Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

2377-2400 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Novetats i celebració del 25è Carnaval de Tarragona
El regidor de festes analitza l'edició 2006 El regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Salà, presenta les línies mestres del Carnaval de Tarragona 2006, una edició especial que commemora els 25 anys de carnaval democràtic a la ciutat. L'entrevista repassa des d'anècdotes recents fins a la programació d'espectacles de primer nivell. Polèmiques i gestió del certamen Respecte a la polèmica sobre el cartell que ha afectat altres localitats (especialment Reus), Salà aclareix que a Tarragona s'aplica una metodologia específica per evitar el plagi: Es defineix un tema concret per al cartell cada any (enguany la Ninota de Carnaval). L'objectiu és que el protagonisme recaigui en la feina de les colles i no en el disseny gràfic. Es confirma un canvi en el jurat del concurs de comparses, incorporant membres de Vilanova, Sitges i Vilafranca per garantir l'absoluta objectivitat i evitar pressions locals. Programació de luxe i espectacles L'edició d'enguany destaca per l'aposta per la qualitat amb figures de renom: Ojos de Brujo: Presentació del seu nou àlbum. Ismael Serrano: Actuació al Teatre Metropol. Circ Nacional de Xina: L'espectacle estrella Yin-Yang, considerat un dels millors del món al costat del Circ de Soleil. "És una sort haver aconseguit que el Circ Nacional de Xina vingués a Tarragona; és un argument positiu per demostrar que no tot s'ha de fer al Palau Sant Jordi." Tradició i evolució de la festa En la vessant més tradicional, el regidor destaca la consolidació de la Baixada del Pajarito (baixada de carretons) i el concurs de llançament de mòbils com a elements fixos de la seqüència ritual. Finalment, es fa una reflexió sobre el model de Carnaval actual, admetent una tendència cap a l'espectacularitat i la ploma (estil Rio de Janeiro o Las Palmas), tot i que Salà confessa que enyora una mica més de sàtira i ironia espontània sobre l'actualitat municipal.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Campanya del Rotary Club de Tarragona: Bicicletes per a Filipines
Èxit de la campanya de recollida de bicicletes de Tarragona a Filipines El Rotary Club de Tarragona ha anunciat l'enviament del primer contenidor de grans dimensions amb material humanitari cap a les Filipines, concretament als centres dels pares rogacionistes a Manila i Mindanao. La iniciativa, que va començar al desembre sota el lema "La teva oblidada de bici pot ser la seva millor eina", ha superat les expectatives inicials. Material recollit i utilitat Fins ara s'han recollit més de 200 bicicletes, a més d'altres estris essencials: Bicicletes: Les que estan en bon estat es fan servir perquè els infants evitin llargues caminades fins als centres de missió. Les més deteriorades s'utilitzen en escoles-taller per aprendre mecànica. Maquinària i salut: S'inclouen màquines de cosir industrials, sillons de dentista, camilles i material d'escriptura. Esport: Gràcies a la col·laboració amb l'ONG Raquetes Sense Fronteres, s'han enviat raquetes i pilotes de tennis. Destinació i logística El material es destina principalment a la missió de l'illa de Mindanao, un projecte recent que necessita més suport que el centre ja consolidat de Silang. Xavier Climent, director de la campanya, destaca la seguretat de l'enviament gràcies a la relació directa amb recipients coneguts a Tarragona: "No hi ha res millor en una acció d'aquestes que sàpigues qui rebrà el que tu envies, perquè llavors tens garanties plenes de que se'n farà el millor ús." Continuïtat de la iniciativa Degut a la bona acollida i a la incorporació de clubs de Reus, Salou, Cambrils i Lleida, la campanya s'allargarà fins a mitjans d'abril. Es preveu un segon enviament i una gran festa final al maig, possiblement coincidint amb la Bicicletada de Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
27'
20 Anys de Tarragona Ràdio: Homenatge i Futur
Commemoració de les Dues Dècades de l'Emissora Municipal L'acte celebra els 20 anys de trajectòria de Tarragona Ràdio (1986-2006) i de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC), posant en valor la tasca de tots els qui han format part dels seus consells d'administració i la seva evolució tecnològica. Reconeixements i Distincions Durant la cerimònia, s'han lliurat peces úniques de joieria de l'autor Jordi Borràs com a reconeixement a: • Membres històrics i actuals del Consell d'Administració de l'EMMC. • Responsables polítics i presidents que han liderat l'entitat des de la seva fundació el 1992. • Col·laboradors altruistes, tertulians i especialistes en esports i castells. Reflexions sobre el Futur de la Ràdio Santiago Ramentol ha ofert una visió optimista sobre la pervivència del mitjà malgrat l'avenç digital: "La ràdio és directa i personal, el seu nucli està en el cervell i mai morirà perquè la veu arriba als sentiments." Eixos Clau del Discurs: • Identitat i Llengua: La defensa de la identitat nacional de Catalunya i el foment del català. • Evolució Tecnològica: El pas cap a la Televisió Digital Terrestre (TDT) i la presència a internet. • Valors Fonamentals: La ràdio com a sinònim de llibertat i pluralitat, sense dependències ideològiques. El Nou Repte: La Televisió de Proximitat Maria Mercè Martorell i l'alcalde Joan Miquel Nadal han destacat que la celebració no és un final, sinó el principi de la nova etapa de la televisió digital, mantenint sempre el model de servei ciutadà que ha convertit l'emissora en un referent de proximitat a Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Celebració dels 20 anys de Tarragona Ràdio amb els oients
Rebobinant 20 anys d'història radiofònica En aquest episodi especial per commemorar el 20è aniversari de l'emissora, es reuneixen diversos oients històrics que han acompanyat la ràdio des dels seus inicis com a Ràdio Fòrum l'any 1986. A través dels seus testimonis, es fa un recorregut per la transformació de l'emissora i la forta vinculació emocional que han mantingut amb el mitjà. La nostàlgia dels concursos i la proximitat Els oients destaquen com ha canviat la ràdio, recordant amb especial afecte l'època daurada dels concursos. S'esmenten anècdotes memorables com: Viatges guanyats a la Xina o premis de Sant Valentí. L'evolució de les ubicacions de l'emissora, des de l'Avinguda de Roma fins a la Rambla. La pèrdua d'aquell ambient familiar que caracteritzava els primers anys. Testimonis clau i fidelitat Diversos protagonistes comparteixen la seva experiència personal: Dora Rioja i Maria Dolors: Concursants habituals que controlen rigorosament els terminis per poder tornar a participar. Montse Codina: Explica com la ràdio la va ajudar a integrar-se i a estimar Tarragona quan va arribar de Barcelona. Imma Llaveria i Maria: Fidels des del primer dia de proves l'any 1986, recordant bromes telefòniques i premis de campament. Maria del Carme Belando: Representa l'oient que té la ràdio encesa tot el dia i coneix perfectament les veus i els horaris dels locutors. Una vida vinculada a la ciutat Un moment destacat de la conversa és la intervenció sobre la tasca del marit de la Maria del Carme, un professional que ha vestit bona part de la imatgeria festiva de Tarragona (gegants, nanos i vestits per a Setmana Santa), subratllant que l'audiència de la ràdio és l'ànima de la pròpia ciutat. "Per mi la ràdio és una sola... és com un arbre amb diferents branques i et quedes amb el que t'agrada." L'episodi tanca amb una crida a la continuïtat i amb la promesa de seguir celebrant molts més anys de proximitat i servei públic a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
20 anys de Tarragona Ràdio: Llibertat i futur
Reflexions sobre dues dècades de ràdio local En el marc del 20è aniversari de l'emissora vinculada a la ciutat de Tarragona, l'alcalde Joan Miquel Nadal analitza el paper fonamental que ha jugat aquest mitjà de comunicació des de la seva creació l'any 1986. Independència política i pluralitat L'alcalde destaca que, a diferència d'altres emissores municipals de Catalunya, Tarragona Ràdio s'ha caracteritzat per la seva llibertat editorial: No ha estat una ràdio al servei del govern ni de cap ideologia específica. S'ha mantingut com una emissora al servei de la ciutadania. La professionalitat dels seus treballadors ha prevalgut per sobre de qualsevol intent d'influència externa. "Aquesta emissora ha sigut una emissora al servei de la ciutadania on la llibertat ha sigut la base de qualsevol raonament." Els reptes tecnològics i el futur del mitjà Nadal confessa un cert desconcert davant la rapidesa dels canvis tecnològics (com el fenomen de la telefonia mòbil i la digitalització). Tot i això, planteja algunes claus per a la ràdio local del futur: Retorn a la senzillesa: La societat podria tornar a buscar formats més directes i humans. Franges horàries clau: Identifica el matí, el migdia i el prime time nocturn (especialment per a esports) com els moments de màxima eficàcia. Reaprofitament de continguts: Suggereix la repetició de la millor producció del matí durant les franges de tarda i nit. Tancament i petició musical L'entrevista finalitza amb un record per a les grans veus de la música espanyola, com Rocío Jurado, i una petició musical que vincula el present de l'emissora amb els seus orígens l'any 1986.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
20 anys de Tarragona Ràdio: Evolució i Lideratges
Commemoració de les Dues Dècades de l'Emissora Municipal En aquest programa especial, es reuneixen els presidents i responsables polítics que han marcat la trajectòria de Tarragona Ràdio (inicialment Ràdio Fòrum) des de la seva fundació fins a l'any 2006. A través dels seus testimonis, s'analitza el pas d'una ràdio de participació ciutadana a una empresa pública de comunicació professionalitzada. Els Protagonistes i les seves Etapes Josep Maria Musté (1992): Va liderar la creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. Destaca el paper de Ràdio Fòrum en moments crítics com l'atemptat del Ràdio en Patrol. També recorda la curiositat de no poder comprar la capçalera de Ràdio Nacional, fet que va donar lloc al nom actual de l'emissora. Gabriel Mas (1996): Tot i la brevetat del seu mandat, va viure l'inici del canvi tecnològic de l'analògic al digital i va defensar el valor del servei públic per sobre de la rendibilitat econòmica. Josep Fèlix Ballesteros: Va consolidar la professionalització amb el primer conveni col·lectiu i l'aposta estratègica pel seguiment del Nàstic de Tarragona. Fa un especial reconeixement a la tasca de Ràdio Sant Pere i Sant Pau com a pedrera de periodistes. Maria Mercè Martorell (2000-2006): Presidenta durant la gran expansió tecnològica i el trasllat als nous estudis de la Rambla, eliminant barreres arquitectòniques i preparant l'emissora per a la futura TDT. Evolució i Conceptes Clau "Avui és una emissora professional que es pot escoltar amb molta qualitat, sent la millor opció per informar-se del que passa a casa nostra." Els eixos transversals de la conversa inclouen: - La proximitat com a valor diferencial respecte a les cadenes estatals. - L'impuls de mitjans escrits com el Butlletí Municipal. - La transició cap a la televisió digital i el manteniment del model de ràdio de proximitat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
20 anys de ràdio municipal a Tarragona (1986-2006)
Retrospectiva dels inicis de l'emissora municipal En aquest programa especial emès el 17 de febrer de 2006, es commemoren els 20 anys de la creació de Ràdio Fòrum, la llavor de l'actual Tarragona Ràdio. El debat reuneix els primers responsables polítics de l'emissora per analitzar l'impacte d'aquella iniciativa pionera. Els pilars de la fundació Democratització de l'aire: L'any 1986, l'objectiu principal era profunditzar en la democràcia i facilitar la llibertat d'expressió a tots els ciutadans. Estructura de barri: Es va optar per un model inèdit de cinc emissores modulars situades a barris com Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, i Torreforta, coordinades per Ràdio Fòrum. Normalització lingüística: Les ràdios municipals van ser reconegudes com una eina clau per a la normalització del català, tot i mantenir un model obert i plural. Records i anècdotes dels protagonistes Els convidats coincideixen a descriure uns inicis marcats per la precarietat de mitjans però una il·lusió desbordant: Julián López recorda la "moguda" d'aquella època i les primeres instal·lacions, que descriu com a "tenebroses" i amb escales petites, però plenes de camaraderia. Javier Sabaté destaca la potència de l'emissora (102.6 FM), que arribava a l'Ametlla de Mar, generant interferències i queixes de les grans cadenes privades pel "pastís publicitari". Josep Miquel Sevil posa en valor els col·laboradors voluntaris: "Em va impressionar la quantitat de gent que sense cobrar treballava... es podia dir de tot, el que no es podia dir en altres llocs." Evolució i consolidació Amb els anys, l'emissora ha passat de ser una eina purament participativa i reivindicativa a esdevenir un mitjà local professionalitzat. El balanç final és clar: la ràdio municipal és un servei imprescindible a la ciutat per garantir la informació de proximitat, el rigor i el pluralisme en un món globalitzat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
56'
20 anys de Tarragona Ràdio: De Ràdio Fòrum a la digitalització
Celebració del 20è Aniversari de l'Emissora Municipal Aquest programa especial commemora les dues dècades de vida de Tarragona Ràdio, que va iniciar les seves emissions el 17 de febrer de 1986 sota el nom de Ràdio Fòrum. L'episodi es realitza en directe des de l'antic Mercat del Fòrum, l'indret que va acollir els primers estudis i que avui és la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). Els Orígens i la Manera de Fer Ràdio als 80 Els primers col·laboradors i impulsors recorden una època marcada per l'entusiasme i la precarietat tècnica: • La ràdio va néixer amb la voluntat de donar veu a la Part Alta i al centre de la ciutat, integrant-se en una xarxa d'emissores de barri. • Es comptava amb més de 100 col·laboradors altruistes que omplien una graella de 24 hores sense cap interès econòmic. • Tècnicament, l'emissora era rudimentària: s'utilitzaven emissors autoconstruïts (coneguts com el pot), micròfons de baixa qualitat i discos de vinil o cassets. Evolució i Professionalització Els convidats, entre els quals hi ha el primer director, Francesc Valls Calçada, reflexionen sobre el creixement del mitjà: • El pas de la ràdio analògica i artesanal a la Tarragona Ràdio adulta i professional del segle XXI. • L'esforç col·lectiu per superar crisis econòmiques i la manca de subvencions inicials mitjançant avals particulars. • La transició a les noves instal·lacions i la incorporació de tecnologies digitals que han eliminat les interferències amb els veïns. Anècdotes de la Ràdio d'Abans "La unitat mòbil era el meu cotxe, un dos cavalls groc ple d'enganxines de l'Snoopy, des d'on cobríem la informació de la ciutat." • Relats sobre com es radiis les cavalcades de Reis mitjançant cabines telefòniques o com es compartia l'estudi amb les mestresses de casa que feien cursos al centre cívic adjacent.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Medea a l'Estrangera: L'aposta d'Atalaya Teatro al Metropol
Una Medea Contemporània i Multiplicada L'entrevista amb Ricardo Iniesta, director de la companyia Atalaya Teatro, ens descobreix una versió innovadora del mite clàssic que es presenta al Teatre Metropol de Tarragona. L'obra, titulada Medea a l'extranjera, s'allunya de la tradició d'Eurípides per centrar-se en el viatge de la protagonista i el seu patiment com a exiliada. Els Punts Clau del Muntatge L'origen a la Còlquida: A diferència d'altres versions, el muntatge comença a la terra mítica de Medea, mostrant la seva traïció a la pàtria per amor a Jasó i el seu trasllat a Corint. Les quatre Medees: El personatge és interpretat per quatre actrius diferents, cadascuna simbolitzant un element de la natura: Terra: Representa els ancestres i el món màgic. Foc: Simbolitza la passió i la destrucció del passat. Aigua: Reflecteix la Medea humiliada i enfonsada a Corint. Vent: Representa la força arrasadora final. Crítica social: L'obra estableix un paral·lelisme directe entre la tragèdia grega i la realitat actual de les persones immigrants que arriben al "primer món" i es troben amb racisme, xenofòbia i desigualtat. Excel·lència Tècnica i Artística "L'ésser humà en la seva essència no ha canviat en aquests 2.500 anys; les mateixes passions i instints continuen vigents." L'espectacle destaca per una posada en escena impactant que inclou: 1. Un vestuari premiat (obra de Carmen Giles). 2. Un espai sonor basat en músiques ètniques d'un recorregut que recorda la Ruta de la Seda (entre els Balcans i l'Índia). 3. L'ús de la veu en directe i un treball físic coreogràfic molt exigent per part dels actors d'Atalaya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Gastronomia i tradició: El Xerró i el Romesco amb Pere Tàpies
Gastronomia Popular i Identitat Catalana En aquesta conversa amb el gastrònom i periodista Pere Tàpies, s'explora el valor de les celebracions culinàries a Catalunya durant el final de l'hivern. Aquestes festes, que inclouen xerronades, xetonades i calçotades, no només serveixen per combatre el fred, sinó que actuen com a punts de trobada comunitaris que han passat de l'àmbit rural a l'urbà, reforçant la identitat cultural i fomentant el comerç local. L'Origen Social dels Plats de Cullera Un dels punts més destacats de l'entrevista és l'evolució històrica de l'anomenat xerró i altres escudelles: Beneficència: Originàriament, aquests plats eren donacions de monestirs per a la gent necessitada (cuina de pobres). Aprofitament: Es basaven en l'ús de sobres i productes de temporada que tothom aportava a una olla comuna. Evolució Lúdica: Actualment, aquestes tradicions s'han integrat en el Carnaval, transformant-se en àpats multitudinaris de gran qualitat gastronòmica. La Recuperació del Patrimoni Gastronòmic Segons Tàpies, la recuperació de plats antics com l'espineta amb caragulins pot passar per dues vies: la pervivència en l'àmbit privat de les cases que finalment surt al carrer, o la recerca en llibres antics i llibres de comptabilitat. L'expert destaca que només els plats amb una base genuïna i històrica aconsegueixen consolidar-se, mentre que els invents artificials solen fracassar. Icones Mundials: El Calçot i el Romesco L'entrevista conclou amb una reflexió sobre les joies de la cuina tarragonina: La calçotada es defineix com un ritual gairebé teatral, amb un protocol dividit en actes. El romesco és qualificat com la joia de la corona, destacant la seva creixent popularitat internacional, arribant a ser tendència en ciutats com San Francisco. "Hem recuperat tot aquest aspecte identitari i gastronòmic de la festa a través d'un plat que convoca i convida la gent de fora."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Impacte de la llei antitabac en l'àmbit laboral
Resum de l'entrevista sobre la llei antitabac i el món laboral L'entrevista a Júlia Cabré, responsable de la Unitat de Tabaquisme del Servei de Prevenció de la MAT, analitza com s'ha implementat la llei antitabac a les empreses de Tarragona un mes i mig després de la seva entrada en vigor. Les dades reflecteixen un canvi social significatiu i un augment notable de la demanda d'ajuda per deixar de fumar. Punts clau de l'impacte laboral Augment de la demanda: En només sis setmanes, s'ha registrat el 70% de les peticions que es van rebre en tot l'any anterior. Això inclou una vintena d'empreses de diversos sectors com el de serveis, fabricació i el sector químic. Tipus d'intervencions: La MAT ofereix programes que inclouen: Sessions informatives i grups de formació. Tractaments mèdics i suport psicològic. Seguiment individualitzat durant un any. Taxa d'èxit: El nivell d'abstinència assolit se situa entre el 40% i el 50%, una xifra valorada molt positivament pels professionals. Adaptació de les empreses L'aplicació de la llei s'està fent amb normalitat, tot i que en sectors específics com el químic i el del petroli la normativa és més estricta per motius de seguretat, prohibint el consum fins i tot a l'aire lliure. "Serà una millora per la salut de tots... la llei ha originat un procés de reflexió interna en totes aquelles persones que fumen." Finalment, es destaca que la jornada celebrada a la Cambra de Comerç de Tarragona serveix per compartir aquestes experiències i oferir eines per consolidar els espais lliures de fum.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Nou decret d'ecoeficiència en la construcció a Catalunya
La Revolució Ecològica en el Sector de l'Habitatge El delegat territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Josep Lluís Pau, detalla el nou decret aprovat pel Govern de la Generalitat que imposa criteris ecològics obligatoris per a tots els edificis de nova construcció i grans rehabilitacions a Catalunya. La normativa, pionera a l'Estat espanyol, entrarà en vigor sis mesos després de la seva publicació oficial. Objectius Fonamentals del Decret Reducció d'emissions: Combatre l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, especialment el CO2, provinent de l'ús domèstic. Estalvi energètic: Optimitzar el consum per motius ambientals i de sostenibilitat econòmica per a les famílies. Eficiència de recursos: Canviar la cultura del disseny i la construcció per un model més respectuós. Els Quatre Eixos d'Actuació Gestió de l'Aigua: Obligatorietat de xarxes de sanejament separatives (pluvials i residuals). Sistemes de reducció de cabal i cisternes de doble descàrrega. Temporitzadors en edificis públics per evitar el malbaratament. Eficiència Energètica: Instal·lació de plaques solars tèrmiques per a la producció d'aigua calenta sanitària. Proteccions solars i apantallaments per evitar l'escalfament excessiu a l'estiu i reduir l'ús d'aire condicionat. Sistemes Constructius i Materials: Implementació d'un sistema de punts (els promotors han d'assolir un mínim de 10 sobre 18 mesures possibles). Foment de productes amb etiqueta ecològica i segells de qualitat europea. Gestió de Residus: Creació d'espais per a la recollida selectiva dins dels propis edificis. Mecanismes per reduir i reciclar la runa generada durant el procés de construcció. Impacte Econòmic i Futur Respecte al possible encariment de l'habitatge, el senyor Pau afirma: "L'impacte econòmic immediat és petit i s'amortitza ràpidament amb l'estalvi en la factura energètica, que pot baixar entre un 1% i un 16%." El decret es planteja com un primer pas flexible que s'anirà actualitzant a mesura que les noves tecnologies es generalitzin en el mercat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Visita al forn i pastisseria artesana Andreu de Tarragona
El comerç de proximitat: Un viatge als sentits En aquesta edició del programa, l'equip es desplaça fins al carrer Lleida de Tarragona per visitar un establiment emblemàtic amb més de 100 anys d'història. A través d'un joc de pistes basat en els sentits i la història local, es convida els oients a endevinar el nom d'aquest negoci familiar. Tradició i artesania a la Fleca Pastisseria Andreu L'establiment es distingeix pel seu caràcter artesà i una trajectòria que es remunta al besavi de l'actual propietària, l'Emi. Durant la connexió en directe, s'han destacat diversos aspectes clau: Història viva: El negoci original estava al carrer de la Unió, però es va traslladar a la ubicació actual després de ser destruït durant la guerra. Varietat de productes: S'ofereix des del pa més bàsic (baguetes, pa de pagès, pa rústic o sense sal) fins a rebosteria especialitzada com llunes de crema, braços de gitano i mossos de fruita. Campanyes estacionals: Preparació de productes típics segons el calendari festiu, com les coques de llardons per a Dijous Gras, bunyols i orelletes. Un punt de trobada veïnal Més enllà de la venda de productes, el local funciona com un centre de convivència on els clients habituals, alguns amb més de 45 anys de fidelitat, hi van no només per la qualitat del producte, sinó també pel tracte proper i la possibilitat de fer un cafè ràpid. "Aquí fem una mica de tot: abans fèiem el pa i després els pastissos... som artesans de tota la vida."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Germanor i rivalitat entre els Carnavals de Reus i Tarragona
La Trobada entre el Rei de Tarragona i la FRAC de Reus El programa ha aplegat dues figures clau de la festa: Iñaki Portugués, escollit Rei Carnestoltes de Tarragona d'enguany (membre de la comparsa Callo Largo), i Dolors Soler, presidenta de la Federació Reusenca de Colles de Carnaval (FRAC). La conversa destaca per la mítica rivalitat sana i les bromes constants entre ambdues ciutats. Punts clau del Carnaval de Tarragona Recuperació històrica: Se celebren els 25 anys de la recuperació del Carnaval a la ciutat. Estil de comparsa: Iñaki destaca que la seva comparsa, Callo Largo, aposta per un "desenfrenament controlat" on prima la música, el ball i la diversió per sobre de la rigidese de les desfilades. Agenda reial: El Rei ha de demanar vacances laborals per complir amb un calendari exigent que inclou visites a col·legis, discursos, la posada de la bota i diversos actes protocol·laris. Novetats i organització a Reus Creixement: Reus suma enguany 9 colles noves, arribant a un total de 64 colles. Integració: Es destaca la incorporació d'una colla de la comunitat del Senegal resident a Reus, subratllant el Carnaval com una festa oberta i integradora. Sàtira i publicitat: Dolors Soler ironitza sobre la polèmica dels cartells i la capacitat de Reus de generar publicitat a través del xou i la crítica social. L'acte de germanor: El Xerró i l'Almandrina Aquest diumenge tindrà lloc la tradicional trobada a Tarragona: 1. Gastronomia compartida: Es cuinarà el xerró (típic de Tarragona) i s'acompanyarà amb postres de Reus (avellanes i pastís d'avellana). 2. La beguda: No faltarà la barreja de Chartreuse amb l'Almandrina reusenca. 3. La dita: Es recorda el lema clàssic: "Tarragona manxen i a Reus enganxen." Un esforç organitzatiu invisible Ambdós convidats coincideixen en la complexitat logística que hi ha darrere de la festa: horaris, seguretat, muntatge de carrosses i la implicació total de les famílies durant més d'un mes per assegurar que tot surti perfecte.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Concurs de Castells de Focs Ciutat de Tarragona 2006
Presentació de l'Edició Campió de Campions S'ha presentat oficialment la 17a edició del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, que tindrà lloc del 3 al 8 de juliol. Aquesta edició és especialment rellevant perquè reuneix els guanyadors de les darreres sis edicions en un format de "final de finals". Detalls sobre la Participació i Baixes Baixa d'última hora: La pirotècnia napolitana Francesco Pagano no podrà participar a causa d'un greu accident a les seves instal·lacions que manté la seva producció precintada. L'empresa ha declinat participar per ètica professional, ja que no volen concursar amb material que no sigui de fabricació pròpia. Substitució: Seguint les bases, l'empresa italo-alemanya Gamma P ocuparà el seu lloc en haver quedat segona en la seva edició corresponent. Increments Econòmics i Premis S'ha anunciat un augment significatiu en el pressupost per garantir la màxima qualitat de l'espectacle: Més material: Cada empresa rebrà 6.000 euros addicionals per al llançament diari. Premis en metàl·lic: El primer premi està dotat amb 9.000 euros i el segon amb 6.000 euros. Contractació: El guanyador obtindrà el contracte per als espectacles de Santa Tecla, Carnaval, Sant Joan i Sant Magí, valorat entre 50.000 i 60.000 euros. Col·laboració amb Granollers Es renova el conveni amb l'Ajuntament de Granollers. La millor pirotècnia de la península ibèrica classificada al concurs serà l'encarregada de realitzar els espectacles de la Festa Major de Blancs i Blaus. Granollers ha incrementat la seva dotació fins als 18.000 euros. "És la Champions de la pirotècnia, en el sentit que hi participen els millors guanyadors de les altres edicions." Calendari de Disparos Dilluns 3: Tamaya (Japó) - Guanyadors de l'any passat. Dimarts 4: Ricardo Caballer (València). Dimecres 5: Rosa Lorenzo (Itàlia). Dijous 6: Pirogestió (Catalunya). Divendres 7: Gamma P (Itàlia/Alemanya). Dissabte 8: Arcoiris (València).
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Afanoc inaugura la seva delegació a Tarragona
Inauguració de la seu d'Afanoc a Tarragona Coincidint amb el Dia Internacional del Nen amb Càncer (15 de febrer), l'associació Afanoc ha inaugurat oficialment la seva nova delegació a Tarragona, situada a la Rambla Vella. Miguel Javeloll, delegat de l'entitat a la ciutat, ha explicat que tot i portar mesos treballant, aquesta inauguració representa la primera seu de l'associació fora de Barcelona. Nous projectes i voluntariat L'entitat vol anar més enllà de l'atenció hospitalària i ha presentat una nova campanya de voluntariat a domicili. Els objectius principals són: Oferir acompanyament i estímuls als nens quan tornen a casa després de tractaments hospitalaris. Proporcionar un respir familiar als pares perquè puguin gestionar el seu temps i reduir la tensió acumulada. Atendre les necessitats de tota la unitat familiar, incloent-hi els germans, que sovint queden en segon pla durant la malaltia. Reclamacions al sistema sanitari L'atenció oncopediàtrica a la zona encara té reptes importants. Des d'Afanoc es reclama a la Generalitat: Hospital de dia a Tarragona: Evitar els desplaçaments constants a l'Hospital de la Vall d'Hebron o Sant Joan de Déu per a tractaments puntuals que podrien fer-se a l'Hospital Joan XXIII. Humanització dels espais: Adequar les sales d'espera i consultes amb mobiliari infantil, colors i sales de jocs. Sensibilització: Normalitzar el càncer infantil a la societat i trencar el tabú que l'envolta. "No estem tractant a un malalt, sinó que estem tractant a un nen." Actualment, unes 40-50 famílies de les comarques tarragonines fan ús dels serveis d'Afanoc, una xifra que reflecteix la necessitat de descentralitzar l'atenció i millorar l'entorn hospitalari.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
45 ERPM presenta "Teatro": Solidaritat al Metropol
El retorn de 45 ERPM amb l'obra "Teatro" El grup de teatre tarragoní 45 ERPM, dirigit per Vicenç Canyó, presenta la seva darrera producció titulada "Teatro". Aquesta obra, que ja s'ha estrenat amb èxit en altres localitats com Manlleu, arriba aquest dissabte al Teatre Metropol de Tarragona amb una proposta que combina l'humor quotidià, la música i una estructura interpretativa més profunda que en ocasions anteriors. Una estructura de tres històries L'obra es diferencia de produccions passades per tenir una estructura més teatral i complexa: * Es divideix en tres esquetxos llargs amb històries entrellaçades. * Els escenaris representen situacions de la vida real: una sala d'urgències d'hospital, la consulta d'una pitonissa (la Persita Puig) i el casament d'un fill. * L'espectacle compta amb la participació de 15 actrius simultàniament a l'escenari, un repte coreogràfic i interpretatiu per al grup. Compromís solidari amb Etiòpia Un dels punts clau d'aquesta representació és el seu caràcter benèfic. Tota la recaptació de les entrades (amb un preu de 8 euros) es destinarà íntegrament a un col·lectiu local de Tarragona que treballa per crear un centre d'acollida a Etiòpia. "Són diners que aniran directament allà perquè coneixem la gent, sabem qui són i els mirem a la cara." Detalls de l'esdeveniment Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Hora: Dissabte a les 20:00 h. Objectiu: Recaptació per a nens i nenes d'Etiòpia que no han estat adoptats i necessiten un llar i recursos a la seva terra d'origen.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Balanç de la campanya d'esmorzars saludables a Tarragona
Èxit de la campanya d'educació nutricional Rita Soler, responsable del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, presenta el balanç positiu de tres anys de la campanya d'esmorzars saludables. Aquesta iniciativa, realitzada amb el suport del Departament d'Educació de la Generalitat, ha impactat directament en la salut dels escolars de la demarcació. Dades i logística de la iniciativa Abast: Més de 20.261 alumnes de 5è i 6è de primària han rebut formació. Implicació: Han participat 395 farmacèutics d'arreu de Tarragona. Suport sectorial: Col·laboració de gremis de flequers, productors d'oli d'oliva amb DO, llet i fruits secs per oferir tastos reals. Components de l'esmorzar ideal Segons Soler, l'esmorzar és l'àpat més important per al desgast físic i mental del matí. La proposta nutricional es basa en: Lactis: Per l'aportació de calci. Cereals (Pa): Font d'energia sostinguda. Oli d'oliva: Aporta àcids grassos monoinsaturats i antioxidants. Fruita i fruits secs: Minerals i vitamines essencials. "L'esmorzar és la menja més important del dia, ja que durant el matí els nens tenen el major desgast d'energia, tant física com mental." Impacte en els hàbits familiars La campanya ha aconseguit resultats tangibles en el comportament de les famílies: Reducció de la brioixeria industrial a les escoles. Un 80% dels nens ja esmorzen a casa abans de sortir. Increment de la presència de productes de proximitat com l'oli i el pa. Finalment, es destaca el paper del farmacèutic com a agent de salut comunitari i es recorda que, més enllà de la formació escolar, la responsabilitat d'evitar les presses i dedicar temps a l'alimentació recau en els pares.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Remodelació i tasca educativa al CEE Sant Rafael
Projecte de Millora del Centre Sant Rafael El Centre d'Educació Especial Sant Rafael de Tarragona, que depèn directament de la Diputació de Tarragona, afrontarà una remodelació profunda dels seus espais exteriors durant l'estiu. Aquestes obres busquen millorar l'accessibilitat i la seguretat dels alumnes. Les actuacions principals inclouen: Gestió d'aigües pluvials: Per evitar els enxarcaments i torrents que es formaven amb la pluja. Asfaltat de les zones de lleure: Substitució de la terra i pedres per un ferm adequat que elimini barreres arquitectòniques. Reordenació de l'aparcament i accessos: Creació d'una nova entrada pel carrer Joaquim i Cart per evitar el perill de l'entrada actual per l'autovia. Pressupost: La inversió prevista és de 152.385,84 euros. Perfil de l'Alumnat i Oferta Educativa El centre compta actualment amb 108 alumnes i es troba en una situació de matrícula viva, registrant un creixement constant. Els serveis que s'ofereixen són molt diversos per atendre necessitats específiques: Discapacitats: Atenció a alumnes amb limitacions motrius, psíquiques i sensorials. Unitats Adaptades: Ràtios reduïdes (uns 8 alumnes per aula) amb alta presència de professionals per treballar el currículum adaptat. Inserció Laboral: Programes de garantia social a partir dels 16 anys en àmbits com fusteria, jardineria, electricitat i restauració. Habilitats Socials: Grups reduïts per a alumnes procedents d'escoles ordinàries que necessiten un suport temporal per a la seva normalització. "Procurem que no acabin a casa, que sigui quina sigui l'opció, s'insertin laboralment." Equip Professional i Recursos L'èxit del centre es basa en un equip multidisciplinari format per mestres d'educació especial, educadors, logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs i treballadors socials. Malgrat la complexitat de la tasca, el centre encara té capacitat per acollir fins a 124 alumnes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Entrevista a Joan Saura: Estatut, Govern i Actualitat
L'Estatut com a fita d'autogovern El conseller de Relacions Institucionals i president d'ICV, Joan Saura, defensa fermament el nou projecte d'Estatut, afirmant que representa el salt d'autogovern més important de la història de Catalunya. Saura nega rotundament que es tracti d'un text "rebaixat" i destaca que inclou les competències i el finançament essencials pactats originàriament. Relacions i estratègies polítiques Crítica a CiU: Lamenta que la formació nacionalista no volgués negociar de manera unitària a Madrid, tot i que desmenteix la imatge de CiU com a única triomfadora de l'acord. Paper d'ERC: Saura expressa el seu desig que Esquerra Republicana s'acabi sumant al "sí" de l'Estatut, ja que el text conté aportacions fonamentals d'aquest partit. Autonomia del PSC: Defensa que el socialisme català actua amb plena autonomia respecte al PSOE de Madrid en decisions clau com les aliances de govern. "Aquest estatut representarà el salt d'autogovern més important que mai ha tingut Catalunya." Acció de Govern i clau local (Tarragona) El conseller fa un balanç positiu de l'equador de la legislatura, subratllant polítiques socials i d'infraestructures que, segons ell, superen els 23 anys anteriors. En l'àmbit de Tarragona, Saura proposa: Unitat de l'esquerra: L'objectiu d'ICV-EUiA és presentar-se en coalició el 2007 per acabar amb el govern de Convergència i Unió a la ciutat. Canvi de cicle: Acusa l'actual govern municipal de Tarragona de paràlisi i falta de projecte de futur. Transparència: Rebutja les acusacions de falta de col·laboració de la Generalitat amb el consistori, defensant la transparència en l'adjudicació de recursos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Presentació de la 2a temporada d''El Tren' a Tarragona Ràdio
Retorn d'un projecte pioner El programa El Tren inicia la seva segona temporada a l'emissora municipal Tarragona Ràdio. Aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració entre la ràdio de la ciutat i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb l'objectiu que els alumnes de comunicació visquin una experiència professional real. Metodologia i aprenentatge Sota la coordinació de la professora i periodista Marta Montagut, el projecte no es planteja com unes pràctiques convencionals de becari, sinó com una continuació de la línia acadèmica d'aprenentatge aplicada a la pràctica: Els alumnes gestionen totes les rutines professionals: redacció, guió, producció i locució. S'ofereix l'oportunitat de crear un producte creatiu propi amb total llibertat. L'equip d'enguany està format per 10 joves amb ganes d'experimentar amb el mitjà. Visions sobre el futur del mitjà Durant la tertúlia, els estudiants reflexionen sobre la ràdio en l'era digital: Tot i que molts admeten que consumeixen poca ràdio convencional (més centrats en la televisió o internet), destaquen la calidesa, immediatesa i proximitat del mitjà. Reconeixen la sorpresa de descobrir la gran quantitat de feina i rigor que hi ha darrere d'un minut de ràdio. Continguts del primer programa L'estrena de la temporada es presenta amb un caràcter crític i compromès: Cultura Hip-hop: Un reportatge sobre el moviment grafiter comparant les situacions de Reus i Tarragona. Medi Ambient: Una entrevista polèmica sobre la planta d'Ercros a Flix i la contaminació de la cadena alimentària. Seccions Noves: Com "El teu racó", on la Raquel descobreix llocs especials de la ciutat a través d'entrevistes a altres joves. "A vegades les coses que semblen més improvisades són les que estan més premeditades i més preparades."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Sessió d'agraïments i comunicació inicial
Introducció i Benvinguda L'episodi es caracteritza per una sèrie d'intervencions centrades en l'agraïment mutu entre els assistents. Al llarg de la sessió, s'estableix un to de cortesia i cordialitat que serveix com a base per a la comunicació posterior. Punts Clau de la Sessió Reconeixement continu: Tots els interlocutors expressen la seva gratitud de forma seqüencial. Establiment de vincles: L'ús repetit de la paraula gràcies referma el respecte entre les parts. Ritme constant: Les intervencions es produeixen en intervals regulars, mantenint la fluïdesa del diàleg. "Gràcies." En resum, aquesta secció inicial actua com un protocol de validació on s'assegura que tots els canals de comunicació estan oberts i que hi ha una disposició positiva per part dels participants.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
XII Marxa de la Solidaritat de Mans Unides
XII Marxa de la Solidaritat a Tarragona L'entitat Mans Unides organitza la dotzena edició d'aquesta caminada solidària, una activitat ja tradicional dedicada a la sensibilització dels joves de secundària. Amb la participació de més de 1.300 alumnes i professors d'onze centres educatius de la ciutat, l'esdeveniment busca recaptar fons per a projectes de desenvolupament internacional. Funcionament i Projecte d'aquest any El mètode dels esponsors: Els alumnes porten un carnet que es segella cada 5 quilòmetres (en un recorregut total de 18-20 km). Prèviament, busquen familiars o veïns que els patrocinin amb una quantitat econòmica per cada quilòmetre caminat. Destinació dels fons: Enguany, el centre d'atenció és El Salvador, concretament per a la construcció d'una biblioteca i aules d'educació per a adults, amb un pressupost de 36.766 euros. Altres Projectes de la Campanya 2006 "Sense educació no hi ha futur; és la base del desenvolupament." L'entitat també treballa en altres iniciatives basades en la demanda de les comunitats locals: 1. Índia: Reinserció social i econòmica de dones afectades pel tsunami mitjançant l'artesania amb el jacint d'aigua. 2. Ghana: Creació d'una escola de formació professional per a persones amb discapacitats a Cape Coast. El tret distintiu de Mans Unides és que els projectes són demanats i gestionats pels beneficiaris, garantint-ne la viabilitat i l'autogestió un cop l'ONG es retira.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Racionalització dels horaris amb Ignasi Boqueras
Cap a la racionalització horària a Espanya L'economista tarragoní Ignasi Boqueras, president de la Comissió per a la Racionalització dels Horaris, presenta el seu llibre Tiempo al Tiempo (Editorial Planeta) i reflexiona sobre la necessitat urgent d'adaptar el model horari espanyol al marc europeu per millorar la qualitat de vida i la conciliació laboral. Principals fites de la proposta Racionalització del temps: Es proposa acabar amb la singularitat espanyola de jornades que s'allarguen fins a les vuit o nou de la vespre, provocant un estrès constant i afectant el rendiment. L'adaptació europea: L'objectiu és dinar entre les 12 h i la 1:30 h i sopar cap a les 19 h o 20 h, permetent plegar de la feina a les 17 h o 18 h. Productivitat i salut: Boqueras destaca que les jornades llargues no impliquen més rendiment, sinó que aquest és decreixent. A més, la manca de descans augmenta el risc d'accidents laborals i de trànsit. Cites destacades i reivindicacions "El treball és un mitjà, mai una finalitat; no podem estar esclavitzats per l'horari." L'autor també fa una crida a les televisions perquè avancin el prime time, qualificant de despropòsit que programes importants acabin a la matinada en dies feiners. Impacte social i polític Dones i promoció: La dona és la principal perjudicada pels horaris actuals, ja que la rigidesa i el final tardà de la jornada dificulten la seva promoció professional. Aparició de subcomissions: S'han creat òrgans específics al Congrés dels Diputats i al Senat per abordar aquesta qüestió, fruit d'una creixent pressió popular i empresarial. Consells finals per a la ciutadania Donar valor al temps: Entendre que és un recurs limitat i compartit. Puntualitat ètica: Considerar la puntualitat no només cortesia, sinó una exigència ètica per no perjudicar els altres. Eficiència en les reunions: Iniciar i finalitzar les reunions amb horari fixat per evitar la pèrdua inútil de temps.