Tots els episodis · 2007

2716 episodis disponibles

episodis

1849-1872 de 2716

Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
Andreu Soriol: Reptes i Futur de la Farmàcia a Tarragona
La Farmàcia: Del Servei Professional a la Nit del Col·legiat L'entrevista a Andreu Soriol, president del Col·legi de Farmacèutics de la Província de Tarragona, ofereix una visió profunda sobre l'estat actual d'una professió que va molt més enllà de l'oficina de farmàcia. El diàleg s'emmarca en la celebració de la IX Nit del Col·legiat al Teatre Metropol, una trobada que serveix per unir generacions i reivindicar el paper del farmacèutic com a agent de salut. El Farmacèutic com a Agent de Salut i Traductor Científic Soriol destaca que els coneixements en farmàcia han derivat en múltiples sortides professionals, des de la microbiologia i l'analítica fins a la nutrició i l'higiene alimentària. Un dels punts clau és la funció social del professional: Traducció de conceptes: La capacitat de fer comprensible el llenguatge críptic de la ciència per als pacients. Atenció personalitzada: El farmacèutic acompanya el pacient davant la complexitat dels prospectes i el sistema sanitari. "El complicat és traduir tots aquests llenguatges críptics a que els entengui la senyora Maria." Reptes Actuals: Recepta Electrònica i Preus de Referència L’entrevista aborda les preocupacions del sector amb un to crític envers l'administració i les infraestructures: La Recepta Electrònica: Un projecte ambiciós que s'enfronta a seriosos problemes tècnics a Catalunya, com les deficiències en la xarxa de telefonia i els freqüents talls de llum en zones rurals (com el Priorat), que fan perillar la seguretat del servei. La Davallada de Preus: A partir de l'1 de març, una gran quantitat de medicaments baixaran de preu (en alguns casos fins a un 80%). Segons Soriol, això suposa un expoli del patrimoni de les farmàcies, ja que han de vendre per sota del preu de cost previ. Risc de Desabastiment: Els baixos preus a Espanya fan que el mercat no sigui atractiu per als laboratoris o que els productes es derivin cap a altres països europeus amb preus més alts. Un Espai per a la Celebració Tot i les dificultats, la Nit del Col·legiat es manté com un acte imprescindible per reconèixer la tasca dels sèniors i donar la benvinguda als nous farmacèutics, amb un enfocament cultural que enguany inclou la representació de l'obra Labric de Nicolai Gogol.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
Gestió i reptes de la Punta de la Mora i la Platja Llarga
Gestió de l'Espai Natural de la Punta de la Mora Puricanals, presidenta de Depana, analitza el balanç de nou anys de gestió sostenible a la Punta de la Mora. Tot i considerar el balanç plenament positiu, destaca que la pressió dels visitants i la necessitat d'una gestió activa són reptes constants. Coordinació institucional: L'èxit del projecte s'ha basat en el treball conjunt amb l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i el Ministeri de Costes. Educació ambiental: S'ha fet una tasca clau per sensibilitzar la població sobre el valor ecològic de l'espai. Reptes de futur: Cal completar l'adequació dels accessos i promoure la protecció marina, un aspecte encara pendent. El polèmic projecte de la Platja Llarga Pel que fa a la Platja Llarga, Puricanals exposa la visió de Depana sobre el projecte d'urbanització de la zona, defensant una postura centrada en l'ecologia: Seminaturalitat: La Platja Llarga és un espai singular amb un cordó dunar degradat que requereix intervenció per evitar que vehicles com els 4x4 malmetin l'entorn. Crítica al model rígid: L'entitat s'oposa al concepte de passeig marítim convencional (rígid i de 4 metres d'amplada) i a la presència de bicicletes en zones de dunes fràgils. Al·legacions: Depana ha presentat esmenes tècniques per reduir les dimensions dels camins i garantir l'ús de materials porosos com la fusta, rebutjant enllumenats invasius i espècies no autòctones. "No ens hem de protegir de la gent, sinó simplement regular-ho davant dels visitants." Finalment, es subratlla que l'objectiu no és defensar interessos privats ni ocupacions de domini públic, sinó assegurar que qualsevol actuació serveixi com a fre a la degradació ambiental i millori l'entorn de manera sostenible.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Concert de piano a quatre mans dels germans Curbelo
Entrevista a Oliver Curbelo pel concert a la Casa Canals Tarragona Ràdio entrevista el pianista Oliver Curbelo, qui oferirà demà un concert de piano a quatre mans juntament amb el seu germà, José María Curbelo, al Saló Noble de la Casa Canals. Aquest esdeveniment forma part del prestigiós cicle de concerts d'hivern organitzat pel Museu d'Història de la Ciutat. Trajectòria i formació Duo consolidat: Els germans Curbelo toquen junts des del 1991, sumant més de 15 anys de carrera conjunta amb èxit nacional. Docència: Ambdós són professors de piano al Conservatori Superior de Música de Canàries. Deixebles d'Alicia de Larrocha: Han rebut classes de la llegendària pianista catalana, a qui descriuen com una "gran mestra i dona formidable". Reptes de la carrera musical Oliver destaca el gran esforç econòmic i personal que implica la música, especialment vivint a les Illes Canàries per la insularitat. També menciona la sana rivalitat entre germans que els ha permès progressar i consolidar la seva tècnica. El programa del concert El repertori seleccionat busca la coherència i l'atractiu per al públic, incloent: 1. Schubert: Marxa Característica núm. 2 i la cèlebre Fantasia en fa menor. 2. Música espanyola i catalana: * Transcripcions d'Iberia d'Albéniz (amb gran dificultat física pel creuament de mans). * Divertimentos de Xavier Montsalvatge. * Danses Espanyoles de Manuel de Falla. * Final brillant amb una obra d'Albert Guinovart. "Tarragona serà el nostre debut a la ciutat, i la Casa Canals serà una experiència formidable."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Exposició sobre l'accessibilitat urbana a Tarragona
Inauguració de l'exposició "Tarragona Accessible" El programa es desplaça al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona per cobrir una iniciativa pionera que analitza l'estat de l'accessibilitat a la ciutat. Aquesta mostra és el fruit d'un treball de camp exhaustiu realitzat l'any 2004 per estudiants de la Càtedra d'Accessibilitat de la UPC, en col·laboració amb el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona (COAATT), l'ONCE i el consistori. Metodologia i Radiografia de la Ciutat L'estudi s'ha centrat especialment en la Part Alta i el centre de Tarragona, utilitzant un sistema de codificació visual molt intuïtiu: - Color verd: Espais totalment accessibles. - Color àmbar: Zones amb dificultats puntuals. - Color vermell: Punts no accessibles que incompleixen la normativa. Una Experiència Immersiva L'exposició no es limita a ser una mostra estàtica de plànols i fitxes; convida al visitant a la sensibilització directa a través d'un circuit d'obstacles: - Disposa d'una desena de cadires de rodes per recórrer rampes inadequades i paviments rugosos. - Ofereix antifaços i bastons per experimentar la realitat de les persones cegues. - Mostra detalls tècnics crítics com el disseny de les manetes de les portes (poms rodons vs. manetes longitudinals) i l'amplada dels passamans. Objectius i Futur de la Iniciativa "El que fa que hi hagi discapacitats potser no són les persones, sinó l'entorn que les crea." L'objectiu principal és conscienciar la ciutadania i els comerciants perquè apliquin millores en els seus establiments. S'ha destacat que moltes solucions són econòmiques (entre 1.200 i 1.800 euros). L'exposició serà itinerant per altres ciutats de Catalunya i estarà oberta a Tarragona fins al 22 de març, amb visites esperades d'escoles i instituts per fomentar l'educació cívica des de la infància.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
20'
La remodelació del Mercat Central de Tarragona
Futur i rehabilitació del Mercat Central L'episodi analitza l'expedició de venedors de Tarragona a diversos mercats de Barcelona (com el de la Barceloneta i el de la Llibertat) per conèixer models d'èxit de remodelació comercial. La diagnosi és clara: l'edifici actual, que data de 1915, necessita una transformació profunda per adaptar-se al comprador contemporani. Les claus de l'èxit comercial Segons l'expert Pere Sirvent, la reforma no és només una qüestió de "pedra", sinó de gestió: - Mix comercial: Incorporació d'un supermercat de mitjana superfície (uns 1.000 m²) per actuar com a pol d'atracció i facilitar el one-stop shopping. - Horaris: Necessitat imperant d'obrir a les tardes per adaptar-se als ritmes laborals actuals. - Serveis: Millora de l'aparcament, logística de càrrega i descàrrega i servei a domicili. Impacte i logística de les obres El projecte preveu una carpa provisional a la Plaça Corsini on els paradistes s'estaran uns 2-3 anys. Es destaca que aquesta carpa ha de tenir estàndards de qualitat alts per no perdre clientela. "La carpa ja ha de ser un lloc d'orgull pels compradors, un primer revulsiu de les vendes." Preocupacions i reptes locals Inseguretat i bonificacions: Els comerciants de l'entorn demanen més il·luminació durant les obres per evitar robatoris i ajudes fiscals per compensar les molèsties del període de construcció. Arqueologia: S'ha detectat mitjançant georadar la possible presència d'un mur (romà o medieval) que podria condicionar el calendari. Ubicació del mercadet: Es perfila la Rambla Nova com el lloc més probable per als marxants de dimarts i dijous durant la reforma.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Setmana Cultural de l'Escola de Música de Tarragona
La Setmana Cultural arriba a Tarragona L'Escola Municipal de Música de Tarragona, dirigida per Maria Teresa Montaner, ha iniciat la seva Setmana Cultural. Malgrat que moltes activitats estan pensades per als seus 500 alumnes (des de nens de 4 anys fins a adults de 80), la iniciativa busca obrir la música a tota la ciutadania amb actes gratuïts arreu de la ciutat. Activitats destacades per a l'alumnat El programa inclou tallers especialitzats que van més enllà de la teoria musical convencional: Instruments Baschet: Estructures sonores metàl·liques que permeten als nens d'entre 4 i 7 anys experimentar amb el so d'una manera lúdica. Tallers de Lutier: Fabricants d'instruments visiten l'escola per ensenyar el muntatge i la cura del violí i la guitarra. Consciència corporal: Sessions dedicades a la postura i relaxació per prevenir lesions, un aspecte clau però sovint oblidat en l'aprenentatge musical. Cura de l'orgue: Una visita exclusiva a l'òrgan de la Catedral de Tarragona abans de la seva restauració, guiada per Jordi Vergés. Actes oberts al públic i als barris L'escola aposta per la descentralització, portant la música als centres cívics de Torreforta, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau: Música i Cinema: Un concert i xerrada de Carles Robert sobre el cinema mut, acompanyant en directe la pel·lícula de Charles Chaplin. Aula Tradicional: Presentacions d'instruments tradicionals i un taller especial el dissabte sobre la flauta del Ball de Bastons de Tarragona, una peça considerada única al món. Tallers creatius: Activitats de percussió africana, fabricació d'instruments amb materials reciclats i improvisació amb Emilio Molina. "L'Escola de Música no només és un servei adreçat als alumnes que ja tenim, volem fer arribar la música a tothom."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Noves troballes de Tàrraco al Conservatori de Tarragona
Descobriment Arqueològic a Casa Montoliu Les obres de remodelació al Conservatori de Música de la Diputació, situat a la històrica Casa Montoliu del carrer Cavallers, han tret a la llum restes d'una importància excepcional per a la comprensió de la Tarragona romana. Elements clau de la troballa Murs del Fòrum Provincial: S'han documentat paraments que delimitaven el gran recinte del segle I d.C. Torre Medieval: Ha aparegut una estructura del segle XII pertanyent al denominat Mur Vell. Arquitectura de luxe: S'han localitzat forats d'ancoratge per a placats de marbre, el que indica que el mur que donava al circ tenia un acabat altament decoratiu. Connexió Circ-Fòrum: S'ha identificat el que podria ser una escala de comunicació directa entre el circ i la plaça del fòrum. Reinterpretació del Fòrum Provincial L'arqueòleg Albert Vilaseca destaca que aquestes troballes permeten qüestionar les maquetes tradicionals, que dibuixaven aquest sector com una paret cega. "Ara ja podem posar-hi un porticat i un primer pis... és la plaça més gran del món romà." Polèmica a Vidal i Barraquer L'entrevista també aborda el conflicte amb el Departament de Cultura respecte a les obres de contenidors soterrats a l'avinguda Vidal i Barraquer. Vilaseca defensa la tasca de l'empresa Cota 64, negant qualsevol destrucció de patrimoni i afirmant que només es van retirar capes de terra modernes sense valor arqueològic.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
19'
Balanç de l'estació del Camp de Tarragona
Balanç dels dos primers mesos de l'estació L'entrevista realitzada a Tarragona Ràdio amb els alcaldes de Perafort (Joan Martí Pla) i la Secuita (Eudald Roca) analitza l'impacte de l'arribada del tren d'alta velocitat (TAV). Tots dos coincideixen que el balanç general és molt positiu, amb un trànsit de prop de 20.000 passatgers en el primer mes. Impacte Urbanístic i Creixement de Població L'estació ha disparat les expectatives de creixement als dos municipis afectats: Perafort: Preveu un salt monumental, passant de 1.000 a prop de 6.000-7.000 habitants en els pròxims quatre anys gràcies a la construcció de unes 2.000 noves vivendes. La Secuita: Opta per un creixement més sostingut i restrictiu, amb una previsió d'arribar als 3.500 habitants des dels 1.300 actuals, prioritzant la qualitat de vida. Deficiències i Reivindicacions Pendents Malgrat l'èxit de públic, els alcaldes denuncien la lentitud de l'administració central en la resolució de temes pendents: Manca de senyalització: Es critica durament la falta de cartells indicadors a les carreteres de l'Estat, la Generalitat i la Diputació. Infraestructures bàsiques: Falta completar l'enllumenat de les rotondes i les connexions d'aigua i clavegueram. Transport i Taxis: Hi ha conflictes de competències entre els taxistes locals i els de fora, tot i que el servei a l'usuari està garantit. "Els ritmes de l'administració central desesperen a l'administració municipal; la il·luminació hi és, però no s'encén." Propera data clau: 7 de març, reunió de la comissió gestora per accelerar les infraestructures pendents.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
Apropar el Síndic de Greuges mitjançant videoconferències
Nova iniciativa per facilitar la comunicació amb el Síndic Matías Vives, director de relacions institucionals i locals del Síndic de Greuges de Catalunya, explica el nou sistema per apropar la institució a la ciutadania, especialment a les zones més allunyades de Barcelona. L'objectiu és oferir un tracte més humà i directe mitjançant l'ús de les noves tecnologies. Funcionament del sistema de videoconferència Conveni amb advocats: S'ha signat un acord amb el Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya per utilitzar 10 seus col·legials com a punts de connexió. Procediment: El ciutadà truca al telèfon gratuït 900 124 124, concerta una cita i es desplaça al col·legi d'advocats més proper a casa seva. Contacte visual: El sistema permet que l'assessor i el ciutadà es "mirin als ulls" a través d'una pantalla, humanitzant la gestió de la queixa. Horaris: El servei està operatiu cada dia de dilluns a divendres, de 10:00 h a 13:00 h. Evolució de les queixes a Catalunya Durant l'entrevista es destaquen dades rellevants sobre l'activitat de la institució l'any 2006: Digitalització: Prop del 30% de les actuacions ja s'inicien via correu electrònic. Volum d'activitat: Es preveu tancar l'any amb unes 20.000 actuacions, de les quals unes 14.000 són consultes o orientacions sense obertura d'expedient. Temàtiques principals: S'ha passat d'una predominància de les multes de trànsit i el soroll a un creixement de les queixes per serveis bàsics (aigua, llum, gas) i temes de caràcter social i d'infància. La figura del Síndic Local i el cas de Tarragona "Un síndic no és un jutge, ni un advocat, ni un fiscal, ni un polític; és un síndic amb unes característiques específiques per defensar els drets." Vives valora positivament que Tarragona hagi aprovat la creació del seu propi defensor del ciutadà. Recomana que aquesta figura gaudeixi de total independència, dotació pressupostària i que l'elecció del candidat es faci per unanimitat per evitar la instrumentalització política.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
El canvi climàtic en la història: de la geologia a l'actualitat
Perspectiva històrica i geològica del canvi climàtic L'entrevista al professor Jordi Agustí, de la Universitat Rovira i Virgili i l'ICREA, ens ofereix una mirada científica sobre el fenomen actual del canvi climàtic, recordant que no és un esdeveniment nou en la història de la Terra. Tot i això, l'escenari present té una característica única i alarmant: la velocitat del procés i l'origen antropogènic (causat per l'home). Diferències entre el passat i el present Precedents geològics: S'han produït injeccions massives de CO2 anteriorment, com fa 250 milions d'anys (límit Paleozoic-Mesozoic), que va provocar l'extinció del 95% de les espècies. El factor humà: A diferència dels volcans o processos naturals del passat, l'home actual injecta directament hidrocarburs a l'atmosfera des dels reservoris subterranis. Irreversibilitat: El professor indica que el procés actual és probablement irreversible, tot i que encara és possible atenuar-ne els efectes i desaccelerar-lo. Conseqüències per a la humanitat El professor Agustí destaca que, si bé la Terra i la biosfera tenen capacitat per adaptar-se a una "Terra calenta", els humans en patirem les conseqüències més severes: Pujada del nivell del mar per la deglaciació de l'Àrtic i l'Antàrtida. Desertització progressiva de tota la zona del Mediterrani. Inundacions i canvis en les dinàmiques monzòniques. "El que corre perill és la dinàmica glacial-interglacial que hi ha hagut en els darrers 3 milions d'anys. La biosfera pot respondre, però els principals efectes els patirem en la nostra vida." Futur i modelització Actualment, els científics treballen en la modelització climàtica per preveure escenaris futurs basant-se en el passat. La dificultat principal per aturar aquesta tendència rau en la dinàmica econòmica global, especialment en països emergents com la Xina o l'Índia, que busquen el seu desenvolupament industrial.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
15'
La Fundació Bona Nit i l'acollida a la Pensió Carmen
Suport integral a les persones sense llar a Tarragona El programa de Tarragona Ràdio ens apropa a la tasca humanitària que realitza la Fundació Bona Nit en col·laboració amb la pensió de la Carmen, situada a la part baixa de la ciutat. Aquesta iniciativa neix per donar resposta a la falta d'espai a la Casa del Transeünt, especialment durant els mesos més freds de l'any. Un projecte d'acollida hivernal La Mercè Navarro, responsable de la Casa del Transeünt, explica que la fundació gestiona un projecte (executat per Càritas) que ofereix 15 places addicionals de novembre a abril. La col·laboració amb la pensió de la Carmen permet oferir: * Allotjament i roba neta. * Esmorzar a la pensió i dinar a la Casa del Transeünt. * Suport en la higiene personal i seguiment mèdic. La passió i el compromís de la Carmen La Carmen, propietària de la pensió, destaca per la seva implicació personal que va molt més enllà del que estableix el contracte. Malgrat les dificultats que poden presentar els usuaris (com ara problemes d'alcoholisme o manca d'hàbits d'higiene), ella els tracta amb una estimació maternal i una disciplina necessària per a la seva recuperació. "Prefereixo ajudar aquestes persones que ho necessiten més que a altres que poden pagar-se un hotel o un restaurant." Testimonis de superació L'episodi compta amb la participació de dos usuaris, el Joaquín i l'Edi, que defineixen la Carmen com una "segona mare". Els punts clau de la seva experiència són: * Recuperació personal: El Joaquín explica com el suport rebut l'està ajudant a superar la seva addicció a l'alcohol després de la pèrdua de familiars. * Reinserció laboral: L'Edi anuncia que s'emancipa de la pensió en haver aconseguit una feina fixa i un pis propi. * Acompanyament: La Carmen s'implica activament en la cerca de feina per als usuaris utilitzant els seus propis contactes. Finalment, la Mercè apunta que el futur de la fundació passa per un projecte ambiciós d'ampliació de places en conjunt amb l'Ajuntament en els pròxims anys.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
9'
El Carnaval arriba al Mercat Central de Tarragona
Celebració a peu de carrer: El Carnaval al Mercat L'ambient festiu de Carnaval s'ha instal·lat de ple al Mercat Central de Tarragona. Durant aquest matí de divendres, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha connectat amb el centre neuràlgic de la ciutat per copsar la gran afluència de públic i l'originalitat de les disfresses. Els protagonistes del Mercat La jornada destaca per la implicació dels paradistes, que mantenen viva la tradició de despatxar els productes amb indumentàries d'allò més variades: Paròdies de famosos: En Jordi, un venedor conegut, ha sorprès vestit de Julián Muñoz ("Cachuli") acompanyat d'una nina inflable que representava la Isabel Pantoja. Tribus prehistòriques: La parada Peixortí ha optat per un grup de troglodites amb llances. Tripulació Pirata: Una de les parades més nombroses ha vestit nou persones amb barrets i estris de pirates, buscant revalidar el premi de l'any passat. Visita Reial i ambient musical L'eix central del mercat ha viscut el seu moment àlgid amb l'arribada dels monarques de la festa: El Rei i la Concubina: Han recorregut les parades saludant els ciutadans. El rei llueix un frac daurat i la concubina una disfressa de bruixa. L'acompanyament: La xaranga i les bandes musicals La Barcarola i Tal com sona han posat el ritme a la jornada. "És difícil moure'ns perquè hi ha moltíssima gent mirant i fent fotos a les disfresses més curioses." Properes activitats La festa no s'atura aquí. Tot i que molts paradistes seguiran disfressats a la tarda, l'atenció es desplaçarà cap a: * El tastet de botifarra d'ou a la plaça del Mercat. * La Rueta infantil amb les escoles i llars d'infants a la Rambla.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
17'
2007-02-16 UM BOTIGA CARNAVAL
Preparatius de Carnaval a Merca Moda Visita a la botiga Merca Moda, ubicada al carrer Gasòmetre de Tarragona, un establiment que s'ha convertit en un referent absolut per a les comparses i els amants del Carnaval. La propietària, Maribel Manyer, explica l'evolució del negoci, que va començar especialitzant-se en teixits l'any 1991 i ara ofereix una experiència integral de disfresses. El treball amb les comparses El procés de creació per a les comparses és extremadament laboriós i comença molts mesos abans de la festa: Disseny exclusiu: Molts vestits es comencen a confeccionar al juliol. Secretisme: Les colles mantenen els seus dissenys en secret fins a l'últim moment. Pressupost: És clau trobar l'equilibri entre l'espectacularitat i un preu assequible per a la gent jove. Proves en directe: Durant la visita, s'observa la prova del vestit de la Noelia, de la comparsa Col·lectiu de Dones de Sant Salvador, que aniran disfressades de "foc". Varietat de productes i complements La botiga destaca per la seva gran amplitud i la diversitat de gènere disponible: Complements: Caretes integrals econòmiques (des de 10€), perruques, barrets de tota mena (viking, pirata, bruixa) i maquillatge. Teixits i merceria: Pedreria, plomes, lluentons i teles per a aquells que es fan la disfressa a mida. Talles inclusives: Una aposta important per les disfresses XXL per adaptar-se a tots els cossos. Clàssics que no fallen: Personatges com Superman, Spiderman, Pipi L'Anstrum o el Zorro segueixen sent els més demanats. La realitat del Carnaval tarragoní Maribel destaca que el Carnaval de Tarragona és molt artesanal i requereix un gran sacrifici personal: "Jo li dedico més de 16 hores cada dia aquí... des de l'octubre estem treballant 12 hores diàries." L'episodi subratlla la importància de no esperar a l'últim moment per fer les compres, ja que l'alta demanda i les ganes de festa omplen la botiga setmanes abans de la rua.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
4'
La Diada de la Galera a Sant Carles de la Ràpita
La Diada de la Galera: L'inici del calendari gastronòmic Sant Carles de la Ràpita enceta el seu any culinari amb la Diada de la Galera, una celebració que serveix com a motor per donar a conèixer aquest crustaci de gran qualitat, sovint eclipsat per altres productes. Segons Honorino Montes, regidor de Turisme, ens trobem en el moment àlgid per al seu consum, ja que actualment és quan la galera està obada i més plena. Detalls de la jornada i oferta culinària Participació: Més d'11 restaurants locals presentaran les seves propostes. Varietat: Plats que van des d'elaboracions tradicionals (arròs amb galera o bolets) fins a formats senzills com la galera fregida o a la planxa. Logística: L'esdeveniment tindrà lloc al Pavelló Firal (zona pesquera) a partir de les 12:00 h. Els assistents poden adquirir tiquets de 3 euros per degustar el plat que prefereixin. Acompanyaments: Degustacions de vins de la DO Terra Alta, caves, cerveses i olis de la zona. Valor del producte local i frescor El regidor destaca la singularitat de la galera com el "germà desconegut del llangostí", amb una demanda creixent, especialment al sud d'Espanya. "Tot el producte que se servirà demà és producte que avui s'està pescant... demà serà cuinat pràcticament del mar al plat." L'objectiu principal és fomentar el coneixement d'aquest marisc a tot Catalunya, fent valdre la potència de la llotja de la Ràpita com la que més captures de galera registra actualment.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
7'
La Festa de la Carxofa d'Amposta i Jornades Gastronòmiques
Celebració de la Carxofa a Amposta Amposta, capital del Montsià, celebra durant tot el mes de febrer les seves jornades gastronòmiques dedicades a la carxofa, culminant amb la gran festa el proper 25 de febrer. Aquesta celebració, que ja arriba a la seva dotzena edició, s'ha consolidat com un referent que atrau visitants de tota Catalunya i del Baix Maestrat. Gastronomia i Innovació Els restauradors locals aprofiten aquest esdeveniment per experimentar i oferir plats que barregen tradició i modernitat. Segons Teresa Retxa, coordinadora de promoció econòmica, la carxofa és un producte dòcil que permet maridatges excel·lents: Plats destacats: Amanida de pop roquer amb carxofa, arròs caldós amb bacallà i bunyols d'arròs i carxofa amb suc de taronja. Format de tast: El sistema de tiquets permet als visitants provar diferents elaboracions compartint els plats per descobrir tots els sabors. Productes complementaris: Com a novetat, s'incorpora el tast d'ostres del Delta acompanyat de vins de la Terra Alta. Més enllà de la cuina: Activitats i territori La festa no només se centra en el menjar, sinó que ofereix una experiència completa per gaudir de l'entorn natural d'Amposta: Cultura i música: L'animació anirà a càrrec del cantautor local Lo Teixidor. Turisme fluvial i natural: Passejos amb embarcació pel riu Ebre, visites gratuïtes al Museu i activitats d'albirament d'ocells al Parc Natural del Delta de l'Ebre. "La carxofa del nostre territori és molt dolça i tendra; el fred d'aquests dies ha ajudat a que tinguem un producte excel·lent per a les jornades."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
24'
25 anys de la Murga Matutina i la Baixada del Pajarito
Celebració del 25è Aniversari de la Murga Matutina La comparsa tarragonina Murga Matutina celebra les seves bodes de plata amb una sèrie d'actes especials. La Maria Roig i l'Àuria Bujuan expliquen l'essència d'aquesta colla d'amics que va néixer per portar la sàtira i la crítica social al Carnaval de Tarragona. Actes destacats • Macro sopar popular: Aquest vespre a la Plaça de la Font, amb capacitat per a 1.500 persones. El menú inclou "peus de ministre i morro d'alcalde", amb un preu simbòlic de 50 cèntims per cobrir despeses. • La Passada del Ninot: El proper dilluns a les 21:00h, un recorregut festiu pels bars de la ciutat acompanyats d'una xaranga. "Per a mi el Carnaval és la crítica; agafar un tema del poble o de l'ajuntament i fotre canya en plan bé." Segona Edició de la Baixada del Pajarito El Jordi Llort i l'Ignasi Sarlé detallen el creixement d'aquesta cursa de carretons casolans que busca recuperar el caràcter més desenfadat de la festa. • Participació: S'ha passat dels 9 carretons de l'any passat als 11 inscrits actuals, amb participants de diverses edats i procedències. • Seguretat i tècnica: Els carretons, construïts de manera artesanal amb elements de bicicletes o carros de supermercat, han de superar un fort pendent des de la Plaça del Rei fins al Cos del Bou. Es remarca la importància vital dels frens. • L'esdeveniment: Començarà demà a les 12:00h amb la benedicció del Mossèn Pardal i finalitzarà amb un vermut popular. Debat sobre el model de Carnaval Els convidats reflexionen sobre la deriva del Carnaval actual cap al model de lluïment (estil Rio de Janeiro), que anomenen col·loquialment "pit i cuixa", contraposant-lo a la tradició local de la sàtira i la disfressa crítica que ells defensen.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
13'
Els antics camins: fils de la memòria i patrimoni
En aquesta conversa amb Rafel López-Monné, s'aprofundeix en el valor dels camins tradicionals com a part fonamental del nostre patrimoni històric i cultural. El contingut neix d'un llibre editat per la Diputació de Tarragona i s'ha traslladat a un format expositiu per donar a conèixer la riquesa d'aquestes infraestructures preindustrials. Tipologies de camins L'autor detalla com la forma del camí responia històricament al tipus de trànsit que havia d'acollir: * Camins de carro: Dissenyats per a vehicles de dues rodes, més comuns a les planes. * Camins de ferradura: Els més habituals a Catalunya pel transport a llom d'animals. Mesuraven entre 80 i 180 centímetres i sovint s'empedraven per facilitar el pas de les bèsties. * Senders i corriols: Vies estretes pensades per a persones o animals descarregats. * Camins ramaders: Espais de transhumància on l'amplada i la presència de pastura eren claus, com el Lligallo Major. El valor del territori i el llenguatge Recuperar aquests camins implica també recuperar la toponímia i paraules que designen realitats geogràfiques concretes. Segons l'entrevistat, els noms dels camins ens parlen de castells desapareguts o de la relació entre pobles veïns (que sovint anomenen el mateix camí amb noms diferents segons el destí). "Els camins són els fils de la memòria; per allà han passat generacions de gent humil, però també exèrcits, reis i bisbes." De la velocitat a la lentitud L'episodi reflexiona sobre com la revolució dels vehicles a motor va canviar la traça de les vies (com la Via Augusta sota la N-340) i com, actualment, hi ha una necessitat creixent de tornar a la lentitud a través del senderisme. Es reivindica la conservació d'aquestes rutes no només pel turisme, sinó per explicar la història d'on venim.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
2007-02-14 UM SALO IMMOBILIARI
Presentació del nou gran aparador del sector immobiliari S'ha presentat a la Cambra de Comerç de Tarragona el futur Saló Immobiliari Costa Daurada, que se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de maig al Palau de Congressos de la ciutat. Carles Gili, director de Big Group i promotor de l'esdeveniment, ha detallat les claus d'aquesta fira que pretén reunir tota l'oferta d'habitatge en un sol espai. Púbic objectiu i oferta El saló està dissenyat per a dos perfils principals: * Compradors de primera residència: Persones interessades en habitatges a Tarragona i la seva àrea d'influència. * Compradors de segona residència: Principalment provinents de Barcelona, Lleida, Osca, el País Basc, Madrid i Andorra, atrets pel potencial turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. L'espai oferirà des de promocions residencials (des de Cunit fins al Baix Ebre) fins a sòl industrial i locals comercials, permetent als visitants un gran estalvi de temps. Jornades tècniques i professionalització Més enllà de la part comercial, el saló inclourà activitats paral·leles per a professionals: * Una jornada tècnica a l'Hotel NH de Reus on es tractaran temes com el finançament, el Codi Tècnic de l'Edificació i l'ús d'energies renovables (solar térmica). * Anàlisi de les preocupacions del sector, com l'escassetat i l'alt preu del sòl, que representa prop del 40% del cost final de l'habitatge. Expectatives i participació institucional Amb una superfície d'exposició d'uns 4.000 m², l'organització espera atraure entre 10.000 i 15.000 visitants. A més dels promotors i agències, el saló comptarà amb: 1. Entitats financeres: Per informar i gestionar hipoteques al moment. 2. Ajuntaments: Municipis com Salou, l'Hospitalet de l'Infant i Reus presentaran els seus projectes urbans. "El saló és un punt de trobada del sector que ofereix l'oferta reunida amb una immillorable disponibilitat horària."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Novetats en el Carnaval de Tarragona: Segon passi de la Disfressa d'Or
Ampliació de la programació del Carnaval Degut a l'èxit aclaparador i la forta demanda de públic, l'Ajuntament de Tarragona ha confirmat una de les notícies més esperades: la celebració d'un segon passi de la Disfressa d'Or. Aquesta decisió s'ha pres després d'exhaurir les 1.800 invitacions inicials en només dues hores. Detalls del segon passi de la Disfressa d'Or Horari: El primer passi es manté a les 19:30 h, mentre que el nou passi serà a les 21:30 h. Ubicació: Recinte Firal (canvi d'escenari respecte a anys anteriors per millorar l'ordre i l'aforament). Entrades: Es repartiran demà a partir de les 11:00 h al Teatre Metropol. Les entrades són numerades i no són intercanviables entre sessions. Contingut: Ambdós passis seran idèntics, incloent-hi l'entrada del Rei i la Reina. Altres canvis i actes destacats Anul·lacions: Es confirma la suspensió del concurs The Queen's previst per dilluns per motius ajens a l'organització. Arribada oficial: Aquesta tarda tindrà lloc l'arribada del Rei i la Reina amb la companyia Close-Act, des de la Rambla fins a la Plaça de la Font, on es farà el sermó i l'entrega de la vara de comandament. Gastronomia: Demà serà el torn de la part gastronòmica amb la repartició de coques de llardons (09:00 h) i botifarra d'ou (11:00 h). "Hem passat gairebé a doblar les persones que podran gaudir de la Disfressa d'Or gràcies a aquest segon passe." L'organització recorda que tota la informació actualitzada i detalls logístics es poden consultar al web oficial del Carnaval de Tarragona.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
11'
Promoció de Costa Daurada i Terres de l'Ebre a Vitòria
Estratègia de promoció turística al País Basc El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, representat pel seu gerent Octavi Bono, ha iniciat una intensa campanya de promoció a Vitòria-Gasteiz. L'objectiu principal és fidelitzar el mercat basc, que representa aproximadament un 7% del total de visitants de la demarcació. Accions clau de la jornada La campanya es diferencia de les fires convencionals per buscar un contacte directe i intensiu: Roda de premsa: Presentació de les novetats turístiques als mitjans de comunicació locals. Mostra gastronòmica: Un dinar elaborat pel restaurant El Racó de la Cala per a agències de viatges i premsa. Atenció a la ciutadania: Instal·lació d'un espai informatiu en un centre comercial de gran afluència fins dissabte. Animació i degustacions: Activitats per transmetre l'essència de la destinació d'una manera propera. Fidelització i renovació de l'oferta Bono destaca que, tot i ser un mercat de "demanda captiva" —gents que repeteixen visita generació rere generació—, cal mimar el client amb noves propostes: "Aquell que és un bon client necessita ser també atès, tingut en consideració i insistir sobre ell amb elements nous." Es volen donar a conèixer nous allotjaments, rutes culturals i activitats de lleure que vagin més enllà del tradicional sol i platja. Calendari internacional de promocions La demarcació es troba en el moment àlgid de la seva activitat promocional, amb un calendari que inclou fites rellevants per al 2007: Pamplona: Accions previstes per a la setmana vinent. Berlín (ITB): Participació en una de les fires líders mundials. Glasgow: Una aposta estratègica per aprofitar els nous vols de baix cost (low cost). Mercats nòrdics: Consolidació de la presència en països escandinaus.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
6'
Entrevista a Pablo Amorós: Concert de piano a Casa Canals
Entrevista al pianista Pablo Amorós El magazín de Tarragona Ràdio connecta amb el pianista cordovès Pablo Amorós per parlar de la seva pròxima actuació en el marc del cicle d'hivern de Casa Canals. Durant la conversa, s'explora tant el programa musical com la visió de l'artista sobre l'estat de la música clàssica a l'Estat espanyol. Formació i Trajectòria Amorós, format en centres internacionals i alumne de mestres de renom, destaca que la clau de la seva carrera és la preparació constant més que els guardons obtinguts: Ha estudiat amb figures de la talla d'Alicia de Larrocha i Cristina Bruno. Malgrat haver guanyat diversos concursos, els considera una mera carta de presentació transitòria. Actualment manté una agenda itinerant entre Còrdova, Madrid i Barcelona. L'estat de la Música Clàssica L'artista i l'entrevistadora reflexionen sobre l'augment d'interès per la música acadèmica: S'observa un creixement de cicles estables i festivals a tot el país. Hi ha una millora significativa en el nivell d'intèrprets i professorat gràcies a l'obertura internacional. L'èxit de les escoles de música i conservatoris assegura un futur relleu de públic i professionals. El Programa a Casa Canals Pel concert a Tarragona, Amorós ha preparat un repertori centrat en el Romanticisme del segle XIX: Beethoven: Sonata número 15 (Pastoral), una obra que evoca la natura i el cant dels pastors. Chopin: Una selecció de Nocturns. Schumann: Els Estudis simfònics. "A mi em mola més tocar en llocs petits que en llocs grans. En llocs petits notes el públic més a prop."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
22'
El futur del mapa escolar i educatiu de Tarragona
Planificació del Mapa Escolar a Tarragona L'entrevista amb Carme Duc, regidora d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, detalla les previsions i els reptes del sistema educatiu a la ciutat. La col·laboració entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya és clau per gestionar l'augment sostingut de la població i la necessitat de nous equipaments. Situació actual i Taula Mixta de Planificació Es destaca la feina de l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) i la Taula Mixta, que coordina dades del padró i necessitats d'escolarització. La ciutat viu un allau continu de nouvinguts i un increment de la natalitat local, fet que ha posat els centres actuals al límit de la seva capacitat. Els processos administratius i els canvis en el govern de la Generalitat han provocat certs endarreriments en la cessió de terrenys i l'inici d'obres. Projectes per zones geogràfiques Joan XXIII i Sant Salvador: S'està treballant en la cessió de terrenys per a nous CEIP i instituts. De moment, s'utilitzen aules prefabricades dignes com a solució provisional. Llevant (Vall de l'Arrabassada): Creixement ràpid que obliga a buscar nous terrenys per a centres públics, més enllà del trasllat del Col·legi Sant Domènec. Ponent: Es planteja l'ampliació del CEIP de la Floresta o la construcció d'un nou centre a l'Albada per absorbir la forta demanda demogràfica. Centre: Es preveu la possibilitat d'ubicar algun centre a la zona de l'Avinguda Catalunya o Quatre Garrofers segons les dades de la prematrícula. Escoles Bressol i 25è Aniversari L'Ajuntament té competència directa en les llars d'infants. S'anuncia la licitació de dues noves escoles (César August i Ramon i Cajal) amb unes 70-74 places cadascuna. A més, l'any 2007 marca el 25è aniversari de les escoles bressol municipals, una fita que se celebrarà amb programació especial. "Tarragona és una ciutat que creix molt, i no solament pels nouvinguts, sinó perquè les parelles joves catalanes estan tenint moltes criatures."
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
12'
L'Escola Adopta un Monument: El cas del Pallol
El Projecte L'Escola Adopta un Monument L'exposició fotogràfica inaugurada a l'antiga audiència de Tarragona recull el treball dels alumnes del Col·legi de Sant Domènec de Guzmán (Dominiques). Aquesta iniciativa forma part del projecte educatiu L'Escola Adopta un Monument, que busca apropar el patrimoni històric a les noves generacions. Punts clau de la iniciativa: Participació massiva: El projecte ja implica 24 escoles i uns 18.000 alumnes a Tarragona. Internacionalització: El model s'ha exportat amb èxit a ciutats com Segòvia, Eivissa i, especialment, Pompeia. Connexió emocional: L'objectiu és que els nens i nenes coneguin, estimin i reivindiquin el seu patrimoni. El Col·legi Sant Domènec i les Voltes del Pallol El director del centre, Marcel Pallajà, explica que l'elecció del monument de les Voltes del Pallol no és casual. Es tracta d'una recuperació de la memòria històrica, ja que l'escola va ocupar aquests edificis (coneguts popularment com el Beateri) des del 1690 fins al 1951. "És una part de la nostra història. Volíem que els nostres alumnes, pares i professors coneguessin el monument, la seva història, i l'estimessin." Impacte Social i Educatiu La tècnica del Museu d'Història, Maite Martorell, destaca l'efecte multiplicador de la iniciativa: Els infants es converteixen en guies per als seus familiars, augmentant les visites als monuments romans. Les escoles actuen com a grups de pressió (lobbies) per a la millora i manteniment dels espais (neteja, enjardinament, restauració). S'utilitzen diverses disciplines com la fotografia, la pintura o les matemàtiques (estudi de geometries a la Casa Castellarnau) per estudiar el patrimoni.
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
6 de març del 2007
8'
Expectació pel Carnaval de Tarragona: Cues a la Disfressador
Segona hora del magazín: Preparatius per al Carnaval de Tarragona L'episodi d'avui se centra especialment en el tret de sortida dels actes del Carnaval i l'enorme expectació que genera un dels seus esdeveniments estrella: la Disfressador. Connexió en directe amb el Teatre Metropol Des de primera hora del matí, centenars de tarragonins s'han aplegat a la Rambla Nova per recollir les entrades per a la gala. El reporter Josep Sunyer ha copsat l'ambient en la unitat mòbil: Cues des de l'alba: Diverses persones, com la Vanessa de la comparsa Aquí se Marro, feien cua des de les 7:30 h del matí per assegurar-se la seva entrada gratuïta. Capacitat del local: Enguany l'acte es realitza al Palau de Congressos, que té un aforament d'unes 1.100 persones, superant l'espai d'anys anteriors al Moll de Costa. Longitud de la cua: L'espera s'estén des de la porta del Teatre Metropol fins a la cantonada amb el carrer Adrià, ocupant gairebé tot el tram de la Rambla. Altres temes de la jornada L'episodi també avança altres continguts que es tractaran al llarg d'aquest matí: Cultura i art: Visita al Centre Cultural del Pallol per veure l'exposició fotogràfica de l'escola Sant Domènec Guzmán. Dret Mediambiental: Espai jurídic amb Xavier Terrés sobre contaminació acústica a les ciutats. Solidaritat: Entrevista al missioner Lluís López sobre els projectes de Mans Unides a l'Altiplà peruà. Carnaval oficial: Presentació imminent de les figures del Ninot i la Ninota i la tradicional Bota. "Hi ha gent que està aquí des de les set i mitja del matí, i és que si realment t'agrada, llavors no et costa fer tot això."