Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1609-1632 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Presentació de la Tecleta i el Concurs de Baldufa
Presentació de la nova figura: La Tecleta L'episodi se centra en la presentació oficial del Capgrós Tecleta, la nova companya del popular Maginet. Aquesta iniciativa, impulsada pel Club Maginet, ha estat un projecte de llarg recorregut que va néixer l'any 1996 a partir d'una campanya de la Conselleria de Medi Ambient. Procés de creació i col·laboradors Roser Marqués: Creadora i dissenyadora del personatge original. Àngels Cantos: Escultora encarregada de donar forma física a la figura. Finançament: S'han recaptat fons durant tres anys mitjançant la venda de samarretes i entrepans (esmentant un pressupost de prop de 600.000 pessetes). "No només ha comptat amb la base artística, sinó també amb les ganes, la passió i la il·lusió, perquè només amb la tècnica no es fan les coses." La figura es caracteritza per la seva cara bonica, un llaç gros al cap i una bata de col·legi amb la lletra 'T' de Tecleta i Tarragona. El 29è Concurs de Baldufa Paral·lelament, es detalla la celebració del tradicional concurs de baldufa a la Plaça de la Font: Objectiu: Recuperar jocs tradicionals i ensenyar paciència als nens en contrast amb la immediatesa dels videojocs. Mecànica: L'organització facilita les baldufes (de fusta amb punta rodona) i es premia la durada del ball mitjançant cronòmetre. Rècords: Es comenta que s'ha arribat a marques de fins a dos minuts de gir ininterromput.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Santa Tecla i la Gastronomia de l'Espineta amb Caragolins
Santa Tecla: Tradició Gastronòmica i Reconeixements L'episodi se centra en els preparatius per a la Festa Major de Santa Tecla a Tarragona, destacant el vessant cultural i culinari de la celebració. Es posa èmfasi en els Teclers d'Honor, un reconeixement a entitats i establiments emblemàtics de la ciutat que enguany inclou negocis històrics com Patates Busquets, Vermut Yzaguirre, el restaurant Barquet i el restaurant Leman. L'Espineta amb Caragolins: Receptes i Variants El plat estrella de les festes és l'espineta amb caragolins, una recepta tradicional que admet tantes variacions com cuiners. Els xefs Josep Gil (Leman) i David Soler (Barquet) debaten sobre els secrets d'aquest plat: El tipus de caragol: Mentre que la tradició dicta l'ús de caragolins, al restaurant Leman prefereixen el caragol cristià (més gran) per comoditat del comensal. Al Barquet opten per la carratgina, un punt mitjà. El dessalat de l'espineta: Un punt crític del plat. Josep Gil aposta per un dessalat llarg de dues nits per seguretat, mentre que David Soler prefereix 12 hores per mantenir un punt de sal més "divertit" i intens. Ingredients especials: S'esmenta l'ús de pebrots de romesco per potenciar el gust. La picada final pot incloure fruita seca, vi ranci, pa per espessir, safrà i un toc de canyella o fins i tot xocolata. Menús Ideals per a la Festa Major Els cuiners proposen estructures per al dinar de la diada de Santa Tecla: Entrants: Marisc de Tarragona o una amanida verda abundant per compensar la contundència del plat principal. Plat Principal: L'espineta amb caragolins, acompanyada de molt de pa per sucar la salsa. Postres: Pastís Leman o un gelat de Chartreuse. Beguda: El plat és versàtil i marida bé amb vi blanc, vi negre, cava, carret de vins generosos o la cervesa artesana local Rosita. "L'espineta amb caragolins es fa precisament perquè rimi amb tarragonins, però és clar que cada casa li dóna el seu propi toc."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
27'
Santa Tecla a Tarragona Ràdio amb l'alcalde Ballesteros
Inici de les Festes de Santa Tecla Tarragona Ràdio dona el tret de sortida a una programació especial dedicada a les festes de Santa Tecla, amb més de 80 hores de ràdio en directe des de l'estand de les festes a la Rambla. Aquest espai no només serà el centre neuràlgic de la informació, sinó també un punt de venda de merchandising i llibres d'autors locals. Principals protagonistes i actes • Alfred Fort: Nomenat pregoner d'enguany pel seu paper clau en el model festiu d'èxit de Tarragona. • Claustra Fà Llimiana: Perpetuadora de les festes i balladora del Ball de Gitanes. • Culinària i Gastronomia: Reconeixement a l'espineta amb cargolins com a plat oficial. • Seguretat i Logística: S'han previst increments en el servei d'autobusos nocturns i millores en la neteja i sanitat (lavabos públics) al casc antic. Entrevista amb Josep Fèlix Ballesteros L'alcalde de Tarragona ha participat en el programa compartint la seva faceta més personal com a portador del Nano Marquès des de fa 19 anys. Ha destacat que la seva vinculació amb la festa va començar molt abans del càrrec polític, tocant la gralla l'any 1982. Projectes i reptes festius • La Casa de la Festa: L'edifici estarà obert per a l'ús de les entitats durant aquestes festes, tot i que la inauguració del projecte museístic complet es preveu per a finals d'any o principis del vinent. • Descentralització: Ballesteros aposta per portar actes com macroconcerts i activitats infantils a diversos barris, mantenint els actes tradicionals al nucli històric. "Més important que el fet científic de si la relíquia ho és o no, és que tothom viu al voltant d'aquest símbol una festa tan volguda per la ciutat." El test de Santa Tecla En un to distès, l'alcalde s'ha sotmès a un breu qüestionari sobre la festa on ha demostrat els seus coneixements sobre el Seguici Popular, la relíquia de l'húmer de la Santa i els productes de promoció, acabant amb el taral·leig del mític pasdoble Amparito Roca.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
La Cultura Catalana a la Fira de Frankfurt amb Josep Bargalló
La Cultura Catalana com a Convidada d'Honor L'entrevista amb Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull, se centra en la històrica participació de la cultura catalana a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt (del 9 al 14 d'octubre). Espanya és el primer país sense estat que rep la invitació oficial de ser la cultura convidada d'una de les fires editorials més importants del món. Magnitud i Logística de l'Esdeveniment Bargalló detalla les xifres impressionants del desplegament català: - Unes 1.800 persones del sector editorial i industrial. - Més de 130 autors i prop de 800 artistes de diverses disciplines. - Una forta presència institucional amb representants de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. - Gran impacte previ: les traduccions de llibres catalans a l'alemany han passat d'una mitjana de 10 a 80 títols anuals. "Som el primer país sense estat que som la cultura convidada oficialment a la fira de Frankfurt. Això ja és un èxit." El Protagonisme de Tarragona La ciutat de Tarragona té un paper clau en aquesta edició per promocionar la seva candidatura com a Capital de la Cultura Europea 2016. Bargalló destaca: 1. Actes Institucionals: Presentació oficial de la candidatura a la sala central de la fira. 2. Vessant Literari: Participació destacada d'escriptors com Olga Xirinacs i Josep Anton Baixeres. 3. Cultura Popular: Presència de castellers (Colla Vella dels Xiquets de Valls) i promoció del llibre "Tarragona Literària". Tradició i Actualitat: Santa Tecla Tot i la feina a Frankfurt, Bargalló comenta la seva vinculació amb les festes de Santa Tecla. Malgrat haver de ser a Alemanya durant la Mercè, tornarà per a la diada de Santa Tecla i per presentar un llibre educatiu sobre la festa. També reflexiona sobre el futur de la Casa de la Festa i la polèmica de les diades castelleres a la ciutat, defensant la necessitat de veure castells de nou cada any.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
Trobada d'exveïns i residents de la Part Alta
Projecte de retrobament a la Part Alta L'Associació de Veïns de la Part Alta, representada pel seu vicepresident Gabriel Coy i el promotor David Domènech, està organitzant una trobada de veïns i exveïns del barri amb l'objectiu de recuperar les arrels i compartir vivències comunes. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de connectar aquelles persones que, per diverses raons, van marxar del barri cap a altres zones de Tarragona, però que encara mantenen un sentiment de pertinença molt fort. Objectius i eixos de la trobada Recuperació de la memòria històrica: Es busca recopilar fotografies, anècdotes i històries quotidianes per, possiblement, editar un llibre de sentiments i vivències. Homenatge a les arrels: La trobada vol retre homenatge especialment als qui viuen a les barriades però tornen sovint a la Part Alta de manera individual. Sentiment de comunitat: Crear un espai on persones que no s'han vist en dècades puguin retrobar-se. "Aquesta trobada està oberta a tothom, però partim del sentiment de la gent que realment s'ha hagut de marxar." Calendari i participació Els organitzadors han establert un període de recerca durant el que queda de 2007 per localitzar el màxim nombre de persones possible. La previsió és celebrar el gran esdeveniment a principis de 2008, en una data tranquil·la i sense altres activitats a la ciutat per facilitar la participació. Es demana a qualsevol persona interessada que vulgui aportar material o apuntar-se a la llista que contacti a través del correu electrònic o el telèfon de l'emissora.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
Inici del curs escolar i novetats educatives a Tarragona
Inici del curs escolar a Tarragona L'entrevista amb el regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Seneuges, serveix per repassar els punts clau del nou curs acadèmic. La principal novetat és l'obertura de tres nous centres escolars (Pax, els Cossis i Camp Clar) per donar resposta a l'increment de la demanda de places, especialment a P3. Infraestructures i Llars d'Infants Centres en mòduls: S'ha clarificat la diferència entre barracons i mòduls prefabricats, destacant que aquests últims compten amb tots els serveis, inclòs l'aire condicionat. Dèficit de places (0-3 anys): Existeix un retard històric en la creació de places públiques. Les mesures immediates inclouen: Construcció de la llar d'infants de les Clarisses (curs 2008-2009). Projectes a la zona Joan XXIII i Sant Pere i Sant Pau. Objectiu de crear unes 300 places addicionals en els propers quatre anys. Transport i Gestió Municipal Gratuïtat del transport: S'inicia una fase per oferir transport gratuït per a activitats pedagògiques a alumnes d'infantil i primer cicle de primària. De cara al 2008, s'implantarà una targeta de transport per a ús individual. Programa de manteniment: Es presenta un nou sistema informàtic que permet als directors de les escoles comunicar desperfectes directament a les empreses de manteniment, agilitzant la burocràcia municipal. Inclusió i Cohesió Social "No ens podem permetre societats duals; per això és important el pla educatiu d'entorn per equilibrar la igualtat d'oportunitats." S'han destacat els Plans Educatius d'Entorn (a Sant Salvador i ara a Torreforta), que ofereixen acompanyament i suport als alumnes amb dificultats familiars o acadèmiques fora de l'horari lectiu, a més de fomentar l'aprenentatge de la llengua catalana i la cultura local.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Homenatge a Mercè Rodoreda al Teatre Metropol
'A la meva Mercè': Un viatge literari al Metropol L'actriu Reçu Belmonte presenta l'obra 'A la meva Mercè', que es representarà al Teatre Metropol de Tarragona en el marc dels actes de la Diada Nacional de Catalunya. L'espectacle és un homenatge profund a l'escriptora Mercè Rodoreda, articulat a través d'una narrativa original que fuig dels tòpics més coneguts. Argument i context de l'obra L'acció se situa l'any 1956 en una perruqueria a Ginebra, lloc on l'autora va viure part del seu exili. Dues perruqueres conversen i filosofen sobre la vida mentre atenen les clientes, utilitzant fragments de contes de Rodoreda per desgranar temes universals: La importància cabdal de l'amistat i l'acompanyament. L'experiència de l'exili i el desarmament emocional. L'amor i la capacitat de reacció davant les adversitats. Una tria de textos més enllà dels clàssics L'obra, amb dramatúrgia de Sílvia Ferrando, destaca per no limitar-se a les obres de capçalera com La plaça del Diamant o Mirall Trencat. En canvi, ofereix: Una selecció acurada de contes i fragments literaris menys coneguts. Un recorregut on cada text té un sentit vital per a les protagonistes. Un material ric que, segons l'actriu, és un "carmelet a la boca" tant per a experts com per a neòfits. "L'amistat és la que ens permet que la vida ens sigui el més agradable possible." Trajectòria i futur L'espectacle arriba a Tarragona amb un llarg recorregut des de la seva estrena a Girona l'any 2005. Aquesta funció serveix també de preludi a l'Any Rodoreda, que celebrarà el centenari del seu naixement l'any vinent.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
53'
Festa i Remodelació del Mercat Central de Tarragona
Celebració i Futur del Mercat Central L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio es trasllada directament al cor del Mercat Central de Tarragona per viure una jornada festiva que serveix de pont entre el passat d'aquest edifici històric i el seu trasllat imminent a una instal·lació provisional. La Festa del Mercat i Santa Tecla El mercat s'omple d'activitat amb motiu de les festes de Santa Tecla 2007. Entre les novetats i elements destacats trobem: • El llançament del barret de Santa Tecla, que enguany presenta un disseny renovat tipus cowboy i color groc torrat. • Activitats per a la canalla, com el repartiment de globus personalitzats per part dels fills dels paradistes. • Un piscolabis popular i el repartiment de merchandising mitjançant un sistema de punts per compra. El Producte Estrella: El Peix Durant el recorregut, es destaca la importància del peix fresc de Tarragona. En una entrevista amb la Mercè, de la peixateria, s'expliquen les dinàmiques de consum: • El cap de setmana és el moment de màxima demanda per a plats elaborats com paelles. • Entre setmana, els clients opten per productes que permetin una preparació més ràpida o la congelació. La Transició a la Carpa Provisional Un dels temes centrals és el trasllat a la carpa provisional (mercat provisional) el proper 30 de setembre. Els representants institucionals com Albert Balló (Cambra de Comerç) i Albert Ribot (Associació de Venedors) comenten: • La carpa és considerada una de les millors d'Espanya pel que fa a equipament i modernitat. • El trasllat durarà aproximadament quatre anys mentre es realitza la reforma integral de l'edifici modernista. • S'anuncia un projecte per pintar un mural monumental de l'artista Carles Arola a les façanes de la carpa provisional amb motius tarragonins. "El mercat és de tu a tu, el que dona és protagonisme a la gent i valorem els valors humans." Concurs de Fotografia: L'Ànima del Mercat Es presenten els guanyadors del concurs de fotografia dedicat al mercat. Les obres reflecteixen tant l'arquitectura física del mosaic i el sostre com l'aspecte humà de l'intercanvi comercial. Com a premi, els guanyadors gaudiran de viatges a destinacions com Kènia o Budapest.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
56'
L'arquitectura modernista del Mercat Central de Tarragona
El llegat modernista de Tarragona i el seu Mercat Central En aquesta edició especial realitzada des del Mercat Central de Tarragona, s'analitza l'important valor arquitectònic d'aquest edifici davant la seva imminent remodelació. L'entrevista amb l'aparellador i expert en modernisme Josep Maria Boqueres desglossa els elements que fan d'aquesta estructura una de les peces clau de la ciutat. Característiques arquitectòniques de l'edifici El mercat, dissenyat per l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà el 1911 i inaugurat el 1915, destaca per: • L'ús de l'arquitectura de ferro en el seu interior. • Les seves característiques de voltes i gabinets que defineixen l'espai. • Una planta rectangular aïllada de 2.400 metres quadrats, una raresa ja que molts mercats de l'època es troben entre mitgeres. La reforma i el futur del mercat Boqueres comenta els plans de rehabilitació que inclouen: La creació de zones d'aparcament subterrani i espais comercials a les plantes inferiors. L'actualització tecnològica per millorar el manteniment de productes frescos. La conservació de l'estructura exterior mentre es buida i es modernitza l'interior. La Ruta Modernista a Tarragona L'expert situa l'edifici entre els deu més importants del modernisme tarragoní. Malgrat ser coneguda principalment pel seu patrimoni romà, Boqueres reivindica el valor de la ruta modernista que inclou: • El col·legi de les Teresines. • L'immoble número 25 de la Rambla Nova. • El rectorat i la Quinta de Sant Rafel. "A Tarragona hi ha catalogades unes 50 obres modernistes... cal potenciar-ho com ja es fa amb la ruta romana." Per acabar, s'anuncia un impàs musical previ a l'entrega de premis del concurs fotogràfic L'ànima del Mercat al carrer Governador González.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
54'
La Festa del Mercat Central de Tarragona i la seva remodelació
Celebració i Transició al Mercat Central L'episodi es realitza directament des d'una parada del Mercat Central de Tarragona, en el marc de la Festa del Mercat. Aquest esdeveniment serveix de comiat simbòlic abans del tancament de l'edifici històric per a la seva remodelació integral a finals de setembre. La Carpa Provisional de la Plaça Corsini Un dels punts clau és l'explicació tècnica de la nova infraestructura que acollirà els paradistes: • L'empresa Golimbes ha estat l'encarregada de muntar una carpa de més de 1.400 metres quadrats. • Es tracta d'una estructura sostenible i reutilitzable, equipada amb climatització i tecnologia d'última generació. • L'espai inclourà 74 parades personalitzades segons les necessitats de cada venedor (peixateries, carnisseries, bars, etc.). Descobertes Arqueològiques La regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, detalla les troballes realitzades durant les cates preventives als voltants de la plaça Corsini: • S'ha localitzat un pou d'època romana (segle I d.C.) i un possible túnel. • Les excavacions continuaran amb més intensitat un cop el trànsit de camions disminueixi després del trasllat. • Rossell destaca que Tarragona és una ciutat on es "viu dins la història", subratllant la convivència entre el patrimoni i la vida moderna. "Tarragona viu dins la història; aixequem una pedra i trobem el nostre passat, però hem de fer que la ciutat segueixi viva." Cultura i Participació Ciutadana L'episodi també destaca el vessant social de la festa: • El concurs fotogràfic "L'Ànima del Mercat", destinat a documentar l'estat actual de l'edifici abans de les obres. • Activitats per a la canalla i degustacions de producte fresc per agrair la fidelitat dels clients.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
2007-09-07 UM MERCAT RIBOT
Transició cap a un mercat més modern L'entrevista amb Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central, detalla la imminent obertura del mercat provisional de Tarragona. Aquest nou espai no és una simple carpa, sinó una instal·lació d'alta tecnologia dissenyada per oferir el millor servei durant el període de reformes de l'edifici centenari. Cronograma del trasllat Demà dissabte: Gran festa d'agraïment als clients al mercat actual amb inflables, castellers i lliurament de premis del concurs "L'ànima del mercat". 29 de juny: Últim dia de venda a l'edifici original i sopar de comiat a porta tancada per a paradistes i autoritats. 30 de juny i 1 de juliol: Trasllat de les parades i inici de l'activitat a les noves instal·lacions. Característiques del nou espai La instal·lació destaca per ser una de les més avançades de l'Estat: Tecnologia i confort: Climatització integral, portes automàtiques, càmeres frigorífiques individuals i terra antilliscant de resina amb els colors de l'escut de Tarragona. Distribució i disseny: 72 negocis organitzats per codis de colors (taronja, blau, etc.) per facilitar l'orientació dels clients cap als seus proveïdors habituals. Previsió a llarg termini: Tot i que les obres es preveuen de 18 mesos, l'estructura s'ha preparat per durar fins a 4 o 8 anys per si apareixen troballes arqueològiques al subsol de l'edifici original. "És el millor mercat provisional que avui per avui està a tot Espanya. S'han de reconèixer les coses: està quedant espectacular."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Renaixement de Salvem el Gaià i lluita pel cabal ecològic
Reactivació de la plataforma Salvem el Gaià L'entrevista amb Héctor Hernández, responsable de la plataforma Salvem el Gaià, posa de manifest la voluntat de reactivar aquesta entitat ciutadana després d'un període d'inactivitat (stand-by). L'objectiu principal és tornar a situar en l'agenda pública la recuperació ambiental del riu Gaià i, especialment, la implantació d'un cabal ecològic. La problemàtica del cabal ecològic Actualment, el curs baix del Gaià pateix una situació crítica degut a l'embassament gestionat per Repsol des dels anys 70: El riu es troba pràcticament sec en el seu tram final. Es reclama un cabal de manteniment que permeti la vida de la fauna (peixos, granotes) i la vegetació autòctona. La plataforma busca evitar la degradació del riu, que en molts trams ha passat de ser un ecosistema viu a convertir-se en un "camí de canyes". Objectius estratègics i urbanisme Més enllà de l'aigua, la plataforma vol incidir en la planificació del territori: Pla d'Espais Fluvials (PEF): Reivindiquen que es respectin els corredors biològics i que l'urbanisme no arribi fins a la llera del riu. Parc Natural de les Terres del Gaià: Proposen aquesta figura de protecció per a tota la conca, des del naixement fins a la desembocadura. Acció simbòlica a Sant Magí de la Brufeganya Per demà s'ha organitzat un acte amb una càrrega simbòlica molt potent: Recollida d'aigua a Sant Magí de la Brufeganya (part alta). Trasllat de l'aigua fins a la desembocadura a Tamarit. Lliurament de l'aigua als responsables polítics perquè l'aboquin al mar com a senyal d'unió de tota la conca. "L'acte pretén que els polítics se sentin a la taula per negociar amb l'Agència Catalana de l'Aigua i Repsol per aconseguir el cabal de forma definitiva."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
14'
El Casal Tarragoní rep el Premi al Balcó 2007
Reconeixement a la trajectòria cultural tarragonina Òmnium Cultural del Tarragonès ha atorgat el Premi al Balcó 2007 al Casal Tarragoní, coincidint amb el seu 50è aniversari. Durant l'entrevista, Joan Andreu Torres (president d'Òmnium Tarragonès) i Josep Saperes (vicepresident del Casal) expliquen el significat d'aquest guardó honorífic. Motius del guardó i selecció Consulta popular: Tot i que el jurat pren la decisió final, es realitza una consulta prèvia entre la ciutadania i els socis. Resiliència: Es valora la capacitat de l'entitat per sobreposar-se a moments crítics, especialment l'any 2000 quan va estar a punt de desaparèixer. Defensa de la cultura: Especialment pel seu treball constant en la promoció de la sardana i el patrimoni local. El moment actual de l'associacionisme El diàleg posa de manifest diversos reptes per a les entitats culturals: Manca de relleu generacional: S'observa una participació envellida en activitats tradicionals com les ballades de sardanes. Dificultats econòmiques: Les entitats depenen en gran mesura de les subvencions públiques, ja que les quotes de socis no cobreixen les despeses bàsiques. Refundació: El Casal Tarragoní es troba en un procés de recuperació d'activitats com els concursos de fotografia i els aplecs al parc de Saavedra. "La gran grandesa és que tinguem gent per poder-los donar el premi; que hi hagi entitats i persones que encara lluitin per la cultura."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Entrevista a Josep Maldonado sobre la legislatura a Madrid
Situació de la legislatura i la posició de CiU El diputat de Convergència i Unió (CiU) per Tarragona, Josep Maldonado, analitza la recta final de la legislatura al Congrés dels Diputats. Maldonado defineix l'estratègia del seu grup no com una radicalització, sinó com una etapa de fermesa i serietat davant el desgast del govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Esgotament del crèdit de Zapatero: Maldonado considera que el president espanyol ha incomplert les seves promeses amb Catalunya. Oposició constructiva: CiU ha mantingut una actitud de votar a favor del que és bo per Catalunya i en contra del que és perjudicial. Incompliments de l'Estatut: Es denuncia la invasió constant de competències i la manca de respecte a la llei vigent catalana. Infraestructures i dèficit històric a Tarragona L'entrevista posa un focus especial en la situació de les comarques tarragonines, on es denuncia un "tap d'infraestructures" que frena el creixement socioeconòmic impulsat per la societat civil: Dèficits viaris: Crítica a la manca de desdoblament de la N-340 i la N-420, així com la necessitat de millorar els accessos i rotondes. Aeroport de Reus i Port de Tarragona: Es remarca la saturació i la manca d'inversió en aquests nodes logístics fonamentals. Problemàtica de l'AP-7: Maldonado recorda que ja va proposar la potestat d'aixecar barreres en casos de col·lapse i critica que tant el govern de l'Estat com la Generalitat no hagin complert amb els terminis del tercer carril. Negociació dels Pressupostos i futur polític De cara als Pressupostos Generals de l'Estat de 2008, CiU marca una línia vermella clara: Exigència del 18% d'inversió: Per obligació estatutària, Catalunya ha de rebre inversions proporcionals al seu PIB, i si no es compleix, CiU hi votarà en contra. Estratègia electoral: Maldonado es mostra disposat a tornar a encapçalar la llista per Tarragona si el partit i Artur Mas l'hi demanen. "Zapatero és un home que diu que sí a tot i després fa el que li sembla; el seu crèdit a Catalunya s'ha acabat." Pel que fa a possibles pactes post-electorals, el diputat descarta taxativament qualsevol suport al Partit Popular i defensa que el millor escenari per a Catalunya és un govern socialista sense majoria absoluta que depengui dels vots catalans.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
Dia Mundial de la Fisioteràpia a Reus i reivindicacions del sector
Celebració i divulgació de la Fisioteràpia Amb motiu del Dia Mundial de la Fisioteràpia (8 de setembre), el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya organitza una jornada festiva i informativa. A la demarcació de Tarragona, el punt central serà la Plaça Prim de Reus, on s'instal·larà una carpa divulgativa. Els objectius de la jornada inclouen: * Donar a conèixer les competències del fisioterapeuta a la ciutadania. * Realitzar xerrades, tallers i projeccions de vídeos informatius. * Mostrar la capacitat professional per millorar la qualitat de vida dels usuaris. Reivindicacions: La Fisioteràpia al sistema públic Ricard Corgos, secretari del Col·legi, destaca la necessitat urgent d'integrar la fisioteràpia en l'Atenció Primària. Actualment, la xifra de professionals en el sector públic és alarmantment baixa: "Dels 6.800 professionals que hi ha a Catalunya, només 100 formen part de l'atenció primària." La proposta del col·lectiu és una entrada gradual als centres de salut per: * Tractar patologies musculars i osteoarticulars des de l'inici. * Reduir de forma dràstica la despesa farmacològica. * Igualar el model català al d'altres països europeus on la presència en ambulatoris és la norma. Llei de la Dependència i Autonomia Personal El sector també reclama un canvi d'enfocament en la Llei de la Dependència. Critiquen que actualment es prioritza el pagament de la dependència ja existent en lloc de la promoció de l'autonomia personal. Els fisioterapeutes s'ofereixen com agents clau per prevenir que les persones arribin a nivells de dependència o per ajudar-les a recuperar autonomia mitjançant centres especialitzats multidisciplinaris.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Reptes i crítiques de l'USTEC davant l'inici del curs escolar
Anàlisi del curs escolar amb l'USTEC-STEs En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Maria Cartanyà, responsable del sindicat USTEC-STEs a Tarragona, exposa les preocupacions del sector educatiu pocs dies abans de la tornada a les aules. Tot i reconèixer l'increment de recursos per part de la Generalitat, el sindicat considera que les mesures són insuficients per fer front a la realitat demogràfica actual. Principals demandes i preocupacions Massificació i ràtios: L'augment de 31.000 alumnes a tot Catalunya fa que les ràtios de 25 alumnes a infantil/primària i 30 a l'ESO se superin en molts casos. El sindicat demana una rebaixa dràstica de les ràtios per garantir la qualitat. Infraestructures precàries: Es critica l'ús excessiu de barracots (mòduls prefabricats) en els centres de nova creació i la falta de planificació en espais comuns com els menjadors. Atenció a la diversitat: El model actual, marcat per la sisena hora, dificulta l'atenció individualitzada i els desdoblaments de grups que es feien anteriorment. Gestió de plantilles: Denuncien errades en l'assignació de places d'interins durant l'estiu, amb més de 1.000 nomenaments d'ofici potencialment incorrectes que afecten la vida de les persones per un període de dos anys. El paper de l'escola pública i la immigració Cartanyà destaca que l'escola pública és la que absorbeix pràcticament tot l'increment d'alumnat nouvingut (especialment a la demarcació de Tarragona, amb augments del 13% a infantil). "L'escola pública és la que absorbeix el gruix de l'increment de gent que ve i és on s'ha de fer la discriminació positiva a l'hora d'invertir." Sobre l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania El sindicat es posiciona clarament a favor de la laïcitat a les aules i rebutja les ingerències de l'Església o de sectors polítics conservadors. Defensen que l'escola ha de formar en valors ètics i coneixement de la societat real, deixant les creences personals per a l'àmbit privat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Festa Major de Montblanc: Tradició i Seguici Popular
La Celebraisó de la Festa Major a Montblanc Montblanc, la capital de la Conca de Barberà, celebra la seva Festa Major entre el 7 i l'11 de setembre. Aquesta festivitat destaca per la seva gran capacitat d'unir actes de caràcter religiós, cultural i festiu en un programa divers que tanca el cicle d'estiu de la vila. Els Protagonistes i el Pregó L'edició d'enguany compta amb un pregó d'excepció a càrrec de José Antonio Labordeta, traslladat a l'església de Sant Francesc per preveure una assistència multitudinària. Carme Pallàs, regidora de festes, destaca l'entusiasme del pregoner, qui s'espera que fins i tot ofereixi una actuació musical. Tradició i Seguici Popular El punt àlgid de la celebració és el 8 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Serra. Els elements més estimats pels montblanquins són: El Seguici Popular: gegants, nans, el ball de bastons, la mulassa i l'àliga. Noves incorporacions: Després de la recuperació de l'aligot i el sac petit l'any passat, enguany s'estrena la colla petita de dimonis de Montblanc. Les ballades a la plaça, que representen el moment de màxima identitat local. Teixit Associatiu i Vida Nocturna La festa no seria possible sense la implicació de les entitats locals, des del Club de Futbol fins a associacions juvenils com Bar-Claula. Els actes nocturns, com els concerts de l'Hotel Cochambre o les discoteques mòbils, són els que atreuen un públic més nombrós i divers, des dels joves fins a la gent gran. "Montblanc té un teixit associatiu molt important i emprenedor que enriqueix moltíssim el poble." La regidora subratlla que aquesta vitalitat no només és cultural, sinó que serveix com a motor de cohesió social i relleu generacional per al futur de la vila.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Cursos de català i normalització lingüística a Tarragona
Inici del curs 2007-2008 al Centre de Normalització Lingüística (CNL) La directora del CNL de Tarragona, Rosa Maria Ibarz, detalla l'oferta formativa i el procés d'inscripció per a l'actual període. Es destaca un creixement significatiu de la demanda, especialment en els nivells més elementals. Calendari de matriculació i proves de nivell Del 12 al 14 de setembre: Període preferent per a antics alumnes. A partir del 17 de setembre: Realització de les proves de col·locació (tests de nivell) per a nous alumnes. Del 19 al 21 de setembre: Inscripció oberta per a les places lliures restants. Perfil de l'alumnat i canvis en la demanda L'oferta del centre s'ha hagut d'adaptar a una realitat social canviant, on els nivells bàsics i inicials representen ja el 67% del total de la formació. Aquest fenomen s'explica per: L'augment de la immigració: El 50% de l'alumnat és d'origen estranger. Motivació laboral i familiar: Molts pares i mares aprenen català per seguir l'escolarització dels fills o per necessitats professionals. Superació de la bretxa de gènere: Tot i que tradicionalment el perfil era femení, actualment s'ha equilibrat amb la incorporació de molts homes joves d'entre 25 i 30 anys. Projecte "Voluntaris per la llengua" L'espai destaca la importància de la pràctica oral més enllà de l'aula. El programa aparella catalanoparlants amb aprenents per fomentar la fluïdesa. Ibarz fa una reflexió crítica sobre el costum dels catalans de canviar de llengua: "No els estem fent cap favor (canviant al castellà), sinó que al contrari els estem discriminant si no els parlem la nostra llengua, perquè després es trobaran davant d'un problema." Altres nivells i xifres rècord Tot i que la prioritat són els cursos bàsics, hi ha una forta demanda en l'altre extrem, el Nivell D (Superior). En total, el centre mou un volum de prop de 4.200 inscrits, una xifra històrica per a la institució a Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Davallada en les vendes de vehicles a Tarragona el 2007
Anàlisi del sector de l'automoció a Tarragona L'episodi analitza la situació econòmica a través d'un indicador clau: les matriculacions de vehicles a les comarques de Tarragona durant els primers vuit mesos del 2007. Els experts Emili Beltran i Anton Ferraté exposen una realitat marcada per una tendència a la baixa en el volum de vendes. Factors clau del descens Segons els convidats, la disminució no és accidental, sinó que respon a diversos factors econòmics i psicològics: Interessos i hipoteques: La pujada dels tipus d'interès (Euríbor) ha reduït la liquiditat de les famílies. Com diu Anton Ferraté: "La gent entre hipoteques i la pujada d'interessos s'està estirant i s'ho pensa més." Regularització del mercat: Després d'anys amb vendes per sobre de la mitjana estatal, el mercat tarragoní està patint una regularització tècnica. Factor psicològic: El bombardeig de notícies negatives a la premsa genera una prudència excessiva en el consumidor. Canvis en els hàbits de consum S'observa un canvi significatiu en el tipus de vehicle que es compra: Vehicles d'ocasió: El mercat de segona mà està creixent, apropant-se als nivells del centre d'Europa. Auge dels SUV: Tot i la crisi general, la venda de vehicles tot terreny (principalment SUVs) ha crescut un 9,1%, convertint-se en l'únic segment positiu perquè molts usuaris el prefereixen al turisme convencional. Ajust de prestacions: El client ja no busca el luxe, sinó la funcionalitat, prioritzant una quota de finançament assequible per sobre dels extres del cotxe. El paper de l'Administració Els experts reclamen una acció política més sensible a la realitat del sector, especialment pel que fa a la fiscalitat mediambiental i la renovació del Pla Prever. Adverteixen que la fiscalitat de l'automòbil a l'estat en alguns casos duplica la mitjana europea, fet que dificulta la renovació d'un parc automobilístic encara molt envellit.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
La dansa a Tarragona: Artemis Plàja i l'escola de ball
Actualitat i formació a l'Escola de Dansa Artemis L'Artemis Plàja, responsable de l'escola, detalla les novetats per al curs 2007-2008. El punt més rellevant és la transformació de la titulació oficial, que passa de ser de grau mitjà a un títol de grau professional. Aquesta certificació és equivalent als mòduls de l'antiga FP i habilita els alumnes per treballar professionalment com a: - Ballarins en companyies. - Mestres de dansa. - Coreògrafs o gestors artístics. L'impacte dels mitjans i la cultura popular Segons Plàja, la dansa viu un moment d'eclosió gràcies a diversos factors: * Televisió i sèries: Produccions com Un paso adelante han fet créixer l'interès del gran públic. * Referents internacionals: Figures com Ángel Corella inspiren les noves generacions a establir-se fites altes. * Roda de mercat: Més públic genera més espectacles, la qual cosa es tradueix en més feina per als professionals. Exigència, disciplina i valors El resum de l'experiència a l'escola destaca que la dansa és una disciplina altament exigent però gratificant. L'Orion, alumne i fill de l'Artemis, explica la seva rutina de 14 hores setmanals de dansa clàssica als onze anys. "Pagaràs la fama amb la suor del teu front." L'Artemis subratlla que aquesta dedicació no perjudica els estudis acadèmics, sinó que fomenta una disciplina i capacitat de concentració superior que sovint es reflecteix en millors notes a l'escola. La dansa a Tarragona La ciutat mostra una bona salut pel que fa al consum de dansa, especialment en estils com el clàssic i l'espanyol, que omplen espais com el Camp de Mart o el Metropol. Tot i que la dansa contemporània costa més d'introduir, la tendència és clarament positiva i de creixement constant.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
III Edició de Tallers Oberts d'Artistes a la Part Alta
Inauguració i objectius de la III Edició L'esdeveniment, que comença aquest divendres a la Part Alta de Tarragona, arriba a la seva 3a edició amb una participació rècord de 36 artistes i 17 tallers. L'objectiu principal és la socialització de l'art, permetent que la ciutadania no només vegi l'obra acabada, sinó que conegui de prop el procés creatiu i la realitat quotidiana dels creadors. Principals novetats i desvinculació de Santa Tecla A diferència d'altres anys, s'ha decidit separar l'activitat de les festes de Santa Tecla per atorgar-li una identitat pròpia i evitar que quedi diluïda en el dens calendari festiu. Segons la regidora Sandra Coloma, aquesta decisió ajuda a consolidar l'esdeveniment com un pol d'atracció cultural i turístic singular. Programació i activitats destacades La jornada inaugural de divendres es perfila com una nit màgica amb un ampli ventall d'activitats: * Ruta nocturna: Obertura dels tallers de 21:00 h a 00:00 h. * Activitats paral·leles: Recitals de poesia, música en directe (blues) i muntatges al carrer. * Tast de vins: Col·laboració amb els cellers de Batea (Terra Alta) durant l'obertura. * Exposició singular: Inauguració de la mostra Barbie vs Barbie a la seu dels Serveis Territorials de Cultura. La veu de l'artista i la complicitat institucional L'artista Rosa Ciurana destaca que obrir el taller és un acte de valentia que permet trencar la solitud del creador i rebre les impressions directes del públic. Per la seva banda, Adam Mañé subratlla la importància de la col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament per impulsar projectes futurs, com el proper Centre d'Art Contemporani de la ciutat. "L'art ha d'estar a l'abast de tothom; que el veí sàpiga que dos carrers més enllà hi ha algú creant i pugui entrar a descobrir-ho."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
21'
Balanç de govern i reptes de Tarragona amb Sergi de los Rios
Balanç dels primers mesos de govern de coalició Sergi de los Rios, segon tinent d'alcalde i portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a Tarragona, fa un balanç positiu dels primers dos mesos i mig de govern amb el PSC. Coincideix amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros en qualificar l'etapa amb un notable alt, destacant que ha estat un període de gran recollida d'informació i adaptació. Punts clau de la gestió i organització: Coordinació interna: Malgrat les diferències ideològiques, s'han establert mecanismes de consens que permeten al govern parlar amb una única veu. Transversalitat: De los Rios subratlla la importància que les conselleries es comuniquin entre elles, trencant amb els compartiments estancs dels darrers 18 anys. Pes polític: ERC assegura participar activament en totes les línies estratègiques, incloent urbanisme, malgrat la diferència de regidors (13 del PSC davant 2 d'ERC). La reconducció del POUM i el diàleg ciutadà Un dels temes centrals de l'entrevista és el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). El portaveu republicà és molt crític amb l'anterior gestió de CiU i el PP, a qui acusa d'irresponsabilitat per aprovar inicialment el pla sense consens. "Molts ciutadans de Tarragona han perdut la confiança amb la pròpia institució de l'Ajuntament per la falta de diàleg previa." ERC aposta per una reconducció total del projecte que inclogui: 1. Un procés de diàleg i participació real amb els veïns afectats. 2. La redacció d'un nou esborrany amb canvis fonamentals i bàsics. 3. Una segona aprovació inicial que obligarà a un nou període d'exposició pública. Pressupostos i futur del Mercat Central Pel que fa a les finances municipals, el tinent d'alcalde adverteix que el marge de maniobra econòmic és molt estret. Els propers pressupostos seran rigorosos i seriosos, prioritzant les polítiques socials i la projecció exterior de la ciutat, tot i que el gir complet de les polítiques es visualitzarà a llarg termini. Finalment, s'ha confirmat que el trasllat dels venedors a la carpa provisional del Mercat Central és imminent i es preveu completar durant el mes de setembre, permetent així l'inici del projecte constructiu estructural.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
La URV i la distinció Vicenç Vives: El Pla Bolonya
Reconeixement a la Facultat de Lletres de la URV Representants de la Universitat Rovira i Virgili (URV), encapçalades per la degana de la Facultat de Lletres, Mercè Jordà, expliquen el significat de rebre la distinció Vicenç Vives de la Generalitat de Catalunya. Aquest guardó premia l'excel·lència en l'adaptació dels estudis de Geografia i Història al nou marc legislatiu. L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) El resum de la intervenció se centra en el procés conegut com a Pla Bolonya, que pretén unificar els criteris acadèmics a tota Europa: Mobilitat i homologació: L'objectiu principal és que els títols siguin transparents i permetin la lliure circulació de professionals per la Unió Europea sense traves burocràtiques. Canvi de rol: L'estudiant passa a ser el protagonista del seu propi aprenentatge, deixant enrere el model passiu de la classe magistral. Avaluació contínua: Es valora tot l'esforç realitzat durant el quadrimestre (pràctiques, seminaris, lectures) i no només un examen final. "L'alumne no és un aprenent de coneixements, sinó de competències a fi i efecte de ser un bon professional." Reptes i futur de la docència Les convidades destaquen que, tot i la manca de decrets definitius per part del Ministeri, la facultat ja treballa amb metodologies de crèdits ECTS. Aquest sistema s'inspira en el model anglosaxó, centrat en la tutorització i el feedback constant. L'horitzó final per a la implementació total d'aquest sistema a totes les universitats de l'estat és l'any 2010.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Activitats educatives i culturals de la Fundació La Caixa a Tarragona
Presentació del Curs Educatiu 2007-2008 L'entrevista amb Ignasi Martínez, director del Centre Cultural de la Fundació La Caixa a Tarragona, se centra en la nova programació adreçada a la comunitat educativa. Aquest programa, que s'estén d'octubre a maig, busca la implicació directa del professorat per adaptar les activitats als currículums escolars. Les activitats es divideixen en tres grans blocs pedagògics: - Educació Infantil: Enfocada en les arts plàstiques, el tacte i la música. - Educació Primària: S'introdueixen conceptes de societat, cooperació internacional i medi ambient. - ESO, Batxillerat i Cicles Formatius: Programes especialitzats com el cicle de cinema i debat per fomentar el pensament crític sobre temes com la immigració i les desigualtats socials. Cultura i Ciència per al Públic General Més enllà de les escoles, el centre presenta una oferta cultural potent per a la temporada de tardor: - Exposició "Un dia a Mongòlia": Una mostra amb peces procedents d'Ulambator que s'inaugura durant les festes de Santa Tecla. - Ciència i Recerca: Conferència del prestigiós Bruce Lahn sobre la genètica humana, moderada per l'investigador Jordi Agustí (URV). - Cicles de Salut i Globalització: Debats sobre els serveis sanitaris, els mites de la medicina i els reptes econòmics actuals. - Oci Familiar: Dissabtes de cinema d'animació i concerts de música polifònica tradicional amb el grup Huun-Huur-Tu. "No es tracta només d'oferir una programació, sinó que el professorat s'impliqui perquè l'activitat sigui adaptable als propis programes de cada centre."