Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1825-1848 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
L'impacte invisible de les malalties laborals
L'estudi de CCOO: Destapant la realitat laboral Montserrat Saneuja, responsable de salut laboral de Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, presenta un estudi pioner realitzat a través de la fundació ISTAS que pretén "fer visible l'invisible". L'informe denuncia una gran escletxa entre les dades oficials i la realitat de les malalties i morts derivades del treball. Dades impactants i divergències oficials L'estudi revela xifres alarmants que contrasten dràsticament amb els registres de les administracions: Mortalitat silenciosa: Mentre que les dades oficials podien registrar una sola mort laboral a Catalunya (any 2004), l'estudi estima que unes 2.500 persones moren anualment per causes relacionades amb la feina. Estimació a Tarragona: Es calcula que prop de 250 defuncions anuals a la província tenen un origen laboral. Principals patologies: Les malalties més comunes són les osteomusculars i les de la pell, mentre que les morts solen derivar de tumors malignes i patologies cardiovasculars. Crítica al sistema de detecció L'entrevista subratlla que el sistema actual està infravalorat perquè: Les mútues d'accidents han estat, fins ara, les úniques encarregades de determinar si una malaltia és professional, sovint amb criteris restrictius. Existeix una "por" part del treballador a denunciar la malaltia per possibles represàlies laborals. Moltes patologies, com les derivades de l'exposició a agents químics (presents en neteja, construcció o agricultura), no es reconeixen com a tals. "Si no tenim malalties oficialment, no hem de prevenir res. Però la gent es mor i cal una prevenció adequada." Propostes de futur i prevenció CCOO proposa un canvi de model basat en: Implicació de la sanitat pública: Que els metges públics puguin diagnosticar l'origen laboral de les patologies. Major conscienciació: Tant de les mútues com dels empresaris i els mateixos treballadors. Millora de la prevenció: Només reconeixent la magnitud real del problema es podran aplicar mesures preventives eficaces per evitar futures morts.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
18'
L'Escola de Lletres de Tarragona: literatura i local propi
L'Escola de Lletres de Tarragona: Un Nou Centre Cultural L'Escola de Lletres ha inaugurat recentment el seu local al carrer Sant Llorenç, consolidant-se com un centre cultural estable a la ciutat de Tarragona. Aquest espai permet no només donar classes, sinó integrar una programació estable d'activitats vinculades a la cultura. Metodologia i Filosofia de l'Escriptura L'escola fomenta una visió de l'escriptura basada en el plaer i la diversió, eliminant el mite del "full en blanc". Per a l'equip directiu, escriure és un acte de felicitat i comunicació accessible a tothom, independentment de l'edat o els coneixements previs. Democratització de l'escriptura: Tothom té capacitat per crear literatura si aprèn les tècniques i perd la por. Intergeneracionalitat: Grups heterogenis (dels 14 als 60 anys) que comparteixen una mateixa pulsió creadora. El procés: Transformar els sentiments personals en material literari a través del llenguatge. Oferta Formativa i Novetats L'escola compta actualment amb uns 100-150 alumnes i ofereix diverses modalitats per adaptar-se a les necessitats de cadascú: Tallers de Creació Literària: Nivells inicials i d'aprofundiment amb la col·laboració d'escriptors de renom (Francesc Pasqual, Julio Ricardo Trigo, Olga Xirinacs). Cercle de Lectura Creativa: Una proposta per analitzar la lectura des d'un punt de vista tecnic per millorar l'escriptura. Tutories Literàries: Acompanyament personalitzat i privat per a autors que prefereixen treballar la seva obra fora de l'aula. Tarragona Literària: Presència digital a través d'un bloc que actua com a premsa cultural de la ciutat. "Escriure ha de ser un acte de felicitat... tot es redueix a ratlles, triangles i punts; la literatura és llenguatge i, si n'aprenem la base, podem crear." Informació Pràctica Termini de matrícula: Fins al 9 de març. Horari d'atenció: De 19:00 a 21:00 h a la seu de l'escola (Espai Maria Aurèlia Capmany). Possibilitat de tast: L'escola permet assistir a una classe de prova gratuïta per decidir si el format encaixa amb l'interès de l'alumne.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
El Tren: La ràdio real arriba a la Universitat Rovira i Virgili
La tercera edició d'una experiència professionalitzadora El programa El Tren, una iniciativa pedagògica i professional impulsada per la professora Marta Montagut, arriba a la seva tercera edició a Tarragona Ràdio. Aquest taller de ràdio permet als estudiants de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili introduir-se en una rutina productiva real, on han de produir i emetre un programa setmanal d'una hora. Característiques de l'aprenentatge Responsabilitat professional: Els alumnes superen la pressió acadèmica de la nota per centrar-se en la qualitat del producte per a l'oient. Inserció laboral: La professora destaca que molts participants de les edicions anteriors ja estan treballant en mitjans, com és el cas de l'Elder Moya. El "verí" de la ràdio: El mitjà actua com un element captivador que sovint canvia les aspiracions dels alumnes cap al sector radiofònic. Continguts del programa d'estrena Els nous conductors del programa han detallat les seccions per a la primera emissió: Entrevista: Comptaran amb el padrí del programa, Joan Reig (bateria de Els Pets). Reportatge: Una peça sobre el vaixell multicultural Ship of Fools atracat al Moll de Costa de Tarragona. Seccions temàtiques: Repàs de l'actualitat musical, cinema (especial sobre els Oscars) i una secció d'ironia sobre política. "Els alumnes s'obliden completament que això és un taller on se'ls donen crèdits; passa a ser el seu programa, el seu producte i la seva responsabilitat."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona amb les entitats locals
Commemoració del 28 de febrer: Identitat i Història En motiu del Dia d'Andalusia, representants de l'Associació Cultural i Folklòrica Andalusa (Luisa Márquez i Núria Sánchez) i de la Casa d'Andalusia (Manuel López Paz) comparteixen la importància d'aquesta jornada a Tarragona. Tot i que els actes principals es concentren el cap de setmana, el 28 de febrer es manté com una data oficial per recordar les arrels i la missió de les entitats andaluses a la demarcació. L'evolució de la terra d'origen Els convidats reflexionen sobre el canvi espectacular que ha viscut Andalusia en les darreres dues dècades. Destaquen millores significatives en: * Infraestructures: Una xarxa d'autovies que connecta totes les capitals de província. * Serveis públics: L'excel·lència del sistema sanitari i educatiu actual. * Sentimentalitat: El contrast entre el poble que van deixar i la realitat moderna que troben quan hi tornen de vacances. Identitat dual i convivència a Catalunya El programa aborda la realitat de ser andalús a Catalunya, desmuntant tòpics polítics sobre la llengua o l'encaix social: * Forasters a tot arreu: Es descriu la paradoxa de ser vistos com a andalusos a Catalunya i com a catalans quan visiten els seus pobles d'origen. * Normalitat lingüística: Es destaca la convivència natural entre el català i el castellà en l'àmbit familiar i social. * Crítica a la política: Els tertulians lamenten la distància entre el discurs polític (sovint crispat) i la realitat de carrer, on no hi ha conflictes de convivència. "No em diguis foraster, que jo he nascut andalús; i tot el qui neix andalús porta un pessic per dins encara que estigui lluny del sud." Programa d'actes a Tarragona Es detallen les activitats previstes per a les properes setmanes: 1. Homenatge a Blas Infante: Acte conjunt diumenge a les 12 h al Camp de Mart. 2. Missa Rociera: Tradicional acte de la Casa d'Andalusia amb canvi de vara del germà major. 3. Insignia d'Or: Lliurament del guardó a Silvia López Gallardo, directora d'Andalusos a l'Exterior. 4. Quinzena Cultural: Festival al Teatre Metropol, conferències i dinars de germandat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
2007-02-27 UM TECNOLOGIES EDIFICACIÓ LA
Jornades de Divulgació Tecnològica a Tarragona S'han iniciat a Tarragona les jornades de divulgació sobre les tecnologies en l'edificació, organitzades per La Salle. Aquest cicle de conferències té com a objectiu analitzar la implantació de solucions tecnològiques i sostenibles en la construcció d'habitatges, amb la participació de diversos agents del sector com ara arquitectes, enginyers, instal·ladors i promotors. Els Pilars de la Llar Digital Durant les entrevistes, s'han destacat diversos punts clau per al futur de l'habitatge: Previsió i Sobredimensionament: La importància de dissenyar conductes més amplis durant l'obra per facilitar la incorporació de noves tecnologies sense necessitat de reformes costoses. Sostenibilitat i Estalvi: L'ús racional de l'energia elèctrica mitjançant la Building Automation per reduir l'impacte ambiental (emissions de CO2). Marc Normatiu: L'impacte del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) i les Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT). Impacte Econòmic i Reptes de Futur S'ha debatut sobre el cost d'aquestes innovacions, que ronda entre l'1% i l'1,5% del pressupost total de l'obra. Aplicar un paquet bàsic de tecnologia en un habitatge de 100m² pot tenir un cost aproximat de 3.000 euros, una inversió que es considera assumible si es fa en la fase de construcció. "La quarta utility ja es considera l'accés a internet i la banda ampla." La Transició cap a la TDT El secretari de Telecomunicacions, Jordi Bosch, ha subratllat que el 85% de les llars catalanes compleixen amb la normativa d'infraestructures, tot i que encara queda feina per fer de cara a la apagada analògica. La inclusió de la tecnologia digital en les normes de 1996 ha estat clau per a la transició actual.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Balanç del carrer Comte: dos anys dels desallotjaments
Situació actual i memòria dels fets del carrer Comte El programa repassa la situació del carrer Comte de Tarragona quan es compleixen dos anys dels fets del febrer, quan el trencament d'una claveguera va provocar el desallotjament de 35 veïns. Malgrat que la majoria de problemes estructurals s'han resolt, persisteixen conflictes amb propietats privades i qüestions de seguretat. Problemes persistents i gestió privada Conflictes amb llogaters: Xavi Aluja denuncia que algunes famílies llogateres han patit problemes amb el retorn de fiances i la no renovació de contractes després de seguir pagant durant el desallotjament. Responsabilitat de la propietat: S'assenyala la deixadesa d'alguns propietaris que no han mantingut els bajants ni les estructures internes dels edificis. Cas Bernardo Mató: El regidor Joan Aregio explica que aquest veí encara viu en un pis municipal de cessió gratuïta mentre espera que es reconstrueixi l'edifici on tenia la seva propietat. Iniciatives veïnals: El "Pilon Parade" Com a resposta a la degradació i per celebrar la recuperació del carrer, els veïns van impulsar la decoració dels pilons: "Vam apuntar-nos a una idea de Nova York... ho vam rebatejar com a Pilon Parade per donar una mica d'alegria al carrer." Seguretat i urbanisme: Els pilons es van instal·lar per evitar l'aparcament incívic que impedia l'accés d'emergència, com es va veure en un incendi posterior als fets de la claveguera. Degradació social: Es denuncia la concentració de persones que realitzen activitats il·lícites (referenciades com a "negocis de farina") a la part alta del carrer, fet que genera inseguretat. Conclusions de l'administració i veïns L'Ajuntament defensa que s'ha posat fil a l'agulla amb el pla de renovació de clavegueres a la Part Alta (carrers de la Vera, baixada del Roser), però insisteix que els propietaris han d'assumir la seva responsabilitat sobre l'estat interior de les finques. El balanç final destaca, malgrat tot, l'enfortiment del caliu humà i la solidaritat veïnal nascuda de la crisi.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
28'
Futur i equipaments de la Part Alta de Tarragona
Debat sobre la transformació urbana i social de la Part Alta L'episodi se centra en el desenvolupament urbà de la Part Alta de Tarragona, analitzant la inauguració de nous equipaments i la planificació estratègica de futur a través de la Llei de Barris. Nous equipaments i polèmica pel Centre Cívic S'examina la recent obertura de la plaça de l'Escorxador i el nou Centre Cívic, situat de manera soterrada. Aquest darrer punt ha generat friccions entre l'ajuntament i l'associació de veïns: • Crítica veïnal: L'associació de veïns considera que un espai soterrat no té la dignitat ni la ventilació adequada que mereix el barri. • Reivindicació del Mercat del Fòrum: Proposen recuperar l'antic mercat com a centre cultural i social. • Defensa institucional: L'ajuntament argumenta que el projecte respon a compromisos previs i que l'espai és funcional i necessari. Mobilitat i el pàrquing Jaume I La discussió aborda l'obertura del pàrquing de Jaume I i les seves conseqüències en la mobilitat: • Es preveu que l'aparcament entri en funcionament a mitjans d'abril. • Existeix una preocupació per l'atracció de més vehicles al nucli històric, cosa que podria trencar l'esquema de zona per a vianants. • L'ajuntament destaca la necessitat de places per a residents i turistes per eliminar el caos circulatori actual. La Llei de Barris i inversions de futur Un dels temes clau és la candidatura del barri a la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya: • Es preveu una inversió potencial de fins a 15 milions d'euros en 5 anys. • Hi ha un procés participatiu obert fins al 16 de març per recollir propostes ciutadanes. • S'aclareix que la llei es focalitza en l'espai públic i no en la rehabilitació directa d'habitatges privats. "L'oferta de la Llei de Barris serveix per doblar l'esforç inversor de l'ajuntament gràcies a l'aportació de la Generalitat." Gestió de l'habitatge i seguretat Es fa balanç de l'acord entre veïns i consistori signat el 2005: • Es reclama la posada en marxa de l'Oficina Local de l'Habitatge per fer un seguiment de l'estat dels edificis. • Millora constatada en la presència de la Guàrdia Urbana per controlar el civisme i l'aparcament irregular.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
25 Anys de l'Esbart Dansaire de Tarragona
Celebració del 25è Aniversari de l'Esbart L'Esbart Dansaire de Tarragona commemora el seu quart de segle d'existència amb un calendari ple d'activitats que s'allargarà fins al març de l'any vinent. Tot i que l'entitat es va constituir oficialment un 5 de març, la seva presentació pública va ser el desembre de 1982, motiu pel qual els actes centrals tindran lloc durant aquests mesos. Una Entitat Social i Familiar L'entitat destaca per la seva vessant integradora i social, anant més enllà de la pura tècnica artística: Compta amb uns 500 membres integrats en el concepte de "soci-família". Promou la germanor a través d'activitats diverses com el cicloturisme, el dominó o celebracions de Nadal i Carnaval. Està oberta a tothom: no cal experiència prèvia ni passar cap càsting; l'objectiu és que tothom trobi el seu lloc per ballar segons les seves capacitats. Trajectòria i Reconeixements Durant l'entrevista es posa en relleu la figura de Salvador Fà, figura clau de la dansa a la ciutat, que ha rebut distincions de gran prestigi: Creu de Sant Jordi: Reconeixement a tota una vida dedicada a la cultura catalana. Fill Predilecte de Tarragona: La distinció que l'entrevistat considera emocionalment més significativa. Medalla d'Or de l'Esbart: Atorgada pels seus companys més propers. Actes Commemoratius Destacats 11 de març: Festival d'aniversari al Teatre Metropol amb la participació de les cinc seccions de l'esbart. 17 de març: Sopar-festa de germanor per a exballadors, amics i familiars al Palau Firal. Desembre: Gran festival amb coreografies i músiques inèdites inspirades en els monuments i la història de Tarragona (l'Amfiteatre, el Fòrum, la Catedral). "Nosaltres hem de fer la dansa tradicional i la dansa popular, la dansa del poble. Per ballar a l'esbart, tothom hi té lloc."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Participació dels clients en l'Obra Social: Tu Ajudes 2007
Nova iniciativa participativa de Caixa Tarragona Javier Bas, director de l'Obra Social de Caixa Tarragona, presenta el programa pioner "Tu Ajudes". Aquesta iniciativa permet que, per primera vegada, els propis clients de l'entitat financera tinguin el poder de votar i decidir el destí dels fons de l'Obra Social per a l'any 2007. Els projectes en xifres S'han presentat un total de 261 projectes, el que representa un increment del 15% respecte a l'any anterior. Els àmbits més destacats són la integració social (37% de les propostes) i la dependència (17%). Geogràficament, gairebé la meitat dels projectes (46%) es desenvoluparan a les comarques de Tarragona, seguits de prop per Barcelona (45%). Mecanisme de participació: El sistema de punts El procés de votació estarà actiu durant tot el mes de març a través de: 1. Pàgina web: www.tuajudes.com. 2. Butlletes físiques: enviades als domicilis o disponibles a les oficines per ser dipositades en urnes. Els clients han rebut uns punts d'ajuda equivalents als seus punts preferents acumulats entre novembre i gener. Aquests punts es poden distribuir entre un màxim de 3 projectes, àmbits temàtics o zones geogràfiques. Pressupost i transparència "La decisió que prenguin els clients serà la decisió que aplicarem i que respectarem." L'import total a repartir ha augmentat un 40%, arribant a la xifra d'1,1 milions d'euros. S'ha establert un topall màxim de 30.000 euros per projecte per evitar excessives concentracions de capital en una sola iniciativa. Altres activitats culturals Finalment, s'ha anunciat la conferència del filòsof José Antonio Marina dins el cicle "Fem empresa, fem territori", que tindrà lloc a l'Auditori de Caixa Tarragona per oferir una visió humanista sobre el món econòmic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Talls de trànsit al pont de Santa Tecla per obres de connexió
Afectacions viàries pel tall del pont de Santa Tecla Aquest matí han començat les obres de connexió entre el pont de Santa Tecla i la gran rotonda que enllaça amb l'autovia de Reus (T-11) i la carretera N-340. La intervenció, assumida pel Ministeri de Foment, té com a objectiu facilitar l'accés directe a l'Hospital Joan XXIII. Estat del trànsit i incidències El matí s'ha dividit en dues fases clarament diferenciades pel que fa a la circulació: Hora punta (09:00h): S'han produït retencions importants a l'avinguda Francesc Macià, la plaça de les Corts Catalanes i la plaça de la Generalitat. La congestió també ha afectat l'avinguda Cardenal Vidal i Barraquer i els accessos al Col·legi César August. Migdia: La situació s'ha normalitzat, tot i que persisteix el desconcert de molts conductors que arriben fins a les tanques i es veuen obligats a girar cua per la manca d'informació prèvia. Detalls de l'obra i recomanacions Actualment, la maquinària està treballant en el rebaix de l'asfalt (uns 25-30 cm) per connectar el traçat actual amb la nova rotonda. Les autoritats recomanen: Evitar l'accés pel riu Francolí si es vol anar cap a l'hospital. Utilitzar rutes alternatives per l'Imperial Tàrraco o l'avinguda de Roma. Mantenir la calma, ja que les obres es preveuen fins al 17 de març. "Vinc cada dia i ahir no sabia res; ara he de tornar enrere i anar per la plaça Imperial Tàrraco" — Testimoni d'una conductora afectada.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
José Antonio Marina: Economia, Ètica i Felicitat
Un Nou Projecte Econòmic per a la Felicitat En aquesta conversa, el filòsof José Antonio Marina reflexiona sobre la necessitat de redefinir la relació entre l'economia i el benestar humà. Segons Marina, la felicitat no depèn només del confort, sinó també de la capacitat d'emprendre i crear, un impuls que ha estat "secuestrat" pel llenguatge purament mercantilista. L'Ètica com a Motor del Sistema L'autor defensa que el sistema econòmic actual és "suïcida" si no s'ajusta a uns paràmetres ètics. • La responsabilitat social de les empreses no és opcional, sinó una condició per a la seva supervivència. • Marina utilitza l'exemple de les caixes d'estalvis com a models d'economia amb funció social. • Les lleis contra el monopoli es citen com a exemples clars de com l'ètica ja intervé per evitar la injustícia al mercat. Reptes de la Globalització i la Immigració Marina proposa una visió constructiva dels fenòmens globals: • Globalització integral: No només es tracta de moure diners i tecnologia, sinó de globalitzar els drets humans i les proteccions socials. • Immigració: Es presenta com una necessitat per als països desenvolupats, cobrint sectors que la població local ja no desitja ocupar a causa de l'increment de la qualitat de vida. • Moviments antisistema: L'autor destaca que moltes queixes són legítimes, especialment aquelles que denuncien les barreres comercials injustes i els subsidis que perjudiquen els països en vies de desenvolupament. "Hem de mantenir viva l'esperança que un altre món és possible i treballar amb tot el nostre talent per aconseguir-ho." La Faceta Menys Coneguda: Floricultura i Agricultura L'entrevista conclou amb un to personal on Marina comparteix el seu orgull per les seves creacions agrícoles. Destaca la hibridació d'una nova varietat de col anomenada La Emperadriu de les Jares i la seva recerca actual del tomàquet perfecte, que ell defineix irònicament com el "nacionalisme del tomàquet".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Jordi Figueres assumeix la presidència dels botiguers
Nou relleu a la Unió de Botiguers de Tarragona L'entrevista tracta sobre el canvi en la direcció de la Federació d’Unions de Botiguers de Tarragona (FUBT). Jordi Figueres, propietari de l'emblemàtica botiga Minimum, assumeix el càrrec de manera interina i temporal després de la dimissió d'Esther Fernández per motius personals i de conciliació laboral. Projectes en curs i activitats immediates Tot i la temporalitat del càrrec, que s'estima d'uns dos mesos, Figueres té clar que cal donar continuïtat a la feina iniciada: Fira de rebaixes: Es confirma la celebració de la fira aquest cap de setmana a la Plaça Corsini, clau per liquidar l'estoc d'hivern. Manual de bones pràctiques: Un projecte per millorar la relació entre botiguer i client. Ventanilla única: Una demanda històrica per agilitzar els tràmits i permisos municipals que sovint es fan "eterns". Reivindicacions del sector Figueres expressa el sentiment de greuge comparatiu que pateix el comerç tradicional en l'ús de l'espai públic: "És important que els botiguers tinguin els mateixos drets que gent que ve de fora... que no es posin tantes traves per posar el comerç a la Rambla." També ha destacat la importància de la reforma del Mercat Central, qualificant-la d'imprescindible per frenar el deteriorament i potenciar les vendes fins a un 40%. El perfil del futur president Segons Figueres, la persona que lideri l'entitat de forma definitiva ha de ser: Apolítica: Sense ambicions de progressió personal en partits. Capaç de consensuar: Que aglutini les diferents associacions de la ciutat. Generosa amb el temps: Conscient de la gran dedicació que requereix el càrrec.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Empat del Nàstic contra el València i humor a la ràdio
Resum de l'actualitat del Nàstic L'episodi d'avui del Futbolí a Tarragona Ràdio analitza l'últim empat del Nàstic de Tarragona davant del València CF al Nou Estadi. Tot i la situació crítica a la classificació, el programa destaca la injecció de moral que va suposar el gol in extremis. Punts clau del partit El retorn golejador: Es destaca l'entrada de Rubén Castro, qui va marcar el gol de l'empat al minut 92. El debat se centra en si el davanter hauria de tenir més minuts a la gespa. La reflexió de Paco Flores: L'entrenador ha deixat frases memorables en roda de premsa per explicar la irregularitat dels jugadors: "Això no és una Playstation. Són jugadors que són éssers humans i tenen moments bons i moments dolents." Curiositats i humor Referents televisius: S'analitza una expressió de Paco Flores referent al programa Mira quién baila, que ha generat confusió i rialles entre l'equip de ràdio i els oients. La Clericus Cup: Es descobreix l'inici de la lliga de futbol del Vaticà, amb detalls sobre els equips (jesuïtes inclosos) i el curiós trofeu amb un barret eclesiàstic. El políglota de la ràdio: Es fa broma sobre les habilitats lingüístiques d'Eldemoy i les seves entrevistes en diversos idiomes (o intents d'ells) a peu de gespa. Concurs i pròxims passos Viatge al Bernabéu: Es promociona un concurs patrocinat per Viatges Berga per guanyar un viatge i entrades per veure el Nàstic al camp del Real Madrid. Lliga Mexicana: Seguiment de l'exjugador grana Julio César Cáceres als Tigres de Mèxic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Infraestructures i futur del Camp de Tarragona amb Joaquim Nadal
Resum de l’entrevista al conseller Joaquim Nadal El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal, repassa els grans projectes d'infraestructures i mobilitat que afecten directament la ciutat de Tarragona i el seu entorn. La Façana Marítima de Tarragona L'entrevista analitza l'estat d'aquest projecte estratègic, destacant la complexitat de la gestió per la implicació de múltiples administracions. Els punts clau inclouen: * Negociació amb l'Estat: És fonamental el paper del Ministeri de Foment com a propietari dels terrenys ferroviaris. * Soterrament del ferrocarril: Es planteja com la peça clau que ha de "desllorigar" l'operació urbana. * Revisió del projecte Bofill: Es treballa per reduir-ne la densitat excessiva i fer-lo econòmicament viable. "És un projecte que té una dimensió de país i que transforma tot el front marítim de Tarragona." Alta Velocitat i Mobilitat Regional Nadal valora molt positivament l'arribada del TAV a l'estació del Camp de Tarragona, subratllant el canvi en la "psicologia col·lectiva" respecte als viatges a Madrid. No obstant això, reconeix deficiències: * Senyalització: Es compromet a millorar la senyalització dels accessos viaris des de les carreteres de la Generalitat. * Àrea Metropolitana: Defensa la creació d'una Autoritat de la Mobilitat pròpia per al Camp de Tarragona per resoldre conflictes com el dels taxis i avançar cap a la integració tarifària. Infraestructures de Transport: AP-7, Aeroport i Port Es detallen les inversions previstes per millorar la connectivitat del territori: * AP-7: S'anuncia la immediatesa del tercer carril després de l'enviament dels projectes rectificats a Foment. * Aeroport de Reus: L'objectiu és situar-lo al mateix nivell que el de Girona com a peça clau del sistema aeroportuari català. * Port de Tarragona: Es preveu una inversió de 750 milions d'euros per potenciar-lo com a centre logístic i comercial, complementari al de Barcelona. Conclusió i Pes Econòmic Finalment, el conseller reafirma que el Camp de Tarragona és el segon motor de l'economia catalana. Destaca la importància de recuperar el simbolisme de la capitalitat romana per projectar Tarragona com una ciutat potent en el present.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Presentació del nou cicle Tarragona Tango a l'Auditori
Introducció al cicle Tarragona Tango En aquesta edició del programa, es presenta una nova proposta cultural a la ciutat: el cicle Tarragona Tango. Segons Nando Terino, coordinador de l'Auditori de Caixa Tarragona, el certamen neix de l'èxit d'altres cicles temàtics com la sarsuela o el jazz, omplint un buit en la programació musical tarragonina on el tango no havia tingut un espai estable fins ara. Detalls de la programació El cicle consta de tres actuacions programades en diumenges alterns a les 19:00 h: 25 de febrer: La Mariposa Tango amb l'espectacle "A Piazzolada", centrat en l'obra d'Astor Piazzolla. 11 de març: Meli Tango Quintet, liderat pel bandoneonista Enrique Telleria, amb una fusió de músics de formació clàssica. 25 de març: Gustavo Bataglia, que tancarà el cicle amb una proposta que inclou una parella de ball en directe. Entrevista amb Laura Hansen La cantant de La Mariposa Tango, Laura Hansen, destaca la vitalitat actual del gènere i la seva evolució contemporània. Durant l'entrevista, subratlla: "Piazzolla presenta una visió molt rica i viva del que és el tango i Buenos Aires, amb cançons dramàtiques i teatrals." Internacionalització: El grup col·labora amb formacions d'arreu d'Europa, incloent projectes amb big bands escandinaves. Diversitat: Hansen celebra la iniciativa per permetre al públic veure tres maneres d'interpretar el tango completament diferents. Obra social i preus Les entrades tenen un caràcter solidari amb un format de donatiu de 2,50 euros. Els beneficis es destinaran a la Fundació Enric Dussó, dedicada a obres benèfiques i projectes en el Tercer Món.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Càmeres de videovigilància a la Part Baixa de Tarragona
Debat sobre la seguretat a la Part Baixa de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en la polèmica instal·lació de càmeres de videovigilància a la Part Baixa de la ciutat. Des de la Plaça dels Carros, s'analitza aquesta mesura que busca frenar el vandalisme i millorar la convivència ciutadana. Arguments de l'Ajuntament i els Veïns Joan Aregio (tinent d'alcalde): Defensa la mesura com una eina necessària basant-se en l'argument que "no hi ha llibertat sense seguretat". Destaca que serà una instal·lació restrictiva i molt controlada judicialment. José Ruiz (Associació de Veïns del Port): Els veïns aplaudeixen la iniciativa a causa dels problemes constants d'oci nocturn incívic, baralles i danys al mobiliari urbà. Tot i això, reclamen també més presència policial física. "No és una vareta màgica, però junt amb altres mesures té una funcionalitat important per corregir una situació que s'ha complicat." Altres continguts destacats de la jornada Cultura: Entrevista amb Pep Sala (ex-Sau) per presentar el seu nou disc i sorteig d'entrades per al seu concert al Teatre Metropol. Esports: Anàlisi de la situació crítica del Nàstic amb el president del Consell d'Administració, Raül Font. Societat: Espais de cuina amb regals de llibres de l'editorial Cossetània i tast de productes de comerç just organitzats per la Fundació La Caixa.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
26'
Futur i estabilitat institucional del Nàstic de Tarragona
Entrevista amb Raül Font: La Transició al Nàstic L'entrevista se centra en la figura de Raül Font, actual president del Consell d'Administració del Gimnàstic de Tarragona, qui analitza la complexa situació del club en el seu camí per consolidar-se a la Primera Divisió de l'Estat espanyol. Gestió Tècnica i Crisi Interna Un dels punts més crítics tractats ha estat la reestructuració de l'equip tècnic. Font ha explicat les raons darrere de les decisions recents: • La continuïtat de Paco Flores com a màxim responsable tècnic, en qui el Consell manté una confiança total. • L'apartament de Kiko Ramírez i Javi Bartolo a causa d'una manca de sintonia amb l'entrenador principal. • El dret de l'entrenador a treballar amb el seu propi equip de confiança (Edu Pons). "El futbol és una metàfora de la vida: quan les coses van bé tot es magnifica, i quan van malament, tot sembla un desastre." El Valor de l'Estabilitat El president ha posat un èmfasi especial en la necessitat de mantenir la calma institucional fins a la propera Junta General d'Accionistes del 27 de març: • Font es defineix com un president interí que busca evitar canvis traumàtics que desestabilitzin encara més la plantilla. • Ha denunciat intents externs de generar divisió dins de l'entorn del club. • Ha confirmat una reunió amb els capitans de l'equip per transmetre'ls suport i demanar una implicació total davant el partit contra el València. El Futur de la Societat Anònima Esportiva (SAE) Respecte al relleu a la presidència, s'ha discutit la candidatura de Jordi Virgili: • Font la considera una opció òptima pel seu perfil pluridisciplinar: empresari, exesportista d'elit i coneixedor de la gestió esportiva. • L'objectiu és aconseguir una candidatura única que aglutini el màxim suport dels accionistes privats. El Paper de l'Ajuntament de Tarragona Finalment, s'ha aclarit la postura del consistori. L'Ajuntament va assumir un paper de subsidiarietat en la creació de la SAE perquè la societat civil no va respondre inicialment. La voluntat actual és anar reduint la seva participació accionarial (per sota del 25%) per deixar el club en mans de la societat civil, reconeixent el Nàstic com un element vertebrador i integrador de tota la ciutat.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
Pep Sala presenta 'Un petit moment de dubte' a Tarragona
Entrevista amb Pep Sala sobre el seu nou disc i gira El músic i compositor Pep Sala visita la ciutat de Tarragona per presentar el seu darrer treball titulat 'Un petit moment de dubte'. Durant l'entrevista, Sala reflexiona sobre la seva trajectòria, la connexió amb el públic i el procés creatiu d'aquest nou projecte. Estructura del concert al Teatre Metropol L’espectacle es divideix en dues parts diferenciades que busquen contrastar sonoritats: - Part acústica: Un format més íntim i càlid, amb protagonisme del contrabaix i les guitarres acústiques. - Part elèctrica: Una segona meitat de pur rock elèctric amb tota la potència de la banda. Una banda de luxe Sala destaca la qualitat dels músics que l'acompanyen, alguns amb més de 25 anys de relació professional des de l'època de Sau: - Ramon Altimir (teclats), Jordi Gas (baix) i Javier Reich (bateria). - Valen Nieto i el guitarrista Josep Lluís Pérez. - La violinista Simone Lambregts, que torna a col·laborar amb ell. Un disc de "fusta i metall" L'artista subratlla que aquest àlbum ha fugit de la producció freda de laboratori: "No hi ha instruments de plàstic, ni sintetitzadors, ni samplers. Vaig voler que fossin instruments de fusta, que tinguessin sabor de metall o de cordes." Connexió generacional Un dels punts clau de la conversa és la capacitat de la seva música per atraure famílies senceres. Segons Sala, això es deu al fet que les seves lletres parlen de l'ésser humà, dels sentiments universals, les pors i les alegries, allunyant-se de les modes passatgeres.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
16'
Control i prevenció del mosquit tigre a Catalunya
El fenomen del mosquit tigre a casa nostra L'entrevista amb Roger Eritja, biòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, desmitifica l'alarma social generada per la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus). Tot i que la seva arribada a localitats com Altafulla ha aixecat polèmica, el biòleg demana prudència i realisme davant els titulars sensacionalistes. Característiques i origen Origen: Procedent del sud-est d'Àsia, és una espècie invasora present en més de 40 països. Hàbitat: S'ha adaptat perfectament als entorns urbans, substituint els antics forats d'arbres per petits recipients domèstics. Comportament: A diferència del mosquit comú, és un insecte diürn i especialment agressiu en el moment de picar. Mites i realitats sobre la picada Roger Eritja explica que la picada no és intrínsecament més dolorosa, sinó que el nostre sistema immunitari encara no està immunitzat contra la seva saliva. Això provoca reaccions inflamatòries més persistents (ronxes) que poden durar setmanes en persones que reben la picada per primer cop. "La lluita moderna contra els mosquits sempre és contra les larves, perquè estan confinades a l'aigua i no poden escapar." La importància de la prevenció domèstica La clau per controlar la plaga no és l'actuació de l'administració, sinó la col·laboració ciutadana. El biòleg destaca diversos punts crítics: Eliminació d'aigües estancades: Buidar plats de torretes, gerros, canaleres o qualsevol recipient petit que acumuli aigua. Identificació de larves: Les larves són aquàtiques i visibles, però sovint es confonen amb capgrossos. Eficàcia de productes: Desaconsella totalment els aparells d'ultrasons per ser un "frau" i recomana l'ús de repel·lents cutanis provats científicament (en format líquid o pastós).
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Comerç Just: Més que Solidaritat, una Qüestió de Justícia
El Valor del Comerç Just en la Societat Actual En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, Marta Estelta, coordinadora del programa de cooperació internacional de l'Obra Social de la Fundació "la Caixa", aclareix conceptes clau sobre el comerç just. A diferència de la solidaritat puntual, el comerç just és un sistema d'intercanvi equitatiu que pretén transformar les relacions comercials globals. Principis Fonamentals El comerç just no és una iniciativa anecdòtica, sinó un model basat en: Relacions directes i a llarg termini entre productors i consumidors, reduint el nombre d'intermediaris per garantir que el productor rebi un pagament digne. Respecte als Drets Humans, amb un èmfasi especial en la igualtat de gènere i l'erradicació total del treball infantil. Qualitat i transparència, garantint que el consumidor sàpiga exactament d'on ve el producte i quins ingredients conté. "No és un tema de solidaritat, sinó més aviat de justícia, de repartiment equitatiu." Certificació i Creixement del Mercat La traçabilitat d'aquests productes està garantida pel segell Fairtrade (representat a l'Estat per l'Associació del CGEI), que certifica el compliment dels estàndards internacionals. Les vendes d'aquests productes (com el cafè, el cacau o el sucre) s'han duplicat en els últims cinc anys, passant de ser articles exclusius d'ONG a estar presents en supermercats generalistes. Tast de Productes a Tarragona Aquest cap de setmana, el Centre Social i Cultural de la Fundació "la Caixa" a Tarragona organitza unes sessions gratuïtes (dissabte i diumenge) on el públic podrà tastar cafès de Mèxic o Nicaragua, xocolates i mel, a més de rebre informació sobre punts de venda locals per fomentar un consum responsable.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Avenç de les obres de la variant A-7 a Tarragona
Detalls de la visita a les obres de la variant de la N-340 El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Maria Valló, ha realitzat una visita informativa a les obres de la futura variant de la N-340 (futura A-7), actualment en execució. La visita ha servit per confirmar que el projecte avança segons els calendaris previstos, amb una data de finalització fixada per al juny de 2008. Dades tècniques i pressupostàries L'enginyer i cap de l'obra, Alberto Hernández, ha detallat les magnituds d'aquesta infraestructura: Pressupost: La inversió total ascendeix a uns 32 milions d'euros. Longitud: El tram en construcció comprèn 8,5 quilòmetres que connectaran el primer cinturó de Tarragona amb la variant d'Altafulla i Torredembarra. Moviment de terres: S'han mogut prop de 1.800.000 m³ de material, dels quals 1.400.000 m³ s'han reutilitzat per a terraplens i anivellament de la via. Estructures: Destaca la construcció de dos viaductes de 300 i 150 metres respectivament. Impacte ambiental i veïnal L'obra inclou mesures per mitigar l'impacte acústic i visual en les zones habitades: Instal·lació de barreres antisòniques en punts crítics com el Bosc de Tarragona i l'urbanització de l'Escorpí. Aquestes mesures responen, en part, a les queixes expressades pels veïns a causa de les detonacions i la proximitat del traçat als habitatges. Importància estratègica Segons Joan Maria Valló, aquesta infraestructura és una peça clau per a la cohesió del territori: "Podrem parlar a finals del 2008 de tot un tram d'autovia que va des de la Móra fins a l'Hospitalet de l'Infant." L'obra permetrà descongestionar el trànsit de l'antiga N-340 gràcies als seus dos carrils per banda, millorant la seguretat i la fluïdesa en el que serà l'eix de l'Autovia del Mediterrani al seu pas per la província.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Testament satíric del Rei Carnestoltes a Tarragona
Crítica i Sàtira del Rei Carnestoltes El text recull el testament del Rei Carnestoltes de Tarragona (febrer de 2007), marcat per un to irreverent, crític i humorístic. A través d'un llenguatge mordaç, el monarca de la festa repassa l'actualitat política i social de la ciutat i del país abans de la seva crema simbòlica. Els punts clau del discurs: Crítica a la política local: S'ataca directament la gestió municipal de l'època (Joan Miquel Nadal), qüestionant el malbaratament de diners públics en cultura i la gestió de les festes. Situació política general: Es mofa de la relació entre els partits espanyols (Zapatero i Rajoy), el paper del tripartit a Catalunya i la irrupció de noves forces polítiques com Ciutadans. El món de l'esport: El Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) rep dures crítiques pel seu rendiment i la gestió de la seva directiva, comparant la llotja amb una "paradeta de peix". Monarquia i Estat: El text clama per la llibertat de Catalunya i critica la institució dels Borbons amb un vocabulari visceral i anti-establiment. El llegat de la festa: "No pareu de privar, cap ballar i cardar, fins a arribar a l'any que ve." El testament finalitza amb una crida a la desfranja absoluta, la llibertat de costums i l'hedonisme, exhortant la població a continuar la gresca fins a la propera edició del Carnaval, malgrat les mancances i les misèries de la ciutat, que el rei descriu com una "ruïna".
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
10'
Tarragona designa els guanyadors del Carnaval 2007
Balanç del Carnaval 2007 i nous regents per al 2008 Amb l'arribada del Dimecres de Cendre, el Carnaval de Tarragona tanca l'edició del 2007 amb la lectura del testament de Lúcifer i l'enterrament de la sardina. L'episodi compta amb la participació dels representants de les dues comparses veteranes que han resultat guanyadores i que tindran l'honor de representar les figures reials l'any vinent. Les comparses guanyadores 10-45: Guanyadors del primer premi, seran els encarregats de portar el Rei Carnestoltes el 2008. Enguany han destacat per una proposta original d'ocells sense utilitzar les tradicionals plomes. Som-hi serem: Guanyadors del segon premi, designaran la Concubina per a la propera edició. La seva proposta d'aquest any sí que incloïa el lluïment clàssic de la ploma i una coreografia multitudinària. Preparatius i logística L'organització del carnaval exigeix una dedicació gairebé professional que comença molts mesos abans: Planificació: Les reunions per al disseny dels vestits i la temàtica comencen entre el juny i el setembre. Compromís: Els escollits com a Rei i Concubina han de reservar-se una setmana sencera de vacances per complir amb l'agenda oficial d'actes. Democràcia vs. Jerarquia: Mentre algunes colles trien els seus representants mitjançant votacions internes, d'altres operen amb una estructura més directa de la junta directiva. "Vam demostrar que sense portar plomes també podíem anar d'ocells; volíem sorprendre amb una tècnica nova." Commemoracions especials La comparsa 10-45 celebra el seu 15è aniversari com a entitat independent (tot i tenir més de 25 anys d'història), fent que aquest primer premi sigui una fita especialment emotiva per al grup.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
Joan Miquel Nadal analitza l'actualitat del Nàstic i de Tarragona
Resum de l'entrevista a Joan Miquel Nadal L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, visita Tarragona Ràdio per abordar la crisi institucional i esportiva del Nàstic de Tarragona, a més de diversos temes de l'agenda municipal. La crisi del Nàstic i el futur de la SAE L'alcalde manté la seva postura crítica sobre la situació de l'equip, tot i que intenta enfocar-se en solucions de futur per a la Societat Anònima Esportiva (SAE). Els punts clau han estat: Autocrítica i responsabilitat: Nadal reconeix que s'hauria d'haver expressat abans sobre la mala planificació. Considera que els problemes actuals no són puntuals, sinó fruit d'una manca de model organitzatiu des de l'inici de la temporada. Relleu a la presidència: Lloa la tasca de transició de Raül Font i veu amb bons ulls la possible candidatura de Jordi Virgili, tot insistint en la necessitat d'unitat entre els accionistes. Creació d'una Fundació: L'alcalde proposa que l'Ajuntament es desvinculi de la gestió directa. Els drets polítics de les accions municipals s'haurien de cedir a una fundació administrada, inicialment, per antics presidents del club. Objectius esportius: Defineix dos camins paral·lels: lluitar per la salvació per dignitat i, simultàniament, preparar un "aterratge suau" a Segona Divisió. "Si pujar és un èxit, baixar és un fracàs. S'ha de lluitar fins a l'últim dia per dignitat, però cal preparar ja el futur del club." Actualitat política i judicial L'entrevista també ha repassat diversos conflictes oberts a la ciutat: Seguretat: Confirma que els terrenys per a la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra seran a Camp Clar, on hi ha disponibilitat de sòl públic tant municipal com de la Generalitat. Conflictes judicials: Es refereix a la retirada de la immunitat de la senadora Maria José Líces i a l'arxiu de la denúncia dels paradistes del mercat contra ell i el secretari municipal. Nadal denuncia una situació d'"incontinència verbal" i l'ús partidista de la justícia. Debat electoral: L'alcalde insta l'emissora a organitzar un debat cara a cara entre els aspirants a l'alcaldia, Joan Aregio i Josep Fèlix Ballesteros. Fortí de la Reina: Tot i la sentència d'enderroc, Nadal es mostra optimista i creu que es podrà evitar, delegant els detalls tècnics en Joan Aregio.