Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2233-2256 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Tarragona brilla a Fitur 2004 amb estand propi
Presència estratègica de Tarragona a Fitur L'emissora municipal connecta en directe amb la Fira Internacional de Turisme (Fitur) de Madrid, on la ciutat de Tarragona disposa d'un espai de promoció propi gestionat pel Patronat Municipal de Turisme. L'estand destaca visualment per una imatge de grans dimensions de l'amfiteatre romà amb el mar de fons, essent el principal pol d'atracció dels visitants. L'experiència de les estudiants de turisme Dues estudiants del centre Betatur, la Cinta i la Lucía, expliquen la seva vivència durant aquests dies de fira: * Estan cursant l'últim any de la diplomatura de Turisme. * Destaquen el ritme intens de la fira i l'interès del públic professional i acadèmic. * Com a anècdota curiosa, relaten com una visitant va preguntar si l'amfiteatre era una construcció nova: "Una senyora m'ha preguntat: 'escolta, nena, això d'aquí és nou?'. No sabia què contestar-li, perquè fa bastants segles que està construït." Gestió professional i mercats emergents L'Alícia, tècnica del Patronat, detalla l'oferta integral que s'ofereix: patrimoni, gastronomia, rutes i oferta hotelera. En l'àmbit comercial: * Es constata la irrupció del mercat rus com a nou actor global de pes. * Es manté l'aposta ferma pel mercat anglès i el nacional. * Es confirma la presència institucional del tinent d'alcalde Francesc Ricomà i de Maria Mercè Martorell per a la presentació de les jornades de Tarracó Viva.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Crònica de Tarragona Ràdio des de Fitur 2004
Panorama de l'activitat a Fitur 2004 L'emissora municipal connecta en directe des del recinte firal Juan Carlos I de Madrid per traslladar l'ambient de la fira turística més important de l'estat. En aquesta ocasió, els enviats especials Lluís Comas i Ricard Lóz se situen al pavelló 7, un espai de grans dimensions que concentra l'oferta catalana. Actes i presentacions destacades El programa destaca l'alta activitat institucional i promocional que se celebra simultàniament: Estacions Nàutiques de Catalunya: Presentació oficial a l'estand de Catalunya amb la presència d'autoritats com l'alcalde de Cambrils. Presència de la Costa Daurada: Seguiment dels convenis de col·laboració entre el Patronat de Turisme Costa Daurada i els patronats municipals. Promoció municipal: Difusió d'informació de localitats com Sitges, Vilanova i la Geltrú, i Badalona dins l'espai de la Diputació de Barcelona. Fòrum 2004: Espai dedicat a la promoció de l'esdeveniment internacional que tindrà lloc a Barcelona. L'ambient i les anècdotes La crònica subratlla la magnitud de l'esdeveniment, que ocupa 150.000 metres quadrats, i la barreja de professionals del sector amb cares conegudes de la vida pública: "Són detalls o són anècdotes que expliquen la magnitud d'aquest Fitur 2004, la gran quantitat de gent i de famosos que hi passen." S'ha mencionat el pas de personalitats tan diverses com l'exministra Carmen Alborch o la cantant Karina, evidenciant el poder de convocatòria de la fira.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Novetats i itineraris del Carnaval de Tarragona
Reestructuració del calendari festiu El Carnaval de Tarragona presenta canvis significatius en la seva organització temporal per millorar la continuïtat dels actes. La construcció de la bota, símbol indiscutible de la festa, s'avança al dimarts, mentre que el dimecres es reserva per a un nou espectacle i l'entrada del rei i la reina. Aquest canvi evita el solapament amb la Disfressa d'Or, que manté la seva celebració el dijous. Relleu musical i esdeveniments destacats L'edició d'enguany aposta fortament per la música amb actuacions d'àmbit estatal: La Mala Rodríguez: Representant del hip-hop. El Canto del Loco: Un dels grups més populars del panorama actual. Gade Gang: Talent local de Cambrils que actuarà el mateix dia que la Mala Rodríguez. Canvis en l'itinerari de la Rua La Rua de Carnaval modifica el seu recorregut per motius logístics i estratègics: Problemes tècnics: Les màquines tractores patien per pujar els carrers de Podaca i Unió a causa de l'augment de pes de les plataformes decorades. Nova centralitat: Es busca un recorregut per carrers més amplis com Pere Martell i Ramon i Cajal, acabant a la Rambla Nova i Rambla Vella. Respecte als centres hospitalaris: S'estudia el final del recorregut per evitar molèsties per soroll davant de l'hospital i garantir l'accés de les ambulàncies. El singular Concurs de Llançament de Mòbils L'activitat més curiosa de la festa canvia d'ubicació, traslladant-se de la platja del Miracle a l'espai del riu. Aquest concurs té una base simbòlica i comercial: "Molts de nosaltres hi ha dies que n'estem farts del mòbil i realment el llençaríem ben lluny." Rècord a batre: L'any passat es va aconseguir una marca propera als 70 metres, superior a marques internacionals. Sostenibilitat: Tots els aparells recollits es porten a centres de reciclatge per tractar adequadament els residus contaminants com les piles.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
29'
Gestió del Patrimoni Cultural de Tarragona i Catalunya
Gestió del Patrimoni i Col·laboració Institucional Francesc Terrats, nou director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, destaca la importància d'una nova etapa basada en la transversalitat i la col·laboració amb els ens locals. Tot i que no hi ha hagut contactes formals immediats, se subratlla la necessitat d'una coordinació superior per gestionar el patrimoni de Tarragona. Estratègies de Gestió i Consens • L'objectiu principal és millorar la qualitat del patrimoni i la seva relació amb la societat. • Es proposa la creació d'una estructura estable (consorci o patronat) que inclogui: - Administracions amb titularitat directa. - Representants de la societat civil i entitats històriques. • Per a l'usuari, el més rellevant no és la titularitat, sinó un discurs històric coherent i ben relligat que faciliti el turisme cultural i la dinamització local. Projectes Clau i Problemàtiques Pendents El Teatre Romà de Tarragona Qualificat de situació "lamentable i inexplicable", la resolució de l'estat del Teatre Romà és una prioritat absoluta per a aquesta legislatura. El procés judicial d'expropiació està en vies de resolució, i caldrà una revisió dels projectes d'intervenció per a la seva museïtzació i integració en l'urbanisme de la ciutat. "És una vergonya per al patrimoni català i per la Tarragona romana que cal corregir immediatament." El Nou Museu Nacional Arqueològic (MNAT) Es debat l'ubicaió del futur museu. Terrats es mostra contrari a la proposta de la Tabacalera per motius de dinàmica turística i aposta per l'entorn del Parc de la Reconciliació. Segons el director: • Un museu potent actua com a detonador de canvi quantitatiu i qualitatiu. • La centralitat patrimonial és clau per a l'èxit de públic (citant com a exemples el Guggenheim de Bilbao o el museu de Mèrida). Finançament i Valor Social del Patrimoni Es fa una crida a incrementar els pressupostos en cultura, que actualment no arriben a l'1% de la Generalitat, amb el compromís de doblar-los. També s'insisteix en: • Exigir més recursos a l'Estat. • Implicar l'empresariat mitjançant projectes engrescadors. • Deixar de veure el patrimoni com una "nosa" i entendre'l com un actiu econòmic i social.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Mèrida i Tarragona: Connexions turístiques a Fitur
L'agermanament històric entre Mèrida i Tarragona En el marc de la fira Fitur a Madrid, s'explora la profunda relació entre Mèrida i Tarragona, dues ciutats unides pel seu passat imperial. Ambdues localitats comparteixen una riquesa patrimonial basada en el món romà i col·laboren activament a través de la Fundación Urbium, juntament amb Còrdova, per gestionar reptes comuns com les excavacions i el manteniment monumental. Principals atractius de Mèrida L'oferta turística de la ciutat extremenya va molt més enllà del seu conegut teatre: Patrimoni Monumental: Destaca el Teatro Romano, el Circo, la Casa del Mitreo i el Museo Nacional de Arte Romano. Enginyeria Romana activa: Mèrida conserva infraestructures úniques encara en ús, com el Pont Romà i la presa de Proserpina. Turisme d'Oci i Interior: S'ofereixen camps de golf, gastronomia basada en receptes de l'antiga Roma i entorns naturals com el parc de Cornalbo. Propostes i Recomanacions "Mèrida ofereix un patrimoni cultural i artístic impressionant... és una visita imprescindible per a tots." L'itinerari ideal: La regidora suggereix una estada de dos dies: el primer per al centre monumental i el museu, i el segon per als voltants, com les Termes d'Alange. Millor època per visitar-la: Es recomana evitar l'agost per les altes temperatures i optar per la primavera (abril i maig) o la Setmana Santa, quan les processons passen per l'interior dels monuments. Mercat Català: Malgrat la distància, el turista català és un dels principals motors per a Mèrida, motiu pel qual la ciutat també té presència a la fira de turisme de Barcelona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
Tarragona presenta la seva oferta turística a Fitur
L'estratègia de Tarragona a la fira Fitur El tinent d'alcalde i responsable del Patronat Municipal de Turisme, Francesc Ricomà, valora positivament la presència de Tarragona a Fitur, subratllant el disseny i la ubicaicó estratègica de l'estand en una zona de gran pas de visitants. L'objectiu és oferir informació detallada i convèncer els viatgers que la ciutat és un destí atractiu durant els 12 mesos de l'any. Punts clau de la promoció Aposta patrimonial: Es posa el focus en el valor històric de la ciutat i en esdeveniments com les properes Jornades Internacionals de Tarracoviva. Col·laboració institucional: Se signa un conveni amb la Diputació de Tarragona i altres patronats de la Costa Daurada per potenciar la promoció internacional conjunta. Complementarietat: Es destaca que Tarragona aporta monumentalitat, història i gastronomia al model clàssic de sol i platja. "La unió fa la força; anar conjuntament amb altres patronats permet fer promocions més profundes i intenses." L'entrevista conclou remarcant la importància d'un turisme seriós i rigorós, allunyat d'elements anecdòtics, per centrar-se en el valor real del patrimoni de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
2'
Tarragona a la fira Fitur 2004 de Madrid
Presència de Tarragona a Fitur L'emissora municipal es trasllada a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) a Madrid per cobrir l'esdeveniment i promocionar l'oferta de la ciutat. L'estant del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona es troba al pavelló 7, en un espai de 36 metres quadrats compartit amb l'oferta de la Costa Daurada. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Recinte firal de Madrid, pavelló 7. Importància: És considerada la segona fira turística més influent d'Europa. Inauguració: Realitzada pels Reis d'Espanya i autoritats governamentals. Calendari: Obert fins diumenge, amb dies reservats a professionals i el cap de setmana al públic general. Continguts de la cobertura radiofònica Tarragona Ràdio planifica una programació especial per apropar el sector turístic als oients: 1. Promoció local: Difusió de l'oferta conjunta de la ciutat i la Diputació de Tarragona. 2. Connexions patrimonials: Entrevista destacada sobre la ciutat de Mèrida, ressaltant el seu vincle històric i el patrimoni romà compartit amb Tarragona. 3. Propostes de viatge: Suggeriments i destinacions per a les vacances de l'any 2004. "Fitur és la segona fira més important d'Europa en el sector del turisme." L'objectiu principal és explicar l'ambient de la fira i analitzar les possibilitats turístiques que ofereix el mercat actual tant per al sector professional com per als viatgers particulars.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
La Costa Daurada a FITUR: Estratègies i Mercats
Inauguració de FITUR i presència de Tarragona En la jornada inaugural de la Fira Internacional de Turisme (FITUR) a Madrid, el president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, destaca la magnitud de l'esdeveniment i la importància de la marca Costa Daurada. L'objectiu principal és consolidar el mercat nacional i obrir-se a noves oportunitats internacionals en un context d'augment de l'oferta d'allotjament. Accions clau i col·laboracions Conveni de col·laboració: S'ha formalitzat un acord entre la Diputació, diversos patronats municipals i entitats com Port Aventura. Unitat de marca: Els municipis uneixen esforços sota el segell Costa Daurada per guanyar impacte en fires clau com les de Berlín, Londres i Moscou. Diversificació: Es busca compensar l'estancament del turisme exterior mitjançant la coordinació conjunta. "Cada patronat renuncia una mica a allò que li és més propi per anar a buscar aquesta presència comú que ens dona força com a marca." Expansió cap al mercat asiàtic Un dels punts més rellevants de l'agenda és l'acostament al mercat xinès. Seguint l'èxit previ amb el mercat rus, s'ha programat una trobada amb l'ambaixador de la Xina per introduir la destinació en aquest país, aprofitant el camí obert per la Cambra de Comerç i l'oficina comercial de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Millores esportives i accessos a la llera del Francolí
Projecte d'adequació esportiva a la llera del Francolí L'Ajuntament de Tarragona ha presentat una proposta a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per instal·lar mobiliari esportiu a la llera del riu Francolí, un espai recentment recuperat per a la ciutadania. La iniciativa, explicada pel tinent d'alcalde d'esports Raül Font, busca transformar aquesta zona en un punt clau per al lleure i l'activitat física. Detalls dels circuits proposats El consistori ha dissenyat dos itineraris diferenciats utilitzant materials integradors com la fusta de pi noruec: Circuit de bicicleta: Inclou rampes, zones de salts i elements de zig-zag per fer la pràctica de la mountain bike més atractiva. Circuit de gimnàstica: Equipat amb estacions per fer estiraments, abdominals, escales i cordes, ideal per a les persones que fan footing. Restriccions de l'Agència Catalana de l'Aigua L'entitat ha de validar el projecte per garantir la seguretat davant de possibles crescudes del riu. Els principals esculls són: - No es poden instal·lar elements que facin de barrera durant una riuada. - Cal evitar mobiliari fix com bancs o casetes que puguin ser arrossegats. - Es proposen peces acoblables i de baix perfil per minimitzar riscos. Accessibilitat i mobilitat urbana Davant l'èxit de públic (unes 4.000 persones per cap de setmana), l'Ajuntament estudia millorar els accessos: - Pont Vell: S'estudia la creació d'una nova regulació semafòrica i passos de vianants prop del Museu Arqueològic. - Gestió del trànsit: S'avalua la construcció d'una rotonda per alleugerir la circulació a la zona de la Independència i Ramon i Cajal. "El riu ha de deixar de ser una barrera per passar a ser un element integrador de ciutat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Immigració i Seguretat Técnica: Entrevista amb el Comissari de Tarragona
Seguretat i Immigració: Trencant l'Estigma de la Delinqüència En aquesta edició de l'espai Temps de Prisma, s'entrevista José Antonio Rodríguez Chico, comissari cap provincial del Cos Nacional de Policia a Tarragona. El diàleg se centra a desmuntar el tòpic que vincula directament la immigració amb la delinqüència, defensant una visió basada en la racionalitat i les dades objectives. Tasques del Cos Nacional de Policia El comissari detalla les dues línies principals d'actuació de la policia respecte a la població estrangera: Documentació: Gestió de targetes de residència, treball i certificats de NIE per a ciutadans comunitaris i no comunitaris. Operativa i Investigació: Lluita contra les xarxes de falsificació, immigració clandestina, tràfic de persones i explotació sexual. Anàlisi del Fenomen Delictiu Es discuteix la complexitat de les dades estadístiques. Tot i que hi ha hagut un increment d'actes delictius comesos per estrangers, aquest és proporcional a l'augment de la població immigrant. S'identifiquen punts clau sobre la naturalesa d'aquests delictes: Especialització: Algunes nacionalitats mostren especialització en tipologies delictives concretes (robatoris en naus, caixes fortes o habitatges), sovint utilitzant un modus operandi específic. Víctimes Vulnerables: Molts immigrants en situació irregular són víctimes de delictes comesos pels seus propis compatriotes o per altres xarxes que s'aprofiten de la seva mancança de protecció legal. Màfies i Globalització: Es reconeix l'existència de grups organitzats procedents de zones en conflicte (com l'antiga Iugoslàvia o països de l'Est) amb alta mobilitat geogràfica pel corredor del Mediterrani. El Factor Humà i la Victimització de Menors "És una injustícia generalitzar. Hi ha persones que cometen fets delictius al marge de la raça, la nacionalitat o el país." El comissari posa un èmfasi especial en la tràgica situació dels menors d'edat instrumentalitzats per bandes adultes. Molts d'aquests joves provenen de contextos de guerra o pobresa extrema, el que dificulta la resposta únicament policial i requereix una anàlisi social global.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Pilar Simó presenta 'Blanc i Negre' a Tarragona Ràdio
Presentació de la novel·la 'Blanc i Negre' L'escriptora i professora Pilar Simó visita els estudis de Tarragona Ràdio per parlar de la seva primera novel·la, 'Blanc i Negre', guardonada amb el Premi Dona. L'autora explica com la lectura de la guanyadora anterior, Mercè Foradada, la va inspirar a presentar-se al certamen mentre encara redactava el seu manuscrit. Temàtica i rerefons de l'obra La novel·la és un relat intimista que explora la vida d'una dona de classe benestant durant la postguerra i la dictadura franquista fins a l'actualitat. Els punts clau de la trama inclouen: La lluita contra els clixés socials i les expectatives familiars. La recerca de la llibertat individual i el concepte d'una "habitació pròpia". La maduresa com una etapa de lucidesa i segones oportunitats. L'ús d'un àlbum de fotografies com a fil conductor per revisar el passat. El procés creatiu i la vida pública Simó combina la seva faceta literària amb la docència en un institut, on els seus alumnes i companys han rebut la notícia amb entusiasme. Tot i l'èxit, reconeix que la part de promoció mediàtica li resulta aliena, ja que prefereix la intimitat de l'escriptura. "S'han passat la vida intentant complir unes expectatives que no eren les seves... intenten recuperar-se i sentir la seva pròpia veu." L'obra es presenta oficialment al Palau Robert de Barcelona amb la participació de Magda Oranich i l'actriu Cristina Dilla.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Salvador Dalí: La creació d'una marca i el seu llegat mediàtic
Dalí com a producte: La marca i el personatge L'entrevista analitza la figura de Salvador Dalí no només com a artista, sinó com un geni de la comunicació i de la imatge. El convidat sosté que l'obra més important de Dalí és el personatge que va crear ell mateix, avançant-se a les tècniques de la publicitat moderna. Construcció del mite: Des de ben jove, Dalí va treballar per convertir-se en una figura de l'art mitjançant l'escàndol, la provocació i el seu vincle amb moviments com el surrealisme. L'artista mediàtic: En una època en què el món cultural era restrictiu, Dalí va traspassar barreres fins a ser reconegut per tota la societat, independentment del seu nivell cultural. El cas de Tarragona: Es recorda l'anècdota de l'any 1973, quan Dalí va visitar la ciutat a lloms d'un elefant com una estratègia de promoció de la ciutat, demostrant la seva vessant com a reclam publicitari mundial. L'obra: El collage i el "divertiment" digital El llibre presentat és fruit d'una recerca profunda en biografies clàssiques (com la de Ian Gibson o la Vida Secreta de Dalí) i es presenta com un homenatge que utilitza la provocació daliniana. Metodologia i Tècnica: Manipulació de l'obra: L'autor reconeix obertament que ha copiat i manipulat l'obra de Dalí (utilitzant el concepte de sofrito de sofrito) per crear una obra pròpia. Monotips digitals: S’han utilitzat les noves tecnologies i el suport digital per crear les imatges, que després han estat acabades a mà per l'artista gravador. El títol i el simbolisme: El títol del llibre, 69 parides i dos ous ferrats, juga amb la simbologia eròtica i els elements icònics del Museu de Figueres. "Dalí deia que preferia que li copiessin les coses abans que haver-les de fer ell mateix; sobre aquesta base he creat el collage." L'objectiu final és el divertiment i l'ús de la ironia per engrandir el personatge a través del ridícul conscient i la bogeria controlada que tan bé representava el pintor empordanès.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
L'Eclosió de l'Art i Cultura a Tortosa (1948-1969)
L'Avantguarda en la Perifèria: El Moviment Artístic de Tortosa Aquesta conversa explora la inesperada i vibrant activitat cultural que va sorgir a la ciutat de Tortosa durant la postguerra i les dècades dels 50 i 60. El que podria semblar una ciutat aïllada es va convertir en el centre del moviment plàstic i literari més significatiu de les comarques meridionals de Catalunya. Elements Clau del Moviment Producció Artística: L'exposició recull 48 obres entre pintura i escultura, a més de documentació històrica com fotografies, catàlegs i revistes literàries. Grups i Publicacions: Es destaca la creació del grup Delta 51 i el paper fonamental de revistes com La Suda i, especialment, Gèminis, que va connectar Tortosa amb la resta de l'Estat i Catalunya. Figures Rellevants: Ferran Arasa: Pintor personal i de gran qualitat que va viure exclusivament de la seva producció. Matías Ballester i Francesc González: Intel·lectuals que van obrir el camí als artistes locals. Ciriici-Pellicer: Crític d'art que va donar suport i impuls al moviment. Causes de l'Efervescència Cultural L'origen d'aquest fenomen respon a una combinació de factors singulars: 1. Reacció a la postguerra: La necessitat dels artistes de sortir de la "nit oscura" de la guerra civil. 2. Càstigs polítics i intel·lectualitat: La paradoxa de rebre professors castigats per la seva ideologia a l'Institut de Tortosa, el que va generar un clima de resistència cultural i catalanista amb figures com Mossèn Mañà. 3. Connexió internacional: Artistes becats a París i influències del fauvisme i l'expressionisme. "El que nosaltres reivindiquem és la importància que té la història en general, no només la que es fa als centres, perquè el problema és que en els llibres la perifèria gairebé no apareix mai." L'etapa es tanca l'any 1969, marcat per la repressió directa a intel·lectuals i poetes, posant fi a un dels períodes més honestos i creatius de la història recent de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Maite Martín i Belén Maya: Un Flamenc Minimalista i d'Essència
L'Essència del Flamenco de Cámara Maite Martín ens apropa a la seva col·laboració amb la balladora Belén Maya, amb qui ha consolidat la seva pròpia companyia després del seu primer encontre artístic. L'espectacle actual, Flamenco de Cámara, és el resultat d'una sintonia profunda basada en una visió compartida de l'art: la simplicitat per sobre de l'artifici. Una Filosofia contra els Estereotips Martín defineix la seva proposta com un flamenc minimalista que fuig conscientment dels tòpics comercials. Els punts clau d'aquesta filosofia són: Recerca de la veritat: Treballar des del sentiment sincer i l'emoció que "posa la pell de gallina". Simplicitat i intensitat: Segons l'artista, en la simplicitat és on resideix l'energia i la qualitat real. Cura estètica i musical: Es dona la mateixa importància a la part visual, el so i la dansa. "En molts elements es dispersa l'energia... Creiem que en la simplicitat és on hi ha la intensitat." Equilibri entre Tradició i Modernitat Tot i ser una proposta contemporània, l'espectacle manté un respecte absolut pel classicisme. Maite Martín interpreta palos tradicionals i sovint en desús (com el garrotín, la guajira o la vidalita), mentre que Belén Maya fusiona la seva formació contemporània amb l'ús de la bata de cua més clàssica. L'estructura de l'obra inclou: Quatre coreografies amb ball. Espais de guitarra solista a càrrec de José Luis Montón i Juan Ramón Caro. Cants inspirats en referents com La Niña de los Peines o Antonio Chacón.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Francesc Vallès: Renovació generacional al PSC de Tarragona
Introducció i Perfil del Candidat L'entrevista presenta Francesc Vallès, el nou cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per a la demarcació de Tarragona a les eleccions generals del 14 de març. Amb només 32 anys i una trajectòria com a professor de Dret Constitucional, Vallès assumeix el relleu de Javier Sabaté. Característiques de la Candidatura Vallès defineix la llista socialista com una aposta valenta per la renovació generacional i la preparació acadèmica: - Joventut i preparació: Una mitjana d'edat baixa amb perfils formats professionalment. - Equilibri territorial: S'estableix una mena de vicefàlia per representar tant el Camp de Tarragona com les Terres de l'Ebre (amb Lluïsa Lizàrraga). - Continuïtat: Tot i la renovació, es manté una connexió estreta amb l'experiència dels líders veterans. Eixos de l'Estratègia Política El candidat subratlla que el país es troba en un moment històric de canvi institucional. Els punts clau de la seva proposta inclouen: - Reforma de l'Estat: Debats sobre l'Estatut d'Autonomia, la reforma del Senat i una possible revisió de la Constitució. - Inversions territorials: Reivindicació d'infraestructures com el desdoblament de la N-340 i l'acceleració de l'alta velocitat. - Medi ambient: L'aturada del Pla Hidrològic Nacional (PHN) com a prioritat absoluta per a les Terres de l'Ebre. - Seguretat: Crítica a la gestió del Partit Popular pel que fa al desplegament dels Mossos d'Esquadra. Expectatives Electorals Francesc Vallès es mostra optimista davant les enquestes, amb l'objectiu de consolidar els dos diputats actuals i lluitar pel tercer. Considera que el desgast del PP i de CiU, sumat a la valoració positiva del govern tripartit a la Generalitat, afavoreix les tesis socialistes. Respecte al panorama estatal, dóna suport a l'estratègia de José Luis Rodríguez Zapatero de governar només si el PSOE és la força més votada, apel·lant directament al vot útil de progrés. "Ens juguem moltíssim: tenir una acció retrògrada i antisocial com la del Partit Popular o una política moderna, avançada i progressista."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Reptes i futur de la Confraria de Pescadors de Tarragona
El canvi de presidència i la nova gestió Esteve Ortiz assumeix la presidència de la Confraria de Pescadors amb l'objectiu de revitalitzar una institució clau per al barri del Serrallo. La seva candidatura va sorgir d'una petició directa del sector de l'encerclament, que patiu un fort malestar per la gestió anterior i problemes operatius amb el peix blau. Prioritats de la nova etapa: Reorganització administrativa: Ortiz considera que el nou edifici de la confraria no està ben planificat i cal un canvi estructural per optimitzar-ne el funcionament. Auditoria econòmica: Es proposarà una revisió profunda dels comptes, ja que no se'n fa cap des de fa vuit anys, per conèixer el deute real i la capacitat d'inversió. Compromís social: Es preveu la creació d'un fons social per ajudar mariners i armadors en èpoques de crisi o falta de captures. Situació del sector pesquer Actualment, hi ha un contrast marcat entre els diferents tipus de pesca: 1. Encerclament (Peix Blau): És el sector que més pateix per la falta de captures i problemes de comercialització. 2. Arrossegament: Es manté més estable gràcies a les sudes (vedes) biològiques que permeten la regeneració del mar. 3. Comercialització: Es lamenta la pèrdua de la marca "Peix de Tarragona" i se subratlla la necessitat de diferenciar el producte fresc de proximitat del peix congelat o d'importació. La lluita a Brussel·les i la competència deslleial Ortiz destaca la importància de defensar el sector davant les normatives europees. Denuncia una situació de deslleialtat per part d'altres països comunitaris: "Si la llei s'ha de complir, s'ha de complir per tothom... O tres flares o tots canonges." L'objectiu a nivell europeu és evitar que les noves restriccions sobre les malles i estris de pesca ofeguin els pescadors locals mentre altres flotes, com la italiana, incompleixen les mides mínimes i les normatives vigents.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
19'
Programes Au-Pair i el futur alberg juvenil a Tarragona
L'impuls del programa Au-Pair a Tarragona L'entitat Proa d'Unidos ha posat en marxa un programa d'Au-Pair basat en la figura clàssica de l'intercanvi juvenil, però adaptat als temps actuals. L'objectiu principal és doble: permetre que joves estrangers vinguin a Tarragona i que els joves locals puguin marxar a l'estranger per aprendre idiomes i viure experiències formatives. Necessitat de famílies receptores Actualment, el programa compta amb una sobredemanda de candidats (especialment de França, Alemanya, Polònia i Noruega) i es busquen famílies a la ciutat que vulguin acollir-los. Els punts clau de la col·laboració són: * Tasques: Suport en la cura dels nens, acompanyament a l'escola i, sovint, l'ensenyament d'un idioma estranger (anglès, francès o alemany). * Perfil: Joves d'entre 18 i 27-30 anys que busquen un any sabàtic o millorar competències lingüístiques. * Drets i deures: Es signa un acord amb horaris i condicions clares per evitar abusos i garantir la dignitat de totes dues parts. Modalitats d'allotjament i costos Una novetat rellevant és la flexibilitat en l'allotjament: 1. Convivència familiar: El jove viu a la casa, amb manutenció i allotjament inclòs, més uns 150€ mensuals de pocket money (diners de butxaca). 2. Allotjament extern: Si la família no té espai, pot pagar l'allotjament del jove en un pis o alberg (uns 120€) i una dieta per menjar (120€ extra), arribant a un cost total d'uns 350-400€ mensuals. El nou Alberg Juvenil de Tarragona En Lluís destaca la manca històrica d'un alberg a la ciutat, una mancança que se solucionarà aviat gràcies a la col·laboració amb el Gremi de Marejants i l'Ajuntament: * Ubicació: Edifici a la Part Baixa de Tarragona. * Capacitat: Unes 42 places distribuïdes en 15-16 habitacions. * Accessibilitat: L'espai estarà adaptat per a joves amb discapacitat física o psíquica. * Previsió d'obertura: Es preveu que estigui operatiu pel juliol de 2004, facilitant l'estada de motxillers i joves de programes europeus (Erasmus, Leonardo, etc.). "No és un programa oficial de la Unió Europea perquè no està subvencionat directament, però ens regim per una normativa seriosa per garantir la seguretat de tots."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
La parella afortunada: El Carles i la Maite es casen al Palau
Una boda inesperada al Palau de Congressos El Carles i la Maite han vist com les seves vides feien un gir de 180 graus després de guanyar el sorteig de la fira El Teu Dia a Tarragona. El gran premi consisteix en l'organització integral de la seva boda al Palau de Congressos, un fet que ha passat de ser un projecte de futur a una realitat imminent en qüestió de setmanes. Organització a contrarellotge Els preparatius han estat una autèntica gimcana a causa de la rapidesa amb què s'ha hagut de gestionar tot: Patrocinis i col·laboracions: Diversos comerços de Tarragona aporten elements clau com les invitacions, els anells, els vestits, la perruqueria i el viatge de noces. El viatge: Es tracta d'una estada a Egipte que la parella ha decidit ampliar fins a 12 dies. Logística d'última hora: Malgrat faltar només 10 dies, encara tenen pendents detalls com anar a veure la limusina i fer cursets de ball de saló. Una celebració doble i atípica La parella ha decidit combinar la modernitat del premi amb certes tradicions, però sempre sota el seu propi criteri: Cerimònia Religiosa: Es casaran primer a l'església Jesús i Maria per respectar la tradició familiar. Cerimònia Civil: Posteriorment, es traslladaran al Palau de Congressos per a la cerimònia oficial al davant del públic i els convidats. "Som tradicionals, però al nostre estil. Seguim les tradicions sempre i quan ens vagin bé a nosaltres." L'exposició pública i els nervis El que més sobta d'aquest esdeveniment és la manca d'intimitat, ja que la cerimònia serà pràcticament pública. Tot i que la Maite reconeix que li fa vergonya, el Carles confessa que, malgrat ser tímid, està gaudint de l'atenció mediàtica i les entrevistes a la ràdio i televisió. Les famílies i amics estan emocionats, tot i que alguns companys de feina es mostren sorpresos per la seva valentia de casar-se davant de tanta gent.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
La realitat de la celiaquia: diagnòstic i reptes
Comprendre la malaltia celíaca La celiaquia es defineix com una intolerància crònica al gluten, present en cereals com el blat, l'ordi, el sègol i la civada. Tot i que sovint s'associa exclusivament a la infància, afecta persones de totes les edats. Un diagnòstic tardà pot tenir conseqüències greus per a la salut a llarg termini. Símptomes i diagnòstic La detecció no sempre és senzilla, ja que els símptomes poden ser variats i, a vegades, es confonen amb altres patologies. Entre els més comuns trobem: Problemes digestius: Diarrees, vòmits i mal de panxa. Alteracions sistèmiques: Anèmies cròniques, falta de ferro i malnutrició. Altres indicadors: Pèrdues d'embaràs, alteracions en l'estat d'ànim o canvis en l'aspecte del cabell. Actualment, s'estima que la prevalença podria ser d'1 de cada 68 persones, xifra que augmenta a mesura que es milloren les tècniques de cerca activa. L'alimentació com a l'únic tractament La senyora Torralba destaca un punt fonamental sobre el tractament de la malaltia: "L'únic medicament que té el celíac és el seu aliment correcte." Reptes i reivindicacions del col·lectiu El dia a dia d'una persona celíaca presenta obstacles significatius, especialment en l'àmbit social i econòmic: L'etiquetatge: És vital una normativa clara que obligui a declarar el gluten com a al·lergen. S'està treballant en pactes amb fabricants per avançar-se a les normatives europees. El cost econòmic: Els productes específics (substitutius de pa o pasta) tenen un preu molt elevat i es troben principalment en farmàcies o botigues especialitzades. Vida social i joves: L'adolescència és una etapa crítica on les transgressions de la dieta són freqüents per la pressió social (com anar a menjar pizza amb amics).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Entrevista a Josep Andreu: Repte d'ERC a Tarragona
Entrevista política amb Josep Andreu (ERC) El cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per la demarcació de Tarragona, Josep Andreu, analitza les perspectives del seu partit de cara a les eleccions generals del 14 de març. L'objectiu principal és recuperar la representació al Congrés dels Diputats, una fita que la formació no assoleix en aquesta demarcació des de l'època de la República. Eixos principals de la campanya Les prioritats d'ERC es divideixen en dos grans blocs estratègics: Reforma institucional i financera: Defensa d'un nou Estatut d'Autonomia i un sistema de finançament més just per a Catalunya negociat a Madrid. Infraestructures i territori: Reclamació d'inversions estatals pendents a Tarragona, incloent-hi: El Port de Tarragona i l'Aeroport de Reus. L'autovia Tarragona-Montblanc i el desdoblament de la N-340. El soterrament de les vies a la ciutat de Tarragona. El medi ambient i el món rural Josep Andreu destaca el compromís ferm del partit per aturar el Transvasament de l'Ebre dins del Pla Hidrològic Nacional (PHN), considerant-ho una "batalla fonamental". També subratlla la necessitat de donar suport al sector agrícola davant les crisis de l'avellana i la vinya, portant les reivindicacions fins a Brussel·les. "Ens plantegem molt seriosament recuperar un escó al Congrés de Diputats en representació d'aquestes contrades." Estratègia electoral i pactes Respecte al panorama polític, Andreu assenyala: Fi de la majoria absoluta del PP: Creu que la pèrdua de l'hegemonia del Partit Popular facilitaria el replantejament de projectes com el PHN. Relació amb CiU: Rebutja les crítiques de Convergència sobre el pacte del Tripartit a la Generalitat, recordant que CiU també ha fet pactes locals amb el PSC i estatals amb el PP. L'efecte de la Generalitat: Considera que formar part del govern català reforça la seva posició per defensar els interessos nacionals contra el "centralisme ranci".
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
La Gran Festa de la Calçotada de Valls 2004
Valls es prepara per a la gran Festa de la Calçotada L'entrevista a Rafael Castells detalla els preparatius de la Festa de la Calçotada de Valls, l'esdeveniment que marca el tret de sortida a la temporada calçotaire a l'Alt Camp. S'espera una afluència de més de 30.000 persones procedents de tot Catalunya, el sud de França, Andorra i el País Valencià. Principals actes i novetats Enguany, la festa manté la seva estructura tradicional però incorpora elements innovadors: Novetats: Es presenta el mercat del torró de calçot i una màquina artesanal de salalleria per facilitar el conreu. Concursos: Se celebren els clàssics certàmens de cultivadors de calçots, de salses i el mediàtic concurs de menjar calçots, que ja té llista d'espera. Espais: Els actes es reparteixen per diversos punts neuràlgics com la Plaça del Blat, la Plaça de l'Oli i el Pati, per garantir la mobilitat dels visitants. Impacte econòmic i turístic La calçotada s'ha consolidat com la veritable temporada turística de l'any per a l'Alt Camp, convertint-se en el segon pol d'atracció més gran de la demarcació de Tarragona després del turisme de sol i platja. "És un dia de tipisme gastronòmic amb un fet que ens identifica molt amb aquestes comarques." Previsions de la temporada Tot i algunes irregularitats en la collita per les pluges de tardor, es preveu una temporada normal i bona que s'allargarà fins al mes d'abril, dinamitzant també la Ruta del Cister i les visites als monestirs de la zona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Nova programació d'hivern de la Sala el Magatzem
Presentació de la temporada d'hivern a Tarragona Javier Plana, responsable de programació, i Alicia González, membre de l'equip de gestió, detallen la nova oferta cultural de la Sala el Magatzem. Després d'una temporada de tardor exitosa que ha servit per consolidar la seva identitat o segell identificatiu, la sala aposta per una oferta variada i assequible. Eixos de la programació Interdisciplinaritat: S'ofereixen espectacles que combinen música, humor i dansa, fugint de propostes excessivament alternatives però mantenint un caràcter diferenciat. Talent local: Es dóna prioritat a artistes de Tarragona per oferir-los un espai escènic de qualitat a la seva ciutat. Accessibilitat: Preus populars que oscil·len entre els 2 i els 10 euros, amb una especial atenció als espectacles familiars. Espectacles destacats Cabaret i Música: Destaca l'espectacle Estranyes Sensacions amb Dani Nel·lo i el jazz de Tarragona Hot Trio. Teatre compromès: La companyia Todavía Teatro presentarà una obra sobre els maltractaments a la dona. Propostes familiars: Espectacles de màgia amb el Mag Gerard i teatre per a totes les edats per desmitificar el concepte exclusivament infantil. "El que ha de guanyar sempre és l'espectador; la coordinació entre les sales de la ciutat és clau per sumar." Finalment, es recorda que aquest any és especialment rellevant ja que es commemora el centenari de la Cooperativa de Tarragona, entitat on s'ubica el teatre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Majo Somekawa i el cartell del Carnaval de Tarragona
Entrevista a la guanyadora del cartell de Carnaval L'emissora Tarragona Ràdio entrevista la Majo Somekawa, una jove dissenyadora gràfica de 22 anys d'origen japonès resident a Creixell (o zones properes de la demarcació), que ha estat la guanyadora del concurs de cartells per al Carnaval de Tarragona. Una proposta allunyada dels estereotips El cartell destaca per presentar una figura femenina, una Ninota, amb una estètica que trenca amb els cànons tradicionals de bellesa: Cos amb corbes: La dissenyadora ha volgut representar una dona potent i real, allunyada de les figures superestilitzades. Força visual: Utilitza traços negres gruixuts que aporten un gran impacte i personalitat a la imatge. Disseny caricaturesc: La intenció era crear una figura divertida, vital i amb una actitud festiva. Simbolisme i color La tria cromàtica no és casual i busca transmetre l'essència de la festa: S'han utilitzat colors vius com el groc i el vermell, descrits com a colors molt mediterranis. Aquests tons simbolitzen l'alegria, l'energia i la llibertat de deixar-se anar durant el carnaval. La combinació de línies fortes i colors potents busca generar una harmonia visual de gran impacte. Trajectòria i fusió cultural Tot i les seves arrels japoneses, la Majo fa 15 anys que viu a Catalunya, fet que es reflecteix en la calidesa i l'energia de la seva obra, més propera a la cultura d'aquí que a la fredor lineal sovint associada al disseny japonès. "Volia allunyar-me dels estereotips... per què no una noia més aviat grassoneta, però amb uns atributs molt exagerats i molta força?"
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
1'
Acords de mobilitat i infraestructures a Tarragona
Resum de la sessió sobre infraestructures L'intervenció se centra en la defensa de l'eficàcia dels acords municipals establerts entre l'Ajuntament de Tarragona i el Ministeri de Foment. Es destaca que aquests pactes no van ser decisions aïllades, sinó fruit d'un ampli consens polític. Unitat Política i Consens L'orador recorda que els acords van comptar amb el suport de les principals forces polítiques de l'època: * Partit Popular (PP) * Partit Socialista (PSOE/PSC) * Convergència i Unió (CiU) Problemàtica de la N-340 i l'Autopista El nucli de la discussió tècnica gira al voltant de la gestió de les vies de comunicació terrestres: L'ampliació de l'autopista: Inicialment, Foment va plantejar la impossibilitat tècnica d'ampliar-la, una situació que finalment es va desbloquejar amb la creació d'un nou vial i un pas d'autopista més ample, considerat estrictament necessari per a la zona. El traçat de la N-340: Es detalla el repte d'ubicar la carretera nacional de forma paral·lela al projecte final de l'autopista en tot el seu recorregut, especialment des del sector de la Móra. "Aquests acords van ser aprovats majoritàriament per l'Ajuntament de Tarragona i vam participar-hi àmpliament tots els partits."