Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2737-2760 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Música i Cinema: Dels Westerns a les Carreteres
El món del Western i la seva banda sonora En aquesta conversa, els interlocutors exploren la profunda connexió entre la música i el gènere cinematogràfic de l'Oest. Es destaca com la melodia no és només un acompanyament, sinó un element narratiu que augmenta la tensió dramàtica. Peces clau analitzades Duelo de Titanes (1957): Amb música de Dimitri Tiomkin i lletra de Ned Washington. S'emfatitza la interpretació de Frankie Laine, un dels cantants més icònics del gènere. La cançó narra el famós duel a O.K. Corral protagonitzat per personatges històrics com Wyatt Earp i Doc Holliday. Camino de la Venganza (1968): Una pel·lícula de Sidney Pollack amb banda sonora d'Elmer Bernstein. Es comenta la similitud d'aquest estil amb la mítica obra de Los Siete Magníficos. Curiositats i anècdotes "A vegades la traducció de les pel·lícules de l'oest no és gens fidel a l'original." Es discuteix com una mateixa pel·lícula pot canviar de nom dràsticament segons el país. Per exemple, la cèlebre High Noon es coneix a Espanya com Solo ante el peligro, mentre que a França es va titular El tren va xiular tres vegades. Futurs projectes: Cinema i carreteres De cara a la celebració de Sant Jordi, es planteja un nou tema: la representació de les carreteres i camins en el cinema. Es proposa analitzar Don Quixot de la Manxa com un precursor d'aquest concepte d'aventura en ruta, unint literatura i cinematografia.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Documental 'La nova cançó' i bandes sonores del West
Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, l'Andrés ens presenta una doble proposta cultural: la projecció d'un documental històric sobre la música catalana i la continuació del cicle dedicat a les bandes sonores del gènere western. Documental: La nova cançó (1977) Es destaca l'activitat d'aquest dimarts a l'antiga audiència amb la projecció del documental dirigit per Francesc Bellmunt. Els punts clau són: - Un repàs per la trajectòria dels artistes de la Nova Cançó a finals dels anys 70. - La participació de figures de tots els territoris de parla catalana, com l'Ovidi Montllor o en Raimon. - La presència de personalitats de la vida social i política capdavanteres, com Jordi Pujol o Carles Reixac. - Una obra que barreja entrevistes, context social i actuacions musicals. Música del Salvatge Oest El programa continua analitzant peces clau de la història del cinema de l'oest: - El Dorado (1967): Amb banda sonora de Nelson Riddle. Es tracta d'una balada tradicional que acompanya el film protagonitzat per John Wayne i Robert Mitchum. - Cometieron dos errores (1968): Una obra de Dominic Frontiere que té una forta influència de l'estil de l'espagueti western d'Ennio Morricone, marcant el retorn de Clint Eastwood al cinema americà amb arrels europees. "El tema musical és absolutament italià i podria estar firmat sense cap vergonya pel propi Morricone."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
12'
Cicle de cinema solidari i bandes sonores del Western
Cinema Solidari a Torredembarra El programa comença amb una crida a la participació ciutadana per a un esdeveniment benèfic. Aquest dissabte, dia 16, el Casal Municipal de Torredembarra acollirà la projecció de la pel·lícula L'Aventura del Poseidó a les 18:00 h. Els detalls principals són: Objectiu: Recaptar fons per als damnificats pel tsunami. Elecció del film: Es tracta d'una obra clàssica on una onada gegant bolca un vaixell de luxe, reflectint la temàtica de la catàstrofe natural de forma cinematogràfica. L'Estat de la Indústria i el Gènere de l'Oest L'interlocutor reflexiona sobre la nostàlgia de les pel·lícules de l'Oest, associades tradicionalment a les tardes de cap de setmana. Es debat sobre la pèrdua de rellevància d'aquest gènere i dels musicals davant l'hegemonia del cinema digital. "Ara es fa molt digital... i això és el que està privant. Són onades, jo dic que això són onades." Tot i això, s'apunta que els gèneres mai desapareixen del tot, posant com a exemple el ressorgiment puntual de musicals com Chicago. Selecció de Bandes Sonores Clàssiques La secció de cinema radiofònic se centra avui en dues peces emblemàtiques: Pistolero (1969): Dirigida per Burt Kennedy. S'analitza el tema "Joven Willy", compost per Sally Mayne amb lletra d'Ernie Sheldon. La cançó té un estil country interpretat per Bill Ed Wheeler, buscant un interès comercial per a la banda sonora. La batalla de les turons del whisky (1965): Una comèdia de l'Oest dirigida per John Sturges. Destaca la partitura èpica d'Elmer Bernstein, especialment la versió coral mixta del tema "El comboi de l'alegria", que utilitza la música per definir la cavalleria dels Estats Units.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
21'
Teatre i el fingir en la vida quotidiana
Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, els col·laboradors Marc Martínez i Albert Punyat visiten l'Imperial Terrassa per recollir les opinions de la gent sobre un tema tan universal com intriga: el teatre i l'art de fingir. Teatre, fingiment i vida real El programa explora la frontera entre la interpretació dalt d'un escenari i les petites representacions que tothom fa en el seu dia a dia. Durant les entrevistes al carrer, sorgeixen diversos punts de vista: El fingiment social: Molts enquestats confessen haver fingit per no fer mal a algú, per cortesia (com elogiar un menjar que no agrada) o per evitar conflictes laboral amb els caps. Fingir per necessitat: Una de les testimonis explica com ha hagut de fingir que es trobava bé davant del metge malgrat estar malalta, per una qüestió de dignitat o imatge personal. Anècdotes teatrals: Des de papers clàssics com Doña Inés a Don Juan Tenorio, fins a interpretacions més peculiars com una mariposa que bevia mel, una planta devoradora o una mare superiora. Cites i moments destacats "Jo sempre finjo. Ara estic fingint, no sóc jo mateix. Si et digués qui sóc, deixaria de fingir." Aquesta curiosa declaració d'un transeünt posa de manifest la naturalesa teatral de la identitat humana. Actualitat cultural i premis S'anuncia la Mostra Jove de Teatre al Teatre Metropol de Tarragona. Es promociona la preestrena de la pel·lícula Bodes i Prejuicios, una coproducció de Bollywood. Es regalen entrades per al cinema a les Gavarres i el darrer CD de l'artista Abel. Es fa menció del programa No tenim talent i la preparació d'un futur especial.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Cine japonès i clàssics musicals del Western
Cinema a l'Antiquari: La balada de Narayama Aquesta setmana a l'espai de l'Antiquari, es projecta el film japonès La balada de Narayama (1982), dirigida per Shohei Imamura. La pel·lícula destaca per la seva cruesa i bellesa visual en retratar una antiga tradició rural del Japó. Temàtica social: Explora el costum d'abandonar la gent gran al cim de la muntanya de Narayama quan ja no es consideren productius per a la societat. Repartiment: Compta amb grans actors de la cinematografia nipona com Ken Ogata i Sumiko Sakamoto. Banda Sonora de Cowboy de Medianoche: El gènere de l'Oest Andrés d'Andrés dedica la secció musical a grans compositors que van renovar el gènere del Western: L'empremta de Tiomkin: S'analitza la banda sonora de la pel·lícula Gigante (1956), obra de Dimitri Tiomkin. La peça acompanya els títols de crèdit amb una sonoritat èpica i l'ús de cors. Simbolisme musical: Es destaca l'ús de The Yellow Rose of Texas (La rosa groga de Texas), himne de l'estat, utilitzat en una escena clau de baralla per motius racials protagonitzada per James Dean. Renovació del gènere: Es fa menció a Elmer Bernstein com a figura cabdal en la transformació de la música del Western a partir dels anys 60.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Música de Westerns i el cinema d'Edgar Neville
Cinema i Música: Del Madrid de Neville al Llunyà Oest En aquesta sessió, l'Andrés repassa dues vessants del cinema aparentment allunyades: la comèdia costumista espanyola i les grans bandes sonores del western americà. El Último Caballo: Una joia d'Edgar Neville La conversa comença amb la recomanació de la pel·lícula El Último Caballo (1950), dirigida per Edgar Neville i protagonitzada pel cèlebre Fernando Fernán Gómez. La trama gira al voltant d'un soldat que, en acabar el servei militar a la cavalleria, decideix comprar el seu cavall per salvar-lo del seu destí en una plaça de bous. Temàtica social: La pel·lícula reflecteix el xoc entre el vell món i la modernitat (el pas de la cavalleria a les unitats motoritzades). Gènere: Tot i que podria ser un drama pels temes que toca (altruisme, abandonament animal), es presenta com una comèdia plena d'aventures a un Madrid que ja no té lloc per als cavalls. Col·laboració: La projecció forma part d'un cicle dedicat als animals amb la col·laboració de la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona. Bandes Sonores del Western La segona part de l'episodi se centra en la música emblemàtica de les pel·lícules de l'oest, destacant dos títols fonamentals: Los cuatro hijos de Cathy Elder: Amb música d'Elmer Bernstein. L'Andrés destaca com la composició captura la immensitat dels espais oberts i l'energia de les galopades. La pel·lícula compta amb un repartiment de luxe com John Wayne i Dean Martin. El árbol del ahorcado: Un clàssic de 1950 amb Gary Cooper. Es destaca la cançó principal, interpretada per Marty Robbins, que va ser candidata a l'Òscar. "La música de Bernstein definia a la perfecció les grans galopades amb els espais oberts i aquell tema tan bonic que es veu a les pel·lícules d'importància." L'espai acaba recordant altres grans veus del gènere com Franky Lane i la importancia de la varietat musical per gaudir del cinema.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
18'
No Tenim Criteri: El repte de la pregunta buida
Anàlisi del programa: No Tenim Criteri En aquesta edició de la secció No Tenim Criteri, l'Albert Punyet i el Marc Martínez han optat per una dinàmica inusual i arriscada: sortir al carrer sense una pregunta concreta i demanar als vianants quina pregunta farien ells si fessin ràdio. Les reaccions de la gent de Tarragona El resultat ha estat una barreja de desconcert inicial i respostes que s'han convertit, en molts casos, en reivindicacions locals o pors personals: Bloqueig inicial: Molts enquestats s'han quedat en blanc o han respost amb un repetitiu "no ho sé". Reivindicacions urbanes: Alguns ciutadans han aprofitat per demanar un cinema o un teatre per a la ciutat, o per criticar elements com els plafons de vidre del Metropol. Temes variats: Han sorgit preguntes sobre el futur del Nàstic, la política o fins i tot qüestions domèstiques i laborals. "Aquesta secció que feu avui ha sigut per la gent com una mena de catarsi." Talent al carrer i concurs de cant La secció ha tancat amb el retorn del seu clàssic micro obert per a talents espontanis: S'han presentat unes noies argentines que han interpretat un tango de manera improvisada. El José de Sevilla, de 75 anys, ha delectat els oients amb un fandango dedicat a la figura de la mare. S'ha deixat desert el premi del CD d'Abel, Vides desenfocades, en no haver-hi trucades d'oients en directe.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
20'
Debat sobre la igualtat i el Dia de l'Home Treballador
Debat sobre la coresponsabilitat i el reconeixement laboral En aquest episodi, els presentadors i col·laboradors obren un debat participatiu sobre la necessitat o conveniència d'instaurar un Dia de l'Home Treballador, arran de la celebració recent del dia de la dona. La discussió se centra en la igualtat de drets i la realitat de les tasques domèstiques. Punts clau de la discussió: Opinions del carrer: Una part dels enquestats opina que, si es busca la igualtat, ambdós gèneres haurien de tenir el seu dia, mentre que d'altres consideren que la dona encara suporta una doble càrrega (feina i llar). La visió de l'estudi: Alguns col·laboradors defensen que no haurien d'existir ni el dia de la dona ni el de l'home, ja que el treball s'hauria de considerar una condició normalitzada per a tothom sense distincions. La realitat domèstica: Es posa de manifest la diferència en la dedicació a les feines de casa: S'esmenta un estudi on les dones dediquen unes 8 hores setmanals a la llar davant les 3 hores dels homes. Es fa broma sobre les feines "desagraïdes" com netejar persianes o el lavabo. Seccions d'entreteniment i participació: "No tenim talent": Es presenta un experiment musical comparant la cançó Boba Niña Nais de Belinda amb un tema de Efecto Mariposa, suggerint un possible plagi o similitud extrema. Interacció amb l'audiència: Es regalen CDs del cantant Abel (Vides desenfocades) a oients que truquen en directe per opinar sobre el tema de la setmana. "Quan no se celebri el Dia de la Dona, voldrà dir que la cosa està normalitzada i que s'agafa com a normal."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
12'
Mones de Pasqua i experiments musicals
Debat sobre la Mona de Pasqua de 2005 En aquest episodi especial coincidint amb el Sant Patrick’s Day, l'Albert i el Marc plantegen la pregunta de la setmana: quina serà la mona de Pasqua més venuda d'aquest any? A través d'entrevistes a peu de carrer i la consulta a un expert, s'analitzen les tendències del moment: Personatges infantils: Els clàssics de la temporada són els Lunis i els personatges de la pel·lícula Els Increïbles. Figures mediàtiques i polítiques: Apareixen noms com Ronaldinho, l'Eto'o, Zinedine Zidane i, fins i tot, figures polítiques com Pasqual Maragall o el president Zapatero. La visió del professional: Des de la Pastisseria Rovira de Tarragona confirmen que, tot i que l'ou de xocolata tradicional continua sent el Rei, les figures d'animació són les que generen més interès comercial. Recerca sobre el personatge més influent El programa explora l'opinió de la gent sobre qui és la persona més important del 2005, barrejant idiomes i comentaris irònics. Les respostes varien des de futbolistes del Real Madrid fins a personatges de l'àmbit personal com la pròpia família, passant per l'actualitat política internacional. Secció: "No tenemos talentos" En l'apartat musical, els col·laboradors realitzen un experiment sonor: Comparen dues cançons amb un ritme i una estructura molt similars: una de l'artista Belinda i l'altra del grup Efecto Mariposa. Presenten un mix creat per ells mateixos on superposen les dues pistes per demostrar que les guitarres i la base rítmica són pràcticament idèntiques. Conclouen anunciant que per a la propera sessió (després de Setmana Santa) investigaran missatges ocults en les cançons.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
19'
Un mes de ràdio, neu i nous talents a Tarragona Ràdio
Retorn a l'estudi i celebracions L'episodi comença amb una càlida benvinguda de la Núria als col·laboradors, l'Albert i el Marc, després d'una setmana d'absència. Es destaca que el Marc celebra el seu primer mes al programa, reflexionant sobre la seva ràpida adaptació al mitjà. La pregunta de la setmana: Aïllats per la neu L'equip presenta els resultats d'una enquesta realitzada a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus. La qüestió central ha estat: Què faries si et quedessis aïllat per la neu? Respostes variades: Des de meditar, llegir o estudiar estadística, fins a opcions més dràstiques com el "suïcidi" o simplement esperar el rescat. Acompanyants ideals: Sorgeixen preferències curioses, com quedar-se sol per no acabar cansat dels altres o l'opció de la Núria: el personatge de ficció MacGyver, per la seva habilitat per resoldre problemes amb pocs recursos. Noves seccions i concursos El programa es diversifica amb la creació de subseccions per estructurar el contingut: No tenim talent: Una secció dedicada a situacions còmiques o actuacions poc reeixides, que aquesta setmana inclou un acudit breu d'una de les convidades. Si tenim talent: Un espai per promocionar artistes locals i joves músics. S'estrena amb l'Abel, un company de la universitat que ha gravat als Estudios Oasis. "Truqueu perquè realment mereix la pena; regalarem un pedaço de CD d'un artista que està començant a néixer." Interacció amb el públic i tancament Per primera vegada, el programa compta amb públic en directe a l'estudi (la Sònia i la Jèssica), fet que dinamitza l'ambient. S'incentiva la participació dels oients mitjançant el telèfon 977-24-47-67 per guanyar el CD de l'Abel. L'episodi conclou amb la cançó Tu no tienes alma d'Alejandro Sanz, a petició de les convidades.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
17'
Enterrament de Carnestoltes i 'No tenim talent'
Resum de l'episodi El programa d'avui, conduït per la Núria, compta amb la presència del Marc Martínez i l'Albert Punyet de la secció "No tenim criteri". L'episodi se centra en el final del Carnestoltes a Tarragona i la participació dels ciutadans en les activitats de carrer. Què cremaria la gent de Tarragona? Els col·laboradors han sortit al carrer per preguntar als ciutadans què cremarien a la foguera amb el Rei Carnestoltes: Relacions i records: Moltes persones han optat per cremar objectes personals com fotos d'ex-parelles, cartes de desamor o fins i tot diaris personals per vergonya. Conceptes abstractes: La hipocresia, les guerres, la injustícia i els mal rotllos han estat respostes recurrents. Política i societat: S'ha esmentat la voluntat de cremar els polítics en general, alguns dirigents concrets i problemes locals de la ciutat com les obres a Terrescavades. Curiositats: Una nena de 10 anys ha sorprès volent cremar els tangues de la seva amiga per enveja. Investigació: El Velatori del Rei El Marc i l'Albert han realitzat un reportatge d'investigació al Teatre Metropol, on s'ha instal·lat el velatori del Rei Carnestoltes: "Ens estem endinsant al món de la mort, on tot és fosc... Aquí hi ha un ambient de ploraneres i personatges variats." Durant la visita, han entrevistat una de les vídues del Rei, qui ha revelat detalls íntims i còmics sobre la seva relació i els atributs físics del monarca difunt. Secció: "No tenim talent" S'han presentat tres noves aspirants al concurs de talent de la veu del carrer: 1. Un grup de noies cantant "Antes muerta que sencilla". 2. Una interpretació de "Con la luna llena" de Melendi, on s'ha colat la veu dels mateixos col·laboradors. 3. Una nena petita que ha repetit el hit de Maria Isabel amb gran precisió en la lletra, proclamant-se la preferida de la setmana.
Arxiu Sonor 2005
10 de febr. del 2005
2h 13min
Especial Tarragona Ràdio: Explosió a la Rambla Nova
Crònica de l'accident a la Rambla Nova El programa especial de Tarragona Ràdio narra en directe els fets posteriors a una greu deflagració, presumiblement de gas, ocorreguda a les 23:05h en un edifici d'habitatges situat al número 74 de la Rambla Nova, cantonada amb el carrer Fortuny. Impacte i Víctimes L'avanç informatiu confirma un balanç tràgic que ha anat evolucionant durant la nit: • Tres víctimes mortals: Una mare de 37 anys i els seus dos fills (un nen de 3 anys i un nadó). • Cinc ferits de diversa gravetat: Ingressats als hospitals Joan XXIII i Sant Pau i Santa Tecla. • Estat crític: Un lactant d'un mes i dos adults es troben en situació molt delicada amb traumatismes cranioencefàlics. • Una persona desapareguda: Els serveis d'emergència busquen un veí del segon pis que encara no ha estat localitzat. Operatiu d'Emergències Diverses unitats de bombers, policia i protecció civil treballen a la zona zero: • S'ha establert un cordó de seguretat desallotjant els edificis adjacents per prevenció. • Les tasques de desenrunament es realitzen amb maquinària pesant i unitats canines per descartar vianants atrapats sota la runa. • > "L'important ara és atendre l'emergència, les víctimes i assegurar que no hi ha ningú més sota la runa", afirma Francesc Ricomà, alcalde accidental. Resposta Institucional Autoritats com el delegat del govern, Xavier Sabaté, i el gerent de l'Hospital Joan XXIII, el Dr. Javier Domènech, coordinen l'assistència mèdica i psicològica per als familiars afectats en aquesta nit tràgica per a la ciutat.
Arxiu Sonor 2005
10 de febr. del 2005
48'
La vida i reinserció a la presó de Tarragona
Realitat i Objectius del Centre Penitenciari En aquesta tertúlia especial als estudis de Tarragona Ràdio, la sotsdirectora de tractament, el professor del centre i quatre interns comparteixen la seva visió sobre el sistema penitenciari. L'objectiu principal del centre es divideix en dos pilars: la seguretat i control marcats per la llei, i la rehabilitació i reinserció social dels interns. Formació i Activitats Internes La vida dins del centre es descriu com una petita ciutat on l'ocupació del temps és vital per a la salut mental dels interns: • L'Educació: El centre ofereix des d'alfabetització bàsica fins a graduats de secundària. Actualment hi ha una gran demanda de classes de castellà per a estrangers. • Tallers Ocupacionals: Existeixen activitats de fusteria, pintura, ceràmica i cuina que permeten obtenir diplomes i millorar el currículum per al futur. • Treball Remunerat: Alguns interns tenen destins remunerats (com cuina o manteniment) que els permeten no dependre econòmicament de les seves famílies. Crítica a la Lentitud de la Justícia Un dels punts més destacats de la conversa és la crítica als retrasos judicials. Els interns expliquen com, en molts casos, les sentències arriben vuit o deu anys després del delicte, quan la persona ja ha refet la seva vida, té una família i una feina estable, fet que causa un mal irreparable. Convivència Multicultual i Humanitat La presó de Tarragona acull més de 300 interns de nacionalitats molt diverses (Magrib, Europa de l'Est, Turquia, etc.). Malgrat les barreres lingüístiques, la convivència es basa en el suport mutu: "El problema duro es que tienes tu familia afuera, que sufren más que tú, y te encuentras que no tienes forma de ayudarles." Perspectives de Futur Els interns expressen el seu anhel de llibertat i la importància de mantenir els vincles familiars a través dels permisos de cap de setmana. La majoria posseeix un ofici i espera una reintegració laboral ràpida un cop finalitzada la condemna.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
3'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Resum de la interacció Aquest document recull una sèrie de salutacions cordials que tenen lloc en un context nocturn. L'intercanvi es caracteritza per la seva monotonia i la repetició constant de la mateixa fórmula de cortesia a intervals regulars de temps. Punts clau de la comunicació Salutació estàndard: S'utilitza exclusivament l'expressió "Bona nit". Periodicitat: Les intervencions es produeixen aproximadament cada 30 segons. Minimalisme: No hi ha cap altre tipus de contingut textual o informatiu més enllà del desig d'una bona nit. "Bona nit" L'estructura denota una voluntat de mantenir una presència constant sense aprofundir en cap temàtica específica, centrant-se únicament en el manteniment del canal comunicatiu.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
25'
Història i reptes dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Orígens i separació de l'Associació de Veïns L'episodi comença explicant la fundació de la colla l'any 1990. Els convidats recorden que inicialment formaven part de l'associació de veïns del barri, però van decidir separar-se principalment per discrepàncies amb el nom i per la convicció que una colla castellera ha de ser una entitat plural i independent. L'època daurada i l'ambició d'Antoni Morató Es destaca l'etapa sota la direcció d'Antoni Morató, que va imprimir un canvi de mentalitat a la colla cap a l'ambició i el creixement ràpid: • L'any 1995 es van assolir fites històriques com el 4 de 8 i el 2 de 7. • Alguns membres consideren que es va anar massa ràpid, superant els límits naturals de la colla en pocs anys. • Es debat si el 3 de 8 era un castell possible; segons els participants, el tenien a l'abast tècnicament però la prudència i la manca de gent van impedir intentar-lo. La davallada i el
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
3'
Recull de comiat: Fins demà!
Resum del Contingut Aquest document presenta una sèrie de salutacions de comiat repetides de manera seqüencial al llarg del temps. L'expressió principal utilitzada és "Fins demà!", la qual cosa denota una intenció de retrobament en un futur immediat. Característiques de la interacció Consistència: El missatge es manté invariable durant tot el registre. Temporalitat: Les intervencions es produeixen en intervals regulars de 30 segons. To: El to és amable i de tancament. "Fins demà!" En resum, es tracta d'una seqüència de comiats estructurats que emfatitzen la continuïtat de la relació o de l'activitat en la jornada següent.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
16'
Origen i evolució de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau
Origen i consolidació de la colla L'inici de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va estar estretament lligat a l'associació de veïns del barri, tot i que aviat es va veure la necessitat de separar ambdues entitats. Segons l'antic president, la idea va sorgir del si de l'associació, però la colla castellera es va constituir oficialment com a entitat independent poc després de la seva primera sortida. Alts i baixos en la seva història La colla ha viscut diverses etapes marcades per canvis en la direcció tècnica i social: L'etapa daurada (1992-1995): Amb l'arribada d'Antoni Morendó (Antoni Morató) com a cap de colla, l'entitat va viure un gran creixement, assolint castells de vuit i mostrant una gran il·lusió col·lectiva. Crisis i divisions internes: A partir del 1996, un canvi de metodologia i divergències entre la directiva i la tècnica van provocar una fractura social i una baixada gradual del nivell casteller. Estancament actual: Actualment la colla es troba en un moment de reconstrucció, intentant recuperar la canalla i la il·lusió perduda. La lluita pel local propi Un dels punts més rellevants de la conversa és la història de la reivindicació del local. Durant anys, la colla va ensajar al carrer o en espais cedits amb moltes limitacions. La directiva va liderar una protesta molt sonora sota el lema "Senyora d'Alfils, quan?", en referència a la necessitat d'un espai estable. "Vam rebutjar l'oferta de l'alcalde per una planta baixa provisional perquè sabíem que no era bona a llarg termini per a la colla; vam preferir esperar per tenir un local com Déu mana." Futur i reptes socials L'entrevistat emfatitza que el futur de la colla passa per fer colla abans que fer castells. Els reptes principals són: Aprofitar el local: Realitzar activitats socials, exposicions i col·loquis per atraure el barri. Renovació generacional: Integrar nous membres i recuperar la confiança de la canalla. Recuperar la il·lusió: Tornar a motivar els castellers perquè el compromís no es vegi afectat per les modes o el cansament.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
28'
Història i reptes dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau
Orígens i fundació de la colla La colla va néixer de l'Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau, impulsada per persones com Ramon Caral i Jordi Sampietro, molts dels quals provenien dels Xiquets de Tarragona. En els seus inicis, el grup assajava a la plaça de Catalunya de Tarragona amb poc més de vint persones, passant força fred i sota la tutela veïnal. La desvinculació i l'oficialitat Aviat va arribar la necessitat de separar-se de l'associació de veïns per poder actuar en festes com Santa Tecla o Sant Magí i formar part del Patronat de Castells. • La primera actuació oficial va ser a la Pastoreta de Reus. • Es va triar el color verd per a la camisa, ja que és el color que històricament ha identificat el barri a l'esport i les festes. L'època daurada (1994-1996) La colla va viure una progressió espectacular, arribant a fites històriques en molt poc temps. Es recorda especialment la diada de l'Arbós i la febre pels pilars, on la colla va ser capdavantera a l'hora de recuperar estructures oblidades. "Estàvem tocant el cel amb els dits durant aquells anys, amb un tronc molt treballat i una confiança absoluta." Fites aconseguides: • 4 de 8: Carregat per primer cop el 1995, durant el desè aniversari. • 2 de 7 i Pilar de 6: Castells que es van dominar en assaig i es van carregar en diverses ocasions. Crisi, recuperació i el futur A partir de 1996, una combinació de crisis internes i la dificultat per descarregar els castells de vuit va provocar una davallada de categoria. Tot i això, la colla es va saber reinventar l'any 2000, començant des de zero amb una nova fornada de canalla. El problema del local i la crítica • Local propi: Un dels grans handicaps ha estat la manca d'un espai d'assaig digne, havent de protestar amb el lema "Fins quan?". • Context casteller: Es discuteix la relació amb les altres tres colles de Tarragona i la sensació de ser ignorats o criticats per la premsa local, que sovint se centra només en les colles grans. L'esperit de la colla a Sant Pere i Sant Pau es manté viu gràcies a la voluntat de no desaparèixer i de seguir fomentant els castells des del barri, malgrat les dificultats de captació de gent.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
18'
Trajectòria i reptes de la Colla de Sant Pere i Sant Pau
Evolució i crisi d'una colla castellera L'entrevista repassa la trajectòria de l'Antoni com a cap de colla de Sant Pere i Sant Pau, analitzant des dels moments de màxima il·lusió fins a les crisis internes que van marcar la seva història. L'any 1995 es destaca com un punt d'inflexió on la colla fregava el salt a les estructures superiors, però la falta de massa social i les posteriors divisions internes van estroncar aquest creixement. Punts clau de l'entrevista: Arribada i objectius: L'Antoni arriba a la colla l'any 92 provinent dels Xiquets de Tarragona. El seu objectiu principal era convertir Sant Pere i Sant Pau en una colla gran, passant de castells de 6 a estructures de 8. L'any 1995: Entre l'èxit i la limitació: Es recorda com una gran temporada amb el 2 de 7 i el 4 de 8 carregats. Malgrat el potencial tècnic, l'Antoni lamenta la manca de 50 o 60 persones addicionals a la pinya, fet que impedia descarregar aquests castells amb seguretat. Crisis i desil·lusió: El relleu de l'any 96 va provocar una fractura interna. El canvi de metodologia del nou cap de colla va generar un conflicte entre sectors que va acabar amb la marxa de molts castellers. Segons l'entrevistat: "La sotregada va ser tan forta que va dividir la colla, la va trencar. Es van anar posant parxes, però quan perds l'il·lusió, ja no véns." La manca de local: Es menciona com la carència d'un espai propi de reunió (més enllà de la precarietat del Bar Múnich) va dificultar l'estabilització i la vida social de l'entitat durant els seus millors anys. Visió de futur: L'Antoni es mostra pessimista sobre l'estat actual, assenyalant la falta de gent als assajos i la pèrdua de l'esperit competitiu i il·lusionant. Records i espines clavades L'entrevistat confessa que la seva gran decepció és no haver pogut tirar el 3 de 8, una estructura que veia viable pel potencial de la colla però que mai es va poder intentar per falta de suport a la base.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
3h 13min
Diada de Tots Sants a Vilafranca: Entre Rècords i Emocions
Panorama general de la Diada de Tots Sants La Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès s'ha confirmat com una de les cites més ambicioses i complexes del calendari casteller. Durant gairebé quatre hores d'actuació, els Castellers de Vilafranca, els Capgrossos de Mataró i els Sagals d'Osona han ofert un espectacle de superació, marcat tant per fites històriques com per caigudes significatives. Castellers de Vilafranca: Entre l'Ambició i la Resistència La colla local, els Verds, ha protagonitzat els moments de màxima tensió de la jornada en intentar construccions que freguen el límit de l'impossible: • L'intent del 3 de 9 sense folre: Considerat el "castell amb majúscules", l'intent ha estat èpic, col·locant els dosos a plaça per primera vegada en la història, tot i que l'estructura ha acabat cedint per la fragilitat de la part superior. • La Torre de 9 amb folre: Ha quedat en intent després de carregar l'acotxador, evidenciant les dificultats de quadratura de la construcció. • Rècord de solidesa: Malgrat les caigudes, han descarregat el 4 de 9 amb folre (el 9è de la temporada), el 2 de 8 amb folre i han reblat la diada amb un majestuós Pilar de 8 amb folre i manilles. "Hem vist els Castellers de Vilafranca enfrontar-se al monstre; la conclusió és que, a dia d'avui, el monstre encara és massa monstre." L'Èxit Històric dels Capgrossos de Mataró Sens dubte, els Capgrossos han estat els grans triomfadors de la jornada, assolint la millor actuació de la seva història: • Han completat la Tripleta Màgica: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i 5 de 8. • Pilar de 7 amb folre: Per primera vegada han descarregat aquest espadat, celebrat amb una eufòria desbordant a la plaça. • Han demostrat una gran capacitat de reacció, desmuntant intents quan les mides no eren les idònies per acabar descarregant amb autoritat. El Retorn dels Sagals d'Osona La colla d'Osona ha retrobat el seu nivell d'excel·lència descarregant el primer 3 de 8 de la temporada. També han descarregat el 4 de 8 i el 5 de 7, consolidant la Plaça de la Vila de Vilafranca com el seu talismà particular. Reflexions sobre la Germanor Castellera El podcast destaca la importància de la col·laboració a les pinyes, especialment en el Pilar de 8 dels Verds, on la participació activa dels membres de Mataró i Vic ha estat clau per a l'èxit de l'estructura.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
55'
Toc de Castell: Inici de la temporada 2005 i nous reptes
Panorama de la Temporada Castellera 2005 L'episodi marca l'inici de la 14a temporada del programa Toc de Castell a Tarragona Ràdio, analitzant un any que es preveu històric per la rivalitat entre les colles grans i els canvis estructurals a la ciutat de Tarragona. Novetats a Tarragona L'any 2005 destaca per diversos factors clau a la capital tarragonina: • Celebració d'aniversaris: Els Xiquets de Tarragona (35 anys), la Colla Jove (25 anys) i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau (15 anys) preparen actes especials. • Nova Diada de Santa Tecla: S'oficialitza una actuació el diumenge 18 de setembre amb quatre colles: Xiquets, Jove, Castellers de Vilafranca i Colla Vella dels Xiquets de Valls. • Millora tècnica: Les colles locals han avançat feina respecte a anys anteriors, descarregant castells de vuit ja a l'inici de la primavera. Debat sobre Seguretat Un dels temes més polèmics discutits és l'ús del casc de protecció per part de la canalla dels Castellers de Sants. "S'ha reactivat el necessari debat sobre la seguretat en el món dels castells gràcies a la polèmica que ha generat el famós casc." Previsions i Reptes Específics • Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa: Ambdues colles busquen trencar el monopoli del gama extra i ja anuncien el 3 de 9 amb folre per a les properes actuacions. • Canvi a la Joves de Valls: Salvador Ramon assumeix el càrrec de cap de colla després d'una crisi interna i la dimissió de Francesc Sànchez. • Colles revelació: S'apunta als Capgrossos de Mataró i als Castellers de Sants com les agrupacions amb més potencial de creixement immediat. Secció Musical: Toc de Gralla Josep Maria Salvador introdueix els continguts de la nova temporada, enfocats en la construcció de l'instrument, la figura de l'esmolador i la recuperació de repertori tradicional per a gralla i orgue.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
2'
Sèrie de Comiats: Reiteració de l'Adéu
Anàlisi de la Interacció Aquest document recull una seqüència repetitiva d'interaccions basades en el comiat. El missatge central es focalitza en la voluntat de retrobament a curt termini, concretament per al dia següent. Punts Clau del Missatge Consistència temporal: L'emissor manté un missatge invariant al llarg de tota la franja de temps analitzada. Naturalesa de la comunicació: Es tracta d'un missatge de cortesia i finalització de jornada. Perspectiva de futur: L'expressió implica una continuïtat en la relació o en l'activitat que s'està duent a terme. "Fins demà!" Aquesta frase, tot i la seva senzillesa, estructura tota la comunicació del segment, servint com a tancament i promesa de retorn.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
2'
Salutació nocturna de benvinguda
Introducció a la trobada L'episodi consisteix en una sèrie de salutacions nocturnes reiterades que marquen l'inici d'una interacció formal o trobada social. S'utilitza la fórmula estàndard de cortesia bona nit de manera seqüencial. Punts clau de la interacció Establiment del contacte: S'inicia el diàleg amb una salutació directa i clara. Ritme i pauses: Les salutacions es produeixen en intervals regulars cada 30 segons, suggerint un entorn de recepció o espera. To comunicatiu: Manté un caràcter amable i cortès durant tota la durada de l'àudio. "Bona nit" Aquesta repetició subratlla la importància de la reconnexió constant entre els interlocutors en el moment de la benvinguda.
Arxiu Sonor 2005 Toc de castell
2 de febr. del 2005
9'
Les claus de l'èxit dels Capgrossos de Mataró
Claus de l'èxit i l'organització dels Capgrossos Diversos membres dels Capgrossos de Mataró ens expliquen els pilars fonamentals que han portat la colla a la seva posició actual. Tot i la diversitat de càrrecs i posicions a la pinya i el tronc, hi ha un consens clar sobre els factors determinants: La Tècnica i la Prudència Seny i seguretat: La colla destaca per no voler "estirar més el braç que la màniga". S'aposta per portar a plaça només allò que està perfectament assajat i segur. Treball de futur: Es realitzen proves de castells superiors (com la torre de nou o el cinc de nou) amb molta antelació per familiaritzar-se amb les estructures abans de fer el pas definitiu. Lideratge: Es remarca la figura de la tècnica i el cap de colla per la seva capacitat de planificació i rigor. El Compromís i l'Ambient Constància a l'assaig: L'èxit es basa en la seriositat i el volum de gent que assisteix als assajos de forma regular. Caliu i ambient: Més enllà dels castells, l'ambient social i el bon rotllo dins la colla són essencials per mantenir la cohesió del grup. Sistema assembleari: Una dada curiosa és la figura del delegat, que exerceix funcions de president però sota una filosofia horitzontal on ningú predomina sobre els altres. "La clau és la prudència i la constància: portar a plaça només el que tenim realment treballat." Properes fites Es prepara un assaig especial amb el suport d'altres colles per preparar la tripleta i el pilar de sis, a més de seguir provant estructures de gamma extra.