Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2329-2352 de 2569
  • Sessió de Benvinguda i Agraïments Inicials - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    1'

    Sessió de Benvinguda i Agraïments Inicials

    Introducció i Benvinguda El contingut d'aquesta sessió se centra exclusivament en l'obertura de l'acte, on es realitza una reiteració d'agraïments cap als assistents i participants. Punts clau de la intervenció Reconeixement continuat: Es posa èmfasi en la gratitud durant els primers minuts de la trobada. Establiment de l'espai: La repetició del missatge d'agraïment indica una fase de recepció o d'espera que l'audiència s'acomodi. "Gràcies." L'estructura de la intervenció és senzilla però formal, marcant el ritme d'inici de l'esdeveniment.

  • Cloenda i lectures públiques dels tallers d'escriptura a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    6'

    Cloenda i lectures públiques dels tallers d'escriptura a Tarragona

    Lectura Pública a Tarragona Els alumnes dels tallers d'escriptura de la ciutat han organitzat una jornada especial per compartir els fruits del seu treball. Sota el títol Tradicions Eròtiques i Altres Contes, l'acte proposa una immersió en la creativitat literària local a la plaça de Dames i Vells. Estructura i Metodologia dels Tallers El projecte s'ha dividit en tres modalitats diferenciades, adaptades a diversos públics i estils d'aprenentatge: Taller Itinerant: Una proposta basada en l'entorn urbà. Els participants recorren espais reals com la muralla romana o la platja per construir relats històrics o descriptius. Taller Estable: Un taller d'aula centrat en la tècnica literària, com la construcció d'atmosferes de terror o el desenvolupament d'inicis donats. Grup de Joves: Dirigit a nois i noies de 14 a 18 anys a l'Institut Martí i Franquès, amb un enfocament pedagògic similar al taller d'aula. Objectius i Futur del Projecte L'objectiu principal és portar la literatura al carrer i permetre que els nous escriptors experimentin la reacció directa del públic. La responsable destaca que: "La millor manera de veure si uns textos literaris funcionen o no és percebent la reacció que hi ha en el públic." Amb uns 30 participants actius aquest curs, el balanç és extremadament positiu. L'Ajuntament de Tarragona ja preveu donar continuïtat a aquestes iniciatives de formació permanent de cara al proper setembre.

  • Activitats educatives sobre la Tàrraco romana - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Activitats educatives sobre la Tàrraco romana

    L'aprenentatge del món romà en l'edat infantil El Camp d'Aprenentatge de Tarragona ha dissenyat una proposta educativa innovadora per a infants d'entre sis i vuit anys. Malgrat el repte que suposava introduir continguts històrics a edats tan primerenques, l'activitat ha demostrat ser un èxit després d'un any de proves, combinant la narrativa, el joc i l'experimentació directa. L'enigma de la medusa: El conte com a porta d'entrada El punt de partida és el conte L'enigma de la medusa, creat pel dibuixant Lugo Prades. Aquesta eina pedagògica té les següents característiques: Fidelitat històrica: Tot i ser una ficció, reprodueix amb exactitud els set monuments més importants de Tàrraco. Interactivitat: Els nens han de resoldre enigmes, trobar lletres amagades i desxifrar pergamins per formar la paraula "Tàrraco" i desfer un encanteri. Immersió: Els personatges no tenen nom perquè cada infant pugui personalitzar la història. L'aula taller: Viure com un romà L'activitat es trasllada a una aula totalment ambientada que simula una domus i els carrers de la ciutat, on els alumnes poden: Vestir-se segons l'estatus social (senadors, patricis o esclaus). Explorar la vida quotidiana: Visitar botigues de queviures, una botiga de cosmètics romans i una thermopolia (menjar preparat per a les classes baixes). Descobrir costums curiosos: Com l'ús d'urina per rentar-se les dents o l'existència de la comuna (vater) compartida al costat de la cuina. Manipular materials: Tocar productes, muntar un mosaic gegant i interactuar amb una maqueta de la ciutat de gran format. "No és una aula exposició, sinó una aula taller on provoquem que l'alumne toqui i manipuli els productes." Ruta i simulacions a la ciutat La jornada finalitza amb una part pràctica als monuments reals: Visita al Circ, on es realitzen simulacions de curses de quadrigues i vigues. Visita al Museu per veure el mosaic real de la Medusa que apareix al conte. Jocs romans a l'aire lliure al voltant de l'impluvium.

  • L'urbanisme i el futur de Tarragona amb Àngel Fernández - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    29'

    L'urbanisme i el futur de Tarragona amb Àngel Fernández

    Plans d'Expansió i Urbanisme a Tarragona L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'urbanisme, se centra en el desenvolupament de la ciutat sota el marc del Pla General de 1995. El projecte més destacat és el de Terrescavades, una zona d'eixample que busca pal·liar el dèficit de sòl urbà i habitatge. Projecte de Terrescavades i Polèmica Veïnal • El pla no és improvisat, ja que prové d'una planificació de fa nou anys. • Es preveu la construcció d'unes 1.000 vivendes de protecció oficial. • Els veïns contraris seran indemnitzats o incorporats al pla parcial segons la llei. • Les obres de la primera fase començaran en un any, però la zona baixa podria tardar entre 5 i 6 anys. Infraestructures i Comunicacions Llegada de l'AVE al Camp de Tarragona el 2006: • La ministra de Foment ha confirmat l'arribada del tren d'alta velocitat a l'estació de Perafort. • L'Ajuntament té preparada una reserva d'espai per garantir una connexió ràpida entre el centre de la ciutat i l'estació. "Tarragona ha estat una província oblidada pel Govern central en matèria d'infraestructures, i l'arribada de l'AVE és un acte de justícia." Millores als Barris i Equipaments Socials • Piscines: Obertura de la piscina de Sant Pere i Sant Pau aquest juny i adjudicació de la de Bonavista. • Equipaments: Construcció de llars d'avis i escoles bressol a Sant Salvador, Torreforta i Entrepins. • Via Augusta: Inici de les obres de remodelació a l'octubre per dignificar els accessos a la ciutat amb noves rotondes. • Pàrquing Jaume I: Finalització de les excavacions i compromís de minimitzar les molèsties als veïns i al rectorat de la URV. Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) Fernández respon a les crítiques de l'oposició afirmant que la revisió es fa amb cura i participació de les associacions de veïns. Es preveu que el text vagi a aprovació inicial després de Santa Tecla i sigui una realitat definitiva l'any 2005.

  • Canvi de rumb a l'Arquebisbat de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    29'

    Canvi de rumb a l'Arquebisbat de Tarragona

    Balanç de l'etapa del Dr. Martínez Sistach Els tertulians analitzen els set anys del Dr. Lluís Martínez Sistach al capdavant de l'arxidiòcesi (1997-2004). Es destaca la seva tasca en la implementació de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense i la seva gran proximitat humana. • Accessibilitat: Tots coincideixen que ha estat un pastor proper, assequible i amb les portes sempre obertes. • Visió pastoral: Ha sabut equilibrar el seu rigor com a canonista amb una gran comprensió de la realitat social i cultural. • Trasllat a Barcelona: El seu nomenament com a arquebisbe de Barcelona es veu no tant com un premi, sinó com un repte difícil davant la nova divisió de la diòcesi barcelonina. El perfil del successor: Jaume Pujol Balcells L'anunci de Jaume Pujol Balcells, membre de l' Opus Dei i professor a la Universitat de Navarra, ha generat diverses reaccions: Inquietuds de la comunitat • Manca d'experiència pastoral: S'assenyala amb sorpresa que el nou arquebisbe no hagi estat bisbe prèviament ni tingui experiència directa en parròquies. • Vincle amb el territori: Preocupa el seu desconeixement de la realitat local de Tarragona després d'anys a Navarra. • Pluralitat: Els convidats subratllen la necessitat que el nou arquebisbe respecti la pluralitat de l'Església catalana i no imposi visions conservadores. L'encaix de l'Església Catalana i Roma El debat aborda la reorganització eclesiàstica a Catalunya: "L'Església catalana ha tingut sempre molta veneració per Roma, però no sempre s'ha sentit compresa ni ben tractada." Impacte en la jerarquia • Pèrdua de pes de Tarragona: Es percep una clara degradació de la influència de la seu tarragonina davant la nova configuració de les províncies eclesiàstiques. • Mètodes de nomenament: Tant el vicari general, mossèn Miquel Barberà, com els laics critiquen el secretisme de Roma i el fet de no haver consultat les institucions locals. • Interrogant de futur: L'etapa s'obre amb incertesa però amb una voluntat ferma de col·laboració per part del laïcat i les associacions.

  • Balanç de la campanya de la Renda a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    12'

    Balanç de la campanya de la Renda a Tarragona

    Valoració positiva i demanda sense precedents L'Agència Tributària de Tarragona, representada pel seu delegat Eduardo Palacio, fa un balanç molt satisfactori de la campanya de la renda actual. La resposta dels contribuents ha estat més ràpida i massiva del que es preveia inicialment, superant totes les expectatives de l'administració. Tot i l'alta demanda, no s'ha arribat al col·lapse gràcies a l'esforç del personal i la col·laboració d'altres institucions com ajuntaments i la Diputació de Tarragona. Dades clau de devolucions i tràmits L'agilització de les devolucions ha estat un dels punts més destacats de la campanya: S'han presentat ja 115.000 declaracions a retornar. Ja s'han retornat 65 milions d'euros, xifra que correspon al 81% de les declaracions presentades fins ara. El ritme de devolucions ha augmentat un 55% respecte a l'any anterior. Es preveu acabar la campanya (1 de juliol) havent retornat prop del 85% de les sol·licituds. L'èxit de l'esborrany i la via telemàtica Aquesta campanya ha estat marcada per la implantació del borrador (esborrany), una novetat que ha tingut una acollida excel·lent: S'han sol·licitat 120.000 esborranys, dels quals ja se n'han confirmat 17.000 com a declaracions definitives. L'ús d'Internet continua a l'alça: Tarragona ja suma 57.000 declaracions online, amb una previsió d'arribar a les 80.000. Suport al contribuent i terminis El delegat recorda que l'objectiu principal és facilitar el compliment de les obligacions tributàries. Atesa l'alta demanda, s'ha ampliat el termini per demanar l'esborrany o les dades fiscals fins al 20 de juny. Aquells que encara no hagin demanat cita prèvia poden intentar trobar els últims forats disponibles trucant als telèfons habilitats. "En mitja hora, un contribuent pot sortir de casa seva i tornar amb la declaració feta, presentada i enviada per Internet des dels nostres centres."

  • Anàlisi de Problemes Tècnics i Supervivència en Sistemes - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    7'

    Anàlisi de Problemes Tècnics i Supervivència en Sistemes

    Resum de la Sessió Aquesta sessió s'ha centrat en la identificació d'incidències crítiques que poden comprometre la viabilitat dels projectes. S'ha posat un èmfasi especial en la resolució de conflictes derivats de sistemes externs i la importància d'una gestió eficient del temps. Punts Clau de la Discussió Detecció de Problemes: S'ha subratllat la necessitat d'entendre que certes configuracions poden causar un error fatal que resultaria en la frase: "Si poseu més, es pot entendre que és un problema i no sobreviureu." Integració amb AiNoQ: S'ha confirmat que la part tècnica relacionada amb el sistema AiNoQ ja està correctament gestionada i ordenada (sorted). Gestió del Temps: S'ha esmentat el desplaçament horari com un factor a tenir en compte en les entregues i la coordinació. Conclusions L'equip ha de vigilar la càrrega de dades per evitar el col·lapse del sistema i assegurar-se que els fluxos amb eines de tercers es mantinguin estables.

  • Selectivitat a Tarragona: Nervis i Ambient al Campus - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    14'

    Selectivitat a Tarragona: Nervis i Ambient al Campus

    Crònica de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) El reportatge connecta amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio al Campus de Sant Pere Sescelades, on més de 2.000 estudiants del Camp de Tarragona han iniciat els exàmens de la selectivitat. La jornada ha començat amb la prova de llengua castellana i literatura, i l'ambient oscil·la entre el relleu post-examen i el neguit per les proves següents. L'Experiència dels Estudiants Diversos alumnes han compartit les seves sensacions després del primer contacte amb el tribunal: Preparació i nervis: Molts confessen haver passat les hores prèvies en un estat de constant repàs, tot i les recomanacions de descans per part del professorat. Mètodes de relaxació: Ha destacat el cas d'una alumna que ha recorregut a la valeriana per controlar el "pànic escènic", comparant la pressió de l'examen amb la de sortir a un escenari de teatre. Assignatures temudes: Mentre que el català es percep generalment com a més assequible, matèries com història, química o anglès generen més preocupació pel volum de temari. Debat sobre el sistema: Hi ha opinions dividides sobre la justícia de la prova: > "No crec que ens hauríem de jugar totes les cartes per poder fer una carrera en tres dies." Veu de l'Organització Maria Bargalló, directora de l'escola de pregrau, ha confirmat la normalitat de la jornada: Sense incidències: Els 13 tribunals de la demarcació (Tarragona, Reus i Tortosa) funcionen correctament. Novetats curriculars: Enguany s'ha introduït l'assignatura d'Història de la Música. Seguretat: S'ha posat èmfasi en la custòdia i el secretisme dels exàmens per garantir la igualtat d'oportunitats. El professorat viu aquests dies amb un neguit compartit, intentant facilitar al màxim el tràmit als joves i oferint suport constant durant els descansos.

  • Crims i execucions al segle XIX a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    12'

    Crims i execucions al segle XIX a Tarragona

    L'entrevista amb l'autor Manel ens submergeix en la crònica negra de les comarques de Tarragona durant el segle XIX. A través del seu llibre, que recull 14 casos reals, s'analitza la crueltat dels crims de l'època i la contundència de la justícia. Casos destacats Josepa Pasqual: Una dona de Sant Carles de la Ràpita que va assassinar el seu marit, de cognom Matamoros, amb evidents signes de violència sexual i simbòlica. Pere de Valls: Citat en les cançons de Lluís Llach, era un sàdic que gaudia veient l'agonia de les seves víctimes i va ser executat a la forca. El Panxample: Un personatge que va esdevenir una figura mítica de por (com el Papus) i que va acabar afusellat per la mort de militars. Mètodes d'execució i espectacle públic L'autor descriu amb detall com la mort era un esdeveniment social: "Les execucions eren com avui dia el futbol o Gran Hermano; venien milers de persones de tota la comarca." Es distingeixen diversos mètodes segons la condició del reu: 1. La forca: El mètode més antic, sovint seguit de l'esquarterament del cos. 2. El garrot vil: Evolució de la forca, amb categories segons el llinatge (noble o peu). 3. L'afusellament: Reservat principalment per a delictes que involucraven militars o sota el codi militar. Els Mossos d'Esquadra de l'època Curiosament, el llibre destaca l'eficàcia dels Mossos d'Esquadra, comparant-los amb Sherlock Holmes per la seva capacitat d'investigació. S'explica com resolien casos seguint pistes mínimes, com un botó perdut o la procedència d'un misto artesanal, sota el comandament de figures com Vidal Pujadas de Botarell.

  • Gestió de Medi Ambient i Sancions a Platges de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    20'

    Gestió de Medi Ambient i Sancions a Platges de Tarragona

    Resum de l'Entrevista amb Agustí Mallol El regidor de Medi Ambient i Protecció Civil de l'Ajuntament de Tarragona, Agustí Mallol, detalla les noves mesures de seguretat a les platges i la gestió de diverses problemàtiques mediambientals a la ciutat. Sancions per a Banyistes Imprudents L'Ajuntament ha implementat un sistema de multes que van dels 600 als 12.000 euros per a aquells que ignorin les indicacions dels socorristes. Aquesta mesura respon a situacions d'alt risc viscudes l'estiu anterior, on la imprudència d'alguns banyistes va posar en perill la vida del personal de salvament. Procediment: Els socorristes realitzen una tasca preventiva. Si el banyista no corregeix la seva actitud, s'avisa la Guàrdia Urbana, que és l'única amb potestat per identificar i obrir l'expedient sancionador. Base Legal: La mesura s'empara en la llei estatal contra el vandalisme i les incorreccions en l'espai públic. Gestió de Plagues i Neteja de Rieres El regidor expressa la seva preocupació per la proliferació de mosquits al riu Francolí i reclama una actuació conjunta amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Mallol anuncia un planning d'actuació per coordinar les responsabilitats de diverses administracions (Estat, Generalitat i Diputació) en el manteniment de vorals de carreteres i lleres de rius. "El que no pot ser és que tot recaigui sobre l'Ajuntament; les altres administracions han d'estar al costat de les necessitats de la ciutat." Control de la Població de Coloms Es preveu una actuació integral amb l'Autoritat Portuària per reduir la població de coloms en un 60% (uns 5.000 exemplars). La zona del port, en ser un punt de descàrrega de cereals com la mandioca o la fava, és el principal focus d'alimentació d'aquests ocells que després es desplacen a la ciutat. Polèmica per l'Escombra de Platí Mallol defensa el guardó de l'Escombra de Platí rebut a Madrid davant les crítiques de l'oposició (PSC), que acusen l'equip de govern d'haver "comprat" el premi. El regidor referma l'orgull pel treball realitzat i demana a l'oposició una actitud més constructiva i menys partidista de cara a millorar la ciutat.

  • Balanç de gestió i seguretat química al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    30'

    Balanç de gestió i seguretat química al Camp de Tarragona

    Balanç dels primers 6 mesos del Govern Tripartit Javier Sabaté, delegat del Govern al Camp de Tarragona, analitza el primer mig any de gestió del govern presidit per Pasqual Maragall. Destaca que ha estat un període intens i mogut, marcat per dues conteses electorals i la dificultat d'arrencar una nova administració després de 24 anys de govern convergent. Reptes Administratius i Pressupostaris • El govern s'ha trobat amb pressupostos prorrogats i unes arques públiques en situació difícil. • S'està treballant en la unificació de les dependències de la Generalitat a Tarragona en un sol edifici per guanyar funcionalitat i estalviar costos. • Es mantenen converses amb l'Ajuntament de Tarragona per resoldre el futur de l'edifici de la Chartreuse, que actualment genera unes càrregues financeres de 50-60 milions de pessetes anuals sense tenir ús. Projectes i Equipaments en Territori Tarragoní Educació i Justícia • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es plantegen dues ubicacions possibles: terrenys propers a l'Escola César August o la zona de Sant Pere i Sant Pau (prop de la universitat). • Ciutat Judicial: Es debat entre agrupar els edificis prop del riu o mantenir la ubicació de la Casa dels Mestres per raons econòmiques. • Presó: Es busca un nou emplaçament amb discreció, preveient la remodelació de l'actual sistema penitenciari per a l'horitzó 2006-2010. Acció Social als Barris S'ha posat en marxa un pla de xoc per a la dignificació de barris com Camp Clar i Sant Salvador. En el cas de Camp Clar, es busca un nou local per a la llar de jubilats que substitueixi l'actual, tancat per deficiències higièniques. Seguretat Química i Medi Ambient Revisió del PLASEQTA El Govern ha aprovat definitivament la revisió del Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic (PLASEQTA). Sabaté subratlla que s'actuarà amb el màxim rigor: "No arxivarem els accidents en el tràmit de diligències prèvies, sinó que passarem a l'expedient sancionador quan calgui." Gestió d'Accidents Recents • Repsol i Clariant: S'estan investigant les fuites recents. En el cas de Repsol, s'ha demanat un informe extern a l'Institut Químic de Sarrià (IQS). • Simulacres: El 26 de juny es realitzarà una prova de sirenes al polígon nord i s'estrenarà un sistema de trucades massives als veïns per avisar de les emergències. Medi Ambient i Contaminació Sabaté diferencia entre els episodis d'olors (sovint sense risc per a la salut) i la contaminació real de l'aire i l'aigua. També destaca el problema de l'ozó troposfèric a l'estiu, causat principalment pel trànsit i no només per la indústria.

  • L'afició del Nàstic celebra el lideratge al bar Petit Tarracó - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    8'

    L'afició del Nàstic celebra el lideratge al bar Petit Tarracó

    El Nàstic, líder i a prop de l'ascens Després de la victòria per 1-0 contra el Lanzarote al Nou Estadi, el Gimnàstic de Tarragona s'ha situat com a líder del seu grup en la lligueta d'ascens a la Segona Divisió A. Tot i que el joc no va ser brillant, els seguidors respiren optimisme. L'ambient al bar Petit Tarracó L'equip de Tarragona Ràdio s'ha desplaçat a un dels llocs més emblemàtics per a l'afició: el bar Petit Tarracó. Durant l'hora de l'esmorzar, s'han recollit les impressions dels clients: Tito: Destaca el patiment viscut per la manca de gol (3 gols en 4 partits), però confia en la solvència de la defensa. Camilo: Es mostra molt optimista i afirma que l'equip depèn de si mateix per pujar. Jaume: Adverteix sobre el bon estat de forma del Real Madrid B, que ha marcat 9 gols en dos partits. Josep Maria: Creu que cal ser positius tot i el patiment i prefereix esperar a la darrera jornada a Tarragona per obrir el cava. Les fites del calendari L'afició i els tertulians miren amb atenció els propers compromisos: El proper partit contra l'Ourense (que arriba tocat després d'una desfesta contra el filial blanc). La darrera jornada, que es preveu definitiva per certificar l'ascens. "Està a segona, està a segona... depenem de nosaltres mateixos i això és molt important." L'establiment llueix una pancarta amb el lema "Som-hi Nàstic, a Segona A", il·lustrada amb un gladiador romà, simbolitzant la identitat i la lluita de l'equip i la ciutat.

  • La selectivitat: funcionament, angoixes i incertesa - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    8'

    La selectivitat: funcionament, angoixes i incertesa

    L'impacte de la llei d'educació i el context actual Les proves de selectivitat d'aquest any estan marcades per una certa incertesa legislativa. Tot i els dubtes sobre la continuïtat del format, es confirma que els exàmens es mantindran sense canvis immediats per als propers cursos, un fet que genera neguit tant en l'alumnat com en el professorat de secundària. El paper de la universitat i la secundària La prova s'entén com un punt de confluència per garantir un nivell mínim compartit per a tots els estudiants que accedeixen a la universitat. Maria destaca la col·laboració estreta entre ambdues etapes educatives per oferir garanties d'èxit en l'accés. Logística i objectivitat de l'examen El procés està dissenyat per ser el més transparent i equitatiu possible: * Anonimat garantit: S'utilitza un sistema d'etiquetes amb codis de barres perquè els correctors no coneguin la identitat de l'estudiant. * Acompanyament: Els alumnes estan acompanyats pels seus professors (vocals del tribunal) des de l'arribada al centre. * Estructura: Les proves duren entre una hora i una hora i mitja, amb pauses entre matèries. Tipologia de proves i gestió de l'estrès Els exàmens se centren especialment en la comprensió lectora (textos, fórmules o enunciats de problemes) i la maduresa expressiva en l'àmbit de les humanitats. Malgrat el nerviosisme inicial, la majoria d'estudiants coincideixen a dir que: "No era tan difícil com pensàvem." Finalment, es comenta que, tot i els avenços tecnològics i l'entrenament previ mitjançant portals web, mètodes tradicionals com la xuleta encara persisteixen com un element de seguretat psicològica per a alguns alumnes.

  • Protesta escolar per les obres a Sant Pere i Sant Pau - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    7'

    Protesta escolar per les obres a Sant Pere i Sant Pau

    Protesta de l'AMPA per l'estat del centre educatiu Els pares, mares i alumnes del centre d'ensenyament de Sant Pere i Sant Pau han protagonitzat un acte de protesta simbòlic per denunciar l'aturada de les obres de millora de l'escola. Durant l'acte, els infants de P2 i P3 han dipositat cartes de queixa en una urna simbòlica per exigir la finalització dels treballs de remodelació. Punts clau de la reivindicació: Aturada de les obres: Els treballs porten un mes i mig aturats sense motiu aparent, tot i el compromís de tenir-los enllestits per al setembre. Falta de seguretat: Es denuncia que el retard i l'estat actual de la construcció posen en perill la seguretat dels alumnes. Deficiències estructurals: L'edifici porta 27 anys sense una remodelació integral, presentant instal·lacions degradades i faltes de pintura. Logística deficitària: Actualment, els nens més petits han de creuar la rambla diàriament per anar al menjador, una situació que s'hauria de solucionar amb la nova estructura. Accions i properes passes: "Tinc dret, senyor Nadal, el meu col·le està fatal" Aquesta ha estat una de les consignes més corejades durant la concentració. La presidenta de l'AMPA, la Rosa Maria, ha confirmat que: S'ha enviat la documentació fotogràfica de l'estat de les obres. Les cartes signades pels alumnes seran entregades oficialment a l'Ajuntament el proper dilluns. L'administració al·lega una falta de pressupost com a causa principal del retard.

  • Mostra d'arts escèniques al carrer amb joves de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    18'

    Mostra d'arts escèniques al carrer amb joves de Tarragona

    Arts al carrer: una proposta jove i multidisciplinària L'episodi presenta la propera mostra d'espectacles al carrer que tindrà lloc a la plaça de les Cols de Tarragona. Aquesta iniciativa destaca per ser un espai de lliure expressió organitzat de forma conjunta entre l'Ajuntament de Tarragona i diversos col·lectius de joves de la ciutat. Diversitat de disciplines i grups participants A la xerrada hi participen representants de diferents entitats que mostren la riquesa artística de la proposta: * Vís de Benadi: Impulsors inicials de la idea, presentaran una obra de 15-20 minuts sobre la condició humana i animal amb més de 30 participants. * Nobres (Amanda): Porten l'espectacle L'home goma i lluna, llunera, una peça de circ i teatre gestual sense paraules realitzada per joves de 15 i 16 anys. * Primats pel Teatre (Miquel Àngel): Presenten Refugiats TV, una proposta d'acció i interacció directa amb el públic. * Grup Màrmara (Maribel i Raquel): Una aposta per la dansa-fusió basada totalment en la improvisació, on interactuen ballarines, músics, pintors i fotògrafs. Reivindicació de l'espai públic Toni Martí, tècnic de Joventut, subratlla que la mostra neix de la necessitat de trobar escenaris alternatius que no encaixen en els circuits formals o tradicionals. L'objectiu és: 1. Ocupar el carrer: Recuperar la vida social i la relació humana mitjançant les arts. 2. Fomentar la cogestió: Que els mateixos artistes decideixin el format i la direcció de l'esdeveniment. 3. Proximitat extrema: Trencar la barrera entre actor i espectador, permetent que el públic senti la respiració i l'esforç de l'artista a pocs centímetres. "L'important és la part viva, la part dels col·lectius. És una possibilitat de veure una barreja d'ingredients de totes les arts en un temps molt curt." El repte de l'artista de carrer Els convidats debaten sobre la duresa d'actuar a l'espai públic. S'esmenta que el terra és dur per ballar i que els comentaris del públic, al ser tan propers, poden afectar la concentració. Tot i així, consideren que aquesta complicitat i retroalimentació immediata amb la gent és el que fa que l'experiència sigui realment autèntica i enriquidora.

  • La Passió de Sant Fructuós a l'Amfiteatre de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    12'

    La Passió de Sant Fructuós a l'Amfiteatre de Tarragona

    La Passió de Sant Fructuós: Un viatge al segle III L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Jesús Blanco, actor que interpreta el paper de Sant Fructuós des de fa 15 anys, ens apropa a la representació històrica i teatral que organitza l'Associació Cultural Sant Fructuós. Una recreació històrica única L'obra recrea els darrers dies del bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi, martiritzats a l'arena de l'amfiteatre l'any 259 d.C. Relat històric: Es basa en les Actes del Martiri, el document històric més antic de la península ibèrica sobre un martiri cristià. Impacte emocional: La representació no és una comèdia; requereix una gran immersió dramàtica per transmetre la fe i el patiment d'una persona que s'enfronta a ser cremada viva. Escenari real: Es realitza al mateix lloc on van succeir els fets, l'Amfiteatre Romà de Tarragona, Patrimoni de la Humanitat. Magnitud de l'espectacle L'esdeveniment destaca per la seva gran envergadura tècnica i humana: * Més de 85 actors i una quarantena d'organitzadors. * Participació de l'Orquestra dels Amics de la Catedral i la coral de la Schola Cantorum. * Elements escènics complexos com cavalls, foc real i torres de llum. "És com si obrissis una finestra a la Tàrraco del segle III." Dates i detalls pràctics Enguany, per petició de l'Ajuntament, s'ha ampliat el nombre de funcions per facilitar l'accés a tothom: * Dates: 11, 12, 19 i 26 del mes de juliol (dissabtes). * Horari: A les 22:00 h (obertura de portes a les 21:30 h). * Aforament: Limitat a 800 persones per funció per motius de seguretat i preservació del monument.

  • Mesures i protocols de prevenció davant l'onada de calor - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    9'

    Mesures i protocols de prevenció davant l'onada de calor

    Prevenció i protecció contra la calor extrema El doctor Robert detalla el pla d'actuació preventiva per fer front a les altes temperatures, posant especial èmfasi en els col·lectius que van registrar una major taxa de mortalitat l'any anterior. L'objectiu principal és l'anticipació mitjançant la vigilància epidemiològica i la difusió de consells bàsics de salut. Grups de risc prioritaris Encara que les recomanacions són per a tota la població, els esforços se centren en: * Gent gran: Especialment majors amb malalties cròniques o que prenen medicació que altera la consciència. * Persones que viuen soles: Requereixen un control periòdic per part dels equips d'atenció primària. * Edats extremes: Infants i nadons que també presenten una major vulnerabilitat. Recomanacions pràctiques per a la llar i l'exterior Per mantenir una temperatura corporal i de l'habitatge segura, s'aconsella: * Climatització: Utilitzar ventiladors o aire condicionat, prioritzant la seguretat tèrmica per sobre de possibles afeccions menors com la rinitis o la picor als ulls. * Habitatge: Abaixar persianes de dia i obrir-les de nit per refrigerar. * Higiene: Prendre dutxes fresques de manera freqüent. * Protecció exterior: Portar roba lleugera, gorra i buscar llocs públics climatitzats com biblioteques. Hidratació i alimentació És el punt més crític, ja que la gent gran sol tenir alterada la termorregulació i la sensació de set: * Beure almenys un litre o un litre i mig d'aigua al dia. * Prioritzar l'aigua i els sucs de fruita per reposar ions. * Evitar l'alcohol i els menjars calents. "La gent gran, malgrat que perd aigua per la sudoració, no té sensació de set i no reposa el líquid en la mateixa mesura que el perd." Vigilància i sistema d'alertes Actualment s'ha activat la fase zero, que implica la distribució de materials informatius a farmàcies i CAPs. El sistema monitoritza les temperatures i les dades de mortalitat per anticipar-se a possibles pics de sobremortalitat com els que es van produir l'any passat després d'una setmana continuada a més de 35 graus.

  • Festival de fi de curs dels col·lectius de dones - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    10'

    Festival de fi de curs dels col·lectius de dones

    Un espectacle variat al Teatre Metropol Aquesta tarda a les 18:00 h, el Teatre Metropol de Tarragona acollirà el festival de fi de curs dels col·lectius de dones de la ciutat. L'espectacle és el resultat de cinc mesos d'assaigs i treball intens, amb la participació d'entre 45 i 50 dones de diversos barris. Estructura i continguts de l'espectacle L’esdeveniment destaca per la seva gran varietat d’actuacions per tal de mantenir un ritme dinàmic: - Teatre i esquetxos: Destaca una peça anomenada el ginecòleg, descrita com a molt picaresca. - Dansa i moviment: S'inclouen jotes, una revista de cuixes i una coreografia basada en la pel·lícula Tango. - Gimnàstica: Una exhibició de dupe d'ans, descrita com a gimnàstica rítmica i coreografiada. - Varietats: Un popurri final de cançons i estils diversos. Els col·lectius participants Cinc grups de diferents zones de Tarragona s'han unit per a aquesta representació: 1. Sant Salvador 2. Riu Clar 3. Parc de Riuclar 4. Cas Antic (Casc Antic) 5. Torreforta La importància de la germanor Les convidades, Antonieta Berenguer i Elena Regidor, han destacat que l'objectiu principal no és competir, sinó passar-ho bé i fer riure el públic. Tot i els nervis i la despesa econòmica que suposa el vestuari i els professors (que pot superar el mig milió de pessetes entre tots els grups), la motivació és la il·lusió de compartir el treball realitzat. "No anem a cap certamen, no anem a guanyar res, anem a passar-ho bé i que la gent s'ho passi el millor possible."

  • Jornada sobre protecció solar al COF de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
    15'

    Jornada sobre protecció solar al COF de Tarragona

    Prevenció i cura de la pell davant les radiacions solars El Col·legi de Farmacèutics de Tarragona ha organitzat una jornada informativa amb l'objectiu de conscienciar la població sobre la importància de protegir la pell de les radiacions ultraviolades (UV) abans de l'arribada de l'estiu. A través d'una unitat mòbil, els ciutadans poden conèixer el seu fototip i rebre consells personalitzats sobre quin factor de protecció solar (FPS) és el més adequat per a ells. Punts clau de la jornada Determinació del fototip: Mitjançant un qüestionari d'hàbits i l'ús d'un aparell que mesura la melanina i el grau d'hidratació, es determina la capacitat natural de la pell per defensar-se del sol. Diferència entre radiacions: Ultraviolada B (UVB): Responsable de les cremades i el broncejat immediat. Ultraviolada A (UVA): Penetra més profundament, sent la causa principal de l'envelliment prematur i el risc de càncer de pell. Consells d'aplicació: S'insisteix en la necessitat d'aplicar el protector cada dues hores i sempre després de banyar-se o eixugar-se amb la tovallola. Tria del producte: La textura del protector (crema, gel, esprai) no afecta l'eficàcia, però és vital que el producte protegeixi tant contra els raigs UVA com els UVB. "El protector solar permet que el temps que passes al sol el passis d'una forma segura, però no vol dir que puguis estar-hi moltes més hores." Recomanacions especials La vocal de Dermofarmàcia, Maria Esther Fernández, recorda que la protecció s'ha d'utilitzar més enllà de la platja, especialment en nens que juguen al parc o persones que fan activitats a l'aire lliure en zones d'alta radiació com el Mediterrani. També es destaca la rellevància del proper Dia Europeu del Melanoma (14 de juny) per alertar sobre l'increment dels casos de melanoma.

  • Salutació nocturna a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
    2'

    Salutació nocturna a Tarragona Ràdio

    Benvinguda i Sintonització El contingut consisteix en una sèrie de salutacions nocturnes reiterades, marcant l'inici o la continuïtat de la programació a l'emissora municipal Tarragona Ràdio. Punts clau de la transmissió L'emissió transmet una atmosfera de calma i proximitat amb l'oient. Es posa èmfasi en el format de ràdio local, possiblement des dels estudis situats a l'Avinguda Roma. La repetició del missatge suggereix un interregne o una entrada en bucle abans de començar un espai dedicat a la cultura o les festes, com podria ser l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell. "Bona nit" Aquesta expressió es repeteix sistemàticament cada 30 segons, establint el marc temporal de la difusió cap a la ciutat, des de la Part Alta fins als barris de ponent com Campclar o Bonavista.

  • Benvinguda i obertura del programa nocturn - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
    2'

    Benvinguda i obertura del programa nocturn

    Introducció al programa L'emissió comença amb una salutació cordial i reiterada de "Bona nit", marcant l'inici d'una nova jornada informativa o d'entreteniment a l'emissora. Aquest inici estableix el tonalitat del programa, centrat en la proximitat amb l'oient. Punts clau de l'obertura Benvinguda institucional: Es realitza la connexió inicial des dels estudis situats a l'Avinguda Roma. Context horari: L'ús de la fórmula de salutació indica que ens trobem en la franja nocturna de la programació de Tarragona Ràdio. Preparació dels continguts: Tot i la brevetat inicial, se suggereix l'inici d'una secció que podria estar vinculada a l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell o altres espais culturals de la ciutat. "Bona nit." L'espai convida els ciutadans, tant de la Part Alta com del Serrallo, a sintonitzar l'actualitat de la capital tarragonina.

  • El Concurs de Castells a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
    0'

    El Concurs de Castells a Tarragona Ràdio

    La cobertura del món casteller a l'emissora municipal Aquest segment se centra en la importància del Concurs de Castells com a esdeveniment cabdal per a la ciutat, destacant-ne la difusió a través de Tarragona Ràdio. El contingut posa en valor la tradició de les torres humanes i el seu impacte social i cultural a la capital. Punts clau de la jornada Impacte mediàtic: La retransmissió del certamen biennal que es realitza a la Tarraco Arena Plaça. Patrimoni i identitat: La vinculació dels Castells amb la identitat tarragonina i la seva presència constant a la programació local. Arxiu històric: Es fa referència a programes emblemàtics com l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell per il·lustrar la trajectòria informativa de l'emissora. Tradició i ciutat L'esdeveniment no només s'entén com una competició, sinó com un motor que dinamitza zones com la Part Alta i la Plaça de la Font, especialment durant les festes de Santa Tecla. La ràdio actua com a altaveu d'aquesta manifestació cultural, connectant els barris des de la Part Baixa fins a Sant Pere i Sant Pau amb l'emoció de la plaça. "El concurs és el moment on la ciutat batega amb més força al ritme de les gralles i el toc de castell."

  • Tota la informació del Concurs de Castells a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
    0'

    Tota la informació del Concurs de Castells a Tarragona Ràdio

    Cobertura informativa del certamen casteller L'emissora municipal Tarragona Ràdio ofereix una anàlisi detallada i tota la informació d'actualitat al voltant del Concurs de Castells, l'esdeveniment casteller més important del món que té lloc a la Tarraco Arena Plaça. Punts clau de l'emissió Seguiment exhaustiu: Es repassen les últimes notícies i els preparatius de les colles participants. Tradició i competició: L'espai destaca la importància cultural dels Castells com a eix vertebrador de la identitat tarragonina. Impacte a la ciutat: Es posa en relleu com el certamen dinamitza zones neuràlgiques com la Part Alta i la Plaça de la Font. "L'emoció de les torres humanes es viu amb la màxima intensitat a través de les ones de la ràdio pública de Tarragona." Context festiu i cultural L'espai també estableix connexions amb el calendari festiu local, especialment amb les festes de Santa Tecla i el paper que hi juga el Seguici Popular, recordant que el món casteller és un dels pilars fonamentals del patrimoni immaterial de la ciutat.

  • Concurs de Castells al programa Toc de castell - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Toc de castell
    0'

    Concurs de Castells al programa Toc de castell

    Resum de l'episodi El contingut d'aquesta càpsula de l'Arxiu Sonor 2004 Toc de castell se centra en el seguiment del prestigiós Concurs de Castells celebrat a l'antiga plaça de toros, coneguda actualment com la Tarraco Arena Plaça. L'emissora municipal Tarragona Ràdio realitza una cobertura especial per copsar l'emoció de les jornades castelleres. Punts clau del programa El programa Toc de castell analitza l'evolució de les colles participants en el certamen que té lloc cada dos anys a la ciutat. Es destaca la importància dels Castells com a eix vertebrador de la cultura i la tradició tarragonina, especialment durant les festes de Santa Tecla i Sant Magí. L'emissió posa l'accent en la tècnica, la força i el valor que defineixen aquesta competició única al món. "Segueix el concurs de Tarragona al Tot de Castell." Context de l'emissora Tarragona Ràdio, amb els seus estudis ubicats a l'Avinguda Roma, es consolida com la veu de referència per a les festes de la ciutat i la divulgació del món casteller cap a tota la Part Alta, la Part Baixa i els barris de la capital.