Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2377-2400 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Joan Aregio presenta la seva candidatura a l'alcaldia
L'anunci de Joan Aregio per a les eleccions del 2007 Joan Aregio, actual president de la Diputació de Tarragona i tinent d'alcalde, ha fet pública la seva voluntat de postular-se com a successor de Joan Miquel Nadal per encapçalar la llista de Convergència i Unió (CiU) a les eleccions municipals de 2007. Reorganització de càrrecs i estratègia Per centrar-se en la preparació de la seva candidatura, Aregio ha pres decisions significatives en l'àmbit orgànic: Deixarà la presidència de la Federació Intercomarcal de Convergència a Tarragona el proper mes de juliol. Mantindrà els seus càrrecs institucionals a l'Ajuntament i la Diputació, ja que els considera indissociables per a la seva tasca política actual. El relleu al partit s'escollirà durant el proper congrés nacional mitjançant votació directa dels congressistes. La successió de Joan Miquel Nadal Aregio s'ha mostrat prudent respecte al timing de la transició i ha evitat entrar en especulacions sobre si l'actual alcalde hauria de renunciar abans d'acabar el mandat: "No crec que sigui el moment d'abonar aquesta especulació de futur; formo part d'un equip encapçalat per l'alcalde Nadal i em sento honorat de fer-ho." L'entrevistat ha reconegut la dificultat d'agafar el relleu d'una figura que defineix com "un dels millors alcaldes de la ciutat", però afirma estar plenament il·lusionat i preparat per guanyar-se el lloc davant la militància del partit i de la federació amb Unió Democràtica.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Entrevista a Cristóbal Montoro davant les Eleccions Europees
El projecte de Cristóbal Montoro per a Europa L'exministre d'Hisenda i actual número 6 de la llista del Partit Popular a les eleccions europees, Cristóbal Montoro, analitza la seva nova etapa política a Brussel·les i les principals propostes econòmiques de la seva formació. Montoro destaca la seva voluntat de traslladar les polítiques d'èxit aplicades a Espanya al marc europeu, centrant-se en el creixement econòmic i la creació d'ocupació. Eixos principals del programa econòmic El candidat subratlla diversos punts clau per al futur de la Unió Europea: Mercat Únic: Defensa la culminació d'un mercat interior en sectors estratègics com l'energia, els transports i els serveis financers per abaratir costos als consumidors. Estabilitat Pressupostària: Aposta pel pacte d'estabilitat i el sanejament dels comptes públics per mantenir els tipus d'interès baixos i facilitar la inversió de les PIME. Baixada d'Impostos: Advocació per una harmonització fiscal que permeti reduir la càrrega impositiva i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Catalunya com a motor i la diversitat lingüística Montoro atorga a Catalunya un paper de motor fonamental per a l'economia espanyola i europea, destacant el seu teixit de petites i mitjanes empreses familiars i la seva capacitat exportadora. Respecte a les qüestions d'identitat, afirma: "La llengua catalana és un senyal d'identitat i, per tant, des del Partit Popular estem donant suport al reconeixement d'una identitat cultural que és enriquidora." Reptes: Participació, Agricultura i Ampliació L'entrevista també aborda la preocupació per la possible baixa participació electoral i la importància de temes propers al territori: PAC i món rural: El manteniment de les rendes agrícoles fins al 2014 i el suport al desenvolupament rural. Infraestructures: La necessitat de fons comunitaris per a l'alta velocitat, autovies i recerca (R+D). Ampliació de la UE: Considera l'entrada de nous països com una oportunitat de mercat per a les empreses catalanes, tot i el repte de la competència pels recursos. Finalment, Montoro nega que aquestes eleccions siguin una "revàlida personal", però sí que les veu com un mecanisme per reequilibrar el poder polític davant l'actual govern socialista.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
27'
Futur de l'edifici Chartres com a centre d'art
El futur centre d'art a l'antiga fàbrica Chartres L'Ajuntament de Tarragona, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, està treballant per transformar l'emblemàtica fàbrica Chartres en un espai dedicat a la creació contemporània. Segons Joan Cavallé, el projecte busca definir un model de gestió que no sigui exclusivament local, sinó que esdevingui un referent territorial per a tot el Camp de Tarragona. Resultats de l'estudi de modelatge els autors de l'informe (Blai Mesa, Cèlia del Diego i Cristian Anyó) han realitzat una enquesta qualitativa a 25 professionals del sector per definir les claus del futur centre: • Multidisciplinarietat: L'espai no s'ha de limitar a les arts plàstiques, sinó incloure dansa, teatre, literatura i música. • Producció vs. Col·lecció: Hi ha consens en no prioritzar una col·lecció permanent (pel seu alt cost) i apostar per la producció artística i les exposicions temporals. • Dinamització social: Es proposa la inclusió de serveis com un bar, biblioteca o mediateca per convertir el centre en un lloc de trobada diària per a la ciutadania. Viabilitat i gestió territorial L'estudi també subratlla la necessitat d'un canvi de mentalitat política per superar la visió localista i apostar per un consorci entre administracions (Ajuntament, Generalitat i Diputació). "Un centre d'aquestes característiques, si no té un mínim de 200 milions de pessetes per al funcionament anual, no és viable." Pròximes passes El projecte es troba ara en una fase de decisions polítiques i tràmits administratius per a la transferència de l'edifici. Tot i que no serà un futur immediat, s'aposta per un procés de reflexió i consens previ per evitar errors de gestió i assegurar la sostenibilitat del centre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Psicologia i Claus de l'Èxit en l'Entrenament Esportiu
L'Anàlisi Psicològica de l'Èxit Esportiu La Carme Pérez, professora de la Universitat Rovira i Virgili, presenta el seu llibre pioner Entrenadores deportivos, la clave de l'èxit. Aquesta obra és fruit d'una investigació profunda iniciada amb la seva tesi doctoral, on fusiona els camps de l'educació física i la psicologia per desgranar la personalitat dels líders en l'esport. Perfils i Metodologia de l'Estudi L'estudi no es limita al futbol, sinó que abraça disciplines com el tenis i l'atletisme, analitzant figures de la talla de Johan Cruyff, Jorge Valdano, José Antonio Camacho o Josep Molins. La metodologia utilitzada inclou: Test de personalitat de cinc factors amb subfacetes específiques. Contrast de dades amb l'entorn familiar per garantir l'objectivitat. Anàlisi de la gestió emocional sota situacions d'extrema pressió. Desmuntant Tòpics sobre els Entrenadors L'autora destaca la gran diferència entre la imatge pública sovint distorsionada pels mitjans i la realitat humana dels protagonistes: Humilitat i proximitat: Contràriament a la percepció de supèrbia, personatges com Cruyff o Camacho van mostrar una gran facilitat de tracte i disponibilitat. Estabilitat emocional: La clau de l'èxit resideix en la seva gran capacitat per suportar la pressió de directius, premsa i resultats adversos. Humanitat i sentiments: Pérez subratlla que aquests professionals manifesten emocions i sentiments que els permeten connectar millor amb els seus atletes. "És la pròpia idiosincràsia de la persona la que fa que arribin a l'èxit, independentment de si l'esport és individual o col·lectiu." El Paper de la Família i l'Entorn Un punt rellevant de la conversa és el reconeixement del sacrifici familiar. L'autora recull testimonis sobre com la vida de l'entrenador és especialment complexa per als seus parents, que esdevenen un suport vital invisible però imprescindible per mantenir-se en el cim professional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
22'
Dia Mundial del Medi Ambient: Gestió i Consciència a Tarragona
Taula Rodona sobre el Medi Ambient a Tarragona Amb motiu del Dia Internacional del Medi Ambient, Tarragona Ràdio ha organitzat una jornada especial a la plaça de la Font per analitzar la situació ecològica de la ciutat des d'una vessant tècnica i institucional. Gestió Municipal i Participació Ciutadana L'Agustí Mallol, conseller de Medi Ambient, subratlla que la sostenibilitat ha de ser una tasca dels 365 dies de l'any. La conselleria destaca l'ús d'enquestes per mesurar la percepció ciutadana i ajustar les polítiques públiques: * Objectiu de l'enquesta: Detectar els punts febles en coneixement mediambiental (estalvi energètic, aigua, reciclatge). * Educació: Es remarca que els infants són els millors educadors per a la gent gran en matèria de reciclatge. * Filosofia de ciutat: "La ciutat és la gran llar i tenim l'obligació i el respecte d'ajudar-la, tenint una responsabilitat individual." Qualitat Acústica i Contaminació Lumínica L'Antoni Perera ha presentat les conclusions del mapa acústic de Tarragona, definint-la com una ciutat moderadament sorollosa. Els principals reptes es troben en els accessos viaris i el volum del parc automobilístic. D'altra banda, el Julio Cadena, enginyer municipal, ha explicat l'estat de la Llei de Contaminació Lumínica de 2001. L'Ajuntament ja aplica mesures preventives en els nous projectes d'enllumenat exterior per minimitzar l'emissió de llum cap a l'hemisferi superior, incloent-hi el control sobre la il·luminació de la indústria petroquímica. Moda Sostenible i Conscienciació La Roser Candelic, de l'Institut Mediterrani de la Moda, ha detallat l'èxit de la desfilada de roba ecològica on van participar 350 nens i nenes. El projecte utilitza roba reciclada de Càritas per fomentar el concepte de reutilització entre els més joves.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Desfilada de roba ecològica de l'Escola Estela
Celebració del Dia Internacional del Medi Ambient En el marc del Dia Internacional del Medi Ambient, l'entrevista recull l'experiència de l'Escola Estela i la seva participació en una desfilada de roba ecològica celebrada al Palau de Congressos. El projecte destaca per la implicació directa de l'alumnat en la creació de moda sostenible. Creació i confecció amb materials reciclats L'alumnat, sota la supervisió de la professora Mercè Batet, va dur a terme tot el procés creatiu: Disseny i patrons: Els alumnes van dibuixar i preparar els patrons de les peces. Materials: Es va utilitzar roba cedida per Càritas i altres materials reciclats com brics de llet per fer bosses de mà. Confecció: Les peces es van embastar i cosir a màquina als tallers de l'escola. Complements: A més de la roba, van crear accessoris com collarets amb botons vells i trenes fetes amb tires de roba. Èxit i reconeixement La col·lecció, composta per sis conjunts infantils, va ser presentada per alumnes més joves del centre. Com a reconeixement a la seva feina, l'escola va rebre diversos premis: "Vint entrades al PortAventura i un DVD pel centre." Educació ambiental contínua L'atenció a la sostenibilitat no es limita a aquest esdeveniment, sinó que forma part de la pedagogia del centre mitjançant activitats de reciclatge i conscienciació sobre la gestió de residus en el dia a dia.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Projectes d'Escola Verda i Art Reciclat a les Teresianes
Celebració del Dia Mundial del Medi Ambient a Tarragona L'emissió commemora el Dia Mundial del Medi Ambient des de la plaça de la Font, comptant amb la participació de l'Escola de les Teresianes de Tarragona. L'escola ha estat reconeguda per la seva implicació en iniciatives sostenibles que uneixen educació, art i consciència ecològica. Creativitat i Reciclatge: La Desfilada de Roba Ecològica L'alumnat de l'escola va participar en una desfilada al Palau de Congressos, amb una proposta singular que els va valdre el premi a la creativitat: Gegants i nans sostenibles: En lloc de desfilar com a models, van crear estructures fetes amb pasta de paper, cartró, paper de diari i globus. Materials reaprofitats: Totes les peces i la roba de l'escultura es van elaborar en tallers d'escultura (crèdits variables de visual i plàstica). Reconeixement: L'escola va ser guardonada amb un DVD per al centre i entrades per a un parc aquàtic. El Projecte d'Escola Verda El centre no limita la seva activitat a esdeveniments puntuals, sinó que aplica una gestió integral sota el concepte d'Escola Verda: Gestió de residus: Es realitza recollida selectiva a totes les àrees, incloent-hi el menjador i la selecció d'envasos. Educació transversal: La sostenibilitat s'inclou en el projecte educatiu, des de la programació fins a concursos per als més petits sobre el triatge correcte dels residus. "Tot se li pot donar un segon ús; la idea és mentalitzar la gent que el medi ambient forma part del professional de l'escola." Desafiaments en l'Àmbit Domèstic Les alumnes han compartit la seva experiència portant aquests valors a casa, destacant les dificultats logístiques de fer una recollida selectiva estricta en espais reduïts, malgrat la forta conscienciació que reben al centre educatiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
18'
Festa del Comerç Just i Solidari a Tarragona
El Comerç Just: Una alternativa ètica a la globalització En aquesta conversa s'explora el concepte de comerç just com un model econòmic basat en el respecte i la dignitat. A diferència del sistema tradicional, aquest moviment aposta per un repartiment de la riquesa més equitatiu i una producció sostenible. Principis fonamentals del moviment Els convidats, Jordi Collado i Esmeralda Pérez, destaquen els pilars que sustenten qualsevol producte amb etiqueta de comerç just: Respecte als drets laborals: Es garanteixen condicions dignes i salaris justos per als productors. Denúncia de l'explotació infantil: Es vigila estrictament que cap infant treballi en la cadena de producció. Igualtat de gènere: Es treballa especialment per apoderar les dones en països en vies de desenvolupament. Producció ecològica: Es prioritza el biorritme de la naturalesa, evitant químics i transgènics. El paper de les ONGs i la Cúculmeca Es presenta l'ONG la Cúculmeca, el nom de la qual prové d'una planta medicinal náhuatl. Aquesta organització se centra en la formació agroecològica de joves a Nicaragua, entenent l'educació com l'única via real per sortir de la pobresa endèmica. "El comerç just significa que darrere del producte hi ha un respecte total al medi ambient i als drets dels treballadors que han invertit la seva energia." La Festa del Comerç Just a Tarragona Diumenge se celebra a la Plaça de la Font una jornada de sensibilització que inclourà: 1. Fira de productes artesans i alimentaris (cafè, xocolata, sucre, cuscús). 2. Activitats infantils i tallers a partir de les 12:00h. 3. Presentació de begudes alternatives com el Guaranito o la Meca-Cola. 4. Espectacle musical amb Lluís Pinyot per explicar el procés del cafè.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
14'
Gala Anual de l'Associació de Dones Empresàries de Tarragona
Resum de l'Esdeveniment L'Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de Tarragona (ADEET) celebra la seva gran gala anual aquest divendres al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. L'acte, que s'ha convertit en el punt de referència per a la visibilitat de la dona en el teixit econòmic, inclourà el lliurament de diversos guardons a trajectòries professionals i empreses compromeses amb la igualtat. Detalls del Programa Horari: L'obertura de portes serà a les 19:45h amb música en directe d'un quartet del Conservatori de Vila-seca. Conducció: La gala serà presentada per l'actriu i cantant Lloll Bertran. Caràcter de l'acte: L'entrada a la gala és gratuïta i oberta al públic, mentre que el sopar posterior és per a convidats i sòcies. Llistat de Guardonats i Guardonades L'entrega es dividirà en diverses categories per destacar diferents perfils: Sòcies de l'associació: Sunta Galceran (G.S. Ofimàtica), Laura Taverner (Talleres Julio) i Rosa Borràs (Avigam Terra Alta). Premi Tàndem: Destinat a l'esposa d'Antoni Pont (Borges/Gresol). Homes guardonats (Amen): El director general de La Caixa (Sr. Leporace), el director del Diari de Tarragona per la seva jubilació, i Jordi Pujol (Prefabricats Pujol) per la seva sensibilitat en conciliar la vida laboral de les dones. Premis Emblemàtics: Rosa Oriol (Tous) pel seu disseny i trajectòria. Dra. Anna Veiga, pionera en investigació i inseminació artificial. Júlia Otero, per la seva defensa ferrissada dels drets femenins. Objectius de l'Entitat La presidenta Laura Roigé subratlla que després de 9 anys, l'associació continua lluitant per: 1. Visibilitat: Treure la dona de l'anonimat en l'economia, ja que organitzacions com CEPTA sovint obliden les dones en els seus premis. 2. Poder econòmic: Assolir més presència en consells d'administració (actualment només un 2%). 3. Xarxa territorial: Consolidar la federació amb altres associacions de la Comunitat Valenciana per crear un front comú als Països Catalans. "No em vull morir sense veure una dona de presidenta de la Cambra de Tarragona o de Barcelona."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
La Universitat d'Estiu 2004 de la URV: Novetats i Oferta
Expansió i Descentralització del Territori Joana Saragossa presenta l'edició de la Universitat d'Estiu de la Universitat Rovira i Virgili (URV), destacant una clara voluntat de descentralització. Per primera vegada, la Selva del Camp s'incorpora com a seu amb un curs especialitzat en pagesia, fruit de la col·laboració amb la Unió de Pagesos. Aquesta localitat se suma a d'altres ja consolidades com: Vinebre i la Ribera d'Ebre. Cambrils, Reus i Vila-seca. Coma-ruga i Tarragona. L'objectiu d'aquesta dispersió geogràfica és apropar la cultura i la formació professionalitzadora a tota la demarcació, facilitant que la universitat prengui contacte directe amb la societat civil. Una Oferta Acadèmica Diversa i Creixent Enguany l'oferta s'ha disparat fins a assolir els 36 cursos presencials, superant significativament els 25 de l'any anterior. Aquest creixement respon a demandes específiques dels ajuntaments i de la societat. Entre les temàtiques destaquen: Cursos clàssics: Protecció radiològica i neurologia. Cultura i humanitats: El centenari de Dalí, planificació lingüística, història i memòria política (amb Borja de Riquer) i música. Temes socials i benestar: Violència de gènere, migracions, bioenergia, teràpia floral i tècniques de relaxació oriental. "L'objectiu és aprendre i estudiar d'una manera molt més relaxada que durant l'hivern, essent un lloc de debat entre diferents ideologies." Metodologia i Valor Afegit Els cursos, que s'inicien a partir del 5 de juliol, tenen una durada d'entre 3 i 5 dies. Tot i que els coordinadors han de ser obligatòriament professors de la URV per la gestió de crèdits lliures, es conviden a directors externs de prestigi per enriquir el debat. A més, s'aposta per sortir de les aules convencionals, utilitzant espais com el Museu d'Art Modern, el Seminari o la Cooperativa Obrera, integrant la formació en l'entorn patrimonial i cultural de les ciutats.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
Raül Fernández i les bandes sonores a l'Incurt
Un viatge musical pel cinema espanyol L'entrevista a Raül Fernández se centra en l'espectacle de cloenda de l'Incurt, el festival de curtmetratges de Tarragona. L'espectacle planteja una reflexió sobre la relació entre la música i el cinema a Espanya, explorant des de la música instrumental fins a les cançons més emblemàtiques que han marcat èpoques. Desafiaments en la selecció del repertori L'artista destaca la dificultat de trobar partitures instrumentals en la història del cinema espanyol, a causa de la manca de tradició d'editar àlbums de bandes sonores fins a finals dels anys 70: Complexitat documental: És fàcil trobar música dels darrers 15 anys, però molt difícil localitzar les peces instrumentals de l'època de Berlanga o dels anys 60. Cites i referències: "Realment, la comercialització de les bandes sonores no es va dur a terme fins a finals dels 70... fins i tot a Hollywood es va començar a vendre com un producte amb La Guerra de les Galàxies." L'espectacle: Una relectura minimalista L'actuació al Teatre Metropol comptarà amb un conjunt de 12 músics i dues cantants femenines. Atès que moltes peces originals van ser gravades amb grans orquestres simfòniques, Fernández ha optat per un tractament: Minimalista: Versions més íntimes i essencials. Variat: Inclou des de temes de Roque Baños (La Comunidad) fins a clàssics populars. Homenatge: No hi faltaran peces icòniques com Americanos (Bienvenido, Mister Marshall), Pena, penita, pena o Porque te vas de la pel·lícula Cría cuervos.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Deu anys de teatre amb la companyia 45 RPM
Trajectòria i orígens del grup El grup de teatre 45 RPM, format majoritàriament per mestres, celebra el seu desè aniversari. La iniciativa va néixer de manera espontània durant una escola d'estiu l'any 1994, arran d'un curset de teatre impartit pel Vicenç. El que inicialment s'havia plantejat com una activitat lúdica i puntual de tres dies, va acabar derivant en un seminari d'hivern i, finalment, en una companyia estable. Evolució artística i estil L'estil de la companyia es defineix per la creació pròpia i l'ús de la ironia sobre temes de la vida quotidiana. Alguns aspectes clau de la seva evolució inclouen: Temàtica social: Van començar fent paròdies sobre la reforma educativa i han tractat temes com l'urbanisme o el masclisme. Format musical: Amb el temps, han passat de petits esquetxos a espectacles complexos amb coreografies, música i cançons pròpies. Vessant terapèutic: Els membres destaquen que el teatre funciona com una teràpia personal, on el riure i la bona relació entre les actrius són fonamentals. "És molt important la teràpia amb el riure que fem als assajos. I la satisfacció que tens quan veus que la gent també s'ho passa bé." Celebració de l'aniversari al Teatre Metropol Per commemorar aquests deu anys, presenten un espectacle especial al Teatre Metropol. La representació inclou: Un recull dels millors moments de la dècada. Peces noves creades exclusivament per a l'ocasió. Una cançó final emotiva que resumeix la seva experiència. Paròdies de personatges icònics (com l'avi de la Heidi) i situacions quotidianes (el comandament a distància).
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Dia Nacional del Donant: Solidaritat i vida a Tarragona
Conscienciació i Solidaritat en el Dia del Donant En motiu del Dia Nacional del Donant, representants de l'associació Alcer (Associació per a la Lluita contra les Malalties de Ronyó) han visitat Tarragona Ràdio per explicar la seva tasca de sensibilització sobre la importància de la donació d'òrgans. L'objectiu principal és fomentar un gest altruista que pot salvar vides o millorar-ne dràsticament la qualitat. Aspectes Ètics i Civils de la Donació Durant la conversa, s'ha posat èmfasi en els pilars fonamentals del sistema espanyol de donacions: Altruisme absolut: No existeix cap transacció econòmica; la donació es basa exclusivament en la generositat i criteris mèdics. Voluntat i família: Tot i que legalment tothom és donant, a la pràctica es respecta la decisió de la família. Els ponents alerten que encara hi ha un 22% de negatives familiars, sovint per falta de comunicació prèvia sobre la voluntat del difunt. El carnet de donant: Serveix com una expressió ètica de la voluntat personal que facilita el procés i evita dubtes als familiars en moments difícils. L'Experiència del Pacient: De la Diàlisi al Trasplantament L'Antonio i el Carles han compartit el seu testimoni personal com a receptors d'òrgans, destacant el canvi vital que suposa: La diàlisi és un procés esgotador que, si bé dona vida, també deteriora el cos a llarg termini. L'espera mitjana per a un ronyó és d'uns tres anys, un període d'incertesa constant. El trasplantament es descriu com un segon aniversari que permet recuperar una vida pràcticament normal. "Espanya és la primera potència mundial en donacions, Catalunya lidera a l'Estat i Tarragona és la primera de Catalunya." Protocols i Logística S'ha explicat la complexitat del sistema de trasplantaments, que requereix una coordinació mil·limètrica entre centres hospitalaris de diferents ciutats per garantir la viabilitat dels òrgans i la compatibilitat amb els receptors de la llista d'espera.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Sessió d'agraïments: Repetició i cortesia
Resum de la sessió Aquesta gravació consisteix en una sèrie de missatges de cortesia seqüenciats cada trenta segons. El contingut és purament repetitiu, centrant-se exclusivament en l'expressió de gratitud. Punts clau de la interacció Agraïment constant: L'interlocutor repeteix la paraula "Gràcies" en intervals regulars. Estructura temporal: Les intervencions es produeixen de forma exacta cada 30 segons, des de l'inici fins al final del segment. Absència de context: No s'aporta cap informació addicional ni diàleg complementari. "Gràcies." El to és formal i es manté constant durant els quatre minuts i mig de la durada total de l'àudio interpretat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
X Premis Ones Mediterrània: Educació i Conservació
Els Guardons de l'Ens Ecologista Mediterrània L'episodi se centra en el lliurament de la desena edició dels Premis Ones Mediterrània a Tarragona. Aquest certamen, que ha comptat amb la participació de 17 projectes d'arreu de l'Estat espanyol, reconeix iniciatives destacades en l'àmbit de la sostenibilitat, l'ecologisme i el desenvolupament social. Primer Premi: Sostenibilitat a la Llar per a Immigrants El projecte guanyador, presentat per la Fundación San Valero de Saragossa, consisteix en un curs de bones pràctiques d'estalvi i energia a la llar dirigit específicament a persones immigrants. Punts clau del projecte: • Integració social i ambiental: L'objectiu és facilitar la incorporació de les persones nouvingudes a través del coneixement de la gestió domèstica eficient. • Metodologia pràctica: El curs utilitza material gràfic, tallers i fitxes traduïdes a diversos idiomes amb un enfocament molt visual, similar a l'educació primària. • Contingut formatiu: Es posa èmfasi en el tancament de l'aixeta, el reciclatge de residus i la gestió de l'oli usat per evitar la contaminació de la zona fòtica dels rius. • Participació estudiantil: La idea va sorgir d'una "tempesta d'idees" dels propis alumnes de quart curs de Medi Ambient de la fundació. Segon Premi: Recuperació Rural a l'El Bierzo L'associació d'estudis ornitològics del Bierzo ha rebut el segon premi per un projecte de conservació integral al poble de Palacios de Compludo (Lleó). Eixos de l'actuació: • Reforestació i lluita contra el foc: En una zona on la cultura del foc crema el 10% de la comarca anualment, el projecte proposa una economia alternativa basada en la natura. • Voluntariat intergeneracional: Combina l'experiència dels antics veïns (gent gran de 80 anys) amb estudiants universitaris de biologia que treballen colze a colze. • Biodiversitat i fauna: Recuperació d'espècies autòctones com el ruc zamorano-lleonès i la conservació de poblaments de perdiu pardilla. • Infraestructures sostenibles: Inclou la creació de depuradores de macròfits i el manteniment de senders mitjançant el pasturatge controlat. "No és normal veure un pagès de 80 anys amb un jove de 22 preocupat pel medi ambient treballant colze a colze en la recuperació d'un poble."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
3'
Èxit tarragoní als Jocs Esportius Europeus de Wetzlar
Resum de l'Expedició Esportiva a Alemanya El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, Raül Font, fa un balanç extremadament positiu de la participació dels joves tarragonins a les olimpíades juvenils celebrades a Wetzlar, Alemanya. L'expedició, formada per uns 50 joves d'entre 14 i 16 anys, torna avui cap a casa després de tres dies de competició i convivència. Valors i Convivència Més enllà dels resultats a la pista, Font destaca que l'essència d'aquests jocs, nascuts l'any 1972, és l'intercanvi cultural: Creixement personal: La interacció amb joves de nou ciutats europees (com Avignon, Colchester o municipis austríacs). Identitat europea: Una oportunitat per entendre Europa com una realitat que transcendeix els estats. Aprenentatge: El repte de parlar diferents idiomes i conèixer noves cultures. Resultats Esportius Destacats Tarragona ha demostrat un gran nivell competitiu, destacant especialment en les següents disciplines: Natació: El domini ha estat absolut amb un total de 9 medalles d'or, 1 de plata i 3 de bronze. Bàsquet: S'ha aconseguit la primera posició. Atletisme: Grans resultats en salt d'alçada (primer lloc), longitud i llançament de disc i pes. Altres esports: S'han obtingut medalles meritòries en judo i tenis. "L'important és el fet de la participació i la formació integral de la persona a través de l'esport i la convivència."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Balanç de Josep Andreu sobre l'inici de legislatura al Congrés
Balanç polític i activitat parlamentària al Congrés L'entrevista amb Josep Andreu, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per Tarragona, ofereix una reflexió sobre el canvi de tarannà a Madrid després del nomenament de Rodríguez Zapatero. El diputat destaca que, a diferència de la majoria absoluta anterior, l'escenari actual permet un diàleg més fluid i una capacitat d'influència real per al seu grup parlamentari. Adaptació i nova estructura Andreu explica que el seu grup ha hagut de professionalitzar-se ràpidament per afrontar el volum de feina actual: * S'ha creat una estructura de suport amb tècnics i assessors per preparar intervencions i Proposicions No de Llei (PNL). * Relata la seva experiència personal com a debutant al Congrés després d'un breu pas pel Senat. Prioritats Territorials i Nacionals El diputat posa l'accent en diverses qüestions clau per a la demarcació de Tarragona i la política catalana: * Pla Hidrològic Nacional (PHN): La màxima prioritat és la derogació immediata dels articles referents al transvasament de l'Ebre. * Infraestructures: Es reclama l'impuls de projectes encallats com l'aeroport de Reus, el Port de Tarragona, l'autovia Tarragona-Montblanc i l'arribada de l'ample de via europeu. * Llengua i Drets: Es manté l'exigència per l'oficialitat del català a la Unió Europea i la crítica a un pacte antiterrorista que ERC considera que manté lleis regressives de l'etapa anterior. Estratègia Política i Relació amb altres Grups En relació amb el suport a la investidura, Andreu recorda que no és un fet sense precedents si es mira la història de la Segona República Espanyola. Tot i així, adverteix que seran vigilants amb el PSOE: "Dintre del PSOE hi ha diverses ànimes: algunes prop de l'Espanya plural i altres que combreguen absolutament amb el centralisme." Finalment, sobre la competència amb Convergència i Unió (CiU) a Madrid, Andreu demana temps i recorda que el que no es va aconseguir en dècades de govern no es pot resoldre en pocs mesos, tot i que es mostra obert a treballar conjuntament en temes nacionals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
L'espectacle dels Harlem Globetrotters arriba a Tarragona
El retorn dels mags del bàsquet al pavelló del Serralló Tarragona Ràdio entrevista Ferran Martínez, responsable de màrqueting de la gira 2004 dels Harlem Globetrotters, amb motiu de la seva actuació al poliesportiu del Serralló. L'equip arriba després d'un èxit absolut a Galícia i les Illes Balears, consolidant-se com un mite vivent de l'esport i l'entreteniment. Una història de llegenda Amb 78 anys d'història, els Harlem Globetrotters no són només un equip de bàsquet, sinó un símbol cultural dels Estats Units que ha captivat diverses generacions: * Han realitzat 54 voltes al món. * Han visitat 117 països davant de més de 120 milions d'espectadors. * Han actuat en escenaris tan diversos com la selva del Vietnam o l'Olímpic de Badalona. Més enllà de la competició: L'espectacle L'entrevistat destaca que el secret de l'èxit rau en la química amb el públic i la capacitat de fer-lo participar durant les dues hores de show: "El públic participa del show... des que sona l'himne màgic es crea aquesta química que durarà tot l'espectacle." Jugadors d'elit i filosofia de vida Tot i que molts dels seus membres, com l'estrella Chris Bruton (ex-Chicago Bulls), podrien jugar a l'NBA, prefereixen la vida de rodamons. Aquesta elecció els permet: 1. Gaudir del bàsquet sense la pressió de les lligues professionals. 2. Mantenir un contacte directe i humà amb els seguidors. 3. Entrenar sota una disciplina estricta controlada segon a segon pel seu coach de 76 anys, Ted Scarp. Informació pràctica per a Tarragona L'actuació tindrà lloc a les 21:00h. Les taquilles del pavelló del Serralló obriran a les 19:00h i les portes de l'espectacle a les 20:00h per permetre que els assistents s'ubiquin a les zones més properes als jugadors.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
Integració laboral de discapacitats a Tarragona
Investigació sobre la Inserció Laboral L'estudi, realitzat per la Fundació URV amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona, analitza la realitat de les persones amb discapacitat física a les comarques de Tarragona. L'objectiu final és la creació d'una guia de recursos laborals per facilitar la seva integració. Conceptes clau de l'estudi • Discapacitat reconeguda: Aquelles persones evaluades oficialment per l'administració amb un grau determinat. • Discapacitat percebuda: Dades extretes d'enquestes on l'individu manifesta dificultats en tasques quotidianes. Realitat i Xifres del Mercat de Treball L'episodi destaca una bretxa significativa entre la llei i la realitat: • A l'octubre de 2003, només el 0,85% dels cotitzants a Tarragona tenien alguna discapacitat. • Tot i que la llei exigeix un 2% a les empreses, la xifra real està molt lluny d'aquest objectiu. • La integració és més alta en persones amb formació superior, mentre que la manca d'estudis és un hàndicap afegit. Barreres i Prejudicis Empresarials L'empresari sovint té un perfil "prototípic" de treballador que exclou col·lectius amb necessitats especials. Marta Llués fa un paral·lelisme interessant: "Li costa molt contractar una persona amb discapacitat. Si ja li ha costat contractar una dona, el hàndicap és el doble." El Treball Protegit i la Futura Guia S'identifica que moltes empreses opten per subcontractar feina a Centres Especials de Treball en lloc d'integrar treballadors directament. La guia de recursos busca omplir la manca d'informació tant per a empresaris com per a treballadors que han patit accidents o malalties sobtades.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Maria Josepa Lóz i els reptes de les eleccions europees
Entrevista a Maria Josepa Lóz sobre el paper de Catalunya a Europa En aquesta conversa de Tarragona Ràdio, la candidata tarragonina Maria Josepa Lóz, representant de Convergència i Unió dins la coalició Galeusca, explica la transcendència de les properes eleccions europees i els eixos principals de la seva proposta política. La importància de la legislació europea Lóz subratlla que, malgrat que la ciutadania encara no n'és prou conscient, Europa té un poder legislatiu real que afecta directament el dia a dia dels ciutadans: Les lleis europees marquen les pautes de vida tant en positiu com en negatiu. Exemples com l'IVA cultural o la regulació del salari mínim professional demostren la transcendència de les decisions preses a Brussel·les. Existeix un objectiu clar d'aconseguir la convergència dels estàndards de benestar amb la resta d'Europa. Benestar Social i Nacionalisme Humà Com a presidenta de l’Associació Catalana de Vídues, Orfes i Pensionistes, la candidata posa el focus en el benestar social: Defensa que el nacionalisme no té sentit si no és per millorar la vida de les persones. Prioritza tractar els ciutadans com a individus i no com a simples xifres estadístiques. "No es fa nacionalisme si no és per al benestar de les persones." Reconeixement de la llengua catalana Un dels punts clau de la candidatura és el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea. Lóz denuncia el greuge comparatiu respecte a altres idiomes amb menys parlants que ja són oficials, com el maltès, i reclama que la democràcia europea inclogui plenament les minories nacionals. Campanya i mobilització a Tarragona Finalment, s'exposa la necessitat de combatre l'abstenció i la falta d'informació. La candidata detalla una agenda intensa d'actes a localitats de la província com el Vendrell, Reus i Cambrils per apropar el projecte europeista a la ciutadania.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Tarraco Viva: El passat romà al País Basc i cinema actual
Presència de la romanitat al País Basc En aquesta edició de Tarraco Viva, el programa connecta amb el món romà del nord peninsular a través de l'arqueòleg Eliseo Gil. Malgrat que habitualment no s'associa el País Basc amb la cultura clàssica, el jaciment d'Iruña-Veleia destaca com el nucli urbà més important de la zona. Model d'urbanisme: Es tracta d'una romanització de model atlàntic, amb menys densitat de ciutats que a la vall de l'Ebre, però amb una forta integració en les xarxes comercials de l'Imperi. Relació amb Roma: Els bascons van ser aliats primerencs de figures com Pompeu, participant activament en la política de la República. Llegat lingüístic: Es destaca la petjada del llatí en l'euskera actual, visible en nombroses estructures de vocabulari i gramàtica. Reconstrucció Històrica i Vida Quotidiana El grup Cors Gàlica Prima presenta una proposta centrada en el Baix Imperi (S. III dC), una etapa menys explorada que l'època altimperial. Es posa èmfasi en: L'ànim didàctic: Recreació de maniobres militars i escenes de la vida diària com encendre foc o cerimònies religioses. El color de l'antiguitat: Desmitificació del passat gris del cinema; la realitat romana era extremadament colorida i vibrant, especialment en escuts i edificis. "Roma és la primera civilització que es preocupa per donar serveis públics de caràcter universal, com l'aigua i les termes, per a tots els ciutadans." Actualitat Cinematogràfica: Entre la catàstrofe i la reflexió David Serra analitza les estrenes de la setmana, centrant-se en el gènere blockbuster i propostes més personals: El dia de demà: Una pel·lícula d'una gran espectacularitat visual sobre el canvi climàtic que sacrifica la profunditat dels personatges en favor de l'entreteniment. Wilbur se quiere suicidar: Recomanació d'una cinema més íntim i documental per part de la directora d'Italià per a principiants. Pròximes estrenes: S'anuncia l'arribada d'obres esperades com REC 2 i l'estat de la nova entrega de Harry Potter.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
47'
Tarraco Viva: pedagogia romanya, jocs i cultura
Focus en el Festival Tarraco Viva i la Pedagogia L'episodi se centra en el gran festival de reconstrucció històrica Tarraco Viva, destacant especialment les activitats adreçades als escolars. A través d'entrevistes amb responsables del Camp d'Aprenentatge i autoritats municipals, s'explica com la ciutat de Tarragona es transforma per reviure el seu passat romà amb rigor científic i voluntat didàctica. Elaboració Artesanal de Jocs Romans Maria Joan, directora del Camp d'Aprenentatge, detalla el procés de recerca rere els jocs: • Investigació en fonts literàries i iconogràfiques per garantir la fidedignitat. • Fabricació artesanal de materials (com l'ús de pells de ceba per tenyir taves). • Hi participen vora 1.000 alumnes de cinquè de primària, assegurant que tota la població escolar passi per l'experiència. Gestió i Èxit del Festival Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, comenta l'evolució del festival: • Creixement internacional: Participació de museus d'Anglaterra, Itàlia, França i Portugal. • Gestió d'aforaments: S'ha implementat un sistema d'entrades i invitacions per evitar massificacions i garantir la qualitat de l'espectacle. • Foment de l'economia local: Col·laboració amb hotelers i restauradors mitjançant els menús de Tarraco a Taula. Literatura i Curs de Llatí Pitu Rovira, del Gremi de Llibreters, presenta les novetats culturals: • Organització d'un curset de llatí bàsic enfocat a interpretar epigrafies i làpides reals de la ciutat. • Conferències sobre el format del llibre a l'antiguitat (libri, llibres enrotllats). "Tarraco Viva fuig del folklore per centrar-se en la reconstrucció històrica rigorosa, convertint-se en un referent exportador a nivell europeu."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
21'
Entrevista al rector Lluís Arola: balanç i futur de la URV
Balanç acadèmic i gestió de conflictes El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, repassa l'actualitat de la institució en la recta final del curs acadèmic. Davant les recents protestes estudiantils, Arola manté una postura tranquil·la i destaca dos punts clau de la negociació: Estudis de Comunicació: S'ha confirmat l'autorització del segon cicle de Periodisme per part de la Generalitat, superant les expectatives inicials. Pàrquings als campus: Es manté la decisió de fer pagar per l'estacionament per finançar les instal·lacions docents, tot i les 3.000 signatures en contra. El rector argumenta la manca de recursos públics per a aquestes infraestructures. Mobilitat i Transport Públic al Camp de Tarragona Un dels punts més crítics de l'entrevista és la denúncia de la deficiència en el transport públic interurbà. El rector destaca que el sistema actual: No està pensat per a la realitat del Camp de Tarragona. Presenta trajectes de 12 km que requereixen més d'una hora i mitja en transport públic. Necessita una millor connexió física entre el centre de Tarragona i el Campus Sescelades. "Si hi hagués un bon transport públic a Tarragona i a Reus, no tindríem els problemes d'aparcament que tenim." Infraestructures, Trasllats i Nous Projectes Arola detalla el calendari d'obres i canvis d'ubicació de les facultats: Química i Enologia: El trasllat al campus de Sescelades es completarà aquest estiu per iniciar el nou curs allà. Lletres: Es preveu l'inici d'obres a finals d'any amb l'objectiu de traslladar-se el curs 2006-2007. Escola Oficial d'Idiomes (EOI): El rector ofereix terrenys a Sescelades per solucionar la situació "impresentable" de les instal·lacions actuals. Projecte de la Sabinosa: Estudi conjunt amb la Cambra de Comerç per convertir l'espai en un centre de referència sobre la cultura mediterrània, amb avaluació d'experts europeus al juliol. El Finançament Universitari Per primera vegada, la URV tanca un exercici amb un dèficit de 440.000 euros. Tot i que la xifra no és crítica respecte al pressupost global de 60 milions, Arola alerta d'un greu greuge comparatiu: La URV rep unes 740.000 pessetes per estudiant, mentre que altres universitats catalanes s'apropen al milió i mig. El rector es mostra optimista amb el nou govern de la Generalitat i el compromís del conseller Solà per assolir l'equitat en el finançament de les universitats de fora de Barcelona per al 2005.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
El Nàstic de Tarragona davant el repte decisiu contra el Reial Madrid B
Preparatius pel Playoff d'Ascens L'entrevista amb Àngel Fernández, vicepresident del Club Gimnàstic de Tarragona, aborda la transcendència del pròxim partit de la lligueta d'ascens a la Segona Divisió A. Després d'un empat a Lanzarote, el Nàstic s'enfronta al Reial Madrid B en un duel que es preveu clau per al futur de l'equip. Anàlisi del Rival i Situació del Grup El grup es troba molt obert, especialment després de la sorprenent victòria de l'Orense contra el filial blanc. Fernández destaca que el Reial Madrid B va mostrar limitacions i falta d'efectius en el seu darrer partit. Es considera que la victòria diumenge posaria l'equip en una rampa de llançament cap a l'objectiu final. L'Entorn i la Participació de l'Afició L'ambient a Tarragona recorda el play-off d'ascens de fa tres anys. El suport popular és massiu: S'han venut gairebé 5.000 abonaments i les taquilles mostren un ritme frenètic. L'esport actua com un element de cohesió social per a la ciutat. La directiva demana, per damunt de tot, civisme i un bon comportament per evitar sancions. "El nostre equip necessita d'aquests 10 o 11 mil espectadors que durant 90 minuts estiguin al seu costat." Futur Institucional i Econòmic L'ascens marcarà les decisions de renovació de la plantilla i el cos tècnic. Tot i això, el suport de l'Ajuntament de Tarragona està garantit, independentment de la categoria, gràcies al compromís de l'alcalde Joan Miquel Nadal i l'equip de govern actual.