calçada presenta 'Ni saga dels ningú'
L'obra poètica de Francesc Valls Calçada L'autor tarragoní Francesc Valls Calçada visita Tarragona Ràdio per presentar el seu darrer poemari, titulat Ni saga dels ningú. Tot i que es pot percebre un cert aire apocalíptic o existencialista, l'autor aclareix que el llibre busca relativitzar la importància humana dins la història, sempre amb un vessant positiu basat en els petits plaers quotidians. Estructura i contingut del llibre Relativitat humana: El títol fa referència al fet que som un "granet de sorra" en la immensitat de la humanitat i el temps. L'Alfabet de nissaga: Un dels poemes centrals està organitzat com un alfabet que homenatja figures destacades del segle XX (ja traspassades) que representen valors com el pacifisme, la creativitat i l'art. Llenguatge quotidià: Valls defensa l'ús de termes moderns o audiovisuals (com rewind) per connectar la poesia amb la realitat actual dels lectors. Una presentació multidisciplinària L'esdeveniment de presentació no és un acte literari convencional, sinó una aposta per la interdisciplinarietat: Col·laboracions de luxe: El llibre compta amb un pròleg de l'escriptora Olga Xirinacs i serà presentat pel poeta Magí Sunyer. Format audiovisual: S'ha creat una pel·lícula experimental dirigida per Josep Maria Pagès, amb la veu de la periodista Susa Mbutzi, per apropar la poesia a nous públics a través de la imatge i el so. "Tots som nissaga dels ningú, però dins dels ningú, tots som algú."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Millores i futur del servei d'autobusos a Tarragona
Anàlisi del Servei i Futurs Projectes de l'EMT En aquesta conversa amb Antoni Peco, vicepresident de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona, es repassen les qüestions clau que afecten la mobilitat urbana, des de la gestió d'incidències fins a l'expansió de la xarxa. Gestió de la Flota i Seguretat L'entrevista comença aclarint la situació d'un vehicle accidentat, confirmant que serà retirat definitivament de la circulació a causa de la seva antiguitat (prop de 10 anys) i la proximitat de l'arribada de noves unitats. Investigació en curs: Els Mossos d'Esquadra i tècnics d'una ITV especial encara n'estan determinant les causes. Renovació: L'autobús ja hauria complert la seva vida útil, i no resulta rendible reparar-lo per només dos mesos de servei restant. Qualitat del Servei: Puntualitat i Tracte A partir d'un reportatge sobre la Línia 3 (Centre - La Canonja), es discuteixen les percepcions dels usuaris: Puntualitat: Es monitoritza mitjançant GPS i les màquines de bitllets. Els retards solen produir-se al final de trajecte per l'acumulació de parades i el trànsit al centre o a la N-340. Personal: Es destaca l'alta professionalitat i el tracte agradable dels més de 100 conductors de l'empresa. Freqüències: S'ajusten segons la demanda. En horari nocturn o festius, la freqüència disminueix per evitar el malbaratament de recursos públics. Noves Línies i Expansió (2004) L'EMT planteja canvis significatius per adaptar-se al creixement de la ciutat cap a la zona de l'Hospital Joan XXIII: Ampliació immediata: A partir de dilluns, la Línia 10 s'allarga fins al Port Esportiu per donar servei al nou centre de negocis i a la Tresoreria de la Seguretat Social. Intercanviador a Joan XXIII: Es preveu crear quatre línies noves que connectin barris (Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Ponent i Llevant) sense haver de passar pel centre neuràlgic. Nova Flota: L'arribada de 20 vehicles nous (10 a l'abril i 10 a finals d'any) permetrà aquestes ampliacions i farà que el 95% de la flota sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda. "L'autobús ha d'anar on va la gent, i per això treballem per oferir el millor servei en els nous focus d'atracció."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Voluntaris de Tarragona ajuden pel sisme al Marroc
Expedició d'ajuda humanitària al Marroc L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona ha enviat un equip especialitzat per col·laborar en les tasques de rescat després del devastador terratrèmol al nord del Marroc. L'expedició, formada per quatre persones, es dirigeix a Madrid per volar cap a la zona afectada sota la coordinació de la Direcció General d'Emergències i l'ambaixada marroquina. Composició de l'equip i objectius L'equip tarragoní està preparat per a intervencions d'alta complexitat amb els següents perfils: * Dos guies canins amb gossos especialitzats en recerca de persones. * Un responsable de logística. * Un tècnic de sanitat. L'objectiu principal és actuar en zones rurals i aldees aïllades on l'ajuda encara no ha arribat. Segons explica l'Àlex Sanruiz, membre de l'expedició, aquests nuclis petits tenen construccions precàries d'adob que han patit danys severs. Experiència i coordinació Els voluntaris no són nous en aquestes situacions; ja han participat en catàstrofes anteriors com el sisme d'Algèria o diverses inundacions a Catalunya. "La missió fonamental és anar a buscar gent en vida. Un cop allà, sempre t'involucres per ajudar les famílies a trobar les seves víctimes." Es preveu que l'estada duri entre quatre i set dies, treballant conjuntament amb el grup Bomberos Unidos Sin Fronteras (BUSF), que aporta la maquinària pesada necessària per a les tasques de desenrunament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Marató de Donació de Sang al Teatre Metropol de Tarragona
Marató de Donació de Sang a Tarragona L'entrevista amb el Doctor Contreras, responsable del Banc de Sang de l'Hospital Joan XXIII, detalla la primera marató de donació de sang que se celebrarà a la ciutat de Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc al Teatre Metropol amb l'objectiu de convertir la donació en un acte festiu i participatiu, allunyant-lo de l'entorn hospitalari. Característiques de la Jornada Horari: De 10:00 h a 22:00 h, de forma ininterrompuda. Ubicació única: Les extraccions es realitzaran directament a sobre de l'escenari del teatre. Circuit del donant: Inclou qüestionari, entrevista mèdica, extracció (uns 10 minuts) i finalitza amb un refrigeri. Activitats lúdiques: Hi haurà guarderia, jocs infantils, música hip-hop, castells, visites de gegants i la presència de personatges com Oriol Grau i jugadors del Nàstic. La Situació de les Reserves de Sang El doctor destaca que, tot i que el nombre de donants creix anualment a la demarcació, encara no s'ha assolit l'autosuficiència recomanada per l'OMS. "La sanitat no pot esperar que vingui el donant de sang, sinó que la sang ha d'esperar el pacient." Requisits per ser donant: * Tenir entre 18 i 65 anys. * Pesar més de 50 quilos. * Gaudir de bona salut i no estar embarassada. Objectius i Conscienciació La previsió per a aquesta jornada és d'entre 350 i 400 donacions. Aquestes maratons són vitals per captar nous donants i gent jove, trencant la barrera de la por a través de la informació i un ambient positiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
31'
Intervencions en el Patrimoni de Tarragona i Turisme
Gestió del Patrimoni i Inversions Municipals L'Ajuntament de Tarragona ha destinat una part del superàvit municipal de 2003 a projectes de rehabilitació i promoció del patrimoni mundial. Maria Mercè Martorell destaca la connexió absoluta entre la conservació arquitectònica i la potència turística de la ciutat. Projectes Clau al Centre Històric L'Eix de la Plaça del Pallol Es pretén transformar aquesta zona en el punt de rebuda del visitant mitjançant: • La creació d'una oficina d'informació compartida a la Torre Cefos. • El trasllat del poliedre de turisme per alliberar la façana de la muralla. • La instal·lació de la maqueta de la Tarragona romana —la més gran del món després de la de Roma— a la Volta del Pallol. Rehabilitació de Cal Agapitu • Intervenció integral per sanejar humitats i recuperar el mur del Fòrum Provincial. • Museïtzació d'espais diàfans per fer visible la muralla romana interior de 14 metres d'alçada. Millores en el Circ i l'Amfiteatre El Circ Romà • Intervencions a la Plaça dels Sedassos i al carrer Trinquet Vell. • A Sedassos es proposa una recuperació reversible d'una porció de les grades per facilitar la comprensió del monument. • Millora de la senyalística utilitzant fons del Premi de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat. L'Amfiteatre (Segona Fase) • Adequació d'accessos per a persones amb mobilitat reduïda mitjançant rampes. • Instal·lació de maquetes i audiovisuals en les voltes interiors. • Creació d'un sistema de drenatge per evitar l'acumulació d'aigües a les fosses. • Projecció de futur per connectar el monument amb la façana marítima. Alliberament Visual de la Muralla Es confirma el trasllat de l'estàtua de l'Adam (actualment a la zona de la Muralla) cap a l'accés dels Quatre Garrofers per recuperar la perspectiva històrica del monument. L'obertura de nous accessos des del portal de Torroja permetrà una millor gestió del flux de visites. "Volem que la Volta del Pallol i la seva maqueta siguin el punt on es comenci la visita a la ciutat per fer-la molt més entenedora."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Nova Mostra de Rebaixes a la Rambla de Tarragona
Una iniciativa pionera per al comerç local Aquest proper diumenge, 29 de febrer, la Rambla Nova de Tarragona acollirà la primera Mostra de Rebaixes, una iniciativa promoguda per la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB). L'objectiu principal no és només la venda directa, sinó oferir un aparador unificat per a tots els establiments de la ciutat, independentment de la seva ubicació geogràfica. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Tram de la Rambla entre el carrer Unió i el carrer Canyelles. Horari: De les 10:00 h fins a les 20:00 o 21:00 h. Participació: Entre 60 i 70 botigues amb més de 100 taules expositores. Organització: Els comerços s'agruparan per sectors (sabateries, joieries, decoració, etc.) per facilitar la visita al públic. Objectius i futur del projecte "No és la idea de sortir al carrer a vendre... és que tothom que tingui un establiment a Tarragona pugui venir a exposar els seus productes." Josep Maria Castanyer, president de la FUB, destaca que aquesta mostra vol donar visibilitat a botigues de barris com Campoclar, Torrefort o Bona Vista que sovint són desconegudes per al gran públic. A més, s'han posat sobre la taula futures iniciatives: Rastrillo solidari: Una fira de saldos molt econòmics prevista per a l'abril o maig, amb una part de les vendes destinada a ONG. Fira de Tendències: Un avançament de temporada en un espai tancat com el Palau de Congressos. Periodicitat: La intenció és consolidar la mostra de rebaixes dues vegades l'any (hivern i estiu). Balanç de la gestió Castanyer, que porta gairebé quatre anys al capdavant de la federació, ha expressat la seva voluntat de deixar la presidència pròximament per donar pas a gent jove. Malgrat el desgast personal i la creació d'algunes enemistats, valora positivament la unificació del sector comercial i la bona interlocució aconseguida amb l'ajuntament i institucions locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
L'adolescència permanent i la incapacitat d'estimar
D'una generació marcada per la insatisfacció L'obra ofereix un retrat d'una part de la generació que actualment ronda els quaranta o cinquanta anys, caracteritzada per una mena d'adolescència permanent. El text destaca una sèrie de trets psicològics i socials que defineixen aquests personatges: Individualisme i egoisme: Una marcada incapacitat per a la generositat i el compromís. Frivolitat emocional: La tendència a centrar-se en la conquesta momentània i l'avorriment immediat un cop assolida. Manca de sacrifici: La dificultat de posar les necessitats de la parella per davant de les pròpies. "Són quarantons que s'han quedat en una fase de 14 anys... El patètic és quan als 40 i els 50 segueixen el mateix." Els quatre perfils protagonistes L'obra es vehicula a través de quatre personatges amb caràcters molt ben definits: 1. L'Arri (Ramon Madaula): Un metge que afirma estimar la seva dona però que és incapaç de resistir-se a les dones joves. 2. L'Anne: Una fotògrafa de classe alta que, tot i haver-ho tingut tot fàcil, viu sumida en la insatisfacció i la depressió. 3. El Dan: Un escriptor que manté el rol de conqueridor i heroi romàntic tot i que ja no té l'edat per a aquest paper. 4. L'Alice (stripper): Una noia jove que, malgrat la seva professió aparentment frívola, és l'única realment disposada a estimar. Estil i llenguatge El relat utilitza un humor càustic i feridor que busca que l'espectador se senti retratat. A més, destaca per un llenguatge contundent sobre el sexe que arriba a violentar per la seva cruesa, reflectint la intimitat real i les converses que moltes persones han tingut o escoltat en les seves relacions personals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
La Diversitat Lingüística en la Constitució Europea
Simposi sobre la Diversitat Lingüística i el seu Marc Jurídic L'episodi detalla la celebració d'un simposi especialitzat a Tarragona, organitzat per debatre el paper de les llengües en el context de la nova Constitució Europea. L'objectiu principal és reflexionar sobre com materialitzar el compromís de la Unió Europea de respectar la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística. Punts clau del debat Marc Constitucional: Es discuteix l'article 3.3 del projecte de Constitució, que obliga la Unió a vetllar pel seu patrimoni cultural. Situació del Català: Es destaca el català com a model de referència entre les llengües anomenades minoritàries, tant pel seu nombre d'usuaris com pel suport institucional que rep. Llengües en perill: Es palesa la preocupació per moltes altres llengües europees que es troben en situacions precàries o en risc de desaparèixer. Crítica a l'Estat Espanyol: S'analitza l'incompliment dels compromisos de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per part del govern espanyol. "És necessari veure com es tradueix el discurs polític d'una Europa unida en la protecció real de la seva diversitat." Els Premis Lingua Pax 2003 Dins el marc del simposi, es lliuraran els prestigiosos Premis Lingua Pax, amb caràcter obert al públic: Tove Skutnabb-Kangas: Guardonada internacional per la seva tasca contra el genocidi lingüístic. Aina Moll: Reconeguda per la seva llarga trajectòria nacional en la política lingüística catalana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Noves bases i canvi d'editorial dels Premis Ciutat de Tarragona
L'entrevista amb Joan Cavallé, cap de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona, detalla els canvis estructurals en els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, especialment el Premi Pin i Soler de novel·la. La principal novetat és el pas de l'editorial Proa a Columna Edicions (Grup Planeta), cercant una major projecció internacional. Millores i novetats destacades Increment econòmic: La dotació del Premi Pin i Soler augmenta de 18.000 a 21.000 euros. Traducció i internacionalització: Es garanteix la traducció de l'obra guanyadora al castellà a través de l'editorial Destino, amb possibilitats d'obrir-se a altres llengües com l'italià o el portuguès. Transparència del jurat: Per evitar polèmiques passades, s'ha eliminat el representant de l'editorial del jurat i s'ha prohibit formalment l'obertura de pliques no guanyadores. Sobre el Premi Pin i Soler i la polèmica anterior Cavallé aborda l'incident amb l'obra de Jaume Cabré en l'edició anterior, atribuint-ho a una precipitació de l'editor en publicitar l'obra abans del veredicte. Segons Cavallé: "L'editor sabia que si guanyava, li publicaríem com a Premi Pin i Soler... i va avançar el procés publicitant-lo. Això és imperdonable." Altres premis i terminis El Premi Vidal i Alcubé de traducció també serà editat per Columna per agilitzar-ne la publicació. L'editorial El Mèdul deixarà de publicar el premi d'assaig Rovira i Virgili, i s'està buscant una nova editorial que s'adeqüi a la seva diversitat temàtica. Les bases oficials es faran públiques el 25 de març, amb termini de presentació d'obres fins a finals d'agost.