Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2353-2376 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
2h 51min
Diada de Tots Sants 2004: Èxits i reptes castellers
Panorama general de l'actuació Aquesta edició de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio ens transporta a la històrica diada de Tots Sants a Vilafranca. Amb els comentaris de Guillem Soler i Jordi Crespo, s'analitza l'evolució d'una jornada marcada per l'ambició tècnica i el creixement de les colles convidades. Les fites de les colles convidades • Capgrossos de Mataró: Van mostrar una solvència absoluta descarregant el 5 de 8 d'inici, seguit del 3 de 9 amb folre. Malgrat un intent desmuntat de 4 de 9 amb folre, van tancar la diada amb un castell de 8, consolidant-se en l'elit castellera. • Sagals d'Osona: Van ser els grans protagonistes de la jornada en fer història descarregant el seu primer 3 de 8. A més, van completar la seva millor actuació amb el 4 de 8 i el 2 de 7, a prop de carregar el pilar de 6. El gran repte de la colla local Els Castellers de Vilafranca van posar a prova l'enginyeria castellera amb un intent inèdit: la torre de 9 amb folre (sense manilles). Tot i quedar-se a les portes de carregar-lo, van demostrar que l'estructura és viable. "Aquest castell marca un nou horitzó; hem guanyat una nova estructura per a la gamma de castells de l'elit." Posteriorment, van descarregar el 4 de 9 amb folre i la torre de 9 amb folre i manilles, tot i patir problemes amb el pilar de 8 final. Innovació i periodisme L'episodi també destaca la part més tècnica de les pinyes i folres, així com la presentació del llibre del propi Guillem Soler sobre el periodisme casteller, reivindicant la professionalització de la informació en aquest àmbit.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
4'
Recull d'acomiadaments a Tarragona Ràdio
ComiatContinuat a l'Emissora Municipal Aquesta seqüència recull una sèrie d'acomiadaments repetitius que marquen el tancament de les sessions o programes dins de la graella de Tarragona Ràdio. L'estructura del contingut es basa en la reiteració de la fórmula de comiat habitual utilitzada pels professionals de l'emissora situada a l'Avinguda Roma. Aspectes destacats de l'enregistrament Consistència en el missatge: S'utilitza exclusivament la fórmula "Fins demà!" com a tancament de les intervencions. Cadència temporal: Els talls es produeixen en intervals regulars de 30 segons, cosa que suggereix una estructura de continuïtat o una prova d'emissió. Context de l'emissora: Aquests fragments formen part del dia a dia de la ràdio pública de la ciutat, connectant amb l'audiència que segueix l'actualitat des de la Part Baixa fins a la Part Alta. "Fins demà!" Aquesta breu frase simbolitza el compromís de l'emissora per mantenir la informació i l'entreteniment actius per a tots els tarragonins i tarragonines de cara a la propera jornada.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
3'
Tancament de l'emissió a Tarragona Ràdio
Comiat de la programació El contingut consisteix en una sèrie de comiats breus i repetitius que marquen la finalització d'una franja horària o de la programació diària a Tarragona Ràdio. L'expressió utilitzada constantment és la fórmula de cortesia habitual per tancar les emissions fins a la jornada següent. Punts clau del tancament: Finalització del servei: Es comunica de manera directa que no hi haurà més contingut en directe fins a l'endemà. Consistència en el missatge: S'utilitza una estructura cíclica per reafirmar el tancament de l'espai. Estil de comunicació: El to és amable i breu, propi d'una emissora de proximitat que s'acomiada dels seus oients a la ciutat. "Fins demà!" Aquesta frase resumeix l'esperit de la comunicació, emplaçant l'audiència a retrobar-se amb l'actualitat de la ciutat en la propera jornada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Projecte Expo Tarragona 2015 i l'ampliació de la UE
L'estat de la candidatura de Tarragona per l'Expo 2015 Sebastià Cabré, president de la CEPT, analitza el futur de l'Expo 2015 a Tarragona, que actualment es troba en una fase de compàs d'espera. La decisió està directament condicionada per la resolució del Buró Internacional de les Exposicions (BIE) el proper desembre sobre la seu de l'edició de 2008, on Saragossa competeix amb Trieste. Condicionants i estratègia de futur La competència amb Saragossa: Si la ciutat aragonesa és escollida per al 2008, el reglament del BIE impediria a Espanya organitzar-ne una altra fins passats 15 anys, cosa que obligaria Tarragona a ajornar el seu projecte fins al 2025. Fases del projecte: Cabré descriu que tot gran projecte mundial passa per tres etapes: Eufòria inicial i llançament. Desencís davant les dificultats i requeriments tècnics. Eufòria final quan s'aconsegueix la proclamació. Temàtiques per a Tarragona S'estan estudiant diversos eixos conductors per a la candidatura, centrant-se en conceptes de sostenibilitat, medi ambient i l'evolució dels models econòmics en les ciutats del futur. Impacte de l'ampliació de la Unió Europea Respecte a l'entrada de 10 nous socis a la UE, Cabré es mostra optimista malgrat la incertesa de part del sector empresarial: Mercat únic: L'ampliació suposa passar de 15 a 25 països, incrementant potencialment el volum d'exportacions per a les empreses tarragonines. Competitivitat i fiscalitat: Espanya es troba en una posició forta, sent el segon país amb millors condicions fiscals per a empreses després d'Irlanda. Riscos de deslocalització: El perill no prové tant de la fiscalitat, sinó dels costos derivats de les normatives mediambientals (Protocol de Kyoto) i les emissions de CO2 que afecten la indústria química i energètica local. "L'ampliació ens afavoreix; a un empresari li beneficia tindre mil compradors en lloc de tindre'n cent."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Visions de 'Maria Rosa' de Guimerà i el teatre clàssic català
El muntatge d'Àngel Alonso i el respecte a Guimerà Aquesta nova producció de Maria Rosa es distancia d'altres versions contemporànies per retornar directament al text original d'Àngel Guimerà. Segons l'actriu, el director Àngel Alonso ha optat per una proposta que destaca per: Fidelitat lingüística: Es mantenen els arcaïsmes i el llenguatge "falsament popular" original, buscant-ne la força poètica i la màgia sonora. Prioritat dramàtica: El muntatge posa l'accent en la història amorosa i el conflicte emocional per sobre del context social, tot i que manté l'equilibri amb la pressió de l'entorn. El poble com a personatge: La col·lectivitat (els treballadors de la carretera) actua com un personatge coral que interfereix en les passions individuals. Temes universals i actualitat del personatge L'obra, malgrat ser un clàssic, manté una vigència absoluta gràcies als seus valors universals. El conflicte central de la protagonista és un reflex de dilemes que encara avui dia afecten moltes dones: "Es fa un embolic entre l'amor que ella creu que li han ensenyat, la cosa social, i el que veu que li està passant... ella mateixa no s'admet el que sent." L'actriu subratlla que aquesta lluita interna entre la pressió social i el desig propi provoca un caos emocional que no té data de caducitat. La importància de la gira i la normalització dels clàssics L'entrevista també reflexiona sobre la recepció del públic fora de Barcelona i la necessitat de consolidar un repertori clàssic català estable: Relleu actoral: S'explica el canvi de protagonista durant la gira d'aquest muntatge estrenat al Teatre Nacional de Catalunya. Falta de familiaritat: Es compara la situació de Catalunya amb països com Anglaterra, on obres de Shakespeare es representen contínuament. Necessitat de continuïtat: S'apunta que si els clàssics es fessin més sovint, el públic els tindria més assumits com a part de la vida quotidiana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Entrevista a Lluís Badia: Activitat al Senat i Política a Tarragona
Context de la Nova Legislatura L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en l'arrencada de l'activitat parlamentària després de les eleccions del 14 de març. Lluís Badia, representant de Convergència i Unió (CiU) al Senat, analitza el seu canvi de la vida executiva a la legislativa i la singularitat de la cambra alta en aquesta etapa. El paper del Senat com a cambra territorial Badia subratlla que el Senat ha de deixar de ser només una cambra de "segona lectura" per convertir-se en una vertadera cambra de representació territorial. Destaca dos factors clau: * El Govern de l'Estat no té majoria absoluta. * El Partit Popular (PP) manté una majoria relativa a la cambra alta, a només sis escons de l'absoluta. "Una cosa és el que dius, les bones intencions, i una altra quan els temes s'hagin de posar negre sobre blanc, sobretot en els pressupostos." Prioritats per a les comarques de Tarragona El senador ha presentat diverses iniciatives i preguntes al govern central sobre infraestructures estratègiques per al territori: 1. Aeroport de Reus: Seguiment del Pla Director i possibilitats d'ampliació de la pista. 2. Inversions en carreteres: Manteniment i execució de vies públiques dependents de l'Estat. 3. Patrimoni: El futur de l'edifici del Banc d'Espanya a Tarragona. 4. Façana Marítima: Projecte clau que requereix el consens entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat. Política Local i Successió a l'Ajuntament Respecte a l'anunci de Joan Aregio de voler encapçalar la llista de CiU el 2007, Badia manté una postura institucional: * Considera Aregio un "magnífic candidat", però recorda que encara no s'ha arribat a la meitat de la legislatura actual. * Defensa que "la ciutat està per damunt del partit" i que ara cal centrar-se en la gestió de l'alcalde Joan Miquel Nadal. * Es mostra totalment disposat a col·laborar amb el partit en el futur, prioritzant sempre els projectes de ciutat com el Pla General i la col·laboració amb la universitat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
8'
XX Concurs de Castells 2004 a la Tarraco Arena
Crònica i Anàlisi de la XX Edició del Concurs de Castells L'episodi d'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio recull l'emoció i la polèmica viscudes durant la vintena edició del certamen casteller a la Tarraco Arena Plaça. El programa analitza des de les tensions organitzatives fins a l'èpica competitiva entre les principals colles del país. Punts clau de la jornada Polèmica i Organització: L'edició del 2004 va estar marcada per les discussions sobre les puntuacions i la gestió del patronat. Es comenta la pressió sobre els organitzadors i la incorporació de Jordi Hària com a nou speaker de l'esdeveniment. Participació local: Es destaca la decisió dels Xiquets del Serrallo, que després d'una assemblea interna amb un resultat ajustat, van decidir participar en el Concurs de Castells. Competició al límit: La lluita per la victòria es va centrar entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Les grans construccions "Vam tenir emoció fins a l'últim moment i, el que és més important, vam veure grans castells." Els Castellers de Vilafranca van segellar la seva victòria amb el 4 de nou amb folre i l'agulla i el 2 de vuit net (carregat). La Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer una actuació titànica descarregant també el 4 de nou amb folre i l'agulla, tot i que el seu intent de 3 de nou net no va reeixir. El programa conclou amb una valoració positiva de l'espectacle ofert a la Plaça de Toros, tot i reconèixer que cal treballar en la durada del concurs per a futures edicions.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
2'
Comiat i Tancament de Programació a Tarragona Ràdio
Resum de la Sessió Aquest segment recull el tancament de l'emissió a Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat de Tarragona. El contingut es centra en el comiat dels locutors i la finalització de la jornada radiofònica. Punts Clau del Comiat Finalització de la jornada: L'emissió s'acomiada de l'audiència fins al dia següent. Emplaçament: Les referències a la programació s'emeten des dels estudis situats a l'Avinguda Roma. Continuïtat: Es recorda que la ràdio manté el seu compromís amb l'actualitat de la ciutat, des del Port de Tarragona fins als barris de ponent com Campclar o Bonavista. "Fins demà!" L'espai simbolitza la transició diària de la graella, que sovint inclou la divulgació de la cultura local, des de les cites de Santa Tecla fins al seguiment dels Castells.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
10'
El Concurs de Castells de 1994 i 1996 a Tarragona
La gesta dels Xiquets de Tarragona el 1994 L'edició del Concurs de Castells de 1994 va ser històrica per a les colles locals. Els Xiquets de Tarragona van signar la millor actuació de la seva trajectòria fins aquell moment, aconseguint descarregar el 3 de 8, un castell que se'ls resistia i consideraven la seva "bèstia negra". Manel Nadal, cap de colla d'aleshores, destaca l'alliberament emocional que va suposar completar el castell. L'actuació es va arrodonir amb un 4 de 8 èpic on el segon, Ramon Gómez, va haver de treballar el castell assegut literalment sobre la pinya. El duel pel lideratge: 1994 i l'intent de 5 de 9 La lluita per la victòria de 1994 es va centrar entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. "Recordo el silenci que es va fer a la plaça quan es va anunciar l'intent de 5 de 9 amb folre." La Colla Jove, sota la direcció de Ferran Ventura, va intentar el primer 5 de 9 amb folre del segle XX. Malgrat l'ajuda de membres d'altres colles com el Serrallo o Sant Pere i Sant Pau, el castell va caure quan entrava la canalla. Finalment, els de Valls es van endur el trofeu. El canvi de format i l'hegemonia de Vilafranca el 1996 L'any 1996 va marcar un punt d'inflexió amb la limitació a 18 colles participants, una mesura del Patronat Municipal de Castells per fer el certamen més àgil i competitiu. Xiquets de Reus: Van descarregar un 3 de 9 amb folre impecable, recordat per Ernest Benach com un dels millors de la història. Castellers de Vilafranca: Es van proclamar guanyadors gràcies al 2 de 9 amb folre i manilles descarregat a la cinquena ronda. La Colla Vella: Va fregar la victòria amb un intent de 5 de 9 amb folre que es va trencar a pocs segons de coronar-se.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
1'
Benvinguda nocturna a Tarragona Ràdio
Introducció a la jornada El contingut presenta una salutació reiterada que marca l'inici o el tancament de la programació nocturna a Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat de Tarragona. Aquestes intervencions estableixen el to comunicatiu amb l'audiència en un context de proximitat des dels estudis situats a l'Avinguda Roma. Aspectes destacats de l'emissió Consolidació de la identitat: L'ús d'una salutació constant reforça la connexió amb l'oient local. Presència territorial: Tot i la brevetat, el fragment s'emmarca en la tasca diària de l'emissora per informar sobre l'actualitat de la Part Alta, el Serrallo i la resta de barris. Continuïtat informativa: Serveix com a pont per a futurs espais dedicats a la cultura, com el Seguici Popular o la preparació per a les festes de Santa Tecla. "Bona nit" Aquesta expressió, repetida en diversos intervals, simbolitza el compromís de la ràdio pública de mantenir-se activa per als ciutadans de la capital tarragonina.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
2'
La fita històrica del quatre de nou descarregat
Un moment històric per al món dels Castells Aquesta gravació de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell captura l'emoció desbordant d'una fita sense precedents: la primera vegada a la història que es descarrega un quatre de nou. La narració transmet la tensió i la magnitud de l'estructura, que supera en alçada el balcó de l'Ajuntament a la Plaça de la Font. Els moments clau de l'execució L'ascens de la canalla: El narrador descriu amb gran nerviosisme el moment en què es col·loquen els dosos i com l'aixecador i l'enxaneta coronen la construcció. El silenci de la plaça: En els segons més crítics, es fa un silenci absolut entre el públic, només trencat pel batec dels cors dels assistents. La descarregada: Un cop carregat, l'atenció se centra en la fragilitat de la baixada fins que es confirma l'èxit total del castell. L'impacte de la gesta L'emoció del locutor, que arriba a plantejar-se cedir el micròfon per la intensitat del moment, resumeix el sentiment col·lectiu: "No es pot explicar en paraules, amics. La plaça és un clam, és un crit, realment. És emocionant." L'esdeveniment es tanca amb el reconeixement d'una jornada que canvia la història de les torres humanes a la ciutat, consolidant un dels reptes més grans del món casteller.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
2'
Resum Xiquets del Serrallo: Actuació i reptes
Anàlisi de l'actuació dels Xiquets del Serrallo El contingut recull una entrevista realitzada per Tarragona Ràdio al responsable de la colla, Josep Anton Gual, durant el transcurs d'una jornada de Castells. S'hi detalla la situació crítica de la colla de El Serrallo després de completar les primeres rondes de l'actuació. Desenvolupament de la jornada Primera ronda: Han descarregat amb èxit el 4 de 7. Segona ronda: Han assolit el 3 de 7. Tercera ronda: La colla ha hagut de passar ronda a causa de la desaparició inesperada d'un baix, un fet insòlit que ha condicionat l'estratègia final. Balanç i tancament Malgrat que tenien la intenció d'intentar el 5 de 7, el cansament acumulat per les hores a plaça i la manca de personal clau han obligat a donar per finalitzada l'actuació. Les declaracions reflecteixen una barreja de satisfacció pel nivell mostrat i resignació per la situació logística: "Que vagis a fer un 5 de 7 i et desaparegui un baix... ja no sé què dir." L'entrevistat clou amb una mirada optimista cap a la propera temporada, amb l'objectiu de seguir treballant per sortir d'aquest sotrac i consolidar els èxits assolits amb les estructures de set pisos.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
1'
Crisi als Xiquets del Serrallo per Santa Tecla
Balanç negatiu dels Xiquets del Serrallo a la diada de Santa Tecla El cap de colla dels Xiquets del Serrallo, Josep Anton Gual, ha realitzat una valoració extremadament crítica i pessimista sobre l'actuació de la colla durant la festa major de Santa Tecla. Gual ha qualificat la jornada com la «pitjor de la història» de l'entitat marinera, evidenciant una crisi profunda a nivell d'efectius i resultats. Els motius de la crisi Segons el cap de colla, la situació és crítica a causa de diversos factors: Manca de camises: La poca afluència de gent, tant als assajos com a la plaça, impedeix afrontar estructures de gamma superior. Dificultats tècniques: La colla no ha estat capaç d'assolir els castells de set, un objectiu que ja es preveia complicat des de la diada de Sant Joan. Falta de suport intern: Gual qüestiona si la colla manté la confiança en la seva figura i lamenta la manca de resposta de la massa social. El futur immediat: El Concurs de Castells Amb el Concurs de Castells a només una setmana vista, el futur de la colla és incert. Gual ha posat sobre la taula la possibilitat de replantejar-se la participació a la Tarraco Arena Plaça, ja que els castells de sis no puntuen en el certamen. "No podem posar-nos una bena als ulls. La realitat és la que hi ha i ara mateix no som capaços de fer castells de set."
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
1'
Èxit històric: El primer quatre de nou descarregat
Crònica d'una fita històrica Aquest fragment recuperat de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell de Tarragona Ràdio captura l'emoció i el vertigen d'un moment clau en el món dels Castells. La narració descriu amb una intensitat creixent l'execució d'una estructura de màxima dificultat: el quatre de nou amb folre. Desenvolupament de la diada L'ascens del castell: La narració destaca la lleugeresa i el silenci absolut de la plaça mentre els castellers pugen amb una precisió mil·limètrica. El moment crític: L'entrada dels dosos i la col·locació de l'aixecador i l'enxaneta marquen el punt de màxima tensió abans de carregar la figura. L'èxit final: Després de molts esforços, el castell es descarrega amb èxit, provocant una eclosió de joia col·lectiva. L'emoció del moment L'emissió transmet una sensació d'irrealitat davant la magnitud de l'esdeveniment: "És increïble, realment no es pot explicar en paraules, amics. La plaça és un clam, és un crit, realment és emocionant." El locutor, acompanyat per l'expert Enric Pujol, subratlla que el fet d'aconseguir descarregar aquest quatre de nou suposa un punt d'inflexió, una fita històrica que queda gravada en la memòria de l'emissora i de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
5'
Interpretació Musical dels Xiquets del Serrallo
Actuació de Gralles als Estudis de Tarragona Ràdio En aquest fragment del programa Arxiu Sonor 2004 Toc de castell, es destaca la vàlua de disposar d'un grup de gralles autòcton a la ciutat, subratllant la qualitat de la seva execució musical de suport a les colles de Castells. Detalls de la Formació Musical L'actuació d'avui compta amb la presència del grup de gralles dels Xiquets del Serrallo, una entitat fortament arrelada al barri de El Serrallo. Els aspectes clau de la formació són: Composició instrumental: El grup està format per sis gralles i un timbal valencià. Diferenciació sonora: S'emfatitza la sonoritat del timbal valencià en comparació amb el timbal de llautó presentat en la sessió anterior, destacant el seu timbre característic. Peça interpretada: La formació interpreta la popular cançó "El meu avi". Context i Valoració "Realment és molt digne poder tenir un grup de gralles aquí a Tarragona acompanyant una colla castellera i que pugui fer una interpretació tan brillant." L'emissió posa en relleu la importància de la música tradicional en el món casteller i la passió dels intèrprets que visiten l'emissora municipal a l'Avinguda Roma.
Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
2 de febr. del 2004
2'
El Concurs de Castells a Tarragona Ràdio
Cobertura Especial del Concurs de Castells L'emissora municipal, Tarragona Ràdio, realitza un seguiment detallat de l'esdeveniment casteller més important del món. Al llarg de l'emissió, s'analitza l'impacte i la magnitud del Concurs de Castells, una cita clau que aplega les millors colles a la Tarraco Arena Plaça. Punts Clau de l'Emissió Tradició i Identitat: Es destaca la importància dels Castells com a element central de la cultura tarragonina i catalana. Paper de l'Emissora: La ràdio pública, situada a l'Avinguda Roma, es reafirma com el mitjà de referència per a la retransmissió d'actes culturals de gran format. Context Històric: Es fa menció de l'evolució del certamen i la seva vinculació amb la ciutat, recordant la importància de moments històrics conservats a l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell. Impacte a la Ciutat L'esdeveniment no només mobilitza la Part Alta i el centre, sinó que ressona a tota la ciutat, des del Serrallo fins als barris de ponent, consolidant Tarragona com la capital del món casteller. "El certamen és la màxima expressió de la nostra força col·lectiva i un aparador internacional incomparable."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Concert coral de la URV al Palau de Congressos
Concert Final de la Primavera Musical L'entrevista amb Montserrat Riós, directora de la Coral de la Universitat Rovira i Virgili (URV), detalla el concert de cloenda del cicle Primavera Musical a Tarragona. Aquesta actuació destaca per la col·laboració internacional i l'exigència del seu repertori. Un projecte d'ambició internacional Origen i trajectòria: La Coral de la URV va néixer l'any 1991 amb la voluntat de replicar el model de cors universitaris de prestigi europeus, fugint de la idea d'un simple grup d'aficionats. Membres: Formada per unes 50 persones, principalment estudiants i exestudiants que mantenen un compromís ferm amb la formació malgrat les distàncies geogràfiques. Reconeixement: Considerada una de les formacions corals universitàries més rellevants de Catalunya, amb diversos premis i reconeixements internacionals. El Programa del Concert El repertori s'estructura en tres parts diferenciades, amb un fort component espiritual i filosòfic: L'estrena de Godivert: S'interpreta la cantata Que le ciel éblouissant d'Eric Godivert, una obra de gran complexitat que explora l'evolució de la vida humana. Polifonia clàssica: Una part central a capella amb motets de Mendelssohn i un motet funerari de Bach (Komm, Jesu, komm). L'apoteosi d'Stravinsky: El concert tanca amb la Simfonia dels Salms d'Ígor Stravinsky, una obra del seu període místic amb una instrumentació molt particular (sense violins ni violes). Col·laboració i Producció L'esdeveniment és fruit d'un intercanvi amb el Cor de l'AUSAN (Lausana, Suïssa) i compta amb l'acompanyament de l'Orquestra Sant Jordi. Montserrat Riós subratlla la dificultat econòmica i tècnica de programar obres d'aquesta magnitud, fet que converteix el concert de dissabte en una oportunitat única i rarament repetible. "Quan un veu una cosa que està molt bé en un altre lloc, s'ha de preguntar: per què això no pot estar a casa meva?"
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Francesc Ricomà analitza l'inici de legislatura al Congrés
Balanç del nou govern i oposició del Partit Popular El diputat pel Partit Popular de Tarragona, Francesc Ricomà, ofereix la seva visió crítica sobre els primers mesos de la legislatura socialista. Segons Ricomà, el govern de Rodríguez Zapatero es caracteritza per una "gestió buida de contingut" i una falta de programa clar, centrant-se únicament en la derogació de les fites assolides per l'executiu anterior. Crítiques a la gestió del PSOE L'entrevistat destaca diversos punts negatius en l'actuació del govern central: Destrucció sense alternativa: Acusa el PSOE de desmantellar polítiques econòmiques, fiscals i internacionals sense proposar solucions millors. El "fals" tarannà: Defineix l'ambient de diàleg i consens com una farsa o posada en escena que amaga un incompliment de promeses electorals. Dependència de minories: Critica que el govern sigui "esclau" dels partits independentistes com ERC i Iniciativa per Catalunya, fet que, segons ell, resta rigorositat al Congrés. Prioritats per a la demarcació de Tarragona Com a diputat de l'oposició, Ricomà marca com a prioritat absoluta vetllar pel compliment de les infraestructures ja aprovades anteriorment. Expressa una profunda preocupació per l'anunci de revisió de projectes per part del Ministeri de Foment: "Revisar projectes que ja han passat totes les fases d'estudi vol dir retardar obres de vital importància per a la demarcació entre 4 i 6 anys." Entre els projectes en risc, destaca: 1. L'autovia Tarragona-Valls-Montblanc. 2. El segon cinturó de Tarragona. 3. El desdoblament de la N-340. 4. L'arribada de l'Alta Velocitat (AVE), defensant la gestió del PP enfront de les crítiques de falta de velocitat real. Coherència ideològica del PP Ricomà referma que el seu grup parlamentari manté una coherència total amb els seus principis sobre la unitat d'Espanya i el model d'Estat, votant en contra de propostes identitàries o lingüístiques que considera fruit de les concessions del PSOE als seus socis de govern.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
8'
Càritas Tarragona: Voluntariat i acció social
El paper de Càritas en la cohesió social L'entitat destaca la importància de la col·lecta extraordinària que coincideix amb la festivitat de Corpus, una cita clau per recollir fons a les 93 parròquies de la demarcació. L'objectiu és fomentar les aportacions voluntàries per guanyar independència respecte a les subvencions públiques i garantir la continuïtat dels seus projectes socials. El voluntariat: el motor de l'entitat Càritas compta amb una xarxa de 800 voluntaris a la demarcació diocesana, però fa una crida a la incorporació de nous perfils. L'entitat recorda que: * Ofereixen un departament específic de formació i sensibilització. * Els voluntaris poden participar en àmbits diversos: rober, ludoteca, suport pedagògic, orientació laboral i acompanyament a la gent gran. * No cal una preparació prèvia específica, ja que Càritas acompanya la persona en el seu procés d'integració. Programes destacats i atenció a col·lectius L'acció de l'entitat se centra en diversos eixos per combatre l'exclusió social: 1. Reinserció laboral: A través dels programes ORLA i Hèrcules, centrats en recuperar l'autoestima i oferir formació professional. 2. Dignificació de l'ajuda: El sistema del rober ha evolucionat perquè els usuaris puguin triar la roba i fer una aportació simbòlica, evitant el sentiment de caritat assistencial. 3. Atenció a la gent gran: El programa Ara al teu costat combat la soledat mitjançant l'acompanyament personal. 4. Migracions i sense sostre: L'acollida personal és la primera prioritat per a les persones descontextualitzades i sense recursos. "La nostra voluntat és poder sobreviure i tirar endavant els nostres projectes a partir del compartir els béns de les persones que voluntàriament ens facin confiança."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
6'
El futur del sofre: sostenibilitat i indústria a Tarragona
El Sofre: Un Producte Natural de Passat i Futur L'episodi explora la importància estratègica del sofre, un element que actualment s'obté majoritàriament com a subproducte del refinament del petroli. Tot i el seu origen industrial, es destaca com una solució clau per a la transició ecològica en diversos sectors. Aplicacions Principals i Beneficis El sofre té un ventall d'usos molt ampli que s'estén més enllà de la indústria química bàsica: Agricultura Ecològica: És un tractament ancestral contra l'oïdium (un fong que ataca la vinya). Es considera un producte ecològic, a diferència d'altres pesticides sintètics més contaminants. Indústria: S'utilitza en la fabricació de cautxo, alimentació animal i la producció d'àcid sulfúric. Sector Militar i Recreatiu: Històricament vinculat a la fabricació de pólvora, actualment és essencial en la pirotècnia. Innovació i Competitivitat Europea L'empresa tarragonina, amb més de 111 anys d'història, ha inaugurat una planta pionera a Europa que destaca per: Seguretat Avançada: Ús de càmeres inertitzades amb nitrogen per prevenir explosions i incendis, donada la naturalesa inflamable del producte. Capacitat Logística: Una producció de 50.000 tones que permet competir amb les grans petrolieres internacionals. Adaptació Normativa: La rigidesa de la Unió Europea amb els productes tòxics afavoreix el sofre, ja que es posiciona com una alternativa natural i segura. "El sofre és un producte absolutament ecològic... estem desitjant que s'implanti la normativa europea perquè ens farà arribar a llocs que abans usaven altres adobs." Mercat i Exportació L'empresa és líder a l'Estat espanyol i al sud de França. Tot i que el cost del transport limita el radi d'acció, la companyia exporta amb èxit a països limítrofs i al nord d'Àfrica, mantenint una alta competitivitat gràcies a l'especialització tecnològica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Conflictes oblidats: La vida sota l'ocupació a Palestina
Conferència sobre conflictes internacionals a Tarragona L'agrupament Escolta Alverna ha organitzat un cicle de xerrades titulat "El que no veiem: els conflictes oblidats". Aquesta iniciativa, sorgida de joves d'entre 14 i 16 anys, pretén donar visibilitat a crisis humanitàries sovint ignorades pels mitjans de comunicació. La realitat quotidiana a Palestina El cooperant Pere Vidal, president del Servei Civil Internacional de Catalunya, comparteix la seva experiència directa als territoris ocupats i a Israel. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: El 98% invisible: El que ens arriba a través dels mitjamns són només les notícies espectaculars (atemptats, operacions militars). La realitat diària és l'opressió constant, els punts de control i la manca de llibertat de moviment. L'impacte psicològic: La violència no és només física, sinó estructural. Viure sota una llei imposada per un exèrcit estranger genera un estat de tensió permanent tant en palestins com en israelians. La infància en el conflicte: Els nens es veuen forçats a madurar prematurament. Molts pateixen traumes, malsons i trastorns alimentaris a causa de la presència constant de tancs i militars a la seva vida diària. El paper del voluntariat i el pacifisme Pel que fa a la resolució del conflicte, Vidal destaca: L'existència de moviments pacifistes israelians, tot i que actualment es troben en una situació de radicalització i marginació a la seva pròpia societat. La importància de l'acompanyament internacional com a eina efectiva per donar suport a qui treballa per la pau des de dins. La necessitat de conèixer la part humana i individual per sobre de les visions polítiques genèriques. "El 98% del que passa, que és la vida quotidiana i tota l'opressió d'una ocupació militar, no és notícia perquè fa tant de temps que hi és que ja no és novetat."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
Gestió de pensions i incapacitat laboral
Gestió de pensions d'incapacitat laboral L'entrevista amb Alejandro García, assessor del Centre Laboral Mèdic Jurídic, detalla la tasca d'aquesta entitat especialitzada en la tramitació i defensa de prestacions per incapacitat permanent. Amb més de 25 anys d'experiència, el centre ofereix un servei integral que combina l'assessorament mèdic i el jurídic per a persones amb malalties cròniques que no poden treballar. Grats d'incapacitat i prestacions Segons la Llei General de la Seguretat Social, el sistema espanyol preveu quatre nivells principals segons la limitació de l'afectat: Parcial: El treballador pot fer la seva feina però amb dificultats. Rep una indemnització de 24 mensualitats. Total: Impedeix fer la professió habitual, però permet fer-ne altres. La pensió oscil·la entre el 55% i el 75% de la base reguladora. Absoluta: Inhabilita per a qualsevol tipus d'ofici. Atorga el 100% de la pensió. Gran Invalidesa: Per a persones que necessiten ajuda per a les activitats bàsiques. Suposa el 150% de la base. Procediment i assessorament El centre actua per agilitzar els tràmits, sovint aconseguint resolucions en dos mesos, davant l'any i mig que pot trigar l'administració d'ofici. El procés inclou: 1. Valoració inicial gratuïta per determinar si hi ha dret a la pensió. 2. Confecció d'informes mèdics i presentació de l'expedient. 3. Acompanyament jurídic en cas de denegació o de necessitat de recórrer als jutjats del social. "Preferim ser especialistes en el nostre que normals en molt." Les patologies més comunes són les derivades de la traumatologia (columna i ossos), seguides de problemes cardiovasculars, oncològics i de salut mental, com l'ansietat o la depressió, agreujats pel context laboral actual.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Èxit dels joves tarragonins als XVII jocs de ciutats agermanades
Èxit esportiu i experiència internacional a Wetzlar L'episodi d'avui se centra en la participació d'una delegació de 48 joves esportistes de Tarragona en els XVII campionats juvenils europeus celebrats a la ciutat alemanya de Wetzlar. Aquesta iniciativa, vigent des de l'any 1972, té com a principal objectiu el foment de la convivència entre joves de ciutats agermanades a través de l'esport. Resultats destacats: Un medaller excepcional Tot i que l'objectiu principal és la relació humana, els resultats competitius han estat excel·lents, amb Tarragona assolint la quarta plaça general entre nou països participants: Natació: Ha estat la disciplina més guardonada, aconseguint un total de 9 medalles d'or, una de plata i tres de bronze. Altres esports: S'han obtingut victòries i podis en bàsquet (primers), judo (tercers), tennis, salt d'alçada i relleus. Mèrit grupal: Es destaca que la classificació final té molt de mèrit, ja que la delegació no comptava amb representació en gimnàstica artística, el que suposava una desavantatge en el sistema de puntuació. Convivència i intercanvi cultural El jove nedador Daniel Pasqual, estudiant de 3r d'ESO, comparteix la seva experiència personal destacant que, més enllà de la disciplina dels entrenaments i els exàmens, el viatge ha servit per: Practicar l'anglès per comunicar-se amb joves d'altres nacionalitats com austríacs, alemanys i francesos. Intercanviar objectes i records (merchandising de la ciutat, samarretes, pins) per crear vincles d'amistat. Adaptar-se a costums diferents, com els horaris de menjars alemanys (sopar a les 6 de la tarda). "Anar allí ja és molt... coneixes gent estrangera, utilitzes més l'anglès i la gent era molt amable." Valors i compromís de la joventut Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports, subratlla que aquest viatge és un premi a l'esforç i al compromís dels joves durant tot l'any. Es posa en valor la capacitat dels esportistes per compaginar els estudis amb l'alta competició, així com la seva funció com a ambaixadors de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Júlia Otero: Periodisme, reptes i dones
Reflexions sobre la trajectòria i el món laboral En aquesta conversa, la periodista comparteix la seva visió sobre el reconeixement professional i els reptes estructurals que afronten les dones. Per a ella, els premis són una eina per sentir-se apreciada i obtenir energia per a la feina diària. La situació de la dona al món laboral La convidada es mostra pessimista respecte al panorama actual, destacant: * La revolució silenciosa de les dones no ha estat acompanyada per un canvi en el rol dels homes. * L'esgotament físic i intel·lectual derivat de la doble jornada (laboral i domèstica). * La necessitat d'un pacte urgent entre gèneres per fer la situació sostenible. * La importància de no perpetuar esquemes masclistes des de l'educació dels fills. L'estil periodístic i el final d'una etapa Sobre la seva feina a La Columna, destaca un estil basat en el respecte a l'espectador: * Refús de la informació del cor i del sensacionalisme buit. * Una aposta per continguts transversals: política, cultura i societat. "Triomfar és pencar, és treballar moltes hores." Finalment, confirma que tanca la seva etapa al programa de TV3 després de 800 emissions per oxigenar-se, viatjar i recuperar temps personal, tot reivindicant la necessitat de feminitzar el món i gestionar millor el temps per conciliar la vida familiar.