Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

2401-2424 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
Seminari de Medicina Tradicional Xinesa a Tarragona
Seminari de Medicina Tradicional Xinesa L'associació cultural Wui Tai Chi Chuen organitza un seminari pioner sobre la medicina tradicional xinesa (MTX) al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. L'esdeveniment es dividirà en tres jornades clau: el dissabte 29 de maig i els dies 12 i 19 de juny. Detalls del curs i metodologia El seminari estarà dirigit pel prestigiós Doctor Mao Jianbong, llicenciat per la Universitat de Xangai i professor a la Universidad Complutense de Madrid. El curs se centrarà en el mètode Yang Senzitao, que posa l'accent en la prevenció de malalties i el retard de l'envelliment. El programa consta de sis mòduls fonamentals: * Teoria bàsica i hàbits de vida saludables. * Dietètica i fitoteràpia xinesa. * Tuina o massatge xinès. * Feng Shui aplicat a l'habitatge. * Qigong (exercicis respiratòries) i meditació. Una oportunitat única i oberta a tothom Segons el coordinador Juan Luis Mellado, aquest seminari és una oportunitat excepcional pel rigor del ponent i per l'enfocament integral que ofereix. El curs no només va dirigit a professionals de la salut o amants de la cultura oriental, sinó a qualsevol persona que vulgui millorar la seva qualitat de vida en una societat estressada. "És una oportunitat única de portar un professor d'aquest prestigi per poder estudiar amb un adequat rigor." Informació pràctica Les sessions es duran a terme en horari de matí i tarda (de 10:00 h a 14:00 h i de 16:00 h a 20:00 h). Les inscripcions estan obertes fins al divendres previ a l'inici.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Concert solidari de Mans Unides al Metropol
Solidaritat i música a Tarragona Aquest divendres, el Teatre Metropol de Tarragona acollirà un concert benèfic a càrrec de la Banda Unió Musical de Tarragona. L'acte, organitzat per Mans Unides, té com a objectiu recaptar fons per als seus projectes de desenvolupament i donar visibilitat a la tasca constant que realitza l'entitat a la ciutat. Projectes i xifres de Mans Unides Durant l'entrevista amb Maite Rodríguez, presidenta delegada a Tarragona, s'han destacat punts clau sobre la gestió de l'ONG: Transparència i austeritat: L'entitat funciona gairebé íntegrament amb voluntariat, fet que permet que les despeses de gestió siguin només d'un 5,4%, destinant la resta directament als projectes. Resultats del 2003: S'han recollit 282.000 euros a Tarragona, finançant set projectes en països com el Paraguai, l'Índia, Hondures o Eritrea. Objectius 2004: Entre les prioritats actuals destaquen: Microcrèdits per a dones al Pakistan. Formació en drets humans al Salvador. Suministrament d'una ambulància a Mali. Foment de l'educació i la formació de joves. Filosofia de l'entitat "Nosaltres parlem de solidaritat, no de moines. L'educació és l'única manera de sortir del subdesenvolupament." L'organització subratlla que la seva missió no és purament assistencial, sinó que se centra a oferir eines per a l'autonomia de les comunitats. A més, segueixen un codi d'imatge estrictament respectuós, evitant mostrar la misèria extrema i apostant per fotografies que inspiren desenvolupament i esperança.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
12'
La recerca i representació de les farses atalanes
Investigació del Teatre Popular Romà Joan Pasqual, responsable d'una aula de teatre universitària, explica el projecte de recerca i posada en escena del teatre clàssic llatí, centrat específicament en les farses atalanes. Aquesta iniciativa combina la reflexió acadèmica amb la dramatúrgia pràctica per recuperar un gènere genuïnament romà que havia quedat en l'oblit. Què són les farses atalanes? Les farses atalanes representen el teatre més autèntic de la cultura romana, diferenciant-se d'altres gèneres per diversos motius: Origen popular: Sorgien de les tavernes com a forma de rebel·lia o crítica social. Absència d'influència grega: A diferència de la tragèdia culta, neixen directament de les tradicions itàliques. Caràcter universal: Tracten temes com el sexe, els enganys i les relacions humanes, que han perdurat fins avui. Personatges prototípics: Es basen en cinc figures fixes que s'han mantingut al llarg de la història (el vell Papus, els criats Buko i Mandukus, el doctor Dos Enos i l'estúpid Macus). El repte de la reconstrucció històrica Atès que no s'han conservat textos literaris escrits, l'equip ha hagut de dur a terme una tasca de reinvenció textual i reconstrucció visual: "De no res hem intentat veure en escena un tipus de teatre que fa 3.000 anys que estava dalt dels escenaris." Per a la posada en escena, s'han basat en pintures, gerros i relleus per recrear les màscares i el vestuari, elements indispensables per identificar els personatges en aquestes peces breus, que solien servir d'entremès o tancament de les grans tragèdies. Participació a Tarraco Viva En el marc del festival Tarraco Viva, el grup presenta dues propostes : 1. Una farsa atalana tradicional al Passeig Arqueològic. 2. L'obra L'Anfitrió de Plauto al Camp de Mart. L'elecció de Plauto no és casual, ja que l'autor va ser actor de farses abans de ser dramaturg, servint de pont entre el teatre popular i el culte. Finalment, el projecte ha despertat un gran interès internacional, generant col·laboracions amb universitats de França, Anglaterra i Itàlia, consolidant aquesta recerca com un referent en la reconstrucció històrica del teatre romà.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
L'IES d'Horticultura de Reus: Formació i Futur
Descobrint l'Institut d'Horticultura de Reus En aquesta conversa amb el Jordi Riba (cap d'estudis) i el Francesc Pinyol (coordinador pedagògic), es presenta l'oferta formativa de l'IES d'Horticultura de Reus, un centre públic de referència i únic a la zona del Camp de Tarragona especialitzat en la família agrària i alimentària. Oferta Formativa i Especialitzacions L'institut no només se centra en la jardineria convencional, sinó que ofereix una àmplia gamma de cicles formatius i batxillerat: Cicles de Grau Mitjà: Jardineria, Cultius Intensius i Treballs Forestals i del Medi Natural. Cicles de Grau Superior: Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics i Indústria Alimentària. Batxillerat: En tres modalitats diferents. Metodologia i Instal·lacions El centre destaca per una orientació clarament pràctica, on el 30-50% de les hores lectives es dediquen a l'aplicació directa dels coneixements. Per fer-ho possible, l'institut disposa de: Set hectàrees i mitja de terreny propi. 5.000 m² d'hivernacles per a producció ornamental, hortícola i forestal. Laboratoris especialitzats en anàlisi de sòls, aigües, aliments i microbiologia. Convenis amb Forestal Catalana perquè els alumnes facin feines reals de gestió en boscos de la zona. Sortides Professionals i Valors Les oportunitats laborals són diverses i actualment moltes estan lligades al creixement de la consciència mediambiental: Jardineria: Disseny, construcció i manteniment de zones verdes derivades del sector de la construcció. Àmbit Forestal: Gestió de projectes mediambientals, protecció del medi i prevenció d'incendis. Indústria Alimentària: Control de línies de procés i qualitat, amb una gran demanda i poca competència de titulats a la zona. "Cada cop més el món empresarial demana responsabilitat, obligació amb el treball i puntualitat; infonem valors que són imprescindibles." Informació Pràctica L'institut està situat a l'Autovia de Bellisens, km 2 (Reus). El període de preinscripció és vigent durant el mes de maig, sent un requisit indispensable per a la matriculació definitiva al juliol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
L'èxit teatral de 'Wit' amb Rosa Maria Sardà
Crítica i anàlisi de l'obra Wit L'entrevistat descriu l'obra Wit com una absoluta joia del teatre contemporani. Es tracta d'un text cult, intel·ligent i profundament commovedor que aborda temes existencials amb una sensibilitat única. La producció destaca per la seva sobrietat i l'impacte emocional que genera en l'espectador. L'excel·lència de Rosa Maria Sardà El punt central de l'espectacle és la interpretació de Rosa Maria Sardà. Segons l'interlocutor: "Si Margaret Edson, l'autora de Wit, veiés a Rosa Maria Sardà, es trobaria amb l'actriu somiada per ella." Es destaca que el pes de la funció recau gairebé exclusivament sobre les espatlles de l'actriu, superant fins i tot versions internacionals reconegudes com la d'Emma Thompson. Temàtica i estructura El procés de la malaltia: L'obra narra el calvari d'una professora de literatura terminal, sotmesa a un tractament agressiu de quimioteràpia. Connexió literària: La protagonista és experta en els sonets metafísics de John Donne, autor que serveix de vehicle per reflexionar sobre la mort, el dolor i l'existència de Déu. Dualitat emocional: Tot i la duresa del tema, el text està ple d'enginy i humor, fent que el públic passi del plor al riure i surti amb una sensació d'esperança. Direcció i gira nacional Sota la direcció austera i gens barroca de Lluís Pasqual, l'obra ha tingut un recorregut d'èxit destacable: Orígens: L'estrena i els assajos generals van tenir lloc a Reus. Trajectòria: Després de tres mesos a Barcelona, l'obra visita ciutats com Tarragona, Lleida, Bilbao i les Illes Canàries. Futur: Es preveu una temporada al Teatro María Guerrero de Madrid cap al mes de novembre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
15'
Integració Laboral de Persones amb Discapacitat a Ecom
El Repte de la Inclusió en el Mercat de Treball L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en la tasca del Servei d'Integració Laboral (SIL) de la Federació Ecom, coincidint amb un estudi de la URV que revela que només un 20% de les persones amb discapacitat és al mercat laboral. Metodologia i Acompanyament Personalitzat El servei no actua com una simple borsa de treball, sinó que realitza un itinerari individualitzat: Atenció a l'Usuari: Es realitzen entrevistes exhaustives per valorar la situació personal, familiar i econòmica. L'objectiu és realitzar un pla de treball que pot incloure formació o reorientació professional. Relació amb l'Empresa: Es fa una tasca de sensibilització i prospecció. Moltes vegades es truca a empreses que ofereixen feines genèriques per proposar-los la inclusió d'un perfil amb discapacitat. Seguiment i Tutelatge: Un cop signat el contracte, el SIL actua com a mediador entre l'empresa i el treballador per resoldre conflictes i assegurar l'adaptació. Dades i Realitat del Sector En 5 anys a Tarragona, han atès 727 persones i han gestionat 582 contractes. La realitat laboral del col·lectiu es defineix per: Temporalitat: Predominen els contractes d'obra i servei, igual que en la resta de la població. Baixa Qualificació: La majoria d'ofertes són per a llocs de peonatge, magatzem o administració bàsica. Falta de Compliment: Es denuncia que la Llei d'Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), que obliga a tenir un 2% de plantilla amb discapacitat, no sempre es persegueix ni es compleix. "A l'empresa s'ha d'entrar venent que la persona pot fer la feina; és igual que hagi de complir la llei, el més important és que la persona pugui fer la tasca."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
L'amistat creativa de Català-Roca i Salvador Dalí
Genialitat compartida: Relació i obra de Català-Roca i Dalí Aquesta conversa desgrana els detalls d'una exposició que recull la col·laboració entre el fotògraf Francesc Català-Roca i el pintor Salvador Dalí. La mostra destaca per un muntatge net i estètic que permet que la genialitat d'ambdós autors brilli de manera equilibrada, posant en rellevància el respecte mutu que es tenien. Orígens i evolució d'una relació professional La relació entre ambdós va començar l'any 1952 amb la publicació Revista a Barcelona, on Català-Roca era el fotògraf i Dalí l'encarregat de la capçalera. Aquest vincle va evolucionar ràpidament cap a una amistat personal que va transcendir l'àmbit laboral, tot i que va ser breu. El dilema de Català-Roca: Miró o Dalí? Curiosament, l'exposició inclou només 60 fotografies, que representen la totalitat del treball conjunt. Això es deu al fet que el 1952 el fotògraf també va conèixer Joan Miró i, per qüestions pràctiques i de caràcter, va decidir prioritzar la seva relació amb ell: El fotògraf sentia més afinitat pel caràcter de Miró. Va preferir triar abans que sorgissin conflictes per treballar amb dos grans mestres simultàniament. No hi va haver trencament, sinó un refredament de la relació amb Dalí. Dalí i la seva dimensió mediàtica El text subratlla com Dalí va ser pioner a entendre la importància de ser una estrella mediàtica. A diferència de Miró, on l'obra és la protagonista, en Dalí la figura humana i el personatge són indestriables de la seva producció artística. "En el cas de Dalí, pensem tant en la seva obra com en ell: els seus bigotis, les seves excentricitats." La polèmica visita a Tarragona (1973) Una part important de la mostra es dedica a la visita de Dalí a Tarragona l'any 1973, un esdeveniment envoltat de polèmica per la seva identificació amb el règim franquista i el seu caràcter histriònic. Entre les curiositats destaquen: La seva arribada amb vaixell, emulant l'emperador August. La realització d'una performance al Camp de Mar on va crear un quadre a sis mans juntament amb pintors locals per a la celebració del bi-mil·lenari de la ciutat. L'ús d'elefants de cartró pedra en una gran cercavila popular.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Entrevista a Carles Ibáñez: Europa dels Pobles
Entrevista electoral a Carles Ibáñez En el marc de les properes eleccions europees del 13 de juny, Tarragona Ràdio entrevista a Carles Ibáñez, número 4 de la llista Europa dels Pobles i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Ibáñez, doctor en biologia i natural de Santa Bàrbara, presenta els eixos d'una candidatura que agrupa diverses formacions sobiranistes de l'Estat. Eixos principals de la candidatura La proposta de la coalició es fonamenta en una visió progressista i sobiranista, destacant dos pilars fonamentals: Reconeixement nacional i lingüístic: La defensa de la identitat de Catalunya i l'exigència de l'oficialitat del català a les institucions europees. Ibáñez remarca que és un "moment històric" per incloure el català a la nova Constitució Europea. Territori i sostenibilitat: La gestió dels recursos naturals, amb especial èmfasi en la protecció de l'Ebre i la defensa d'un model agrícola rendible davant la Política Agrària Comunitària (PAC). La importància del vot a Europa L'entrevistat subratlla que les decisions preses a Brussel·les afecten directament el dia a dia dels ciutadans, citant l'èxit de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a l'hora de bloquejar el finançament del transvasament: "Hem pogut donar una lliçó: la mobilització popular en un tema d'àmbit europeu ha aconseguit canviar el rumb d'un projecte negatiu per a les Terres de l'Ebre." Finalment, es fa una crida a la participació massiva per legitimar les reivindicacions catalanes i evitar la discriminació respecte a estats més petits, com Malta, que ja gaudeixen de plens drets lingüístics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
23'
Entrevista a Joan Maria Abelló, subdelegat de l'Estat
Introducció i perfil personal del nou subdelegat L'entrevista comença presentant Joan Maria Abelló com el nou subdelegat del govern central a Tarragona. Amb una llarga trajectòria a l'administració local i el Parlament, Abelló assumeix el càrrec amb il·lusió i responsabilitat, reconeixent que el seu nomenament va ser inesperat per a ell mateix, ja que es trobava en un segon pla polític. La naturalesa del càrrec Abelló reflexiona sobre l'equilibri entre el perfil polític i el tècnic de la seva figura: • Representa el govern de l'Estat al territori (representació política). • Coordina el funcionament dels serveis públics de l'Estat (perfil institucional). "Vull que la subdelegació del govern sigui un lloc molt institucional i de col·laboració amb les altres administracions." Seguretat Ciutadana i Narcotràfic L'entrevista aborda l'índex d'inseguretat a les comarques tarragonines. El subdelegat assenyala que, tot i que les dades han millorat lleugerament respecte al 2002, segueixen sent preocupants, especialment a les zones costaneres. • Inseguretat: Es farà èmfasi en la coordinació de les forces de seguretat fins que arribi el desplegament dels Mossos d'Esquadra. • Narcotràfic: Comenta el recent comís de dues tones d'haixix a l'Ametlla de Mar, explicant que la pressió policial al sud fa que les rutes del tràfic es desplacin cap a la costa de Tarragona. Immigració i Gestió de Serveis Un dels punts crítics són les cues a les portes de la subdelegació. Abelló és realista i admet que la solució no serà immediata: • Calen més mitjans materials i personals per atendre milers de sol·licituds. • L'objectiu és aconseguir una oficina única més eficient. Infraestructures i Territori El subdelegat té sobre la taula diversos projectes clau per al futur de la demarcació: • Façana marítima: Considera que és un projecte vital per lligar la ciutat amb el mar i es compromet a coordinar les tres administracions implicades. • PENTA (Pla d'Emergència Nuclear): Afirma que, més enllà del debat sobre les competències (Generalitat vs. Estat), la seva prioritat és que el pla funcioni correctament amb els simulacres i mitjans adequats. Catalanitat i Proximitat Finalment, Abelló reivindica la catalanitat de la institució. Vol que els ciutadans sentin la subdelegació com un lloc proper i normal, on es gestionen serveis essencials com Hisenda, pensions i la Seguretat Social.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
Galeusca: La coalició nacionalista per a Europa
Galeusca: L'aliança de les nacions sense estat En aquesta entrevista, Daniel Ortiz, número 4 de la candidatura de la coalició Galeusca, explica els objectius de la seva formació per a les properes eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny. Aquesta aliança històrica uneix diversos partits nacionalistes de l'estat espanyol amb el propòsit de reivindicar la pluriculturalitat i la força de les nacions sense estat. Principals objectius i eixos programàtics La coalició es fonamenta en tres pilars essencials per transformar les institucions europees: Reconeixement de la identitat: Es defensa el reconeixement de les nacions sense estat i l'oficialitat de llengües com el català, el gallec i el basc. L'Europa dels valors: Es proposa un model social europeu basat en la justícia social, l'accés a l'habitatge, la sanitat pública i la sostenibilitat mediambiental. Una Europa forta al món: L'objectiu és que la Unió Europea parli amb una sola veu i tingui institucions més unides per garantir la seguretat global. Composició de la coalició i estratègia electoral La coalició Galeusca està formada per una unió estratègica de partits que busquen superar el bipartidisme espanyol: Partits membres: Convergència i Unió (CiU), Bloc Nacionalista Galego (BNG), Partit Nacionalista Basc (PNB), Bloc Nacionalista Valencià i el Partit Socialista de Mallorca. Lluita contra l'abstenció: Davant la percepció que Europa és un ens llunyà, Ortiz insisteix que gran part de les normatives que afecten la vida quotidiana (com l'agricultura, l'economia i els drets laborals) es decideixen a Brussel·les. "Europa no la poden fer només els 25 estats membres; les nostres nacions i els nostres ciutadans mereixen estar representats directament." Impacte a Tarragona Ortiz destaca la seva activitat a les comarques de Tarragona, on s'ha reunit amb sindicats i empresaris per recollir inquietuds sobre infraestructures, formació i recerca, amb el compromís de traslladar el teixit productiu local a l'agenda europea.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
20'
Projectes de Cooperació Internacional de la URV Solidària
Compromís Social i Formació Universitària El coordinador de la URV Solidària, Joan Fuster, presenta els nous projectes de cooperació internacional liderats per estudiants de la Universitat Rovira i Virgili. Aquestes iniciatives no només busquen un impacte positiu en les comunitats de destí, sinó que representen un pilar fonamental en la formació humana i social dels futurs professionals. Principals Projectes i Destinacions Actualment, la universitat mobilitza diversos grups d'estudiants en projectes clau: Senegal (Guerlè): Un equip d'estudiants de Medicina realitzarà un cens nutricional infantil i una base epidemiològica per a l'associació GADIS, adaptant les històries clíniques a les necessitats locals. Rondònia (Amazònia brasilera): Estudiants d'enginyeria treballen en la generació d'energia sostenible. El projecte inclou: Instal·lació de panells fotovoltaics en un dispensari sanitari. Implementació d'un sistema de bombeig d'aigua des d'un pou per garantir aigua corrent i filtrada a tribus indígenes com els Cassopar i els Salamai. Valors i Preparació Els estudiants destaquen que aquestes experiències canvien els seus esquemes personals i els ajuden a valorar més els recursos que tenim aquí. El Joan Fuster subratlla la importància de la formació prèvia: "Abans de marxar passen per una sèrie de sessions de formació perquè coneguin el territori i la gent amb qui conviuran; si no saps què vas a fer, pots fer més mal que bé." Mèrits de la joventut: Malgrat l'entorn competitiu de la universitat, aquests joves dediquen el seu temps i esforç a la solidaritat, negociant fins i tot amb els seus professors per poder compaginar els estudis amb les expedicions l'octubre i el setembre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
Vibrant moment de la poesia basca i diàleg amb la catalana
Relació literària entre terres: Galeuska i la poesia actual El diàleg se centra en la connexió històrica i contemporània entre les literatures basca i catalana. Tot i l'existència d'iniciatives com Galeuska (trobada d'escriptors bascos, gallecs i catalans amb 25 anys de trajectòria), s'admet que encara existeix un desconeixement mutu notable pel que fa al gran públic. L'efervescència de la poesia basca Actualment, la poesia basca viu un moment d'esplendor, deixant enrere una etapa més discreta als anys 90. Les dades reflecteixen aquesta vitalitat: S'han publicat aproximadament 240 obres de poesia en els darrers 15 anys. Existeix un ecosistema de més de 50 poetes actius, amb una trentena de trajectòries consolidades. La preparació d'una antologia recent ha demostrat la dificultat de fer una tria curta davant tanta qualitat. Veu femenina i evolució generacional L'entrevista posa en valor la incorporació de les dones en el panorama poètic basc. Des de les pioneres com Amaya Laza, passant per la generació de l'entrevistada (Itxaro Borda, Amaya Itúrbide), fins a arribar a les noves generacions de dones escriptores (Miren Agur Meabe, Ana Urkiza). L'estil: Entre l'intimisme i la ironia La autora discuteix la percepció de la seva pròpia obra, destacant que: "S'ha demanat sociològicament a les dones una poesia amorosa i tova, però ara som nosaltres les que mirem i parlem." La seva poesia combina l'intimisme amb una cert sentit de l'humor i ironia. L'evolució estilística respon a una trajectòria de més de 25 anys. En les traduccions, sovint se seleccionen poemes amb referències més universals per facilitar la comprensió fora de l'entorn basc.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
16'
Josep Maldonado i el balanç parlamentari a Tarragona
Balanç de l'inici de la legislatura al Congrés El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, Josep Maldonado, analitza les primeres setmanes del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Tot i reconèixer un canvi positiu en les formes respecte a l'etapa anterior del PP, Maldonado es mostra escèptic sobre la concreció real d'aquest nou talante. Ombres i preocupacions polítiques Maldonado destaca diversos punts on el govern socialista ja genera dubtes: Falta de definició: Temes com el nou Estatut d'Autonomia o el finançament comencen a patir demores. Els papers de Salamanca: Crítica a Esquerra Republicana per haver acceptat una comissió d'estudi en lloc d'exigir el retorn immediat dels documents. Plurinacionalitat: Denúncia que el PSOE s'hagi alineat amb el PP en propostes que defensen que "tots els espanyols són iguals", obviant la realitat nacional de Catalunya. Prioritats per a les comarques de Tarragona El diputat subratlla que el seu treball se centrarà en el seguiment de les infraestructures i necessitats del territori: L'autovia Tarragona-Montblanc i el desdoblament de la N-340. La millora de la seguretat a l'autopista i la regeneració de les platges del litoral tarragoní. Exigència de traspassos de competències i recursos si l'Estat no inverteix directament. "Ens preocupa que hi hagi bona voluntat i poques realitats. El que busquem no és només educació i una rialla permanent, sinó bons resultats." Proximitat amb el ciutadà Com a novetat, Maldonado anuncia la creació de mecanismes de contacte directe: Oficina parlamentària física: A l'Avinguda Catalunya de Tarragona i al Baix Penedès. Oficina virtual: Una plataforma web per recollir el Pacte per Tarragona, una iniciativa per coordinar tots els partits en macrotemes territorials de consens.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Setmana Cultural Gastronòmica al Barri del Miracle
Setmana Cultural del Miracle: Cuina i Cohesió Social L'Associació de Veïns del Miracle de Tarragona enceta una setmana cultural dedicada monogràficament a la gastronomia i la cuina. Aquesta iniciativa serveix de carta de presentació per a la nova junta directiva, que aposta per l'associacionisme mitjançant un fil conductor que uneix les persones: el menjar. Programa d'actes i conferències L'esdeveniment combina la part intel·lectual amb la pràctica, amb actes cada dia a les 20:00h al local social: Dilluns: Conferència de David Soler sobre la tradició i la modernitat als fogons. Dimarts: L'enòleg Fernando Zaragoza analitza el món del vi. Dimecres: Un petit fòrum de cultures culinàries amb la participació de veïns d'origen magrebí, xilè i argentí. Dijous: El periodista Fèlix Llovell parlarà sobre els plaers de ser un gourmet. Divendres: Sessió dedicada a l'oli d'oliva com a base de la dieta mediterrània. Dissabte: Cloenda amb un tast popular i una festa per a tot el barri. Urbanisme i futur del barri Més enllà de la cuina, Joan Portal destaca que aquestes trobades serveixen per debatre sobre les inquietuds veïnals, especialment al voltant del projecte de la façana marítima i la prolongació de la Via Augusta. "Qualsevol aconteciment al final s'acaba entorn d'una taula i menjant i parlant de coses." Aquestes obres es consideren claus per a la vertebració definitiva d'aquesta zona de Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
10 anys dels Premis Ones Mediterrània a Tarragona
Celebració de la desena edició dels Premis Ones L'entrevista commemora el desè aniversari dels Premis Ones Mediterrània, organitzats pel Centre d'Iniciatives Ecològiques Mare Terra (Mediterrània). El president de l'entitat, Ángel Juárez, reflexiona sobre una dècada de trajectòria dedicada a la promoció de projectes ecològics i solidaris. Una dècada d'esforç i consolidació Trajectòria: Durant aquests deu anys, han passat pels premis personatges i projectes clau en l'àmbit de l'ecologia a nivell estatal i mundial. Impacte: S'han avaluat més de 200 projectes, molts dels quals s'han consolidat com a realitats importants, com el pas de les cigonyes a Tarifa. Patrimoni: S'ha publicat un llibre recopilatori, escrit per Cinta Bellmunt, que recull la història i els èxits d'aquests deu anys. Reptes i futur institucional Juárez destaca la necessitat d'un salt endavant institucional. Tot i el prestigi actual, planteja que l'administració pública hauria de donar un suport més decidit per convertir l'esdeveniment en un referent de ciutat comparable a festivals de cinema d'altres localitats. "Això és una lluita constant... s'ha de mantenir la independència per garantir el valor dels premis davant els intents de politització." Reconeixements de l'edició actual En la gala que es farà aquest divendres al Fortí de la Reina, es lliuraran diversos reconeixements ja anunciats: Joaquín Araujo: Per la seva tasca de difusió i sensibilització ambiental. Enercoop (Electra del Norte): Per l'aplicació de tecnologies netes. ADENEX: Per la defensa del patrimoni natural a Extremadura durant 25 anys. FES (Finançament Ètic i Solidari): Per la promoció d'una banca amb valors. Preflopa (Costa Rica): Reconeixement internacional per la preservació de la biodiversitat. Detalls de la Gala La nit inclourà un sopar popular i obert a tota la ciutadania, amb la presència d'autoritats com l'alcalde de Tarragona i el president de la Diputació. Com a novetat, la gala es televisarà en directe, marcant una nova fita en la seva visibilitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
5'
El Nàstic a Lanzarote: Anàlisi de l'empat i tornada cap a Tarragona
El post-partit a Lanzarote Després de l'empat del Gimnàstic de Tarragona contra el Lanzarote en el primer partit del play-off d'ascens a la Segona Divisió A, l'equip realitza una sessió de recuperació a l'illa canària. L'ambient és de satisfacció moderada per un resultat que es considera positiu, tot i que el Nàstic es va avançar inicialment en el marcador. Punts clau de la jornada Entrenament i xerrada tècnica: El tècnic Jordi Vinyals ha aprofitat el matí per fer una xerrada d'anàlisi sobre la gespa de la ciutat esportiva de Lanzarote, centrant-se en els nervis inicials del debut i en els aspectes a millorar. Valoració del rival: El Lanzarote s'ha confirmat com un rival digne (campió del grup IV de Segona B) que considera l'empat contra el Nàstic —l'equip a batre del grup— com un gran resultat. Operació tornada: L'expedició grana i els enviats especials de Tarragona Ràdio tenen previst volar de tornada cap a la península aquest mateix vespre. El futur immediat: El Real Madrid B L'atenció es desplaça ara cap a la segona jornada de la lligueta: Diumenge al Nou Estadi: El Nàstic rebrà el Real Madrid B a les 18:30 h. El rival ferit: El filial blanc arriba després d'una derrota inesperada contra l'Ourense (actual líder del grup). Reforços de Primera: Es preveu que el Real Madrid B recuperi jugadors que han estat en dinàmica del primer equip ara que ha acabat la lliga de Primera Divisió. "Aquest empat avui aquí s'ha de fer bo diumenge que ve a casa davant del Real Madrid."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
26'
Tarraco Viva: Reconstrucció i Gastronomia Romana
Introducció a les Jornades de Reconstrucció Històrica L'episodi se centra en el tret de sortida de Tarraco Viva, les jornades de reconstrucció històrica de Tarragona. Es presenten les activitats del primer cap de setmana, destacant el paper de les associacions locals en la divulgació del patrimoni. Les Representacions Funeràries Paleocristianes L'Associació Cultural Sant Fructuós detalla la seva recreació d'un enterrament del segle III a la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona. • El muntatge inclou sis quadres escènics i un preàmbul explicatiu. • Participen prop de 300 persones, incloent una coral i orquestra en directe. • L'objectiu és mostrar la transició cultural i religiosa de la Tàrraco dels segles I al V. "És una oportunitat de veure un conjunt funerari que ha estat tancat al públic durant massa anys." Vida Civil i Militar amb Projecte Fènix Enric Saritjol, de l'associació Projecte Fènix, explica la importància de desmitificar la visió de Roma projectada per Hollywood. • Es destaca la desfilada de legionaris i senadors al Passeig Arqueològic. • L'enfocament no és només militar, sinó també civil i administratiu, explicant la creació de l'Estat i els serveis públics. • Es busca que el ciutadà senti el patrimoni com a propi i no com una cosa exclusiva dels arqueòlegs. Tarracotaula: El Gust de la Història El vessant gastronòmic corre a càrrec de David Soler (Restaurant Barquet), qui presenta les jornades de cuina romana. • S'utilitzen ingredients autèntics com el gàrum (salsa de peix fermentat) i la mel. • Plats destacats: ostres del Delta amb vinagreta, tonyina amb panses i dàtils farcits de fruits secs. • Les jornades fan una tasca de pedagogia del gust per a sabors que avui ens resulten inusuals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
4'
Veus Paral·leles: Diàleg Poètic entre Cultures
Veus Paral·leles: Un projecte de descoberta poètica El projecte Veus Paral·leles, codirigit per Sofía Fonseca, neix amb la voluntat de crear ponts entre la poesia catalana i altres cultures. Després d'una primera edició centrada en poetes de Portugal, aquesta segona entrega explora la connexió amb la poesia basca. Objectius i Criteris de Selecció L'essència d'aquesta iniciativa es fonamenta en donar visibilitat a aquells que sovint queden fora dels circuits comercials: Veus minoritàries: Es busquen autors de llengües minoritzades o sectors socials amb menys projecció. Poetes menys sol·licitats: Tant pel que fa als autors estrangers com als locals, es prioritzen aquells que es prodiguen poc en recitals públics. Diversitat generacional: Una de les premisses clau és que hi hagi representades quatre generacions diferents de poetes de cada cultura. Varietat estilística: Es busca un ventall ampli de registres i temàtiques per oferir una visió panoràmica de la poesia actual. La Posada en Escena L'espectacle no és un recital convencional, sinó que es defineix com un format híbrid: Combina la lectura dels propis autors amb moviments escènics. Compta amb una actriu que exerceix de fil conductor, presentant els poetes mitjançant un guió. Es garanteix la comprensió mútua gràcies a la lectura de les traduccions del basc al català durant l'acte. "L'objectiu és buscar aquelles veus que costa més de sentir, les de les llengües minoritàries." Trajectòria i Difusió El projecte s'emmarca dins de la Setmana de Poesia de Barcelona, però té una vocació itinerant. Gràcies a la col·laboració de l'Associació de Professionals i Estudiosos de la Literatura Catalana i el suport de l'Ajuntament de Tarragona, l'espectacle s'ha traslladat a espais com el Magatzem de Tarragona per arribar a nous públics.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
11'
La Poesia d'Horaci i el Teatre Romà a Tarracoviva
La Poesia Llatina i el Teatre a Tarracoviva Aquesta secció del matí de Tarragona Ràdio se centra en el vessant literari i teatral de les jornades de reconstrucció històrica Tarracoviva. L'entrevista posa en relleu el paper fonamental de la cultura clàssica en la comprensió del llegat romà. El Cicle de Poesia d'Horaci Maite Blay explica el cicle dedicat al poeta Horaci, figura clau de la lírica llatina de l'època d'August. Aquest cicle culmina amb un recital poètic del grup Zones Àlata sota el lema Non omnis moriar ("No moriré del tot"). Vigència del poeta: Horaci és l'autor de frases cèlebres com Carpe Diem o Beatus Ille. Objectiu: Apropar el llatí i la lírica d'una manera estètica i entenedora al gran públic. Impacte: El cicle ha comptat amb figures com Luis Alberto de Cuenca i David Castillo, posicionant Tarragona com un centre intel·lectual de referència. "Un governant no necessita només pintors o escultors; si no té bons poetes que parlin de la seva obra, aquesta no perdurarà en el temps." Recerca i Teatre Popular Joan Pasqual, de l'Aula de Teatre de la URV, presenta el llibre "Teatre Popular en Romà", fruit de quatre anys de recerca sobre les farses atel·lanes. Connexió amb el present: La recollida d'aquest treball permet reflexionar sobre el teatre contemporani a través dels clàssics. Estrena: Dins del marc de Tarracoviva, s'estrena un text de Plaut, L'Amfitrió, com a resultat d'aquesta investigació teatral.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
17'
Balanç del primer mes de Francesc Vallès al Congrés
Entrevista a Francesc Vallès: Noves perspectives a Madrid El diputat del PSC per Tarragona, Francesc Vallès, repassa les seves primeres setmanes d'activitat al Congrés dels Diputats. Vallès destaca el canvi de tarannà i la bona sintonia entre els grups parlamentaris després de la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero, expressant una gran satisfacció personal per l'etapa que tot just comença. Responsabilitats i Comissions Els diputats socialistes de Tarragona s'han distribuït en àrees estratègiques: Francesc Vallès: Membre de la Comissió Constitucional (clau per a la reforma de la Constitució i el futur Estatut de Catalunya) i portaveu a la Comissió del Tribunal de Comptes. Ernest Benito: Adscrit a la Comissió d'Educació per abordar la reforma de la LOU i l'aturada de la LOCE. Lluïsa Lizarraga: Representant de les Terres de l'Ebre a la Comissió de Medi Ambient, amb el focus posat en l'aturada del transvasament de l'Ebre. Relacions Polítiques i Coordinació Arran de la polèmica pels papers de Salamanca, Vallès reflexiona sobre la necessitat d'ajustar l'engranatge entre els partits que formen el Tripartit a Catalunya (PSC, ERC i ICV) quan actuen a Madrid. Critica les propostes unilaterals i aposta per una negociació bilateral entre la Generalitat i el Govern de l'Estat. Projectes Territorials Prioritaris El diputat es compromet a exercir d'interlocutor directe per desencallar infraestructures vitals per a Tarragona: Nacional 340: Voluntat de repensar i alterar el traçat de la variant de Tarragona per adaptar-la a les necessitats locals. Autovia A-27 (Tarragona-Montblanc): Objectiu prioritari d'impulsar-ne l'execució definitiva aquesta legislatura. Aeroport de Reus: Seguiment de la proposta de cogestió o cessió a la Generalitat. "Tenim una major facilitat per la coordinació i per la interlocució amb l'executiu i els ministeris... i tenim intenció d'utilitzar aquesta capacitat d'influència."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
10'
Memòria del barri pescador de l'Arrabassada
L'oblit d'un passat mariner L'autor presenta una crònica històrica i sentimental sobre la platja de l'Arrabassada de Tarragona, centrant-se especialment en les dècades dels 40 i 50. L'objectiu principal és rescatar del record el que antigament va ser un autèntic barri pescador, una realitat que actualment desconeix la gran majoria de la població jove. Vida quotidiana i valors de la postguerra El text descriu una època marcada per la misèria de la postguerra, però compensada per una solidaritat extrema entre els veïns: Sentit de comunitat: Les famílies compartien el poc que tenien, com el pa o el peix. Entorn físic: La platja estava plena d'estris de pesca, sàrcies esteses al sol i les anomenades botigues (cases de pescadors). Evolució social: Malgrat les mancances econòmiques i la falta d'ajudes oficials, la majoria de descendents d'aquella generació van aconseguir prosperar i formar-se professionalment. Denúncia de la pèrdua de patrimoni L'entrevistat es mostra crític amb la gestió urbanística de la ciutat, destacant que: "L'Ajuntament no ha deixat ni una sola botiga de pescadors dreta." Segons l'autor, a diferència d'altres punts del litoral català o espanyol on s'han conservat i rehabilitat aquestes estructures per a usos turístics o comercials, a l'Arrabassada s'ha esborrat qualsevol rastre arquitectònic del seu passat mariner. El procés de creació del llibre L'obra és el resultat de tres anys de recerca no només personal, sinó col·lectiva. Es basa en: Testimonis orals: Records compartits entre antics veïns i companys de la platja. Arxiu fotogràfic: S'inclouen imatges històriques, algunes del segle XIX, que mostren embarcacions antigues com els caros i paisatges abans de la construcció del preventori de la Sabinosa. Viculació local: La presentació a la Casa Quevede (Part Alta) respon a la connexió històrica natural entre la gent de mar i aquest punt de reunió social tradicional.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
13'
La recuperació de la Fira dels Vins i la D.O. Tarragona
El sector del vi a Tarragona: reptes i oportunitats La conversa destaca la necessitat urgent de donar una empenta comercial als vins de la D.O. Tarragona. Malgrat la seva evolució positiva en qualitat, màrqueting i presentació, encara pateixen una manca de presència notable en la restauració i el comerç local, a diferència d'altres zones vinícoles on el producte de proximitat n'és el protagonista absolut. Punts clau de l'evolució del vi Del granel a l'ampolla: S'emfatitza la transició històrica des de la venda a granel (garrafes) cap al vi embotellat, que és on resideix el valor afegit i la qualitat que defensa el Consell Regulador. Modernització: L'entrada de noves generacions ha permès crear productes més competitius i diversificats. Trencant tòpics: Es desmitifica la idea que a Tarragona només es fan vins dolços o licors; actualment es produeixen blancs, rosats i negres de gran nivell. "Hem de procurar entre tots que això tingui un canvi important pel bé dels cellers i de tota la zona." Detalls de la Fira dels Vins Després d'un parèntesi de cinc anys per motius tècnics i pressupostaris, la fira torna a la ciutat per apropar el producte als tarragonins amb les següents característiques: Participants: 9 estants de cellers de la D.O., acompanyats de restauració i institucions com l'Incaví. Àmbit geogràfic: Vins provinents del Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i part de la Ribera d'Ebre. Funcionament: Accés mitjançant tiquets assequibles (4 euros per 5 degustacions i copa de regal) amb horaris de matí i tarda durant el cap de setmana.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
7'
El viatge com a transformació i l'anècdota del Rei de Tonga
La filosofia del viatge transformador El text explora la idea que el viatge és la millor universitat possible. Segons l'entrevistat, un viatge que no provoca una transformació personal no es pot considerar un bon viatge. Es destaca que contactar amb cultures allunyades de l'europea ajuda a entendre millor el món: Entendre l'altre: La mirada cap a cultures diferents és clau per comprendre la situació global actual. Crítica a les religions: S'assenyala que, sovint, les religions actuen com a elements de desunió i conflicte en lloc d'unir les persones. Teràpia contra la depressió: L'autor suggereix que observar com es viu (o sobreviu) en països del tercer món relativitza els problemes de la nostra "tribu depressiva". "El viatge que no transforma no és un bon viatge. El viatge que tu tornes com has marxat, penso que no ha sigut un bon viatge." Valoració del món primitiu i la infantesa Es reivindica el terme primitiu des d'una vessant positiva, referint-se a pobles que encara viuen en harmonia amb l'entorn natural i que no prioritzen el materialisme o el treball d'oficina. A més, es fa un homenatge a la innocència dels nens de tot el món, que han estat els companys constants en els seus viatges per més de 90 països. L'anècdota del missatger del Rei de Tonga L'entrevistat comparteix una història singular sobre la seva estada a Tonga, l'arxipèlag del Pacífic: Va aconseguir una audiència privada amb el Rei de Tonga durant el seu aniversari. El monarca li va demanar que lliurés una carta en mà al Rei Joan Carles I. Després de dos anys i mig de gestions amb la Sarsuela, va aconseguir complir l'encàrrec i va mantenir una trobada de 40 minuts amb el monarca espanyol.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
2 de febr. del 2004
9'
Organització i detalls de la Gala de Premis de Tarragona
Detalls de la producció de la gala L'esdeveniment s'ha concebut com un collage d'escenes que combinen produccions pròpies amb col·laboracions de diversos artistes. L'objectiu principal ha estat trobar un equilibri entre l'espectacle escènic i el protagonisme real que han de tenir els guanyadors dels premis. Una proposta escènica variada La gala inclou una barreja d'elements artístics que serveixen com a fil conductor: Música original: S'ha creat una banda sonora específica, amb tocs d'estil electrònic i moments de gran solemnitat que recorden les grans fanfàrries cinematogràfiques. Posada en escena: Es descriu com un espectacle "un pel revistat, però elegantet", amb un ús destacat de les pujades i baixades de teló combinades amb jocs de llums. Col·laboració local: Hi participen entitats com Cant Teatre, el taller de dansa Màrmara, l'estudi de música i el grup Salata. El paper del presentador En Joan Pasqual exerceix de mestre de cerimònies amb un rol que va més enllà de la simple lectura: "En moments determinats faig més presentador-presentador, i en altres moments jugo i entro dintre d'algunes de les escenes que es produeixen." El seu personatge es defineix com un director sublim que aporta un toc d'ironia i teatre dins de l'acte formal. Dades logístiques i homenatges L'esdeveniment compta amb una infraestructura humana considerable, amb unes 24 persones a l'escenari i prop de 40 en total si es compta l'equip tècnic. Un dels moments més destacats és el número dedicat als 150 anys de la Rambla, una peça inèdita creada especialment per a l'ocasió que inclou text de Sergi Xirinacs, música de Tomàs Simón i imatges de Javi Gavilán. La durada prevista de la gala és d'uns 70 minuts, buscant agilitat per evitar el cansament del públic.