Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2185-2208 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Un sou de 600 euros mensuals per comprar a la Via T
Mercedes Rodríguez guanya el premi estrella de la Via T El programa connecta amb Mercedes Rodríguez Segués, una veïna de Tarragona que ha resultat afortunada en el sorteig de la campanya de Nadal del centre comercial obert Via T. L'entrevista compta també amb la participació de Rafael Olivier, president de l'associació de comerciants. Detalls del premi i la guanyadora El guardó consisteix en un sou mensual de 600 euros (l'equivalent a 100.000 pessetes) durant tot l'any 2004. La guanyadora va participar amb només tres butlletes obtingudes per compres realitzades a la Joieria Ramoncita. Mercedes confessa que inicialment no es creia la notícia: "No m'ho creia perquè em pensava que ja s'havia sortejat... pensava que el senyor Olivier em feia una broma." La llibertat de despesa com a reclam A diferència d'altres promocions, el premi no obliga a gastar els diners exclusivament a les botigues associades. Segons l'entrevistada, aquesta llibertat fa que el premi sigui encara més especial, tot i que té clar que vol destinar part del sou a fer regals a la seva família i seguir comprant al centre de la ciutat. Consolidació de la Via T a Tarragona Rafael Olivier destaca que aquesta és la segona edició de la iniciativa i que enguany s'ha recollit un volum real de prop de 40.000 butlletes. L'objectiu de l'associació és: * Fomentar l'associacionisme comercial al centre de Tarragona. * Potenciar el comerç de qualitat i proximitat davant les grans superfícies. * Facilitar l'accés al centre mitjançant avantatges com el pàrquing gratuït per als clients. Actualment, la Via T ja compta amb prop de 100 comerços adherits i preveu noves accions comercials, com la fira de rebaixes a la Rambla.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Tradicions del Carnaval de Tarragona: La Bota i els Ninots
El vessant tradicional del Carnaval de Tarragona En aquesta conversa amb Pere Estadella, de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives de Catalunya, s'explora la part més arrelada i menys coneguda de la festa tarragonina, que s'allunya de la lluentor de les grans rues per centrar-se en els seus actes rituals. Simbolisme i Figures Clau El Ninot i la Ninota: El Ninot representa la disbauxa i tot allò que la societat reprimeix durant l'any. La Ninota va néixer l'any 1992 per donar una figura femenina pròpia a la festa. La Bota: Tota la celebració gravita al voltant de la Bota. Històricament vinculada al gremi de boters, simbolitza el contingut (el vi) que facilita la festa i el descontrol moral propi d'aquests dies. Novetats de l'edició actual Canvi de calendari: Enguany el vestiment de la bota s'avança un dia per evitar l'acumulació d'actes i permetre que la gent gaudeixi millor de cada moment. Estètica participativa: La bota d'aquest any serà de color fúcsia i serà pintada en directe per artistes locals a la Plaça de la Font. La figura del Boter d'Honor Es destaca la tradició d'investir un Boter d'Honor, un reconeixement a persones o entitats que han tingut una trajectòria destacada de col·laboració amb el carnaval, com va ser el cas de la mateixa associació d'Estadella l'any passat. "La bota en si no és res, sinó el contingut de la bota, que era el vi. I el vi provoca aquestes festes i desbloqueja les coses reprimides."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Nou centre pioner de formació pràctica en riscos laborals
Projecte de prevenció de riscos laborals a Tarragona La mútua MUTOE (actualment integrada en AMAT), en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha posat en marxa un projecte per crear un centre de formació de caràcter humanista i pràctic centrat en la preservació de la salut dels treballadors. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat històrica de millorar la seguretat en sectors clau com la química i la construcció. Un model de formació innovador L'element diferenciador d'aquest centre és el seu enfocament pràctic, una metodologia gairebé inexistent a Europa: Tallers i simulacres: El centre disposarà de 14 o 15 aules-taller on es recrearan situacions de risc reals. Ubicació estratègica: Es preveu que les instal·lacions s'ubiquin al campus universitari de Sant Pere i Sant Pau. Calendari: L'avantprojecte tècnic s'està elaborant actualment i es preveu que estigui enllestit el mes de setembre. Finançament i suport institucional El projecte compta amb una àmplia base de suport: Institucions: El Ministeri de Treball i l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (Bilbao). Agents socials: Compta amb el vistiplau dels sindicats majoritaris (UGT i CCOO). Sector privat: Empreses químiques i elèctriques podrien finançar aules específiques segons les seves necessitats. La reflexió sobre la cultura del risc El president de la mútua subratlla que, tot i disposar de clíniques excel·lents, l'objectiu prioritari és evitar el pas per l'hospital: "Falta cultura de prevenció; de la mateixa manera que s'ensenya seguretat viària a les escoles, la formació en l'entorn laboral s'hauria d'iniciar molt abans." Tot i que s'ha detectat un lleuger descens en la sinistralitat durant el 2003, el centre vol incidir especialment en la construcció, on el risc és inherent a l'activitat diària.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Neix l'Associació Franco-Catalana de Tarragona
Presentació de la nova entitat a Tarragona L'entrevista presenta oficialment l'Associació Franco-Catalana, una entitat acabada de crear a Tarragona amb l'objectiu de reforçar els lligams culturals i socials entre la comunitat francesa i la població local. La vicepresidenta de l'associació, Beatriz Retell, explica que la iniciativa sorgeix per donar resposta a una comunitat creixent que ja supera els 1.100 inscrits a la ciutat, tot i que s'estima que hi viuen més de 2.000 francesos. Objectius i públic objectiu L'entitat no neix com un espai tancat, sinó amb una clara voluntat d'obertura: Acollida de nous residents: Molts joves francesos arriben a la ciutat per motius laborals (sectors industrials i grans empreses com Carrefour o Decathlon) i necessiten orientació sobre serveis bàsics com metges o advocats francòfons. Perfil divers: S'adreça tant a francesos com a belgues, suïssos o qualsevol persona francòfona, a més de tarragonins interessats en la cultura del país veí. Suport social: L'associació vol evitar l'aïllament, especialment de la gent gran que viu en zones més allunyades. "L'associació està oberta a tothom que li agradi la cultura francesa; no és una entitat tancada només per als francesos que viuen aquí." Activitats i funcionament La vessant cultural i lúdica és el pilar de l'associació, deixant els tràmits burocràtics i legals en mans del consolat: Programació cultural: Es preveuen exposicions de fotografia, mostres de dibuix i activitats relacionades amb el cinema francès i el teatre. Integració local: S'organitzaran esdeveniments tradicionals com calçotades per fomentar el contacte amb la cultura catalana. Quotes i contacte: L'admissió té un cost de 20 euros anuals. Actualment, es reuneixen a l'Hotel d'Entitats de Tarragona els dilluns i dimecres a la tarda.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Humor, reflexió i el valor de riure's de la mort
La rialla com a eina de supervivència En aquesta conversa s'explora la necessitat vital de riure's de les tragèdies i dels problemes que no tenen una solució aparent, com la rutina, la política o la mateixa mort. L'entrevistat defensa que l'humor no és només entreteniment, sinó una forma de reflexió profunda accessible per a tothom. Temes clau de l'espectacle La Mort: Es descriu com un acte natural del qual ens han ensenyat a tenir por. Riure's d'ella és alliberador, fins i tot per a persones en situacions terminals. El Treball: Considerat per l'artista com un "mal invent" i una activitat antinatural que genera malestar. La Política: Crítica a la gestió pública i a la passivitat de la societat davant de crisis com el Prestige o la guerra. El mètode artístic i la connexió amb el públic L'artista rebutja l'etiqueta d'humor intel·ligent per considerar-la pretensiosa, afirmant que la intel·ligència és el mínim exigible en qualsevol escenari. El seu procés es caracteritza per: Improvisació i llibertat: No utilitza textos memoritzats de forma rígida, cosa que crea un diàleg continu i genuí amb l'espectador. Horitzontalitat: L'actuació es fa "mirant als ulls", sense pilar ni superioritat moral. Humilitat: L'èxit de l'escenari no s'ha de traslladar a la vida real. "Quan no tens solució, què més pots fer que riure? Intentar solucionar el problema amb un somriure, per més dur que sigui, el fa més fàcil de superar."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Fotografiar el Carnaval: Entre l'exhibició i el document
L'Art de capturar la festa L'evolució del Carnaval ha anat estretament lligada al creixement de la seva exposició audiovisual. Des d'unes primeres edicions senzilles a Barcelona i altres ciutats, la festa s'ha convertit en el paradís del fotògraf gràcies a l'esperit exhibicionista dels seus participants. Els protagonistes cerquen activament l'objectiu de la càmera per lluir el treball de tot un any en maquillatge, vestuari i carrosses. Reptes i tècniques fotogràfiques Tot i les facilitats, els professionals s'enfronten a obstacles estètics i tècnics: Contaminació visual: Elements urbans com senyals de trànsit reflectants o cartells comercials que obliguen a fer plans tancats i primers plans. Cerca de la singularitat: La lluita per trobar angles únics, com picats des de balcons o fotografies arran de terra. Dificultats tècniques: L'ús del flaix durant la nit es complica per la presència de confeti, que pot generar taques de llum i malmetre la imatge. Producció audiovisual i arxiu històric L'exposició ha passat de ser merament fotogràfica a esdevenir una mostra audiovisual completa. Actualment, es realitzen produccions de vídeo de gran format amb muntatges multi-càmera i so de qualitat. A més, les imatges seleccionades tenen una funció documental vital: "Aquestes fotografies passen a l'hemeroteca l'any rere l'any, convertint-se en el document històric d'unes festes." Consells per a futurs fotògrafs Per als qui vulguin capturar l'essència de la rua, es recomana: Perdre la por: Cal moure's amb llibertat entre les comparses (amb precaució pels vehicles). Cercar el detall: Apropar-se als rostres i integrar el públic per captar el calor humà. Tenir paciència: No sempre el personatge està a la disposició del fotògraf; cal saber esperar el moment precís de distensió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
28'
Anàlisi i memòria del 'No a la Guerra' un any després
Balanç del conflicte a l'Iraq i impacte social El programa analitza les conseqüències de la intervenció militar a l'Iraq quan es compleix un any de les manifestacions multitudinàries del 15 de febrer de 2003. A través d'una entrevista amb l'expert Santiago Castellà i un reportatge a peu de carrer, s'examina la pèrdua de credibilitat de les institucions i el gir en la política exterior espanyola. L'efectivitat de les mobilitzacions del 2003 Tot i que les manifestacions no van aconseguir aturar la invasió armada, es consideren un èxit en diversos aspectes: • Van servir per constatar un rebuig majoritari a l'ús arbitrari de la força. • Van catalitzar un sentiment de solidaritat global a favor dels drets humans i la democràcia. • Van fer palesa la desconfiança profunda cap a les autoritats que justificaven la guerra amb motius que s'han demostrat falsos. Crisis de credibilitat i el paper d'Espanya L'expert Santiago Castellà destaca la gravetat d'haver basat una intervenció en proves inexistents d'armes de destrucció massiva: "Si en algun moment veritablement hagués un estat amb capacitat de tenir armes de destrucció massiva, és possible que ja no creguéssim als nostres governants." Sobre la posició del govern de José María Aznar, s'analitza el cost d'oportunitat: • S'ha abandonat l'eix tradicional de relacions amb el món àrab i Amèrica Llatina. • Espanya s'ha alineat amb els Estats Units i la Gran Bretanya, deixant de banda el seu paper històric com a mediador. La veu del carrer a Tarragona El reportatge de Marta Montagut recull la polaritat de l'opinió pública tarragonina: • Crítiques severes: Molts ciutadans encara veuen la guerra com un "robatori" motivat pel petroli i una acció il·legal. • Diferència generacional i ideològica: Mentre uns recorden les marxes com un moment d'orgull democràtic, d'altres es mostren resignats o critiquen la politització de les protestes. • Situació actual: La percepció és que la postguerra està sent més dura i caòtica que el conflicte inicial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Preparatius i rivalitat sana del Carnaval de Tarragona i Reus
Inici del Carnaval de Tarragona i Reus El programa de Tarragona Ràdio presenta el tret de sortida del Carnaval de Tarragona, que comença aquest cap de setmana amb actes destacats i una agenda plena d'intensitat. L'entrevista reuneix representants de les dues ciutats per analitzar la programació i la històrica rivalitat festiva. La rivalitat entre ciutats: "A Tarragona manxant i a Reus enganxant" Un dels moments més esperats és la visita de les comparses de Reus a Tarragona, un acte marcat per l'humor i el sarcasme conegut com el pica-pica entre ciutats. Dolors Soler (Federació de Reus) avança que la seva temàtica anirà de "banyes i toreros" i promet molta sàtira. Pepita Montero (Comissió de Tarragona) destaca que aquesta competitivitat és beneficiosa, ja que motiva les comparses a esmerçar-se més cada any en els seus disfresses. Gastronomia festiva i germandat A malgrat la rivalitat, el carnaval també és un espai de convivència reflectit en la combinació de productes locals: El Xarró Tarragoní: un caldo gastronòmic que es repartirà diumenge a partir de les 10 del matí per agafar forces. La Begudeta: una barreja de Chartreuse de Tarragona amb Almendrina de Reus. Vermut Miró: la contribució de Reus per a la jornada de diumenge. "Aquesta rivalitat és beneficiosa per a tots... al final ens anem tots a dinar junts i ho passem molt bé." Novetats i dies clau de la celebració S'han destacat diversos canvis i esdeveniments per a la setmana vinent: Canvi de recorregut: La Gran Rua de dissabte (dia 21) canvia d'itinerari. Sortirà del carrer Ramón y Cajal i pujarà cap a la Rambla, buscant ser més amena i fluida. Actes infantils: Divendres 20 se celebra la Rueta Infantil, a més de la Fira de Xauxa per als més petits. Figures festives: Ja s'han presentat el Ninot i la Ninota, elements centrals de l'imaginari del carnaval tarragoní.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Cicle de música i pintura contemporània al Pretori de Tarragona
Art, Música i Patrimoni: Una Sinergia Cultural El text presenta la consolidació d'un projecte cultural que uneix el patrimoni històric, la pintura contemporània i la música clàssica a la ciutat de Tarragona. Aquesta iniciativa, fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament i l'empresa Onda, busca apropar els espais monumentals a la ciutadania mitjançant activitats artístiques que transcendeixen la simple visita turística. Elements Clau del Projecte L'Espai: El Pretori, i concretament la sala del sarcòfag d'Hipòlit, destaca per la seva acústica excepcional i la seva càrrega històrica, servint com a escenari ideal per a actuacions íntimes. L'Exposició: El Premi de Pintura Contemporània Onda La Garriga aporta una selecció d'unes 24 obres escollides d'entre centenars de participants. Aquesta mostra té un caràcter itinerari que recorre les capitals catalanes. El Cicle Musical: Una programació variada que inclou des d'orquestres de cambra fins a joves talents emergents. Programació i Protagonistes L'esdeveniment compta amb la participació de figures i formacions destacades: Orquestra de Cambra de Vila-seca: Sota la direcció d'Evelio Tieles, inaugurarà el cicle amb obres de Corelli, Elgar i Strauss. Jove talent al violoncel: Un concert centrat en la integral de Bach (Suites per a violoncel), destacant l'aposta per intèrprets de gran formació acadèmica i qualitat humana. Col·laboracions: S'esmenten figures com Vigas Luna, Toti Soler i la col·laboració de Marcel Pasqual i Pilar Forcada en la coordinació i el mecenatge. "La conjunció dels dos arts, el pictòric per un costat i el musical per l'altre, en un entorn monumental, crea un trio que combina de manera màgica." La Cultura com a Element Conciliador Es fa una reflexió profunda sobre el paper de la cultura com a eina per a la cohesió social i el benestar personal, capaç d'ajudar la gent a oblidar els problemes quotidians i a conciliar diferents visions del món a través de l'art.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
La URV celebra l'Any de la Música a Tarragona
L'Any de la Música a la URV La Universitat Rovira i Virgili (URV), sota la iniciativa de la vicerectora Joana Saragossa, ha impulsat l'establiment d'anys culturals temàtics. Després de l'èxit de l'any passat dedicat al teatre, aquest curs la universitat aposta per la música, amb l'objectiu de dinamitzar la vida cultural dels estudiants i de la societat tarragonina en general. Una programació diversa i eclèctica La proposta fuig dels circuits més comercials com el rock per centrar-se en gèneres variats que permetin descobrir noves sensibilitats. Els estils inclosos són: * Jazz i música lírica. * Música clàssica (com el Requiem de Fauré). * Folklore català (especialment la jota). * Música reggae. Activitats destacades i territori La programació no es limita al campus, sinó que s'estén per diversos punts de la demarcació per fer la cultura accessible: * Taller de Jota Cantada: Impartit per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Aquesta activitat vol reivindicar la jota com a gènere viu a les Terres de l'Ebre i oferirà crèdits de lliure elecció als alumnes. * Concerts singulars: Destaca l'ús de l'orgue recuperat a l'església de La Selva del Camp i la gala lírica d'Àngel Òdena a Vila-seca. * Inauguració: El cicle comença avui amb un concert de jazz de Xavier Pié, Quim Soler i John Style a la sala El Magatzem. Compromís social i gratuïtat "Si la gent escoltés més música, no hi haurien guerres ni violència de gènere... val la pena gastar tots els diners del món en cultura." La vicerectora defensa que la universitat té el deure de difondre la cultura per fer una societat més lliure. Totes les activitats són gratuïtes, tot i que per a algunes cal reserva prèvia per limitacions d'aforament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Drets i realitat LGTBI a Tarragona amb l'associació H2O
L'activisme discret a les comarques de Tarragona L'entitat H2O, amb cinc anys de trajectòria, treballa des de la proximitat a les comarques tarragonines. A diferència de les grans organitzacions de ciutats com Barcelona o Madrid, l'associació aposta per una tasca més discreta i pedagògica, allunyada del caràcter purament festiu o reivindicatiu de les grans desfilades. Trencant estereotips i prejudicis Un dels punts clau de la conversa és la lluita contra els estereotips: Es critica la visió mediàtica que redueix l'homosexualitat a la lluentor, les drag queens o el transvestisme. S'emfatitza que la condició sexual no defineix ni el nivell intel·lectual, ni el talent artístic, ni el comportament d'una persona. Aquesta imatge distorsionada genera problemes reals en l'àmbit familiar i laboral, especialment en sectors com la construcció on encara hi ha una forta estigmatització. Drets legals i situació política El col·lectiu reclama una legislació real que s'adeqüi a fets que ja existeixen a la societat. S'han destacat mancances en: Drets d'adopció i acollida: Necessitat d'igualtat plena per a parelles del mateix sexe. Àmbit fiscal i civil: Possibilitat de fer declaracions de renda conjuntes i accés a la nacionalitat per a parelles no comunitàries. Protecció davant l'homofòbia: Condemna dels discursos d'odi, fins i tot quan provenen d'institucions com l'Església. "No és una qüestió de si t'interessa o no, és la qüestió de tenir el dret de fer-ho o no fer-ho." La realitat de les dones lesbianes i els joves Es fa una menció especial a la doble discriminació que pateixen les dones (per gènere i per orientació sexual) i a la situació crítica dels adolescents. Molts joves pateixen un conflicte psicològic pel vocabulari despectiu que senten a casa o als mitjans, el que els porta a buscar assessorament a l'associació per gestionar la seva identitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Afrontant la violència de gènere: Recursos i prevenció
La violència de gènere a Tarragona L'entrevista amb Dolors Aroca, representant de l'Institut Català de la Dona, posa de manifest la crua realitat de la violència masclista a les comarques de Tarragona. L'any ha començat amb víctimes mortals, fet que demostra que, malgrat la major visibilitat, la problemàtica continua vigent i requereix una acció institucional contundent. Mesures de protecció i denúncies Es destaca l'eficàcia de les noves eines legals i els circuits de seguretat establerts: * Ordres de protecció: S'han concedit 119 ordres a Tarragona amb un resultat positiu, ja que no s'han repetit agressions en aquests casos. * Augment de denúncies: L'increment de casos denunciats s'interpreta com una millora en l'accés a la informació i una major valentia de les dones per trencar el silenci. * Dades estadístiques: L'any 2003 va tancar amb més de 5.000 denúncies a Catalunya i el telèfon d'atenció (900 900 120) va rebre centenars de trucades des de Tarragona. Perfil de les víctimes i detecció L'atenció de l'institut revela que el maltractament no entén de classes socials ni nivells culturals: * Violència psicològica: Sovint és la més difícil de detectar. Moltes dones arriben demanant assessorament per separacions sense ser conscients que pateixen un quadre de maltractament continuat. * Treball integral: L'Institut Català de la Dona ofereix serveis d'atenció psicològica i jurídica per ajudar les dones a recuperar l'autoestima i la força per afrontar el procés judicial. Recursos i coordinació institucional Per a aquelles dones que han de fugir de la llar, existeixen recursos específics: 1. Servei d'atenció d'urgències: Resposta immediata, especialment en nits o caps de setmana. 2. Cases d'acollida: Instal·lacions per a estades temporals sota supervisió professional. "La solució la hem de buscar entre tots: societat civil i institucions hem de treballar de forma coordinada."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Carrer de les Patxines 14: Teatre, Xafarderia i Humor Local
Humor i Vida de Veïnat al Teatre Metropol El grup de teatre 45 RPM presenta la seva obra Carrer de les Patxines, una comèdia que retrata amb ironia les relacions en una escala de veïns. Sota la direcció i autoria de Vicenç Canyón, l'espectacle torna al Teatre Metropol de Tarragona aquest diumenge a les 19:00 h. Punts Clau de la Conversa Inspiració en la Realitat: L'obra s'emmiralla en clàssics com 13 Rue del Percebe i capta l'essència de la vida quotidiana: xafarderies, una presidenta d'escala ostentosa i una portera que tot ho sap. Un Repartiment Singular: La companyia destaca per estar formada exclusivament per 14 dones, un fet poc habitual en el panorama teatral català. Teatre Amateur de Qualitat: Els convidats defensen el valor del teatre amateur fet amb humilitat i il·lusió, buscant la connexió directa amb el públic a través del riure. Més de 10 Anys de Trajectòria: El grup celebra el seu desè aniversari i ja prepara un nou muntatge sorprenent per al mes de juny. Un Espectacle Complet L'obra no és només interpretació; les actrius també canten a capella i ballen, oferint un contingut dinàmic que ha exhaurit entrades en actuacions prèvies en diverses localitats. "Nosaltres ens divertim fent l'obra; el més important és que la gent s'ho passi bé i rigui fins que li faci mal la panxa."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Nova oferta quadrimestral del Servei Lingüístic de la URV
Ampliació de l'oferta formativa a la URV El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) presenta la seva oferta de cursos per al segon quadrimestre, complementant la programació anual iniciada al setembre. Aquesta nova fornada formadora destaca per ser curta i intensiva, amb una durada d'entre 20 i 40 hores. Eixos principals de la formació L'oferta es mou en tres línies estratègiques per arribar a perfils diversos: Nouvinguts i estudiants d'intercanvi: Cursos d'iniciació al català i l'espanyol (Nivell A bàsic) adaptats a les noves realitats migratòries i d'intercanvi universitari. Cursos oberts a tothom: Formació en habilitats pràctiques com ara parlar en públic, redacció de pàgines web o llenguatge cinematogràfic. Professionals de la llengua: Especialització per a professors i correctors en normativa lingüística i didàctica de llengües. L'èxit de les eines digitals i reptes de futur Hi ha un interès creixent en les competències tecnològiques, tal com apunta el ponent: "Els analfabets del futur seran les persones que no saben manejar i manipular totes les eines electròniques." De cara al futur, el gran repte serà la possible implementació de l'anglès obligatori per a l'obtenció de llicenciatures, fet que obligaria a reestructurar el servei de cara als propers anys. Informació pràctica Matrícula: Finalitza aquest divendres. Inici de cursos: Aquest dissabte. Canals d'informació: Web a www.linguistic.urv.es o a la Facultat de Ciències Jurídiques.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Alcohol, velocitat i seguretat viària a les carreteres catalanes
La proposta de tolerància zero i el risc de l'alcohol L'entrevista aborda la proposta de la consellera Montserrat Tura sobre la tolerància zero d'alcohol per a determinats col·lectius. S'argumenta que el consum d'alcohol té un efecte immediat en el temps de reacció i l'atenció del conductor, sent sovint el motor d'altres infraccions com l'excés de velocitat. Consens social: Es busca pacificar el trànsit i crear una cultura on el binomi alcohol-conducció estigui totalment separat. Col·lectius afectats: Actualment, la proposta se centra en conductors professionals (mercaderies i viatgers) i conductors novells. Impacte mortal: El 40% de les víctimes mortals en accidents de trànsit han ingerit alcohol anteriorment. Control de la velocitat i infraccions penals L'excés de velocitat es presenta com l'altre gran pilar de la sinistralitat. Es discuteixen casos extrems de vehicles detectats a més de 240 km/h a les comarques de Tarragona. Canvis normatius Es destaca la reforma del Codi Penal per objectivar el risc, facilitant les condemnes per velocitats excessives o taxes altes d'alcoholèmia sense haver de provar el perill concret en cada cas. Identificació de punts negres a Tarragona com l'AP-2, la C-14 (Reus-Salou) o la T-11, on es preveu la instal·lació de radars fixos. Curses il·legals i dades de sinistralitat Es denuncia la problemàtica de les concentracions de motocicletes per a fer curses al Coll de Lilla (N-240). Aquestes conductes poden ser tipificades com a conducció temerària amb desdeny pels altres usuaris. "El primer responsable de la seguretat és el propi conductor; no s'ha de confiar només en la vigilància de l'administració." Finalment, es comparen les dades del 2004 amb les de l'any anterior, mostrant una lleugera millora (9 morts davant els 13 del 2003 en el mateix període), tot i que la xifra es continua considerant inacceptable.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Sopar Benèfic Valltaxi per l'Hospital Mas Sabater
Detalls de l'esdeveniment i participació El projecte Valltaxi és un sopar benèfic organitzat a La Boella amb l'objectiu de recaptar fons per a la Fundació Esclerosi Múltiple i l'hospital de dia Mas Sabater. L'esdeveniment destaca per la seva vessant social i participativa: El preu del menú és de 100 euros per persona (taules de 8 comensals per 960 euros). Està obert tant a empreses com a particulars de totes les comarques de Tarragona. La particularitat és el ball solidari: per un preu simbòlic de 6 euros, els assistents poden ballar amb personatges coneguts del món de l'espectacle, l'esport i la política. Confirmacions i personalitats convidades L'organització ja compta amb una llista rellevant de personalitats que han confirmat la seva assistència, tot i la variabilitat de les seves agendes: Món de l'espectacle: Rosa Andreu, David Bagés i Toni Albà (aquest últim participarà específicament en el ball). Esportistes: El campió de motocross Albert Cabestany i els pilots del París-Dakar Artur Aragonès, Àlex Pérez i Josep Maria Linares. Àmbit polític: L'alcalde de Reus (Lluís Miquel Pérez), el subdelegat del Govern (Àngel Sagardoy) i representants de diversos consells comarcals i delegacions de la Generalitat. "Aquestes persones que participin en aquest sopar tindran l'oportunitat de seure amb un famós i fins i tot de ballar amb ells." Objectius solidaris i creixement del centre Els beneficis es destinaran íntegrament a la millora de les instal·lacions del Mas Sabater, que dona servei a tota la província de Tarragona: Habilitació del primer pis: Actualment és una sala diàfana i es necessiten nous despatxos per atendre els pacients. Manteniment del serveis: L'hospital ha crescut fins a tenir 13 professionals (fisioterapeutes, psicòlegs, logopedes, etc.). Projecte futur: L'ambició final és crear un centre de dia per a les persones amb un grau d'afectació més elevat que necessiten assistència constant.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Ecosistemes Mundos Frágiles: Didàctica i Medi Ambient
Preservació i Educació Ambiental a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta l'exposició Ecosistemes Mundos Frágiles, una iniciativa de l'obra social de Caja Madrid situada al Tinglado número 4 del Moll de Costa. El comissari de la mostra, José Luis González, detalla que l'objectiu principal és pedagògic i didàctic, especialment enfocat a infants i joves de centres escolars. Contingut i Estructura de la Mostra L'exposició se centra en la biodiversitat de la Península Ibèrica a través de: 12 escenaris representatius: Seleccionats entre els més de 1.300 ecosistemes catalogats pels experts. Visió tridimensional: Cada ecosistema inclou un gran paisatge de fons amb representacions de la fauna a mida real. Impacte humà: Nou escenaris mostren la natura en estat pur (muntanya, bosc mediterrani), mentre que tres reflecteixen la pressió de l'home (estepa cerealista, zones desforestades). Recursos multimèdia: Tres terminals interactius que multipliquen la informació disponible, oferint detalls sobre flora, insectes i grans reportatges fotogràfics. Objectius i Valors La missió fonamental és l'educació ambiental per garantir un futur sostenible. Segons el comissari: "Els nostres fills són els que inheritiran la Terra; depèn d'ells el futur que els espera." L'exposició busca provocar una reflexió crítica sobre les agressions al medi ambient, com la contaminació acústica, els abocaments als rius i la desforestació. La mostra estarà oberta a Tarragona fins al 14 de març, amb una gran acollida per part dels centres educatius locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Cicle Muntany amunt i l'expedició tarragonina a l'Himàlaia
Presentació del cicle Muntany amunt La Fundació Caixa Tarragona presenta una nova iniciativa cultural anomenada Muntany amunt, un cicle de cinema dedicat a l'excursionisme, la natura i l'aventura. L'objectiu és oferir una programació complementària a l'existent a la ciutat, implicant la societat civil i responent a l'interès creixent pel medi ambient. Col·laboració amb el Festival de Torelló El cicle se nutreix dels millors treballs del prestigiós Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, amb una selecció realitzada pel seu propi director. Les sessions tindran lloc els dimecres a les 8 del vespre i s'estructuren de la següent manera: Primera jornada: Estrena del documental de l'expedició tarragonina. Segona jornada: Cinema de muntanya amb films com Fi de Gemí (sobre el retorn al Montblanc d'un alpinista amb amputacions). Tercera jornada: Cinema d'aventura i paisatgístic amb títols com Big White i Timeless. Un documental inèdit de l'expedició tarragonina L'eix central de l'estrena és el documental que recull l'expedició d'un grup de Tarragona a un cim de 8.000 metres. David i Josep Maria Maixer expliquen els detalls d'aquest projecte: Producció pròpia: Un recull de 28 minuts extret de més de 12 hores de filmació realitzada en condicions extremes. Repte tècnic: Van utilitzar càmeres DVCAM professional i mini-DV, aquesta última per a les cotes més altes. Narració: El film s'estructura amb una veu en off externa i entrevistes en primera persona als membres de l'expedició. El valor de filmar en alçada Es destaca l'esforç físic titànic que suposa enregistrar imatges a més de 7.000 o 8.000 metres. David, el responsable de les imatges, va haver de realitzar un esforç doble: "A l'alçada l'últim que penses és a treure la càmera perquè et falta l'aire, però era conscient que s'havia de fer per tenir el testimoni de l'aventura." El cicle neix amb voluntat de consolidar-se com una cita anual a Tarragona per als amants de la muntanya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
24'
Entrevista a Josep Anton Burgasé, nou president del Port de Tarragona
Presa de possessió i visió estratègica Josep Anton Burgasé assumeix la presidència del Port de Tarragona després de 35 anys de vinculació professional a la institució. Defineix el port com el motor econòmic principal del Camp de Tarragona i subratlla la importància de la col·laboració entre els agents econòmics i socials per mantenir la línia ascendent de l'organisme. Relació entre el Port i la Ciutat Un dels eixos centrals de la seva gestió serà el diàleg amb l'Ajuntament de Tarragona. Burgasé destaca que: • No ha d'existir una frontera real entre ambdues entitats, ja que comparteixen interessos comuns. • El projecte de la façana marítima és prioritari i requereix un ampli consens entre l'Estat, la Generalitat i el consistori. • El port ha de continuar actuant com a institució de suport a les entitats i activitats ciutadanes. Prioritats Operatives i Logístiques El nou president marca diversos objectius immediats per garantir la competitivitat: Consolidació de Tràfics i Inversions • És necessari recuperar tràfics que han disminuït recentment, com el de contenidors amb Mallorca. • Cal assegurar el compliment del pla d'inversions, destacant obres com la prolongació del DIC (valorada en uns 60 milions d'euros). Infraestructures Clau "Cada dia que passa sense la xarxa ferroviària d'ample europeu estem perdent competitivitat respecte a altres ports europeus." • La connexió amb l'ample de via internacional és considerada una necessitat urgent per poder exportar i importar mercaderies amb Europa de manera eficient. • Es preveu el desenvolupament de la Zona d'Activitat Logística (ZAL) per pal·liar la manca de terrenys actual. Configuració del Consell d'Administració Burgasé explica que els canvis en el Consell busquen un perfil professional i tècnic, incorporant representants del sector comercial (Reus), de la logística i dels sindicats (CCOO i UGT). Malgrat la dependència de dues administracions de colors polítics diferents (Estat i Generalitat), el president es mostra confiat en mantenir una relació basada en el feeling professional per sobre de les sigles partidistes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Anàlisi del Sector de la Construcció a Tarragona
Rafael Muñoz, economista i responsable de l'Observatori Empresarial de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona (CEPTA), analitza en aquesta entrevista el primer estudi monogràfic dedicat al sector de la construcció com a motor econòmic de la demarcació. La construcció com a motor econòmic El sector s'identifica com la tercera pota de l'economia de Tarragona, juntament amb la indústria química i el turisme. Presenta unes taxes de creixement significatives, consolidant-se com la "locomotora" que arrossega altres sectors mitjançant una extensa cadena de valor. L'informe destaca que l'activitat residencial es concentra en un 95% en cinc comarques: Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre i Montsià. Urbanisme i sostenibilitat Es detecta un increment de l'urbanisme difús (habitatges unifamiliars i adossats), que genera una gran ocupació de sol i pressió sobre les infraestructures i serveis municipals. L'expert reivindica una intel·ligència territorial i un pla territorial clar per evitar la congestió i garantir models de creixement sostenibles. "Atès que el sol és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible comporta la configuració de models d'ocupació que evitin la dispersió." Habitatge i fiscalitat Els preus del metre quadrat continuen a l'alça, especialment a Tarragona ciutat i en primera línia de costa, impulsats per la demanda real i no per l'especulació. S'analitza l'impacte fiscal: el sector ha multiplicat els ingressos dels ajuntaments via IBI (Impost de Béns Immobles) i de la Generalitat via tributs de transmissions patrimonials. L'economista descarta una bombolla immobiliària fictícia, ja que la demanda respon a nous hàbits socials, la immigració i el turisme residencial.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
33'
Línia Directa amb l'Alcalde: Variant N-340 i Urbanisme
Gestió de la Variant de la N-340 i Mobilitat L'alcalde de Tarragona defensa fermament el projecte de la variant de la N-340, recordant que va ser un acord unànime pres fa cinc anys per reduir l'alta sinistralitat de la Via Augusta. Davant les queixes veïnals, l'alcalde argumenta: • La variant és essencial per descongestionar el trànsit del centre i barris marítims. • Nega que el projecte estigui 'seccionant' el territori de manera negativa. • Critica l'oportunisme polític degut a la proximitat de les eleccions. "No hi ha cap mena d'obstinació, ni la carretera talla el territori... era un projecte necessari per la quantitat de morts que hi havia a la carretera de Barcelona." Incivisme i Control de Gossos Un dels temes destacats és la tolerància zero amb l'incivisme. S'explica el mètode de vigilància mitjançant detectius i gravacions per multar els propietaris de gossos que no recullen els excrements o porten els animals sense lligar en zones com el Parc del Francolí. Projectes Urbanístics i Patrimoni Es discuteixen diversos punts clau per al futur de la ciutat: • Teatre Romà: Es reconeix el mal estat del monument, atribuït a un llarg plet d'expropiació ja resolt, i es trasllada la responsabilitat de la restauració a la Generalitat de Catalunya. • Parc del Francolí: Confirmació de l'adjudicació de les obres d'urbanització per crear un gran espai verd de 15 hectàrees. • Part Alta: L'alcalde referma la política de peatonalització, advertint que l'aparcament seguirà sent limitat per prioritzar els vianants. • Nova Ordenança de Terrazas: Es preveu una normativa unificada per al 2005 per regular el mobiliari i les llicències d'ocupació de la via pública. Valoració Política: Autoritat Portuària L'alcalde valora el nomenament de Josep Anton Burgasé com a nou president del Port de Tarragona. Tot i lamentar la sortida de Lluís Badia, considera que Burgasé és una persona amb el perfil idoni per mantenir un "port transparent" i comunicat amb la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
Càritas Tarragona: Atenció a la gent gran i solidaritat
La Realitat de Càritas Interparroquial a Tarragona En aquesta edició del Matí de Tarragona Ràdio, s'analitza la tasca social i econòmica de Càritas Interparroquial de Tarragona. L'entitat afronta un any de reptes després de presentar un dèficit econòmic d'uns 19.000 euros, causat principalment per canvis en el repartiment de les subvencions de l'IRPF estatal. Reptes Econòmics i Campanya de Socis • La directora, Maria Magaroles, destaca la necessitat de captar nous socis i actualitzar les quotes dels actuals per garantir la continuïtat dels projectes. • Es recorda que ser soci és un acte de compromís voluntari, on cadascú decideix la quantitat i la periodicitat. • Tot i el dèficit, l'entitat manté el seu compromís amb els col·lectius més vulnerables de la ciutat. El Programa d'Atenció a la Gent Gran El focus principal de l'entrevista se centra en la situació de la població sobreenvellida a Tarragona. Segons els estudis, Espanya podria ser un dels països més envellits del món l'any 2050. Càritas ha dividit la seva intervenció en dues grans línies: 1. Estudi i Diagnòstic de Situació • Des del 2001, s'han realitzat visites censals a persones majors de 75 anys per barris i parròquies (Sant Francesc, El Serrallo, Campclar, etc.). • L'objectiu és detectar situacions de risc, precarietat econòmica o manca de salut. • Sorprèn el gran desconeixement que tenen molts avis sobre els seus propis drets i els serveis socials disponibles. 2. Projecte d'Acompanyament • Es basa en el voluntariat per pal·liar la solitud no volguda. • Els voluntaris dediquen dues hores setmanals a fer companyia, conversar o jugar a jocs de taula per prevenir el deteriorament cognitiu. • Es fa una crida a la població tarragonina per detectar casos de veïns que viuen en un anonimat de solitud. "Moltes vegades la gent gran se sent avergonyida d'estar sola i disculpa els fills per no visitar-los; és una realitat molt dura." Continuïtat dels Projectes Socials L'entitat recorda que, a banda de la gent gran, es mantenen actius altres programes essencials com: • Suport escolar per a infants immigrants. • El centre obert i la ludoteca. • Cursos de formació per a dones i orientació laboral. • Servei de recollida i distribució de mobles.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Reobertura gradual del CAP Tarraco després de la desinfecció
Retorn a l'activitat al CAP Tarraco El Centre d'Atenció Primària (CAP) Tarraco ha reprès la seva activitat de manera gradual després d'haver estat tancat des del passat 12 de gener. L'obertura s'ha iniciat a la planta baixa amb serveis clau per evitar desplaçaments innecessaris als pacients. Serveis que es restableixen Actualment, el centre funciona al 50% de la seva capacitat i s'estan duent a terme les següents consultes i proves: * Radiologia (incloent-hi ortopantomografies). * Anestèsia i serveis preoperatoris. * Atenció a la drogodependència. * Electros i analítiques. Origen de l'incident i mesures de seguretat El tancament es va produir de forma preventiva arran de cinc casos de reaccions al·lèrgiques. Segons Albert Gómez, responsable del servei, la causa probable va ser una contaminació ambiental derivada d'unes fumigacions realitzades entre els mesos d'octubre i novembre. "L'empresa SGS Tecnos certifica que la planta està lliure del contaminant ambiental conegut com a clorpirifós." Les darreres anàlisis han confirmat que els nivells de tòxics estan per sota del marge de tolerància (0,0006), garantint així la seguretat tant per al personal sanitari com per als usuaris. Previsions de futur Es preveu que el restabliment total de totes les plantes i serveis (atenció a la dona, primària i especialistes) es completi cap al 8 de març. Mentrestant, la resta d'activitats se segueixen derivant a l'Hospital Joan XXIII i al CAP Jaume I.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
25'
Entrevista a Lluís Arola: Futur i Reptes de la URV
Polítiques Universitàries i Nou Govern L'entrevista comença analitzant la figura del nou Conseller d'Universitats, Carles Solà. El rector Lluís Arola valora positivament el seu perfil com a ex-rector, destacant el seu coneixement del sistema català. Els punts clau de la nova política de la Generalitat inclouen: • Convergència amb Europa: L'adopció del model de Bologna per damunt de les directrius de Madrid. • Finançament: El compromís d'augmentar els recursos per evitar el col·lapse del sistema públic. El Model Estratègic de la URV El rector defensa un model de universitat mixta, que combini la docència de grau amb una potent estructura de recerca i postgrau per atraure talent internacional. "Volem que els nostres màsters i doctorats siguin de referència a tot el món; ens han de venir estudiants des de l'Índia fins a Sud-amèrica." Infraestructures i Campus a Tarragona Es detallen els moviments imminents als diferents campus de la ciutat: • Campus Sescelades: Trasllat de la Facultat de Química i Enologia durant l'estiu del 2004 i millores en urbanització. • Campus Centre: Construcció de la nova Facultat de Lletres (previsió 2006-2007) i integració futura d'Infermeria i Ciències de l'Educació. • Projectes Especials: Consolidació de l'Institut d'Evolució Humana dirigit per Eudald Carbonell al costat del Servei de Recursos Científics. Gestió Econòmica i Patrimonial Arola exposa la difícil situació econòmica causada per l'increment de la despesa corrent (llum, neteja, cost de la vida) sense un augment correspondent dels ingressos. Com a solució, es planteja usar l'edifici de Les Clarisses per a oficines de gestió en lloc de construir nous pavellons cars al damunt del pàrquing Jaume I, el qual ha generat moltes queixes pel soroll de les obres.