Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2209-2232 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Mans Unides: Compromís d'un futur just i solidari
Una crida al compromís global L'organització Mans Unides presenta la seva nova campanya sota el lema "El futur d'un món més just i solidari és compromís de tothom". En un context marcat per la globalització, l'entitat alerta sobre els riscos d'un model que sovint incrementa les desigualtats entre l'hemisferi nord i el sud. Els impactes de la globalització Globalització negativa: Aquella que perpetua la pobresa i fa que els rics siguin més rics mentre els països pobres s'enfonsen en noves formes de misèria. Aldea global: La interconnexió actual fa que la pobresa d'un país ens afecti a tots, un fet que es reflecteix en fenòmens com la immigració massiva. Cultura de pau: Es proposa contraposar la intolerància amb educació en valors, solidaritat i coneixement de les altres cultures. "La solidaritat podria ser la força transformadora del nostre món." Activitats i projectes destacats per al 2004 L'entitat combina la sensibilització local amb el finançament de projectes internacionals: Marxa de la Solidaritat a Tarragona: Arriba a la seva desena edició el 18 de febrer. Involucra joves de secundària que busquen patrocinadors per cada quilòmetre recorregut. Projectes de Desenvolupament: Es destinen fons a iniciatives concretes com un centre de formació a Kènia, una ambulància a Mali o microcrèdits per a dones al Pakistan. Dijuni Voluntari i col·lectes: Actes litúrgics i recollides de fons a les esglésies per donar veu a qui pateix fam i exclusió. El resum final subratlla que Mans Unides treballa en cinc àrees clau: agricultura, educació, sanitat, promoció de la dona i promoció social, sempre a petició de les necessitats reals de les comunitats locals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Grup Escènic Atenea presenta Feliz Aniversario
Entrevista al Grup Escènic Atenea per l'obra Feliz Aniversario Els membres del Grup Escènic Atenea han visitat el programa per presentar la segona representació de la comèdia Feliz Aniversario, de l'autor Adolfo Marsillach, que tindrà lloc aquest diumenge al Teatre Metropol de Tarragona a les 18:30 h. Detalls de l'obra i personatges L'obra s'emmarca en el gènere de l'alta comèdia i reflexiona sobre la vida d'una dona que celebra els seus 50 anys. Entre els punts clau destaquen: * El paper de Lídia Constanza: Interpretat per Rosa Bosch, és un personatge que repassa la seva vida monòtona i els enganys que ha patit. * Doble vessant interpretatiu: El personatge de Pep Ema encarna el marit masclista, mentre que Josep Linares interpreta els flashbacks de joventut com a xicot d'ella. * Conflicte generacional: Diana Roig, de 18 anys, aporta la visió de la filla rebel amb una moral més moderna i directa. Reflexió i lliçons Segons els actors, l'obra utilitza l'humor per parlar d'una realitat social on molta gent es pot sentir identificada. L'essència de la trama es resumeix amb una reflexió del mateix autor: "La seva història és la història d'una mentira, i per tant, és la història de tots nosaltres. Les mentides poden ser divertides i fins i tot balsàmiques." Avís urgent per als socis El grup ha fet una crida important a causa d'un error informàtic que ha provocat la pèrdua de la base de dades de socis simpatitzants. Es demana a tots els afectats que: 1. Tornin a donar les seves dades a les taquilles del Teatre Metropol. 2. Es posin en contacte amb membres del grup per poder rebre la informació de les properes obres.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Jornades interprofessionals a Tarragona pel Fòrum 2004
Crònica de les Jornades sobre el Benestar i el Fòrum de les Cultures L'emissora connecta amb la unitat mòbil situada a l'Antiga Audiència de Tarragona, on s'estan celebrant unes jornades professionals de gran rellevància vinculades al Fòrum Barcelona 2004. Aquestes trobades reuneixen diversos col·legis professionals amb un objectiu comú: debatre sobre el futur de la nostra societat. Eixos principals de la trobada Les jornades se centren en el sosteniment i la universalització del benestar. Els punts clau destacats en la inauguració són: Extensió de l'estat del benestar: La necessitat de fer arribar el model de qualitat de vida dels països del primer món cap al tercer i quart món. Compromís professional: La voluntat dels col·legis de no limitar el debat a l'àmbit local, sinó de traslladar les resolucions a nivell català, estatal i europeu. Desenvolupament global: Formar professionals en països en vies de desenvolupament per garantir l'equilibri del planeta. El paper del Fòrum de les Cultures Josefina Cambra, responsable de l'àmbit professional del Fòrum, ha subratllat la importància dels diàlegs com a nucli central de l'esdeveniment de Barcelona. Segons ha explicat: "En aquests diàlegs és on hi haurà l'intercanvi d'opinió i de pensament... on realment haurà d'existir un producte que és el resultat final que haurà de sortir del Fòrum." Properes activitats El programa continua amb una taula rodona sobre tecnologia i globalització amb la participació de figures com Joan Majó, Antonio Gutiérrez i Joaquim Ferrer. A més, els assistents poden gaudir d'una exposició artística amb més de 400 obres de creadors d'arreu del món al mateix vestíbul de l'audiència.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Entrevista a Carme Pla: T de Teatre i l'obra 'Això no és vida'
Conversa sobre l'èxit de T de Teatre i el seu espectacle actual L'actriu Carme Pla repassa la trajectòria de la companyia i detalla les claus de l'obra "Això no és vida", que ha exhaurit les entrades al Teatre Metropol de Tarragona. Els perfils humans de l'obra L'espectacle presenta cinc models de dones contemporànies que, tot i ser estereotips, busquen la humanització a través d'una doble cara que combina moments d'histerisme amb la tendresa: La depressiva (Mamen Duch): Incapaç de veure el costat positiu del que li passa. L'agressiva (Marta Pérez): Un personatge que crida constantment però que genera empatia per la seva sinceritat. La presumida (Àgata Roca): Obsessionada amb la perfecció física i la cirurgia estètica. L'ingènua (Carme Pla): L'optimista extrema que recicla qualsevol desgràcia en positivisme. L'estressada (Míriam Iscla): Representa la dona que vol ser perfecta i imprescindible en tots els àmbits. Trajectòria i projectes futurs Durant l'entrevista es destaca la solidesa de la companyia, amb 12 anys de convivència, i com el nom T de Teatre va néixer dels seus orígens prenent te mentre assajaven. Pla també reflexiona sobre l'impacte de la televisió: "El poder que té la televisió és espectacular, però on realment ens hem deixat les castanyes és al teatre durant molts anys." Plans de futur: 1. Enregistrament de 13 nous capítols de la sèrie Jetlag a partir de l'abril. 2. Continuació de la gira per Catalunya fins al setembre. 3. Possibles representacions a Madrid a principis del 2005.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
31'
Missions i realitat a Ruanda amb mossèn Caballol
Experiències i valors al cor de l'Àfrica El mossèn Josep Caballol, tarragoní amb més de dues dècades d'experiència a l'Àfrica, comparteix la seva visió sobre la realitat de Ruanda, un país marcat per la bellesa natural i les ferides del passat. La conversa destaca el contrast entre el primer món i el tercer món, no només des d'una perspectiva econòmica, sinó també humana. Valors humans i el concepte del temps • La societat ruandesa conserva uns valors de compartir i solidaritat que sovint s'han perdut a Occident. • El temps es mesura i s'entén de manera diferent, prioritzant la relació personal sobre la productivitat. • Malgrat la misèria, existeix una obertura i serenitat davant la vida i la mort que sorprèn els visitants. Superació del conflicte i reconciliació "Tota guerra és un crim contra la humanitat, perquè el que es busca és l'eliminació de l'altre." L'episodi aborda el dolorós record del genocidi i com la societat actual intenta cicatritzar les ferides: • Es fomenta la convivència entre ètnies des de les institucions i les organitzacions locals. • Les noves generacions, tot i portar el trauma familiar, caminen cap a una calma progressiva. • La mort s'accepta amb una frase clau: i taps i mana (resposta a la crida de Déu). Projectes de desenvolupament i col·laboració El model d'ajuda ha evolucionat de la simple caritat a la col·laboració activa: • Habitatge: S'han construït més de 1.000 cases amb un cost aproximat de 250-300 euros cadascuna, on els mateixos veïns ajuden en la construcció. • Salut i Educació: Les missions i fundacions com la del Joan XXIII de Tarragona treballen per formar natius perquè gestionin els seus propis hospitals i escoles. • Inclusió: S'ha posat especial èmfasi en ajudar col·lectius marginats com els pigmeus i persones amb discapacitats físiques.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Conveni per al consum responsable d'alcohol a Tarragona
Acord entre l'Ajuntament de Tarragona i la FEBE L'entrevista presenta el nou conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Tarragona i la Federació Espanyola de Begudes Espirituoses (FEBE). L'objectiu principal d'aquesta aliança és promoure el consum responsable d'alcohol i erradicar comportaments abusius, especialment entre el col·lectiu jove. Eixos principals de l'actuació El president de la federació, Francisco García Molina, detalla que el conveni es materialitza en tres àrees fonamentals: Educació i formació: Programes dirigits a menors d'entre 12 i 18 anys per explicar el funcionament de l'alcohol i els motius legals i de salut pels quals no n'han de consumir. Seguretat viària: Foment de la figura del conductor alternatiu per reduir la sinistralitat en el trànsit vinculada a l'oci nocturn. Autoregulació publicitària: Aplicació d'un codi deontològic estricte per garantir que els missatges comercials siguin responsables i no incitin al consum inapropiat ni s'orientin a menors. Visió sobre el consum i el fenomen social Durant la conversa, s'analitza la cultura del consum a Espanya i fenòmens com el botellón: "No només amb mesures coercitives es poden erradicar aquest tipus de comportaments; cal basar-se en la informació, la formació i la prevenció." García Molina destaca que, tot i l'alt consum per càpita, Espanya té una tradició de consum moderat en comparació amb altres cultures, i valora positivament que a Tarragona el fenomen del botellón estigui molt menys estès que en altres ciutats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Noves polítiques de Benestar i Família a Catalunya
Polítiques d'Adopció i Família La consellera de Benestar i Família, Anna Simó, destaca el compromís de la Generalitat per l'equiparació de drets en matèria d'adopcions per a parelles homosexuals. Simó subratlla que l'objectiu principal és protegir el dret suprem de l'infant a tenir una família, eliminant barreres discriminatòries. Respecte a la complexitat legal: * Catalunya exerceix les seves competències plenes segons l'Estatut d'Autonomia, malgrat els recursos del Govern central. * L'adopció de parelles homosexuals es focalitzarà en l'àmbit nacional, ja que en l'internacional preval la legislació del país d'origen, sovint més restrictiva. * Es pretén potenciar l'acolliment professional i reduir els costos de l'adopció internacional mitjançant recursos propis de la Generalitat. Ajudes Econòmiques i Conciliació S'anuncia un increment dels ajuts directes per a famílies amb infants petits, ajustats segons l'IPC català. Una novetat clau és l'equiparació de les famílies monoparentals amb les nombroses, estenent les ajudes fins als 6 anys del menor. Al Camp de Tarragona, es preveu que unes 5.800 famílies es beneficiïn d'aquesta mesura. "Les polítiques socials són, per definició, polítiques de família." Quant a la conciliació, la consellera proposa: 1. Creació de serveis com escoles bressol (0-3 anys) i centres de dia per a gent gran. 2. Un pla de conciliació dins la pròpia Generalitat per flexibilitzar horaris. 3. Millora de la xarxa de centres de dia al Camp de Tarragona per pal·liar el dèficit territorial actual. Violència de Gènere i Gestió Administrativa Simó aborda la ràpida resposta necessària davant la violència masclista, apostant per dotar econòmicament el pla interdepartamental contra la violència de gènere. Tot i que es crearan més pisos pont, la consellera recalca que la prioritat judicial hauria de ser l'allunyament de l'agressor perquè la dona no hagi d'abandonar el seu domicili. Finalment, es detalla un pla de descentralització administrativa a Tarragona per apropar les oficines de Benestar al ciutadà, finançat mitjançant una gestió més rigorosa: reducció del 20% en alts càrrecs i eliminació de despeses supèrflues en publicitat i protocol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Taller d'autoestima d'ADARA contra el maltractament
Suport integral i prevenció des de l'associació ADARA En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, les psicòlogues Maria Jesús López i Marga Arín expliquen la tasca de l'associació ADARA, una entitat dedicada al suport de persones que pateixen maltractaments en l'àmbit familiar. L'enfocament de l'associació és multidisciplinar, comptant amb professionals de la psicologia, el dret i el treball social per oferir una atenció integral. La naturalesa del maltractament Es destaca que la violència no sempre es manifesta de forma física immediata, sinó que segueix una progressió invisible: El maltractament sol començar amb la violència psicològica. L'objectiu de l'agressor és anul·lar l'autoestima de la víctima i generar por. Moltes dones no identifiquen conductes com les amenaces, el control o les empentes com a maltractament real. "Moltes dones arriben dient que no les han pegat mai, sense ser conscients que viuen una situació de violència psicològica profunda." El taller d'autoestima: "Quiere-te más" L'entitat organitza un nou taller centrat en l'amor propi com a eina fonamental. Les característiques principals són: Obert a totes les dones, sense necessitat d'haver patit maltractaments previs. Utilitza dinàmiques de grup i treball corporal per millorar la confiança. Proporciona un espai de mirall on compartir experiències i trencar l'aïllament. Es realitzarà de febrer a maig amb sessions setmanals de 90 minuts. Finalment, es fa una crida a la responsabilitat social, instant els veïns i familiars a no inhibir-se davant les sospites de violència domèstica i a oferir suport o notificar-ho a les autoritats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Creació del Premi Rafael Moneo per a treballs de recerca
Presentació del Premi Rafael Moneo de Treballs de Recerca En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el vocal de cultura de la demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Jordi Granell, presenta la primera edició del Premi Rafael Moneo. Aquest guardó està destinat a premiar els millors treballs de recerca realitzats per estudiants de batxillerat de les comarques del Camp de Tarragona. Origen i objectius del certamen L'elecció del nom de Rafael Moneo respon a la gran rellevància internacional de l'arquitecte i al fet que va ser el responsable de dissenyar la seu del col·legi a Tarragona. Segons Granell, els objectius principals són: Fomentar l'interès dels joves per l'arquitectura, l'urbanisme, el paisatge i l'art. Vehicular l'esforç que els alumnes ja fan en els seus treballs de recerca obligatoris. Donar visibilitat a temes del territori a través de la recerca acadèmica. L'arquitectura com a element mediàtic Durant la conversa, es reflexiona sobre com la figura de l'arquitecte ha esdevingut una estrella mediàtica. Tot i que es considera positiu que l'arquitectura ocupi espais a la premsa, Granell adverteix d'un possible perill: "Moltes vegades el que és la cosa mediàtica fa que tots els ajuntaments vulguin tindre una franquícia de determinat arquitecte... com si fos penjar una marca a la ciutat." Detalls sobre la convocatòria i els premis La convocatòria d'enguany té un caràcter especial en la seva estrena, ja que permet la participació no només de treballs actuals, sinó també de recerques finalitzades en anys anteriors. Termini de presentació: L'últim dia per lliurar els treballs és el 16 d'abril. Dotació dels premis: Els guardons consisteixen en lots de llibres (majoritàriament d'arquitectura) valorats en 600 euros per al primer premi i 300 euros per als accèssits, repartits tant per a l'alumne com per a l'institut. Edició: El col·legi preveu la possibilitat de publicar els treballs guanyadors per la seva qualitat i interès general.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
30'
Actualitat i Projectes Urbanístics a Tarragona 2004
Planificació Urbanística i Grans Projectes de Ciutat L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'Urbanisme, detalla el full de ruta per a la transformació de Tarragona durant l'any 2004. El focus principal es posa en la connexió entre barris, la creació de sòl industrial i la recuperació d'espais per a l'ús ciutadà. La Via Augusta i el Front de Llevant • Es confirma l'inici imminent de les obres a la Via Augusta i la unitat d'actuació 27. • El projecte inclou la construcció d'un nou nucli residencial amb unes 130-135 vivendes aïllades. • Les obres de remodelació s'estendran durant prop de dos anys i mig, dignificant un dels principals accessos a la ciutat. Desenvolupament Industrial i Oferta de Sòl • S'anuncia la posada al mercat de 100 hectàrees de sòl industrial de manera immediata. • Els tres pilars d'aquesta expansió són: - Ampliació del polígon Riu Clar (35 hectàrees de sòl públic gestionat per l'INCASÒL). - El Pla Parcial 9 (darrere del Carrefour), destinat a indústria aparador i manufacturera. - El Pla Parcial 13 (Avinguda de Roma), per cobrir la forta demanda local. L'Eix del Francolí i el Creixement Cap a Ponent El riu Francolí esdevé l'eix vertebrador de les noves actuacions: • Trasllat de la CLH (antics dipòsits de Campsa): Es negocia una nova ubicació per alliberar aquest espai i convertir-lo en zona verda i equipaments. • El Quart Pont: Projecte compartit amb la Generalitat per oxigenar el trànsit de Ramon i Cajal. • Creixement de Joan XXIII: Urbanització del Pla Parcial 2 que inclourà el nou centre comercial d'El Corte Inglés i les casernes de la Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil. Millores Urbanes i Equipaments Esportius • L'Aniversari de la Rambla: S'iniciarà l'adjudicació de la prolongació de la Rambla fins a la plaça de les Corts Catalanes, assolint una longitud de 2 quilòmetres. • Pla de Piscines: Construcció de tres nous equipaments coberts a Bonavista, Torreforta i el Serrallo amb una inversió de 4,5 milions d'euros. "No creiem que hi hagi cap Rambla ni a Catalunya ni a l'Estat amb una longitud com la que tindrà Tarragona, unint el mar amb el cor de la ciutat." El Futur de la Façana Marítima • Respecte al nomenament de Josep Anton Burgasé al Port, el govern municipal espera mantenir la sintonia i el consens. • L'objectiu és signar el conveni amb el Ministeri de Foment per a la remodelació de la façana marítima (projecte de Ricardo Bofill) abans de les properes eleccions generals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Mitologia i activitats familiars al Museu de Tarragona
Introducció a la Mitologia Clàssica L'activitat principal es basa en la narració d'històries mitològiques als peus d'una representació de l'Olimp. L'objectiu és connectar les famílies amb la cultura clàssica mitjançant quatre relats fonamentals: Apol·lo i Dafne: Una història sobre l'amor i la transformació. Perseu i la Medusa: El mite de la lluita contra el monstre. Hèrcules i el lleó de Nemea: El relat de l'heroi i el seu esforç. Plutó i Proserpina: Una explicació simbòlica del cicle de la vida i les estacions de l'any. El Joc Itinerari Pel Patrimoni Després de la introducció narrativa, el grup participa en un joc que recorre el museu per interactuar amb la iconografia real de la Tarragona romana. Dinàmica del Joc El grup es divideix en equips (colors del parxís) per resoldre 12 proves, evocant les 12 proves d'Hèrcules. L'objectiu final és recuperar els atributs dels déus per poder entrar a l'Olimp. S'utilitzen diversos sentits i habilitats: oïda (per identificar instruments de les muses), mímica (per animals de Diana) i trencaclosques (rapte de Proserpina). Objectius Educatius i Públic Aquesta activitat està dissenyada per a un públic familiar, especialment recomanada a partir dels 5 anys. Pilar, la representant del museu, destaca que l'objectiu és: "Fer parlar el patrimoni per a cadascú i permetre el coneixement d'una part de la Tarragona romana." Es busca que les famílies tinguin una experiència positiva per fomentar la valoració, estima i conservació del patrimoni històric. Exposicions i Propostes de Futur A part de les activitats familiars, el museu ofereix l'exposició temporal El renaixement de Tarracó 1563, que tanca a finals de febrer. També s'està preparant la Primavera Fotogràfica per al mes d'abril, lligant el món de la fotografia amb el patrimoni local.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Resum de l’intercanvi Aquest document recull una seqüència de salutacions consistents exclusivament en l'expressió bona nit. La comunicació manté una estructura repetitiva i uniforme al llarg de tota la transcripció, sense variacions en el contingut del missatge. Punts clau de la interacció Salutacions constants: Ús recurrent de la fórmula de cortesia bona nit. Ritme sostingut: Les intervencions es produeixen en intervals de temps regulars. Absència de conflicte: No es detecta cap intercanvi d'informació addicional o dades tècniques. "Bona nit" En conjunt, la transcripció reflecteix un bucle de salutacions cordials que es repeteixen cada 30 segons aproximadament, mantenint un to constant fins al final del registre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Jornades Professionals per al Benestar Universal
Organització de les Jornades Interprofessionals a Tarragona L'episodi detalla l'ambiciós programa de les properes jornades organitzades pels col·legis professionals de Tarragona en el marc del Fòrum de les Cultures. L'esdeveniment té com a objectiu principal debatre les desigualtats globals i proposar solucions des de la professionalitat. Calendari i Taules Rodones Dijous 5: Preparació i diagnosi. Sessió inaugural amb la presència de mossèn Caballol (vingut de Ruanda), el doctor Furriols i representants de la Creu Roja de Madrid. L'objectiu és posar sobre la taula les grans desigualtats entre el món industrialitzat i el Tercer Món. Divendres 6 (Matí): Factors de Sosteniment del Benestar. Moderada per Ganser Sanuí, comptarà amb figures de pes com: Joan Majó (Director de la CCRTV) per parlar de tecnologia. Eduard Punset per la part de ciència i comunicació. Antonio Gutiérrez (ex-secretari de CCOO) sobre eficiència laboral. Joaquim Ferrer i Miguel Ángel Moratinos (expert en política internacional). Divendres 6 (Tarda): Implicació dels professionals. Moderada pel psiquiatre Joan Corbella, se centrarà en l'ètica i l'hàbitat amb ponents com Victòria Camps i l'arquitecta Rosa Rull. Dissabte 7: Conferència Magistral i Cloenda. Federico Mayor Zaragoza (exdirector de la UNESCO) oferirà una visió humanística sobre els valors del fòrum. El Compromís: La Declaració de Tarragona Les jornades no pretenen ser només un espai de debat teòric, sinó que culminaran amb la Declaració de Tarragona. Aquest document és un consens entre tots els col·legis professionals per passar de la caritat a la formació tècnica. "L'objectiu és aconseguir un benestar per a tothom i per a sempre, que sigui durable en el temps." L'estratègia proposada se centra en capacitar els països en desenvolupament perquè puguin gestionar els seus propis recursos mitjançant la formació de tècnics locals, evitant així l'augment del deute i la dependència del primer món.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Exposició d'or i vida precolombina de Colòmbia
Art i rituals precolombins a Tarragona El centre cultural presenta una exposició excepcional titulada "Els esperits, l'or i el xaman", una mostra que reuneix 270 peces procedents del Museu de l'Oro de Bogotà. Aquesta col·lecció ofereix un viatge en el temps, des del 500 a.C. fins al 1500 d.C., just abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. Contingut de la mostra L'exposició destaca per la seva gran varietat d'objectes rituals i quotidians: * Orferreria: Peces realitzades amb la tècnica de la cera perduda, incloent-hi pectorals, arracades de grans dimensions i màscares. * Objectes rituals: Poporos (recipients per mesclar fulles de coca amb calç) i agulles d'or treballades per a usos terapèutics i energètics. * Materials diversos: També es poden contemplar peces de ceràmica, pedra i fusta. "Són peces que generalment no surten d'aquests museus... és la darrera ocasió de poder-les veure abans que tornin a Bogotà." Activitats i Pedagogia El centre no només funciona com a sala d'exposicions, sinó com un nucli actiu de divulgació: 1. Visites guiades: Disponibles cada dijous i dissabte a la tarda, a més de visites concertades per a grups i escoles. 2. Cicle de conferències: Sessions amb experts internacionals sobre xamanisme, orferreria i el paper dels xamans com a intermediaris espirituals. 3. Divulgació científica: Sessions de documentals i debats amb un llenguatge planer per apropar la ciència al gran públic.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Entrevista a Josep Maria Sabaté: Nous reptes sanitaris a Tarragona
Visió General del Nou Delegat El nou delegat de Sanitat a Tarragona, Josep Maria Sabaté, presenta les seves línies mestres després d'assumir el càrrec. Amb una llarga trajectòria professional al territori, Sabaté aposta per una transició de l'actual model basat en grans infraestructures cap a un model de gestió cohesionat. Objectius Estratègics del Departament Cohesió del sistema: Integrar les infraestructures existents perquè treballin amb un objectiu comú. Reforç de l'Atenció Primària: Desplaçar el centre de gravetat del sistema des dels hospitals cap als centres de salut de proximitat. Col·laboració professional: Millorar la comunicació entre metges, personal d'infermeria i especialistes. Visió Holística: Potenciar el paper de la infermeria en el control de malalties cròniques i l'atenció domiciliària. Infraestructures i Gestió de Serveis Sabaté destaca que el mapa d'infraestructures a Tarragona està pràcticament completat, mencionant la finalització del CAP Llevant i el nou Hospital Sociosanitari adjacent al Joan XXIII. Respecte a la polèmica sobre la gestió privada de centres públics, el delegat és clar: "Hem de desacralitzar el terme privat o públic i parlar de quines xarxes són capaces de donar un bon servei, amb un bon preu i qualitat." Llistes d'Espera i Gestió del Temps L'entrevista aborda dues de les grans preocupacions ciutadanes: Llistes d'espera: Es proposa una revisió dels criteris d'inclusió i una anàlisi real de les dades per planificar millor les intervencions quirúrgiques. Temps per pacient: Tot i la limitació pressupostària actual, l'objectiu és augmentar la dedicació a cada usuari mitjançant una redistribució de tasques i no només amb la contractació de més professionals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Edicions el Mèdol s'especialitza en cultura popular
Canvi d'estratègia i especialització editorial Edicions el Mèdol ha decidit fer un gir estratègic per centrar els seus esforços en la seva línia més consolidada i agraïda: la cultura tradicional catalana. Aquesta decisió implica deixar d'editar diversos premis de narrativa, assaig i poesia per concentrar recursos en el que millor saben fer. Abandonament dels premis literaris L'editorial ha comunicat que deixarà de publicar els treballs guanyadors de diversos certàmens, com ara: * Els premis de narrativa de la Vila d'Ascó, Vinebre i l'Ametlla de Mar. * El premi d'assaig Sant Romà i Virgili. Aquesta decisió s'ha pres amb previsió, assegurant que les institucions i ajuntaments afectats tinguin temps per trobar alternatives editorials i no es vegin perjudicats en les seves convocatòries. Crítica al sistema de premis i qualitat literària Joan López reflexiona sobre les limitacions del sistema actual de premis, citant el cas del Pin i Soler de Tarragona. L'editor destaca: * La manca de promoció i difusió proporcional a la dotació econòmica dels premis. * El risc que els jurats triïn obres que no assoleixen el nivell mínim de qualitat comercial. "No servia de res que un autor guanyés 3 milions de pessetes si les vendes del llibre no superaven els 1.500 exemplars." El projecte Traditecat: El llibre al carrer Per potenciar la cultura popular, han creat la Traditecat, una iniciativa que busca portar el llibre directament al seu públic natural en ambients festius. Catàleg especialitzat: Reuneix més de 450 títols de 30 editorials diferents. Esperit firaire: Edicions el Mèdol adopta un nou rol participant en fires d'arrel tradicional (com la de la Candelera a Molins de Rei) amb parades pròpies. Visibilitat: L'objectiu és oferir llibres que sovint queden exclosos de les grans llibreries per falta de màrqueting, presentant-los en un format de mostra de música, vídeos i artesania festiva.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Recerca sobre el dolor infantil a Tarragona
Estudi pioner sobre el dolor infantil i adolescent L'entrevista presenta un estudi innovador liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que analitza la incidència del dolor en menors d'entre 7 i 16 anys. Aquest treball és especialment rellevant perquè cobreix un buit en la recerca estatal, on els estudis sobre població infantil són pràcticament inexistents. Objectius i metodologia de la recerca L'estudi es troba actualment en fase de treball de camp i recollida de dades a la comarca del Tarragonès. Els seus punts clau inclouen: Identificació de factors: Es busca entendre quins elements contribueixen al manteniment del dolor i per què en alguns casos es cronifica. Prevenció i intervenció: L'objectiu final és dissenyar programes de tractament precoç i prevenció de la cronificació. Perspectiva familiar: Es demana la col·laboració de pares i mares per analitzar com els hàbits i maneres d'expressar el dolor es transmeten o imiten dins el nucli familiar. El dolor com a experiència subjectiva L'investigador, Jordi Miró, destaca la dificultat d'avaluar el dolor ja que no existeix un "doloròmetre". L'experiència és totalment subjectiva i depèn del llindar del dolor de cada individu. "El dolor és important per a la supervivència de l'espècie com a senyal d'alarma, però el dolor crònic no té cap sentit ni utilitat i deteriora greument la qualitat de vida." Confidencialitat i importància de la participació Es fa una crida a les famílies de les zones seleccionades (Tarragonès) per respondre els qüestionaris enviats a través dels centres educatius. Es garanteix la confidencialitat absoluta de les dades i s'explica que la participació és vital per obtenir una radiografia real i no sesgada de la societat catalana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Balanç de la presència de Tarragona a Fitur i promoció de Tarracó Viva
En aquesta darrera jornada professional a la fira Fitur (Madrid), s'ha realitzat un balanç exhaustiu de la participació de Tarragona. L'entrevista amb Montse Pasqual, gerent del Patronat Municipal de Turisme, destaca la consolidació de la ciutat com una destinació turística de referència. Resultats de les jornades professionals Contactes estratègics: S'han mantingut reunions clau amb companyies de baix cost per potenciar la connectivitat de la zona i amb diversos turoperadors interessats en el producte cultural. Ubicació de l'estand: L'espai de Tarragona ha gaudit d'una visibilitat excel·lent, situat en una zona de gran afluència entre els pavellons 7 i 9. Impacte visual: La imatge de l'Amfiteatre de Tarragona i la presència de membres de la Legio Romana amb vestimentes autèntiques han estat els principals reclams per al públic. L'aposta per Tarracó Viva Un dels pilars d'aquesta edició és la promoció de Tarracó Viva, el festival de reconstrucció històrica que se celebra al maig. "Tarracó Viva és una de les estrelles d'aquest any per nosaltres." S'ha preparat material documental específic i una presentació adreçada a la premsa especialitzada per donar a conèixer la tradició i el rigor històric d'aquest esdeveniment a nivell estatal i internacional. Cloenda i obertura al públic Després de tres dies de feina amb professionals del sector, la fira obre les portes al públic general durant el cap de setmana. L'emissora local clou la seva cobertura especial destacant la immensitat de l'esdeveniment i la varietat de destinacions presentades, des de les locals fins a les més exòtiques de Llatinoamèrica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
26'
Presentació de Tarracó Viva a FITUR 2004
Promoció de Tarragona a Madrid L'episodi se centra en la presentació oficial de les jornades Tarracó Viva a la fira FITUR de Madrid. Aquesta acció representa la primera gran promoció de l'esdeveniment fora de Catalunya, amb l'objectiu de captar turoperadors i públic estatal. Característiques de Tarracó Viva • No es tracta d'una festa lúdica o de disfresses, sinó de jornades de reconstrucció històrica. • Tot el material utilitzat (roba, armes, eines) està fabricat seguint criteris arqueològics • Les dates per a l'edició d'enguany (la sisena) seran del 18 al 30 de maig. Novetats de la sisena edició • Participació de grups de cavalleria d'Alemanya. • Representació de comèdia romana a càrrec de la Universitat Rovira i Virgili. • Ampliació de la presència internacional amb museus de Portugal, Israel i Itàlia (Pompeia i Roma). • Noves ubicacions com la Cantera del Mèdol per explicar l'ofici de la grimensura (topografia romana). L'estratègia turística de la ciutat Els responsables polítics, Francesc Recomà i Maria Mercè Martell, subratllen la importància de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat: "Per entendre el significat de la romanitat i veure com es vivia en una capital de l'imperi, cal venir a Tarragona." • Es destaca el fet diferencial de tenir monuments autèntics per fer les recreacions. • Es busca consolidar la marca Tarragona davant l'arribada de vols de baix cost a l'aeroport de Reus. Els protagonistes de la reconstrucció L'entrevista inclou membres de l'associació Projecte Fènix vestits com a soldats de la Legio VII Gemina: • L'Ivan (legionari): descriu la lorica segmentata i el pes de 20 kg de l'equipament. • El Ramon (centurió): explica el significat del vitis (bastó de comandament) i la seva armadura de 30 kg. • El Quim (governador): detalla el ritual de col·locar la toga de 6 metres de llana. • El Cèsar (portaestandard): descriu la pell de llop sobre el casc i el vexillum.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
2004-01-30 ALCALDE VALLADOLID
Valladolid: Un destí de referència en el turisme d'interior En el marc de la fira Fitur, el president de la Diputació de Valladolid, Ramiro Ruiz Medrano, presenta una oferta turística basada en la qualitat, la tranquil·litat i la valorització del patrimoni històric i natural. La província aposta per diversificar el seu atractiu més enllà de la coneguda Setmana Santa. Productes turístics singulars La proposta de Valladolid es vertebra al voltant de diversos eixos clau: Enoturisme i patrimoni: El Museu del Vi, ubicat a l'emblemàtic Castell de Peñafiel (conegut com el Navío de Castilla), és un dels principals reclams amb més de 400.000 visitants en tres anys. Arqueologia didàctica: La recent inauguració de la Vil·la Romana d'Almenara-Puras, que inclou un centre d'interpretació per mostrar com era la vida a l'antiguitat. Turisme fluvial: Una de les grans sorpreses és la possibilitat de navegar pel Canal de Castella a la zona de Tierra de Campos, oferint una experiència de pau i natura. Projectes de futur i infraestructures La Diputació continua invertint en nous recursos per al 2005, destacant el futur Museu del Pa i la recuperació del Sender Verd del Vall Esgueva per a activitats a l'aire lliure. "Hem fet una aposta per posar en valor el nostre ric patrimoni arquitectònic i mediambiental mitjançant una forta inversió pública i la col·laboració privada." Crescuda del turisme rural El sector ha viscut una transformació radical, passant de només 3 cases rurals l'any 1997 a 55 establiments el 2003, cosa que reflecteix l'èxit del model i l'excel·lència en el servei al visitant, especialment orientat a mercats emissors com Madrid i Catalunya.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Hotelers de Tarragona analitzen el turisme a Fitur 2004
El sector hoteler de Tarragona davant la fira Fitur Representants del sector hoteler de la ciutat de Tarragona participen en la fira Fitur 2004 per analitzar l'estat actual del mercat i establir contactes estratègics. En aquesta edició, es destaca una afluència de públic superior a l'any anterior, tot i que les expectatives del sector es mantenen prudents a causa del desequilibri entre l'augment de l'oferta hoteler i l'estancament de la demanda. Estratègies de promoció i nous reptes Els hotelers subratllen la importància de definir un pla estratègic de promoció clar per a la ciutat, basat en els seus elements diferenciadors: Patrimoni de la Humanitat: Es reivindica com l'eix central de la marca Tarragona per competir amb altres destinacions. Tarracoviva: Es valora com una eina excel·lent, però es demana treballar amb operadors turístics amb un any d'antelació per garantir un èxit d'afluència internacional. Noves tecnologies: S'aposta per la creació d'una pàgina web potent i l'ús d'internet com a canal de venda directa. L'impacte de les aerolínies de baix cost Un dels punts clau de la jornada ha estat la preocupació per la pèrdua de vols a l'aeroport de Reus, especialment després de l'anunci de la companyia Hapag-Lloyd de reduir la seva activitat. Les idees principals són: La necessitat de crear paquets turístics atractius per convèncer les aerolínies de la rendibilitat de la zona. La millora de la connectivitat: actualment és més fàcil anar de l'aeroport de Reus a Barcelona que a Tarragona ciutat. L'ús de la CityCard per oferir avantatges exclusius als turistes que arriben mitjançant vols de baix cost. "No podem pretendre que d'un dia per l'altre això sigui un èxit; la promoció turística és una carrera de fons on cal posar unes bases sòlides."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Estratègies turístiques a Fitur 2004: La Costa Daurada i Toledo
Presència de la Costa Daurada a Fitur L'entrevista comença amb Octavi Bono, gerent del patronat de turisme de la Diputació de Tarragona, qui descriu la magnitud de Fitur 2004 amb més de 10.000 expositors i representació de 170 països. La participació catalana destaca per: Un espai propi de 400 metres quadrats que aglutina 14 patronats municipals i empreses. L'objectiu de presentar productes innovadors davant la premsa, agents de viatges i el públic general. La formalització de convenis de col·laboració entre la Diputació i els patronats municipals de les comarques tarragonines. Mercats emergents i novetats L'estratègia de la Costa Daurada no només se centra en la proximitat, sinó en mercats amb gran potencial: El mercat xinès: S'està construint una xarxa de complicitats institucional i empresarial amb ciutats com Pequín, Xangai i Canton. La Xina preveu moure 100 milions de turistes pel 2010 i Tarragona vol ser-hi present. Turisme de salut (Wellness): Presentació del nou catàleg de balnearis i salut per a tota la demarcació. Tecnologia i nàutica: Noves plataformes informàtiques de comercialització a la xarxa per a les estacions nàutiques de Salou, Cambrils i Mont-roig. "No volem perdre l'oportunitat de ser dels primers en valorar el mercat xinès i d'intentar enllaçar-hi de forma correcta." Toledo: Ciutat Patrimoni i Turisme de Pernoctació En una segona part, el programa entrevista Javier Díaz-Herranz (Toledo Convention Bureau) i Cristina Jordán (Pla d'excel·lència turística de Toledo). L'objectiu principal de Toledo a Fitur és augmentar les pernoctacions, ja que actualment pateixen un excés d'excursionistes de dia provinents de Madrid. L'oferta cultural i nocturna Toledo es promociona com la ciutat de les tres cultures (cristiana, jueva i musulmana) amb els següents reclams: Patrimoni: Única ciutat de la península amb dues mesquites i dues sinagogues conservades. Rutes nocturnes: Creació de visites teatralitzades per descobrir els racons més íntims de la ciutat sota la llum de la nit. Gastronomia: Sopars espectacle que fusionen les tres tradicions històriques i la Ruta del Quixot. Corpus Christi: Recomanat com el moment més singular per visitar la ciutat, declarat d'interès turístic internacional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Tarragona Ràdio a FITUR: Turisme i noves aliances
Crònica de la presència tarragonina a FITUR Tarragona Ràdio es desplaça a Madrid per cobrir la Fira Internacional del Turisme (FITUR), la segona fira més important del món en el seu sector. Amb 170 països representats, l'esdeveniment serveix d'aparador per a les comarques de Tarragona i la Costa Daurada. Reunions estratègiques i reptes del sector L'activitat a la fira és intensa, especialment durant les jornades dedicades a professionals: Aeroport de Reus: S'ha mantingut una reunió amb la companyia alemanya Hapag-Lloyd per intentar evitar la suspensió dels vols diaris cap a Colònia i Hannover prevista per a l'abril. Tot i que la suspensió sembla inevitable a curt termini, les converses continuen obertes. Mercat Xinès: Contactes entre el Patronat de Turisme i l'ambaixador de la Xina per atreure turistes d'aquest país cap a la demarcació tarragonina. Presència Institucional: Participació activa de Francesc Recomà (tinent d'alcalde) i Joan Aregio (president de la Diputació), acompanyats de directors hotelers i de càmpings. Promoció de destinacions nacionals El programa també explora opcions de viatge per als tarragonins, destacant la col·laboració amb altres regions: "Asómate a Valladolid és el nostre lema; obrim els braços a tothom qui vulgui conèixer el nostre Museu del Vi i la nostra gastronomia." Valladolid: Dionisio Miguel Recio, president del patronat de turisme de Valladolid, destaca la Setmana Santa (d'interès turístic internacional), la cultura del vi al Castell de Peñafiel i la riquesa gastronòmica de Castella i Lleó.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Recorregut pel pavelló de Llatinoamèrica a Fitur
Explorant el pavelló 6: L'essència de Llatinoamèrica El reportatge ofereix una immersió sonora i descriptiva pel pavelló número 6 de Fitur, espai reservat exclusivament als països de Llatinoamèrica. Aquest sector destaca per la seva gran vitalitat, oferint una experiència que combina la promoció comercial amb el folklore viu. Mèxic i la cultura prehispànica Actuacions en directe: L'estand de Mèxic és un dels més grans i actius, on un grup de dansaires amb vestits de plomes realitza balls tradicionals acompanyats de timbals. Representació azteca i maia: Entrevistats vestits de guerrers expliquen que la seva missió és mantenir viva la cultura prehispànica i mostrar-la als visitants professionals. Turisme a Quintana Roo: Es destaca l'oferta de Cancún i la Riviera Maya, que va més enllà del sol i platja, incloent-hi zones arqueològiques, parcs ecoturístics i rutes naturals. Diversitat de destinacions i estils El recorregut continua per altres punts clau del continent: Cuba: Els responsables destaquen que el turista espanyol busca cada cop més conèixer el poble cubà i ciutats autèntiques com Santiago de Cuba i l'Havana, fugint dels complexos turístics tancats. República Dominicana: Esmentada pel seu ambient festiu amb bongos i gran afluència de públic. Xile: Ofereix un contrast paisatgístic brutal, des del desert del nord fins a la Patagònia i l'Antàrtida, sent la Patagònia la destinació més sol·licitada actualment. Caràcter professional i activitat firal Durant la jornada, el recinte és ocupat principalment per professionals del sector turístic que realitzen reunions i contactes estratègics per augmentar l'afluència de visitants als seus respectius països. El periodista recorda que Fitur és una de les fires més importants del món, ocupant 10 pavellons a Madrid, amb espais dedicats a Europa, Àfrica i les comunitats autònomes de l'estat espanyol.