Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2713-2736 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Edith Piaf: La tragèdia i l'èxit de 'la grive' de París
Edith Piaf: Una vida entre el drama i la glòria L'episodi d'avui s'allunya una mica del cinema convencional per endinsar-se en la fascinant i tràgica biografia d'Edith Piaf, coneguda popularment com la môme Piaf (el pardal de París). Tot i que la seva presència a la gran pantalla va ser limitada, la seva vida va transcórrer amb una intensitat digna del millor guió cinematogràfic. El tràgic accident de Marcel Cerdan Un dels moments més definitoris i dolorosos de la seva vida va ocórrer el 28 d'octubre de 1949. Mentre Piaf es trobava a Nova York actuant al club Versalles, va rebre la notícia de la mort del seu gran amor: Marcel Cerdan, el campió mundial de boxa de pes mitjà, va morir en un accident d'avió a les illes Azores. Piaf es va sentir personalment responsable de la tragèdia, ja que ella mateixa li havia demanat que viatgés per reunir-se amb ella. La seva reacció va ser de desesperació absoluta, tancant-se al bany de l'apartament davant la por dels seus amics que es pogués suïcidar. L'èxit internacional i la legió de seguidors Malgrat la seva figura petita i fràgil, Piaf dominava l'escenari amb una força aclaparadora. El seu èxit als Estats Units va ser sense precedents per a una artista francesa: Va passar d'un contracte d'una setmana a actuar durant 21 setmanes consecutives. Grans estrelles de Hollywood com Bette Davis, Judy Garland i Henry Fonda viatjaven expressament per veure-la actuar i aplaudir el seu talent. L'emblemàtica peça 'Milord' El programa destaca la cançó Milord, escrita per Georges Moustaki i amb música de Marguerite Monnot. La versió presentada és un enregistrament històric interpretat en directe a l'Olympia de París l'any 1962, poc abans de la seva mort. "Allez, venez, Milord, vous asseoir à ma table..."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
El Quixot d'Orson Welles i la revista a la Filmoteca
La Filmoteca d'Andrés i Andrés: Programació i Anècdotes L'espai comença amb una conversa distesa sobre la feina de manteniment del magatzem i els fitxers de cinema que realitza l'Andrés durant els dies festius. Es destaca la seva dedicació personal a la revisió de guions i pel·lícules per mantenir la programació sempre activa. Espectacle de Revista a l'Antiga Audiència S'anuncia la projecció de la tarda a l'Antiga Audiència a les 18:00 h, dins del cicle sobre el teatre en el cinema: Pel·lícula: Les alegres xiques de Colçada. Estrelles: Tania Doris, Luis Cuenca i Carmen de Lirio. Contingut: Una comèdia plena de cançons clàssiques de la revista com "Yo que era una niña" o "La noche de bodas", ideal per a la gent gran. Accés: Entrada gratuïta al local de la plaça Pallol. L'Odissea de Don Quixote d'Orson Welles El focus central de la secció continua sent la versió inacabada i fantasmagòrica d'Orson Welles sobre el mite de Cervantes, rodada durant els anys 50. La visió de Welles: Una barreja anacrònica on el Quixot interactua amb la modernitat (televisió, motos Vespa i festes de Pamplona). Argument de la secció: Després de ser rescatat d'un magatzem municipal, el cavaller decideix visitar Dulcinea al Toboso. L'idealisme quixotesc: En el fragment d'àudio, el Quixot defensa la seva visió de la bellesa de Dulcinea (Aldonza), afirmant que la seva imaginació és la que dicta la realitat: "I la pinto en la meva imaginació com la desitjo, tant en la bellesa com en la distinció. I si això molesta els ignorants, agradarà als rigorosos." L'episodi tanca destacant l'amor de Welles per la cultura ibèrica i el seu folclore, reflectit en les escenes de gresca i música que acompanyen els actors.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
L'Odissea de Welles: El final del Quixot inacabat
El Cinema a l'Antiquari i el Retorn del Cavaller L'episodi comença amb una recomanació cinematogràfica a l'Antiquari de Tarragona, on es projectarà "Un rei a Nova York" (1957) de Charles Chaplin. Tot seguit, la conversa se centra en la singular versió de Don Quixote dirigida per Orson Welles, una obra que el cineasta mai va poder acabar en vida i que va ser reconstruïda pel director espanyol Jesús Franco. Punts Clau de la Versió de Welles Producció fragmentada: Welles va filmar la pel·lícula a intervals durant anys sense aconseguir finançament pel muntatge final. Anacronisme deliberat: L'obra barreja el text clàssic de Cervantes amb l'Espanya dels anys 50, creant un contrast entre la tradició i la modernitat. Interacció amb el públic: S'escolta un fragment on Sancho i el Quixot entren en una festa popular actual, sent rebuts com a celebritats d'un altre temps. La Reflexió Final del Cavaller En el fragment d'àudio, el Quixot reflexiona sobre els "instruments de memòria imposada" (les càmeres), criticant com la tecnologia pot falsificar la realitat. El cavaller, tot i no estar en contra del progrés, lamenta que l'ésser humà es torni esclau de les imatges. "No tinc res en contra que uns coets vagin a la lluna... el mal està en l'ésser humà per fer-se esclau de les infames pàgines." Conclusió de l'Obra L'espai acaba destacant que, malgrat els molts intents cinematogràfics, cap pel·lícula ha aconseguit estar a l'alçada de la grandesa literària de l'obra original de Cervantes. Finalment, es ret un homenatge a Welles, recordant que les seves cendres descansen a Espanya per voluntat pròpia.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Don Quixote i Sancho: De la gàbia al somni de la Lluna
Resum de l'episodi En aquesta entrega, assistim a un dels moments més emotius i simbòlics de la versió filmada per Orson Welles. La trama reprèn amb el retrobament de Sancho Panza i el seu amo en un magatzem municipal, marcant un contrast entre la realitat crua i la fantasia cavalleresca. El rescat i la decepció Don Quixote es troba confinat en un magatzem de l'ajuntament, tancat en una mena de carretó-gàbia, abatut per la sensació de fracàs i convençut que els seus enemics han utilitzat nous encantaments per reduir-lo. Sancho, actuant amb determinació, intenta animar-lo recordant-li que després de la presó sempre ve la llibertat. La Lluna com a nova frontera Per tal de retornar-li la il·lusió, Sancho enganya el seu amo proposant-li una aventura increïble: viatjar a la Lluna. * Després de veure el món modern (televisió, cohets i telescopis), Sancho utilitza aquests elements per convèncer l'hidalgo. * El pla del Sancho és, en realitat, portar-lo a casa perquè descansi, però el Quixote, en veure el seu poble, reacciona amb fúria creient que Sancho és un traïdor o un encantador. Simbolisme i reflexió L'escena final descrita és visualment impactant: * Sancho banya el Quixote dins d'un barril de petroli foradat, situat en una terrassa plena d'antenes de televisió. * Es produeix un debat sobre la santedat i la cavalleria: Sancho planteja si no és millor ser un simple frare, però el Quixote sentencia que la vida del cavallero és la més sacrificada per assolir la glòria. "Yo nací por querer del cielo, en esta nuestra edad de hierro, para resucitar en ella la de oro." L'episodi acaba amb un Don Quixote regenerat i fresc, disposat a visitar la seva estimada Dulcinea abans de partir cap a la Lluna, davant la resignació de Sancho que no aconsegueix que l'amo abandoni les seves peripècies.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
23'
Plans per al pont de la Segona Pasqua a Tarragona
Resum de l'episodi En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, els col·laboradors Marc Martínez i Albert Punyet, acompanyats per la Núria, exploren les diverses propostes i plans per gaudir del proper pont de la Segona Pasqua. Mitjançant entrevistes al carrer i talls d'àudio, s'analitzen les preferències de la gent de Tarragona per a aquests tres dies de festa. Opcions d'oci i recomanacions El debat se centra en la dicotomia entre l'activitat i el descans total. S'han recollit diverses suggerències: • Platja i sol: És l'opció més popular. Molts ciutadans aprofiten els primers rajos de sol de la temporada per començar a posar-se morenos. • Natura i muntanya: Sortides al Montmell, acampades, anar de càmping o visitar cases rurals. • Descans absolut: El concepte de panxing, que inclou veure la tele, dormir o simplement no fer res per recarregar piles. • Opcions alternatives: Anar al cine, practicar esport, fer una parrillada o fins i tot aprofitar per estudiar o netejar la casa (tot i que aquesta última opció no té gaire èxit entre els joves). Anecdotari i participació L'episodi està marcat pel to humorístic i les anècdotes dels presentadors: "Acabo de jugar un cigarro amb el meu company que t'interrogava... no em facis la por i contesta." • L'aposta: En Marc aconsegueix que una noia que habitualment es negava a parlar contesti a l'enquesta després de fer una aposta. • Música veraniega: El programa s'amenitza amb cançons clàssiques de l'estiu que conviden a l'evasió. • La trucada del Quim: Un oient fidel truca per elogiar el bon rotllo de l'equip i recomana fer el mínim mínim per arribar bé a l'estiu. Conclusions L'essència del programa subratlla que, malgrat la monotonia que alguns senten a la ciutat, el pont ofereix una oportunitat per desconnectar, ja sigui a través de l'activitat cultural o el sedentarisme més estricte.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Luis Mariano i el Quixot d'Orson Welles a la Filmoteca
Cinema i Clàssics: De Luis Mariano a Orson Welles En aquesta sessió, l'Andrés ens convida a gaudir de la programació de la Filmoteca, destacant la col·laboració amb el Sindicat d'Iniciativa i Turisme. La jornada d'avui se centra en dues propostes molt diferents però igualment fascinants. Projecció a l'Antiga Audiència La cartellera presenta una pel·lícula per a la nostàlgia: * El Cantor de México: Protagonitzada pel cèlebre Luis Mariano. * Ubicació i accés: Es projecta a les 18:00 hores a l'Antiga Audiència amb entrada gratuïta i en pantalla gran. * Argument: Un recorregut musical que viatja des de París fins a Mèxic, tancant el cicle dedicat al turisme cinematogràfic. L'odissea de Sancho Panza en el temps Es continua amb l'anàlisi de la versió de Don Quixote dirigida per Orson Welles, on els personatges clàssics viatgen a l'Espanya dels anys 50: * La cerca de Sancho: El personatge es troba a Pamplona durant les festes de Sant Fermín, buscant desesperadament el seu amo en un context modern que el confon. * La trobada: Finalment, Sancho troba el Quixot tancat en un magatzem de l'Ajuntament, confós entre trastos vells i gàbies. * El discurs de lleialtat: En un moment de gran força dramàtica, Sancho reivindica la figura del seu amo davant la multitud festiva, defensant la dignitat del cavaller per sobre de la seva bogeria. "Tinc l'arma de la paraula i la força de la raó. Déu us demanarà comptes per haver retingut el meu amo."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Orson Welles, Cinema Japonès i el Quixot a Sant Fermín
Cinema a l'Antiquari i el Don Quixote d'Orson Welles Aquesta sessió radiofònica combina la presentació del cicle de cinema japonès amb una profunda anàlisi de la versió cinematogràfica del Don Quixote dirigida per Orson Welles, una obra marcada per la seva producció fragmentada i la seva visió anacrònica. El Cinema Japonès de Terror Es presenta la pel·lícula La venganza sangrienta de Aki (1991), dirigida per Izo Hashimoto. Es tracta d'una proposta de terror japonès que es projecta a l'Antiquari: - Entrada gratuïta a les 22.00 h. - Una experiència visual intensa amb presència de sang i suspens. L'Odissea d'Orson Welles i Jesús Franco El gruix del programa se centra en el projecte inacabat d'Orson Welles sobre el Quixot. Aquesta obra es caracteritza per: - Ser una fantasmagoria que trasllada els personatges clàssics al segle XX. - El material va ser filmat als anys 50, però el muntatge final el va realitzar Jesús Franco als anys 90 després de recuperar bobines per tot el món. - Francisco Reiguera interpreta un Quixot d'aspecte prim i sec, mentre que Akim Tamiroff dóna vida a un Sancho Panza molt expressiu. Sancho Panza a les festes de Sant Fermín Es descriu una escena surrealista on Sancho Panza busca el seu amo durant els Encierros de Pamplona: - Sancho està confós pels invents moderns i busca una "caixeta que parla" (la televisió) pensant que el seu amo hi és a dins. - La interacció amb la gent de la festa subratlla el xoc cultural i temporal. "Ell creu que amb el catalejo trobarà el seu amo a la lluna, perquè diu que sovint està a la lluna."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
L'univers de Don Quixot sota la mirada d'Orson Welles
El Don Quixot inacabat d'Orson Welles L'episodi d'avui aprofundeix en la figura d'Orson Welles i el seu projecte personal i fantasmagòric de rodar una versió pròpia del Don Quixot. Aquesta pel·lícula es caracteritza per ser un trencaclosques de fragments recuperats que barregen la literatura clàssica de Cervantes amb l'Espanya dels anys 50. Idees principals del projecte Producció accidentada: Welles va filmar escenes de forma independent durant anys, però el projecte mai es va estrenar per falta de finançament. Reconstrucció pòstuma: Després de la mort de Welles, la seva companya va recollir fragments dispersos i el director Jesús Franco va realitzar-ne el muntatge final. Contrast temporal: La pel·lícula situa els personatges clàssics en un entorn modern, on el Quixot confon una Vespa amb un monstre i Sancho Panza s'enfronta a la tecnologia del segle XX. Sancho Panza davant la modernitat En els trossos analitzats, veiem Sancho Panza perdut a Pamplona durant les festes de Sant Fermín. El personatge experimenta un xoc cultural en veure per primer cop un televisor en un bar, on s'emeten notícies sobre la NASA, el General Franco i fins i tot un homenatge al mateix Orson Welles a Jerez. "Sancho és el gran personatge, meravellós fins i tot en la seva malaptesa, que ha resistit segles de tiranies." Finalment, es destaca el caràcter espontani del rodatge, on la gent real de les festes interactuava amb l'actor que interpretava Sancho, creant una atmosfera única entre realitat i ficció.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Filmoteca i les ventures de Sancho Panza a Sant Fermín
Actualitat de la Filmoteca de l'Antiga Audiència L'Andrés comença l'episodi recordant les activitats a la plaça Pallol, número 3. Aquest mes, la programació es divideix en dos eixos principals: Dimarts (L'escenari al cinema): Projeccions d'obres de teatre o musicals que han estat adaptades a la gran pantalla. Avui destaca l'òpera Madame Butterfly, presentada amb subtítols en castellà per facilitar-ne la comprensió dramàtica sense perdre la qualitat musical. Dijous (Cicle de turisme): Pel·lícules vinculades a capitals del món, en col·laboració amb el Sindicat d'Iniciativa i Turisme. Sancho Panza a Pamplona: Entre la tradició i el futurisme L'anàlisi de la pel·lícula Don Quixote d'Orson Welles continua amb en Sancho Panza buscant el seu amo en plena festa de Sant Fermín. La narració barreja elements anacrònics i surrealistes: La trobada amb la tecnologia: Sancho descobreix la televisió en un bar, definint-la com un aparell on es veu tot el que passa. La carta a la Teresa: Es reprodueix el contingut d'una carta on Sancho confessa la seva solitud, la seva esperança d'esdevenir governador d'una illa i l'anècdota de fer pel·lícules per guanyar diners. El perill de l'encierro: Sancho es troba sol enmig d'un carrer tallat, sense entendre per què la gent el crida des dels balcons, fins que s'alliberen els braus i ha de fugir per salvar la vida. Curiositats i moments destacats "Hi ha un personatge molt conegut del cinema que és real... l'Enri Fonda (Henry Fonda), que està assentat allà veient els toros." L'escena a la plaça de toros és descrita com un caos d'homes caiguts, bous que topen entre ells i moments de comèdia involuntària, com un home que es queda sense pantalons per una banyada, mentre Sancho segueix ignorant l'espectacle per buscar el seu amo entre les graderies.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
20'
Enquestes al carrer sobre el Quixot i el seu aniversari
Heng-Heng-Huts: Crònica d'un despropòsit literari En l'episodi d'aquesta setmana de No tenim criteri, l'Albert Punyet i el Marc Martínez surten al carrer amb una pregunta aparentment senzilla per al gran públic: Quants anys compleix el Quixot? Coincidint amb la data del 5 de maig de 2005, l'equip explora el coneixement (o la manca d'aquest) sobre l'obra de Miguel de Cervantes. Les respostes més sorprenents L'enquesta revela una barreja de desconeixement i imaginació desbordant per part dels ciutadans: Errors cronològics: Les respostes sobre l'edat de l'obra oscil·len entre els 15, 30, 100, 400 fins als 1.200 anys. Versions lliures: Una de les entrevistades ofereix una versió peculiar de la trama on un Quixot valent rescata un nen d'una pallissa, demostrant que molta gent coneix el personatge però no la història real. Confusió de personatges: Alguns vilatans arriben a incloure Dulcinea com a resident de la casa de l'Hidalgo, formant un triangle amorós inexistent al text original. Crítica a la cultura popular Els col·laboradors comenten amb ironia com el Quixot ha esdevingut un objecte decoratiu a les llars catalanes: "És un llibre decoratiu, perquè és cruixut i es veu de lluny... acostuma a ser en dos toms amb tapes currades." Reflexionen sobre el fet que, malgrat ser el llibre més cèlebre, molt poca gent l'ha llegit realment, limitant-se sovint a les versions de dibuixos animats de la seva infància o a frases fetes com "en un lugar de la Mancha". Secció de regals i comiat Per tancar el programa, recorden que regalen CDs i accessoris de platja (com frisbees) per als oients i finalitzen amb un toc musical estiuenc, animant la gent a participar en les enquestes sense por.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Don Quixote d'Orson Welles: Entre el mite i la modernitat
L'obra d'Orson Welles: Una fantasmagoria cinematogràfica En aquesta sessió es reflexiona sobre la pel·lícula inconclusa de Don Quixote dirigida per Orson Welles. El director nord-americà va plantejar una proposta innovadora que barreja la ficció clàssica de Miguel de Cervantes amb la realitat espanyola dels anys 50. Segons els analistes: L'obra és una barreja entre la ficció de l'època i la realitat actual (del segle XX). Representa un viatge on els personatges clàssics es troben en un escenari modernitzat. Welles va buscar reflectir les virtuts i els vicis del poble espanyol. La separació de Don Quixote i Sancho Panza El contingut sonor ens submergeix en una de les trames més emotives on el cavaller decideix emprendre un camí en solitari per complir amb la seva penitència. "Que la fineza de mi negocio está en no comer y en hacer otras asperezas equivalentes en medio de estas hostiles soledades." Don Quixote s'allunya cap al sud en una mena de "obediència migratòria", mentre que Sancho Panza: 1. Rep una missiva per a la seva estimada Dulcinea. 2. Busca infructuosament el palau de l'estimada en diversos pobles. 3. Acaba treballant en un rodatge de cinema a Andalusia per guanyar uns diners, reforçant el sentit de metatextualitat de l'obra. Reflexió final sobre els personatges L'episodi conclou amb una lloança a la figura de Don Quixote com el cavaller perfecte que ha lluitat contra gegants amb mitjans precaris. Es destaca que, mentre Quixote és el gran mite, Sancho és el personatge meravellós en la seva maldestresa. Junts, han sobreviscut a segles d'obscurantisme i repressió, mantenint la seva essència viva malgrat els canvis del món modern.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Don Quixote d'Orson Welles i cinema a la plaça Pallol
En aquesta sessió radiofònica, l'Andrés ens introdueix en un viatge que combina les activitats culturals del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona amb l'anàlisi de la visió cinematogràfica d'Orson Welles sobre el clàssic de Cervantes. Activitats Culturals i Cinema Es promociona el cicle de cinema del Sindicat d'Iniciativa, ubicat a l'antiga audiència de la plaça Pallol. Aquesta setmana es projecta la pel·lícula Vacances a Roma, protagonitzada per Gregory Peck i Audrey Hepburn, amb entrada gratuïta. L'Anàlisi de Don Quixote d'Orson Welles El programa se centra en la versió "rara i diferent" que Welles va dirigir, destacant escenes clau de la relació entre els protagonistes: * L'engany de Sancho: En Sancho Panza intenta convèncer el seu amo que unes camponeses vulgars són, en realitat, la princesa Dulcinea del Toboso i el seu seguici, sota els efectes d'un encantament. * Conflicte i separació: Es narra un moment de gran tensió on en Don Quixote i en Sancho discuteixen sobre el destí, els diners i el sentit de la cavalleria andant. * La crisi de l'escuder: En Sancho lamenta la precarietat de la seva vida, mentre que el Quixot el titlla de desagrat i l'allibera del seu servei per enfrontar-se sol a la seva "major feta". "La cavalleria andant és l'única esperança del futur." El segment finalitza amb un to melancòlic per la separació dels camins d'ambdós personatges, tot esperant la continuació de la història en la propera emissió.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
8'
El Quixot d'Orson Welles i la Batalla dels Molins
Presentació Cultural i Cicle de Sarsuela S'anuncia l'inici d'un nou cicle de cinema en el teatre a l'Antiga Audiència de la plaça Pallol (Tarragona). La primera sessió és la presentació de la sarsuela El Huésped del Sevillano, amb entrada gratuïta aquest dimarts a les 18:00 h. Anàlisi del Quixot d'Orson Welles L'espai radiofònic continua explorant la versió cinematogràfica d'Orson Welles sobre el clàssic de Cervantes. Es destaca el caràcter fantasmagòric de l'obra, on es produeix una confrontació entre: * L'obra original de fa 400 anys. * L'actualització moderna (com la confusió d'una moto Vespa amb un monstre). El Diàleg de Sancho i Don Quixot Es presenta un fragment dramatitzat centrat en diversos temes clau: * Dulcinea i Aldonza Lorenzo: La discussió sobre la vertadera naturalesa de l'estimada, passant de la visió idealitzada de Quixot a la terrenal de Sancho. * El sobrenom: Don Quixot decideix adoptar formalment el nom d'el Caballero de la triste figura. * L'enveja: Una reflexió sobre com aquest vici carcomeix les virtuts, a diferència d'altres pecats que poden portar cert delit. La Batalla imminent L'episodi culmina amb l'arribada a la zona dels molins de vent, que Don Quixot percep com a gegants desafiadors. Malgrat les advertències de Sancho sobre la bogeria de la situació, el cavaller es llança a l'atac en nom de la seva amada. "No huyáis, cobardes y viles criaturas, que un solo caballero es el que os acomete."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Don Quixot, els molins de vent i la fantasia de Dulcinea
Resum de l'episodi En aquesta sessió, els interlocutors analitzen un dels moments més icònics de la literatura universal de Miguel de Cervantes: la batalla contra els molins de vent. Després d'una breu introducció sobre cinema clàssic, el focus es trasllada a la figura del Cavaller de la Trista Figura i la seva intervenció delirant a la Manxa. La Batalla dels Molins i l'Encantament L'episodi recrea el moment en què el Quixot escomet els molins confonent-los amb gegants. Després de la seva inevitable derrota, ell no ho atribueix a la realitat, sinó a les arts del savi Frestón, el seu enemic: El Quixot sosté que el gegant Briareu ha estat transformat en molí per treure-li la glòria de la victòria. Es presenta el bàlsam de Fierabràs, una poció mítica que el cavaller assegura que pot curar qualsevol ferida. Sancho Panza, amb el seu pragmatisme humorístic, prefereix la recepta del bàlsam abans que la promesa d'una illa (ínsula). El dilema de Dulcinea L'eix narratiu canvia cap a la idealització de l'amor. Don Quixot envia a Sancho a buscar la seva estimada, Dulcinea del Toboso. El diàleg destaca: "L'amor, com la mort, assetja per igual l'altiu castell que l'humil llar." Sancho Panza entra en un conflicte intern: ha de buscar una princesa en un palau o la camperola Aldonza Lorenzo en una cort de porcs? S'insinua l'estratègia de Sancho de fer passar qualsevol dona de camí per la dama idealitzada per enganyar el seu amo. Apunt Cultural: Cinema a l'Antiquari Abans d'entrar en matèria literària, es recomana la pel·lícula Brazil (1985) de Terry Gilliam, destacant-ne l'humor surrealista propi dels Monty Python.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Don Quixot i Orson Welles: Fantasmagoria i Realitat
El Quixot d'Orson Welles: Entre el Passat i la Modernitat Aquesta secció del programa explora la figura d'un Don Quixot desestructurat, fruit de la visió cinematogràfica d'Orson Welles. A diferència de l'obra original, aquest Quixot interactua amb la realitat actual, generant un contrast anacrònic i fantasmagòric. L'Enfrontament amb el Món Modern L'episodi destaca situacions on la bogeria del cavaller xoca amb elements contemporanis: El protagonista confon una noia en vespa amb un monstre. Es recupera l'episodi clàssic de la lluita contra els ramats d'ovelles (confosos amb exèrcits), que acaba amb el Quixot apedregat pels pastors. La pèrdua de les dents com a conseqüència física de les seves derrotes imaginàries. El Diàleg entre Sancho i el Cavaller Es posa èmfasi en la dialèctica entre els dos protagonistes: "La llibertat és un dels dons més preciosos que als homes donaren els cels." Sancho Panza es mostra com el contrapunt realista, descregut dels encantaments i patidor de les masegades físiques. Don Quixot manté el seu discurs idealista sobre l'edat d'or, la vàlua personal i el codi de la cavalleria andant. Finalment, s'introdueix el concepte del castell encantat, que per al cavaller és un lloc de misteri i per al seu escuder no és més que un paller ple de puces, subratllant la dualitat absoluta entre ambdós personatges.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Don Quixote d'Orson Welles: L'aventura de la Setmana Santa
El projecte inacabat d'Orson Welles El programa comença recordant la història darrere de la pel·lícula Don Quixote. Orson Welles va passar anys filmant escenes i preparant muntatges, però mai va aconseguir el finançament necessari per acabar-la. Finalment, el director espanyol Gess Franco va recopilar tot el material per crear una obra fidel a la visió original de Welles, situant el personatge clàssic en ple segle XX. La confusió a la processó L'episodi narra una de les escenes més caòtiques i representatives de la bogeria del cavaller: Don Quixote confon una processó de Setmana Santa amb una tropa de malfactors i opressors. Confon les màscares dels penitents amb disfresses de criminals i les creus amb cadenes de presoners. Malgrat els advertiments de Sancho Panza, el cavaller es llança a l'atac per "desfer l'greuge", provocant un gran enrenou mentre invoca el nom de la seva estimada. La naturalesa de Dulcinea i l'amor platònic Després de l'incident, es produeix un contrast dialèctic entre els dos protagonistes sobre la figura de Dulcinea del Toboso: Don Quixote la descriu com una deessa, font de la seva força i virtut, defensant un amor platònic i espiritual. Sancho Panza la identifica amb la filla de Lorenzo Porchuelo, recordant-la com una dona real amb "pudor a ceba". "Jo soc enamorat només perquè és forçós que els cavallers andants ho siguin... però soc dels enamorats platònics i continents." Finalment, els locutors reflexionen sobre com la pel·lícula retrata aquesta dualitat de percepcions sense recórrer a les convencions del cinema modern, mantenint el romanticisme clàssic.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
23'
Gala Final de No tenim talent a Tarragona Ràdio
Resum de la Gran Final L'episodi d'avui marca la culminació de la subsecció "No tenim talent", on es recullen les actuacions més peculiars captades al carrer durant les darreres setmanes. Els col·laboradors Marc i Albert, juntament amb la Núria, presenten els finalistes en diverses categories. Celebració de Sant Jordi Abans d'entrar en matèria, els locutors repassen com van viure la diada de Sant Jordi. Es comenten els intercanvis de roses i llibres, destacant obres com Minoria absoluta de Toni Soler. Categories del Concurs • Acudits i Poesia: S'han presentat diverses bromes i poemes, tot i que la majoria han estat eliminats ràpidament per la seva baixa qualitat, com els típics xistes de Lepe. • L'apartat musical: Ha estat el plat fort del programa, incloent: - Un tango recitat per una noia argentina que ha rebut grans elogis. - La versió infantil del popular tema Antes muerta que sencilla. - Interpretacions en anglès macarrònic per part del propi Marc. El Guanyador i el Premi "El premi és un viatge al Carib per a dues persones amb totes les despeses pagades i 30.000 euros de butxaca." Finalment, el concursant Javi ha estat proclamat guanyador per la seva interpretació flamenca. Tot i el premi anunciat, els locutors fan broma sobre la impossibilitat real de finançar-lo, suggerint que potser hi aniran ells mateixos.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Cicle de Cinema a l'Antiga Audiència i les Aventures del Quixot
Cinema i Literatura: D'Alcatraz a la Manxa L'episodi d'avui combina la divulgació cinematogràfica local amb la ficció clàssica adaptada. L'Andrés ens presenta la cloenda d'un cicle de cinema solidari i ens submergeix en una nova entrega de l'adaptació radiofònica de Don Quixote. Documental i Cinema Social a Tarragona Es tanca el cicle dedicat a la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona. L'acte tindrà lloc a l'antiga audiència amb entrada gratuïta i la projecció d'un clàssic del cinema: Pel·lícula: L'home d'Alcatraz (Birdman of Alcatraz). Direcció: John Frankenheimer. Protagonista: Burt Lancaster. Temàtica: Basada en un cas verídic, narra la història d'un reclús que es converteix en un prestigiós ornitòleg des de la presó. Les desaventures d'El Quixot d'Orson Welles Es continua repassant la versió personalíssima d'Orson Welles, muntada per Jesús Franco. En aquesta secció dramatitzada, vivim el contrast entre l'idealisme del cavaller i el pragmatisme del seu escuder: El dejuni de Don Quixote: Mentre el cavaller s'imposa una abstinència espiritual per honorar Dulcinea, Sancho Panza només pensa a omplir el ventre. La temptació de la carn: Sancho aconsegueix un pollastre i acaba temptant al seu amo, qui finalment cedeix al plaer terrenal de menjar. L'exèrcit de xais: El cavaller confon una polseguera causada per ramats de bens amb dos exèrcits enemics liderats per Lauracalco i Micocolembo. "Tripxa buida no mesura, demana!" — Sancho Panza sobre la seva fam insaciable. Conclusió de la jornada L'escena acaba de forma tràgica però esperada: els pastors, en veure l'atac de Don Quixote als seus animals, responen amb pedrades, deixant el cavaller i l'escuder un cop més malparats i estomacats a terra.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
El Quixot d'Orson Welles: Entre el Classicisme i la Fantasmagoria
Resum de l'Anàlisi Cinematogràfica: El Don Quijote d'Orson Welles En aquesta sessió amb l'Andrés d'Andrés, s'explora la singular versió cinematogràfica del Quixot dirigida per Orson Welles. L'espai aprofita la recent celebració de Sant Jordi per analitzar com aquesta obra s'allunya de la narrativa tradicional per endinsar-se en el que els ponents anomenen fantasmagoria. Els Punts clau de l'adaptació: Fidelitat inicial i trencament: Tot i que la pel·lícula comença seguint fidelment els diàlegs i l'esperit de Miguel de Cervantes, aviat introdueix elements anacrònics. La bogeria institucionalitzada: Es recorden els passatges clàssics on el personatge decideix fer-se cavaller errant, bateja el seu cavall com a Rocinante i s'encomana a Dulcinea del Toboso. El xoc amb la modernitat: Un dels moments més destacats és quan els personatges, vestits a l'estil medieval, es troben de front amb una noia conduint una vespa dels anys 50. Diàlegs i Temàtiques: L'episodi reprodueix fragments on Don Quixote promet a Sancho Panza el govern d'una ínsula i la riquesa per a la seva família, utilitzant un llenguatge arcaic que contrasta fortament amb la posada en escena de Welles. "Donde, acabándolos, cobrase eterno nombre y fama." Agenda Cultural: Finalment, es fa una crida a la participació ciutadana per al Cineclub de l'Antiga Audiència, on es projecta el documental Los hombres de Aran (1934) de Robert Flaherty, destacant la duresa de la vida dels pescadors.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Anàlisi del Don Quixot d'Orson Welles i cinema d'acció
El cinema d'acció a l'Antiquari L'episodi comença amb la recomanació de la pel·lícula Pisando Fuerte (Walking Tall, 1973), dirigida per Phil Carlson. Es destaca com un film d'acció realista i creïble, lluny de les fantasies digitalitzades actuals, que es podrà veure gratuïtament a l'Antiquari. La visió d'Orson Welles sobre el Quixot La part central del programa se centra en la versió cinematogràfica de Don Quixot d'Orson Welles. Aquesta obra es descriu com una fantasmagoria que el director mai va poder acabar per falta de finançament. El muntatge final va ser realitzat per Jesús Franco l'any 1990, intentant respectar la visió original de Welles. Característiques de l'obra: Anacronismes deliberats: L'obra barreja elements clàssics amb la modernitat. Contrast cultural: Don Quixot s'enfronta a una noia en una Vespa, la qual confon amb una princesa raptada per un monstre mecànic. Diàlegs: Es manté el llenguatge arcaic i formal del cavaller en contrast amb el realisme de Sancho Panza i els personatges moderns. "No són aquelles fantasies digitalitzades que dic jo, sinó unes accions que l'home té una certa sort... però els riscos també són molt grans." Temes de la conversa Es narren les escenes on el cavaller imposa penitències absurdes, com l'abstinència de menjar i la prohibició de parlar per a Sancho, tot sota la premissa de viure en una edat d'or imaginària mentre caminen per carreteres asfaltades de l'Espanya contemporània.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Història de l'adaptació cinematogràfica de Don Quixot
El ressorgiment del cinema rus i les adaptacions de Cervantes L'episodi d'avui explora la història cinematogràfica de l'obra mestre de Miguel de Cervantes, Don Quixot de la Manxa. L'Andrés comença analitzant l'impacte del XXè Congrés del Partit Comunista després de la mort de Stalin, un esdeveniment que va permetre una descentralització de la producció cinematogràfica a la Unió Soviètica i els seus estats satèl·lits. Aquesta obertura va provocar un creixement exponencial de la indústria: * Entre 1917 i 1953 només es van produir 110 pel·lícules. * L'any 1961, en un sol curs, la xifra va ascendir a 135 títols. * Aquest fenomen va permetre l'entrada del cinema rus i georgià als grans festivals internacionals. L'enigma del Don Quixot d'Orson Welles Un dels punts centrals de la xerrada és l'intent frustrat d'Orson Welles d'adaptar la novel·la. Malgrat el seu prestigi, el director no va aconseguir el finançament necessari per completar un projecte que va començar a rodar a Mèxic el 1955. "Es considera un dels films inacabats més famosos de la història del cinema." L'obra destaca per: * Una visió fantasmagòrica i experimental del personatge. * La barreja de la veritat literària amb elements de la vida moderna. * La intervenció pòstuma de Jesús Franco (Jess Franco) el 1992, qui va muntar el material dispers recuperat per l'actriu Oja Kodar, companya de Welles. Finalment, es recorda la popular sèrie de dibuixos animats de Don Quixot, tot escoltant el seu emblemàtic inici literari, coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi i el dia del llibre.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
La raresa cinèfila del Don Quixote de Orson Welles
El projecte inacabat d'un tòtem del cinema En aquesta sessió, l'Andrés ens descobreix una de les peces més curioses i enigmàtiques de la història del cinema: el Don Quixote de Orson Welles. Aquesta obra no és una adaptació convencional, sinó un muntatge documental pòstum realitzat l'any 1992 que intenta recuperar la visió original de Welles sobre el mite de Cervantes. Una producció plena d'obstacles Origen i finançament: Welles va començar a rodar als anys 50 a Mèxic, però mai va poder completar la pel·lícula per falta de recursos econòmics i productors disposats a finançar el muntatge final. Recuperació del material: Gràcies a la tasca de la seva parella sentimental, que va anar recollint bobines per tot el món, i a la feina de direcció de Jesús Franco, es va poder bastir el film que coneixem avui. Estil anacrònic: El film barreja l'època de Don Quixote amb la modernitat dels anys 50 i 60. És habitual veure el propi Orson Welles dins de la pel·lícula, filmant des d'un cotxe amb una càmera portàtil els carrers i la gent d'Espanya. Comparativa amb altres versions L'Andrés destaca que l'obra de Cervantes ha estat adaptada sovint amb resultats dispars: 1. Menciona versions musicals russes o la protagonitzada per Sofía Loren, que titlla de "desastre". 2. Recorda la polèmica versió amb Fernando Fernán Gómez i Cantinflas, molt criticada pels puristes literaris per l'elecció d'un Sancho Panza mexicà. Fragment sonor i anàlisi La secció final de l'episodi se centra en el visionat simbòlic de l'inici del film, on s'escolta el cèlebre començament de la novel·la: "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme..." L'episodi conclou ressaltant la complexitat del llenguatge de l'època i el caràcter fantasmagòric de la proposta de Welles, emplaçant l'oient a continuar l'anàlisi en la propera sessió.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
L'univers del Quixot al cinema i l'estrena d'El osso
En aquesta conversa, s'explora el vincle entre el setè art i la literatura, centrant-se especialment en la figura de Don Quixot de la Manxa amb motiu de la festivitat de Sant Jordi. L'episodi combina l'agenda cultural local de Tarragona amb un repàs històric del cinema mut i sonor. Agenda Cultural a l'Antiga Audiència S'anuncia la projecció de la pel·lícula El osso (1988) de Jean-Jacques Annaud: * Ubicació: Plaça Pallol, número 3, Tarragona. * Hora i preu: A les 18:00 h amb entrada gratuïta. * Context: Dedicada a la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona. * Descripció: Una història dramàtica i tendra sobre dos ossos amb una execució tècnica que va impactar els espectadors de l'època. Don Quixot al Cinema: Els Inicis Es fa un repàs exhaustiu de les primeres adaptacions de l'obra de Cervantes: * Entre 1902 i 1913, ja s'havien realitzat diverses versions, algunes de tan sols tres minuts. * França: Pionera amb versions de la Casa Pathé i dibuixos animats d'Emil Kohl (1909). * Dinamarca: La versió humorística de Lau Lauritzen amb la parella Uvi Paté i Pateixón. El Quixot Sonor i el Cinema Rus L'evolució del personatge continua amb el cinema sonor i les influències polítiques: * 1933: Versió francesa dirigida per Paps amb el cantant Feodor Chaliapin. * Adaptacions Russes: Es destaca com la mort d'Estalin va permetre una major llibertat creativa al cinema soviètic, passant de versions allunyades de l'original a produccions de gran qualitat técnica en color i format Scope. "Amb la mort d'Estalin van desaparèixer les rígides consignes polítiques que eren mortíferes per a la creació de l'art cinematogràfic rus."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
12'
Cicle de Cinema i Música Western a l'Antiquari
Resum de l'episodi En aquesta sessió dedicada al contingut cinematogràfic i musical, l'Andrés ens ofereix un recorregut per diverses obres mestres del cinema, centrant-se especialment en el gènere del Western i les seves bandes sonores icòniques. Cinema a l'Antiquari Es presenta la projecció de la comèdia clàssica Me siento rejuvenecer (1952), dirigida per Howard Hawks. La sessió destaca per: - Un repartiment de luxe amb Cary Grant, Ginger Rogers, Charles Coburn i Marilyn Monroe. - Una proposta d'entrada gratuïta per gaudir del cinema clàssic. Grans Bandes Sonores del Western El programa analitza tres peces musicals i cinematogràfiques fonamentals: The Sun Shines Bright (1953): Dirigida per John Ford, considerada per ell mateix com la seva obra més personal. La música es basa en el tema "My Old Kentucky Home" de Stephen Foster, amb els cors de Norman Luboff. Major Dundee (1965): Una obra de Sam Peckinpah que va patir la mutilació de la productora. Destaca la participació de Charlton Heston i la brillant banda sonora de Daniele Amfitheatrof. The Misfits (Vides rebeldes, 1961): Dirigida per John Huston amb guió d'Arthur Miller. Aquesta pel·lícula va ser el comiat interpretatiu de Clark Gable i Marilyn Monroe, acompanyada per una potent partitura de jazz d'Alex North. "John Ford considerava 'The Sun Shines Bright' la seva pel·lícula predilecta, potser per ser una de les més humils i personals que va fer."