Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2305-2328 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Conflicte laboral i futur de la Tabacalera a Tarragona
Anàlisi de la situació laboral a Altadis Representants del Comitè d'Empresa de l'antiga Tabacalera (Altadis) a Tarragona s'han reunit per analitzar el conflicte derivat de l'anunci de tancament de la fàbrica. Malgrat el període de vacances, els treballadors mantenen una postura de ferma oposició a la decisió de l'empresa, argumentant que el centre de producció és beneficiari i no deficitari. Punts clau de la discussió: Retorn a la feina: El proper dimecres 7 de gener, els treballadors reprenen l'activitat amb la intenció de reactivar les mobilitzacions i les protestes setmanals. Arguments contra el tancament: S'han presentat informes de tècnics independents que avalen la viabilitat de la planta, negant motius econòmics o de producció que en justifiquin el tancament. Relacions institucionals: El comitè buscarà el suport del nou Govern de la Generalitat de Catalunya, concretament del conseller de Treball, Josep Maria Rañé, i del president del Parlament, Josep Lluís Carod-Rovira, qui ha manifestat el seu suport explícit. Estratègia de l'empresa: Els treballadors denuncien una tàctica de desgast per part de la direcció d'Altadis, tot i que celebren que l'empresa hagi reculat en la intenció de presentar un ERO sense consens social. "Aquesta fàbrica té beneficis, no és deficitària... hem perdut la confiança amb la direcció perquè ens sentim enganyats." Accions futures i perspectives Els sindicats (UGT i CTI) han confirmat que mantindran les manifestacions de mitja hora cada dimecres davant la fàbrica i buscaran una resolució per unanimitat al Parlament de Catalunya per protegir els llocs de treball a Tarragona, Sevilla i Cadis.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Concert de Nadal de la Camerata XXI al Metropol
L'aposta professional de la Fundació Camerata XXI En aquesta entrevista al director de la Fundació Camerata XXI, Xavier Fort, s'explica l'evolució d'aquest projecte que va néixer amb una clara vessant pedagògica i que, actualment, ja disposa d'una formació completament professionalitzada. Aquesta orquestra es diferencia de la jove orquestra i de la infantil pel fet que els seus membres són professionals que cobren pel seu treball, tot i mantenir el mateix rigor i exigència que la resta de formacions de la fundació. Punts clau del projecte: Arrelament territorial: La fundació prioritza el talent de les comarques meridionals per fomentar l'equilibri cultural al territori. Equilibri generacional: L'orquestra és una formació jove, amb músics d'edats compreses entre els 20 i els 40 anys. Rigor artístic: L'accés a l'orquestra es realitza mitjançant proves estrictes per garantir la màxima qualitat musical. Detalls del Concert de Nadal El proper diumenge 4 de gener, el Teatre Metropol de Tarragona acollirà el tradicional concert de festes sota la direcció de Tobias Gossman, prestigiós músic vinculat al Gran Teatre del Liceu. El repertori seleccionat inclou obres de grans mestres: Mozart: Divertimento per a orquestra d'corda. Johann Sebastian Bach: Concert per a viola i orquestra en la menor. Antonin Dvořák: La Serenata per a cordes en mi major, descrita com una peça de gran dificultat tècnica i bellesa. "El terme professional el diem en el més profund dels sentits: amb una exigència que garanteix un esforç importantíssim per part de tothom." Activitat i futur de la Fundació Més enllà del concert de Nadal, Xavier Fort destaca que la fundació manté una activitat constant durant tot l'any, incloent programes per a Setmana Santa, cursos d'instruments (violí i violoncel), estades de formació a l'estiu i les conegudes colònies musicals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Campanya No Tarmis: Joguines per la Pau a Tarragona
Campanya No Tarmis i sensibilització social L'episodi detalla la campanya No Tarmis, una iniciativa organitzada per un grup d'estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb el suport de la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. L'objectiu principal és la sensibilització contra les joguines bèl·liques i la promoció d'una cultura lúdica basada en la cooperació i la no-violència. Activitats i tallers destacats Recollida de joguines: S'ha habilitat una xarxa de punts de recollida en centres cívics i facultats de la URV per a aquelles famílies que vulguin desfer-se de material bèl·lic. Tallers cooperatius: El diumenge 4 de gener, a la Plaça de la Font, es realitzaran jocs cooperatius i una performance de transformació. Paraules per la Pau: L'acte s'emmarca en les trobades mensuals d'antimilitarisme que es fan a la ciutat. Valors i educació El diàleg posa l'accent en el fet que el joc no és només diversió, sinó una eina d'aprenentatge fonamental: "Amb la joguina també anem aprenent coses; en el fons, som una mica allò al que juguem." Es critica l'actual publicitat de joguines que sovint fomenta actituds violentes i el sexisme, advocant per una educació des de la base que eviti futurs conflictes bèl·lics basats en interessos econòmics o manca d'humanitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
24'
La Cavalcada de Reis a Tarragona: Novetats i Recorregut
Organització de la Cavalcada El president de la comissió organitzadora, Josep Maria, explica el procés logístic darrere la nit més màgica de l'any a Tarragona. El treball comença tot just quan Ses Majestats marxen el gener anterior i s'intensifica en els darrers detalls abans de l'arribada. Horaris i Arribada de Ses Majestats • Ses Majestats arribaran a les 18:30h per mar. • Desembarcaran a l'Escala Reial del moll de Tarragona mitjançant una embarcació petita. • > "El seu vaixell és tan gran i ve tan carregat de joguines que no pot entrar al port." • Posteriorment, es traslladaran en cotxes descapotables fins al carrer Reial per iniciar la desfilada oficial a les 19:30h. El Recorregut i Canvis Urbanístics Aquest any es recupera el recorregut clàssic gràcies a la finalització de les obres a la Rambla Nova i el seu aparcament: • El seguici anirà fins a l'estàtua del Roger de Llúria. • Baixarà cap a l'estàtua dels Despullats (enguany no s'arriba a la Font del Centenari). • El punt final serà la Plaça de la Font, on l'alcalde lliurarà les claus de la ciutat. Caramels i Seguretat Enguany no hi ha carrosses noves per motius pressupostaris (es repeteix la del Fòrum), però la gran innovació recau en els caramels: • Es llançaran més de 6.000 quilos de caramels de major qualitat i tamany. • S'ha prohibit el llançament des dels tractors i per part dels xofers per garantir la seguretat viària i evitar distraccions. • Es fa una crida al civisme per evitar el "gambarrisme" de retornar els caramels amb força cap a les carrosses, fet que ha provocat la baixa de la Banda Musical de Tarragona i incidents amb els cavalls. Capital Humà i Il·lusió La cavalcada mou a unes 200 persones directament (pastorets, patges) i compta amb el suport de la brigada municipal. Josep Maria destaca que la major satisfacció és veure la il·lusió en la mirada dels nens i l'esforç desinteressat de tota la ciutadania implicada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Inici de la venda d'entrades pel Madrid B - Nàstic
Crònica de l'ambient al Nou Estadi Aquest matí s'ha viscut una jornada de gran expectació a les instal·lacions del Nou Estadi amb l'inici de la venda d'entrades per al decisiu partit entre el Real Madrid B i el Nàstic de Tarragona. Tot i un petit retard logístic inicial, l'afició ha respost amb entusiasme. Detalls de la jornada i logística Retard en el lliurament: Les entrades han arribat amb cert retard a causa d'un malentès entre el missatger i el gerent del club, Xavier Montclús. Primers compradors: El primer aficionat a aconseguir-ne ha estat el Xavier, que feia cua des de les 9:00h del matí per adquirir quatre localitats. Limitacions: El club ha establert un màxim de cinc entrades per soci per garantir una distribució equitativa. "Hem d'anar a guanyar i hem d'anar a morir." Previsions del club Segons ha explicat el vicepresident del Nàstic, Ferran Sánchez Camins, les previsions són molt optimistes: Es posen a la venda 900 localitats inicials. S'espera que s'exhaureixin abans de divendres. El club preveu mobilitzar entre 8 i 10 autocars, a banda dels aficionats que viatjaran en cotxe particular o avió. En cas d'esgotar-se les entrades ràpidament, el club no descarta demanar una ampliació de localitats al Real Madrid.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Projecte innovador de Biblioteca per a Joves a Tarragona
Impuls de la innovació en el sistema bibliotecari La Fundació, amb seu a Barcelona, treballa en l'àmbit estatal per transformar el concepte de biblioteca pública. L'entitat se centra en projectes de caràcter innovador i experimental que serveixin per testar nous models de gestió i serveis abans d'integrar-los de forma permanent. Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació col·labora estretament amb les administracions públiques, que són les titulars dels equipaments, aportant-los suport extern i coneixement tècnic per modernitzar la relació amb el ciutadà. La nova Biblioteca per a Joves de Tarragona S'ha formalitzat un acord marc amb l'Ajuntament de Tarragona per crear un centre pioner dedicat exclusivament al públic infantil i juvenil. Les claus del projecte són: Ruptura de motlles: Es vol fugir de la imatge tradicional de la biblioteca com un "espai de silenci i avorriment". Dinamisme: Es planteja com un centre cultural obert que fomenti la cohesió social. Tecnologia i Oci: L'espai prioritzarà els recursos d'aprenentatge i l'oci basats en les noves tecnologies. Xarxa de ciutats i referents europeus Tarragona és l'única ciutat de Catalunya inclosa en un grup experimental de sis municipis de l'Estat espanyol (com Bilbao, Saragossa o Albacete). Mentre Saragossa actuarà com a punta de llança, Tarragona n'adaptarà els aprenentatges a la seva realitat local. La Fundació aporta la recerca internacional basada en models d'èxit de ciutats com: "...en llocs d'Europa on s'està fent, com pot ser a Hèlsinki, a Polònia, a Alemanya o a Dinamarca." Calendari i execució Tot i que les bases conceptuals ja estan definides, el projecte entra ara en una fase de redacció i anàlisi detallada. Segons les previsions municipals, aquest nou equipament podria ser una realitat de cara a l'any 2006, sempre condicionat a la cessió de l'espai i la col·laboració tècnica amb la xarxa local.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Nova Biblioteca Virtual Pionera de la Cambra de Tarragona
Presentació de la Biblioteca Virtual La Cambra de Comerç de Tarragona ha llançat una biblioteca virtual pionera a nivell nacional, dissenyada per oferir una eina de consulta àgil i moderna tant per als seus més de 23.000 associats com per a la ciutadania en general. Aquest projecte és fruit d'un intens treball de recerca de diversos mesos per part de l'equip tècnic de la corporació. Característiques i Estructura El servei destaca per la seva facilitat d'ús, permetent accedir a la informació rellevant en només tres clics. L'oferta de continguts està organitzada en diversos àmbits estratègics: Comerç i Indústria: Seccions dedicades al comerç interior, exterior i la indústria. Serveis Específics: Informació sobre turisme, transports, medi ambient i infraestructures. Suport Empresarial: Recursos per a la creació d'empreses, recerca de subvencions i tràmits formals. Marc Legal: Accés directe a legislació actualitzada i normativa sectorial. Accessibilitat i Manteniment Tot i ser un servei digital, la Cambra vol garantir la proximitat: Accés obert: No està restringit als associats; qualsevol internauta hi pot accedir via web. Espai físic: S'ha habilitat una sala a la seu de la Cambra amb ordinadors d'alta qualitat i personal de suport, com la coordinadora Pilar Palau. Actualització constant: Es tracta d'una plataforma viva que compta amb prop de 1.000 enllaços web supervisats per mantenir la vigència de la informació. "L'agilitat és proporcional a que la informació sigui directa, real i actualitzada." Impacte i Expansió L'èxit de la iniciativa ha despertat l'interès d'altres cambres a nivell estatal que volen replicar aquest model d'èxit de Tarragona, considerant-lo una eina indispensable per a l'empresari actual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Presentació dels 10 nous autobusos de l'EMT a Tarragona
Presentació de la nova flota d'autobusos de l'EMT L'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona ha presentat avui, al barri del Serrallo, 10 noves unitats de la marca Mercedes-Benz que s'incorporaran immediatament al servei. Les unitats estan numerades del 334 al 343 i han estat exhibides a l'esplanada de l'antiga llotja en un acte amb la presència de l'alcalde Joan Miquel Nadal. Característiques tècniques i accessibilitat Lluís Martín, representant de Mercedes-Benz, ha destacat que aquests vehicles incorporen la tecnologia més avançada del mercat: Accessibilitat total: Són autobusos de plataforma baixa integral, sense esglaons a cap de les tres portes. Sistemes d'ajuda: Disposen de rampa extensible per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) i un sistema d'inclinació lateral (kneeling) per facilitar l'accés a gent gran o dones embarassades sense necessitat d'extreure la rampa. Confort interior: Incorporen climatitzador d'alta eficiència i rètols electrònics de ruta actualitzats. Compromís amb el medi ambient Un dels pilars d'aquesta renovació és la sostenibilitat. El fabricant ha subratllat els següents aspectes ecològics: Compliment estricte de la normativa Euro 3 sobre emissions. Reducció de l'impacte ambiental en el transport urbà, avançant-se a futures directives europees. "L'aposta tecnològica busca que l'agressió al medi ambient sigui la mínima possible, complint amb les severes directives europees." L'acte ha comptat amb la participació d'associacions de veïns i responsables municipals com Agustí Mallol, destacant la millora en la qualitat del transport públic per a tota la ciutadania.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Expressió d'agraïment continuat
Resum de la sessió Aquesta breu sessió s'ha caracteritzat per una seqüència repetitiva d'agraïments. L'interlocutor ha mantingut una actitud de cortesia extrema durant tot el temps d'enregistrament. Punts clau de la interacció Consistència verbal: S'ha utilitzat exclusivament el terme "Gràcies". Periodicitat: L'expressió s'ha repetit en intervals regulars de 30 segons. Absència de conflicte: La comunicació ha estat totalment positiva. "Gràcies." Aquesta repetició suggereix una prova de so o un bucle de confirmació d'un servei rebut.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
20 anys d'Antoni Coll al Diari de Tarragona
Trajectòria i Evolució del Diari de Tarragona L'entrevista commemora els 20 anys d'Antoni Coll com a director del Diari de Tarragona, des de la seva arribada l'1 de juny de 1984. Coll recorda com va deixar La Vanguardia amb la idea de tornar a Barcelona en pocs anys, però va acabar arrelant a la ciutat i liderant una transformació profunda del mitjà. Creixement i Cohesió Territorial El diari ha passat de tenir una dotzena de redactors a més de 60, i de venedre 5.000 exemplars a més de 15.000. L'autor destaca el paper fonamental del rotatiu en la cohesió de la província: Identificació amb les comarques: El diari ha servit per unificar un territori on la gent se sent més del seu poble (Reus, Salou, Torredembarra) que de la província en conjunt. Consolidació de conceptes: Es destaca l'impuls de la marca Terres de l'Ebre. Funció Notarial: El diari actua com a cronista de l'actualitat per a futurs historiadors. Records i Impacte Social Durant aquestes dues dècades, Coll ha viscut moments de tota mena: Negatius: Successos tràgics com el cas de la doctora Sanz, el crim de Gemma Biosca o les inundacions de 1994. Positius: La declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat o l'ascens del Nàstic. "El diari ha servit com una tribuna per contestar opinions... he dit sovint que no cal fer pintades a la paret, que jo els deixo un espai al diari per escriure el que pensen." El Futur de la Premsa de Paper Antoni Coll reflexiona sobre els reptes de la premsa de pagament davant els mitjans digitals i gratuïts. Augura un futur amb diaris amb menys pàgines però amb més anàlisi, investigació i profunditat, diferenciant-se de la immediatesa de la ràdio i la televisió.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: Balanç d'un any de mandat
Balanç del primer any de mandat municipal L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, realitza una valoració del primer any de mandat després de les eleccions del 2003. Davant les crítiques de l'oposició sobre una suposada manca d'il·lusió i projecte, l'alcalde respon amb contundència: "Els ciutadans saben que la meva capacitat, la meva il·lusió i les meves ganes de treballar per la ciutat fins a l'últim dia són les que són i han estat així tota la vida." Millores i projectes destacats Durant aquest primer any, l'alcalde subratlla diverses fites en la gestió municipal: * Millora de la neteja: S'ha optimitzat el contracte per resoldre les queixes històriques. * Infraestructures: Inauguració de la piscina de Sant Pere i Sant Pau, noves cotxeres d'autobusos i projectes per a llars de jubilats i d'infants. * Seguretat i convivència: Presentació imminent de les noves ordenances de convivència. Urbanisme i el nou Pla General Nadal defensa la necessitat d'un Pla General d'Urbanisme reflexiu i sostenible. L'objectiu és limitar el creixement de la ciutat a un màxim de 175.000 habitants per garantir la qualitat de vida en el futur. Critica el Partit Socialista per fer "seguidisme" de la premsa i no participar constructivament en les comissions. Pel que fa al Pla Director del Litoral de la Generalitat, l'alcalde anuncia que presentaran al·legacions, considerant injust que es vulguin donar lliçons a Tarragona quan ciutats com Barcelona han transformat el seu front marítim amb grans infraestructures de ciment. Relacions institucionals i seguretat L'alcalde detalla les seves peticions al nou subdelegat del govern: 1. Més efectius policials per fer front a la inseguretat estival. 2. Restricció del trànsit de camions a la N-340, obligant-los a utilitzar l'autopista A7. Finalment, Nadal admet un error polític en el nomenament d'Antoni Peco a l'Empresa Municipal de Transports (EMT), atribuint-ho a un intent fallit d'integrar les associacions de veïns en la gestió directa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Venda d'entrades per al Reial Madrid B - Nàstic
Expectació màxima pel desplaçament a Madrid L'afició del Gimnàstic de Tarragona s'ha mobilitzat massivament aquest dimecres al matí per adquirir una de les 900 localitats disponibles per al tercer partit de la Lligueta d'Ascens. El matx es disputarà el proper diumenge a les 19:00h a la Ciutat Esportiva del Reial Madrid. Detalls de la logística i preus Els aficionats disposen de diverses opcions per viatjar a la capital de l'Estat: Entrada sola: Té un cost de 18 euros. Pack Soci: Bus organitzat pel club + entrada per 20 euros. Pack No Soci: Bus + entrada per 25 euros. Altres opcions: Existeixen paquets especials d'agències de viatges que inclouen avió, tren o hotel. Estat de la venda a les oficines Tot i les cues d'unes 60 persones des de primera hora, les entrades han patit un lleuger retard en la seva arribada física a les oficines del Nou Estadi: "El gerent del club, Xavier Monclús, ha anat personalment a recollir-les a l'empresa de transports per no fer esperar més els aficionats." Es preveu que la venda s'iniciï oficialment abans de les 11:00h i l'horari comercial serà de 09:30h a 14:00h i de 17:00h a 20:00h fins divendres, sempre que no s'exhaureixin abans les localitats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Nostàlgia i records: Homenatge a Nino Bravo a la Rambla
Nostàlgia, música i records col·lectius L'episodi se centra en l'evocació de la memòria col·lectiva a través de productes i referents culturals que han marcat èpoques passades. Es fa un repàs des dels licors clàssics que han anat desapareixent de les preferències actuals fins a la perennitat de les cançons melòdiques. L'evolució dels gustos i la vigència de Nino Bravo Canvis en el consum: Es comenta com han quedat en el passat begudes com el Piper Mint, el Calissai o el Marie Brizard, donant pas a una nova cultura de consum. Un referent intergeneracional: Es destaca la figura de Nino Bravo com un dels cantants més populars. Tot i el pas del temps, les seves cançons són: Conegudes per les generacions més joves que no el van viure. Difoses constantment per la ràdio. Versionades per grups actuals, mantenint la seva vigència. Actuació musical i teatre El programa compta amb la presència de Joan Manel Brunet (conegut com el Putiner), alumne del curs de teatre musical de Teresa Valls, qui interpreta en directe el clàssic "Un beso y una flor" acompanyat per José Álvaro Davi als teclats. "Al partir un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós." Properes passes del programa L'emissió continua des de la Rambla per donar pas a: * El Supercoro, format per una quinzena de membres. * Un reportatge de Josep Sunyer sobre l'administració de loteria de Pere Sanz, un altre punt emblemàtic de la zona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Celebració del Dia de la Música a la Rambla Nova
El Dia de la Música amb Tarragona Ràdio Aquesta sessió especial de matí des de la Rambla Nova de Tarragona posa de relleu la vitalitat cultural de la ciutat durant el Dia Internacional de la Música. L'emissió serveix de punt de trobada per a diversos artistes locals que participen en les activitats programades al llarg de la jornada. Programació d'activitats i actuacions Durant la conversa amb la Teresa, es detallen els esdeveniments previstos per a la tarda i el vespre: Combos de l'escola: Actuació a la plaça Verdaguer a partir de les 18:00 hores. Teatre musical: L'aula de teatre musical representarà l'obra El Putiner i Gelós de Molière a les 21:00 hores. Col·laboracions en directe: Diversos músics es reparteixen per diferents espais de la ciutat per apropar la música a la ciutadania. Actuació destacada: Els Miserables L'espai radiofònic inclou una actuació en directe de la Cristina Prat, acompanyada per José Álvaro Davi als teclats. Interpretaran una peça del famós musical Els Miserables, basat en l'obra de Víctor Hugo. "És una cançó molt trista que parla d'un amor que se n'ha anat." L'emissió tanca amb una sèrie de comiats que donen pas a la interpretació musical i a la continuació de la programació especial de l'emissora.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
42'
La Rambla de Tarragona: 150 anys d'història i evolució
Memòria de la Rambla Nova de Tarragona L'episodi explora la transformació urbanística i social de la Rambla Nova en el marc del seu 150è aniversari. Experts en història, arquitectura i fotografia analitzen com aquest espai ha passat de ser una esplanada militar a convertir-se en l'eix central de la ciutat. Evolució Urbanística i Arquitectònica • Inicis i Eixample: El projecte neix a mitjans del segle XIX (1854) amb l'enderroc de les muralles i el disseny de l'enginyer Josep Cribillers. • Estils i Arquitectes: Es destaca la presència del modernisme amb figures com Jujol (Teatre Metropol), Bernardí Martorell i la nissaga dels Pujol. • Gratacels i Polèmica: La construcció de l'Edifici Atlàntic als anys 70 va marcar una fita com el primer "gratacels" de la ciutat, generant un fort impacte visual. Aspectes Socials i Costums • El Centre de la Vida Social: Històricament, la Rambla era un lloc d'exhibicionisme social on la burgesia passejava per la "coca" central amb barret, mentre les classes populars observaven des de les vores. • Canvi de Noms: L'espai ha reflectit les etapes polítiques: Rambla de Sant Joan, del 14 d'Abril, del Generalissimo i finalment Rambla Nova. Reptes i Conservació "De la Rambla tothom n'hi sap, i aleshores nosaltres volíem aportar alguna cosa diferent." • Es discuteix la pèrdua de patrimoni amb l'enderroc d'edificis emblemàtics per donar pas a noves construccions de qualitat arquitectònica qüestionable. • La transició comercial: dels grans cafès i cinemes històrics a les franquícies actuals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
La Rambla de Tarragona: Un taller d'humanitat
Una via amb personalitat pròpia Aquesta narració ens presenta una Rambla singular que desafia la lògica geogràfica: "fa pujada fins a mar i baixa cap a muntanya". Es descriu com un espai amb segles d'història que, fa uns 150 anys, va rebre un "vestit nou" per adaptar-se a la ciutat moderna, mantenint-se en constant evolució i creixement. El cor de la vida social La Rambla no és només un carrer, sinó un punt d'encontre i un escenari on es barreja tota mena de gent. Es defineix mitjançant conceptes profunds: Taller d'humanitat: Un lloc on la gent es troba per saludar-se, xerrar i "arreglar el món". Escola existencial: Un espai de ritme pausat, un congrés permanent dels vianants en calma. Fòrum peripatètic: Una picada d'ullet a la tradició clàssica i romana de la ciutat. Personatges i atmosfera El text personifica l'espai i els seus elements: Roger de Llúria: El "cavaller trempat" que vigila la Rambla nit i dia, sovint amb un colom al cap. Diversitat cultural: Des de turistes que busquen pedres romanes fins a vianants que fan la típica "anada i tornada" (fins a 13 voltes). Dualitat i unió: Tot i que sembla que divideixi el món en dues meitats, la seva funció real és unir-les. "Una rambla singular, la meva guarda un secret... fa pujada fins a mar i baixa cap a muntanya." Finalment, el text destaca la capacitat de la Rambla per recuperar la calma després de qualsevol tempesta, convertint-se en un lloc on el temps sembla inventar-se de nou cada dia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
41'
150 anys de la Rambla de Tarragona: Música i Records
Celebració del 150è Aniversari de la Rambla Nova Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ret homenatge a la Rambla Nova en el seu 150è aniversari, coincidint amb el Dia Internacional de la Música. El programa combina actuacions en directe amb un recorregut històric pels establiments més emblemàtics de la ciutat. Actuacions Musicals en Directe Amb la col·laboració de l'Estudio de Música, s'ofereixen diverses interpretacions: • Cristina Prats interpreta una peça emotiva del musical Els Miserables. • Joan Manel Brunet ret homenatge a Nino Bravo amb la cançó Un beso y una flor. • Un supercor d'alumnes tanca el bloc musical amb una versió en català del musical Grease. Memòria Històrica dels Establiments A través de diversos reportatges de Josep Sunyer, coneixem l'evolució de la Rambla: • Bar La Jolla: Nati Tomàs explica com era l'ambient turístic dels anys 60 i 70 i recorda anècdotes com un tiroteig històric davant del Govern Civil. • Bar Motoclub: El cambrer Pablo Díaz reflexiona sobre com han canviat els hàbits de consum, passant de licors clàssics com el Calissai a la cervesa actual. • Administració de Loteria núm. 1: Pere Sanz recorda quan els dècims valien tres pessetes i destaca que la Rambla és el centre neuràlgic on tot el que es fa té èxit. "Si es repartissis bufetades a la Rambla, la gent vindria a buscar-les." L'Efecte Dalí Un punt en comú en tots els testimonis és el record de la visita de Salvador Dalí a la ciutat, pujat a un elefant, un esdeveniment que va quedar gravat en la memòria col·lectiva tarragonina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
2'
Inauguració de les noves dependències de la Rambla Nova
Presentació de les noves oficines municipals El periodista Josep Sunyer, des de la unitat mòbil de Tarragona Ràdio, ens detalla l'obertura de les noves dependències municipals situades al número 59 de la Rambla Nova. Aquestes modernes instal·lacions, distribuïdes en vuit plantes, han estat dissenyades amb una estètica d'última generació que combina cromats, alumini i vidre. Distribució i serveis de l'edifici L'edifici concentrarà diversos serveis claus per a la ciutadania, entre els quals destaquen: Atenció Ciutadana: Situada a l'entrada principal per facilitar el tràmit. Departaments sectorials: Cultura, Joventut, Festes i Urbanisme. Àrea d'Alcaldia: Ubicada a la quarta planta, on també es troben els tinents d'alcalde. Tecnologia: Presència d'una pantalla gegant formada per vuit televisors al vestíbul. Visita institucional i obertura al públic En el moment de la connexió, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el president de la Diputació, Joan Aregio, realitzaven la visita oficial per les dependències. Les dades clau a recordar són: Portes obertes: Tindran lloc durant tot aquest cap de setmana per permetre als ciutadans conèixer l'espai. Posada en funcionament: L'edifici començarà a operar plenament després d'aquestes visites prèvies. Inauguració oficial: Està prevista per al proper mes de juliol. "Aquestes instal·lacions seran demà obertes al públic perquè qualsevol ciutadà o ciutadana pugui fer les visites prèvies abans que entrin en funcionament."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Inici de la temporada castellera i 20è Concurs de Tarragona
Arrenca una nova temporada del 'Toc de Castell' El programa degà de la informació castellera a Tarragona Ràdio, dirigit per Jordi Sorinyac, inicia la seva tretzena temporada. L'espai manté el seu horari habitual dels dissabtes de 13:00 a 14:00 h, amb una repetició els diumenges d'11:00 a 12:00 h. Enguany, el programa incorpora a Candela Uller a l'equip i manté la col·laboració de Josep Maria Salvador per a la secció de música de gralles. El 20è Concurs de Castells de Tarragona L'eix vertebrador d'aquesta edició serà el XX Concurs de Castells, una efemèride que el programa celebrarà amb continguts especials: Sèrie de reportatges històrics: Espais de 5 a 6 minuts per repassar les 19 edicions anteriors. Entrevistes a protagonistes: Testimonis d'historiadors, caps de colla, castellers de tronc i afeccionats. Evolució històrica: Es recorda que el primer concurs es va fer el 1932 amb només 7 colles, mentre que actualment n'hi ha prop de 60. Calendari i actuacions de Sant Joan La temporada entra en la seva fase forta amb la festivitat de Sant Joan. Sorinyac destaca diverses cites clau: 35è Aniversari dels Castellers de Barcelona: Aquest diumenge a la Plaça Sant Jaume, on es podrien veure els primers 3 de 9 amb folre de la temporada per part dels locals i dels Minyons de Terrassa. Completes i Sant Joan a Valls: El tradicional duel entre la Colla Vella i la Colla Joves. Diada de Sant Joan a Tarragona: Actuació de les quatre colles de la ciutat a la Plaça de la Font, que serà retransmesa en directe per l'emissora. "Un 3 de 8 és un senyor castell, però sovint el devaluem perquè estem acostumats a veure grans construccions a la televisió." Actualitat i anàlisi El programa també abordarà la polèmica dels rànquings castellers, tot i que Sorinyac es mostra prudent respecte a la seva validesa absoluta, i posarà el focus en el compromís dels castellers, recordant que les colles assagen habitualment entre 3 i 4 cops per setmana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
El retorn del Chartres: nou envelliment a Tarragona
El Chartres torna a envellir a la ciutat de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la representant de la marca Marianne Guafler anuncia el llançament d'una edició especial de Chartres que ha estat envellida a la ciutat, recuperant una tradició que s'havia perdut des del tancament de la destil·leria de la plaça dels Infants l'any 1989. Detalls de l'edició especial Producció limitada: S'han editat exactament 4.875 ampolles numerades. Procés d'elaboració: El licor es va elaborar originalment a Voiron (Alps francesos), però es va portar a Tarragona l'any 2003 per envelleix en barriques sota el sostre de l'antiga destil·leria. Llançament: Estarà disponible a partir del mes de setembre, coincidint amb les festes de Santa Tecla. Preu: Es preveu que surti a la venda per un preu inferior als 18 euros. La singularitat del licor i el seu secret Marianne destaca que el Chartres és un producte envoltat de misteri, on la recepta només és coneguda per tres monjos cartoixans. El 2005 se celebrarà el 400 aniversari del pergamí original de 1605. "Tarragona és molt especial per als cartoixants perquè va salvar el licor. És gràcies a Tarragona si encara avui podem trobar Chartres." Noves formes de consum i cultura popular El resum de l'episodi també posa èmfasi en com ha evolucionat el consum d'aquest licor de salut: 1. L'Episcopal: Una barreja suau de Chartres verd i groc. 2. Combinats moderns: Ús en xupitos, amb tònica, suc de taronja o vodka (com el còctel Tip-Top). 3. Festes de Santa Tecla: El Chartres continua sent el protagonista indiscutible de la beguda tradicional de les festes tarragonines.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Festival Internacional d'Òrgan de Tarragona
Presentació del Festival i Joves Talents L'entrevista se centra en la nova edició del Festival Internacional d'Òrgan de Tarragona, destacant la voluntat de promocionar joves valors locals. Un exemple clar és la soprano tarragonina Marta Mateu, deixebla brillant del conservatori que oferirà un concert el 22 de juliol. La seva progressió sota el mestratge de la senyora Xova a València és un dels reclams del cicle. Programació Destacada El festival s'estén de juny a setembre amb un concert mensual aproximadament: * 19 de juny: Concert inaugural de Malcolm Russell a la Capella de la Mare de Déu del Claustre. * 22 de juliol: Actuació de l'organista Can Iorga amb la soprano Marta Mateu. * 17 d'agost: Recital de José Luis González Uriol, catedràtic de Saragossa i expert en música antiga. * 4 de setembre: Concert de música de cambra amb òrgan i violoncel a càrrec de Joan Maria Mas Bonet i Adolfo Gutiérrez Arenas. * 25 i 26 de setembre: Tancament dins les festes de Santa Tecla amb el grup I Gemelli Consort d'Itàlia. La Situació de l'Instrument i l'Artesania Es posa de manifest la precària situació de l'òrgan a Catalunya, recordant que durant la Guerra Civil es van perdre prop de mil instruments barrocs. Jordi Vergés subratlla la complexitat de l'ofici d' organer: "Construir un òrgan és una filigrana terrible; cal saber fusteria, fundició, acústica i és costosíssim." Actualment, la manca de pressupost i de tallers especialitzats (només en queden tres o quatre actius a Catalunya) dificulta la recuperació de la tradició. A més, es lamenta que molts auditoris moderns no incloguin aquest instrument en les seves instal·lacions. Projectes de Futur i Projecció Internacional S'esmenta el projecte de reconstrucció de l'òrgan de la Catedral de Tarragona, que conserva una façana del segle XVI però necessita un material sonor completament nou i de qualitat. Malgrat la falta de recursos, el festival té una gran projecció: el propi Vergés ha enregistrat discs amb discogràfiques de prestigi a Seattle (EUA), on la cultura de l'òrgan està molt més arrelada a les universitats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
La Prova dels Tres Mesos i la Normalització de la Gralla
La Revolució del So Tradicional a Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la Prova dels Tres Mesos, un esdeveniment clau per al món graller tarragoní que serveix com a procurador de qualitat per a la Festa Major de Santa Tecla. A través de la conversa amb Roser Oliver i Miquel González, s'explora el passat, el present i el futur d'aquest instrument tan arrelat. Detalls de l'Esdeveniment Data i lloc: Dissabte a les 20:00 h a la Plaça del Sedassos, Tarragona. Participants: Sis colles locals (Tocaferro, L'Alfàbrega, El Molnàs, Quatre Garrofers, Pelacanyes i Sonat) més la colla convidada, els Grallers de la Corda de Vilanova. Estructura: Cada grup local interpreta tres peces obligatòries: una de concert o ball, una de cercavila i una peça del seguici popular. La Professionalització i l'Ensenyament Els convidats destaquen la transformació de la gralla de ser un instrument autodidacta a formar part dels currículums de les escoles de música i conservatoris. Aquest canvi permet que la gralla sigui considerada un instrument musical de ple dret: "Ara la cosa es normalitza, es comença a impartir la gralla i el solfeig d'una manera indestriable, com ha de ser." Reptes de Futur Tot i els avenços dels darrers deu anys, els experts coincideixen que encara queda camí per recórrer en la normalització acadèmica i en el reconeixement dels instrumentistes tradicionals com a músics amb lletres majúscules. La innovació en la fabricació d'instruments, amb gralles més afinades i temperades, és una altra de les claus del moment actual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Seguretat i vigilància a les platges de Tarragona
Dispositiu de Seguretat de la Creu Roja a les Platges En aquesta sessió es detallen les mesures de seguretat i el desplegament de la Creu Roja al litoral tarragoní per a la temporada d'estiu. El dispositiu compta amb 160 socorristes diaris que cobreixen un total de 49 platges en 14 municipis, amb un esforç especial en la prevenció d'incidents. Significat de les Banderes i Normativa És fonamental que els banyistes respectin el codi de colors de les banderes, ja que les condicions poden canviar sobtadament: Bandera Verda: El bany està permès sense riscos especials. Bandera Groga: Es recomana prudència extrema i atenció als canvis. Bandera Vermella: Significa prohibició absoluta del bany. No és una recomanació, sinó una norma basada en la Llei de Costes. "Prohibit vol dir prohibit. La bandera vermella significa prohibició per risc de corrents o altres perills." La Problemàtica de les Meduses S'ha tractat la presència de meduses com a factor per canviar el color de la bandera: Inici d'estiu: Apareixen meduses petites i transparents amb poc poder urticant. Juliol i agost: Arriben exemplars amb tentacles lilosos que són molt més irritants i perillosos. Es recorda que no s'han de tocar mai, ja que poden provocar inflamacions greus en pells sensibles. Infraestructura i Prevenció de la Calor El servei inclou una àmplia infraestructura per garantir l'accessibilitat i el rescat: Cadires amfíbies: 11 unitats per a persones amb mobilitat reduïda. Vigilància: Torres de control, motos aquàtiques i embarcacions tipus Zodiac. Pla de Calor: Un programa preventiu adreçat especialment a la gent gran i col·lectius vulnerables per evitar hipotèmies i cops de calor. Finalment, s'ha destacat la nova capacitat de la Guàrdia Urbana per sancionar aquells que ignorin la bandera vermella, una mesura dissuasòria per protegir tant els banyistes com els propis socorristes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Festival de l'Esbart Dansaire al Teatre Metropol
Presentació de la Temporada 2004 de l'Esbart Dansaire L'entrevista a Salvador Fà, director tècnic de l'Esbart Dansaire de Tarragona, desvela els detalls del pròxim festival que tindrà lloc al Teatre Metropol. Aquest esdeveniment es concep com un homenatge als socis i una mostra del treball de creació i recuperació coreogràfica de l'entitat. Novetats i Estrenes del Repertori L'Esbart aposta per la renovació constant per mantenir l'interès del públic. En aquesta edició es presenten fins a tres estrenes destacades: Dansant de Galop: Basada en el galop del Pallars, però adaptada per a l'escenari per guanyar vistositat. Jota Tibisenca: Una reinterpretació de les jotes de les Terres de l'Ebre, amb arranjaments musicals contemporanis. Fent Festa: Una peça de llarga durada (més de 20 minuts) que recrea l'ambient d'una festa major amb diversos gèneres com el vals o el contrapàs. Gestió de l'Espectacle i Vestuari L'entitat destaca per la seva gran capacitat logística i artística: El repertori actual de l'esbart és de prop de 90 danses. Es posa un èmfasi especial en el vestuari, gestionat per un equip propi que crea peces específiques per a cada coreografia. L'estructura del festival busca el ritme i l'agilitat, evitant pauses entre obres per no cansar el públic. "Volem que el públic es quedi amb una miqueta de gana i que no arribi mai a les dues hores d'espectacle." Compromís amb la Ciutat El festival manté el seu caràcter d'entrada gratuïta, una decisió conscient per agrair el suport dels seguidors i socis, malgrat que en altres localitats és habitual cobrar entrada per aquest tipus d'actuacions. El festival clourà amb clàssics com la Suite Marinera o el Ball de Gitanes.