Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

2689-2712 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Música i Cinema: El Graduat i Orfeo Negro
Cinema i Sensibilitat Musical En aquesta conversa, els interlocutors exploren la profunda connexió entre les bandes sonores i l'experiència cinematogràfica, centrant-se en el treball del músic Jordi Freixa, qui ha gravat un disc amb 20 temes clàssics del cinema. El Graduat i Simon & Garfunkel El primer tema destacat és The Sound of Silence (el ritme del silenci), de la pel·lícula El graduado. Es destaquen diversos punts: * La qualitat excepcional de tota la banda sonora de Simon & Garfunkel. * La tria personal de Freixa motivada per la influència del seu pare, qui era director d'orquestra. * L'ús curiós d'aquesta melodia en contextos religiosos amb lletres adaptades. "Sempre hi ha una cosa oculta, una cosa profunda, que ens fa fer unes tries dels nostres camins amb la vida." Orfeo Negro i la Bossa Nova La segona part de l'episodi se centra en la pel·lícula Orfeo Negro i el seu tema Manhã de Carnaval: * Es descriu com una obra mestra dels anys 60 que feia aflorar una sensibilitat especial. * S'evoca el seu èxit a les sales de ball, on era una peça imprescindible interpretada tant de forma instrumental com cantada. * Es subratlla que cada pel·lícula aporta el seu propi missatge i que la combinació de cinema i música fa vibrar l'espectador de manera única.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
21'
Comiat de la Temporada: El Millor de 'No tenim criteri'
Un Adéu Especial a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui marca el final de temporada de la secció de ràdio més imprevisible: No tenim criteri. Els col·laboradors Marc Albert i Albert Punyat, acompanyats per la presentadora Núria, ofereixen un programa carregat de nostàlgia, humor i regals per a la seva audiència fidel. Premis i Interacció amb l'Audiència Per celebrar aquesta cloenda, s'ha obert un concurs on els oients han pogut trucar per guanyar material de platja de l'emissora. Els premis incloïen: Un parasol vermell gegant. Un matalàs inflable taronja. Gorres signades pels protagonistes. Durant el programa, l'Ariadna (una estudiant que acabava de fer un examen de comunicació no verbal) i el David (un oient poeta que ha declamat uns versos en directe) han estat els afortunats guanyadors d'aquests obsequis. Records i Moments Estel·lars Els col·laboradors han fet un repàs als 31 programes emesos, recordant moments clau com: El primer dia d'en Marc, marcat pels nervis i la suor. Les col·laboracions del Javi Fossa i les seves connexions des de Madrid o Barcelona. L'aparició de personatges singulars com l'enigmàtic Abel o les referències a la jefa de la redacció, la Mercè Martoré. Preguntes existencials sobre si els peixos beuen aigua o per què la sang dels reis és "blava". "Ens trobàvem gent pel carrer que ens demanava: 'Torneu, si us plau, que necessitem sentir-vos per la ràdio'." Futur de la Secció Tot i que el programa fa una pausa per l'estiu, els col·laboradors han expressat la seva ferma voluntat de tornar a l'octubre. Han assegurat que encara tenen moltes preguntes pendents i tota la creativitat del món per seguir sorprenent l'audiència, malgrat l'escepticisme inicial de la Núria sobre la falta de contingut nou.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Anàlisi de 'La colina de l'Adiós' i la seva banda sonora
El romanticisme de Henry King i la música de cinema En aquesta conversa, s'analitza la figura del director de cinema Henry King, un dels pilars de la Fox durant tres dècades, i la seva emblemàtica pel·lícula La colina de l'Adiós (1955). La xerrada se centra en la importància de la seva banda sonora, adaptada pel músic Jordi Freixas amb el seu grup FanFan. La pel·lícula: 'La colina de l'Adiós' El film, protagonitzat per William Holden i Jennifer Jones, narra una història d'amor marcada per dificultats socials: Argument: Un periodista nord-americà destinat a Orient s'enamora d'una dona euroasiàtica. Conflicte: Les barreres culturals i familiars de la societat oriental que no accepten la relació amb un occidental. Simbolisme: El títol fa referència a un turó on la parella viu els seus moments més íntims i romàntics amb vistes a la ciutat i el port. La música: 'L'amor és algo meravellós' La cançó principal, coneguda universalment com Love is a Many-Splendored Thing, és el fil conductor de l'obra: És una melodia de gran sensibilitat i sentimentalisme que fa vibrar l'espectador. Segons els tertulians, és un d'aquells casos on la cançó ha eclipsat fins i tot la memòria de la pròpia pel·lícula. "El títol de la cançó ja ho defineix tot." Per tancar el programa, es decideix fer un contrast emocional passant del romanticisme extrem a un to més festiu amb el clàssic de Henry Mancini, la Pantera Rosa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Música i iconografia amb Jordi Freixas i Fan Fan Show
Cinema, música i iconografia religiosa En aquesta conversa s'explora la faceta polifacètica de l'artista Jordi Freixas, destacant el seu treball tant en la fotografia religiosa com en la interpretació musical de bandes sonores. El diàleg transcorre en un ambient distès, celebrant la trajectòria de Freixas i la seva capacitat per tocar diversos àmbits culturals. L'exposició sobre la Setmana Santa de Tarragona Jordi Freixas presenta una exposició fotogràfica durant tot el mes de juny centrada en la iconografia de la Setmana Santa de Tarragona. Els punts clau de la mostra són: * Equitat representativa: S'hi inclouen imatges de totes les confraries de la ciutat per evitar greuges comparatius. * Relat bíblic: Les fotografies van acompanyades de cites bíbliques, narrant des de l'entrada a Jerusalem fins a la Resurrecció. * Aproximació visual: L'objectiu és permetre a l'espectador veure de prop el detall de cada pas de la processó del Divendres Sant. Homenatge a Glenn Miller i la pel·lícula "Música i Llàgrimes" El programa destaca la projecció de la pel·lícula The Glenn Miller Story (Música i Llàgrimes) a l'Antiga Audiència. Es discuteix la gran influència de Glenn Miller en la cultura popular i el cinema: * L'himne d'una època: El tema In the Mood (En forma) s'utilitza constantment en el cinema per ambientar escenes dels anys 40. * Origen del Rock and Roll: Es menciona una dada curiosa segons la qual l'estructura d'acords de In the Mood va inspirar el rock clàssic d'artistes com Elvis Presley. Interpretació del grup Fan Fan Show El grup de Freixas, Fan Fan Show, presenta la seva versió del tema Moonlight Serenade (Serenata al clar de lluna), escollida pel seu caràcter romàntic. "Vaig triar aquesta cançó més romàntica perquè em va agradar més per al treball del CD de música de pel·lícules." El nom del grup, Fan Fan, prové de personatges d'historietes clàssiques publicades a revistes com El Patufet, ja que buscaven un nom que funcionés més enllà de l'àmbit català.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Cicle de cinema clàssic: De Shakespeare a Casablanca
El cinema a l'Antiga Audiència i el cicle de Shakespeare L'espai de cinema de l'Antiga Audiència continua la seva programació habitual de dimarts i dijous. En aquesta sessió s'ha destacat la projecció de la versió de William Shakespeare, Romeo i Julieta (1996), dirigida per Baz Luhrmann. Tot i mantenir el guió i els diàlegs idèntics a l'obra original, aquesta producció es caracteritza per una ambientació moderna i eclèctica: * Ús d'armes de foc en lloc d'espases. * Estètica de bandes rivals en un entorn urbà. * Una proposta visualment potent per apropar el clàssic al públic contemporani. La música de cinema amb Jordi Freixa El programa ha comptat amb la presència de Jordi Freixa, director del grup Fan Fan, qui ha presentat el seu treball d'arranjaments musicals sobre bandes sonores clàssiques. S'ha posat un focus especial en la pel·lícula Casablanca i una curiositat musical poc coneguda: "Tothom coneix la clàssica escena de 'toca-la de nou, Sam', però poca gent recorda que el tema que ballen Bogart i Bergman a l'última nit a París és 'Perfidia'." Actors secundaris de luxe a Casablanca S'ha reivindicat la figura d'actors que sovint queden a l'ombra de les estrelles principals (Humphrey Bogart i Ingrid Bergman): Conrad Veidt: Conegut pel seu paper com el Major Strasser, va ser un actor prolífic des de l'època del cinema mut, participant en obres cabdals com El gabinet del Dr. Caligari. Peter Lorre: Recordat per la seva interpretació de l'assassí a M, el vampir de Düsseldorf, a Casablanca dóna vida al personatge d'Ugarte, consolidant-se com una icona del cinema negre.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Música i Cinema: 'Escola de Sirenes' i 'Muñequita Linda'
Cinema i música amb Jordi Freixa En aquesta sessió dedicada al setè art, els presentadors compten amb la presència del músic Jordi Freixa, qui presenta el seu nou treball discogràfic basat en adaptacions de temes cinematogràfics. L'episodi combina l'agenda cultural local amb l'anàlisi de clàssics de Hollywood. Projecció a l'Antiquari Es destaca la programació cinematogràfica a l'espai L'Antiquari (Carrer Santa Anna, 3), que ofereix una sessió gratuïta: * Pel·lícula: Passos en la niebla (1955). * Gènere: Suspense britànic d'estil elegant. * Equip: Protagonitzada per Stuart Granger i Jean Simmons, sota la direcció d'Arthur Lubin. Anàlisi d'un clàssic: 'Escola de Sirenes' El nucli de la conversa gira al voltant del film Escola de Sirenes (Bathing Beauty), una comèdia musical de la Metro-Goldwyn-Mayer que va marcar una època. Esther Williams: Coneguda com la "Tarzan femenina", els tertulians recorden l'èxit comercial de les seves pel·lícules, definides irònicament per la crítica com "el diner més mullat" de la productora. Participants musicals: Es mencionen figures com l'organista Ethel Smith, el trompetista Harry James i el director d'orquestra Xavier Cugat. L'adaptació musical: 'Muñequita Linda' Jordi Freixa explica el procés de creació de la seva versió de 'Muñequita Linda' (també coneguda com Te quiero dijiste): La cançó és interpretada originalment a la pel·lícula pel cantant Carlos Ramírez. Freixa ha buscat donar-li el seu estil propi, basant-se en una cançó que té un fort component sentimental i records d'infantesa. "És una d'aquelles pel·lícules que t'ho passes la mar de bé, amb un èxit assegurat pels seus temes musicals."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Icones del cinema: De James Bond a Un americà a París
L'evolució dels mites cinematogràfics Aquesta conversa entre l'Andrés i el seu convidat, en Jordi Freixa, explora la transformació de personatges i estils clàssics de Hollywood. S'analitza com el setè art adapta els seus referents a les noves realitats socials i polítiques. James Bond: Adaptació i supervivència L'episodi comença repassant la figura de James Bond, destacant alguns aspectes clau: * La seva invulnerabilitat: Un personatge que sobreviu a milers de perills sense que ni tan sols se li arrugui el vestit. * Evolució política: El personatge ha passat de la col·laboració anglosoviètica en la ficció a convertir-se en un home políticament correcte, abandonant el tabac i el masclisme clàssic per adaptar-se als nous temps. * Curiositats tècniques: Es comenten petits errors de producció, com l'aparició d'ombres de reflectors en escenes icòniques de la saga. Vicente Minnelli i el musical «Un americà a París» La segona part es focalitza en la figura del director Vicente Minnelli i la seva obra mestra de 1951. Els punts més rellevants són: * Estil visual: Minnelli era conegut com el «senyor de vermell» per la seva obsessió per utilitzar aquest color per donar vistositat a les seves escenes, abans de passar als tons daurats en la seva etapa final amb la Metro. * Llegat cultural: La pel·lícula es considera avui un adveniment cultural per la qualitat de la seva posada en escena i les coreografies de ballet. * Simbiosi artística: Es destaca el contrast i l'èxit entre el claque de Gene Kelly i la formació en ballet clàssic de la protagonista. "Un americà a París no és simplement un musical perquè sí, sinó que està catalogat com un gran adveniment cultural." Finalment, Jordi Freixa comparteix la seva connexió personal amb aquesta música, heretada de la influència del seu pare, i com ha realitzat els seus propis arranjaments musicals per interpretar-la amb el seu quartet.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
Cinema Clàssic: 'The Wall' i la música de Pink Floyd
Cinema Clàssic i l'anàlisi de 'The Wall' En aquesta entrega de l'espai de Cinema Clàssic, l'Andrés repeteix col·laboració amb el músic Jordi Freixa, un artista polifacètic que destaca per la seva prudència i passió tant per les motos com per la música. La conversa se centra en la importància del cinema com a eina cultural i educativa. Dues mirades a 'El Muro' Al llarg de la secció es comparen dues obres amb el títol de 'El Muro': * El curtmetratge argentí de 1958 dirigit per Leopoldo Torre Nilsson. * L'emblematica obra de Pink Floyd, The Wall, destacada com un referent absolut de la història de la música i el cinema. El cinema com a aprenentatge Es reflexiona sobre la capacitat del cinema per interpretar la realitat i la història. Citant a Miquel Porter i Moix, s'arriba a la conclusió que: "El cinema no ensenya història, però ens ajuda a entendre-la." Els interlocutors coincideixen que, tot i el seu caràcter surrealista, pel·lícules com The Wall deixen un missatge intrínsec que convida l'espectador a la reflexió personal. L'episodi conclou amb una interpretació de la banda Fan Fan Show, el grup de Jordi Freixa, que ofereix una versió personalitzada del tema central de l'obra.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
12'
Música i Cinema: Jordi Freixas i el Fan Fan Show
Cinema Clàssic i Versions Musicals En aquesta sessió a Tarragona Ràdio, l'espai s'obre amb una recomanació cinematogràfica d'Andrés sobre el cicle de personatges a l'Antiga Audiència, destacant la versió de 1950 de Cyrano de Bergerac protagonitzada per José Ferrer. A continuació, la conversa se centra en la figura de Jordi Freixas, líder del grup Fan Fan Show, qui combina la seva passió per la música amb anècdotes personals sobre la seva afició a les motos i la seva trajectòria artística. Els Temes del Repertori Els Picapedra (Los Picapiedra): Freixas explica com va decidir adaptar aquest tema clàssic de la televisió a la seva música. Recorda amb nostàlgia els inicis de la televisió i frases icòniques com: > "Vilma, obre'm la porta!" El procés creatiu: L'artista utilitza el seu sintetitzador per donar un toc personal i propi a les bases musicals de pel·lícules variades, marcant un estil molt definit amb la seva banda. Preferències Cinematogràfiques i James Bond Jordi Freixas comparteix els seus gustos personals, on destaca per sobre de tot el cinema d'escala èpica i amb missatge: Les seves pel·lícules preferides són Els Deu Manaments i Ben-Hur. Valor d'obres com Quina vida tan bella (It's a Wonderful Life) pel seu missatge místic i lliçó de vida. Debat sobre la figura de James Bond: es comenta amb ironia l'estat de salut del personatge després de tants anys en actiu, mencionant els seus hàbits de consum d'alcohol i tabac, però reconeixent la seva pervivència com a icona de la lluita entre el bé i el mal.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
12'
Homenatge final a Edith Piaf i cicle sobre Shakespeare
Comiat a Edith Piaf i novetats a l'Antiga Audiència En aquesta sessió amb Andrés D'Andrés, es tanca el cicle biogràfic dedicat a la mítica cantant francesa Edith Piaf, repassant els seus darrers dies i el seu impacte mundial, a més de presentar una nova proposta cultural a l'Antiga Audiència. Cicle William Shakespeare: Looking for Richard Abans de cloure la biografia de Piaf, s'anuncia un nou cicle cinematogràfic dedicat a William Shakespeare: Es projecta la pel·lícula Looking for Richard, dirigida i protagonitzada per Robert De Niro. Es tracta d'una obra híbrida entre el documental i la ficció, on De Niro busca personatges actuals per interpretar Ricard III. La projecció serà en versió original anglesa amb subtítols i l'entrada és gratuïta. Els darrers dies de l'"Ocell de París" El programa ret un emotiu homenatge a la figura de Piaf, destacant la seva magnitud artística i personal: Es reprodueix La belle histoire d'amour, una peça escrita per ella mateixa l'any 1960 amb música de Charles Dumont. Es recorda la seva mort el 12 d'octubre de 1963, que va commocionar el món sencer, incloent-hi la Unió Soviètica, on es va guardar un minut de silenci malgrat que ella mai hi havia actuat. El seu funeral a París va ser multitudinari, amb més de 40.000 persones al cementiri de Père-Lachaise. Coincidència històrica: Piaf va morir el mateix dia que el seu gran amic i admirador, l'escriptor Jean Cocteau. "Mai abans hi ha hagut una Edith Piaf i mai n'hi haurà una altra." L'homenatge blanc: Les Blouses Blanches L'espai finalitza amb la cançó Les Blouses Blanches (1961), una peça dramàtica dedicada als metges i infermeres que la van cuidar durant les seves llargues estades hospitalàries, reflectint la seva lluita final i la seva fragilitat emocional.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
12'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Descripció de la interacció Aquest document recull una seqüència de salutacions breus i constants. La interacció es basa exclusivament en la repetició de la fórmula de cortesia Bona nit. Punts clau de la comunicació Repetició constant: L'ús sistemàtic de la mateixa salutació al llarg del temps. Absència de diàleg: No s'observa un intercanvi d'informació més enllà del contacte inicial. Marc temporal: Totes les intervencions s'emmarquen en un context nocturn. "Bona nit" En resum, es tracta d'una comunicació minimalista centrada en el gest de saludar reiteradament.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Edith Piaf: La tragèdia i la veu d'una icona
La vida de l'anomenada "Dama de la cançó" L'espai de cinema i música clàssica d'Andrés d'Andrés repassa la trajectòria vital d'Edith Piaf, una figura la vida de la qual s'assembla a una tragèdia grega. La intensitat del seu art contrastava amb una existència marcada pel dolor físic i emocional. L'amor i la pèrdua: Marcel Cerdan S'identifica al boxejador Marcel Cerdan com el gran i únic amor de la seva vida. La seva mort en un accident d'avió el 1949 va deixar una ferida oberta en la cantant, qui va mantenir el seu record viu durant tota la vida a través d'actes de devoció religiosa. Una salut fràgil i l'addicció El resum detalla el deteriorament físic progressiu de Piaf, fruit d'una infància de privacions i mala vida: Problemes físics: Va patir reumatisme crònic, una úlcera pèptica, extirpació de la vesícula i diverses pulmonies. Addiccions: Es va sotmetre a quatre tractaments contra l'alcoholisme i, cap al final de la seva vida, depenia de la morfina per poder pujar a l'escenari. Accidents: Va sobreviure a tres accidents automobilístics que van empitjorar la seva condició física. La passió pel cant fins al final Malgrat que el seu metge l'advertia que cada cançó li escurçava la vida, Piaf es negava a abandonar la seva passió. "Si no em deixa cantar, em mataré." Fins i tot amb els dits deformats i desmaiant-se en la seva gira de 1962, el públic d'Europa sencera seguia ovacionant-la dempeus, reconeixent la força d'una artista que es lliurava completament fins a l'esgotament.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Els últims dies d'Èdith Piaf i Teo Sarapo
El final d'un mite: L'ocàs d'Èdith Piaf En aquest episodi es repassa l'etapa final de la vida de la gran cantant francesa Èdith Piaf, marcada per la decadència física però també per un darrer i sincer acte d'amor. L'any 1962, una Piaf visiblement esgotada es va casar amb Teo Sarapo, un jove de 27 anys que la va acompanyar fins als seus últims moments a l'Hospital Americà de Neuilly. L'amor de Teo Sarapo L'Andrés destaca que la relació amb Sarapo no es basava en l'interès, sinó en una estimació senzilla i profunda: Sarapo la cuidava diàriament, li llegia en veu alta i l'atenia en la seva fragilitat. Piaf va morir deixant només deutes, els quals Teo va trigar set anys a liquidar totalment. L'objectiu de Sarapo era protegir el nom i el llegat de l'artista perquè no quedés tacat pels problemes econòmics. Peces musicals emblemàtiques El programa ret homenatge a la seva veu amb la reproducció de dues obres mestres: Non, je ne regrette rien: L'himne de resiliència on Piaf afirma que no es penedeix de res, ni del bé ni del mal, i que torna a començar de zero. La Ville Inconnue: Una peça de Michel Vaucaire i Charles Dumont que evoca la solitud i el pes dels records d'amor. "Non, rien de rien, non, je ne regrette rien. C'est payé, balayé, oublié, je me fous du passé."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
Cine a l'Antiquari i la vida d'Édith Piaf
Cinema i Acció a l'Antiquari El programa comença amb la presentació de l’Andrés, qui detalla la projecció cinematogràfica de la nit a l'Antiquari. Es tracta de la pel·lícula Punto Límite Cero, una obra moderna d'acció centrada en un ex-corredor de cotxes que es dedica a traslladar vehicles de lloguer entre ciutats. El film explora la desesperació vital del protagonista i la seva persecució policial a través de diversos estats. L'empremta d'Édith Piaf en altres artistes La secció principal de l'episodi es dedica a aprofundir en la figura d'Édith Piaf i la seva influència en la carrera de nombrosos artistes. Es destaca la seva relació amb Yves Montand, a qui no només va descobrir: Li va ensenyar a moure's per l’escenari i a vestir amb elegància. Va seleccionar cançons que s'adaptessin a la seva personalitat. Va escriure per a ell la cançó Ella tiene ojos. La influència de la Piaf va ser tan gran que Montand va passar de ser un aprenent a una estrella tan popular que els teatres ja no l'acceptaven com a simple acompanyant, sinó com a cap de cartell. Mentora de talents i relacions personals Es repassen altres noms que van créixer sota el seu recer, com Charles Aznavour, Georges Moustaki o Jack Fields. Sobre aquest últim, s'explica que es va casar amb ella, tot i que el matrimoni només va durar quatre anys. "Qui visqués amb ella era caure esgotat; seria millor ser metge per viure amb ella." Aquesta cita del pintor Douglas Davis reflecteix la intensitat emocional i física que suposava compartir la vida amb la cantant. La gènesi de 'Milord' i actuacions en viu Finalment, es narra com va ajudar un jove i desconegut Georges Moustaki l'any 1958. La Piaf va saber identificar el potencial de la paraula Milord en un esborrany de lletra, descartant la resta i convertint-la en un èxit mundial. L'episodi tanca amb l'audició del tema Les Flonflons du bal, una gravació en directe de l'any 1960 a l'Olympia de París.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Cicle d'Iniciativa: Josephine Baker i la vida d'Edith Piaf
L'Andrés d'Andrés presenta una nova sessió del cicle de l'Antiga Audiència, una proposta cultural realitzada amb la col·laboració del Sindicat d'Iniciativa i Turisme. En aquesta ocasió, l'espai se centra en el concepte d'iniciativa, destacant personatges que han marcat la història mundial per la seva resiliència i talent. Cinema i Biografies La jornada d'avui es dedica a la figura de Josephine Baker, la cèlebre ballarina i activista que va triomfar a França. La pel·lícula explora la seva vida, interpretada per una reconeguda actriu nord-americana. L'entrada és gratuïta, convidant el públic a gaudir de la cultura en un entorn confortable. El llegat d'Edith Piaf El programa també ret un profund homenatge a Edith Piaf (La Môme), analitzant la dualitat de la seva existència: Vulnerabilitat i èxit: Malgrat la fama mundial, Piaf conservava una naturalesa infantil i la necessitat constant de sentir-se estimada, fruit d'una infantesa difícil i plena de penúries. Relacions i col·laboracions: Es destaca la seva relació professional amb Georges Moustaki, qui va compondre el gran èxit "Milord", i les declaracions d'Yves Montand sobre la seva puresa quan estava enamorada. Espiritualitat: Es subratlla la seva fe profunda; Piaf resava cada nit abans d'anar a dormir, mantenint sempre la seva connexió amb Déu. "Ella passava del riure a les llàgrimes, de la bellesa al més lleig que et puguis imaginar; però la fama no la va corrompre mai."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Cicle de cinema i el llegat d'Édith Piaf
Cinema a la Plaça Pallol i l'Univers d'Édith Piaf L'episodi d'avui combina la divulgació cultural local amb la història de la cançó francesa. S'anuncia la cloenda del cicle de cinema a Tarragona i es profunditza en la figura de la Môme. Cloenda del Cicle de Cinema Es presenta la darrera sessió del cicle "L'escenari o el teatre amb el cinema", que tindrà lloc a l'antiga audiència de la Plaça Pallol, 3. Els punts clau de l'esdeveniment són: Entrada gratuïta i instal·lacions còmodes. Projecció de l'obra còmica de l'Alina Morgan: Valla part de gemel·les. Un repartiment destacat amb actors com Pedro Peña, Tito Medrano i Amelia Parizio. El Llegat Musical d'Édith Piaf La segona part del programa se centra en la discografia i vida de la cèlebre cantant francesa, destacant les seves actuacions en viu a l'Olympia de París. Es reprodueix la cançó Bravo pour le clown (1958), una peça que narra la trista dualitat d'un pallasso que amaga la seva tragèdia personal darrere el riure del públic. Es tanca amb la interpretació de Les mots d'amour (1960), dirigida per Jacques Lassage. La Mentoria de Piaf a Yves Montand Es relata la intensa i exigent relació entre Piaf i un jove Yves Montand de 22 anys. Malgrat reconèixer el seu talent, Piaf va ser extremadament crítica amb ell: "Et vesteixes com un pallasso, les teves cançons són ridícules i et mous massa a l'escenari." Montand, demostrant una gran intel·ligència, va acceptar el repte de la Duquessa de la cançó. Piaf el va fer treballar durant hores amb un llapis entre els dents per corregir el seu accent marsellès i millorar la dicció de la lletra "O", un procés que ell mateix va descriure a les seves memòries com un autèntic sacrifici.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Èdith Piaf: La trista realitat rere la veu de França
La malenconia d'una icona En aquesta entrega de la secció d'Andrés, s'aprofundeix en la figura de la cèlebre cantant francesa Èdith Piaf. L'espai destaca com la seva música no era només entreteniment, sinó un reflex directe de la seva infantesa traumàtica i les carències emocionals que la van acompanyar tota la vida. La música com a mirall vital Padam, Padam: Aquesta cançó s'analitza com una obra que evoca els seus orígens humils als carrers de París, on treballava amb els seus pares en condicions de gran duresa. L'Acordeonista: Una peça que narra la història d'una noia dels barris baixos, connectant novament amb el passat tràgic de l'artista. La complexa relació amb la mare Un dels punts més colpidors de la secció és la descripció del retrobament de la Piaf amb la seva mare, Annetta, quan la cantant ja era famosa: La mare vivia en la misèria i patia un greu alcoholisme, arribant a presentar-se borratxa als camerinos de la seva filla per causar escàndols. Piaf, malgrat ajudar-la econòmicament, mai va poder perdonar l'abandonament maternal que va patir de petita. Annetta va morir finalment l'any 1943 en la indigència, un fet que va marcar profundament la personalitat de l'artista. Autenticitat artística "Miri, la seva cançó és preciosa, però no puc interpretar-la perquè la lletra parla de l'amor etern, d'una noia feliç... i sàpiga vostè que la Piaf no és així." Amb aquesta frase, Andrés il·lustra el compromís de la cantant amb la realitat: ella només acceptava lletres que ressonessin amb el seu patiment real i la seva visió tràgica del món.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
La tràgica vida i la generositat d'Édith Piaf
La feblesa i la tragèdia personal L'espai analitza els episodis més foscos de la vida d'Édith Piaf, començant per la mort de la seva mare el 1943 en condicions de misèria i alcoholisme. Tot i així, el cop més dur per a l'artista va ser la pèrdua de la seva filla Marcelle el 1933, qui va morir de meningitis amb només dos anys. El sacrifici per la seva filla En un dels relats més colpidors, s'explica com Piaf, davant la falta de recursos per enterrar la seva filla, va haver de recórrer a la prostitució. El text destaca la figura d'un "cavaller" que, en veure-la plorar, "li va donar un bitllet de 10 francs sobre la tauleta de nit i se'n va anar sense dir ni una sola paraula." Una generositat desmesurada Malgrat arribar a ser una dona rica, Piaf mai va tenir control sobre els seus diners. Es destaca la seva naturalesa despresa: * Permetia que els amics buidessin la seva casa de mobles, discs i llibres. * Mantenir econòmicament les persones del seu entorn i desconeguts. * Va pagar l'hospitalització i el funeral d'una venedora de diaris de París mentre ella era a San Francisco. Treball, escena i la relació amb Yves Montand L'artista vivia per al seu treball. Segons el seu contrabaixista, Jo Courtin, cantar era per a ella un tractament de joventut que la revitalitzava. El programa tanca recordant com Piaf va descobrir un jove Yves Montand el 1944. Tot i reconèixer el seu potencial i veu càlida, va ser extremadament crítica amb la seva posada en escena i el seu accent de Marsella, marcant l'inici d'una relació professional i personal exigent.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
Els inicis d'Edith Piaf i el cinema clàssic
Resum de l'episodi En aquest programa es fa un recorregut per la història del cinema clàssic i els primers passos de la cèlebre cantant francesa Edith Piaf. La conversa transcorre entre recomanacions culturals de Tarragona i la biografia de l'artista. Cinema a l'Antiquari Es destaca la projecció de la pel·lícula Gran Hotel (1932) al carrer Santana de Tarragona. Se subratlla la importància de revisar els grans clàssics per apreciar l'art real del cinema: Interpretacions magistrals de Greta Garbo i John Barrymore. La direcció d'Edmund Goulding. La reflexió sobre com la tecnologia actual no sempre supera la qualitat interpretativa del passat. El descobriment de la "Môme Piaf" L'eix central és el salt d'Edith Piaf del carrer als escenaris de luxe: Louis Leplé, administrador del cabaret Gernys, la descobreix cantant al carrer i queda captivat per la seva veu. És Leplé qui li canvia el nom d'Edith Giovanna Gassion pel de Piaf (pardalet en argot parisenc). La precarietat dels seus inicis es fa palesa en l'anècdota del suèter incomplet que va haver de tapar amb un drap del piano durant la seva primera actuació. Creixement artístic i llegat Després de la tràgica mort de Leplé, apareix Raymond Asso, qui es converteix en el seu pigmalió: "Em sembla que amb tu estic creant alguna cosa monumental." Asso li ensenya a llegir i escriure, ja que a 20 anys encara era analfabeta. L'episodi clou amb la cançó C'est à Hambourg, interpretada en directe a l'Olimpia de París l'any 1955.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
11'
L'univers emocional d'Édith Piaf i el cinema a Tarragona
L'ànima d'Édith Piaf: Veu, Poesia i Tragedia En aquesta edició del programa, l'Andrés continua desgranant la vida intensa i sovint tràgica de la mítica cantant francesa Édith Piaf. A través de la seva música i del testimoni de grans intel·lectuals de l'època, s'explora la profunditat d'una artista que transformava el seu dolor intern en art pur. Poesia i connexions artístiques El programa destaca com la figura de Piaf va captivar grans ments de la cultura francesa: El poeta Léon-Paul Fargue descrivia la seva veu com a "pura i clara", comparant el seu talent amb les pinzellades divines de Goya o Delacroix. Jean Cocteau, en quedar fascinat pel seu carisma, la va batejar com la "poetessa dels carrers" i va escriure expressament per a ella l'obra teatral Le Bel Indifférent. La mateixa Piaf confessava que la seva relació amb el públic era gairebé mística, considerant l'audiència com el seu únic i veritable amant a qui s'entregava totalment en cada actuació. Selecció musical i significat S'analitzen dues peces clau interpretades en directe a l'Olympia de París el 1955: "Légende": Una cançó basada en la història d'un castell francès on un fantasma ajuda els amants separats per conflictes familiars. "Enfin le printemps": Una obra amb un to aparentment més alegre que celebra la primavera, tot i que, com s'indica, la veu de Piaf mai perd del tot aquest matís de tristor i experiència viscuda. Agenda Cultural: Cine Club a l'Antiga Audiència En el marc del cicle de l'Antiga Audiència de Tarragona, es recorda la projecció amb col·laboració del Sindicat d'Iniciativa i Turisme: Pel·lícula: The Last Time I Saw Paris (1954), dirigida per Richard Brooks. Actors: Protagonitzada per Elizabeth Taylor i Van Johnson. És un drama sentimental ambientat a la ciutat de la llum que complementa perfectament la temàtica del programa. "Vostè és la poetessa dels carrers. Vostè i jo vam néixer per comprendre'ns mútuament." — Jean Cocteau a Édith Piaf.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
10'
La infantesa i els inicis d'Édith Piaf al carrer
La dura infantesa i el camí cap a l'èxit d'Édith Piaf L'espai d'avui amb l'Andrés d'Andrés aprofundeix en la tràgica però fascinant biografia d'Édith Piaf, la gran dama de la cançó francesa. La seva vida, marcada per la precarietat i la superviviència, serveix com a testimoni d'una voluntat de ferro per triomfar malgrat les adversitats. Els orígens: de la negligència al bordell La infantesa de la Piaf va estar plena de mancances extremes: - Després de ser abandonada per la seva mare i amb el seu pare a l'exèrcit, va quedar sota la cura d'una àvia que l'alimentava amb vi negre en lloc de llet. - Posteriorment, la seva àvia paterna, que regentava un bordell, la va acollir. Sorprenentment, les dones que hi treballaven es van convertir en les seves figures maternes, ensenyant-li bons modals, educació i cuidant-la amb cura. - Finalment, el seu pare la va treure d'aquella "cova d'iniquitat" per portar-la a viure al carrer, on ell es guanyava la vida com a acrobata. La vida al carrer i el perill de Montmartre L'adolescència de la Piaf no va ser més fàcil. Als 15 anys, va començar a cantar pels carrers de Montmartre: - Va ser víctima d'un explotador anomenat Albert, que va intentar prostituir-la i li robava els guanys. - Després d'enfrontar-s'hi, l'home la va intentar assassinar disparant-li una bala que li va vorejar el coll, fet que la va obligar a fugir cap a la zona de l'Arc de Triomf. El descobriment del seu talent La sort de la cantant va canviar una tarda de 1935: - Mentre cantava amb la seva característica potència vocal i una imatge de gran fragilitat (celles extremadament depilades i pal·lidesa), va captar l'atenció d'un home elegant. - Aquest desconegut, preocupat per la seva gola, li va oferir una oportunitat per canviar de vida, citant-la per l'endemà. "Senyor, jo he de menjar i he d'esforçar-me al màxim perquè la gent es fixi en mi." L'episodi conclou amb la interpretació de la peça "Avec ce soleil", enregistrada en directe a l'Olympia de París l'any 1955.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
La tràgica i convulsa infantesa d'Édith Piaf
Les orígens d'una llegenda: El naixement al carrer La vida d'Édith Piaf (nascuda com a Édith Giovanna Gassion) va estar marcada des del primer segon per la tragèdia i la precarietat. Va néixer el 19 de desembre de 1915 a París, concretament al portal del número 72 del carrer de Belleville. La llegenda urbana, alimentada per la mateixa cantant, diu que va néixer sota un fanal, però la realitat és que va ocórrer sobre la capa d'un agent de policia que va ajudar la seva mare en el part mentre el pare feia "parades" als bars de camí. Una família desestructurada Els seus pares no li van poder oferir cap estabilitat: * El seu pare, Louis Alphonse Gassion, era contorsionista i malabarista de carrer. * La seva mare, Annetta Maillard, era una cantant de cafè de baixa categoria que finalment la va abandonar. "A ella sempre li va semblar més poètic dir que havia nascut a sota d'un fanal." Un entorn de misèria i negligència Durant els seus primers anys, l'Édith va passar per situacions extremes de negligència infantil: L'àvia materna: Una dona d'origen algerià que vivia en una barraca i que, segons el relat, l'alimentava amb vi negre per "matar els microbis", deixant la nena en un estat de desnutrició sever. L'àvia paterna: Quan el pare la va recuperar en condicions deplorables (bruta i plena de crostes), la va portar a viure amb l'altra àvia, qui regentava un bordell a Normandia. El llegat musical: "Heureuse" L'episodi intercala la narració biogràfica amb la música de l'artista, destacant l'actuació a l'Olympia de París l'any 1953 interpretant "Heureuse". Aquesta cançó, composta per Marguerite Monnot, estava inspirada en part per la seva vida sentimental i el seu matrimoni amb Jacques Pills, oferint un contrast lluminós a la seva fosca infantesa.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
22'
No Tenim Criteri: Cançons de l'estiu i final de temporada
La cerca de la cançó de l'estiu 2005 L'equip de No Tenim Criteri celebra el seu 30è programa analitzant els possibles èxits musicals del pròxim estiu. En una emissió marcada pel comiat temporal de la temporada, els locutors debaten sobre gèneres emergents i clàssics comercials. Candidatures i gèneres musicals El reggaeton es postula com el gènere dominant a discoteques i pubs, tot i les crítiques dels col·laboradors sobre la seva qualitat o lletres. Es mencionen temes com "Baila Morena", "Pato Maricón" i la proposta per Eurovisió de Son de Sol ("Brujería"). Altres artistes citats inclouen a David Bisbal, Bustamante i Hombres G. "Jo crec que serà el que més sonarà a les discoteques i als pubs." Connexió amb Madrid i les Supremes de Móstoles El programa compta amb la participació d'en Javi, enviat especial a Madrid, que realitza enquestes a peu de carrer (i dalt de l'autobús) per conèixer l'opinió del públic: Les entrevistes revelen un cert desconeixement de les novetats musicals per part dels vianants. Finalment, l'equip aposta per Las Supremes de Móstoles i el seu tema "Eres un enfermo" com la gran cançó de l'estiu. Tancament de temporada L'episodi serveix per anunciar una pausa en les emissions a causa dels exàmens acadèmics dels col·laboradors. Tot i això, es convoca a l'audiència per a un programa especial de tancament definitiu el pròxim 16 de juny.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
16 de febr. del 2005
9'
La tragèdia de Marcel Cerdan i la veu d'Édith Piaf
Homenatge a Édith Piaf: La tragèdia darrere la veu L'episodi d'avui profunda en la vida emotiva i professional de la mítica cantant francesa, Édith Piaf, centrant-se en un dels moments més dolorosos de la seva biografia: la pèrdua del seu gran amor, el boxejador Marcel Cerdan. L'accident i la reacció de la cantant El succés tràgic: Marcel Cerdan va morir en un accident d'avió mentre viatjava des de París cap als Estats Units per trobar-se amb la Piaf, a petició d'ella mateixa. El dol a l'escenari: Malgrat la devastació i el temor dels seus amics davant un possible suïcidi, la Piaf va decidir no cancel·lar la seva actuació a la sala de festes Versalles. Una actuació històrica: Es descriu l'entrada de la cantant a l'escenari, visiblement demacrada, provocant un silenci sepulcral entre el públic que posteriorment es transformaria en una ovació pel seu valor. L'Hymne à l'amour La Piaf va dedicar la vetllada exclusivament a Cerdan, demanant al públic que no l'aplaudissin a ella, sinó que compartissin el tribut al seu amant. El programa tanca amb l'emocionant interpretació de l'Hymne à l'amour: "El cel blau podrà caure, la terra obrir-se als nostres peus." Es recorda especialment la gravació de l'any 1956 a l'Olympia de París sota la direcció de Robert Chauvigny, un testament de la seva potència vocal i emocional.