Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2257-2280 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Impacte de la deslocalització industrial a Tarragona
Anàlisi del panorama sociolaboral a principis de 2004 L'entrevista a Joan Vinya, secretari general de CCOO a les comarques de Tarragona, dibuixa un escenari complex marcat per la crisi de les multinacionals a Catalunya. Vinya analitza com els tancaments d'empreses com Samsung o Philips no són casuals, sinó fruit d'una planificació econòmica basada en la deslocalització cap a països amb costos de producció inferiors. La deslocalització i la dependència de les multinacionals El secretari general subratlla que el model industrial actual és altament vulnerable: Reducció de costos: Les empreses ja no competeixen per qualitat o innovació, sinó per abaratiment de la producció. Manca de centres de decisió: Catalunya s'ha especialitzat en la fabricació de components, però les decisions estratègiques es prenen a milers de quilòmetres. Facilitat de trasllat: Segons Vinya, una planta amb mil treballadors pot "desaparèixer un cap de setmana" i reobrir en un altre país el dilluns. El cas crític de Tabacalera a Tarragona Respecte al futur de la fàbrica de tabacs, les perspectives són clarament pessimistes: "Ho veig molt malament perquè la multinacional vol executar una producció amb els mínims costos." Vinya critica que s'hagi trigat tant a modernitzar la planta i considera una "barbaritat" plantejar el trasllat dels treballadors a Logronyo, donada la manca de tradició de mobilitat geogràfica i la incertesa sobre la capacitat real d'aquella planta. Riscos: Sinistralitat i Turisme precari L'entrevista també aborda altres problemes estructurals: Sinistralitat laboral: Espanya manté unes xifres de risc inacceptables dins de la Unió Europea, vinculades a vegades al poc rigor en el compliment de les normatives. Sector Serveis: Tot i ser el motor econòmic, dependre excessivament dels turoperadors internacionals genera una ocupació altament estacional i precària. Relleu al sindicat CCOO Finalment, Joan Vinya confirma que deixarà el càrrec el març de 2004 després de 12 anys al capdavant (el límit establert pels estatuts). Ha manifestat la seva intenció de reincorporar-se a la seva empresa i col·laborar amb el sindicat fora de la primera línia directiva.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Impacte de la retallada de preus en medicaments
Relació Institucional i Nous Escenaris El representant del Col·legi de Farmacèutics descriu una situació d'absoluta normalitat en la transició cap al nou govern de la Generalitat. S'ha mantingut una lleialtat institucional històrica amb el Departament de Sanitat, ara sota la conselleria de Marina Geli, destacant la importància del conveni únic que vincula totes les oficines de farmàcia de Catalunya per a la dispensa de receptes. Crítica a la Gestió de la Retallada de Preus L'entrada en vigor de la normativa que retalla el preu d'unes 2.000 referències de medicaments el passat 1 de gener ha generat un gran malestar pel que es considera una gestió deficient per part del Ministeri de Sanitat: Logística ineficient: Es va obligar a retirar productes el 31 de desembre per reposar-los l'1 de gener amb preus nous. Impacte econòmic: Les farmàcies han d'assumir la immobilització de capital i pèrdues directes, ja que havien comprat l'estoc al preu vell. Risc de desabastiment: La celeritat del canvi, coincidint amb les festes de Nadal, va provocar problemes de transport i saturació en els distribuïdors. "És un país de pandereta; això no es pot fer d'aquesta manera. Hauria estat més fàcil permetre la rotació de l'estoc durant el primer mes." Incoherències en la Política de Medicaments Es denuncia la manca de seriositat en la fixació de preus. Actualment, un mateix producte pot tenir fins a tres preus diferents (autoritzat, de referència i mínim), fet que dificulta la implantació d'una política coherent de genèrics. Anàlisi de la Despesa Farmacèutica L'augment de la despesa no és atribuïble només a un consum irracional, sinó a factors estructurals: Dèficit de finançament: El percentatge del PIB dedicat a sanitat a l'Estat espanyol és inferior al d'altres països europeus com França. Pressió demogràfica: L'increment espectacular de la població al litoral (Baix Penedès, Tarragona) i la incorporació d'immigrants al sistema de salut universal augmenten el nombre de consumidors sense un increment proporcional dels recursos.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Lluís Badia: Candidatura al Senat i futur del Port de Tarragona
Lluís Badia anuncia el seu pas a la política activa al Senat El fins ara president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, ha confirmat en aquesta entrevista la seva sortida del càrrec per encapçalar la llista de Convergència i Unió (CiU) al Senat en les properes eleccions generals del 14 de març. Badia deixa una llarga etapa de gestió per centrar-se en la representació territorial a Madrid. Punts clau de l'entrevista Relleu al Port: Badia es mantindrà en el càrrec fins que es publiqui el nom del seu substitut al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Ha destacat que deixa una institució que és un referent a la Mediterrània. Estratègia de Partit: Malgrat que el seu nom sonava per al Congrés, el partit ha decidit situar-lo al Senat. Badia ha subratllat la seva bona entesa amb Josep Maldonado, qui liderarà la llista al Congrés. Reivindicació del Senat: Davant les crítiques sobre la poca utilitat de la cambra alta, Badia promet donar-li un pes institucional i territorial sense precedents: "Jo el que els garanteixo als ciutadans és que tindrem un pes important, que el Senat tindrà una veu... no es preocupin que el Senat a partir d'ara se'n parlarà." Propostes i visió política Fórmules conjuntes: Proposa articular una unitat d'acció entre els diferents representants de Tarragona a Madrid per defensar temes comuns del territori, més enllà de les sigles dels partits. Context Electoral: Badia analitza les eleccions com un "examen de setembre" per al nou govern de la Generalitat (el Tripartit), confiant a recuperar l'electorat nacionalista i socialista desencisat. Mètode de treball: Ha definit el seu estil basat en tres pilars: projectes, pressupostos i terminis, una metodologia que vol exportar de la gestió portuària a la tasca legislativa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Lluís Balart assumeix el relleu d'ICV a Tarragona
Relleu polític a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista presenta Lluís Balart com el nou regidor i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a l'Ajuntament de Tarragona, substituint Dolors Comas, qui se centrarà en la seva tasca com a diputada al Parlament. Balart, llicenciat en Història i president local del partit, assumeix aquest repte amb la voluntat de mantenir la coherència del projecte col·lectiu. Prioritats i línies d'actuació municipal El futur regidor destaca que la seva acció política se centrarà en l'atenció a les persones i la dignificació dels barris de Ponent. Entre els eixos principals figuren: Millora dels serveis socials i atenció a la gent gran. Impuls de les llars d'infants. Recuperació del patrimoni històric més enllà de l'etapa romana. Fermesa en l'oposició davant el model de ciutat de l'equip de govern (CiU i PP), al qual acusa d'improvisació i degradació dels serveis públics. Horitzó electoral i política general Balart també és el cap de llista d'ICV per a les eleccions al Congrés dels Diputats del 14 de març. En aquest àmbit, aposta per una democràcia radical i participativa i expressa la seva preocupació per la retallada de drets civils. "No és bo crear conflictes entre institucions de govern; l'actitud de la majoria municipal envers la Generalitat és equivocada." Pel que fa al territori, referma el seu compromís contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN), advocant per polítiques sostenibles i l'optimització dels recursos hídrics propis sense dependre eternament del transvasament de l'Ebre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
El Graduat en Educació Secundària (GES) per a adults
La transició del Graduat Escolar al GES L'episodi comença explicant l'evolució del sistema educatiu espanyol cap a l'actual Graduat en Educació Secundària (GES). Antigament, el títol mínim s'obtenia en finalitzar l'EGB, però amb la desaparició d'aquesta i del BUP, el GES s'ha convertit en l'estàndard actual. Característiques de la formació d'adults Diferència amb l'ESO: Tot i que la titulació obtinguda és la mateixa, en el món dels adults s'anomena GES per diferenciar-lo de l'escolarització obligatòria (ESO), que respon a una franja d'edat específica. Requisits d'edat: Per accedir-hi cal tenir 18 anys o complir-los durant l'any natural. Inserció per nivells: La formació s'estructura en tres nivells. A l'inici del curs es realitzen proves inicials que permeten als alumnes saltar nivells segons els seus coneixements previs i hàbits lectors, podent obtenir el títol en un sol curs. Estructura i Modalitats El sistema es divideix en tres grans àmbits de coneixement que s'avaluen trimestralment: 1. Comunicació: Català, castellà i anglès. 2. Científic-tecnològic: Matemàtiques i ciències naturals. 3. Social: Ciències socials. "És una titulació imprescindible avui en dia, tant per a la inserció laboral com per accedir a estudis superiors com el Batxillerat o Cicles Formatius." Perfil de l'alumnat i motivacions L'alumnat és molt heterogeni i es divideix principalment en dos grups: * Joves (17-19 anys): Persones que no van assolir els objectius als instituts i busquen una via per accedir a Cicles Formatius de Grau Mitjà. * Adults (35-50+ anys): Sovint moguts per l'autoestima i l'enriquiment personal, més que per una estricta necessitat laboral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Nova Borsa Jove de Treball a Tarragona
Presentació de la Borsa Jove de Treball L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una iniciativa específica per combatre l'atur juvenil mitjançant la creació d'una Borsa Jove de Treball, integrada en el Servei Municipal d'Ocupació. Aquest projecte neix de la necessitat de tractar el col·lectiu jove d'una manera diferenciada de la borsa comuna d'adults. Punts clau de la iniciativa Contractació especialitzada: S'ha incorporat un tècnic d'ocupació juvenil amb àmplia experiència per gestionar les dades i facilitar el contacte entre empreses i joves. Diagnosi prèvia: La primera tasca serà realitzar una diagnosi acurada de la situació real a Tarragona, evitant treballar sobre prejudicis. Règim d'edat: S'ha ampliat el límit d'edat fins als 30 anys, adaptant-se a la realitat actual de l'emancipació juvenil. Recursos d'autogestió: Els joves disposen d'una aula d'autogestió amb material informàtic, diaris i telèfon per a la recerca activa de feina. Anàlisi del mercat laboral local L'episodi destaca una disfunció entre l'oferta i la demanda: 1. Existeixen joves amb currículums excel·lents i estudis superiors que no troben sortida a la ciutat. 2. Hi ha una forta demanda d'empreses per a perfils tècnics especialitzats (fressadors, torners) que no es troben al mercat. "Si aconseguim que 10 o 15 joves trobin feina sostenible i de qualitat en un període raonable, ja podem considerar que el projecte és un èxit absolut." Objectius i filosofia Més que xifres ambicioses, el servei busca solucions a problemes com la temporalitat, la precarietat i els salaris baixos. Es defineix com un procés dinàmic on els usuaris poden entrar i sortir segons les seves inquietuds formatives o laborals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Polítiques socials i Centres Cívics a Tarragona
Visió i reptes de les polítiques socials a Tarragona La regidora de Serveis Socials, Maria Lluïsa Expósito, detalla la trajectòria de l'Ajuntament de Tarragona en la gestió del benestar social. Destaca que la política social no s'ha d'entendre només com una resposta a la indigència, sinó com una eina d'atenció integral per a diversos col·lectius: Gent gran: Atenció especial a la dependència i la solitud. Infància i joventut: Acompanyament en el seu camí de formació i integració. Violència de gènere: Es posa èmfasi en la discreció absoluta i la fermesa per garantir la seguretat de les dones. "Política social sempre ha sigut un departament que probablement de cara al ciutadà no és lluit, però que realment aporta moltíssim a la persona." Infraestructures i projectes per a la gent gran Es mencionen diversos projectes clau per a la legislatura del 2004, enfocats a una piràmide poblacional cada cop més invertida: 1. Obertura de la llar de gent gran a la zona de Parriu Clà, l'Albada i la Floresta. 2. Projecte d'un nou centre de dia entre Torreforta i la Granja. 3. Col·laboracions amb entitats com la Fundació Santa Tecla per ampliar la xarxa de centres de dia. El paper cabdal dels Centres Cívics Els centres cívics (Bonavista, Torreforta, Sant Salvador i de l'Esmorteïdor) han evolucionat de fer petits tallers a ser centres neuràlgics de dinamització. Normalització: Són espais oberts a tota la ciutadania, sense importar el barri de residència o la situació econòmica. Formació i cultura: Ofereixen des de ludoteques (0-3 anys) i biblioteques fins a tallers innovadors com la risoteràpia. Sentit de comunitat: Fomenten que usuaris joves es converteixin en monitors, creant una forta identitat de barri. Teatre Tarragona: Es planteja que el futur teatre pugui suplir la manca d'un centre cívic a la zona centre de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Precarietat laboral i deslocalització a Tarragona
Anàlisi de la situació sociolaboral a Tarragona (2004) L'entrevista amb Mario Rigau, secretari general de l'UGT a Tarragona, analitza la degradació de les condicions de treball i els reptes del nou panorama polític a Catalunya. 1. Augment de la precarietat i pèrdua d'ocupació estable Les dades recents del sindicat revelen una situació crítica a les comarques tarragonines: Pèrdua de 15.000 llocs de treball estables en els darrers quatre anys. Prop del 92% dels nous contractes celebrats a la província són de caràcter precari. La substitució de feina estable per temporalitat respon, segons Rigau, a un marc legislatiu que confon la flexibilitat amb la precarització. 2. El perill de la deslocalització industrial Rigau expressa una gran preocupació pels tancaments d'empreses multinacionals, citant casos com Altadis (antiga Tabacalera), Nissan, Philips o Samsung. "Les empreses utilitzen moltes vegades aquest tipus de mesures fonamentalment com una estratègia especulativa de cara a possibles moviments accionarials." Es critica que empreses que han rebut ajuts públics decideixin tancar els seus centres sense una argumentació lògica ni objectiva, apel·lant a la necessitat d'una política industrial clara per part de la Generalitat. 3. Sinistralitat laboral i prevenció Tot i que s'estima una reducció del 5% en els accidents laborals respecte als anys anteriors (2001-2002), el sindicat ho considera totalment insuficient: La millora es percep com a aleatòria o fortuïta i no fruit d'una nova cultura de prevenció estructural. Es reclama una acció urgent del nou govern per protegir la seguretat en el treball. 4. Relació amb les noves administracions Amb l'arribada del govern tripartit i de Josep Maria Rañé a la Conselleria de Treball, hi ha una expectativa de canvi, tot i la limitació que suposa que la legislació principal sigui d'àmbit estatal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Josep Maldonado, cap de llista de CiU per Tarragona
Ratificació de les llistes electorals per al 14 de març El Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya ha ratificat oficialment les candidatures per a les properes eleccions generals. Josep Maldonado repeteix com a cap de llista al Congrés de Diputats per la demarcació de Tarragona, després d'haver deixat recentment la Secretaria General de l'Esport. Maldonado expressa els seus sentiments davant d'aquest nou repte: - Agraïment a la militància de Convergència i d'Unió per la confiança dipositada. - Honor per liderar un projecte que defensa els drets dels tarragonins i catalans a Madrid. - Il·lusió i responsabilitat per afrontar una legislatura que considera clau per al futur de Catalunya. Unitat de la Federació i el lideratge de Duran i Lleida L'entrevistat destaca la fortalesa de la coalició sota el lideratge de Josep Antoni Duran i Lleida, subratllant que la unitat interna és un factor determinant per a l'èxit electoral. "Convergència i Unió fa pinya i és un sol home; la gent del carrer valora i reclama aquesta unitat." Candidatures clau a Tarragona Albert Abelló: Serà el número 2 al Congrés. Maldonado en destaca la seva experiència prèvia com a senador i regidor, a més de la seva bona relació personal i política. Lluís Badia: Expresident de l'Autoritat Portuària, encapçalarà la llista al Senat. Maldonado nega cap rivalitat interna i lloa la figura de Badia com un "animal polític". Objectius i reptes de futur La federació nacionalista encara els comicis amb l'objectiu de mantenir o millorar els resultats de fa quatre anys. Maldonado remarca que CiU es presenta amb les "mans lliures" en no estar actualment al govern del país, fet que els permetrà ser més reivindicatius a Madrid en temes com el nou Estatut o el finançament. Finalment, el candidat reafirma el seu compromís amb la legislatura completa i el seu desig que el nacionalisme català recuperi la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Sant Antoni Abat i la tradició dels Tres Toms a Tarragona
Celebració de Sant Antoni Abat a Tarragona L'entrevista amb Joan Oliver, president del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, se centra en la festivitat de Sant Antoni Abat. L'acte central tindrà lloc demà dissabte a l'església de Sant Llorenç, recuperant l'esperit d'una festa que històricament era el motor econòmic i social de la ciutat. Actes previstos per a la diada Missa solemne: A les 11:00 h, oficiada per mossèn Brauli López. Benedicció de coques: Durant l'ofici es beneiran les tradicionals peces de boscana. Benedicció d'animals: A partir de les 11:30 h, oberta principalment a animals de companyia (gossos, gats i altres). Evolució històrica i el vincle amb el camp Oliver rememora com, durant els anys 50 i 60, la pagesia representava el 90% de l'economia local. Amb la mecanització del camp i l'arribada de la petroquímica, els animals de treball van desaparèixer, però el Gremi manté viu el llegat: "Si a Tarragona hi vingués una crisi, encara podríem menjar patates i verdura perquè encara queda horta activa." La festa dels Tres Toms Es destaca que a Tarragona els Tres Toms se celebraran el 28 de març. Aquesta desestacionalització permet: 1. Atreure carruatges originals de tot Catalunya i fins i tot de Perpinyà. 2. Garantir una major col·laboració entre municipis, ja que el calendari de gener i febrer està saturat. 3. L'esdeveniment es defineix com un acte cultural i instructiu per mostrar a les noves generacions com era el treball tradicional amb carros. Altres activitats culturals El proper divendres 23 de gener, a les 20:00 h, el Dr. Francesc Roig Queralt oferirà una conferència a Sant Llorenç sobre la relació entre els arquitectes Gaudí i Jujol, emmarcada en els actes del Gremi.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Dolors Comas deixa l'Ajuntament de Tarragona
Entrevista de comiat a Dolors Comas La portaveu d'Iniciativa per Catalunya verds - La Plataforma, Dolors Comas, anuncia la seva renúncia a l'acta de regidora a l'Ajuntament de Tarragona després de vuit anys al consistori. En aquesta entrevista, repassa la seva trajectòria i els motius d'aquesta decisió estratègica. Motius de la renúncia La decisió no és estrictament personal, sinó un acord col·lectiu del seu grup polític basat en la nova conjuntura a Catalunya: * Consolidació del Govern d'Esquerres: Amb la formació del nou govern a la Generalitat, la seva tasca com a diputada al Parlament requereix una dedicació total. * Presència al territori: La nova funció parlamentària exigeix més feina de proximitat per canalitzar les necessitats de la societat cap al govern. * Renovació política: Comas defensa el valor de la renovació i considera que vuit anys és un període adequat per donar pas a noves persones. Balanç de vuit anys a l'oposició Tot i haver estat sempre a l'oposició, la regidora destaca la capacitat d'influència del seu grup parlamentari: * Oposició constructiva: Subratlla que ha aconseguit condicionar la política municipal en temes com la transparència financera, el registre de parelles de fet i l'eliminació de barreres arquitectòniques. * Gestió econòmica: Reivindica la denúncia del desgavell econòmic de 1955 com un punt d'inflexió per a la millora de la gestió de l'ajuntament. * > "No sé si a la política he aportat alguna cosa, però la política sí que m'ha aportat alguna cosa a mi." Estil polític i relacions personals Reconeguda per ser una de les veus més dures contra l'alcalde Joan Miquel Nadal, Comas defineix el seu estil com una combinació de duresa en els continguts i suavitat en les formes. Tot i les fortes discrepàncies ideològiques i moments personals difícils en certs plenaris, destaca l'enriquiment personal que ha suposat el contacte directe amb la ciutadania i la resta de regidors. El futur del grup municipal El seu successor serà Lluís Balart, actual president local del partit i historiador de formació. Comas el defineix com una persona amb una gran experiència de base i rigorosa, que mantindrà els valors d'esquerres i ecologistes del grup però amb el seu propi estil personal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Cicle de les grans èpoques de la música a Tarragona
Presentació del Cicle Musical L'auditori de la Fundació Caixa Tarragona inicia aquest diumenge un cicle titulat Les grans èpoques de la música, coordinat per Imma Grimal. La iniciativa neix amb la voluntat d'apropar la música de cambra a tots els públics, especialment a aquells menys familiaritzats amb el gènere, mitjançant un format divulgatiu i assequible. Les Quatre Etapes i Concerts El cicle s'estructura en quatre actuacions dominicals que recorren moments clau de la història musical: Música Medieval (Segles XII-XIV): Centrat en l'època trobadoresca i l'ideal cavallaresc. Inclou instruments històrics com vielles d'arc, xirimies i organet. Classicisme (Segle XVIII): Representat pel format per excel·lència de la música de cambra, el quartet de corda, amb obres de Mozart, Haydn i Beethoven. Romanticisme (Segle XIX): Dedicat exclusivament a Brahms. Aquest concert destaca per mostrar el procés compositiu de l'autor alternant la lectura de poemes, el cant de lieder i moviments de sonata. Segle XX i Música de l'Escena: Sota el títol Gratacel, ofereix una visió més lleugera i desenfadada amb peces de Bernstein o Gershwin, vinculades al musical, el cinema i el cabaret. Metodologia Divulgativa Una característica fonamental del cicle és el contacte directe entre artistes i espectadors: "S'ha intentat que hi hagi un contacte molt directe entre els artistes i el públic, de cara a fer-ho més assequible i més entenador per a tothom." Els intèrprets realitzen introduccions explicatives abans de cada peça per contextualitzar l'obra, eliminant la "fredor" habitual dels concerts clàssics i fomentant una experiència més propera.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Pressupost i futur del Consell Comarcal del Tarragonès 2004
Gestió pressupostària i competències El Consell Comarcal del Tarragonès encara l'any 2004 amb un pressupost superior als 9 milions d'euros. Tot i la xifra, el president Carles Sala destaca que més del 80% de l'ingrés és per a actuacions finalistes, és a dir, per a la gestió de competències delegades per la Generalitat o els ens locals. Els eixos principals de despesa són: - Ensenyament: Transport escolar, menjadors i beques. - Serveis Socials: Atenció primària en municipis de menys de 20.000 habitants, amb un augment de la plantilla d'educadors i assistents. - Medi Ambient: Recollida i eliminació de residus en 14 municipis de la comarca. Projectes d'iniciativa pròpia Amb el 20% restant del pressupost, el Consell aposta per serveis de proximitat i modernització digital: - Cultura: Organització dels Premis Tarragonès, espectacles infantils i cinema itinerants per a municipis petits. - Urbanisme: Suport tècnic amb arquitectes per a ajuntaments amb pocs recursos. - Societat de la Informació: El programa SIMUN (Sistema Informàtic Municipal) per oferir webs dinàmiques i tràmits online als pobles. Planificació i relació institucional Sala posa l'accent en la importància de la planificació territorial, especialment en el triangle Renau-Altafulla-Tarragona (10.000 hectàrees) i la necessitat de millorar infraestructures com l'accés a l'estació de la Secuita. "Som l'administració més petita, però intentem fer sentir la veu de 21 pobles i 21 alcaldes." Respecte al nou context polític amb el govern tripartit a la Generalitat, el president es mostra esperançat en què no hi hagi sectarisme i s'avanci cap a una descentralització real que permeti als Consells gestionar més tràmits de proximitat, com les cèdules d'habitabilitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
28'
El futur Museu Arqueològic a la Tabacalera
Debat sobre la nova ubicació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona L'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona ha proposat l'edifici de l'antiga Tabacalera com a seu del futur Museun Arqueològic. Aquesta decisió ha generat un debat intens que barreja la visió patrimonial i arqueològica amb la complexa situació laboral dels treballadors de la fàbrica. Arguments a favor de la Tabacalera Rafael Gabriel, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i Maria Mercè Martorell justificquen l'elecció basant-se en: • Proximitat històrica: Una part del solar està construït sobre la mateixa Necròpolis paleocristiana, monument nacional que porta 10 anys tancat al públic. • Capacitat logística: L'edifici ofereix espais suficients per amagatzemar els milers de peces que actualment estan disperses per Catalunya per falta d'espai. • Modernització: Permetria un museu interactiu i dinàmic, seguint els estàndards actuals de museografia. • Reactivació de la Part Baixa: Serviria com a eix vertebrador per dinamitzar econòmicament i turística una zona de la ciutat sovint oblidada en favor de la Part Alta. El conflicte social i polític Malgrat els avantatges patrimonials, el projecte s'enfronta a crítiques: • Situació laboral: El sindicat UGT i el grup municipal socialista demanen no parlar d'usos futurs fins que es resolgui el futur dels treballadors afectats pel tancament. • Model de ciutat: Hi ha propostes alternatives que preferirien mantenir el museu prop de la zona de l'Amfiteatre per no perdre la visibilitat marítima. "Tarragona ha de donar un salt qualitatiu i quantitatiu; no podem més amb la situació actual d'obsolescència dels espais." Gestió i finançament S'ha posat sobre la taula la necessitat d'un consorci entre l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri. La regidora Martorell defensa que, tot i que el finançament hagi de ser compartit, la gestió hauria de ser municipal per garantir l'eficiència que no han demostrat altres administracions en casos com la Necròpolis o el Teatre Romà.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Taller logopèdic per a afectats de Parkinson i cuidadors
Millora de la comunicació i la deglució en el Parkinson El contingut descriu un taller especialitzat adreçat a persones amb la malaltia de Parkinson i els seus familiars, organitzat en col·laboració amb l'Associació de Parkinson de les comarques de Tarragona i la Fundació La Caixa. L'objectiu principal no és la teràpia clínica, sinó oferir eines pràctiques per al dia a dia. Estructura del taller L'activitat es divideix en dues fases diferenciades per garantir l'atenció tant al pacient com al seu entorn: Fase 1 (Divendres): Treball directe i exclusiu amb la persona afectada per incidir en les seves dificultats específiques. Fase 2 (Dissabte): Integració de familiars i cuidadors. Se'ls ensenyen les estratègies treballades perquè puguin aplicar-les a casa i se'ls lliura un quadern de treball personalitzat. Impacte de la malaltia en la comunicació Es destaca que el Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que afecta el control del moviment i el to muscular. Tot i que la mediació amb dopamina és habitual, no és suficient per resoldre aspectes com: Veu i parla: Pèrdua de volum, manca de força en la veu i dificultats perquè el llenguatge sigui intel·ligible. Disfàgia: Problemes per empassar (deglució) que poden provocar pèrdues de saliva, ofecs o aspiracions greus. Prosòdia: Alteracions en el ritme, l'entonació i les pauses del discurs. Metodologia i participació "No anem a fer rehabilitació ni anem a fer teràpia; anem a reunir persones amb una dificultat comú i se'ls lliuren estratègies i trucs perquè els incorporin a la seva vida quotidiana." Els tallers són reduïts (màxim 15 persones) per permetre una atenció personalitzada. Es subratlla la importància de contactar amb les associacions per rebre aquest suport social i anímic, especialment davant l'augment de casos en persones joves (un 10% dels afectats tenen menys de 40 anys).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Conveni entre l'ICAC i l'Acadèmia Americana de Roma
Col·laboració en Arqueologia Clàssica L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) ha formalitzat un acord estratègic amb l'Acadèmia Americana de Roma, una institució amb una llarga trajectòria des del segle XIX en l'estudi de les humanitats i la cultura clàssica. Objectius del conveni L'aliança busca potenciar diverses vessants del coneixement arqueològic: - Recerca científica: Desenvolupament de projectes conjunts i intercanvi d'investigadors. - Formació: Organització de seminaris i cursos especialitzats. - Divulgació: Celebració de conferències i trobades acadèmiques. Primer projecte: El reestudi de Cosa El doctor Jordi Principal liderarà la primera iniciativa pràctica d'aquest conveni, centrada en la colònia romana de Cosa: 1. Es realitzarà un reestudi de conjunts ceràmics excavats als anys 50. 2. L'objectiu és aplicar la metodologia actual per reinterpretar materials que havien estat analitzats amb tècniques antigues. 3. El treball culminarà amb una publicació monogràfica prevista per a l'any 2005. "L'objectiu és que la institució sigui coneguda a l'estranger amb resultats i treball científic." Projecció internacional de l'ICAC Aquesta col·laboració representa un pas fonamental per a la consolidació de l'ICAC a nivell internacional, obrint la porta a futurs acords amb altres entitats de prestigi com l'acadèmia homònima d'Atenes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
32'
Entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira: Política i Territori
Balanç de les Primeres Setmanes de Govern El Conseller en Cap, Josep Lluís Carod-Rovira, repassa el canvi de paradigma polític després de 24 anys de governs de Convergència i Unió. Destaca que el nou govern de coalició d'esquerres i catalanista aposta per una forma diferent de fer política, malgrat la manca de tradició de governs compartits a la Generalitat. • El govern es troba en un escenari de canvi ideològic i de protagonistes. • Es reconeix que la renovació de càrrecs és massiva i pot generar una percepció d'ocupació de llocs, però es considera necessària pel relleu democràtic. • Crítica a la regulació dels mitjans públics: > "Volem uns mitjans de comunicació públics tan autònoms o tan independents com sigui possible." Reptes Territorials a Tarragona i l'Ebre Com a resident a Tarragona, Carod-Rovira subratlla la importància de la ciutat com a segona àrea metropolitana de Catalunya. Aborda temes clau per al territori: • Infraestructures: Cal gestionar l'Aeroport de Reus des de Catalunya per convertir-lo en un complement real al de Barcelona, enfocant-lo al potencial turístic i logístic. • Seguretat: Es proposa accelerar el desplegament dels Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona (previst per al 2007) mitjançant noves promocions i la incorporació d'altres cossos. • Conflicte de l'Aigua: El govern es referma en el seu no al Transvasament de l'Ebre, apostant per estudis científics per frenar el projecte davant les institucions europees. Context Polític Estatal i Relacions Institucionals L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la crispació política a Madrid i la necessitat de trencar la majoria absoluta del Partit Popular per evitar una involució democràtica. • Defensa la unitat civil del poble de Catalunya, independentment dels orígens. • Compromís de mantenir una relació institucional fluida amb l'Ajuntament de Tarragona, tot i els colors polítics oposats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Trasllat preventiu del CAP Tarraco al vell Jaume I
Trasllat preventiu de l'activitat assistencial El doctor Carles Llor, director de l'equip d'atenció primària Tarraco, explica els detalls del trasllat temporal de les consultes a l'antic CAP de Jaume I. Aquesta decisió s'ha pres de manera preventiva per garantir la salut dels professionals i dels pacients mentre es realitza una neteja a fons de l'edifici original. Causes i símptomes detectats L'origen de la problemàtica es remunta a finals d'octubre, quan alguns treballadors van començar a patir quadres de sensibilització vinculats, presumptament, a l'ús d'un insecticida. Els punts clau de la situació sanitària inclouen: Cinc persones afectades, de les quals dues presenten un procés més important. Símptomes detectats: quadres respiratoris, picors i gust metàl·lic. Tot i una neteja parcial al novembre, la persistència de símptomes menors ha motivat el trasllat total. Logística i atenció a l'usuari Malgrat el canvi d'ubicació, l'activitat assistencial es manté a ple rendiment gràcies a l'esforç d'adaptació de les 30 persones de l'equip: Es dóna servei a una població de 16.000 persones, amb una afluència diària d'entre 400 i 500 usuaris. S'han habilitat nou consultes totalment informatitzades al centre receptor. La resposta de la ciutadania ha estat de gran comprensió, mantenint un percentatge de visites molt similar a l'habitual. Previsions de futur L'equip preveu romandre a la seu provisional de Jaume I durant unes cinc setmanes. "Independendentment del resultat de les mostres, el fet que es netegi tot l'edifici és una garantia per després poder tornar a treballar allí." La data prevista per al retorn a la seu del CAP Tarraco és el 23 de febrer, moment en què s'espera que les tasques de neteja integral i les reformes estructurals hagin finalitzat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Jornades pre-Fòrum a Tarragona: Benestar i Solidaritat
Debat sobre la Universalització del Benestar a Tarragona El doctor Josep Maria Bertran, president del Col·legi de Metges de Tarragona, presenta les jornades de debat que es duran a terme els dies 6 i 7 de febrer a l'Antiga Audiència de Tarragona. Aquestes jornades s'emmarquen com un pròleg del Fòrum Universal de les Cultures 2004 i pretenen ser un espai de reflexió profunda sobre els desequilibris mundials. Objectius i Filosofia de les Jornades L'eix central no és només la caritat, sinó una crida a la intel·ligència egoista de les societats desenvolupades. Bertran argumenta que el benestar d'Occident està en risc si no s'ajuda de manera efectiva el tercer món. Entre els punts clau destaquen: Sacsejar consciències: No volen un acte "tranquil·litzador", sinó un compromís real. Estratègia versus Intenció: Es busca passar de les paraules a plans d'actuació concrets. Ensenyar a pescar: Crítica a la cultura de la subvenció permanent i a l'expoliació de recursos en països pobres. Convidats i Programa Highlight L'esdeveniment compta amb figures de gran relleu internacional i intel·lectual: Miguel Ángel Moratinos: Conferència sobre el reequilibri de recursos mundials. Federico Mayor Zaragoza: Exresponsable de la UNESCO, sobre cultura de pau. Taules rodones: Amb la participació de Joan Majó, Eduard Punset, Victòria Camps (ètica) i Joan Corbella (psiquiatre). "Una civilització no pot dir mai que és intel·ligent si coexisteix amb societats que encara es moren de gana i no tenen ni un antibiòtic per curar els seus fills." La Declaració de Tarragona L'acte culminarà amb la lectura de la Declaració de Tarragona, a càrrec de mossèn Josep Caballol, missioner a Ruanda. Aquesta declaració serà un document estratègic que s'enviarà a organismes nacionals i europeus per demanar canvis estructurals en la gestió de la solidaritat. Activitats Complementàries Paral·lelament, s'organitza una exposició itinerant de Mail Art amb més de 500 obres d'artistes de 30 països, coordinada per César Reglero, que reforça el caràcter solidari i cultural de la iniciativa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Oferta de formació continuada de la Fundació URV
Projecte de Formació i Obertura a la Societat La Fundació URV presenta una nova oferta formativa amb l'objectiu d'incidir en l'accessibilitat i obrir la universitat al conjunt de la ciutadania, professionals i empreses. Aquesta proposta va més enllà dels estudis reglats, buscant una transversalitat que respongui a les necessitats actuals del territori. Detalls de l'Oferta Formativa Varietat temàtica: S'han programat 35 cursos que van des de la salut i l'enginyeria fins al desenvolupament personal i la gestió d'entitats públiques. Metodologia participativa: Són cursos d'extensió universitària amb grups reduïts (entre 12 i 18 persones) per fomentar la interacció i el treball en laboratoris, fugint del format de classe magistral passiva. Durada i flexibilitat: A diferència dels màsters o postgraus anuals, aquests són de cicle curt (entre 20 i 40 hores), ideals per a persones actives laboralment. Perfil de l'Alumnat i Objectius L'oferta no s'adreça principalment a estudiants acabats de graduar, sinó a professionals i adults amb experiència que busquen una formació continuada. L'estratègia central és la cooperació amb agents externs per millorar el teixit productiu. "Un dels aspectes claus per a la innovació és la millora de les competències i de la formació." Informació Pràctica Consulta i Matrícula: Es pot fer tota la gestió de forma online a través del web oficial de la Fundació URV. Ubicació: Tot i que les classes s'imparteixen majoritàriament a les facultats, també s'utilitzen espais de col·legis professionals i empreses colaboradores. Terminis: El període de matriculació ja està obert i sol tancar una setmana abans de l'inici del curs.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
31'
Quarta reforma de la Llei d'Estrangeria a Espanya
Anàlisi de la Quarta Reforma de la Llei d'Estrangeria En aquesta edició de Prisma, l'advocat Carlos Prieto analitza les implicacions de la nova reforma de la llei d'estrangeria, que va entrar en vigor el 22 de desembre. Segons l'expert, la base del sistema espanyol es manté des de l'any 1987, centrada en la premissa que la immigració ha de respondre exclusivament a les necessitats del mercat laboral espanyol i no a la iniciativa pròpia de l'immigrant. Principals canvis i filosofia de la llei • Iniciativa de l'empresari: L'arribada d'un treballador estranger ha d'estar impulsada per un empresari a Espanya que acrediti la necessitat de cobrir un lloc de treball específic. • Enduriment de la regularització: Es tanquen pràcticament totes les vies per a aquelles persones que arriben per iniciativa pròpia (motu proprio). La nova normativa busca eliminar la divergència entre la lletra de la llei i la realitat pràctica per evitar l'efecte crida. • Excepcions per nacionalitat: S'obre una via preferent per a fills i nets d'espanyols (especialment pensada per a l'Argentina), permetent-los buscar feina directament al país. Punts polèmics: El padró i la sanitat • Una de les mesures més controvertides és la facultat del Ministeri de l'Interior per consultar els padrons municipals. Això genera por entre els immigrants en situació irregular, que podrien deixar d'empadronar-se per evitar sancions o expulsions. • El risc principal és que la pèrdua de l'empadronament comporta la pèrdua de drets fonamentals ja consolidats en la legislació anterior: - Accés a la sanitat universal (tarja sanitària). - Escolarització dels fills. "L'estat és, per definició, egoista; posa una barrera per protegir les necessitats dels qui són a dins, perdent de vista que darrere de cada treballador hi ha una persona amb família i cultura." Gestió administrativa i expulsions • Col·lapse a les subdelegacions: Es denuncien les cues inhumanes (de 7 o 8 hores) a les oficines governamentals per tràmits de renovació o reagrupament, fruit de la manca de personal davant l'allau de sol·licituds. • Realitat de les expulsions: Prieto aclareix que, tot i l'augment estadístic (un 20% més el 2003), la policia sol centrar els esforços d'expulsió en perfils problemàtics o que alteren l'ordre públic, més que en famílies integrades que treballen irregularment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Debat sobre l'augment del preu de l'habitatge a Tarragona
Anàlisi del sector immobiliari a Tarragona L'any 2003 es va tancar amb un increment del 18% en el preu de l'habitatge a Tarragona, una dada que reflecteix una tendència alcista sostinguda durant els darrers 20 anys, on els preus s'han multiplicat per cinc. El debat analitza les causes d'aquesta pujada i les possibles solucions des de l'administració i el sector privat. Causes de l'encariment Segons els experts convidats, no es pot parlar estrictament d'una bombolla immobiliària, sinó d'una combinació de factors de mercat: Escassetat de sòl: El preu del terreny ha augmentat un 28% en un sol any a Tarragona. El promotor José Luis García afirma que el sòl és el principal responsable, representant entre el 30% i el 50% del valor final del pis. Tipus d'interès baixos: El preu del diner ha estat en mínims històrics, facilitant l'accés a crèdits hipotecaris de llarga durada (fins a 35 anys). Alta demanda: La forta pressió de la demanda (jovent, immigració i turisme) manté els preus elevats. Socialització i alternatives d'habitatge L'opinió ciutadana recollida als carrers mostra una gran preocupació pel difícil accés dels joves a l'habitatge, qualificant la situació com un "abús". Davant d'això, es plantegen dues línies d'actuació: Lloguer: Lluís Jaques (Generalitat) defensa el lloguer professionalitzat com la solució de futur per al jovent, encara que admet que a Catalunya hi ha una forta cultura de propietat. Habitatge de Protecció Oficial (HPO): Existeix la necessitat que els ajuntaments gestionin sòl específic per a HPO que repercuteixi només el 15-20% del valor de l'obra. "L'habitatge és el primer fons de pensions que té el ciutadà en propietat per a la seva jubilació." Previsions per al 2004 Tot i que es preveu que els preus continuïn pujant per sobre de l'IPC, el sector espera una certa estabilització i un retorn a xifres de construcció més normalitzades, allunyades de l'eufòria dels darrers anys per evitar el col·lapse del sector.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Art-tarragona.org: Creant una ciutat virtual i participativa
La Revolució Artística Digital a Tarragona El projecte art-tarragona.org neix amb la voluntat d'activar la façana artística de la ciutat de Tarragona a través de la xarxa. Aquesta plataforma digital no és només un directori, sinó un espai de creació i debat obert a artistes, crítics i ciutadans. Una Nova Intervenció: El Plànol Navegable En el darrer any i mig, el projecte ha evolucionat amb iniciatives com In Situ, però l'aposta actual se centra en la creació d'un mapa del terme municipal totalment interactiu: Navegació per nivells: L'usuari pot aplicar zooms per apropar-se a carrers i places específiques. Intervencions artístiques: En diversos punts del mapa apareix un logotip vermell (similar a un senyal de trànsit) on s'allotgen les obres. Libertat total: El projecte es basa conceptualment en el mail art, un corrent que propugna l'intercanvi lliure i sense censura d'expressions artístiques. Provocació i Urbanisme Virtual L'artista Àngel Pomerol ha introduït les primeres obres per "trencar el gel" i convidar a la participació, utilitzant elements icònics de la ciutat des d'una vessant irònica i provocativa: Soterrament dels Castellers: Una proposta que trasllada el monument dels castellers de la Rambla Nova als nivells inferiors d'un aparcament subterrani. El Maginet Gegant: La transformació del personatge de Maginet en una estàtua de 30 metres a l'espigó del port, funcionant com un mirador panoràmic. "És imperiós que la gent hi participi, perquè si no, la ciutat es pot convertir en una ciutat fantasma." L'objectiu final és evitar que el projecte quedi en una anècdota i aconseguir una ciutat virtual transformada per la col·lectivitat, aprofitant que el formigó digital és molt més fàcil i barat de moure que el real.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Balanç del sector automobilístic a Tarragona el 2003
Evolució i Creixement del Mercat a Tarragona L'exercici de l'any 2003 s'ha tancat amb un balanç molt positiu a la demarcació de Tarragona, superant les expectatives inicials. S'ha registrat un creixement de vendes situat entre el 3% i el 5%, assolint la xifra de 20.022 unitats de turismes venudes, en comparació amb les 19.285 de l'any anterior. Tendències de Consum i Productes Estrella El sector ha vist com es consolidaven certes preferències dels compradors que ja s'intuïen en exercicis passats: Vehicles Dièsel: Segueixen sent l'opció preferida i la venda estrella del mercat. Monovolums i Tot Terrenys: Han experimentat un augment significatiu de la demanda. Motocicletes: S'ha destacat un increment de prop de 200 unitats, impulsat en part per plataformes de suport al sector com 'Por la moto'. Equipament Tecnològic: Actualment, fins i tot els utilitaris més petits incorporen de sèrie elements que abans eren exclusius de la gama de luxe, com l'aire condicionat i sistemes avançats de seguretat (airbags, pretensors, etc.). Impacte del Nou Pla Prever 2004 L'entrevista analitza l'entrada en vigor del nou Pla Prever a partir de l'1 de gener de 2004, destacant les següents novetats: Vehicles d'ocasió: Per primer cop s'inclouen vehicles usats amb una antiguitat de fins a 5 anys. Doble deducció: S'estableixen ajuts de 480,81 € o 721,21 €, depenent de si el vehicle lliurat al desguàs és apte o no per a benzina sense plom. Objectius: El pla busca la renovació d'un parc automobilístic encara envellit, prioritzant la seguretat viària i la millora mediambiental. "No és tan important trencar rècords de venda com el fet de mantenir la rendibilitat de les empreses." Perspectives per al 2004 El sector aposta per un optimisme moderat. Tot i que s'espera que el volum de vendes es mantingui estable, el focus de les associacions empresarials es desplaça cap a la garantia de la rendibilitat del negoci per sobre de les xifres absolutes de matriculació.