Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2161-2184 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Alí Bey: L'enigmàtic català que va conquerir la Meca
Domènec Badia: Un personatge entre el geni i l'astúcia L'entrevista amb l'escriptor Albert Salvador ens apropa a la figura de Domènec Badia, més conegut com Alí Bey. Un personatge històric que, tot i donar nom a carrers de Barcelona, continua sent un gran desconegut per al gran públic. Salvador el descriu com un "sonat" amb una intel·ligència excepcional que va tenir la sort de viure en una època convulsa. Un heroi renaixentista al segle XIX Salvador destaca que Alí Bey no va ser només un viatger, sinó un autèntic home del Renaixement tardà per la seva polifacetisme: Pioner i explorador: Va ser el primer europeu a entrar a la Meca disfressat de musulmà. Científic autodidacta: Expert en matemàtiques, astronomia i geografia; les seves mides van servir per corregir mapes de l'època. Inventor: Va intentar enlairar un globus aerostàtic a Còrdova poc després de l'invent dels germans Montgolfier. Polític i espia: Va dissenyar plans per envair Portugal i va tractar amb figures com Napoleó o Carles IV. "Era una mena de Leonardo da Vinci situat al segle XVIII i XIX, barrejat amb la picardia de personatges com els de Leonardo DiCaprio a 'Catch Me If You Can'." La humanització a través de la novel·la històrica L'autor explica el seu mètode per escriure la trilogia sobre el personatge, on el primer volum es titula "Maleït català". Per a Salvador, la clau no és només narrar els fets, sinó els sentiments que els motiven: Omplir els buits: La història com a ciència és freda; la novel·la hi posa el cor i la passió. Desmitificar l'heroi: Presenta Badia com un home físicament feble però amb un poder de seducció extraordinari. L'ombra de la història: Alí Bey va viure envoltat de gegants com Nelson, Godoy o Napoleó, fet que sovint ha eclipsat la seva pròpia llegenda. L'entrevista conclou amb l'anunci que la trilogia continuarà amb els títols "Maleït musulmà" i "Maleït cristià", seguint l'evolució vital d'aquest fascinant aventurer català.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
L'èxit d'Aerodans: Guanyadors del Carnaval de Tarragona 2004
Triomf Històric de la Comparsa Aerodans La comparsa Aerodans, provinent del barri de Sant Salvador, s'ha alçat com la gran triomfadora del Carnaval de Tarragona 2004. En una fita poc habitual, l'entitat ha aconseguit el doblet en guanyar tant el Primer Premi del Concurs de Comparses com el prestigiós guardó de la Disfressa d'Or. L'Element Clau: L'Originalitat del Piano L'èxit d'enguany ha girat al voltant d'una proposta arriscada i innovadora que trencava amb els cànons habituals del carnaval tarragoní: Disseny trencador: Van substituir les tradicionals plomes i lluentons per una estètica basada en el blanc i negre. La Disfressa: Una estructura de piano que va destacar per la seva vistositat, malgrat les reticències inicials del grup pel seu color sobri. Esforç físic: La representant de la comparsa destaca la duresa de portar una estructura que podria arribar als 30 quilos, especialment sota les inclemències del temps. Un Carnaval Marcat per la Pluja i la Seguretat L'edició del 2004 no ha estat absent de complicacions. Les convidades han recordat la tensió viscuda per la pluja, que va obligar a tapar carrosses amb plàstics, i han enviat un missatge de suport al Col·lectiu de Dones de Sant Salvador per la seva gestió d'un ensurt durant la rua. Reptes de Futur: El Regnat del 2005 Amb només 39 integrants, Aerodans afronta ara el repte de convertir-se en la comparsa del Rei i la Concubina per a l'any vinent. Això implicarà: Necessitat de creixement: Fan una crida per incorporar nova gent i assolir un volum adequat per a la responsabilitat que comporta el guany. Professionalització: Tot i ser un grup de ball consolidat amb sis anys d'experiència, ara assumeixen un protagonisme absolut. "Aquest any vaig dir: o fem el piano o mai. I ho vam fer i hem guanyat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Taller de deshabituació tabàquica CEPTA
Nou mètode per deixar de fumar a la CEPTA La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) posa en marxa el programa Fumar Fin, un mètode amb més de 20 anys d'experiència a Europa i els Estats Units. L'activitat està dissenyada per ser gradual, efectiva i divertida, allunyant-se de mètodes invasius o traumàtics. Metodologia i funcionament El sistema es diferencia per abordar l'addicció des de tres vessants fonamentals: * Addicció física: La dependència a la nicotina. * Addicció psicològica: El ritual associat a l'hàbit. * Addicció postural: Moviments i conductes automàtiques. L'estructura del curs consta de: - 8 sessions setmanals de dues hores cadascuna. - Un objectiu clar: deixar de fumar en les primeres 5 setmanes. - 3 setmanes finals de suport i recursos per evitar recaigudes i consolidar el nou hàbit. Modalitats i públic objectiu El taller s'ofereix en dos formats per adaptar-se a les necessitats de la població: 1. Cursos oberts: Grups de fins a 15 persones de la província. 2. Cursos a mida per a empreses: Traslladar el mètode als centres de treball com a estratègia de salut laboral i prevenció de conflictes derivats de la normativa antitabac. Resultats i viabilitat econòmica "L'aposta pel taller es rendibilitza en només dos o quatre mesos d'estalvi en tabac." Segons els estudis presentats, el mètode té un èxit del 82%, una xifra superior a la majoria de tractaments actuals. Les sessions informatives s'inicien a finals de febrer per arrancar el curs el 3 de març.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
33'
Actualitat de Tarragona: Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal
Anàlisi de la Política Catalana i Crisis de Govern L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre la convulsa situació política de l'any 2004 en el conjunt de Catalunya. Segons Nadal, el govern de la Generalitat pateix una falta de cohesió interna que genera inseguretat en la ciutadania, citant com a exemples la gestió del Pla Hidrològic o l'ecotaxa. La Polèmica de l'entrevista de Carod-Rovira Nadal analitza l'entrevista de Josep Lluís Carod-Rovira amb ETA, afirmant que: • No va ser un error puntual, sinó el resultat d'un trajecte polític de mesos o anys. • L'estratègia d'ETA de declarar una treva només a Catalunya busca enfrontar el territori amb la resta d'Espanya. • El prestigi de Catalunya s'ha vist perjudicat internacionalment per aquests fets. "Per fer un país es necessiten generacions; no es pot anar més de pressa del que la gent pot admetre sense que el prestigi caigui." Infraestructures i Desenvolupament Econòmic L'Aeroport de Reus i les Companyies Low Cost Com a president del Consorci del Camp, Nadal destaca la feina per potenciar l'aeroport de Reus. S'estan mantenint contactes amb companyies com Ryanair, Hapag-Lloyd i Air Berlin. • L'objectiu és diversificar l'oferta per no "posar tots els ous a la mateixa cistella". • Es busca equiparar el creixement de l'aeroport de Reus amb el de Girona. Superàvit Municipal i Inversions L'Ajuntament de Tarragona ha tancat l'exercici 2003 amb un superàvit de 5 milions d'euros. Aquests fons es destinaran a prioritats clau: Ensenyament i Guarderies: Per facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar en una ciutat amb població jove. Turisme i Patrimoni: Promocionar Tarragona dins la Costa Daurada, col·laborant amb Salou i Port Aventura. Projectes Urbans i Futur de la Ciutat La Façana Marítima i els Accessos El projecte de remodelació de la façana marítima, dissenyat per Ricardo Bofill, es troba en la seva recta final de tramitació amb el Ministeri de Foment. També s'han anunciat millores en la mobilitat: • Un nou pla de rotondes per millorar els accessos. • L'adjudicació de les obres de la Via Augusta i la continuació de la Rambla cap a la zona de l'hospital Joan XXIII. • Nadal referma el seu suport institucional al Port de Tarragona i a l'arribada de creuers.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Segon Concurs de Fotografia Lingüística de la URV
Segona Edició del Concurs de Fotografia i Llengua El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb la Universitat de Lleida, ha llançat la segona edició d'un concurs que uneix la fotografia amb la realitat de la llengua catalana. Jordi Bufarull, responsable del servei, destaca que l'objectiu és obrir nous canals de reflexió més enllà dels debats textuals o teòrics habituals. Reflexions sobre el futur i la immigració A partir de l'experiència de la primera edició (centrada en el futur del català), s'han extret conclusions molt positives: Visió optimista de la immigració: Les imatges mostren els nouvinguts com una oportunitat d'integració i de futur per a la llengua. Superació de tòpics: Es valora la capacitat de la imatge per transmetre modernitat, fins i tot usant elements tradicionals com la barretina. Responsabilitat compartida: El futur de la llengua depèn tant de les actituds individuals com de la protecció política i legal. El català en l'àmbit universitari L'entrevista també aborda el repte d'integrar els estudiants estrangers: S'ha detectat un increment espectacular en la demanda de cursos de català. Es posen de manifest les dificultats del professorat a l'hora de decidir la llengua de la classe quan hi ha alumnes que no entenen el català d'entrada. S'ofereixen recursos com cursos de supervivència en línia i programes d'autoprenentatge per facilitar l'acollida lingüística. "La imatge obre un canal de participació molt més ampli; la fotografia intenta retratar la realitat però, alhora, és molt suggerent." Detalls de la convocatòria actual El tema d'enguany és "El català avui" i el termini de presentació finalitza el 30 d'abril de 2004. El concurs és obert a tothom (no només universitaris) i ofereix premis en metàl·lic i material tecnològic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Portes obertes i difusió a la Universitat Rovira i Virgili
Portes obertes i estratègies de captació a la URV L'episodi detalla les iniciatives de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per orientar els futurs estudiants i donar a conèixer la seva oferta acadèmica. La Jornada de Portes Obertes és l'eix central, però s'emmarca en un calendari d'activitats que dura tot el curs. Funcionament de la Jornada de Portes Obertes Participació total: Els 11 centres i facultats de la universitat participen simultàniament. Horaris: S'estableixen dos torns (12:00h i 16:00h) perquè els alumnes puguin visitar més d'un centre si tenen dubtes entre diferents carreres. Activitats: Inclouen xerrades dels degans o directors, explicacions sobre el funcionament del centre i visites guiades per les instal·lacions de docència i recerca. Orientació i acompanyament de l'alumne La universitat no només espera els alumnes, sinó que surt a buscar-los: - Visites als instituts: Es fan xerrades informatives directament als centres de secundària per tot el territori. - Presència en fires: Participació activa en l'Espai de l'Estudiant de Valls i el Saló de l'Ensenyament. - Informació continuada: L'objectiu és que l'orientació arribi de forma esglaonada durant el curs, evitant la saturació informativa al final de batxillerat. Àmbit geogràfic i competència La URV té un gran impacte a les comarques de Tarragona, però la seva influència s'extén: "L'11,3% dels alumnes de la comarca del Garraf estudien a la Rovira i Virgili" S'analitza també la competència amb les universitats de Barcelona, destacant que factors com la comunicació i el transport (especialment al Baix Penedès) són determinants a l'hora de triar universitat, més enllà de la qualitat acadèmica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Recull d'acomiadaments repetitius: Fins demà!
Resum de la sessió Aquest document recull una sèrie d'acomiadaments constants que es produeixen en intervals regulars de temps. L'estructura del text es basa exclusivament en la repetició de la fórmula de comiat catalana "Fins demà!". Punts clau observats Periodicitat: Les expressions es succeeixen cada 30 segons aproximadament durant la major part del temps. Continuïtat: No hi ha intercanvi d'informació addicional, centrant-se únicament en el comiat. Ritme final: Cap al final de la seqüència, la freqüència dels missatges augmenta dràsticament. "Fins demà!" Aquesta frase resumeix la totalitat de la interacció, indicant una finalització de la jornada o de la comunicació pendent fins al dia següent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Campanya contra la investigació militar a les universitats
L'impacte de la despesa militar en la recerca Francesc Sabater, membre de la Fundació per la Pau, exposa la preocupació pel fet que aproximadament el 32% de la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) a l'estat espanyol es destina a finalitats militars. Aquesta xifra situa l'Estat com el segon del món occidental, només per darrere dels Estats Units, en percentatge dedicat a armament, un fet qualificat d'"insultant" davant les mancances socials globals. Objectius de la campanya "Prou Investigació Militar" La iniciativa s'articula al voltant de tres eixos fonamentals i un compromís ètic per part dels científics: Divulgació i debats: Donar a conèixer el pes de la R+D militar i promoure la discussió pública. Exigència de transparència: Denunciar l'ocultisme que envolta aquestes partides, sovint camuflades sota conceptes de ciència i tecnologia en Ministeris no vinculats directament a Defensa. Transferència de recursos: Demanar que els fons destinats a la guerra es traslladin a la recerca civil indispensable. Objecció científica: El compromís formal dels investigadors de no participar en projectes amb finalitats bèl·liques. "Moltes disciplines poden frenar la seva activitat si són conscients que pot tenir finalitats que no li són desitjades, com l'ús de la psicologia per a la tortura." L'èxit a la Universitat Rovira i Virgili (URV) La campanya ha assolit ja més de 2.000 adhesions d'investigadors arreu de l'Estat. En el cas concret de la URV, destaca la implicació de figures com l'arqueòleg Eudald Carbonell. A més, els estatuts de la universitat ja prohibeixen explícitament la recerca orientada a armament convencional o de destrucció massiva, facilitant la col·laboració de l'equip de govern i del rector en la recollida de signatures.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Campanya Sol a Sol: Energia Solar Tèrmica al Baix Gaià
L'aprofitament de l'energia solar L'episodi explora la iniciativa Sol a Sol, centrada a promoure l'ús de l'energia solar al territori, especialment al Baix Gaià i la Secuita. Es distingeixen clarament dues tecnologies fonamentals: Energia solar fotovoltaica: Utilitzada per a la generació d'electricitat. Energia solar tèrmica: Dissenyada per a l'escalfament d'aigua, que és l'eix central d'aquesta campanya específica. Col·laboracions i finançament El projecte compta amb el suport de diverses entitats i institucions que actuen com a motor econòmic i tècnic: GEPEC: Com a entitat impulsora i coordinadora. Obra Social de Caixa Terrassa: Aporta el finançament principal per al projecte pilot i l'assessorament en vies de crèdit. PERCA: L'Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya, que ofereix suport tècnic. Ajuntaments: Hi participen municipis com Vespella de Gaià, La Riera de Gaià, Salomó, Altafulla i La Secuita. Viabilitat i Beneficis Un dels punts clau de la discussió és la rendibilitat de la instal·lació. Tot i que sovint hi ha una manca d'informació que frena els usuaris, el resum dels avantatges és clar: Estalvi econòmic: Les instal·lacions poden cobrir entre un 60% i un 80% de la factura d'aigua calenta. Amortització: El cost inicial es recupera en un període d'entre 5 i 10 anys, moment a partir del qual l'energia passa a ser totalment gratuïta. Sostenibilitat: L'ús d'aquesta font d'energia neta contribueix directament a la lluita contra el canvi climàtic i a complir els objectius del Protocol de Kyoto reduint les emissions de CO2. "L'energia solar permet prevenir les emissions de CO2 i ajuda a garantir un desenvolupament sostenible."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Curs sobre causes i conseqüències de la contaminació marina
Anàlisi de la Contaminació Marina a Tarragona El Centre d'Iniciatives Ecològiques Mediterrània, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta un curs científic centrat en la problemàtica del medi marí. L'esdeveniment s'emmarca dins de la dotzena trobada de medi ambient i cooperació de Tarragona i busca conscienciar sobre un problema sovint invisible. Causes i Conseqüències de la Contaminació Segons el tècnic Xiqui López, la percepció pública de la contaminació sol centrar-se en grans desastres com el del Prestige, però la realitat és més complexa: El 80% de la contaminació prové d'abocaments no controlats des de terra (rius, indústries i poblacions) i de neteges de vaixells en mar obert. Només el 20% és causat per grans catàstrofes mediàtiques. L'estat del Mar Mediterrani és especialment preocupant per la seva llarga història d'activitat humana i navegació. "El 80% de la contaminació marina procedeix d'abocaments no controlats... com que no es veuen, no se'ls dona tanta importància mediàtica." Metodologia i Ponents El curs destaca per oferir una visió multidisciplinària, comptant amb: Visió científica: Experts del CSIC i de la Universitat de Santiago de Compostela. Organitzacions ecologistes: Membres d'entitats com Océana (antigament a Greenpeace) i el centre Nereo. Administració: Representants del Ministeri per contrastar les polítiques públiques. Informació Pràctica Dates: Del 29 de març a l'1 d'abril, en sessions de matí. Ubicació: Sala d'actes de l'Autoritat Portuària de Tarragona. Crèdits: Els estudiants de la URV poden obtenir dos crèdits de lliure elecció.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
24'
Gala de l'Esport de Tarragona i Actualitat del Vòlei
Presentació de la Gala de l'Esport de Tarragona El tinent d'alcalde d'esports, Raül Font, ha detallat les novetats de la propera gala que tindrà lloc el 5 de març a l'Hotel Imperial Tàrraco. L'objectiu és reconèixer tant els èxits individuals com la tasca de les entitats i dirigents. Categories de premis i distincions L'edició d'enguany presenta una estructura amb 11 categories diferents per incloure tot el teixit esportiu: • Premis principals: Millor esportista (masculí i femení), esportista revelació (joves de menys de 16 anys) i millor equip. • Distincions especials: Millor llegenda esportiva (per a majors de 60 anys), trajectòria professional i el premi Empresa i Esport. • Inclusió i gestió: Es reconeixerà la tasca en l'esport per a persones amb discapacitat i la millor gestió esportiva. Com a novetat, es vol imitar l'estil dels Òscars, anomenant tres finalistes per categoria i mantenint el guanyador en secret fins al moment de la celebració. Suport municipal i subvencions S'ha anunciat l'entrega de subvencions per un valor d'uns 15 milions de pessetes destinades a clubs de base i de barri com: • Club Ciclista Tarragona • Clubs de futbol de Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, La Floresta i Torreforta • Club de Tenis Tarragona "L'esport s'està convertint en un fenomen sociocultural del segle XXI que ningú pot obviar." Crònica de la Copa del Rei de Vòlei L'enviat especial a Mallorca, Jordi Sorinyac, ha analitzat l'eliminació del Vòlei Sant Pere i Sant Pau contra el Numància. • L'entrenador, Pepe González, s'ha mostrat crític amb l'actuació arbitral en el tie-break decisiu. • Malgrat la derrota per 3-2, es destaca la gran imatge donada per l'equip tarragoní davant el líder de la Superlliga.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
2004-02-20 CARNAVAL UM MERCAT CENTRAL
Ambient de Carnaval i reivindicació al Mercat Central L'emissora de ràdio es desplaça al Mercat Central de Tarragona per viure el matí de divendres de Carnaval. Tot i el fred intens, l'interior del mercat és ple de vida, guarnit amb guirnaldes i amb els paradistes participant activament en un concurs de disfresses tant individual com col·lectiu. Disfresses amb missatge polític Moltes de les disfresses triades pels venedors tenen un fort component de reivindicació social i política. Els paradistes aprofiten l'altaveu del Carnaval per reclamar el nou mercat i les reformes pendents. Entre les disfresses destaquen: El Zorro: Representant la figura del justicier que reclama millores per al mercat. Toreros: Amb cartells on es llegeix "No ens deixarem clavar l'estocada", en referència a la gestió municipal. Espelma gegant: Un venedor disfressat de siri pasqual per demanar que el projecte del mercat "vegi la llum". Pagatines: Un grup de paradistes que reclamen el mercat nou sota una disfressa d'insecte. Creativitat i tradició comercial Altres paradistes han optat per temàtiques més clàssiques o relacionades amb el seu producte, però sempre amb un toc d'humor per animar la clientela: Pollastres generosos: Una parada de derivats del pollastre on les venedores regalen ous extres segons la compra. Fades i Bruixes: Una col·laboració entre parades veïnes que combina personatges bons i dolents per crear ambient al carreró. "És una espelma enorme per fotre foc al mercat, a veure si se'l fan nou ja." L'ambient festiu es mantindrà durant tot el cap de setmana (divendres i dissabte) i els guanyadors del concurs es donaran a conèixer la setmana vinent. El rei Carnestoltes i la seva concubina continuen la seva ruta festiva per les escoles de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Visita del Rei Carnestoltes al col·legi César August
Crònica del Carnaval a Tarragona: El Rei i la Concubina visiten les escoles En una connexió de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, s'ha seguit el recorregut del Rei Carnestoltes i la reina Concubina per la ciutat, fent una parada destacada al col·legi César August. Malgrat el fred intens i l'amenaça de pluja, la comitiva reial continua el seu periple per diferents centres educatius i espais emblemàtics. L'arribada triomfal a l'escola Els protagonistes de la festa han descrit la seva entrada al centre escolar com si fossin els Beatles, a causa de l'entusiasme i l'efervescència dels nens: Disfresses dalinianes: Els alumnes del César August han celebrat el centenari de Salvador Dalí amb disfresses inspirades en la seva obra, com rellotges tous i motius del seu museu. Resistència al fred: La Concubina i el Rei vesteixen indumentàries molt lleugeres (malles, transparències i detalls de pedreria), fet que els obliga a demanar "carajillos" i cafès per mantenir el caliu. Estètica treballada: El monarca ha destacat les seves 150 rastes, un treball de perruqueria que va requerir 22 hores de preparació. Properes parades de la festa Després de la visita escolar, la ruta del Carnaval continua: Mercat Central: On es passejaran entre les parades per saludar els ciutadans. Rua de Tarragona: Prevista per a l'endemà a partir de les 6 de la tarda. Festa Brossa: La celebració s'allargarà fins a la matinada. "Hem volgut fer un rei diferent, fugint del tòpic de ser sossos; per això portem aquests maquillatges i estils tan espectaculars." El cap d'estudis del centre ha agraït la col·laboració de l'Ajuntament per apropar la cultura del Carnaval a la canalla, destacant la il·lusió dels més petits davant la presència del seguici reial i la banda Alegria.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Entrevista a Ivan Balaguer: El Violoncel al Pretori de Tarragona
El Cicle d'Arts al Pretori de Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio presenta una nova sessió del cicle artístic que combina l'arquitectura del Pretori Romà, la pintura del Premi Onda o la Garriga i la música en directe. Aquest vespre, a les 20:00h, el protagonista serà el violoncel·lista Ivan Balaguer. Trajectòria d'un Músic Precoç Ivan Balaguer, malgrat la seva joventut, compta amb una carrera consolidada que sovint sorprèn pel seu extens currículum: Inicis: Influenciat pel seu pare, flautista de l'Orquestra de València, va començar a estudiar música als sis anys. Estudis Internacionals: Es va formar a Anglaterra, al Royal Northern College de Manchester, sota la tutela d'Eduardo Basalo i, posteriorment, amb la prestigiosa Karin Georgian. Fites: Va entrar a la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE) amb només 17 anys (tot i que legalment l'edat mínima era superior) i actualment forma part de l'Orquestra de València. L'Instrument i el Repertori Durant l'entrevista, es reflexiona sobre la naturalesa del violoncel, un instrument que històricament va estar a l'ombra com a acompanyant però que personatges com Pau Casals o Rostropovich van elevar a la categoria de solista. "Les suites de Bach són monòlegs musicals; requereixen tenir molt clara la polifonia implícita en una sola línia melòdica." Balaguer oferirà un concert exigent amb tres de les Suites per a violoncel de J.S. Bach, una proposta que descriu com un "monòleg" d'una hora que demana una connexió total amb el públic i una gran precisió tècnica a causa de l'acústica de la pedra al Pretori. Properes Activitats La coordinadora musical, Francina Puig, avança que el cicle clourà la setmana vinent amb una proposta que unirà la poesia de Roser Guas amb la música de Benjamin Britten i la Coral Escuercio sota la direcció d'Alan Branch.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
El CV Sant Pere i Sant Pau debuta a la Copa del Rei
Ambient previ al debut copaner a Palma L'expedició del Club Volei Sant Pere i Sant Pau ja es troba a Palma de Mallorca per disputar la fase final de la Copa del Rei. L'equip tarragoní realitza l'última sessió preparatòria al pavelló de Son Moix abans del seu debut aquesta tarda (18:00 h) contra el Numancia Cajaduero, el líder destacat de la competició. Declaracions del president Martín Pilar El president de l'entitat ha mostrat el seu optimisme davant el repte que suposa enfrontar-se al favorit: Moment de forma: L'equip arriba conjuntat després de victòries recents contra rivals de pes com l'Unicaja. Esperit de sorpresa: Se cita l'exemple de l'Elx l'any passat com a prova que en la Copa qualsevol equip pot donar la campanada. Èxit de la temporada: Martín destaca la gran tasca dels entrenadors Blas Ortega i Pepe González, tenint en compte que la plantilla es va confeccionar a última hora. Agenda i detalls tècnics Recepció oficial: A les 12:30 h tindrà lloc l'acte oficial a l'Ajuntament de Palma amb l'alcaldessa Catalina Cirer, on se sortejarà el quadre de les semifinals. Estat de la plantilla: Tots els jugadors tarragonins estan en perfectes condicions i motivats per al duel. Retorn històric: El club torna a una fase final de Copa després de cinc temporades, consolidant un retorn triomfal a la Superlliga. "Esperem que aquesta Copa del Rei sigui un pas més endavant pel vòlei del Sant Pere i Sant Pau i que Tarragona estigui orgullosa."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Millores i inversions en la xarxa elèctrica de Tarragona
Estat i gestió de la xarxa elèctrica a Tarragona L'anàlisi de la infraestructura elèctrica a la província de Tarragona revela una xarxa adaptada a situacions extremes, especialment pel que fa a la climatologia rigorosa de l'hivern i l'alt increment de la demanda durant la temporada turística d'estiu a la Costa Daurada, on el consum pot arribar a multiplicar-se per deu. Estratègies de millora i manteniment La companyia se centra en diversos eixos per garantir la qualitat del servei: Actualització tecnològica: Substitució d'aïlladors de vidre per polimèrics (més resistents a l'ambient marí i les tempestes) i nous parallamps d'última generació. Redundància del sistema: S'està treballant per "doblar" la xarxa, permetent que si un punt de connexió falla, el servei es pugui mantenir a través d'un circuit alternatiu. Protecció de la biodiversitat: Instal·lació de proteccions per a l'avifauna que, a més de protegir els ocells, eviten el contacte entre fils i redueixen els microtalls. Telecomandament: Modernització d'elements mecànics per sistemes gestionats a distància des del centre de control, reduint dràsticament els temps de resposta. Inversions destacades (2003-2004) Amb un pressupost aproximat de 24 milions d'euros per al 2004, les actuacions principals inclouen: Terres de l'Ebre: Renovació de la xarxa subterrània de Tortosa i nova subestació a Xerta. Camp de Tarragona: Ampliació de la capacitat a Cambrils i noves subestacions a Puigpelat (Valls) i a la Selva del Camp. Baix Penedès: Projecte d'una nova subestació al Vendrell per garantir l'estabilitat futura. "L'any 2002 vam tancar amb una interrupció equivalent a 6 hores; l'any 2003 l'hem tancat amb 3,3 hores. La reducció d'incidències ha estat del 40%." Principals causes d'avaries Les interrupcions del servei es deuen majoritàriament a factors externs: * Fenòmens atmosfèrics: Els llamps són responsables d'un 40-45% dels danys. * Accions de tercers: Avaries provocades accidentalment per excavadores o obres de construcció.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Dijous Gras a la Rambla Nova de Tarragona
Celebració de les tradicions del Dijous Gras El programa connecta amb la unitat mòbil a la Rambla Nova de Tarragona per viure en directe l'ambient del Dijous Gras. L'activitat principal gira entorn de la gastronomia típica d'aquesta festivitat de Carnaval, amb una gran afluència de públic des de primera hora del matí. Les coques de llardons de la Colla La Bóta La Colla La Bóta és l'encarregada de distribuir les tradicionals coques de llardons. Alguns dels detalls més destacats de l'organització són: Disfresses d'impacte: Els membres de la colla van vestits de Caputxetes Vermelles (reaprofitant les disfresses de l'any anterior), cridant l'atenció dels vianants. Preu popular: Les coques es venen a un euro la unitat, un preu simbòlic per mantenir viva la tradició. Volum de vendes: S'han preparat unes 1.500 coques i, a mig matí, ja se n'ha venut pràcticament la meitat. Trajectòria: La colla fa 16 anys que organitza aquest acte a la ciutat. El tast de botifarra d'ou A banda del dolç, la Rambla es prepara per a la segona gran cita culinària del matí: "A partir de les 11 es donarà gratuïtament el tast popular de la botifarra d'ou a tota aquella gent que s'hi vulgui passar." Aquest acte és una gentilesa del Gremi de Cansaladers i Xarcoters de Tarragona, que preparen racions de l'embotit estrella del carnaval acompanyat de pa per a tots els assistents.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Centenari de la Veterinària: Ciència i Seguretat Alimentària
L'Evolució de la Professió Veterenària En el marc del seu centenari, el col·lectiu veterinari busca reivindicar una professió que va molt més enllà de la cura d'animals domèstics. L'evolució ha estat significativa: Orígens: A principis del segle XX, el veterinari estava lligat al cavall i als animals de tir, actuant gairebé com un ferrer. Industrialització: Cap als anys 50 i 60, el focus va passar a la producció intensiva (aus i carn) per garantir aliments a preus assequibles. Actualitat: Avui dia, la figura clau se centra en la seguretat alimentària sota el lema "de l'estable al plat". Cicle de Conferències: "Els Dimarts a Veterinària" Amb l'objectiu d'apropar la ciència al públic general, s'ha organitzat un cicle de xerrades mensuals amb experts. Els temes inclouen: Seguretat en el consum: Com es cria un pollastre, l'ús responsable de vacunes i antibiòtics, i el desmuntatge de mites sobre les hormones. Cultura i Dieta: Des de la dieta mediterrània fins a la gastronomia de l'època romana. Natura i Fauna: Micologia (bolets) i un homenatge especial al Floquet de Neu de la mà dels qui el van cuidar al Zoo de Barcelona. Avanços Científics: La Vacuna contra la Leishmaniosi Un dels punts clau de la celebració és la presentació a Tarragona d'una fita científica d'àmbit estatal: "Aquest any ja es comercialitzarà la vacuna de la leishmaniosi, desenvolupada per investigadors de la Universitat de Saragossa." La leishmaniosi és una zoonosi endèmica de la zona mediterrània transmesa per mosquits. Fins ara, el diagnòstic en gossos sovint implicava el sacrifici, però la nova vacuna i els tractaments precoços canvien radicalment aquest panorama.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Avenços en la candidatura ProExpo Tarragona 2015
Consolidació de la Candidatura ProExpo Tarragona 2015 L'entrevista amb Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), analitza la creació de l'Associació ProExpo Tarragona 2015. Aquest organisme suposa el pas definitiu per estructurar el projecte des d'una vessant institucional i tècnica, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i diversos ajuntaments del territori. Estructura i Estratègia de Treball L'associació ha definit quatre pilars fonamentals que guiaran la feina durant el 2004 i 2005: 1. Estratègia: Definir el model de societat i el fil conductor de l'exposició. 2. Urbanisme: Estudiar els 7 emplaçaments potencials (d'unes 250 hectàrees) entre Tarragona, Reus, Vila-seca i Salou. 3. Comunicació: Fomentar la implicació ciutadana i el sentiment de pertinença, similar al fenomen dels voluntaris de Barcelona '92. 4. Estudi Econòmic: Avaluar la viabilitat d'una inversió estimada en 1.000 milions d'euros. Condicionants i Viabilitat Un factor crític és la decisió sobre l'exposició de Saragossa 2008. Si Saragossa és escollida, Tarragona hauria d'esperar 15 anys segons la normativa internacional. No obstant això, Cabré destaca la resiliència del projecte: "Si pel 2015 no tinguéssim la capacitat pel reglament internacional, la voluntat està en aconseguir-ho i podríem esperar-nos al 2025." Capacitat del Territori Es posa èmfasi en el fet que el Camp de Tarragona té els recursos i la infraestructura necessaris per moure entre 30 i 40 milions de visitants, destacant que la Costa Daurada disposa de més places hoteleres que ciutats com Roma.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
El Carnaval de Tarragona: Arribada del Rei i la Concubina
El tret de sortida als actes del Carnaval L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en els preparatius per a l'arribada del Rei Carnestoltes i la Concubina a la ciutat. Un dels punts clau de la jornada és la participació del Taller de Dansa Màrmara, dirigit per Maribel Soler, que enguany aposta per una integració més profunda amb la monarquia carnavalesca i les comparses locals. Dansa i coreografies innovadores El taller presentarà dues peces principals basades en el tema Gardènies: Una versió de dansa contemporània per a l'entrada pel Portal del Roser. Una versió moderna per al comiat del rei a l'Ajuntament. La participació de prop de 50 ballarins, incloent-hi alumnes de l'estudi de música que aportaran un component teatral. Ritmes internacionals amb la Banda del Surdo L'entrevista també compta amb Dani Ortiz, membre de la Banda del Surdo, un grup de percussió gironí que acompanyarà la cercavila. "Portem un acompanyament sonor molt potent amb ritmes africans, llatins, flamencs i orientals." La banda destaca per la seva versatilitat i la seva intensa agenda, amb actuacions previstes a Lleida, Saragossa i fins i tot al prestigiós Carnaval de Niça, a França. Noves dinàmiques i properes cites Avançament de calendari: Enguany s'ha avançat l'arribada a dimecres per donar més relleu als actes i permetre que el seguici del rei també presenti la seva pròpia coreografia. Gala de Dansa: Maribel Soler aprofita per anunciar la prestigiosa Gala del Metropol, que tindrà lloc el proper 6 de març amb la participació de professors de dansa de tota la província.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Matthew Tree: Memòries! d'una Joventut Radical
Introducció a les Memòries! de Matthew Tree L'autor Matthew Tree presenta el seu llibre de caràcter autobiogràfic titulat Memòries!. El signe d'exclamació no és casual; pretén allunyar-se de la idea convencional de les memòries d'una persona gran i subratllar la veracitat absoluta del que s'hi explica. L'obra se centra en un període vital extremadament intens i complicat: dels 15 als 30 anys. Eixos Principals del Llibre La cerca de la veritat: Tree opta per la no-ficció perquè considera que la realitat sovint supera la literatura. Tot i la distància de 15 anys amb els fets, l'autor ha buscat la màxima sinceritat i honestedat, descartant episodis dels quals no tenia un record nítid. Salut mental i aïllament: L'autor parla obertament sobre el fet de patir una malaltia mental durant la seva joventut, descrivint pors irracionals i una forta sensació de sentir-se fora de lloc, sentiments que molts lectors han trobat compartits. L'educació com a "sala d'espera": Una de les tesis més dures del llibre és la visió de l'escola i la universitat. Tree afirma: "Les escoles són bàsicament sales d'espera pels adolescents." Crítica a la Institució Universitària L'autor llança un atac frontal a la universitat, a la qual acusa de ser un viver d'elitismo que crea divisions socials innecessàries. Defensen l'autodidacticisme a ultrança, argumentant que les coses realment importants de la vida les va aprendre a fora de les aules. La Fascinació per Catalunya L'etapa final del llibre descriu l'arribada de Tree a Catalunya. Per a ell, va ser un descobriment personal fascinant i extraordinari. Compara la supervivència de la cultura catalana amb la d'altres nacions com el País de Gal·les, meravellat per la vitalitat d'un país que, històricament, hauria d'haver estat "aixafat". L'Escriptura com a Teràpia Tree reconeix que el llibre té una funció terapèutica. Segueix l'estela d'autors com Henry Miller, convertint la pròpia vida en material literari descarat. L'acollida de la crítica i dels lectors ha estat excel·lent, destacant-ne la fluïdesa i la capacitat de connectar amb experiències generacionals universals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Projecte Vlàdic: Integració Infantil a Tarragona
Presentació del Projecte Vlàdic El Projecte Vlàdic és una iniciativa d'integració cultural impulsada pel Club Maginet i la Jove Cambra de Tarragona. El seu objectiu principal és facilitar l'arribada i l'arrelament dels nens i nenes nouvinguts d'educació primària que s'instal·len a la ciutat de Tarragona. Objectius i Filosofia del Projecte Coneixement de la ciutat: Es busca que els nens descobreixin les possibilitats, la cultura i els costums locals per fomentar-ne l'estimació. Segons els impulsors: > "Només s'estima allò que es coneix bé." Integració a través del joc: El projecte utilitza eines didàctiques per apropar els infants a la realitat quotidiana de Tarragona. Intercanvi cultural: S'han realitzat trobades prèvies on les famílies han compartit gastronomia i tradicions de països com Rússia, Marroc, Xina o Romania. El Paper del Maginet i el Format Audiovisual La peça central del projecte és la creació d'un vídeo introductori protagonitzat pel personatge popular del Maginet. Aquest personatge actua com un guia màgic que acompanya la canalla en la descoberta de l'entorn. L'ús d'un capgròs i un llenguatge proper permet als infants sentir-se més identificats i atrets pel missatge. Necessitats Actuals i Futures Malgrat l'entusiasme de les famílies i dels mestres, el projecte es troba en una fase on requereix suport econòmic per materialitzar-se. Les necessitats principals inclouen: Finançament: Per a la producció digital del vídeo i la creació de les còpies. Difusió: Presentació en espais com el Fòrum Barcelona 2004 i distribució a les escoles com a material didàctic. Suport Institucional: S'ha presentat a diverses conselleries de l'Ajuntament i al Consell Comarcal, a l'espera d'una resposta definitiva per poder-lo posar en marxa abans de la primavera.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Carnestoltes a la Residència de la Mercè: Festa i Convivència
El Carnaval a la Gent Gran La Residència de la Mercè de Tarragona es prepara per viure de ple les festes de Carnestoltes. Segons han explicat Anton López (director) i Francesc Cobo (animador), aquesta és una de les tres celebracions més importants de l'any al centre, juntament amb la Mercè i el Nadal. Preparatius i Temàtica Tallers previs: Els avis i àvies participen activament en la creació de les seves pròpies disfresses. Temàtica de l'Oest: Enguany el centre s'ha engalanat com un saloon. El director es disfressarà de xèrif i l'animador de pres. Participació total: No només es disfressen els residents, sinó també el personal (auxiliars, infermeres, recepció), voluntaris i familiars. Activitats i Menú Especial Ball i Obsequis: La celebració comença amb un ball obert a tothom qui vagi disfressat. Trobada Intergeneracional: El dijous és un dia clau amb la visita d'alumnes dels col·legis Sant Pau i L'Estonac, fomentant el diàleg entre infants i gent gran. Dijous Gras: Es prepara un menú tradicional però saludable amb escalivada, xai i crema catalana. La Gran Rua: El divendres és el dia central amb una desfilada de totes les disfresses creades als tallers. Valors de la Festa "El carnaval és la festa de la participació. El respecte és el més important: si una persona no s'ha volgut disfressar mai, es respecta la seva actitud i pot gaudir de la festa com a espectador." L'espai destaca per tenir les portes obertes a la ciutat i per la importància de la música com a eina per evocar records i viure el present amb intensitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
La Reforma del Mercat Central de Tarragona
Anàlisi del Projecte de Reforma del Mercat Central L'entrevista amb Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, aclareix l'estat actual del projecte de remodelació després de la signatura del conveni entre l'Ajuntament i l'empresa pública Mercasa. Gestió de la informació i transparència Ribot respon a les queixes d'alguns paradistes que afirmen no estar informats sobre els canvis: Distingeix clarament entre els socis de l'associació, que han rebut circulars, han assistit a assemblees i sopars col·loqui des de 1999, i els venedors no associats. Remarca que l'obligació d'informar els no associats recau directament sobre Espimsa (empresa municipal), no sobre la junta de venedors. Defensa la transparència de l'associació aportant un calendari detallat d'actes informatius realitzats durant els darrers cinc anys. Cronograma i detalls del projecte El projecte entra ara en una fase decisiva amb els següents terminis i objectius: Redacció del projecte: S'estima un període d'entre 4 i 6 mesos per finalitzar el disseny definitiu. Trasllat provisional: L'objectiu és realitzar el trasllat a una carpa provisional el gener de 2005, un cop finalitzada la campanya de Nadal. Estructura comercial: Es preveu una reducció de les parades actuals (de 110 a unes 75-85 unitats de negoci), buscant espais més amplis i una major especialització en el producte fresc. Millores logístiques: El projecte inclou la creació de 1.200 places d'aparcament distribuïdes en quatre plantes subterrànies per potenciar l'activitat comercial de la zona. Impacte en l'entorn i convivència Un dels punts clau és la por a la pèrdua de clients durant les obres: "És importantíssim no abandonar ni descuidar la gent. No ens hem de dividir; el mercat i els marxants hem de continuar com un sol nucli per mantenir el flux comercial." Finalment, es demana que la reforma dels carrers adjacents es realitzi un cop acabada l'obra del mercat per no agreujar la manca d'aparcament durant la construcció.