Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2353-2376 de 2770
  • Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    15'

    Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona

    Commemoració de la Quinzena Cultural Andalusa En motiu del Dia d'Andalusia (28 de febrer), Luisa Márquez i Mari Carmen Ortiz, representants de l'Associació Cultural i Folclòrica Andalusa de Tarragona, expliquen l'ampli ventall d'activitats que l'entitat organitza. Tot i que avui és el dia central, la celebració s'estén durant dues setmanes en el que anomenen la Quinzena Cultural. Activitats i Exposicions Destacades L'associació fomenta la participació activa dels seus socis mitjançant diverses mostres a la seva seu del carrer Sant Josep: Exposició de manualitats i pintura: Obres realitzades pels alumnes i el pintor José Fernández Moreno. Recull d'objectes antics: Una mostra curiosa amb peces aportades pels socis, des de planxes fins a mantilles de fa 200 anys. Actes institucionals: Avui es realitza el vi d'honor amb autoritats i el cant dels himnes. Agenda del Cap de Setmana i Folklore La celebració culmina amb esdeveniments de gran rellevància social i cultural: Conferència i Folklore: Xerrada a càrrec de Luis Manuel Rubiales i actuacions del Grup Giralda. Ofrena Floral: Acte institucional davant el monòlit a Blas Infante al Camp de Mart (5 de març). Festival al Teatre Metropol: Una exhibició gratuïta dels diferents palos del flamenco (11 de març). Misa Rociera: Celebrada a l'església de Sant Joan, seguida d'un dinar de germandat (12 de març). Una Entitat Oberta a Tothom Les convidades subratllen que l'associació no és només per a andalusos, sinó que actua com un centre d'activitat social a Tarragona amb classes de ball, futbol i activitats per a la gent gran. "Les nostres portes estan sempre obertes per a tot el que vulgui visitar-nos; la hospitalitat ens caracteritza." L'entitat, que aviat celebrarà el seu 25è aniversari, manté viva la identitat andalusa a la ciutat, integrant també d'altres col·lectius com extremenys o catalans.

  • Setmana Cultural de l'Escola de Música de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    15'

    Setmana Cultural de l'Escola de Música de Tarragona

    Celebració de la Setmana Cultural a l'Escola de Música L'Escola Municipal de Música de Tarragona organitza una nova edició de la seva Setmana Cultural, una iniciativa que suspèn les classes habituals per oferir un programa farcit d'activitats pedagògiques i creatives adreçades a alumnes de totes les edats i, per primer cop, obertes a tota la ciutat. Eixos principals i activitats destacades El programa d'enguany se centra en diverses àrees clau per a la formació musical integral: Homenatge a Mozart: Coincidint amb el 250 aniversari del seu naixement, s'han programat tallers amb actors, interpretacions a quatre mans i projeccions de dibuixos animats sobre la seva vida. Tecnologia i música: Es destaca l'ús de la informàtica musical amb tallers per crear estudis de gravació casolans i l'ús de l'ordinador com a eina de creació i base per a la improvisació. Expressió corporal: Tallers basats en la tècnica Jaques-Dalcroze per treballar el ritme a través del moviment del cos. Instruments i creativitat: Des de la construcció d'instruments amb materials reciclats fins a classes magistrals amb instruments de vent exòtics o tallers d'instruments tradicionals. Expansió als barris i actes oberts Una de les grans novetats és la descentralització de les activitats a través de les Aules de Música als Barris (Bonavista, Camp Clar, Sant Pere i Sant Pau, i Sant Salvador). S'hi realitzaran tallers d'artteràpia, concerts didàctics de percussió i sessions de música electrònica. "Un músic no pot viure actualment sense conèixer programes musicals on editar partitures o modificar peces que gravi." L’acte central obert al públic general serà la conferència del divulgador musical Joan Vives (Catalunya Música), qui oferirà una visió amena i sense tecnicismes sobre els primers anys de la vida de Mozart.

  • Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona amb Manuel López i Francisco Hidalgo - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    20'

    Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona amb Manuel López i Francisco Hidalgo

    Celebració i Identitat Andalusa a Catalunya L'episodi se centra en la commemoració del Dia d'Andalusia (28 de febrer), destacant la presència d'unes 850.000 persones nascudes a Andalusia que resideixen actualment a Catalunya, de les quals 17.000 viuen a Tarragona. La conversa gira al voltant dels actes organitzats, la identitat compartida i la situació política actual. Actes Commemoratius a Tarragona Conferència històrica: Demà es realitzarà una xerrada per explicar l'origen de la festivitat i el referèndum de 1980. Entrega de la Insígnia d'Or: El dissabte s'atorgarà aquest reconeixement a Francisco Hidalgo, delegat del Govern andalús a Catalunya. Actes dominicals: Missa de canvi de vara de la romeria i ofrena floral al monòlit de Blas Infante al Camp de Mar. Identitat i Convivència Els interlocutors defensen la plena integració i el sentiment de pertinença doble: "Jo m'he casat aquí, aquí tinc els meus fills. Estimo les dues terres, són amors diferents." Rebuig a la crispació: Manuel López i Francisco Hidalgo critiquen les campanyes de desinformació que parlen de falta de convivència o problemes amb la llengua, afirmant que Catalunya és una terra d'acollida. Nou Estatut dels Andalusos a l'Exterior: Es menciona la creació d'aquest marc legal per garantir drets culturals i socials a les generacions d'andalusos que viuen fora de la comunitat. Origen de la Festivitat Es recorda que el 28 de febrer es commemora el referèndum de 1980, on el poble andalús va reclamar l'accés a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitució, reservat a les nacionalitats històriques, per no ser considerats ciutadans de segona.

  • Segona edició del Festival Drag Queen a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    6'

    Segona edició del Festival Drag Queen a Tarragona

    Consolidació del transformisme al Carnaval L'organitzador Sergi Carrillo, membre d'Els Amics de la Peralta, explica la consolidació del concurs de Drag Queens al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta iniciativa va néixer l'any anterior amb la voluntat de situar la ciutat al mateix nivell que altres carnavals de referència, reivindicant el transformisme de luxe com una expressió artística fonamental del Carnaval. Tipologia i participació A l'edició d'aquest any hi participen entre 10 i 12 concursants provinents de diverses localitats com Tarragona, Barcelona, Vila-seca i Salou. Carrillo destaca que el festival està obert a dues vessants principals: Vessant professional: Centrada en la tècnica del maquillatge, la perruqueria i l'estètica. Vessant humorística: On prima la simpatia, la gràcia particular i l'esperit més pur de la festa popular. "Un Drag Queen té diferents maneres de ser. Pot ser el còmic, pot ser el glamurós... n'hi ha de molts tipus." Organització i premis L'espectacle compta amb la col·laboració de l'empresa Bonrotllo per a la direcció artística i la part més espectacular de la gala. Els premis es divideixen en tres categories: 1. Miss Drag Queen 2006 (primer premi). 2. Miss Simpatia (segon premi). 3. Premi del Públic, triat pels assistents a la gala. Èxit de convocatòria L'expectació generada ha estat massiva, amb les invitacions exhaurides en només un dia i mig. Tot i que l'organització manté el secret sobre els detalls de l'espectacle per preservar el factor sorpresa, la bona rebuda del públic augura una continuïtat per a futures edicions, consolidant aquest festival dins l'agenda festiva tarragonina.

  • Carnaval de Tarragona: Visita del Rei i Rueta Infantil - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    24'

    Carnaval de Tarragona: Visita del Rei i Rueta Infantil

    La Disbauxa del Carnaval Infantil El matí de divendres a Tarragona s'ha centrat en el protagonisme dels més petits amb la celebració del tombet de Sa Majestat el Rei Carnestoltes i la Concubina per diversos centres escolars. Aquesta jornada marca el 25è aniversari de la recuperació del Carnaval a la ciutat, consolidant-se com una festivitat clau per a la cohesió ciutadana i acadèmica. El Tombet i la Visita al Col·legi Saavedra La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha seguit en directe l'arribada del seguici del rei, encapçalat per la comparsa Calle Largo, al col·legi públic Saavedra. • L'Iñaki Portuguès, Rei Carnestoltes d'enguany, ha destacat la responsabilitat del càrrec i la gran energia que transmeten els nens. • Durant la setmana, els alumnes han seguit les ordres del Rei, com portar mitjons diferents o el jersei del revés. • La visita ha estat amenitzada per una xaranga en directe, creant rotllanes i un ambient de festa total al pati de l'escola. Creativitat i Tradició a la Rueta Infantil El punt àlgid per a les escoles arriba a la tarda amb la Rueta, que recorrerà la Rambla Nova a partir de les 15:30 h. • Les disfresses són manufacturades pels nens i mestres, utilitzant materials senzills com bosses d'escombraries i cartolines. • Temàtiques d'enguany: el col·legi Saavedra es disfressa de notes musicals i llenguatge plàstic. • El director del centre, Xavier Granell, subratlla que obrir la festa a la ciutat (en lloc de quedar-se al pati) augmenta la motivació dels alumnes. Altres esdeveniments destacats "Quan juntes Carnaval i nens, l'equació és fantàstica; és una d'aquelles veritats bàsiques del món." • Concert d'Ojos de Brujo: El grup presentarà el seu disc Teixari aquesta nit al Moll de Costa, fusionant flamenc-hop. • Trobada al Mercat Central: Les comitives del Rei i la Reina es reuniran al migdia per continuar la festa amb la ciutadania.

  • Activitats de Carnaval i caracterització a l'IES Cal·lípolis - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    8'

    Activitats de Carnaval i caracterització a l'IES Cal·lípolis

    Agenda d'activitats per al divendres de Carnaval a Tarragona L'episodi repassa la intensa agenda d'actes per a petits i grans durant la jornada de divendres. Entre les propostes destaquen: Festes infantils: Celebracions al centre cívic de Sant Salvador amb el grup People i al Moll de Costa amb l'espectacle del grup Rovell d'Ou. Gastronomia popular: Tast de la Botifarra d'Ou a la plaça del Mercat, organitzat pel gremi de xarcuters. El Tomb del Carnestoltes: Recorregut de Sa Majestat i la concubina per diversos barris de la ciutat (Sant Salvador, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau, entre d'altres) a partir de les 6 de la tarda. Espectacles internacionals: Segona funció del Gran Cirque Nacional xinès amb l'espectacle Jing Zhang al Parc Fluvial del Francolí. La caracterització del Rei i la Reina de Carnaval Una de les novetats més rellevants d'enguany és la col·laboració entre l'Ajuntament i l'IES Cal·lípolis. Per primera vegada, els alumnes del nou cicle formatiu de caracterització s'encarreguen de la imatge de les figures principals de la festa. "Era una manera d'introduir les alumnes una miqueta al món laboral i de tenir experiències noves." Segons explica Maria de la Roca, tutora del cicle, aquesta iniciativa permet als estudiants: Realitzar pràctiques reals en un entorn professional. Gestionar el maquillatge d'un gran volum de persones (tot i que el grup d'estudiants és reduït, uns 15 alumnes). Aplicar tècniques de maquillatge i caracterització a les models i personatges de la carrossa principal. Sortides professionals del sector Tot i ser un àmbit encara poc explorat a l'Estat espanyol, la caracterització ofereix oportunitats en produccions cinematogràfiques, teatre, televisió i curtmetratges, demostrant la importància d'aquesta formació especialitzada que només s'imparteix en centres públics de Barcelona i, ara, Tarragona.

  • 25 anys de Carnaval a Tarragona i el Dijous Gras - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    8'

    25 anys de Carnaval a Tarragona i el Dijous Gras

    Celebració del 25è Aniversari del Carnaval de Tarragona L'inici oficial de les festes va tenir lloc amb l'arribada del Rei Carnestoltes i la Concubina al Teatre Metropol, convertit per a l'ocasió en el Palau del Carnaval. Després d'un recorregut per la Rambla Nova i els carrers del centre, la comitiva va arribar a la plaça de la Font per donar el tret de sortida a uns dies de disbauxa que enguany commemoren 25 anys de carnaval democràtic a la ciutat. El Dijous Gras i la Tradició Gastronòmica Coincidint amb el Dijous Gras, la jornada destaca per la seva vessant culinària. La Colla de la Bota, una de les agrupacions més veteranes de la ciutat, organitza el tradicional esmorzar popular a la Rambla Nova. Coca de llardons: S'han preparat unes 1.500 racions d'aquesta coca artesana de full, llardons i ametlla. Botifarra d'ou: Un altre element indispensable de la gastronomia d'aquest dia que es reparteix durant el matí. Ambient festiu: L'esdeveniment està animat amb música popular i el ball dels membres de la colla. Perspectiva Històrica: La Colla de la Bota En una entrevista amb la Pepi Blaya, membre històrica de la colla, es recorden els inicis de la festa: "Fa 25 anys ja hi érem... ens vam presentar al carrer i vam sortir, cada un amb la disfressa que més li agradava." Evolució: La festa ha passat de ser més satírica i desenfadada a l'actual Rua de l'Artesania. Anecdotari: Es recorda la desapareguda Guerra de la Farina i l'intent poc exitós d'introduir les plomes a la seva comparsa, decisió que van descartar per mantenir el seu esperit d'amics que surten a divertir-se sense la pressió del concurs. Disfressa d'enguany: La colla es vestirà del Zorro i la Zorra, inspirats en la pel·lícula del moment.

  • El Gran Circ Nacional Xinès arriba a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    El Gran Circ Nacional Xinès arriba a Tarragona

    Detalls de l'espectacle a Tarragona El prestigiós Gran Circ Nacional Xinès estrena el seu espectacle Yin Yang al Parc Fluvial de Tarragona. Aquesta és l'única parada de la seva gira per Catalunya, on s'hi instal·laran durant 10 dies en una macrocarpa de dimensions espectaculars. Característiques de la infraestructura Capacitat: L'aforament és per a 1.400 persones, oferint una visibilitat òptima des de totes les zones. Dimensions: La carpa té 44 metres de diàmetre i 22 metres d'alçada, essent necessària per als números de trapezi. Vida quotidiana: Al voltant d'unes 100 persones formen aquest "micromon", on conviuen, entrenen unes 4 hores diàries i segueixen una dieta equilibrada basada en arròs i verdures. L'espectacle: Tradició i modernitat L'espectacle consta de 14 actuacions que combinen l'acrobàcia mil·lenària amb elements del circ europeu modern: Números tradicionals: Malabarismes amb elements de la vida quotidiana com plats, bols i cadires. Acrobàcia d'alt nivell: Destaca el número de la bàscula russa, basat en els Guerrers de Xi'an, i el número romàntic de La núvia xinesa amb cintes de seda. Diferència artística: A diferència del Cirque du Soleil, el circ xinès se centra més en el virtuosisme dels números individuals que en una narrativa teatral contínua. "A la Xina el circ és com el futbol per a nosaltres; és un gran honor formar part del Gran Circ Nacional Xinès." Informació pràctica per als visitants Horaris: Funcions de dimarts a divendres (20:30h) i caps de setmana amb doble sessió. Preus: Entrades des dels 15 fins als 42 euros, amb descomptes de 5 euros per a nens, majors de 65 anys i persones amb cadira de rodes. Venda d'entrades: Disponibles a les taquilles del circ i mitjançant El Corte Inglés.

  • Dijous Gras a Tarragona: Botifarra d'ou i tradició - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    6'

    Dijous Gras a Tarragona: Botifarra d'ou i tradició

    El Dijous Gras a la Rambla de Tarragona La ciutat de Tarragona celebra el Dijous Gras amb el tradicional tast popular a la Rambla Nova, un esdeveniment que marca l'inici de la disbauxa de Carnaval. L'ambient es concentra davant del Col·legi de les Teresianes, on el teixit associatiu i els gremis locals ofereixen els productes típics d'aquesta jornada. Reconeixement als Mestres Artesans L'episodi destaca la tasca del Gremi de Carnissers i Xarcuters, que recentment ha estat guardonat amb el premi Boter d'Honor 2006. Vicenç Verdolet, mestre artesà, explica la importància de la seva professió: La creació de la Confraria del Gras i del Magre per elevar la qualitat de l'artesania alimentària. La reivindicació del títol de Mestre Artesà Cançallader davant del poc coneixement general d'aquesta distinció. L'elaboració de la botifarra d'ou, un producte que, tot i ser tradicional de Carnaval, és cada cop més demanat durant tot l'any. "És un producte elaborat amb una artesania que es nota quan te'l poses a la boca." Participació Popular i Ambient La unitat mòbil recull el testimoni de la ciutadania que espera amb delit el tret de sortida del tast popular: Consum popular: Es venen porcions de coca de llardons a un euro, gestionades per la colla de la Bota. Noves experiències: Curiosament, s'entrevisten tarragonines que, malgrat viure a la ciutat, no havien tastat mai la botifarra d'ou. Ambient festiu: El concurs de disfresses del Mercat Central i la música de Carnaval completen el marc d'aquesta festivitat de carrer.

  • 25 anys del 23F: Crònica i testimonis des de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    24'

    25 anys del 23F: Crònica i testimonis des de Tarragona

    El Cop d'Estat des de la Perspectiva Local Aquest episodi commemora el 25è aniversari del cop d'estat del 23 de febrer de 1981, centrant-se en com es van viure aquelles hores d'incertesa a la ciutat de Tarragona. A través de diversos testimonis polítics i socials, es reconstrueix la cronologia d'una nit marcada per la por al retorn del passat dictatorial. Reaccions Immediates i Mesures de Seguretat Des de l'entrada de Tejero al Congrés dels Diputats, els líders polítics tarragonins van reaccionar amb rapidesa: • Protecció de dades: Tant el PSUC com Convergència i Unió van prioritzar l'ocultació o retirada de fitxers i llistes de militants per evitar represàlies en cas que el cop triomfés. • Concentració institucional: L'Ajuntament de Tarragona, sota l'alcalde Josep Maria Requesens, es va convertir en el refugi i centre de coordinació de les forces democràtiques. • Pla d'evacuació personal: Molts dirigents van preparar maletes i documents per a una possible fugida o per protegir les seves famílies. Contactes amb les Autoritats Militars Un dels punts més tensos va ser la interacció amb els comandaments militars de la ciutat: • El diputat Matías Vives es va entrevistar amb el governador civil i el militar per demanar explicacions, trobant una barreja d'ambigüitat i fredor. • L'alcalde Requesens va mantenir una línia directa amb el governador militar, qui va qualificar els colpistes d'insensatos, oferint una relativa calma a la institució municipal. El Paper de la Divisió Brunete L'episodi inclou el testimoni de Pau Ricomà, que feia el servei militar al quarter general de la Divisió Brunete. Descriu l'ambigüitat viscuda dins de l'exèrcit: "No sabíem exactament si el perill era la democràcia o era el cop d'estat... anàvem allí sense saber a què jugàvem." Resolució i Conseqüències a Tarragona Després del discurs del Rei Joan Carles I, la tensió va començar a baixar, tot i que el sindicat Comissions Obreres va mantenir l'agitació al carrer de matinada per conscienciar la població. Els dies posteriors van estar marcats per rumors sobre llistes negres preparades per l'extrema dreta local i una gran manifestació a favor de la llibertat el 27 de febrer.

  • Visita a Set Pometes: Proximitat i fruita de qualitat - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    12'

    Visita a Set Pometes: Proximitat i fruita de qualitat

    Concurs setmanal de la Via T a Tarragona Ràdio En l'espai dedicat a la Via T, el centre comercial a cel obert de Tarragona, la unitat mòbil s'ha desplaçat per realitzar el tradicional concurs de pistes. L'objectiu era identificar un establiment emblemàtic on el producte i el tracte familiar són els protagonistes. Les pistes del desplaçament Els locutors han ofert diverses claus per situar geogràficament l'establiment: * Situat a la part baixa, prop del carrer Mallorca. * Davant d'un edifici que aviat tindrà un "barret" (referència a la remodelació de la Plaça de Braus). * Un lloc amb molta vida social on se solen fer tertúlies sobre el Nàstic. Set Pometes: Producte de proximitat Finalment, l'oient Antònia Robert ha encertat el nom de l'establiment: Set Pometes. La Rosa Maria Boronat, responsable de la botiga, ha explicat les claus del seu èxit: Fruita de temporada: Han destacat els maduixots de Huelva, les pinyes tropicals, el kiwi i la banana. Dia de la Poma: Cada dijous ofereixen aquest producte a baix cost. Producte del tros: Moltes de les verdures i hortalisses (com els calçots, pèsols i cols) provenen directament de productors locals de la zona de la Riera. "Som com amics; a part de clients, ja tenim molts amics. La gent ve a comentar els partits de futbol o el seu dia a dia." L'establiment forma part d'una empresa familiar amb presència a diversos punts de Tarragona (carrer Colom, Plaça de la Font, Rovira i Virgili) i una nova obertura a Reus.

  • Concert del Trio Vientos al Pretori de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    6'

    Concert del Trio Vientos al Pretori de Tarragona

    Concert Clàssic al Pretori Romà L'espai històric de la Sala d'Hipòlit del Pretori Romà, a la Plaça del Rei de Tarragona, acull aquesta nit una actuació destacada dins del cicle de concerts organitzats pel Museu d'Història. L'esdeveniment comptarà amb el Trio Vientos, una formació jove però amb una trajectòria ascendent formada a Londres. Sobre el Trio Vientos La formació destaca per la seva combinació instrumental poc convencional, que ha requerit l'elaboració d'estructures i adaptacions musicals pròpies: Components: José Ernesto Zalva (flauta), Aymar (oboè) i Espelt (violoncel). Formació: Estudiants de tercer any a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. Trajectòria: Malgrat la seva joventut, ja han actuat en espais emblemàtics com l'església de St. Pancras i diverses sales de la capital britànica. Programa del Concert El repertori seleccionat per a la vetllada és ampli i variat, combinant el classicisme europeu amb ritmes sud-americans: Haydn: Tríos Londinencs (Núm. 1). Schubert: Arranjament d'un trio de corda per a flauta, oboè i cello. Villa-Lobos: Peça de 1921 amb un fort caràcter sud-americà i l'estrena de Silvido Fugaz. Handel i Mozart: Diversos moviments i divertimentos per tancar la sessió. "És un plaer per a nosaltres tocar en un lloc romà tan antic; serà una oportunitat molt bona." Actualitat Local de Tarragona A banda de l'àmbit musical, l'episodi recull notícies rellevants de la Part Alta: El tancament del mític local Merlot després de 13 anys de servei. La reobertura durant els caps de setmana de l'establiment Quim i Quima.

  • La Baixada del Pajarito: Nova Cursa de Carretons a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    12'

    La Baixada del Pajarito: Nova Cursa de Carretons a Tarragona

    El Carnaval de Tarragona s'omple de novetats La ciutat de Tarragona viu amb intensitat les festes de Carnaval amb activitats tradicionals com la degustació de coques de llardons i la botifarra d'ou. Enguany, destaca la incorporació d'una activitat singular: la Baixada del Pajarito, una original cursa de carretons i carrosses organitzada per Inout Produccions. Detalls i Funcionament de la Cursa L'esdeveniment tindrà lloc el proper dissabte a les 12:00 h a la Plaça del Rei. Les inscripcions romanen obertes fins poc abans de l'inici per fomentar la participació d'última hora. L'organització ha establert diverses pautes: Normes de seguretat: És imprescindible que els vehicles tinguin frens, recomanant l'ús de cascs, roba llarga i proteccions. Originalitat: Els participants han d'anar disfressats i els carretons poden incloure sonorització acústica creativa (clàxons, olles, timbres). Recorregut: S'iniciarà al carrer Santana, creuant la Plaça del Rei fins a arribar al Cós del Bou. Categories i Premis La competició no només premia la velocitat, sinó també la vessant artística i lúdica de la festa, amb premis cedits per comerços locals: Més veloços: Prova de contrarellotge. Més original: Premi al millor disseny del carretó. Millor posada en escena: Valoració de l'escenografia i la gràcia dels participants. "És una cita per riure i no per espantar-nos, amb l'objectiu de fer el carnaval una mica més boig." L'organització ha comptat amb el suport de nombrosos col·laboradors i dels ajuntaments per adequar el circuit amb bales de palla i pneumàtics, garantint així la seguretat de corredors i espectadors.

  • La Fira Fita: Un pont entre joves i mercat laboral - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    La Fira Fita: Un pont entre joves i mercat laboral

    Connexió entre Empresa i Educació a Tarragona L'episodi recull una taula rodona amb representants de tres entitats clau Presents a la Fira Fita de Tarragona: Adecco (treball temporal), Mapfre (sector assegurador) i la Fundació Onada (integració socio-laboral). Els participants discuteixen el paper de la fira com a punt de trobada fonamental per orientar els joves en la seva primera incursió al món laboral. L'Experiència dels Expositors Les empreses destaquen que la seva funció principal no és només la contractació immediata, sinó l'orientació personalitzada: Recollida de currículums: Els estands serveixen per captar talent i crear una base de dades per a entrevistes posteriors. Assessorament pràctic: S'ajuda als joves a entendre què és un currículum vitae i com s'han de preparar per a una entrevista de treball. Trencant mites: Els representants de les asseguradores i les ETT expliquen la professionalització dels seus sectors per eliminar prejudicis. Perfils i Necessitats dels Visitants S'identifiquen diferents perfils que passen per la fira: Estudiants d'ESO: Sovint es mostren desorientats i tímids davant el mercat laboral. Universitaris i professionals: Persones que busquen una millora laboral o un canvi de sector. Col·lectius amb discapacitat: La Fundació Onada posa l'èmfasi en la sensibilització del teixit empresarial sobre les capacitats d'aquestes persones i la normativa de contractació del 2%. "Hi ha una gran distància entre el món estudiantil i la realitat de l'empresa; la fira ajuda a escurçar aquest camí." El Futur post-fira L'esdeveniment s'entén com una plataforma per generar compromisos estables, incloent-hi futures xerrades als instituts i col·laboracions entre entitats per millorar la qualificació en àrees crítiques com els idiomes.

  • 5a Edició del Saló FITA: Formació i Treball a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    5a Edició del Saló FITA: Formació i Treball a Tarragona

    Taula rodona sobre el Saló de la Formació i el Treball (FITA) En el marc de la cinquena edició del Saló FITA al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, s'ha realitzat una trobada amb els principals agents econòmics i socials de la demarcació per analitzar la situació de l'ocupació juvenil i els reptes de la formació. Objectius i satisfacció del Saló Punt de trobada: El saló actua com un pont pràctic entre el final del procés formatiu i el món de l'empresa. Cultura del treball: S'emfatitza la importància d'apropar els joves a les empreses des d'etapes primerenques per fomentar habilitats de selecció i treball en equip. Èxit de convocatòria: Les expectatives s'han superat, especialment en les jornades tècniques, amb un augment significatiu de l'assistència respecte a l'any anterior. Orientació Laboral i Drets dels Treballadors Els representants sindicals i la patronal coincideixen que els joves sovint arriben desorientats al mercat laboral. Es destaca la necessitat de: L'ensenyament de drets i deures laborals a les escoles i instituts. Programes d'assessorament com Ocupa't (UGT) per traçar itineraris laborals. Formació específica en prevenció de riscos laborals, un àmbit on el Camp de Tarragona és pioner. "És bo començar a fomentar aquesta cultura del treball des de la infància, des de l'escola, perquè sàpiguen on es trobaran." El Pacte de Sants Creus i el futur Consorci Finalment, s'ha posat en valor el Pacte de Sants Creus com l'embrió de la col·laboració territorial. L'objectiu futur és evolucionar cap a un Consorci per l'Ocupació que permeti: Descentralització: Que les decisions sobre polítiques actives d'ocupació es prenguin des del territori i no des de Barcelona. Agilitat: Demanen a l'administració pública que faci efectius els consorcis per guanyar rapidesa en la gestió dels recursos del SOC.

  • 5a Edició de Fita: Saló de la Formació i el Treball de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    13'

    5a Edició de Fita: Saló de la Formació i el Treball de Tarragona

    La Fira Fita: Un pont cap al món laboral Tarragona Ràdio es desplaça al Palau Firal i de Congressos per cobrir la cinquena edició de Fita, el saló referent en formació i ocupació. L'esdeveniment actua com un punt de trobada essencial entre empreses, institucions i joves que busquen la seva primera oportunitat professional. Activitats i recursos per als joves La fira no només ofereix informació, sinó també eines pràctiques per als estudiants: Tallers d'orientació: S'imparteixen sessions sobre com afrontar una entrevista de feina, la importància de la comunicació no verbal (postura, gestos) i l'elaboració del currículum vitae. Intermediació virtual: Destaca la plataforma CeptaJob, un portal de la patronal CEPTA que connecta candidats amb unes 3.500 empreses de la província. Conferències universitàries: Xerrades tècniques que permeten als estudiants de grau convalidar crèdits de lliure elecció. Protagonistes i perfils L'emissora entrevista diversos perfils per copsar l'ambient de la jornada: Estudiants de l'ESO: Alumnes de 15 i 16 anys que comencen a explorar opcions de futur. Estudiants universitaris: Com en Joan, futur enginyer mecànic, que busca un primer contacte directe amb el teixit empresarial. Orientació familiar: S'ha detectat la presència de pares i mares que acompanyen els fills o recullen informació sobre els cicles formatius. "És un bon lloc per saber què estudiar o si vols treballar... t'orienten la mar de bé i t'informen de tot el que vulguis fer." Finalment, l'espai també compta amb zones de distensió, com un escalèxtric gegant, que serveix de reclam per als més joves i simbolitza el foment del treball en equip de manera lúdica.

  • Nou cicle de seminaris i projectes de l'ICAC a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    Nou cicle de seminaris i projectes de l'ICAC a Tarragona

    L'ICAC inicia una etapa d'intensa activitat acadèmica L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), sota la direcció de Josep Guitart, posa en marxa un cicle de quatre seminaris internacionals de doctorat que comptaran amb experts de prestigi europeu. Aquestes sessions busquen connectar l'alta investigació amb la professionalització del sector. Programa de seminaris (Febrer - Maig) Seminaris sobre el Fòrum Romà: S'inicia amb el professor Jean-Charles Balty (Sorbona) i se centra en l'evolució dels espais públics, incloent-hi els casos de Tarragona i Empúries. Pintura Mural Romana: Sessions al març amb especialistes de Colònia i Madrid, incloent-hi una visita in situ a la Vila Romana dels Munts (Altafulla). Cultura Material i Comerç Grec: A l'abril, l'estudi es desplaça cap a la ceràmica grega i el seu impacte comercial a la Mediterrània occidental. Arqueologia del Paisatge: Al maig, es tancarà el cicle amb l'anàlisi de l'evolució del paleopaisatge i la introducció de conreus com la vinya. Projectes de recerca i docència avançada L'institut manté actualment 24 projectes actius, destacant: Programa Tàrraco: Estudi integral de la ciutat i el seu territori (Ager Tarraconensis). Arqueologia d'alta muntanya: Descobriment de jaciments romans a 2.000 metres d'altitud al Pirineu. Màster Interuniversitari: Creació d'un títol internacional conjunt amb universitats de Nàpols i la Provença, consolidant Tarragona com a capital del sector. "Tarragona conforma un triumvirat amb Nàpols i la Provença amb molta potència en el marc europeu de l'arqueologia." Novetats editorials Aquesta "setmana gran" culmina amb la presentació del llibre del professor Ricardo Mar sobre els palaus imperials de Roma, fruit d'anys d'excavacions al centre de la capital italiana.

  • Sopar benèfic i tasca de la Lliga contra el Càncer - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    14'

    Sopar benèfic i tasca de la Lliga contra el Càncer

    Suport i prevenció contra el càncer a Tarragona L'entrevista se centra en el tercer sopar benèfic organitzat per la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, explicant tant els detalls de l'esdeveniment com la tasca social i mèdica de l'entitat. Detalls del sopar benèfic L'esdeveniment tindrà lloc el proper divendres 24 a l'Hotel Imperial Tàrraco i ja compta amb més de 220 assistents, incloent personalitats polítiques com l'alcalde de Tarragona i el primer conseller Bergalló. Els punts clau de la vetllada són: Actuació especial: El Màgic Andreu i la seva filla actuaran de forma altruista. Sorteigs i regals: Nombrosos establiments locals han donat joies, quadres d'artistes tarragonins i un viatge. Participació: Les reserves es poden fer fins demà al matí a la seu de la Rambla Nova, 20 (Hotel Lauria). L'acompanyament i els grups d'autoajuda La Lliga destaca la importància de l'aspecte psicològic de la malaltia. L'entitat disposa de grups d'autoajuda per a dones amb càncer de mama distribuïts per tota la demarcació (Reus, Tortosa, El Vendrell, etc.). Teràpia de grup: Espais on les pacients poden expressar pors i angoixes que sovint no comparteixen amb la família per no preocupar-los. Sessions professionals: Participació d'oncòlegs, fisioterapeutes i experts en relaxació i nutrició. Voluntariat: Actualment compten amb uns 100 voluntaris a Tarragona que fan suport directe als hospitals. La prevenció com a eina de curació Lluïsa Ferraz emfatitza que la paraula càncer ja no és un tabú sinó una malaltia que es pot curar gràcies a la detecció precoç. "Gràcies a la informació i a la prevenció, avui dia es pot dir que es curen molts càncers." L'entitat gestiona programes de mamografies obligant-se a convidar les dones mitjançant cartes personalitzades, la qual cosa ha augmentat significativament l'índex de participació i supervivència.

  • El Gran Circ Nacional Xinès al Balcó del Mediterrani - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    4'

    El Gran Circ Nacional Xinès al Balcó del Mediterrani

    Presentació del Gran Circ Nacional Xinès a Tarragona L'emissora connecta en directe amb el Balcó del Mediterrani, a Tarragona, on una delegació d'uns vint-i-cinc artistes del Gran Circ Nacional Xinès realitza una desfilada i presentació del seu espectacle. Detalls de l'esdeveniment i l'estètica Actuació ritual: Els artistes han interpretat la Cançó dels Herois, titulada "Viuen per sempre", que serveix per cloure el seu espectacle Ging-Gang. Vestuari cridaner: Els membres de la companyia vesteixen tratges de color groc amb tonalitats marrons, descrits amb una estètica propera al manga o a personatges com Son Goku, incloent-hi ornaments a les espatlles i cascos. Perfil dels artistes: Es destaca que són alguns dels millors actors de la Xina, caracteritzats per ser joves i d'estatura més aviat baixa (aproximadament 1,60 metres). Ambient i cultura L'actuació inclou moviments subtils i balls rituals sota l'estàtua de Roger de Llúria, acompanyats per instruments tradicionals com un petit timbal i picarols integrats en el vestuari. L'esdeveniment és eminentment visual, tot i que s'ha intentat captar la sonoritat de la vocalista i la percussió durant la transmissió. "És una de les companyies millors de la Xina, i són actors molt baixets i joves."

  • Els 25 anys del Carnaval Democràtic a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    11'

    Els 25 anys del Carnaval Democràtic a Tarragona

    Celebració d'un quart de segle de festa L'episodi se centra en els preparatius del Carnaval de Tarragona, destacant la fita històrica dels 25 anys de Carnaval democràtic. Des de la plaça de la Font, s'expliquen els detalls dels elements més emblemàtics de la celebració. La Bota: Símbol i Estructura La Bota de Carnaval, element central de la festa recuperat l'any 1999, presenta enguany una estètica singular: Transparència: L'estructura s'ha deixat a la vista per simbolitzar la solidesa i la transparència del projecte carnavalesc després de 25 anys. Cromatisme: Domina el color vermell, que representa la sang, l'essència de la festa i l'alegria de viure. Simbologia: A l'interior pengen xifres "25" de colors, representant la diversitat de les comparses i les carrosses. El Ninot i la Ninota: Sàtira i Disseny Els artesans Jordina Ros i Pere Estadella, de l'Associació per la Conservació de Figures Festives de Catalunya, detallen les novetats de les figures que seran cremades el proper dimarts: Influència de la moda: La Ninota llueix un disseny inspirat en l'estil d'Agatha Ruiz de la Prada (fent referència a un vestit de la ministra de Cultura d'aquell moment), mentre que el Ninot té tocs d'Adolfo Domínguez. Representació: El Ninot es presenta com un personatge mitològic (un sàtir) i la Ninota destaca per la seva exuberància típica de la festa. "Sense un bon pilar, sense una bona estructura, aquesta bota no s'aguantaria i el Carnaval tampoc." Context Històric i Actes L'acte s'emmarca en la presentació oficial de les figures davant l'Ajuntament, amb la participació del Rei, la Reina i autoritats municipals. Es destaca que, tot i la recuperació moderna, la tradició de la bota es remunta originalment al segle XIV.

  • Entrevista a Roberto García sobre l'obra 'Perfect' al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    5'

    Entrevista a Roberto García sobre l'obra 'Perfect' al Teatre Metropol

    Presentació de l'obra 'Perfect' El director i dramaturg Roberto García presenta la comèdia Perfect, que es representarà al Teatre Metropol en el marc de les festes de Carnaval. L'obra és produïda per la veterana companyia L'Horta Teatre i compta amb les actuacions d'Alfred Picó, Vanessa Cano i la tarragonina Noelia Pérez. Una faula urbana surrealista L'espectacle es descriu com un conte per a adults amb un punt de partida insòlit i dramàtic per al protagonista: El conflicte central: El personatge principal, un venedor d'assegurances anomenat Gustau, pateix la pèrdua progressiva del seu membre viril. Temàtica profunda: Tot i el to d'humor, l'obra reflexiona sobre la crisi del model de masculinitat i l'obsessió de la societat contemporània per la perfecció física. Estil narratiu: Es tracta d'un viatge delirant i surrealista on el protagonista s'ha de replantejar els valors realment importants a la vida. Proposta escènica i interpretació L'obra destaca per la seva agilitat i dinamisme gràcies a una posada en escena minimalista: Desdoblament de personatges: Dues actrius narren la història i interpreten més de 30 personatges diferents (familiars, amics, metges i fins i tot animals). Essencialitat: No s'utilitzen mobles ni escenografia complexa; el pes recau totalment en el text, el ritme i la capacitat de l'actor per transmetre la història mitjançant la imaginació de l'espectador. "És una comèdia per adults... el que vol, sobretot, és que puguem riure'ns de nosaltres mateixos, que ja ho necessitem." Trajectòria i recepció La companyia ja ha portat l'espectacle per la Comunitat Valenciana i Barcelona amb una resposta entusiasta del públic i la crítica, oferint un humor intel·ligent que convida a la reflexió sense caure en l'adoctrinament.

  • Inversions i demanda elèctrica de FECSA-Endesa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    17'

    Inversions i demanda elèctrica de FECSA-Endesa a Tarragona

    Augment del consum i plans d'inversió L'entrevista a Josep Pujols, director de FECSA-Endesa a Tarragona, revela un creixement molt significatiu de la demana elèctrica a la demarcació. Durant l'any 2005, el consum va créixer un 10%, una xifra que arriba al 20% si es compara amb les dades del 2003. Causes del creixement Les raons principals d'aquest increment són: * El dinamisme del sector industrial. * L'explosió del sector residencial, especialment en l'àmbit de la construcció a la costa i a zones de segona línia de mar. * L'ús massiu de l'aire condicionat, que ha traslladat les puntes de consum als mesos d'estiu. Inversions i infraestructures clau Per fer front a aquesta demanda, la companyia ha anunciat una inversió de 37 milions d'euros per al 2006, centrada en la millora de la qualitat del servei i la creació de noves infraestructures: 1. Cinc noves subestacions: Puigpelat i la Selva del Camp (indústria), el Vendrell (residencial), Ribera d'Ebre (parcs eòlics) i Constantí (polígons industrials). 2. Una subestació redueix la tensió de 220.000 volts a 25.000 per a la seva distribució local, garantint així la potència i evitant col·lapses. 3. Programes de manteniment predictiu (amb helicòpters i termografies) i preventiu. "El millor quilowatt és el que no es gasta, el que podem estalviar." Cap a un consum responsable Pujols destaca que la qualitat del subministrament ha millorat amb una reducció del 68% en el temps d'interrupció del servei des del 2002. Tot i això, fa una crida a la racionalització del consum domèstic per evitar sobrecarregar la xarxa en hores punta i fer el país més sostenible.

  • Adigsa i el nou model d'habitatge social a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    17'

    Adigsa i el nou model d'habitatge social a Tarragona

    Gestió i Rehabilitació de l'Habitatge Públic al Tarragonès L'entrevista amb Jordi Navarro, delegat de l'empresa pública Adigsa (actualment integrada a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya), detalla les actuacions de manteniment i millora que s'estan duent a terme al parc públic d'habitatges de la demarcació de Tarragona, especialment als barris de Camp Clar i Constantí. Actuacions Urbanístiques i Rehabilitació Durant el 2005 i el 2006, l'entitat ha centrat els seus esforços en diverses línies de treball: * Constantí (Les 600 vivendes): Reforma estructural de les caixes d'escala, eliminació de barreres arquitectòniques i millora dels accessos en edificis antics. * Camp Clar: Projectes de pintura de façanes per sectors (blocs verds, roses i blaus), pavimentació de places deteriorades i renovació de les escomeses d'aigua. * Manteniment preventiu: Actuacions en altres localitats com Riu Clar, Altafulla i Torreforta. Problemàtica Social i Seguretat a Camp Clar Navarro destaca que el repte a Camp Clar no és tant urbanístic —ja que considera que és un barri ben dissenyat— sinó principalment social. Els punts clau abordats són: * Ocupacions il·legals: S'ha aconseguit aturar les ocupacions massives mitjançant vigilància i rehabilitació de blocs sencers, tot i que persisteixen casos puntuals en procés judicial. * Cessions inconsentides: Es persegueix el traspàs irregular de claus entre particulars en habitatges de lloguer social. * Morositat i subministraments: Es treballa per regularitzar el pagament del lloguer de més de 300 famílies i eradicar els enganxes il·legals de llum i aigua. "Qualsevol acció a Camp Clar ha de ser molt integral; per molt bé que facis una feina, si no és des de la integralitat, compliques l'altra." Futur: Oficina Local d'Habitatge i Pla de Barris Es preveu la posada en marxa imminent de l'Oficina Local d'Habitatge a Tarragona, que gestionarà el Programa d'Intermediació per al Lloguer Social. Aquest sistema pretén: 1. Mobilitzar pisos buits: Incentivar els propietaris privats oferint-los assegurances de multirisc i de cobrament (avalats per la Generalitat) i ajuts de fins a 6.000 euros per a reformes. 2. Lloguer accessible: Facilitar l'accés a llogaters amb preus per sota del mercat. 3. Foment de la propietat: Oferir als llogaters antics (més de 10 anys) la possibilitat de comprar el seu habitatge per afavorir l'arrelament i l'estabilitat del barri.

  • Entrevista a Raül Font sobre l'esport a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    20'

    Entrevista a Raül Font sobre l'esport a Tarragona

    Panorama de l'Esport a la Ciutat de Tarragona El regidor d'esports de l'Ajuntament de Tarragona, Raül Font, repassa l'actualitat esportiva de la ciutat, destacant especialment el bon moment del Nàstic i la planificació d'infraestructures clau. Actualitat del Nàstic i Projectes de Futur Viatge a Eibar: El regidor detalla la seva experiència al País Basc amb la directiva del Nàstic, destacant la cultura futbolística basca i els contactes realitzats. Nou Estadi: Es confirma el compromís ferm de l'Ajuntament per la construcció d'un nou camp de futbol. S'està treballant en els esborranys del projecte, que s'ubicarà a la zona de la Budellera, a prop de les pistes de tennis. Somni de Primera: Font expressa la il·lusió col·lectiva de la ciutat pel possible ascens a la Primera Divisió, posant en valor l'orgull tarragoní. Altres Disciplines i Esport d'Elit Bàsquet: Es destaca la bona gestió de l'ADT (Asociación Deportiva Torreforta) i la consolidació del CBT. Voleibol: Malgrat la difícil situació del Sant Pere i Sant Pau, el regidor reitera el suport institucional al club, confiant en la seva pedrera de campions d'Espanya. Suport a l'Esport Base i Reconeixements L'Ajuntament reafirma la seva aposta per l'esport com a eina de cohesió social: Subvencions: Es destinaran uns 150.000 euros a entitats d'esport escolar i de base, ajudant a petits clubs i associacions de discapacitats. Gala de l'Esport: El 17 de març se celebrarà la setena edició al Teatre Metropol, amb un format d'espectacle teatral a càrrec del grup Eslàstic. "L'esport ha de ser una eina formativa que transmeti valors com la solidaritat, l'esforç i la superació personal a la joventut."