Gestió de les invitacions per a la Disfressada S'està duent a terme el procés d'entrega d'invitacions per a la Disfressada, un dels actes més populars i concorreguts del Carnaval. Tot i que les entrades són gratuïtes, la demanda és altíssima i ja s'ha lliurat aproximadament el 60% de l'aforament total del recinte. Estat de la cua i aforament S'han repartit unes 600 entrades de les 1.000 disponibles en menys d'una hora. L'aforament és limitat a causa de la disposició de cadira i passadissos al recinte annex del Palau de Congressos. Es permet un màxim de dues invitacions per persona a la taquilla del Teatre Metropol. Problemes d'espera i logística Actualment, hi ha més de 200 persones esperant a l'exterior, el que suggereix que moltes es quedaran sense entrada. Alguns ciutadans han hagut d'abandonar la cua per compromisos laborals després d'hores d'espera. "Previsiblement s'acabaran abans les entrades que la cua." L'equip mòbil informa que el procés de lliurament va ràpid, però la limitació de l'espai i la gran afluència marquen la jornada d'avui.
Presentació de les Figures Centrals del Carnaval S'ha realitzat la presentació oficial a la plaça de la Font del Ninot, la Ninota i la Bota, elements emblemàtics del Carnaval de Tarragona. L'acte ha comptat amb la presència de Jordina i Pere, responsables de l'Associació per la Conservació de Figures Festives de Catalunya, que porten més de dues dècades encarregant-se d'aquesta tradició. Evolució i Temàtica d'aquest any El resum de la conversa destaca un canvi en l'essència de la festa: Crítica social vs. Estètica: Els creadors recorden que, fa 23 anys, el carnaval era molt més crític amb la política, la religió i el sexe. Actualment, consideren que s'ha tornat més estètic, influenciat per l'estil brasiler. La Bota Sostenible: Enguany, la Bota està dedicada al canvi climàtic. És una peça de colors verds amb flors artificials, simbolitzant la manca de natura real i la sequera. La Ninota Pitonissa: Aquest personatge s'ha dissenyat com una endevina o vident. Segons els autors, reflecteix la necessitat actual de la gent de buscar respostes davant la incertesa vital. El Ninot Mag: El personatge masculí ret homenatge a un certamen de màgia celebrat a Vila-seca i es presenta com un mag ple d'astúcia. Simbologia i Curiositats "Penso que d'alguna manera la crítica hauria de ser la base del Carnaval, el que passa que ara ha canviat per ser un Carnaval molt més estètic." Els creadors expliquen que coordinen els colors i l'estètica amb les comparses principals (enguany Aquí hi ha Marro i Aerodans) per mantenir una coherència visual en tota la celebració. Tot i l'enfocament visual, mantenen l'esperit de personatges que "te la poden fumre" si et despistes, recuperant una mica de la picaresca tradicional.
Desenvolupament i Reptes Socials al Perú En aquesta conversa, la delegada de Mans Unides a Tarragona, Maite Rodríguez, presenta el missioner Luis Jesús López Rivera, qui comparteix la seva experiència de més de 30 anys treballant a les zones més desafavorides del Perú, especialment a Juliaca. Context Socioeconòmic del Perú L'entrevista analitza la paradoxa del creixement econòmic peruà i les seves desigualtats: Creixement desigual: Tot i que l'economia creix gràcies al sector miner i el turisme, els beneficis es queden en mans d'empreses estrangeres i no arriben a la majoria de la població. Pobresa extrema: Més del 50% de la població viu en situació de pobresa, amb un 30% en pobresa extrema, afectant especialment les comunitats indígenes, dones i infants. Migració urbana: La violència de Sendero Luminoso i la falta d'oportunitats al camp han provocat un creixement desmesurat de ciutats com Juliaca, que ha passat de 25.000 a 250.000 habitants en tres dècades. Projectes de Mans Unides i el CPR Luis Jesús detalla la tasca del Centro de Promoción Urbano-Rural (CPR), que rep el suport de Mans Unides: Educació en valors: Programes adreçats a joves per millorar les relacions familiars i el coneixement de la realitat social. Deficiències educatives: Es denuncia la manca de llibres de text a les escoles i el baix nivell de comprensió lectora, que limita el futur professional dels joves. Recursos autòctons: Treballen en la producció i comercialització de quinoa i cañigua, grans andins resistents al clima d'altura, per millorar els ingressos dels camperols. Crítica a les Estructures Mundials El missioner fa una reflexió profunda sobre les causes de la injustícia: "Un tractat de lliure comerç amb els Estats Units no és realment lliure si ells mantenen els subsidis a la seva agricultura; això porta els nostres productors a la ruïna." Reivindica la necessitat de canviar les estructures comercials i que les transnacionals deixin una part dels seus beneficis per al desenvolupament local. Crítica els programes socials governamentals que sovint tenen finalitats electorals i no una continuïtat real.
Balanç de l'Estat Actual de la Ciutat El tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, realitza un repàs exhaustiu sobre els nombrosos projectes de remodelació i millora que encaren la seva recta final abans del mes de maig. L'entrevista posa un focus especial en la transformació de zones perifèriques en noves centralitats i en la millora de la mobilitat urbana. Les Obres a la Zona de Joan XXIII • Nova Caserna de la Guàrdia Urbana: L'adjudicació de la venda de l'antiga caserna de Prat de la Riba permet iniciar de manera imminent la construcció del nou edifici a Joan XXIII, al costat de la futura caserna de la Guàrdia Civil. • Vila d'Equipaments: La zona es consolidarà amb la Ciutat Judicial, promocions d'habitatge jove, lloguer i un centre d'ensenyament. • Parc Fluvial i Zones Verdes: Es crearan set hectàrees de zona verda dividides en tres trams. El primer tram, ja molt avançat, inclou jocs infantils, un vaixell fustaire, zones de pícnic i un petit teatre a l'aire lliure. • Mobilitat: La nova rotonda de la carretera de Valls facilitarà l'accés directe des de barris com Sant Ramon o Sant Pere i Sant Pau. Eixos Viaris i Zones Peatonals • Via Augusta: Un dels projectes més esperats i complexos per les expropiacions. Es preveu que estigui totalment acabada el 15 d'abril, convertint-se en un nou passeig emblemàtic per a la ciutat. • Illa de Vianants del Centre: Les obres als carrers Sant Agustí, August i Comte de Rius haurien de culminar a finals de març. El regidor destaca la millora en la seguretat del paviment per evitar caigudes. • Carrer Cervantes: S'ha decidit unificar el projecte de territori amb el de l'àrea de Patrimoni per donar-li un caire arqueològic similar a la Part Alta, amb previsió d'inici al juny. Equipaments i Barris de Ponent • Complex Esportiu del Serrallo: Les noves piscines i pistes de pàdel estaran llestes a finals d'abril, dignificant un antic solar d'aparcament. • Voreres de Ponent i Camp Clar: Malgrat els retards pel conflicte amb el Ministeri per les rotondes de la N-340, el tram Torreforta-Tarragona està pràcticament enllestit. • Ciutat Esportiva i Nou Estadi: Anunci de l'adjudicació imminent de l'empresa que construirà el nou estadi del Nàstic a Camp Clar, amb la intenció de començar les obres a l'abril. "Tarragona no avança si Camp Clar no avança." Autocrítica i Gestió d'Empreses Sendra demana disculpes públiques als veïns dels carrers Soler, Reding i Fortuny per la mala execució d'una de les empreses adjudicatàries, assegurant que l'Ajuntament vetllarà perquè l'obra s'acabi correctament sense cost addicional per a la ciutat.
Diversitat Lingüística i el seu Valor com a Patrimoni L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Maria Areny, responsable d'exposicions del CIEMEN, presenta la mostra itinerant "Les llengües, un gran tresor", que s'instal·la al Centre Cívic del barri de Sant Salvador fins al 24 de febrer. L'exposició té com a objectiu principal sensibilitzar la població sobre la necessitat de preservar la diversitat de llengües al món. Objectius i Metodologia Didàctica La mostra es planteja com un viatge per l'univers linguistic guiat per la Rosinda, un personatge que és l'última parlant de la llengua cupenyo (extingida el 1987). Els punts clau de l'exposició inclouen: Conscienciació: Reflexió sobre la desaparició diària de llengües (unes 6.000 existents actualment). Espais visuals: Comparacions entre llengües en perill i espècies animals o patrimoni arquitectònic amenaçat. Interactivitat: Espais dedicats als alfabets d'arreu del món, especialment rellevants per a barris amb molta immigració com Sant Salvador. La Situació del Català i l'Ús Social Durant la conversa, s'analitza la salut del català, definint-la com a bona pel nombre de parlants (més d'un milió), però es recorda que la seva pervivència depèn de la seva utilitat social. "Totes les llengües ens enriqueixen i la nostra llengua és la llengua comuna de tots els que habitem aquí a Catalunya." L'exposició està patrocinada per l'obra social de Caixa Sabadell i compta amb el suport del Departament d'Educació de la Generalitat.
Inici de les obres a la façana portuària de Tarragona Aquest matí han començat les restriccions de trànsit al barri del Serrallo a causa de les obres de remodelació de la façana portuària. Josep Lluís Navarro, cap de Comunicació Externa del Port de Tarragona, ha explicat els detalls d'aquestes actuacions que duraran aproximadament dos mesos. Gestió de la mobilitat i fases de l'obra La intervenció s'ha estructurat en dues etapes per minimitzar les molèsties: Primera fase (12 de febrer - 20 d'abril): Tancament del carrer Trafalgar i part del Moll de Costa. L'entrada al barri es realitza pel carrer Sant Pere i la sortida pel carrer Gravina. Segona fase (a partir del 20 d'abril): Es preveu obrir el pont de la Petxina i canviar les restriccions segons l'avanç de l'obra. Objectiu final: Tenir la zona d'oci i lleure enllestida per al 31 de maig. Alternatives d'aparcament i logística Davant la pèrdua de places d'aparcament a la zona afectada, s'ofereixen diverses opcions: Pàrquing soterrat d'Ovassa: Ubicat al Moll de Costa, a l'entrada del barri. Aparcament gratuït: Situat prop del passeig de la Independència (zona Tabacalera). Zones de càrrega i descàrrega: S'habilitarà un espai a la plaça de Sant Magí per facilitar la logística dels comerciants. "Si han restringit algunes vies és precisament per accelerar la realització de les obres i que el 31 de maig puguem tenir enllestida la zona d'oci del Serrallo." Diàleg amb els veïns L'Autoritat Portuària afirma estar en contacte permanent amb l'Associació de Veïns i els botiguers per intentar equilibrar les necessitats de mobilitat amb la complexitat d'execució d'una obra d'aquesta envergadura en un nucli urbà consolidat.
El ressorgiment d'un moviment històric L'entrevista amb Robert Vallverdú, catedràtic d'Història i guanyador del Premi Andreu Nin, analitza la vigència i l'evolució del carlisme durant els anys 30, un període sovint oblidat per la historiografia tradicional que se sol centrar en les guerres del segle XIX. Adaptació política i presència electoral A partir de 1876, el carlisme va haver d'abandonar la via armada per adaptar-se al joc parlamentari. Durant la Segona República, el moviment va viure un creixement significatiu: Va arribar a tenir 23 diputats a les Corts, un èxit no vist des del 1871. Es va estructurar a través de milers de cercles tradicionalistes, seccions de joves i requetès per tot l'estat. A Catalunya, es va consolidar com la força d'extrema dreta més important, arribant a proposar el primer projecte d'Estatut d'Autonomia el 1930. Ideologia i perfil social del carlista El carlisme republicà defensava una tríada de valors clàssics adaptats al moment: Fidelitat a l'Església i al Rei: Una oposició frontal al laïcisme republicà. Foralisme i Autonomia: Defensaven una Federació Ibèrica (que incloïa Portugal) de caràcter federal però mai independentista, sempre sota la unitat de la "pàtria espanyola". Antiliberalisme: Rebutjaven el model parlamentari liberal a favor d'una monarquia sobirana i coordinada. Pel que fa al perfil dels seus membres, Vallverdú distingeix entre les juntes directives (advocats i terratinents que buscaven protegir les seves propietats) i la base militant (gent jove, molts d'ells pagesos, moguts per conviccions ideològiques). El carlisme davant la Guerra Civil L'etapa final del període analitzat està marcada per la tensió i el sentiment de traïció: "Els carlins van perdre la guerra abans de començar-la en ajuntar-se amb l'exèrcit feixista." Tot i que el carlisme català, liderat per Tomàs Cailà, va intentar evitar el conflicte bèl·lic per desconfiança cap als militars, finalment es van veure arrossegats al bàndol franquista. Malgrat la seva participació, el nou règim de Franco els va mantenir sota estricta vigilància i els va forçar a una unificació que molts carlins van considerar una traïció als seus ideals originals.
Iniciativa Internacional per la Terra L'entitat Mediterrània (Centre d'Iniciatives Ecològiques), juntament amb l'Associació per al Desarrollo de Solentinam (PDS), organitza la primera Trobada d'escriptors per la terra que tindrà lloc el proper mes de març a Nicaragua. Aquesta iniciativa neix de la necessitat de crear un altaveu mediàtic potent per tractar la crisi ambiental i social global. Objectius i Eixos Temàtics L'esdeveniment busca fusionar el coneixement científic amb la capacitat de comunicació dels intel·lectuals. Segons els organitzadors, els punts clau de debat seran: * Els objectius del mil·lenni i el dret a l'educació. * La biodiversitat natural i cultural. * El canvi climàtic i les seves conseqüències econòmiques. * La pobreza i la gestió de recursos vitals com l'aigua. Participants de Prestigi La trobada comptarà amb figures de rellevància internacional que actuaran com a referents d'opinió: * Escriptors i intel·lectuals: Gioconda Belli, Leonardo Boff, Ignacio Ramonet, Sergio Ramírez i Ernesto Cardenal. * Científics i polítics: Federico Mayor Zaragoza (que inaugurarà les ponències), Joaquín Araujo i diversos ministres de Medi Ambient de Llatinoamèrica que hi participen a títol personal. Compromís i Alternatives Reals L'objectiu final no és només el debat teòric, sinó la publicació d'un llibre i un DVD de conclusions viables que es lliuraran als governs. Es busca promoure un desenvolupament sostenible real, especialment a la zona de Nicaragua i el llac Solentiname, evitant models de turisme depredadors. "No volem que això sigui una cosa panfletària més... busquem conclusions que siguin eines per començar a transformar, molt a poc a poc, la realitat." Premis Ones de Mediterrània Finalment, s'ha recordat que ja està oberta la convocatòria per als Premis Ones al juny, on es reconeixerà la tasca d'entitats com Payasos sin Fronteras i el seu compromís social.
Resum de la Jornada i Situació de l'Equip El programa d'avui analitza la complexa situació del Nàstic de Tarragona després de la darrera jornada. Malgrat les esperances dipositades, la permanència es manté a una distància considerable, concretament a 9 o 10 punts, el que genera un sentiment de pessimisme entre l'afició i els col·laboradors. Incidents amb la Seguretat al Nou Estadi Un dels punts més crítics del programa ha estat la denúncia de l'actitud dels guàrdies de seguretat del club: S'han reportat empentes i males maneres cap als periodistes amb micròfons sans fils (inalàmbrics) durant el postpartit. Els tertulians descriuen la situació com una "vergonya" i demanen que el club i el cap de seguretat prenguin mesures. Es destaca que els periodistes estan fent la seva feina per a l'afició i que aquestes tensions són recurrents. "Aquests guàrdies de seguretat del Nou Estadi són uns mal educats... el club hauria de posar-hi remei d'una vegada per totes." El Retorn de Macúcula i altres Protagonistes Ariza Makukula: El jugador ha tornat a jugar després d'un període d'absència i incertesa sobre el seu futur. En unes declaracions exclusives i tenses, ha evitat explicar detalls sobre la seva situació personal, qualificant d'"insistent" la premsa. Paco Flores: L'entrenador ha protagonitzat una roda de premsa breu i eixuta, marcada per la seva pressa per marxar i la manca de respostes clares a les preguntes dels periodistes que havien arribat tard per estar redactant les cròniques. Àngel García: El col·laborador ha fet gala del seu sentit de l'humor comparant el jugador Pampa Calvo amb ell mateix durant la seva etapa com a futbolista. Pròxims Esdeveniments Aquest vespre se celebrarà un programa especial des de l'Institut Pons d'Icart a partir de les 20h, amb la presència de jugadors com David Cuéllar, Álvaro Iglesias, Mingu i Tobias Grahn.
Un primer pas en el món professional de l'audiovisual Tres exalumnes de l'IES Pere Martell de Tarragona —Joan Ferrer, Javi Fernández i Jordi Urgell—, membres del col·lectiu Lost in Fashion, han estat seleccionats per projectar el seu treball al prestigiós festival de curtmetratges de Barcelona. El seu treball, que s'estrenarà als cinemes Icària, neix com un projecte acadèmic que ha superat les expectatives inicials. El contingut: "Making of el primer curtmetratge" El curtmetratge funciona com una guia pràctica i documental per a creadors novells. Els punts clau del film inclouen: * Manual audiovisual: Explica com passar d'una idea a la realització sense recursos previs. * Entrevistes a experts: Recull l'experiència d'una dotzena de professionals i organitzadors de festivals com el REC. * Gestió de recursos: Mostra com la persistència pot suplir la manca de subvencions o diners mitjançant la col·laboració. "És una espècie de guia per a la gent que vol introduir-se al món dels curtmetratges. Tens una idea i no saps on adreçar-te, doncs això et soluciona el principi." Formació i futur professional Els joves van cursar el cicle de grau superior de Realització d'Audiovisuals i Espectacles. Durant l'entrevista, destaquen que la seva formació ha estat fonamental pel contacte amb material professional i la necessitat de formació contínua en un sector que canvia ràpidament. Tot i la competència del mercat, cadascú manté ambicions clares: * En Jordi s'inclina per la part més tècnica i la realització televisiva. * En Javi busca un vessant més artístic i creatiu dins de productores. * En Joan aspira a projectes internacionals de direcció a llocs com Nova York o Los Angeles.
La gestió aeroportuària i el model centralitzat L'entrevista analitza la situació de les infraestructures a Catalunya, posant el focus en la crítica al model centralitzat d'AENA. Segons l'expert, el sistema actual és una anomalia internacional que prioritza l'aeroport de Madrid-Barajas en detriment de la resta, mantenint una estructura que ha canviat poc des de l'època franquista. Punts clau sobre la gestió d'aeroports: Descentralització i eficiència: A la resta del món desenvolupat, els aeroports són gestionats per governs locals o regionals. Opacitat econòmica: Es denuncia la manca de dades oficials sobre la rendibilitat individual de cada aeroport a causa de la caixa única. Rendibilitat i reinversió: Mentre que a Europa un aeroport és rendible a partir d'un milió de passatgers, a Espanya molts són deficitaris o els seus beneficis es desvien per finançar grans obres a la capital (com la T4). L'Aeroport de Reus i la intermodalitat Es destaca el potencial de l'aeroport de Reus, especialment gràcies a l'impuls de les companyies de baix cost i la seva ubicació estratègica prop de la Costa Daurada i Port Aventura. Tot i això, es plantegen reptes importants: * Necessitat d'un pla d'estratègic i inversions en mercaderies. * Crítica a la ubicació de l'estació de l'AVE al Camp de Tarragona, allunyada de l'aeroport, fet que dificulta la interconnexió. El Corredor del Mediterrani L'entrevista conclou subratllant la urgència del Corredor del Mediterrani com un eix fonamental per a la viabilitat dels ports de Tarragona i Barcelona. Es considera un "fracàs col·lectiu" que una de les zones amb més activitat comercial del món no disposi d'una connexió ferroviària de mercaderies competitiva per captar el tràfic provinent de l'Àsia. "L'eficiència ha anat de la mà de la descentralització a tot el món desenvolupat."
El Carnaval a les comarques tarragonines L'episodi explora les tradicions més arrelades del Carnaval a Tarragona i Reus, destacant la col·laboració i la sana rivalitat entre les dues ciutats. S'entrevisten protagonistes clau com Dolors Soler, presidenta de la FRAC (Federació Reusenca de Colles de Carnaval), i el xef Josep Vinyoles. El Xerró: L'essència gastronòmica de Tarragona L'acte central de l'inici del Carnaval tarragoní és el tast del xerró, una escudella típica de pagès que es recupera anualment a la plaça del Mercat. El xef Vinyoles detalla els aspectes clau d'aquest plat: - Origen humil: Prové del menjar que els pagesos i busquerols preparaven al camp amb ingredients de la matança del porc. - Ingredients: Es basa en ossos salats, ranci, sagí, faves, pèsols i fideus. - Significat cultural: El xerró representa la nostàlgia de les generacions passades i la voluntat de mantenir viva la cuina tradicional. La Germanor i Sàtira entre Reus i Tarragona Un dels moments més esperats és la trobada entre les colles de les dues ciutats a la plaça del Mercadal de Reus. Aquest acte es caracteritza per: - Versos satírics: Un intercanvi de "ganivetades" dialèctiques i retrets humorístics basats en tòpics locals (com el Nàstic, el Patrimoni de la Humanitat o el modernisme). - Promoció de la ciutat: Reus aprofita per mostrar elements com la Casa Navàs i oferir el seu pastís d'avellana. Novetats del Carnaval de Reus 2007 Dolors Soler destaca que el Carnaval de Reus està més viu que mai gràcies a: - L'impuls del jovent: Una gran implicació de les entitats juvenils en l'arribada del Rei Carnestoltes. - Actes clàssics: La famosa Guerra de Tomaques i la gran rua de dissabte, que preveu una participació massiva amb colles de més de 280 persones. - Vessant educativa: La rua infantil que ensenya als nens la transició del Carnaval a la Quaresma. "Poder conservar aquestes tradicions i fer-les conèixer a les noves generacions és una satisfacció; per als que tenim més de 50 anys, és pura nostàlgia."
Anàlisi de l'obra 'Visitant el senyor Green' L'entrevista amb Jordi Giramé, programador del Teatre Metropol de Tarragona, desgrana els detalls de l'exitosa obra Visitando al señor Green. Aquesta peça es defineix com una tragicomèdia que ha triomfat internacionalment gràcies a un text emotiu de Jeff Barron, traduït a 14 idiomes i amb més de 200 produccions arreu del món. Argument i conflicte central L'obra planteja la trobada entre dos personatges aparentment oposats: * El senyor Green: Un home de més de 80 anys, jueu tradicionalista, tintorer jubilat i amb un caràcter misantrop. * El jove executiu: Un jove amb èxit professional a American Express que, per ordre judicial després d'un atropellament, ha de visitar el senyor Green cada dijous a la tarda. "És el xoc d'un jueu tradicionalista amb un jueu per a qui la religió no és l'eix central... és un xoc generacional que toca el moll de l'os dels sentiments i la tolerància." Producció i interpretació L'espectacle destaca per la seva gran qualitat actoral i de direcció: * Juan José Otegui: Interpreta el senyor Green. És considerat un dels grans actors actius de l'estat, amb una trajectòria dilatadíssima. * Pere Ponce: Actor de Tortosa conegut pel seu paper a la sèrie Cuéntame, que interpreta el jove executiu. * Juan Echanove: S'estrena com a director teatral amb aquesta obra, destacant pel seu respecte a la llibertat dels actors. Recomanació de públic Tot i que es tracta d'una obra de teatre de text, el programador subratlla que és apta per a tot tipus de públics. No és una obra densa, sinó que alterna moments de frivolitat amb moments de gravetat, fent-la una proposta viva i atractiva per a qualsevol amant del bon teatre.
L'auge de les esquerres llatinoamericanes El filòsof Rodolfo Cardenal analitza la situació política a l'Amèrica Llatina, centrant-se en el retorn de governs d'esquerres a països com Nicaragua, El Salvador, Brasil i Bolívia. L'expert sosté que no existeix una única esquerra, sinó diverses faccions amb agendes comunes però contextos molt diferents. Desafiaments i realisme polític Cardenal adverteix sobre el perill de les falses expectatives. Malgrat l'esperança que generen aquests governs, les limitacions estructurals i econòmiques sovint impedeixen satisfer les demandes de la població: Distribució de la riquesa: Fins i tot en potències com Brasil, la riquesa continua concentrada en poques mans, generant exclusió i violència. Dependència tecnològica: Casos com el de Veneçuela o Bolívia demostren que la nacionalització de recursos (petroli i gas) topa amb la manca d'inversió i tecnologia estrangera. Consens i legitimitat: Per realitzar transformacions profundes, cal un diàleg entre les forces indígenes, autonòmiques i l'Estat, evitant imposicions per la força. "Una cosa és la retòrica i les promeses, però hem d'aprendre una bona dosi de realisme i mirar els contextos per veure què es pot esperar realment d'aquests governs." Relacions internacionals i geopolítica L'entrevista també explora la complexa relació amb els Estats Units i el paper d'Espanya: Hegemonia de Washington: Els intents d'integració en blocs llatinoamericans generen tensions amb els EUA, que sovint actuen amb poc tacte diplomàtic, provocant sentiments antiyanquis. El paper d'Espanya: Actua com a intermediari clau davant la Unió Europea, especialment forçant la creació de blocs regionals a l'Amèrica Central per facilitar tractats comercials. El perill del populisme L'autor critica l'ús del populisme i el messianisme, tant per part de l'esquerra com de la dreta. Segons Cardenal, la dreta utilitza sovint el discurs de la por i la inseguretat per paralitzar l'opinió pública, mentre que les esquerres poden caure en promeses irrealitzables sense escoltar el coneixement acadèmic.
El Retorn del Circ Cric amb 'Arriba' El prestigiós pallasso Tortell Poltrona (Jaume Mateu) presenta l'últim espectacle del Circ Cric a la ciutat de Tarragona durant les festes de carnaval. Aquesta nova producció, titulada 'Arriba', és un muntatge que fusiona el teatre, la música en directe i la dansa amb exercicis de virtuositat que desafien la gravetat. Una Reinvenció del Circ Tradicional A l'entrevista, Poltrona reflexiona sobre l'evolució del circ, allunyant-se del model antic d'exhibició d'animals per centrar-se en la globalitat de les arts escèniques. El seu enfocament es basa en: Música en directe: L'espectacle compta amb una banda de vuit músics que marquen el ritme i el color de l'obra. Poesia visual: Es busca transmetre una emoció directa al públic que envolta la pista. Universalitat: El circ es defineix com un projecte català però sense fronteres de llenguatge, ideal per a un públic familiar i divers. La Vida Itinerant i el Sentit Comú Tortell Poltrona destaca que, tot i la duresa històrica de la vida a la caravana, la tecnologia ha millorat les condicions (calefacció, motors per muntar la carpa). Tanmateix, manté que per gestionar una comunitat itinerant de 50 persones de procedències tan diverses (Ucraïna, Brasil, Romania, etc.), el sentit comú i el sentit de l'humor són indispensables. Relació amb el Cirque du Soleil Respecte a les comparacions amb grans corporacions com el Cirque du Soleil, Poltrona afirma amb orgull: "Nosaltres som els seus pares... gràcies a la seva vinguda a Barcelona, la gent va deixar de rugar el nas quan dèiem que fèiem circ." L'artista reivindica la proximitat i el caràcter artesanal del Circ Cric com un complement necessari als espectacles de gran format internacional.
Carles Sentís: El testimoni d'un segle L'episodi se centra en la presentació a Tarragona del llibre Memòries d'un espectador, una obra que recull la trajectòria vital i professional de Carles Sentís, periodista de 95 anys i figura clau de la història de Catalunya i Europa del segle XX. El llibre, editat per La Campana, ha estat elaborat amb la col·laboració de Javi Ayén (periodista de La Vanguardia), qui ha actuat com a suport documental i secretari del veterà cronista. Punts clau de la trajectòria de Sentís En l'entrevista es destaquen diversos moments històrics viscuts per Sentís fins a l'any 1950: Periodisme de guerra: Va seguir el general de Gaulle per l'Àfrica durant la Segona Guerra Mundial i va ser un dels periodistes presents en el Judici de Nuremberg. Compromís polític: Va ser secretari del conseller de Finances de Lluís Companys i va viure en primera persona els fets d'octubre, arribant a ser detingut al vaixell Ciudad de Cádiz. El retorn de Tarradellas: Es remarca la seva transcendència política durant la Transició, sent la peça clau per convèncer Adolfo Suárez de restablir la Generalitat. Innovació periodística i modernitat Javi Ayén subratlla que Sentís va ser un pioner del periodisme d'investigació modern amb reportatges com el del "Transmiserià", on es va camuflar entre immigrants cap a Barcelona als anys 30. "És un periodisme molt modern, és un reportatge que s'hauria pogut escriure avui mateix." Detalls de la publicació Primera part: Aquest volum cobreix des del seu naixement el 1911 fins a l'any 1950. Estat de producció: Actualment s'està treballant en la segona part de les memòries. Lucidesa: Malgrat la seva edat, Sentís manté una activitat frenètica, publicant articles d'opinió i mantenint una lucidesa que sorprèn els seus col·laboradors.
Millora de la façana marítima del Serrallo A partir del proper dilluns, s'iniciaran restriccions de trànsit severes a la zona portuària de Tarragona, concretament al Moll de Costa i la façana marítima del Serrallo. El president de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgessé, ha confirmat que aquestes afectacions duraran uns quatre mesos, amb l'objectiu de finalitzar les obres abans de Sant Pere (final de maig o principis de juny). Les obres inclouen una transformació profunda de l'espai: * Creació d'una gran rotonda d'entrada amb un monòlit. * Conversió de zones en espais pseudo-peatonals al carrer Trafalgar. * Millora de l'accés al pàrquing subterrani, que serà clau, ja que l'aparcament en superfície quedarà pràcticament eliminat. "Per fer truites cal trencar ous; tindrem quatre mesos de dificultats, però valdrà la pena per tenir un dels barris més bonics de la ciutat." Projectes i infraestructures portuàries Burgessé ha repassat altres iniciatives estratègiques per al creixement econòmic del port: Reparació d'embarcacions: S'ha tret a informació pública una nova concessió (Barcos Deportivos) per a un moll de manteniment de grans esloras, complementari a la Marina Tarracó. Ampliació del dic de llevant: Les obres de perllongació de l'escollera acabaran a l'abril, avançant-se als terminis previstos. Moll adossat: Es planeja un concurs innovador perquè un operador privat construeixi i exploti un nou moll de 20 hectàrees. Zona d'Activitats Logístiques (ZAL): Es treballa amb l'Ajuntament de Vila-seca per desencallar aquest projecte a finals d'any o principis de 2008. Previsions econòmiques per al 2007 Després d'un 2006 de transició, el port preveu un creixement significatiu en el tràfic de càrrega general i contenidors, amb l'objectiu d'arribar als 60.000 TEUs durant l'exercici actual.
La Ribera d'Ebre aposta pel turisme gastronòmic En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Òscar Bosch, conseller de turisme de la Ribera d'Ebre, presenta la quarta edició de la Festa de la Clotxa que se celebrarà a Flix. L'objectiu principal és potenciar l'autoestima del territori i utilitzar la gastronomia com un actiu per situar la comarca al mapa turístic. Què és la clotxa? La clotxa és el plat més emblemàtic de la zona, un menjar tradicional de pagès que destaca per la seva senzillesa i sabor: Preparació: Es buida de molla la meitat d'un pa de pagès. Farciment: S'omple amb tomàquets, ceba i alls (tot escalivat o a la brasa), i s'hi afegeix una arengada. El toc final: Es rega amb un bon raig d'oli d'oliva de la terra. "És un ritual: la preparació de la clotxa, anar-hi ficant l'oli i, finalment, la degustació. Si no s'ha tastat mai, sorprèn que productes tan senzills tinguin un gust tan exquisit." Detalls de la celebració a Flix La festa comptarà amb diverses activitats per a tots els públics: Repartiment de racions: Es preveu distribuir unes 1.500 clotxes. Convidada d'honor: L'Àvia Remei serà l'encarregada de donar el tret de sortida a l'esdeveniment. Cultura popular: Hi haurà música de gralles i la presència d'un gegant en forma de clotxa de Riba-roja d'Ebre. Ubicació: La vora del riu, al Passeig de l'Ebre, a prop del característic pas de barca. Actualment, la comarca també promociona les Jornades Gastronòmiques de la Clotxa, on 20 restaurants ofereixen interpretacions innovadores del plat, des de pizzes fins a versions més proteiques amb llonganissa o botifarra.
Evolució del sector de la construcció a Tarragona L'any 2006 s'ha consolidat com un exercici de creixement sostingut pel que fa a la concessió de llicències d'obres majors a la ciutat. Segons les dades exposades pel regidor Santi Pallès, s'han concedit 337 llicències d'obres majors, superant les 289 de l'any anterior. Aquest indicador és clau per mesurar la vitalitat econòmica del municipi. Anàlisi del model d'habitatge El resum de les dades mostra una tendència cap a la qualitat de vida i un urbanisme més humà: Edificis plurifamiliars: Han passat de 38 a 50 edificis, però amb la particularitat que són de menys altura i contenen menys habitatges per bloc. Habitatges unifamiliars i aparellats: Es mantenen xifres estables, amb unes 45 llicències per a unifamiliars, demostrant un mercat ja consolidat. Piscines privades: S'ha registrat un increment notable (26 llicències), fet que s'interpreta com un indicador de la millora del nivell de vida dels ciutadans. Urbanisme i cohesió territorial L'estratègia municipal s'ha centrat a unir els barris amb el centre de la ciutat per evitar el model d'urbanitzacions aïllades. Es destaca: La creació d'una continuïtat urbanística entre zones com Sant Pere i Sant Pau, Països Catalans i el centre. La recuperació i impuls de les rehabilitacions d'edificis històrics (segles XIX i XX), vistes com el futur de l'urbanisme al centre urbà. Activitat comercial i nous hàbits Pel que fa a les llicències d'activitat, Tarragona manté una xifra superior a les 200 autoritzacions anuals. S'ha observat un canvi en el panorama comercial: Restauració: Gran creixement, especialment de menjar per emportar. Immigració: Apareixen nous negocis regentats per persones migrades (carnisseries, fruiteries, locutoris), sobretot als barris de Ponent. Restriccions: L'ajuntament manté la prohibició de nous bars musicals a la Part Alta per protegir el descans dels veïns. "Estem fent un urbanisme del segle XXI, que té en compte els serveis i els espais verds per millorar la qualitat de vida."
Concert d'arpes a Tarragona L'entrevista presenta el proper concert del Quartet d'Arpes Rosa Balcells, que tindrà lloc a l'emblemàtic espai de la Casa Canals a Tarragona. Aquesta actuació s'emmarca dins del cicle de concerts d'hivern organitzat per l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament. Detalls de la proposta musical Formació excepcional: El quartet és una agrupació poc comuna; de fet, és pràcticament l'únic grup amb continuïtat a tot l'estat espanyol dedicat a aquesta formació. Repertori: Oferiran una combinació d'obres originals i transcripcions d'autors clàssics com Falla, Txaikovski (especialment fragments del Trencanous) i Vivaldi. L'instrument: L'arpa es descriu com un instrument de corda polsada amb una sonoritat directa i una estètica visualment atractiva que facilita la connexió amb l'espectador. Caràcters i disponibilitat La intèrpret Maria Lluïsa Ibáñez destaca que el concert és ideal tant per al públic general com per a estudiants de música, ja que permet descobrir un instrument sovint percebut com a minoritari. "L'arpa té una cosa molt especial: l'arribada directa de l'intèrpret a l'instrument, sense res pel mig." L'esdeveniment serà demà a les 20:30 h, amb entrada gratuïta fins a completar l'aforament.
Celebració de 30 anys de trajectòria Joana Clusella, responsable de la reconeguda companyia Marduix Titelles, presenta l'espectacle "Frederic, i tu què fas?" al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta obra no és només una representació, sinó la culminació i celebració de tres dècades de carrera dedicades a l'art de les titelles. Una proposta per a totes les edats L'espectacle destaca per la seva versatilitat i capacitat de connectar amb diferents públics: Els més petits: Gaudeixen de la part visual, la música i els estímuls directes. Els adults: Poden fer una lectura més profunda a través de la paraula i el subtext. Transmissió generacional: Clusella destaca com pares que van ser espectadors de petits ara porten els seus fills, creant un lligam emotiu continu. L'argument: Provisions per a l'ànima La història se centra en quatre ratolins que es preparen per a l'arribada de l'hivern. L'obra convida a reflexionar sobre què és realment necessari per sobreviure: "Per viure tant necessites menjar com veure, com mirar, com recordar." Mitjançant el pas de les estacions (de la primavera a l'hivern), l'espectacle utilitza la llum, el silenci i la música per il·lustrar com els records i les sensacions són provisions tan vitals com l'aliment físic. L'essència del teatre de titelles Clusella defensa la vigència de les titelles davant les noves tecnologies com la Playstation o els ordinadors. Defineix el teatre com un "joc de seducció" únic i irrepetible que succeeix en el "tu a tu" amb un públic concret, deixant un pòsit que perdura molt de temps després que s'apaguin els llums de l'escenari.
Candidatura i Context Actual L'empresari Jordi Virgili explica els motius que l'han portat a presentar la seva candidatura a la presidència del Nàstic de Tarragona. Després d'un intent previ a l'estiu, Virgili considera que el context actual d'eleccions obertes és més democràtic i permet un projecte a llarg termini (cinc anys). Relacions Institucionals i Accionariat Pel que fa a la governabilitat del club, destaca la importància de: - Mantenir una relació estreta entre el Nàstic i l'Ajuntament, independentment del color polític, per consolidar un projecte de ciutat. - El paper de l'Ajuntament ha de ser d'abstenció en el procés electoral però de suport total un cop hi hagi un equip guanyador. - Integrar els interessos dels grans accionistes privats, com José Luis García, des del respecte a la trajectòria històrica de l'entitat. Eixos Estratègics del Projecte Virgili proposa una reorganització en cinc grans àrees per professionalitzar l'estructura: 1. Àrea Econòmica i Financera: Creació d'una vicepresidència potent per fer créixer el pressupost. 2. Àrea de Màrqueting: Potenciar la marca Nàstic a tota la província i l'estat. 3. Àrea Patrimonial i Fundació: Gestió de les noves instal·lacions i unificació del futbol base sota una fundació per millorar el patrocini. 4. Àrea Social: Crear un enllaç directe amb les penyes i els petits accionistes. 5. Àrea Esportiva: Basada en la pedrera, amb un equip B com a pas intermedi obligatori. "Hem d'assentar les bases del gran Nàstic de futur; que els professionals del club siguin qui portin endavant el projecte." Infraestructures i Futur Esportiu El candidat destaca la Ciutat Esportiva a Camp Clar com el pilar del futur patrimonial. Proposa crear una àrea de serveis (comercial i restauració) al voltant de l'estadi per generar recursos ordinaris que es reinverteixin directament en la parcel·la esportiva. Respecte a la direcció actual, prefereix no parlar de noms propis (Paco Flores o Josep Sicard) fins que el Consell d'Administració analitzi el projecte amb detall al final de la temporada.
El canvi de paradigma en el món rural i el paper femení L'entrevista analitza la profunda metamorfosi que ha viscut el món rural català, passant d'una estructura purament agrària a una de serveis. Aquest procés ha tingut un impacte directe en la situació de les dones, que històricament han ocupat una posició de perifèria i invisibilitat, malgrat la seva importància cabdal. La doble realitat de la dona rural Invisibilitat vs. Poder: Tot i que sovint s'ha relegat la dona a un segon pla, en l'agricultura familiar catalana (com a la masia) la dona ha ostentat històricament una posició de govern i gestió que no existia en contextos urbans. Ruptura de rols: A diferència del model burgès urbà, al camp la producció (treball al camp) i la reproducció (cura de la llar i família) estaven estretament vinculades, centrant la figura femenina en ambdós espais. Retrocediment franquista: Es destaca que durant el franquisme es van introduir models culturals de gènere que van desposseir la dona d'aquest prestigi i autoritat de gestió. De l'activitat agrària a l'economia de serveis Actualment, el món rural es redefineix per la seva polifuncionalitat. El pagès ja no només produeix aliments, sinó que actua com a gestor del territori. En aquest nou escenari, les dones estan recuperant el lideratge a través de: Projectes d'agroturisme. Transformació artesana de productes. Empreses agràries dinàmiques i diversificades. Reptes de futur i polítiques per al territori L'entrevistada subratlla la necessitat de canviar el concepte de subvenció pel d'inversió social. La societat ha de valorar l'activitat rural no només per la seva competitivitat econòmica, sinó pel seu valor estratègic: "És molt important que deixem de pensar en subvencions pel món agrari i comencem a pensar en inversió, en un valor afegit." Es conclou que mantenir la població al medi rural és fonamental per evitar fractures territorials i assegurar la sostenibilitat mediambiental i cultural del país.
